Societat | Redacció | Actualitzat el 29/11/2016 a les 12:24 · de mantenir l'aparador exposat...
32
Transcript of Societat | Redacció | Actualitzat el 29/11/2016 a les 12:24 · de mantenir l'aparador exposat...
Societat | Redacció | Actualitzat el 29/11/2016 a les 12:24
La Cambra convoca a Manresa la49a edició del Concurs d'Aparadorsde Nadal
La Poma d'Eva va ser un dels establiments guanyadors del Concurs d'Aparadors de fa dos anys | Pomad'Eva
La Cambra de Comerç de Manresa ja té a punt la convocatòria del 49è Concurs d'Aparadors deNadal de Manresa, que buscarà el millor aparador nadalenc de la ciutat. Aquest dijous dia 1 dedesembre s'obre el termini d'inscripcions per als comerços que vulguin participar-hi. La inscripcióés gratuïta i per fer-la cal dirigir-se personalment a les oficines de la Cambra a l'edifici de CanJorba o bé demanar-la per telèfon al 93 872 42 22 o per correu electrònic [email protected].
Com ja s'ha fet en les darreres edicions del Concurs d'Aparadors, enguany es concediran duescategories de premis. D'una banda el premi del jurat, que estarà integrat per professionals d'àmbitsdiversos relacionats amb el comerç, el màrqueting o el disseny. En aquesta categoria hi haurà trespremis de 250, 50 i 50 euros. D'altra banda, es repeteix l'experiència del premi del públic, queserà escollit mitjançant votacions electròniques de tothom qui ho vulgui. En aquesta categoria elspremis seran de 150, 50 i 50 euros.
Les votacions populars s'obriran el dia 12 de desembre. Les persones que vulguin votar podranfer-ho accedint a un enllaç que hi haurà al web de la Cambra o bé llegint amb el mòbil el codi QRque mostraran els aparadors participants. Només es podrà emetre un vot per dispositiu, mòbil o fix.
Pàgina 1 de 2
http://www.naciodigital.cat/manresa/noticia/63857/cambra/convoca/manresa/49a/edicio/concurs/aparadors/nadal
El Concurs d'Aparadors de Nadal és un esdeveniment plenament consolidat entre el comerçmanresà per aquestes dates i en els darrers anys ha gaudit d'un gran èxit de participació. L'objectiude la proposta és dinamitzar el sector i apropar-lo al públic. Tant en les votacions del jurat comen el vot popular, es demana que, a l'hora de valorar els aparadors, es tinguin en compteaspectes com l'impacte comercial, l'originalitat, la qualitat artística, el missatge, la qualitatartesanal i l'adequació a l'entorn.
L'acte de lliurament de premis es farà el dijous 22 de desembre i els comerços participants haurande mantenir l'aparador exposat almenys fins el dia 26 de desembre. El concurs compta amb elsuport de l'Ajuntament de Manresa i la UBIC.
Pàgina 2 de 2
http://www.naciodigital.cat/manresa/noticia/63857/cambra/convoca/manresa/49a/edicio/concurs/aparadors/nadal
L’Associació d’Empresaris deBufalvent va demanar ahir a laGeneralitat i a l’Ajuntament deManresa que s’abordi «a curt ter-mini» una millora de l'accés a lacarretera C-55 des del polígon ensentit nord (direcció Berga). Elsempresaris critiquen que es tractad'un accés a una via ràpida «sensevisibilitat» per als conductors ique, a més, «registra accidentsdiàriament». Els empresaris tam-bé asseguren que en aquest accéshi ha «retencions espectaculars»,sobretot en hores punta i els capsde setmana, i lamenten que «elsserveis d'emergència hi quedenatrapats». L’associació del polígontambé considera que «hi ha unapercepció d'inseguretat dels con-ductors per accedir a la C-55».
Els empresaris van traslladar ala delegada del Govern a la Cata-lunya Central, Laura Vilagrà, i a re-presentants del consistori manre-sà la necessitat de millorar l'accés«a curt termini» i consideren que«no pot esperar que es prenguinaltres decisions per fer més efec-tiva la reducció de trànsit a laC-55».
A la reunió celebrada ahir, l’as-sociació va convidar tots elsagents implicats com a usuarishabituals de la zona sud-oest deManresa, entre els quals repre-sentants de les associacions deCal Gravat i els Tullols i tambéd’Althaia.
L’associació recorda que l’accésa la via ràpida es fa des d’un stop,encara que la senyalització verti-cal ho indiqui com a cediu el pas;
que els conductors per visualitzarels vehicles que circulen per la viahan de girar el cap 100 graus; i elfet que les obres de millora a laC-55, que han convertit la via endos carrils en tot el tram, encarahan complicat més l’accés, atèsque abans el carril pel qual s’ac-cedia a la carretaera s'acabava alcap de pocs metres i per tant elsvehicles circulaven sempre pel del’esquerra. Ara, assenyala l’asso-ciació, s’utilitzen tots dos i a moltamés velocitat.
Laura Vilagrà va assegurar quetraslladaria als responsables totala informació i la necessitat debuscar una solució per a aquestaccés. Per la seva banda, els regi-
dors de l’Ajuntament de ManresaMarc Aloy (Planejament i Projec-tes Urbans) i Olga Sánchez (Segu-retat Ciutadana i Mobilitat) vanassegurar ser conscients de la si-tuació de col·lapse, que els acces-sos al polígon són inadequats ique assumeixen un gran volumde trànsit per totes les activitatsque hi ha en aquest sector: el po-lígon de Bufalvent, la zona comer-cial dels Trullols, l’hospital de
Sant Joan de Déu, la comissariadels Mossos, i els barris de CalGravat i la Balconada.
Segons una nota emesa perl’Ajuntament, els dos regidors vanexplicar que «el POUM que ésprevist que s’aprovi properamentja preveu millores en els dos puntsd’accés al polígon, que tenen uncost elevat i que, per tant, caldriatrobar alguna solució que resol-gués la problemàtica a curt termi-ni». Així, l’Ajuntament es va com-prometre ahir a traslladar a la di-recció general de Carreteres de laGeneralitat la petició per millorarel punt d’accés des del polígon ala C-55 en un punt on ara no hi hani tan sols un carril d’acceleració.
Aloy va insisir que «en el mo-ment en què es pugui dur a termela construcció del tram de l’avin-guda dels Països Catalans que en-llaça amb el carrer Viladordis, lazona comercial tindrà un noupunt d’accés i sortida i per tant esdescongestionarà el sector». Laconstrucció d’aquest tram, de 500metres, forma part d’un pla par-cial pendent de desenvolupar.L’Ajuntament va instar els repre-sentants del polígon de Bufalventi també els dels Trullols a parlarde la mobilitat del sector en unapropera trobada.
L’Ajuntament va comunicar a lareunió que s’ha traslladat al direc-tor general d’Infraestructures deMobilitat Terrestres, Xavier Flo-res, la moció per fer el recorregutde vianants des del barri de CalGravat fins al polígon, una reivin-dicació històrica dels veïns delsector.
REDACCIÓ/ACNMANRESA
Els empresaris de Bufalvent reclamenmillorar «a curt termini» l’accés a la C-55L’Ajuntament es compromet a demanar a la Generalitat el condicionament dels accessos del polígon
Regió7DIMECRES, 30 DE NOVEMBRE DEL 201626
ECONOMIA
La incipient recuperació delsintercanvis comercials alspaïsos del G-20 que s'haviaconstatat en el segon trimestrede l'any va quedar gairebéparada al tercer, segons vaavançar ahir l’OCDE
ComerçLA RECUPERACIÓ AL
G-20 S’ATURA ELTERCER TRIMESTRE
LA XIFRALA TENDÈNCIALA DADA
Marcadors
L'increment dels pagamentsfraccionats avançats per lesgrans empreses a compte del'Impost de Societats harebaixat a l’1,94% del PIB ladada de dèficit de l'Estatacumulat fins a l'octubre
1,94%EL DÈFICIT DEL’ESTAT EL MES
D’OCTUBRE
L'PC ha registrat una pujadainteranual del 0,7% alnovembre, la mateixa que al'octubre, de manera que jasuma tres mesos en positiu,cosa que no passava des dejuny del 2014
L’IPC REGISTRA UNAPUJA INTERANUAL
DEL 0,7%
UNA RECLAMACIÓ HISTÒRICA L’Associació d’Emprearis de Bufalvent de Manresa es va reunir ahir ambrepresentants de la Generalitat i de l’Ajuntament per insistir en la millora dels accessos al polígon
El Banc d'Espanya va assenya-lar ahir que l'economia espanyolacontinua mostrant un «notable vi-gor» en el quart trimestre, segonssuggereix la informació disponi-ble fins ara, tot i que també esmantenen algunes fonts d'incer-tesa tant en l'àmbit intern com enl'entorn exterior. En el seu últimbutlletí econòmic mensual, l'en-titat diu que l'avanç del PIB se-gueix recolzant-se en la fortalesadel consum privat, que és un re-flex de la prolongació de la creaciód'ocupació i d'unes condicions fi-nanceres favorables. Tots els indi-cadors qualitatius relatius a ladespesa de les llars (confiança deconsumidors i empreses) hanguanyat impuls l'octubre i s’hansituat fins i tot per sobre de la mit-jana del tercer trimestre.
