Societat del segle XIV-XV i la seua literatura

Treball realitzat per: Luis J. Castaño i Vicente Sospedra

Índex1. Introducció:1.1. Context històric. Teocentrisme al món medieval

1.2 .Principals autors de prosa didàctica al s. XIV.

1.3. Característiques que comparteixen aquests autors amb Ramon Llull.

1.4. Principals gèneres conreats a l'època.

1.1.Context històric Els segles XIV i XV són una època d’expansió política, però els seus territoris no van poder

estar al marge de la crisi general d’Europa. Els enfrontaments polítics i militars internacionals com la Guerra dels Cent Anys o altres com l’expansió mediterrània van marcar la nostra història.

  L’expansió internacional que va iniciar Pere el Gran suposa el domini de molts territoris

internacionals, d’altra banda es produeixen conflictes amb Castella i conflictes interns, com per exemple, els enfrontaments entre la noblesa i el rei a la Corona d’Aragó, Regne de Mallorca i el Rosselló que s’havien separat en temps de Jaume I fins a la seua reincorporació definitiva en temps de Pere el Cerimoniós.

En el terreny econòmic i social l’impacte de la Pesta Negra que s’inicià a Europa l’any 1348 va tindre incidència desigual als territoris de la Corona. A València els seus efectes fóren també desiguals, hi hagueren poblacions com Alzira, Sagunt o Borriana on es va reduir la població a la meïtat però altres com Castelló de la Plana no va notar cap canvi.

La ciutat de València durant els segle XV, a causa de l’emigració des del camp i l’arribada de població provinent de Catalunya ,

experimentà un gran creixement. Degut als conflictes civils i de classe a Catalunya i Mallorca com les guerres de remença o la revolta dels forans van provocar una gran esplendor a València que va quedar al marge d’aquests enfrontaments.

1.1.Context històric Al segle XV el regne valencià i la seua capital van ser el principal focus

econòmic i cultural de la Corona d’Aragó. En el mateix període s’ajunten els noms d’Ausiàs March , Joan Roís de Corella, Joanot Martorell, Jordi de Sant Jordi, Jaume Roig o Isabel de Villena. El segle XV valencià és el segle d’Or de la nostra llengua. S’hi celebren certàmens poètics, s'imprimeixen els primers llibres en català i naix “ l’escola satírica valenciana ” on destaquen Jaume Gassull, Bernat Fenollar, Pasqual Boronat o Narcís Vinyoles, però aquesta brillantor no es perllongarà més enllà de la segona meïtat del segle XVI.

1.1. Teocentrisme al món medieval. Al llarg dels segles XIV i XV es va viure una època de traspàs, de canvi de mentalitat

en la societat. L'Edat Mitjana ja està acabant i al teocentrisme dominant d'aquest període (Déu és el centre de tot) el succeirà una nova manera d'entendre el món que tindrà com a eix moral l'ésser humà: l'Humanisme.

 

1.2.Autors de prosa didàctica al s. XIV. Alguns autors es plantegen escriure obres en la nostra llengua, ja que el llatí el dominava només una

minoria, que ensenyen com s’ha de comportar en la seua vida quotidiana un bon cristià, què ha de saber, i com ha d’educar els seus fills. Aquestes obres, didàctiques perquè pretenen ensenyar, tenen per fi últim aconseguir que el bon cristià se salve el dia que arribe el Judici Final. Com hem dit al principi, la concepció del món medieval es basa en Déu (Teocentrisme), que és qui ens porta coses bones si seguim l’evangeli, o terribles castics si oblidem la seua doctrina. Alguns autors més importants d’aquest gènere són:

El franciscà Francesc Eiximenis redactà una obra, inacabada, en què tractava de recollir tot el saber de la seua època: Lo Crestià. Igualment escrigué un Llibre de les Dones, on acusava totes les dones, excepte a la seua mare i la Mare de Déu.

El dominic valencià Vicent Ferrer predicà més de 300 sermons, que coneixem gràcies als copistes que els transcrivien més o menys literalment, on parla de la necessitat de penedir-nos dels pecats i fer penitència davant l’arribada de l’Anticrist i del Judici Final. L’Església Catòlica el va fer sant.

1.2.Autors de prosa didàctica al s. XIV. El franciscà mallorquí Anselm Turmeda, que en el seu Llibre de Bons

Amonestaments, critica els vicis que assoten la societat del seu temps, com l’afany de luxe i de riqueses que perverteix les persones. No es lliuren de les seues crítiques ni l’Església ni els clergues i monjos.

L’obra de Bernat Metge ha de ser situada i compresa partint de l’ambició i la tasca De la Cancelleria Reial, va ser un intel·lectual d’amplis coneixements, compongué una vasta obra en prosa la qual destaca Lo Somni (1399), n’institueix un punt culminant qualitativament. És considerat un dels millors prosistes del tombant del segle XIV.

1.3.Característiques que comparteixen aquestos autors amb Ramon Llull

La major part d’aquests autors comparteixen amb R. Llull moltes característiques:

Estan molt relacionats amb les esferes de poder (papes, monarques, i en el cas de Anselm Turmeda amb soldats tunisencs)

Es veieren implicats en les lluites i enfrontaments polítics i eclesiàstics com el Compromís de Casp.

Assoleixen un gran prestigi en vida, que mantenen després de morts. Viatjaren molt per Europa i el nord d’ Àfrica, com Ramon Llull i A. Turmeda. Van posseir una sòlida formació universitària, adquirida al país i diversos centres

europeus. A banda d’escriure obres en llatí (Ramon Llull, Vilanova, Eiximenis i Ferrer) i en àrab

(Turmeda i també Llull). Però sobretot el que més els unifica és una única finalitat: frenar o aconduir la societat

del seu temps.

1.4. Principals gèneres conreats a l’època El principals gèneres de l’època van ser: L’oratòria: Va ser conreada especialment pels dominicans i es dirigeixen al poble utilitzant els recursos teatrals

que les gents senzilles coneixen perquè són iguals que els joglars.

La controvèrsia: Són debats orals amb els jueus i els heretges per a demostrar la seua superioritat en les respectives

concepcions religioses. D’aquestes discurssions s’en redactaven unes actes que en gran majoria han arribat fins a nosaltres.

Literatura moralitzant: D’objectius didàctics, és una prosa plena d’exemples, proverbis i citacions bíbliques.

L’exegesi: Són les vides dels Sants, de la mare de Déu i de Jesucrist.

La poesia religiosa: Té en els goigs un vessant popular, i un culte en els certàmens poètics de temàtica religiosa que imitaven les competicions

trobadoresques .