Edició de GironaDILLUNS · 9 de desembre del 2019. Any XLIV. Núm. 15205 - AVUI / Any XLI. Núm. 14075 - EL PUNT

1,20€

1224

54-1

2013

32Q

1719

90-1

2072

75L

INACCIÓ · Acusen la fiscalia detenir una actitud amb biaixideològic i de no haver demanatcap diligència de prova en dos anys

FERMS · Les 200 víctimes quevan iniciar el procés no s’han fetenrere i mantenen la querellaper aquella violència policial

COMARQUES GIRONINES P18, 19

Els advocats del’1-O a Girona temenque s’arxivi el cas

Informació global i entemps real del transport

Nacional P6, 7

FGC instal·larà quioscos interactius persaber al moment l’estat de la xarxa

Es registra una ocupació màxima tant ales pistes com al sector de l’hostaleria

Comarques gironines P20

Esquiadors en una pista de Masella ■ MASELLA

Un pont rodó per ales estacions d’esquí

L’uruguaià lidera la victòria del Girona (3-1) amb un ‘hat-trick’

L’ESPORTIU

Stuani, aclamat a MontiliviEl davanter del Girona celebra un dels seus tres gols, amb el públic dempeus ■ JOAN SABATER

L’ESPORTIU

L’Spar imposa el seujoc a Tenerife (61-79)

Bàsquet

Karol Green. Cantant

“Si tothomcantés enuna coralarreglaríemmoltes coses”

P32, 33

NACIONAL P8

Sánchez buscaERC però sensedescartar JxCatTorra i Puigdemont es reuneixen avui aBrussel·les per debatre l’escenari i laseva entrada o no en la mesa de diàleg

TEL � 972 20 20 66 | FAX 972 20 20 05 | A/E diaridegirona@ddg.cat | ADREÇA PASSEIG GENERAL MENDOZA, 2. 17002. GIRONA | DIRECTOR JORDI XARGAYÓ | NÚMERO 24.940

Dilluns9 DE DESEMBRE DE 20191,20 €

PREU FUNDAT EL 1889Aquest diari utilitza

paper reciclat en un 80,5%

www.diaridegirona.cat

JAQUETA MUNICH D’HIVERNAconsegueix aquesta exclusiva jaqueta unisex ambcaputxa, disponible en tres talles, a un preu únic

GIRONA Comença la transformació de la discoteca La Catedral en bingo 9

SALUT El robot Da Vinci de l’hospitalTrueta intervé en 200 operacions 4

Inici «esplèndid» de latemporada d’esquí a lesestacions del Pirineu gironí

Gran afluència d’esquiadors a La Molina, Masella i Vallter 2000; l’ocupacióhotelera arriba al 100% a la Cerdanya i presenta molt bons registres al Ripollès

3

La instal·laciódels nous fusiblescontra els talls de llum a Font de la Pólvora,imminent

LES 8 COMUNITATS DE VEÏNS,JA CONSTITUÏDES, DONEN EL VISTIPLAU A ENDESA PER COMENÇAR LES OBRES 8

4

L’Spar Cityliftno es deixasorprendrea Tenerife icontinua líder

SYKES BRILLA AMB 20PUNTS EN L’EQUIP GIRONÍ,QUE DIJOUS REBRÀ ELMONTPELLER

4

El cuer Oriolafrena la ratxade l’Olot, queperd a casa (0-1)

EL LLAGOSTERA EMPATASENSE GOLS AL CAMP DE LANUCIA (0-0)

4

CLARINOS 61 I 79 UNI

DILLUNS ESPORTIU 22 a 37

Cristhian Stuani iBrian Oliván celebrant

un gol. ANIOL RESCLOSA

3GIRONA

1LUGO

DETERMINANT EL DAVANTER MARCA

ELS TRES GOLS DEL GIRONA I DIU QUE

NO MARXARÀ EN EL MERCAT D’HIVERN:

«EM VAIG QUEDAR PER PUJAR A PRIMERA»

STUANI VAL PER TRES

jamargant - 09/12/2019 08:14 - 79.155.44.80

Edició de GironaDIUMENGE · 8 de desembre del 2019. Any XLIV. Núm. 15204 - AVUI / Any XLI. Núm. 14074 - EL PUNT

2,50€

1105

30-1

1735

26w

1837

09-1

2212

43L

Bombers del dispositiu desplegat ahir a la séquia de Sils, on es va localitzar el vehicle ■ BOMBERS

NACIONAL P15

Troben mort ofegat dins el cotxe el jove desaparegut divendres

Tragèdia a la séquia de Sils

Avui amb El Punt Avui

ENTREVISTA Jordi Turull EXCONSELLER DE LA PRESIDÈNCIA. PRES POLÍTIC

“Si Sánchez vol ser presidentha de fer una proposta al’altura del conflicte”INVESTIDURA · “No podem pagar per avançat, ja hem vist la solidesa dePedro Sánchez” NOU REFERÈNDUM · “Benvinguda la proposta delpresident Torra. Ara cal modular-ho, aprofitant el millor de partits i entitats”

P6-8

L’ESPORTIU

‘Hat-trick’ de Messi, el dia queofereix la Pilota d’Or a l’afició

Exhibició delBarça contrael Mallorca

Messi, Busquets i Rakitic ■ EFE

Futbol

Ja s’han iniciat 48 accions de les 76previstes en el document que marcal’estratègia en política educativa

Comarques gironines P26, 27

El nou pla educatiude Salt, en marxa

TEL � 972 20 20 66 | FAX 972 20 20 05 | A/E diaridegirona@ddg.cat | ADREÇA PASSEIG GENERAL MENDOZA, 2. 17002. GIRONA | DIRECTOR JORDI XARGAYÓ | NÚMERO 24.939

Diumenge8 DE DESEMBRE DE 20192,50 €

PREU FUNDAT EL 1889Aquest diari utilitza

paper reciclat en un 80,5%

www.diaridegirona.cat

JAQUETA MUNICH D’HIVERNAconsegueix aquesta exclusiva jaqueta unisex ambcaputxa, disponible en tres talles, a un preu únic

NOU TRUETA El Col·legi de Metges deBarcelona, a favor de fer-lo a Salt 10

CONFIRMADA LA DESGRÀCIA, A SILS. El cos sense vida del jove de Lloret de Mar que va desaparèixer la matinada de divendres quan conduïa un totterreny per una zona propera a la séquia de Can Bisbal, a Sils, va ser localitzat, ahir, a l’interior del vehicle, en un tram del rec que discorre proper al polígon Puig-tió de Maçanet de la Selva. Un ampli dispositiu de rescat va treballar intensament durant hores per localitzar la víctima. DAVID APARICIO 3

Baralla a cops de ganivet ambdos ferits a plenallum del dia i alcarrer, a Girona

Celebrada unafesta «rave» il·legalen un paratgeprotegit de Sils15

ELS FETS VAN PASSAR AHIR ALBARRI DE SANTA EUGÈNIA 4

4

PÀGINES 8 i 9

«El Pla Director de la Costa Bravano té referent ni a Catalunya ni a l’Estat» «Hem prioritzat, sobretot, el vector

paisatge: espais singulars i emblemàtics»

ENTREVISTA Agustí Serra SECRETARI D’HÀBITAT NATURAL I TERRITORI DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

«No hem de reproduir mai més unmodel basat en les urbanitzacions»

ERNESTO EKAIZERPERIODISTA I ESCRIPTOR

ENTREVISTA

«Puigdemont ja hohavia dit: ‘No estempreparats’»25

Un «hat-trick»de Messi lideral’espectaculartriomf del Barça

A SEGONA A EL GIRONA REPEL LUGO (12.00) AMB L’ÚNICABAIXA DE JONATAN SORIANO

4

EsportsDdG30 a 39

BARÇA 5

MALLORCA 2

MOTXILLA ANTIROBATORILa més segura del mercat, amb cremalleres ocultes, quetambé disposa de port USB i connector per a auriculars

jamargant - 09/12/2019 08:16 - 79.155.44.80

Edició de GironaDISSABTE · 7 de desembre del 2019. Any XLIV. Núm. 15203 - AVUI / Any XLI. Núm. 14073 - EL PUNT

1,50€

1105

30-1

1735

27w

1837

09-1

2212

43L

Constitució en funcionsTOCA FONS · La celebració dela degradada llei marc espanyolaés ínfima a Barcelona i provocaprotestes, i a Girona, incidents

41 ANYS · La negociació per lainvestidura i l’absència de partitscatalans, bascos i gallecs marcal’acte de l’aniversari constitucional

P8-11

El PSOE i ERC faran aBarcelona la terceratrobada negociadora

Toc d’atenció dels amosdel garatge Forné

Patrimoni P20

Acusen l’Ajuntament de Girona de deuanys d’inacció respecte de l’edifici

Els processos interns s’acceleren perrenovar els càrrecs i/o l’ideari

Nacional P6,7

Partits polítics:comptador a zero

PATRIMONI P18,19

Nova imatgebarroca pera l’ermitade SantaCaterinaUna donació permetrestituir-la a Torroella

NACIONAL P12,13

Emotiu acte en record del’accident ferroviari de fa 40anys a la població vallesana Es van deixar flors d’homenatge ■ J. RAMOS

Clam per lalínia R3 a lesFranqueses

Centenars de milers de persones van participar ahir en la Marxa pel Clima a Madrid ■ EFE

EUROPA-MÓN P18

Milers de persones exigeixen mesures contra el canvi climàtic en lamarxa del COP25 a Madrid, amb Greta Thunberg al capdavant

Clam eixordador pel clima

EL � 972 20 20 66 | FAX 972 20 20 05 | A/E diaridegirona@ddg.cat | ADREÇA PASSEIG GENERAL MENDOZA, 2. 17002. GIRONA | DIRECTOR JORDI XARGAYÓ | NÚMERO 24.938

Dissabte7 DE DESEMBRE DE 20191,50 €

PREU FUNDAT EL 1889Aquest diari utilitza

paper reciclat en un 80,5%

www.diaridegirona.cat

LA BISBAL D’EMPORDÀ Veïns indignats perles contínues inundacions d’un carrer 16

FIGUERES Enderroquen l’antic campde futbol per fer un aparcament 13

PÀGINES3 i 23

Radicals s’enfronten alsMossos al centre de Girona

Els manifestantsdestrossen mobiliari

urbà per fer barricades

Càrregues policialsper dispersar violents a

la plaça U d’Octubre

L’objectiu de laprotesta: impedir un actea favor de la Constitució

Encaputxats provende tombar unestanques. MARC MARTÍ

Saquegen unavintena detrasters del barride Sant Narcísde Girona

El president del Col·legi, Josep Vi-laplana, lamenta que l’alcaldessa deGirona no hagi volgut «comprendre»la visió dels professionals. 4

Els metgescritiquen queMadrenas no elsescolti pel Trueta

A més a DdG

Busquen unjove de Lloretdesaparegutdivendres a prop de laséquia de Sils

LA RECERCA DEL NOI, DE 20ANYS, QUE ES DIRIGIA A UNADISCOTECA, ES REPRENDRÀAVUI A PRIMERA HORA

4

15

DOMÈNEC TORRENTEXTÈCNIC NEW YORK CITY

«El meu egoestà cobert,però m’atrauseguir fentd’entrenador»

ENTREVISTA

EsportsDdG28 a 35

JAQUETA MUNICH D’HIVERNAconsegueix aquesta exclusiva jaqueta unisex ambcaputxa, disponible en tres talles, a un preu únic

Els Mossos d’Esquadra busquenels lladres, que van actuar en unasola nit als carrers Oviedo i Ros-selló i es van endur, sobretot, bi-cicletes d’alta gamma. 6

jamargant - 09/12/2019 08:17 - 79.155.44.80

Edició de GironaDIVENDRES · 6 de desembre del 2019. Any XLIV. Núm. 15202 - AVUI / Any XLI. Núm. 14072 - EL PUNT

1,20€

1716

54-1

2049

79Q

1105

30-1

1735

26w

L’ESPORTIU

L’Uni Girona va perdre en un final ajustat (58-55) ■ FIBA

Bàsquet Eurolliga

L’Spar Citylift topacontra l’Schio italià

La retallada no afectaràles Festes del Tura

Olot P30

L’Ajuntament salva l’esdeveniment de larevisió pressupostària pel seu impacte

En cas d’abandonament o maltractament,la multa màxima serà de 20.000 euros

Girona P22,23

Més sanció als amosincívics de gossos

FORA · L’Audiencia expulsal’Ajuntament de Barcelona coma acusació per les càrregues

Els caps policialscontradiuen De losCobos sobre l’1-OFALS · Quatre inspectorsdeclaren al jutjat que van rebreordres de superiors d’actuar

P6,7

NACIONAL P16

Una excursionista perduda aNúria “ressuscita” després depatir una hipotèrmia severa Audrey Mash, ahir a Barcelona ■ EFE

‘Reneix’ desprésde tenir el coraturat sis hores

NACIONAL P10

ERC mantéla reunióclau dedimartsamb el PSOENegociacions mentreel rei fa les consultes

Una gentada, en la manifestació d’ahir a París contra la reforma de les pensions ■

EUROPA-MÓN P36,37

Gran seguiment de la vaga general contra la reforma de les pensions

França, paralitzada

L’Unicontinua sense poderguanyar fora en l’Eurolliga35

Espo

rtsD

dG

TEL � 972 20 20 66 | FAX 972 20 20 05 | A/E diaridegirona@ddg.cat | ADREÇA PASSEIG GENERAL MENDOZA, 2. 17002. GIRONA | DIRECTOR JORDI XARGAYÓ | NÚMERO 24.937

Divendres6 DE DESEMBRE DE 20191,20 €

PREU FUNDAT EL 1889Aquest diari utilitza

paper reciclat en un 80,5%

www.diaridegirona.cat

JAQUETA MUNICH D’HIVERNAconsegueix aquesta exclusiva jaqueta unisex ambcaputxa, disponible en tres talles, a un preu únic

FIGUERES Una baralla de carreracaba amb un menor apunyalat 19

El fort temporal de plujadeixa fins a 130 litres a Girona

És la major precipitacióacumulada en 24 hores en un mes

de desembre des de l’any 1973

Dues carreteres i la via de trende Ripoll queden tallades per

les inundacions i les esllavissades

El temporal marítimfa desaparèixer platges i omple

de sorra alguns passeigs

El cabal de l’Onyar esva multiplicar per

cinc. ANIOL RESCLOSA

PÀGINES 2 a 4

La UdG avala la gestió del seurector amb polèmica per laliquidació del Parc Científic11

ERC vota contra una resolucióal Parlament que insta Salut afacilitar el Trueta a Domeny6

Un grup anònimindependentistasaboteja radars a laSelva i l’Empordà11

SCHIO 58

UNI GIRONA 55

jamargant - 09/12/2019 12:09 - 79.155.44.80

Cultura i SocietatESPECTACLES | CIÈNCIA | TENDÈNCIES | TRADICIONS | FETS I GENT | CINEMA | TELEVISIÓ

Diari de GironaDILLUNS, 9 DE DESEMBRE DE 201938

cultura@ddg.catCORREU ELECTRÒNIC

DdG FIGUERES

■ La capital alt-empordanesaacollirà el pròxim dissabte dia la cinquena edició del Microac-cions per amor, el festival escènic«de petit format» que ofereixobres teatrals de curta durada pera un públic reduït en diferents es-pais emblemàtics de Figueres.Sota l’organització de La Nau Oli-va i l’Ajuntament de Figueres, espodran veure de forma totalmentgratuïta quatre comèdies de teatrea La Casa de la Vila, l’església deSant Josep, el refugi antiaeri i elMuseu de l’Empordà.

El festival aposta per un formatrepetitiu i rotatiu, en què les obreses van escenificant una vegadarere una altra perquè el públic pu-gui assistir a totes les representa-cions. Així, el funcionament és elmateix que en les edicions ante-riors: cadascuna de les obres esrepresentarà en un espai diferentsimultàniament, amb funcionsregulars cada minuts, entre les i les hores. Per tant, cadaobra es repetirà vegades a cadaespai amb l’objectiu que el públicpugui fer la ruta i gaudir de totesles obres presentades.

Finalment, l’encarregat de tan-car aquest Microaccions per amorserà el concert de Mundo Chillón& Friends, acompanyats per ElNiño de la Hipoteca i Ferran Ex-ceso, a la sala La Cate a les .

hores. Tal com asseguren els or-ganitzadors, aquest espectacle«és una caricatura de la realitatque mostra més que la pròpia re-alitat» amb estils musicals «detota la vida».

Les quatre obres La Casa de la Vila acollirà la comè-dia Curiosa coincidènciade Núria

Peix, una representació d’unaconversa entre dues desconegu-des a una sala d’espera, interpre-tada per Carla Peix i Adela Vila-prinyó. Per la seva banda, a l’es-glésia de Sant Josep es represen-tarà la tragicomèdia Tot està bo-rrós de Xavi Morató en què la pro-tagonista ha d’entendre el seusubconscient, i al refugi antiaeri

hi haurà la comèdia negra Assas-sins low cost, escrita per RamonPardina i dirigida per Alba Aluja,en què dos assassins debaten comha canviat la seva professió en elsúltims anys mentre esperen quearribin les seves víctimes. La quar-ta obra que completa el cicle és lacomèdia absurda Favor por favorde Miguelángel Flores.

El festival Microaccions peramor porta comèdia a FigueresLa ciutat acollirà quatre comèdies de teatre a diversos llocs emblemàtics de forma gratuïta El concert de Mundo Chillón & Friends tancarà el festival amb música «de tota la vida»

A.C. GIRONA

■ Més de . infants gironinss'han acollit a la campanya cultu-ral Fas anys. Tria un llibre. Con-cretament, entre el d’octubre iel de novembre hi han partici-pat . infants gironins dels. que hi ha censats, el que re-presenta que un , dels nensi nenes d'aquesta edat han bes-canviat el targetó per un llibre. ACatalunya, aquest hi hanparticipat un total de . in-fants de anys, xifra que represen-ta que un , dels infantsd’aquesta edat, adquirint un totalde . títols. La dada percentuald’infants participants és la mésalta des que es va iniciar la cam-panya, l’any , impulsada pelGremi de Llibreters de Catalunya.

Uns 3.200 gironinsparticipen al «Fas 6anys. Tria un llibre»

DdG SANT JULIÀ DE RAMIS

■Els Quaderns de la Revista de Gi-rona van presentar divendres laseva monografia número ,aquesta vegada dedicada al poblede Sant Julià de Ramis. L’edicióestà escrita per tres persones nas-cudes al municipi gironí: la cate-dràtica en geografia a la Universi-tat de Girona, Anna Ribas; el pro-fessor i regidor de l’Ajuntament deSant Julià de Ramis des del ,Pere Pujolràs, i la llicenciada enhistòria i dret, Marina Canals. Elllibre tracta la història del muni-cipi i també inclou aspectes vin-culats a l’entorn natural, la vidasocial, les activitats econòmiquesi els equipaments i serveis actualsde Sant Julià de Ramis.

La presentació de la publicacióes va fer al Centre Cívic de la loca-litat i va comptar amb l’assistènciadels tres autors del llibre, d’AlbertPiñeira, vicepresident de la Dipu-tació de Girona i de l’alcalde MarcPuigtió, entre d’altres. Els Qua-derns de la Revista de Girona re-corren la geografia, la cultura i lahistòria de les terres gironinesmitjançant les seves dues línies depublicació: les monografies localsi les guies.

Sant Julià deRamis és el nouprotagonista dels«Quaderns de larevista de Girona»

Els locals Anna Ribas, PerePujolràs i Marina Canals sónels autors de la monografia203 de la col·lecció gironina

Una escena de la comèdia «Favor por favor», del dramaturg Miguelángel Flores. DdG

DdG BLANES

■ El Teatre de Blanes va acollirl’últim cap de setmana de novem-bre el tradicional concert de SantaCecília, patrona dels músics, in-terpretat per la Banda i la Cobladel Col·legi Santa Maria de Bla-nes. Aquest esdeveniment, que jaforma part de l’agenda perma-nent de finals del mes de novem-

bre o principis de desembre pelsblanencs, va omplir dissabte el re-cinte de gom a gom.

Els músics de vent i percussió,dirigits per Jordi Sacristan com solser l’habitual, van oferir un reper-tori ben divers i complert al llargde la vetllada. Així, algunes de lespeces dels diferents estils musi-cals van comptar amb instrumen-tistes i cantants solistes que, talcom asseguren els organitzadors,«van contribuir a fer-les encaramés lluïdes». Un exemple va ser elcas ser de Csárdas, de l’italià Vit-torio Monti, on van tocar PabloGuisado i Xavier Rodríguez com a

fiscorns solistes.Per la seva banda, Júlia Sabrià

va ser la veu solista de la popularcançó Somewhere over de Rain-bow, Marc Anglarill ho va fer a la

peça Sway de Pablo Beltrán, quejuntament amb Laura Leon vaninterpretar The Lady is a Trampdel musical nord-americà delsanys Babes in Arms.

