SÂLMON< FESTsalmon-dance.com/wp-content/uploads/2019/12/... · fent. Potser t’estranya que...
33
1 SÂLMON< FEST MOVIMENT i MÉS 28 NOV. — 4 DES. — 2016 — BARCELONA
Transcript of SÂLMON< FESTsalmon-dance.com/wp-content/uploads/2019/12/... · fent. Potser t’estranya que...
1
SÂ
LMO
N<
FES
T
MO
VIM
ENT
i MÉS
28 NO
V. — 4 DES. —
2016 — BARC
ELON
A
2 3
ÍND
EX
PRO
GR
AM
AC
IO
SH
HH
HH
!!!!
6PR
OG
RA
MA
CIO
H
EE
YY
YY
28R
EC
UR
SO
S
PRO
FES
ION
ALS
44E
SPA
IS E
N D
IÀLE
G
46IN
FO F
ES
T
58
GR
AE
LLA
61
Aquest programa que ara mateix has començat a llegir encara s’està fent. Potser t’estranya que estigui sense acabar perquè hi veus noms impresos, textos, imatges, dates, llocs...vaja, el que vindria a ser el programa d’un festival. Tot i això, falta una cosa fonamental i per això no està acabat.
Podríem intentar fer-te veure que en realitat el SÂLMON< no és un festival com d’altres i que, per això, la cosa s’està fent. Però, igual que molts altres, el SÂLMON< està pensat com una sèrie d’esdeveni-ments successius concentrats en un període de temps curt.
Podríem esforçar-nos per explicar-te que hem provat altres maneres de fer, que estem explorant maneres de treballar juntes i de pensar-nos en la nostra col·lectivitat i individualitat. Però, evident-ment, hi ha moltes altres persones al món que intenten fer el mateix.
Fins i tot podríem inventar-nos un gran discurs i recórrer a les paraules de moda de la temporada per demostrar-te que estem a l’última i que estem compromeses radicalment amb l’actualitat. Però, en realitat, hi ha gent que té les coses molt més clares i que ja està dient les paraules que cal que es diguin d’una manera més rotunda i més bonica.
Si som sinceres, tot això serien maneres d’intentar seduir-te perquè creguis que, en realitat, el SÂLMON< és una oportunitat única i molt especial que no et pots perdre, que hi podràs veure coses mera-velloses, que les artistes són genials...
Però, per què diem que està sense acabar? Perquè t’hem trobat molt a faltar durant aquests mesos de preparació i el que ens ha per-mès fer tota aquesta feina ha estat la possibilitat de la teva presència. Volem veure’t, necessitem que el teu cos ens acompanyi. Nosaltres i cada una de les artistes t’estem esperant concretament a tu.
Aquest esforç només té sentit si tu hi vénsHi véns?
SÂLMON< és un festival de creació i moltes de les durades de les propostes són aproximades...
Per s
egon
any
us
pres
ente
m
el P
ROG
RAM
A D’
AUTO
R de
l SÂ
LMO
N<.
Eng
uany
hem
en
carr
egat
al R
oger
Ada
m i
al
Pabl
o G
isbe
rt q
ue s’
unis
sin
a l’e
quip
per
pen
sar c
om s
eria
el
llibr
et q
ue a
ra te
ns a
les
teve
s m
ans.
El R
oger
ha
esta
t qui
ha
pens
at i
diss
enya
t la
imat
ge
senc
era,
am
b el
s se
us fl
uors
, les
se
ves
text
ures
i tr
ames
i el
s se
us
jocs
tipo
gràfi
cs...
i el
Pab
lo, a
qui
va
m p
ropo
sar q
ue in
terv
ingu
és e
l pr
ogra
ma
amb
la s
eva
text
ualit
at,
ha d
ecid
it xe
rrar
am
b to
ts e
ls
artis
tes
i fer
-los
ress
egui
r els
se
us re
cord
s pe
r esc
riure
un
text
so
bre
el p
assa
t, el
pre
sent
i el
fu
tur,
que
embo
lica
liter
alm
ent
aque
st p
rogr
ama.
x5 min.8
dg
1 de
xxxx
bre,
23
:xx
h
4
SS
SS
SS
SS
SH
HH
!!!!
!S
SS
SS
HH
H!!
!!!!
!!!!
!!
⁂ E
stre
nem
!⁂
Dia
logu
em a
mb
Lla
tinoa
mèr
ica
ME
RC
AT D
E L
ES
FLO
RS
Dos
per
sona
tges
par
len
sobr
e la
sev
a re
laci
ó am
b la
nat
ural
esa.
His
tòrie
s, re
cord
s, d
eliri
s,
dade
s ci
entífi
ques
, fal
òrni
es, d
efini
cion
s de
l pai
satg
e i e
l que
sig
nific
a pe
r al
nos
tre
cos
i per
als
nos
tres
est
ómac
s. Q
ue n
o en
s m
enge
m e
l pai
satg
e?Ha
blar
con
las
plan
tas
para
lleg
ar a
un
pais
aje
és
una
invi
taci
ó a
subm
ergi
r-se
en
un p
aisa
tge
conv
ertit
en
ficci
ó. M
és q
ue n
o pa
s un
a hi
stòr
ia, l
es v
eus
narr
en u
na c
aden
a de
pe
nsam
ents
apa
rent
men
t in
conn
exes
que
ag
afen
sen
tit a
mes
ura
que
tran
scor
re
l’obr
a. É
s un
esp
ai p
er m
oure
’s i
per
cont
empl
ar u
n un
iver
s pa
ral·le
l i p
artic
ular
. La
ban
da s
onor
a d’
un p
asse
ig p
er a
ctua
r se
nse
que
ning
ú m
és s
e n’
adon
i.
Salchicha: Embutir. Los restos convertidos en un objeto. Recoger trozos de ideas, investigaciones, obras inconclusas y forzarlas a término.
Lo importante es hacer cosas. Crear a partir del pánico y convertirlo en impulso. Saltar a la piscina sin saber nadar. Jugar con las disciplinas sin
respetar límites, mezclar el arte con la danza, con la educación, con la moda, con la política, con el sadomasoquismo, con la maternidad.
Los Artistas Salchichas se juntan después del fracaso y deciden que no tienen nada que perder. Cuando no tienes nada que perder eres más valiente,
no porque no tengas miedo, sino porque no tienes opción. Buscamos ponernos en situaciones incómodas, en campos nuevos, en disciplinas
que desconocemos para proponer miradas perdidas y hacer preguntas.
Artistas Salchichas han ideat i creat aquesta peça amb el textos de
Maria Camila Sanjinés i Manel Quintana, que també en signen la direcció.
La Daniela Sanjinés fa d’assistent de producció del projecte, que compta amb
la coproducció del Festival Sismògraf Olot i el Sâlmon< Festival i la col·laboració del
Graner i La Enramada de Bogotà.
HABLAR CON LAS PLANTAS PARA LLEGAR A UN PAiSAjE
Tens
pla
ntes
?E
stan
viv
es?
Cre
us q
ue e
stan
con
tent
es
de v
iure
a c
asa
teva
?N
’est
às s
egur
?S
ón le
s te
ves
amig
ues,
o
t’odi
en?
Pots
er n
o et
su
port
en
i mal
parle
n de
tu.
Maria CaMila SanjinéS i Manel Quintana
(artiStaS SalChiChaS) COL/CAT
SS
SS
SH
HH
!!!!
!
5
⁂ E
stre
nem
!S
ALA
MA
C –
ME
RC
ATD
E L
ES
FLO
RS
SA
LA P
B –
ME
RC
AT D
E L
ES
FLO
RS
50 min.FRE 120 min.
10
dijo
us 2
4 N
Ov
EM
BR
E21
:3o
h
dijo
us 2
4 N
Ov
EM
BR
E2o
h
robbie Synge UK
DOUGLAS
Robbie Synge és el coreògraf i performer d’aquesta peça, de la qual en signen la il·luminació en Brian Gorman, el so en David Maxwell i l’assistència en la dramatúrgia la Peggy Olislaegers. Douglas va ser seleccionada per la xarxa Aerowaves 2016.Fotografia d'en Nicky Webb.
Soy lo que se suele denominar “artista independiente”, aunque mi trabajo depende de muchas cosas. Aun así me siento bastante libre. Tengo la sensación de que hago lo que deseo hacer, y esto es un privilegio por el que doy gracias al universo cada día.Reviso mi trayectoria y encuentro con facilidad cuales son mis lugares recurrentes, en la forma y en el tema: Estructuras matemático–musicales, los desastres de la relación de pareja en particular y de la comunicación humana en general,el juego de azar, de errar, de repetir, de combinar, de permutar, de sudar, los clichés de la cultura popular, la canción,los papelitos–tarjetitas–post-it– postales,la manta–cojín–guitarra–silla,las soluciones atecnológicas,lo autobiográfico caricaturizado,el humor,el amor.
En Construcción 1 va ser un encàrrec de La Porta per a la cinquena edició de les Nits Salvatges. A partir del final d’aquella peça-experiment (que es construïa en directe amb 10 persones del públic) sorgeix quatre anys després
En Construcción 2. Així doncs, el punt de partida és una escena típica de comèdia d’embolics, que s’ha creat a partir de diferents estereotips propis del gènere. Els personatges interactuen, es creuen i intercanvien objectes i frases enmig d’un desastre tragicòmic, on s’exposa el conflicte principal, així com una sèrie de petits drames secundaris.
En Construcción 2 és el procés pel qual una situació teatral realista es converteix en pura coreografia, en pura música; música visual que habita un espai físic: imatge musical. El procediment de construir, reconstruir, deconstruir i intervenir l’escena una i altra vegada és la peça, per tant es dilueixen les barreres entre procés i espectacle. Els intèrprets depenen totalment els uns dels altres i l’escolta d’aquesta xarxa de dependència i de col·laboració és la clau de l’èxit del mecanisme. L’important és que es produeixi el viatge. viatge implica recorregut, és a dir, espai que es mesura en temps, però en aquest cas viatge també implica descobriment, no tant per mitjà de les idees sinó més aviat mitjançant l’experiència. No importa si la idea és simple si l’experiència d’aquesta idea ens apropa a alguna emoció desconeguda.
aMal
ia F
ern
ánd
ez
EN C
ON
STRU
CC
ióN
2
Proc
és d
e re
sidè
ncia
al G
rane
r am
b 12
art
istes
loca
ls.
Un performer treballa amb un conjunt d’objectes senzills que es poden trobar a qualsevol espai teatral. Es descobreixen connexions a mesura que s’exploren els potencials físics dels materials amb el pes i la gravetat. A través de la connectivitat entre el cos i els elements de l’escenari es revelen tota mena d’ecologies, a vegades lleugeres i molt delicades i a vegades pesades i dramàtiques. Una alquímia de circumstàncies genera una situació en la qual ni el performer ni el públic poden estar segurs del resultat de les accions a mesura que es despleguen. La peça conté moltes sorpreses, sovint generades pels mateixos objectes.
Com a recerca i com a performance, aquesta peça busca un potencial ampliat per a la coreografia, implicant-hi materials inanimats que podrien agafar una part o tot el control de la situació, més que ser objectes morts manipulats per un ésser humà. Les identitats dels éssers humans i les dels objectes són posades a prova i es converteixen així en més fluïdes.
I am a choreographer from the Highlands of Scotland. My work often involves working in outdoor or unconventional spaces on my
own or with professional or untrained collaborators and performers, young and old. Often experimenting with objects or architectural
features, I am interested in the physical potentials and materialities of the
human body in isolation or in relation to surrounding environment or other bodies - mechanics, contact and touch. From these
investigations, often very playful, I am open to meanings that might emerge. My recent work explores craft and design processes of
materials such as glass and wood and finding new choreographic and technological applications. I hope to continue to discuss and compare
my practice with others around the world.
76
⁂ D
ialo
guem
am
b L
latin
oam
èric
a
FRE
⁂ E
stre
nem
!
Res
pira
r es
ard
er
serà
a d
ifere
nts
espa
is,
mom
ents
i fo
rmat
s de
l fe
stiv
al:
‘Pa
a l’u
ll’: i
nter
venc
ió
perm
anen
t al
Hal
l de
l Mer
cat
de le
s Fl
ors
dura
nt t
ot e
l fes
tival
. ‘L
a ca
ptur
a de
l’ai
re’:
reco
rreg
ut p
er la
col
·lecc
ió
perm
anen
t de
l MN
AC
din
s l’h
orar
i del
mus
eu d
el 2
4 no
v al
4 d
es i
acci
ó a
la S
ala
Ova
l el d
c 30
nov
a le
s 17
h.
Ds
3 de
s. 1
9h a
2o:
3o h
, M
AC
BA, ‘
Lect
ura
de l’
obra
ap
assi
onan
t i d
iver
tidís
sim
a de
De
Sel
by e
n l’e
spai
íntim
adj
acen
t’. D
s 3
des.
a le
s 22
:25h
acc
ió a
l Hal
l del
M
erca
t de
les
Flor
s.
EL
GR
AN
ER
70 min.
dive
ndre
s 25
N
Ov
EM
BR
E19
h
10
Extraños mares arden és un projecte escènic d’en Txalo Toloza-Fernández amb la col·laboració de la Laida Azkona Goñi. Els textos i la dramatúrgia audiovisual són d’en Txalo i la coreografia de la Laida, que interpreten la peça juntament amb en juan Cristóbal Saavedra, que també firma la banda sonora i el disseny de l'espai sonor. L’Ana Rovira s’encarrega del disseny d’il·luminació i les maquetes amb en Pierre Djata i MiPrimerDrop de l’espai i la realització audiovisual. La coordinació de la investigació és d’en Leonardo Gamboa Caneo. La producció és d’Elclimamola, les il·lustracions de Freepik i hem comptat amb la col·laboració de la Sònia Gómez, la Marta Galán, en Gabino Rodríguez i l’iñaki Álvarez. Es tracta d’un projecte produït per l’Antic Teatre i Belar Gorria, amb la coproducció del Festival TNT, el BAD i la Fundación para el desarrollo de la Cultura, las Artes y el Patrimonio FUNDECAP, d’Antofagasta. Així mateix, compta amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i amb la col·laboració del Teatro Gayarre, NAVE, Graner, Azala Espazioa, La Caldera, L’Estruch, L’animal a l’esquena i del Centre Cívic Barceloneta. Txalo Toloza-Fernández forma part de La Sauna international, agència d’administració, distribució i producció d’arts vives.
Això que llegeixes és la historia del naixement d’una manera de fer les coses, d’una manera de veure el món. La història de com al desert més àrid del planeta, entre jaciments miners, pobles fantasmes, novel·les de l’oest i derrotes es van establir les bases de la totpoderosa indústria de l’art contemporani.“Extraños mares arden” és un relat documental amb dos dispositius escènics totalment diferents que indaguen en el desenvolupament del capitalisme de les primeres dècades del segle XX i en la relació estreta que existeix entre la història de la indústria del capital, la indústria minera, la de l’armament i la de l’art contemporani.
Una obsessió irrealitzable.El gust pels viatges plens d’errors. Per anar cada vegada més lluny, encara que mai arribem a bon port. La sensació de vertigen.Una meta que mai aconseguirem i que, a més a més, farà que ens perdem una vegada i una altra pel camí.La necessitat de generar noves realitats i nous mons per als nostres ulls, tant de bo sense massa esforç, tant de bo sense efectes. L’obligació d’abraçar la contemplació, la pausa i l’avorriment com a armes de lluita. Aquests sempre són els nostres punts de partida.Una peça documental sense entrevistes, fotografies, gràfiques ni plànols rescatats d’arxius. Una peça videogràfica sense imatges de vídeo ni pantalles. Un únic pla seqüència de 80 minuts del lloc que ens hem promès no trepitjar mai més. Un documental on el fet de posar cara als personatges i orografia al paisatge sigui el compromís ferm de cada espectador. Aquestes són avui les nostres obsessions.
A m
edio
cam
ino
entr
e la
cre
ació
n au
diov
isua
l, la
per
form
ance
y e
l ac
tivi
smo
Txal
o To
loza
-Fer
nánd
ez
ha o
ptad
o po
r ab
raza
r el
sel
lo d
e in
clas
ific
able
, a s
abie
ndas
de
que
al
no s
itua
rse
bajo
una
eti
quet
a cl
ara
se
pone
las
cosa
s aú
n m
ás c
ompl
icad
as.
Y d
e pa
so s
e da
una
exc
usa
para
ha
cer
lo q
ue d
esea
sin
muc
ha
preo
cupa
ción
. Mie
mbr
o de
La
Sau
na
Inte
rnat
iona
l, de
la c
ompa
ñía
de
Rog
er B
erna
t y c
olab
orad
or h
abit
ual
de la
per
form
er S
ònia
Gom
ez.
Ext
raño
s m
ares
ard
en e
s su
terc
er
trab
ajo
en c
ompa
ñía
de la
cor
eógr
afa
nava
rra
Lai
da A
zkon
a.
El científic boig De Selby va crear una substància química per destruir tot l’aire del planeta i exterminar la humanitat, que considerava perduda sense remei. En el procés d’investigació va descobrir, per casualitat, que una atmosfera desoxigenada permetia viatjar en el temps i així va poder xerrar, per exemple, amb Sant Joan Baptista. Nosaltres pretenem fer una mica el contrari: visibilitzar l’aire que ens permet viure i treure’n suc. També estem bojos i pensem que la humanitat està perduda sense remei però de moment no volem exterminar-la. Tampoc sabem què ens trobarem en el procés d’investigació sobre la naturalesa d’aquest element que ens fa cremar: ens sobtarà descobrir la quantitat exacta de CO2 que emetem quan enviem un email? O que hi ha mil i una maneres de llençar octavetes? Comptarem quants metres cúbics d’aire s’amaguen als sostres dels quadres de l’MNAC? Aprendrem, per fi, què és la dispersió de Rayleigh o quant fil de pescar va fer servir la Núria Canal l’any 2008 a la Fundació Suñol en la seva instal·lació Uncover?
AIR-CONDITION proposa fer explícit l’aire com a element que forma part de les nostres vides col·lectives. Es tracta de generar atmosferes i meteorologies d’interior i exterior que permetin rearticular i desfer categories acceptades com les de cos, individu, col·lectiu, humà, no humà, cultura o naturalesa. AIR-CONDITION és un projecte mutant en els seus integrants i en la seva forma. En aquesta ocasió Iñaki Álvarez i Martí Sales proposen la sèrie d’intervencions Respirar es arder que duran a terme a diversos llocs durant el festival.
iñaki álvarez i Martí SaleS RESPiRAR ES ARDERun projecte Air-condition
Ante
riorm
ent,
Air-
cond
ition
s’h
a pr
esen
tat a
l Tea
tro
de C
ampo
Al
egre
de
Port
o, la
FiD
, el M
ACBA
i el
CA2
M d
e M
adrid
.
ExTRAñOS MARES ARDEN
txalo toloza xL / CAT
98
diss
abte
26
NO
vE
MB
RE
17:h
di
umen
ge 2
7 N
Ov
EM
BR
E12
h
⁂ E
stre
nem
!
90 min.4 12
65 min.
dive
ndre
s 25
N
Ov
EM
BR
E21
:3o
h S
ALA
MA
C –
ME
RC
AT D
E L
ES
FLO
RS
CA
IXA
FOR
UM
My
wor
ks a
re fr
esh,
as
wel
l as
hard
-cor
e,
but m
ost i
mpo
rtan
tly
com
mun
icat
e di
rect
ly.
I don
’t at
tem
pt to
cre
ate
my
own
lang
uage
of m
ovem
ent,
but f
orm
and
reu
se e
xist
ing
idio
ms,
pla
cing
them
in
diff
eren
t con
text
s so
that
new
id
eas
aris
e. T
he h
uman
bei
ng
is c
entr
al to
my
wor
k.
Me formo en artes escénicas, artes visuales y danza. Aunque estoy licenciada por el Institut del
Teatre, lo que realmente me interesa son los proyectos participativos que tienen como objetivo crear nuevas
formas de encuentro con el arte. Desde el año 2012 mi investigación gira en torno al rol
del espectador. Invento nuevos espacios para jugar, crear y pensar en compañía.
https://vimeo.com/168693349
Collage y acciónés una peça-taller familiar a partir de 7 anys
En aquesta peça de la creadora Macarena Recuerda Shepherd hi han col·laborat josunene i Gorka Bilbao, i compta amb l'ajuda del Gobierno Vasco,
Azkuna Zentroa Bilbao Eszena, el Graner i Sala Baratza.
Aquesta creació d’en jan Martens compta amb els intèrprets Cherish Menzo, Nelle Hens, Piet Defrancq, Kimmy Ligtvoet, Steven Michel, julien josse, Laura Vanborm, Naomi Gibson i/o Morgane Ribbens, ilse Ghekiere, Victor Dumont, Connor Schumacher. El disseny de la il·luminació el signa en jan Fedinger i de la dramatúrgia se n’ha encarregat la Renné Copraji . En Michel Spang n’és el tècnic i la producció és d’iCKamsterdam. Així mateix, la peça compta amb la coproducció de Frascati Producties, SPRiNG performing arts festival, DansBrabant, La Briqueterie CDC du Val-de-Marne, tanzhaus nrw i TAKT Dommelhof i amb el suport de workspacebrussels i wp zimmer, a partir de l’abril de 2014. De les vendes internacionals se n’encarrega la Line Rousseau, A Propic i compta també amb el suport financer Govern flamenc i el Fons per a les Arts Escèniques dels Països Baixos.Fotografia d'en Piet Goethals.
jan
Mar
ten
S BE
L
THE
DOG
DAy
S AR
E O
VER
vuit ballarins en escena que sucumbeixen a un acte físic: el salt. Un esgotament repetitiu que demostrarà
que els ballarins no són altra cosa que artistes al servei de... sí, de què exactament? Després de
concebre uns quants solos de caràcter més aviat compromès però alhora insolent sobre la bellesa
del cos imperfecte, Jan Martens ha creat una peça totalment diferent: un espectacle crític sobre la fina
línia que separa l’art i l’engany.
