sobre la prehistOria Departament de Filologia Catalana de la … · 2011-09-22 · @W!1íJWJ~ o ~~...
2
@W!1íJWJ~ o ~~ ~~~ ~ ~u&I!J1& sobre la prehistOria del Departamentde Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona per Ant01ii M. Badia i Margarit M'hi he pensat molt, abans d'escriure aques- tes nitlles. D'una banda, em preocupava que semblés que no tenia prou en compte el prestigi de bons amies, un d'ells ja traspas- sat, o que m'hi volia fer veure. De I'altra, hi havia el servei a la historia. Em refereixo a les Notes sobre la historia del Departa- ment de Filología Catalana de la Uníversítat di: Barcelona d'Enric Gallén i Antonia Ta- yadella (<<Serrad'ür», juliol-agost 1981, pa- gines 43-45), els quals ja reconeixen que la historia de l'ensenyament del catala a la Uni- versitat i al país en general «és encara per feo). Animat, dones, per ells mateixos, em decideixo, per fí, a escriure. Enric Gallén i Antonia Tayadella han apor- tat, en aquesta encara inexistent historia, una informació preciosa sobre les activitats de Ja catedra de Catala, des que Antoni Comas en fou nomenat titular, l'any 1965. 1, de fet, llur article forma part del «Record d'Antoni Comas», que la revista tributa al malaguanyat erudit i professor, prematura- ment traspassat el 24 de mare;:de l'any pas- sal. Tanmateix, si el 1965 comencra la «his- toria» del Departament (que, empero, no ha- via d'ésser constituH com a tal fins a I'estiu de 1967), i aquesta «historia» és I'objecte de les Notes de Gallén i Tayadella, n'hi havia hagut tota una «prehistoria». Heus ací el meu objectiu: contribuir a la coneixene;:ade l'esmentada prehistoria, sobretot en aquells aspectes en els quals vaig haver de tenir un cert protagonisme. D'antuvi, l'any 1965 no fou el de la creació de la catedra de «Llengua i Literatura Cata- lanes» de la Universitat, com ells diuen, sinó el de la seva provisió per Antoni Comas. La catedra havia estat creada a I'estiu de 1961 (així, durant quatre anys, administrativament fou una «catedra dotada i vacant»), i coro- nava. un període de llargs i laboriosos es- fore;:osdel Dega de la Facultat, Maria Bas- soIs, qui, de cara endins, havia obtingut que l'acord de soHicitar-Ia fos pres per unani- mitat per la Junta de Facultat, a base de converses previes amb els catedraties que haurien pogut mostrar-s'hi reticents (¿caldra recordar que la Junta de Facultat tenia una composició molt diferent de la d'avui?) i, de cara al Ministeri, havia vene;:ut tota mena de reserves. Bassols, que xifrava mol- tes esperances en aquesta catedra, era home de reconeguda tenacitat, i se'n sortí. Les oposicions a la catedra -les primeres oposicions- foren el juny de 1963, natural- ment a Madrid. El Tribunal era presidit per Bassols en tant que Dega (ell, com és sabut, era llatinista). Hi opositaren Antoni Comas, Francesc Marsa i Josep Roca-Pons. L'actua- ció de cap deis tres opositors no convencé el Tribunal, i la catedra fou declarada de- serta. Bassols en queda molt decebul. Pertot arreu deia i repetia que ell, que havia aconseguit que la catedra fos una realitat, volia veure-la proveida, i ben proveida, abans d'acabar el seu mandat de Dega, i tot seguit comencra d'assetjar-me, amb la seva abassegadora in- sistencia, perque jo concursés a la dita ca- tedra. Segons l'altemane;:a habitual, les cate- dres eren proveides una vegada per oposició lliure i una vegada per concurs entre cate- draties, i aixo feia viable la seva proposta, per tal com, havent-se consumit el tom d'oposició, en rigor corresponia la provisió mitjane;:ant trasllat. Ens veiem practicament cada dia, a la Facultat, i cada dia me'n par- lava. Jo Ii donava arguments -que veurem més avall- per a no demanar el trasllat de catedra. D'aquesta manera forcejarem alguns mesos. Fins que, un dia, el Ministre d'Educació, Manuel Lora Tamayo, catedrAtic de quími- ca, vingué a Barcelona, molt a comene;:os de 1964. El rector -que aleshores era I'an- tropóleg Santiago Alcobé- convoca amb aquest motiu una Junta de Govern extra- ordinaria, que presidí el ministre. Cada dega hi féu un report sobre la situació de la seva Facultal. En