La Banda i la Cobla delSanta Maria omplen elconcert de Santa CecíliaJordi Sacristan va dirigir el conjunt musical al Teatrede Blanes, que estava ple degom a gom per l’espectacle

La Banda i la Cobla del Santa Maria, al Teatre de Blanes. CARLES HERRERO

jamargant - 09/12/2019 08:14 - 79.155.44.80

Diari de GironaDISSABTE, 7 DE DESEMBRE DE 201916

EL BAIX EMPORDÀ baixemporda@ddg.catCORREU ELECTRÒNIC

Els veïns del carrer Marquès deCruïlles, a la Bisbal d’Empordà,diuen que estan amb «l’ai el cor»cada cop que s’apropen pluges in-tenses, ja que porten més de anys patint inundacions al carrer–que dona al pàrquing del Bon-preu i Esclat– i al garatge comuni-tari soterrat, a causa del rierol quetenen a tocar.

Els temporals de pluja dels úl-tims dies han estat la metxa queha encès de nou la indignació en-tre el veïnat fins al punt que dijousa la nit van fer-se sentir a Twitter,on van interpel·lar directamentl’alcalde, Enric Marquès, i tambéel Bonpreu i Esclat, ja que el su-permercat també veu sovint coml’aigua els trepitja els talons i afecta

els cotxes dels clients. La primera piulada va ser de la

usuària @LaMire_ia, que va de-nunciar la situació i va retreure elsilenci a l’alcalde i al supermercat,si bé la problemàtica d’aquest car-rer cul-de-sac porta arrossegant-se més de tretze anys. A partir d’a-quí, altres veïns van sumar-se al filde piulades, com Irene Fanals,que segons ha explicat a Diari de

Girona, ja han presentat instàn-cies a l’Ajuntament i «ningú ha ditni mu». Just al darrere de l’edifici,hi ha un rierol que amb els tem-porals inunda tota la zona, deixal’aigua estancada i provoca danysals cotxes aparcats als garatges. Defet, una companya seva va anar di-jous a un fisioterapeuta d’aquestcarrer i, després de la visita, ja nova poder treure el cotxe.

Fanals ha explicat que noméshi ha una petita tanca de tela queels separa del rierol i, per això, jahan demanat la construcció d’unmur a l’Administració. Les úni-ques respostes de l’Ajuntament,explica, han consistit a indicar quees tracta d’una zona inundable ique si volen un mur, han de ser elsmateixos veïns qui s’encarreguinde fer el projecte i demanar la lli-cència, assumint d’aquesta mane-ra el cost que tot això implica. «Elque no entenem els veïns és comun ajuntament dona permís perfer un pàrquing soterrani al costatd'un rierol», qüestiona Fanals.

Ara bé, l’equip municipal nosempre ha estat de braços plegats.Pel que explica Fanals i altres ve-ïns a la xarxa social, just abans deles eleccions van patir aiguats il’alcalde els va atendre i va anar aveure els danys causats. «Quanvan venir a veure el desperfecte dela riuada de l’any passat van dirque netejarien la riera i la condi-cionarien perquè no tornés a pas-sar més», exposa l’usuari @Anth-raxnet en el seu tuit. «Però ja nosom a època d'eleccions i ja lespromeses han volat», lamenta.L’Ajuntament ja ha assegurat aaquest diari que dilluns donaràexplicacions.

CLÀUDIA SACREST LA BISBAL D’EMPORDÀ

Veïns d’un carrer de la Bisbal, indignatsper l’enèsima inundació

A l’esquerra, la inundació de dijous. RAQUEL ORELLANA

A la dreta, la inundació delgaratge de l’any passat.IRENE FANALS

La revista d’informació muni-cipal i cultural de Begur, Es PedrísLlarg, ja té tots els seus núme-ros disponibles en versió digital ainternet, des del primer númeropublicat a l’estiu de .

Això és possible gràcies a l’a-cord entre la biblioteca SalvadorRaurich de Begur i el Servei de Bi-blioteques de la Diputació de Gi-rona, que han signat un convenide col·laboració per a la digitalit-zació de tots els número d’Es Pe-drís Llarg, la revista d’informaciómunicipal i de cultura de Begur.

Gemma Coll, regidora de Cul-tura, va posar en valor la iniciativai va assenyalar que «Es PedrísLlargés un arxiu d’un enorme va-

lor per entendre, estudiar i analit-zar la història més recent del nos-tre poble». L’acord permet consul-tar a través del repositori coope-ratiu de la Diputació de Girona, ien accés obert, les diferents edi-cions de la revista publicades desde –any del primer número–fins a l’actualitat; a més d’aug-mentar la visibilitat i preservaciód’aquests documents.

Origen del nomEl nom d’Es Pedrís Llarg ve delbanc centenari situat al lateral es-querre de l’església de Sant Pere,que va batejar la publicació a l’a-gost de . El primer número esva publicar a iniciativa del ServeiMunicipal de Català, amb l’objec-tiu de potenciar el català. Poste-riorment s’hi va implicar l’ArxiuMunicipal; i fins al número –darrer número de la revista– haestat l’Àrea de Cultura qui n’ha fetl’edició.

DdG BEGUR

Begur digitalitza larevista «Es Pedrís Llarg»

La plaça Major de la Bisbal aco-llirà avui, a les sis de la tarda, l’actede la Gran Encesa de Llums deNadal, on actuaran en directe elgrup Yes! The Music i s’acompa-nyarà amb brou calent.

L’Ajuntament de la Bisbald’Empordà i grup bisbalenc Yes!The Music organitzen l’acte ambel suport de la Diputació de Giro-na. A la meitat de l’actuació musi-cal, es farà el compte enrere per al’encesa dels llums de Nadal.Aquest any, han col·locat un arbrenadalenc a la plaça Major, creat idissenyat per l’artista floral JordiVilà, del taller Montana.

Durant l’encesa, l’Associació elTrampolí presentarà la campanya

Avets solidaris, que són avetsd’Espinelves que han estat deco-rats amb elements creats permembres de l’associació i que elsestabliments comercials podenutilitzar com a decoració nada-lenca. A dia d’avui, ja s’hi han su-mat una seixantena d’establi-ments comercials.

Des de l’Ajuntament de la Bis-bal d’Empordà han anunciat que,durant la celebració, repartiranbrou calent a totes les personesassistents a l’acte «per tal de poderfer més suportable la fred de lavesprada».

Mitja hora més tard, al PavellóFiral, arrencarà la quina de la Fun-dació Oncolliga, que celebra laseva desena edició.

DdG LA BISBAL D’EMPORDÀ

La Bisbal encén els llums de Nadal amb brou i música

L’últim temporal de llevant ha tornat adesbordar el rierol que discorre al costat delcarrer Marquès de Cruïlles, un problema que es repeteix de fa 13 anys Demanen al’Ajuntament que aixequi un mur de contenció

LA PIULADA

MIREIA @LAMIRE_IA«@marques_enrici @bonpreuesclatQuan penseu feralguna cosa (...)?O espereu que alsveïns se’ls torni ainundar l’edifici i

algú prenguimal... Porten més

de 13 anys així!

AJ. DE BEGUR

Portada del primer número.

jamargant - 09/12/2019 08:17 - 79.155.44.80

És positiu i àdhuc esperança-dor que alguns inversors ha-gin decidit invertir en esta-bliments hotelers a la ciutatde Girona. Després de moltsanys de sequera en aquest

camp de l’acomodació del foraster, semblaque tiren endavant alguns projectes im-mobiliaris que representaran l’ampliacióde l’oferta de llits que, en el seu conjunt,farà una realitat més d’acord amb la ciutatque n’ha fet del turisme una font impor-tant, sinó la principal, de la seva economia.

Després de molts anys amb el projecteaturat, ja s’ha anunciat que tiraran enda-vant les obres per adequar l’antic edificidel Banc d’Espanya de la plaça Marquèsde Camps en un establiment de quatre ocinc estrelles, mentre que al seu davant,on hi havia hagut la seu de Pegaso i, mésrecentment, la botiga Berdala, hi anirà unhotel més modest d’una estrella però tan-mateix també excel·lentment situat. D’al-tra banda, els germans Roca estan ulti-

mant la propera obertura de la seva fàbricade xocolata a la plaça Catalunya, que almateix temps incorporarà també un petithotel «con encanto» de habitacions al’edifici on al segle passat hi va funcionarla clínica La Esperanza. Així mateix, quedapendent el projecte d’ubicar un nou hotelal solar que ha quedat lliure de la plaçad’Espanya, just davant l’estació de la Ren-fe, tot i que aquest encara està un xic verd.

La inversió en establiments hotelers, toti tenir una rendibilitat a més llarg termini,és una opció segura particularment enaquells llocs on els estudis de mercat de-mostren fefaentment que encara hi hacamp per córrer. És el cas de Girona. Unaciutat que ha passat de la grisor dels tempspassats als colors vius dels seus atractiusmonumentals combinats, és clar, amb lamodernitat de la seva actual oferta comer-cial, l’incentiu d’una gastronomia variadai de qualitat que té en El Celler de Can Rocael seu vaixell insígnia i una ubicació geo-gràfica que la fa especialment interessant

com a campament base per explorar te-rritori, ja sigui en direcció mar o munta -nya. I és en l’aspecte de l’oferta hotelera onGirona anava un xic coixa, almenys si lacomparem amb ciutats de característi-ques similars.

Així, per exemple, l’agermanada Albi aFrança, de poc més de . habitants,disposa de establiments, Perpinyà enté més de , Siena gairebé frega els i Toledo supera la quarantena. També ésveritat que l’actual oferta de pisos turísticsa través de diverses plataformes legals,però també de contractacions entre par-ticulars que es mantenen allunyades delsulls del fisc han distorsionat aquest mónde l’acomodació del foraster.

Dels antics establiments dedicats a laprestació d’aquest important servei compodien ser la Fonda dels Italians o l’hoteldel Centre es manté viu i en plena formal’hotel Peninsular del carrer Nou, que re-centment ha commemorat el seu èaniversari, un establiment familiar que hasabut mantenir la tradició i la història ambuna aposta per la renovació, la millora il’ampliació de les seves instal·lacions.

I si coincidim que fer hotels és una bonainversió i és negoci, no hauria d’espantarque aquí es fes quelcom semblant a la pro-posta que aviat aprovaran a Barcelonaconsistent a aplicar un increment de lataxa turística a les pernoctacions. A Gironaaquest import per persona i dia oscil·la en-tre i euros, cap fortuna pels clients peròuns bons ingressos pel municipi que po-den destinar a noves promocions com, perexemple, treballar seriosament en el dos-sier de la Unesco.

L’aposta hotelera és positiva, però no ésde rebut la decisió municipal de foragitarel turisme més humil que arriba amb au-tocar fent-lo caminar dos quilòmetres sivol fer-se una foto fent un petó al cul de lalleona. Aquesta imatge no és la de la ciutatoberta i solidària que ens havien venut.

www.diaridegirona.catDdG

DIARI CONTROLAT PER L’OFICINA DE JUSTIFICACIÓ DE LA DIFUSIÓ.PROHIBIDA QUALSEVOL REPRODUCCIÓ ALS EFECTES DE L’ARTICLE 32,1, PARÀGRAF SEGON DE LA LLEI DE PROTECCIÓ DE DADES.

LAGÀRGOLA Miquel Fañanàs

Acomodar el foraster

Ubicació del nou hotel de luxe a la plaça Marquès de Camps. MARC MARTÍ

AGENDA SETMANAL

Dilluns, 9de desembre

GIRONAFinal del Torneig deDramatúrgia Catalana■ El festival Temporada Alta s’acomiadaper aquest any amb la final del IX Torneigde Dramatúrgia Catalana, on s’enfrontaranels textos de Concha Milla i Laura Gost. Elsactors escollits per donar-los vida són JoanCarreras, Marta Marco, Carles Martínez iMar Ulldemolins i, com sempre, serà elpúblic qui decidirà el guanyador.

Dijous, 12de desembre

CULTURAX Biennal d’Art de Girona■ A les del vespre s’inaugura a la Casade Cultura l'exposició de la X Biennald’Art de Girona, que mostra la diversitatde formes i sensibilitats d’una selecciód'artistes de diferents procedències deCatalunya. La majoria de les obresseleccionades, d'entre participants,tenen una elevada càrrega de reflexiósocial i política, fan referència a temesd’actualitat.

Divendres, 13de desembre

GIRONAMessies participatiu■A les . h, cantaires pujaran a l’es-cenari de l'Auditori de Girona per interpre-tar el famós oratori de Händel. L’espectacleestà organitzat per l’Associació Messies Par-ticipatiu i és un format únic en què partici-pen tant músics professionals com cantai-res aficionats.

Diumenge, 15de desembre

SOLIDARITATBolcats en La Marató■ Un any més, entitats, associacions iajuntaments organitzen multitudd’activitats per La Marató de TV,dedicada a les malalties minoritàries.

9 7 7 2 2 5 4 5 0 6 0 0 3

2 4 9 4 0

RECICLEU-ME

9 de desembre de 2019

jamargant - 09/12/2019 08:14 - 79.155.44.80

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 8 DE DESEMBRE DEL 201928 | Comarques Gironines | GIRONÈS

El govern de Girona hadecidit deixar per a l’anyque ve tres dels projectesque, fa uns mesos, va in-cloure com a financera-ment sostenibles, ja queno estan a punt per sertrets a licitació abans definals d’any. Es tracta delsprojectes de remodelaciódel parc Mas Masó i de mi-llora del castell de Mont-juïc per donar-los més vi-da i de la construcció delcarril bici de la zona de laNestlé.

En el ple de desembre,que es farà demà, es por-

tarà a votació canviar ladestinació dels 476.000euros que s’havien pre-vist per a aquests projec-tes a noves inversions fi-nancerament sostenibleslligades a temes de mobili-tat. I pel que fa a aquestsprojectes, segons expli-quen fonts municipals, laintenció és que s’inclo-guin en el capítol d’inver-sions del pressupost del’any 2020.

Des del 2014, els con-sistoris que tinguin supe-ràvit i no superin el mà-xim de deute permès po-den invertir el romanenten inversions financera-ment sostenibles l’any se-

güent. Com a condició, to-tes les obres s’han de treu-re a licitació aquell any te-nir l’execució enllestidadel tot l’any següent.

“Temes tècnics”Fonts del govern assenya-len que, tant en el cas del

parc Mas Masó com en eldel castell de Montjuïc, elretard es deu a “qüestionstècniques”, ja que el pro-jecte s’havia encarregatfora i els tècnics munici-pals els estan revisant icomplementant.

En el cas del parc Mas

Masó, hi ha previst cons-truir una zona per a joveson s’ubicarà una pista depatinatge (skate park) iuna zona de workout i deparkour. La partida ques’hi havia destinat era de200.000 euros.

Quant al castell deMontjuïc, el projecte, pre-sentat als veïns a principid’anys, consisteix en l’ade-quació dels camins d’accési el condicionament de lazona al voltant de la cister-na, el fossar i el pati d’ar-mes per tal que esdevinguiun espai veïnal, un puntcultural i de trobada a l’ai-re lliure. S’hi preveu desti-nar 130.000 euros.

Tampoc no s’ha estat atemps, expliquen les ma-teixes fonts municipals,de tenir enllestit el projec-te del carril bici de la zonadel polígon industrial Tor-roella-Nestlé, que had’unir el parc de Domenyamb el camí ral de SantGregori i que té un pressu-post previst de146.682,36 euros.

Projectes que sí es faranEl govern sí que té previsttreure a licitació durantaquest desembre la restad’obres financeramentsostenibles pendents: lamarquesina entre esta-cions, la transformaciód’un tram del riu Freser enplaça, la segona fase delcarril bici de Pont Major aCampdorà, l’ampliació del’aula de cuina del centrecívic de Sant Narcís, la mi-llora del sanejament delcarrer Migdia i la substitu-ció de les finestres a les es-coles Àgora i Migdia.

Cal dir que el pla d’asfal-tatge ja es va fer fa uns me-sos, que actualment s’estàen el tram final de lesobres del camí escolar icarril bici del carrer de laCreu i que, fa unes setma-nes, es va treure a licitacióla reforma de la plaça delsGermans Sàbat. ■

a S’havien inclòs en obres financerament sostenibles, però per “temes tècnics” no estrauran a licitació aquest any a Tampoc se serà a temps per al carril bici de la Nestlé

Lurdes ArtigasGIRONA

Girona deixa per al 2020 elprojecte del parc Mas Masói el del castell de Montjuïc

04.05.19El ple de Girona va aprovarincloure aquests projectescom a inversions financera-ment sostenibles.

476.000euros és la suma total delcost dels tres projectes, queara es destinaran a temes demobilitat.

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

La xifra– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

La data

El castell de Montjuïc de Girona, en una imatge d’arxiu ■ JOAN SABATER

La 15a edició de la Cursade Sant Silvestre de Giro-na i la 10a Mini Sant Sil-vestre ja han obert les ins-cripcions per als partici-pants. L’esdeveniment es-portiu, ja tradicional de lesfestes nadalenques a Giro-na i organitzat per l’Ajun-

tament de Girona i el Clubd’Atletisme Girona, tindràlloc com cada any el dia 31de desembre i sortirà a les18 h des del Pavelló Muni-cipal Girona-Fontajau,que també serà el puntd’arribada. El recorregutserà de 5 km i les personesparticipants passaran perpunts emblemàtics de laciutat, especialment del

Barri Vell. Per als més pe-tits, la primera sortida dela Mini Sant Silvestre tin-drà lloc a les 17.05 h i esta-rà dividida en tres provessegons l’any de naixementdels nens, des dels nascutsel 2015 fins als del 2009.Com que les curses infan-tils tenen com a objectiufomentar la participació il’activitat física i l’esport,

no seran competitives i nohi haurà classificacions.

Un any més, la Sant Sil-vestre tornarà a col·labo-rar amb la campanya soli-dària Nassos contra elcàncer amb la donaciód’un euro en el preu de lesinscripcions, que variaràentre els 9 i els 12 euros iels 2 en el cas de la mini-cursa. ■

Inscripcions obertes per a la 15aCursa de Sant Silvestre de GironaE. RobresGIRONA

Presentació de la samarreta de la 15a edició de la Cursa deSant Silvestre de Girona, dilluns passat ■ EPA

Sarrià de Ter s’ha sumat alprojecte Parlem-ne.Criança positiva. La ini-ciativa és impulsada per laCreu Roja a Girona i elConsorci de Benestar So-cial Gironès-Salt, amb lacol·laboració de Dipsalut.Es tracta d’un espai on elspares i mares poden com-partir les seves experièn-cies i dubtes relacionatsamb l’educació dels seusfills i filles adolescents. Através d’aquest contactees pretén ajudar les famí-lies amb adolescents, es-pecialment les que presen-ten situacions de vulnera-bilitat, amb la realitzacióde diverses xerrades, ta-llers i atencions indivi-duals. Segons explical’Ajuntament, “l’objectiués enfortir les competèn-cies i responsabilitats deles famílies en les sevesfuncions parentals, decriança positiva i de socia-lització en l’entorn fami-liar, oferint igualtatd’oportunitats als infantsperquè puguin créixer enun ambient saludable i po-sitiu”.

Per a les famílies de Sar-rià de Ter s’han planificatquatre xerrades sobrel’adolescència d’uns 90minuts de durada cadas-cuna. Les sessions es du-ran a terme al Centred’Arts Escèniques. Serande les 19 h a les 20.30 h, elsdies 22 de gener, 5 i 19 defebrer, i 4 de març. És unespai gratuït obert a totsels pares amb fills en edatadolescent per treballarqüestions relacionadesamb l’adolescència. ■

Sarrià se sumaal projectede criançapositiva

RedaccióSARRIÀ DE TER

L’àrea de Cultura i les milloresen els barris patiran part de les re-tallades provocades per la reduc-ció de l’increment de la puja d’un en l’impost de béns immo-bles. Una altra part anirà a la pro-moció econòmica, que tindrà unareducció del , i en concret, enl’eliminació de dues fires, unacampanya de promoció i un festi-val de cant coral.

Pel que fa a la reducció en Cul-tura, l’alcalde d’Olot, Josep Berga,ahir va concretar una reducció del en el pressupost del festivalSismògraf. L’Ajuntament el hi va aportar . euros i per al hi preveu posar . euros.La resta de retallades aniran a lapossible supressió de les edicionsmunicipals, la reducció de les fun-cions de teatre i dels concerts i ala reducció dels elements d’orna-mentació: flors i papers. La reduc-ció prevista suma un total de. euros. «Tot el referent a lesprogramacions musicals, de tea-tres, de museus o vinculades a leslletres tindrà una reducció d’entreel i el », va exposar Berga.La residència Faber no tindrà re-baixes en la primera meitat del però en la segona «potser sí».

