sobira 2009.indd

EditaInterguias Publicaciones, S.L.Tel. 93 817 47 24Fax 93 538 53 94www.turismedia.com [email protected]. Jaume I, 24 1r08720 Vilafranca del Penedès

Cap de ProduccióJoan DeuTel. 617 134 [email protected]

AdministracióMa Dolors Herrera Tel. 93 817 47 24Fax 93 538 53 [email protected]

Col·laboradorsAjuntaments i Oficines de turismedel Pallars Sobirà Consorci Baix PallarsConsorci Valls d’ÀneuParc Natural de l’Alt Pirineu

Disseny, maquetació iedició d’internetInterguias Publicaciones, S.L.redacció@turismedia.com

FotografiesInterguias Publicaciones, S.L.Ajuntaments, i Oficines de Turisme de la comarca Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà-Ajuntament de TírviaConsorci Baix PallarsConsorci Valls d’ÀneuCentre d’Interpretació de TavascanParc Natural de l’Alt PirineuMarta JubanymOntanyanes, SLLToni Caminal

PublicitatCoordinació Nestor VilaplanaTel. 617 334 [email protected]@turismedia.com

Dipòsit legal: B-5.753-2006

ImpressióImpresplà, S.L.Tel. 973 712 408

sumari

index de poblesAinet de Besan 30Aidí 18Ainet de Cardós 44Aineto 42Alendo 16Alins 30Alòs d’Isil 34Altron 26Anàs 44Ancs 12Araós 32Arcalís 22Arestui 18Àreu 32Arreu 34Arròs de Cardós 40Aurós 38Baén 12Baiasca 18Balestui 12Baro 22Bastida de Sort 26Benante 40Berani 20Bernui 26Berrós Jussà 38Berrós Sobirà 38Besan (Casa Felip) 32Boldís Jussà 42Boldís Sobirà 42Bonestarre 44Borén 35Bresca 12Bressui 26Burg 16Burgo 38Can Serra 42Canals 12Capestany 12Caregue 20Cassibrós 44Castellviny 26Cerbi 38

Comte 12Cortcastell 12Cuberes 12Dorve 38Embonui 22Enseu 12Enviny 26Escalarre 38Escaló 39Escart 39Escàs 20Escós 22Espluga de Cuberes 12Espot 36Estac 22Estaís 36Estaon 44Estarón 39Esterri d’Àneu 36Esterri de Cardós 40Farrera 16Freixe 22Gavàs 39Gerri de la Sal 12Ginestarre 40Glorieta de Montesclado 16Isavarre 35Isil 35Jou 39La Guingueta d’Àneu 39Lladorre 42Lladrós 44Llagunes 22Llarvén 26Llavaners 22Llavorre 39Llavorsi 18Lleret 42Llessui 26Mallolís 16Malmercat 23Memauri 26Mencui 23

Mentui 14Montardit de Baix 26Montardit de Dalt 26Montcortés de Pallars 14Montenartró 18Montesclado 16Norís 32Olp 26Peracalç 14Peramea 14Pernui 26Puigforniu 23Pujalt 26Pujol 14Rialp 20Ribera de Cardós 44Rodés 20Romadriu 18Roni 20Rubió 23Sant Romà de Tavèrnoles 18Saverneda 23Sellui 14Seurí 26Son 35Soriguera 23Sorpe 35Sorre 26Sort 24Surp 20Surri 44Tavascan 42Tirvia 28Tor 32Tornafort 23Unarre 39Useu 14València d’Àneu 35Vilamflor 26Vilamur 23Virós 32

Oferta turística

Index de pobles ............................... 3

Propostes - esdeveniments puntuals 4/8

Propostes - tot l’any ......................... 9/11

Llocs i festes d’interès

Baix Pallars ...................................... 12/14

Farrera ............................................. 16

Llavorsí ........................................... 18

Rialp ................................................ 20

Soriguera ......................................... 22/23

Sort ................................................. 24/26

Tírvia ............................................... 28

Vall Farrera ...................................... 30/32

Valls d’Àneu .................................... 34/39

Valls de Cardós ................................ 40/44

Serveis

Ajuntaments .................................... 13/15

Allotjaments .................................... 15/27

Bars i Restaurants ............................ 29

Museus i temps de lleure .................. 29

Esports ........................................... 31/33

Alimentació / Productes artesans ..... 33/37

Estació de servei .............................. 37/41

Guia de serveis ................................ 41/45

Tallers .............................................. 45

Taxis ................................................ 47

turismedia.com Pallars Sobirà 3

PROPOSTES ESDEVENIMENTS PUNTUALS

La setmana Santa d’Esterri d’Àneu ha recu-perat la tradicional processó dels “jueus”. Es tracta de dues files d’armats romans, amb una vestimenta ben típica i inusual, dirigits pel capità, que marca el ritme de la marxa. Els armats encapçalen les processons del Divendres Sant, el viacrucis al matí i l’enter-rament a la nit. En mig dels armats camina la Samaritana, amb un càntir i darrera ells, Jesús, la Dolorosa i el sepulcre flanquejat

per dos armats dansaires, i finalment les tres Maries.

Antigament cada estació estava marcada amb una placa de ceràmica, del segle XVIII, encastada en una de les parets dels diferents carrers pels que camina la processó, ara no-més en queden tres de les originals, però per una iniciativa de l’ajuntament actual s’han recuperat les altres paques i s’han col·locat on estaven antigament.

ESTERRI D’ÀNEU - Processó dels JueusAbril

El seu principal objectiu es donar a conèixer el patrimoni natural, cultural i paisatgístic de la Vall i el municipi

Els itineraris discorren per la vall de Siarb dins del Parc Natural de l’Alt Pirineu i les seves rodalies.

Les caminades son aptes per a tots els públics amb punts d’avituallament i també s’organitzen dinars populars al finalitzar l’activitat.

L’organització es a càrrec de l’Associació de Veïns de Llagunes.

VALL DE SIARB - LLAGUNES - Marxa PopularMaig, darrer diumenge

Festa Declarada Festa d’Interès Nacional. Al mes de maig els fadrins i fadrines pugen a la muntanya i tallen els pins negres i els pelen per facilitar el seu assecat, els asclen, i ja tenen les falles, les apilen i les deixen fins a la revetlla de Sant Joan.

Aquesta nit, al bell mig de la plaça hi ha plantada la falla gran, que serà la senyal que esperen els fallaires per iniciar la baixada des del Faro. Després de la baixada, de gairebé una hora, els fallaires arriben a la porta de la

vila, on les fadrines els esperen amb vi, coca, i un ramet de flors. D’aquí es dirigeixen cap a l’església de Sant Joan, on dibuixen una creu a la porta del cementeri per retre home-natge als antics fallaires, conjurar els esperits, demanar sort...

Retornen a la vila on ressegueixen els carrers del poble, un cop a la plaça llencen la seva falla gran, i tot seguit comencen les danses tradicionals, el ball de fallaires, el de bastons, el Ball Pla i la Bolangera.

ISIL - Les Falles d’IsilJuny, per Sant Joan

És un curs de danses tradicionals catalanes que es ve realitzant a Esterri d’Àneu des de fa disset anys, i té una durada d’una setmana.

A les nits a la Carpa, la música en directe hi és present.

Per tancar el curs, el dissabte es fa una cerca-vila ballant per tot el poble i a la nit música en directe per a tothom.

ESTERRI D’ÀNEU - DansàneuJuliol

Toni

Cam

inal


PERAMEA - Fira d’artesaniaJuliol, últim cap de setmanaSituada dins l’espai privilegiat del Pla de Corts, Peramea encara mostra avui els trets urbanístics del seu passat medieval configu-rat com a vila closa.

El nucli medieval, declarat Bé Cultural d’In-terès Nacional, manté la seva disposició en dos carrers paral·lels principals, un dels quals encara conserva el porxat i ens informa del seu passat menestral.

La Fira d’Artesania pretén convertir-se en un espai de promoció del nucli de Peramea i de tot el municipi de Baix Pallars a partir de la presentació de productes artesans que recuperen antigues formes i materials però també aporten nous productes i matèries primeres.

FESTIVAL DE TEATRE PER A TOTS ELS PÚBLICS

Es un festival d’estiu per a tota la família ple de teatre i natura que es realitza a l’aire lliure, aprofitant els racons més atractius d’Esterri d’Àneu. Es celebra l’últim cap de setmana de Juliol.

El teatre en totes les seves vessants és l’activitat més important del festival. La

programació és molt variada i està pensada per ser representada a l’aire lliure, especta-cles de teatre de carrer, clow, circ, titelles,... i també es realitzen activitats paral·leles relacionades amb el món del teatre, tallers de maquillatge, màscares,.....

Hi ha una sèrie d’activitats i jocs que que-den instal·lats tot el dia per a que els nens puguin distreure’s mentre no miren cap espectacle.

ESTERRI D’ÀNEU - Esbaiola’t, Juliol, últim cap de setmana

El Festival de Música de Rialp arriba cada any amb una nova edició enlluernant una vegada més el poble de Rialp amb la cultura de la música

Any rere any una nombrosa relació d’in-tèrprets de gran qualitat ofereixen els seus concerts a Rialp i ens acosten, en viu, la tècnica i la bellesa del seu acurat treball musical. Tindrem també l’oportunitat, com a

públic, de consolidar i difondre una impor-tant activitat cultural que singularitza la vila de Rialp i la converteix en un referent dins el calendari de festivals musicals d’estiu al nos-tre país. Però no es tracta d’un festival més. L’excel·lent qualitat de la seva programació pot sorprendre per la seva relativa jovenesa si el comparem amb altres esdeveniments més antics.

RIALP - Festival de Música de la Vila de RialpAgost

GERRI DE LA SAL - El Ball de la MoriscaAgost, tercer diumengeEl ball de la Morisca, és el ball típic de Gerri que es balla des de fa molts anys el diumen-ge de la Festa Major. Aquest ball el balla una sola parella amb el vestuari típic de l’època.

Des de fa uns anys el poble de Gerri repre-senta la llegenda que envolta el Ball de la Morisca amb l’ajuda d’en Pep Coll, que va fer l’adaptació de la mateixa.

També comptem amb l’ajuda de l’actor Carles Canut, fill de Gerri, que ens fa de nar-

rador i la resta d’actors són improvisats amb la gent del poble.

Després de representar l’obra comença el Ball de la Morisca, una vegada finalitzat, es tiren caramels des dels balcons de la plaça per a que els nen els agafin.

S’acaba la festa amb una segona ballada de la Morisca, aquesta vegada per tota la gent que vulgui ballar-la.


EL MONESTIR

Declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, categoria: Monument històric. És una de les construccions romàniques més interessants del Pallars. El seu document fundacional és de l’any 807, però l’església actual és del s. XII amb algunes reformes posteriors, sobretot d’època barroca. Ha estat parcialment restaurada recentment. Té unes grans di-mensions i hi destaca un singular campanar d’espadanya de tres pisos. L’estructura és de planta basilical de tres naus, cobertes amb voltes de canó i coronades per tres àbsis semicirculars.

GERRI DE LA SAL - Visites guiades al Monestir, Salins i PlanterJuliol, agost i setembre

GGGGEEERRRRRRIII DDDDEEE LLLAAAA SSSSAAAALLL - VVViisiittes guiiaddddes allll MMMonesttiir, SSSSalllliins ii PPPllllantter


La sal ha estat l’element que ha marcat el destí dels seus habitants i també la imatge del poble; el salins arrenglerats com si d’una composició geomètrica es tractés dibuixen un paisatge de gran bellesa.

Les primeres notícies que tenim de la fabricació de sal daten de l’edat Mitjana, en què el Monestir de Santa Maria de Gerri de la Sal era propietari de salins a Gerri i a

Morreres; aquests últims ja estaven abando-nats al S. XVIII.

Quan el Monestir perd el monopoli de la sal al S. XIX, els propietaris del salins formen una cooperativa que dicta les normes sobre la producció, magatzem i venta de la sal que cal respectar, l’anomenada Comunitat de Fabricants de Sal. Documentat també a l’Edat Mitjana, el brollador d’aigua salada es

convertí en font de riquesa per al poble que produí sal a ple rendiment fins a la dècada dels 70. L’aigua aflora a una temperatura de 20ºC, amb una densitat mitjana de clorur sòdic de 8º Bé i cristal·litza a 25º Bé (l’aigua de la Mediterrània té una densitat de 2º-3ºBé).

La unitat bàsica d’una explotació salinera és el salí, que es composa dels següents elements: toll, arcabotes, eres i caseta.

La temporada de fabricació de la sal ve determinada per la meteorologia. S’inicia al mes de juny i acaba a finals d’agost.

La visita dura aproximadament una hora; es fa un recorregut per una part dels salins i s’explica com s’elaborava la sal a Gerri.

Una parada important que es fa durant la visita, és a la font d’aigua salada, coneguda oficialment com a Mina Ofita.

El Planter de Gerri va ser creat amb motiu de la correcció hidrològica forestal del barranc d’Enseu. Després d’una avinguda del torrent que posà en perill les Salines de Gerri, l’any 1906 s’iniciaren els treballs de correcció del barranc i extenses reforestaci-ons a les capçaleres. A mesura que dismi-nuïen les necessitats de repoblació va reduir progressivament la seva activitat fins que a finals dels anys 90 en va deixar de produir definitivament.

L’any 2006, inauguren de nou el planter com a Àrea d’interpretació dels Espais Naturals de les Serres Prepirinenques Pallareses amb l’objectiu de recuperar el patrimoni cultural i social, i alhora aconse-guir un espai per un bon ús educatiu.

Al Planter de Gerri trobarem representats els principals boscos que viuen en aquestes serres com ara la roureda i les pinedes de pinassa i de pi roig, i d’altres que tot i la seva

menor presència són d’especial interès pel seu caràcter relictual, com la fageda, l’aveto-sa, la freixeneda i la pineda de pi negre.

També podeu gaudir del Jardí de Plantes Útils on es vol donar a conèixer les diferents espècies vegetals que es feien servir tradicio-nalment en les cases del Pallars. Entre aques-tes espècies hi ha plantes hortícoles consi-derades tradicionals del Pallars, fruit d’una prospecció etnobotànica realitzada durant l’any 2006 en la que es van aconseguir més de 70 tipus diferents de llavors gràcies a la col·laboració de moltes cases de la comarca. D’altra banda també es mostren un grup extens de plantes conegudes com a plantes remeieres, que inclouen espècies utilitzades com a culinàries, medicinals, ornamentals i també tintòries.

