•El següent itinerari consta de 4 estacions (fig.1) en les quals, observarem els trets geològics, els riscos i els impactes mes rellevants.

•Mitjançant aquest itinerari hidrogeològic, podrem apropar-nos a la geologia i als riscos associats de la nostra comarca del Vallès Occidental

•Com a punt principal, tractarem la dinàmica fluviotorrencial associada al sistema conca d’aquesta comarca

Fig. 1

Descripció prèvia

Estació 1:Les Arenes (1/4)Localització: Serralada Sant Llorenç del Munt-Serra de L’Obac. Matadepera, les Pedritxes.

Orientació: 120 graus Sud-Est.

Determinen l’alçada a que ens trobem mitjançant les corbes de nivell indicades al plànol anterior (540 m)

Estació 1:Les Arenes (2/4)

El massís de Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac son uns dels principals massissos pre-litorals, els quals es caracteritzen per tenir uns dels cims de major altitud. Es van formar a les darreries de l’orogènia alpina.

Mitjançant el registre estigràfic de sediments de la Riera obtindrem la velocitat de l’aigua, amb la qual es va formar el registre. (Fig. 2)

Fig. 2

A través del diàmetre mitjà dels còdols situats a l’anterior registre estigràfic (fig2), i consultant el diagrama de Hjülstrom farem una hipòtesi de quina hauria de ser la velocitat de l’aigua, amb la qual es va formar el registre estigràfic.

Fases registre estigràfic

Diàmetre mitjà còdols

Velocitat de transport (m/s) (corba lila)

Velocitat de transp+erosió (m/s) (corba blava)

FASE 1 (Línia taronja)

13 cm 0.55 m/s 1.2 m/s

FASE 2 (línia verda)

2 cm 0.8 m/s 0’45 m/s

FASE 3 (línia groga)

3 cm 0’15 m/s 0’55 m/s

FASE 4 (línia vermella)

7 cm 0’25 m/s 0’65 m/s

Estació 1:Les Arenes (3/4)

Podem observar que la velocitat de l’aigua és notablement elevada. Si mirem el gràfic i el registre estigràfic podem observar que en les diferents fases, el còdols, quan major és el seu diàmetre més velocitat de transp+erosió tenen i menys de transport. A la riera hi abunden arenes i graves.

Estació 1:Les Arenes (4/4)

A continuació les mesures i l'esquematització del pont situat de la riera, com a mesura preventiva.

Longitud total (m) Alçada total (m)

Secció (m2) Cabal màxim permès per una v = 2 m/s

22.5 m 3.50 m 78’95 m2 157’5 m3/s

22’5 m

3.50m

Segons el registre estigràfic, la llera de la riera, la seva granulometria i la disposició de sediments podem deduir que l'erosió es dóna a la dreta i a l’esquerra la sedimentació.

Estació 2 El torrent Gaià (1/2)Localització geogràfica: Terme municipal de Terrassa, Carretera de Rellinars del Vallès.

Orientació: 200 graus, Sud-oest

A conseqüència de la hidrodinàmica del torrent podem observar les següents zones de relleus:

•Xaragalls

•Meandres

Estació 2 El torrent Gaià (2/2)

En el següent dibuix (fig3) podem observar les zones de meandre on hi ha més acumulació de sediments, i mitjançant la llegenda podem percebre les zones de erosió i sedimentació més clares del meandre.

En el Torrent de Gaia predominen els esquistos, les pissarres i els quars.

Fig. 3

Estació 3 Argiles expansives i gresos del miocè (1/2).Localització: Terme municipal de Bellaterra, Vessant Sud.

Descripció geològica: Després del procés orogènic hi va haver un procés de distensió, per el qual es van formar falles. A vegades de forma encadenada formant horst.

Estació 3 Argiles expansives i gresos del miocè (2/2).

El comportament de les argiles expansives es degut a que contenen esmegtita les quals tenen certa capacitat d’hidratar-se o deshidratar-se provocant riscos en construccions en urbanitzacions. (Fig. 4)

Tipus de roques: argiles i gresos.

Fig. 4

Estació 4. Riscos gravitatoris al coll de Montcada (1/2)

Localització: Serralada Litoral, Coll de Montcada tallant per la part de Collserola.

Constituïda de materials magmàtics i metamòrfics.

Estació 4. Riscos gravitatoris al coll de Montcada (2/2)

En la (fig. 4) podem observar que en la zona esquerra no cauen sediments però a causa de la posició de l’autopista en la part dreta i cauen provocant esllavissades translacionals i en general riscos gravitatoris.

Fig.5

Ernest Martínez Torres

Fi