MaC
aren
a re
Cu
erda
Sh
eper
d
CO
LLAG
E y
ACC
ióN
Col
lage
y A
cció
n és
un
joc
per
cons
trui
r no
ves
real
itats
. Què
pas
saria
si
can
viés
sim
el n
om d
els
obje
ctes
? I s
i els
don
éssi
m a
ltres
uso
s? I
si
imag
inés
sim
que
un
cos
és u
n ob
ject
e i u
n ob
ject
e di
fere
nts
coss
os?
si q
uan
mov
em u
na c
adira
son
és c
om u
n ca
vall
o si
un
peu
de
mic
ròfo
n fe
s l’o
lor
d’un
a flo
r? C
olla
ge y
Acc
ión
és u
n jo
c am
b re
gles
on
els
part
icip
ants
no
com
pete
ixen
, nom
és c
reen
.11
⁂ D
ialo
guem
am
b L
latin
oam
èric
a
50’ min.12
SALA
MAC
– M
ErC
AT d
E LE
S FL
OrS
diss
abte
26
NO
vE
MB
RE
21
:3o
h
⁂ E
stre
nem
!SA
LA P
B –
MEr
CAT
dE
LES
FLO
rS
1O 50’ min.
diss
abte
26
NO
vE
MB
RE
18
h
Interessado pelo minimalismo na dança, tenho abordando movimento e coreografia como um campo sensorial capaz de manifestar uma dramaturgia tátil orientada pela modulação incessante da percepção e do afeto. Meu modo investigativo de criação e produção apoia o trânsito entre diferentes áreas do conhecimento, e convida diferentes artistas e profissionais técnicos para participar de uma rede colaborativa de acordo com a especificidade de cada projeto. Desde 2011 desenvolvo a residência artística Lote em São Paulo - uma iniciativa que visa incentivar práticas de trabalho compartilhado e a experimentação em dança, que tem sido cosmo fundamental para a continuidade da minha ação coreográfica.
CriStian duarte BRA
THE HOT ONE HUNDRED CHOREOGRAPHERS
Cris
tian
Dua
rte
és e
l cre
ador
i l’i
ntèr
pret
d’a
ques
ta p
eça
amb
la c
ol·la
bora
ció
en la
cre
ació
d’e
n Ro
drig
o An
dreo
lli. E
l dis
seny
de
llum
s és
de
l’And
ré B
oll i
l’ed
ició
del
so
d’en
Tom
Mon
teiro
. Aix
í mat
eix,
hi h
an c
ol·la
bora
t en
Brun
o Fr
eire
, la
julia
Roc
ha i
la T
arin
a Q
uelh
o. E
l dis
seny
de
ves
tuar
i és
del m
atei
x C
ristia
n D
uart
e, q
ue ta
mbé
sig
na e
l dis
seny
d’a
rt ju
ntam
ent a
mb
en R
odrig
o An
dreo
lli. L
a pr
ogra
mac
ió i
el d
isse
ny
web
és
d’en
Rob
erto
Win
ter i
la fo
togr
afia
de la
Car
olin
a M
endo
nça.
La p
eça
s’ha
dut a
term
e am
b el
reco
lzam
ent d
e l’
Artis
t Fac
ulty
pro
gram
at S
choo
l of D
ance
– H
erbe
rger
inst
itute
at A
rizon
a St
ate
Univ
ersi
ty /
USA,
Sim
on D
ove,
Uni
vers
idad
e An
hem
bi M
orum
bi, V
alér
ia C
ano
Brav
i, PU
C-S
P –
Arte
s do
Cor
po, R
osa
Hérc
oles
, Pet
er D
avie
s i m
és d
e ce
nt c
oreò
graf
s. P
rem
iada
en
la c
ateg
oria
de
mill
or p
eça
de d
ansa
per
l’APC
A (S
ão P
aulo
Art
Crit
ic’s
Asso
ssia
tion)
l’an
y 20
11, v
a se
r pro
duïd
a or
igin
ària
men
t pel
Cul
tura
ingl
esa
Fest
ival
en
la s
eva
15en
a ed
ició
aqu
ell m
atei
x an
y.
El punt de partida i inspiració per crear The hot one hundred choreographers va ser la feina de l’artista escocès Peter Davies, que va fer una llista de cent artistes i peces en una pantalla multicolor titulada “The Hot...”. Cristian Duarte s’ha endut aquest procediment al seu entorn coreogràfic i ha “devorat” moltes icones de la dansa, coreògrafs i peces que l’han inspirat. HOT 100 és ple de referències que van des de la música clàssica fins al pop, i que es despleguen sobre l’escenari no de forma narrativa o il·lustrativa, sinó com una “experiència de joc coreogràfic” de les referències personals que ha anat recollint al llarg del seu aprenentatge i pràctica de la dansa. “Aquesta peça no és una representació de fragments coreogràfics d’altres artistes, sinó que és un recull de tendències que m’acompanyen. El meu objectiu és promoure una experiència coreogràfica. Revelar la manera en què el cos en moviment negocia amb el seu propi repertori i memòria. També és una invitació oberta perquè el públic m’acompanyi, activant les seves col·leccions i percepcions sobre la història de la dansa i el moviment. Estic més interessat en els buits, les distorsions, les transformacions i les impossibilitats d’aquest joc”, diu Duarte. A més, el projecte presenta una pàgina web que proporciona l’accés a la llista de cent coreògrafs i peces llistades en aquesta creació. La llista que es desplega a la web rep el mateix tractament conceptual que la proposta coreogràfica.
Mariona naudin
Si em pregunten què sóc no tinc una única resposta. Si el que compta és la quantitat d’hores dedicades a quelcom, podríem dir que sóc treballadora de les arts escèniques, actriu, intèrpret. He passat per tot tipus d’escoles i disciplines: des del text i el mètode fins al clown de circ. També m’he endinsat en el món de la dansa i de la coreografia, he treballat com a performer per d’altres (a mi m’agrada anomenar-me transformer) i he dirigit i creat peces pròpies (VIP; homenaje a Severiano Naudin, 2013). Fa uns anys que m’interessa molt l’antropologia i això ha influenciat indubtablement el meu treball escènic. Currículum? Crec que el més rellevant ha estat treballar amb Xavier Le Roy a Retrospectiva, de Xavier Le Roy l’any 2012, però també amb Arantxa Martínez qui, a parer meu, és una de les millors transformers que he conegut mai. Gustos i influències? No sóc gaire sectària i disfruto veient coses que són honestes (amb excepcions, és clar). Darreramet m’ha culpit el treball d’Ivo Dimchev però m’agraden també propostes ben diferents: des de Peter Brook o Jérôme Bel fins a Cris Blanco, Christoph Marthaler, Cuqui Jerez o les She She Pop. La peça programada en aquest festival, Kopfkino, és una idea originàriament meva però no hagués pogut prendre forma sense l’equip femení fantàstic que m’ha rodejat i ha parit la peça col.lectivament: Maria García Vera, Marina Colomina, Mar Medina i la nostra tècnica Maria Barrios. Totes Maries, sí. Hi deu haver alguna cosa mística en tot plegat.
La id
ea o
rigin
al d
e Ko
pfki
no é
s de
la M
ario
na N
audi
n i l
a cr
eaci
ó i l
a in
terp
reta
ció
de la
peç
a va
a c
àrre
c de
la m
atei
xa
Mar
iona
junt
amen
t am
b la
Mar
ía G
arcí
a Ve
ra, l
a M
ar M
edin
a i l
a M
arin
a C
olom
ina.
El d
isse
ny d
e llu
ms
i la
part
tècn
ica
la
sign
a la
Mar
ia B
arrio
s i c
ompt
en a
mb
la c
ol·la
bora
ció
de la
La
ia C
abre
ra i
La P
oder
osa.
Kop
fkin
o és
una
cop
rodu
cció
del
SÂ
LMO
N<
Fest
ival
, l’A
ntic
Tea
tre,
l’O
SiC
-Dep
arta
men
t de
Cul
tura
i el
Fes
tival
Esc
ena
Pobl
enou
.KOPFKiNO
MA
UR
ICE
No
me
tiene
s. ¿
Qui
eres
ten
erm
e?
No
me
tend
rás.
No
hay
form
a de
qu
e m
e te
ngas
.
Myr
tle m
ira a
l sue
lo.
MA
UR
ICE
¿Qui
eres
sal
ir a
embo
rrac
hart
e?
(Pau
sa) ¿
Qui
eres
dro
gart
e?
Myr
tle e
mite
un
leve
sus
piro
.
MA
UR
ICE
¿Qui
eres
sal
ir co
n cu
alqu
ier
tipo
a la
s cu
atro
de
la t
arde
y e
star
con
él?
A
dela
nte,
es
tu p
robl
ema.
Myr
tle a
lza la
cab
eza
y le
mira
.
MY
RTLE
Qué
des
astr
e! Y
a es
toy
impl
oran
do
de n
uevo
. ¿Po
r qu
é no
s pe
leam
os?
MA
UR
ICE
volv
ería
s a
ser
jove
n, ¿
no e
s es
o?
Myr
tle s
e ac
erca
a é
l.
¿Fin
s a
quin
pun
t le
s fic
cion
s qu
e he
m c
onsu
mit
ens
influ
eixe
n a
l’hor
a de
con
cebr
e el
món
i a
nosa
ltres
m
atei
xes?
Aqu
esta
és
la p
regu
nta
mot
or d
e Ko
pfki
no, u
na p
eça
que
utili
tza
el c
os c
om a
ein
a fo
nam
enta
l pe
r en
dins
ar-n
os e
n el
s es
pais
de
mar
ge q
ue e
s ge
nere
n qu
an a
llò
prop
i de
la fi
cció
i al
lò q
uotid
ià e
s tr
oben
.
1312
⁂ E
stre
nem
!
12 60 min.
SA
LA M
AC
– M
ER
CAT
DE
LE
S F
LOR
S
dium
enge
27
NO
vE
MB
RE
13h
19:3
0h
10 75 min.
dium
enge
27
NO
vE
MB
RE
16h
21h
SA
LA P
B –
ME
RC
AT D
E L
ES
FLO
RS
(Anarchy la fem la Sofia Asencio i en Tomàs Aragay juntament amb la Semolina Tomic i Gabriel Paré.)(La societat Doctor Alonso som La Sofia Asencio i El Tomàs Aragay, CUBE són Maria de la Cámara i Gabriel Paré i Semolina Tomic és Semolina Tomic.)(Semolina Tòmic està a escena i Semolina Tòmic dirigeix l’Antic Teatre.)(Maria de la Cámara treballa amb Gabriel Paré.)(Sofia Asencio viu a Pontós i Tomas Aragay també viu a Pontós.)(Gabriel Paré viu a Agullana.)(Maria de la Camara viu a Can genis (Agullana).(Pontós i Agullana estan a l’Empordà.)( Semolina Tomic viu a Barcelona.)( Barcelona (província de Barcelona).
Anarchy la fem la Sofia Asencio i en Tomàs Aragay juntament amb la Semolina Tomic I Gabriel Paré?La Societat Doctor Alonso som La Sofia Asencio i El Tomàs Aragay?CUBE són Maria de la Cámara I Gabriel Paré? Semolina Tomic és Semolina Tomic?Semolina Tomic està a escena i Semolina Tomic dirigeix l’Antic Teatre?Maria de la Cámara treballa amb Gabriel Paré?Sofia Asencio viu a Pontós i Tomàs Aragay també viu a Pontós?Gabriel Paré viu a Agullana?Maria de la Cámara viu a Can genis (Agullana)?Pontós i Agullana estan a l’Empordà? Semolina Tomic viu a Barcelona? Barcelona? Província de Barcelona?
Анархия сделать София Асенсио и Томас Aragay манную крупу Tomic вместе с Габриэлем и отца. Общество доктор Алонсо София Asencio Thomas And The Aragay, CUBE Мария Камара и Габриэль отец и манная Манная Томич Томич есть. Манная Томич сцена I Манная Томич направляет Старый театр. Мария Камара Габриэль работает с родителями. София Asencio жить в Понта и Томаш Aragay также живут в Понта. Габриэль Паре живет в Агульяна. Мария Камара жизнь может гениев (Агульяна). Понт И Агульяна являются Эмпорда. Манная Томич живут в Барселоне. Барселона, Барселона провинции.
THE
TO
UCHi
NG
CO
MM
UNiT
y ai
Mar
per
ez g
ali
A finals de l’any 2015, Aimar Pérez Galí inicia una investigació sobre l’impacte que va tenir l’epidèmia de la sida en la comunitat de la dansa en el context espanyol i llatinoamericà. Aquest treball s’apropia de la pràctica del Contact Improvisation i es construeix com un diàleg amb els fantasmes dels qui ja no hi són. Aquesta pràctica de dansa, iniciada per Steve Paxton, en la qual el moviment s’improvisa a partir del contacte físic entre dos cossos, contrasta amb les polítiques d’immunitat que van aparèixer amb el vIH/sida. The Touching Community és un treball íntim i afectiu que aborda una època que encara a dia d’avui s’ha de visibilitzar i s’ha d’atendre amb la sensibilitat que li correspon. Un treball sobre la memòria, sobre els ballarins que van deixar de ballar massa aviat, sobre una comunitat que es va fer forta en un moment de gran debilitat i sobre el tacte i el contacte com a eina de supervivència. Però sobretot és un treball que parla de l’amor, del canvi i de la por.
En 1950 nace Jesús en Puigcerdà. Con 13 años, ya en Madrid, entra en un ataque místico espiritual y decide ser sacerdote. En 1964 nace Óscar en Alcoy, justo cuando Jesús empieza a fascinarse por los encantos de sus compañeros, abandonando la fe al año siguiente para cambiar la caridad por la generosidad. En 1974, un 23 F, anticipando un golpe de Estado, nace Jaime en Madrid, en el momento en que Jesús descubre a Genet, Pasolini y Bowie. Ya en 1982, cuando se empieza a escuchar por primera vez sobre el sida, nace Aimar en Barcelona, y llega Oscar a la misma ciudad para estudiar danza contemporánea; mientras, Jesús vuelve a Madrid después de unos años en Tánger, donde entra en contacto con la movida y trabaja como ejecutivo en una empresa multinacional. Cuando Aimar empieza la EGB, Óscar se muda a Bruselas para entrar en la compañía de danza Rosas y, a la vez, Jaime descubre su atracción por el análisis sintáctico. En 1989, Óscar pierde a su compañero por complicaciones relacionadas con el sida, Aimar empieza sus estudios de violín, Jesús hace de culero en Pakistán y Jaime entra en el grupo de teatro del instituto....
Pots seguir llegint les biografies creuades de l'equip de la proposta al web del festival
La idea, la direcció i els textos de The Touching Community són d’Aimar Pérez Galí.L’Oscar Dasí, el jesús Bravo, el jaime Conde-Salazar i l’Aimar Pérez Galí en signen la dansa i la dramatúrgia és una creació conjunta d’en jaime Conde Salazar i del mateix Aimar Pérez Galí, amb el suport en la investigació de l’Aimar Arriola. D’altra banda, el disseny de l’espai i la il·luminació són de Cube.bz, l’assistència en l’espai sonor d’en Tirso Orive i la il·lustració d’en jordi Surribas.
L’Aimar Pérez Galí també assumeix la producció de la peça, amb el suport de les beques d’investigació de la Generalitat de Catalunya, Graner, Programa d’Ajudes iBERESCENA, CaixaFòrum de Barcelona, de Tabakalera de San Sebastián, de L’animal a l’esquena de Celrà, de PAR- Programa Artistas en Residencia i del CCEM de Montevideo, del CEPRODAC i del Museo del Chopo de Mèxic i Espacio Práctico de Barcelona.
Anar
chy
és u
n ex
perim
ent
entr
e el
kao
s i l
’ord
re.
Evi
dent
men
t l’e
xper
iènc
ia n
o és
innò
cua
i és
mol
t co
mpl
exa,
es
podr
ia re
sum
ir en
“si
vol
s si
lenc
i ha
s de
tre
balla
r-t’
ho”,
o “f
es e
l que
vul
guis
”. A
ques
ta p
resa
de
pode
r no
és
gens
sen
zilla
. Un
des
que
neix
est
à lli
gat
a le
s se
ves
circ
umst
ànci
es i
depè
n de
ls a
ltres
per
ja d
es d
e la
infà
ncia
ac
onse
guir
cose
s ta
n vi
tals
com
l’al
imen
t o
la c
alor
. Nos
altr
es (S
DA
) dep
enem
del
púb
lic i
tam
bé d
els
teat
res
i tam
bé d
els
gove
rns
per
fer
func
iona
r le
s no
stre
s ob
res.
Aix
ò, q
ue é
s un
a in
terd
epen
dènc
ia s
ocia
l, no
con
vert
eix
ni a
l púb
lic n
i als
tea
tres
ni a
ls g
over
ns e
n el
s no
stre
s am
os. E
l pro
blem
a de
l gov
ern
és q
ue e
stà
fet
per
man
ar, p
er a
dmin
istr
ar i
per
regi
r le
s no
stre
s ac
cion
s. L
’art
és
el m
itjà
hom
ogen
i on
pode
r ex
perim
enta
r o
repr
odui
r ce
rts
esta
ts, c
erte
s su
posi
cion
s. E
n de
finiti
va o
n po
der
caga
r-la
.
Ens
agr
adar
ia p
orta
r aq
uest
a pe
ça a
l’es
perit
del
live
-art
, on
l’exp
erim
enta
ció
és e
l fet
ess
enci
al, n
o co
m u
n ac
te e
stèt
ic s
inó
com
un
fet
cons
titut
iu d
e l’o
bra,
de
l’act
e d’
anar
al t
eatr
e. E
l púb
lic
té la
par
aula
, té
el s
orol
l i t
é el
sile
nci.
Cad
a ac
ció
és re
spon
sabl
e.
Mitj
ança
nt e
l so
es m
anife
sta
que
l’abs
ènci
a de
so
i l’a
bsèn
cia
d’ac
ció
tam
bé é
s un
a de
cisi
ó pr
òpia
.
Sofia Asencio dirigeix Anarchy, que compta amb la dramatúrgia d’en Tomàs Aragay i creació i la interpretació la Semolina Tomic. La il·luminació i l’espai escènic són de CUBE i l’espai sonor d’en Marc Navarro. L’imma Bové s’encarrega de la
producció i en Tomàs Aragay de la distribució. Anarchy és una coproducció del Festival TNT de Terrassa, amb la col·laboració de l’institut Català de les Empreses Culturals (iCEC), l’instituto Nacional de las Artes Escénicas y de la Música (iNAEM) i la
col·laboració de l’Ajuntament de Bàscara.
SoC
ieta
t d
oC
tor
alo
nSo
AN
ARC
Hy
1514
12
⁂ E
stre
nem
!
⁂ D
ialo
guem
am
b L
latin
oam
èric
a
dijo
us 1
D
ES
EM
BR
E21
h
60 min.
SA
LA M
AC
– M
ER
CAT
DE
LE
S F
LOR
S
12 50 min.di
jous
1 i
dive
ndre
s 2
DE
SE
MB
RE
19:3
o h
SA
LA P
B –
ME
RC
AT D
E L
ES
FLO
RS
Mar
Cel
a le
vi i
luC
ía r
uSS
o Br
A / A
rG
MO
RDED
ORE
S
Mor
dedo
res
és u
na c
reac
ió d
e M
arce
la
Levi
i Lu
cía
Russ
o, q
ue n
’han
dut
a
term
e ta
mbé
la d
irecc
ió. E
ls p
erfo
rmer
s i c
o-cr
eado
rs d
e la
peç
a só
n en
Dan
iel
Pass
i, la
Gab
riela
Cor
dove
z, l’
Ícar
o G
aya,
en
joão
Vict
or C
aval
cant
e, e
n Lu
an M
acha
do, l
a Ta
mire
s C
osta
i la
m
atei
xa L
ucía
Rus
so. D
uran
t el p
rocé
s de
cre
ació
van
col
·labo
rar-h
i l’A
na M
aria
Kr
ein,
en
Kand
yê M
edin
a, la
Mar
ilena
M
anue
l Alb
erto
, en
Thia
ne N
asci
men
to i
en T
ony
Hew
erto
n. T
ambé
va
col·la
bora
r a
Mor
dedo
res
i més
con
cret
amen
t en
la
dram
atúr
gia
la L
aura
Erb
er. E
l dis
seny
d’
il·lum
inac
ió é
s de
l’And
rea
Cap
ella
i la
is
ador
a G
iunt
ini i
el d
e so
de
tot l
’equ
ip.
El v
estu
ari e
l sig
na la
Pau
la S
troh
er,
el d
isse
ny g
ràfic
la P
aula
Del
ecav
e i l
a fo
togr
afia
la P
aula
Kos
satz
i el
Ren
ato
Man
golin
.