El Planter de Gerri també ha volgut deixar constància de la rellevància de la fauna en els ecosistemes pallaresos mitjançant la

presentació d’un ambient rupícola ocupat amb la recreació de 5 grans aus: el trencalòs, el voltor negre, el voltor comú, l’aufrany i l’àguila daurada.

Una curta visita us permetrà endinsar-vos, d’una forma planera, en el coneixement de la vegetació del nostre entorn. Animeu-vos a venir i comproveu amb els cinc sentits la màgia del Planter de Gerri!!!

ELS SALINS

EL PLANTER


Aquesta Fira es fa el segon cap de setma-na de Setembre a València d’Àneu amb el suport del Parc Nacional d’Aigüestortes i Es-tany de Sant Maurici, per tal de dinamitzar el sector forestal i divulgar les diverses possibi-litats que permeten una gestió i aprofitament sostenible dels boscos.

Es per això que es dóna especial importàn-cia a l’aprofitament de la biomassa forestal amb finalitats energètiques comptant amb diverses firmes de calderes d’estella, pelets i llenya, així com productors de pelets, em-preses de treballs forestals i de consultoria. L’artesania de la fusta i l’aspecte de divul-gació dels valors naturals dels boscos de les valls d’Àneu prenen un relleu important en aquesta fira.

VALÈNCIA D’ÀNEU - Fira del Bosc i la FustaSetembre, segon cap de setmana

Concerts i caminades populars.

Activitat cultural i de lleure organitzada per l’Ajuntament i veïns del municipi de Soriguera al voltant dels elements patrimoni-als d’interès.

L’objectiu és consolidar de manera itinerant pels nuclis del municipi aquest tipus d’acti-vitats

Activitats complementades amb caminades, marxes populars, pujades al castell... totes elles guiades, pels voltants dels nuclis que acullen el concert musical

El tercer cap de setmana d’octubre es realitza a Esterri la fira ramadera més important de la comarca.

Els ramaders de la comarca baixen el bestiar de la muntanya i el porten al recinte firal per ser venut. El dissabte es destina al sector vaquí, on part d’aquest bestiar entra a for-mar part de la subhasta de raça bruna dels Pirineus, els altres són exhibits en un concurs de morfologia d’aquesta mateixa raça, al finalitzar es premia als assistents amb una degustació de carn de vedella IGP vedella dels Pirineus Catalans.

El diumenge, els protagonistes són els equins de raça Pirinenc-Català, igual que el dia anterior es realitza un concurs de raça, un tast de poltre criat a la zona, i un sorteig d’una poltra.

ESTERRI D’ÀNEU - Fira de Santa TeresaOctubre, tercer cap de setmana

SORIGUERA - Sons de tardor, vistes de tardorOctubre, festa del Pilar


5 de gener- Cavalcada de Reis per Sort, La Vall d’Àssua i el Batlliu.

21 al 24 de febrer- Carnaval tradicional: Ball de la “passa”, disfressa del llençol,” calderada” popular, Concurs de “farcit de carnaval”, “girella” i confit de porc. Festa fins la matinada.

Del 13 al 19 d’abril- III Descens Interna-cional d’Aigües Braves. Competició de caiac puntuable per al rànquing mundial. Modalitats: clàssica, patrulles i sprint.

17 de maig- II Marxa-cursa pel Pallars Sobirà

24 de juny, San Joan, Xollada d’ovelles amb tisora i activitats tradicionals de la vida del pastor, al parc del Riuet.

Del 18 al 26 de juliol- 46 Ral·li Internaci-onal de La Noguera Pallaresa. Competicions d’aigües braves, espectacles nocturns, sopar popular. Camp de Regates “L’Aigüerola”.

Del 31 de juliol al 2 d’agost- Festa Major, balls populars, concurs de “boti-farra”, concurs infantil de pesca, Ball dels Rigodons,...

12 al 15- Obert turístic d’escacs nocturn

Estiu: Dimarts màgics. Actuacions musicals i espectacles de màgia.

3 i 4 d’octubre – V Concentració de vehicles clàssics.

4 d’octubre- Fira de Llessui

24 i 25 d’ octubre- 26 Curs de meteorolo-gia i clima de muntanya.

7 i 8 de Novembre- Fira de la Tardor. Mostra de ovella “Xisqueta”

Altres esdeveniments

Ral·li gastronòmic “La Xicoia”, a tot el Pallars Sobirà.

Pedalada popular Vall d’Àssua

Un riu de contes

Descobreix “La Vall d’Àssua i el Bat-lliu, un paisatge de novel•la”

Descobreix el Camí de la llibertat

INFORMACIÓ MUNICIPAL:

Tlf. 973 620 010 - Fax: 973 620 [email protected]

SORTAgenda 2009

GranPallars afronta la nova temporada amb l’objectiu de consolidar l’oferta d’esquí i muntanya de la comarca del Pallars Sobirà. La temporada passada, el naixement d’aquesta marca, que engloba les estacions d’Espot Esquí i Port-Ainé, va oferir, amb la unificació tarifaria, un producte molt interes-sant per a l’esquiador que es desplaça fins el Pallars Sobirà.

La sinergies entre les dues estacions i les possibilitats d’unificar equips, amb l’objectiu de permetre millores estructurals i facilitar la comercialització conjunta, s’han convertit en les millors armes per situar GranPallars com una oferta molt allunyada dels grans centres d’esquí. No obstant això, l’equip directiu de GranPallars, liderat pel director general, Joan Sala, sempre ha tingut molt clar que cada estació ha de continuar mantenint la seva pròpia identitat.

GranPallars ofereix autenticitat i uns parat-ges únics, on l’esquiador o el snowboarder no es sentiran tractats com un número. És en aquesta línia de desenvolupar les capacitats d’innovació i de creativitat en productes i serveis en la qual GranPallars vol créixer durant els propers anys.

3r. Gran Premi Internacional de Catalunya 3 y 4 /12/ 2008 - Espot Esquí

Festa dels Reis Mags 5/01/2009 - Port-Ainé i Espot Esquí

5º Trofeu Floquet de Neu 10/01/2009 - Espot Esquí

4º Trofeu Espot Esquí 10 y 11/01/2009 Espot Esquí

FIS Race 11/01/2009 - Port-Ainé

PIRENA 24 y 25/01/2009 - Port-Ainé

2ª Fase Campeonats d’Espanya Infantils II13, 14 y 15/02/2009 - Espot Esquí

FIS Race 15/02/2009 - Port-Ainé

Competició Popular - Festa de la Neu 14 y 15/02/2009 - Espot Esquí

Freestyle Popular 14 y 15/02/2009 - Port-Ainé

Campionats de Catalunya Infantils II 6, 7 y 8/03/2009 - Espot Esquí

Campeonatos de España Juveniles 6, 7 y 8/04/2009 Port-Ainé y Espot Esquí

GRAN PALLARS - Port-Ainé i Espot esquíEsdeveniments i competicions

GGGGRRRRAAAANNNN PPPPAAAALLLLLLLLAAAARRRRSSSS - PPPPortt-AAAAiinéééé ii EEEEspott esquíííí


MUNICIPI DEL PARC NATURAL DE L’ALT PIRINEU

Situat a l’extrem més septentrional de la co-marca del Pallars Sobirà al Pirineu de Lleida, municipi d’alta muntanya amb cases de construccions tradicionals que han conservat tot l’encant dels pobles del Pirineu, oferint una gran varietat d’elements turístics per als visitants, així com tota mena de serveis adreçats a donar a conèixer els atractius d’aquesta extensa àrea natural, de gran inte-rès paisatgístic i cultural, i de gran riquesa en la seva flora i la seva fauna.

L’estany del Port de Tavascan

Un paradís per als amants de la natura i l’alta muntanya, que descobriran rius, bos-cos , llacs de gran bellesa i veritables tresors culturals com les ermites, esglésies i ponts medievals que es troben escampats pels pobles del municipi.

Són molts els itineraris que amb Tavascan com a punt de partida, ofereix el Parc Natural de l’Alt Pirineu en totes les èpoques de l’any. Senders i camins ben senyalitzats a l’abast de tots els nivells i edats, que ens portaran a descobrir indrets desconeguts i paisatges de gran bellesa, on amb atenció, uns bons prismàtics i desplaçaments silencio-sos s’hi poden observar magnífics exemplars de la fauna autòctona tan a terra, amb els àgils isards o cabirols, com a l’aire amb les majestuoses àguiles, com també a les fres-ques aigües on es mouen les ràpides truites.

Les Bordes de Noarre

El ventall d’itineraris és molt ample, i en fun-ció de les ganes i condicions físiques de ca-dascun ens permet triar excursions que van des de llargues i difícils ascensions als cims més alts del Pirineu català, fins a tranquil·les passejades familiars, trepitjant herba, fulles o neu segons l’estació de l’any, entre frondo-sos boscos i la variada flora d’un territori on l’aigua és un element sempre present.

ESTACIÓ D’ALTA MUNTANYA TAVASCAN – PLETA DEL PRAT

L’estació d’Alta Muntanya Tavascan Pleta del Prat es troba a 10 Km del poble de Tavascan, en un indret de gran bellesa, on hi trobarem un nou concepte d’Estació d’Alta Muntanya, en una zona privilegiada per la pràctica de totes les modalitats d’esquí i on es poden practicar activitats relacionades amb la neu i la muntanya durant tot l’any

El Refugi de la Pleta del Prat , situat a peu de Pistes a 1.750 m d’alçada, refugi de pedra i fusta, és el centre de tots els serveis de l’Estació.

Disposa de 50 places d’allotjament (règim de mitja pensió o pensió complerta) en lliteres, cafeteria, dinars, taquilles, lloguer de materi-al, informació i servei de monitors i guies.

El Centre Alpí de Tavascan ofereix els serveis de Monitors (Alpí, Nòrdic, Snowboard) , així com guies d’alta muntanya per a la realitza-ció de tot tipus de cursos d’esquí de travessa, Freeride, Seguretat hivernal, Escalada en gel, Alpinisme, etc...

Una Escola de monitors i guies qualificats per a treure el màxim de profit a les caracte-rístiques de Tavascan.

Disposa també de lloguer de material Esquí Alpí, Nòrdic, raquetes de neu i material com grampons, Arves, Piolets , Esquis de Traves-sa, etc... Realitza cursos per a particulars i grups.

CENTRE D’INTERPRETACIÓ DE L’AIGUA

Dins l’àmbit del Parc Natural de l’Alt Pirineu, el Centre d’Interpretació fomenta la divulga-ció de l’important paper de l’aigua com un element clau i vertebrador del territori, en les diferents vessants, turística (excursions als nombrosos llacs i rius), mediambiental (coneixement de la biodiversitat de flora i fauna del medi fluvial), industrial (generació d’electricitat) etc.

Aula del centre d’Interpretació

Les seves tasques inclouen entre d’altres:

- La promoció d’activitats com el sende-risme en un marc d’alta muntanya únic pel que fa a la seva bellesa i preservació (Territori).

- L’organització de cursets sobre nivologia, amb teoria i pràctica del coneixement de la neu i dels seus riscos (Aigua i Neu).

- La promoció i organització de les visites guiades a la Central Hidroelèctrica Subter-rània de Tavascan, un magnífic exemple de l’aprofitament industrial de l’aigua (Energia).

Central Hidroelèctrica Subterrània de

Tavascan

Complex Hidràulic de l’Alt Cardós Visites particulars Horaris: Del 1 de Juliol al 31 d’agost:Diària a les 17:00 (cat.), 18:00 (cat.) i 19:00 (cast.)Del 1 al 30 de Setembre:Diària a les 17:00* Grups hores a concertar Tel. 973 623 079Resta del any prèvia reserva - www.tavascan.netDurada: 1 hora i 30 minuts

PROPOSTES TOT L’ANY

TAVASCAN - Territori, aigua i energia



El poble de Tírvia organitza un itinerari urbà i una exposició per donar a conèixer els fets que van destruir el poble durant la Guerra Civil

El poble va ser reconstruït després de que els bombardeigs i incendis de la Guerra Civil el destruïssin pràcticament en la seva totalitat

Quan la Guerra Civil arribà al Pallars, la línia de front que dividia el bàndol franquista i el republicà va situar-se molt a prop d’alguns pobles als que els hi va tocar viure molt intensament les conseqüències d’aquest fet. Tírvia, al Pallars Sobirà, i Isona, al Pallars Jussà, en són dos exemples. En els dos casos, el fet de trobar-se enmig del foc pro-vocà que els veïns dels dos nuclis haguessin d’abandonar les seves cases, i evacuar-se a pobles més o menys pròxims.

Com a conseqüència dels combats, els dos pobles quedaren molt malmesos. El medieval poble de Tírvia quedà destruït en un 90%; l’impacte de les bombes i els incendis que aquestes produïren, deixaren el poble arrasat. Uns anys més tard, el Govern franquista inicià les obres de reconstrucció. Els edificis de l’Ajuntament, la Rectoria, l’es-glésia, i vuit cases són obra de la Dirección General de Regiones Devastadas. Tírvia passà de denominar-se «Pueblo adoptado por el Caudillo».

Per donar a conèixer aquests fets, i per ajudar a entendre als visitants el perquè de l’arquitectura i urbanisme particular del centre del poble, l’Ajuntament de Tírvia, en col·laboració amb l’empresa mOntanyanes SLL, i el suport de la Direcció General de la Memòria Democràtica ha elaborat un

itinerari urbà autoguiat, que pot realitzar-se amb el suport d’un quatríptic informatiu, que conté el plànol i explicacions sobre els diferents punts de la ruta.

El dia 13 de setembre del 2008, coincidint amb les jornades de commemoració dels bombardeigs que es van organitzar amb el poble d’Isona, es va inaugurar també una exposició on s’explica el perquè del destí de Tírvia, com afectà això al poble i als seus ha-bitants, i com es va refer la vida després de la Guerra, amb la reconstrucció del Govern franquista.

Les dues actuacions, itinerari i exposició es complementen i ofereixen al visitant una altra cara del poble que amb tota probabili-tat desconeixien.

TÍRVIA - Poble reconstruït durant la postguerra

SORT - Cultura, de la realitat a la ficció L’oficina comarcal de turisme, ubicada a Sort, ofereix una escenificació de la comarca sorprenent i obre les seves portes al visitant amb la història del final de la Catalunya comtal, a través de la vida de l’últim comte del Pallars i de Catalunya, amb l’exposició “Muntanyes en rebel·lia.. Hug Roger III i el final de la Catalunya comtal”

La Presó-Museu “Camí de la llibertat” exposa el costat més humà d’una part de la història del segle passat, l’experiència dels fugitius del nazisme a la vila de Sort, “un museu de pau a la frontera”, a Sort.

