Solidaritat 2009 Dossier

SOLIDARITATS 2009 X Festa de la Solidaritat a Vilafranca del Penedès

Octubre de 2009

Cinefòrum

ORGANITZA

PATROCINADORS

SOLIDARITATS 2009. X Festa de la Solidaritat a Vilafranca del Penedès

2

Cinefòrum sobre els següents films

¡Papi, cómprame un Kalashnikov!

Jon Sistiaga viatja al cor de l'Amèrica més profunda, l'hereva de la tradició i les essències del salvatge oest, per retratar el món dels defensors de les armes. DIRECCIÓ: Jon Sistiaga PRODUCCIÓ: Cuatro TV. GÈNERE: Documental. DURADA DE LA PROJECCIÓ: 10 minuts

Beautiful People

El fanàtic de futbol Griffin Midge, cedeix davant de la pressió dels seus fascinadors amics, desil·lusionant repetidament els seus pares. DIRECCIÓ: Jasmin Dizdar. GÈNERE: Comèdia. ANY:1999. DURADA DE LA PROJECCIÓ: 18 minuts


3

En un mundo libre (It's a free world...)

Angie i la seva companya de pis, Rose, decideixen ser els seus propis caps, i obren una agència de treball temporal per a treballadors immigrants que actua en un món inestable en el qual la feina és barata i les lleis només serveixen per ser ignorades. DIRECCIÓ: Ken Loach.

GÈNERE:Drama. ANY: 2007. DURADA DE LA PROJECCIÓ: 14 minuts Good Bye Lenin!

L’octubre de 1989, la mare d'Àlex, una dona orgullosa de les seves idees comunistes, entra en coma i quan desperta el mur de Berlin ha caigut i la República Democràtica d’Alemanya s’ha enfonsat. Per salvar la seva mare, Àlex converteix l'apartament familiar en una illa ancorada en el passat.

DIRECCIÓ: Wolfgang Becker. GÈNERE: Comèdia . ANY: 2003. DURADA DE LA PROJECCIÓ: 7 minuts

Cadena de favores

Un professor decideix assignar als seus estudiants la tasca de buscar mètodes per millorar al món, almenys a la comunitat que els envolta. DIRECCIÓ: Mimi Leder GÈNERE: Drama. ANY: 2000 DURADA DE LA PROJECCIÓ: 5 minuts


4

Algunes organitzacions no governamentals, així com destacades personalitats polítiques, comencen a assenyalar les armes lleugeres com a veritables armes de destrucció massiva, per la gran quantitat de morts que aquestes armes produeixen.

«El número de víctimas de armas ligeras eclipsa al del resto de sistemas de armamento y en su conjunto excede con creces el balance de muertos de las bombas atómicas que devastaron Hiroshima y Nagasaki. En cuanto a la mortalidad que provocan, las armas ligeras, de hecho, podrían describirse como “armas de destrucción masiva”. Sin embargo, no existe a día de hoy ningún régimen de no proliferación global que limite su diseminación.»

Kofi Annan, exsecretari general de Nacions Unides, 2000.

No compreu un revòlver ¿Quina sensació fa tenir un revòlver a casa? Si és per caçar, és molt fàcil: guardeu el rifle o l'escopeta descarregats i tanqueu-los a l'àtic amb pany i clau fins a la temporada de caça. D'altra banda, si penseu comprar-vos un revòlver per protegir-vos, deixeu-me que us doni algunes dades estadístiques. Un membre de la vostra família té vint-i-dues vegades més de probabilitats que mori en un tiroteig si vosaltres teniu un revòlver a casa que no pas si no el teniu. La idea que tenir un revòlver és l'única manera d'assegurar «protecció a casa» és un mite. Menys d’un de cada quatre delictes violents es comet mentre la víctima és a casa. De tots els casos en què hi ha un tiroteig quan entren en una casa mentre hi ha el propietari a dins, només en un dos per cent es dispara a l'intrús. En l'altre noranta-vuit per cent dels casos, els propietaris disparen accidentalment contra una persona estimada o contra

ells mateixos, o els lladres agafen el revòlver i el fan servir per matar-los. No obstant això, tenim gairebé uns dos-cents cinquanta milions de pistoles a les nostres cases. A l'Amèrica del Nord, la gran majoria de pistoles les compren i en són propietaris (aixó vol dir que les introdueixen a la societat) els blancs. Cada any es roben més o menys cinc-centes mil pistoles, la majoria a aquests mateixos blancs a les zones residencials. I un gran nombre d'aquestes pistoles acaben als barris cèntrics de la ciutat, venudes a un preu molt baix o intercanviades per béns i serveis legals o il·legals. Aquestes pistoles dels blancs han causat una gran quantitat de morts i patiment entre els afroamericans. Els tirotejos són la primera causa de mort entre els joves negres. Els homes negres entre quinze i vint-i-quatre anys tenen gairebé sis vegades més probabilitats que els disparin i els


