SL FO^•T

OSOR:

HISTORIA ¿LEGENDA i TIPISME

per MARUJA ARNAU i GUEROLA

La vi ia d 'Osor, encaixonada per les munta-nyes d 'un deis ext rems de les Guil leries, es t roba situada en una estreta i p intoresca valí on con-f lueixen la r iera del p rop i nom i els to r rents de Busquets i Gravalosa. El paisatge és impresslo-nant. Les rodal ies boscosas que envol ten el poblé li presten un encís feréstec i b rau que está renyi t amb la feblesa. Cal ésser f o r t per con templar amb serenitat el dom in i de les altes penyes que guarden geloses la vi ia bosquetana.

Un document de l'any 143Ó, que considerem mo l t interessant, refer¡nt-se a ternes de la plana de Pafech pertanyents al senyor de Gall iners, anomena la Valí d 'Osor i d iu que es t roba en el terme del Castell de Rupit. Aquesta dada no sem­bla gaire com cal , puix que el castell de Rupit está si tuat en pie Cabrerés o Collsacrabra. Potser tal document vol expressar qpe la Valí d 'Osor con f ron ta amb els l ími te ¡ur isdicc ionals de d i t Castell. Abans, pero, en l'any 1094, la Valí d 'Ousor (a ix í anomenada) consta que pertanyia al Comta t d 'Ausona.

Poster iorment f o r m a par t de l 'extensió te r r i ­to r ia l del Vescomtat de Cabrera i de Bas ,Segle X V ) . Malgrat a ixó, altres sonyor ius exerciren au tor i ta t en el terme. Com era cos tum Havors

55

existían els domín is ecleslastics parroquia ls lle­va! deis del Pr ior del Monest i r benedictí de St5- María del Coll.

La casa de Galliners posseí domínis a Osor el Segle XV (Cases de La Mata y de les Romague-res) . Noble fam i l i a , c iu ladans de Gi rona, quan l'any 1416 mor í el rei Ferran I, en Pere de Galli­ners fou un deis cavallers catalans que rebé d¡-rectament IB nova de la mor t del monarca.

tes torres, e cases que eran mo l t fo r t s , la repa­r a d o de les quals es inest imable».

«En 2 d'Agost de 1427 los Jurats de Gerona escr ihuen ais Consuls de Perpinyá en favor de Sant Pere de Osor els quals per los te r ra t rémols eran trencats los ponts e enderrocada la es-alesia».

Els Rechs exerciren el seu senyor iu a la v i la . Bernat des Rex ja l'any 1273 actúa de represen-tant del reial p a t r l m o n i .

En els segles XI I I i X IV es constata el dom in i de la Casa de Paba.

Els Vi lanova t ingueren possessions a la vi la i ais seus vol tants f ins el segle XVé. Guil lem de Vi lanova (1434-1453) va ésser subveguer i batlle de Besalú. Aleshores un tal Bernat Coll, home indesi t jable i c r im inós , tenia aternor i t el terme. Guil lem de Vi lanova el perseguí i en venjan^a, el mal fac tor cala foc a la casa d'Osor, lí damn i ­fica els seus mol ins i va ma lmet re 100 cargues de v i que tenia al celler.

Fins el 1472 no hi ha not ic ia del d o m i n i d e b Sarr iera a Osor. Joan II concedi a Mossén Joan Sarr iera les ju r isd icc ions d 'Osor i Anglés per haver-se passat amb al tres catalans, al seu par t i t . Coni sia que el t e r r i t o r l per tanyia al Comte de Módica, reclama al rei i en 148'^ per o rd re del Monarca se li restituTren les posses­sions, amb certes clausules. S'establ iren nego-ciacions entre ambdós interessats I def in i t iva-ment la Valí d 'Osor pertangué ais Sarr iera.