El Museu dels pastors de La Vall d’Àssua, a l’oficina del Parc Nacional d’Aigüestor-tes i estany de Sant Maurici, a Llessui, ens ofereix el testimoni d’una forma de viure a la muntanya.

Conèixer els secrets de la població més nom-brosa del món, els insectes, a través del més bell de tots, la papallona, és possible amb les explicacions de qui han fet del seu estudi

una vida, en el centre d’educació ambiental Museu de les Papallones de Catalunya, a Pujalt, a 10 minuts de Sort.

Recórrer els pobles de Sort i el Pallars Sobirà és descobrir un territori de novel·la, inspi-ració d’obres com “Les veus del Pamano”, “Tor. Tretze cases i tres morts”, “Pedra de tartera” que es troben entre les més traduï-des i venudes de la literatura catalana.

Altres visites recomanables són el castell dels Comtes de Pallars, els seus 14 pinto-rescos pobles, les formatgeries artesanals i l’observatori meteorològic.

INFORMACIÓ I RESERVES: Ajuntament de Sort Poliesportiu “ElsTil·lers”, Tel: 973 620 010/ 973 621 [email protected] - turisme@sort.catwww.sort.catwww.papallones.catwww.camidelallibertat.catwww.valldassua.cat

mO

ntan

yane

s, S

LL

Arc

hivo

Com

arca

l del

Pal

lars

Sob

irà. A

yunt

amie

nto

de T

írvia

La guerra civil i la dictadura van deixar tot un conjunt d’elements bèl·lics que ens mostren imatges d’un passat recent que cal recordar.

Des de l’Ajuntament es va decidir obrir i senyalitzar un camí al voltant del nucli de Ribera de Cardós, que ens mostrés diferents infraestructures: nius de metralladores, bún-quers, torres de guaita, .... i al mateix temps gaudir de les magnífiques vistes de la vall.

Properament està previst obrir un centre d’interpretació.

Es pot sortir del nucli de Ribera de Cardós, al costat de l’església de Santa Maria, passa-

rem pel camí del Molí i creuarem la carretera per passar al camí vell de Surri on ja trobem el primer búnquer (zona 1), continuarem fins arribar a una petita torreta de guaita (zona 2), en la zona següent, la part més alta del camí, trobem un altre búnquer, cal aturar-se i observar la vall.

Seguim pel nostre camí i arribem a unes infraestructures militars molt antigues que es destinaven a quartell de la guàrdia civil (zona 4), continuem passejant fins arribar a la zona 5 on podrem visitar els nius de metralladora i una àmplia vista del nucli de Ribera. Finalitzem el camí de la Pau a Ribera de Cardós.

VALL DE CARDÓS - Camí de la PauVVVVAAAALLLLLLLL DDDDEEEE CCCCAAAARRRRDDDDÓÓÓÓÓÓÓÓSSSS - CCCCamíííí dddde lllla PPPPau


A partir de la recuperació de diferents infras-tructures i edificis repartits per tota la vall, l'Ecomuseu de les valls d'Àneu proposa un viatge en el temps i en l'espai per introduir els/les visitants d'una manera real i partici-pativa en la cultura i les formes de vida de la zona.

En aquest sentit, l'Ecomuseu de les valls d'Àneu té com a objectiu principal participar activament en el desenvolupament socioe-conòmic de la comarca, i buscar en la gestió del patrimoni cultural una autèntica via de futur que pugui crear directa o indirectament nous recursos.

L'Ecomuseu de les Valls d'Àneu permet conèixer millor el medi natural i cultural del territori que l'envolta, així com les transfor-macions que hi han anat succeint. Des del present, proposa un viatge al passat de les valls, amb la intenció de reflexionar sobre el seu futur. L'Ecomuseu no limita la seva activitat a un sol espai, sinó que s'estén i s'implica en el conjunt del territori. Totes les visites que organitza estan conduïdes pel seu equip de guies, que posa a l'abast la infor-mació, adaptant-la a tothom i fomentant el

diàleg. Les paraules guiaran les persones per aquest racó de l'alt Pirineu.

Què es pot visitar?

Casa Gassia: Edifici del segle XVIII, època en què la base de l'economia local era la pagesia i la cria de bestiar. Durant la visita es pot copsar com s'organitzava la vida domèstica i com s'ha anat transformant fins a l'actualitat.

La serradora d'Alós: Per entendre la tecnologia hidràulica del segle XIX i el procés de transformació de la fusta, matèria primera bàsica de l'economia local.

Santa Maria d'Àneu, Sant Joan d'Isil, Sant Pere del Burgal, Sant Julià d'Unarre, Sant Pere de Sorpe... A les valls d'Àneu hi ha romànic i barroc. Un fil conductor de la història uneix aquests dos estils arquitectònics, que a vegades estan presents en el mateix edifici.

Altres activitats: La formatgeria de Gavàs, taller de jocs, rutes urbanes d'Esterri d'Àneu i d'Espot, cicles de cinema, exposicions pròpies i alienes.

ECOMUSEU DE LES VALLS D’ÀNEU

PARC NATURAL DE L’ALT PIRINEUEl Parc disposa d’una extensa xarxa de senders i un programa d’activitats per a tot tipus de públic que tot caminant, permeten conèixer la seva gent i descobrir els millors racons d’aquest espai protegit.

El Parc neix amb la vocació de conservar i transmetre als nostres descendents els valors d’aquesta zona privilegiada (un patrimoni i un paisatge prodigiós), tot afavorint el desenvolupament sostenible del territori.

Seu del Parc Natural de l’Alt Pirineu

C/ de la Riba 1 - 25595 LlavorsíTel: 973 62 23 35 - Fax:973 62 20 70 [email protected]


Baix Pallars

Ajuntament de Baix Pallarsc/ Sant Sebastià, 1 25590 GERRI DE LA SALTel. 973 66 20 40 [email protected]://baixpallars.ddl.net

El Baix Pallars és un municipi de 128,8 km2, constituït el 1969 per l’agrupació dels antics municipis de Gerri de la Sal, Peramea, Baén i Montcortés. Actualment té una població de 351 h. distribuïts en 28 nuclis: Gerri de la Sal, Peramea, Montcortés, Bretui, Baén, Pujol, Sellui, Peracalç, Useu, Castellnou, Masies de Llaràs, Sarroca de Baén, Ancs, Bresca, Cortscastell, Enseu, Mentui, Balestui, Capestany, El Comte, Solduga i Espluga, Buseu, Canals, Cuberes, Pui, Sant Sebastià de Buseu, Soi, Vilesa.

Nuclis i llocs d’interèsAncs

A la dreta del riu d’Ancs i a 1454 m. Esglé-sia parroquial de Santa Cecília. Restes de l’antiga església romànica. Petita ermita de Sant Quiri.Baén

Es troba sota la muntanya i el serrat de Baén (1060 m) L’església parroquial dedi-cada a Sant Andreu Apòstol, d’origen romànic, força modificada. Restes d’una

església romànica, dedicada a sant Sebastià. Depenien de Baén el mas de Sarroca (hi ha una capella dedicada a Sant Roc) i el mas de Castellnou de Peramea.

Balestui

Entre Sellui i el Comte. L’església, dedica-da a sant Fruitós, avui sense culte i mig arruïnada.

Bresca

El poble de Bresca a poc més d’1 Km de Gerri cap a llevant el formen un grupet de cases amb la petita església de Sant Miquel i el castell de Bresca (esmentat el 1163).

Canals

Despoblat, dit antigament els Masos de Canals, a 913 m d’altitud, vora el barranc de Canals. L’església de Santa Eulàlia, en ruïnes.

Capestany

Dalt del Llac de Montcortés, l’església, dedicada a sant Romà ha estat transfor-mada.

Comte

Despoblat recent, on desaigua el riu d’Ancs a la Noguera. L’església de la Mare de Déu del Carme està avui en ruïnes. Prop del despoblat del Comte, sobre un penyal es troba l’antic lloc de Perabella, on hi hagué el

monestir de Sant Pere de Perabella.

Cortcastell

Situat al SW del pla de Corts. L’església de Santa Anna està en ruïnes. No gaire lluny, molt malmesa, es dreça la de la Mare de Déu del Roser.

Cuberes

El santuari de la Mare de Déu d’Esplà (1526 m) a la Serra de Cuberes. Bé que esmentat d’antic, l’edifici actual és contem-porani.

Enseu

Es troba enfilat, a mig camí entre Baén i Gerri. L’església de Sant Esteve, un petit edifici romànic amb una nau i absis llis, amb un petit campanar d’espadanya.

Espluga de Cuberes

Era situat als vessants de la serra de Cube-res. Té dues esglésies troglodítiques, la de Santa Coloma de l’Espluga, també dedi-cada a la Mare de Déu, i la de Sant Martí de Solduga. Ambdues són romàniques.

Gerri de la Sal

Declarada Bé Cultural d’Interès Nacional, categoria: Conjunt Històric Artístic. Cap de municipi del Baix Pallars. L’antiga vila closa, el pont romànic creua la Noguera Pallaresa i facilitava l’accés al monestir de Santa Maria. A la plaça

Sant

a M

aria

de

Ger

ri

Ajuntaments turismedia.com 13

del Mercadal se situa l’Alfolí, casa de la sal, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, categoria: Monument Històric.

La torre de la Presó del segle XII. L’es-glésia parroquial de sant Feliu. L’antiga producció de la sal es pot conèixer a través de visites guiades, i també es pot visitar l’Alfolí.

Hom celebra la Festa Major d’hivern el 16 de gener. Per la Segona Pasqua es fa un aplec a l’ermita de la Mare de Déu d’Arboló. La vigília de Sant Joan (24 de juny) es fa correguda de falles. La Festa Major d’estiu s’escau el tercer diumenge d’agost.

Durant la festa Major té lloc la Representació del Ball de la Morisca.

Mentui

Es a ponent de l’estany de Montcortès. Hi ha l’església de Sant Antoni Abat. Montcortès de Pallars

A 1049 m, al pla de Corts. S’hi dreça l’es-glésia parroquial de Sant Martí, amb un campanar vuitavat. Elevat enmig de la població, hi ha un vetust edifici que podria correspondre a l’antic castell de Mont-cortès. El castell és documentat el 1484. La capella de Sant Sebastià, sense culte, i les ruïnes de la capella de Mare de Déu dels Àngels. Les ruïnes de la capella barroca de Sant Miquel són a migdia. Celebra la Festa Major el darrer diumenge de setembre.

Estany de Montcortès

És un conjunt de gran interès científic i paisatgístic. És l’únic estany sense resclosa del Pirineu de Lleida, i l’únic que no té un

origen glacial, sinó càrstic. A uns cente-nars de metres de l’estany s’observen les xemeneies de fada, originades per l’efecte erosionador de l’aigua.

Peracalç

Situat sota la serra i l’Escala Peracalç, penyals calcaris que li donen el nom. L’es-glésia parroquial és dedicada a sant Llorenç. Ruïnes de la capella de Mare de Déu del Roser. Al Mas de Peracalç hi ha una capella dedicada a Sant Fèlix. Sota la roca Peralba, o Perauba, es troba el dolmen de la Cabana de Peralba (1158 m). Prop de Peracalç al tossal de Castellars, hi ha un altre dolmen dit la Cabana de Caste-llars d’en Pei.Peramea

Situada al NE del pla de les Corts. Bé cultu-ral d’Interès Nacional, categoria: Conjunt Històric Artístic. Encara mostra avui en dia els trets urbanístics del seu passat medi-eval. La torre de Colomers situada en un petit turó, avui molt arruïnada. Sota aquesta torre es troba la capella de Sant Sebastià i Sant Roc i la plaça de l’Om. A la plaça trobem la font, l’abeurador i el safareig al costat d’un gran om, declarat arbre monu-mental, vila closa: assentaments compactes i agrupats on les mateixes parets de les cases feien la funció de muralles. A l’extrem oposat trobem els escassos vestigis del castell. Sota la roca del castell, l’església de Sant Cris-tòfol, que guarda enreixades les relíquies dels Martissants, tan sols mostrades el dia dels Sants Innocents. S’hi venera la Mare de Déu del Remei, una talla de fusta policroma-da romànica del segle XII i conserva una pica baptismal amb motius populars i arquets

d’un gòtic rústec

En un dels extrems del poble, l’Era d’Orte-ga, la seu del grup cultural Lo Vent de Port.

Sortint del poble trobem la font de Sant Cristòfol, la qual té un cóm a la dreta que és un sarcòfag. Si es continua per la pista, es troba la cruïlla que indica el dolmen de la Mosquera, un monument megalític de caràcter funerari de l’Edat del Bronze.

La Festa Major d’estiu s’escau el segon diumenge de juliol, i la d’hivern, el dia 28 de desembre.

Al juliol té lloc la Fira d’Artesania.

Pujol

Damunt l’entrada a l’estret de Collegats, a 841 m d’alçada. Amb magnífiques vistes al congost de Collegats i a la Geganta Dormida. L’església parroquial de Sant Andreu, d’origen romànic força modificada. La capella arruïnada de la Mare de Déu del Roser. També en ruïnes, es troba la de Sant Antoni Abat.

Sellui

És troba a la dreta de la valls d’Ancs. L’es-glésia parroquial de Santa Coloma, reconstruïda modernament. Dues construc-cions arruïnades. Una, de la qual hom diu que era un antic monestir, té forma de torre quadrada. L’altra és l’antiga capella de Sant Andreu, romànica.

Useu

A 846 m entre la roca de la Mola i el Riu Major L’antiga església romànica, avui arruïnada, era dedicada a sant Romà, la nova església sufragània és moderna

Baé

n

Pera

mea

Est

año

de M

ontc

ortè

s

Ajuntaments / Allotjaments turismedia.com 15

Farrera

Ajuntament de FarreraPl. Escoles, s/n25595 BURGTel.: 973 622 [email protected]://farrera.ddl.net

El terme municipal de Farrera, de 63,52 km2, es troba situat al sector nord-est de la comarca, i inclou els pobles de Burg, Farre-ra, Alendo, Glorieta, Montesclado i Mallolís.

Nuclis i llocs d’interès

De Farrera surt una pista forestal que acce-deix a les Bordes de la Coma i al Coll de Só i a les Bordes de Tressó, i si es continua la pista podem accedir a una cruïlla, a la dreta ens porta fins al santuari de Santa Magdalena.

I si seguim per la pista principal arribarem a les bordes de Conflent, a Os de Civis i fins a Andorra.