EFEMADRID
El Banc d'Espanyaveu un vigornotable enl'economia
Tous i Rolex inauguren unanova boutique de la marca de re-llotges al local dissenyat per JosepLluís Sert al número 18 del pas-seig de Gràcia de Barcelona, unaobertura que consolida la relacióque mantenen des de fa més de30 anys les dues empreses.
Segons Tous i Rolex, el nouconcepte d'espai de Rolex, quearriba a Europa per primera vega-da, ofereix al visitant la possibilitatde submergir-se en l'univers de lamarca al llarg de més de 400m2,en què el client disposarà detota la gamma de rellotges Rolexen un espai de disseny cuidat.
REDACCIÓMANRESA
Tous i Rolexinauguren un nouestabliment alpasseig de Gràcia
REDACCIÓMANRESA
n Dijous s’obrirà el termini d’ins-cripcions als comerços que vul-guin participar al 49è Concursd’Aparadors de Nadal de Manre-sa, que organitza la Cambra deComerç. La inscripció és gratuïtai s’ha de fer a les oficines de laCambra, al telèfon 93 872 42 22 oal correu [email protected]. Com en les darreres edi-
cions, enguany es concediranpremis en dues categories. D’unabanda el premi del jurat, en què hihaurà tres premis de 250, 50 i 50euros; i el del públic, que serà es-collit mitjançant votacions elec-tròniques populars. En aquestacategoria els premis seran de 150,50 i 50 euros. Les votacions popu-lars s’obriran el dia 12 de desem-bre. Les persones que vulguin vo-
tar podran fer-ho accedint a unenllaç que hi haurà al web de laCambra o bé llegint amb el mòbilel codi QR que mostraran els apa-radors participants. Només es po-drà emetre un vot per dispositiu.L’acte de lliurament de premis esfarà el dijous 22 de desembre i elscomerços participants hauran demantenir l’aparador exposat al-menys fins al 26 de desembre.
Dijous s’obre el termini d’inscripcionsal concurs d’aparadors de Manresa
ARXIU/CARLES BLAYA
La llibreria Papasseit va ser una de les guanyadores l’any passat
L’associació creu que «no espot esperar que es prenguinaltres decisions» per reduir eltrànsit a la carretera
ARXIU/SALVDOR REDÓ
Vista general del polígon de Bufalvent de Manresa
[email protected] - 30/11/2016 08:00 - 178.23.208.155
El president de la Cambra deComerç de Manresa, Pere Casals,demana que la Generalitat s’afa-nyi a tenir a punt l’esperada Lleide Cambres, que, entre d’altres, hade regular al detall les funcionspròpies d’aquests organismes, hade fixar el seu finançament i ha deprecisar el model de governançainterna. Les cambres catalanes iespanyoles estan a l’espera d’unmarc jurídic específic des que el2010 el govern Zapatero capgirésel model de finançamentd’aquests ens i que el 2014 el go-vern del PP aprovés la llei bàsicade cambres que encara ha de serrefeta per les comunitats autòno-mes. Aquestes han de definir lesfuncions, el sistema electoral, ladistribució, el nombre de cam-bres i la seva representativitat. Enprincipi, la reforma completa delmarc legal hauria d’haver estat apunt al començament del 2015,però a Catalunya tot el que hi hadamunt la taula és un avantpro-jecte de llei que, a més, no satisfàen absolut les cambres catalanes.
El 31 d’octubre passat, el Con-sell General de Cambres de Cata-lunya va emetre un comunicat enquè considerava que el text queestà elaborant el departamentd’Empresa i Coneixement «no téen compte la realitat del teixit em-presarial català ni les diferents re-alitats territorials i camerals deCatalunya». Segons aquests orga-nismes, la llei que prepara la Ge-neralitat «no aporta cap milloradestacable per a les 13 cambresexistents a Catalunya», i li retreu,
entre altres qüestions, que noplantegi millores en els ingressosrespecte de la llei bàsica (estatal);que no transposi les funcions queles comunitats poden transposardescrites a la llei bàsica ni n’ator-gui de noves; i que substitueixi elConsell General de Cambres per
una Cambra General de Catalu-nya en què les cambres passariena tenir un paper testimonial i laseva governança quedaria enmans de les grans empreses. Tan-mateix, Pere Casals matisa la crí-tica, recorda que «estem en fasede negociació» i espera queaquesta arribi a bon port.
Les modificacions del marc le-gal cameral iniciades fa sis anyshan provocat, per exemple, queels organismes deixessin de fi-nançar-se principalment per lesquotes obligatòries d’empreses,que en el cas de la Cambra deManresa suposaven, el 2010, el68% del seu pressupost, que lla-vors vorejava el milió d’euros. Enl’actualitat, les cambres s’han de
finançar en base als serveis pri-vats oferts i als encàrrecs de l’ad-ministració (inserció laboral, co-merç i internacionalització, entred’altres), mentre que les quotes deles empreses, que ja són voluntà-ries, suposen només el 10%. Avui,el pressupost de la Cambra deManresa és d’uns 600.000 euros,el 40% menys que sis anys enrere.
A més, la manca d’una llei ca-talana de cambres evita que espuguin renovar els seus òrgans degovern. Pere Casals, que és presi-dent electe des del 2010, hauriad’haver sotmès el seu càrrec a vo-tació fa dos anys i mig.
«Estem vivint un període moltdur; és com si ens estiguessin dei-xar morint d’inanició», diu Casals,que, amb tot, assegura que «no te-nim preocupació, però el que de-manem és que es negocïi ara lanova llei». Un text, diu Casals,«que a hores d’ara concretamenys aspectes que la llei espa-nyola», fet que, diu el presidentmanresà, «jo interpreto com undescuit que s’ha de negociar».
Un aspecte polèmic de l’avant-projecte de la Generalitat és lacreació de la Cambra de Catalu-nya, que podria restar interlocu-ció a les cambres territorials.L’apuntada Cambra General deCatalunya sembla dissenyada,diu Casals, a imatge de la Cambrad’Espanya, on el pes el duen lesgrans empreses i el govern cen-tral. Les cambres catalanes dema-nen tenir més dels 13 represen-tants (sobre 60) que en principi elsatorga l’avantprojecte als òrgansde govern de la Cambra General.
CARLES BLAYA MANRESA
La Cambra de Manresa reclama mésceleritat en la nova llei de cambresEls ens camerals esperen fa sis anys el text legal que els defineixi el finançament i la governança
Regió7DIJOUS, 1 DE DESEMBRE DEL 201626
ECONOMIA
Dissabte arrenca a Espinelvesla 36a edició de la Fira de l'Avet.Els carrers del poble acolliranuna vuitantena de paradesdurant deu dies. D'aquestes,nou seran d'avets i s'esperavendre uns 3.000 exemplars.
3.000ELS AVETS QUE ESPREVEU VENDRE A
ESPINELVES
L’ESDEVENIMENTEL SECTORLA XIFRA
Marcadors
La 19a edició del 080Barcelona Fashion, que es faràdel 30 de gener al 3 de febrer,permetrà que els dissenyadorspuguin comercialitzar en elmateix moment les pecesexposades
080ELS EXPOSITORSPODRAN VENDRE
IN SITU
La Federació Catalanad'Associacions d'Activitats deRestauració i Musicals preveufacturar aquest Nadal el 10%menys que l'any passat per lacoincidència de les nits deNadal i Cap d'Any en dissabte.
OciLA FACTURACIÓ PODRIABAIXAR EL 10% PER LES
FESTES DE NADAL
EL FUTUR DE LES CAMBRES CATALANES Des que el 2010 el govern Zapatero va dinamitar les quotes obligatòriesque les empreses pagaven a les cambres, aquestes reclamen un nou marc legal que les orienti cap al futur
La nova llei catalana hauriad’haver estat aprovada fagairebé dos anys. i tot el quehi ha avui és un avantprojecte
Pere Casals: «estem vivint unperíode molt dur; és com siens estiguessin deixant morird’inanició»
La inversió estrangera directadel Regne Unit a Catalunya gene-ra un total de 33.366 llocs de tre-ball a Catalunya, 19.317 dels qualsdirectes i la resta, indirectes, se-gons un estudi encarregat per laCambra de Comerç Britànica aEspanya. Aquesta dada formapart del II Baròmetre sobre el cli-ma i les perspectives de la inversióbritànica a Espanya, presentatahir a Barcelona en un acte orga-nitzat pel Banc Sabadell.
