1. INFORME 2008Situaci de la immigracia les Illes BalearsVersin en castellano a partir de la pgina 54 Conselleria dAfers Socials, Promoci i Immigraci

2. INFORME 2008Situaci de la immigracia les Illes Balears 3. del text: Direcci General dImmigraci Conselleria dAfers Socials, Promoci i ImmigraciDepsito Legal: PMPalma de Mallorca, abril 2010 4. NDEXPresentacins ........................................................................................................................71. Caracterstiques de les poblacions immigrades ................................................................. 112. Poblaci immigrada i treball .............................................................................................293. Poblaci immigrada i educaci ......................................................................................... 394. Poblaci immigrada i salut ...............................................................................................47Versin en castellano .................................................................................................................. 83Presentaciones ...................................................................................................................... 851. Caractersticas de las poblaciones inmigradas .................................................................. 892. Poblacin inmigrada y trabajo .......................................................................................... 1073. Poblacin inmigrada y educacin ...................................................................................... 1254. Poblacin inmigrada y salut .............................................................................................. 133Annexes estadstics ................................................................................................................ 169 5. El document Situaci de la immigraci a les Illes Balears. Informe de 2008 presentainformaci estadstica comentada sobre les persones immigrades en relaci amb tres aspectesfonamentals del desenvolupament individual i social: el treball, leducaci i la salut. A ms, in-clou un apartat que descriu la poblaci immigrada i la seva evoluci a la comunitat autnoma deles Illes Balears.Lequip tcnic de la Direcci General dImmigraci ha estat lencarregat delaborar aquestdocument, per la seva publicaci no hauria estat possible sense la recollida dinformaci i dedades que han duit a terme altres organismes oficials, als quals els volem agrair aquesta contri-buci: la Direcci General dInnovaci i Formaci al Professorat de la Conselleria dEducaci iCultura, la Gerncia dAtenci Primria de Mallorca de lIb-Salut i lObservatori de Treball de laConselleria de Treball i Formaci.Tenir informaci s fonamental per poder prendre decisions, orientar programes i prioritzaraccions. Amb aquesta publicaci volem que la informaci pugui ser compartida i que estigui adisposici de totes les administracions, les entitats, les associacions, els professionals i els ciuta-dans que la necessitin o que vulguin saber-ne ms sobre la immigraci.Aquesta publicaci neix amb la voluntat de ser anual. Actualitzar constantment el coneixe-ment s una condici ineludible perqu el disseny i laplicaci de les poltiques pbliques puguinaconseguir progressivament nivells ptims deficincia.La informaci sempre s un aliat per conixer la realitat i fugir de discursos ideolgics queculpen la immigraci i lassocien amb la crisi econmica o la delinqncia.Per a totes les persones que volem afavorir la integraci de les persones immigrades, lainformaci i el coneixement, tamb ens ha de servir per sensibilitzar-nos respecte del valor delindividu, de la persona, i superar lectures estrictament estadstiques. Fina Santiago RodrguezConsellera dAfers Socials, Promoci i Immigraci 6. Maltrat que actualment la immigraci s un dels fenmens socials ms rellevants, b per ladispersi de les fonts i per la dificultat dels registres o b per la mateixa opacitat del fenomen, elcas s que s difcil oferir una informaci completa i sistematitzada que serveixi per analitzar-la.Aquest s, de manera general, lobjecte daquest treball. Estam segurs que el lector hi trobardades i reflexions suficients per fer-se una idea aproximada de la situaci de la poblaci immigra-da de les Illes Balears durant lany 2008. Dacord amb aix, voldria aprofitar aquesta presentaci per cridar latenci sobre algunesqestions que es desprenen de linforme i que es contraposen a certes idees estereotipades de laimmigraci. Duna banda, la immigraci no s un fenomen uniforme, ats que es compon depoblacions diverses i amb orgens, cultures, llenges, xarxes de fluxos o nivells de socialitzaci i deconvivncia molt diferents. Aquesta circumstncia, com es pot deduir, fa que les poltiques referides a la immigracisiguin molt complexes. Daltra banda, la poblaci laboral immigrada, malgrat totes les mesureslegals que procuren evitar la seva discriminaci, sol treballar en condicions ms precries que lapoblaci laboral espanyola, com ho demostra el fet que el seu ndex de precarietat contractual ila seva taxa datur siguin ms elevats, o tamb que sigui ms elevat el seu