CANVVI D’ÚS I AM

ESTUD

MPLIACIÓ TERA

DI D’IMPA

DE LES FOAPÈUTICA

ACTE I INT

ONTS DE G DE DESIN

T

TEGRACI

PLA ESGOTERS PENTOXICACIÓ

Domin 973 115 258 –

ACarlo

Ó PAISAT

SPECIAL URER A LA REÓ “UN RAIG

SOL DEL

Feu i Godoy Aics 9, 25280 S

– arquitectura@

Anna Feu i Jordos Godoy Breg

TGÍSTICA

RBANÍSTICESIDÈNCIAG DE SOL”

MARÇ 2018

PROMOTORL SOLSONÈS

Arquitectes SLPSolsona (Lleida)@feugodoy.com

ana, Arquitecteolat, Arquitecte

A

C A ”

8

R S

P )

m

e e

CANVI D’ÚS I AMPLIACIÓ DE LES FONTS DE GOTERS PER A LA RESIDÈNCIA TERAPÈUTICA DE DESINTOXICACIÓ “UN RAIG DE SOL”

ESTUDI D’IMPACTE I INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA

INDEX

1. DADES BÀSIQUES

1.1. Objecte del projecte

1.2. Agents del projecte

1.3. Base legal

1.4. Àmbit de l’actuació i superfície transformada

1.5. Síntesi de l’actuació

2. PLANEJAMENT VIGENT I INSTRUMENTS DE PAISATGE

2.1. Normes Subsidiàries de Planejament

3. PAISATGE A ESCALA TERRITORIAL

3.1. Descripció del paisatge a escala territorial

3.2. Components del paisatge a escala territorial

3.3. Valors del paisatge a escala territorial

3.4. Dinàmiques del paisatge a escala territorial

4. PAISATGE DEL LLOC I PROJECTE

4.1 Descripció i visibilitat de l’emplaçament

4.2 Programa i requisits del projecte

4.3 Visió integral del projecte

4.4 Anàlisi sistemàtica de les transformacions

5. ESTRATÈGIES, CRITERIS I MESURES D’INTEGRACIÓ

5.1 Estratègies d’integració paisatgística

5.2 Mesures d’integració paisatgística: Materialitat i solucions adoptades.

6. CONCLUSIONS

CANVI D’ÚS I AMPLIACIÓ DE LES FONTS DE GOTERS PER A LA RESIDÈNCIA TERAPÈUTICA DE DESINTOXICACIÓ “UN RAIG DE SOL”

ESTUDI D’IMPACTE I INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA

ESTUDI D’IMPACTE I INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA DEL PLA ESPECIAL URBANÍSTIC PEL CANVI D’ÚS I AMPLIACIÓ DE LES FONTS DE GOTERS PER A RESIDÈNCIA TERAPÈUTICA

1. DADES BÀSIQUES

1.1 Objecte del Projecte

L’objecte del present projecte és la redacció del Pla Especial Urbanístic per a l’assignació d’un nou ús i la proposta d’ampliació de l’edifici de Font de Goters de Navès, situat al municipi de Navès (Solsonès).

Emplaçament

L’àmbit del Pla Especial s’ubica al municipi de Navès, CP 25286, Solsonès. Lleida. Coordenades GPS 42°00'22.2"N 1°36'29.1"E.

Navès. Plànol de situació Navès. Plànol ortofoto

Referència cadastral i coordenades UTM 31 ETRS89: L’àmbit d’actuació integra 2 referències cadastrals diferents.

1- Amb referència cadastral 25184A008000380000WD (polígon 8 parcel·la 38), ús principal agrari (pineda fusta 3) i una superfície de 12.151m2.

2- Amb referència cadastral 001000100CG85A0001XF (polígon 10 parcel·la 01), ús principal Oci/hosteleria i una superfície de 543m2.

La propietat del sòl on es desenvolupa aquest Pla Especial, forma part d’una propietat privada.

L’àmbit de la propietat és de 12.594m2. segons cadastre, es comprova mitjançant un topogràfic que l’àmbit té una superfície de 13.158m2.

1.2 Agents del projecte

El propietari de la parcel·la és:

- Montserrat Serra Camps, amb domicili a la plaça Sant Roc núm. 1, 1er, 1a, 25280 Solsona. I amb DNI núm. 39283362Y.

