Sociologia i. lídia

35
+ Fonaments Sociològics de l’Esport Lídia Tàrrega i Falcó IES Rocagrossa (Lloret de Mar)

description

Introducció a la sociologia de l'esport

Transcript of Sociologia i. lídia

Page 1: Sociologia i. lídia

+

Fonaments Sociològics de l’Esport

Lídia Tàrrega i FalcóIES Rocagrossa (Lloret de Mar)

Page 2: Sociologia i. lídia

INTERÈS EN EL SEU ESTUDI

TOT ÉSSER VIVENT TÉ

NECESSITAT DE SALTAR, BRINCAR

I ÉS PORTADOR D’UN RITME QUE

PRODUEIX LA DANSA I EL CANT

PLATÓ

EL QUE MÉS S’ASSEMBLA A

L’AGILITAT MENTAL ÉS L’AGILITAT

CORPORAL

Page 3: Sociologia i. lídia

+

La sociologia és la ciència social que es dedica a l’estudi dels fenòmens fenòmens que surgeixen en la societat .

Sociologia de l ’esport Sociologia de l ’esport

Page 4: Sociologia i. lídia

+

L’ EsportEsport , és un fenomen social complexe per la sociologia, i també un fenomen rellevant per l’educació, la psicologia, l’economia, la medicina o la política.

Sociologia de l ’esport Sociologia de l ’esport

Page 5: Sociologia i. lídia

ÒPERA

RELIGIÓ

FUTBOL

BEISBOL

Page 6: Sociologia i. lídia

LA SOCIOLOGIA DE L’ESPORT ÉS UNA BRANCA DE LA SOCIOLOGIA QUE

S’ENCARREGA DE L’ESTUDI DE L’ESPORT MODERN EN TANT QUE

FENOMEN SOCIAL, LA SEVA FUNCIÓ ÉS DESCRIURE I EXPLICAR TEÒRICAMENT

EL FET ESPORTIU; COM PART CONSTITUTIVA DEL SISTEMA SOCIAL I

LA SEVA RELACIÓ AMB ALTRES INSTÀNCIES COM L’ECONOMIA, LA

POLÍTICA, LES IDEOLOGIES I LA CULTURA

GARCÍA FERRANDO ASPECTOS SOCIALES DEL DEPORTE UNA REFLEXIÓN

SOCIOLÓGICA

Page 7: Sociologia i. lídia

Factors del Sistema esportiuFactors del Sistema esportiu

Equipamientos

Practicantes

Sistema

Entidades

Factors del sistema esportiu. Celma (2000).

Page 8: Sociologia i. lídia

DEPORTISTA

LA GESTIÓ DEL CLUB

(EQUIP)ENTRENADOR

LA POLÍTICA ESPORTIVA

ENTORNS D’INFLUÈNCIA EN L’ESPORTISTA D’ALT RENDIMENT

CONTEXT SOCIAL

AFICIÓFANS

PREP. FISICADOPATGE

MITJANS DE COMUNICACIÓ

FAMÍLIA

DINERSPUBLICITAT

EL FENOMEN ESPORTIU

Page 9: Sociologia i. lídia

Subsistema social.Funció de social ització.

Transmissió de valors.

L’ESPORT:

Sociologia de l ’esport Sociologia de l ’esport

Page 10: Sociologia i. lídia

+

Valors compartitsValors compartitsI lusió Sentit de pertinença-identitatAmistatImplicació Cooperació AutonomiaJoc net

VALORSVALORS

Sociologia de l ’esport Sociologia de l ’esport

Page 11: Sociologia i. lídia

+

Identificar els determinants socials determinants socials i culturals de l’activitat esportiva.

Analitzar la imatge social de l ’esport, el seu signif icat, mites, ritus i símbols.

Sociologia de l ’esport Sociologia de l ’esport

Per què?Per què?

Page 12: Sociologia i. lídia

+

Mitjans de comunicació i esport.

Racisme i esport.

Dona i esport.

Esport espectacle.

Problemes socials dels esportistes.

Violència i esport.

Dopatge i esport.

TRANSMISSIÓ DE VALORS A TRAVÉS DE TRANSMISSIÓ DE VALORS A TRAVÉS DE L’ESPORT.L’ESPORT.

Page 13: Sociologia i. lídia

+

Els esportsesports són fenòmens socials, és a dir, “ocasions o aconteixements que impliquen relacions socials i activitats col·lectives, i que tenen rellevància per les vides socials de les persones.”