El baròmetre també analitza elrepartiment per comunitats de lainversió britànica en el període derecuperació econòmica, és a dir,des del 2013, i conclou que desd'aquell any fins al primer semes-tre del 2016 Catalunya ha estat latercera comunitat que més inver-sió britànica ha captat, darrere dela Comunitat de Madrid i del PaísBasc. En concret, Catalunya ha re-but 546 milions d'euros enaquests tres anys i mig, per 3.258milions de la Comunitat de Ma-drid i 828 milions del País Basc.
El baròmetre revela que la in-versió britànica, que s'havia anatreduint des del 2013 a Catalunya,ha repuntat en el primer semestredel 2016, en sumar 54 milions, el34% més que en el mateix períodede l'any passat. L’estudi conclouque la inversió augmenta malgratla dificultat per formar govern aEspanya o el Brexit.
EFE BARCELONA
La inversióbritànica genera33.000 llocs detreball aCatalunya
El nombre de turistes estran-gers que van visitar Catalunyal'octubre va augmentar el 2,61%en relació amb el mateix mes del'any passat, segons les dades del'enquesta de Moviments Turís-tics a les Fronteres (Frontur) quepublica l’Institut Nacional d'Esta-dística (INE). El creixement del2,61% registrat l'octubre és lleuge-rament superior al 2,23% que esva registrar l'octubre de l'any pas-sat i que va ser el primer mes de lasèrie d'aquesta estadística quepublica l'INE. En el conjunt del'estat, el nombre de turistes es-trangers va augmentar l'octubre el10,97%.
ACN BARCELONA
El nombre deturistes estrangersa Catalunya creixel 2,6% en un any
L'OPEP va acordar ahir a Vienareduir la seva producció de crufins a 32,5 milions de barrils diaris(mbd) a partir de l'1 de gener del2017, el que suposa retirar 1,2mbd respecte al nivell de bomba-ment de l'octubre passat. Aquestaés la primera retallada en la pro-ducció en vuit anys. El mercat va
respondre amb alces de preu del8,63% del barril de Brent, de refe-rència a Europa.
«Hem arribat a un acord» perretallar fins a 32,5 mbd, va dir a lapremsa el ministre de Petroli del'Aràbia Saudita, Jalid Al-Falih,després de concloure la 171 con-ferència ministerial de l'OPEP.«Estem extremadament contents.
Aquest és l'acord que estàvembuscant. Porta estabilitat de tor-nada al mercat i treu volatilitat.Donarà ímpetu perquè els fluxosd'inversió arribin a un nivell salu-dable al mercat», va explicar el mi-nistre saudita. Al-Falih va dir quel’acord se sustenta «en una àmpliaparticipació, essencialment detots els països de l'OPEP amb tres
excepcions (Indonèsia, Nigèria iLíbia), així com països no OPEP,que contribuiran amb 600.000barrils al dia de reducció de pro-ducció el 2017». A la reunió d'ahires va decidir la suspensió tempo-ral d'Indonèsia com a membre del'OPEP, ja que aquest país va ma-nifestar la seva incapacitat de su-mar-se a la política de retallada.
EFE VIENA
L'OPEP redueix la seva producció de cru perprimer cop en vuit anys i el mercat es dispara
CARLES BLAYA
Pere Casals, al seu despatx de la Cambra de Comerç de Manresa
[email protected] - 01/12/2016 07:55 - 178.23.208.155
Economia i Empresa | Estefania Escolà | Actualitzat el 01/12/2016 a les 13:53
Els empresaris presenten unaal·legació a l'Ajuntament contra lapujada d'impostosCreuen que no és el moment oportú i lamenten que el govern municipalsolucioni els seus problemes de liquiditat augmentant la pressió fiscal
El president de la Cambra, Pere Casals, amb representants de les associacions d'empresaris de la ciutat |Estefania Escolà
El sector empresarial manresà s'ha plantat i ha presentat una al·legació conjunta en contra de lapujada d'impostos de les ordenances fiscals. En concret, es queixen de l'increment previst al'impost d'activitats econòmiques -que és d'entre el 15 i el 20%-, els guals -d'entre el 50 i el 100%-, i en el canvi de bonificacions per a les llicències d'obres de construcció al centre històric. Elpresident de la Cambra de Comerç de Manresa, Pere Casals, ha assegurat que, malgrat que elterritori viu una tímida recuperació econòmica, "ara no és el moment oportú per fer aquestincrement". En aquest sentit, lamenten que el govern municipal "solucioni els seus problemes deliquiditat augmentant la pressió fiscal". Els empresaris no demanen "l'immobilisme" dels impostos,però sí que l'increment es faci de manera progressiva.
Els empresaris admeten que s'han quedat "estorats" després de llegir "la lletra petita" de lesordenances fiscals. En concret, la pujada afecta l'impost sobre les activitats empresarials, elsguals, i les bonificacions per a la construcció d'obres al nucli antic.
Pel que fa a l'impost sobre les activitats empresarials, l'Ajuntament l'ha decidit incrementar entreun 15 i un 20%. Es tracta d'una taxa que només paguen les empreses que facturen més d'1MEUR l'any.
Pàgina 1 de 2
http://www.naciodigital.cat/manresa/noticia/63919/empresaris/presenten/allegacio/ajuntament/contra/pujada/impostos
Per altra banda, el govern municipal també ha decidit crear un coeficient nou que afecta lestaxes per guals entre un 50 i un 100% en funció de l'activitat de l'empresa o la seva ubicació.
Per últim, els empresaris també lamenten que s'hagi reduït la bonificació per a la taxa dellicències d'obres de construcció en el nucli antic de la ciutat. Segons han explicat, la bonificació -que fins ara era del 90%- només es mantindrà en cas que es vulgui fer una rehabilitació integral,però per a petites rehabilitacions es reduirà fins al 60%.
La pujada, de manera progressiva
El sector empresarial considera que ara no és el moment oportú per fer aquesta pujadad'impostos i, per això, han presentat una al·legació conjunta amb la voluntat d'obrir el diàleg ambl'Ajuntament i aconseguir que l'increment sigui de manera progressiva.
Els empresaris es queixen que el govern municipal vulgui solucionar els seus problemes deliquiditat incrementant la pressió fiscal sobre les empreses. "No entenem que els qui estemgenerant activitat econòmica i creant llocs de treball, ens haguem de trobar aquest tipus desorpreses", ha lamentat Casals.
Pàgina 2 de 2
http://www.naciodigital.cat/manresa/noticia/63919/empresaris/presenten/allegacio/ajuntament/contra/pujada/impostos
DE L’1 aL 14 DE DEsEmbrE 2016 l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l FRQ l 15
SOCIETAT
aJ maNrEsa
El PREMI SÈQUIA als hereus de l’esperit dels manresans del segle XIV vol reconèixer persones i institucions vinculades a la Ciutat que destaquin per la seva actitud compromesa amb el benestar col·lectiu i per la seva capacitat per sobreposar-se davant de l’adversitat. En defi nitiva, que visquin i hagin fet propi l’esperit que va permetre la construcció de la Sèquia.
Sense ser un requisit indispensable es valoraran de manera especial les candidatures que contribueixin a posar de relleu el treball i les actituds de persones o institucions que actuen des de l’anonimat i/o són poc conegudes.El premi té dues categories:• PREMI SÈQUIA a persones físiques• PREMI SÈQUIA a institucions, col·lectius, empreses o grups.
Les associacions, institucions i empreses manresanes poden presentar candidatures al premi, tant en la modalitat individual com col·lectiva, abans del 31 de desembre de 2016.