acabar Bassols el de la Facultat de Filosofia i Lletres, el ministre féu més o menys així (segons la informació que des- prés me'n facilita el mateix Bassols): «El Dega de Filosofia i Lletres s'ha oblidat d'una qüestió que jutjo important: la de la catedra de Catala. A mi em sembla molt bé que hi passi Badia i Margarit, i que Manuel Alvar vingui a la de Gramatica historica castellana de Barcelona, que aixi quedara vacant.» (Evidentment, si jo passava a la nova cate- dra de Catala, deixava vacant la de Gra- matica historica castellana, de la qual Ma- nuel Alvar era titular a la Universitat de Granada. Alvar i jo, ultra ésser bons amics, havíem fet junts les oposicions a catedra, el 1948, que és quan esdevinguérem cate- dratics, jo de Barcelona i ell de Granada. Alvar es delia per sortir-ne i, de fet, anys després ana a Madrid, complint allo que en el fons desitjava; nogensmenys, en aquella ocasió hauria vingut a mans besades a Bar- celona -on hauria estat el que sempre ha estat i és: un mestre exceHent.) Era clar que, en el fons, hi havia ur.a «maniobra», i d'alt estil, per cert. BassoIs m'ho conta amb aire triomfal: «Ba- dia, si ara encara diu que no, comprengui que ja no m'ho diu a mi, sinó al mateix ministre. Pensi-s'hi.» En efecte, vaig tornar a reflexionar. La veritat és, empero, que tot ho veia igual que abans. Així és que, ben decidit a no concursar a la nova catedra, el 14 de gener de 1964 vaig adrecrar al mi- nistre Lora Tamayo una llarga lletra. Els punts principals del seu contingut, justificant la meya negativa a optar pel trasllat, eren els següents: 1) En el camp de les lletres catalanes, dins la Universitat, fins aleshores Martí de Riquer i jo mateix érem els qui ens havíem preocupat pel conreu i el foment de les disciplines corresponents. Si Riquer o jo anavem al concurs de la nova catedra, continuariem essent nosaltres dos soIs; en canvi, si la catedra sortia a oposició, ja se- ríem tres; les possibilitats de la cultura cata- lana a la Universitat en restarien afavorides. 2) Teníem un petit grup de coHaboradors i ex-alumnes nostres, amb prou capacitat per a ocupar la catedra, i jo no em perdo- naria mai d'haver-los-en impedit l'accés, ja que, essent on jo era, sempre podia conti- nuar treballant en la lingüística catalana. Per lleialtat envers tots ells, jo no podia ocupar la catedra (i, de fet, alguns d'ells em pregunta ven, inquiets, en els darrers me. [395] 27
Transcript of sobre la prehistOria Departament de Filologia Catalana de la … · 2011-09-22 · @W!1íJWJ~ o ~~...
@W!1íJWJ~o ~~
~~~ ~ ~u&I!J1&
sobre la prehistOria del
Departamentde Filologia Catalanade la Universitat de Barcelona
per Ant01ii M. Badia i Margarit
..
M'hi he pensat molt, abans d'escriure aques-tes nitlles. D'una banda, em preocupava quesemblés que no tenia prou en compte elprestigi de bons amies, un d'ells ja traspas-sat, o que m'hi volia fer veure. De I'altra,hi havia el servei a la historia. Em refereixoa les Notes sobre la historia del Departa-ment de Filología Catalana de la Uníversítatdi: Barcelona d'Enric Gallén i Antonia Ta-yadella (<<Serrad'ür», juliol-agost 1981, pa-gines 43-45), els quals ja reconeixen que lahistoria de l'ensenyament del catala a la Uni-versitat i al país en general «és encara perfeo). Animat, dones, per ells mateixos, emdecideixo, per fí, a escriure.Enric Gallén i Antonia Tayadella han apor-tat, en aquesta encara inexistent historia,una informació preciosa sobre les activitatsde Ja catedra de Catala, des que AntoniComas en fou nomenat titular, l'any 1965.1, de fet, llur article forma part del «Recordd'Antoni Comas», que la revista tributa almalaguanyat erudit i professor, prematura-ment traspassat el 24 de mare;:de l'any pas-sal. Tanmateix, si el 1965 comencra la «his-toria» del Departament (que, empero, no ha-via d'ésser constituH com a tal fins a I'estiude 1967), i aquesta «historia» és I'objecte deles Notes de Gallén i Tayadella, n'hi haviahagut tota una «prehistoria». Heus ací elmeu objectiu: contribuir a la coneixene;:adel'esmentada prehistoria, sobretot en aquellsaspectes en els quals vaig haver de tenir uncert protagonisme.