Mor
dedo
res
s’ha
crea
t en
resi
denc
ia
artís
tica
al C
entr
o C
oreo
gráfi
co d
a C
idad
e do
Rio
de
jane
iro i
a l’E
spaç
o C
ultu
ral S
ítio
Can
to d
a Sa
bia
i rep
el
supo
rt d
el C
entr
o C
oreo
gráfi
co d
a C
idad
e do
Rio
de
jane
iro, d
el C
entr
o de
Art
es d
a M
aré,
Lia
Rod
rigue
s C
ia d
e D
ança
s, C
asa
Funa
rte
Pasc
hoal
Car
los
Mag
no, P
roje
to E
ntre
-Esp
aço
Cul
tura
l M
unic
ipal
Sér
gio
Port
o, F
estiv
al D
ois
Pont
os i
del C
onsu
lado
de
Arge
ntin
a en
Río
de
jane
iro. E
s tr
acta
d’u
na
copr
oduc
ció
d’ib
eres
cena
/Fun
arte
i la
C
oope
rativ
a D
isen
tida,
am
b el
pat
roci
ni
de la
Pre
feitu
ra d
a C
idad
e do
Rio
de
jane
iro i
de la
Sec
reta
ria M
unic
ipal
de
Cul
tura
(SM
C).
La p
rodu
cció
i re
alitz
ació
art
ístic
a de
Mor
dedo
res
va
a cà
rrec
d’im
prov
ável
Pro
duçõ
es i
és
un p
roje
cte
que
com
pta
amb
el P
rem
io
Funa
rte
de D
anza
Kla
uss
Vian
na 2
015.
El 2
014
Mar
cela
Lev
i i L
ucía
Rus
so v
an
inic
iar
un p
rocé
s de
llar
ga d
urad
a qu
e re
quer
ia la
par
ticip
ació
col
·labo
rativ
a de
pe
rfor
mer
s en
una
inve
stig
ació
sob
re
la v
iolè
ncia
, ent
esa
i exp
erim
enta
da
més
enl
là d
e le
s se
ves
conn
otac
ions
im
med
iate
s d’
anih
ilam
ent,
mor
t i
dest
rucc
ió. P
orta
nt la
con
tràr
ia a
l’i
mag
inar
i (i l
es p
olíti
ques
cul
tura
ls
i soc
ials
) que
cer
quen
pac
ifica
r la
vi
olèn
cia
mitj
ança
nt u
n do
patg
e i
un b
uida
t de
l’en
ergi
a -t
ambé
ells
, ev
iden
tmen
t, v
iole
nts–
real
itzat
s en
nom
d’u
na h
arm
onia
edi
fican
t,
Levi
i R
usso
inco
rpor
en l’
ener
gia
de
la v
iolè
ncia
com
a d
eton
ant
d’un
a es
pira
l de
forc
es e
n te
nsió
. Al c
os
cont
empo
rani
blin
dat
i asè
ptic
, que
bu
sca
dese
sper
adam
ent
una
fort
ales
a au
to-p
rote
ctor
a i s
’env
olta
en
fant
asie
s co
smèt
ique
s, s
’hi c
ontr
apos
a un
co
s pe
rmea
ble,
més
elà
stic
, que
pot
tr
enca
r-se
, que
s’e
mbr
uta
i s’e
mbr
uta,
qu
e pe
nsa
i és
pens
at i
que
mos
sega
i és
mos
sega
t.
“La
may
or p
arte
de
los
baila
rines
qui
ere
ser
caba
llero
, eso
es
un p
robl
ema
para
el c
uerp
o qu
e nu
estr
o tr
abaj
o de
man
da. N
osot
ros
no e
stam
os
caba
lgan
do e
l pro
pio
cuer
po: s
omos
ca
ballo
...M
ás in
tere
sant
es s
on lo
s cu
erpo
s (r
e)m
ovid
os p
or in
visi
bilid
ades
; nue
stra
da
nza
conv
oca
esos
cue
rpos
has
tiado
s de
su
prop
ia im
agen
y c
onto
rno.
.. H
ay
algo
de
eso
en la
ficc
ión
cien
tífica
, en
los
dibu
jos
anim
ados
, en
cier
tos
sueñ
os. (
...)
El p
roye
cto
form
a pa
rte
de la
bú
sque
da d
e un
a da
nza
de c
uerp
os
acop
lado
s al
afu
era,
cue
rpos
div
ertid
os
(ver
tidos
en
dos)
. Ahí
es
que
nos
toca
una
Bjö
rk c
anta
ndo
“vio
lent
ly
happ
y”; e
l yo
frac
tura
do d
e R
imba
ud,
y N
ijins
ky c
uand
o es
crib
e en
su
diar
io:
“Nos
otro
s so
mos
ritm
os. L
os s
entid
os
se s
itúan
sie
mpr
e en
la f
ront
era,
car
a a
cara
con
la o
nda
prol
ifera
nte
de la
di
fere
ncia
. N
o ha
y id
entid
ades
, ape
nas
ritm
os”
Marcela Levi y Lucía Russo fundaron en 2010 Improvável Produções. Levi & Russo apuestan en un proyecto de autoría compartida, en una dirección artística que apunta para un régimen de sentido abierto en que diferentes posiciones inventivas se entrecruzan en un proceso que acoge líneas desviantes, disenso y diferencias internas como fuerza crítica constructiva y no como polaridades contradictorias y auto-excluyentes.
Manuel rodríguezR.E.M.
Tanto este trabajo como el anterior Screensaver, se caracteriza por su tono contemplativo. Cuando uno observa algo con el debido tiempo, acaba viéndose a si mismo. Nuestra realidad es producto de nuestra forma de mirar, de alguna manera vemos lo que queremos que se vea.
La c
reac
ió i
dire
cció
de
R.E
.M. é
s d’
en M
anue
l Rod
rígue
z,
així
com
la in
terp
reta
ció.
En
esce
na, a
mb
ell,
tam
bé h
i tro
bem
el
s in
tèrp
rets
Cor
a Pa
nizz
a, N
uria
Gui
u, A
ndré
s M
artín
ez
i un
equi
p d’
artis
tes
loca
ls. E
n aq
uest
a pe
ça ta
mbé
hi h
an
col·la
bora
t Hor
ne H
orne
man
, que
s'h
a en
carr
egat
de
la
il·lum
inac
ió, l
’Ant
onio
j. H
urta
do i
l’Edu
Pér
ez i
de la
mira
da
exte
rna
se n
’ha
enca
rreg
at la
Son
ia G
ómez
. R
.E.M
. rep
el s
upor
t del
Gra
ner,
la F
unda
ció
Cat
alun
ya-
La P
edre
ra i
el S
ÂLM
ON
< Fe
stiv
al.
L’àrea dels somnis sempre ha estat aquell no-espai on les dimensions real i simbòlica es fonen. D’alguna manera, durant l’estat de somni, el cos i la ment s’imbriquen en un bucle sense solució de continuïtat. La contraposició dels dos pot representar una espècie de combat interior entre ésser tangible i ésser projectat. L’escenari on desenvolupar aquesta visió sorgeix del buit, sense referents, reduït a un ens abstracte i no pren significació fins que hi apareix l’ens corpori, el de l’habitant. Serà en aquell lloc on el cos dinàmic i impulsiu anirà desplegant la seva narrativa onírica, la seva transformació i la seva metabolització en diferents estats, des dels més purs i elementals als més sintètics o artificiosos, on abstracció i massa s’amalgamen.
R.E.M. gira al voltant del buit i les seves recreacions simbòliques cerimonials i la seva projecció a l’interior de l’ésser.
1716
HIR
OS
HIM
A
Anticipada 13
taquilla 15
60 min.
dive
ndre
s 2
diss
abte
3D
ES
EM
BR
E21
h
dive
ndre
s 2
DE
SE
MB
RE
21
:3o
h
12 45 min.
SA
LA M
AC
– M
ER
CAT
DE
LE
S F
LOR
S
aC
Me
/ alb
ert
Qu
eSad
a
UnDo
sTre
sUnD
os
UnDosTresUnD
os és una peça dirigida per Albert Q
uesada, que tam
bé l’interpreta i en signa la coreografia juntam
ent amb
Zoltán Vakulya. El disseny de so és del m
ateix Albert Quesada i el
disseny de llums és d’en Bert Van
Dijck. La m
úsica que sentim a la
peça és de Sabicas, d’en Miguel
Poveda, en Manolo C
aracol i en C
amarón de la isla. El vestuari
l’ha dissenyat la Sofie Durnez,
l’ajudantia musical és d’en juan
Carlos Lérida i l’assistència
coreogràfica de la Petra Söör i en Leo C
astro. La producció de la peça és del m
ateix Albert Q
uesada-Klein Verzet vzw.
UnDosTresUnD
os és una coproducció de C
harleroi D
anses, CC
NR, Vooruit in
the frame of the European
Netw
ork DN
A (Departures and
Arrivals) / Co-funded by the
Creative Europe Program
of the European Union, com
pta amb
el suport de SACD
, la Vlaamse
Gem
eenschapscomm
issie, C
ulture Programm
e of the European Union, Koning Boudew
ijn Stichting i la col·laboració de PAC
T Zollverein, Kaaitheater, TAKT/Provinciaal D
omein D
omm
elhof, STUK, el G
raner i L’animal a l’esquena.
Fotografia d'en Benjamin
Somm
abere.
Ballarí i coreògraf espanyol, movent-me entre Barcelona i Brussel·les. L’exploració i la traducció d’estructures musicals i composicions en la coreografia i la invitació a l’espectador a percebre i escoltar les obres proposades se situa al cor del meu treball coreogràfic. Sota el nom de la companyia ACME (amb Marcus Baldemar, Federica Portello, Mireia de Querol, i Zoltán Vakulya), portem a terme diversos projectes artístics, tant educatius com per escena.
Dos ballarins es pregunten què és el flamenc, com funciona aquesta llengua no escrita que es basa alhora en la música i la dansa. I s’ho demanen a través dels seus cossos i les seves veus. El duo UnDosTresUnDos s’endinsa i trenca el flamenc, fent-ne una dissecció i examinant cada aspecte de la seva màgia singular. Una deconstrucció del flamenc que parteix de la tradició per cercar un llenguatge propi i original.
Bárbara Sánchez está comprometida en dos líneas de investigación esenciales: La Pena y El Humor. Al acercarse a La Pena se encontró con el feminismo donde aprendió los términos y la práctica de una lucha que no piensa abandonar de momento. La Pena también desarrolló en ella un interés carnal y antropológico por la puesta en escena de la devoción en la cultura andaluza contemporánea que va desde el fenómeno del rock andaluz de los 70 hasta las manifestaciones populares de fe. La investigación sobre El Humor le ha permitido poner en cuestión los frágiles límites del decir y abrir un campo de experimentación a través de la voz y las redes sociales. El Humor le ha permitido también explorar las grietas y abismos de la subjetividad contemporánea y reflexionar acerca de las estrategias sutiles del patriarcado.
Bárbara Sánchez és la coreògrafa i la intèrpret de Somewhat paler, una peça que compta amb jaime Conde-Salazar com a dramaturgista i amb l’espai sonor
de la Susana Hernández. La coproducció de la peça és de la Sala Hiroshima i compta amb el suport d’Azala Espacio de Creación, el Centro de las Artes de Sevilla, La Casa de las Artes, el Leal-Lav, el CiCUS i el Conservatorio Superior
de Danza de Sevilla “Antonio Ruiz Soler”.
Abo
car-
se a
la p
ena
per
busc
ar-
ne l’
orig
en (T
ext
de J
aim
e C
onde
-S
alaz
ar)
Som
ewat
pal
er p
ropo
sa u
n tr
ànsi
t,
una
espè
cie
de p
ereg
rinac
ió
estr
anya
dur
ant
la q
ual B
árba
ra
Sán
chez
ced
eix
el s
eu c
os a
di
fere
nts
figur
es. P
erò
la p
ena
no e
s po
t ex
plic
ar, i
l·lust
rar
o re
pres
enta
r. La
pen
a no
més
pot
se
r in
voca
da. L
es fi
gure
s qu
e en
carn
a Bá
rbar
a S
ánch
ez n
o só
n ex
empl
es, n
o só
n im
atge
s, n
o só
n, n
i tan
sol
s, p
resè
ncie
s. L
es
figur
es s
ón e
stat
s qu
e pe
rmet
en
cons
trui
r un
esp
ai e
fímer
, en
el q
ual l
a pe
na n
omés
s’in
tuei
x co
m u
n ec
o am
arg,
com
un
rast
re q
ue c
onfir
ma
la p
èrdu
a irr
emei
able
. Fig
ures
com
si f
ossi
n es
taci
ons
que
pass
en. E
l qui
mira
as
sist
eix
al d
espl
egam
ent
d’un
es
pai v
isua
l i s
onor
en
el q
ual
el c
os é
s la
mar
ca q
ue p
erm
et
dona
r no
m a
l llo
c. U
na m
arca
qu
e no
més
és
cert
a pe
rquè
est
à en
tra
nsfo
rmac
ió c
ontín
ua, e
n pr
océs
con
tinu
d’em
ergè
ncia
i de
des
dobl
amen
t. N
o hi
ha
llocs
on
repo
sar,
nom
és h
i ha
tràn
sit.
M
és q
ue u
n di
scur
s, h
i tro
bem
un
llisc
amen
t lu
brifi
cat
per
la ir
onia
i el
sar
casm
e, a
mig
ues
tan
íntim
es
com
sec
rete
s de
la p
ena.
bárb
ara
Sán
Ch
ez
SOM
EWHA
T PA
LER
⁂ E
stre
nem
!
⁂ C
ol·la
bora
ció
amb
Hir
oshi
ma
1918
EL
GR
AN
ER
12
diss
abte
3
dium
enge
4
180 min.
DE
SE
MB
RE
12:3
o h
EL
GR
AN
ER
Magdalena brezzo URy / MEx
COSAS QUE SUCEDEN EN MéxiCO QUE NO PUEDEN SER DiCHAS EN MéxiCO
txalo toloza xL / CAT
ExTRAñOS MARES ARDEN. EL ASADO.
Nací en Montevideo en plena dictadura. Estudio escultura y desde allí llego a la coreografía. Vivo veinte años en México y fundo la compañía Camerino4. El cuerpo y el lenguaje de movimiento es el eje de mi trabajo. Una nueva traslación me lleva a España donde me centro en la investigación de los bordes del lenguaje, su plasticidad y el cuerpo como ser político. Hoy me interpela la comunidad y el lugar del otro.
Magdalena Brezzo està al darrere de la idea i la direcció d’aquesta peça, que ha estat creada a partir d’un procés d’investigació i diàleg amb la Magela Ferrero (GEN- Uruguai), en joaquín López “Chas” (MUCA-Mèxic) i en Manel Quintant (Graner- Barcelona). Cosas que suceden en México que no pueden ser dichas en México compta amb el suport i la col·laboració d’iberescena i el FONCA (Sistema Nacional de Creadores de Arte FONCA).Fotografia de la Cristina Balboa.
Doble programa (imprescindible compra anticipada, aforament limitat)
Extr
años
mar
es a
rden
. El a
sado
és
una
prop
osta
que
com
pta
amb
en L
eona
rdo
Gam
boa
Can
eo a
càr
rec
de la
inve
stig
ació
do
cum
enta
l, am
b la
dire
cció
a la
cui
na d
e la
Lai
da A
zkon
a G
oñi i
en
Txa
lo T
oloz
a-Fe
rnán
dez
i am
b el
mae
stro
par
rille
ro F
elip
e So
to
Wild
e. E
s tr
acta
d’u
n pr
ojec
te q
ue v
a né
ixer
din
s el
cic
le "T
odo
lo
que
me
gust
a es
ileg
al, i
nmor
al o
eng
orda
" de
nyam
nyam
.
A medio camino entre la creación audiovisual, la performance y el activisme, Txalo Toloza-Fernández ha optado por abrazar el sello de inclasificable, a sabiendas de que al no situarse bajo una etiqueta clara se pone las cosas aún más complicadas. Y de paso se da una excusa para hacer lo que desea sin mucha preocupación. Miembro de La Sauna International, de la compañía de Roger Bernat y colaborador habitual de la performer Sònia Gomez. Extraños mares arden es su tercer trabajo en compañía de la coreógrafa navarra Laida Azkona.
Aix
ò qu
e lle
geix
es é
s la
his
toria
del
na
ixem
ent
d’un
a m
aner
a de
fer
les
cose
s,
d’un
a m
aner
a de
veu
re e
l món
. La
hist
òria
de
com
, al d
eser
t m
és à
rid d
el p
lane
ta,
entr
e ja
cim
ents
min
ers,
pob
les
fant
asm
es,
nove
l·les
de l’
oest
i de
rrot
es e
s va
n es
tabl
ir le
s ba
ses
de la
tot
pode
rosa
indú
stria
de
l’art
con
tem
pora
ni.
Extr
años
mar
es a
rden
és
un re
lat
docu
men
tal a
mb
dos
disp
ositi
us e
scèn
ics
tota
lmen
t di
fere
nts
que
inda
guen
en
el
dese
nvol
upam
ent
del c
apita
lism
e de
les
prim
eres
dèc
ades
del
seg
le X
X i
en la
re
laci
ó es
tret
a qu
e ex
iste
ix e
ntre
la h
istò
ria
de la
indú
stria
del
cap
ital,
la in
dúst
ria
min
era,
la d
e l’a
rmam
ent
i la
de l’
art
cont
empo
rani
. E
ncar
a re
cord
es l’
olor
de
past
ís i
de d
ulce
de
lech
e de
la c
asa
dels
teu
s av
is?
I la
de fa
lafe
l del
rest
aura
nt li
banè
s on
et
van
deix
ar p
er d
arre
ra v
egad
a?
I l’o
lor
de t
laco
yo, f
rijol
es i
requ
esón
del
te
u úl
tim v
iatg
e en
aut
ocar
ent
re D
F i
Oax
aca?
Po
ques
ein
es s
ón t
an e
ficac
es p
er a
ctiv
ar
la m
emòr
ia c
om h
o és
el m
enja
r, el
gus
t de
, l’o
lor
de...
Si a
ixò
és a
ixí d
e be
n se
gur
una
de le
s pr
imer
es p
ràct
ique
s do
cum
enta
ls v
a co
nsis
tir a
ass
eure
’s a
tau
la e
n co
mun
itat
i es
colta
r el
que
ens
hav
íem
d’e
xplic
ar.
I si p
er e
scol
tar
el re
lat
de la
nos
tra
hist
òria
fa
mili
ar u
s pe
rmet
éssi
u cr
euar
la p
orta
de
casa
nos
tra
per
men
jar
amb
nosa
ltres
?Ta
ula,
est
oval
les
i mem
òria
.
Cada dia desapareixen 17 persones a Mèxic. Cada 90 minuts familiars i amics busquen un ésser estimat. Cada 3 hores i vint-i-cinc minuts desapareix una dona. A l’Estat de Mèxic el 53% de les nenes desaparegudes tenen menys de 17 anys. Més de la meitat desapareixen a plena llum del dia i davant d’altra gent. Fer desaparèixer una persona costa 50 euros. M’interessa el lloc del testimoni, aquell lloc incòmode de silencis, preguntes i paralització.
⁂ E
stre
nem
!
⁂ D
ialo
guem
am
b L
latin
oam
èric
a
⁂ D
ialo
guem
am
b L
latin
oam
èric
a
2120
⁂ D
ialo
guem
am
b L
latin
oam
èric
a
⁂ D
ialo
guem
am
b L
latin
oam
èric
a
MA
CBA
SA
LA P
B –
ME
RC
AT D
E L
ES
FLO
RS
diss
abte
3di
umen
ge 4
DE
SE
MB
RE
19
:3o
h
diss
abte
3
DE
SE
MB
RE
19
h
40 min. 45 min.10 5
Quando danço, danço para ficar aqui, lúcido no real que me assola, que me atormenta e que não me deixa em paz. Danço para acordar coletivamente com todos
aqueles desconhecidos com quem durmo et com quem teço histórias sem glória. Danço para despertar de um sono bom e perigoso. E então dançar é mais sobre como
acordar, como abrir os olhos, como olhar para o lado, como respirar, como ficar em pé e como caminhar. E para onde. E com quem. Com vocês aqui hoje e agora..
volM
ir C
ord
eiro
BRA
/ FRA
RUE
Sof
re d
e as
ma
crón
ica
desd
e qu
e se
mud
ou
do B
rasi
l par
a Po
rtug
al e
m 19
89, a
no e
m q
ue
nasc
eu. F
oi fe
dera
do e
m v
olei
bol p
ara
rem
atar
a
doen
ça, a
caba
ndo
por
se fo
rmar
em
dan
ça.
A a
trib
uiçã
o de
doi
s pr
émio
s em
cor
eogr
afia
- 1
º pré
mio
no
Fest
ival
Kor
eogr
afsk
ih
Min
ijatu
ra (S
érvi
a) c
om a
peç
a N
oodl
es
Nev
er B
reak
Whe
n B
oile
d (2
012)
e 2
º pré
mio
no
No
Bal
let I
nter
nati
onal
Cho
reog
raph
y C
ompe
titi
on (A
lem
anha
) com
Cas
cas
d’O
vO
(201
3) –
mot
ivar
am-n
o a
pers
isti
r na
cri
ação
co
reog
ráfi
ca e
m v
ez tr
abal
har
num
cal
l cen
ter.
Cas
cas
d’O
vO v
aleu
-lhe
ain
da a
dis
tinç
ão
com
o A
erow
aves
Pri
orit
y C
ompa
ny 2
014,
tend
o si
do a
pres
enta
da e
m P
ortu
gal,
Itál
ia, S
uéci
a,
Fran
ça, A
lem
anha
, Bra
sil,
Esp
anha
, Ing
late
rra,
Po
lóni
a, S
uíça
, etc
. Tem
vin
do a
col
abor
ar, p
or
esse
mun
do fo
ra, c
om p
esso
as q
ue a
dmir
a, ta
is
com
o: L
uís
Gue
rra,
Tom
az S
imat
ovic
, Mar
lene
M
onte
iro
Frei
tas,
Mar
gari
da B
ette
ncou
rt,
And
ré E
. Teo
dósi
o, J
onas
Lop
es, e
ntre
out
ros.