ndex de sinistralitatlaboral. s a dir, que la poblaci immigrada corre el risc darribar a convertir-se en una espcie desubproletariat. Respecte a leducaci, que s nivell bsic de convivncia i llavor de ciutadania, hi ha undficit en la nostra comunitat, destacat en les dades daquest treball, en la concentraci de lapoblaci escolar immigrada en els centres pblics en detriment dels centres concertats, els qualspresenten una de els taxes ms baixes de lEstat de poblaci immigrada escolaritzada. Pel que fa al suposat abs que les persones immigrades fan dels serveis pblics i socials,basta esmentar, per rompre el tpic, que mentre el percentatge de persones immigrades ambtargeta sanitria s del 20 %, el percentatge daquestes persones que visitaren lany 2008 atenciprimria va ser del 15 %. Esper que la lectura daquest document ajudi a comprendre que la immigraci no s unfenomen referit noms a les persones que acaben darribar, sin al conjunt de la societat.Manuel Cmara FernndezDirector general dImmigraci 7. 1.CARACTERSTIQUES DE LESPOBLACIONS IMMIGRADES Els treballs sobre immigraci solen presentar problemes amb la con-ceptualitzaci i les dades quantitatives. Quant als primers, sn abundantsels textos en qu els conceptes dimmigraci i estrangeria sn sinnims; noobstant aix el primer es refereix a una condici social i el segon a unacondici administrativa (tenir la nacionalitat o no tenir-la); i dins del dim-migraci hi ha els dimmigrant i immigrat. El primer una acci i el segon unestat. Aqu optam pels termes poblaci immigrada o persones immigrades.Els problemes de quantificaci estadstica es produeixen, duna banda, perles dinmiques i els requeriments propis de cada registre i pel retard ambqu es consignen els canvis de les situacions administratives sense entraren la major o menor eficincia de la gesti dels fluxos migratoris, i, per unaaltra, per les situacions i els comportaments que es generen quan laflun-cia migratria s tan intensa i diversa que sobrepassa les demandes labo-rals, desborda el control legislatiu i depassa la capacitat real dels mecanis-mes i els instruments dacolliment i integraci. El resultat s que les anlisisquantitatives no poden ser gaire precises. Valgui dexemple la taula segent: Fonts:Oficina dEstrangeria i padrmunicipal. Elaboraci prpia 11 8. SITUACI DE LA IMMIGRACI A LES ILLES BALEARS. INFORME 2008 Com es pot observar, les diferncies quantitatives sn notables i fins itot aparentment paradoxals. En principi, com que lempadronament permetaccedir als ser veis socials, la sanitat pblica, lescolaritzaci i a diversosserveis municipals, sha dadmetre que les dades del padr municipal ensapropen ms al nombre real de persones immigrades installades a les IllesBalears. Daltra banda, fets com que en alguns municipis estigui limitat elnombre de persones empadronades per domicili el cas com s que unmateix domicili sigui compartit per moltes persones immigrades (en el casextrem, els pisos pasteres), que siguin ms itinerants, que no shagi sol-licitat la renovaci del perms de residncia, que la persona immigrada ensituaci dirregularitat sigui ms reticent a proporcionar dades que puguincomprometre-la, o els desfasaments entre registre i situaci administrativaquan est qestionada la tramitaci de la renovaci del perms de treball,sn causes que distorsionen les xifres i que en el cas concret de la taulaanterior podrien explicar la paradoxa dels valors negatius que presentenlfrica i lsia. Fet aquest advertiment metdic, en aquest treball utilitzamuna font o una altra segons la convenincia de lanlisi.Com s ben sabut, lespectacular increment de la immigraci esdevin-gut al nostre pas en aquesta darrera dcada, que en percentatges relatiusha situat Espanya com a primer pas receptor del mn, ha tingut causesendgenes i exgenes. Quant a les primeres, se solen citar lexpansi econ-mica i de locupaci, la baixa taxa de natalitat i lenvelliment de la poblaci;sesmenten menys les segones, que es refereixen gaireb ntegrament al fetque la diferncia de les condicions i la qualitat de vida entre els pasos rics iels pobres sigui cada vegada ms elevada. En respondre, principalment, a la demanda de m dobra generadapels sectors i les activitats econmiques en expansi, la distribuci de lespoblacions immigrades al territori de lEstat s desigual. Sestima que apro-ximadament el 75% de la poblaci immigrada es concentra a Madrid, lacosta mediterrnia i els dos arxiplags, s a dir, en tres grans ciutats (Madrid,Barcelona i Valncia), en una zona caracteritzada per una intensa explota-ci agrria (Almeria i Mrcia) i a les franges costaneres, on a les activitatsturstiques i de serveis sha sumat en els ltims anys el creixement desmesu-rat de la construcci. La comunitat balear sha constitut en un important pol datracciper a la immigraci, ats que la seva economia se sustenta principalment enel sector terciari i en un mercat laboral molt segmentat, estacional i de bai-xa qualificaci. Els sectors predominants en leconomia balear serveis,construcci i treball domstic sn precisament dels ms permeables a laincorporaci de m dobra immigrant. Daltra banda, la situaci geogrfica12 9. 