MÉS INFORMACIÓ I PRESENTACIÓDE CANDIDATURES:
Fundació Universitària del BagesAvinguda Universitària, 4-608242 ManresaT. 93 877 41 79www.umanresa.cat/[email protected]
AVUI, COM AL SEGLE XIV, L’ACTITUD MARCA LA DIFERÈNCIA
PREMI SÈQUIA
El president de PDECat, Artur Mas, i el president del Grup taelus, Ferran Debant, amb els convidats al programa ‘Anem per feina’ que va ser conduït pel President de la Cambra de Comerç, Pere Casals
JOrDi biEL
Artur Mas parla del futur de l’economia a Taronja TV
redaccióManresa
nnn L’expresident de la Generali-tat de Catalunya, Artur Mas i actu-al president del Partit Demòcrata europeu català, ha estat el convi-dat del programa ‘Anem per feina’ de Canal Taronja TV. Artur Mas va ser rebut a les instal·lacions de Ca-nal Taronja pel president del Grup Taelus, Ferran Debant. Mas va compartir la tertúlia que es va en-
registrar i va presentar l’empresa-ri i President de la Cambra de Co-merç de Manresa, Pere Casals, i on hi van prendre part diferents con-vidats com Esteve Pintó, president de la PIMEC, Francesc Santasusa-na, president CTM, Gemma Roma-ní, presidenta del Grup Renerbio, Emili Rousaud, president de Fac-tor Energia, i Enric Casas, director d’Skis Rossignol. En el decurs del programa es va posar sobre la taula el futur en el món econòmic i indus-
trial, la competitivitat empresarial, es va refl exionar sobre l’actual es-tructura empresària catalana amb les seves fortaleses i debilitats i l’ex-portació i importació en les empre-ses del país en els diferents sectors. Després de l’enregistrament, els tertulians i Artur Mas, acompanyat de la seva esposa, Helena Rakòsnik, es van traslladar al Restaurant Gol-den de Manresa on van compartir taula amb una cinquantena d’em-presaris de la Catalunya Central. n
Millorar la qualitat de l’alimentació triturada, a Alícia
nnn Plats triturats però que man-tenen els sabors, amb color, aro-mes i formes agradables. Aquest és l’objectiu que persegueix la ‘Guia pràctica de gastronomia triturada’, que ha publicat la Fundació Alícia amb el suport de l’Agència de Salut Pública i de la Fundació Catalunya-La Pedrera. La guia està disponible al portal web de la Fundació Alícia (www.alicia.cat) i és gratuïta. Busca ajudar les persones que, ja sigui per edat o altres patologies, necessiten adaptar la textura de l’alimentació. L’objectiu és afavorir la dieta de qui no pot mastegar bé o té alguna di-fi cultat per empassar.Adreçada a totes les persones amb
aquesta problemàtica, les seves fa-mílies i cuidadors, és un document pràctic, fàcil i proper. Vol ajudar l’usuari a redescobrir sabors que fa temps que no ha pogut tastar, per la qual cosa posa de rellevàn-cia aspectes com el gust, l’aroma i l’aspecte visual.La guia té en compte també la im-portància de seguir una alimenta-ció equilibrada, tot i la modifi cació de la textura. Explica com garan-tir l’aportació de proteïnes, moltes vegades insufi cients en aquest ti-pus de dietes, així com altres nutri-ents imprescindibles. A més, sugge-reix una dieta sostenible i prioritza l’ús de productes de proximitat i de temporada però, alhora, econòmi-cament assequibles amb un valor nutricional alt. n
redaccióManresa
Trànsit recupera els cons a la C-55 per fer més fl uïd el trànsit
nnn Des de diumenge 20 de novem-bre, Trànsit va tornat a instal·lar cons a la carretera C-55 en direc-ció sud, entre Manresa i Castellgalí.Els cons, que abans de la construc-ció de les mitgeres de l’estil New Jersey ja eren habituals els caps de setmana per facilitar l’operació tor-nada de la muntanya a l’àrea me-tropolitana, es van deixar d’instal-lar, ja que són molt pocs els trams que han quedat amb carril lent.
El dia 20, Trànsit va fer la prova i, des d’aquell dia, tots els festius al vespre es repeteix l’operació, i es posen cons a l’alçada del barri dels Comtals de Manresa. D’aquesta manera es preveu des-congestionar el tap que es produïa un cop fi nalitzats els 700 metres de carril ràpid estrenat després de les obres que s’hi van fer. Abans que es fessin les obres ja hi havia un tram de doble carril, però en aquell cas incloïa un carril des-tinat per al trànsit lent, de gairebé dos quilòmetres de longitud. n
redaccióManresa
FunDAcIó ALIcIA
Regió7DIVENDRES, 2 DE DESEMBRE DEL 20166
SOCIETATMANRESA
Les ordenances fiscals del’Ajuntament de Manresa per al2017 van ser aprovades en el plemunicipal del mes d’octubre sen-se cap oposició significativa. Ahir,representants del teixit econòmicvan fer públic el seu malestar per-què asseguren que en el períoded’exposició pública s’han adonatde l’existència de «greus incre-ments» en impostos i taxes.
Centren la seva preocupació enel nou IAE, del qual diuen que ge-nerarà increments d’entre el 15 iel 20%; en els guals, que diuen quepujaran entre el 50 i el 100% i enles restriccions per accedir a bo-nificacions per la realitzaciód’obres al Centre Històric.
Per tot plegat, la Cambra de Co-merç de Manresa, la Taula de laConstrucció i les associacions depolígons industrials de Manresa(Bufalvent, Els Dolors, Els Tru-llols, Pont Nou i Els Comtals) hanpresentat al·legacions conjuntesa la proposta d’ordenances fiscalsper a l’any 2017, perquè conside-ren que no donen el suport neces-sari a l’activitat econòmica, que estroba en ple procés de recupera-ció després de la crisi.
El president de la Cambra, PereCasals, va obrir la roda de premsaconvocada afirmant que «estemuna mica astorats i, en certa ma-nera, indignats amb coses quehem descobert en les ordenancesfiscals per al 2017». Segons Casals,
quan van rebre la informació so-bre els impostos i taxes d’aplicacióper a l’any que ve a Manresa,«semblava que hi havia d’haverun esforç de contenció, que no hihauria pràcticament puges i elque pujaria seria l’IPC i poca cosamés».
El que ha passat és que «quanmires la lletra menuda hem vistque hi havia una sèrie de taxes i
impostos que tenen uns incre-ments molt més importants delque nosaltres ens esperàvem».
Critiquen l’enduriment de lescondicions per accedir a bonifi-cacions per a la rehabilitaciód’edificis al Centre Històric. A lavegada, demanen mantenir lesque ja existien l’any 2016 per a laresta de zones de la ciutat. Enaquest sentit, les entitats creuenque les bonificacions que es vanintroduir a les ordenances del2016 experimenten un importantretrocés en la nova proposta senseque s’hagi complert el seu objec-tiu de reactivar tant el Centre His-tòric com la resta de la ciutat.
Pel que fa a l’Impost d’ActivitatsEconòmiques, pensen que escontradiu amb els plans estratè-gics per dinamitzar l’activitat eco-nòmica. Pel que fa fa a la taxa deguals creuen que perjudica tant aindústries i aparcaments de granscomerços als polígons de la ciutatcom a aparcaments de rotació ipetits negocis d’instal·lacions, re-paracions o serveis al nucli urbà.
FRANCESC GALINDO MANRESA
Empresaris i Cambra denuncien «greusincrements» d’impostos i taxes municipalsRepresentants de les associacions dels polígons industrials, el sector de la construcció i la Cambra de Comerç i Indústriapresenten una al·legació conjunta Es mostren «indignats» amb l’IAE i els guals, i la pèrdua de bonificacions d’obres
CRÍTIQUES A L’INCREMENT DE LES ORDENANCES FISCALS La Cambra de Comerç de Manresa, la Taula de la Construcció i les associacions depolígons industrials de Manresa (Bufalvent, Els Dolors, Els Trullols, Pont Nou i Els Comtals) han presentat al·legacions conjuntes
FRANCESC GALINDO
Montse Ambrós, Pere Casals, Sebastià Catllà, Rosaura Querol i Josep Alías, ahir durant la roda de premsa
Malestar entreels emprenedors Els empresaris i represen-tants de les associacionsempresarials van advertirque han tingut paciència da-vant les restriccions en in-versions de millora a l’espaipúblic i que l’augment de lapressió fiscal hauria de te-nir, com a mínim, contrapar-tides visibles.
Critiquen que els incrementstributaris s’hagin aplicat de manera sobtada i noprogressivament
«Estem una mica astorats i,en certa manera, indignatsamb coses que hem descoberten les ordenances fiscals»
REDACCIÓ MANRESA
En la presentació de les orde-nances fiscals de l’Ajuntament deManresa per a l’any vinent vaanunciar la previsió d’ingressaruns 700.000 euros més en impos-tos i taxes el 2017 en relació ambel 2016.
D’aquesta quantitat, el regidord’Hisenda, Josep Maria Sala, vadetallar que 250.000 euros corres-pondrien a l’augment d'ingressos
previstos de l’Impost d’ActivitatsEconòmiques, i entre 150.000 i180.000 euros, a la crescuda delsingressos per la via de la taxa deguals fruit de la regularització quese n’ha fet.
També es va explicar que l’aug-ment general proposat de l’1%afectaria alguns impostos i taxes,com ara l’Impost de Construc-cions, Instal·lacions i Obres(ICIO), que incrementa el tipusimpositiu del 3,88% (l’any passatera del 3,84%).