El promotor de l’actuació és: - Sol del Solsonès: Associació sense ànim de lucre de familiars de malalts mentals i drogodependents amb CIF G25511205.

Amb domicili al C/ Vall Fred 22 baixos, 25280 Solsona, Solsonès. Província de Lleida.

El Sol del Solsonès, es una entitat sense ànim de lucre, declarada d’utilitat pública, que treballa amb persones que pateixen una malaltia mental i/o una addicció i els seus familiars. Es va crear al 2002 i la seva presidenta es la Sra. Monica Serra Serra.

L’entitat actua a la comarca del Solsonès i alguns municipis del Bages, Alt Urgell i la Segarra.

CANVI D’ÚS I AMPLIACIÓ DE LES FONTS DE GOTERS PER A LA RESIDÈNCIA TERAPÈUTICA DE DESINTOXICACIÓ “UN RAIG DE SOL”

ESTUDI D’IMPACTE I INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA

Arquitectes redactors del projecte i de l’EIIP

- Anna Feu i Jordana, col·legiada núm.44063-9 - Carlos Godoy Bregolat, col·legiat núm. 53129-4

Els dos tècnics són socis de la societat FEU I GODOY ARQUITECTES SLP, amb NIF núm. B25665613, amb domicili fiscal al carrer Dominics núm.9, codi postal 25280 de Solsona (Lleida).

1.3 Base legal

El present document es formula d’acord amb el procediment establert a l’article 46 del DECRET 64/2014, de 13 de maig, pel qual s'aprova el Reglament sobre protecció de la legalitat urbanística. I l’article 24 de la LLEI 3/2012, del 22 de febrer, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3 d'agost, que modifica l’article 67 de modificació del text refós de la Llei d'urbanisme. També es tenen en compte les directius definides en l’article 51 del DECRET 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei d'urbanisme.

1.4 Àmbit de l’actuació i superfície transformada

L’emplaçament es troba situat al sud del municipi de Navès, comarca del Solsonès. Aquest es caracteritza per tenir una població de caràcter disseminat amb petits nuclis i urbanitzacions.

L’àmbit total del projecte és de 13.158m2, i es troba situat dins de dues parcel·les de la propietat, els principals usos d’aquestes són l’agrari i el d’Oci, hosteleria.

La finca on es pretén intervenir conté un edifici existent amb ús de restaurant, és el Restaurant Font de Goters, aquest edifici es mantindria i s’adequaria convenientment al seu nou ús, i es plantejaria la seva ampliació. Aquest nou ús és un equipament sanitari, una Residència Terapèutica de Desintoxicació. La resta de la parcel·la s’arranjaria apropiadament per al desenvolupament d’aquest.

Emplaçament. Àmbit d’actuació.

L’àmbit es troba en sòl no urbanitzable, es tracta d’una zona amb relleu ondulat on principalment hi predominen els camps de secà i zones forestals. S’ubica prop de l’embassament de Sant Ponç, un element important del paisatge.

CANVI D’ÚS I AMPLIACIÓ DE LES FONTS DE GOTERS PER A LA RESIDÈNCIA TERAPÈUTICA DE DESINTOXICACIÓ “UN RAIG DE SOL”

ESTUDI D’IMPACTE I INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA

1.5 Síntesi de l’actuació

L’objecte del present projecte és la redacció del Pla Especial Urbanístic per a l’assignació d’un nou ús i la proposta d’ampliació de l’edifici de Font de Goters de Navès, situat al municipi de Navès (Solsonès).

La propietat es planteja un nou projecte per aquest edifici que anteriorment havia funcionat com a restaurant i que actualment està en desús. Aquest esdevindria una Residència Terapèutica canviant convenientment el seu ús i les modificacions edificatòries corresponents adequant l’edifici a les noves necessitats, ja que actualment es tracta d’un edifici qualificat com a sòl Rústic no urbanitzable ordinari.

Font de Goters és un establiment adient per aquest ús, ja que s’emplaça en un indret saludable, enmig d’un entorn natural i tranquil beneficiós pels seus futurs usuaris. En la Residència Terapèutica s’hi allotjarien una vintena de pacients en tractament continu, que pernoctarien en la residència.