V
ive
em L
isbo
a nu
ma
auto
cara
vana
com
o
seu
amor
e a
cred
ita
que
o ve
geta
rian
ism
o co
ntri
buir
á pa
ra u
ma
prol
onga
da e
xist
ênci
a do
pl
anet
a.
La id
ea i
la c
oreo
grafi
a de
Cas
cas
d’O
vO
és d
’en
Land
er P
atric
k i e
ls in
tèrp
rets
de
la p
eça
són
ell m
atei
x i e
n jo
nas
Lope
s, q
ue ta
mbé
en
sign
a l’a
ssist
ènci
a dr
amat
úrgi
ca. E
l dis
seny
d’il
·lum
inac
ió
és d
’en
Land
er P
atric
k i d
’en
Rui D
anie
l, qu
e ta
mbé
és
el tè
cnic
de
la fu
nció
qua
n no
ho
és e
n C
ristó
vão
Cun
ha.
La d
irecc
ió tè
cnic
a és
del
Car
los
Ram
os
i la
prod
ucci
ó i d
ifusi
ó de
la p
eça
és d
e [P
i] Pr
oduç
ões
inde
pend
ente
s / T
ânia
M
. Gue
rrei
ro. é
s un
a co
prod
ucci
ó de
l Fe
stiv
al M
ater
iais
Div
erso
s.
Cas
cas
d’O
vO h
a es
tat d
istin
gida
com
a
Prio
rity
Com
pany
201
4 pe
r la
xarx
a eu
rope
a Ae
row
aves
.Fo
togr
afia
d'en
Gun
ter K
raem
mer
.
Cascas d’OvO neix d’una necessitat d’explorar una comunicació telepàtica, sobrehumana, com a exponent màxim de la connexió relacional d’una parella.
Cascas d’OvO ofereix una experiència d’una nova dimensió de diàleg on es repensen les relacions socials i les seves formes d’expressió: el teatre com a microorganisme de la societat que submergeix el públic en el silenci i en la música de cossos que es comuniquen.
lander patriCk PRT/BRA
CASCAS D’OvO
Volmir Cordeiro és el coreògraf i l’intèrpret de rue. El percussionista de la peça és en Washington Timbó i el disseny sonor és d’en Cristián Sotomayor. L’Abigail Fowler s’encarrega del disseny de llums i el tècnic n’és en Ludovic Rivière o la mateixa Abigail Fowler. El disseny de vestuari és de la Vinca Alonso i el mateix Volmir Cordeiro. De la producció se’n fa càrrec la Margot Videcoq i de la producció delegada Météores. Rue és una coproducció de la Ménagerie de Verre amb el suport del Musée du Louvre, els Laboratoires d’Aubervilliers, el CND – Un centre d’art pour la danse, l’iCi - CCN Montpellier / Languedoc-Roussillon.
El carrer és obertura cap a una altra. El carrer inventa llengües, tipus, alberga els miserables i fa d’escenari als artistes que l’agafen com a refugi. Fer de vagabunds és un gran invent del carrer. El carrer ha inventat la classe, la raça, l’angoixa, la sang. El carrer no se’ns fa estrany, el coneixem tots. Uneix els homes, les manifestacions sòrdides, és allà per a nosaltres; i ens pensem que representem el “nosaltres” quan som al carrer. Mentida. El carrer selecciona, limita, impedeix, divideix, dicta. El carrer no és la carretera, el carrer no vol gent. Es queda a la ciutat. I a la ciutat, molts poetes. Els poemes, tots polvoritzats. Les arrugues. Els carrers són com les arrugues d’una cara: els carrers de la cara, les arrugues del terra. Si dic que el carrer fila amb el cel, no exagero gens: els dos tenen aquest poder increïble de sentir les coses, els éssers, les matèries pobres. De despullar-se. Aquest carrer que tinc ganes de proposar és el que persegueix incansable el somni que els edificis ens han robat.
jonaS & lander
2322
SA
LA M
AC
– M
ER
CAT
DE
LE
S F
LOR
S
12 60 min.
diss
abte
3D
ES
EM
BR
E21
:3o
h
75 min.Anticipada 10
Taquilla 12
diss
abte
3, 2
1 h
dium
enge
4, 1
9 h
DE
SE
MB
RE
AN
TIC
TE
ATR
E
Les
cre
acio
ns d
e lo
scor
dero
s·sc
pr
eten
en s
ubm
ergi
r el
púb
lic e
n na
rrac
ions
al
luny
ades
del
sim
ple
retr
at n
atur
alis
ta
de la
rea
litat
. Per
aco
nseg
uir-
ho, u
tilit
zen
un ll
engu
atge
esc
ènic
bas
at e
n la
rel
ació
en
tre
text
, fis
ical
itat
, obj
ecte
s i s
o, in
vent
ant
orig
inal
s at
mos
fere
s di
fíci
ls d
e cl
assi
fica
r. S
i alg
una
cosa
té a
ques
t pec
ulia
r ra
mat
d’
ençà
que
va
com
ença
r el
seu
rec
orre
gut e
l 20
03,
és u
na im
plic
ació
em
ocio
nal,
físi
ca i
ener
gèti
ca d
’una
par
ticu
lar
cont
undè
ncia
.
Za!
son
una
orq
uest
a tr
anso
ceán
ica
y pr
imit
ivam
ente
futu
ríst
ica
com
pues
ta p
or
dos
pers
onas
: Spa
zzfr
ica
Ehd
y P
apa
duPa
u.
Am
bos
son
devo
tos
de F
erra
n A
drià
. Est
án
infl
uenc
iado
s no
tant
o po
r su
met
odol
ogía
cu
linar
ia s
ino
más
bie
n po
r su
ver
tien
te
estr
uctu
ralis
ta. E
l pec
ulia
r ac
ento
y e
l alg
orit
mo
con
el q
ue c
onst
ruye
sus
fras
es c
uand
o ha
bla
es la
pri
ncip
al fu
ente
en
la q
ue s
e ba
ña la
ba
nda
de P
acha
mad
reti
erra
wah
!. Po
r es
o se
si
ente
n có
mod
os e
n la
s m
ezcl
as im
posi
bles
: ja
zz a
froc
uban
o co
n po
stro
ck, d
ance
hall
jam
aica
no c
on g
rung
e, e
lect
róni
ca d
e fi
esta
rav
e co
n no
ise
indu
stri
al, m
elod
ías
balin
esas
con
B
lack
Sab
bath
o k
raut
rock
con
mús
ica
clás
ica
cont
empo
ráne
a.
GrAnd ApplAUsE
jorge dutor guilleM Mont de palolel pollo CaMpero,
CoMidaS para llevarLa
s ac
tric
es s
iem
pre
mie
nten
és
una
inve
stig
ació
que
pa
rtei
x de
l’es
tere
otip
i el
s tò
pics
ass
ocia
ts a
l’un
iver
s de
“l’a
ctriu
” (q
uè s
ap fe
r un
a ac
triu
sim
plem
ent
perq
uè
és a
ctriu
?) i
els
utili
tza
com
a
excu
sa i
els
tran
scen
deix
pe
r pa
rlar
de t
emes
que
ens
in
tere
ssen
com
a c
read
ores
i co
m a
indi
vidu
es (a
mor
, fam
ília,
pr
ecar
ieta
t, p
olíti
ca, m
ort)
. El
punt
de
part
ida
és e
l sup
òsit
que
tot
el q
ue s
ucce
eix
en
un e
scen
ari é
s un
a m
entid
a pa
ctad
a. J
a no
ens
impo
rta
la v
erita
t a
l’esc
ena,
ent
enem
qu
e to
t és
una
con
stru
cció
al
volta
nt d
e la
ver
itat,
am
b m
és
o m
enys
ver
itat,
per
ò se
nse
deix
ar d
e se
r un
a m
entid
a.
Ent
enem
que
tam
bé a
la v
ida
tot
són
cons
truc
cion
s, t
ot s
ón
men
tides
.
Hola a quien nos lea. Nos presentamos: somos la compañía El Pollo Campero, comidas para llevar. Sí,
tenemos un nombre pizpireto, y pizpiretas son también nuestras intenciones. Como creadoras, venimos del
cabaret, la comedia en pequeño formato, el café teatro… Y hace un tiempo nos dio por revisar todo esto y
traducirlo a los nuevos lenguajes contemporáneos (sean lo que sean los nuevos lenguajes contemporáneos).
Nos cambiaron las preguntas, de la carcajada inmediata pasamos a la deconstrucción del sketch. Verdad y dolor, esa mezcla siempre da risa. Todas las pruebas, castings, cursos que hemos hecho para convertirnos en actrices
comerciales, juntos, se convierten en una pieza de teatro contemporáneo, Las actrices siempre mienten.
Les
actr
ius
d’aq
uest
a pr
opos
ta s
ón G
loria
Mar
ch C
hulv
i i C
ris C
elad
a. L
a di
recc
ió ,
idea
, dra
mat
úrgi
a i d
irecc
ió la
firm
a El
Pol
lo C
ampe
ro, c
omid
as p
ara
lleva
r. De
l mov
imen
t esc
ènic
se
n’enc
arre
ga l’A
mar
anta
Vel
arde
, de
la p
art t
ècni
ca e
n Se
rgio
Roc
a i d
els
víde
os l’
igna
si R
ubio
. D’a
ltra
band
a el
web
és
d’en
jau
me
Blan
c, la
foto
grafi
a d’
en V
ícto
r Cal
ero
i el d
isse
ny g
ràfic
de
la M
arta
Mar
tínez
Roc
ha. E
ls c
opro
duct
ors
són
l’Ant
ic T
eatr
e, e
l Gra
ner,
el C
ircui
t201
6, l’
iNAE
M i
El
Pollo
Cam
pero
, com
idas
par
a lle
var,
amb
la c
ol·la
bora
ció
de L
a Po
dero
sa i
Nun
Art.
LAS ACTRiCES SiEMPRE MiENTEN
loSCorderoS.SC i za!
La creació, direcció i interpretació d’aquesta peça és d’en David Climent i el Pablo Molinero, que són loscorderos.sc, i de l’Edu Pou i en Pau Rodríguez, que són els Za! La il·luminació l’ha feta Cube.bz, l’espai sonor els Za! i les partitures físiques loscorderos.sc. A més a més, el tècnic de so és el Mo, el vestuari és de la Laia Muñoz i la producció de la Pilar López.
Loscorderos.sc, Ajuntament de Barcelona - Festival Grec, Fundació Catalunya la Pedrera, Mercat de les Flors – SÂLMON< i Tercera Setmana – Festival Arts Escèniques València són els coproductors d’Afasians, un projecte amb residències a L’animal a l’esquena, Fabra i Coats Fàbrica de creació i amb el suport de Generalitat de Catalunya – iCEC.
Afasians –the last conference és l’esdeveniment més important al món de la ciència, i a més, és totalment irrellevant per a l’avanç científic. Comptarem amb les primeres declaracions en primícia de quatre membres de la tribu dels Afasians. Els Afasians ens explicaran els seus descobriments, incloent la destrucció del JO i l’obertura de la Caixa del Gat de Schrödinger, l’únic gat que està viu i mort al mateix temps. Els Afasians han demanat una taula y quatre micròfons. I un sofà per a la pausa, òbviament. No hi haurà Power Point, ni estadístiques, ni dades objectives, perquè això, allà, no es valora. De fet, els Afasians no són una tribu, ni fan descobriments, ni donen conferències, però ho anomenarem tribu, descobriment i conferència per entendre’ls.
AFASiANS—THE LAST CONFERENCE
⁂ E
stre
nem
!
2524
Foto
grafi
a d'
en T
orre
s ib
arzo
.
26 27
L’espai no és innocent:Grand Applause proposa una translació d’un format expositiu a un format performatiu. És un projecte curatorial; una coreografia que recorre una arquitectura virtual d’escala 1/1 basada en la ficció de l’òpera Carmen de Bizet i posa en diàleg el treball de tres artistes: Norberto Llopis en el paper de “Carmen”, Luis Úrculo en el paper de “Don José” i Bernhard Wilhelm com a “El torero Escamillo”.
jorge dutor i guilleM Mont de palol
GRAND APPLAUSE
Aquesta proposta compta amb l’obra de Norberto Llopis, Luis Úrculo i Bernhard Wilhelm, amb els curadors i performers jorge Dutor i Guillem Mont de Palol, amb la direcció de La Dirección, amb la tramoista Almudena Sancho. L’assistència tècnica és de Carmelo Fernández i està produïda per jorge Dutor i Guillem Mont de Palol amb la col·laboració del Graner/SÂLMON a< Festival, del Museo Universitario del Chopo, d’Estiu en Obres i de Las Naves Espai d’innovació i Creació. També compta amb el suport de les Beques a la Recerca i la Creació en els àmbits de les arts visuals, dels nous sectors creatius, de les arts escèniques, de la música i el pensament de la Generalitat de Catalunya.
En este cuarto proyecto coreográfico conjunto seguimos interesados en investigar sobre el lenguaje y las convenciones, y reflexionamos sobre el tema de la autoría, si bien Grand Applause supone un giro porque es la primera vez que hemos abierto la puerta de nuestro estudio a influencias y colaboraciones externas.
FRE
diss
abte
3D
ES
EM
BR
E22
:3o
h
dium
enge
4D
ES
EM
BR
E21
h
HA
LL –
ME
RC
AT D
E L
ES
FLO
RS
60’ min.12
Las Bistecs - Colectivo Artístico ‘88 (BCN)− es un proyecto artístico formado por Carla Moreno, Alba Rihe, dúo performáticomusical y Adriá Gil como compositor y productor musical. Tras haber estudiado Bellas Artes y Cine por otro lado comienzan hacer unas letras para público especializado y avanzado, el género musical que las define es el electro-disgusting, disciplina artística que abarca campos audiovisuales y performáticos.El directo de Las Bistecs no deja indiferente a nadie, ya que la interacción con el público, la crítica y el humor son protagonistas en el escenario. Los videoclips de Las Bistecs son un reclamo visual ya que remarcan todo el imaginario conceptual que hay detrás de cada canción.Actualmente están cerrando OFERTA, el disco debut del electro-disgusting y están en la fase de preparación de un nuevo show. OFERTA será la recopilación de 3 años de trabajo y, como dirían ellas, “risillas.”
Amaranta es coreógrafa, bailarina, dj opaco, dj amix o velarde. Sus sesiones proponen una deriva por diversos ambientes acústicos según la ocasión, que incitan tanto a la escucha como al baile.Amarantis se mezcla con otras personas que trabajan en el campo de las artes escénicas desde diferentes prismas. Eso le alimenta y mantiene vivo el carácter mutable de su ser. Junto con la artista visual Alba G. Corral desarrollan Mix-en-scene, un dj set coreográfico audiovisual donde se integran la figura y estrategia del dj y bailarín llevados a la escena.La deriva, el espacio y la paradoja aún resuenan en su cuerpo y le gusta subir el volumen cuando la gente ya se olvida de sí misma.
laS
biSt
eCS
dj
aMar
anti
S
28
Residèn
cies
Trobad
es
Diàleg
s
Laborat
oris
Conferè
ncies
Prese
ntac
ions
Seminar
is
Talle
rs
Dinars
perfo
rmat
ius
Pràct
iques
artís
tiques
Met
odologies
Proce
ssos
Compartir
Pensa
ment
Acció
Residèn
cies
Trobad
es
Diàleg
s
Laborat
oris
Conferè
ncies
Prese
ntac
ions
Seminar
is
Talle
rs
Dinars
perfo
rmat
ius
Pràct
iques
artís
tiques
Met
odologies
Proce
ssos
Compartir
Pensa
ment
Acció
Residèn
cies
Trobad
es
Diàleg
s
Laborat
oris
Conferè
ncies
Prese
ntac
ions
Seminar
is
Talle
rs
Dinars
perfo
rmat
ius
Pràct
iques
artís
tiques
Met
odologies
Proce
ssos
Compartir
Pensa
ment
Acció
Residèn
cies
Trobad
es
Diàleg
s
Laborat
oris
Conferè
ncies
Prese
ntac
ions
Seminar
is
Talle
rs
Dinars
perfo
rmat
ius
Pràct
iques
artís
tiques
Met
odologies
Proce
ssos
Compartir
Pensa
ment
Acció
Residèn
cies
Trobad
es
Diàleg
s
Laborat
oris
Conferè
ncies
Prese
ntac
ions
Seminar
is
Talle
rs
Dinars
perfo
rmat
ius
Pràct
iques
artís
tiques
Met
odologies
Proce
ssos
Compartir
Pensa
ment
Acció
Residèn
cies
Trobad
es
Diàleg
s
Laborat
oris
Conferè
ncies
Prese
ntac
ions
Seminar
is
Talle
rs
Dinars
perfo
rmat
ius
Pràct
iques
artís
tiques
Met
odologies
Proce
ssos
Compartir
Pensa
ment
Acció
⁂ D
ialo
guem
am
b L
latin
oam
èric
a
FRE60 min.
LA v
ISIS
vAdi
mec
res
23N
Ov
EM
BR
E
19:3
o h LABORATORi
METODOLOGiES DE CREACió BASADES EN EiNES D’iMPROViSACió
i COMPOSiCió iNSTANTàNiA
En
aque
st p
roje
cte
hi
part
icip
en 3
art
iste
s qu
e es
tan
dese
nvol
upan
t un
a m
etod
olog
ia d
e tr
ebal
l prò
pia
i que
est
an
inte
ress
ats
en le
s ei
nes
de
com
posi
ció
inst
antà
nia
i en
la im
prov
isac
ió a
l ser
vei d
e la
cr
eaci
ó.E
ls a
rtis
tes
es t
roba
ran
dura
nt 1
0 di
es a
mb
l’obj
ectiu
de
com
part
ir, d
e la
man
era
que
vulg
uin,
la s
eva
met
odol
ogia
. E
s de
man
a a
l’art
ista
fer
un
exer
cici
de
tran
smis
sió
amb
la
idea
de
gene
rar
un in
terc
anvi
i u
n di
àleg
obe
rt i
actiu
, que
ap
orti
nove
s vi
sion
s i l
ectu
res
de le
s ei
nes
com
part
ides
.Pr
opos
em u
n m
arc
ober
t i e
xper
imen
tal,
on la
ge
nero
sita
t i l
a cu
riosi
tat
de
cada
art
ista
es
posa
rà e
n jo
c am
b la
idea
de
com
part
ir co
neix
emen
ts i
inqu
ietu
ds i
alim
enta
r el
bag
atge
art
ístic
in
divi
dual
i co
l·lect
iu.
iriS
hei
tzin
ger
A
s a
chor
eogr
aphe
r I a
m
very
muc
h in
tere
sted
in
colla
bora
tive
prac
tices
. Th
eref
ore
each
pro
ject
is
fun
dam
enta
lly s
hape
d an
d fo
rmed
thr
ough
th
e di
alog
ue a
mon
g th
e pa
rtic
ipan
ts, w
hich
in t
he
end
prob
ably
bec
omes
th
e co
nsta
nt in
eve
ryth
ing
I mak
e. T
he p
ast
year
s I
have
bee
n ve
ry in
tere
sted
in
the
not
ion
of e
mpa
thy
as a
n in
divi
dual
qua
lity
but
also
as
a po
litic
al o
ne. M
y re
sear
ch re
volv
es a
roun
d ho
w w
e m
ake
conn
ectio
ns
whi
ch a
ctua
lly a
llow
us
to
part
ake
in a
n ex
perie
nce
rath
er t
han
cons
umin
g it
and
as a
con
sequ
ence
en
able
us
to id
entif
y w
ith t
he o
ther
and
the
co
llect
ive.
juli
an b
arn
ett
I cre
ate
perf
orm
ance
s th
at
exam
ine
the
soci
al-p
oliti
cal
poss
ibili
ties
for
tran
sfor
mat
ion
and
empa
thy,
thr
ough
the
le
nses
of
thea
ter,
philo
soph
y,
scie
nce
and
mus
icol
ogy.
Ove
r th
e la
st fe
w y
ears
, I h
ave
been
bu
sy e
xplo
ring
the
inte
rsec
tions
be
twee
n th
e vo
ice
and
body
, la
ngua
ge a
nd m
ovem
ent,
m
eani
ng a
nd a
bstr
actio
n, fo
rm
and
cont
ent.
I am
fasc
inat
ed
by h
ow t
hese
ele
men
ts
culti
vate
a t
ensi
on b
etw
een
wha
t is
acc
essi
ble
and
wha
t is
ra
dica
l and
for
me,
I am
ver
y ex
cite
d by
thi
s un
ique
hyb
rid.
Late
ly I
have
bee
n de
eply
fa
scin
ated
with
the
not
ion
of
onto
logy
, as
an a
dded
laye
r of
com
plex
ity, t
hat
ampl
ifies
th
e pe
rcep
tions
of
devo
tion
to t
he a
ct o
f pe
rfor
man
ce
and
perf
orm
ance
mak
ing.