Els te r ra t rémols , que assolaren el t e r r i t o r i g i ron i els anys 1373 i 1397 ocasionaren grans desastres en aquests indrets , per bé que no es teñen detalls ni d'aquests ni del que es p r o d u i mes endavant, cap l 'any 1410. Desgraciadament aleshores pro l i feraven les sacsejades del terreny i i 'any 142ó tornaren les terres a sent i r les bat-zegades internes. Aci comencen els documents a donar compte deis efectes de les forces des-fermades de la naturalesa:

«L'any 142ó, en lo mes de maig comensá tan gran térra t rémo l , que en aquest bisbat de Girona ernderrocá un Iloch que deia Mer ( A m e r ) e Osor, Anglés e San Feliu de Payarols, e moltes cases e masos c í rcumbeh ins , e noy mor í n ingú: e les gents hagueren fer barraques defore».

«. . . totes les cases de la valí e Iloch de Osor se son enderrocades, e en lo Casteli de Anglés, e en lo Iloch de Les Planes, e en lo de Sant Feliu de Pallarols, e lo Casteli de Hostoles e Sant Mar­t i de Lemena, e Sant Esteve, Caloy e Myeres, moltes cases e casi tot lo Casteli de Anglés, e moltes e^glesies de diverses par roqu ies , e mo l -

L 'ondulant veta s'enfi la conduínt-nos vers el poblé. Gua i tem, mig esporugui ts , les altes mun-tanyes que empresonen. Una esgarrifanc^a ens corre de cap a peus tan sois d ' imaginar-nos un térra t rémol d'aci están t. Rebutgem, pero, aquests pensaments terror í f ics puix que anem a Osor per gaudir d 'un j o r n fes t ivo l . Ac i , en aquest marc recoll it i ombr í vo l té lloc un esde-veniment que omple de ¡oia els filis d 'Osor: la diada de Sant Pere. Els rostres bruns i recre-mats deis muntanyencs que tresquen tot l'any a bosc, s ' i l . luminen amb un somr iu re p ro fund , tan p r o f u n d , que fa que s'enfonsin mo l t endins els secs de les dures galtes. Es arr ibada la festa. Fins la l lum del cel la pregona. Juny, mes b iau, fecund de promeses, d ' i l . lus ions. Vells i joves, fadr ins i casats, esperen la festa amb f r isan^a. Si, també els joves, ba ldament abandonaren la destral deis avantpassats per cercar feina a c iu-tat, l luny deis hoscos, tornen a la llar. També volen reviure al redós deis seus, la diada de Sant Pere.

Aquest d ia, quelcom mo l t Impor tan t té lloc a Osor. La prov inc ia g i ron ina és rica en t rad i -cions i t ip isme. I la vi la pot p resumi r d 'un me-ravellós tresor fo l k ló r í c : el «Ball de! Ci r i» que té el seu or igen en l 'ant lquiss ima Conf rs r ia de la Mare de Déu del Roser. La gent ve de lluny ¡ de p rop per veure hallar la Dansa.

Bandolers I Llegenda

Foren aqüestes boscúríes lloc mol t adequat per bandolers i l ladres. Recordem el l legendari Joan de Serrallonga i en a r r iban t al poblé sol-l lc i tem i n f o r m a d o :

— Valga 'm Déul d'en Serrallonga voleu que US par l i?

Hem encertat la fon t documenta l . La nostra in te r locu to ra , agradable padr ina octogenar ia, geudeix d 'expl icar el que li demanem.

— Dones, escolíeu. Sempre vaig sentir a d i r al meu pare, que al cel sia, que la nostra finca afrontava la seva, perqué heu de saber que sóc filia de Queros. Ja n'esteu assabentats que el cognom Serrallonga és el de la seva dona?