En el projecte es preveu una futura ampliació de la Residència Terapèutica de Desintoxicació per tal d’allotjar més usuaris, es tracta d’una ampliació annexa a l’edifici existent, es realitza de forma molt compacta, seguint la topografia del terrenys i respectant al màxim la vegetació i l’entorn natural.

CANVI D’ÚS I AMPLIACIÓ DE LES FONTS DE GOTERS PER A LA RESIDÈNCIA TERAPÈUTICA DE DESINTOXICACIÓ “UN RAIG DE SOL”

ESTUDI D’IMPACTE I INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA

2. PLANEJAMENT VIGENT I INSTRUMENTS DE PAISATGE

2.1 NORMES SUBSIDIÀRIES DE PLANEJAMENT

El planejament vigent aplicable per ala redacció d’aquest Pla Especial són les Normes Subsidiàries de Planejament, aprovades definitivament per la comissió d’Urbanisme de Lleida en data 20 de desembre de 1994.

NORMES SUBSIDIÀRIES DE PLANEJAMENT. Classificació i Qualificació del sòl.

El perímetre de l’àmbit d’actuació correspon a Sòl no Urbanitzable ordinari:

Article 105. D’acord amb la Llei del Sòl, es defineix el nucli de població com a l’assentament humà generador de requeriments o necessitats assistencials i de serveis urbanístics.

Article 106. Dins del sòl no urbanitzable ordinari, s’estableix que no dóna lloc a la constitució del nucli de població l’edificació d’habitatges familiars en finques de més de 4,5ha de superfície.

Article 107. Quan hom pretengui edificar sobre menys superfície que l’establerta per l’article precedent, aleshores serà requisit indispensable que es traci d’entitats registrals anteriors a l’aprovació inicial d’aquestes Normes, i que la comissió d’urbanisme, en el sí del procediment per a l’atorgament de la llicència, es pronunciï favorablement pel que fa a la inexistència del perill de formació dels nucli de població.

Article 108. Serà també requisit indispensable que la nova edificació es projecti amb accés atorgat per la xarxa viària de camins preexistents a l’aprovació inicial d’aquestes Normes; o posteriors, degudament autoritzats.

Article 109. Així mateix, serà requisit indispensable que l’edificació existent sigui habitada per titulars o bé arrendataris d’explotacions de conreu o ramader en actiu i que el promotor o titular del nou habitatge projectat també s’hi hagi de dedicar, extrems que s’hauran d’acreditar en l’expedient mitjançant la documentació administrativa i fiscal adient.

Article 110. S’autoritza la reforma, rehabilitació i reconstrucció de tota edificació existent, de la qual es pugui demostra fefaentment la seva existència anterior, qualsevol que sigui el seu estat de conservació, adaptant-se en qualsevol cas l’obra nova a les condicions especifiques de la zona en que es trobi inclosa. Per l’autorització d’aquests obre en sòl no urbanitzable ordinari, serà necessària l’autorització de la Comissió d’urbanisme de Lleida, prèviament a la concessió de la llicència municipal.

Article 111. per a les altres autoritzacions (construccions d’utilitat pública o interès social i els habitatges), el procediment és l’establert per l’article 16 i concordant de la Llei del Sòl i per l’article 127 i concordant del Decret legislatiu 1/1990 de 12 de juliol refosa dels textos vigents a Catalunya en matèria urbanística.

Article 112. Condicions estètiques: Tots els habitatges que s’emplacin en el sòl no urbanitzable ordinari s’adaptaran a la composició i materials d’acabat propis de les masies de la zona: tractament de façana del 100% de pedra del país, coberta a dos o quatre aigües, teula àrab antiga o imitació antiga, fusteria de color noguera clar. L’Ajuntament podrà imposar dissenys de façana i materials d’acabat quan els presentats del promotor no es considerin adequats.

Article 113. Les edificacions que es poguessin autoritzar hauran de ser emplaçades a 20m com a mínim de qualsevol límit de la propietat de la qual es tracti.

CANVI D’ÚS I AMPLIACIÓ DE LES FONTS DE GOTERS PER A LA RESIDÈNCIA TERAPÈUTICA DE DESINTOXICACIÓ “UN RAIG DE SOL”

ESTUDI D’IMPACTE I INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA

3. PAISATGE A ESCALA TERRITORIAL

3.1 Descripció del paisatge a escala territorial

El projecte pertany a la Unitat de Paisatge dels Replans del Solsonès (U20) del Catàleg de paisatge de les comarques centrals (Alt Urgell, Bages, Berguedà, Noguera, Segarra i Solsonès, juliol de 2016).

