Som 14

Revista SOM Jocs Florals 2014 nº 37

Carles Bordanaba

3

EL DOFÍ SERAFÍ I ELS SEUS AMICS

P3 A CLASSE DELS DOFINS

32

Els follets aventurers. 2n A

38

La recerca del hàmster. 2n B

La recerca del hàmster. 2n

44

Les aventures a la selva

Hi havia una vegada una colla d’amics que van acabar el curs a la universitat.

L´Uri va recordar que tenien un treball per fer durant les vacances, i van decidir que

anirien a la selva per fer-lo.

L’Ona apuntaria les coses que passaven, l´Uri portava cantimplora, entrepans i equip

d’explorador, el Jordi era el més intel·ligent i el que faria les investigacions, la Marta

seria la cuinera i havia portat alguns aliments pels primers dies i el Joan, el més

empanat de tots, els anava molt bé perquè era el més fort.

Van agafar l’avió, en arribar van muntar la cabana i van començar a investigar.

El Jordi va trobar un mapa a terra que era d’un tresor.

De cop i volta, mentre se l’estaven mirant, van sentir un soroll a dalt d’un arbre. Van

mirar i tots van dir:

- És un mico amb unes claus, potser són del tresor!

El mico duia les claus a la cua, eren de tres punxes, brillants i d’or.

El Jordi va dir:

- On deu ser aquest tresor?

Tots van pensar mirar i estudiar el mapa per trobar-lo. Al mapa hi havia una creu i

volien seguir les pistes però necessitaven les claus.

45

Van recollir les coses, van fer veure que marxaven, però en realitat estaven

dissimulant per despistar el mico.

Quan el mico va baixar perquè es pensava que marxaven, el Joan se li va tirar a

sobre i el Jordi va agafar les claus.

Llavors van anar a buscar el tresor. Seguint les instruccions del mapa, la creu

marcava el lloc on hi havia una cova al costat de l’arbre del mico, van entrar.

L’Uri va intentar obrir el tresor amb les claus i es va obrir el cofre!!!

El Jordi va investigar les peces del tresor. La Marta l’ajudava amb la llanterna i...

estava tot ple de monedes d’or que eren $$$!!!

Van tornar a la cabana i en arribar la Marta va cuinar macarrons amb tomàquet. Com

era tant GUAI viure allà perquè respiraven aire pur, feien esport, estaven a la natura i

podien investigar: animals, plantes... s’hi van quedar.

Van agafar més troncs i van acabar de muntar la casa i van fer: cadires, taules, una

pica amb la mànega, van pensar la manera de guardar aigua quan plovia, llits,

cuina... Es van fer una casa perfecta per viure allà tan tranquils.

3r A – Segon premi

Biel Xaus

Emma Martín

Ibrahim el Youzghi

Jofre Cendrós

Mar Ruiz

46

VACANCES A HAWAI

Hi havia una vegada un nen i una nena que es deien Pau i Laia, anaven a Hawaii de

vacances.

A l’arribar a la platja de Hawaii, es van trobar un dofí que es deia Wifi , es van fer

molt amics.

Un bon mati van anar a jugar amb el Wifi però no el van trobar. El Pau i la Laia es

Van sorprendre molt , en veure que el Wifi havia desaparegut.

La Laia va dir :

-Hem trobar al Wifi!!

Van troba unes hawaianes americanes, el Pau i la Laia li van preguntar:

-Heu vist un dofí?

- Si! Hem vist un dofí amb un pirata que es diu Barba Girs.

- Hem d’anar a buscar un vaixell per anar a trobar el Barba Gris- Van contestat el

Pau i la Laia.

Al cap d´una estona van trobar un vaixell i van pujar-hi. Les hawaianes van veure al

Wifi dins d´una xarxa. En Pau i la Laia se’n van anar directament cap a la illa gris.

Quan van arribar a la illa gris van dir:

-Quanta boira! Moltes coses són de color gris.

El Pau va veure el Barba Gris i el Wifi amb una xarxa. El Barba Gris i el Wifi se’n van

anar al volcà per cremar el Wifi. El Pau, la Laia i les hawaianes van anar al volcà per

aturar el Barba Gris .

47

Quan el Pau i la Laia estaven al volcà van dir:

-

Aturat les hawaianes et volen ensenyar un ball que es diu Alohahi aloha ha... El

Pau i la Laia van agafar el Wifi i se’l van emportar a Hawaii. Les hawaianes com que

sabien nadar sen van anar fins a Hawaii amb el Barba Gris.

Quan van arribar les hawaianes, el Pau i Laia van portar el Barba Gris a la presó i el

Wifi a la platja . El Pau i Laia se’n van anar a la seva casa amb vaixell i les

hawaianes també.