óG

La riostra resposía és a f i rmat i va , Ac¡ ens t robem amb un deis nombrosos casos que es donen a Cata lunya: el que preval és el nom de la casa i si l 'heretat passa a una pubil la el mar i t l 'afegeix al seu p rop i n o m , Aiítí succeí en el cas d'en Joan Sala. Es casa amb la pubil la del Mas Serrallonga de Queros i ha passat a la H is tor ia amb el cognom de la seva muller,

Prossegueix la velleta:

— Els Serrallonga foren uns prop ie tar is mo l t r ics. Fa un gest amb la má per expressar mi l ior la seva r iquesa. Pero en Joan, cert j o r n malhau-ra t , es barallá amb un ¡ove i t ingué la malast ru-gan^a de matar - lo , Fugi de la just ic ia i es va fer bandoler . I ¡a veieu, t robá gust en aquella mala v ida. Com mes anava, mes grosses eren ses ma-l i fetes, malentrenyat !Ah ! Ja va saber t robar bon amagatal l : Una cova de les Guil leries que comu-nicava amb el seu mas per corredors subter-ranis. Ja us podeu imaginar si n'era de d i f íc i l de t roba r - l o . . . !

La s impát ica padr ina f rue ix conversant I és un pou sense fons:

— A'̂ ai no n'heu senti t par lar deis mossos d 'esquadra?

A f i r m e m .

— Cap l 'any m i l vu i tcents quaranta i escaig t ingueren les esquadres una má de feina que es-parverava pels indrets de Queros i Susqueda. Hi havia una par t ida de bandolers , anomenats «t rabucai res». Feia basarda d'anar per aquelIs entorns. Els bandi ts tenien espaordi t tot el país i negociaven amb les vides deis hlsendats, ame-na^ant-los amb terr ib les mar t i r i s 5i no af lu ixa-ven la bossa.. . Els pobres mossos d'esquadra exposaven con t ínuament l lurs vides per defensar els d isor ta ts veTns. 1 aquells desfermats bando­lers que presumien de bons cr is t ians, abans de mar t i r i t za r les seves v ic t imes acostumaven a d i r : «Agenolla't i resa al Cree en un Déu», Per aci t robá la m o r t a mans deis mossos el temib le b: indit «Pelacanyes». Aqüestes muntanyes van ésser la seve tomba .

— Vos padr ina , podr ieu fer un Il ibre de ban­dolers.

— I que ho digueu.. En sé pía mes d'h istó-ries. No beu senti t a d i r que els célebres lladres «Xic Fel iu» i «Becaina» eren filis d 'Osor? O h ! , Encara hi han descendents de bandolers . N'hi havien forces per ací. I convencuda afegeix:

— Pero podeu estar ben t ranqu i l s , son mo l t bona gent, no t ingueu po r de res. De pares a filis ha a r r iba t f ins els nostres dies una cangó que en «Becaina» va voler compondré abans de m o r i r , Qul la sabia tota era en «Xicu Ramona», Déu l'hagi perdonat . Eli si que tenia un bon feix

Lo cümt (Veii " ¡iveaÍiiii"

cl 'históries per expl icar . No fa pas mo l t que va mor i r , Pero potser ¡o em recordaré una m ica . . .

La s impát ica velleta, malgrat la seva b ron­qu i t i s , entona amb veu escardada la «caneó d'en Becaina» i d 'una estrofa se'n va a l 'a i t ra :

«Si Déu em dona ocasió me'n posaria a escr iure una can^ó. També us expl icar la la soledat que va teñir en Becaina amb el seu combat . La p r imera sor t ida que ell va fer se'n ana a robar el matxu a n'en Bayé.. .»

I així va seguint la cani;ó enfadosa, Nosaltres escol tem a m b atenció la llarga h is tor ia del ban­doler anomenat «Becaina» peí fet de c|ue tenia per contrasenya «la son».

i jns amics ens acompanyen a veure la seva casa, que encara exlsteix. No és gaire lluny de l'església, L 'ant ic Castell, avui presó, s'alca ame-nai^ador vera la casa on va néixer el temerar i bandoler .

Passat, h is tor ia , t rad ic ió , l legenda... Fo lk lo re pur d 'un poblé d o s ent re muntanyes que f ins i t o t serviren de cau a uns homes menysprea-bles, mol ts deis quals escoll iren aquella desfer-mada vida per odis i rancúnies.