En termes generals, la Unitat comprèn paisatges d’atenció especial com els «Mosaics agroforestals del Berguedà i el Solsonès». Com a trets distintius a nivell territorial, es destaquen les singularitats següents:

- Plana elevada amb un relleu ondulat pel modelat de la xarxa fluvial i amb presència d’un mosaic on s’alternen boscos i camps i on hi

destaca el nucli urbà de Solsona. - L’estructura general del relleu és ondulada, a causa de l’encaixament de la xarxa fluvial, que secciona els interfluvis.

- El riu Cardener travessa i estructura la unitat.

- El paisatge és en mosaic, on s’alternen boscos i camps de conreu.

- Solsona sobresurt com a principal nucli, amb un nucli històric singular.

- Existeixen nombrosos pobles petits amb molt poblament disseminat.

- Els principals eixos de comunicació són la C-55 i la C-26.

- El sector forestal es troba ben desenvolupat. Destaca la presència del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, a Solsona.

- Existència de nombrosos monuments megalítics (grup de Solsona).

- Bons exemples d’arquitectura romànica, per exemple a Olius i Navès.

- El valor històric i religiós del santuari del Miracle.

El present projecte es troba totalment immers dins aquest context paisatgístic. Més concretament, cal destacar que l’emplaçament del projecte es troba directament relacionat amb la riba del riu Cardener i les singularitats paisatgístiques de la presa de l’embassament de Sant Ponç, es tracta de la infraestructura hídrica més important dels Replans del Solsonès. Com tot el territori, l’emplaçament queda immers en el mosaic que configura el paisatge, composat per zones boscoses i camps de conreu de cereal de secà.

3.2 Components del paisatge a escala territorial

Els components característics dels Replans del Solsonès i que es reconeixen en l’entorn del projecte són els següents:

- El relleu ondulat del paisatge és el resultat de l’acció erosiva de la xarxa fluvial.

- Paisatge construït per plataformes horitzontals trencades i esglaonades que atorguen al terreny un aspecte accidentat, que configura el

paisatge i donen caràcter a la unitat.

- Terreny on s’originen replans, profundes valls i congostos amb plataformes estructurals en els interfluvis aprofitades per l’agricultura.

- Zona amb divisió de les aigües dels rius, afluents que es divideixen entre les conques del Segre (afluents del riu Ebre) i conques del

Llobregat (desembocadura al mar).

- Aprofitament d’aquest relleu per embassaments d’aigua, el pantà de Sant Ponç és un punt important de la hidrografia del lloc.

- Un paisatge agrícola de secà, segons el model heretat dels sistema d’aprofitament territorial del Neolític. Ben integrat amb els espais

forestals del entorn, s’aprofiten els replans per al conreu, mentre que les zones més abruptes queden poblades per bosc.

- Un paisatge amb una marcada vocació forestal influenciada pel relleu i el clima.

- Un paisatge caracteritzat per el predomini dels boscos de pinassa, en territori potencial de la roureda.

CANVI D’ÚS I AMPLIACIÓ DE LES FONTS DE GOTERS PER A LA RESIDÈNCIA TERAPÈUTICA DE DESINTOXICACIÓ “UN RAIG DE SOL”

ESTUDI D’IMPACTE I INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA

- Els recents grans incendis han fet minvar les superfícies arbrades en favor de les arbustives.

- Una distribució de la població completament disseminada en el territori, població dispersa en masies.

- Solsona es mostra com a capital de comarca, com a únic nucli del territori i com a centre.

- Es preserva un ric patrimoni arquitectònic medieval, amb valor destacable, com castells, monestirs i un gran nombre de petites

esglésies disperses en el territori.

- Una xarxa d’itineraris i miradors que emfatitzen les panoràmiques més rellevants i permeten descobrir els racons menys coneguts, però

no per això menys interessants paisatgísticament que interactuen amb la diversitat i els matisos dels Replans del Solsonès.