I ha
ve a
lway
s be
en in
tere
sted
in
cre
atin
g co
ntex
ts t
hat
are
awar
e of
its
pred
icam
ent
of
bein
g, s
omeh
ow m
aneu
verin
g th
ough
pas
t, p
rese
nt a
nd f
utur
e to
find
mea
ning
s th
at w
ere
lost
, bu
t ne
eded
to
be fo
und.
javi
era
peó
n-v
eig
aM
i tra
bajo
cor
eogr
áfico
es
tá a
soci
ado
a ex
plor
ar la
po
tenc
ialid
ad d
el c
uerp
o, s
us
már
gene
s pe
rcep
tivos
y d
e es
tado
s de
con
cien
cia,
y a
es
tudi
ar la
cor
pora
lidad
com
o un
sis
tem
a en
con
stru
cció
n,
abie
rto,
din
ámic
o, m
últip
le,
difu
so, a
fect
ivo,
rela
cion
al,
poro
so, q
ue e
stá
tran
sita
ndo
cons
tant
emen
te p
or z
onas
de
am
bigü
edad
, ind
efini
ción
y
resi
gnifi
caci
ón. E
n el
últi
mo
tiem
po m
e in
tere
sa in
daga
r m
ás y
más
en
la re
laci
ón e
ntre
la
s fr
ecue
ncia
s so
nora
s y
su
efec
to s
obre
la c
ompo
sici
ón
corp
oral
y s
u ex
perie
ncia
pe
rcep
tiva.
En col·laboració amb La Visiva i BiDE
El laboratori que conclou aquest 23 de novembre amb la presentació
oberta s’ha dut a terme a La Visiva del 14 de novembre al mateix dia 23.
HE
Y!!
!!!
HE
Y!!
!!!
HE
Y!!
!!!
HE
Y!!
!!!
HE
Y!!
!!!
HE
Y!!
!!!
HE
Y!!
!!!
HE
Y!!
!!!
HE
Y!!
!!!
HE
Y!!
!!!
HE
Y!!
!!!
HE
Y!!
!!!
HE
Y!!
!!!
HE
Y!!
!!!
HE
Y!!
!!!
HE
Y!!
!!!
HE
Y!!
!!!
HE
Y!!
!!!
HE
Y!!
!!!
HE
Y!!
!!!
Residèn
cies
Trobad
es
Diàleg
s
Laborat
oris
Conferè
ncies
Prese
ntac
ions
Seminar
is
Talle
rs
Dinars
perfo
rmat
ius
Pràct
iques
artís
tiques
Met
odologies
Proce
ssos
Compartir
Pensa
ment
Acció
Aco
llim
res
idèn
cies
, pro
pose
m
trob
ades
, vol
em g
ener
ar d
iàle
g,
com
part
ir c
onei
xem
ent a
mb
conf
erèn
cies
, obr
ir a
l púb
lic le
s re
sidè
ncie
s, a
pren
dre
en e
ls s
emin
aris
, de
scob
rir
als
els
talle
rs, p
arti
cipa
r i c
onèi
xer
pràc
tiqu
es a
rtís
tiqu
es,
deba
tre
sobr
e m
etod
olog
ies
i don
ar
cabu
da a
ls p
roce
ssos
cre
atiu
s.
HE
Y!!
!!!
29
5 60 min.
dijo
us 2
4N
Ov
EM
BR
E
18:3
o h
LA P
OD
ER
OS
A⁂
En
diàl
eg a
mb
La
Pode
rosa
⁂ E
n di
àleg
am
b N
yam
nyam
NYA
MN
YAM
dijo
us 2
4, 1
4h v
erm
ut, d
issa
bte
26, 1
3hN
Ov
EM
BR
E
Durant el SÂLMON< Todo lo que me gusta es ilegal, inmoral o engorda, es desenvolupa com un futurible de la nostra propera temporada 2017: un dinar amb en Quim Bigas juntament amb la Raquel Tomàs dins del
projecte APPRAiSERS i una conversa oberta en format vermut amb el festival OK Confiance de Marsella.
Proyecto de encuentro, experimentación y cruce entre artistas que habitan diferentes territorios, comisariado por La Poderosa.
En un momento en el que los festivales y teatros buscan productos o artistas marca queremos invitaros a des-marcarnos, a poner en
común, a des-autorizarnos y a des – identificarnos. Nuestro deseo: abrir canales de comunicación, contaminarse los unos a los otros, mezclarse, provocar terceros inesperados, enriquecer relaciones, intercambiar conocimiento, mirar las cosas desde la diferencia y
sugerir otra velocidad de los acontecimientos que se rija menos por las leyes del mercado y más por las necesidades del propio proceso en los encuentros. Este proyecto incluye tres encuentros con 6 artistas en diferentes momentos del año (Mónica Valenciano y Patricia Caballero,
Anto Rodríguez y Claudia Pagès, Pablo Gisbert y Juan Navarro) que se cruzarán a lo largo de 10 días y cuyo proceso se mostrará en
un formato libre.
Claudia Pagès (1990). Vivo y trabajo entre Barcelona y Amsterdam. Mi trabajo juega con las tecnologías del cuerpo, así como estudiando las formas en que los cuerpos, la economía y el amor están interconectados. Creando textos y organizando palabras, trabajo en publicaciones, música, performance y objetos para investigar cómo el habla, el cantar y la palabra hablada emergen entre órganos de comunidades y espacios de trabajo. Soy licenciada en Bellas Artes por la Universidad de Barcelona y tengo un MFA en Sandberg instituut. He enseñado mi trabajo en diferentes sitios así como en P ///// AKT (Amsterdam), Rongwrong (Amsterdam), RAi10 / Arthena fundación (Düsseldorf), MACBA (Barcelona), La Casa Encendida (Madrid), Moderna Museet ( Estocolmo). En 2016-2017 he recibido la beca Mondriaan Fonds jong Talents.
Anto Rodríguez (Mieres, Asturias, 1986) Empecé muy pequeño a formarme en la práctica y teoría de las artes escénicas contemporáneas y ahora me dedico a la investigación, creación y acompañamiento de procesos en diferentes contextos. Aunque la mayoría de mi trabajo se centra en la escena, hace unos tres años estrené una película, ‘Frankenstein’ (Mejor largometraje asturiano de la 51 edición del Festival internacional de Cine de Gijón). En teatros, canté coplas en ‘Lo otro: el concierto’ y puse cosas juntas en ‘Mamá Patria’. Actualmente trabajo como contratado pre-doctoral del proyecto de investigación ‘Teatralidades Disidentes’ de la UCLM (Financiado por el MiNECO) y soy secretario de la asociación de investigadores y creadores en artes escénicas Artea. Actualmente mi cabeza y mi cuerpo están liados con los formatos sobre la escritura escénica autobiográfica expandida, la generación de dispositivos de escritura artística y teórica y los sistemas de representación en el arte y los medios de comunicación. Entre mis últimas obras se encuentran los experimentos audiovisuales ‘inventario no1: calle’ y ‘Videoautobioclip’ y las piezas escénicas ‘La salita’, ‘Los libros’ y ‘Vinilismos’. También escribo periódicamente en el portal de artes escénicas www.tea-tron.com. He colaborado con artistas como Denooijer, Amalia Fernández, María jerez o juan Dominguez. y para contar algo más de mi está la web http://antorodriguez.com o mi cuenta de instagram (donde salgo con el torso desnudo en unas cuantas fotos que, curiosamente, son las que más likes tienen).
Todo lo que me gusta es ilegal, inmoral o engorda és un cicle d’intervencions que va néixer el 2012 i que s’esdevé durant sis mesos cada any. Nyamnyam proposa a un creador/a o col·lectiu que es vinculi a l’espai de manera mensual (amb quatre sessions a l’hora de dinar obertes al públic) amb la finalitat de desenvolupar i articular el seu treball de manera transversal. Nyamnyam no només vol mostrar el treball de cada convidat/da sinó que planteja una col·laboració que - sense la intenció de portar al terreny culinari la seva pràctica – pretén crear un marc d’execució i de mostra i obre un possible nou canal d’exhibició i reflexió sobre el seu treball. La finalitat genèrica del cicle és apropar el treball de cada creador/artista al públic, no des de la perspectiva de l’obra acabada, com podria donar-se en un teatre, sala d’exposicions, etc. sinó des de fer visible i comprensible el procés de creació. Així, es genera un marc de diàleg entre l’artista – molt acostumat a haver de generar dispositius acabats i presentar-los com accions definitives sense marge d’error- i el públic, que pot observar o comentar la proposta durant un dinar, un marc simple i que crea vincles.
TODO LO QUE ME GUSTA ES iLEGAL, iNMORAL O ENGORDA
appr
aiSe
rS —
Q
uiM
big
aS i
raQ
uel
toM
àS
El p
roje
cte
APPR
AiSE
RS e
xplo
ra la
ra
mifi
caci
ó de
form
ats,
con
cept
es
i met
odol
ogie
s re
laci
onad
es a
mb
la
info
rmac
ió i
amb
les
dade
s en
tem
ps
real
a t
ravé
s de
dife
rent
s es
tètiq
ues
de p
rodu
cció
. Per
fer-
ho, n
aveg
a am
b la
idea
del
cos
com
a a
rxiu
o
cana
l inf
orm
atiu
, com
a re
flex
del
cons
um i
del p
rocé
s d’
etiq
ueta
tge.
S
imul
tàni
amen
t és
una
prà
ctic
a co
reog
ràfic
a ap
licab
le a
mol
ts
cam
ps q
ue e
stà
prep
arad
a pe
r se
r co
mpa
rtid
a en
qua
lsev
ol m
omen
t.
A t
ravé
s de
l des
envo
lupa
men
t d’
habi
litat
s i r
egle
s, A
PPRA
iSER
S pr
etén
don
ar v
isib
ilita
t a
allò
pr
esen
t, a
ixí c
om p
oten
ciar
la id
ea
que
som
“cre
ador
s de
la n
ostr
a pr
òpia
real
itat”
. 24
de
Nov
embr
e, 1
4 h,
12
E (I
nclo
u di
nar)
ok
Co
nFi
anC
e —
an
ne
liSe
le
gaC
i el
iSe
Car
ron
Fa U
N A
NY
i M
IG q
ue O
KAY
C
ON
FIA
NC
E e
xist
eix.
OK
AY C
ON
FIA
NC
E n
o és
un
col·le
ctiu
, tam
poc
és u
na p
eça,
és
una
UN
IÓ T
EM
POR
AL
de p
erso
nes
que
com
part
eixe
n un
es q
uant
es
vIS
ION
S D
E M
AN
ER
ES
DE
FE
R, i
ai
xò e
s ve
u en
el m
arc
d’un
a N
IT D
E P
ER
FOR
MA
NC
E.
Té la
bas
e a
Mar
sella
, per
ò es
tà
conc
ebut
per
via
tjar
i per
com
part
ir aq
uest
pro
cés
al ll
arg
del v
iatg
e.B
àsic
amen
t, a
ixò
és e
l que
pas
sarà
aq
uí a
Bar
celo
na g
ràci
es a
la
invi
taci
ó de
NYA
MN
YAM
al F
estiv
al
SÂ
LMO
N<.
veni
m p
er p
arla
r i p
er o
brir
les
nost
res
men
ts a
un
espe
ctre
fet
al
100%
de
CO
NFI
AN
ÇA
.Le
s co
nver
ses
amb
NYA
MN
YAM
cr
eara
n un
ter
ritor
i com
ú ef
ímer
, per
ta
l que
pug
uem
con
serv
ar e
n fr
ed i
en c
alen
t le
s re
spos
tes
pote
ncia
ls a
la
pre
gunt
a E
I! C
OM
HO
FE
U A
IXÒ
?D
igue
m q
ue v
olem
que
aqu
esta
co
nver
sa s
igui
una
prà
ctic
a co
nstr
uctiv
a: A
PRE
ND
RE
ME
NTR
E
PAR
LEM
.
26 d
e N
ovem
bre,
13
h,
FRE
E v
erm
ut
Cla
ud
ia
pag
èS
an
to
rod
ríg
uez
CRUZADOS
A partir de l’aproximació entre A i B neix una tercera dimensió: C, que apareix i transforma al seu torn tant a A com a B i produeix així un desplaçament i genera una nova possibilitat. En aquest desplaçament i en aquest nou risc és on situem el focus de la trobada entre l’Anto Rodríguez i la Claudia Pagès i propiciem un espai de mobilització on el creador tingui la possibilitat de sacsejar allò que més l’identifica.
nyaMnyaM
ok ConFianCe
QuiM bigaS
raQuel toMàS
3130
CA
IXA
FOR
UM
dive
ndre
s 25
DE
SE
MB
RE
2o
h
(places limitades) (50% de descompte per clients de CaixaBank)
60 min.
dive
ndre
s 25
NO
v i
del 2
8 N
Ov
al 2
DE
S11
h –
13
h /
16h
– 18
h
60 min.FRE
ES
PAI S
US
AN
A (C
afet
eria
de
l’Ins
titut
del
Tea
tre)
Si v
ols
juga
r a S
U S
A N
A te
ns d
ifere
nts
opci
ons:
——
Dem
anar
cita
prè
via
amb
l’equ
ip d
e S
U S
A N
A a
ho
la.s
usan
a.cl
ub@
gmai
l.com
, co
ncer
tant
dia
i ho
ra p
er u
na p
artid
a a
l’esp
ai S
USAN
A*.
——
Adr
eçar
-te s
ense
cita
prè
via
a l’e
spai
S
U S
A N
A o
n tr
obar
às d
ispo
nibl
e un
a ta
ula
amb
un e
xem
plar
del
joc
(mín
im 2
ju
gado
rs).
——
Des
carr
egar
-te S
U S
A N
A a
la w
eb
ww
w.su
sana
.clu
b i j
ugar
on
tu v
ulgu
is.
S u
S a
n a
S U S A N A és un joc de taula.
Per començar a jugar es formula una pregunta en relació a un tema. En el camp d’interès que genera aquesta pregunta principal s’hi creuen tot tipus de qüestions sorgides de les cartes que surten a cada tirada i que es relacionen amb les categories del taulell.
Hi ha quelcom preeminent en la nostra manera de formar un discurs que dificulta de vegades pensar lliurement i que el joc vol eludir.
S U S A N A és una manera de baixar les idees i barrejar-les. És una eina per a començar a parlar de coses que no havíem considerat fins el moment.
S U S A N A és una forma de generar saber a través de la conversa, no a través d’un coneixement après i una teoria preconceptualitzada. Seria així una mena de maièutica lliure de mestre o que desplaça el mestre a la figura de les cartes. La qüestió principal queda al centre i a partir d’ella cada participant de la partida és una font de recursos per al diàleg.
S U
S A
N A
ha
esta
t des
envo
lupa
t in
icia
lmen
t per
Aim
ar P
érez
Gal
í, C
lara
Ten
a, C
arm
e To
rren
t i M
ar
Med
ina
en r
esid
ènci
a en
el C
entr
e C
entr
e C
hore
ogra
phiq
ue N
atio
nal
Rub
aix
Nor
d-Pa
s de
Cal
lais
(Fra
nça)
i m
és ta
rd a
El G
rane
r (B
arce
lona
). E
ns h
a m
ogut
la in
tenc
ió d
e cr
ear
una
inve
stig
ació
en
form
at
met
odol
ogia
/joc
que
pugu
i aju
dar
a pe
nsar
i pa
rlar
al v
olta
nt d
e pr
àcti
ques
art
ísti
ques
, pro
cess
os
crea
tius
o q
uals
evol
qüe
stió
en
gene
ral.
Ens
inte
ress
a ta
mbé
tr
ebal
lar
en u
n fo
rmat
en
codi
obe
rt
per
no c
apit
alit
zar
el c
onei
xem
ent
que
aque
st jo
c pu
gui p
oten
ciar
. C
lara
, Mar
i A
imar
es
cone
ixen
de
balla
r ju
nts,
sob
reto
t, pe
rò ta
mbé
de
com
part
ir in
tere
ssos
i de
pas
sar
tem
ps p
ensa
nt, j
ugan
t, pa
rlan
t i
crea
nt.
El d
isse
ny g
ràfi
c i e
l web
de
SU
SAN
A
és d
e T
irso
Ori
ve i
el d
isse
ny d
e l’e
spai
de
PE
DR
A.
CriS blanCoTROBADA AMB
⁂ E
n co
l·lab
orac
ió a
mb
Obr
a So
cial
“la
Cai
xa”
…le miré fijamente a los ojos y le dije " bueno, yo inglés hablo regular… pero lo puedo hacer con subtítulos en la pared, entre el extintor con el que bailo el tango y la señal de salida", y así
hice mi primer bolo en Ginebra, con 40 de fiebre. Dormíamos en una casa okupa ligada al festival Particules que creo que ya no existe, esto era en 2004. Yo, que soy del Barrio de Peña
Grande y que iba para peluquera no imaginaba que ese primer solo me llevaría a otras tantas ciudades lejanas como Seúl o Budapest. Ni que trabajaría en Rio de Janeiro y Lisboa con
una coreógrafa brasilera en una pieza que no existía, que cuando entrabas a verla ya se había acabado y yo te contaba lo que recordaba de ella, y que luego en 2010 intentaría tele-transportar al público de un pueblo de Girona (Pontós, en el
añorado festival Mapa...) y a un gallego con éxito! Ese año me cloné, le escribí una canción de amor a un robot y me volví una científica de poca monta, y luego en 2014 una cineasta de poca
monta pero con muchos cacharros y flexos y sets de cartón y tela, y antes estuve unos años jugando con tres chicas a la
realidad y la ficción, y había casas encantadas con cosas que se mueven solas en el teatro y hace poco nos metimos 6 personas
a pensar como hacer un ordenador en escena. La idea debe venir por pasar tanto tiempo estos años delante del ordenador,
aprendiendo casi todo en Internet... me acuerdo una vez que mientras fumaba en un camerino…
Els
“D
iven
dres
am
b…”
són
trob
ades
am
b ar
tiste
s i c
ol·le
ctiu
s qu
e ac
tual
men
t só
n un
a re
ferè
ncia
en
el s
eu
àmbi
t pe
rquè
pre
sent
in
els
seus
tre
balls
i el
se
u re
corr
egut
art
ístic
en
un
form
at a
mè,
di
vert
it i p
rope
r. A
l C
aixa
Foru
m, l
a id
ea
és g
ener
ar u
n es
pai
de t
roba
da e
ntre
cr
eado
rs i
públ
ic o
n es
com
part
eixi
n d'
una
man
era
info
rmal
i cò
mpl
ice,
det
alls
del
pr
océs
de
crea
ció
i la
seva
tra
ject
òria
.
3332
HIR
OS
HIM
A
60 min.
EL
GR
AN
ER
3O 14 h
1O
⁂ D
ialo
guem
am
b L
latin
oam
èric
a
⁂ E
n co
l·lab
orac
ió a
mb
Hir
oshi
ma
Dg
27 N
ov
de 1
0h a
13:
30h
i de
l 28
al 3
0 N
ov
de 1
8h a
21:
3o h
diss
abte
26
NO
vE
MB
RE
2O h
Me interesa el hecho de observar, la ocularidad y las políticas de la mirada. También me interesan los estados alcanzados en el deporte, clubbing, la meditación y el ejercicio. Estados entre la vigilia, el sueño, la híper consciencia y lo inconsciente. Esta tensión entre lo visible y lo no visible me seduce. Presento esas actividades ante preguntas de orden filosófico (ej. ¿dónde estoy cuando danzo?) y la búsqueda de estados “primordiales”. Uno de mis intereses en las últimas obras ha sido trabajar con la idea de “ambiente” -más que de “instalación”-. Helena Katz y Christine Greiner, teóricas Brazileras, han hecho una propuesta y una serie de preguntas sumamente importantes en relación a nuestra interdependencia con el ambiente. Al afirmar que no hay cuerpo sin ambiente y no hay ambiente sin cuerpo (Corpomedia) ellas proponen nuevos conceptos para discutir la interdependencia entre cultura y biología. Así, en los últimos trabajos, he creado ambientes en donde el comportamiento del público es incluido como una experiencia de danza. Avui en dia el temps està colonitzat. L’objectiu d’aquest taller de 4 dies és aproximar
els participants a l’univers conceptual i formal de les meves darreres obres. Els eixos conceptuals d’aquestes obres han estat: la idea d’híper presència i d’absència, la idea de fer elàstic el temps, d’experimentar estats que són cantells entre la vigília i l’inconscient, que no són ni joc però tampoc són feina. Estats que no tenen sentit però que tenen el potencial d’atemptar contra el sentit. Durant el taller realitzarem meditacions en moviment, experiències d’extrema velocitat i extrema quietud i animisme. Intentarem compartir pensaments en un ambient de reflexió i experimentació. Llegirem textos breus d’autors com Sloterdijk (El extrañamiento del mundo), Perniola (El sex-appeal de lo inorgánico), Mark Fisher (Delueze y la Brujeria) y Buyng Chul Han (La sociedad del cansancio), textos que sota el meu parer giren al voltant de la idea de tornar a estats “primordials”, de trencar amb la forma “humana” i de re-visitar l’antropocentrisme que regna en la nostra cultura occidental fins a dia d’avui.
EL
LÍM
iTE
DEL
PRES
ENTE
ii
EL
LÍM
iTE
DEL
PRES
ENTE
i
tall
er a
Mb
luiS
gar
ay
Car
ta b
lan
Ca
a lu
iS g
aray
Em
pre
gunt
o qu
è pa
ssa
si a
lgú
nave
ga p
er In
tern
et m
entr
e “e
s m
ou”.
A p
artir
d’a
ques
t ex
perim
ent
sim
ple
i pot
ser
obvi
vul
l ind
agar
sob
re la
pa
rado
xa d
e la
des
mat
eria
litza
ció-
mat
eria
litza
ció
del c
os e
n re
laci
ó al
s no
stre
s di
spos
itius
. La
idea
de
“cos
” i d
e “m
òbil”
són
idee
s in
sepa
rabl
es.