FI

3r B Primer premi

Laida Queral

Adrià Foz

Lucia Sanchez

Iker Nieto

Noa Parra

48

LA MÀQUINA DEL TEMPS

Un dia solejat al 2014, jo era una nena de 10 anys. El meu pare, com sempre,

estava al garatge fent els seus invents; alguns mai van funcionar.

Un dia se li va acudir una idea; fer una màquina del temps. Com sempre, jo pensava

que estava boig. Em va preguntar a quin any volia anar i jo li vaig seguir el rotllo i li

vaig dir que al 1764. Va prémer uns quants botons i...no m’ho podia creure, va

funcionar! Estàvem allà! Vam anar a visitar el poble. No es deia Sant Sadurní

d’Anoia, si no Sant Sadurní de Subirats. No hi havia cotxes, si no carrosses; tampoc

supermercats, si no paradetes... Però quan vam voler marxar, la màquina del temps

no funcionava!

Sort que els habitants de Sant Sadurní de Subirats ens van ajudar a reconstruir-la i

gràcies a la seva ajuda vam poder tornar. Va ser un viatge fantàstic!

4t A Segon premi

Daniela Sasot

49

En Sadurní i la guerra

Això era i no era. A Sant Sadurní hi vivia un nen que és deia Sadurní. En Sadurní

era un nen a qui no li agradaven les guerres.

Malgrat tot Sant Sadurní estava en guerra amb Subirats. El motiu era molt senzill, a

Sant Sadurní hi havia la caserna de soldats i els habitants havien de pagar el menjar

dels soldats. Els altres pobles de Subirats no volien pagar i Sant Sadurní no estava

d’acord i va començar la guerra .

En Sadurní volia solucionar el problema, però era molt petit i ningú li feia cas. El nen

va insistir molt fins que va aconseguir fer parlar als dos alcaldes.

-Els habitants de Sant Sadurní no poden pagar el menjar pels soldats! - deia l'alcalde

de Sant Sadurní.

-A Subirats hi ha pocs habitants i no tenim diners -contestava el de Subirats.

-Doncs ens haurem de separar.

-D’acord, però amb una condició – va dir el de Sant Sadurní.

-I quina és la condició ?

-La condició és que si us separeu de Subirats tindreu menys terrenys en el municipi.

-D’acord, tracte fet - va contestar.

En Sadurní va anar ha avisar a tota la gent del poble de que ja eren lliures i que

s'havia acabat la guerra, perquè els dos alcaldes havien arribat a un acord. Tot el

poble va fer tota una setmana de festa amb raïm, carn, fruita, peix...

I, conte contat ja s’ha acabat, si no és mentida serà veritat.

4t B Primer premi

Roger Tironi

50

SANT JORDI A L’ANTIC EGIPTE

Aquí comença la història del cavaller Sant Jordi.

Hi havia una vegada a Egipte, a l’edat antiga, un poblet que estava espantat a causa

d’un drac ferotge, que s’amagava entre la sorra i començava a clavar espants, a

calar foc a les cases, i a menjar-se ramats d’ovelles i cabres. La gent per la seva

seguretat es tancava a casa seva i no es movia d’allà. També n’hi havien molts que

s’anaven a queixar al faraó Xom-Pirap.

El faraó tenia una filla, la Pre-su-mi-da. El faraó i la princesa ja no sabien què fer per

allunyar aquell drac d’Egipte, i per culpa d’això la gent es queixava. De cop i volta un

dels servents del faraó Xom-Pirap va tenir una idea. Farien posar el nom de tots els

egipcis del poble inclosos ells . Després el ficarien dins un pot i una persona s’hauria

d’entregar al drac. Al faraó Xom-Pirap li va semblar una bona idea perquè el drac es

començava a mostrar famolenc.

Després de seguir tots els passos, el ministre que havia donat la idea va treure un

paperet. Després de veure-ho el faraó és va quedar petrificat de tristesa...LI HAVIA

TOCAT A LA SEVA ESTIMADA FILLA LA PRE-SU-MI-DA!!!!.Quan la Pre-su-mi-da

ho va veure va abaixar el capi va dir amb coratge:-M’entregaré al drac!!

