TRASTORNS D’APRENENTATGE DE LA LECTURA Prova d'Avaluació Continuada 2

SOLUCIONARI PAC 1 Amb aquesta activitat es pretenia que l’alumne fos crític a l’hora d’analitzar un informe

d’un alumne, sabés com interpretar les dades i tingués informació objectiva sobre les

puntuacions típiques de les proves.

S’ha valorat positivament el saber interpretar els punts forts i febles d’acord a les PT, el

saber detectar les errades ortogràfiques i lectores d’un cas, i la capacitat

d’interpretació d’aquestes dades per tal de poder arribar a una sospita diagnòstica.

També s’ha tingut en compte el poder contemplar la presència d’un possible trastorn

comòrbid a les dificultats de lectura.

Aquest segona PAC requeria tenir els conceptes molt clars sobre les PT i la seva

importància per poder donar valor a les dades que tenim. En segon lloc requeria ser

capaç d’analitzar els punts forts i febles i a partir d’aquests últims poder veure si

s’ajustaven a algun trastorn d’aprenentatge.

TRASTORNS D’APRENENTATGE DE LA LECTURA Prova d'Avaluació Continuada 2

PAC 2.

1.- Quan es pot considerar que una funció està alte rada? Què són les PT?

Tothom estaria d’acord en considerar que una funció està alterada quan la PT es troba per sota de dues DE (desviacions estàndards) respecte a la mitja. Quan es troba entre -1 i -2 DE no hi ha consens i dependrà d’on l’equip de diagnòstic o d’investigació col·loqui el punt de tall. El 68% de la població es troba entre -1 i +1 DE, i el 97% de la població es troba entre -2 i + 2 DE. Per exemple, si la mitja és 100 i la DE és 15, un alumne estarà dins la normalitat d’una funció concreta si obté una puntuació entre 85 i 115 PT. En cas que tingui una puntuació de 80, podem dir que es troba -1,3 DE i per tant, es troba per sota de la mitja. Si la PT és 65, vol dir que es troba -2,3 DE per sota, i tothom estaria d’acord que està alterada.

Si la mitja és 50 i la DE és 10, llavors una puntuació de 40 estaria situada -1DE, just en el límit de la normalitat. Si la PT és de 20, estaria situada a -3DE i tothom estaria d’acord en que estaria alterada.

Les PT (puntuacions típiques) s’obtenen a través del procés d’estandarització i normalització de les proves i tests, a partir de les puntuacions directes (PD) d’una prova. Les PD (puntuacions directes) no aporten informació respecte al grup de referència i per tant s’han de mirar les taules de correspondència amb les PT. Amb la PT pots saber la separació que hi ha respecte a la mitjana del grup de referència. 2.- Creieu que falta alguna funció més per avaluar? En la Marta? En el Joan?

Les principals funcions estan avaluades, però en el cas de la Marta faltaria avaluar totes les funcions fonològiques (recordeu que en l’anterior PAC la gran majoria veu posar avaluar aquest tipus de funcions).

En el cas del Joan també s’ha passat una àmplia bateria de proves, suficient per poder tenir clar el seu perfil.

3.- Analitzeu la lectura que fa la Marta i feu-ne u na descripció. Corregiu el redactat de la Marta i objectiveu les errades ortog ràfiques naturals i arbitràries:

Lectura de la Marta: S’observen dificultats especials en aquelles paraules de complexitat sil·làbica (cas d’”impermeable” o “hivern”), però demostra una descodificació en general correcta tot i que força lenta de paraules d’ús freqüent i d’estructures simples. Ella sola s’autocorregeix en alguns errors fonològics que comet, com quan diu <mal> per <molt> o >ber> per <fer>. A més, la lectura és lenta i poc precisa, amb un clar sil·labeig, i en diverses ocasions s’encalla i ha de tornar a arrancar (és el cas de la lectura d’<hivern>).

TRASTORNS D’APRENENTATGE DE LA LECTURA Prova d'Avaluació Continuada 2

Dictat de la Marta:

Ortografia natural: - Unió de paraules: Del aigua (de l’aigua) - Fragmentació de paraules: Amb adalits (embadalits) - Substitució de lletres que no coincideixen en el seu so: Plaga (platja), Gera

(guerra), Go (jo) - Omissió de lletra: Nosaltes (nosaltres) - Consonant castellana (ñ): Caña (canya)

Ortografia arbitrària:

- Accentuació: Dona (dóna) - Vocal neutra: Garmans (germans), Unades (onades), Tusino (Tocino), Onsa

(onze), Ambeiga (enveja), Acsamen (examen) - Substitució de consonant amb el mateix so: Blabo (blavó), Tusino (Tocino),

Canso (cançó), Onsa (onze), Ambeiga (enveja), Acsamen (examen), Daban (davant)

- Omissió de lletra muda: Daban (davant), Miran (mirant) 4.- Quina diferència hi ha entre l’ortografia arbit rària i la reglada del Proesc?

