Sociologia i. lídia
-
Upload
lidiatarrega -
Category
Education
-
view
269 -
download
4
description
Transcript of Sociologia i. lídia
+
Fonaments Sociològics de l’Esport
Lídia Tàrrega i FalcóIES Rocagrossa (Lloret de Mar)
INTERÈS EN EL SEU ESTUDI
TOT ÉSSER VIVENT TÉ
NECESSITAT DE SALTAR, BRINCAR
I ÉS PORTADOR D’UN RITME QUE
PRODUEIX LA DANSA I EL CANT
PLATÓ
EL QUE MÉS S’ASSEMBLA A
L’AGILITAT MENTAL ÉS L’AGILITAT
CORPORAL
+
La sociologia és la ciència social que es dedica a l’estudi dels fenòmens fenòmens que surgeixen en la societat .
Sociologia de l ’esport Sociologia de l ’esport
+
L’ EsportEsport , és un fenomen social complexe per la sociologia, i també un fenomen rellevant per l’educació, la psicologia, l’economia, la medicina o la política.
Sociologia de l ’esport Sociologia de l ’esport
ÒPERA
RELIGIÓ
FUTBOL
BEISBOL
LA SOCIOLOGIA DE L’ESPORT ÉS UNA BRANCA DE LA SOCIOLOGIA QUE
S’ENCARREGA DE L’ESTUDI DE L’ESPORT MODERN EN TANT QUE
FENOMEN SOCIAL, LA SEVA FUNCIÓ ÉS DESCRIURE I EXPLICAR TEÒRICAMENT
EL FET ESPORTIU; COM PART CONSTITUTIVA DEL SISTEMA SOCIAL I
LA SEVA RELACIÓ AMB ALTRES INSTÀNCIES COM L’ECONOMIA, LA
POLÍTICA, LES IDEOLOGIES I LA CULTURA
GARCÍA FERRANDO ASPECTOS SOCIALES DEL DEPORTE UNA REFLEXIÓN
SOCIOLÓGICA
Factors del Sistema esportiuFactors del Sistema esportiu
Equipamientos
Practicantes
Sistema
Entidades
Factors del sistema esportiu. Celma (2000).
DEPORTISTA
LA GESTIÓ DEL CLUB
(EQUIP)ENTRENADOR
LA POLÍTICA ESPORTIVA
ENTORNS D’INFLUÈNCIA EN L’ESPORTISTA D’ALT RENDIMENT
CONTEXT SOCIAL
AFICIÓFANS
PREP. FISICADOPATGE
MITJANS DE COMUNICACIÓ
FAMÍLIA
DINERSPUBLICITAT
EL FENOMEN ESPORTIU
Subsistema social.Funció de social ització.
Transmissió de valors.
L’ESPORT:
Sociologia de l ’esport Sociologia de l ’esport
+
Valors compartitsValors compartitsI lusió Sentit de pertinença-identitatAmistatImplicació Cooperació AutonomiaJoc net
VALORSVALORS
Sociologia de l ’esport Sociologia de l ’esport
+
Identificar els determinants socials determinants socials i culturals de l’activitat esportiva.
Analitzar la imatge social de l ’esport, el seu signif icat, mites, ritus i símbols.
Sociologia de l ’esport Sociologia de l ’esport
Per què?Per què?
+
Mitjans de comunicació i esport.
Racisme i esport.
Dona i esport.
Esport espectacle.
Problemes socials dels esportistes.
Violència i esport.
Dopatge i esport.
TRANSMISSIÓ DE VALORS A TRAVÉS DE TRANSMISSIÓ DE VALORS A TRAVÉS DE L’ESPORT.L’ESPORT.
+
Els esportsesports són fenòmens socials, és a dir, “ocasions o aconteixements que impliquen relacions socials i activitats col·lectives, i que tenen rellevància per les vides socials de les persones.”
Cap activitat ha servit amb tanta regularitat de centre d’interès i a tanta gent en tot el món.
