Sota el llit

Informació pràctica Sala Tallers De l’1 al 16 de febrer de 2014 Horaris: Dissabte: 17.30 h Diumenge: 12 h Funció amb audiodescripció i llenguatge de signes: La funció del dissabte 15 de febrer a les 17.30 hores comptarà amb audiodescripció i intèrpret de llenguatge de signes. Amb la col·laboració d’Aptent i Fundació Vodafone. Durada: 55 minuts Preu: Fins a 25 anys i aturats, 6 euros; adults, 12 euros; famílies nombroses, famílies monoparentals, joves de 26 a 30 anys, grups + 10 persones, + 65 anys i discapacitats, 10 euros. Edat: Entre 4 i 8 anys Guia didàctica: Aquest espectacle disposa d’una guia didàctica elaborada per Margalida Estelrich amb materials pedagògics per a les escoles que assisteixin a les funcions escolars de Sota el llit. La guia, la podeu consultar aquí: http://www.tnc.cat/ca/guia-didactica-sota-el-llit

Sota el llit

© Francesc Meseguer / TNC La Mina és una nena de cinc anys que no pot dormir a causa dels sorolls que sent sota el llit i la por que li provoquen. L’Algú i el Ningú, dos simpàtics personatges nascuts de la nit, l’acompanyaran al llarg d’un viatge en el qual la Mina s’enfrontarà als seus temors. L’eix principal de Sota el llit és el tema de la por, una sensació que ens acompanya sigui quina sigui la nostra edat. Tot i que de vegades la por pugui resultar paralitzant, d’altres ens ofereix la possibilitat de transformar-la, convertir-la en desig i descobrir nous camins i noves preguntes. La Mina agafarà forces d’aquesta por –simbolitzada per diferents elements escènics com una tempesta, unes sabates que prenen vida o els jocs de llums i ombres propis d’una nit fosca– a partir del joc, de la imaginació i de l’art, és a dir, al seu ritme i a partir dels seus recursos, es familiaritzarà amb tot allò que fins al moment li havia semblat desconegut. Sota el llit, doncs, vol aprofundir des d’un punt de vista positiu en les emocions i les sensacions nascudes de la por que són presents al llarg del desenvolupament de la persona.

MINA: Ara veuràs com no tinc por... un peu davant de l’altre i baixo del llit. Un peu davant de l’altre i el llençol que cau del llit. Un peu davant de l’altre i m’enfronto als

sorolls i a la nit. On va el sol quan se’n va a dormir? Per què la nit és fosca? Hi ha monstres? I viuen sota el llit? I els monstres són persones o coses? Sempre que dormo

somnio? I quan somnio visc o només espero per viure?

Núria Vizcarro, Sota el llit

Sota el llit

Equip artístic Autora Núria Vizcarro Direcció Ricard Soler i Mallol Escenografia Josep Carreras Nicolau Música original Hans Laguna Vestuari i maquillatge Giulia Grumi Il·luminació Adrià Pinar Arranjaments Cristian Pallejà i Ferran Resines Coreografia i ajudanta de direcció Judith Pujol Repartiment Mina Queralt Casasayas Algú Magda Puig Ningú Marc Rius Equips tècnics i de gestió de la FEI – Factoria Escènica Internacional Disseny dossier Pedro Chamizo Cap tècnic Jordi Soler Prim Tècnic Efren Bellostes Tècnic Isidro Ortiz de Zarate Producció executiva Gabriela Flores / FEI- Factoria Escènica

Internacional Agraïments ICEC – Institut Català de les Empreses Culturals ICUB – Institut de Cultura de Barcelona Atrium Viladecans Verdalia Products, SL Nau Ivanow Amb la col·laboració de STAEDTLER Producció Teatre Nacional de Catalunya i FEI – Factoria Escènica Internacional