A més a més, es va dir que esmodificava el sistema de bonifi-cacions per obres i reformes. Demanera que al Centre Històric esmantindrà el 95% de bonificacióper reforma de façanes i cobertes,
i aquestes bonificacions seran del60% per a qualsevol tipus d’obresinteriors (no només reformes). Ala resta de la ciutat, es bonificaràamb el 50% la reforma de façanesi cobertes.
El govern va argumentar quetot plegat es tractava d’un lleu in-crement general dels impostosque recapta l’Ajuntament per al’any vinent amb l'objectiu demantenir el nivell de prestacionsen els serveis municipals.
El punt de vista de la Cambra,la Taula de la Construccions i lesassociacions d’empresaris delspolígons és que la incipient recu-peració econòmica necessita mésque mai totes les mesures d’in-centivació per consolidar-se.
El govern va calcular que esrecaptarien 250.000 eurosmés en IAE i fins a 180.000euros més pels guals
L’Ajuntament va anunciar que ingressaria700.000 euros més en tributs el 2017
EMPRESA DE ARTES GRAFICAS UBICADA EN LA COMARCA DEL BAGES SUD, PRECISA POR
AMPLIACIÓN DE PLANTILLA:
· OFICIAL 1º/2º IMPRESOR OFFSET · OFICIAL 1º/2º TROQUELADORA PLANA · OFICIAL 1º/2º PLEGADORA- ENGOMADORA · OFICIAL DE CARRETILLA FRONTAL· AUXILIARES DE TALLER
Requisitos:· Imprescindible experiencia en el sector.
Se ofrece: · Alta SS. · Incorporación inmediata.
Enviar CV a nº de Fax 938282194 o por e-mail a [email protected]
[email protected] - 02/12/2016 07:29 - 178.23.208.155
EL PUNT AVUIDIVENDRES, 2 DE DESEMBRE DEL 201624 | Catalunya Central |
Un xoc frontal entre duesfurgonetes a l’eix diagonal(C-37) va provocar la mortdels dos conductors. L’ac-cident es va produir a lessis del matí, al punt quilo-mètric 91, al terme deManresa però a tocar deSant Salvador de Guardio-la i enmig del viaducte quecreua el paratge del Sua-nya, en un moment en quèhi havia poca visibilitat acausa de la boira, que eramolt densa. Les dues vícti-mes són una veïna de SantFruitós de Bages de 47anys, Pilar Pintó Serra, iun home de nacionalitatbúlgara. Els dos ocupantsvan morir a l’instant. Elsbombers van excarcerarels cossos ja sense vida.
La intensa boira –quesegons va dir ahir el conse-ller Jordi Jané és la princi-pal causa de l’accident– vaprovocar que, just desprésdel xoc de les dues furgo-netes, dos vehicles mésque viatjaven en sentitIgualada també col·lidis-sin. Un dels vehicles erauna altra furgoneta, elconductor de la qual no esva fer lesions, i l’altre, unturisme, ocupat per unapersona que es va fer feri-des lleus i va ser trasllada-da a l’hospital de Manresa.
La carretera va estar ta-llada en tots dos sentits de
la marxa fins a les 11.50 h.En sentit nord, els cotxeses van haver de desviar perl’interior de Sant Salva-dor. En sentit sud, no es vapoder accedir a la C-37 perl’accés de l’eix transversal.Durant tot el matí hi vahaver col·lapses en carre-teres secundàries, comara la que travessa el barrimanresà del Xup.
Arran del sinistre esvan activar nou patrullesdels Mossos, quatre dota-cions dels Bombers de laGeneralitat i tres unitatsdel Sistema d’Emergèn-cies Mèdiques. ■
Carmina Oliveras / TLBMANRESA
Dos morts a l’eix diagonalper un xoc causat per laboira, a Sant Salvadora Les víctimes són una veïna de Sant Fruitós de Bages de 47 anys i un home denacionalitat búlgara a En l’accident s’hi van veure implicats quatre vehicles
Un operari retirant una de les furgonetes, ahir, en un matí marcat per la intensa boira ■ ACN
El conseller de Territori i Sos-tenibilitat, Josep Rull, vaanunciar ahir que al gener en-trarà en vigor el nou decretque permetrà ampliar les bo-nificacions a la C-16. Es tractadels descomptes que s’hau-rien d’haver començat a apli-car al setembre –els que per-metran que els veïns de Sa-llent i del Berguedà tambése’n puguin beneficiar–, peròque van quedar congelatsperquè Autema hi va recórreren contra. Ahir, Rull hi va tor-
nar a posar data i va afirmarque facilitaran el transvasa-ment de vehicles de la C-55–amb 36.000 vehicles dia-ris– a la C-16, per on en pas-sen 14.000 tot i que té unacapacitat per a 60.000. Elconseller també va anunciarque el 19 de desembre hi hau-rà una altra reunió amb els al-caldes per revisar el protocold’aixecament de barreres dela C-16 en cas d’accident a laC-55, que no ha estat efectiuen els darrers incidents.
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
Els descomptes a la C-16, al gener
A Santpedor s’ha consti-tuït un nou grup que, sotael nom de Plataforma Ani-malista de Santpedor(PAS), ha iniciat una cam-panya per posar fi a l’actede les vaquetes que el mu-nicipi celebra per la festamajor. Segons va explicar
ahir el col·lectiu, “la llei deprotecció animal afirmaque els animals són éssersvius dotats de sensibilitatfísica i psíquica i, per tant,ningú els ha de provocarsofriment o maltracta-ment ni causar-los estatsd’ansietat o por”. Enaquesta línia, van afirmarque les vaquetes “són unacte anacrònic i cruel, im-
propi d’una societat mo-derna”, i demanen que “els8.500 euros que costa l’ac-te” es destinin a accionssocials o a propostes èti-ques de diversió”.
L’alcalde de Santpedor,Xavier Codina, va dir ahirque la seva sensació és que“no hi ha debat” i que mainingú l’ha anat a veure perparlar-li sobre el tema. Va
afegir que és l’acte mésmultitudinari de la festa iva recordar que, “malgratles vaquetes no són corre-bous, apliquem la llei decorrebous perquè l’animaltingui el menor estrès pos-sible”. I hi va afegir: “La lleiés estricta i l’apliquem alpeu de la lletra: està prohi-bit tocar l’animal; si ho fas,et fan fora de la plaça.” ■
Un grup de Santpedor vol posar fia les vaquetes de la festa majorCarmina Oliveras / TLBSANTPEDOR
Un noi salta sobre una vaqueta en una edició anterior de lafesta major de Santpedor ■ PAS
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
El Teatre Auditori Agustí Soleri Mas de Navarcles serà l’espaique a partir d’ara podran ferservir els navarclins per fercerimònies d’enterraments ci-vils. La proposta, presentadaper la CUP en l’últim ple, vaser aprovada amb el vot a fa-vor de tots els regidors excep-te el d’una regidora de CDC,que es va abstenir. La iniciati-va preveu fer una adaptacióde la normativa del teatre per-què hi puguin tenir lloc ceri-
MANRESA
L’estació de trenno té ningú que hivengui els bitllets
Des de dimecres, l’estació detren de Manlleu no té ningúque s’encarregui de la vendade bitllets, que només es po-den comprar mitjançant unamàquina expenedora que tansols admet targetes de crèditcom a mitjà de pagament.Ahir, Adif va posar-hi una per-sona per ajudar els usuaris(entre les sis del matí i les deude la nit) a treure el bitlletmentre el bar continuï tancat,segons va informar el perso-nal d’Adif. El grup Perquè Noens Fotin el Tren lamenta ladeixadesa de l’R3. ■ A.A.
MANLLEU
L’empresariat, encontra de lesnoves ordenances
L’auditori serà el marcd’enterraments civils
La Cambra de Comerç, laTaula de la Construcció i lesassociacions de polígons in-dustrials (Bufalvent, Els Do-lors, Els Trullols, Pont Nou i ElsComtals) han presentat al·le-gacions a les noves ordenan-ces de Manresa. Diuen que nodonen el suport necessari al’activitat econòmica, que estroba en ple procés de recu-peració després de la crisi.Afirmen que es proposa un in-crement dels coeficients del’IAE que suposarà que lesempreses hagin de pagar en-tre un 15 i un 20% més. ■ TLB
NAVARCLES
mònies d’enterrament civil, ai-xí com una taxa idèntica a laque cobra l’església per a l’úsde l’espai. La proposta tambéinclou fer difusió de la novapossibilitat entre la ciutadaniai a l’emplaçament d’Àltima, lafunerària que gestiona el ta-natori. El ple també va acor-dar elaborar un petit guió perfer cerimònies laiques, per-què, com que és un fenomenforça minoritari, no hi ha un ri-tual establert. ■ C. OLIVERAS
L’auditori Agustí Soler i Mas està situat en un complex queinclou la biblioteca i l’escola de música ■ C.O.