+
la pertinença o identif icació amb un equip esportiu aporta a la gent un puntal per a la seva identitat, una font de sentiments grupals i un sentit de pertinença.
+
En el cas dels seguidors més compromesos i potser també per
a altres, l ’esport funciona com una «religió suplent»
L’esport ha passat a complir algunes de les funcions abans exercides per la religió
Sociologia de l ’esport Sociologia de l ’esport
+
L’esport implica sobre tot una «recerca de la importància de les emocions»
Sociologia de l ’esport Sociologia de l ’esport
SIGNIFICATS SOCIALS DE LA PRÀCTICA ESPORTIVASIGNIFICATS SOCIALS DE LA PRÀCTICA ESPORTIVA
“EL DEPORTE ES EL FENÓMENO SOCIAL MÁS UNIVERSAL DE NUESTROS TIEMPOS. SU ALCANCE SE EXTIENDE
MUCHO MÁS ALLA DE LOS ADHERENTES A LA RELIGIONES CON MAYORES
SEGUIDORES” CARLOS FELICE CASTLLO
“EL MUNDO DE LO LÚDICO CONSTITUYE UNA MITOLOGÍA MÁS DE ESTE MUNDO PROFANO Y SECULAR EN EL QUE ESTAMOS”
JUAN CUETO
LOS EJERCICIOS FÍSICOS SON DE PROVECHO AL CUERPO Y AL EL ALMA…..
SAN IGNACIO DE LOYOLA.
“TODO EJERCICIO DEL CUERPO LO ES TAMBIEN DEL ESPIRITU”
SCHOPENHAUER
“LA EXISTENCIA COMO VITALIDAD SE EXPRESA EN EL DEPORTE”
KARL YASPER
+
«Sóc allò que els altres han fet de mi»
Sense rutines, rols, estructures i institucions no hi pot haver societat.
+
La investigació sociològica utilitza de forma més freqüent les quatre tècniques següents:
Experiments: poden fer-se en un laboratori. Totes les variables, excepte una, són constants i enregistrem el que succeeix a mesura que manipula aquesta variable.
Estudis d’observació: El sociòleg no manipula, simplement observa.
+
Mostreig: per a reunir dades, generalment mitjançant entrevistes o qüestionaris a un grup de subjectes clarament identificats. Aquestes dades les utilitzen per a fer un plantejament generalitzat en relació al grup en qüestió
Estudi de casos: descripció complerta i detallada d’alguns fenòmens. Aquesta tècnica pot ser vàlida per a la formació d’hipòtesi o com a il lustració d· ’una generalització.
+
La sociologia, entre d’altres ciències socials, ha vingut estudiant des dels seus orígens els processos de canvi social que han acompanyat a totes les transformacions de la societat industrial, intentant comprendre la modernitat, entesa com el desplegament de processos socials, econòmics, polítics i culturals que han conduït al desenvolupament de les societats contemporànies.
+
Sociòlegs com: Marx, Durkheim y Weber, es van ocupar de la comprensió i explicació de la profunda transformació cultural que va tenir lloc en la vella Europa des de començaments del segle XIX.
Es va aconseguir institucionalitzar als Estats Units. A les universitats nord-americanes el control de la universitat no estava tan centralitzat com a les europees, la qual cosa va facilitar la introducció acadèmica d’una disciplina encara jove com és la sociologia.
+ PRIMERES REFERÈNCIES DE L’ ESPORT COM A OBJECTE D’ ESTUDI
La creixent presència de l’esport en la vida social de les societats contemporànies ha conduït en les darreres dècades a que les ciències socials s’interessin per l’estudi d’aquest fenomen en les seves múltiples facetes, ja siguin de caràcter econòmic o polític, pedagògic o psicològic, mediàtic o històric.
+
A mitjans dels anys seixanta es crea un Comitè Internacional de Sociologia de l'Esport.
L'esport és una part integral de la societat i de la cultura, que afecta de formes molt diverses i, en ocasions, importants a les vides dels individus i dels grups socials (McPherson i altres, 1989, p.xii).