Alendo

Situat a ponent del poble de Farrera, a 1.305 m d’altitud, un dels llocs més antics de la Coma de Burg. L’església de Santa Eulàlia és romànica.

Burg

El poble de Burg s’alçà a 1.280 m d’altitud, amb les cases esglaonades al vessant de la serra que tanca pel N la vall. Església parroquial de Sant Bartomeu. A llevant del poble, hi ha l’ermita de Sant Francesc, arruïnada, d’origen romànic.

S’hi celebra Festa Major el tercer diumenge d’agost.

Farrera

El poble és a 1.362 m. A l’entrada del nucli hi ha l’església parroquial de Sant Roc que té la peculiaritat de tenir un portal i pas obert a la base per on s’accedeix a la pobla-ció. Es conserva al Museu Nacional d’Art de Catalunya el magnífic frontal romànic poli-cromat de Farrera, procedent de la primitiva església. Una mica al NW de Farrera hi ha el santuari de la Mare de Déu de la Serra, romànic, en estat ruïnós.

Centre d’Art i Natura, espais de treball en residència a artistes i científics.Tel. 973 62 21 06

La Festa Major s’escau el dia 15 d’agost. Se celebra un aplec a la segona Pasqua al santuari de Santa Magdalena.

Glorieta de Montesclado

A ponent, a l’esquerra del barranc de Burg, a 1.020 m d’altitud. A la petita església de Sant Quirze es conserva una interessant talla de fusta romànica de santa Julita, dreta, que porta als braços el petit sant Quirze.

Mallolís

Més a ponent, a l’esquerra del barranc de Mallolís format per dos nuclis de cases, algu-nes de les quals restaurades com a segona residència. L’antiga església parroquial de Sant Martí és d’origen romànic però molt modificada.

Montesclado

Més a ponent encara, a 1.160 m. El 1996 tenia 23 h. L’església parroquial de Sant Esteve de Montesclado, edifici de pedra i d’una nau, té el portal d’entrada per la torre del campanar, que s’alça en un extrem de la nau i és asimètric; és decorada per uns fres-cos fets en època moderna. Al turó de Sant Andreu, on ara hi ha un repetidor de TV, s’hi trobava la petita capella de Sant Andreu, que li donà el nom. La Festa Major s’escau el quart diumenge de setembre.

Sant

a E

ulàl

ia -

Ale

ndo

Allotjaments turismedia.com 17

Llavorsí

Ajuntament de LlavorsíCarretera de la Val d’Aran, 5525595 LLAVORSÍTel.: 973 622 [email protected] http://llavorsi.ddl.net

El seu terme municipal és d’una extensió de 69 km2 i està a una altitud de 811 m.

Llavorsí

La vila, cap administratiu, vora l’antic castell de Gilareny, en un punt estratègic en les comunicacions de l’Alt Pallars (Valls d’Àneu, de Cardós i Ferrera i Coma de Burg) amb Sort, cosa que condiciona el seu caràcter de centre comercial i turístic. Havia estat també un centre metal•lúrgic.

Les cases s’esglaonen en els forts pendents, centrades per la plaça de l’Església, amb l’església parroquial de Santa Anna. Al NW de la vila hi ha les escasses restes de l’antiga capella romànica de Santa Eulàlia, i s’han rehabilitat les restes de l’antic castell de Gilareny i arranjat els accessos.

A migdia de Llavorsí, damunt la riba esquerra de la Noguera Pallaresa, hi ha el santuari de la Mare de Déu de Biuse.

El lloc correspon a l’antic castell de Biuse del comtat de Pallars. El 1985 es trobaren un gran nombre de peces de l’Edat del Bronze prop d’aquesta ermita.

El segon diumenge de maig hi ha un aplec al santuari de Biuse molt concorregut en el qual es reparteix la caritat de Biuse.

La Festa Major s’escau el 26 de juliol.

El 3r diumenge d’agost es fa el concurs de Gossos d’Atura, organitzat per mitjà de l’Ajuntament.

Aidí

A 993 m en un coster sota el pic des Malls, centrat per l’església parroquial de Sant Just (dita actualment del Roser).

Arestui

S’alça a 1.247 m d’altitud. Les cases formen un sol cos amb la petita església de Sant Martí. Enlairada a 1.550 m, en una eleva-ció que domina la vall, hi ha l’ermita de Sant Jaume, romànica.

La Festa Major s’escau el darrer diumenge d’agost. Hom fa un aplec a l’ermita de Sant Jaume el primer dia de maig. També se celebra sant Martí al novembre.

Baiasca

S’alçà a 1.313 m d’altitud, petit grup de cases centrat per l’església parroquial de Sant Serni que té a l’interior interessants frescos romànics, restaurats entre el 1991 i el 1993. Més al N, en un turó, hi ha les restes de l’antiga església de Sant Bartomeu. La Festa Major s’escau el dia 23 d’agost. Es fa festa el dia 29 de novembre, per sant Serni.

Montenartró

El poble de Montenartró (avui EMD) s’alçà a 1.299 m d’altitud. És format per un petit grup de cases i l’església parroquial de Sant Esteve, de pedra. La Festa Major s’escau el segon diumenge d’octubre, en honor a sant Esteve.

Romadriu de Ribalera

A 1.346 m d’altitud. Queden poques cases senceres i l’església de Sant Martí, bastida dins les ruïnes de l’antiga, més àmplia, de la qual resten encara alguns murs.

Sant Romà de Tavèrnoles

Situat a 1.208 m d’altitud. L’església de Sant Quirze és un petit edifici de pedra, mig derruït. Prop del poble, les restes del monestir de Vellanega, antiga abadia benedictina (Sant Pere de Vellanega)

Rom

adriu

de

Rib

aler

a

Sant

Ser

ni -

Bai

saca

Sant

Jau

me

- Are

stui

Llav

orsí

Rialp

Ajuntament de RialpPl. del Tornall, 125594 RIALPTel.: 973 620 365Fax: 973 620 308 [email protected]://rialp.ddl.net

El seu terme municipal és d’una extensió de 63,5 km2 i està a una altitud de 725 m. El municipi de Rialp està format pels pobles se-güents: Rialp, Surp, Rodés, Escàs, Caregue, Beraní i Roní.

Nuclis i llocs d’interèsRialp

Rialp, havia estat una vila closa. Avui dia encara es conserva l’arcada gòtica del portal del torrent de Sant Antoni, per on passava el porxat camí ral de la ribera

(avui carrer del Mig) i una de les torres de defensa anomenada de Virós, convertida avui dia en habitatge.

El castell de Rialp. El castell fou en un principi una torre avançada del castell de Surp.

En un extrem de la vila s’alça l’església parroquial de la Mare de Déu de Va-lldeflors. Cal destacar la petita capella de Sant Cosme i Sant Damià que es troba al principi del carrer del Raval.

La Festa Major és per la Mare de Déu de Valldeflors (15 d’agost) on es balla l’antic ball dels Rigodons. Per sant Cosme i sant Damià (26 de setembre) se celebra la Festa als Sants Patrons del poble.

Festival de Música de la vila de Rialp el mes d’agost.

Beraní

1.083 m. Enlairat damunt la riba esquerra

de la Noguera Pallaresa, amb l’església en ruïnes de Sant Serni.

A més d’1 km al SW es troben les restes de l’ermita romànica de Sant Joan de Colinos. Festa per Sant Serni, 29 de novembre

Caregue

Situat a 1.154 m d’altitud, al bell mig de la Vall d’Àssua, al costat dret del riu de Caregue.

L’església parroquial de Sant Martí de Caregue. Aigua amunt del mateix riu hi ha l’ermita de la Mare de Déu de la Mun-tanya, patrona de la Vall d’Àssua. Edifici refet en època moderna. Romiatge el mes de maig i el darrer dia de la festa major.

La Festa Major se celebra els dies 16 d’agost (Mare de Déu de la Muntanya) i el 11 de novembre sant Martí

Escàs

Situat a 1.007 m d’altitud. Presideix el petit grup de cases l’església de Santa Coloma, santa protectora de les bruixes que celebra la seva festa l’últim dia l’any. Procedeix del poble una destral de pedra polida que es conserva a la col·lecció de la Sala Molas de Vic.

La Festa Major s’escau el 23 d’agost.

Rodés

Situat a 1.091m d’altitud, sobre la riba dreta de la Noguera Pallaresa, presidit per l’esglé-sia parroquial de Sant Andreu, (Festa el 30 de novembre) edifici de pedra amb un campanar d’espadanya. Dins l’antic terme del castell de Rodés es troben les restes del monestir d’Oveix, antiga abadia benedicti-na propera al riu Noguera Pallaresa.

Roní

Situat a 1.101 m d’altitud. Església parro-quial de Sant Cristòfol. Petit santuari de Sant Miquel.

Festa el 10 de maig, sant Miquel i el 10 de juliol per sant Cristòfol

Surp

S’alça a 1.040 m d’altitud, en un coster al peu del Bony Negre (1.725 m).

A l’extrem de ponent de les cases, s’alça l’església de Sant Iscle i Santa Victò-ria, interessant edifici romànic que conserva l’absis amb arcuacions i bandes llombardes.

Dins el poble destaca la gran casa Ber-tran, catedral de la pagesia en la seva èpo-ca, bastida el 1823 per Josep Bertran, amb els típics colomars sota el ràfec i un oratori dedicat a sant Joaquim i santa Anna.

A llevant de Surp, a 1 km escàs, hi ha l’ermita de Sant Quiri de Surp, també romànica.

La Festa Major s’escau el 20 de setem-bre. I per sant Iscle i santa Victòria el 17 de novembre,

Ria

lpR

oní

Soriguera

Ajuntament de SorigueraPlaça de l’Església25566 VILAMUR Tel.: 973 620 [email protected]://soriguera.ddl.net

L’actual municipi de Soriguera, de 105,72 km2, es creà el 1972 quan al terme tradicio-nal de Soriguera (74,70 km2) li fou annexat el municipi d’Estac (31,02 km2).

Les riberes esquerra dels rius del Cantó i Noguera Pallaresa, dins del municipi, estan incloses en el nou Parc Natural de l’Alt Pirineu.

El municipi comprèn, a més del poble de Soriguera, els pobles d’Estac, Rubió, Lla-gunes, Embonui, Malmercat, Escós, Arcalís i Mencui, la vila de Vilamur (on hi trobem l’Ajuntament), Baro, Puiforniu i Tornafort, les antigues caseries i quadres de Saveneda i LIavaners, Freixa, el santuari d’Arboló i l’an-tic castell de la Mola de Baro. Els disseminats de Malmercat, Casa Crac i el Vilar (Llagu-nes). L’origen històric del terme se centra en l’antic castell de Vilamur que donà nom al llinatge pallarès dels Vilamur i a la jurisdicció feudal de l’antic vescomtat de Vilamur.

Arcalís

Situat a 769 m d’altitud, a l’altra banda de

la Noguera Pallaresa. L’església parroquial de Sant Lliser o Lleir. Al NE hi ha les ruïnes de l’església de la Mare de Déu de Seranyà, d’origen romànic, i a migdia les de la capella de Sant Martí, també d’origen romànic i les restes de l’antic castell d’època medieval.

Especial interès té el santuari de la Mare de Déu d’Arboló situat a l’extrem de migdia del terme. És un edifici romànic, de mitjan segle XII; s’hi venera la imatge de la Mare de Déu d’Arboló, de molta devoció a la comarca. S’hi accedeix des d’un pont que travessa el riu. Encara avui se celebra al santuari un concorregut aplec el primer diumenge de maig.Baro

Situat a 640 m d’altitud, a la dreta de la No-guera Pallaresa. Hi ha una petita capella dedicada a la Mare de Déu del Roser. Encara es mante conservat l’antic pont penjat de Baro.

La Festa Major s’escau el segon diumenge de setembre.

Embonui

Embonui és situat a tramuntana del de Vilamur. L’església és dedicada a santa Eugènia.

La festa major del poble la celebren el primer diumenge de setembre.

Escós

Situat a 774 m d’altitud. L’església de Sant Esteve és adossada a les cases.

Se celebra la Festa Major el tercer diumen-ge d’octubre.

Estac

Situat a 1.167 m d’altitud. Les cases s’enfi-len pel coster, centrades per l’església par-roquial de Sant Marçal. Al SE hi ha les escasses restes de l’ermita de Sant Sebastià, d’origen romànic, i al N, també arruïnada, l’ermita de Sant Romà.

S’hi fa Festa Major el darrer diumenge de setembre.

Freixa

El nucli de Freixa situat a 1.411 m d’alti-tud, a la capçalera del riu de Castellàs. Hi ha l’església de Sant Sadurní, en part arruïnada.

Llagunes

Situat a 1.308 m d’altitud, a llevant de Soriguera, L’església parroquial és dedi-cada a sant Martí.

La Festa Major s’escau la 1a setmana d’agost.

A 1km del poble es troba el Despoblat de la Santa Creu de Llagunes, jaciment arqueològic datat entorn del 1500 aC, dalt

Sant

uari

de la

Mar

e de

Déu

d’A

rbol

ó

d’un turó (1628m), des d’on es pot contem-plar una magnífica panoràmica.

Malmercat

Situat a 953 m d’altitud. S’hi conserva un notable edifici senyorial conegut com a casa de Macareno o castell de Bielsa; té una capella, sense culte, dedicada a santa Eulàlia. L’església parroquial de Sant Andreu de Malmercat, d’origen romànic.

Festa Major per la Mare de Déu del Carme.

Mencui

Situat a 1.256 m d’altitud, a la capçalera de la vall d’Escós. La petita església de Sant Clem es troba molt arruïnada.

Puiforniu

Puiforniu o Puigforniu a ponent de Soriguera. Església de Santa Cecília.

Rubió

Situat a 1.687 m d’altitud, és el nucli habitat permanentment de més altitud dels Països Catalans. L’església de Sant Salvador.

El coll del Cantó, que hom coneix també com a coll de la Pedra del Cantó, sembla que rep aquest segon nom de l’existència d’una pedra dreta que ha estat identificada tradicionalment com un menhir.

Saverneda

A la desembocadura del riu del Cantó a la Noguera. Hi ha la capella de la Immacu-lada. La Llosa del Comtat és una cista megalítica de Soriguera.

Soriguera

El poble de Soriguera situat a 1.192 m d’alti-tud, a la vora dreta del riu del Cantó.

Forma un petit nucli esglaonat a l’estreta vall del riu. L’església parroquial és dedica-da a santa Eulàlia.

Festa major el segon diumenge d’octubre.