1. CARACTERSTIQUES DE LES POBLACIONS IMMIGRADESi el clima la fan molt atractiva per a la poblaci dorigen comunitari. Lesdades sn molt illustratives. En lltima revisi del padr municipal de 2008les Balears apareixien amb la taxa de poblaci estrangera ms alta de lEs-tat, el 20,79%, xifra que gaireb duplica la mitjana estatal, que se situava enl11,41%. Com a mostra la taula que hi ha a continuaci: desprs de lesBalears se situen la Comunitat Valenciana (16,85%), Madrid (16,03%), laRegi de Mrcia (15,82%) i Catalunya (14,99%). Font: Institut Nacional de Estadstica Hem parlat abans dels diferents registres de la poblaci immigrada.La comparaci entre fonts t la seva utilitat. Per exemple, mentre que larevisi del padr municipal de 2008 reflectia una xifra de 223.036 estran-gers residents a les Balears, els inscrits amb certificat de registre o targetade residncia eren 189.707 (segons dades de lINE), i aquesta diferncia de33.329 quantifica, aproximadament, el nombre de persones immigrades ensituaci dirregularitat administrativa, la qual cosa representa el 14,94% delsempadronats.11. Si es desglossassim ms les dades dels registres, les ades ens portarien a situacions una mica contradictries. Per exemple, encara que espanyols, per la seva condici social sn immigrants els nascuts a un altre pas per que han retornat (942.218 persones comptabilitzades lany 2007); o, en el cas contrari, per la seva condici administrativa, sn estrangeres les persones nascudes i educades al nostre pas de pares procedents daltres nacionalitats (211.779 lany 2007). 13 10. SITUACI DE LA IMMIGRACI A LES ILLES BALEARS. INFORME 2008 A lEstat, del 2000 al 2008, la poblaci estrangera amb registre o tar-geta de residncia en vigor va passar de 895.720 a 4.473.499, fet que entermes percentuals va significar un creixement del 499,43%; en el mateixperode, a les Balears es va passar de 45.772 lany 2000 a 189.707 el 2008,la qual cosa va representar al seu torn un augment del 414,46% (vegeu lataula 1.1 de lannex). Com es pot observar en el grfic segent, levoluci dela poblaci estrangera a les Balears s semblant a la seguida a lEstat: paral-lela en el seu comportament amb les dificultats que suposen els succes-sius canvis de la legislaci destrangeria i molt similar en els percentatgesfins al 2004, any en qu les diferncies percentuals comencen a eixamplar-se. Suggerim la hiptesi que aquesta relativa desacceleraci respecte al crei-xement nacional sigui causada per la saturaci dels mitjans laboral interns. Font: Institut Nacional de Estadstica Tornant a les dades del padr municipal de 2008, duna poblaci to-tal d1.072.844 residents, 223.036 eren estrangers, el 20,79%; daquests,113.595, el 10,59%, eren comunitaris i 109.441 extracomunitaris, el 10,20%.Aquests ltims sn, fonamentalment, els receptors de les poltiques dimmi-graci. La taula 1.2, elaborada amb dades de lINE (vegeu lannex), mostralevoluci i el creixement dambdues poblacions: els estrangers acollits alrgim general van passar de 9.061 lany 2000 a 84.968 lany 2008, la qualcosa va representar un creixement acumulat del 937,73%; per la seva banda,els registrats en el rgim comunitari van passar de 36.711 a 104.739, uncreixement del 285,31%. El percentatge destrangers inscrits al rgim generalsobre el total destrangers amb registre o targeta de residncia va passar del19,80% el 2000 al 44,79% de lany 2008.14 11. 1. CARACTERSTIQUES DE LES POBLACIONS IMMIGRADESA les Balears es partia, per t ant, duna poblaci estrangeramajoritriament comunitria a lorigen, amb el predomini de residents ale-manys i anglesos, i noms durant els anys 2005 i 2006 va ser superadapercentualment per la poblaci immigrada extracomunitria, la qual, en elperode de qu tractam, va crixer percentualment tres vegades ms que lapoblaci immigrada comunitria. El que descriu el grfic sobre la distribu-ci dambdues poblacions sn els efectes de la incorporaci a la Uni Euro-pea de les ampliacions de 2004 (Polnia, Repblica Txeca, Hongria,Eslovquia, Litunia, Letnia, Estnia, Eslovnia, Xipre i Malta) i de 2007(Bulgria i Romania), si b els nacionals daquests dos pasos queden inclo-sos, almenys fins al 2009, en les accions que sestableixen en el Pla Estrat-gic de Ciutadania i Integraci.2 Font: Institut Nacional de EstadsticaAprofundint una mica ms en el desglossament estadstic, a 31 dedesembre de 2008 hi havia 91.533 estrangers amb certificat o targeta deresidncia en vigor dorigen comunitari, el 48,25% del total, i la resta esrepartia aix: 50.547 provenien de pasos iberoamericans (26,64%), 35.595de lfrica (18,76%), 8.206 de lsia (4,33%), 2.758 de la resta dEuropa(1,45%), 727 de lAmrica del Nord (0,38%), 123 dOceania (0,06%) i 218(0,11%) estaven inscrits en qualitat daptrides o dorigen no classificat.2. Com sempre, hi ha casos especfics que escapen de lanlisi estadstic gruix, com el dels argentins, que emigren directament al nostre pas i passen per comunitaris perqu tenen la nacionalitat italiana.15 12. SITUACI DE LA IMMIGRACI A LES ILLES BALEARS. INFORME 2008 Font: Institut Nacional de Estadstica La taula 1.3 de lannex recull la distribuci daquesta poblaci de ma-nera molt ms detallada. Comenant per la Uni Europea, del total de 91.533inscrits 