5

matin que els homes blancs en aquesta mateixa franja d'edat. Cap afroamericà és propietari d'una empresa d'armes. Creueu la ciutat i aneu fins a la part on viuen els afroamericans: allà no hi ha cap fàbrica d'armes. A uns preus que van des d'uns centenars fins a uns milers de dòlars, la majoria dels afroamericans no tenen possibilitats de comprar cap Glock, Beretta, Luger, Colt o Smith & Wesson. Cap tipus negre és propietari d'un avió que faci contraban d'armes automàtiques a dins del país. Tot això ho fan els blancs. Però tard o d'hora, milers d'aquestes pistoles comprades legalment acabaran en mans de gent desesperada que viu en la pobresa i que viu amb les seves pròpies pors. Introduir pistoles en aquest entorn volàtil, que nosaltres els blancs hem

fet poc per millorar, és una proposició mortal. Per tant, si sou blancs i us agradaria ajudar a reduir la primera causa de mort entre els homes negres, aquí teniu la resposta: no compreu un revòlver. No en guardeu cap a casa vostra o al cotxe. Si no hi ha armes guardades vol dir que no hi ha armes per ser robades i revenudes als barris negres pobres. Sigui on sigui que viviu, és probable que el nivell de delinqüència hagi caigut fins al punt més baix dels últims anys. Descanseu, seieu i gaudiu de la bona vida que us ha donat la desigualtat de condicions. Si esteu realment preocupats per la vostra protecció, compreu un gos. Els delinqüents generalment no volen barallar-se amb un animal boig que borda i que ensenya una dentadura lluent. No necessiteu un revólver.

Estúpids homes blancs (o les excuses patètiques del senyor Bush). Michael Moore. Editorial Empúries. Barcelona 2003.


6

Algunes dades per a la reflexió

L'any 1960 el 20% de la població mundial que vivia als països industrialitzats tenia una renda 30 vegades superior a la del 20% que vivia als països més pobres. L'any 1995 la seva renda era 82 vegades superior. L'any 2002 la seva renda era 95 vegades superior.

En el món viuen avui prop de 6.400 milions de persones. Gairebé 1.200 milions viuen encara amb menys d'un euro per dia, i prop de 2.800 milions de persones viuen amb menys de dos euros per dia. La renda diària per persona, a Espanya, era de 43 euros l'any 2002.

Les vuit persones més riques del món sobrepassen el Producte Interior Brut (PIB) acumulat dels 48 països més pobres.

Les 13 més riques igualen la producció de tota l'Àfrica subsahariana (més de 600 milions de persones).

Les 84 persones més riques superen el PIB de la Xina amb els seus 1.300 milions d'habitants.

Les 358 més riques posseeixen una fortuna superior a l'ingrés anual del 45% de la població mundial més pobra, és a dir, de 2.900 milions de persones.

Els mateixos informes apunten que la satisfacció de les necessitats essencials del conjunt de la població dels països en desenvolupament (alimentació, aigua potable, infraestructures sanitàries, educació, salut bàsica, ginecologia i obstetricia) costaria aproximadament 40.000 milions de dòlars cada any, és a dir, el 4% de la riquesa acumulada per les 225 fortunes més grans del món.

El cinquè poder. La solidaritat activa. Xavier Masllorens. Intermón Oxfam. Barcelona 2004.


7

Per una cultura de Pau i Solidaritat

El trànsit d'una cultura que fomenta, exalta, o si més no, tolera la violència a una cultura de pau no és fácil. Cap dels grans reptes que la humanitat s'ha proposat no ha estat ni és fácil. Ni la implantació de la democràcia, ni l'abolició de l'esclavitud, ni l'alliberament de la dona, ni la protecció de la infancia, ni la lluita contra la malaltia, ni l’eradicació de la misèria, ni la vigència real i universal deIs drets humans, polítics i socials, ni la governabilitat universal són metes fàcilment assolibles, fins n'hi ha que no són assolibles del tot, però cada vegada més persones i institucions estem per la feina. Es més, considerem que són propostes de progrés irrenunciables (…) La insistència en el fet que un procés històric pot necesitar un temps molt llarg no hauria de ser motiu de desànim de cap de les maneres. Ja hem dit que el que ens és propi, el que és humà, és més el camí que no pas la meta. La urgència a la qual ens proposem d'enfrontar-nos no és la d'assolir en data propera la pau, sinó la de forçar la marxa (…) "Demanem que s'iniciï el canvi, no que s'enllesteixi avui". Avui s'han de fer totes les passes que avui són possibles i demà cal continuar fent el mateix. No estem proposant una meta per d'aquí a molts segles - aquest podria ser l'horitzó -, sinó una marxa sostinguda que dóna els seus petits però reals resultats cada dia. La cultura de pau. Alfons Banda. Intermón Oxfam. Barcelona 2002.