3.3 Valors del paisatge a escala territorial

Els valors estètics del paisatge de la unitat es perceben fàcilment per les característiques rurals que hi predominen. Aquesta zona ofereix una lectura molt clara i de fàcil identificació, formada per replans conreats, vessats boscoses i masies per tot arreu. Té un cromatisme determinat pel cicle estacional, sense elements que distorsionin la lògica distribució dels elements. Aquest cromatisme ve marcat pels boscos però sobretot pels conreus, hi ha una clara transformació de colors en el paisatge, passa de ser completament verd a la primavera, a groc quan el cereal és apunt de collir i finalment a marró quan els camps de conreu queden llaurats.

Com a contrapunt a aquest paisatge tranquil i plàcid, destaca la relativa abruptesa del relleu i la presència dels cursos d’aigua encaixats en els vessants, creant valls tancades i indrets feréstecs en la serenor rural general, que augmenten positivament l’interès del paisatge.

Els valors naturals i ecològics de la unitats es troben en zones concretes, on es contrasta el paisatge amb punts abruptes i muntanyes. Tenint en compte també els punts rellevants on trobem arbres monumentals i centenaris.

Al llarg de la zona hi ha indrets rellevants que conformen un seguit de valors socials, llocs freqüentats on s’hi fan aplecs i hi ha bones panoràmiques del paisatge. L’excursionisme és habitual pels vessants orientals de la conca del Cardener, el riu ofereix uns paisatges de gran bellesa. Les passejades i excursions han fet perdurar fins a l’actualitat els traçats d’alguns camins transhumants, que recorrien el territori.

CANVI D’ÚS I AMPLIACIÓ DE LES FONTS DE GOTERS PER A LA RESIDÈNCIA TERAPÈUTICA DE DESINTOXICACIÓ “UN RAIG DE SOL”

ESTUDI D’IMPACTE I INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA

Clariana del Cardener és travessada pel riu negre i el riu Cardener que ha entallat el congost, posteriorment aprofitat per la construcció del pantà de Sant Ponç, que ofereix activitat lúdiques i socials en el seu entorn, a part del seu ús elemental.

En els nuclis rurals es manté la pagesia, originant un paisatge en mosaic, amb boscos i conreus intercalats al llarg del territori. Les masies i el paisatge, ofereixen també activitats relacionades amb l’agroturisme, són un bon complement per a la població local, aprofitant els grans masos envoltats de gran masses forestals ben estructurades per al ús turístic.

Un gran valor a destacar és la impotència de la ciutat de Solsona, on es concentra gran part de la riquesa del patrimoni arquitectònic i valors històrics i culturals. El conjunt urbanístic és molt atractiu, cal remarcar les construccions medievals que hi trobem, com la muralla, els portals, la catedral, palaus, convent, places i carrers.

La ciutat també recull gran part dels valors religiosos degut a la creació del bisbat a Solsona, els valor espiritual també apareix en santuaris i castells del territori, sense oblidar també, tot el conjunt de petites esglésies romàniques disseminades pel territori.

Amb tot això, el paisatge s’enriqueix a conseqüència dels diferents valors que s’hi aporten, dotant al conjunt d’una harmonia de gran bellesa.

3.4 Dinàmiques del paisatge a escala territorial

Els replans del Solsonès es caracteritzen per ser una plana elevada amb un relleu ondulat pel modelat de la xarxa fluvial i amb presència d’un mosaic on s’alternen boscos i camps. L’aigua és un element força present en els cursos fluvials que travessen de nord a sud, i s’aprofiten les aigües del riu Cardener per la generació d’energia al pantà de Sant Ponç.

Els elements naturals ocupen un vora un 65% de la superfície de la unitat, i gran part d’aquests són pinedes de pinassa pròpies d’un territori submediterrani sec, a les parts més meridionals es localitzen alguns alzinars i alguns caducifolis, en general rouredes seques i boix. Degut als incendis forestals recents com el del 1998, el 10% de la superfície forestal va quedar afectada, actualment bosquines, matollars d’aromàtiques, prats de pastura i jonça ocupen aquest llocs. També hi podem trobar tòfones i bolets. S’està intentant repoblar els boscos mixtos, combinant pins i roures, per tal de mantenir l’essència del lloc però també disminuir-ne la inflamabilitat.