19.671 (21,49 %) eren dAlemanya, 16.232 (17,73%) del Regne Unit,12.221 (13,35%) dItlia, 11.226 (12,26%) de Romania i 8.380 (9,15%) deBulgria; aquestes sis nacionalitats aglutinaven el 74% del total. Respecte a2007, aquesta poblaci va augmentar el 19,83%. En percentatge relatiu, elsqui ms van crixer van ser els provinents dEslovnia (115,38%), Hongria(110,71%), Estnia (58,70%), la Repblica Txeca (51,24%), Eslovquia(44,82%) i Romania (44,57%). En valors absoluts, de laugment en 25.777registres respecte a 2007, 3.461 (13,42%) van ser de ciutadans romanesos,2.222 (8,62%) dAlemanya, 1.798 (6,97%), del Regne Unit, 1.742 (6,75%)dItlia i 1.528 (5,92%) de Bulgria. Hi ha diverses observacions sobre les dades anteriors. Dun costat, elscollectius comunitaris residents a les Balears histricament ms nombro-sos, alemanys i britnics, continuen creixent i mantenint la seva hegemonia;majoritriament, s una immigraci que entremescla les raons laborals (ambpredomini del rgim dautnoms) amb les raons residencials, i no sol seruna immigraci estrictament econmica. Dun altre, hi ha un significatiuincrement de lafluncia dels collectius provinents dels pasos de lest, aflu-ncia que, com veurem ms endavant, s sobretot femenina. Finalment, hiha una important incorporaci de ciutadans romanesos i blgars, en la ten-dncia que es produeix a la resta de lEstat.Respecte a la poblaci immigrada provinent de lEuropa no comunitria,va passar de 2.521 registres de 2007 a 2.758 de 2008, amb un augment del 9,4%.Daquests ltims, 1.097, el 39,77%, eren dUcrana i 835, el 30,27%, de Rssia,que amb molta diferncia sn les dues nacionalitats ms representades.16 13. 1. CARACTERSTIQUES DE LES POBLACIONS IMMIGRADES Com ja sha assenyalat, la poblaci africana, amb 35.595 registres, varepresentar el 18,76% del total destrangers amb certificat o targeta de resi-dncia en vigor el 2008. Respecte a lany anterior va experimentar un creixe-ment del 17,25%, 5.237 noves inscripcions en valors absoluts. Daquestapoblaci destaca sobretot el collectiu marroqu, que amb 26.879 registresva experimentar un creixement respecte a lany anterior del 18,09%, va repre-sentar el 75,51% del total de persones immigrades dorigen afric i va suposar,respecte al total de la poblaci immigrada, el 14,17%. Els marroquins sn,amb diferncia, el collectiu ms important de persones immigrades a les Ba-lears; daltra banda, s una poblaci que en bona part ja est arrelada.A molta distncia del collectiu marroqu, hi ha les persones provi-nents del Senegal, Nigria i Algria, amb el 6,25%, el 5,88% i el 3,16%, res-pectivament, sobre el total de la poblaci immigrada africana. Respectea lany anterior, els procedents del Senegal van augmentar el 7,58%, els deNigria van descendir gaireb l1% i els dAlgria van crixer el 13,28%. Laresta de les nacionalitats africanes, com es mostra en la taula 1.3, van tenirmolt poca significaci estadstica. La poblaci immigrada iberoamericana, amb 50.547 registres dia 31de desembre de 2008, va conformar el collectiu extracomunitari ms nom-brs. Per ordre dimportncia, destaquen els 14.779 ciutadans procedentsde lEquador (29,24% sobre el total), els 10.353 de Colmbia (20,48%) i els8.509 de lArgentina (15,89%); aquestes tres nacionalitats aglutinaven unamica ms del 65% del total. Respecte a 2007, mentre que equatorians, co-lombians i argentins van crixer l1,57%, el 3,98% i el 4,70%, respectivament,els provinents del Paraguai ho van fer el 57,60%, els de Bolvia el 42,45%, elsde Nicaragua el 39,53% o els dHondures el 34,69%. Es dedueixen, doncs,daquestes dades, lestancament dels fluxos migratoris dels principals pa-sos emissors i el creixement, molt per sobre de la mitjana total del 15,72 %,dels de la resta de pasos iberoamericans (vegeu la taula 1.3). Quant al continent asitic, lany 2008 es produren 8.206 registres, el4,33% sobre el total dels 189.707. Les nacionalitats ms representades vanser la Xina (4.557, el 55,53%), les Filipines (1.441, el 17,56%) i lndia (976,l11,89%); entre totes tres van sumar el 85% del total daquesta poblaci. Lamitjana de creixement va ser del 18,74%.Distribuci per illes i municipis La revisi del padr municipal de 2008 donava per a les Balears untotal d1.072.844 de ciutadans censats, dels quals, en percentatges, el 79,21%eren espanyols i el 20,79 % estrangers, que, com ja sha comentat, s la taxa17 14. SITUACI DE LA IMMIGRACI A LES ILLES BALEARS. INFORME 2008de poblaci estrangera ms elevada de lEstat. Aquesta mateixa distribuci,desglossada ara per estrangers comunitaris i extracomunitaris, s diferentsegons les illes, com mostra el grfic segent:Font:Revisi del padr municipal de 2008. Com s lgic, els valors de Mallorca, per les seves dimensions, sapro-ximen ms als valors mitjans, per es poden comprovar les diferncies entreMenorca, amb percentatges del 83,61% de poblaci espanyola, el 7,74% depoblaci comunitria i el 8,64% de poblaci extracomunitria, i Eivissa, ambel 74,75%, el 14,88% i el 13,37 %, respectivament. Les causes, que no merei-xen ms comentaris, es troben en els divergents desenvolupaments damb-dues illes (ms industrial i agrria Menorca, ms turstica i cosmopolitaEivissa; vegeu com la poblaci comunitria eivissenca doblega la menorqui-na), encara que cada vegada sn menys18 15. 