Tornafort

Situat a 1.309 m d’altitud. A l’entrada del poble trobem els rentadors i la font del po-ble. Església de Santa Coloma. Prop del poble hi ha, en ruïnes, una ermita dedicada a santa Maria.

Fa Festa Major a finals d’agost.

Vilamur

Situat a 1.264 m d’altitud. Antic cap del ves-comtat homònim, seu de l’actual ajuntament del municipi, Vilamur conserva encara un notable aire medieval. L’església parroqui-al, romànica, en gran part del segle XIII, de la Mare de Déu de Medina, vora la qual hi ha un portal de construcció mo-derna. Hi ha restes de la murada i una antiga font dita del Moro. Dins la població, la capella de la Mare de Déu del Roser fou convertida en safareig públic.

Es fa Festa Major per la Mare de Déu d’Agost.

Rub

ióSa

nt A

ndre

u - M

alm

erca

tTo

rnaf

ort


Sort

Ajuntament de SortDoctor Carles Pol i Aleu, 1325560 SORTTel. 973 620 [email protected] http://www.sort.cat

Sort - Destinació Turística Esportiva

de Catalunya

DTD és un segell d’especialització, atorgat per Turisme de Catalunya, que certifica la qualitat de l’oferta de serveis esportius i turístics d’una destinació. La nova marca de referència per a tots els amants de l’esport a la recerca d’espais per practicar les seves disciplines favorites. El segell qualitat DTD, distingeix les poblacions de Catalunya que compleixen els més alts nivells d’exigència quant a instal·lacions esportives, infraestruc-tures turístiques i altres serveis i instal·lacions complementaris. Sort ha obtingut la certifi-cació en piragüisme d’aigües braves, esports col·lectius i futbol.

Sort, Regalar-se el millor de l’esport i

del turisme reunit en un únic espai.

La vila comtal de Sort, mundialment cone-guda per l’administració de loteria “La Brui-xa d’Or”, és la capital del Pallars Sobirà, la comarca de Catalunya que compta amb més territori protegit, aproximadament un 80%, que es distribueix entre el Parc Nacional d’Aigüestortes i llac de San Maurici i el Parc Natural de l’Alt Pirineu.

Els principals recursos turístics del municipi de Sort són: el riu Noguera Pallaresa (40 km navegables) amb el Camp de piragüisme L’Aigüerola, situat en el centre urbà de la vila de Sort; la Vall d’Àssua, vall d’entrada al Parc Nacional d’Aigüestortes i llac de San Maurici, on trobem l’oficina del Parc que acull el Museu dels Pastors de la Vall d’Àssua (al poble de Llessui); i el Batlliu, vall on tro-bem el Museu de Papallones de Catalunya (www.papallones.cat ), centre d’educació ambiental (al poble de Pujalt).

El municipi, amb una superfície de 105 km2, compta amb un desnivell de més de 2000 m entre la vila de Sort (695 m) i el cim de Montsent de Pallars (2.883 m).

A nivell d’allotjament es troben hotels, hos-

tals, allotjaments rurals, càmpings, albergs i apartaments amb una capacitat total de més de 4.000 places. Alguns remunten la seva existència al segle XIX, uns en destaquen pel seu encant rural, altres per la seva moder-nitat, altres per la seva ubicació (antigues “bordes”, edificis emblemàtics, centres urbans, zones rurals...) però la majoria tenen en comú la seva vocació per oferir el millor servei al visitant.

La seva restauració compta amb la cuina més diversa, des de cuina casolana a cuina d’autor, predominant la cuina tradicional basada en productes autòctons i de qualitat: carn d’oví de la raça “xisqueta”, carn de boví de la raça “bruna”, embotits com el “Xolís”, la “secallona”, la “girella” i el “farcit de Carnaval”, formatges artesans de vaca i ovella, caza... La restauració compte amb restaurants (un d’ells d’1 estrella Michelín). L’Associació Gastronòmica “La Xicoia”, d’àmbit comarcal (apadrinada pel famós res-taurador Sergi Arola i l’actor Carles Canut) organitza anualment el “Ral•li Gastronómic La Xicoia”, el Febrer (www.laxicoia.com).

En referència a l’oferta cultural de Sort destaquen: el Castell dels Comtes de Pallars, els seus 14 pobles ben pintores-cos amb les seves esglésies romàniques, els museus, les formatgeries artesa-nals, l’observatori meteorològic, i la Presó-Museu “El Camí de la Llibertat”, que recull els testimoni del pas de fugitius de la II Guerra mundial per les nostres fronteres.

Més puntualment, les seves festes tradi-cionals: Carnaval, Xollada d’ovelles amb tisora (24 de juny).

Festes Majors i la Fira de Tardor .

Noguera Pallaresa, Bressol i seu dels

esports d’aigües braves

La Noguera Pallaresa és el bressol del piragüisme d’aigües braves i dels esports d’aventura a nivell estatal, acull anual-ment la competició de piragüisme d’aigües braves més antiga de l’estat espanyol (des de 1964), el Ral li Turístic Esportiu Inter-nacional de la Noguera Pallaresa (www.kayaksort.cat). A finals dels 80 va néixer a Sort la primera empresa de ràfting de l’estat espanyol. En l’actualitat hi ha 7 empreses d’esports d’aventura (ràfting, hidrospeed, descens de barrancs, senderisme, excursi-

ons a cavall, puenting ...) que exerceixen aquesta activitat. Al Camp de piragüisme l’Aigüerola, situat a la Noguera Pallaresa en el seu pas per Sort, s’organitzen competici-ons internacionals de ràfting i piragüisme, a destacar el I Campionat d’Europa d’Estil Lliure l’any 2004 i el Campionat del Món de Descens per al 2010. També acull la majoria de competicions a nivell nacional.

Una menció a part mereix la pesca per la qual es disposa de 40 km de riu dividits en 3 modalitats de vedat, captura, recuperació i sense mort, amb un dels millors i més llargs trams de pesca sense mort de Catalunya. (www.pescapallars.com).

Sort i la seva tradició esportiva

La vila de Sort, amb poc més de 2.000 ha-bitants és un pràctic centre de serveis on es respira el turisme i l’esport. A quatre passos dels allotjaments s’ubiquen les instal·lacions esportives municipals (camp de piragüisme, poliesportiu i camp de futbol), establiments d’activitats de lleure (hípica, ràfting, sende-risme ...), restaurants, botigues d’esports, tot tipus de comerços, centre de salut, bombers i comissaria de policia.

El club esportiu més emblemàtic del municipi és l’Associació Esportiva Pallars, amb seccions de riu i de muntanya. També comptem amb el Club de futbol Sort, el Club de bàsquet de Sort-Pallars Sobirà, el Club de Ciclisme Matraca-Bike, el club d’Escacs i el Club Hípic Les Vernedes.

A l’Institut d’Ensenyament Secundari de Sort es cursen els estudis de Grau Superior de Tècnic en animació i el de Grau Mitjà de Tècnic en conducció d’activitats físico-esportives en el medi natural.

L ‘AEPallars i la Federació Catalana de Piragüisme organitzen cursos d’iniciació i perfeccionament de piragüisme i arbitratge

La xarxa comarcal de senders del Pallars Sobirà disposa de més de 400 km. de recorregut senyalitzat per fer a peu i la guia “El Pallars Sobirà en BTT” que recull més de 600km per realitzar en BTT.

Des del 2005 es cursen titulacions de Rescat en aigües braves d’homologació internaci-onal.

En l’observatori meteorològic es realitzen cur-sos de meteorologia bàsica i de muntanya.

Sort

- C

amp

de re

gate

s l’A

igüe

rola

Nuclis i llocs d’interèsAltron

Situat a 935 m d’altitud. Podem trobar-hi l’església parroquial de Sant Sadurní o Sant Serni, l’oratori de Montserrat o del Roser, la casa senyorial Subirà que durant el segle XVIII va ser una de les cases més fortes de la Vall d’Àssua.

S’hi celebra la Festa Major el darrer diu-menge d’agost.

Bernui

A 1.211 m. L’església parroquial de Santa Maria, romànica, una talla de fusta policromada de la Mare de Déu de Bernui.

Celebra la Festa Major el 15 d’agost.

Bressui

Situat a 799 m de altitud. El poble te una font i una petita església moderna, dedicada a sant Miquel. Celebra la Festa Major el 16 de juliol.

Castellviny

Situat a 1.050 m d’altitud. Hi ha les restes de l’església de Sant Esteve, sense culte.

Enviny

Situat a 1.134 m d’altitud. Més avall del grup

de cases, hi ha, ben separada, l’església parroquial de la Mare de Déu de la Purificació (o de la Candelera) Enlairades a 1.310 m, sobre Enviny, hi ha les ruïnes de l’ermita de Sant Roc, romànica (se’n conser-va l’absis), i al migdia hi ha l’ermita, també romànica, de Sant Miquel. Festa Major el penúltim cap de setmana de setembre. El dia 1 de maig es fa un aplec al santuari de la Mare de Déu del Soler. Llarvén

Situat a 1.025 m d’altitud, tradicionalment amb la grafia Llarvent. S’hi troba la petita església de Santa Coloma. A l’altre costat del barranc de Montardit, més a migdia, hi ha el mas i la borda i antiga església de Santa Creu d’Enviny. Prop de Llarvén es troben les restes de la capella del Roser. S’hi celebra Festa Major el 2 de febrer.

Llessui

Situat a 1.407 m, és al sector de llevant del terme. El nucli antic és presidit per l’esglé-sia parroquial de Sant Pere que té la pe-culiaritat de tenir l’entrada sota el campanar, quan, normalment, s’hi accedeix per una obertura de la nau central.

La Torre, més a llevant, és format per un grup de cases presidides per l’església de Sant Julià, romànica, restaurada moder-

nament. A migdia dels dos nuclis es troben les ruïnes de l’ermita de Sant Salvador. La seva situació al vessant sud-est del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici converteix aquesta població en una altra porta d’entrada a l’esmentat parc. S’hi troben l’oficina del Parc i el Museu dels Pastors de la Vall d’Àssua. Festa Major el cap de setmana més proper a la Mercè.

Montardit de Baix

Aigua avall hi ha el nucli de Ribera de Mon-tardit o Montardit de Baix. El lloc té l’origen en un antic hostal de camí, i per això també s’anomena els Hostals de Montardit; antigament era conegut com Cassovall. Hi ha les restes de l’església de Sant Pere de l’Hostal. Celebra la Festa Major el primer cap de setmana d’octubre.

Montardit de Dalt

946 m. En un extrem del grup de cases hi ha l’església parroquial de Santa Cecí-lia. Se celebra la Festa Major el cap de setmana més proper al 22 de novembre, per santa Cecília.

Olp

Situat a 1.099 m d’altitud. Trobem l’esglé-sia parroquial de la Mare de Déu de la Purificació o de la Candelera, les ruïnes de l’església de Sant Pere, i en un serrat situ-at a 1.135 m d’altitud, que domina el poble pel nord amb una magnífica vista panoràmi-ca, la petita ermita de Sant Josep. La Festa Major és el segon diumenge de setembre.

Pernui

És un despoblat que està situat a 1.027 m d’altitud, presidit per la senzilla capella de Sant Germà.Pujalt

Situat a 1.161 m d’altitud. L’església parroquial de Sant Pere és un edifici de nova construcció. S’hi troba el Museu de les Papallones de Catalunya, centre d’educació ambiental que conté un dels fons científics més importants d’Europa. El primer diumenge de setembre se celebra la Festa Major.Seurí

Situat a 1.233 m d’altitud. Hi trobem l’església parroquial de Sant Víctor, de pedra. Prop de Seurí, a l’altra banda del riu, hi ha la casa i l’antic lloc de Menauri, amb les ruïnes de l’antiga església de Sant Esteve, romànica. La Festa Major es el 2n cap de setmana d’agost.

Sorre

A 1.066 m d’altitud. A l’entrada del poble es troba una font de pedra en homenatge a mossèn Josep Torra. La petita església de Sant Esteve és d’origen romànic, molt modificada. A migdia es troba la capella de Sant Antoni, i uns 2 km al al camí de Care-gue, la petita ermita de Santa Anna. Festa Major el penúltim diumenge d’agost.

Est

acM

onta

rdit

de B

aix

Tirvia

Ajuntament de TírviaPl. Ajuntament, 125595 TÍRVIATel.: 973 622 073 [email protected] http://tirvia.ddl.net

El municipi de Tírvia té una extensió de 9 km2. Amb una població de 116 h. Forma una clotada (envoltada pels pics de la Caba-na, 1.335 m, dels Malls, 1.615 m, de l’Orri, 1.421 m, de Vallalta, 1.397 m, i del Farro, 1.653 m), on conflueixen, a més de la vall de Cardós, la vall Ferrera i la coma de Burg (totes tres anomenades les Valls de Tírvia).

La vila, situada a 991 m d’altitud, es troba al

caire d’un replà del serrat del Farro, damunt mateix del riu de Glorieta, entre les conflu-ències de la Noguera de Cardós amb aquest riu i amb la Noguera de Vallferrera.

La vila i el castell de Tírvia (esmentat ja el 1120) foren adquirits el 1272, juntament amb la Vall Ferrera i la Coma de Burg, pel vescomte de Castellbò Roger Bernat III de Foix.

Pel caràcter estratègic del lloc fou una vila totalment fortificada (hi ha alguna resta de la muralla exterior).

L’església parroquial de Sant Feliu és cap d’arxiprestat, esmentada ja el 839. Té un retaule dels segles XVI o XVII restaurat.

A l’ermita de la Pietat estan exposades

un conjunt d’esteles funeràries trobades al cementiri de Tírvia. Es daten entre els segles XIII i XIV, a excepció de la més gran, romànica, amb una cronologia aproximada del segle X.

També hi podem trobar l’ermita del Roser amb una catifa de còdols.

El municipi comprèn la caseria de la Bana i el nucli de Terveu, i la urbanització dels Xalets.

Organitza un itinerari urbà i una expo-sició per donar a conèixer els fets que van destruir el poble durant la Guerra Civil.

Celebra la Festa Major d’hivern el 17 de gener i l’1 d’agost la Festa Major d’estiu.

Tírv

ia

Sant

Fel

iuE

stel

es fu

nerà

ries

- Erm

ita d

e la

Pie

tat

Restaurants / Museus / Oci turismedia.com 29

Vall Ferrera

Ajuntament d’AlinsPlaça Ajuntament, s/n25574 ALINSTel.: 973 624 405 [email protected] http://alins.ddl.net

El municipi d’Alins, està format per les valls del riu Noguera de Vall Ferrera i Noguera de Tor. Amb una extensió de 183,94 km2 i 300 h. està situat al nord-est de la comarca del Pallars Sobirà, en ple cor dels Pirineus.