Sota el llit

Notes per als qui han volgut acompanyar els nens i nenes amb les dents de llet Sempre he volgut aprendre a no tenir por. Però com es fa? Tots en tenim, de por, no passa res, però a tots ens agradaria no tenir-ne. I la por ens fa més vulnerables, ens pren llibertat, ens esclavitza. Per això vull aprendre a no tenir-ne. Però com es fa? Això és el que hem intentat plantejar-nos, qüestionar-nos. Ens ha inspirat Suzanne Lebeau, una dramaturga quebequesa que admirem per la seva trajectòria en el teatre per a infants. Hem volgut seguir els seus passos preguntant-nos a cada instant sobre l'autocensura de l'artista davant del públic jove. I ella ens diu que, al teatre, hi anem a veure el món, que el teatre ens demana intel·ligència, ens emociona i ens fa reflexionar individualment sobre la vida. Què millor que al teatre per preguntar-nos sobre les pors? Busquem que l'equip artístic de Sota el llit i els espectadors naveguem tots en el mateix mar de preguntes sobre com podem continuar vivint quan tenim al davant pors que no ens deixen dormir. Com es fa per no tenir por? Volem tractar els infants com a persones amb qui parlar i compartir. Volem parlar de la por, al teatre, perquè el teatre és l'art que més s'assembla a la vida. Fem pujar els espectadors a l'escenari per fer-los participar amb nosaltres de la màgia del teatre, i apropar-los-hi. I per això entrem a Sota el llit, perquè a l'escenari tot és possible, pots travessar un llit i veure què hi ha a l'altra banda. Hem volgut compartir amb els nens i nenes amb les dents de llet la nostra passió per l'art del teatre. I viatjar a través d'ell. Hem anat a escoles a preguntar de què tenen por. I ens ho hem preguntat a nosaltres mateixos. I us ho preguntem a vosaltres. Sí, jo tinc por. No passa res, però prefereixo no tenir-ne. I aquí comença la funció. Ricard Soler i Mallol Director de Sota el llit

Sota el llit

Coses que puc fer per no tenir por... La por és una sensació que ens acompanya tot sovint al llarg de la nostra vida, és una d'aquelles companyes de viatge que ningú ha convidat i que a ningú fa gràcia que vingui. Tot i així, ella ve, s'hi queda i fer-la fora és tota una feinada perquè és capriciosa; vol ser present i agafar protagonisme, i pren més decisions de les que ens agradaria. Sota el llit és un recull d'algunes de les coses que es poden fer per no tenir por. Ara que no ens sent ningú, volia fer una petita confessió: quan es va plantejar la possibilitat de fer aquest projecte, la por em va acompanyar un bon temps. Se m'oferia l'oportunitat d'adreçar-me a les persones més petites i fer-ho des del teatre de text; s'obria tot un món de diferents històries i al mateix temps tot un món de preguntes. Volia aconseguir apropar la meua manera d'escriure al públic més primerenc i fer-ho adequadament, sense estridències, però sense simplificacions exagerades, sense grans lliçons de vida, però amb material suficient per a la reflexió, amb components propis de la dramatúrgia contemporània on l'humor i el joc fossin presents... La manera que vaig trobar de fer fora la meua companya va ser posar-me a treballar en tot plegat i, a poc a poc, la por es va anar convertint en fascinació, els dubtes van passar a ser reptes i la Mina, l'Algú i el Ningú (els tres personatges de l'obra), companys d'escriptura que a cada pas em portaven nous estímuls. Precisament, vaig descobrir que és aquesta l'estratègia que segueix el petit públic al qual ens adrecem. Es tracta de poder convertir la por en curiositat, en expectació, que cada nou pas sigui un nou repte i superar-lo suposi aprendre noves coses... Conèixer els propis monstres i buscar els recursos que fan que els malsons es converteixin en somnis preciosos és la manera d'enfrontar-nos a un món que de vegades fa por. A Sota el llit hi ha una aposta molt forta a favor de l'art. L'expressió artística és una bona estratègia per transformar els nostres monstres en aliats mitjançant la fantasia i la diversió. La Mina, la nostra protagonista de cinc anys, utilitza aquests recursos per superar les pors que van apareixent al llarg del seu viatge i fa servir la imaginació per transformar els seus malsons, les seues ombres, en coses boniques. És ben sabut que la imaginació ens porta més enllà, ens ajuda a posar-nos al lloc de l'altre, a revisar principis que crèiem inamovibles. La creativitat ens pot fer lliures, en paraules de Gianni Rodari, «no perquè tots hàgim de ser artistes sinó perquè ningú ha de ser esclau.» Núria Vizcarro Autora de Sota el llit