1. CARACTERSTIQUES DE LES POBLACIONS IMMIGRADESLa taula segent aporta ms dades sobre aquestes distribucions. Font:Revisi del padr municipal de 2008.Podem observar que Menorca concentra el 8,62% de la poblaci totalbalear, el 8,46 % de la poblaci espanyola, el 6,3% de la comunitria i el7,3% de lextracomunitria, mentre que Eivissa i Formentera aglutinen el12,51% de la poblaci total, l11,8% de lespanyola, el 17,58% de tota la po-blaci comunitria resident a les Balears i el 12,72% de lextracomunitria. La distribuci, en valors absoluts i percentatges, de la poblaci immi-grada per municipis queda recollida en les taules 1.4, 1.5 i 1.6 de lannex. Elstrets ms rellevants sn els segents. En primer lloc, la distribuci segueixpautes molt semblants a les que es produeixen en la resta de lEstat i que jahem comentat: la polaritzaci cap a les zones turstiques, agrries i a gransconcentracions urbanes, en el cas balear, les tres capitals de les illes. Pertant, en ordre descendent, el 34,67% del total de les persones immigrades ales Balears es concentren a Palma, el 8,09% a Calvi, el 5,20% a Eivissa, el3,47% a Manacor, el 3,45% a Santa Eullia del Riu, el 3,23% a Llucmajor(sArenal), el 2,57 % a Alcdia, el 2,36% a Inca, el 2,30% a Ma, el 2,27% aSant Antoni i el 2,23% a San Josep, la qual cosa representa que en aquestesonze localitats resideix el 70% del total.19 16. SITUACI DE LA IMMIGRACI A LES ILLES BALEARS. INFORME 2008Amb relaci al conjunt de la poblaci, lany 2008 la taxa mitjana depoblaci estrangera a les Balears va ser del 20,79%. Entre els municipis ambpercentatges de poblaci estrangera superiors al 30% hi havia Dei (41,25%),Calvi (35,54%), Andratx (33,92%), Santany (32,43%), Sant Joan (31,49%),Alcdia (31,23%), ses Salines (31,15%), Sant Lloren des Cardessar (30,87%),Formentera (30,86%). La majoria, com es pot observar, sn punts costaners.Si analitzam les taxes de poblaci immigrada extracomunitria res-pecte del total de la poblaci, obtenim un mapa una mica diferent. La taxamitjana s del 10,20%, per sobre de la qual hi ha els municipis segents: saPobla (16,37%, zona agrcola), Alcdia (14,84%, zona turstica), ses Salines(14,16%, zona turstica), Eivissa (14,10 %, capital, serveis i turisme), Mariade la Salut (13,65%, zona agrcola), Inca (13,46%, zona industrial i tursti-ca), Sant Antoni (13,11%, zona turstica), Ma (12,94%, capital, serveis),Manacor (12,55%, serveis i turisme), Monturi (12,40%, agricultura), Palma(12,37%, capital, serveis), Santa Margalida (12,24%, zona agrcola), Porreres(12,23% zona agrcola), Vilafranca (10,87%, zona agrcola).Les taxes de la poblaci immigrada extracomunitria, desglossadesara per continents, aporten ms informaci. Respecte de la poblaci totaldels municipis, amb una taxa mitjana del 2,81%, les taxes ms significativesde persones dorigen afric, el 75% de les quals s de nacionalitat marroqui-na, es produeixen en aquests municipis: sa Pobla (13,35%), ses Salines(8,48%), Vilafranca (8,30%), Muro (8,08%), Porreres (7,32 %), Felanitx(7,28%), Inca (7,06%), Lloseta (6,44%), Manacor (6,27%), Ariany (5,60%),Santa Margalida (5,39%) i Maria de la Salut (5,32%). Com es pot observar,la majoria sn zones agrcoles i de linterior. La taxa mitjana de poblaci immigrada dorigen americ va ser del6,25% (cal recordar que entre les persones procedents de lEquador, Colmbiai lArgentina es concentrava el 65% daquesta poblaci). Per sobre dels va-lors de la mitjana hi ha Alcdia (10,70%), Eivissa (9,95%), Ma (9%), Dei(8,62%), Palma (8,39%), Mar ia de la Salut (7,78%) i Ar t (7,72%).Majoritriament, sn zones de serveis i turisme. Quant a la poblaci asitica, la majoria s dorigen xins, filip i indi,i la taxa mitjana municipal va ser del 0,63%. Destaquen Calvi (1,07%),Palma (0,97%), Alcdia (0,91 %), Eivissa (0,82%), Dei (0,80%) i Sant Antoni(0,79%), grans zones urbanes i turstiques.20 17. 1. CARACTERSTIQUES DE LES POBLACIONS IMMIGRADESDistribuci per edat i sexeAts que leconmica s el motiu ms important de lemigraci, sdesperar que en la distribuci per edat de la poblaci immigrada la franjadels que estan en edat laboral sigui la ms significativa. La taula que hi ha acontinuaci mostra aquesta distribuci, comparada amb lany anterior i ambles dades de lEstat. Fonts: INE, MTINEn efecte, lany 2008 el 82.03% de la poblaci estrangera resident ales Balears estava en edat de treballar, el 12,49% tenia menys de 16 anys iel 5,47% estava en edat de jubilaci. Aquests percentatges, en comparacidels presentats lany 2007, van tenir molt poques variacions, la ms impor-tant de les quals s el lleu augment del grup de menors edat. Si comparamles dades balears amb les de lEstat, la diferncia, tamb poc rellevant,resideix en el grup de ms grans de 65 anys. Aquesta diferncia dun punt imig percentual indica una major presncia de jubilats dorigen comunitari(vegeu la taula 1.7).Lexpressi grfica, ms detallada, de les distribucions balear i nacio-nal ens fa apreciar que els percentatges de lEstat sn ms elevats en la 21 18. SITUACI DE LA IMMIGRACI A LES ILLES BALEARS. INFORME 2008forqueta de O a 40 anys, particularment en els grups de 20 a 24, de 25 a 29i de 30 a 34 anys, i els de balears a partir de 40 anys, especialment en el grupde 50 a 75 anys. Fonts: INE, MTINSi les dades es desglossen encara ms, i es distingeix entre les poblaci-ons comunitries i extracomunitries, es remarquen les diferncies entre va-lors balears i nacionals. Fonts: INE, MTIN22 19. 