En el seu terme hi trobem els cims més alts del Pirineu Català, com la pica d’Estats amb 3.143 m d’alçada, a un dels límits. Altres cims són el Monteixo (2.905), pic de Baborte (2.938), pic de Salòria (2.790), el pic de Norís (2.834), etc. Tots ells per sobre dels 2.700 m. A més, hi trobarem nombro-sos llacs i estanys (Sotllo, Baborte, Baiau), refugis i bordes.

Dins del territori de la Vall Ferrera, hi trobem el municipi d’Alins amb les Entitats Muni-cipals Descentralitzades d’Araós, Ainet de Besan i Àreu, i també el pobles de Norís i Tor. Es conserven molts edificis de notable interès historicoartístic i arquitectònic; des de l’església visigòtica de Sant Francesc d’Araós, passant pel conjunt arquitectònic de la Força d’Àreu fins el Colomer i la Torre d’Alins, l’església de Santa Maria de la Torre, les ermites de Sant Quirc d’Alins, Sant Lliser de Virós, Santes Creus de Buiro.

A més a més, la gran tradició muntanyenca

de la Vall Ferrera, actualment es troba poten-ciada per Estació ivernal de Bosc de Virós, que proposa activitats com l’esquí nòrdic, les raquetes de neu, l’esquí de muntanya, tot per a conèixer i gaudir de la vall en el seu estat més pur.

Ainet de Besan

1.008 m. Té dos nuclis molt diferenciats, l’antic, a l’esquerra, semiabandonat pel perill que suposaven els despreniments de roques, amb l’església parroquial de Sant Julià, i el nucli nou. Creu de terme (segle XV) de llicorella, adossada en un piló modern de ciment.

Des d’Ainet de Besan, podem també accedir al bosc de Virós per les Bordes de Buiro i visitar l’ermita de Santes Creus de Buiro, i no cal dir-ho, innombrables racons fantàstics del bosc.

La festa major s’escau pel dia 6 de gener; 1 de maig es fa un aplec a l’ermita de la Mare de Déu de Buiro i festa el 1r dissab-te d’octubre

Alins

Situat a 1.048 m d’altitud, és la capçalera del municipi.

A Alins, podem fer un passejada al turó de Sant Quirc, amb l’ermita que li dona nom, des d’on gaudirem d’una magnífica vista sobre el poble i de les impressionants munta-nyes que l’envolten, entre les que destaca el Monteixo amb els seus 2.905 m d’alçada.

A la porta de l’Ajuntament hi ha un especta-

cular mall de ferro de més de 600 kg, d’una antiga farga, únic vestigi que es conserva d’una indústria que va tenir gran importàn-cia a la vall. També val la pena passejar i caminar pels seus carrers i descobrir cases pairals, torres, colomars, pallers.

Al peu de la carretera es troba l’antiga església parroquial de Sant Vicenç. Al poble hi ha restes de quatre capelles sense culte, la de la Puríssima a Cal Coix; la de la Mare de Déu de Montserrat; ara magatzem, al peu de la carretera; la de Sant Roc, també magatzem actualment; la de Sant Ramon, a la Casa Ramonet, ara un munt de runa, i a les afores del poble la de Sant Martí. Destacar la torre anomenada el Colomer, que fins el 1670 serví encara de presó de la vall i al altre costat de la riba una torre de defensa dita el Colomer de les Bruixes.

El 22 de gener festa per sant Vicneç. Festa major el diumenge de Pasqua i per sant Joan, el 24 de juny, s’escau la festa major d’estiu.

A la sortida d’Alins, a la dreta, té el seu inici la carretera, o millor dit, la pista que dóna accés als pobles de Norís (l’església parroquial, dedicada a sant Sereni, un edifici romànic) festa per sant Miquel el 29 de juny i Tor, amb les runes de l’antiga església de sant Piri de la Força o del Roc, l’església parroquial de sant Pere (Festa el 29 de juny per sant Pere) i a uns 45 minuts de camí en direcció N, hi ha l’ermita de sant Ambròs, una de les esglésies “pre-

Pic

de S

alor

ia

Esports turismedia.com 31

romàniques” de la vall, sens dubte la més enlairada (2050 m) de Catalunya.

Aquesta pista dona accés a Andorra pel Port de Cabús, reconeguda ruta per a 4x4 per les seves impressionants vistes i panoràmiques.

A Norís i a Tor també hi podem arribar a peu, pels itineraris senyalitzats pel Consell Comarcal del Pallars Sobirà, són però, ex-cursions que requereixen estar en forma, tot

i que una altra opció és l’excursió amb taxi 4x4 des d’Alins.

Araós

Situat a 913 m d’altitud. Primer poble que trobem en entrar a la Vall Ferrera des de Llavorsí. Podem visitar l’ermita de Sant Francesc, d’origen visigòtic i l’església de Sant Esteve, romànic tardà; podem iniciar varies excursions, de les que destaquem la

que des d’Araós arriba per un antic camí de ferradura, degudament senyalitzat, a les Bordes de Virós (1.250 m), bordes i ruïnes del que diuen va ser l’antic Araós. També visitem l’ermita preromànica de Sant Lliser de Virós.

Festes el 1r diumenge de setembre i per sant Esteve el 26 de desembre

També podem accedir a les Bordes de Virós amb vehicle, per la carretera que surt a la dreta del mateix poble d’Araós, i des de les bordes, iniciar la descoberta del magnífic bosc de Virós, de gran atractiu naturalístic i paisatgístic. A més, si ens interessa, es pot fer nit al refugi Gall Fer, al cor del bosc de Virós, punt de partida per accedir a pics com el Cubil i el Mànega (2.515 m). Des d’aquesta mateixa pista, però a l’hivern, s’accedeix a l’Estació Hivernal Virós-Vallferrera, que amb la base al Refugi Gall Fer ofereix la possibi-litat de practicar l’esquí nòrdic, les raquetes de neu, l’esquí de muntanya, tot al cor del bosc de Virós.

Una mica més amunt d’Araós, trobem la borda de Felip, antiga borda i avui únics habitants del poble de Besan, poble abandonat que podem visitar, partint de la mateixa borda i per un camí senyalitzat, després de fer una excursioneta de dues o tres hores. Camí de Besan, hi ha l’ermita de Sant Miquel, i al mateix poble, l’església de Santa Maria, que encara conserva en el seu interior un enreixat de ferro producte del treball de les fargues locals i un paviment de còdols força espectacular.

Àreu

1.220 m. Poble format per dos nuclis de població, l’antic, la Força, i el nucli nou i principal. Hi ha també una piscina pública, a més d’un complex poliesportiu.

A Força, podem visitar l’església de Sant Feliu, amb un paviment de còdols molt treballat, i a Àreu l’església de Sant Cli-ment, amb la imatge romànica de la verge amb el nen procedent de l’església de Santa Maria de la Torre, gran església romànica situada entre Alins i Àreu, al marge dret del riu Noguera de Vall Ferrera.

A més a més a Àreu, podem visitar les instal•lacions de la serradora d’Àreu, antiga serradora, molí fariner i centraleta elèctrica que fins fa relativament poc proveïa de taulons, farina i llum el nucli d’Àreu.

Des d’Àreu, comencen moltes de les ascen-sions als pics més alts del Pirineu Català, la Pica d’Estats (3.143 m), el Monteixo (2.905 m), Baborte, però també és punt de partida de multitud i interessants passejades i excursions, el Pla i Port de Boet, el Pla de la Selva, el Bosc de Costuix, les Bordes de Rei, .... que faran les delícies de qualsevol.

Festa Major d’estiu, el primer dia d’agost, celebració de Sant Feliu i Festa Major d’hivern el 20 de gener, per la celebració de Sant Sebastià

Pla

de

Boe

tB

esan

La

Torr

e el

Col

omer

d’A

Lins

Esports / Alimentació - Productes artesans turismedia.com 33

Valls d’Àneu

Situades a la capçalera alta de la Noguera Pallaresa, en la zona més septentrional del Pallars Sobirà, i limitant al nord amb el departament francès de l’Ariège, a l’oest amb la Vall d’Aran, connectada des del 1922 per la carretera del Port de la Bonaigua, i la Vall de Boí, a l’est amb la Vall de Cardós i al sud amb Llavorsí, les Valls d’Àneu són una subcomarca ben delimitada, amb una forta personalitat històrica pròpia, com ho testi-monien el Llibre de Privilegis i Ordinacions, del XIII-XV, o el Capbreu de les Valls d’Àneu de 1669.

Administrativament, el territori s’estructura en quatre municipis, Alt Àneu, Espot, Esterri d’Àneu i la Guingueta d’Àneu, que agluti-nen 24 pobles (alguns d’ells de procedència antiquíssima, anomenats ja en l’acta de dedicació de la catedral d’Urgell), sobre una superfície de més de 400 Km2 i una pobla-ció que ronda els 2.142 habitants.

Des del punt de vista turístic les Valls d’Àneu ofereixen al visitant un ventall de possibilitats

gairebé inesgotables: des d’esports d’aven-tura i d’hivern, passant per l’excursionisme o les simples passejades, en el marc del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i pels seus entorns, fins a les rutes del romànic, l’Ecomuseu o la gastronomia autòctona, en un marc incomparable on els pobles encara mantenen l’encant d’una tradició mil•lenària, agrícola i ramadera, forjada amb pedra, fusta i llosa sense haver renunciat al progrés i la tecnologia.

Alt Àneu

Ajuntament d’Alt ÀneuAv. del Port de la Bonaigua, 925587 VALÈNCIA D’ÀNEUTel.: 973 626 [email protected]://altaneu.ddl.net

El municipi d’Alt Àneu està constituït per 8 nuclis de població que es distribueixen al llarg de les valls formades per la Noguera Pallaresa i el riu de la Bonaigua, ocupant una superfície de gairebé 200 km2, amb un total poblacional de 450 habitants. Des d’un punt de vista administratiu, l’Alt Àneu és fruit de la fusió, a finals dels anys 70, dels antics

ajuntaments d’Isil, Son, Sorpe i València d’Àneu, amb els seus respectius agregats. En l’actualitat, compta amb dues entitats muni-cipals descentralitzades de recent creació: la d’Isil i Alós, i la de Sorpe.

Alós d’Isil

Situat a 1.280 m d’altitud. Conserva cases antigues amb balcons de fusta, i un pont de pedra d’una arcada permet de travessar el riu. L’església parroquial de Sant Lliser, romànica però modificada. Es pot conèixer el procés d’explotació i transformació de la fusta que s’extreia dels boscos de l’Alt Pallars a partir de la visita a la serradora.

Hom celebra la Festa Major el quart cap de setmana d’agost.

Àrreu

Situat a 1.250 m d’altitud. Església romà-nica de Sant Serni. Ermita romànica de la Mare de Déu de les Neus. Exposada a l’església de Borén, es conserva una talla romànica de la Mare de Déu de les Neus.

Borén

Situat a 1.113 m d’altitud. L’església de

Sant Martí és romànica d’origen. El pont romànic d’un sol ull, es troba al camí que condueix a Àrreu.

La festa major se celebra el 3r cap de setmana d’agost.

Isavarre

Situat a 1.125 m. L’església romànica de Sant Llorenç es tracta d’un temple romànic dels segles XII-XIII.

La festa major s’escau el dia 10 d’agost.

Isil

Situat a 1.161 m d’altitud. L’església ro-mànica de Sant Joan és una construcció romànica del segle XII. Està declarada com a Bé d’Interès Cultural i Nacional. L’església parroquial de la Immaculada és una construcció barroca. Celebra les Falles d’Isil per sant Joan, declarada Festa d’Inte-rès Nacional.

Son

El poble està situat a 1.393 m d’altitud. sant Pere de l’Abadia és una antiga església romànica molt modificada.

El conjunt monumental de Son constitu-eix una de les construccions més emblemàti-ques del romànic Àneuenc. Està format per l’església dels Sants Just i Pastor; el retaule gòtic, del segle XV, les pintures murals situa-des a l’arc triomfal i a la volta del presbiteri, datades entre el XVI i el XVII; les piques benei-teres, baptismal i la d’olis; i el Comunidor-torre del rellotge.

Celebra festa major el primer cap de set-mana d’agost.

A Son trobem el Centre de natura i desenvolupament sostenible dels Pirineus Les Planes de Son, on hi ha un programa d’activitats d’educació ambi-ental pera a les famílies, escoles i public en general.

Per a més informació i reserves podeu con-tactar amb el Tel. 902 400 973

Sorpe

Està situat a 1.262 m d’altitud. L’església parroquial de Sant Pere és d’origen romànic.

L’altar principal el presideix una talla romà-

nica de sant Pere i retaule renaixentis-ta del s. XVI.

Per la 2a Pasqua hom celebra un aplec a l’ermita de la Mare de Déu d’Ares. La festa major del poble s’escau el dia 15 d’agost.

València d’Àneu

Situat a 1.086 m d’altitud.

El conjunt arqueològic de València d’Àneu es tracta d’un magnífic jaciment arqueològic que inclou les ruïnes del castell comtal i de l’antiga vila medieval de Valèn-cia.

L’església romànica de sant Andreu és una construcció originàriament romànica.

La capella de sant Cosme és l’antiga esglesiola del poble.

El 8 de setembre celebra la festa major del municipi i el 2n cap de setmana d’aquest mes es fa la Fira del Bosc i la Fusta.

Es fa també festa també el dia 30 de novembre (sant Andreu).

Valè

ncia

d’À

neu

Mar

e de

Déu

de

les

Neu

sÀ

rreu

Mun

tany

ó


Espot

Ajuntament d’EspotCarrer de l’Església, s/n25597 ESPOT - Tel. 973 624 [email protected]://espot.ddl.net

1.318 m d’altitud, amb 97,22 km2 i 361 habitants. Compta amb els agregats d’Estais i Novells.

El nucli està a banda i banda del riu Escrita, en el de la dreta hi ha l’antiga torre dels Moros que és una torre de defensa de planta circular i 13,5 m, porta d’accés 5,5 m dels segles XII-XIII; al de l’esquerra, l’església parroquial de Santa Llogaia. L’ermita de Sant Jaume romànica, va ser modificada en el s. XVIII. L’ermita de Sant Maurici és de nova construcció. Pont Romànic damunt el riu Escrita “pont de la Capella”, dins el poble, i un altre al final del riu, a la Torrassa, pont medieval, popularment dit “pont de la Torrassa”.