Cultura, en llatí, es refereix primàriament a “agricultura”. I encara nosaltres parlem de la “cultura de l’arròs” i qualifiquem d’<<incultes>> els camps no cultivats. Des de la revolució cultural del Neolític, l’agricultura és un dels ingredients bàsics de la major part de les cultures i, evidentment, de la nostra. L’agricultura no és una cosa congènita; és una cosa que s’aprèn. L’agricultor necessita aprendre – dels seus pares, de l’escola o d’on sigui – com i en quina època es llauren les terres, quines llavors se sembren, quins adobs s’apliquen, com i amb quins estris es practica la recolecció, etc. (…) El llenguatge, per exemple, forma part de la cultura, ja que parlar – a diferència de plorar o riure – requereix un aprenentatge. Ningú no neix sabent parlar (…). També hem d’aprendre a rentar-nos les dents i a conduir automòbils, a buscar feina i a demanar crèdits, a obeir i a manar, a saludar i a resoldre equacions de segon grau, a ballar el tango i a cantar gregorià. Tot això forma part de la nostra cultura. Del llibre Racionalitat i acció humana de Mosterín, J. (citat a Filosofia. Primer curs de Batxillerat. Editorial Edebé. Barcelona 2002)


8

VILAFRANCA DEL PENEDÈS

Entitats que treballen en el camp de la solidaritat i la cooperació

Acaps - Wilaia Alt Penedès:

C/ de l’Escorxador, 19-21. 08720 Vilafranca del Penedès. Tel: 649842101 Email: [email protected] Web: http://acaps-wap.vilaentitats.cat

http://acaps-wap.blogspot.com

Cooperacció Alt Penedès C/ de l'Escorxador, 19-21. 08720 Vilafranca del Penedès. Tel: 938923746.

Email: [email protected] Web: http://www.cooperaccio.org

Creu Roja Alt Penedès C/ d'Eugeni d'Ors, 22. 08720 Vilafranca del Penedès. Tel: 938915303.

Fax: 938170882. Email: [email protected] Web: http://www.creuroja.org

Grup Tercer Món - Mans Unides

Parròquies de Vilafranca. C/ de Sta. Maria, 12. 08720 Vilafranca del Penedès. Tel: 938902317. Email: [email protected] Web: http://www.mansunides.org

mailto:[email protected]

http://acaps-wap.vilaentitats.cat

http://acaps-wap.blogspot.com


http://www.cooperaccio.org


http://www.creuroja.org


http://www.mansunides.org


9

Amnistia Internacional - Grup Penedès

C/ de l'Escorxador, 19-21. 08720 Vilafranca del Penedès. Tel: 938172695 / 678705415. Email: [email protected]

Web: http://www.amnistiacatalunya.org

Associació d'Amics de Puerto Cabezas C/ de l'Escorxador, 19-21. 08720 Vilafranca del Penedès. Tel. 935385445 /

678995569. Email: [email protected] Web: http://amicsdepuertocabezas.blogspot.com

http://www.amicsdepuertocabezas.org

Entrepobles Alt Penedès C/ de l’Escorxador 19-21. 08720 Vilafranca del Penedès. Tel. 686724463

Email: [email protected] / [email protected] Web: http://www.pangea.org/epueblos

Associació Alkantara

C/ de l'Escorxador 19-21. 08720 Vilafranca del Penedès. Tel. 659852225 Email: [email protected] Web: http://alkantara.vilaentitats.cat

La Llum del Nord

C/ General Cortijo 18 bis. 08720 Vilafranca del Penedès. Telf. 938915997 Email: [email protected] Web: http://www.lallumdelnord.com

Suport Tibet

Apartat de Correus 215. 08720 Vilafranca del Penedès Email: [email protected] Web: http://suporttibet.vilaentitats.cat


http://www.amnistiacatalunya.org


http://amicsdepuertocabezas.blogspot.com

http://www.amicsdepuertocabezas.org



http://www.pangea.org/epueblos


http://alkantara.vilaentitats.cat


http://www.lallumdelnord.com


http://suporttibet.vilaentitats.cat


10

DOSSIER ELABORAT PER

[email protected]


Solidaritat 2009 Dossier

Travel

Transcript of Solidaritat 2009 Dossier