CANVI D’ÚS I AMPLIACIÓ DE LES FONTS DE GOTERS PER A LA RESIDÈNCIA TERAPÈUTICA DE DESINTOXICACIÓ “UN RAIG DE SOL”

ESTUDI D’IMPACTE I INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA

Els cultius de cereal de secà, representen el 34% de la superfície de la unitat, aquests aporten un cromatisme que canvia cíclicament segons les estacions de l’any. El sector agropequari sintetitza la comunió entre els elements de caràcter natural i antròpic.

La majoria de masies són cases pairals dels segles XVI i XVII, amb una arquitectura tradicional de galeries obertes i capella pròpia, disperses en el territori amb gran superfície de camps i boscos en propietat.

En aquestes contrades, el despoblament és un risc patent, aquest resulta particularment important en les extenses àrees on predomina el poblament dispers. La diversificació d’activitats sembla una estratègia generalitzada en les unitats generalitzada en les unitats de fort caràcter rural, que veuen en aquest sector noves oportunitats. El caràcter agrícola i la tranquil·litat dels àmbits rurals, l’oferta d’allotjament, la presència de boscos i els diferents monuments històrics dispersos pel territori converteixen a aquesta unitat un destí turístic molt interessant.

Els Replans del Solsonès sempre han estat aïllats de les principals rutes i el seu paisatge ha restat poblat de masos, sols la ciutat de Solsona mostra un paisatge de caire urbà. Solsona acull més del 80% de la població de la unitat, actua com a centre administratiu, comercial i cultural i presta servei a la resta del territori. Hi trobem la majoria dels equipaments de la comarca, activitats, fires i mercats, disposa de centres administratius com el Consell Comarcal del Solsonès, el bisbat, el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya.

Solsona és un nus de comunicacions, hi conflueixen la C-26, la C-55 i la C-75, així com altres vies de menor importància. Ofereix un esquema radial a la resta de la comarca. Actualment el sector industrial queda restringit a l’àrea dels voltants de Solsona, on hi ha l’esmentada zona industrial i comercial, situada al llarg de les principals vies de comunicació que hi accedeixen, actuant com a carretera-aparador.

El manteniment de l’activitat agroforestal responsable de la fisonomia rural de la unitat, l’estabilització de la població rural i de l’adequada gestió dels boscos per evitar incendis, resulta imprescindible per assegurar el caràcter de la unitat.

Font: Catàleg de Paisatge de les Comarques Centrals. Unitat de Paisatge 20: Replans del Solsonès

Mosaic en ondulacions suaus. Llobera.

CANVI D’ÚS I AMPLIACIÓ DE LES FONTS DE GOTERS PER A LA RESIDÈNCIA TERAPÈUTICA DE DESINTOXICACIÓ “UN RAIG DE SOL”

ESTUDI D’IMPACTE I INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA

Masia en procés de rehabilitació. Llobera Bosc en recuperació desprès de l’incendi de 1998. Olius

Pont de Buida-sacs, al costat del molí Buida-sacs, conca del riu Cardener Presa de l’embassament de Sant Ponç, la infraestructura hídrica més important

Vista parcial de la unitat. Pla de Bergús.

CANVI D’ÚS I AMPLIACIÓ DE LES FONTS DE GOTERS PER A LA RESIDÈNCIA TERAPÈUTICA DE DESINTOXICACIÓ “UN RAIG DE SOL”

ESTUDI D’IMPACTE I INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA

4. PAISATGE DEL LLOC I EL PROJECTE

4.1 Descripció i visibilitat de l’emplaçament

Font de Goters

L’àmbit de l’emplaçament on s’ubicarà la Residència Terapèutica de Desintoxicació, és un paisatge representatiu del Replans del Solsonès, conté moltes de les característiques que aquest ofereix.

Es tracta d’una zona amb la població disseminada en masies disperses pel territori, mantenint el caire del territori dels Replans del Solsonès. Des de l’emplaçament es poden observar algunes masies i granges per l’entorn, però amb un impacte visual molt baix.

L’emplaçament és el característic de la zona, el paisatge es composa per un mosaic que combina zones boscoses, poblades per pins i roures, i zones de conreu de cereal de secà. Aquest mosaic són taques de colors que canvien segons les estacions de l’any. En aquest punt hi trobem camps de blat i ordi que conviuen amb pinasses i rouredes, que ens ofereixen torns verds a la primavera, tons groguencs a l’estiu i tons marronosos a la tardor.