Sota el llit

Sota el llit: algunes observacions L'etapa preoperacional i la nostra proposta A l'hora de plantejar l'espectacle ens hem basat en les necessitats educatives de l'infant comprès entre els 3 i els 6 anys, és a dir, en l'etapa que Piaget inclou dins del que denomina «Període preoperacional», després de l'aparició del llenguatge i caracteritzat pel desenvolupament cap al pensament simbòlic. Una de les característiques que comprèn aquest període és la capacitat de la fabulació. És a partir d'aquest principi que hem basat la nostra història, ja que les imatges associades a la por no deixen de ser una combinació d'objectes quotidians que es transformen per la imaginació de la Mina (unes sabates que ballen que acabaran sent les seves sabates i el seu cavall…). Així mateix, aquesta concepció dels objectes té a veure també amb un altre fenomen, l'animisme, també característic del període preoperacional, per a l’infant totes les coses tenen vida i a la vegada estan actuant de manera intencionada. La nostra intenció al tractar aquests conceptes és, per una banda, la connexió amb el públic al qual ens dirigim, la utilització d'un mateix mecanisme de pensament, i, per l’altra, la reconducció d'aquests fenòmens en positiu. És a dir, atesa la naturalesa del desenvolupament mental de l'infant, aquests fenòmens poden arribar a causar sensacions de por, la por a les tempestes, la por a la nit, a dormir... però aquests mateixos mecanismes poden portar-lo al joc, a la diversió i sobretot a entendre (o si més no experimentar) que la imaginació i per extensió la manera artística és ponderosa i és la millor manera de jugar i superar la por. Així, a Sota el llit, els objectes, les fantasies que en un moment determinat poden fer por a la Mina, els objectes animats que ella s'imagina estranys i misteriosos i que habiten sota el llit, acabaran convertint-se en els seus companys de joc, a través de la transformació que ella mateixa provoca i amb la qual es diverteix. Per altra banda, la utilització del llenguatge ens permet entrar en el món de l'infant de 3 a 6 anys seguint la seva mateixa evolució. Durant aquesta etapa, l'infant interioritza el llenguatge i parla amb ell mateix, fins i tot es desdobla multiplicant els personatges. El llenguatge, més que comunicatiu serveix doncs de mitjà d'expansió, de fixació d'experiències, és per això que parla i actua, imagina i designa, fantasieja i dialoga. Hi ha una relació entre els sistemes d'ordenació d'experiències, és a dir, entre la manipulació, la representació i el simbolisme. L’enfocament per als personatges: Algú i Ningú Els personatges de l'Algú i del Ningú dintre de l'espectacle són els que ens permeten establir diversos punts d'unió entre el petit espectador i l'escena i al mateix temps introduir nous conceptes que reforcen l'aprenentatge de l'infant. Se'ns presenten com a conductors de l'espectacle, des de bon començament són ells els qui reben els espectadors, els qui els acomoden als seus llocs i els qui vetllen

Sota el llit

perquè hi hagi les condicions necessàries perquè l'espectacle comenci, és a dir, perquè la Mina dormi i somiï coses boniques. L'Algú i el Ningú, doncs, exerciran d'acompanyants dels espectadors al llarg de la representació, fent-los adonar de les coses que passen i introduint-los en la convenció teatral. I de la mateixa manera exerciran també d'acompanyants de la Mina en els moments en què ella tingui por. Li deixaran el seu temps perquè ella sola comprengui que pot transformar la por en joc, la por en desig. L’Algú i el Ningú són dos personatges que es fan amics dels nens i nenes, mentre la Mina és el personatge amb el qual volem que s’identifiquin. L’Algú i el Ningú acompanyen els nens, però també des d’un punt de vista infantil, tenen por, tanta com la Mina, que és qui realment s’enfronta a les pors. Amb aquests dos personatges introduïm dos conceptes més lligats a l'etapa preoperacional de què parlàvem, l'egocentrisme de l'infant d'aquesta edat i la utilització del llenguatge com a mitjà d'aprenentatge. Per una banda, l'egocentrisme, entès com el pensament plenament subjectiu de l'infant, centrat en el propi subjecte, implica la impossibilitat de situar-se en la perspectiva de l'altre. Amb la presència de l’Algú i del Ningú, finalment la Mina descobreix l'altre, és conscient que aquells dos éssers habiten sota el seu llit i que volen ajudar-la, per acabar sent ella qui els ajudi a ells. D'aquesta manera intentem afavorir un feedback social per tal que els espectadors vagin tenint contacte amb aquest tipus de comportament.