L’alcalde va considerar que lesreduccions s’han hagut de plan-tejar als altres organismes decol·laboració com el Departa-ment de Cultura o la Diputació.Berga va valorar que en alguns ca-sos, com el Sismògraf, les admi-

nistracions superiors augmenta-ran l’aportació.

L’alcalde va plantejar que el no serà «un escenari dedeses peració» i va considerar quela gent no notarà els efectes de laretallada. Va assenyalar que lesactivitats organitzades per asso-ciacions mantindran el pressu-post i en algun cas l’augmentaran.Va enumerar: el festival Lluèrnia,l’aplec de les sardanes, el festival

Mini i el Cornamusam. Tambémantindran o augmentaran lapartida de les Festes del Tura.

Pel que fa als barris, l’alcalde vaexposar que encara és difícilquantificar la reducció. Va expli-car que les inversions en els barrisresponen a demandes fetes enreu nions de veïns i que amb la re-ducció s’hauran de prioritzar lesmés necessàries.

L’alcalde va plantejar que l’e-quip de govern busca el consens imanté reunions amb els partits.Va apuntar que el PSC assisteix ales juntes de govern on planteja el

seu criteri. En canvi, va exposarque amb ERC no hi ha tanta rela-ció.

Josep Berga va vincular l’acti-tud de part de l’oposició a la cris-pació generada pels esdeveni-ments del procés i la desinforma-ció provocada per les xarxes so-cials. «Treuen les fires perquè fanl’espai Cràter», va argumentar so-bre la base d’una piulada a Twit-ter. Ho va qualificar de «bestiesa».

Segons l’alcalde, l’espai Cràterté una gran part de finançamentexterior: Diputació, Generalitat ifons europeus. Va valorar que és

una obra que no té cap relacióamb la resta. «Això és molt difícild’explicar en un tuit», va dir. Va si-tuar que s’han presentat «els treslots que hi havia: l’expositiu, la di-recció d’obra i la construcció». Se-gons ell, per a la construcció del’obra s’han presentat empre-ses. Va valorar que l’inici de les obres de l’espai Cràter tindrà «unimpacte econòmic molt gran»que d’alguna manera suplirà la re-tallada en promoció econòmica.

Va exposar que les obres de l’es-pai Cràter estaran plenament co-mençades per la primavera.

XAVIER VALERI OLOT

Cultura i els barris tindran retalladesen el pressupost d’Olot del 2020

L’Ajuntament reduirà en un 30% l’aportació al festival Sismògraf, pel qual demanarà més suportLes Festes del Tura, el festival Lluèrnia i l’aplec de les sardanes mantindran la mateixa assignacióPlanteja suprimir les edicions municipals per un any i reduir la despesa en ornamentació

Josep Berga, al mig; a l’esquerra,Agustí Arbós, i a la dreta, EstanisVayreda. FOTO: X.V.

L’Audiència de Girona va jutjarahir un acusat que s’enfronta a anys de presó per violar repetida-ment una nena de anys a Cassàde la Selva. Segons recull l’escritde conclusions provisionals de lafiscalia i l’acusació particular, elprocessat va ser parella de la mareentre els anys i i teniacura de la menor al matí, mentrela dona treballava.

Les acusacions sostenen quel’acusat va obligar la menor a mi-rar vídeos pornogràfics i la vaagredir sexualment en diversesocasions. L’acusen d’un delictecontinuat d’agressió sexual a me-nor de anys, un altre d’exhibi-cionisme i un tercer de provoca-ció sexual. L’acusat nega els fets iatribueix la denúncia a una ven-jança de la mare perquè va posarpunt final a la relació. La nena vadeclarar a porta tancada.

Segons la fiscalia i l’acusacióparticular, l’acusat i la mare de lamenor eren parella i, mentre vadurar la relació, l’home cuidava lavíctima i el seu germà a primerahora del matí. En concret, subrat-

llen, era l’encarregat d’anar a casadels menors a les set del matí, des-pertar-los i portar-los a l’escola.

Segons les acusacions, el pro-cessat va començar ensenyant ví-deos sexuals a la nena, que ales-hores tenia anys. «Amb ànim li-bidinós i, des del seu telèfon mò-bil, li mostrava diàriament vídeospornogràfics», exposen i detallenque, quan la nena girava el cap perno mirar-los, l’estirava de les ore-lles per obligar-la a fer-ho. A més,l’acusen d’haver-se masturbat da-vant la nena en almenys tres oca-sions, arribant a ejacular damuntseu. Els escrits d’acusació tambérecullen que l’home va agredir lamenor en repetides ocasions i la

va forçar a fer-li fel·lacions.La relació entre la mare de la

menor i l’acusat va acabar la pri-mavera del . No va ser fins al que la nena va explicar el quehavia passat. Segons les acusa-cions, la nena estava atemoridaperquè el processat li havia dit quesi ho deia a algú li «tallaria el cap».

Segons van explicar al judici lamare i el pare de la menor, que es-tan divorciats, van començar asospitar que havia passat algunacosa arran d’una revisió ginecolò-gica que li van fer a la nena. Ales-hores, va ser quan la menor vaacabar confessant les agressionssexuals a les quals, presumpta-ment, l’havia sotmès l’acusat i van

interposar denúncia. La menor,que actualment té anys, va de-clarar a porta tancada.

L’acusat ho nega tot i, segons vadeclarar al judici, només va tenircura dels menors durant un mes ihi estava un màxim de mitja horacada matí. El processat asseguraque sempre despertava primer alnen perquè li costava més aixecar-se i nega que passés temps solamb la menor a la seva habitació.

La fiscalia i l’acusació particularsol·liciten, inicialment, una penade anys de presó per un delictecontinuat d’agressió sexual, undelicte continuat d’exhibicionis-me i un delicte continuat de pro-vocació sexual. També volen queindemnitzi la víctima amb .euros; l’acció civil eleva a .la petició de responsabilitat per-què considera que estan acredi-tades cinc agressions sexuals di-ferents. La defensa demana l’ab-solució.

MARINA LÓPEZ/ACN GIRONA

Jutgen l’acusat de violar repetidament una nena de nou anys a Cassà de la Selva

L’home, a qui també acusen d’obligar la víctima a mirar vídeos pornogràfics,s’enfronta a 16 anys de presó

Les xifres461.000EUROS EN PROMOCIÓ I CULTURA Fins ara la reducció en elpressupost s’ha concretat en300.000 euros en l’àrea dePromoció Econòmica i 161.000euros en la de Cultura. Lareducció en millores als barrisno ha estat concretada.

900.000EUROS DE REDUCCIÓ ENLA PUJA DE L’IBI La reducció del 10% en lapuja de l’IBI eliminada a causade la indignació ciutadanaimpacta en la proposta depressupost prevista per afinals d’aquest mes.Quedarien per aplicarreduccions que l’equip degovern xifra en 439.000.

Comarques

Diari de Girona DIVENDRES, 6 DE DESEMBRE DE 2019 13

jamargant - 09/12/2019 12:09 - 79.155.44.80

Opinió

Diari de GironaDIVENDRES, 6 DE DESEMBRE DE 201922

Les cartes que els lectors enviïn a aquesta secció han de ser originals i exclu sives i han d'arribar mecanografiades (amb una extensió màximade 20 línies o 2.000 caràcters), signades, amb el número de DNI, adreça i telèfon de l’autor. No es publicaran cartes signades amb pseudònim ni amb ini-

cials.

Els pactes de govern ila càmera KirlianPERE ESPINET COLL ANGLÈS

■ Aquests darrers dies, s’està par-lant molt dels pactes per formar unnou govern a l’Estat espanyol. Elsestira-i-arronses estan a l’ordre deldia. El malaurat director AlfredHitchkcock n’hauria pogut fer unbon guió, on el desenllaç final apoca gent sorprendria.

El PSOE i l’entorn d’Unides Po-dem ja s’han posat d’acord, però totindica que hi falta més gent, no aca-ben de fer el piló necessari. Entencque o s’hi afegeixen més grups ol’horitzó d’una nova convocatòriacada dia pren més força. Aquestaúltima opció seria un autèntic in-sult per a la gent que ja hem anat avotar. Ens agradi o no, la ciutadaniava donar un veredicte molt clar.Caldrà, doncs, que aquest veredicteel gestionin els savis escollits.

Seria bo que en les reunions delsinterlocutors es fessin fotografiesd’una manera seqüencial amb unacàmera Kirlian i de ben segur que-

daríem molt sorpresos dels canvisenvers ells durant les diferents eta-pes d’exposició fotogràfica, on lesradiacions biogenètiques o efectescorona detectats ens podrien dir elperquè de tot plegat.

Gràcies, Veus perla Llibertat!DOLORS HUGAS PUIGVERT LES OLIVES

■ El passat de novembre vaigpoder assistir a l’acte que va tenirlloc al Teatre Mundial de la Bisbal,amb el nom Veus per la Llibertat,organitzat per un grup activista degent de la Bisbal i rodalies que s’hanunit «gràcies» (o per desgràcia) alssopars reivindicatius que es feien afavor de les persones preses políti-ques.

L’acte, que va ser molt emotiu,anava a favor de l’Associació Cata-lana pels Drets Civils (ACDC), vacomptar amb tot un seguit d’actua-cions ben diverses que mostravenla riquesa de la cultura catalana: lacobla, el cant coral, diferents ins-

truments, ball de bastons, sarda-nes, poesia,... i gairebé tot gràcies alvoluntarietat de grups locals. L’acteel presentaven en Jordi Pesarrodo-na, amb el seu nas de pallasso, i ellutier Ramon Elias amb el seu violí,l’Stradiroures, en forma de mapade Catalunya. Van cloure l’acte lesparaules del pare d’en RobertLlach, alliberat feia pocs dies, i laMontse Bassa, amb qui compartei-xo una frase que va dir: «En aquestescenari hi ha molta dignitat».

Aquest diumenge, dia de de-sembre, vaig anar al Museu Terra-cota de la Bisbal, on el mateix grupactivista va aconseguir aplegar unmunt de persones a la presentaciódel llibre Ho tornarem a fer, d’enJordi Cuixart, on la seva parella,Txell Bonet, i experts ceramistesens han explicat el procés d’apre-nentatge d’en Jordi en el taller deceràmica de la presó de Lledoners;val la pena visitar-ne les mostres ex-posades que hi ha en un dels fornsde llenya de l’antiga fàbrica, fins al de gener de .

M’he quedat amb una frase molt

bonica de la Txell Bonet que més omenys deia: «De tot el que ens passia la vida sempre hi ha una part po-sitiva per valorar».

Farts que se’ls culpide tots els malsJESÚS DOMINGO MARTÍNEZ GIRONA

■ Quan la teva professió té com aobjectiu la producció d’aliments itots els teus esforços els dediques acobrir les necessitats dels altres i encomptes de reconèixer-te l’esforçsents que et menyspreen, quan t’a-cusen dels mals que pateixen, costad’acceptar, encara que s’ha de re-conèixer que som humans i aques-tes coses entre humans passenamb certa freqüència.

És el que sol passar als agricul-tors, com mostra el cas dels ale -manys. A finals d’octubre, ara hantornat, uns . agricultors ale-manys i . tractors van sortir alcarrer en diverses ciutats i es vanbloquejar diverses carreteres permostrar el seu descontentament i

indignació per la política agrària imediambiental actual de govern.

Els agricultors alemanys es con-sideren la «columna vertebral de lasocietat» i són ells els que produei-xen aliments els dies de l’any.Van criticar durament el continuaugment de normes, com ara la res-trictiva legislació sobre l’ús de fer-tilitzants i la prohibició de determi-nats fitosanitaris, així com l’atac ge-neral als agricultors, tant en premsacom en accions dels animalistes,que dificulta enormement el seutreball diari.

Es queixen també que la políticaes basa, cada vegada més, en opi-nions públiques orientades pertendències dominants, en lloc detenir en compte l’opinió tècnica icientífica. Retreuen als mitjans decomunicació alemanys –especial-ment a les cadenes de televisió pú-bliques– la seva manera d’infor-mar, que consideren tendenciosa ifalsa. No els sembla que això mateixestà passant a les nostres comar-ques i amb els nostres agricultors iramaders?

onec municipis a Catalunyaamb un parc d’habitatges iedificis molt malmès en elsseus centres històrics. En al-gun dels casos els darrers

anys han col·lapsat molts d’aquests edifi-cis i, en un cas concret, el darrer any se’nvan esfondrar prop de quaranta. Resultatambé que la ruïna física comporta la ru-ïna social en forma de desertització i dedegradació de les condicions d’habitabili-tat.

Sovint em pregunten com és que a Gi-rona això no passa o si passa és de mane-ra molt residual i insignificant. La respos-ta és sempre la mateixa. Cal una políticade rehabilitació i calen incentius per a larehabilitació. Cal una col·laboració moltestreta entre el sector públic i el sectorprivat i és indispensable que els privatsarribin on les administracions no podenacabar d’arribar.

L’alternativa és molt senzilla: Rehabili-tació o ruïna. I la rehabilitació requereixcompromisos pressupostaris molt po-tents i reiterats i només el procés acumu-latiu des de fa quatre dècades fins ara per-met mostrar uns resultats acceptable-ment raonables en el cas de Girona.

Sense aquests compromisos solidarisentre administracions i entre les adminis-

tracions i els particulars el panorama quetindríem actualment seria d’autèntica de-solació.

No és gens difícil d’imaginar com esta-rien la majoria de les cases del Barri Vellde Girona si des de i amb una rigo-rositat sistemàtica no s’hagués desplegatel Pla Especial i els particulars seguintl’estela marcada per l’operació de les ca-ses de l’Onyar i els atractius generats perla creació de la Universitat no haguessininvertit en la rehabilitació de les seves ca-ses. He insistit diverses vegades que al-menys fins ara a Girona no hi ha hagutgentrificació i expulsió de la població ori-ginària i que el procés de rehabilitació delcentre històric s’ha fet de manera compa-tible amb aquesta població.

Deixem de banda el sector privat i femnomés un repàs de les intervencions derehabilitació d’edificis històrics públicsque s’han recuperat i destinat a usos dife-rents als que tenien abans de la seva reha-bilitació.

No hi hauria Escola Municipal d’Art iCentre Cultural de La Mercè si no s’ha -gués aturat la ruïna del vell casalot del’antic convent de la Mercè abandonat uncop va deixar les seves funcions d’Hospi-tal Militar. L’antiga Universitat era unasimple façana i una ruïna fins que la nova

Universitat va propiciar la rehabilitaciócom a rectorat de l’edifici de Les Àligues.L’antic convent de Sant Domènec seriatambé una ruïna si un cop va deixar deser la seu del Govern Militar no haguésesdevingut després d’una rehabilitacióintegral la seu de la Facultat de Lletres.

L’antic convent dels Caputxins va resis-tir les escomeses del temps i de l’abando-nament gràcies a ser durant dècadesl’Institut d’Ensenyament Mitjà fins a dei-xar pas a les instal·lacions de l’Arxiu Mu-nicipal de Girona i del Museu d’Històriade la Ciutat. L’antic convent del Carme haacollit successivament i simultàniamenttambé la seu de la Diputació Provincial idel Govern Civil. L’antic convent de SantJosep que durant un temps va ser Delega-ció d’Hisenda ha esdevingut l’Arxiu Histò-ric de Girona. Podríem anar continuant isituar en aquest llistat l’Alberg de joven-tut, la facultat de Pedagogia a l’antic Se-minari, les instal·lacions de l’Ajuntamentrepartides entre el seu edifici històric i elsespais de l’antic Hotel del Centre, el Cai-xaForum a La Fontana d’Or, el Museud’Arqueologia a Sant Pere de Galligants, elBòlit a Sant Nicolau.

I naturalment no ens podem deixar,amb un impacte fonamental a la geogra-fia urbana de la ciutat, el complex culturali administratiu que ha permès reconvertirl’antic Hospici en Casa de Cultura i l’antichospital de Santa Caterina en un edificiadministratiu de primer ordre que pon-dera i subratlla l’abast i l’envergadura del’administració territorial de la Generali-tat de Catalunya.

La diferència entre el Barri Vell de Giro-na i molts altres barris vells d’altres ciutatsde Catalunya és que fa quaranta anys ques’hi fan polítiques de rehabilitació ambun equilibri, un cercle virtuós dirien al-guns, entre la inversió pública i la privada.

Sembla del tot evident que si no hi harehabilitació en edificis antics el resultat

final és la ruïna.Tot això ve a tomb de la polèmica gene-

rada per la proposta de fer una rehabilita-ció de l’edifici de l’antic Odeon i de laCasa Carreras a les escales del Seminari.L’estabilitat de l’edifici mentre va acolliruna fusteria i un taller de cromats era mésaviat molt precària i les dues activitats ésmolt probable que no complissin les nor-matives actuals.

Ara la situació un cop visitat els edificisen qüestió és que o hi ha una intervenciórehabilitadora o ens caurà per barret laCasa Carreras i arrossegarà la totalitat del’edifici.

Des del meu punt de vista el debat queha generat el projecte de destinar l’edificirehabilitat a uns usos de restauració ésara del tot secundària. Les activitats quehaurà d’acollir s’hauran d’ajustar a la nor-mativa vigent i a les ordenances del plaespecial, però un cop determinadesaquestes condicions el millor que li potpassar a l’Odeon és que hi hagi un parti-cular disposat a invertir-hi i jugar-se-laperquè altrament l’Odeon és dels pocscasos en els quals la ciutat més aviat quetard podria lamentar un ensorrament ac-cidental però previsible.

Sobretot perquè no sembla que hi hagipossibilitats i disponibilitat per fer unaoperació de compra per part d’alguna ad-ministració amb voluntat de dedicar-ho aalgun ús d’equipament públic.

Sigui quina sigui l’activitat que s’hi desenvolupi és força raonable que l’O-deon tingui una sortida d’emergència ique aquesta sortida ho sigui simultània-ment de l’Odeon i de la Diputació aprofi-tant justament que l’androna en qüestióés en realitat el perllongament previst delcarrer del Sac.

Si el dilema és rehabilitació o ruïna, nohi ha dubte que l’opció correcta és rehabi-litació. Tota la resta és discutible, peròaixò no.

C

REHABILITACIÓ ORUÏNA

Joaquim Nadal i Farreras

jamargant - 09/12/2019 12:09 - 79.155.44.80

DdG FIGUERES

■ Mig milió de quilos d’oli del’Empordà: és la collita que s’espe-ra per aquest any, que serà entreun i un inferior a la de l’anypassat, segons les previsions queavança el president de la Denomi-nació d’Origen Protegida (DOP)Oli de l’Empordà, Simon Casano-vas. Serà, diu, un oli una mica mésverd de l’habitual però de moltbona qualitat. El resultat de lanova collita es va presentar, ahir, ala plaça Catalunya de Figueres, ondurant tot el matí es va instal·larun espai per donar a conèixer elnou oli.

Qui es va apropar a l’espai vapoder tastar o comprar-lo directa-ment als productors presents:Empordàlia, Masetplana, trullYlla, Serraferran, Mas Auró i CellerCooperatiu d’Espolla. El tast ana-va acompanyat amb pa de Tra-muntana del Gremi de FlequersArtesans de Girona. També es vapoder tastar el gelat d’oli d’olivaverge extra de la DOP Oli de l’Em-pordà, que elabora el mestre gela-ter artesà Hervé Corvitto, de Ge-lats Angelo. A més, els trulls van feruna donació de cent litres d’oli alBanc dels Aliments, que s’entrega-rà el dia de desembre en la pre-sentació de la collita a Girona.

La festa de l’oli nou va comptaramb l’actuació musical de NeusMar acompanyada per EmilioSánchez a la guitarra, que van

inerpretar diferents havaneres delseu repertori. En l’acte, el col·lectiugastronòmic Cuina del Vent vaapadrinar la nova collita i,per promocionar-la, es podrà tro-bar durant la segona quinzena delmes de desembre als restaurantsadherits al col·lectiu –Empòrium,

Amiel & Molins, Reina de Port-lli-gat, Voramar, Els Pescadors, Rom,Falconera, Duran Hotel & Restau-rant, El Molí, Antaviana, Castell dePeralada Restaurant, Norat i CanJeroni– que disposaran d’aquestoli a les seves taules. L’acte de pre-sentació va comptar amb el suport

l'Ajuntament de Figueres, el segellGirona Excel·lent de la Diputacióde Girona, i del Departamentd’Agricultura de la Generalitat deCatalunya.