Imatge actual de l’emplaçament

La parcel·la està composada majoritàriament per una zona boscosa poblada per pinassa que predomina en l’entorn. Concretament dins de l’àmbit també hi trobem una edificació existent amb ús de restaurant, una petita construcció agrària que s’utilitza com a galliner i un hort.

L’àmbit d’aquest Pla Especial es troba situat en una parcel·la de forma rectangular d’unes dimensions aproximades de 100m i 130m de costat. Aquest àmbit queda limitat per un camí rural no asfaltat per tres dels seus costats, aquest és el mateix camí d’accés a la parcel·la, la part sud no presenta cap límit físic, en aquesta zona el bosc que pobla la parcel·la forma un mantell continu que es prolonga.

La topografia que presenta queda marcada per un notable pendent en direcció diagonal nord-est sud-oest, essent la zona nord-est la més elevada i la sud-oest la més baixa. La zona inferior de la topografia queda determinada per la Rasa d’Albereda, que llinda per un extrem amb la parcel·la i creua el camí d’accés. La diferència de cota entre el punt més alt i el punt més baix és aproximadament d’uns 20m.

Amb tots els inputs esmentats, la proposta perseguirà la voluntat d’integrar-se completament en la natura que l’envolta, buscant les qualitats paisatgístiques de gran valor i posant-les de manifest. A grans trets, el projecte situarà la Residència Terapèutica de Desintoxicació, amb la voluntat de la mínima intervenció amb criteris d’integració.

CANVI D’ÚS I AMPLIACIÓ DE LES FONTS DE GOTERS PER A LA RESIDÈNCIA TERAPÈUTICA DE DESINTOXICACIÓ “UN RAIG DE SOL”

ESTUDI D’IMPACTE I INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA

Visuals de l’entorn, contemplat des del front de l’emplaçament.

Visuals del paisatge boscós de l’emplaçament.

Visibilitat de l’emplaçament

La parcel·la s’ubica en un punt de cota baixa, per al seu límit sud hi ha la rasa d’Albereda. La parcel·la no té visibilitat des de cap indret, sols des del mateix camí d’accés envolta la parcel·la. En cap cas, es fa present l’edificació existent ja que queda encoberta per les masses dels arbres que l’acompanyen, pinassa i una tanca vegetativa. La percepció d’aquesta sols es fa evident un cop s’accedeix a l’interior de la parcel·la.

L’impacte visual de l’actuació és molt reduït o nul, el projecte queda totalment encaixat en l’entorn. La proposta planteja construir una tanca perimetral senzilla de simple torsió, amb la possibilitat de que hi creixi una planta enfiladissa per tal de que els usuaris de la Residència Terapèutica no siguin vistos des de l’exterior durant el seu tractament. Com es pot observar, l’emplaçament del projecte no té vocació de ser vist sinó tot al contrari, vol ser un espai íntim i reservat.

El projecte es plantejarà de manera que quedi integrat al màxim amb la natura, triant els materials idonis per integrar-se a les realitats paisatgístiques dels Replans del Solsonès.

4.2 Programa i requisits del projecte

El programa del projecte es basa en el canvi d’ús de l’actual edifici de Font de Goters, passa a ser ús de restaurant a ús d’equipament sanitari, concretament una Residència Terapèutica de Desintoxicació. L’emplaçament és adient per aquest ús, ja que es tracta d’un entorn natural i saludable que influeix positivament en la salut dels usuaris.

L’activitat de Residència Terapèutica de Desintoxicació és un ús poc desenvolupat en altres indrets del territori, per tant es desenvoluparà adequant-se a les necessitats pròpies d’aquest cas. Aquest tipus d’equipament conviu perfectament amb l’agricultura i el tapís forestal.

A grans trets, el projecte es basa en la rehabilitació de l’edifici existent adequant-lo al nou ús, busca qualitats paisatgístiques de gran valor i que conviden a l’usuari gaudir d’un espai verd en total relació amb la natura i el bosc.

CANVI D’ÚS I AMPLIACIÓ DE LES FONTS DE GOTERS PER A LA RESIDÈNCIA TERAPÈUTICA DE DESINTOXICACIÓ “UN RAIG DE SOL”

ESTUDI D’IMPACTE I INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA

El projecte determina uns paràmetres urbanístics proposats per tal de desenvolupar la futura ampliació de forma correcta. Aquest paràmetres fan esment a l’ocupació de parcel·la, la separació mínima al límit de la parcel·la, àrees lliures, usos, el nombre de plantes, edificabilitat, el sostre edificable i cossos sortints; tots aquest punts es concreten més extensivament a la memòria.