La diferència que hi ha és que l’ortografia reglada té una norma ortogràfica que justifica que s’escrigui així, i en el llistat d’ortografia arbitrària ni hi ha cap normativa que ho recolzi. Totes dues depenen del lèxic visual ortogràfic que tenim, però en el cas del llistat d’ortografia reglada, podem reforçar aquesta impremta visual amb el coneixement que tenim de la normativa ortogràfica.

Exemple: jefe es pot escriure amb “g” o “j”, sonaria igual, i no hi ha cap norma que et digui que s’hagi d’escriure amb la “j”. En canvi, cantaba va amb “b” i no amb “v” perquè hi ha la norma que ens diu que els verbs en temps imperfets acaben en “aba” (en castellà).

5.- Quins són els punts forts de la Marta? I els de l Joan?

Els punts forts de la Marta serien: - en relació la competència verbal (PT 122) i el raonament perceptiu (PT 127), per tant, de la seva capacitat cognitiva. - També té una bona fluència verbal, específicament després d’una consigna verbal (PT 132). - En atenció focalitzada, span de dígits directes (PT 121) i en el test de percepció de diferències en 3’ (PT 118) i en 6’ (PT 120). - L’escola recalca que és responsable, alegre, organitzada, ordenada, amable...

TRASTORNS D’APRENENTATGE DE LA LECTURA Prova d'Avaluació Continuada 2

Els punts forts del Joan estarien relacionats amb: - la denominació ràpida, en el subtest d’objectes (PT 123) i 2 est. (PT 117) - actitud davant dels estudis 6.- Quins són els punts febles de la Marta? I els d el Joan?

Els punts febles de la Marta serien: • Dificultats en la lectura mecànica • Dificultat d’accés al lèxic en la prova de denominació ràpida: subtest d’objectes

(PT 84) i de colors (PT 72). • Errades ortogràfiques • Consigna fonètica: FAS (PT <80).

Els punts febles del Joan:

• Ortografia: tant arbitrària (PT 34) com reglada (PT 32). • Velocitat lectora: de paraules (PT 54), pseudoparaules (PT 62), del text (PT

83). • Fluència verbal: Consigna fonètica FAS (PT<70). • Seqüències verbals automàtiques • Manca d’atenció: memòria de treball justa (PT 85), especialment en els dígits

(PT 7) i en les lletres i números (PT 8); atenció mantinguda/selectiva justa (PT 82)

• A nivell de conducta, a través dels qüestionaris la família refereix indicadors d’aïllament/depressió (PT 66), problemes socials (PT 63) i problemes atencionals (PT 69). A l’escola coincideixen en remarcar el mateix que la família: problemes d’aïllament (PT 68), atencionals (PT 64) i Pc 97 en l’escala d’inatenció. En l’autoqüestionari també refereix problemes atencionals (PT 66).

7.- Es pot arribar a algun diagnòstic? (Marta i Joa n)

A trets generals podem dir el següent:

Podem considerar que la Marta té un bon nivell intel·lectual i si ens fixem en els seus punts febles, veiem que poden suggerir la presència d’un trastorn dislèctic. Donat que és una nena que la família l’ha intentat estimular en aquest sentit, però no ha rebut un treball específic, probablement caldrà fer una intervenció i tornar a avaluar passat un temps per poder confirmar la sospita de dislèxia.

Pel que fa al cas del Joan, podem destacar que té una capacitat intel·lectual dins de la normalitat però que el seu rendiment escolar no es correspon amb ella ni amb l’esforç que fa. Si mirem els seus punts febles, veiem que obté els resultats més baixos en velocitat lectora i ortografia, i per tant encaixa amb el diagnòstic de dislèxia. A més a més, les dades que podem treure dels qüestionaris aportats indiquen la presència de simptomatologia disatencional i afectiva. Com les dificultats d’organització i atencionals ja venen referides des de petit, podem suggerir que hi ha dificultats també en aquest nivell. La simptomatologia afectiva probablement serà secundària a les dificultats escolars i a la discrepància entre els seu esforç i resultats.