La zona de producció comprènels terrenys situats en els munici-pis de les comarques de l’Alt i el

Baix Empordà, principalment, id’alguns municipis limítrofs de lescomarques del Gironès (Flaçà,Llagostera, Madremanya, SantJordi Desvalls, i Viladasens), i elPla de l’Estany (Crespià, Esponellài Vilademuls).

Mig milió de quilos d’oli de l’EmpordàEls productors calculen que aquest any la collita serà entre un 10 i un 15% inferior a la de l’any passat El nou oli es tasta a la plaça Catalunya de Figueres, en un acte de presentació amb diversos trulls presents i amenitzat amb música

La festa de presentació de la nova collita de la DOP Oli de l’Empordà, ahir a plaça Catalunya. CONXI MOLONS

OLIVERES de varietatsautòctones L’oli d’oliva verge extraprotegit amb la DOP Oli del’Empordà s’elabora amb oli-veres inscrites en el registrecorresponent de les varietatsautòctones, argudell, cori-vell, llei de Cadaqués i la va-rietat tradicioal arbequina.Tenen consideració de «prin-cipals» la varietat argudell,que aporta la personalitatsensorial, i que hi és presenten un percentatge mínimd’oli del 51% de la composi-ció final del producte. Estracta d’olis que presentenun sabor amarg de tipus mit-jà, amb aromes que recordenl’herba acabada de tallar i lesnous; també poden aparèixeraromes de fruites exòtiques,fruites verdes o carxofa, aixícom presentar una sensaciófinal de gust d’ametlla.

Diari de GironaDIUMENGE, 8 DE DESEMBRE DE 201914

L’ALT EMPORDÀ altempordà@ddg.catCORREU ELECTRÒNIC

LA CASA DEL FINAL DEL SEGLE XIX que havia estat propietat de la família de Caterina Albert i Paradís, Víctor Catalàa la literatura, ha desaparegut de la fesomia del front marítim de l’Escala després de més de cent anys. A la finca que ocu-pava l’habitatge s’hi aixecarà un bloc de pisos per part d’una promotora que els promociona com a habitatges de luxe ique tindran piscina a la planta superior de l’edifici. La primera línia de mar de l’Escala està ocupada, al llarg del passeigLluís Albert i del passeig Marítim, per diversos blocs de pisos, tot i que encara queden algunes cases. L’enderrocada esta-va catalogada per la Generalitat a l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic del departament de Cultura, sense protecció.

Enderrocada la casa Albert de l’Escala BASILI GIRONÈS

El mercat de Nadal de Cantallops. JOSEP RIBAS-FALGUÉS

DdG CASTELLÓ D’EMPÚRIES

■Cantallops va acollir ahir la se-gona edició del Mercat de Nadal,on van participar una trentena depetits productors artesans d’arreude la zona de la Catalunya Nord.Les parades es van instal·lar a laplaça del poble. El mercat té la vo-luntat d’anar més enllà del seu va-lor estrictament comercial i pre-tén estrènyer llaços entre els mu-

nicipis de les dues bandes de lafrontera. S’hi van poder veure ex-positors alimentaris però tambéfusteria, ceràmica, joies, sabonsnaturals, productes tèxtils i jogui-nes. Entre els productes a la vendahi havia inclosos arbres i flors deNadal i llibres. Fins a set escriptorsvan presentar i signar els seus vo-lums. A més, hi havia programa-des activitats paral·leles.

Cantallops celebra el mercatd’artesans fronterers

jamargant - 09/12/2019 08:16 - 79.155.44.80

2.001euros serà la multa mínimaen casos greus i 20.000 lamàxima. Actualment van de1.501 euros a 3.000.

401euros és l’import mínim eninfraccions greus, i el màximpassarà a ser de 2.000 euros,500 euros més que fins ara.

100euros és l’import mínim i queserà el més habitual en les in-fraccions lleus. En cas de reite-ració es pot arribar als 400.

Els municipis del Gironès iel Consell Comarcal treba-llen en la idea de crear uncentre d’acollida d’animalsen l’àmbit comarcal que esfaria al terme municipal deGirona. En concret, segonsel regidor de Sostenibilitatde Girona, s’està estudiantla possibilitat que es faci a lafinca de Mas Terrats, unapropietat del consistori en-tre les Pedreres i la Font dela Pólvora.

Terés recorda que Giro-na és l’únic municipi de lazona que té actualmentcentre d’acollida d’animalsi explica que s’ha detectatque hi arriben també al-guns animals d’altres po-blacions. Per a la resta de lacomarca, el Consell Comar-cal tenia un conveni ambl’Associació Protectorad’Animals i Plantes de l’AltEmpordà, però, segons ex-plica Terés, ara la intencióés cobrir-ho des de la proxi-mitat. Ja se n’ha parlat for-malment tant en una re-unió entre el Consell i elsdos principals municipis dela comarca, Girona i Salt,com en un consell d’alcal-des.

La nova gossera del Giro-nès estarà gestionada pel

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les xifres

Consell Comarcal, a qui Gi-rona delegarà la competèn-cia com han fet la resta demunicipis. Terés subratllaque hi continuaran desti-nant la mateixa partidaque ara. A més, des del Con-sell es demanarien ajuts a laDiputació.

Girona va externalitzarel servei de recollida i acolli-da d’animals l’abril del2018 i des de llavors la gos-sera es va traslladar de lesinstal·lacions municipals

de Mas Xirgu a la residènciacanina La Devesa, al disse-minat de Domeny. Terésdestaca la bona feina que hiestà fent l’entitat que sen’ocupa, ja que un dels ob-jectius era fomentar lesadopcions i això s’ha acon-seguit, tot i que molts sóngossos potencialment peri-llosos. El 2018 s’hi vanadoptar 101 gossos, mésdel doble que el 2017 (48);d’aquest any no hi ha da-des. ■

Proposta per a una gosseracomarcal del GironèsL.A.GIRONA

Treballadors de l’actual Centre Municipal d’Acollida d’Animalsde Companyia de Girona amb un gos ■ AJ. DE GIRONA

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 6 DE DESEMBRE DEL 2019 | Comarques Gironines | 23

Girona i els animalsL’APUNT no s’entén per què l’ordenança s’ha endarrerit. L’actual

regidor explica que s’han volgut incorporar peticionsd’entitats animalistes i que ha “relaxat” algunes mesu-res per combatre la imatge de ciutat poc sensible enaquest tema. Sens dubte l’actualització és necessària itambé l’enduriment de multes en els casos pitjors: mal-tractaments i abandonaments. En això, mà de ferro.Lurdes Artigas

Els conflictes quotidians entre els amos d’animals, so-bretot gossos, i la resta de ciutadans són un clàssic ar-reu similar als que hi ha amb els ciclistes. En reunionsde civisme solen ser els dos temes estel·lars: les ca-ques de gos a la via pública i les bicis circulant per llocsque no toca. El govern de Girona va anunciar fa més dedos anys que fixaria noves mesures sobre animals, però

1177

11-1

2161

34L

1797

85-1

2186

30Q

vui fa una setmanaque vaig desdejunar,com faig sempre, ambel Diari de Gironada-

munt la taula. Portada: «La Dipu-tació de Girona valora cedir unpati a l’amo del vell teatre Odeonde Girona». Subtítols: «El propie-tari de l’edifici, Miquel Casals,sol·licita ocupar l’espai per fer-hiuna terrassa i una sortida d’emer-gència» i «El grup Köning obriràun restaurant en aquesta finca si-tuada al cor del Barri Vell, a les es-cales de la pujada de Sant Martí».A la informació signada per la re-dactora Raquel Gironès es podiallegir que l’esmentada peticiós’havia fet «amb la finalitat de po-der situar una sortida d’emergèn-cia i algun altre ús relacionat ambl’activitat», segons li fou confirmatper l’administració esmentada,però s’estava de dir que l’altre «ús»era (i és) que el futur restaurant«pugui tenir terrassa». D’això elmateix Casals n’haurà dit sempre«privatització» de l’espai públic,atès el seu tarannà antisistema.Fins i tot, recordava la periodista,l’organització política juvenil LaForja del Gironès, coneixedora deles intencions economicistes denaturalesa neocapitalista ques’amaga darrere del pregaratored’en Casals, van okupar al setem-

bre de manera simbòlica l’anticteatre com a mostra de rebuig a lapossible transformació del localen un negoci de restauració.

El ciutadà Miquel Casals surt ainternet per dos motius bàsics. Elprimer, per haver estat acusat depertànyer a la banda terroristaTerra Lliure, la qual cosa fou pro-vada en el judici malgrat que ellsempre ho negà i encara avui honega; haver-se’l detingut disposantd’un revòlver adquirit a Andorradesprés d’anar-se’n a l’exili; con-demnat a dos anys de presó i fi-nalment indultat a petició de l’Au-diència Nacional per inexistènciade víctimes en els atemptats de

la banda, ésser ben pocs el danysmaterials inventariats i no percebrerisc que tornés a actuar. Ell mateixté declarat que «els petards se’lsfeia un mateix» i que, efectivament,va fallar en dues ocasions en l’in-tent d’enfonsar l’antiga reproducciód’una caravel·la de Cristòfor Co-lom amarrada a Barcelona, actesque ell qualifica de «simbòlics»(!) al digital Vilaweb.

El segon motiu substancial delper què Casals surt a internet ésper la seva amistat amb CarlesPuigdemont –potser els va pre-sentar l’avui senador espanyol imembre de l’establishment delRegne d’Espanya, l’excel·lentíssim

senyor Josep Maria (Jami) Ma-tamala, la minyona que passal’aspiradora a l’emblemàtic edificide la República de Catalunya al’exili situada a Waterloo– i perquè,ves per on!, donat el mateix origende les seves respectives esposes,celebren junts el cap d’any. Aixòno l’impedeix reconèixer que quanell anava a cremar i destruir sím-bols, com ara la bandera espanyolao la caravel·la, Puigdemont era«un pacifista». O dir que l’anticpresident «es planteja la vida comun jocs d’escacs» fins afegir queel d’Amer «acabarà vivint en unpis», que allò que l’importa «ésfer diners», i que si «els de la presóestan bojos per sortir, el de l’exiliestà boig perquè li donin un sou»,concloent amb un «això acabaràcom el rosari de l’aurora». Expres-sions, aquestes darreres, que estroben en converses mantingudes

amb en Víctor Terradellas, sos-pitós d’haver desviat uns dos mi-lions d’euros de fons públics capa la causa independentista i quela filtració de segments del sumarique se l’instrueix ha donat a co-nèixer.

Qui temps enrere, en la sevajoventut, va creure en l’escriptor ipolític britànic Edward Bulwer-Lyton –«Les revolucions no es fanamb aigua de roses»- i molt més,segurament, en els dogmatismesmarxistes, leninistes i trotskistesque tan mal han fet a la humanitatsencera, posem per cas, té tot eldret del món de sol·licitar de laDiputació que li cedeixi l’espaidescrit al començament d’aquestacolumna, però la Diputació tél’obligació de dir-li que no.

La diferència entre qui demanala cessió i qui ha de decidir estroba a la llei espanyola, per mésinri: a Casals l’empara el dret cons-titucional que reconeix la llibertatd’empresa en el marc de l’econo-mia de mercat; a la Diputaciól’obliga a justificar profusamentel per què un espai de titularitatpública es cedeix per a beneficieconòmic del peticionari. Miraque maco: entre independentisteses dona el joc i aquest es regulaper la Constitució Espanyola. Envolen més?

A LA DIPUTACIÓ NO HA D’ESTUDIAR RES,SIMPLEMENT DIR QUE NO

Josep López de Lerma EL PAÍS I LA SEVA GENT

Comarques

Diari de Girona DISSABTE, 7 DE DESEMBRE DE 2019 9

leartnntocatiuuillulllalneseledsímorpmoclE

qsnoicaztinagroseL.citaCledanalataCanicfiO’l

vavitaiciniaL.HEGedseledóiccuderalrepsirrocA’’AdamarggrorPle,

aidneiuvaavsé,slissòfselbitsubmocedmusnoclebmaanoicalersetnntem-airàtirojaajmeuq,anamuhtativitca’latuged)HEG(elcanrevihetcefe’dsosagsledtnemercni’LL’.elbinetsostnemapulovnnvesedlapactnemat-nujnnjocraçnaavaavrepainadatuicaledtnujnnjocleilivictateicosaledsnoic-aztinagrosel,seserpmesel,snoic-artsinimdaselertntesecnailaisev-itcefeseuqilbúpseuqitílopxiegixecitàmilcivnnvacleartnnocatiullaL

AEROSEDUAAULBETCEFE’LL’

inamuhalatnorffne’sslasetperslapicnirpéelcanrevihetccefe’dosagsledtnemggmuaau’LL’

citààtmillicivvinaancseserpmmpes

edsnoissimeselnestativiitcasertson

RALUCITRAPPAUIXRA

ususledutca’lnE.latig

.aynnyulataCalaicosretcàracedset-cejoojrpastaatluulcnivinobracedstidèrcedóicisiuqda’lbmasesemeOCedsenotseltasnepmocnah’s,óiccud-eredserusemselsedatntemelpmipocnUU.inobracedadajttjepavesalnesertuenrestiugesnocanahsebiRederePtnaSedisèllaVValedtaguCnaSedstativiitcaseliuvaaveuqséI.àllnlesémtanaahóitsegartsonalòreP.sel-riud-errepalpnutrelbatsemehiHEGedsnoissimeselnestativiitcasertson

-ehda’seuq-àmilCivnnvaedrigrosavsnoissimes-atntuloVVosdr

tatislauqq

slednuuséso

at;óicavaçnajttjim

aiynnyapmocaledsirauletntemacitcàrptatilau

augiataivlatsemehébma-onnialióicaztilatigidaltnnta

aLstativitcasertsonselosóitsegalbmasímorppsereuqiynnya’lraicqóisehddhaanU.amarggrorpnoical·latsniistativitcasetotedóisehdda’ltatelpAEROSatnemtnnteceRl-riuderasedanitsedsermlaunaratnnalpmiamocoissimesevesseledtnem

efatnatnetemorpmocvdrocatseuqaanexier

-aenilaslatnneibmaidemseuqitcàrpedóicatiderca’litnemexienocerleahihacilbúPóicartsinimddA’’AlaxxaramneasopeuqserusemselertnE

.seuqimònocestativitcaseledtntujnnjocleneébmatoh-resedairuahilatneibmaacitíloploveslauqneiratiroirpuitcejbonutugnivedseah–inobraceddixòided,tnemlaicep-se–sosagstseuqa’dsnoissimeseledóiccuderaL.tatinamuhalatnntorffrne’sslauqslasetperslapicnirpslednu

ptsegtntatropilatigidynnyaugnosrep.ajoRuerCal

edamarggrorPpmacalbmavlatse’l,sémipatnelavm.meiv.ertemeicàrG.latigid

tassapnah’s

ynnya’lOCedsenotedsémnesnoissimeselriuderertemrepavsneeuq,snoical·latsnisertsonselataticirtceleirolaacedainàtluulmisóicar-enegaliacitègreneaicnèicfie'dsev-itaicinibmatntematnnuj,elbinetsostatilibomaledóicatnntalpmiala,)selb-avonerstnntoffoedritrapaadïuuïdorp(negiro’dseitnaragbmaaigrene’d

musnoclaseicàrggr,trapnarggrnE.OCedsnoissimeselóiccuderanutilos-samehébmatstativitcasertlanE

nu’dóitsegedelbinetso-moclanop-inimaaveuqtseuqaasnsertsonsel-mocmehA

.se-usemtnem

HEGedsno-iugesnurseiratnulov

SDOsledtnemilpmoca’lariubirtnoc

medopstotertnemocedelpmexelliznesnusémonsétseuqA.uit-cejbo’luomorpeuqletntemasicerpséeuq,elbinetsostntemapulovnnvesedlerilossarepajoRuerCaliainadat-uicalbmasecnailatixietmeh,tntem-laniF.amilclepóiccA’’AdSDO’latïuuïbirtnocmehíxxiai,inobraceddixòidedsnoissimeseltïïtuuïdermeh,–tnntemajenasiatenaugiA’’AdSDO–

-ostatilibinetsosalrep-mianuteffenahes-razti-netidicednaheuqsenseleuqarenamed,aedacitègrenEaserboPlatanitsedmeh’laynnyatugnitbocimònocei

A.seuqipmílosenics-iuqe’l,ynnya/augia’dm-latseiynnya/OCedgk

metive,tsegueslaseiaicnèdnopserrocala

pmmi’ltaluclacmeh,uitcejbmAA.inobracedadajttjep

óiccuderalébmat,stnnasúmételbinetsosóitseg

eP.adivalarepirassecennuíxiaravreserpial-ratativerep,augia’ledlargget

seruutcurtsearffrniseltnteicdranoitsegaerpmestugauguia’lmocsàcsesruceraL.stativitcasertsonsel

ynnya’l,axramnerasopavaynnyulataCedtatilareneGal,ainílatseuqanE

.tatilibinetsosaledetperleraracne’daicnàtrop-mialerbosainadatuicalraicneic-snocanexieubirtnnociçrofseuesletugenocerneuevcitàmilcivnnvacleart-nocatiulledsnalpstseuqaanexier-ehda’seuqseserpmeseL.HEGsledóiccuderedsuitcejboslebmased

aenilaslatnneibmaidemseuqitcàrp

tcaretni–arutni,airtsúdnI–vsrallselradaóicanodanu–SDOremirp

O(elbinetsoSedsuitcejbO

srevidtilossaralucatcepse

nrestoP.laicptsegtntatrop

-idaicnèdnopserrocalisuivsocsobslEaynnyapmacaltnaçnalltefmehohI.serutufsnoicarenegselarepatenalpledtulasalritnarag,úmocuitcejbonurepséeuqatiullatseuqaneainadatuicalertemorpmoctug-lovmehynnyatseuqa,séma,òreP

.sinarretidemsnotcòtuaserbra.edinobraceddixòidribros-ba’dtaaticapacalatntelaviiuqe’l,ynnyalOCedsenot.edsém

seledetcap-botseuqabartsonaled-sevselpitlúatseuqaòrenatsrucern-arablamra-nielcicled-fieamroffed-omahsnenudóitseg

AEEAROORSeddetaggaeeglleedrellesnoc,tt,larraiGilimE

.ainadatuicalertemorpmocrepébmatòrepsossecorpsertsonslerarollimrepselumróftnabortatenalpledtatilibinetsosalreptat-inutropopacerddrepesnesitnntemic-nevnnvoc,açnarevesrepbmatnnallab-ertmeriugesAEROSa,òxiareP

.SDO

siraususlebmatnaut-curtsearffrniióicavonnSDO’la;selbarenluv-ujaajrepajoRuerCalatnteffe–aserboPalediF–latïïtuuïbirtntocmeH.)SDtnemapulovnnveseDeslasedalucnivsetfise

mehstotertneòrepssdutinggamnelbmeso

ostatilibinetsosalrep

jamargant - 09/12/2019 08:17 - 79.155.44.80

Les estacions d’esquí gironinescelebren que el pont de la Purís-sima ha estat «esplèndid» en l’o-cupació, tant en les pistes com enl’hostaleria de la zona. El sectorreconeix que «s’ha treballat molt»a diferents comarques com el Ri-pollès i la Cerdanya, però tambéen d’altres com Garrotxa i Bergue-

dà. «Estem molt contents de l’ar-rencada» va explicar el director deLa Molina, Xavi Perpinyà. «Cre-iem que és una de les millorsobertures de domini a escala eu-ropea», va assenyalar Perpinyà.

Bona mostra d’aquesta arren-cada positiva són els quilòme-tres de pistes que es van obrir en-tre Masella i La Molina en el do-

mini conegut com a Alp ..Això va fer que hi hagués fins a remuntadors oberts i, per tant, nohi hagués llargues cues tot i la«gran quantitat d’esquiadors» ques’hi van acostar. De fet, el directorde La Molina, Xavi Perpinyà, vasostenir que segurament és undels millors inicis de dominis es-quiables no només a Catalunya,sinó també a Europa.

El pont de la Puríssima tambéva deixar bons registres d’ocupa-ció als restaurants i als hotels deles diferents comarques. En al-guns casos, la xifra va arribar al pleabsolut i de mitjana va situar-sepropera al en el conjunt delstres dies. Aquestes bones dadesfan ser optimista el sector, que es-pera una bona temporada d’hi-

vern després de la «gran» qualitatde la neu i dels gruixos acumulatsgràcies a les darreres precipita-cions.

A Vallter també es vanmostrar «molt satisfets» amb l’a-fluència a l’estació d’aquest pont,tot i lamentar que enguany nomésfos de tres dies –l’any passat va serde quatre. Amb tot, per lesinstal·lacions de Setcases hi hanpassat fins a . visitants, un més que els que van acostar-s’hi l’any passat.