D'antuvi, l'any 1965 no fou el de la creacióde la catedra de «Llengua i Literatura Cata-lanes» de la Universitat, com ells diuen, sinóel de la seva provisió per Antoni Comas. Lacatedra havia estat creada a I'estiu de 1961(així, durant quatre anys, administrativamentfou una «catedra dotada i vacant»), i coro-nava. un període de llargs i laboriosos es-fore;:osdel Dega de la Facultat, Maria Bas-soIs, qui, de cara endins, havia obtingut quel'acord de soHicitar-Ia fos pres per unani-mitat per la Junta de Facultat, a base deconverses previes amb els catedraties quehaurien pogut mostrar-s'hi reticents (¿caldra
recordar que la Junta de Facultat tenia unacomposició molt diferent de la d'avui?) i,de cara al Ministeri, havia vene;:ut totamena de reserves. Bassols, que xifrava mol-tes esperances en aquesta catedra, era homede reconeguda tenacitat, i se'n sortí.Les oposicions a la catedra -les primeresoposicions- foren el juny de 1963, natural-ment a Madrid. El Tribunal era presidit perBassols en tant que Dega (ell, com és sabut,era llatinista). Hi opositaren Antoni Comas,Francesc Marsa i Josep Roca-Pons. L'actua-ció de cap deis tres opositors no convencéel Tribunal, i la catedra fou declarada de-serta.Bassols en queda molt decebul. Pertot arreudeia i repetia que ell, que havia aconseguitque la catedra fos una realitat, volia veure-laproveida, i ben proveida, abans d'acabar elseu mandat de Dega, i tot seguit comencrad'assetjar-me, amb la seva abassegadora in-sistencia, perque jo concursés a la dita ca-tedra. Segons l'altemane;:a habitual, les cate-dres eren proveides una vegada per oposiciólliure i una vegada per concurs entre cate-draties, i aixo feia viable la seva proposta,per tal com, havent-se consumit el tomd'oposició, en rigor corresponia la provisiómitjane;:ant trasllat. Ens veiem practicamentcada dia, a la Facultat, i cada dia me 'n par-lava. Jo Ii donava arguments -que veuremmés avall- per a no demanar el trasllat decatedra. D'aquesta manera forcejarem algunsmesos.Fins que, un dia, el Ministre d'Educació,Manuel Lora Tamayo, catedrAtic de quími-ca, vingué a Barcelona, molt a comene;:osde 1964. El rector -que aleshores era I'an-tropóleg Santiago Alcobé- convoca ambaquest motiu una Junta de Govern extra-ordinaria, que presidí el ministre. Cada degahi féu un report sobre la situació de la sevaFacultal. En acabar Bassols el de la Facultatde Filosofia i Lletres, el ministre féu méso menys així (segons la informació que des-prés me'n facilita el mateix Bassols): «ElDega de Filosofia i Lletres s'ha oblidat d'unaqüestió que jutjo important: la de la catedrade Catala. A mi em sembla molt bé que hi
passi Badia i Margarit, i que Manuel Alvarvingui a la de Gramatica historica castellanade Barcelona, que aixi quedara vacant.»(Evidentment, si jo passava a la nova cate-dra de Catala, deixava vacant la de Gra-matica historica castellana, de la qual Ma-nuel Alvar era titular a la Universitat deGranada. Alvar i jo, ultra ésser bons amics,havíem fet junts les oposicions a catedra,el 1948, que és quan esdevinguérem cate-dratics, jo de Barcelona i ell de Granada.Alvar es delia per sortir-ne i, de fet, anysdesprés ana a Madrid, complint allo que enel fons desitjava; nogensmenys, en aquellaocasió hauria vingut a mans besades a Bar-celona -on hauria estat el que sempre haestat i és: un mestre exceHent.) Era clar que,en el fons, hi havia ur.a «maniobra», i d'altestil, per cert.BassoIs m'ho conta amb aire triomfal: «Ba-dia, si ara encara diu que no, comprenguique ja no m'ho diu a mi, sinó al mateixministre. Pensi-s'hi.» En efecte, vaig tornara reflexionar. La veritat és, empero, que totho veia igual que abans. Així és que, bendecidit a no concursar a la nova catedra,el 14 de gener de 1964 vaig adrecrar al mi-nistre Lora Tamayo una llarga lletra. Elspunts principals del seu contingut, justificantla meya negativa a optar pel trasllat, erenels següents: 1) En el camp de les lletrescatalanes, dins la Universitat, fins aleshoresMartí de Riquer i jo mateix érem els quiens havíem preocupat pel conreu i el fomentde les disciplines corresponents. Si Riquero jo anavem al concurs de la nova catedra,continuariem essent nosaltres dos soIs; encanvi, si la catedra sortia a oposició, ja se-ríem tres; les possibilitats de la cultura cata-lana a la Universitat en restarien afavorides.2) Teníem un petit grup de coHaboradorsi ex-alumnes nostres, amb prou capacitatper a ocupar la catedra, i jo no em perdo-naria mai d'haver-los-en impedit l'accés, jaque, essent on jo era, sempre podia conti-nuar treballant en la lingüística catalana.Per lleialtat envers tots ells, jo no podiaocupar la catedra (i, de fet, alguns d'ellsem pregunta ven, inquiets, en els darrers me.