67

Dialogant amb nos tres amables acompa-nyants so r t im a par lar del gran poeta cátala Joan Maragal l . I heus ací que un d'ells recorda que de mo l t pet i t , ¡a sentía a d i r a la seva rnare que en Maragall era mo l t bon amic de la fam i ­l ia. La casa pai ra l i les ternes per tanyien al ter-me de Vi lanova de Sau, cap a la carretera de V ic ; l 'amic poeta els v is i tava mo l t sovint i s' ins-p i rá en les t rad ic ions comarcanes, local i tzant la capella de Va l idara , propietat de la casa, per donar l lum al seu poema «El mal ca lado r» :

«. . .La missa mat ina l la d iuen allá da l t aixís que es fá de d i a . . . , , .El cagado es daleix de fora estant l 'oeix a m b un genoll a t é r r a . . . , , .a l bon pun t d'al^gar Déu 11 boi:a allá al bell peu la liebre endiestrada .. .s 'esventa el gos l ladrant, la l iebre fu jg bo tan t i el cagado al da r re ra . . . » .

— Anem a casa. Encara ten lm temps, abans que comenci la dansa. La mare us posará en an-tecedents de la llegenda.

D'engs que hem ar r iba t a Osor, que ens ofe-reixen nombrosos incent ius que satisfan plena-ment nostres desitjGs. Cerquem t rad ic ió i t ip is-me i t robem tota mena de facü l ta ts a cada pas.

La mai ben ponderada hospital i tat munta-nyenca regala les nostres eixutes gorges amb una fresca i agradable beguda: aigua de la fon t del Borrel l , na tu ra lment ref r igerada i acom-panyada d'unes gotes de l icor casóla, que ens refan ver i tab lement .

Asseguts vora el r ie ro l que rega les terres ombr ívo les de la f inca , escol tem complaguts la contalla de la mestressa:

— En son pelegrinatge per aqüestes terres, en Joan Maragal l conegué la llegenda del «Mal Cagador», aquel 1 que del xa d 'o i r la Missa per cor rer darrera la liebre. A casa nostra gairebe no calia expl icar la popu lar legenda, puix es pot d i r que ¡a veniem al m ó n coneixent- la. Ma lg ra t a ixó, una esgarr i fan^a ens recorr ía el eos quan de pe t i t s , el gos del mal cagador bordava geme-gós. Fins els bordegassos que es jactaven de va-lents restaven esporogui ts . — « C a l l e u l , » — ens deia la m a r e — , que el mal ca lador passa . . » . La capella de Val idara per tanyia a les nostres terres. I veus aci que fou nostra esglesiola el punt que escollí el mal cai^ador per guai tar des de fo ra , genoll a té r ra , any dar rera any, la Sa­grada Host ia que lentament s'algava vers el cel , repetint-se el Sacr i f ic i Di v i d'aquell capvespre l lunyá, celebrat vora Thome que havia de t ra i r el Mes t re . . .

Una llegenda mol t semblant l 'hem sentida a Cassá de la Selva refer int- la a l 'orígen de l'escut de la v i la . Els avantpassats eren mo l t amics d'a-questa mena d 'h is tór ies que és t ransmet ien de pares a filis, i anant d'aci i d'al lá, cadascú se l'a-propiava a la seva manera.

Els ref i le ts de la teñera ens desperten de! somni l legendari. No ens cansaríem de sent i r a la que un dia fou la pubil la de Va l ida ra , pero volem anar a la plaga on bailaran el «Ball del C i r i » , espectacle que no vo ld r íem deixar-nos perdre .

El «Ball del C i r i »

Bé, hem t robat bon lloc. Vora nostra, un avi. No podíem demanar res mi l lor . Aprec iem que els seus ulls guspiregen d'entusiasme ment re es mi ra els balladors que es preparen. Les mans a les butxaques, el cigar g ru ixu t , mal fet , m ig apagat, s'aguanta molí a un racó deis llavis sar­mentosos. El f lav io l llenga al vent les notes es* t r idents , precept ives de la dansa. Aleshores, els m inyons d 'avu i , I luint les gales d 'un ahi r end in -sat a la l lunyania, comencen a f renar els passos del ball cer imoniós i an t iqu fss im.