Parle
m d
e “c
osso
s”, p
erò
quin
s co
ssos
? E
ls n
ostr
es c
osso
s es
tan
expl
otat
s.
No
cal t
enir
expe
riènc
ia
en e
l cam
p de
la d
ansa
per
pa
rtic
ipar
en
aque
st ta
ller.
3534
dim
ecre
s 30
NO
vE
MB
RE
18
h
FREAforament limitat, cal inscripció prèvia escrivint a [email protected]
180 min.
ME
RC
AT D
E L
ES
FLO
RS
ME
RC
AT D
E L
ES
FLO
RS
12
dim
arts
29
NO
vE
MB
RE
de
16 h
a 2
0 h
Recorro transversalmente el mundo académico, el de la investigación, de la escritura, de la edición, de la gestión y del comisariado. Las diferentes cuestiones relacionadas con la movilidad cultural y artística, así como las temáticas del viaje, de la interculturalidad, de la participación, de la cooperación cultural internacional, de la convivialidad y de la empatía, son las que despiertan mis actuales intereses. Colaboro con diferentes proyectos, plataformas e instituciones internacionales.
EL D
ESEN
TERR
ADO
R
MO
BILI
TAT
EN
PR
OC
ÉS
La m
obili
tat
en e
l sec
tor
artís
tic i
cultu
ra e
stà
en p
le a
poge
u.
D’o
n pr
ové?
En
quin
a di
recc
ió t
rans
ita?
Qui
ns e
n só
n el
s se
us
proc
esso
s, a
vant
atge
s, in
conv
enie
nts
i nec
essi
tats
? U
na
cons
tel·la
ció
d’ac
tors
, mod
els
i est
ratè
gies
– d
es d
el q
ue é
s in
divi
dual
al c
ol·le
ctiu
, des
de
Llat
inoa
mèr
ica
fins
a l’À
sia
– di
buix
en
un m
apa
de m
obili
tat
com
plex
i en
con
stan
t ev
oluc
ió q
ue h
a ca
ract
eritz
at i
està
car
acte
ritza
nt u
n ca
nvi d
e pa
radi
gma
en
la c
reat
ivita
t, e
n la
com
unic
ació
i en
les
man
eres
de
treb
alla
r i
col·la
bora
r en
el c
onte
xt a
ctua
l art
ístic
i cu
ltura
l.U
n te
ma,
el d
e la
mob
ilita
t, q
ue a
més
a m
és d
e la
sev
a ca
paci
tat
i tra
nsce
ndèn
cia
crea
tiva
i de
cone
ixem
ent,
té
un re
flex
polít
ic,
econ
òmic
, soc
ial i
de
coop
erac
ió q
ue in
volu
cra
agen
ts m
olt
hete
roge
nis
units
per
la q
üest
ió d
e la
inte
rnac
iona
litza
ció.
Des
prés
de
tant
mov
imen
t i d
espl
açam
ent
es fa
nec
essa
ri co
nstr
uir
un p
unt
de t
roba
da i
un m
omen
t de
resp
ir pe
r ex
amin
ar i
valo
rar
aque
st p
roce
dir i
cam
inar
de
la m
obili
tat
cont
empo
ràni
a.
MO
BILI
TAT
ÉS
PR
OC
ÉS
Ent
endr
e la
mob
ilita
t de
s d’
un a
ltre
lloc,
allu
nyar
-nos
de
la t
eoria
, de
l for
mul
ari,
de l’
info
rme
i del
resu
ltat
final
. Apr
ecia
r i c
onte
mpl
ar
la m
obili
tat
des
de la
prà
ctic
a; p
ensa
r i a
nalit
zar
la m
obili
tat
com
a
proc
és, v
isió
i ex
periè
ncia
més
enl
là d
e l’o
bra,
del
resu
ltat,
de
la p
rodu
cció
, de
l’obj
ecte
a p
rese
ntar
. Prà
ctiq
ues
de c
o-cr
eaci
ó,
proc
esso
s de
tra
nsfo
rmac
ió, i
nspi
raci
ó, n
ous
apre
nent
atge
s,
com
part
ir ca
min
s, o
bsta
cles
per
sup
erar
, im
agin
ar c
onne
xion
s,
proj
ecte
s fu
turs
i l’e
mer
gènc
ia d
e m
apes
mòb
ils o
n es
van
cre
ant
xarx
es a
fect
ives
, de
cone
ixem
ent
i de
coop
erac
ió...
són
alg
uns
conc
epte
s cl
au d
’aqu
esta
ses
sió.
E
n de
finiti
va: l
’impo
rtan
t és
el v
iatg
e, n
o l’a
rrib
ada.
Els Doctor Alonso hem decidit desenterrar paraules en sentit real i figurat perquè: QuaN faS uN foraT ESTàS CrEaNT També uNa muNTaNYa aL CoSTaTNo ens interessa fer un forat per trobar una paraula fòssil. El que ens interessa és el moviment que hi ha en el fet de fer-ho, el moviment físic i mental que significa excavar i remoure la terra. Convocar el pensament a través del moviment. Moure i pensar des del singular i el contingent. Posar a examen allò universal i el que donem per ben sabut. El procés de cristal·lització d’un concepte només pot ser col·lectiu i ha de passar la prova de la transmissió. Ha de servir, utilitzar-se, dir-se. Quan apareguin a la superfície els nostres nous-vells mots sense dubtar-ho hi haurà una nova posada en escena, una adequació amb el present que ens forçarà a re-enfocar la mirada, a tensar per de poder relaxar de nou.
SEMiNARi SOBRE MOBiLiTAT EN PROCéS / MOBiLiTAT éS PROCéS
herMan baShiron MendoliCChioUna trobada, dos punts de partida i una sèrie de converses i mirades entre creadors i professionals de la cultura que finalitzen en una anàlisi dels diferents aspectes de la
mobilitat contemporània.
Labo
rato
ri re
alitz
at p
er T
omàs
Ara
gay
i Sofi
a As
enci
o.
En la
prim
era
fase
del
pro
ject
e en
Tom
às i
la S
ofia
van
col·la
bora
r am
b: S
ilvia
Zay
as, j
aim
e C
onde
, Bár
bara
Sán
chez
i j
ordi
Cla
ram
onte
.
SoC
ieta
t d
oC
tor
alo
nSo
3736
MA
C M
er
CAt
de
le
s F
lor
s⁂
Est
rene
m!X
⁂ D
ialo
guem
am
b L
latin
oam
èric
adi
vend
res
2D
ES
EM
BR
E
18 h
FRE
⁂ D
ialo
guem
am
b L
latin
oam
èric
a
Aforament limitat. Per inscriure’s cal enviar
un correu explicant el cas pràctic que voldries
treballar en el laboratori i una breu explicació de la
teva trajectòria a [email protected]
35
ME
RC
AT D
E L
ES
FLO
RS
del 1
al 3
DE
SE
MB
RE
de 9
h a
14
h
Soy Fernando García. Tengo doble nacionalidad, boliviana (por elección) y española (por
nacimiento), y me realizo feliz y apasionadamente pluriempleado como artista visual, arquitecto,
gestor cultural y profesor universitario en diversos territorios de Iberoamérica,
donde además pude estudiar Artes Visuales, Arquitectura, Restauración, Gestión Cultural.
Planificación de Proyectos, Didáctica, Historia… Todos esos intereses aparentemente dispersos
fueron encajando al especializarme más en Cultura y Desarrollo, y sobre todo en Gestión y
Dinamización del Patrimonio Cultural. A día de hoy soy Director Ejecutivo del
mARTadero, un proyecto-sueño integral y multidimensional, autogestionado y asambleario, enfocado en la transformación social, concebido
como vivero de las artes y ubicado en Cochabamba, Bolivia (www.martadero.org). Soy por ello un
entusiasta de los espacios culturales gestionados por organizaciones de la sociedad civil, que constituyen una de mis líneas principales de
interés y estudio.
Som
par
t de
mol
tes
xarx
es i
terr
itoris
, d’u
na t
opol
ogia
co
mpl
exa
d’es
pais
cul
tura
ls in
depe
nden
ts q
ue s
’atr
evei
xen
a ac
tuar
en
els
múl
tiple
s co
ntex
tos
d’au
ster
itat
que
ens
toca
vi
ure
i que
inci
deix
en e
n la
real
itat
des
del c
ompr
omís
. Esp
ais
en c
onst
rucc
ió i
re-s
igni
ficac
ió p
erm
anen
t, q
ue q
üest
ione
n le
s es
truc
ture
s fís
ique
s i l
es o
rgan
itzac
ions
del
s po
ders
púb
lics,
tot
so
vint
enc
arca
rade
s.A
mb
l’ús
d’es
trat
ègie
s de
con
tinuï
tat
i vis
ions
com
part
ides
i p
roje
ctiv
es, a
cons
egui
m re
unir
als
artis
tes
i als
ges
tors
co
mpr
omes
os a
mb
una
cultu
ra d
e fu
tur,
que
dial
oga
i co
l·labo
ra, q
ue p
ropo
sa i
que
és v
isio
naria
. Un
terc
er s
ecto
r vi
u i v
ital q
ue c
onfig
ura
nous
ter
ritor
is f
ísic
s i v
irtua
ls i
que
expe
rimen
ta a
mb
tecn
olog
ies
soci
als
reno
vade
s i r
elac
ions
pa
ra-d
iplo
màt
ique
s. S
om e
spai
s m
edia
dors
i ac
tivis
tes,
au
toge
stio
nats
i ho
ritzo
ntal
s, a
rtic
ulad
ors
i con
text
ualit
zats
, qu
e di
nam
itzem
el p
atrim
oni,
re-s
igni
fique
m la
inte
rdep
endè
ncia
i f
omen
tem
l’ex
erci
ci d
e la
ciu
tada
nia,
de
l’int
erca
nvi,
de la
co
nstr
ucci
ó d’
inte
l·ligè
ncia
col
·lect
iva
visu
alitz
ant
i pro
posa
nt
man
eres
refr
esca
nts
d’és
ser
en e
l món
. A
ixí,
des
d’un
a m
irada
enf
ocad
a en
tre
s as
pect
es c
lau
(pos
icio
nam
ent
dava
nt la
cris
i, lò
giqu
es ir
renu
ncia
bles
i pr
opos
tes
crea
tives
) de
dife
rent
s es
pais
i or
gani
tzac
ions
qu
e po
drie
n re
pres
enta
r-le
s to
tes,
pos
arem
en
com
ú no
ves
man
eres
d’o
rgan
itzac
ió, d
e so
sten
ibili
tat,
de
com
unic
ació
, de
form
ació
, d’in
cidè
ncia
i ci
rcul
ació
. Des
d’e
xper
iènc
ies
pròp
ies,
es
tudi
s de
cas
os c
oncr
ets
i din
àmiq
ues
part
icip
ativ
es, q
ue
ens
ajud
in a
repe
nsar
i di
ssen
yar
els
nost
res
mar
cs d
’acc
ió
des
d’un
a le
ctur
a ad
equa
da a
l tem
ps i
a l’e
spai
en
el q
ual e
ns
trob
em...
LABO
RATO
Ri D
E M
ETO
DOLO
GiE
S PR
àCTi
QUE
S.
CO
GES
Tió
EN
ELS
NO
US
ESPA
iS C
ULTU
RALS
: CAS
OS
i ES
TRAT
èGiE
S DE
FUT
UR.
Per “escena expandida” entenem aquelles teatralitats del nou segle que desborden la forma històrica que coneixem com a “posada en escena”. Es tracta d’esdeveniments escènics que, ja sigui dins o fora dels espais teatrals, han desplaçat les jerarquies i les maneres de fer teatre. La seva emergència correspon a impulsos històrics i també a les formes artístiques en general i al teatre en particular. L’objectiu del llibre és desplegar conceptes per a la seva comprensió. A través d’exemples d’agrupacions contemporànies es revisen conceptes manllevats d’altres àrees artístiques o del coneixement social, per analitzar-ne les formacions escèniques.
ME
RC
AT D
E L
ES
FLO
RS
PRESENTACIÓ DELS LLIBRES
Cuerpos Achorados neix com una evolució i una resposta al cicle Charlas sobre danza contemporánea y cuerpos en movimiento que es va portar a terme el juliol de 2015 al Centro Cultural de España de Lima. En aquest cicle hi van participar diferents ponents que van exposar referents i conceptes al voltant de la dansa per posar-los a disposició del públic assistent i tractar de generar així un diàleg i una discussió col·lectiva. La publicació realitzada a partir de les xerrades, més enllà de ser una memòria del cicle és un conjunt de diàlegs entre els ponents i altres persones amb les que volíem establir un diàleg per repensar amb més profunditat les xerrades i posar-les en relació amb els nostres contextos i obrir la possibilitat de detonar certes preguntes. Seria alguna cosa semblant a una “meta-xerrada” de les xerrades originals, en aquest cas editades en paper i que donen com a resultat aquest llibre. Els quatre eixos de debat que apareixen al llibre i que corresponen a les quatre xerrades són: “Dansa i feminismes”, “Dansa postmoderna i conceptual als E.E.U.U. i a Europa”, “Història de la dansa moderna i contemporània al Perú” i
“Discursos del cos occidental”.Hi ecriuen: Ana Bustinduy, Elisa Fuenzalida, Pachi Valle Riestra, Luis Valdivia, Carlos María Romero (Atabey), Carla Coronado, Luz Gutiérrez i javier Vaquero.
RUBé
N O
RTiZ
au
tor d
e “E
scen
a ex
pand
ida.
Tea
tral
idad
es d
el s
.xxi
”
Soy
dire
ctor
, inv
estig
ador
y p
edag
ogo
teat
ral,
mie
mbr
o de
l co
lect
ivo
La C
omed
ia H
uman
a; in
vest
igad
or d
el C
iTRU
; co
ordi
nado
r aca
dém
ico
del D
iplo
mad
o Tr
ansv
ersa
les;
pro
feso
r de
la m
aest
ría e
n di
recc
ión
de e
scen
a de
la E
NAT
; y c
olab
orad
or
de la
s re
vist
as d
e ar
te c
onte
mpo
ráne
o La
tem
pest
ad y
reg
istro
. He
real
izad
o m
ás d
e 30
trab
ajos
esc
énic
os e
n M
éxic
o y
otro
s pa
íses
, en
las
cual
es h
e re
corr
ido
un a
mpl
io e
spec
tro
de e
stilo
s es
céni
cos.
Con
el l
abor
ator
io s
ocia
l La
com
una
he tr
abaj
ado
en
izta
calc
o, T
lalp
an, T
late
lolc
o, G
uada
laja
ra, T
ampi
co, H
idal
go y
Pa
mpl
ona,
Esp
aña.
He im
part
ido
conf
eren
cias
, sem
inar
ios,
talle
res
y la
bora
torio
s de
cr
eaci
ón e
scén
ica
en d
iver
sas
ciud
ades
del
paí
s y
el e
xtra
njer
o.
Asim
ism
o, h
e es
crito
art
ícul
os y
ens
ayos
sob
re te
atro
en
revi
stas
y
supl
emen
tos
cultu
rale
s de
Méx
ico,
Ale
man
ia, A
rgen
tina,
Esp
aña
y Ec
uado
r. He
esc
rito,
ent
ro o
tros
, el l
ibro
Esc
ena
expa
ndid
a.
Teat
ralid
ades
del
sig
lo X
XI (C
itru/
iNBA
, 201
6).
– CUERPOS ACHORADOS
– ESCENA ExPANDiDA. TEATRALiDADES DEL S.xxi.
jAVi
ER V
AQUE
ROco
ordi
nado
r de
la p
ublic
ació
C
uerp
os A
chor
ados
He tr
abaj
ado
com
o in
térp
rete
co
n di
fere
ntes
cre
ador
es y
des
de
hace
año
s de
sarr
ollo
mi p
ropi
o tr
abaj
o co
mo
core
ógra
fo c
on
proy
ecto
s co
mo
decl
aran
do
Amor
, dan
zas
Prim
itiva
s,
Satu
rno
y el
sal
ón d
e es
pejo
s,
Lógi
ca d
e la
repr
esen
taci
ón y
ot
ros;
y e
jerz
o co
mo
peda
gogo
en
dife
rent
es c
entr
os ta
nto
en
Espa
ña c
omo
en L
atin
oam
éric
a.
Soy
mie
mbr
o fu
ndad
or d
e Es
paci
o Pr
áctic
o (B
arce
lona
) y
he fo
rmad
o pa
rte
del c
olec
tivo
A R
T A
S, e
ncar
gado
de
dirig
ir el
es
paci
o de
cre
ació
n y
agita
ción
cu
ltura
l La
Pode
rosa
(Bar
celo
na).
En lo
s úl
timos
año
s vi
ví e
n Li
ma
(Per
ú) d
onde
trab
ajé
com
o do
cent
e de
la c
arre
ra
de d
anza
de
la P
ontifi
cia
Univ
ersi
dad
Cat
ólic
a de
l Per
ú.
y po
ster
iorm
ente
viv
í en
Bogo
tá
(Col
ombi
a) d
onde
cur
sé la
M
aest
ría e
n Te
atro
y A
rtes
Viv
as
impa
rtid
a po
r la
Univ
ersi
dad
Nac
iona
l de
Col
ombi
a y
dond
e ta
mbi
én fu
i doc
ente
de
danz
a en
la
Car
rera
de
Arte
s Es
céni
cas
de la
Uni
vers
idad
jav
eria
na. E
n la
act
ualid
ad re
sido
en
Espa
ña
dond
e si
go d
esar
rolla
ndo
mi
carr
era
desd
e la
cre
ació
n,
inve
stig
ació
n, p
edag
ogía
, in
terp
reta
ción
y g
estió
n en
da
nza.
Fernando
garCía
3938
60 min.
dive
ndre
s 9
disa
bte
10D
ES
EM
BR
E
2o:3
o h
HIR
OS
HIM
A
60 min.14
⁂ E
n co
l·lab
orac
ió a
mb
Hir
oshi
ma
⁂ D
ialo
guem
am
b L
latin
oam
èric
a
5
⁂ E
n di
àleg
am
b L
a Po
dero
saLA
PO
DE
RO
SA
Obe
rtur
a al
púb
licdi
umen
ge 4
DE
SE
MB
RE
17 h
Musicalment la ciutat de Betlem, capital de l’estat de Pará, localitzada al nord del Brasil, és un carib amazònic format
gràcies a les RUTES de contraban. Als anys 1950, els navilis que portaven perfums i whisky carregaven també vinils de merenga, salsa i zouk. Seixanta anys després, la influència de les sonoritats caribenyes va fer que la música paraense
derivar al “tecnobrega”, gènere musical creat per APROPIACIÓ I ALTERACIÓ de músiques populars. Les “aparelhagens”,
ESTRUCTURES furioses i monumentals del SO que avui dia ANIMEN les FESTES de tecnobrega, van començar com
carrets de mà amb un tocadiscs i un altaveu anomenats en els anys 1950 de “picarpes”, i el projector de so portava el
sobrenom de BOCA DE FIERRO.
El nostre paisatge de PARTIDA és la paraula Betlem: lloc on hi ha confusió, caos, aldarull i rebombori. El que està desorientat,
perdut o en alegria.
Què tal un solo mega sonor, una metralladora GIRATÒRIA, una dansa-aparelhaguem, un cos-nau que es desenganxa de la
identitat i remena i tremola furiosament?
RESi
DèN
CiA
DE
CRE
ACió
no
rber
to l
lopi
S i p
az r
ojo
EL C
APiT
ALiS
TA
La dirección d’El Capitalista és d’en Norberto Llopis Segarra en co-creació, co-interpretació i co-discussió amb la Paz Rojo.Residència a La Poderosa amb el suport de La Poderosa i el Festival SÂLMON<
MarCela levi i luCía ruSSo
BOCA DE FiERROLa direcció artística de Boca de Fierro és de la Marcela Levi i la Lucía Russo. El performer i co-creador de la peça és l’Ícaro dos Passos Gaya i l’assistent Tamires Costa. El disseny de so i el vestuari és de tot el grup, el de llums de la isadora Giuntini i la producció i la realització artística d’improvável Produções. Boca de Fierro compta amb el suport del Centro Coreográfico da Cidade do Rio de janeiro, Consulado de Argentina en Rio de janeiro, Espaço Cultural Sitio Canto da Sabiá y Dança, Gamboa Festival (Rio de janeiro) i la Sala Hiroshima.
El Graner acull aquesta peça en residència dins el context del SÂLMON< Festival.
Paz
Roj
o se
mue
ve, a
vec
es b
aila
co
mo
El c
apit
alis
ta. P
ropo
ne lu
gare
s de
en
cuen
tro
dond
e pr
acti
car
la c
oreo
graf
ía
com
o un
pro
blem
a. D
esde
201
3 ca
mbi
ó su
su
erte
. Dis
frut
a de
un
sala
rio
men
sual
de
la U
NIA
RT
S (U
nive
rsid
ad d
e la
s A
rtes
de
Est
ocol
mo)
com
o ca
ndid
ata
a un
doc
tora
do.
Est
a co
ndic
ión
de a
sala
riad
a le
per
mit
e (a
unqu
e no
del
todo
) pro
fund
izar
en
las
idea
s qu
e la
obs
esio
nan
desd
e ha
ce v
ario
s añ
os.