[395] 27
GENERALlTAT DE CATALUNY A. ESTATUTD'AUTONOMIA DE CATALUNYA. Text oficial, amb índextematic, i Llei del President, del Parlament i del Consell Executiu.Departament de la Presidencia. (Edicions també en castella, an-gles, frances i alemany.)EL LLlBREBLANC DE L'ENERGIAA CATALUNYA. 2 vols. 800 ptes.1. Balan<;de situació. 178 pagines. 11.El futur de J'energia. Pla demesures de poiítica energetica. Departament d'lndústria i Energia..CATAUNYA I LA COMUNITAT ECONOMICA EUROPEA. LLlBREBLANC SOBRE LA REPERCUSSlóA CATALUNYA DE L'ADHESIÓD'ESPANYA A LA COMUNITAT ECONOMICA EUROPEA.Departa-ment de la Presidencia. 566 pagines.PLA DECOMPTESPERA CENTRESDOCENTSPRIVATS.Documentsde Treball. Departament d'Ensenyament. 46 pagines.
PUBLlCACIONS DE L'ABADIA DE MONT8ERRATAMB LES CAMES I AMB EL COR, Josep Iglésies i Font.CoHecció ..Llibre de motxillaD, 20. 104 pagines.FAUNA DE LES MUNTANYES, Vicen<; Bros, Jordi Miralles i JoanReal. Co~lecció «Llibre de motxillaD, 19. 112 pagines.TORRENT AVALL, Josep M. Bailarín.CoHecció «Saurí D, 60.PELEGRINS DE LA PARAULA A TERRA SANTA, Romuald M. Díaz.CoHecció «l'Espiga», 17. 120 pagines. 275 ptes.CREIEM EN L'ESPERIT SANT?, Diversos autors.CoHecció «l'Espiga», 16.ACTES DEL SEGON COL.LOQUI D'ESTUDIS CATALANS A NORD-AMERICA. Yale, 17/19 d'abril de 1979. Edició a cura de M. Duran,A. Porqueras-Mayo i J. Roca-Pons. «Biblioteca Abat Oliba», 24.ELS DRACS DE LA XINA, Joan Barceló i Cullerés. Dibuixos deMarta Trepat. CoHecció -la Xarxa», 51. 128 pagines. 375 ptes.RONDALLES MERAVELLOSES, Valeri Serra i Boldú. Dibuixos deConxita Rodríguez. CoHecció «la Xarxa», 52. 108 pagines. 375 ptes.MÚSICA. Cicle inicial. 1. E.G.B.Escola de pedagogia musical. Metode Irineu Segarra.PAISOS DEL MÓN/1. Europa i America.CoHecció «El món del saber», 11. 64 pagines.PAISOS DEL MÓNj2. Asia, Africa i Oceania.CoHecció «El món del saber», 12. 64 pagines.EL MEU LLlBRE DE MÚSICA. Primer grau/I, Ireneu Segarra.Dibuixos de Montserrat Ginesta. 4.a edició. 48 pagines.JUGUEM CANTANT. 1. 50 canc;ons per a la inicia~ió musical, IreneuSegarra. IHust. Joan Redorta. 4.a edició. 48 pag'ines a tot color.
..