Mor un esquiador al BastimentsUn home de anys, veí de Saba-dell, va morir divendres passatdesprés de patir un infart a la zonadel circ de Vallter mentre feia ski-mo (esquí de muntanya). El mort,Marc Molano Mañas, es trobava ala zona del pic Bastiments(.metres d’alçada). Malgratl’actuació dels serveis de rescat id’emergències, no se li va podersalvar la vida. Molano era molt co-negut en el món del trail running.Era una persona molt esportista iun gran amant de la muntanya,habitual en curses de llarga dis-tància a peu per la muntanya. Lesxarxes socials especialitzades enaquest àmbit van reaccionar ambtristesa, tot enviant el condol a laparella, la família i els amics.

ACN/DdG GIRONA

Inici «esplèndid» de la temporada d’esquí al Pirineu de Girona

El domini esquiable Alp 2.500, a La Molina i Masella, obre fins a 111 quilòmetres de pistesamb neu de «gran qualitat» Vallter 2000augmenta un 15% els visitants respecte de l’anypassat El sector hoteler arriba al ple absolut a la Cerdanya i registra alta ocupació al Ripollès

La C-16 al Berguedà i l’N-260 al Ripollès vanconcentrar ahir lesprincipals retencions enl’operació tornada del pontde la Puríssima. Segons elServei Català de Trànsit, hi va haver fins a nouquilòmetres d’aturades a laC-16 a Guardiola deBerguedà i 4 més al túneldel Cadí. A l’N-260 es vanregistrar 18 quilòmetres decirculació lenta entrePlanoles i Campdevànol.Altres vies amb congestióvan ser la C-14 a l’Alt Urgellamb 11 quilòmetres de cua aOrganyà i la C-17 a Osonaamb 4 quilòmetres deretenció a Malla i 2,5quilòmetres addicionals aVic. Finalment, a les 17.00hores destacaven també els6 quilòmetres de circulaciólenta i aturades a l’A-2 aEsparreguera i els 5quilòmetres a la C-55 aCastellgalí. Amb tot, uns245.000 vehicles van tornarahir a l’àrea metropolitana.

L’operaciótornada deixaretencions altúnel del Cadí ial Berguedà

Telecadires a ple rendiment iterrasses plenes d’esquiadors,ahir, a Alp 2.500, en un diaassolellat. LA MOLINA

Diari de Girona DILLUNS, 9 DE DESEMBRE DE 2019 3

TEMA DEL DIAcomarques@ddg.cat

jamargant - 09/12/2019 08:14 - 79.155.44.80

DIVENDRES, 6 DE DESEMBRE DE 20192 3

TEMA DEL DIA

EVA BATLLE GIRONA

■ El temporal de llevant dels da-rrers dos dies ha estat el més forten un mes de desembre des del’any , segons dades del me-teròleg Gerard Taulé. L’observa-dor apunta que el de desembrede fa anys es van acumular fins

a , litres en hores a l’obser-vatori Girona-Aemet, que es trobaal parc del Migdia, mentre que aras’han recollit , litres en aques-ta mateixa estació meteorològica.L’especialista també destaca altresacumulacions de pluja, com els, litres a l’estació de Sarrià de

Ter, que forma part de l’observa-tori d’Aigües de Girona, Salt i Sa-rrià. A Salt, en canvi, en horesvan sumar , litres.

Per trobar temporals de plujatan forts similars al d’aquesta set-mana cal traslladar-se al de de-sembre de quan, en hores,

es van acumular , litres a l’ob-servatori de l’IES Narcís Xifra deGirona. Taulé recorda també els litres del temporal de Sant Estevede l’any o que el de desem-bre de van caure , litresa Girona. El rècord de pluja en hores a la ciutat de Girona en unmes de desembre data del dedesembre de , quan es vanacumular , litres, assegura elmeteoròleg.

Mentrestant, l’estació del ServeiMeteorològic de Catalunya que hi

La capital acumula 130 litres de pluja per m2 de dimecres a dijous Latempesta fa desaparèixer platges i cobreix de sorra els passeigs marítims El Pirineu registra gruixos de neu nova superiors als 30 centímetres

1

129,4LITRESa Girona ciutat La llevantada ha afectat espe-cialment la ciutat de Girona, queés el punt de la demarcació -i detot Catalunya- on s’han acumulatmés litres en aquests dos dies.

Girona viu el pitjor temporal en unmes de desembre dels últims 46 anys

Temporal de llevant LES DADES

jamargant - 09/12/2019 12:09 - 79.155.44.80

Diari de Girona

comarques@ddg.catCORREU ELECTRÒNIC

ha Girona, ha recollit en els darrersdos dies gairebé litres d’aiguaacumulada. A Arbúcies, el registres’ha enfilat fins als , litres,mentre que a Santa Coloma deFarners s’ha arribat fins als ,.

Les comarques de Girona hanestat la zona de Catalunya on méss’han deixat notar els efectes deltemporal. La llevantada ha fet de-saparèixer platges, com per exem-ple, la que hi ha davant de l’hostalEmpúries, a l’Escala, o la platjaNova de Roses, que ja estava cas-tigada pel darrer temporal.

A Tossa de Mar, en canvi, l’aigua

acumulada per la pluja va deixarahir una imatge poc habitual: lariera anava tan plena que en arri-bar a mar tota l’aigua era marro-nosa i l’aspecte era el d’una grandesembocadura d’un riu.

El fort onatge, que ahir va regis-trar un pic de , metres d’altura amar endins a la boia de Begur,també va deixar el seu rastre a Bla-nes, un municipi que està acostu-mat a patir les fortes llevantades.La d’aquesta setmana ha portatsorra fins al passeig marítim i elfort onatge ha fet desaparèixerpart de la línia costanera. En

aquesta població de la Costa Bra-va s’espera que una garbinada re-torni la sorra i la platja recuperi elseu aspecte habitual.

Les grans acumulacions de plu-ja de la llevantada també van cau-sar el creixement dels rius i rieres,de manera que es van haver deprendre mesures de prevenció. Enmoltes poblacions des de dime-cres ja es van tallar preventiva-ment els accessos a les rieres i a lacosta, així com als espigons i alspasseigs de primera línia de mar.

Sortides dels Bombers A Sils, alguns accessos a la riera deVallcanera i el dels Estanys ahir es-taven tancats. Arran del temporal,els Bombers van haver de fer di-verses actuacions a les comarquesde Girona, sobretot per acumula-cions d’aigua o filtracions. A llargdel dia d’ahir també van realitzar

diverses revisions a les zones mésafectades per petites inundacions,especialment en poblacions delBaix Empordà com Torroella deMontgrí, l’Estartit, Vullpellac o Se-rra de Daró. A l’Estartit, per exem-ple, hi havia carrers que estavenplens d’aigua.

El temporal també va benefi-ciar el Pirineu gironí, ja que amuntanya les precipitacions esvan produir en forma de neu. L’es-tació de la Molina informava ahirque l’última nevada els havia dei-xat centímetres de neu nova acotes superiors als . metres i,a Vallter, centímetres.Aquesta nevada va ser generalit-zada a tot el Pirineu i, per tant,molt benvinguda per aquestsequipaments que esperen obteniruns bons registres durant aquestpont de desembre que començaavui.

BALANÇ DEPRECIPITACIONSDADES ACUMULADES ENTRE ELS DIES 4 I 5 DE DESEMBRE FINS LES 18.30H

LITRES/ M2

Girona 129,4Arbúcies 121,8Santa Coloma de Farners 113,2La Vall d’en Bas 109,5Sils 106Cassà de la Selva 105,9Palau-saverdera 104,2Roses 87,2Olot 82,9La Tallada d’Empordà 77,5Navata 71,6Banyoles 69,4Torroella de Montgrí 69,3Castell d’Aro 60,7

FONT: METEOCAT

ELS EFECTES DEL TEMPORAL DE LLEVANT Vista de la platja gran deTossa, que pràcticament va desaparèixer per l’entrada de la riera i el fort onat-ge. FDAVID APARICIO El rec del Molí d’Empúries, a l’Escala, desembocant almar. FBASILI GIRONÈS La platja de l’Estartit, inundada per l’onatge i les fortespluges. FMARC MARTÍ Operaris treballant al passeig de s’Abanell de Blanesper treure la sorra que el mar havia dut. Camps ben inundats d’aigua a Fon-tanilles. FMARC MARTÍ El riu Daró, amb el cabal molt alt. FMARC MARTÍ

1

2

3

4

5

6

42 3

5 6

jamargant - 09/12/2019 12:09 - 79.155.44.80

ACN/GERARD VILÀ GIRONA

■ La plataforma ecologista SOSCosta Brava ha denunciat que elcreixement d’habitatges al litoralgironí els propers anys serà «moltsuperior» als . habitatgesprevistos en el Pla Director d’Ur-banisme (PDU) que va ser aprovatinicialment per Territori. El mo-tiu, expliquen des de l’entitat, ésque no es tenen en compte algu-nes localitats com Palamós, Cas

tell-Platja d’Aro o Palafrugell (BaixEmpordà) perquè tenen Pla d'Or-denació Urbanística Municipals(POUM) que s’adapten al PDU deles comarques gironines aprovatel .

SOS Costa Brava, però, deixaclar que aquests municipis tenenprevistos creixements «impor-tants» i, per tant, la xifra que va do-nar l’administració «no és real».De fet, creuen que al final es du-plicarà el nombre d'edificacions.

La plataforma ecologista ja vaqualificar d’«insuficient» el PlaDirector Urbanístic plantejat perla Generalitat aquesta setmana.L’entitat reclamava desclassifica-cions «massives» i creuen queamb les poc més de . pre-sentades per Territori no n’hi haprou. Ara, SOS Costa Brava va unapassa més enllà i posa en dubte laxifra que Urbanisme va posar so-bre la taula en relació a la previsióde creixement d'habitatges al lito-ral gironí.

En concret, en la seva compa-reixença, el secretari d’HàbitatUrbà i Territori, Agustí Serra, fixa-va en . el nombre d’edifica-

cions previstes en el PDU. Méstard, Serra afegia que s’haviendesclassificat gairebé la meitatd'aquests habitatges.

El problema, segons la platafor-ma ecologista, és que el càlcul no-més inclou de les localitatsde la Costa Brava. En deixa foradoncs, Palamós, Palafrugell, Cas-tell-Platja d’Aro, Calonge (BaixEmpordà) i Castelló d’Empúries(Alt Empordà).

A la pràctica, això significa queel nombre d’habitatges calculatsés inferior al que serà realment, tali com denuncia l’advocat de SOSCosta Brava, Eduard de Ribot. DeRibot dona per fet que el nombred’edificacions que s’acabaranconstruint a la Costa Brava serà«com a mínim el doble» dels queva exposar Urbanisme, ja que leslocalitats que han quedat fora te-nen creixements «molt impor-tants» previstos pels propers anys.«Els més de . habitatgespossibles que hi ha a la Costa Bra-va segons la Generalitat està infra-valorat. Segur que es duplica», la-menta de Ribot.

«A mig camí»Des de SOS Costa Brava també esqueixen que amb el nombre d’ha-bitatges que hi ha previstos, a mésdels que han quedat buits n’hi ha«de sobres» per poder satisfer lademanda «durant anys». «Elnombre de parcel·les i cases bui-des és molt alt. Per tant, no volemque s’edifiquin aquests nous po-lígons i sectors», ha demanat deRibot.

Tot i això, l’advocat deixa clarque estan «satisfets» que s’hagi fetun pla director que contemplidesclassificacions, però reclama«més valentia» a la Generalitat pertal d’aturar l’edificació al litoral gi-roní. «Es queda a mig camí i nosalva la Costa Brava, perquè estàsaturada. No és admissible perdremés hectàrees de sòl no urbanit-zable».

Per tot plegat, de Ribot ha exigit«aturar màquines» ja que «la Cos-ta Brava no admet més habitat-ges». Si això no es produeix, expli-ca l’advocat, «serà el naufragi»d’aquesta zona.

La plataformaecologista posa en dubte la xifraque Urbanismesenyala en relacióamb el creixementd’habitatges

Un paratge de Palafrugell en edificació. ACN/MARINA LÓPEZ

El secretari d’Hàbitat Urbà,Agustí Serra. ACN/MARINA LÓPEZ

El creixement d’habitatges al litoralés «molt superior» al que diu elGovern, denuncia SOS Costa BravaLa platafarma qualifica d’«insuficient» el nouPla Director Urbanisme (PDU) aprovat aquestaúltima setmana La Generalitat descarta 15.000de les 30.843 edificacions previstes, una xifraque, a criteri dels conservacionistes, «no és real»

TERRITORIEl Govern nega les acusacions de «falta de valentia» El secretari d’Hàbitat Urbà iTerritori, Agustí Serra, assegura-va, ahir, en una entrevista publi-cada per Diari de Girona, que elnou Pla Director aprovat «és unaactuació molt contundent que tédetractors en els dos costats dela balança». El nou pla aprovatper la Generalitat impedirà laconstrucció dels 15.000 dels30.000 habitatges del litoral,

amb l’objectiu de «revertir la po-lítica de tradició urbanística i ter -ritorial» i prioritzar el «reciclatgeurbà per davant de l’extensió ur-bana». El secretari d’HàbitatUrbà i Territori lamenta les acu-sacions de «falta de valentia»que professa contra el Govern laplataforma SOS Costa Brava. Alseu parer, no hi ha cap iniciativatan ambiciosa a Espanya.

Comarques

Diari de GironaDILLUNS, 9 DE DESEMBRE DE 20196

jamargant - 09/12/2019 08:14 - 79.155.44.80

er què votar, si després apa-reix Alfonso Guerra i t’ex-plica qui ha de governar enun manifest a favor de la

moderació, sens dubte la virtut quemillor el retrata. Es tracta de saltar-seuna vegada més per les braves el man-dat de les urnes, per imposar amb sua-vitat un executiu sense eleccions i ambels de sempre. Perquè quedi clar, l’enè-sima proclama sentencia que «un go-vern que representi la meitat del paísno està en condicions». Ni Franco hohauria dit millor. Tots els governs de-mocràtics emergeixen de la meitat dela població, quan reclamen la sevaemanació de la ciutadania al completsón dictadures.

González, Guerra i companyia vangovernar tan angelicalment, repassinels seus respectius finals en el fangar,que per força havien de sentir-setemptats a impartir classes. La sevafèrria voluntat de descomptar o expul-sar d’Espanya els que se senten a dis-gust dona la raó a aquests sediciososque no poden treure’s de la boca, i quetornen a esgrimir com a excusa per-què el PP segueixi governant. Costa decreure que la situació catastròfica quedenuncien hagi emergit per generacióespontània en els últims mesos. Sem-bla més lògic que s’incubés durant elsanys en què Ibarra o Leguina sembla-ven inamovibles.

La saníssima conclusió de Gonzálezi Guerra, que només s’uneixen contraels altres, estableix que sempre seràpreferible un govern de la dreta, queara es disfressa de «constitucionalista itransversal». De fet, no es recorda elseu piafar de cavalls desbocats quanRajoy permetia que la situació es po-drís, sense més que canviar-se el purde comissura. Segur que els socialistesantediluvians coincideixen amb Az-nar que el PSOE ja no és «constitucio-nalista», de manera que l’únic paísviable agermana PP, Vox i les sobres deCiutadans. Quan mires cap al passat,el futur sembla més clar, i pensar queun dia ens vam prendre seriosamentgent així!

P

PER UNGOVERN SENSE

ELECCIONS

Matías Vallès

a literatura t’acosta als lectorsde maneres diverses i per ca-mins insospitats. Alguns sesenten reflectits en els teus lli-

bres, s’identifiquen amb els personatges otroben complicitats en les seves peripèciesvitals. És una experiència estranya i agra-dable alhora, perquè culmina el procéscreatiu i estableix un diàleg entre el llibre,el lector i l’autor. Això passa sobretot quanet conviden a clubs de lectura o, fins i tot,

per Sant Jordi, quan algú se t’acosta per fer-te saber el seu parer.

Però en alguns casos sorgeix un compo-nent emotiu que fa aquest contacte encaramés profund i estableix un lligam especialamb el lector. L’any vaig publicar lanovel·la Cabells de Medusa, en la qual par-lava, entre moltes altres coses, d’una serpformidable, llegendària, que es passejavapels boscos del Puigcalent de Regencós.Era una història que havia sentit explicar acasa i que vaig reproduir literàriament. Undia va sonar el telèfon i un senyor moltemocionat em va dir: «Noi, jo l’he vista,aquesta serp!». Vam estar xerrant molta es-tona: em va explicar que feia anys que ha-via marxat de Regencós, però que hi haviapassat quaranta anys de la seva vida, en unmas, i que l’havia fet molt feliç llegir aque-lles pàgines. Al cap d’uns dies, va sonar eltimbre de casa: davant meu, aquell mateixsenyor de la trucada. Tot parlant, vaig sa-ber que en Conrad Curanta era molt amicdel meu avi: me’n va explicar aventurescompartides, d’infantesa i de joventut, em

va dir que m’hi assemblava, ens vam abra-çar en silenci. No ens vam tornar a veuremés: es va morir al cap de poc.

Deu anys més tard i després de diversosllibres, vaig publicar Proses reposades. Enun dels capítols evocava la meva primeraescola i la meva primera senyoreta. Erenrecords d’una sala enorme, freda, ambsostres altíssims; d’un pati sembrat de pe-rills i aventures; d’una grisor aclaparadorai monòtona. Jo tenia cinc o sis anys i no-més aquella senyoreta dolça, pacient, queem semblava tan alta i tan guapa, m’oferiaseguretat i donava color i sentit a aquellmón hostil. Era el seu primer destí com adocent i al cap de poc la van enviar a unaaltra escola. Van passar els cursos, els anys,fins a quaranta-cinc, i no la vaig veure maimés ni en vaig saber res més. Però un diaaquella mestra va llegir el meu llibre i, sor-presa i commoguda, es va posar en con-tacte amb mi. La senyoreta Leonor i jo enshavíem retrobat i reconegut a través de laliteratura, la qual cosa és com un petit mi-racle que no deixa de meravellar-me.

L

ELS CAMINSDE LA

LITERATURAMiquel Martín i Serra

www.miquelmartin.cat

intre de la general inactivitat quecaracteritza el Govern de la Gene-ralitat, hi ha comptades excep-cions, com la direcció general d’Ur-banisme. Al llarg d’aquest any ha

treballat de valent per enllestir el reclamat PlaDirector Urbanístic de la Costa Brava, que ha deposar ordre a tot el litoral de les comarques giro-nines. Prèviament, el gener passat s’havia apro-vat una moratòria que impedia construir en te-rrenys en una franja de metres. El resultat ésel pla que es va aprovar dimarts passat i que ara,un cop publicat al Diari Oficial, obrirà un períodede tres mesos per presentar al·legacions i un mesd’audiència per als ajuntaments. Després, vindràl’aprovació definitiva. El pla preveu desclassifica-cions en hectàrees, modificacions urbanísti-ques i millores en la integració paisatgística. Fre-narà la construcció de més de . nous habi-tatges, gairebé la meitat dels que estaven previs-tos. El got es pot veure mig buit o mig ple. Aquestpla de protecció del litoral té prevista la modifi-

cació dels àmbits de creixement. Això vol dir quees reduirà la superfície o el nombre d’habitatgesprevistos en alguns sectors o la seva reordenació,entre d’altres. Afecta de manera desigual els dife-rents municipis de la Costa Brava. Alguns ja esta-ven adaptats a la normativa. D’altres, com Roses,el planejament preveia . nous habitatges i elpla només n’autoritza . En alguns casos, comsa Guarda de Cadaqués, es permet construir elnombre d’habitatges ja aprovats, però s’obliga arealitzar algunes modificacions.

En principi, i amb tots els matisos que es vul-gui, sembla un pla urbanístic equilibrat. Segurque no satisfà plenament els promotors, que vol-drien més superfície edificable, és lògic. I tam-poc els moviments ecologistes entorn de SOSCosta Brava. En la seva primera valoració adme-ten que «és un clar pas endavant», però tambédeixen clar que, a parer seu, és «insuficient». Ésevident que si es pretenia aconseguir un pla ra-dical, aquest s’ha quedat curt. En canvi, si l’ob-jectiu era que fos raonable, per complementarl’activitat econòmica amb la preservaciód’aquest gran actiu que és el paisatge de la CostaBrava, el conjunt del pla és acceptable. És difícilsatisfer tothom. També és cert que es podia ha-ver anat més enllà, tot i que el resultat final el tin-drem després de les al·legacions. És obvi que laGeneralitat s’ha volgut curar en salut. Frenarprojectes ja autoritzats, hauria significat un ele-vat cost en indemnitzacions a costa de l’erari pú-blic. Algú pot sostenir que més important és pre-servar el paisatge i la natura. Cert, i ha de serprioritari després de l’asfixiant pressió urbanísti-ca de les últimes dècades, però no és sobrer per-seguir l’equilibri.