Cap activitat ha servit amb tanta regularitat de centre d’interès i a tanta gent en tot el món.

Page 14: Sociologia i. lídia

+

la pertinença o identif icació amb un equip esportiu aporta a la gent un puntal per a la seva identitat, una font de sentiments grupals i un sentit de pertinença.

Page 15: Sociologia i. lídia

+

En el cas dels seguidors més compromesos i potser també per

a altres, l ’esport funciona com una «religió suplent»

L’esport ha passat a complir algunes de les funcions abans exercides per la religió

Sociologia de l ’esport Sociologia de l ’esport

Page 16: Sociologia i. lídia

+

L’esport implica sobre tot una «recerca de la importància de les emocions»

Sociologia de l ’esport Sociologia de l ’esport

Page 17: Sociologia i. lídia

SIGNIFICATS SOCIALS DE LA PRÀCTICA ESPORTIVASIGNIFICATS SOCIALS DE LA PRÀCTICA ESPORTIVA

“EL DEPORTE ES EL FENÓMENO SOCIAL MÁS UNIVERSAL DE NUESTROS TIEMPOS. SU ALCANCE SE EXTIENDE

MUCHO MÁS ALLA DE LOS ADHERENTES A LA RELIGIONES CON MAYORES

SEGUIDORES” CARLOS FELICE CASTLLO

“EL MUNDO DE LO LÚDICO CONSTITUYE UNA MITOLOGÍA MÁS DE ESTE MUNDO PROFANO Y SECULAR EN EL QUE ESTAMOS”

JUAN CUETO

Page 18: Sociologia i. lídia

LOS EJERCICIOS FÍSICOS SON DE PROVECHO AL CUERPO Y AL EL ALMA…..

SAN IGNACIO DE LOYOLA.

“TODO EJERCICIO DEL CUERPO LO ES TAMBIEN DEL ESPIRITU”

SCHOPENHAUER

“LA EXISTENCIA COMO VITALIDAD SE EXPRESA EN EL DEPORTE”

KARL YASPER

Page 19: Sociologia i. lídia

+

«Sóc allò que els altres han fet de mi»

Sense rutines, rols, estructures i institucions no hi pot haver societat.

Page 20: Sociologia i. lídia

+

La investigació sociològica utilitza de forma més freqüent les quatre tècniques següents:

Experiments: poden fer-se en un laboratori. Totes les variables, excepte una, són constants i enregistrem el que succeeix a mesura que manipula aquesta variable.

Estudis d’observació: El sociòleg no manipula, simplement observa.

Page 21: Sociologia i. lídia

+

Mostreig: per a reunir dades, generalment mitjançant entrevistes o qüestionaris a un grup de subjectes clarament identificats. Aquestes dades les utilitzen per a fer un plantejament generalitzat en relació al grup en qüestió

Estudi de casos: descripció complerta i detallada d’alguns fenòmens. Aquesta tècnica pot ser vàlida per a la formació d’hipòtesi o com a il lustració d· ’una generalització.

Page 22: Sociologia i. lídia

+

La sociologia, entre d’altres ciències socials, ha vingut estudiant des dels seus orígens els processos de canvi social que han acompanyat a totes les transformacions de la societat industrial, intentant comprendre la modernitat, entesa com el desplegament de processos socials, econòmics, polítics i culturals que han conduït al desenvolupament de les societats contemporànies.

Page 23: Sociologia i. lídia

+

Sociòlegs com: Marx, Durkheim y Weber, es van ocupar de la comprensió i explicació de la profunda transformació cultural que va tenir lloc en la vella Europa des de començaments del segle XIX.

Es va aconseguir institucionalitzar als Estats Units. A les universitats nord-americanes el control de la universitat no estava tan centralitzat com a les europees, la qual cosa va facilitar la introducció acadèmica d’una disciplina encara jove com és la sociologia.

Page 24: Sociologia i. lídia

+ PRIMERES REFERÈNCIES DE L’ ESPORT COM A OBJECTE D’ ESTUDI

La creixent presència de l’esport en la vida social de les societats contemporànies ha conduït en les darreres dècades a que les ciències socials s’interessin per l’estudi d’aquest fenomen en les seves múltiples facetes, ja siguin de caràcter econòmic o polític, pedagògic o psicològic, mediàtic o històric.

Page 25: Sociologia i. lídia

+

A mitjans dels anys seixanta es crea un Comitè Internacional de Sociologia de l'Esport.