+
Els trets més característics de la societat industrial que ajuden a comprendre millor les dimensions socials de l’esport contemporani són:
Creixement demogràfic: descens de la mortalitat després de la revolució francesa.
Procés d’urbanització: creixement de les grans ciutats produïda per la industrialització. Del camp a les ciutats.
+
Industrialització: aparició dels proletaris i els capitalistes
Desenvolupament del transport i de les comunicacions
Augment de la mobilitat social: comença a prevaldre l’estatus adquirit sobre l’adscrit
Desenvolupament tecnològic: es passa d’un sistema d’energia de grau baix a un de grau alt.
Burocratització: procés creixent de racionalitat de la vida social
+
Producció en massa i massificació de la societat: es demanda una disposició més gran de béns i serveis en funció del consum. Canvis d’estils de vida i noves pautes de comportament.Amb la societat naixerà una visió de la societat moderna en termes de societat en massa:
- Uniformització de la cultura - Submissió al poder alienant dels mitjans de
comunicació- Deshumanització i mecanització en les tasques
laboral
+
Expansió de la mobilitat psíquica: nova capacitat d’adaptació als canvis continus. Contactes entre àmbits culturals diferents.
Acceleració i institucionalització del canvi social: esport modern es caracteritza per oferir igualtat d’oportunitats, especialització de rols, racionalització, organització burocràtica i per la quantificació i recerca del rècord.
+L’organització burocràtica de l’esport modern:
Resposta funcional a la creixent complexitat administrativa i de gestió: Clubs i federacions esportives Organismes públics relacionats amb l’esport.
Per atendre les demandes de pràctica esportiva dels amplis segments de població que fan o consumeixen esport
Per organitzar les nombroses i massives competicions esportives.
+Els Sistemes ComplexesEls Sistemes Complexes
CSDCOE
COIFED INT
FED NACFED AUT
CLUBS
LLIGUES
SAD
EMPRESES
UNIV
PMDIMD
+ Victòria: les regles estableixen com vèncer a l’adversari. Els
triomfs morals no són reconeguts ni registrats.
No existeix cap esportista que competeixi per perdre: està penalitzat pels organismes esportius.
Cada un es marca la seva pròpia victòria: guanyar una lliga, un partit, finalitzar la carrera,...
** Tots aquests valors representen l’eix moral tradicional sobre el qual s’assenta la cultura esportiva amb tot el seu seguici de símbols, rituals, signes i mitologies.
Competència
Treball sistemàtic Justícia
Victòria
Progrés Salut
Igualtat
+ FENÒMENS SOCIALS DE IMPORTANT TRANSCENDÈNCIA:
A les dues darreres decàdes :
Protagonisme social de la dona: els permet gestionar el seu temps amb major autonomia i independència.
Progressiu envelliment de la població: consum massiu de serveis turístics i exercici físic.
Progressiva conscienciació dels límits del desenvolupament econòmic, davant la necessitat de conservar i defensar els espais naturals.
Aquests tres fenòmens s’han deixat sentir en les transformacions del sistema esportiu, han estimulat l’obertura cap a un altre manera de fer i de concebre la pràctica esportiva
+
Adaptació en la retirada:
FORMACIÓFormació específicaInteligència emocionalGestió del seu patrimoni
+BIBLIOGRAFIA
CARDUS, Salvador (1999): La mirada del sociòleg. Què és, què fa, què diu la sociologia? Universitat Oberta de Catalunya, Proa. Barcelona.
GARCIA FERRANDO, M.; PUIG BARATA, N.; LAGARDERA OTERO, F.; comp. (2002) Sociología del deporte (2ª edición actualizada) Alianza editorial. Madrid.
GARCIA FERRANDO, M. (1990): Aspectos sociales del deporte, Alianza Editorial, Madrid.
VV.AA. (1996): La Función del Deporte en la Sociedad. Salud, Socialización, Economía. Consejo Superior de Deportes, Madrid.