I així ho va fer. L’endemà al matí van cridar al drac per fer-lo sortir. Abans de donar-li

la princesa van provar de matar-lo llençant-li fletxes i llances però no li van fer més

que pessigolles. Llavors finalment va sortir la princesa Pre-su-mi-da i es va mostrar

davant del drac. Però abans que la pogués mossegar va aparèixer Sant Jordi muntat

en un gran i forçut elefant. El cavaller era alt i robust i amb pinta de ser valent i

coratjós. El drac, sorprès per aquella interrupció, va dir amb un fort rugit:- Mira que

bé! Ara ja tinc un aperitiu complert!! Ja ja ja ja !!!, i es va llançar al cavaller, però no

va passar el que us imagineu,no. VA PASSAR TOT AL CONTRARI!!!. Sabeu aquell

cavaller alt i robust, valent i coratjós muntat en un elefant gran i musculós!!?? Doncs

que es va amagar darrere de la pobra princesa! El pobre faraó, en veure la

desastrosa escena, es va treure la brillant idea de que aquell cavaller salvés a la

seva estimada filla. Però just abans que el faraó Xom-Pirap anés a demanar que

disparessin fletxes al drac, Sant Jordi es va ajupir darrere la princesa perquè no el

veiés, va començar a rodolar fins a posar-se darrere del drac, i li va clavar la llança.

51

El drac però, abans de morir-se, va clavar una mossegada a la cama del Sant Jordi i

aquest va caure al terra mig mort. Llavors Sant Jordi ferit en una cama, va dir que

estava bé però de cop i volta va caure altra vegada a terra, adolorit. Al cap d’uns

quans dies Sant Jordi es va recuperar i va tornar a muntar al seu elefant gris. El

Faraó Xom-Pirap va insistir que es quedés i es casés amb Pre-su-mi-da, però Sant

Jordi va dir que no, que havia de marxar per protegir a més gent de bèsties ferotges.

I així com va acabar de dir-ho va veure que amb la

sang del drac va sortir una rosa bellíssima. Va agafar-la i la va donar a Pre-su-mi-da

que se la va posar als cabells, I junt amb la rosa, Sant Jordi va dir-li a la princesa

que era perquè se’n recordés d’ell.

I vet aquí una rosa que l’ amor s’ hi posa

I vet un drac malvat ...

AQUET CONTE S’HA ACABAT!!!!!!

5è A Primer premi

Noa Sasot

52

SANT CÈSAR

Fa anys i panys, quan els cocodrils eres déus, hi havia un regne fet de pedra on

naturalment hi vivia una reina. La reina es deia Cleopatra i era alta, prima, amb uns

cabells amb petites trenes negres i els ulls marrons. Tothom deia que era realment

preciosa.

Ella era soltera però volia trobar marit. Vivia amb la seva germana gran, Nefertiti i el

seu majordom, Othu, el majordom més fidel que havia tingut mai!

A Cleopatra el seu majordom li queia genial però a Nefertiti, que era una mica

manaire, no tant.

Cleopatra estava una mica preocupada perquè li quedava una setmana per a trobar

marit i si no el trobava, la seva germana gran li havia de trobar un, com manava la

tradició! Llavors, si a Cleopatra no li agradava, digués el que digués, s’hauria de

casar amb ell!

Desesperada, Cleopatra va començar a fer audicions a tots els homes del poble on

ella regnava :

- El següent! - va dir Cleopatra.

-Bon dia sa majestat! - es va presentar el comerciant del poble Ketum.

Nefertiti que estava amb ella va dir:

- Ets baixet i tens grans! Fora!

- Germana, si us plau! Deixa’m opinar a mi! - va fer Cleopatra disgustada.

- I digues-me, Ketum, quants anys tens i d’ on vens?

- Tinc 34 anys i vinc de Roma - va contestar el noi nerviós.

Cleopatra va fer una ganyota amb la cara ...

53

- Ho sento Ketum, però no em puc casar amb un home més gran que jo, ho diu la

dinastia! i tampoc ets de la meva cultura! - va fer Cleopatra molt seriosa.

L’home va fer cara de tristesa i se’n va anar.

- Següent! - va tornar a cridar Cleopatra.

- Bon dia, oh reina, preciosa reina! - va saludar un home d’una manera exagerada.

Cleopatra va sentir un calfred. Aquell home era alt i fort però sense saber perquè a

Cleopatra li va semblar una mica sospitós.

Sense que l’home la sentís, Cleopatra li va dir a la seva germana que busqués una

excusa per expulsar el noi de la sala.

- Ets massa fort! A la meva germana no li agraden els homes tan forts!- va inventar

Nefertiti

-Això creieu? que em podeu rebutjar reina?!

-Cleopatra i Nefertiti van quedar totalment sorpreses quan de sobte...ZAS!!! El noi va

treure un ganivet!

- Aaaaaa! Ajuda, auxili! – cridaven Cleopatra i la seva germana.

-No donis ni un pas més o et clavo la espassa al cor! - va dir de sobte una veu.

- Les dos noies es van quedar molt sorpreses en veure..... un romà! El romà que

l’acabava de visitar i ella havia rebutjat.

Fiiiuuu! Espassa clavada al cor!

- Esteu bé senyoretes? - va dir molt tranquil.

-Si, gràcies - van contestar a la vegada.

54

- Ets baixet i d’un altra cultura però has demostrat molta valentia.