1. CARACTERSTIQUES DE LES POBLACIONS IMMIGRADES Els percentatges de la poblaci extracomunitria sn notablement msalts a la franja que va de 20 a 39 anys, s a dir, els anys laborals ms actius,mentre que els de la poblaci comunitria ho sn a partir de 50 anys. El quemostra el grfic s que, amb relaci a la poblaci estrangera comunitria, laimmigraci t en bona part un carcter residencial.Les diferncies respecte de les dades nacionals es basen sobretot en elfet que, a les Balears, les diferncies en les distribucions per cada grup dedat,i molt particularment els de ledat laboral, sn molt ms acusades.Fonts:INE, MTIN Les taules 1.7 i 1.8 de lannex recullen la distribuci de la poblaciestrangera per grups de pasos i dedat, tant la resident a les Balears com enel total de lEstat. Si b la curtosi dels diferents grups, o els valors centrals si es prefereix, se situen en la franja dedat de 30 i 34 anys, les distribucionssn una mica diferents. La ms uniforme (amb una desviaci tpica de 2,86)s la poblaci comunitria. En efecte, si agrupam les franges de 25 a 39anys, les edats laborals ptimes segons els criteris actuals que regeixen en elmercat laboral, shi concentren el 28,26% de la poblaci comunitria, el36,35% de leuropea no comunitria, el 52,03% de lafricana, el 45,15 % dela de lAmrica Central i el Carib, el 31,53% de la de lAmrica del Nord, el46,25% de la de lAmrica del Sud i el 44,92% de lasitica. La que mostrauna major dispersi s la poblaci africana, que amb un valor de 6,24 en ladesviaci tpica duplica la de la poblaci comunitria. Encara que de mane-ra indirecta, aquestes xifres donen pistes sobre el carcter, el motiu i el mo-ment dels diferents moviments migratoris. Per exemple, les taxes ms eleva-23 20. SITUACI DE LA IMMIGRACI A LES ILLES BALEARS. INFORME 2008des dimmigraci menor de quatre anys es produeixen entre la poblaci co-munitria (7,48%) i lamericana del nord (3,73%), i el mateix succeeix entreels ms grans de 55 anys, la qual cosa reflecteix, en ambds casos, el majorarrelament daquestes poblacions a la nostra societat (per motius econ-mics, per tamb sociolgics que sn fcilment dedubles). Un altre exem-ple, lofereixen les dades de les poblacions africana i sud-americana, ambms percentatge a la franja de menor edat la primera, per menors que lasegona a les franges segents fins a 24 anys, la qual cosa sembla indicartaxes de naixements ms elevades en la poblaci africana, de majoria mar-roquina com sabem, i ms casos de reagrupaments familiars en la poblacisud-americana.Fonts:INE, MTIN24 21. 1. CARACTERSTIQUES DE LES POBLACIONS IMMIGRADESLa distribuci de la poblaci estrangera per grups dedat i ara per sexeaporta unes dades que, si no recorrem al desglossament per pasos de pro-cedncia i a les anlisis sociolgiques, sn una miqueta sorprenents (vegeu lataula 1.9 de lannex). Les mitjanes, el 50,73% en homes i el 49,27% en dones,saproximen als valors de la poblaci total resident (50,1% i 49,9%, respecti-vament), per la distribuci presenta algunes diferncies significatives.A la franja de 0 a 4 anys hi ha un percentatge del 53,04% dhomes,davant el 46,96% de dones, percentatge que s anormalment elevat, consi-derant que la taxa mitjana de naixements dhomes a les Balears en els l-tims 35 anys (segons dades de lINE) sha situat entorn del 51,5%. Aquestadiferncia sorigina, majoritriament, en el fet que en els reagrupaments fa-miliars en aquestes edats el percentatge dhomes sigui del 54,1%.3De 5 a 10 anys la taxa masculina es normalitza fins al valor mitj de51,2%, per en la franja de 20 a 24 anys hi ha una altra anomalia, per aixanomenar-la. En efecte, els valors que presenta sn del 48,89% dhomes i el51,121% de dones. Hi influeixen dos fets: duna banda, lemigraci femeninavinculada als serveis domstics, activitat gaireb absolutament feminitzadaamb llocs de treball poc qualificats i que permeten una incorporaci laboralen edat primerenca, i, per laltra, la prostituci, ja que aquesta franja dedats lptima per exercir-la. Fonts: INE, MTIN3. Les dades que aporta lOficina dEstrangeria sn molt illustratives. En els reagrupaments familiars, els homes mantenen un major percentatge fins a ledat de 18 anys, desprs de la qual, augmentant any rere any la diferncia, s la dona (reagrupament de la cnjuge) la que aconsegueix taxes que arriben fins al 88,6% a ledat de 26 anys.25 22. SITUACI DE LA IMMIGRACI A LES ILLES BALEARS. INFORME 2008 En la franja 25 a 49 anys tornen a predominar els homes, en la lgicade la causa econmica de la immigraci i els factors socioculturals, amb elresultat de les xifres de reagrupament que hem comentat. La corba sinver-teix novament entre 50 i 59 anys, per efecte, duna banda de la reagrupaci,per tamb de la incidncia de lactivitat dels serveis domstics i personals,que admeten edats laborals ms avanades (en els casos de lEquador,Colmbia