Manresa és una ciu-tat pausada. Vegincom a exemple elcas de les orde-
nances fiscals criticades pelsempresaris. Les ordenances (elsimpostos, taxes i preus públicsde l’Ajuntament) es van aprovaren ple municipal el mes d’octu-bre. Això vol dir que el projecteera ja abans a les mans delsgrups municipals, que se’l deu-rien llegir (suposo). Es van tra-mitar sense problemes i es vanaprovar sense gaire oposició. Totseguit es van sotmetre al tràmitlegal obligatori d’exposició pú-blica. I ara, al mes de desembre,la Cambra de Comerç i algunesassociacions empresarials esmostren «indignades» per al-guns dels increments d’impos-tos i taxes, i anuncien la presen-tació d’una al·legació.
Hem viscut un mes i mig en elconvenciment que les ordenan-ces gaudien d’una acceptaciógeneral, i resulta que no. Però el
descontent apareix quan ja enshavíem oblidat del tema i donà-vem la cosa per feta. Per quèhan trigat sis setmanes a quei-xar-se? Es veu que els incre-ments que els preocupen for-men part de la lletra menuda,com agulles en el paller dels ar-ticles i apartats del document.No devia formar part de la selec-ció de decisions que el governmunicipal va presentar als grupsmunicipals i als ciutadans. Peraixò no se n’han adonat fins queno han sotmès tot l’articulat al’examen de la pinta fina. I lla-vors, en passar-lo pel sedàs delsforats petits, han quedat a la vis-ta aquestes pedretes empipado-res, i com que les troben empi-padores, s’han empipat. Cosesrelacionades amb l’Impost d’Ac-
tivitats Econòmiques (del qualestan exemptes la majoria d’em-preses perquè no arriben a la di-mensió mínima), les reservesd’aparcament i les bonificacionsper obres al centre històric. Resque afecti la majoria de ciuta-dans, que bàsicament paguemIBI, taxa d’escombraries i impostde circulació. Però els empresa-ris sempre ho tenen més com-plicat.
Si hi ha voluntat, segur que esposaran d’acord, però el millorhauria estat no arribar a aquestpunt. Trobar cigrons inesperatsa la lletra menuda d’unes orde-nances que t’han venut com aplaneres i moderades no és unplat de gust per a ningú. Si elsempresaris tenen raó, hauria es-tat bo que des de l’Ajuntamenthaguessin vist a venir el males-tar i els ho haguessin explicatabans, amb detall. Segur que te-nen raons per fer-ho com hohan fet, i no es perd res a expli-car-les a l’avançada.
OpinióEDITORIAL
CINEMA AMBDINERS PÚBLICS
El cinema va néixer com un entreteniment per a les masses i haanat esdevenint un llenguatge més de la creativitat i la cultura.Arribada l’edat de maduresa del mitjà, la producció i l’exhibi-
ció de cinema han hagut d’afrontar un canvi tecnològic i de costumsque ha posat el sector contra les cordes. L’arribada d’Internet i de lapirateria ha estat un cop demolidor tant per a la producció com per al’exhibició, impacte que a Catalunya i a Espanya s’ha vist agreujat perl’efecte persistent de la crisi econòmica, que ha castigat la capacitatadquisitiva de les classes mitjanes i mitjanes-baixes que han estattradicionalment el principal mercat del sector.
La principal conseqüència de tot plegat ha estat que ciutats mitja-nes que antany havien arribat a tenir mitja dotzena de sales han vistamb sorpresa com anaven desapareixent una darrere l’altra fins queno en quedava cap. Això és exactament el que va passar a Berga i aIgualada. Si a Berga el tancament de les seves dues sales va generarun intens sentiment de pèrdua, a Igualada va ser encara pitjor: l’or-gull de la ciutat va sentir una fiblada. Igualada sense cinema. Impos-sible. Inaudit. Especialment veient que Montbui, un municipi de laseva perifèria, mantenia una sala activa -si bé en condicions pecu-liars- i Manresa continuava gaudint d’un potent multisales.
El govern municipal va detectar correctament que la desapariciódel cinema a Igualada és un tema sensible i ha liderat l’habilitaciód’una sala de l’Ateneu com a cinema comercial, descartada una ope-ració més complexa amb els propietaris de l’antic cinema Kursal.L’Ateneu es fa càrrec de l’explotació i inverteix 50.000 euros. L’Ajunta-ment hi aporta 200.000 euros, una quantitat més que respectableque no va a parar a un equipament de titularitat municipal, sinó a
un espai propietat d’una entitat. Iaquest és el punt en què la feliç no-tícia que Igualada inaugura avui elseu nou cinema fa pertinent unareflexió.
És legítim que es dediqui dinerpúblic a l’exhibició comercial depel·lícules també comercials? No hiha cap dubte que l’activitat de fil-
moteca té un alt component cultural i que proporcionar als ciuta-dans l’oportunitat de veure les grans obres mestres del setè art me-reix la intervenció institucional. Però és correcte destinar diners pú-blics a fer possible la projecció del nou lliurament de Star Wars o dela pròxima seqüela de James Bond? D’una banda, fer tal cosa és po-sar els impostos dels ciutadans al servei de grans multinacionals quemanufacturen productes d’ínfim interès; d’una altra, les grans pro-duccions del cinema col·laboren poderosament a la construcció dela cultura de masses i la iconografia del nostre temps. Què pesamés? És una pregunta que poden fer-se tots els municipis que, comBerga, han perdut el cinema i han renunciat a destinar una quantitatsubstancial de diners municipals a recuperar-lo. El dilema ens remetal paper de la cultura en la nostra societat, i a quin tipus d’oci pro-mouen les institucions. Segurament, els agents culturals d’Igualadatindrien una pila d’idees per gastar aquests 200.000 euros en activi-tat autòctona. La solució del dilema no és senzilla. El que semblaclar és que, en el cas d’Igualada, si no hi ha hagut un debat a fons so-bre el nus de la qüestió és perquè la decisió del govern de Marc Cas-tells ha estat ben vista per la resta de forces polítiques i pel conjuntde la ciutat. Cal confiar que haurà estat un encert.
A TORT I A DRET
Xavier Domènech PERIODISTA [email protected]
EMPRESARIS EMPRENYATSHem viscut un mes i mig en el convenciment que les ordenances gaudien d’una acceptació general, i resulta que no. Però el descontent empresarialapareix quan ja ens havíem oblidat del tema i donàvem la cosa per feta
Director: Marc Marcè i Casaponsa. Director adjunt: Xavier Domènech i Sala.Caps d’àrea: Enric Badia (Societat), Salvador Redó (Fotografia), Carles Blaya (Economia i Arreu) i Francesc Galindo (Manresa). Caps de secció:David Bricollé (Bages), Xavier Prunés (Esports), Susana Paz (Cultures).Cap d’àrea d’administració i distribució: Sandra Espinal.Cap de publicitat: Joan Pedreira. Cap de secció: Teresa Boladeras (Administració i finances).
CONSELL ASSESSOR: Gonçal Mazcuñán i Boix, Valentí Martínez i Espinosa,Jaume Torras i Rodergas, Pere Fons i Vilardell, Àngels Freixanet i Picañol, Antoni Dalmau i Ribalta,Josep Maria Descals i Vilarmau, Albert Rumbo i Soler, Ramon Segués i Coromines, Jordi Vilaseca iBrugueras, Aitor Moll i Sarasola, Ainhoa Moll i Sarasola, Marc Marcè i Casaponsa.EDITA: EDICIONS INTERCOMARCALS (EISA)Gerent: Fèlix Noguera i Carrillo
BERGA:Font del Ros, 1. 08600. Telèfon: 93 822 12 19 . Fax: 93 822 03 99. SOLSONA: Pujada del Seminari s/n - Edifici Seminari, despatx 8 . 25280. Telèfon:973 48 30 08. Fax: 973 48 24 93.http://www.regio7.cat
L’ADREÇADOR PER GALDRIC SALA
REDACCIÓ, ADMINISTRACIÓ, DISTRIBUCIÓ I PUBLICITATcarrer Sant Antoni Maria Claret, 32. 08243. Manresa
TELÈFON
93 877 22 33FAX
93 874 03 52ADREÇA ELECTRÒNICA
PROHIBIDA TOTA REPRODUCCIÓ ALS EFECTES DEL’ARTICLE 32.1, PARÀGRAF SEGON DE LA LPI.© Edicions Intercomarcals, S.A. Manresa. 2016.Tots els drets reservats. Aquesta publicació nopot ser reproduïda ni totalment ni parcialment,ni transmesa per cap tipus de mitjà, sense elpermís per escrit de la direcció.