ÍSl -DuU del Ciri­

os

El nostre vei taral . le ja la melodia. El c igar resta enganxat al llavi in fer io r ; el mov iment de la boca fa que es desprengui la cendra, tot es-qu i t xan t la p i t rera de voladores i sui:ils espur­ríes, mentre els peus se l i 'n van, seguint el compás.

Somr iem. 1 li d i r i g im la parau la :

— Prou que ballarieu vos també, ver i ta t avi?

— Les vegades que ¡o l'he bai lada. . . ! En veure bailar la «Dansa del C i r i» en aquell

carrer Ampie d 'Osor, el nostre esperit s'eleva. El poblé cátala, ric de natura l i ta t i senzillesa, ha imprés a les seves danses t rad ic ionals un segell galant i senyor, pié de suau l luminos i ta t , tan a to amb el cel ciar i seré que el cobreix, en con­sonancia amb la idiosincrasia camperola i po­pu lar , que revela el fons d 'una ar istocracia innata.

El vell segueix tots els passos de la dansa, ta lment com si la bailes. Quan s'acaba, f ins i tot d i r íem que sua de cansament, Torna a encendre un cigar i es disposa a fer la xerrada:

— L'or igen d'aquesta dansa es remunta a un temps mo l t l lunyá. Data de ran t iqu iss ima Con-f ra r ia de la Mare de Déu del Roser. L lavors cui-daven de l 'a l tar qua t re pavordeses. Quines robes mes maques lluTen aquelles mosses! I ben mudades, sor t ien a fer la capta amb una grossa bacina d 'aram que tenia al mig una pat i ta ¡mat-ge de la Verga. La v ig i l ia del dia de Pasqua, les qua t re pavordeases fe ien una bona rapiega d 'ous i av i ram que els hi donaven les fami' l ies de pagés per o fe r i r a la Mare de Déu i aquests re­gáis es r i faven després de les misses domin ica ls que es ceiebraven des del dia de Pasqua al de Sant Pera.

— I la recaptació?

— Tots els diners aneven a la caixa de la Conf ra r ia . Així es pagaven les despeses de cera i les festes que es feien duran t l 'any. Encara en tenien per tortel ls, que també és r i faven. Hi ha-via duas pavordesses fadrínes, una de v i la , l 'al-t ra de pagés. Les al tres, casades. La pavordessa m a j o r inví tava a d iñar les companyes a casa seva. I havia de cuinar ella, perqué així n ingú podia d i r que no ho sabia fer . Aquests carrees duraven tot l 'any i el dia de la festa ma jo r es feia la rellevada. Que n'era de bonica aquesta d iada! Aprés la missa ma jo r refÜava la cobla i les pavordesses ballaven el Cont rapunt amb els respectius mar i ts . Les fadr ínes, plenas d ' i l . lus ió , ho feien amb els festejadors que sol . l ic i taven tal honor .

— No costa gaire adonar-se que pre fer iu aquell temps.

— Parlem-ne. Alió era mol t bon ic , pero ara no s'hi está pas malament . Jo passo mo l t bones

estones al café, fent la par t ida i guai tant la «tele». Ja se n 'ar r iben a veure de coses maques en aquest cine pe t i t . . .

Cer tamen! , que n'és de t rempat el nostre in­te r locutor . Nascut en un altre segle, no es t roba gens estrany endinsat a la voraginosa era es­pacial .

— i ac tua lment , no es segueix l 'antiga t rad i -ció de les pavordesses?

— No. Ara baila la dansa el ¡ovent .Els nois i noies que teñen tra^a per fer -ho. El vestuar i és propietat de r A j u n t a m e n t .