D

L’URBANISMEDE LA COSTA

BRAVA

EDITORIAL

DIUMENGE, 8 DE DESEMBRE DE 2019 19

FUNDAT EL 1889

Diari de Girona© Diari de Girona, SA. Girona. Tots els drets reservats.

Director: Jordi Xargayó i Teixidor.Caps de redacció: Josep Callol (Girona i Comarques), Pep Taberner (Economia, Catalunya, Espanya i Internacional), Alfons Petit (Opinió i Dominical), Oriol Puig (Edició digital).Seccions: Laura Fanals (Política), Jordi Roura (Esports), David Céspedes (Suplements). Gerent: Fèlix Noguera i Carrillo. Direcció comercial: Anna López. Imprimeix: Impressions Intercomarcals SA. Distribució: GLV, S.L. 972 40 06 30. Dipòsit legal GE-2-1958. Any XLIV

Diari de Girona

«Segur que els socialistesantediluvians coincideixen

amb Aznar que el PSOE ja noés constitucionalista»

jamargant - 09/12/2019 08:16 - 79.155.44.80

La proximitat de lesfestes de Nadal ac-centua la soledat nodesitjada de moltespersones grans, unfenomen a l’alça a

causa de l’envelliment de la po-blació i sobre el qual la fundacióAmics de la Gent Gran vol sensi-bilitzar. Per això, ha iniciat unacampanya que busca evidenciaraquesta realitat i, sobretot, fer re-flexionar sobre com es pot pal·liar.

Amb aquest propòsit, aquestaassociació de voluntariat ha pre-parat un dinar avançat de Nadal aGirona per al dissabte de de-sembre, al que assistiran col·labo-radors i algunes de les personesque atenen. La responsable de laseva delegació gironina, MarionaPèlach, va explicar que la iniciati-va ofereix la possibilitat de fer unàpat en «un lloc diferent», queserà al restaurant de l’hotel Palaude Bellavista, que hi coopera ofe-rint «un menú a un preu ajustat».Arreu de Catalunya, l’organitzacióconvida unes . personesgrans, acompanyades de volunta-ris, a dinou àpats similars en quin-ze ciutats diferents.

Amics de la Gent Gran remarcaque hi ha . catalans vivintsols, el , dels quals tenen mésde anys; pel que fa a Girona,l’últim registre de l’Institut d’esta-dística de Catalunya xifra en. les llars formades única-ment per persones d’aquestaedat. Un col·lectiu per al qual –ex-plica la fundació– «les festes deNadal són especialment sensi-bles» i el fet de sentir-se sols elscrea «angoixa». Aquesta és la mo-tivació que hi ha al darrere de lacampanya «Fem que cap persona

passi el Nadal en soledat».Mariona Pèlach va incidir en

què la soledat es dona arreu i,també, que «hi ha persones que sesenten soles tot i tenir família». Laresponsable d’Amics de la GentGran a Girona va indicar que la fi-nalitat de la campanya és «cons-cienciar que no tothom té com-panyia». A banda de la de Nadal,la fundació també promou una al-tra iniciativa per Sant Jordi, «Ro-ses contra l’oblit». Pel que fa al di-nar del de desembre, Pèlach vaaclarir que hi acudiran personesque reben suport de la fundacióen alguns dels seus programesque, a grans trets, consisteixen enacompanyament emocional i ac-tivitats de socialització i de sensi-bilització ciutadana.

Una altra organització presenta Girona, la Federació d’associa-cions de gent gran de Catalunya,ha obert una campanya de volun-tariat per combatre la soledat icrear grups de treball als casalsdels pobles per identificar, inte-grar i acompanyar les personesque es troben en aquesta situació.

La soledat de la gent gran tam-bé preocupa la Creu Roja, que finsa l’octubre de havia atès gironins –el homes i el dones– en el projecte «Xarxa so-cial per a persones grans-Enre-da’t», que es fa a nou assembleeslocals. De tots els participants, acudeixen cada setmana a activi-tats de grup, que poden ser troba-des, tallers de treballs manuals oxerrades per promoure els vin-cles, i que enguany ja superen les. intervencions. A més, do-nen suport emocional i compan-yia als que tenen problemes d’au-tonomia, ja sigui via telefònica odesplaçant-se fins al seu domicili.

Per Nadal, la Creu Roja de Gi-rona amplia l’atenció que ofereixhabitualment a les persones gransque viuen soles; per exemple, vi-sitant-les i regalant-les un detallque, per segon any, serà fet a màpels integrants dels tallers. El re-partiment va a càrrec de volun-taris que, cada any per aquestesdates, visiten uns gironins demés de anys.

A més, un altre programa del’entitat, «Sempre acompanyats»,fa propostes específiques amb al-tres entitats gironines, com ara or-ganitzar dinars de Nadal per a per-sones grans que estan soles.

Contactes telefònicsEls ciutadans de més edat tambéestan sota el focus de Càritas Dio-cesana de Girona, que hi dedicadiversos projectes. Entre ells hi ha«A prop», que implica un contactesetmanal telefònic amb personessense companyia ni suport social;l’any passat, en va atendre . «Sergran en dignitat» i «Apadrinar un

avi» són dues iniciatives més deCàritas, la primera de les quals esconcreta en visites periòdiques acasa o la residència on viuen –les van rebre de voluntaris– ila segona –amb aliances el– posa en contacte estudiantsamb gent gran que resideix encentres. Els tres programes conti-nuen per Nadal, un període enquè, tal com va explicar la sevaresponsable, Àngels Camós, reco-manen als equips de voluntariatque fa acompanyaments a domi-cilis o residències «fer una visita oun detall extra».

Campanya de sensibilització. Just abans de les festes,Amics de la Gent Gran crida a prendre consciència quecada cop hi ha més persones grans soles, un col·lectiuamb el qual també treballen la Creu Roja o Càritas

REPORTATGE

Pili TuronGIRONA

Entitats socialsalerten de lasoledat quepateix la gentgran per Nadal

La imatge de la campanyaimpulsada per Amics de la Gent

Gran. DdG

FONT: INSTITUT D’ESTADÍSTICA DE CATALUNYA

PERSONES DE MÉSDE 65 ANYS QUEFORMEN LLARSUNIPERSONALSPERSONES DE MÉS DE 65 ANYS SOLES ENLLARS UNIPERSONALS

2018 29.300

2017 29.800

2016 31.600

2015 31.500

2014 29.800

Els programesd’acompanyamenthabituals esreforcen ambvisites, regals oactivitats com aral’organització dedinars nadalencs

Comarques

Diari de GironaDILLUNS, 9 DE DESEMBRE DE 201910

jamargant - 09/12/2019 08:14 - 79.155.44.80

Les amenaces a la vida marina,les pesqueres i els ecosistemescada cop són més latents per laprogressiva pèrdua d’oxigen alsoceans, segons ha alertat la UnióInternacional de Conservació dela Naturalesa (UICN) en un infor-me que va presentava ahir a Ma-drid durant la XXV Conferència deles Parts de la Convenció Marc peral Canvi Climàtic de l’ONU.

L’estudi adverteix que aquestadesoxigenació, provocada pelcanvi climàtic i la contaminació

dels nutrients, és una amenaçacreixent per a les pesqueres i espe-cialment per a grups d’espèciescom les tonyines, el peix espasa iels taurons. La directora generalde la UICN, Grethel Aguilar, asse-nyala que l’informe denuncia quel’escala dels danys que el canvi cli-màtic provoca sobre els oceans esconverteix en el punt estrella.

«Mentre l’oceà càlid perd oxi-gen, el delicat equilibri de la vidamarina és llançat al descontrol»,ha conclòs Aguilar, que ha insistitque «els potencials efectes ex-

EUROPA PRESS MADRID

La desoxigenació posa en perill les pesqueresi espècies com les tonyines, el peix espasa o elstaurons El canvi climàtic i els fertilitzantscontaminants en són algunes causes

trems en les pesqueres i en les co-munitats costaneres més vulnera-bles fan les decisions que s’adoptinen el marc del Cim del Clima fins itot més crucials». Els majors causants de la pèrdua d’oxigen sónel canvi climàtic, la contaminaciópels fertilitzants, les aigües residuals, els residus animals i l’a-qüicultura que provoca un exces-siu creixement d’algues que absor-beixen l’oxigen en la seva descom-posició. En aquest sentit, ha afegitque per detenir la pèrdua d’oxigenal costat d’altres impactes desas-trosos del canvi climàtic, els lídersmundials han de comprometre’simmediatament per tallar de ma-nera substancial les emissions glo-bals de gasos d’efecte d’hiverna-cle.

L’informe La Desoxigenació del’oceà: Un problema de tots és el

major estudi amb revisió de partsque avança més en les causes, elsimpactes i les possibles solucionsper a la desoxigenació dels oceans,fet per científics de institu-cions de països. És, doncs, «elmés extens sobre els oceans». En-tre les seves conclusions, afirmaque les regions de l’oceà amb bai-xes concentracions d’oxigen s’es-tan expandint, amb al voltant de enclavaments a tot el mónafectades per les condicions debaix oxigen, quan en els anys aquestes a penes arribaven a .En el mateix període, el volumd’aigües anòxiques, és a dir, zonescompletament mancades d’oxi-gen en l’oceà s’han quadruplicat,segons l’informe. «Estem veientara que s’han incrementat lesàrees amb baixos nivells d’oxigendissolt al llarg d’àmplies zones del’oceà obert», va apuntar.

El responsable de ciència mari-na i conservació del programamarí global i del programa polarde la UICN, Donen Laffoley, va as-segurar en la presentació de l’in-forme que «la gent necessita sentirsobre la desoxigenació delsoceans tant com de l’escalfamentglobal o de l’acidificació» i va asse-gurar als mitjans que encara hi hamoltes històries per explicar sobreaquesta qüestió.

Últim toc d’atenció«Aquest és, potser, l’últim avís perdespertar-se dels incontrolats ex-periments humans que estan da-nyant els oceans del món tant comles emissions de carboni continu-ïn incrementant-se», va advertir.Laffoley, un dels coautors de l’in-forme, va denunciar que la reduc-ció de l’oxigen en els oceans ame-naça els ecosistemes marins queja estan, a més, sofrint l’estrès del’escalfament global i de l’acidifi-cació.

A més, l’estudi afegeix que perdetenir aquesta «preocupant» ex-pansió de les zones de baix oxigen,és necessari detenir i donar la voltade manera decisiva a les emissions

de gasos d’efecte d’hivernacle, tantcom la contaminació per nu-trients de l’agricultura i altres fonts.«La desoxigenació està comen-çant a alterar l’equilibri de la vidamarina afavorint les espècies méstolerants a les condicions de baixoxigen, com microbis, meduses ialtres tipus de calamar a costa d’altres espècies més sensibles ales condicions de poc oxigen comla moltes espècies marines, inclo-ses algunes pesqueres», va con-cloure.

Àrees vulnerablesL’informe insisteix que com a re-sultats dels sistemes pobres enoxigen, aquestes àrees són parti-cularment vulnerables a aquestspetits canvis en l’oxigen delsoceans. Els impactes finalmentafectaran centenars de milions depersones a tot el món, alerta.

En concret, afegeix que grupsd’espècies com tonyines, peixosespasa i taurons són particular-ment sensibles al baix oxigen perla seva gran grandària i l’energiaque demanden. Aquestes espè-cies estan començant a encami-nar-se a zones d’aigües poc pro-fundes, la qual cosa els fa més vul-nerables a la sobrepesca.

Si seguim amb el mateix esce-nari, el l’oceà podria haverperdut entre el i el del seuinventari global d’oxigen. Ara bé,sota els emmascarats i canvis glo-bals que s’estan preveient, això en-cara podria arribar a ser pitjor. «Esnecessita una acció global urgentper abordar la qüestió i revertir elsefectes de la desoxigenació», re-clama la UICN.

Les xifres700ENCLAVAMENTS AMBNIVELL BAIX D’OXIGENAls anys 60 només hi havia45 punts amb aquests nivellsmínims d’oxigen.

La crisi climàtica devora l’oxigen de l’oceà i amenaça l’ecosistema

Un peix pallasso, envoltatd’algues; el fons marí, un delsfocus de desoxigenació. REUTERS

Espanya-Internacional

Diari de Girona DIUMENGE, 8 DE DESEMBRE DE 2019 29

EUROPA PRESS/DDG MEXIC DF

■ El portaveu de la Secretaria deRelacions Exteriors de Mèxic, Ro-berto Velasco, va informar ahir quel’expresident de Bolívia Evo Mora-les ha viatjat a Cuba de manera«temporal». «Pel que fa a la infor-mació que circula sobre Evo Mora-les, precisem que avui al matí elsenyor Morales ha viatjat a Cuba.

Segons ens va informar, és un viatgetemporal. Ara per ara aquesta és lainformació disponible», va infor-mar Velasco a través del seu comptede Twitter. Morales va arribar a Mè-xic per sol·licitar asil després de re-nunciar al seu càrrec el de no-vembre a causa de la pressió delsmilitars i de l’oposició, que van de-nunciar un suposat frau en les elec-cions del d’octubre. La seva mar-xa del país ha provocat grans mani-festacions dels seus defensors i par-tidaris, que han protagonitzat xocsamb les forces de l’ordre des de lla-vors a diferents zones de Bolívia.

Mentrestant, l’expresident de

Bolívia va agrair a l’Alt Comissionatde Nacions Unides per als DretsHumans que constatés fets de vio-lència que podrien constituir«greus violacions als drets hu-mans» per part de les forces de se-guretat durant el govern actual i lamandatària en funcions, JeanineÁñez , i en el marc dels episodis deviolència al país després de les elec-cions del d’octubre.«Agraeixo al’Alt Comissionat de les NacionsUnides per als Drets Humans perinformar el món que hi va havergreus violacions als drets humansper part de govern repressord’Añez», va fer saber el mandatari.

Evo Morales surt de Mèxic i viatja a Cuba de manera «temporal»L’exmandatari agraeix a lesNacions Unides que hagiparlat de les violacions delsdrets humans en les protestes

EUROPA PRESS/DDG MADRID

■ L’ambaixador del Regne Unitassegura que la dona que el vaacollir fa anys va morir per es-clerosi múltiple. Hugh Elliott ani-ma a aportar un «granet de sorra»en suport a les associacions d’es-clerosi múltiple després de conèi-

xer que la dona burgalesa quebuscava per agrair-li que l’acollísa casa el , Lourdes Arnaiz, vamorir amb anys a causad’aquesta malaltia. A través d’unvídeo publicat en el seu comptede Twitter, Elliott relata el desen-llaç de la recerca que va donar aconèixer fa uns dies a la mateixaxarxa social on, també a travésd’un vídeo, va recordar el seu pri-mer viatge a Espanya, el i aLourdes, la dona que el va acollirllavors a casa seva durant cinc diesquan tenia problemes.

La dona que va acollirl’ambaixador del RegneUnit va morir d’esclerosiA través de Twitter, HughElliott relata que LourdesArnaiz va morir amb 35 anysa causa de la malaltia

jamargant - 09/12/2019 08:16 - 79.155.44.80

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 8 DE DESEMBRE DEL 2019 | Nacional | 23

1180

54-1

2209

48Q

Un ciutadà espanyol pagavora 60 euros anuals permantenir encesa la neve-ra, contra els 24,9 eurosque es paguen a Bulgària,els 44,1 euros que costa aFrança o els 50,9 d’Àustriai els 53,9 de Portugal. Éscert que a Dinamarca espaguen 74,6 euros i a Ale-manya 77,2, però nomenys cert és que enaquest darrer país el salarimínim interprofessionalsupera els 1.500 euros,més de 600 euros més queel salari mínim espanyol.

De fet, en la primerameitat de l’any 2019 elspreus es van encarir alconjunt de països euro-peus i Espanya ocupa lacinquena posició en laclassificació (d’un total de25 països), al darrered’Alemanya, Dinamarca,Bèlgica i Irlanda, segons eldarrer informe d’Euros-tat, l’institut d’estadísticaeuropeu. De gener a juny,els preus mitjans de l’elec-tricitat es van encarir lleu-gerament i es van situar

en els 21 euros per cada100 kWh, però a Espanyavan ser lleugerament su-periors i van arribar als 24euros/100 kWh, segonsdades de l’Eurostat. La pu-jada en els darrers onzeanys, però, ha estat de vo-ra el 70% (68%), si es com-paren els 0,1124 euros aquè es pagava el kWh elprimer semestre de l’any2008 amb els 0,1889 eu-ros que costava el primersemestre del 2019 (impos-tos a banda).

Les dades de l’Eurostatfan referència a la primerameitat de l’any, però tam-bé al mes d’octubre la fac-tura es va encarir en rela-ció amb un mes abans, un5,3%, segons les dades ob-tingudes del simulador dela Comisión Nacional delos Mercados y de la Com-petencia (CNMC). L’orga-nisme situava la facturaper a un consumidor tipusamb una potència con-tractada de 4,4 quilowattsi un consum anual de vora3.000 quilowatts hora(250 kWh al mes), ques’aculli a la tarifa reguladao al preu voluntari per al

petit consumidor (PVPC)en 55,22 euros durant elmes d’octubre, uns 2,79euros més que al mes desetembre, segons recullEfe.

El preu registrat per laCNMC sí que inclou els im-postos, de manera que sies compara el rebut de l’oc-tubre d’enguany amb el del’octubre del 2018 s’apre-cia una rebaixa de l’11,5%,quan es va situar en 62,30euros (7,18 euros més queenguany).

El preu mitjà de la llumen el mercat majorista–que representa prop del35% del rebut final– es vasituar al mes d’octubre enels 47,17 euros el mega-watt hora (MWh) –un me-gawatt correspon a milquilowatts–, més de 5 eu-ros per sobre dels 42,11euros per megawatt queva marcar al setembre, elmés baix del 2019.

Pel que fa al preu delgas, l’oficina d’estadísticaeuropea també situa Espa-nya al capdavant delspreus més elevats entreels 25 països estudiats,amb tarifes de 0,0736 eu-

ros el quilowatt hora, i no-més superada per Suècia(0,1183 euros/kWh), elsPaïsos Baixos (0,0921),Dinamarca (0,0855), Ità-lia (0,0769) i Portugal(0,076), sempre comp-tant els preus sense im-postos. Per sota de l’Estat

espanyol queden païsoscom ara França, Àustria,Alemanya, Txèquia, Eslo-vènia i Grècia.

El preu de l’energia a laUnió Europea depènd’una sèrie de condicionsd’oferta i demanda dife-rents, incloent-hi la situa-

ció geopolítica, la combi-nació d’energia nacional,la diversificació d’impor-tacions, els costos de xar-xa, els costos de proteccióambiental, les condicionsmeteorològiques severes oimpostos al servei, entrealtres factors. ■

aEl preu del kWh és el cinquè més car de la Unió Europea,segons l’Eurostat aEl rebut va tornar a pujar un 5,3% almes d’octubre aTambé es paga més que a França pel gas

El preu de lallum s’haencarit un 70%des del 2008

E. GarciaBARCELONA

Preus de l’energia per als consumidors domèstics

Ale

man

yaD

inam

arca

Bèl

gica

Irlan

daEs

tat

espa

nyol

Itàlia

Xipr

e UEPo

rtug

alRe

gne

Uni

tH

olan

daÀ

ustr

iaSu

ècia

Luxe

mbu

rgFr

ança

Txèq

uia

Finl

àndi

aGr

ècia

Eslo

vèni

aLe

tòni

aEs

lovà

quia

Rom

ania

Estò

nia

Polò

nia

Croà

cia

Mal

taLi

tuàn

iaH

ongr

iaB

ulgà

ria

Suèc

iaH

olan

daD

inam

arca

Itàl

iaPo

rtug

alEs

tat

espa

nyol

Fran

çaIr

land

aÀ

ustr

ia UEA

lem

anya

Txèq

uia

Eslo

vèni

aG

rèci

aB

èlgi

caRe

gne

Uni

tPo

lòni

aEs

tòni

aLi

tuàn

iaB

ulgà

ria

Eslo

vàqu

iaLu

xem

burg

Letò

nia

Croà

cia

Rom

ania

Hon

gria

0

0,05

0,10

0,15

0,20

0,25

0,30

0,35

0

0,02

0,04

0,06

0,08

0,10

0,12

Electricitat (euros / kWh)

Gas (euros / kWk)

Evolució del preu de l’electricitat a l’Estat espanyol (euros / kWh)

FONT: EUROSTAT

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019

0.1124

0.12940.1417

0.1597

0.1766 0.1752 0.17020.1815

0.17180.1805

0.1873 0.1889

Inauguració de les obres de

remodelació de l'Ajuntament de la

Tallada d'EmpordàPor Redacción Girona - 7 diciembre, 2019

El president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer; l'alcaldessa de la Tallada

d'Empordà, Maria Dolors Guàrdia, i el director dels Serveis Territorials del Departament

de la Presidència a Girona, Raül Morales, descobreixen una placa commemorativa

Les actuacions han consistit en la instal·lació d'un ascensor i l'adaptació de l'Oficina

d'Atenció al Ciutadà a la planta baixa de l'edifici

La plaça de l'U d'Octubre del 2017 ha estat escenari aquest dissabte de l'acte

institucional d'inauguració de les obres de remodelació de l'Ajuntament de la Tallada

d'Empordà, amb la presència de Miquel Noguer, president de la Diputació de Girona;

Maria Dolors Guàrdia, alcaldessa de la Tallada d'Empordà; Raül Morales, director dels

Serveis Territorials del Departament de la Presidència a Girona; Joan Manel Loureiro,

president del Consell comarcal del Baix Empordà, i Antoni Fernández, primer tinent

d'alcalde de la Tallada d'Empordà.