Com et dius? - va preguntar Cleopatra.

- Sant Cèsar, i m’agradaria que m’acceptessis com el teu marit - Cleopatra va estar

d’acord i Nefertitti també.

- Ara he d’anar a salvar altres pobles que no estiguin en pau però tornaré a buscar-te

- es va acomiadar Sant Cèsar.

Cleopatra li va fer un petó i es va acomiadar d’ell feliç sabent que havia trobat el

marit que buscava.

I VAN VIURE FELIÇOS I VAN MENJAR ANISSOS

5è B Segon premi

Martina Berlanga

55

VILA PIRULETA

Abans d’ahir, la meva amiga Anna em va explicar el somni tan estrany que va

tenir, quan me’l va explicar em vaig quedar sobtada.

El somni era així:

Fa molts anys, al principi de l’Edat Contemporània, a una vila anomenada

Piruleta, hi vivien molt poques persones.

En aquell poble tothom es coneixia, quan naixia una persona tothom anava a

veure al nadó, i quan moria algú tothom anava al soterrament.

Però un dia va arribar una família nova, ningú la coneixia, ni tampoc havien

escoltat mai parlar d’aquella família. Era la família Chupa Chup, tenien dues filles

bessones, l’Alexandra i la Judith, la mare era l’Alba i el pare en Jordi.

Ells eren tots molt callats, però una nena del poble, la Martina, es va fer amiga de les

dues bessonetes, aquesta nena sempre explicava a la resta de vilatans que la nova

família eren educats, macos, simpàtics...

En Jordi tenia una cosa especial, li faltava una cama i un braç. Quan la

Martina li va preguntar a en Jordi que era el que li havia ocorregut, ell li va explicar

que havia lluitat contra un drac ferotge abans d’anar a viure a Vila Piruleta. El drac li

va arrencar aquestes dues extremitats, però va ser ell qui va guanyar.

Tota la família va haver d’anar a viure a Vila Piruleta, perquè a l’altre poble la

gent se’n reia d’en Jordi i li ho feien passar molt malament.

La Martina amb les llàgrimes als ulls li va fer una forta abraçada al pare de les

bessonetes i li va dir que a Vila Piruleta tothom els ajudaria sempre.

En Jordi, la seva dona i les seves filles es van emocionar tant que des de

aquell dia van considerar a la Martina com una part més de la família.

56

Així va ser com van ser feliços i van menjar anissos.

Aquest és el conte i el somni que va tenir l’Anna, quan me’l va explicar jo

també em vaig emocionar.

6è A Segon premi

Vinyet Cendrós

57

LA PRINCESA ES FA AMIGA DEL DRAC

Hi havia una vegada als anys 70, els habitants d’un poble que vivien a cases amb

grans persianes, era un poble petit però hi havia força gent.

En aquella època la gent vestia segons la moda dels hippie, amb els pentinats

estranys, floretes als cabells, pantalons de colors, ....

Tothom era molt feliç fins que.....

Al bosc del costat del poble va arribar-hi un drac molt ferotge. Tots els habitants del

poble es van reunir per parlar del conflicte, al cap d’una estona la reina va proposar

que havien de donar-li cada dia una mica de menjar i quan es cansés el drac

marxaria. Tot el poble va estar-hi d’acord, però no massa convençuts.

-Però.........-va dir la reina.

-Però què? – van contestar els habitants.

-Però nosaltres no hi voldrem anar, ho haurem de fer per sorteig.

Van posar tots els noms del poble en un paperet dintre de la bossa i quan van agafar

un..

-La princesa- va dir la reina amb cara d’ espantada. La princesa era filla de la reina i

va anar a explicar-li tot a la seva filla. Ella es va espantar i no volia anar.

La mare li va dir:

- No deixaré que et passi res, vull que vagis a donar-li de menjar. (Era per intentar convèncer-la)

- Ah! Va dir la princesa, una mica més tranquil·la. Al dia següent va anar amb tot el menjar que va trobar al bosc, tots els habitants li

deien adéu amb la mà.

Quan va arribar la princesa, amb una veu molt dolça li va dir al drac:

- Hola, et porto una mica de menjar. I li va apropar el menjar amb veu tremolosa.

58

El drac la va mirar amb cara pena i la princesa va veure que tenia una estella

clavada, es va apropar poc a poquet i li va treure.

De sobte el drac va fer cara de felicitat i es va posar a caminar, va poder comprovar

que no li feia mal.

Va començar a menjar i no es va deixar res!

Després va mirar a la princesa i se’n va anar corrents cap a els afores del bosc. La

princesa va somriure i va tornar al poble, ho va explicar tot i els habitants van estar

molt agraïts.

6è B Primer premi

Aroa Aguilera

60

Miquel Poch

Som 14

Documents

Transcript of Som 14