Nor
bert
o L
lopi
s S
egar
ra ta
mbi
én s
e m
ueve
a v
eces
, com
o E
l cap
ital
ista
tien
e un
esp
ecia
l int
erés
en
lo q
ue é
l lla
ma
el
espa
cio
sign
o, to
da s
u pr
ácti
ca a
rtís
tica
ha
ido
enfo
cada
a in
vest
igar
ese
sig
no q
ue s
e es
cond
e de
bajo
del
esp
acio
y d
el ti
empo
. E
l cap
ital
ista
es
el ú
ltim
o si
gno
bajo
el
cual
, jun
to c
on P
az R
ojo
inve
stig
a lo
que
la
tem
pora
lidad
y la
esp
acia
lidad
pue
da
devo
lver
nos.
–¿Soy “Don Quijote”? ¿soy “Don Quijote” un poco “El idiota”?, ¿soy “Don Quijote”, “El idiota, “El Capitalista”?
Gilles Deleuze en el seu llibre Què és la filosofia? escriu sobre els personatges conceptuals. Un personatge conceptual no és un tipus psico-social, sinó que és més aviat una manera d’apropar-se a la perspectiva en el pensament (per simplificar). Deleuze escriu sobre el personatge conceptual de L’idiota de Dostoyevski gairebé com un paradigma de la filosofia moderna com un subjecte indiferent. Això em va fer pensar en un altre personatge Don Quijote, el personatge de la representació compulsiva que també em sembla rellevant i efectiva a dia d’avui. Em preguntava si es podria definir com a personatge conceptual el tipus psico-social d’El Capitalista. Quina seria l’epilèpsia d’El Capitalista? Quina seria la il·lusió, la bogeria del capitalista?
–El capitalista piensa–, -El capitalista dice–, –El capitalista hace–, –El capitalista baila–, –El capitalista desea–…
En aquest projecte m’agradaria explorar el personatge d’el capitalista des dels conceptes de la repetició i la diferència. La qüestió seria: com repeteix el capitalista? Com es relaciona el capitalista amb la diferència i la repetició? El capitalista és aquella persona que escolta les intencions, que escolta els continguts, però que pensa i actua a través d’algoritmes.
4140
EL
GR
AN
ER
60 min. FRE
dijo
us 1
5D
ES
EM
BR
E19
:3o
h
Mostra del treball en procés ADORABiLiS
jonaS & lander
Aque
st p
roje
cte
en p
rocé
s és
una
cre
ació
de
jona
s&La
nder
, int
erpr
etat
per
ells
mat
eixo
s.
El d
isse
ny d
e llu
m s
erà
d’en
Car
los
Ram
os, e
l ve
stua
ri de
la C
arlo
ta L
agid
o i l
a pr
oduc
ció
de [P
i] Pr
oduç
ões
inde
pend
ente
s | T
ânia
M.
Gue
rrei
ro. A
dia
d’a
vui é
s un
pro
ject
e qu
e es
tà
dese
nvol
upan
t-se
en
dife
rent
es re
sidè
ncie
s de
cre
ació
com
: O E
spaç
o do
Tem
po,
Alka
ntar
a (P
T), C
entr
o C
ultu
ral V
ila F
lor (
PT),
Cen
tro
de E
xper
imen
taçã
o Ar
tístic
a no
Val
e da
Am
orei
ra/C
âmar
a M
unic
ipal
da
Moi
ta,
Arte
mre
de/P
roje
to O
diss
eia
(PT)
, DeV
iR/
CAP
a (P
T), C
âmar
a M
unic
ipal
de
Lisb
oa/P
olo
Cul
tura
l | G
aivo
tas
Boav
ista,
PAC
T Zo
llver
ein
(AL)
, Sín
Cul
ture
Cen
tre
Buda
pest
e (H
U),
Gra
ner/M
erca
t de
les
Flor
s (E
S), N
ave
(CL)
, Fu
ndaç
ão C
alou
ste
Gul
benk
ian
(PT)
.Pr
oduç
ões
inde
pend
ente
s és
una
est
ruct
ura
que
rep
finan
çam
ent d
el M
inist
ério
da
Cul
tura
/ D
ireçã
o G
eral
das
Art
es i
la c
opro
ducc
ió d
e la
peç
a és
del
Tea
tro
Mar
ia M
atos
e C
entr
o C
ultu
ral V
ila F
lor.
Tudo se iniciou com uma troca de cajús nos calabouços no antigo palácio do Marquês de Pombal, na atual ESD (Escola Superior de Dança). E a primeira identificação aconteceu: o amor pelo fruto seco. A partir daí sucederam-se várias trocas: desde uma planta carnívora a poemas de Adília Lopes. Engendraram juntos a primeira peça Cascas d’OvO em jardins públicos de Lisboa, tendo curiosos, cães e pardais como público. Peça que, entre tapas e olhos vendados, viria a correr a Europa e alavancar os seus palatos para a criação coreográfica e a integração da comunidade nos seus trabalhos: desde a ilustre participação do teatro amador da Meia Via, chegando mais tarde ao calor e agitação da comunidade local de São Paulo. Em Matilda Carlota —segunda criação— depurou-se a música como um domínio de expressão, tendo como cúpula uma imagética barroca co-habitada por animais robóticos. E esse gosto pela inscrição em domínios que não lhes compete tem ancorado os seus percursos. Em Arrastão, assistimos a uma radicalização dessa vontade de estabelecer a música como um veículo comunicativo e participativo.No futuro, pretendem ir para Sintra, capital do romantismo, embalar os seus pensamentos no musgo e dar também expressão a outras atividades culturais, mesclando o vapor com o fumo.
Aquesta nova creació de Jonas & Lander pretén crear un procés de treball on es barregen inspiracions que es contrasten i que es desenvolupen en estructures coreogràfiques que van des de la influència de les danses sufís a l’amplitud i l’elegància de l’expressivitat de Bob Fosse. Un casament entre quelcom precís i barroer alhora, que apareix fortament marcat per l’apropiació d’un cos rítmic i vocal, característica pròpia d’aquests dos creadors.
Amb aquesta peça es pretén crear un espai solemne ple de diferents maniobres rituals executades per cossos en estat d’emergència. Aquests cossos que ballen pretenen alterar la velocitat del temps visual a través de constel·lacions coreogràfiques nervioses. Així, es creen cossos i éssers virtuals que es realitzen en tasques físiques extremes i plenes de contrastos i assimilen una sèrie de ficcions que provoquen una fricció en la línia dramatúrgica de la peça.
PR
OG
RA
MA
DE
V
ISIT
AN
TS
SÂ
LMO
N<
FES
T 16
Des
d’u
na p
ersp
ectiv
a in
stitu
cion
al c
entr
ada
en l’
art,
la
mob
ilita
t és
alg
una
cosa
més
que
una
sim
ple
eina
, és
el f
onam
ent
sobr
e el
que
es
cons
true
ix g
ran
part
de
l fe
t ar
tístic
. E
ls a
rtis
tes
han
esta
t “m
òbils
” m
olt
aban
s de
la g
loba
litza
ció,
ja q
ue p
rene
n el
món
com
a
l’esc
enar
i on
dese
nvol
upar
la s
eva
prax
is.
En
aque
st s
entit
, com
a F
estiv
al e
ns s
entim
inte
rpel
-la
des
a ad
opta
r un
a ac
titud
din
àmic
a i e
stra
tègi
ca e
n re
laci
ó al
des
envo
lupa
men
t de
les
trob
ades
ent
re a
r-tis
tes
i ges
tors
del
sec
tor
de le
s ar
ts i
a cr
ear
espa
is
d’in
terc
onne
xió,
de
deba
t, d
’act
uaci
ó i d
e cr
eaci
ó co
n-ju
nta
dins
del
pro
gram
a.
4342
Un
prog
ram
a de
vis
itant
s en
dià
leg
amb
els
artis
tes
SÂ
LMO
N<
15 i
16 i
:
Fest
ival
Tem
pora
da A
lta (G
irona
)18
al 2
0 de
nov
embr
ete
mpo
rada
-alta
.net
Fe
stiv
al In
TAct
o (v
itoria
)25
al 2
7 de
nov
embr
efe
stiv
al-in
tact
o.co
m
Cer
tam
en C
oreo
gráfi
co (M
adrid
)30
al 3
de
dese
mbr
epa
soa2
.com
L
eal.l
av T
ener
ife (C
anar
ias)
8 al
11
de d
esem
bre
leal
-lav.
com
Amb
el s
upor
t d’
A/C
E, G
ener
alita
t de
Cat
alun
ya,
FiD
, ins
titut
Ram
on L
lull.
MA
C M
er
CAt
de
le
s F
lor
s
Aqu
esta
inic
iativ
a es
tà re
colz
ada
per
la F
unda
ció
Banc
de
Sab
adel
l
Cad
a ve
gada
es
fa m
és p
ales
a la
nec
essi
tat
de d
esen
volu
par
mod
els
d’or
gani
tzac
ió i
mèt
odes
de
col
·labo
raci
ó qu
e re
spec
tin
les
part
icul
arita
ts d
e la
cre
ació
ar
tístic
a i,
que
a la
veg
ada,
sig
uin
efica
ços
en u
n àm
bit
com
plex
com
és
el d
e la
cul
tura
.
Mas
sa s
ovin
t el
s ar
tiste
s es
tr
oben
am
b di
ficul
tats
ser
iose
s pe
r po
sar
en c
ircul
ació
el s
eu
treb
all i
per
est
ablir
una
rela
ció
econ
òmic
a ju
sta
amb
l’ent
orn
on
es d
esen
volu
pa la
sev
a ta
sca.
A
ques
ta b
atal
la e
ntre
el q
ue é
s di
gne
i el q
ue é
s in
dign
e m
arca
en
exc
és e
ls n
ostr
es t
emps
en
el c
amp
de l’
acci
ó ar
tístic
a, u
n ca
mp
tris
tam
ent
mar
cat
per
la
prec
arie
tat
en e
ls re
colz
amen
ts,
els
circ
uits
, la
gest
ió, l
es
estr
uctu
res
lega
ls, e
tc.
Exi
stei
xen
eine
s, q
ue n
o re
cept
es,
que
prov
enen
d’a
ltres
con
text
os
i que
es
pode
n ad
apta
r a
la
real
itat
artís
tica
i esd
even
ir de
gr
an u
tilita
t. P
er a
ques
t m
otiu
, cr
eiem
que
és
pert
inen
t po
sar
en f
unci
onam
ent
una
unita
t d’
inve
stig
ació
tra
nsdi
scip
linar
ca
paci
tada
per
gen
erar
recu
rsos
or
gani
tzat
ius
per
a le
s ne
cess
itats
art
ístiq
ues
i cap
aç d
e cr
ear
rela
cion
s efi
cien
ts
amb
el m
erca
t cu
ltura
l. U
na
unita
t d’
inve
stig
ació
teò
rico-
pràc
tica
que
pugu
i orig
inar
ec
osis
tem
es a
ssoc
iats
per
mill
orar
le
s co
ndic
ions
pro
duct
ives
i fin
ance
res
en re
laci
ó am
b la
co
mun
itat
i el m
erca
t (v
alor
soc
ial,
col·la
bora
tiu,
mon
etar
i) en
el c
amp
artís
tic.
RO
JEC
TES
P
’EXPANSIÓ
D
RTÍSTICA
A ⁂
Base
s de
la c
onvo
catò
ria o
bert
a pe
r fo
rmar
par
t de
la u
nita
t d’
inve
stig
ació
tran
sdis
cipl
inar
dur
ant
2 an
ys
(ww
w.g
rane
rbcn
...)
4544
4746ES
PAIS
EN
dIÀ
LEG
Pensem que el diàleg amb els artistes i amb altres projectes i espais és imprescindible per construir el programa artístic d’un festival, i això més que mai es reflecteix en aquesta edició del SÂLMON<. Per això mateix, hem volgut i amb qui co-participem de la cultura de la ciutat per disparar un possible debat i per preguntar-nos en veu alta certes inquietuds sobre què significa ser “espai de creació” ara i aquí. Voldríem
que d’alguna manera el text de presentació en primera persona de cada espai servís al lector per intuir unes possibles línies de treball, un possible mapa de reflexions sobre les pràctiques de gestió actuals i sobre la ciutat cultural que habitem, que és el nostre context més pròxim d’actuació. Per fer-ho hem generat aquestes 3 preguntes a mode de motor textual i en cap cas sota l’obligació d’una resposta explícita sinó més aviat amb la il·lusió que
fos engrescador per als espais a l’hora de presentar-se. Són preguntes que nosaltres mateixes ens fem a dia d’avui i que creiem pertinent respondre encara que sigui amb la brevetat que implica un programa de festival.
—Com creem espais casa i no institucionalitzem els espais?
—Com compaginem els rols d’amfitrió i convidat i com
imaginem la co-creació amb l’artista en un nou pas cap al que s’anomena avui en dia co-gestió?
—Com les nostres pràctiques creen vasos comunicants i llocs
per compartir
Des del Graner ens preguntem com la proximitat, el fet d’estar junts, ens modela i es converteix en un element transversal que afecta la nostra mirada individual i fa necessari que ens replantegem la nostra relació amb els altres, i per tant, la governança d’aquest espai-casa. Aquesta reflexió ens porta a revisar la pròpia estructura del Graner, apropa diferents respostes possibles a velles qüestions de forma i planteja nous objectius i instruments per abordar-los.
Arran d’aquests moviments ens sorgeix també la pregunta sobre la relació entre proximitat i excel·lència i la preocupació d’evitar abordar aquests dos conceptes com si es
contraposessin. L’excel·lència no deixa de ser un concepte complex, en constant transformació i lligat a una mirada subjectiva. Però, i si l’associéssim al coneixement que es genera de manera col·lectiva? No es tracta d’establir un contacte més íntim i proper entre les parts?
Més enllà de la promoció i l’accés a la cultura també es fa necessari cultivar el sentiment de pertinença a un lloc, junts els uns amb els altres. Això ens ha portat a posar en pràctica nous models de governabilitat interna i reconèixer una memòria col·lectiva compartia. Creiem
que la qüestió radica en el fet que un equipament públic com el Graner funcioni com una estructura oberta, que escolti i disponible. Només des de la proximitat es coneixen les característiques d’una comunitat i només des del coneixement que proporciona el que és pròxim es poden proposar accions que responguin i transformin.
Fa temps que des del Mercat aprofundim en la concepció de servei públic i que treballem des de la pluralitat i la llibertat a comissaris de cicles i des de el respecte als processos creatius dels artistes. Som dels que assumim que ens toca la responsabilitat d’escoltar però també de prendre decisions. Com a Institució se'ns demana que ens reinventem , i sovint també que ens desinstitucionalitzem o millor dit que trobem altres maneres de dialogar amb el sistemes i la diversitat d’agents locals. Ens preguntem també sovint sobre quin art és avui rellevant i com aquest qüestiona la societat, tot i saber que tots plegats estem avui en un procés de canvi on la incertesa s’ha
instal·lat i on a vegades els afectes poden ser l’únic que ens manté junts. Comunitat i complexitat estan unides, vet aquí dues nocions difícils de gestionar. Com també ho és, introduir el vector del públic i les complexes raons per les quals tria generosament participar de les propostes dels artistes. El nostre treball és anar pensant ponts entre uns i d’altres. Sobre si ho aconseguim o no probablement no hi ha acord possible però l’intent és avui segurament un triomf.
Ω ME
RC
AT D
E L
ES
FLO
RS
w
ww.
mer
catfl
ors.
cat
Ω EL
GR
AN
ER
w
ww.
gran
erbc
n.ca
t
EL G
RAN
ER
MER
CAT
DE
LES
FLO
RS
4948Barcelona International Dance Exchange (BIDE) és una plataforma anual per a coreògrafs, ballarins i performers professionals. Reuneix professionals de la dansa i els facilita una estructura perquè es produeixi un intercanvi creatiu sota el format de laboratoris. Així mateix també formen part del BIDE els Lab-meetings (un d’anual a Barcelona i diversos esdeveniments satèl·lit a Europa i Amèrica).
Per crear aquest intercanvi potent i inspirador, BIDE posa el focus en el treball horitzontal i és que els seus participants són qui l’imaginen, el defineixen i el fan. La nostra visió és la de generar espais de mobilitat en relació amb els creadors, que es manifestin en
termes de proximitat, pertinença i apoderament, ja que es pot construir un diàleg transversal entre ells mateixos.
En aquest sentit, quan els rols de continent (amfitrió) i contingut (convidat) es delimiten des d’un plantejament de flexibilitat, això pot permetre un altre tipus de vincle més personalitzat que es manifesti de diferents maneres segons cada relació. Per aquest motiu, BIDE proposa un continent de treball que permet d’una banda desenvolupar la curiositat, el valor i l’obertura i d’altra banda crear vincles forts de comunicació i d’intercanvi. Per fer-ho acull
artistes/convidats de diferents llocs, edats i interessos i els ofereix un espai d’intercanvi obert, on cada idea o manera de treballar és benvinguda i on no són necessàries les jerarquies dins dels processos de formació i creació.
D’aquesta manera l’amfitrió és també un nexe entre els convidats perquè aquestes relacions tinguin possibilitat de posar-se en contrast amb d’altres mirades i maneres de fer, incidint en la crítica constructiva i promovent l’intercanvi actiu de coneixements com a base per a la creació col·laborativa i la capacitació intercultural.
És important destacar que BIDE dinamitza espais de mobilitat i impulsa i manté la comunicació entre els
artistes amb la finalitat de reforçar la creació de xarxes de treball personal. La participació activa en la creació de xarxes de treball és un element clau de BIDE perquè permet assegurar la sostenibilitat de les col·laboracions que apareixen en les trobades. Els participants han de sentir-se connectats amb els altres artistes i col·laboradors per permetre l’aparició d’oportunitats durant i després dels esdeveniments.
Per tant BIDE acompanya els projectes que neixen durant el procés, facilita l’assistència dels participants en d’altres esdeveniments professionals i manté el contacte entre els participants i la resta de més de 30 socis que col·laboren en aquesta plataforma.
Ω BIdE
(B
arce
lona
Inte
rnat
iona
l dan
ce
Exch
ange
) w
ww.
bide
.be
L’Antic Teatre - Espai de Creació defensa el concepte d’artista i cultura INDEPENDENT. Tot es basa en la llibertat.
Tres paraules defineixen d’alguna manera el que és, el que fa i el que pretén aquest espai: INDEPENDÈNCIA, SOSTENIBILITAT i RESISTÈNCIA.
L’Antic Teatre és INDEPENDENT perquè ha sorgit d’una iniciativa ciutadana, d’una necessitat pura i dura d’un col·lectiu d’artistes, i no d’una iniciativa de l’administració o d’un partit polític en el poder. L’objectiu és treballar de baix a dalt i no a l’inrevés.
INDEPENDENT perquè tenim llibertat total de creació, tant els creadors i col·laboradors, com els
gestors i directors artístics, i perquè pensem que la creació ha de ser sempre crítica, políticament incorrecta i conflictiva.
Els artistes que treballen a l’Antic Teatre tenen llibertat de creació i fan com, on i quan els ve de gust, lliures de les institucions i les seves normes. Partim de l’autogestió responsable de tots els elements per construir “entre tot i entre tots” un espai comú de creació.
L’Antic Teatre - Espai de Creació és un PROJECTE que vol ser SOSTENIBLE a través d’un model de gestió co-responsable entre l’Antic Teatre i els artistes.
SOSTENIBLE perquè treballa per evitar la progressiva i nefasta desaparició de molts espais independents de la ciutat en els últims anys, assegurant la continuïtat del treball amb els artistes, el barri i el seu públic i col·laboradors. Per això, i perquè l’ajuda de les institucions cada vegada és més petita, la comunitat que forma l’Antic Teatre –la seva direcció, els seus treballadors, els artistes i col·laboradors habituals– de forma contínua i comunitària, busquen sempre noves formes de gestió, generació d’ingressos i capacitat d’inversió. I aquest és un procés continu, obert i necessari per assegurar la salut i vitalitat del projecte
a tots els nivells, més enllà de les ajudes públiques que puguin arribar.
L’Antic Teatre - Espai de Creació, a més de ser lliure, independent i sostenible, es postula i defineix com un ESPAI DE RESISTÈNCIA per evitar en la mesura del possible l’avenç del projecte neoliberal que pretén convertir la cultura en un producte més del sistema capitalista.
L’Antic Teatre és un ESPAI DE RESISTÈNCIA perquè lluita amb totes les estratègies possibles contra la sectorialització de l’art, que és la base del projecte neoliberal que pretén dividir, controlar i desactivar espais i artistes. I per això, el projecte neoliberal ha posat en marxa una idea: “Les ciutats creatives europees amb fàbriques de creació com a motors de la indústria cultural.” Però la realitat és que funcionen com a centres comercials que lloguen sales als artistes per produir. I l’artista que no produeix i no fa diners NO INTERESSA! I la realitat és també que aquest projecte, que és una excusa perfecta per realitzar grans operacions immobiliàries, té poc a veure amb la cultura, les seves necessitats i les veritables iniciatives dels artistes.
Ω AN
TIC
TE
ATR
Ew
ww.
antic
teat
re.c
om
BiDE
ANTi
C T
EATR
E
5150Espai10: Laboratorio de las Artes Contemporáneas ha estat creat per la Luz Muñoz, comissaria i investigadora xilena i la Núria Duran, artista catalana, amb la necessitat de co-crear un espai autònom, divers i inclusiu de diàleg amb la comunitat local i obert a col·laboracions i xarxes internacionals.
Crec que un espai autònom genera altres maneres d’apropar-se a la creació i a la gestió, ofereix un altre tipus d’intercanvis i diàlegs entre els agents culturals i els ciutadans i permet crear múltiples xarxes i fluxos que apropen la cultura a una comunitat diversa, fet que moltes vegades no és possible des de la institució.