Imprimeix:Impression Intercomarcals SA.Dipòsits legals:Edició Manresa, B-44983-78.ISSN: 1137-5655.
Difusió controlada perREGIÓ7 expressa les seves pròpies opinions únicament a l’Editorial i respecta, com a publicació oberta i plural, la dels seus articulistes i clients publicitaris.
FAX DE PUBLICITAT
93 874 16 12
«Destinar diners públics a ferpossible la divulgació de gransproduccions comercials aconsellaun cert debat sobre prioritatsen el camp de la cultura»
Han passat sis setmanes entreque l’Ajuntament de Manresa vaaprovar els nous impostos i queels empresaris se n’han queixat
Regió7 DISSABTE, 3 DE DESEMBRE DEL 2016 21
[email protected] - 03/12/2016 23:16 - 213.148.198.230
0
Aprovat un 1% d'increment de les ordenancesfiscals
Regió 7 » Manresa
Cambra i empresaris "indignats" perles pujades d'impostos i taxes aManresaPresenten una al·legació conjunta contra els increments de la tributació per l'IAE, l'ICIOi els guals
Francesc Galindo Manresa 04.12.2016 | 07:35
En una Compareixença conjunta de representantsde la Cambra de Comerç i Indústria, la Taula de laConstrucció i les associacions d'empresaris delspolígons industrials de Manresa s'ha expressat la"indignació" d'aquests col·lectius pels incrementsd'impostos i taxes que contemplen les ordenancesfiscals municipals del 2017.
Les ordenances fiscals van ser aprovades en el plemunicipal del mes d'octubre i no ha estat fins queels representants del teixit empresarial de la ciutathan analitzat detingudament el document, durant elperíode d'exposició pública, que han localitzat augments en la tributació per a l'any que ve queconsideren que són contraproduents en aquests moments de lleu represa econòmica i que escontradiuen amb el missatge de moderació en la recaptació del què ha fet bandera l'Ajuntament deManresa.
Posen tres exemples. El primer és sobre l'Impost d'Activitats Econòmiques (IAE), sobre el quall'Ajuntament té incidència a l'hora de marcar un coeficient que farà que augmenti entre un 15 i un 20% latributació l'any que ve.
El segon afecta a la taxa de guals i que, segons els seus càlculs, pot fer augmentar la tributació entre un50 i un 100% a totes les empreses i comerços que necessiten reserves d'aparcament per funcionar.
El tercer te afectació sobre les llicències d'obres que s'atorguen al Centre Històric i que en el casd'actuacions de rehabilitació podien arribar a tenir una bonificació del 95% que ara passarà en moltscasos al 60%, ja que deixen de considerar-se mereixedores d'aquest ajut intervencions que fins ara síque en podien gaudir.
Per aquests tres motius, la Cambra de Comerç i Indústria, la Taula de la Construcció i les associacionsd'empresaris dels polígons industrials de Manresa han presentat una al·legació conjunta que esperaque l'equip de govern de Convergència i Esquerra que comanda l'Ajuntament de Manresa tingui enconsideració.
Els representats del teixit empresarial esperen arribar a acords amb l'Ajuntament perquè els increments
Totes les notícies de Manresa
Manresa
Avui comencen els treballs perpintar la façana del mercat dePuigmercadalComentar
Es reforçarà la prohibició d'estacionament a laplaça del Mercat
La tómbola per ajudar La Marató de TV3recapta un total de 8.000 eurosFeia dos anys que no s'organitzava
La Declaració de l´Agulla 2016 ja té 25entitats adherides
La Societat Catalana d'Ordenació del Territori ha estat ladarrera a sumar-s'hi
Una trentena de carrers encenen el NadalAhir al vespre es va inaugurar la campanya de les festesposant en marxa l'enllumenat dels vials,...
Fet Fivers Manresa Bages Berguedà Cerdanya/Alt Urgell Solsonès Anoia/Baix Llobregat MoianèsMenú principal
Menú principal
Menú
01 de desembre de 2016Serveis Identifica't o Registra't
Manresa13 / 8º
Berga11 / 1º
Igualada13 / 8º
Local Més Notícies Esports Economia Opinió Cultures Oci Vida i Estil Comunitat Multimèdia
Imatge de la roda de premsa celebrada a la seu de la Cambra de
Comerç i Indústria Francesc Galindo
Compartir a TwitterCompartir a Facebook
Els representats del teixit empresarial esperen arribar a acords amb l'Ajuntament perquè els incrementsimpositius que han detectat siguin progressius i no s'apliquin tots de cop l'any que ve.
Publicidad
¿Es el banco su única alternativa deinversión? Lea 5 cosas que no quierenque usted sepa
Hasta 5.000€ de ahorro solo hasta el 20 dediciembre
ComentarisPer comentar t'has d'iniciar sessió o registrar-se.
Els comentaris estan subjectes a moderació prèvia i han de complir les Normes de Participació
Cartellera de cine
Bages CentreConsulta les pel·lícules i els horarisque es projecten a Manresa.
Temes relacionats: Associacions d'empresaris Cambra de Comerç Fiscalitat Impostos
Ordenances fiscals Protestes per fiscalitat Taula de la construcció Taxes
Comentar
1. Els berguedans tindran descomptes per esquiar
a l´estació de La Molina
2. Almenys 33 morts en l´incendi en un magatzem
de Oakland, Califòrnia
3. Quins ajuntaments de la Catalunya Central
treballaran el 6-D, dia de la Constitució?
4. Renzi dimiteix després de la derrota al
referèndum constitucional d?Itàlia
5. Emotiu funeral per la víctima de l´accident a la C-
37
6. Què diuen les portades en paper d´aquest
dilluns?
7. El Manresa FS referma el seu bon moment i
guanya L?Olleria
8. El PI Puig fa 50 anys amb un homenatge als
expresidents
9. Meritxell Soler continua en bona forma i s
´imposa a la Mitja de Mataró
10. El CAM distingeix Ricard Clemente i Mar Juárez
com a millors atletes de l´entitat
L'últim El més llegit
Edició de la Catalunya CentralDIUMENGE · 4 de desembre del 2016. Any XLI. Núm. 14118 - AVUI / Any XXXVIII. Núm. 12988 - EL PUNT
2,50€
1344
95-1
1180
23w
1801
96-1
1501
02w
VERTEBRA · Des del territorise celebra la comunicació quegenera capacitat de vertebració
DESDOBLAMENT · Moltsagents demanen desdoblar-loper desenvolupar el seu potencial
L’eix diagonal,cinc anys fentvegueria
L’eix diagonal, a l’altura d’Òdena, a l’Anoia. Cada dia hi passen més de catorze mil vehicles ■ ÒSCAR LÓPEZ
INFRAESTRUCTURES P24-25
EQUIPAMENTS P26
El cinema retornaa Igualada, gairebétres anys desprésEl president Puigdemont inaugura lasala de l’Ateneu Igualadí que ha finançatl’Ajuntament amb 200.000 euros
Canalitzaran les aigüesde la Rasa dels Molins
Berga P27
El govern de la CUP preveu començarel projecte d’aquí a sis mesos
Treball en equip a l’hospital universitariper atendre els més vulnerables
Vic P25
Membres de l’UGA de l’hospital de Vic ■ CHV
Consoliden la unitatgeriàtrica d’aguts
Entrevista Joan Roca P27
“Cal una solució definitivaper a l’institut”
Alcalde de Gurb
24 | EL PUNT AVUIDIUMENGE, 4 DE DESEMBRE DEL 2016
Entrevista a l’alcaldede Gurb, Joan Roca(CDC), que reclamauna solució pera l’institut
“Mai no hemestirat mésel braç quela màniga”Catalunya Central
El desembre del 2011 esvan inaugurar els darrerstrams pendents de l’eixdiagonal, els 67 quilòme-tres que separen la Catalu-nya Central de la costa,amb les carreteres C-15–entre Vilanova i la Gel-trú, Vilafranca del Pene-dès i Igualada– i C-37, en-tre Igualada i Manresa.
L’obertura de l’eix va re-soldre greuges de comuni-cació i apropava entre siles capitals per on passa-va. Des d’Igualada, l’alcal-
de Marc Castells creu quel’eix “serveix per vertebrarel territori i obrir-nos a no-ves oportunitats”, una opi-nió que també apuntendes de l’Ajuntament deManresa.
El geògraf igualadí Al-fons Recio afegeix que lavia “vertebra ciutats mit-janes del país, i la Catalu-nya Central amb el Pene-dès”.
14.676 vehicles diarisLa utilització de la via s’haanat incrementant al llargd’aquests cinc anys. El2012 feien servir l’eix dia-
gonal 11.199 vehicles aldia de mitjana. Segons da-des del Departament deTerritori i Sostenibilitat,aquest 2016 –fins al mesd’octubre passat – la mit-jana diària ha augmentatfins als 14.676 vehicles. Elpercentatge de vehiclespesants s’ha mantingut alvoltant del 10%.