Restem pansatius i un dubte ens assalta: Se­guirá el ¡ovent del poblé manten ln t amb l 'esperit f e r m , la dansa ant iquíss ima? No voldn 'em que desaparegués aquest llegat deis avantpassats d 'un pcble que expressa amb la seva dansa la cont i -nu í ta t d 'un ar t pu r de la tér ra i deis seus cos-tums. De moment , pero, ens satisfá que sia pre-cisament la jovenalla qu i la bal l i . D'aquesta ma­nera perdurará .

Volem merxar i en acomiadar-nos de l 'ama-ble vellet, ens d i u :

— No marxeu encara. Us agraden les cantú-ries? Heu de saber que tenim un Chor mo l t bó

.Santuari del Cotí

69

al poblé. I un d i rec to r que val totes les pessetes, encara que no cobr i res per d i r i g i r - l o . Puja d 'An-glés per fer els assaigs, expressament. No mar-xeu, que ara cantaran.

I després d'haver senti t aquest Chor com­pacte de fermes veus mascul ines, re forcem la ncstra idea: un poblé que canta i baila, tal com avui hem vist a Osor, jamai c laudicará i podem af i rmar que les seves t radic ions perduraran .

La Mare de Déu del Coll

IJna ullada ais alts c imadals que ens envol ten fa que recordem e ISantuari de la Mare de Déu del Coll, que vetlla la vi la i les ruñes del que fou Castell de Sol térra i pos ter io rment capel la de Sant M ique l . La gent d 'Osor sempre ha t íngut gran devoció i apreci a la Verge del Coll i el seu or igen data de mo l t ant ic.

En temps de la Reconquesta, D. Benet de Ca­brera i els seus estols defensaren amb gran braó aquellas contrades. Els mor iscs, pero, aconsegui-ren apropiar-se d'una to r re i d'allí estant rebut-jaren l'atac deis cr is t ians. Fou endebades perqué els defensors de !a fe de Cr is t , encorat ja ts peí seu capdi l l , em ves ti ren la to r re amb empenta fera. Quan ja la v ic tor ia semblava segura, caigué f u lm ina t Don Benet a tér ra, sagnant-li el coll a borbol lades. La fer ida era greu i no hi havien

esperances de vída. Pero Déu va voler que el seu paladí no mor ís d'aquella feta. El m o r i b u n d s'aclamá a la Verge: «Mare de Déu del Coll, a judeu-me». Aieshores, la Reina del Cel s'apare-gué al seu devot i agraint- l i la constancia i el zel que sempre havia demostra t per defensar la cau­sa cr is t iana, el guarí de les fer ides. Tanmateix !i expressá la seva vo lun ta t perqué en aquell lloc í.'hi construís una Capella a honra seva, prome-tent un sens nombre de grácies a tcts els qul li preguessin amb fervor ,

L'any d'erecció de la p r imera capella, cons-truTda poc després de la v ic tor ia cont ra els mo-riscs fou el 912.

L 'a r ran jament par roqu ia l que es planteja con fo rme al Concorda! de l'any 1851, acordá que I'extensa Parroquia d 'Osor havia de d i v i -dir-se en tres: la d 'Osor, la de Sta. Creu d 'Hor ta , que fins llavors havia servi t de sufracánia d'Osor i la de la Mare de Déu del Coll. Aquesta ú l t ima va perdre els seus legít ims posseídors, els mon ­jes, degut al seu enclavament d in t re deis l ími ís de la par roqu ia d'Osor i en v i r t u t de la subhasta que es va fer peí mes d 'oc tubre de 1842, per efecte de les liéis de desamor t i tzac ió , els béns del Monest i r i Santuar i del Coll passaren a mans laiques. El Rnd. Joan T u r ó n , Rector d 'Osor, redi­m í gran par t del p a t r i m o n i , anomenat de Mar ia Santíssima, en 1860 i 1880. E! Senyor Bisbe de Vic, Dr. D. Josep Morgades i G i l i , adqu i r í aquells béns e! 14 novembre del 1884, assegurant així la seva prop ie ta t .

60