Els espais autònoms són absolutament necessaris en qualsevol context i època. La coexistència d’institucions i espais autònoms és necessària i saludable per a la vida cultural i també ho és el que en ells s’hi genera. Avui en dia, i tenint en compte la crisi que estem vivint, veiem amb preocupació com la gestió i la creació al voltant de la cultura ha estat fortament colpejada i, per tant, els espais autònoms encara són més necessaris i agafen una visibilitat i un protagonisme més fort.
Espai10 té una línia de comissariat enfocada principalment a projectes
expositius, seminaris, presentacions de projectes i investigacions en el context de les arts contemporànies. Ens interessa el diàleg entre les diferents disciplines artístiques, teories i pràctiques, així com també ser inclusius en un context multidisciplinar.
Funcionem orgànicament en una dinàmica que inclou invitacions de projectes que ens interessen i, d’altra banda, també estem oberts a rebre propostes. Els projectes són co-gestionats amb els convidats i cap projecte es treballa en la seva singularitat. El nostre interès és oferir un espai des del context de l’art i la cultura, obert a noves maneres i visions de fer i de viure. Ω E
SPA
I 10
ww
w.es
pai1
0.co
m
Ω MA
CBA
M
useu
d'A
rt
Con
tem
pora
ni d
e Ba
rcel
ona
ww
w.m
acba
.cat
Des de l’Àrea de Cultura de la Fundació Bàncària “la Caixa” es volen promoure propostes interdisciplinàries dirigides a diferents sectors de la societat, i que a la vegada contribueixin a la consolidació del teixit cultural de cada ciutat en la que treballem. Per assolir aquests objectius creem ponts amb diferents institucions i projectes que juguen un paper actiu dins d’aquest territori, el que ens permet creuar i sumar públics, ampliar i actualitzar el nostre repertori de propostes i nodrir-nos mútuament d’experiències, obtenint així un benefici mutu per ambdues institucions.
La nostra participació al Festival Salmon sorgeix per tant com una
col·laboració natural dins la nostra forma d’operar. Ambdues institucions, encara que de maneres diferents portem a la pràctica un gust per la transversalitat i pel creuament de llenguatges: que el públic assidu a les activitats de CaixaForum Barcelona prengui contacte amb aquesta proposta de El Graner, i que a la vegada tant els seguidors, com els propis creadors, de la producció del Graner també pugui beneficiar-se de la programació i de l’espai de CaixaForum, és sens dubte una bona oportunitat per créixer i eixamplar mires en les nostres pràctiques culturals.
Ω CA
IXA
FOR
UM
ww
w.ob
raso
cial
laca
ixa.
org
Espai10 és un espai col·laboratiu i sense ànim de lucre, amb un “equip” de col·legues obert i orgànic que col·labora i aporta el seu temps, les seves idees i les seves pràctiques a cada projecte o activitat que realitzem. Pensem que és necessari reapropiar-nos dels territoris que hem perdut, crear comunitats, construir vincles, fluxos, xarxes i ponts de col·laboració i diàleg. Ens interessa i ens enfoquem a generar intercanvis i projectes que transiten entre el que és local i el que és internacional.
El museu és potencialment un lloc de trobada. Qualsevol trobada, fortuïta o buscada, sempre és possible gràcies a unes infraestructures: des dels cossos i l’espai, a les carreteres, camins, dispositius i xarxes que la possibiliten. Els museus tenen normes i els qui estan en ells o bé les assumeixen o bé les transgredeixen, però sigui com sigui transformen la identitat d’aquests espais amb els seus gestos, moviments i la disposició dels seus cossos. Però desafiar conscientment la normativitat que imposen els espais no és sempre una tasca fàcil. El museu, com a espai d’acollida, ha d’estar disposat a rebre aquesta transformació tova. En aquest sentit, la hospitalitat és
inherent a qualsevol trobada: et deixo que et trobis amb qui vulguis a casa meva, ens trobem al meu llit, t’acullo en el meu cos. Jacques Derrida va definir que “un acte d’hospitalitat no pot ser sinó poètic” doncs l’hospitalitat incondicional és impossible: sempre ha d’estar sotmesa a les normes de qui domina la casa, de qui té la clau de l’espai, d’aquell que acull, perquè si aquestes normes desapareixen paradoxalment l’hospitalitat s’esfuma amb elles. No obstant això, i tot i no poder ser incondicional, l’hospitalitat pot servir com a concepte productiu.
I potser, aquesta hospitalitat ens pot conduir a la producció d’espais d’aprenentatge on les comunitats artístiques pensants i veïnals puguin trobar un lloc d’acollida.
CAi
xAFO
RUM
ESPA
i 10
MAC
BA
5352Per segon any consecutiu Hiroshima i el festival SÂLMON< estableixen un diàleg al voltant del treball artístic i vinculen una proposta d’exhibició de la sala al context específic del festival. Des d’una perspectiva de sector i de mapa, és evident i natural entaular una col·laboració amb el festival.
Tot i que no és fàcil trobar exemples, el treball conjunt entre un equipament independent i un equipament públic hauria de ser una pràctica habitual. És urgent que per part de les institucions i organitzacions públiques es prenguin iniciatives que ajudin a enfortir el circuit independent de la ciutat i que provoquin i fomentin la subsistència d’altres mirades i altres canals de gestió
i promoció de la cultura.La diversitat ha de convertir-
se en una eina per recuperar un ecosistema cada vegada més fràgil i que té el seu punt feble principal en la circulació i l’encreuament de públics i la manca de plataformes de base que permetin als artistes desenvolupar el seu treball.
La trobada amb el SÂLMON< permet emmarcar una part de la programació de la sala en un context específic, i així es generen altres lògiques de programació i, per suposat, un altre tipus de visibilitat dels creadors que es presenten i també de l’equipament en sí mateix.
Aquest apropament ha de realitzar-se amb un coneixement important de l’altre, respectant-ne les seves capacitats, les peculiaritats de la seva estructura i les seves dinàmiques de funcionament. És precisament aquest coneixement, que radica una vegada més en la diferència i per tant en la diversitat, el que permetrà que cadascú aporti components necessaris per al desenvolupament del teixit professional de la ciutat.
El fet que un equipament col·laborador pugui aportar continguts al Festival és de gran utilitat a l’hora de refermar diferents perfils de projecte. És útil per assegurar la
visibilitat dels espais independents el fet que s’incorporin artistes proposats per aquests espais i que siguin representatius de la línia de treball d’aquests projectes.
En aquest sentit el Festival SÂLMON< és un interlocutor amb el qual compartim interessos, inquietuds, artistes, processos... i amb el qual, tot i les diferències lògiques de gestió i estructurals, hem pogut trobar formes interessants de col·laboració, d’apropament i de promoció d’artistes.
No cal dir que ens trobem en un moment de canvis en el nostre context i per tant ens trobem davant una oportunitat única per posar en funcionament altres pràctiques i definir altres estratègies. És per aquest motiu que aquest diàleg té una rellevància absoluta.
Ω HIR
OS
HIM
Aw
ww.
hiro
shim
a.ca
t
Nyamnyam no és un espai que pretén ser acollidor i agradable com una llar, sinó que realment és la nostra casa, amb tot el que això comporta. Aquí vivim el nostre dia a dia els quatre: Iñaki, Ariadna, Gal·la i Juls, barrejant-nos amb tot el que succeeix en el projecte. La nostra cuina i l’espai que l’envolta s’ha convertit en un lloc obert i de trobada, on es pretenen mostrar processos i, sobretot, generar diàleg amb els múltiples projectes i persones que passen per aquí. Aquestes “visites” amb les que treballem colze a colze sempre deixen molta empremta i provoquen que estiguem sempre en efervescència i canvi permanent.
Sembla que el verb institucionalitzar ha quedat permanentment i pejorativament lligat al substantiu institució i a tot el que se’ns acut amb aquesta paraula. A nosaltres ens agrada dir que som un espai auto-instituït o auto-institucionalitzat amb tot el que això comporta...perquè la definició “estabilitzar, enfortir el funcionament [d’algun organisme, associació, entitat, etc.] creiem que és quelcom que seria profitós per a aquestes petites revolucions autogestionades i auto-instituïdes de les que alguns formem part.
En lloc de “des-institucionalitzar” els organismes públics o privats, que sembla
que és el que es porti ara, ¿per què no institucionalitzar els espais? Ese peso que se debería convertir en poso...aquella fortalesa que a vegades ens falta i sobretot aquella estabilitat...
Sabem que això no és Canadà, però quan ens fem aquesta pregunta no podem evitar citar “Institutions by Artists”, una conferència que va prendre forma de publicació i que a través de la plataforma online arcpost.cat pretén disseminar tot el que té a veure amb els espais autogestionats. Clar i fort: SABEM QUE AIXÒ NO ÉS CANADÀ, però a vegades pensem que hauríem de xerrar una mica més entre aquestes estructures tan fràgils, compartir estratègies i dinàmiques,
maneres de fer...Encara que per fer-ho també cal temps, temps que utilitzem bàsicament per tirar endavant els propis projectes. Com sempre, és un peix que és mossega la cua; fa temps que des de nyamnyam tenim ganes de pescar-lo i fer un bon arròs per compartir amb totes aquestes microestructures homònimes...
Per nosaltres, els rols entre la gent que convidem a treballar i nosaltres mateixos no estan definits ni delimitats. En el moment que comencem a desenvolupar cada projecte ens convertim en un equip. Un grup on els tres, o quatre, o a vegades cinc, tenim les ganes i l’energia de donar-ho tot durant aquell mes – o l’interval de temps que treballem junts – perquè el projecte tiri endavant. A vegades aquesta és la part que des de fora costa més d’entendre de nyamnyam. La gent s’imagina que és alguna cosa tipus sopar-espectacle, que el treball de la persona que invitem va per separat de la resta... separat del menjar, de l’espai, de les dinàmiques, etc. però realment es tracta molt més de submergir-se en el concepte i veure com treballa la performativitat de cada sessió, sobretot amb la idea que es tracta d’un procés i no d’intentar deliberar un “producte” final. És curiós perquè a vegades amics propers ens han dit que mai posem títol al que som o al rol que desenvolupem nosaltres (Iñaki Álvarez i Ariadna Rodríguez) dins de nyamnyam, la majoria de vegades ni apareixen els nostres noms... Suposo que no és més que una de les mil situacions en les quals, també en els nostres treballs personals, hem volgut fugir de les etiquetes i senzillament fer i treballar.
Ω NYA
MN
YAM
ww
w.ny
amny
am.n
et
HiR
OSH
iMA
NyA
MN
yAM
5554El Museu Nacional d’Art de Catalunya es posiciona com un espai social i cultural de participació i construcció de significats, amb vocació de servei públic, obert a tothom sense distincions culturals, econòmiques ni intel·lectuals. Les sales del Museu s’han de poder viure com un espai relacional, que provoca el debat i la reflexió, amb capacitat de sorprendre i interrogar, inspirar els diferents públics, afavorir l’aprenentatge i l’esperit crític. Així, el Museu, amb els seus espais i les seves programacions, intenta crear un eix que provoqui la reflexió, una arena pública on creuar plantejaments divergents i qüestions, un lloc d’on sortir amb més
preguntes que respostes, en constant interacció amb el teixit sociocultural del districte, de la Ciutat i del territori, en diàleg amb les comunitats artístiques, amb altres institucions, un lloc on creuar narracions, un laboratori de la ciutadania, un espai poliglota.
Per això, el Museu, en el seu intent de trencar els rols preestablerts entre amfitrió i convidat, busca l’associació amb artistes i col·lectius. Amb institucions com el Mercat de les Flors i projectes com el SÂLMON< Festival, el Museu Nacional d’Art de Catalunya
ofereix el seu màxim potencial, la possibilitat d’atorgar vida a la Col·lecció i així permetre que aquesta sigui el lloc de les arts, de l’experiència de l’art, i el lloc on establir els ponts amb el present.
Ω MN
ACM
useu
Nac
iona
l d'
Art d
e C
atal
unya
ww
w.m
useu
naci
onal
.cat
La Poderosa es casa porque no es de nadie pero si es de todo aquél que la usa, la mima, la utiliza y la
necesita. La Poderosa no tiene “mujer de la limpieza” , porque no hay empleados que trabajen para ella y
mantenerla viva es cosa de todas.
Aquest espai, un lloc per a la dansa i les seves contaminacions_La Poderosa_ s’en-tén i es viu com una casa i un ventre fèrtil que potencia projectes d’investigació i dóna suport a les persones que els creen; partim d’aquesta base i intentem propiciar territoris de proximitat, intimitat i contigüi-tat per fomentar la relació i les sinergies entre les artistes, l’equip de gestió i el públic. Tot i que és un espai físic, també és un lloc afectiu que recolza i és recolzat per ARTAS (artistes associades a La Po-
derosa), que acull allò emergent i a la vegada és contenidor i sostenidor d’allò que ja no ho és.
La Poderosa conté el fet de créixer, engreixar-se i menjar. Juntes compartim tot això que podria semblar impossible en d’altres contextos i portem a terme comissariats i generem marcs d’exhibició i de trobada específics per a pràctiques individuals i /o col·laboratives.
A La Poderosa no sabem pensar-nos des d’altres paràmetres perquè les persones que l’habitem creiem que cal cuinar les coses a foc lent i a la cuina... Si bé aquesta manera de funcionar ha estat una opció de
vida, també és cert que és una arma de doble tall, ja que la tasca d’anar gestant lentament es reflecteix poc i és poc rentable de cara a l’exterior. Actualment seguim practicant la resistència qüestionant-nos contínuament la situació afectiva, social, política i cultural que ens envolta, i tractem d’idear noves metodologies
de treball que fomentin l’empatia i l’escolta de les realitats i les necessitats presents dels artistes i del públic en general.
Ω LA P
OdE
rOSA
ww
w.la
pode
rosa
.es
Ω LA V
ISIV
Aw
ww.
lavi
siva
.org
La visiva és un espai de creació que sorgeix de la necessitat de l’artista de construir un espai propi, compartit i obert, des d’on pensar i articular projectes que responen a les necessitats de la creació, la transmissió de coneixement i el desig d’intercanvi. Una casa on conviuen disciplines veïnes: dansa, arts visuals i experimentació científica. Fem un espai que és casa perquè és habitat i construït des de la llibertat, la intimitat, el diàleg, l’intercanvi i la realització personal dels seus membres. La creació artística, com la vida, necessita un espai que la contingui, que l’alimenti, i que li permeti créixer.Creiem que hem de construir espais
que responguin a aquestes necessitats. Per a fer-ho d’una manera viable i autogestionada obrim aquesta casa i li dediquem un espai a la transmissió de coneixements, que no és res més que compartir el que fem amb els altres, els qui hi estiguin interessats.
La visiva és doncs, un espai autogestionat on totes les tasques (gestió, producció, comunicació, neteja....) les portem a terme artistes, i per tant repensem el que fem sempre des de la mirada de l’artista, i sense delegar. Sostenir aquest tipus d’espais autogestionats requereix un esforç important i continu, i ho
fem des del compromís, perquè creiem en aquesta manera d’entendre la nostra feina i en la importància de compartir-la.
Des de La visiva partim d’un lloc de trobada, d’un projecte plural on se sumen diverses veus. Cada pas, cada petita decisió, és compartida i acordada. Treballem en equip, des del moment en què es formulen les idees i es pren la direcció del projecte. Cada projecte dins del projecte es pensa conjuntament amb tots els artistes implicats. És un diàleg constant. Les persones que arriben, que hi passen una estona, que s’hi queden a prop, proposen amb el seu posicionament un grau d’interacció, d’influència i
intercanvi. L’important és que el grau d’obertura i creixement sigui en benefici de tothom.
Des de La visiva creiem que només en els llocs de trobada, d’obertura i intercanvi hi pot haver espai per a la salut i alimentació de la pràctica artística. Per a fer possible aquests espais ideem diferents projectes.
El projecte LUPA: Mirada sobre el treball d’un creador, vol posar èmfasi en la idea de mirar de prop el treball d’un artista, endinsant-se en les seves eines i estratègies creatives, i el seu discurs i imaginari, convidant a diferents artistes a donar un intensiu de cap de setmana de manera bimensual.
La visiva forma part del projecte Laboratori/residència sobre metodologies d’improvisació i composició instantània al servei de la creació, organitzat amb BIDE i El Graner, on 3 artistes es troben per a compartir les seves eines
i metodologies de treball. La visiva també col·labora amb
l’espai de creació Probedones d’Abaigt, en el seu projecte de residència artística multidisciplinar, participant en la selecció de l’artista resident d’arts escèniques i oferint una residència.
La visiva també ofereix entrenaments oberts de manera regular i convida a col·lectius afins a compartir la seva mirada sobre l’entrenament en la dansa. Aquest any es convida a la companyia ACME.
Creiem que obrint espais i ideant projectes al voltant de la creació possibilitem i alimentem els vasos comunicants i els llocs on es pot donar l’acte de compartir.
MN
AC
LA P
OD
ERO
SA
LA V
iSiS
VA
5756
ES
PAIS
SÂ
LMO
N<
FE
ST
CR
ÈD
ITS
SÂ
LMO
N< FE
ST
GRANER+34 93 256 26 00
c/Jane Addams, 14-16Bus: H12, 46, L70, L72, L80, L81, L86,
L87, L94, L95, 109Bicing: Jane Addams, 16
ANTIC TEATRE+34 933 15 23 54
c/ Verdaguer i Callís, 12Metro: Urquinaona (L1 i L4)
i Jaume I (L4)Bicing: Sant Pere més Alt, 4
CAIXAFORUM+34 934 76 86 00
Av. Francesc Ferrer i Guàrdia, 6-8Metro: Espanya (L1, L3 I FGC)
Bicing: Gran Via de les Corts Catalanes, 273
HIROSHIMA+34 933 15 54 58
c/ Vila i Vilà, 67Metro: Paral·lel (L2 i L3)
Bicing: Vilà i Vilà, Av. Paral·lel
LA PODEROSA+34 93 639 44 90c/ Sant Germá, 5
Metro: Espanya (L1, L3 I FGC)Bicing: Gran Via de les Corts Catalanes, 273
MERCAT DE LES FLORS+34 93 256 26 00
c/ Lleida, 59Metro: Poble Sec (L3),Espanya (L1, L3 i FGC)
Bicing: de la França Xica, 52 i rius i Taulet, 4
LA VISIVAc/ Sepúlveda, 85
Metro: rocafort (L1)Bicing: Comte Borrell, 119 i
Viladomat, 12
MACBA+34 934 12 08 10
Plaça dels Àngels, 1Metro: Universitat (L1 i L2)Bicing: Plaça dels Àngels
MNAC
+34 93 622 03 76Palau Nacional, Parc de Montjuïc, s/n
Metro: Espanya (L1, L3 i FGC)Bicing: de la França Xica, 52
NYAMNYAM+34 933 20 80 28
c/ Pallars, 94Metro: Bogatell (L4) i Marina (L1)
TRAM: Marina (T4)Bicing: Meridiana, 40 i Pujades, 57
El SÂLMON< és un festival que s’organitza des del Graner i el Mercat de les Flors. Com que és un festival gestat des de
la cuina del Graner, dels continguts artístics se n’encarreguen la Cristina Alonso i l’Elena Carmona i de la comunicació
la Raquel Tomàs. Però com que és un festival que pretén afectar i rebotar en d’altres espais, estructures, professionals,
equips... cal dir que s’hi impliquen tots els departaments del Mercat de les Flors i hi col·labora tota la gent que hi ha al darrere i al davant dels espais còmplices com ara l’Antic Teatre, CaixaForum, la Hiroshima, La Poderosa, La visiva,
el MACBA, el MNAC i Nyamnyam. vaja, que no estem gens soles. A més a més, per fer el programa d’autor d’enguany
(que quan arribis en aquest ja hauràs fullejat o fins i tot llegit en la seva totalitat) hem comptat amb els textos d'en Pablo
Gisbert i la imatge i disseny d’en Roger Adam, que també ha fet la web juntament amb T E C L A S T U D I O. I tot això no hagués estat possible sense l’ajuda de la Marisol Rufo, la Giulia Pasquini, la Geoconda Leonor Bravo i el Jaime Conde-Salazar, que ens han donat un cop de mà en tot de tasques
imprescindibles i variades.
58 59
MAPA (¿?)
6160
CO
MP
RA
D’E
NT
RA
DE
Sw
ww
.sal
mon
-dan
ce.c
om
Taqu
illes
Tiq
uet R
ambl
aPa
lau
de la
Virr
eina
c/ L
a ra
mbl
a, 9
993
316
10
00dl
-dg
de 1
0 h
a 20
:30
h
Taqu
illes
Mer
cat d
e le
s F
lors
A pa
rtir
de 2
h ab
ans
de l’
inic
i de
les
func
ions
... i
a le
s ta
quille
s de
ls di
fere
nts
espa
is co
l·labo
rado
rs
KIT
SÂ
LM
ON
<
A pa
rtir
de 5
esp
ecta
cles
, en
trad
es a
6€,
i e
t reg
alem
una
bos
sa S
ÂLM
ON
<N
omés
vàl
id p
er a
ls es
pect
acle
s qu
e te
nen
lloc
al M
erca
t de
les
Flor
s i a
l Gra
ner.
Ei, é
s pe
rson
al i
intr
ansf
erib
le!
SaVE
–TH
E–
DaT
E
SÂ
LMO
N<
GE
NE
r 2o18
6362
Col·laboren Espais còmplices
Consorci format per
amb elsuport de
Patrocinador Organitzen