L’ús, però, és desigual.Amb les dades d’enguany,entre Vilanova i la Geltrú iVilafranca hi circulen dià-riament 26.625 vehicles;entre Vilafranca i Iguala-da, 15.189; i entre la capi-tal de l’Anoia i Manresa
circulen de mitjana 9.424vehicles cada dia.
Noves relacionsEl president de la Cambrade Comerç de Manresa,Pere Casals, creu que l’eixha fet “que les empresesara es plantegin agafartreballadors d’Igualada ode Vilanova, fet que abansera impensable, i al revéstambé”.
La ciutat també ho no-ta, diu, en turisme i hosta-leria: “Quan hi ha fires i es-deveniments es nota queara ve més gent de l’Anoia idel Penedès.” L’efecte és
similar al que van notaramb Osona quan es vaobrir la C-25. Casals creuque, com va passar en elcas osonenc, l’intercanvianirà a més: “Hi ha molt afer amb l’Anoia, però sócoptimista malgrat que elspolítics de l’Anoia se’n vul-guin anar al Penedès.”
El president de la UnióEmpresarial de l’Anoia,Blai Paco, admet tenir bo-nes relacions amb les pa-tronals penedesenques ino descarta estendreaquest treball conjunt capal Bages. Paco no és tanoptimista sobre els benefi-
cis de l’eix, perquè creuque “un aïllament tangran com el que teníem noes resol en cinc anys”. Tot iaixò, reconeix que l’eix“permet veure sinergies”.
Alfons Recio adverteixque “les infraestructuresno creen creixement eco-nòmic per si mateixes”, si-nó que contribueixen acristal·litzar el potencialeconòmic, si n’hi ha.
La carretera fa vegueriaEn ple procés per desple-gar el nou àmbit del Pene-dès, el geògraf Alfons Re-cio matisa que “l’Anoia
L’eix diagonal celebracinc anys “a mitges”O. López / C. OliverasIGUALADA / MANRESA
VERTEBRACIÓ · El territori celebra la facilitat de comunicació, impensable uns anys abans DESDOBLAMENT · Moltsagents consideren que la via no desenvoluparà tot el seu potencial mentre continuï havent-hi trams de doble sentit
L’eix diagonal, al pas per Òdena, on enllaça amb l’autovia A-2 ■ ÒSCAR LÓPEZ
EL PUNT AVUIDIUMENGE, 4 DE DESEMBRE DEL 2016 | Catalunya Central | 25
Una carretera pertrencar esquemes
L’APUNT bat en plena crisi i probablement encara no podem ca-librar correctament el seu impacte. Però d’entrada ensha fet caure esquemes mentals. Teníem carreteresnefastes que ens havien allunyat malgrat estar molt aprop. Ara podem fer en poc temps trajectes que fa al-guns anys eren impensables, fet que ens ha d’obrirportes per relacionar-nos com el que som, veïns.Òscar López
Hi va haver una època, no gaire llunyana, en què al-guns botiguers d’Igualada no volien que es fes una bo-na carretera amb Manresa amb l’argument que la gentmarxaria a la capital del Bages a comprar o a passarel dia. Mai van pensar que les carreteres són bidirec-cionals i que ells podrien atraure gent del Bages. Mal-grat actituds així, tenim l’Eix Diagonal, que ens ha arri-
mai no ha estat ben comu-nicada amb el Penedès”, ino dubta a dir que la possi-bilitat que el centre i el sudde la comarca s’integrin ala nova vegueria “no existi-ria sense aquesta carrete-ra”.
Deficient per als camionsPere Casals afegeix quel’orografia de la C-37 “ésun desastre per al trans-port de mercaderies. Pràc-ticament no hi ha carrilsper avançar i la despesa encombustible és brutal”.
Però les obres i cues a laC-55 i el transport de ca-mions d’Iberpotash cap alport de Vilanova mentre laseva terminal al de Barce-
lona no estigui operativapodrien col·lapsar la C-37,segons Casals.
Sense desdoblarEl geògraf Alfons Reciotroba una “incoherència”que no tot l’eix sigui auto-via, tot i que reconeix queha de respondre més a unaaposta estratègica que a lademanda actual. Blai Pacotambé reclama el desdo-blament i denuncia que laconnexió amb l’A-2 està“absolutament a mitges”.
Territori ja ha avançatque, com a molt, es podriaampliar un carril quan hihagi possibilitats pressu-postàries. L’alcalde d’Igua-lada, que defensava el des-doblament, admet que“tot el que sigui una millo-ra serà benvingut”. ■
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
Les frases
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
“La C-37 és undesastre per altransport demercaderies”Pere CasalsPRESIDENT DE LA CAMBRADE COMERÇ DE MANRESA
“La possibilitat quel’Anoia s’integri alPenedès no existiriasense aquest eix”Alfons RecioGEÒGRAF
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
“Un aïllament tangran com el queteníem no es resolen cinc anys”Blai PacoPRESIDENT DE LA UNIÓEMPRESARIAL DE L’ANOIA
enir 85 anys o més, dete-riorament cognitiu o bémalalties cròniques avan-çades. Els pacients que
reuneixen almenys una d’aques-tes tres condicions quan hand’ingressar a l’Hospital Universi-tari de Vic ho fan a la unitat ge-riàtrica d’aguts (UGA), a la plan-ta 6.2. Allà atenen, de formamultidisciplinària i transversal,els pacients més fràgils, “els quetenen el dipòsit de salut mésbuit”, com diu Jordi Amblàs, ge-riatre d’aquesta unitat. Encaraque la majoria són hospitalitzatsper infeccions (respiratòries od’orina), problemes cardíacs orespiratoris, fractures de fèmuri ictus (síndromes geriàtrics apart), en aquesta unitat mèdica iquirúrgica no s’organitzen enfunció del diagnòstic sinó de lesnecessitats individuals de cadapersona. El pacient, un ésserúnic, “se situa al centre de tot”.
Malgrat que ja fa gairebé vuitanys que es va posar en marxal’UGA, ha sigut aquest any quans’ha consolidat. Per aquesta uni-tat amb vocació docent –dotadaamb vint llits i un equip de tresmetges adjunts (dos geriatres iun internista), dos metges resi-dents (a més dels especialistes),un fisioterapeuta, una dietista,una infermera d’enllaç i unequip d’infermers de sis perso-nes– cada any hi passen un mi-ler de persones. Una mica mésdel 50% tornen a casa, entre el35% i el 40% es deriven a un hos-pital de cures intermèdies i un10% moren. Els professionals sa-nitaris de l’UGA fan un pla decures individualitzat que té coma objectius “millorar l’atenció alpacient i la seva experiència, iprevenir complicacions i síndro-
T
mes geriàtriques associades”,comenta Sílvia Casas, cap d’uni-tat de cures de medecina inter-na i de l’UGA. Tot i que a partirdels 85 anys hi ha una davalladafuncional, “un dels nostres pro-pòsits és no fer dependents elspacients en tot allò que encarapuguin fer”, explica.
Les xifres i les opinionsEls resultats del treball fet al’UGA són palpables: en salut(menys disfàgia, menys confu-sió, minimització del risc decomplicacions...), en l’experièn-cia del malalt en la manera deser atès (escoltar-los, tenir encompte la seva opinió, contactefísic...) i en l’eficiència (estadamitjana d’ingrés de 5,7 dies,quan sol ser de 10; un 17,3%menys de reingressos, i unamortalitat un 14,5% menor,comparada amb altres centres).Més enllà de les xifres, però, els
testimonis. Consol Serra, amb92 anys i 5 besnéts, encara es-combra, fa el dinar, es vesteixsola... “Gràcies a Déu, el cap eltinc bastant serè”, deia assegudaen una butaca, a la seva habita-ció de l’UGA, on estava ingressa-da la setmana passada. “De tanten tant se m’inflama el fetge, pe-rò em diuen que no m’hi trobengaire res”, afegia amb bon hu-mor i en presència del seu fill.“Aquí em tracten molt bé,aquestes noies són tan amables itenen una paciència...” ■
Atenció alsmés fràgils
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
Salut
SERVEI · L’Hospital Universitari de Vic consolida la unitat geriàtricad’aguts per als pacients més vulnerables EFECTE · Es fa un treball enequip, transversal i personalitzat per al malalt, amb molt bons resultats
Anna AguilarVIC
Consol Serradimarts passatestavaingressadaa l’UGA del’HospitalUniversitari deVic. ■ A.A.
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
L’estada mitjanad’ingrés a l’UGA és de5,7 dies, i hi ha un 17,3%menys de reingressos
1807
24-1
1521
11®