Les obres han consistit en la instal·lació d'un ascensor i l'adaptació de l'Oficina d'Atenció

al Ciutadà a la planta baixa, amb l'adequació de les portes i la redistribució de l'espai,

per adaptar-les a la normativa vigent i fer-les accessibles a aquelles persones que

presenten algun tipus de discapacitat física. És la intervenció més important que s'ha

realitzat a les dependències municipals des dels anys vuitanta. El cost total d'aquest

projecte ha estat de 74.569,85 euros, dels quals la Diputació de Girona n'ha finançat

38.000, el 50,9%. Abans dels parlaments, s'ha descobert una placa commemorativa.

«Tots som conscients de la importància de la promoció de l'accessibilitat com a

instrument per fer efectiu el principi d'igualtat dels ciutadans sobre supressió de

barreres arquitectòniques. I amb aquesta actuació, es facilita que les persones amb

discapacitat millorin la seva autonomia i incrementin la seva participació en la vida diària

i social del municipi. Per això, des de la Diputació de Girona, ens hem implicat amb

tanta fermesa des del primer dia en el finançament d'aquest projecte», ha ressaltat

Miquel Noguer. Per la seva part, Maria Dolors Guàrdia ha destacat que «la millora de les

dependències municipals, a més del que ha destacat el senyor Noguer, ens

permet actualitzar els sistemes informàtics i, d'aquesta manera, donar resposta als

requeriments actuals en administració electrònica i, sobretot, poder atendre millor i

oferir un millor servei als nostres veïns i veïnes».

Abans de l'acte, el president de la Diputació de Girona ha signat al despatx de l'Alcaldia

en el llibre d'honor de l'Ajuntament de la Tallada d'Empordà.

Redacción Girona

https://www.noticiasde.es/girona/

Presentació d’una nova monogra�a

dels «Quaderns de la Revista de

Girona», dedicada a Sant Julià de

RamisPor Redacción Girona - 9 diciembre, 2019

La col·lecció «Quaderns de la Revista de Girona», editada per la Diputació conjuntament

amb l’Obra Social “la Caixa”, segueix publicant monografies dedicades als pobles i

ciutats de les comarques gironines. Fa pocs dies es presentava el llibre dedicat a Amer, i

ara és el torn de Sant Julià de Ramis.

El llibre, escrit per tres persones nascudes a Sant Julià de Ramis i que hi resideixen

(Anna Ribas, Pere Pujolràs i Marina Canals), és el número 203 d’aquesta col·lecció i fa

que siguin 117 els municipis que ja disposen d’una monografia.

La presentació d’aquesta publicació va tenir lloc dijous al vespre al Centre Cívic de Sant

Julià de Ramis i va anar a càrrec d’Albert Piñeira, vicepresident de la Diputació de

Girona; de Marc Puigtió, alcalde de Sant Julià de Ramis; de Rosa Maria Gil, directora de

la col·lecció; de Narcís Casassa, alcalde de Sant Julià de Ramis en el període 2003-2015,

i d’Anna Ribas, Pere Pujolràs i Marina Canals, els autors del llibre.

El llibre. Aquest quadern, escrit per tres persones nascudes a Sant Julià de Ramis i que

hi resideixen, vol ser un recull dels trets més destacables d’aquest poble, situat al nord

del Gironès. Des d’un punt de vista històric, comença per la prehistòria i arriba fins als

nostres dies. També inclou aspectes vinculats a l’entorn natural, la vida social, les

activitats econòmiques i els equipaments i serveis actuals de Sant Julià de Ramis, entre

molts altres temes.

Seguint amb les coordenades pròpies dels «Quaderns de la Revista de Girona», el llibre

consta de trenta-set capítols, al llarg dels quals els autors han anat desglossant les

característiques més destacades del municipi. Així, els capítols estan dedicats al riu Ter i

al riu Terri; a les singularitats geològiques; a les vies de comunicació; al poblat ibèric,

situat al cim de la muntanya de Sant Julià; al castell fortí, una de les darreres fortaleses

militars construïdes a Catalunya; a les festes; a l’escola; als personatges il·lustres; a la

vida social, i també al present i al futur de Sant Julià de Ramis.

Anna Ribas (Sant Julià de Ramis, 1965) és catedràtica de geografia a la Universitat de

Girona. La seva recerca gira al voltant de l’anàlisi i la gestió dels riscos naturals (en

especial, les inundacions) i dels problemes associats a la gestió de l’aigua. Ha publicat

diversos llibres i articles relacionats amb aquests aspectes.

Pere Pujolràs (Sant Julià de Ramis, 1959) és diplomat en magisteri i postgraduat en

educació musical. Exerceix de mestre de primària a l’escola Agustí Gifre, de Sant

Gregori. Des de l’any 1999 és regidor a l’Ajuntament de Sant Julià de Ramis.

Marina Canals (Sant Julià de Ramis, 1961) és llicenciada en història i en dret i diplomada

en gestió i administració pública. Treballa al Departament d’Intervenció i Tresoreria de

l’Ajuntament de Sant Julià de Ramis des de l’any 1983.

La col·lecció. «Quaderns de la Revista de Girona» fa un intens recorregut per la

geografia, la cultura i la història de les terres gironines mitjançant les seves dues línies

de publicació: les monografies locals (estudis sobre el passat i el present de pobles i

ciutats) i les guies (dedicades a qüestions d’abast general).

Redacción Girona

https://www.noticiasde.es/girona/

ART

El Museu de Montserrat acollirà a partir de divendres «Memòria» de Jordi Isern

La mostra, comissariada per José Corredor-Matheos, es podrà veure a la Sala Daura �ns al 3 de maig de 2020

per Redacció, 9 de desembre de 2019 a les 09:07 | (https://www.naciodigital.cat/manresa/pdf.php?id=87566)

El proper divendres, 13 de desembre, a 2/4 d'1 del migdia, tindrà lloc al Museu de Montserrat

la inauguració de l'exposició Memòria, de Jordi Isern (Barcelona, 1962). La mostra,

comissariada per José Corredor-Matheos, es podrà veure a la Sala Daura �ns al 3 de maig de

2020. L'acte serà presidit pel P. Abat Josep M. Soler.

L'obra de Jordi Isern es caracteritza per una necessitat de conèixer més enllà del que ens

permeten els nostres sentits. Ens atrau, ens inquieta i desperta en el nostre interior un ressò,

com si dins tinguéssim rastres d'un coneixement previ i ens resultessin familiars. Les tres

parts d'aquesta insta7lació, que en total compta amb 147 peces –totes elles creades per a

Montserrat-, exposen les etapes d'un procés de re:exió i vivència personal de l'artista. En la

primera cambra, el conjunt de rostres i cossos representen la Memòria del meu cos; en la

segona, els cinc llits pintats evoquen la Memòria de l'abisme; �nalment, en el tercer espai,

Memòria del Tot, trobem la peça d'un sudari que vol suggerir l'Absolut. Tant el que és pla

com el tridimensional, si deixem que actuï dins nostre, acaba formant part de nosaltres,

espectadors, que som convidats a ser actors d'aquest muntatge. Jordi Isern és un artista

conscient de les seves passes i cerca la transcendència: deixar que els límits del

coneixement s'esvaeixin i es pugui percebre la visió última de l'Absolut.

Jordi Isern ha fonamentat el seu treball artístic dels darrers anys en la re:exió sobre la

mirada de la pintura. Com la veu ell i el públic, i com ens mira. L'artista es preocupa per

generar a l'espectador un clima perceptiu i transcendent i les seves exposicions-escenaris

pretenen generar espais on es pugui respirar profundament l'obra. Aquest és també el

propòsit de la mostra que prepara per al Museu de Montserrat. Isern cerca una experiència

meditativa, un espai re:exiu sobre el sentit de l'existència humana, fent memòria del propi

cos, de les pors i dels anhels. "Pinto per a reconstruir no sé exactament quina cosa, però em

sento com un rastrejador, com un arqueòleg que burxa, que cerca empremtes, pistes, indicis

de dimensions no evidents en les coses més senzilles, quotidianes, en l'inevitable trànsit

dels cossos i les coses", raona.

Jordi Isern viu a Sant Iscle d'Empordà. És Doctor en Belles Arts per la Universitat de

(https://www.naciodigital.cat/manresa/)

Privacy

Barcelona. Va obtenir la beca d'Arts Plàstiques de la Generalitat (1985) i la de pintura de la

Fundació Güell (1986). Entre altres, ha estat guardonat amb el I Premi Honda de Pintura

(2007) i el I Premi de Pintura de la Fundació Vila Casas (2010). Els darrers anys ha

desenvolupat el projecte Origen al Museu de la Garrotxa d'Olot i a diversos espais de Girona.

També ha pres part en el cicle Exposicions Viatgeres de la Diputació de Girona.

Diari de GironaDILLUNS, 9 DE DESEMBRE DE 201942

Blanes, Cadaqués, Olot, SantaColoma de Farners, Torroella deMontgrí.

PALAMÓSBalcans A 2/4 de 8 de la tar-da, a la biblioteca Lluís Barceló iBou, xerrada «Balcans, el murinvisible d’Europa» a càrrec deGina Salvador i Borja García.

CARTELLÀPessebre El tradicional pesse-bre de Can Roseta està obert alsvisitants d’11 del matí a 1 delmigdia i de 4 a 6 de la tarda,dies festius inclosos. Fins el 10de febrer.

PLATJA D’AROLlums Al Carrer Miramar, tú-nel de llum i espectacle musicalde Nadal. De dilluns a dijous:18.30, 19 i 19.30 h. Divendres idissabtes: 18.30, 19, 19.30, 20,20.30 h. Fins al 6 de gener.

Tió A l’Avinguda de S’Agaró,exposició del Tió de Nadal. Finsal 27 de desembre.

CALONGE I SANT ANTONITaller A 1/4 de 4 de la tarda, al’Escola Llevantí de Mar, tallerde fanalets.

SANTA CRISTINA D’AROBústia «Rodem per la mara-tó». Durant els entrenamentsdel CP Cristinenc al pavelló d’es-ports, bústia solidària.

BANYOLESExposició Coincidint amb elcentenari del naixement de Joande Palau, el Museu ArqueològicComarcal de Banyoles acull, finsel 5 de gener, una exposició ofe-reix una mirada retrospectiva ala figura d'aquest prolífic pintorbanyolí. Una revisió a la sevabiografia i llegat artístic a partirdels seus dibuixos.

Exposició El Museu Darderde Banyoles acull, fins el 5 degener, l’exposició «Girones», dePere Soler. L'exposició, produïdapel Museu Etnològic del Mont-seny d’Arbúcies, presenta 25 fo-tografies de gran format a partirdel treball del reconegut fotò-graf Pere Soler i el pilor AndreuPujades, que durant els darrersanys han sobrevolat els cels deles terres gironines per obtenirimpactants imatges, que enspresenten la gran diversitat depaisatges de la nostra terra.

Exposició El Museu Darderde Banyoles acull, de formapermanent, l’Espai d’Interpre-tació de l’Estany, un equipamentmuseístic de nova generació,equipat amb les tecnologies més modernes i amb un discurs ex-positiu innovador. Una mirada alpassat, al present i al futur deles ciències naturals. - També de forma permanentes pot visitar, a l’espai del sote-rrani del Museu Darder, unacol·lecció que ens permet enten-dre i recrear com era la visió

que al s. XIX i principis del s. XXes tenia de les ciències naturals.Més informació a: www.museus-debanyoles.cat.

CASTELLÓ D’EMPÚRIESExposició El Museu de laCiència i la Tècnica de Catalunya- La Farinera, acull de formapermanent una exposició queincorpora tota una sèrie de su-ports a la visita: maquetes, au-diovisuals, mostres... que per-meten conèixer d’una maneraamena i experimental els diver-sos continguts del museu. Així,es poden veure les seccions «Demolí fariner a Farinera», «Lafont d’energia», «El blat, la fari-na i el pa» i «El procés produc-tiu». Per a més informació i ho-raris, visiteu el web del museu:www.ecomuseu-farinera.org.

Exposició El Museu d’Histò-ria Medieval de la Cúria-Presó, s.XIV de Castelló d’Empúries(MHMCE), l’equipament museís-tic de referència sobre la histò-ria local de Castelló d’Empúries,és des de l’any 2009 una col·lec-ció museística oberta al públicque acull els elements més re-presentatius del passat històricdel municipi, amb especial aten-ció al període medieval i als ves-tigis arqueològics de la comuni-tat jueva local durant l’Edat Mit-jana, com ara la col·lecció lapi-dària hebrea procedent de l’an-tic fossar medieval dels jueus.- Horaris: Hivern (1/11 – 31/3):Dilluns tancat. Només visitesconcertades. De dimarts a diu-menge: 10 a 14 h i 16 a 18 h. Pri-mavera i tardor (1/4 – 30/6) i(12/9 – 31/10): Dilluns tancat.Només visites concertades. Dedimarts a diumenge (dies nofestius) i festius: 10 a 14 h i 16 a19 h. Estiu (1/7 – 10/9): De di-lluns a diumenge (dies no fes-tius), horari intensiu: 10 a 20 h

FIGUERESExposició La sala del Refec-tori i el Claustre dels Caputxinsde Figueres acull, fins el pròxim16 de desembre, l’exposició«Obres seleccionades i premia-des dels Premis d’Arquitecturade les Comarques de Girona2019». Aquesta mostra vol do-nar a conèixer l’arquitectura re-alitzada durant el 2018.

Exposició El Museu de laTècnica de l’Empordà, a Figue-res, acull, de forma perma-nent, una exposició de pecesque formen part del fons delmateix museu, i és una de lesmillors col·leccions dedicades ales màquines que simbolitzen eltemps de la Revolució Industrial.Horari: De dimecres a dissabtede 10 a 13 h i de 16 a 19 h. Diu-menges de 10.30 a 13 h. Dimartsde 16 a 19 h.

Museu Dalí El Teatre-MuseuDalí, l’objecte surrealista mésgran del món, ocupa l’edifici del’antic Teatre Municipal, cons-trucció del segle XIX, parcial-ment destruït a la fi de la GuerraCivil. Sobre aquestes ruïnes, Dalíva decidir crear el seu museu.L’equipament acull, de formapermanent, una exposició dedi-cada al geni del surrealisme. Pera més informació i horaris visi-teu www.salvador-dali.org.

GIRONAExposició La sala RafaelMasó de la Demarcació de Giro-na del Col·legi d’Arquitectes deCatalunya (COAC) acull, fins al19 de desembre, l’exposició «Lina Bo Bardi a Bahia». Aquestamostra dona a conèixer lesobres que l’arquitecta italobrasi-lera va realitzar a Bahia entre

1958 i 1964, a través de maque-tes, una instal·lació fotogràfica,el Timeline amb la vida i obra del’arquitecta i peces de mobiliari.

Exposició El Claustre de LaMercè acull, fins al 19 de de-sembre, l’exposició «Blue SkiesRed Panic. Anys '50 a Europa».La mostra tracta de crear unaimatge visual de la dècada de1950 que inclogui els països del’est i l’oest. És doncs una mos-tra en què diferents ciutats eu-ropees han aportat imatges del'època per tal de crear un relatvisual que ens aproximi d'algunamanera a la realitat d'Europa enaquest període.

Exposició El CaixaForum Gi-rona acull, fins el 23 de febrer,l’exposició «Les avantguardeshistòriques 1914-1945. Cons-truint nous mons». La col·leccióde l’Institut Valencià d’Art Mo-dern (IVAM) és un referent es-panyol i internacional en l’art deles avantguardes del segle XX,una època poc representada ales col·leccions del nostre país.

Exposició Al Claustre de laMercè s’hi pot visitar, fins el 20de desembre, l’exposició «De lapuresa al desig» del Gremi arte-sà tèxtil de Catalunya.

Exposició Al Museu d'Històriadels Jueus s’hi pot visitar fins el30 d’abril, l’exposició «ParallelTraces. Una nova mirada al pa-trimoni jueu». Una mostra sobreles empremtes jueves en l’arqui-tectura i l’urbanisme del passat idel present, en 5 ciutats euro-pees: Girona, Belgrad (Sèrbia),Tblisi (Geòrgia), Breslau (Polò-nia) i Sighet (Romania), a travésde mirades molt personals icreatives. Projecte en el marcdel programa Creative Europe2018-2020 de la Comissió Euro-pea. Entrada lliure.

Exposició La seu de Gironadel Museu d’Arqueologia de Ca-talunya explica, en la seva expo-sició permanent, l’activitat hu-mana des de l’aparició de l’ho-me fins a l’època tardoromana,a través de materials arqueolò-gics trobats a les excavacions dejaciments de les comarques gi-ronines. Per realitzar la visita alMuseu de manera cronològica,cal començar pel sobreclaustre.

Exposició L’Espai Santa Cate-rina, a la seu de la Generalitatde Catalunya aGirona acull, finsel pròxim 14 de desembre, l’ex-posició «L’envelat. Arquitecturasingular i símbol de la festa ma-jor». La mostra analitza el feno-men cultural dels envelats defesta major, el tradicional espaide balls, concerts i tota classed’activitats populars.

LA JONQUERAExposició La temàtica del'exposició permanent del Mu-seu Memorial de l’Exili (MUME),que és la més extensa i el re-clam bàsic del museu, està dedi-cada a l'exili republicà del 1939,als seus antecedents i a les se-ves repercussions més immedia-tes. Elaborada en funció de pú-blics molt diversos, aquesta ex-posició posa a disposició dels vi-sitants diversos nivells de lectu-ra que permetin una major omenor complexitat interpretati-va sense apartar-se en cap mo-ment del rigor científic. Natural-ment, es parteix del principi queel rigor no ha d'estar renyit ambl'amenitat. Així, els recursos au-diovisuals i les diferents formesd'escenificació s’han fusionatamb d'altres de més tradicionalscom poden ésser els panells ex-

plicatius o l'exposició de docu-ments originals de gran interèshistòric. Pel que fa als contin-guts, el projecte museogràfic,redactat pels historiadors EnricPujol i Jaume Santaló i dissenyatper l’escenògraf Sr. Ignasi Cris-tià, consta d’una exposició per-manent dividida en cinc àmbits.

Exposició El Museu Memo-rial de l’Exili (MUME) acull, finsa finals d’any l’exposició «Testi-moni de l'exili infantil a Mèxicdurant la Guerra Civil, amb lahistòria de la família BarrosoCamarena», dins la secció Bio-grafies d'exiliats.

L’ESCALAExposició El Museu de l’An-xova i de la Sal de l’Escala acullde forma permanent una expo-sició que mostra un recorreguttemàtic sobre la història de lapesca i la salaó al municipi del’Escala, des dels seus inicis, aixícom la procedència i la texturadels diferents tipus de sal, en co-merç marítim, la importànciadels alfolins i dels usos de la salen l’alimentació i en l’imaginaripopular, a més d’altres aspectesde la tradició. Horari de visitesal Museu: de dilluns a dissabtede 10 a 13 h i de 17 a 20 h. Diu-menges de 10 a 13 h.

OLOTExposició La Sala Oberta delMuseu de la Garrotxa acull, finsel 6 de gener, l’exposició «Jo Ex-poso». Portes obertes als ma-gatzems del Museu perquè tot-hom pugui ser comissari de l’ex-posició. Els participants han po-gut escollir quina és l’obra quemereix ser exposada, seguint elsseus criteris personals de tria,de manera que tothom ha createl seu propi relat lliurement.

PALAFRUGELLExposició El Museu del Surode Palafrugell acull de formapermanent l’exposició divulga-tiva «Cork in progress».

Exposició El Museu Can Ma-rio (Fundació Vila Casas) de Pa-lafrugell exposa de forma per-manent el seu fons. Els dissab-tes i diumenges, a les 12 del mig-dia, es fan visites guiades al fonsd’escultura de la Fundació.