Observacions de Núria Vizcarro i Ricard Soler i Mallol sobre l’espectacle, recollides per

Margalida Estelrich, autora de la guia didàctica de l’espectacle per a les escoles.

Sota el llit

Sobre la por... ... Què és el que comença quan el nen ve al món? Què és, doncs, si no és la vida? Allò que comença és la por. La por i el nen neixen alhora. I sempre més aniran junts. La por, companya secreta, discreta com l’ombra, i com ella, fidel, obstinada. La por que no ens deixarà fins a la tomba, on fidelment ens haurà acompanyat. (...) El jove aventurer serà escomès pels milers de monstres que són les sensacions del món exterior així que gosi sortir de l’amagatall. Aquestes sensacions l’esperen i l’aclaparen amb la seva atordidora novetat (...). I després?, m’heu demanat. Què passa els primers dies, les primeres setmanes? Certament, les tribulacions no s’han acabat. L’infant es trobarà amb nous monstres. El nostre argonauta haurà de lliurar més combats. Frédérick Leboyer, Xantala

Sota el llit

Recull d’alguns fragments de l’obra MINA: Ja és de nit, tot és ben fosc i tothom diu que vol dormir.

El sol ha dit Adéu i la lluna Ja sóc aquí. És divertit dormir? No sé si és divertit. Però quan s'ha fet fosc, no sé si vull dormir. Posar-se el pijama, rentar-se les dents, fer l'últim pipí i escoltar el mateix conte de cada nit. Dormir... Somniar... Somniar sí que és divertit, i molt, i si dormo potser somnio, així que bona nit! Somniar, vull somniar en molts colors, vull somniar coses boniques. Puc somniar! sabré somniar? Estranys animals, somnis bonics, veniu a la Terra, veniu al meu llit. El sol ha dit Adéu i la lluna Ja sóc aquí. Somniar és divertit. Però abans cal anar a dormir. Princeses dentistes, gripaus ballarins, pirates dentistes, gegantes curioses, reines perruqueres veniu a mi! Somniar és divertit. Però abans cal anar a dormir. Somniar és divertit. Així que bona nit.

NINGÚ: Els colors, la història dels colors. Carola Colorina Color tot ho veia

sempre negre. Només negre, cap més color. Però ella volia veure-ho tot de color rosa, així que es va inventar unes ulleres per poder veure-ho tot amb el color que volia. A partir de llavors, Carola Colorina Color, tot ho veia de color rosa. Però va arribar un dia que el rosa la va cansar i va inventar unes ulleres per veure-ho tot de color verd, i després unes per al blau, i unes per al blanc i unes per al turquesa i unes per al vermell i al final no va poder inventar-ne més i encara li quedaven colors (...) Carola Colorina Color es va enfadar i va trencar totes les ulleres i llavors va descobrir que ja no veia només el negre, també veia tots els colors. I Carola Colorina Color va saber que els colors són als ulls i que no calen més invents. Els colors són a totes bandes, només has de saber mirar.