i la Repblica Dominicana predominen clarament les dones). A grans trets, la distribuci de la poblaci estrangera registrada persexe i grups de pasos queda recollida en el grfic que hi ha a continuaci,en el qual es pot apreciar que s majoritriament masculina en els casos delfrica i lsia, femenina a les tres zones continentals dAmrica, especialmenta lAmrica del Sud, i tamb en la poblaci europea no comunitria (russa iucranesa, principalment). La poblaci comunitria mant una distribucimolt equilibrada.Fonts:INE, MTINLa distribuci de la poblaci immigrada per pasos i sexe, en valorsabsoluts i percentatges, es pot veure amb ms detall en les taules 1.11 i 1.12de lannex. Als pasos comunitaris, els percentatges mitjans dels quals sndel 50,09% dhomes i el 49,91% de dones, sobresurten els casos claramentfeminitzats dEstnia (71,23%), Hongria (59,79%), Letnia (75,36%), Litunia(57,30%), Repblica Txeca (66,63%), Repblica Eslovaca (60,59%) i, fora delmbit dels antics pasos de lest, Sucia (60,18%).La distribuci mitjana dels pasos no comunitaris reflecteix, significa-tivament, que els seus fluxos migratoris sn majoritriament femenins. Lesdades ms notries sn les de Rssia, amb el 75,61% de dones, Noruega,amb el 62,19%, i Ucrana, amb el 54,17 %.26 23. 1. CARACTERSTIQUES DE LES POBLACIONS IMMIGRADESLa poblaci africana s majoritriament masculina, circumstncia ques resultat de lactivitat econmica preferent que desenvolupen (la cons-trucci i la venda ambulant), la manera i les circumstncies en qu esdev elfet migratori (amb especial duresa i dificultat) i els marcats factors culturalsde les societats dorigen. s necessari, no obstant aix, establir una difern-cia entre els pasos del nord i la zona subsahariana de lfrica. Entre elsprimers, el Marroc i Algria fonamentalment, el percentatge dhomes s del65,11% i de 69,91%, respectivament; entre els segons, la majoria dels pasostenen percentatges per sobre del 70% i sobrepassen el 80% Gmbia, Ghana,Guinea Bissau, Mali, la Repblica Democrtica del Congo i Togo. En el casdel Senegal, una comunitat nombrosa, ms assentada i organitzada, el per-centatge s el 76,67%. La poblaci provinent del continent americ presenta, en el seu con-junt, una distribuci del 47,01% dhomes i el 52,99% de dones. Del collectiude lAmrica Central i el Carib destaquen numricament la poblaci cubana(41,50%, 58,50%) i la dominicana (39,25%, 60,75%). Les poblacions delspasos dAmrica del Nord (Canad, Estats Units i Mxic) mantenen unadistribuci ms equilibrada (48,38%, 51,62%), i en els de lAmrica del Sud,excepte els casos de lArgentina (51,32%, 48,68%) i lUruguai (50,67%,49,33%), les distribucions es decanten cap a una majoria dimmigraci fe-menina. Recordem que solen treballar en lhostaleria, els serveis doms-tics o latenci de persones grans o discapacitades. Finalment, la poblaci dorigen asitic t tamb una marcada tendn-cia en la seva distribuci per sexe cap a la immigraci masculina, i les taxesgenerals sn del 59,85 % dhomes i el 40,15% de dones. Numricament, elcollectiu ms important s el dorigen xins, que presenta una distribucide 60/40. Els percentatges ms alts dhomes es produeixen entre les nacio-nalitats de Bangladesh, lndia i Pakistan.Distribuci per targeta de residncia en vigor En la poblaci estrangera, lany 2008 es van registrar un total de 84.968targetes de residncia en vigor en el rgim general, de les quals el 10,73%foren temporals inicials; el 15,98%, temporals de primera renovaci; el 28,93%,temporals de segona renovaci; el 3,17% temporals dun altre tipus, i el41,20%, permanents. El grfic segent mostra les diferncies, en valors abso-luts, respecte de 2007.27 24. SITUACI DE LA IMMIGRACI A LES ILLES BALEARS. INFORME 2008Fonts:INE, MTIN El grf ic reflecteix, duna banda, una reducci del 3,83% de lestattemporal inicial i del 54,30% del temporal de primera renovaci, s a dir,una reducci en la intensitat dels fluxos o, si tamb, en la incorporaci almercat de treball, de la qual no va poder ser aliena leclosi de la crisi eco-nmica mundial a partir de juliol de 2008; per una altra, el consegentaugment dels temporals de segona renovaci (242,01%), dels temporals dunaltre tipus (95,99%) i dels permanents (11,615%). Aquesta darrera xifra espot entendre com una dada indirecta de larrelament de la poblaci immi-grada.28 25. 2. POBLACI IMMIGRADA I TREBALL En aquest captol farem una descripci succinta de la situaci de lapoblaci treballadora estrangera en el mercat de treball de les Illes Balears:ens centrarem en les seves taxes dactivitat, ocupaci i atur, en lanlisi de lacontractaci i en els trets ms rellevants de la desocupaci. Novament, lainvestigaci es veu en aquest camp dificultada per lescassetat de dades o lademora dels registres. Aix, per exemple, per les dades danys anteriors a2008 sabem que la poblaci immigrada registr una incidncia daccidentslaborals considerablement ms elevada que la mitjana, per les dades per alany de qu tractam encara no estan disponibles. De la mateixa manera, iespecialment en consideraci a la crisi econmica que va comenar a mani-festar-se a partir del segon semestre de 2008, hauria estat molt interessantdisposar dinformaci sobre acomiadaments, prestacions