LLlBRE8 RECOMANA T8
LA SENYORA BERTA GARLAN, A. Schnitzler. 2.a edició (Ayma).EL NOSTRE HOME A L'HAVANA, G. Greene. Versió J. Vallverdú.LA DIMENSIÓ ESTETICA, Herbert Marcuse (Edicions 62).MEINARD STAM, ARA DIFUNT, N. Freeling (Edicions 62).LES ALVEOLARS A LA ROMANIA, F. d'A. Sales (Editorial Selecta).LES FALDILLES DE L'AVIA, Obiols/Terrades/Vidal/Boix (Teide).JOSEP IRLA, F. Calvet/J. M. Roig. «Capdavanters» (Editorial Teide).EL MEU ROVIRA I VIRGILI, A. Bladé Desumvila (Editorial Teide).DICCIONARI DE SINONIMS I ANTONIMS, Pey. 4.a edició (Teide).ELS ORANGUTANS, Joaquim Carbó. (Hogar del libro).El CAVALLENCANTATI ALTRESCONTES,J. Carnero3.a ed. (P.A.M.).EN JORDI PIGAT I LA COLLA DEL GOS, M. Sola. 2.a ed. (P.A.M.).UN ESTIUA ROCAGROSSA,M. Lluisa Sola. 4.a edició (P.A.M.).TERESAI LA SEVA COLLA, M. Llu'jsa Sola. 3.a edició (P.A.M.).CARTESA LA ROSER:Pere Verdaguer. «Bib. Serra d'Or» (P.A.M.).UN TEMPSPERA DÉU, Evangelista Vilanova. «Saurí" (P.A.M.).
llegiu llibres en cé.ltala28 [396]
sos, quina decisió jo prendria al respecte).3) Dedicant-me jo a la lingüística, en cons-ciencia se'm feia molt difícil de passar auna catedra de LIengua i Literatura cata.lanes. 4) Pinalment li deia que Manuel Alvarestava informat per mi mateix de la meYaposició (i, per tant, de la meya respostad'aleshores). Un cop la carta tirada al cororeu, vaig lliurar-ne una cópia a Bassols, quedigué que respectava la meya decisió, permés que el contrariés. Pocs dies després(exactament el 20 de gener de 1964), el mi.nistre em responia, dient-me que «com-prendía perfectamente» les raons adduldesper mi.
En alió que em pertocava personalment, laqüestió quedava resolta. Nogensmenys, en-cara vaig haver de tornar a intervenir enel destí de la catedra que Bassols hauriavolgut veure ocupada per mi. Ho dic per-que em correspongué de formar part delTribunal de les segones oposicions -ara ja,afortunadament, les definitives. Bassols acon-seguí del Ministeri que la catedra íos con-vocada novament a oposició, en comptesd'ésser-ne anunciada la provisió mitjan.;antconcurs de trasllat entre catedratics. 1 haigde subratllar que aixó era extremament im-portant: en efecte, en negar-me jo a acu-dir-hi, l'afer hauria pogut tenir un desenlla.;tragic per al cataIa, car qui sap qui hi hauriavingut, emparat en les famoses «analogiesi equiparacions» de cAtedres...En aquest punt haig de dir que el degaBassoIs m'havia encarregat amb molta in-sistencia d'aconseguir que d'altres especia-listes es decidissin a fer oposicions a la ca-tedra. Vaig parlar-ne amb Germa Colon(Basilea), Joan Veny (Barcelona) i ManuelSanchis Guarner (Valencia) (i si no en vaigdir res a Antoni Comas ni a Joaquim Molasfou perque tots donavem per descomptatque ambdós s'hi presentarien). Només quanli vaig dir que ja ho havia fet, Bassols em-prengué les gestions al Ministeri perque apa-regués la convocatória d'oposició. De fet,al moment de convocar-ne els exercicis, quetingueren lIoc a la primavera de 1965, n'ha-vien firmat soHicituds Antoni Comas, Joa-quim Molas i Manuel Sanchis Guarner(Germa Colon i Joan Veny havent-me co-municat que no opositarien). El Tribunal,el dia de la presentació d'opositors, esperadebades que acudís Sanchis Guarner (elqual fou cridat estentóriament tres vegades,pels passadissos i pels patis del local, permitja de les «voces reglamentarias»). No caldir que aixó s'esdevenia a Madrid. El Tri-bunal, peró, parlava en catala, i en catalaes feren tots els exercicis. Aquell era cons-tituit per Maria Bassols, com a president,i Josep Vives (suplent de Jordi Rubió, im-possibilitat d'ésser-hi), A. M. Badia i Marga-rit, Martí de Riquer i Sebastia Mariner, coma vocals. Els opositors, com die, quedarenreduits a dos: Antoni Comas i JoaquimMolas. EIs exercicis foren d'alt nivell, so-bretot en el camp de la literatura, i per alTribunal constituí un problema greu d'ha-ver-se de decidir. A la ti, sorti Antoni Co-mas per tres vots, mentre que JoaquimMolas n'obtenia dos.
Sortosament, uns anys després, Joaquim Mo-las, a través de les encara inevitables 0po;-sicions, guanyava la catedra de LIengua JLiteratura Catalanes de la Universitat Autó-noma de Barcelona. 1 així restaven assegu-rades, i ben dignament, la docencia i larecerca de les materies de catala a totesdues Universitats catalanes.
ANTONI M. BADIA 1 MARGARIT