Sota el llit

Núria Vizcarro Boix Autora Neix a Tarragona l'any 1980. És llicenciada en dramatúrgia i direcció per l'Institut del Teatre de Barcelona, en interpretació, opció textual, per l'ESAD de València i en biologia per la Universitat de València. Guanyadora al 2012 del XVIII Premi Nacional de Teatre Castelló a Escena amb l’obra Teresa. Ha rebut formació de dramaturgs com Carles Batlle, José Sanchis Sinisterra, Enric Nolla i Enzo Cormann. Ha sigut assistent de direcció en pràctiques de Lurdes Barba a Pedra de tartera (Teatre Nacional de Catalunya, 2011). És membre fundadora de la Companyia Buits i Nous on exerceix com a actriu i dramaturga. Ha escrit Mediocres de la Companyia Buits i Nous (Versus, 2011 i Teatre Gaudí, 2012); Ceguera, una de les quatre peces de Més enllà de la foscor (Sala Beckett, 2011) i Lola Anglada, l’horitzó a l’alçada dels ulls (Sala Albéniz, 2011) ambdues de la Companyia Taaroa; La Llei dels Grimm (2009) juntament amb Cristina Cordero, i Miranda al mar, una tempesta (2010), estrenades al Teatre de Manacor per la Companyia Buits i Nous. Com a actriu ha participat en diversos muntatges: Anita Coliflor, tragedia de brebajes de Pablo Rosal, Miranda al mar, una tempesta de la Companyia Buits i Nous i La Tragèdia de Ricard III de la Companyia Neorural, entre d’altres.

Sota el llit

Ricard Soler i Mallol Director Neix a Barcelona l'any 1982. Llicenciat en direcció escènica i dramatúrgia a l'Institut del Teatre de Barcelona, llicenciat en matemàtiques a la Universitat Politècnica de Catalunya, enginyer superior en telecomunicacions a la Universitat Politècnica de Catalunya, graduat en flauta de bec al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona i format com a tècnic de llums a l'Institut del Teatre. Juntament amb Judith Pujol i Constanza Aguirre funda la companyia Obskené, amb la qual escriu, dirigeix i és reconegut amb el Premi Injuve 2010. A part dels projectes de la companyia Obskené, recentment ha dirigit l'espectacle familiar L'Ogret de Suzanne Lebeau (coproducció de la FEI i el CAER 2012); ha estat ajudant de direcció de Carme Portaceli en els espectacle El vídeo no el veu ningú de Martin Crimp (GREC 2012), La nostra Classe de Tadeusz Slobodianek (Grec 2011) i Conte d'hivern de W. Shakespeare (Temporada Alta 2010); assistent de direcció i regidor d'El Bosc de Daniela Feixas dirigit per Ramon Simó (Sala Beckett, hivern 2011); primer finalista al concurs de dramatúrgia La Jarra Azul 2010 pel text Más allá del Parque / Al otro lado del parque; assistent de direcció amb la companyia belga de teatre itinerant Arsenic durant la creació de l'espectacle Le géant de Kaillais (juliol 2010) de Peter Turrini; i director d'una lectura de L'amant de Harold Pinter (Teatre Kursaal de Manresa, desembre 2009).

Sota el llit

Josep Carreras i Nicolau Escenògraf Neix a Barcelona el 1983. Es gradua en disseny industrial a l’Escola Llotja de Barcelona. Al 2007 crea el departament d’investigació i desenvolupament de l’empresa Aplisun Develop, dedicada a la creació de nous elements urbans per a la integració de les energies solars. Recentment, un dels seus projectes, Shadow Energy, ha estat premiat en el marc del 2n Congrés de Disseny i Innovació de Catalunya promogut per l’ESDI i finalista en la categoria de Millor projecte 2012 en els Premis d'Energia i Mèdi Ambient promoguts per InfoPower. A partir de 2010 treballa també com a escenògraf. Actualment està finalitzant els seus estudis d’escenografia a l’Institut del Teatre de Barcelona. A part dels projectes realitzats amb la companyia Obskené (Trossos i Buenos Aires), ha fet l'escenografia de L'Ogret (de Suzanne Lebeau) dirigida per Ricard Soler. També és l'escenògraf de Waits FM de la Companyia NISU. Ha col·laborat en la Gala de Circ del Festival 1,2,3 Pallassos 2010 de Tiana. Ha participat com a ajudant d'escenografia de Francesc Moreno en l'espectacle Splenda, coproduït per Focus i Mag Lari, en l'espectacle de la Final Mundial de Màgia de Charlie Mag i en l'espectacle Suite on Clouds Raw Ensemble de Marc Marzenit.

Sota el llit