Exposició La Fundació JosepPla exposa de forma perma-nent «Josep Pla (1897-1981). Enaquesta exhibició s’hi pot veureun audiovisual de presentacióde l’escriptor i seguidament visi-tar la casa natal de Josep Pla(carrer Nou, 49) on hi hainstal·lada l’exposició perma-nent que explica les trajectòriesvital, literària i periodística del’autor, emmarcades en l’evolu-ció històrica del s. XX.

PALAMÓSExposició Exposició perma-nent al Museu de la Pesca. Mos-tra la relació bàsica entre l’ésserhumà i la mar. Ho fa d’una ma-nera oberta, participativa i in-terpretativa, de forma que elsvisitants se sentin còmplicesd’una història que gira entorndel peix i la pesca, i surtin delmuseu amb una mirada novad’aquesta activitat econòmica. Através d’un pròleg audiovisualinicial i 5 àmbits temàtics, el vi-sitant descobreix el món de lapesca marítima al nostre territo-ri. La clau de l’exposició rau atrobar els orígens d’un món ac-tiu i viu, com es pot comprovaren el moll pesquer del port dePalamós. Per a més informació:http://museudelapesca.org.

PLATJA D’ARO

Exposició A la planta supe-rior del Castell de Benedor-miens, exposició permanent delFons Municipal d’Art.

PORQUERESExposició El Centre Cívic dePorqueres acull, fins al 20 dedesembre l’exposició participa-tiva «Plantes silvestres. La floralocal oblidada».

PÚBOLExposició El castell de Púbolacull l'exposició «Gala/Dalí:imatge i mirall», amb una sei-xantena de fotografies, cinc deles quals inèdites, que explorenla relació entre Dalí i Gala a tra-vés de la imatge. La mostra, quees podrà veure fins al 6 de ge-ner de l'any que ve, ressegueixla vida del geni i de la seva musaabans i després de l'estiu del1929, quan va tenir lloc la troba-da que va unir les seves vides

QUARTEscultura El Museu de la Te-rrissa acull, fins el pròxim 15 dedesembre, l’exposició temporalde ceràmica «Criatures», de deles artistes Ondina Oliva, AnnaFerrer i Leo Sánchez.

Escultura El Museu de la Te-rrissa de Quart acull de formapermanent una mostra centra-da en l’art de la ceràmica. La te-rrissa ha estat per a moltes po-blacions un recurs vital durantsegles. Però, amb el pas deltemps i amb el sorgiment de lesnoves societats, les necessitatshan canviat i la tradició terrisse-ra ha treballat amb nous mate-rials i models productius.

RIPOLLExposició El Museu Etnogrà-fic de Ripoll és memòria i ésvida: llegat de les persones queens han precedit i ensenyamentper al futur. Les generacions ac-tuals i les que ens succeeixinsom i seran producte d’antiguesformes de viure, pensar i lluitar.El museu del segle XXI ha depermetre’ns entendre l’actuali-tat amb aquests instruments. Elseu coneixement és indispensa-ble per crear un projecte comú iens ajuda a observar els nostrespropis objectes amb una novamirada, obrint-nos interrogantsplens de significat.

SANT FELIU DE GUÍXOLSExposició A la Casa Irla espot visitar l’exposició «La vidaroda» de Maria Sola i Tony Azo-rín. Fins al 5 de gener de 2020.

TORROELLA DE MONTGRÍExposició El Museu de la Me-diterrània acull de forma per-manent una exposició que pro-posa la descoberta de la Medite-rrània amb els cinc sentits, ambel fil conductor dels sons i lesmúsiques. Els sons en tant quepoden mostrar-nos el medi na-tural mediterrani i les músiquesque són el testimoni del paperde l’Home a l’espai. Paral·lela-ment, al visitant se li plantejauna visió crítica i reflexiva. No estracta només de cantar leslloances d’una mediterràniaimaginària sinó la d’un espaique pateix moltes fissures: gue-rres que no s’acaben, problemesd’entesa, un medi maltractat...

Exposició El Museu de la Me-diterrània i l’Associació d’Amicsdels Gegants i Capgrossos de To-rroella de Montgrí produeixenl’exposició «Montgrí. Una histò-ria de gegants». Una exposiciósingular, que posa en valorl'imaginari festiu de Torroella apartir d’un anàlisis històric i so-cial inèdit fins el moment.

Mercats

Nadal

La Marató

Xerrades

Exposicions

Agenda i Cartellera Els actes per publicar a l’agenda s’han d’enviaramb 72 hores d’antelació com a mínim a l’adreça

de correu agenda@ddg.cat

AVUI DESTAQUEM

Girona

Exposició «L’apuntador i altressímptomes» de Núria Güell El Bòlit, Centre d’Art Contemporani acull, fins al 23 de març, l’ex-posició «L’apuntador i altres símptomes» de Núria Güell. Aquestamostra inclou obres recents de l’artista en la línia d’art polític i acti-visme social. El seu marcat compromís i posicionament activista ge-nera una obra reivindicativa que aborda temes com el feixisme.

Banyoles

Exposició fotogràfica «Girones»de Pere Soler al Museu Darder El Museu Darder acull, fins al 5 de gener, l’exposició «Girones»,de Pere Soler. La mostra, produïda pel Museu Etnològic del Mont-seny d’Arbúcies, presenta 25 fotografies de gran format a partir deltreball del reconegut fotògraf Pere Soler i el pilot Andreu Pujades,que durant els darrers anys han sobrevolat els cels gironins.

GIRONA

Presentacions de llibres sobreCorea i manga a Nipponia L’acadèmia Nipponia Idiomes de Girona acull a partir de les set lapresentació de dos llibres a càrrec dels seus autors. Es tracta de Co-rea del Norte. Puerta abierta al país más enigmático del mundo, deMarc Bernabé, i de 501 Mangas que leer en español, de Marc Berna-bé i Oriol Estrada.

jamargant - 09/12/2019 08:14 - 79.155.44.80

EL PUNT AVUIDILLUNS, 9 DE DESEMBRE DEL 201938 | Apunts |

Mercats� Blanes, Cadaqués, Olot, Riude-llots de la Selva, Santa Coloma deFarners i Torroella de Montgrí.

BallsFORTIÀ� 17.30. Centre agrícola social.Ball de tarda amb Xavi de Roses.

ConcertsSANTA CRISTINA D’ARO� 18.00. Espai Ridaura. Audicionsde l’Escola de Música: piano i vio-lí.

PessebresCARTELLÀ� 11.00 a 13.00 i de 16.00 a 18.00.Pessebre de Can Roseta.

RIPOLL� Pessebre monumental de ToniColomé, al Museu Etnogràfic. Finsal 6 de gener. Dins la programacióNadal al Museu.

TORROELLA DE MONTGRÍ� Pessebre de Josep Mir, al Museude la Mediterrània. Fins al 3 de fe-brer.

FiresFIGUERES� Mercat de Nadal, a la Rambla.Fins al 24 de desembre.

GIRONA� Mercat de Nadal, de 10.00 a21.00, a la plaça de la Indepen-dència. Dies 25 i 26 de desembre i1 de gener, tancat.

InfantilsARBÚCIES� Activitat del cicle Nadal al Mu-seu, al Museu Etnològic del Mont-seny-La Gabella. Cada dia, fins al7 de gener.� 17.30. Biblioteca. Club de lecturainfantil: Flairosa, la bruixa dels sa-bons, de Carles Sala i Vila.

BANYOLES� Activitat del cicle Nadal al Mu-seu, al Museu Darder i al MuseuArqueològic Comarcal. Cada dia,fins al 7 de gener.

BREDA� Activitat del cicle Nadal al Mu-seu, al Museu municipal JosepAragay Cada dia, fins al 7 de ge-ner.

CAMPRODON� 16.00 a 20.00. Pavelló vell. Parcinfantil.

FIGUERES� Activitat del cicle Nadal al Mu-seu, al Museu de l’Empordà. Cadadia, fins al 7 de gener.

GIRONA� Activitat del cicle Nadal al Mu-seu, al Tresor de la Catedral, alMuseu d’Història i al Museu delCinema. Cada dia, fins al 7 de ge-ner.� 17.30. Biblioteca Carles Rahola.Moixaines nadalenques, ambCançons i jocs de falda.� 18.00. Biblioteca Carles Rahola.Ding dang dong, taller familiar decreació de campanetes.

L’ESCALA� Activitat del cicle Nadal al Mu-seu, al Museu de l’Anxova i de laSal. Cada dia, fins al 7 de gener.

LA BISBAL D’EMPORDÀ� Activitat del cicle Nadal al Mu-seu, al Terracotta Museu de cerà-mica. Cada dia, fins al 7 de gener.

LLÍVIA� Activitat del cicle Nadal al Mu-seu, al Museu municipal. Cadadia, fins al 7 de gener.

OLOT� Activitats del cicle Nadal al Mu-seu, al Museu dels Sants i al Mu-seu de la Garrotxa. Cada dia, finsal 7 de gener.

PALAFRUGELL� Activitat del cicle Nadal al Mu-seu, al Museu del Suro. Cada dia,fins al 7 de gener.� Museu del Suro. Vine a conèixerel Tió del Museu i fes-te una selfieal photocall de Nadal.

PALAMÓS� Activitat del cicle Nadal al Mu-seu, al Museu de la Pesca. Cadadia, fins al 7 de gener.

PLATJA D’ARO� Exposició del Tió de Nadal al’avinguda de s’Agaró, confluènciaamb carrer Pineda de Mar. Fins al27 de desembre.� 17.30. Biblioteca Mercè Rodore-da. Club de no lectura: Avui no lle-gim, a càrrec d’Olga Cercós.

RIPOLL� Activitat del cicle Nadal al Mu-seu, al Museu Etnogràfic. Cadadia, fins al 7 de gener.

SANT FELIU DE GUÍXOLS� Activitat del cicle Nadal al Mu-seu, al Museu d’Història. Cada dia,fins al 7 de gener.

SANT JAUME DE LLIERCA� 17.00. Sala Mateu. BibliocarretóContes populars.

SANTA COLOMA DE FARNERS� 17.30. Biblioteca Joan Vinyoli.Club de lectura infantil Club mi-núscules: avui, Hilda y el trol i Hil-da y el gigante de media noche, deLuke Pearson, a càrrec de Pau Pu-jol.

TORROELLA DE MONTGR� Activitat del cicle Nadal al Mu-

seu, al Museu de la Mediterrània.Cada dia, fins al 7 de gener.

ULLASTRET� Activitat del cicle Nadal al Mu-seu, al Museu d’Arqueologia deCatalunya-Ullastret. Cada dia, finsal 7 de gener.

TeatreGIRONA� 20.00. Sala La Planeta. Lecturesdramatitzades. Final del IX Tor-neig de dramatúrgia.� 20.00. Sala La Planeta. Lecturesdramatitzades. Gran final del IXTorneig de dramatúrgia.

PALAMÓS� 18.00. Punt Jove. Taller de teatrejove.

ConferènciesFIGUERES� 19.00. Biblioteca Fages de Cli-ment. Conferència Qui ha de ser ellegislador en una societat que esvol justa?, a càrrec d’Itziar Gonzá-lez Virós. Dins el cicle de filosofiad’Òmnium Alt Empordà Animalspolítics.

PALAFRUGELL� 19.00. Biblioteca. Xerrada 105aniversari del naixement de MartinGardner, a càrrec de Xavier Valls.Dins el Club de matemàtiques.

PALAMÓS� 19.30. Biblioteca Lluís Barceló iBou. Xerrada Balcans, el mur invi-sible d’Europa, a càrrec de GinaSalvador i Borja García.

GastronomiaPALAMÓS - CALONGE I SANTANTONI - VALL-LLOBREGA� Menú de l’escamarlà. Restau-rants participats: a Palamós: BellPort, Hotel Àncora, Hotel Trias,Mar Bonic, Maria de Cadaqués,Mas dels Arcs i L’Arcada; a Calon-ge i Sant Antoni: Costa Brava,Guillermu, Refugi de Pescadors iSimón; i a Vall-llobrega: Can Sidro.Fins al 22 de desembre.

SANT FELIU DE GUÍXOLS� Campanya Temps d’uriços. Res-taurants participants: Beach Club,Can Maima, Casa Elisa, Casa TevaGastronòmic, Casino Guixolenc,Cau del Pescador, Chic Hostal, ElDorado Mar, El Ginjoler a l’Hortdel Rector, El Tinglado, Hot-Dog,La Pansa, La Proa, Marabú, MariaRosa, Nomo Nàutic, Nou CasinoLa Constància, Passeig del Mar,Sa Marinada, Sant Pol Hotel, VillaLaura, Villa Mas i Voramar. Fins al29 de febrer.

SANTA COLOMA DE FARNERS� Quinzena gastronòmica de l’es-cudella i la carn d’olla. Restau-rants participants: Gourmet Far-ners, Can Baldiri, Balneari TermesOrion, El Tap, Can Gurt, Hotel Pin-xo, Can Panxo i Fonda Joan. Finsal 15 de desembre.

PresentacionsGIRONA� 19.00. Llibreria 22. Presentaciódel llibre Figueres, la Gernika cata-lana. Els bombardeigs de Figueresdurant la Guerra Civil (1938-1939),d’Enric Pujol. Hi intervindran l’ac-tor i Xavier Diez, escriptor i histo-riador.� 19.30. Saló de Descans del Tea-tre Municipal. Presentació del lli-bre Estimada papallona, de JoanAlbareda, a càrrec de Germà Cap-devila, periodista, i Sergi Font,president d’Òmnium Gironès.

Donació de sangCASTELL-PLATJA D’ARO� 18.00 a 21.00. Ca La Rafaela.

DiversosCAMPLLONG� 16.30. Parc urbà de salut. Marxanòrdica.

CASTELL D’ARO� Exposició de l’arbre de Nadal idel caganer del pessebre a l’avin-guda de la Platja, davant l’Oficinad’Atenció Ciutadana. Fins al 6 degener.

GIRONA� 09.30. Centre cívic Santa Eugè-nia. Castellà per nouvinguts. Dinsel Banc del Temps.� 18.00. Biblioteca Carles Rahola.Projecció del documental delmes, Eugenio. L’humor de veritatsurt de les desgràcies.� 18.00. El Güell Espai Jove. Di-lluns d’esport.� 18.15. Els Químics Espai Jove.Grup de conversa en català (nivellinicial).� 18.30. L’Estació Espai Jove.Grup de conversa en anglès (ni-vell alt).� 19.00. Biblioteca Carles Rahola.Commemoració dels set anys deVersions múltiples. Acte presentatper Assumpció Cantalozella, ambla intervenció de Sílvia Aymerich-Lemos i Pau Joan Hernàndez.� 20.00. Biblioteca SalvadorAllende. Club de lectura, amb elllibre La tosca red.

LA JONQUERA� 16.00 a 20.00. Pista de gel alGran Jonquera.

PALAFRUGELL� 19.00. Sala polivalent de la bi-blioteca. Club de Matemàtiques,homenatge a Martin Gardner, elmillor divulgador de matemàti-ques, en el 105è aniversari del seunaixement. A càrrec de XavierValls.

PALAMÓS� 19.00. Parc urbà de salut de laplaça Vincke. Marxa nòrdica.

PLATJA D’ARO� 18.30, 19.00 i 19.30. Carrer Mira-mar. Túnel de llum i espectaclemusical de Nadal.

ROSES� 17.00. Biblioteca. Sopa de lletres,club de lectura i més.

SANT GREGORI� 18.15. Parc Urbà de Salut. Sorti-da de la marxa nòrdica.

Cap de setmanaGARRIGÀS� Caminada i esmorzar popularper La Marató, per diumenge, 15de desembre. Sortida de Garrigàsfins a l’ermita de Santa Llúcia deTonyà. A l’arribada esmorzar po-pular i ballada de sardanes.

L’ARMENTERA� III Marxa per la Marató, per di-umenge, 15 de desembre. Dos re-correguts: 7 km, i 12 km.

SANT JAUME DE LLIERCA� Caminada popular per la Mara-tó, per diumenge, 15 de desem-bre. Sortida a les 09.00, del cen-tre Cívic.

SANTA COLOMA DE FARNERS� Sortida 9a etapa GR-2: Sau -Sant Julià de Vilatorta, per di-umenge, 15 de desembre. Sortidaa les 07.00 del matí; des de l’apar-cament del poliesportiu dels Sa-ioners. Més informació i inscrip-cions: www.cefarners.cat o cen-tre@cefarners.cat o 686 698 730(Cristòfal Sanchez) i 609 769 737(Pau Parés).

SETCASES� Caminada popular per l’entornde Setcases, per diumenge, 15 dedesembre. Inscripcions a partir deles 08.00. Sortida i arribada a laplaça Verda.

TOSSA DE MAR� Pre-Sant Silvestre. Cursa benè-fica Correm 5 km per La Marató,per diumenge. Sortida a les 10.30,de la Ctra. Llagostera (bombers)de les curses infantils. A les 11.30,sortida de la cursa popular. Ins-cripcions al mateix dia a partir deles 09.00, o al telèfon 972 679302 089 o fondistestos-

sa@gmail.com.

ExposicionsARGELAGUER� Capella de Santa Anna. PepIglésias. Anacronismes. 1989-2009. Fins al 20 de desembre.

BANYOLES� Biblioteca. Atura’t, observa ipensa. Construïm una comarcasense barreres. Fins al 31 de ge-ner.� Galeria Art en Brut. Encontres,d’Esther Olivé de Puig. Fins al 30de gener.� Museu Arqueològic. 12 pinze-llades de Joan de Palau. Fins al 5de gener.� Museu Darder. Girones, 25 foto-grafies de gran format a partir deltreball del fotògraf Pere Soler i elpilot Andreu Pujades. Fins al 5 degener.

BREDA� Centre cultural Els Forns. Ex-posició permanent de la terrissade Breda. Dissabtes i diumenges,tot l’any.� Museu municipal Josep Ara-gay. Exposició permanent del’obra de l’autor. Dissabtes i di-umenges, tot l’any.

CADAQUÉS� Societat l’Amistat. Retro, dibui-xos i pintures de Vladimir Fiala.Fins al 4 de gener.

CASTELLÓ D’EMPÚRIES� Biblioteca Ramon Bordas i Es-tragués. Àlbums il·lustrats. Fins al3 de gener.� Ecomuseu-Farinera. Art del re-ciclat, Amistat & Cos Humà, col-lectiva. Fins a l'11 de desembre.� Ecomuseu-Farinera. Tot unmón de pedra seca. Fins al 12 degener.� Museu d’Història Medieval dela Cúria-Presó, s. XIV. Carles Fa-ges de Climent, l’arcàdia empor-danesa. Fins al 31 de desembre.

FIGUERES� Biblioteca Fages de Climent.600 anys del poble gitano a Cata-lunya. Fins al 12 de desembre.� Centre cívic Creu de la Mà.Jocs d’aigua i pigment, aquarel·lesde Dolors Bolaños. Fins al 19 dedesembre.� Cercle Sport. Aquí va néixerNarcís Monturiol. Fins al 10 demaig.� Fundació Clerch i Nicolau. Re-flexions, pintures de Joan Rim-blas. Fins al 12 de desembre.� Galeria d’art El Claustre. Col-lectiva de Nadal. Fins al 5 de ge-ner.� Galeria Lola Ventós. Intervalsde colors, de M. Engràcia Mesqui-da. Fins al 31 de desembre.� Museu de l’Empordà. Eudaldde Juana i la transgressió de laforma. Artistes, cossos, afinitats,dissemblances. Fins al 12 de ge-ner.� Museu del Joguet. Tengui, falti!Aprendre amb els cromos. Fins al29 de març.� Museu del Joguet. Ictíneo. Elgran invent de Narcís Monturiol.Fins al 6 de gener.� Sala del Refectori i Claustredels Caputxins. Obres seleccio-nades i premiades dels Prremisd’Arquitectura de les Comarquesde Girona 2019. Fins al 16 de de-sembre.

L’ESCALA� Alfolí de la Sal. Professors deSolitud. J. Esquirol, fotògraf - J.Pla, escriptor. Fins al 16 de febrer.� Llibreria Vitel·la. Lluna baixa,d’Adriana Valle. Fins al 26 de ge-ner.

L’agenda

Finalistes, al ring

Joan Carreras ■ TVC

GIRONA 20.00 TEMPORADA ALTALa gran final del IX Torneig de Dramatúrgia Catala-naenfrontarà a La Planeta els textos de Concha Mi-lla i Laura Gost, interpretats per Joan Carreras,Marta Marco, Carles Martínez i Mar Ulldemolins.

Mestres de la promoció 1958-1961.Una colla de mestres de la promoció1958-1961 es van reunir a Sant Julià de

Ramis en la seva trobada anual. Van vi-sitar el poblat ibèric i el DOR Museum ivan dinar al Restaurant d’Or.

Apunts de societat