En el terme municipal hi ha les centrals hidroelèctriques de Lladres, Sant Maurici, la Torrassa i la d’Espot.

La festa major s’escau el 22 de setembre, per Sant Maurici, on també es fa l’aplec de Sant Maurici.

El Parc Nacional d’Aigüestortes i Es-tany de Sant Maurici. La part oriental és accessible des de la Vall d’Espot i comprèn les valls altes dels rius Escrita i de Peguera, amb els estanys de Sant Maurici i la munta-nya dels Encantats, així com les valls laterals i estanys de Monestero, Subenuix, Ratera, i d’Amitges.

Espot Esquí, estació d’esports d’hivern situada a 2 km d’Espot.

Estaís

Situat a 1.445 m d’altitud. Centrat per l’església de Sant Esteve. La capella de Sant Ramon, romànica i l’ermita de la Santa Creu, també romànica. Castell de Llort.

Festa Major el 1r cap de setmana d’agost

Ajuntament d’Esterri d’ÀneuCarrer Major, 6 - Tel.: 973 626 00525580 ESTERRI D’À[email protected] de TurismeTel. 973 62 63 45 - [email protected]

Està situat a 957 m d’altitud, el municipi té 947 habitants i una superfície de 8,5 km2. Centre geogràfic i de serveis de les Valls d’Àneu.

Església parroquial de Sant Vicenç, del segle XVIII. Antiga església de Sant Vicenç, del segle XV, ubicada a l’actual plaça del Bon Consell, tant sols resta en peu la façana de ponent. També hi ha una creu, la qual esta-va situada al centre de l’antic fossar.

Pont romànic, d’estil romànic tardà, co-mençament del segle XIII i antigament, única via d’unió entre el barri del Pont i la resta de la vila.

Passeig Vorariu, zona de lleure i esbarjo de recent construcció.

El Venté i el Forat de la Guineu, situats a la part alta del poble i des d’on es pot gaudir d’una fantàstica vista panoràmica del pla d’Esterri.

L’Escala de Linse, antic camí ral que ana-va d’Esterri a la ribera d’Isil.

Creu de Cap de la Vila, creu de terme renaixentista, construïda, segons la tradició, per uns francesos l’any 1623.

L’Ecomuseu de les valls d’Àneu té com a objectiu principal participar activament en el desenvolupament socioeconòmic de la comarca, i buscar en la gestió del patrimoni cultural una autèntica via de futur que pugui crear directa o indirectament nous recursos.

Per a més informació truqueu al telèfon: 973 62 64 36.

Celebra el 22 de gener la Festa Major Vella de Sant Vicenç i el 2n cap de setma-na d’agost la Festa Major. El últim cap de setmana de juliol fa el Esbaiola’t, un Festival de Teatre al carrer per a tots els públics

Esterri d’Àneu

Esp

ot -

Pont

Rom

ànic

Pla

d’E

ster

riE

ster

ri d’

Àne

u

Productes artesans / Estació de Servei turismedia.com 37

La Guingueta d’Àneu

Ajuntament de La Guingueta d’ÀneuCarrer Únic, s/n25597 LA GUINGUETA D’ÀNEUTel.: 973 626 [email protected]://guingueta.ddl.net

Consorci de Turisme de les Valls d’ÀneuTel. 973 626 [email protected] - www.vallsdaneu.org

Municipi de 108 km2 de superfície, amb 384 h. està constituït per 14 nuclis de població: Berrós Jussà, Burgo, Cerbi, Dorve, Escalar-re, Escaló, Escart, Estaron, Gavàs, Jou, la Guingueta, Llavorre, Unarre.

Destaca l’embassament de la Torrassa (nom que li prové de l’antiga i gran torre de guaita que existia en aquest indret) envoltat de camins aptes per a recorreguts amb bicicleta, senderisme i la practica de la pesca així com excursions a cavall pels voltants del llac.

En aquest indret, a peu mateix de carretera, hi el monument dedicat a mossèn Cinto

Verdaguer i formant part del ma-teix, hi podeu veure un enorme martinet de farga, el Mall de Rotllà.

Aurós

El nucli té quadres, pallers, casa, importants finques pels voltants, horts, dues capelles (Sant Pere d’Aurós, romànica i ermita de Sant Joan d’Aurós) i cementiri propi.

Berrós Jussà

Situat a 1.091 m, el poble té 29 h. L’esglé-sia parroquial de Sant Jaume té un altar gòtic.

Festa Mayor el últim cap de setmana de juliol.

Berrós Sobirà

Situat a 1.270 m. Un cop passat Berrós Jussà si continuem per la carretera trobem Berrós Sobirà, poble que està abandonat ja fa uns anys. Església parroquial de Sant Quirze.Burgo

Situat a 1.415 m d’altitud en direcció al Moncaubo, el poble té 6 habitants. Destaca

l’església dedicada a sant Joan i restes de la torre de Burgo.

Cerbi

Situat a 1.415 m d’altitud. El poble té 20 h. L’església parroquial de Sant Serni ha estat restaurada recentment. Hi ha un retaule barroc.

Ermita de Sant Beado en la vall de Nyiri es dedica gran devoció amb un aplec al juny.

Festa Mayor el 1r cap de setmana d’agost.

Dorve

Situat a 1.400 m d’altitud, al marge dret de l’embassament de la Torrassa, el poble té 12 habitants. S’hi pot arribar només a peu pel sender de gran recorregut GR11. L’església parroquial de Sant Bartomeu, romànica, modificada el segle XVIII; d’una nau amb un absis amb arcades llombardes i un ampli arc.

Escalarre

Situat a 993 m d’altitud, 30 h. L’església parroquial de Sant Martí conserva un lateral i l’altar major d’estil gòtic. El 3r cap

La

Mol

lera

d’E

scal

arre

Sant

a M

aria

d’À

neu

Llav

orré

Sant

Per

e de

Bur

gal

de setmana de juliol s’escau la festa major.

El santuari de Santa Maria d’Àneu està situat al peu del poble, romànic, modificat el segle XVI, abans monestir benedictí i actual-ment, centre espiritual dels Àneuencs. Aplec a Santa Maria d’Àneu el dia 1 de maig

Escaló.

Poble que té uns 109 h. Església parro-quial de Santa Helena, del s. XVIII. Vila Closa és un important contingut monumen-tal, el Portal que dóna pas al carrer Major. Torre d’Escaló: damunt el conjunt urbà la ben conservada torre de Guaita del s. XI.

El 3 de febrer se celebra la festa major de Sant Blai i el tercer diumenge té lloc la festa major d’estiu, Santa Elena.

Sant Pere de Burgal. Importants restes del monestir benedictí a l’altre costat del riu.

Escart

Situat a 1.230 m d’altitud i 13 h. S’hi accedeix des d’Escaló. L’església de Sant Martí és d’origen barroc. Pont romànic que creua el riu d’Escart. Restes del castell d’Escart, del s. XI.

Santuari de la Mare de Deu de la Roca, excavat a la penya. El dia 2n dissabte de setembre es fa un aplecEstaron

Poble situat a 1.071 m d’altitud que té 23 h. Església parroquial de Sant Sebastià, petit edifici romànic, les seves pintures romà-niques les trobem al MNAC. Festa Mayor el 4rt cap de setmana d’agost.

Gavàs

Situat a 1.380 m d’altitud, el poble té 22 ha-bitants. Poble de la Vall d’Unarre A l’esglé-sia parroquial Sant Esteve destaca una pica baptismal (s. XVIII).

Festa Mayor el 2n cap de setmana d’agost.

Jou

Situat a 1.305 m d’altitud, el poble té 22 h. A la vessant esquerra del Noguera Pallaresa. Retaule barroc de l’església de Sant Pere del s. XVIII, recentment restaurat. Capella de Santa Caterina amb retaule del s. XVIII.

Festa major el diumenge més pròxim al dia 29 de juny, Sant Pere.

La Guingueta d’Àneu

Situat a 938 m d’altitud, al indret del pantà de la Torrassa i amb 76 hab. El nucli de po-blació és cap de municipi dels quinze pobles. Hi ha una moderna capella dedicada a la Immaculada. Festa Major el 2n diumenge de juliol. Hi trobem l’Ajuntament a l’entrada del poble.

Llavorre

A 8 Km. d’Esterri d’Àneu, per carretera, s’en-laira fins als 1380m. el solà poble de Llavorre. Amb 8 habitants i 3 cases obertes durant tot l’any, aquest indret conserva l’encant dels pe-tits pobles de muntanya. L’església de Sant Miquel, del s. XVIII, està dedicada al patró. A uns 25 minuts a peu, seguint un agradable corriol, trobem l’Ermita de Sant Roc, magnífic mirador de les Valls d’Àneu.

Unarre

Situat a 1.218 m, el poble té 14 h. Conjunt monumental de Sant Julià d’Unarre. A l’interior de l’església trobem un retaule barroc i a l’exterior la torre del Comunidor. La festa major s’escau el darrer cap de setmana de setembre.

Vall

d’U

narr

e


Valls del Cardós

Només entrar a les Valls del Cardós, acce-dint-hi per Llavorsí, albirem el pic del Pui Tabaca, que s’aixeca al centre de la Vall i que domina la totalitat dels divuit po-bles agrupats en tres municipis: Esterri de Cardós, Vall de Cardós i Lladorre.

Pui Tabaca, fortalesa natural que comuni-cava visualment tota la Vall des de l’època medieval, de la que resten destacables testimonis com: la Torre de Santa Maria de Ribera, emblemàtica peça del romànic de la comarca, sòlida i esvelta a Ribera de Cardós, el despoblat fortificat de Sant Martí del Pui, primer poblat documentat de la Vall, prop d’Ainet de Cardós; el castell de Lladorre, de forma ovalada i considerables mides i el cas-tell de Tavascan, damunt d’un turó rocós..

Pobles situats als peus d’un magnífic ventall de cims, envoltats de llacs naturals, i des d’on podem realitzar innumerables excur-sions de llarg o curt recorregut, de més o menys dificultat.

Encimbellades muntanyes, rius cristal·lins, cascades enfurismades, boscos tranquils...

Així com gaudir dels esports d’hivern, esquí alpí, nòrdic, raquetes de neu, telecadira d’us turístic...

Esterri de Cardós

Ajuntament d’Esterri de CardósC/ Únic, s/nTel. 973 62 31 85; [email protected]://esterricardos.ddl.net

El terme municipal és al centre de la Vall, a banda i banda del riu, però estès sobretot al sector esquerre, compren tota la vall del torrent d’Esterri i la muntanya de Besan

Arrós

Situat en una esplanada a mig camí entre la carretera L-504 i Esterri de Cardós, a 1.035 m. i amb 23 habitants, les seves cases s’agrupen al costat de l’església de sant Julià, d’una nau i campanar de torre qua-drada. Disposa d’allotjament rural

Celebra la festa Major el 7 de gener i la festa major d’estiu s’escau el segon diu-menge d’agostl.

Benante

A l’altre costat de riu, a 970 m. d’altitud, prop de la carretera i amb 6 habitants es troba la caseria al voltant de l’església de sant Lliser.Esterri de Cardós

Situat a 1.212 metres d’altitud, a la dreta del torrent d’Esterri. Te 31 habitants i la seva

economia està basada principalment en les explotacions agroramaderes. Hi trobem una residència casa de pagès.

Església parroquial de sant Pau i sant Pere, romànica i campanar de torre quadrada i coberta piramidal i petit porxo a l’entrada, Les valuoses pintures murals que decoraven aquest absis, es troben exposades al MNAC. Al 1990, realitzant obres a l’es-glésia, fou trobat un mosaic del s. XI. Dins el mateix poble, a la Casa Castellà, hi ha una capella dedicada a Sant Antoni.

Les seves festes Majors el celebren el se-gon diumenge d’octubre i el 25 de gener.

Ginestarre

Situat més al N. d’Esterri i a 1.364 m. d’alti-tud, amb 7 habitants. Al poble s’hi troba un taller d’artesania tèxtil.

Església romànica de santa Maria, cam-panar de torre quadrada i entrada amb un petit porxo. En el seu interior es conserva un retaule barroc, una imatge romànica de la Mare de Déu es troba avui al Museu Diocesà de la Seu d’Urgell, i dos piles de pedra. En restauració estan les reproduccions de les pintures murals romàniques, els originals es troben al MNAC de Barcelona. Un frontal de l’altar es avui al museu The Cloisters de Nova York. Estació d’esquí nòrdic “Pla de Negua”. Celebra la seva festa Major el 15 d’agost.

Vall

d’E

ster

ri de

Car

dós

Estació de Servei / Guia de Serveis turismedia.com 41

Lladorre

Ajuntament de LladorreMajor, 5Tel. 973 62 30 00 Fax 973 62 30 52 [email protected]

Terme Municipal que limita amb Comenge i el País de Foix. Compren la capçalera de les Valls del Cardós, amb els dos rius princi-pals que formen el riu Cardós, el Lladorre i el Tavascan, en un territori emmarcat per altíssims cims i circs lacustres en les parts mes altes i compost per una sèrie de valls suspeses en la principal. Té una important extensió boscada, principalment de pi. El seu terme municipal compren els nuclis de Lladorre, Tavascan, Boldís Jussà, Boldís Sobirà, Aineto, Lleret, Les Bordes de Noarre, Ison, Cuanca i Graus. Els dos primers llocs anomenats en l’acta de consagració de la Catedral de Urgell, en el 839, son Tavascan i els dos Boldíssos. L’estació d’alta munta-nya Tavascan-Pleta del Prat ha donat nova força al desenvolupament turístic de la Vall engrandint l’oferta turística a l’hivern. Des de Tavascan surten moltes excursions cap al llacs.

Aineto

A 1220 m d’altitud i 8 habitants, domina la part mes septentrional de les Valls del Cardós, amb una panoràmica damunt el pantà i el poble de Tavascan, unes poques cases amb arquitectura de muntanya envol-ten la petita església parroquial de sant Romà.

Les seves festes es celebren el 9 de setem-bre i l’11 de novembre diada de sant Martí.

Boldís Jussà

A 1303 m i amb 19 habitants amb les seves cases agrupades al voltant de la petita es-glésia parroquial de sant Pere, de pedra i una sola nau, té el campanar característic de la comarca però amb unes falses arcuaci-ons sota la coberta, conserva un interessant retaule barroc a l’altar major i d’altres als laterals. Al NW del nucli està l’església vella de Sant Pere, romànica que es manté en peu però sense culte. A prop d’ella està l’ora-tori de Sant Cristòfol, dominant una bona panoràmica.