Estat actual del lloc: Edifici Font de Goters, façana principal Estat actual del lloc: Edifici Font de Goters, façana posterior

4.3 Visió integral del projecte

Des del punt de vista paisatgístic, la proposta integra una imatge unitària que recull tant els requisits paisatgístics imposats pel mateix emplaçament com per les condicions establertes de l’encàrrec.

A més, la materialitat del projecte no només ve determinada per la correcta integració amb l’entorn sinó que també es té una especial sensibilitat per cohesionar el projecte amb l’entorn paisatgístic dels Replans del Solsonès, relacionant-se amb ell mitjançant una visible coherència tectònica.

A grans trets, la proposta pretén que la incidència de l’actuació sobre el territori millori tingui la més mínima incidència, ja que el que es busca és precisament una completa integració amb el lloc mantenint el seu caràcter natural.

4.4 Anàlisi sistemàtica de les transformacions

L’actuació pretén rehabilitar i adequar l’edifici existent de Font de Goters per tal d’equipar-lo per a una Residencia Terapèutica i plantejar una possible ampliació. Aquesta es desenvoluparà amb materials adients al lloc.

Pel que fa l’estat actual de la proposta, es tracta d’un territori rural. En l’àmbit establert hi trobem un mantell forestal on majoritàriament abunda el pi. Als peus de la parcel·la hi transcorre la rasa de l’Albereda, que aporta una fauna i flora especial.

La proposta intenta integrar l’edifici i la futura ampliació en l’entorn, aquesta nova implantació es situa al costat de l’edifici existent, compactant el màxim l’edificació i causant el mínim impacte visual i constructiu. La intervenció serà el més minsa possible i integrada amb el paisatge.

.

CANVI D’ÚS I AMPLIACIÓ DE LES FONTS DE GOTERS PER A LA RESIDÈNCIA TERAPÈUTICA DE DESINTOXICACIÓ “UN RAIG DE SOL”

ESTUDI D’IMPACTE I INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA

5. ESTRATÈGIES, CRITERIS I MESURES D’INTEGRACIÓ

5.1 Estratègies d’integració paisatgística

La formalització de l’actuació ve determinada per unes preexistències naturals i uns requisits funcionals i paisatgístics que es basen en la correcta integració amb l’entorn, en aquest punt es vol remarcar l’elecció dels materials idonis per a formalitzar les decisions de projecte. L’elecció dels materials es basarà en el respecte absolut per les característiques paisatgístiques de la Unitat de Paisatge analitzada, escollint materials totalment coherents amb l’entorn.

5.2 Mesures d’integració paisatgística: materialitat i solucions adoptades

Tal i com s’ha esmentat amb anterioritat, la materialitat del projecte no només ve determinat per la correcta integració amb l’entorn sinó que també es té una especial sensibilitat per cohesionar les diferents actuacions en la parcel·la, com la zona de cultiu i la pista poliesportiva, relacionant-les entre elles mitjançant una visible coherència tectònica.

6. CONCLUSIONS

Els criteris de disseny del present projecte s’han basat en tot moment entorn a uns objectius de qualitat paisatgística, identificant i posant en valor els elements que doten d’identitat pròpia el paisatge forestal, fluvial i agrícola que envolta l’àmbit de projecte. S’han respectat i potenciat els valors paisatgístics propis de la zona, a fi de dotar l’emplaçament d’un sentit de globalitat i integració paisatgística.

A grans trets, es potencia la natura existent de la parcel·la pel gaudi dels usuaris. El projecte s’adequa a l’edificació existent, reaprofitant-la i millorant-la per tal de garantir correctament el nou funcionament requerit, la ampliació proposada té en compte l’entorn, integrant-s’hi adequadament. La proposta posa en valor els espais naturals del lloc tal i com es mostren en estat silvestre, espais lligats a la presència de massa forestal. En aquesta proposta, la natura actua com a element sanador pels usuaris de la residència.

A Solsona, març de 2018,

Els arquitectes,

Anna Feu i Jordana Carlos Godoy Bregolat Col·legiat 44063-9 Col·legiat 53129-4