L'esport és una part integral de la societat i de la cultura, que afecta de formes molt diverses i, en ocasions, importants a les vides dels individus i dels grups socials (McPherson i altres, 1989, p.xii).

Page 26: Sociologia i. lídia

+

Els trets més característics de la societat industrial que ajuden a comprendre millor les dimensions socials de l’esport contemporani són:

Creixement demogràfic: descens de la mortalitat després de la revolució francesa.

Procés d’urbanització: creixement de les grans ciutats produïda per la industrialització. Del camp a les ciutats.

Page 27: Sociologia i. lídia

+

Industrialització: aparició dels proletaris i els capitalistes

Desenvolupament del transport i de les comunicacions

Augment de la mobilitat social: comença a prevaldre l’estatus adquirit sobre l’adscrit

Desenvolupament tecnològic: es passa d’un sistema d’energia de grau baix a un de grau alt.

Burocratització: procés creixent de racionalitat de la vida social

Page 28: Sociologia i. lídia

+

Producció en massa i massificació de la societat: es demanda una disposició més gran de béns i serveis en funció del consum. Canvis d’estils de vida i noves pautes de comportament.Amb la societat naixerà una visió de la societat moderna en termes de societat en massa:

- Uniformització de la cultura - Submissió al poder alienant dels mitjans de

comunicació- Deshumanització i mecanització en les tasques

laboral

Page 29: Sociologia i. lídia

+

Expansió de la mobilitat psíquica: nova capacitat d’adaptació als canvis continus. Contactes entre àmbits culturals diferents.

Acceleració i institucionalització del canvi social: esport modern es caracteritza per oferir igualtat d’oportunitats, especialització de rols, racionalització, organització burocràtica i per la quantificació i recerca del rècord.

Page 30: Sociologia i. lídia

+L’organització burocràtica de l’esport modern:

Resposta funcional a la creixent complexitat administrativa i de gestió: Clubs i federacions esportives Organismes públics relacionats amb l’esport.

Per atendre les demandes de pràctica esportiva dels amplis segments de població que fan o consumeixen esport

Per organitzar les nombroses i massives competicions esportives.

Page 31: Sociologia i. lídia

+Els Sistemes ComplexesEls Sistemes Complexes

CSDCOE

COIFED INT

FED NACFED AUT

CLUBS

LLIGUES

SAD

EMPRESES

UNIV

PMDIMD

Page 32: Sociologia i. lídia

+ Victòria: les regles estableixen com vèncer a l’adversari. Els

triomfs morals no són reconeguts ni registrats.

No existeix cap esportista que competeixi per perdre: està penalitzat pels organismes esportius.

Cada un es marca la seva pròpia victòria: guanyar una lliga, un partit, finalitzar la carrera,...

** Tots aquests valors representen l’eix moral tradicional sobre el qual s’assenta la cultura esportiva amb tot el seu seguici de símbols, rituals, signes i mitologies.

Competència

Treball sistemàtic Justícia

Victòria

Progrés Salut

Igualtat

Page 33: Sociologia i. lídia

+ FENÒMENS SOCIALS DE IMPORTANT TRANSCENDÈNCIA:

A les dues darreres decàdes :

Protagonisme social de la dona: els permet gestionar el seu temps amb major autonomia i independència.

Progressiu envelliment de la població: consum massiu de serveis turístics i exercici físic.

Progressiva conscienciació dels límits del desenvolupament econòmic, davant la necessitat de conservar i defensar els espais naturals.

Aquests tres fenòmens s’han deixat sentir en les transformacions del sistema esportiu, han estimulat l’obertura cap a un altre manera de fer i de concebre la pràctica esportiva

Page 34: Sociologia i. lídia

+

Adaptació en la retirada:

FORMACIÓFormació específicaInteligència emocionalGestió del seu patrimoni

Page 35: Sociologia i. lídia

+BIBLIOGRAFIA

CARDUS, Salvador (1999): La mirada del sociòleg. Què és, què fa, què diu la sociologia? Universitat Oberta de Catalunya, Proa. Barcelona.

GARCIA FERRANDO, M.; PUIG BARATA, N.; LAGARDERA OTERO, F.; comp. (2002) Sociología del deporte (2ª edición actualizada) Alianza editorial. Madrid.

GARCIA FERRANDO, M. (1990): Aspectos sociales del deporte, Alianza Editorial, Madrid.

VV.AA. (1996): La Función del Deporte en la Sociedad. Salud, Socialización, Economía. Consejo Superior de Deportes, Madrid.