La festa major es celebra el 29 de juny i el 16 de gener.

Boldís Sobirà

A la vesant esquerra de la Vall trobem a 1480 m d’altitud el primer dels Boldissos, amb 16 habitants, al peu de l’església par-roquial de sant Miquel, amb teulada a tres aigües i capelles laterals, que conserven els retaules barrocs.

Festes majors el 30 de setembre i per Sant Fruitós el 21 de gener.

Lladorre

Situat a la dreta de la carretera, a 1052 m. d’altitud, a l’esquerra del riu, creuant el pont.

Amb 55 habitants està format per dos nuclis separats per una costanera on s’aixeca l’església parroquial de sant Martí, d’una nau i campanar de torre quadrada amb el segon cos vuitavat i coberta pira-midal. A l’altra part del riu i de la carretera trobem el Castell de Lladorre, conserva part dels seus murs. Més al nord de Lladorre

està el Pont de Borito. Disposa de càmping, comerç, bar,...

Celebra la seva festa major el 29 de juliol i també en honor a sant Martí el 11 de novembre.

Seguin el curs del riu Lladorre, en el seu límit amb les terres d’Estaon, es troba Can Serra, amb l’interessant església romàni-ca de santa Eulàlia.Lleret

Nucli amb 9 habitants, a 1384 m d’altitud i a ponent de Lladorre. Una de les moltes llegendes del nostre Pirineu compta que un dels llocs preferits per les encantades era la Roca del Ferral, un petit turó darrera de Llleret, des d’on es domina l’esplèndida panoràmica sobre la vall. Al seu peu hi ha uns petits forats arrodonits, excavats a la roca, coneguts com Les Olles de les Encan-tades. Petita església romànica de sant Corneli i sant Ciprià, molt simple amb el campanar característic de les esglésies de la vall però coronat per una peculiar creu.

Tavascan

Últim nucli de la vall, el poble més impor-tant d’aquesta capçalera amb 60 habitants i situat a 1116 m d’altitud, en la confluència dels rius Tavascan i Lladorre que formen el Cardós a la cua del pantà de Tavascan. Un esvelt pont de pedra medieval uneix les cases del nucli antic a banda i banda del riu, cases de pedra, carrers costaners i les seves places. El poble s’eixampla a lo llarg de la carretera. Disposa d’hotels, residència casa de pagès, càmping, comerç i piscines municipals.

Església parroquial de sant Bartomeu, en un replà enlairat. Aquí podem gaudí de la pesca de la truita a la presa o “a la carta”a la piscifactoria.

Seguin el curs del riu Tavascan, al NW del poble s’hi troben els nuclis o bordes de Graus, Cuanca i Noarre, actualment deshabitats.

Punt de partida d’activitats i excursions per a tots els amants de la natura, especialment a través de les pistes obertes per les obres hidroelèctriques, que ens porten fins als llacs de Romedo, Closell, Naorte, Pistes que se-guin la Vall ens porten als coneguts Plans de Boavi, excursions al Certascan, i un seguit de rutes per als amants del senderisme i la natura que ens portaran a espais de gran in-terès natural com Bordes de Noarre, estanys del Port, etc...

A 10 km. trobem les instal·lacions de l’es-tació d’Alta Muntanya Tavascan-Pleta del Prat, amb refugi, serveis, telecadira d’us turístic, on es pot practicar l’esquí alpí, de fons, travessa, excursions amb raquetes, mo-tos de neu,... Instal•lacions que donen vida a aquesta part de la vall durant tot l’any.

Visites guiades al Complex Hidràulic de l’Alt Cardós. Informació al tel. 973 62 30 79

Nao

rte

Guia de Serveis turismedia.com 43

Vall de Cardós

Ajuntament de Vall de Cardós.Camí Comunidor, s/nTel. i Fax 973 62 31 22 25570 Ribera de Cardó[email protected]://www.valldecardos.org

El municipi de Vall de Cardós està for-mar per vuit nuclis de població: Ribera de Cardós, Cassibrós, Ainet de Cardós, Lladrós, Surri, Anàs, Bonestarre i Estaon.

Es tracta d’un municipi allargat per el sud-oest de la vall de mateix nom. Hi trobem amples boscos de coníferes i de ribera.

Podem trobar-hi diverses cases pairals com “Casa Mill a Bonestarre o Casa Pubill de Surri.

Ainet de Cardós

Situat a la carretera, a 930 m. d’altitud i amb 44 habitants. Les cases s’agrupen a la base del Pui Tabaca. Hi trobem hotel, càmping, residències cases de pagès, viven-des d’estiueig, residència. Establiments que destaquen per la elaboració d’embotits típics i iogurts naturals. L’església està dedica-da a santa Eugènia. Podem trobar-hi el despoblat fortificat de Sant Martí del Pui, medieval, situat en un turó, es tenen les primeres noticies pels documents de l’Acta de Consagració.

La festa Major es celebra el 15 d’agost.

Anàs

Població amb 31 habitants, a 1.131 m. d’al-titud. Destacar l’església de Sant Romà del s. XII.

Bonestarre

Poble de 9 habitants, situat a 1.084 m. Església dedicada a sant Vicenç, del s. XVIII.

Cassibrós

Amb 22 habitants, a 934 m. d’altitud, podem destacar el pont medieval romànic, l’església de sant Andreu. Té un bosc de coníferes.

La Festa major es celebra el últim cap de setmana d’agost.

Estaon

Últim poble de la vall d’Estaon, amb 21 habitants i situat a 1.237 m. Podem destacar l’església de sant Jaume, així com Santa Eulàlia situada a la part alta del poble com si es tractes d’una casa més, fou una mostra del romànic llombard, amb pintures murals què es conserven al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

S’hi troba el refugi GR-11 al peu del Parc Natural de l’Alt Pirineu.

LLadrós

Situat a la Ctra. L-504, amb 29 habitants, altitud 1.019 m. L’església està dedica-da a sant Pere i sant Pau, festivitat que celebra la Festa Major. Pont medieval de la “Mare de Déu”.

Hi trobem industrials de la fusta.

Ribera de Cardós

Amb 154 habitants i a 898 m. d’altitud, situ-ada a la carretera L-504, primera població de la Vall, compta amb un potencial turístic en ple creixement.

Trobem una bona oferta tant en allotjaments tradicionals com a rurals, així com variades ofertes en esports d’aventura i pesca, així com a botigues de serveis, oficina de cor-reus. A Ribera de Cardós hi ha el col•legi on hi van tots els nens de la Vall. També hi ha consultori mèdic i l’Ajuntament

Església parroquial de santa Maria de Ribera, romànica, destacar-hi dos èpoques: s. XII i XVIII. La façana és l’original primitiva. Lo més destacat és la Torre d’estil romànic llombard del campanar, de planta quadrada i tres pisos separats per una línia d’arcuaci-ons i frisos en dent de serra, finestres ger-minades al pis superior i coberta piramidal. S’en tenen noticies per un document datat el 839. Creu de Terme del s. XV, estava situada antigament al “forat de Cardós”. Exposició d’arquitectura en miniatura (obres del Sr. Joan Escolà). Per visites, reserva al Tel. 973 623 122.

Punt de partida d’itineraris com la dels ponts medievals, el cami de la pau, excursions naturals que recorren tota la vall d’extre a extrem.

Les Festes majors es celebren el 8 de setembre i per la Segona Pasqua.

Surri

Primer poble situat a la carretera que va des de Ribera de Cardós a Estaon, amb 14 habi-tants i a 1.007 m. d’altitud. Podem veure les restes de l’antiga església de santa Colo-ma, de la que només queda el paviment de còdols amb temes quadripètals i cercles, i les restes de l’estructura de l’edifici.

La Festa Major la celebren el 10 d’agost per sant Llorenç.

Sant

a M

aria

- R

iber

a de

Car

dós

Guia de Serveis / Taller mecànic / Grua turismedia.com 45

Ajuntaments

Alins 973 624 405 ........................... 13 EMD Ainet de Besan 973 624 405 ........................... 13 EMD Araós 973 624 405 ........................... 13 EMD Àreu 973 624 405 ........................... 13 Baix Pallars 973 662 040 ........................... 13 Soriguera 973 620 167 ........................... 13 Rialp 973 620 365 ........................... 13 Tírvia 973 622 073 ........................... 15 Vall de Cardós 973 623 122 ........................... 15

Alimentació

Ainet de Cardós Cal Joanet (Iogurt natural)• 973 623 161 ........................... 33

Esterri d’Àneu Pallars Fruits • 973 626 776 ........................... 37Carnisseria Riu• 973 626 117 ........................... 33Carns Teixidó• 973 626 010 ........................... 33Embotits Esterri• 973 626 386 ........................... 33

Ribera de CardósVall Cardós (Forn de Pa)• 676 894 907 ........................... 37

Sort A. Vilanova (pastisseria)• 973 620 111 ........................... 37 Bon Area (Queviures)• 973 621 436 ........................... 37 Tros de Sort (fomatgeria)• 973 621 387 ........................... 37

Allotjaments

Ainet de Besan Refugio L’Esquirol • 658 674 770 ........................... 15

Ainet de Cardós Hotel Puitavaca • 973 623 078 ........................... 19

Alins Hostal Montaña• 973 624 411 ........................... 25 Hotel Saloria• 973 624 341 ........................... 25

Altron Roch Hotel• 973 621 759 ........................... 27

Arestui Alberg refugi Arestui • 973 250 394 ........................... 15

Àreu Hotel Vallferrera• 973 624 343 ........................... 25

EspotLes Daines (Alberg)• 973 116 900 ...............................Pensió Palmira• 973 624 072 ........................... 27

Hotel Roya• 973 624 040 ........................... 27 Hotel Saurat• 973 624 162 ........................... 25

EstacCasa Massa (Rural)• 973 252 433 ........................... 15

Esterri d’Àneu Posada d’Àneu• 973 626 401 ........................... 27

Llavorsí Hotel Riberies• 973 622 051 ........................... 21

Montardit de Baix L’Alcova (Hotel)• 973 621 127 ........................... 27

Ribera de Cardós Hotel Cardós• 973 623 100 ........................... 21 La Ribera (hotel)• 973 623 035 ........................... 21Sol i Neu (hostal)• 973 623 137 ........................... 19

Roní Casa Macià (rural)• 973 620 837 ........................... 17 Casa Xaupi (rural)• 973 662 118 .......................... 17

Son Casa Masover (refugi)• 973 626 383 ........................... 15

Sort Can Josep (hostal)• 973 620 176 ........................... 27 Hotel Pey• 973 620 254 ........................... 27

Tavascan Llacs de Cardós (hotel)• Estanys Blaus (hotel)• 973 623 178 ........................... 19

Assessoria

Esterri d’ÀneuGrup 90• 973 626 297 ........................... 41

Bars i restaurants

Montardit de Baix El Celler dels Joglars• 973 620 663 ........................... 27 La Borda d’Arnaldo• 973 620 333 ........................... 29

Sort Can Punyetes• 973 621 451 ........................... 29

Bugaderia

Sort Blau Blanc• 973 620 981 ........................... 41

Càmpings

Guingueta d’Àneu Nou càmping• 973 626 261 ........................... 17

Llavorsí Riberies• 973 622 151 ........................... 17

Montardit de Baix Orri del Pallars• 973 621 292 ........................... 17

Ribera de Cardós Camping del Cardós• 973 623 112 ........................... 19 La Borda del Pubill• 973 623 088 ........................... 17

Construccions

Esterri d’ÀneuSergi Farràs Ramoneda• 620 119 482 ........................... 43Tomaset• 973 626 068 ........................... 43

Disco - Pub

Sort Madness (disco-pub)• 973 620 779 ........................... 29Mehari pub• 973 621 370 ........................... 29

Esports

Llavorsí Hípica Llavorsí• 973 622 252 .......................... 31 Ràfting Llavorsí• 973 622 158 .......................... 31 Yeti Emotions• 902 322 201• ........................... 37

Rialp All Action• 627 079 525 .......................... 33

Ribera de Cardós Aventura Verda• 973 623 026 .......................... 31

Sort Assua Activa• 973 621 259 .......................... 33 Hípica Les Vernedes• 626 254 398 ........................... 31

Estació de servei

Guingueta d’Àneu La Torrassa• 973 624 055 ........................... 41

Rialp El Racó• 973 621 402 ........................... 37

SortBon Àrea• 973 620 618 ........................... 37

Floristeria

Sort El Jardí• 973 620 823 ........................... 41

Fotografia

RialpStudi3• 629 417 539 ........................... 41

Fusteria - Serradora

EscalóBruna• 973 622 182 ........................... 43

Esterri d’ÀneuLamora• 973 626 757 ........................... 41

JouTot Fust• 629 784 365 ........................... 43

Lladrós Lamora• 973 623 174 ........................... 41

Rialp Sebastia • 973 620 373 ........................... 41

Ribera de Cardós Pallé • 973 623 130 ........................... 43

Sort Lamora• 973 621 426 ........................... 41

Informàtica

Sort PC Telecos• 973 620 688 ........................... 43

Museus

Àreu Serradora d’Àreu• 973 624 335 ........................... 29

Esterri d’Àneu Ecomuseu de les Valls d’Àneu• 973 626 436 .......................... 29

TavascanCentre d’Interpretació de • Tavascan973 623 089 ........................... 29

Serveis

Esterri d’Àneu La Clau Serveis• 973 626 707 ........................... 43

Serveis forestals

Sort Sefocat• 973 620 630 ........................... 45

Tallers - Servei de Grua

Esterri d’ÀneuAuto Esterri• 973 626 049 ........................... 45

Sort Sala• 973 620 132 .......................... 45 Solanes Arnau• 973 620 086 .......................... 45

Taxis - Autocars

Ainet de Cardós Mundo Bus• 973 623 078 .......................... 47

AlinsLladós• 655 219 814 ........................... 47 Josep Mª Llor• 609 35 79 26 ......................... 47 Elvira Moreno• 645 01 02 07 .......................... 47

Llavorsí Imma Rubio• 620 822 745 .......................... 47

SonEduard Camats • 609 863 166 ........................... 15

SortSolanes• 619 751 036 ........................... 45

Vidres

Esterri d’ÀneuVidres Manel• 973 620 723 ........................... 45

SortVidres Manel• 973 620 723 ........................... 45

Ajuntaments

Alins

Hotel Roya•973 624 040 ........................... 27

Construccions

E t i d’À

Rialp Sebastia•

index d’anunciants

Taxis turismedia.com 47

sobira 2009.indd

Documents

Transcript of sobira 2009.indd