o pensions. Malgrataix, procurarem donar una idea aproximada de les condicions laboralsdaquesta poblaci laboral. La taxa dactivitat resulta del quocient, expressat en percentatge, en-tre la poblaci activa (la que treballa o manifesta la seva intenci de fer-ho)i la poblaci potencialment activa (la que est en edat de treballar segonsestipula la legislaci vigent). Ats que la immigraci t un carctereminentment econmic, s lgic que es registri una taxa dactivitat ms ele-vada en la poblaci immigrada que en lespanyola. Daltra banda, hem derecordar que el mercat laboral balear presenta en les ltimes dcades unestaxes dactivitat i ocupaci, per a ambds sexes, ms elevades que la taxaespanyola mitjana, tal com mostra la taula que hi ha a continuaci. Enefecte, tant per a les poblacions espanyola i extracomunitria, en homes i endones, els valors de les Balears foren ms alts; en canvi, no va ocrrer elmateix en el cas dels comunitaris, ja que el percentatge qued determinatpel marcat carcter residencial que aquesta poblaci t a les Illes Balears.Centrant-nos en les taxes de les Balears, en homes, lespanyola fou del 70,50%;la comunitria, del 72,14%, i lextracomunitria, del 92,10%. Aquesta ltimataxa s altssima i, conseqent, com diem abans, amb el fet que laimmigraci tengui per objectiu la consecuci dun lloc de treball i se sustenti29 26. SITUACI DE LA IMMIGRACI A LES ILLES BALEARS. INFORME 2008en aquest objectiu. En les dones, la progressi fou similar, encara que devalors ms baixos: el 52,34% en el cas de la poblaci espanyola, el 54,87%en la comunitria i el 76,20% en lextracomunitria.Fonts:INE, MTIN La taxa docupaci s la que resulta del quocient expressat enpercentatge entre la poblaci ocupada (assalariats i autnoms) i la poblaciactiva (en la qual sinclouen els aturats). Com en la taxa dactivitat, elsvalors a les Balears foren ms alts excepte en la poblaci comunitria. Ambel 77,65% de la taxa docupaci, la poblaci extracomunitria masculina sesitu una mica ms de 12,5 punts per sobre de la taxa de la poblaci espanyola;quant a les dones, aquesta diferncia arriba a ser de 16,11 punts.En el revers, aix s, en les taxes de desocupaci, els valors a les Balearsforen menors que els de la taxa mitjana espanyola, llevat del cas de la poblacicomunitria, la causa de la qual sha de cercar tamb en el fet que en aquestapoblaci el rgim dautnoms t molta ms significaci.1 I ats que les taxes30 27. 2. POBLACI IMMIGRADA I TREBALLdactivitat de la poblaci extracomunitria foren tan altes, tamb ho forenles seves taxes de desocupaci, que en els homes arribaren al 15,59% (iduplicaren la taxa de la poblaci masculina espanyola), i en les dones al15,91% (ms alta en 7,54 punts). Quant a les dades de la Seguretat Social, en tots els rgims, com mostrala taula segent, la poblaci immigrada represent, en mitjana anual, el18,24% de la poblaci afiliada total. Aquest percentatge es descomponguen el 7,97% de treballadors comunitaris i el 10,27 % dels extracomunitaris. Siens hi fixam, els valors percentuals fluctuaren poc mes a mes, la qual cosaen aparena descriu els efectes poc pronunciats de lestacionalitat; no obstantaix, si adoptam el coeficient de variaci de Pearson com un indicador delestacionalitat, com a mesura de dispersi que s, sobt un coeficient de9,57 per a la poblaci total, 17,71 per a la poblaci estrangera, 15,02 per alextracomunitria i 21,39 per a la comunitria, la qual cosa indica que lapoblaci estrangera ocupada estigu subjecta a una estacionalitat elevada. Fonts: INE, MTINAtesa lestructura de leconomia balear, els trets bsics del mercatlaboral sn ben coneguts: predominana del sector dels serveis, estacionalitat,precarietat contractual, altes taxes dactivitat i ocupaci i baixa taxa de1. Per exemple, a data de 31 de desembre de 2008, dels 8.086 ciutadans alemanys af iliats a la Seguretat Social, el 48,75 % ho estava al rgim dautnom; dels 352 austracs, el 80,31 %; dels 1.594 francesos, el 36,57 %, o dels 4.074 anglesos, el 51,20 %. 31 28. SITUACI DE LA IMMIGRACI A LES ILLES BALEARS. INFORME 2008desocupaci. Fins fa pocs anys, el mercat laboral balear, dacord amb unaestacionalitat traduda contractualment en la modalitat de fixos discontinusi eventuals per circumstncies de la producci, expor tava par t de ladesocupaci generada en temporada baixa a les comunitats autnomesemissores de treballadors estacionals (Andalusia, Mrcia, etc.); actualment,lafluncia migratria, com que aporta treballadors residents, genera unadesocupaci que no es desplaa, i que augmenta, per tant, la taxa datur. Lestacionalitat i la precarietat contractual sexpressen ntidament enla taula que hi ha a continuaci, de la qual es desprn que el 58,01% delscontractes subscrits amb treballadors espanyols va tenir una durada igual oinferior a sis mesos, percentatge que en la poblaci laboral comunitria vaarribar al 64,73% i en lextracomunitria al 51,32%.2Font:SOIB. En la taula 2.1 de lannex es recull la contractaci al llarg de lanydistribuda en els tres grups dels quals tractam. En mitjanes anuals, el 66,67%dels contractats foren espanyols; l11,28%, comunitaris, i el 22,05%,extracomunitaris. El grfic que resulta de la taula descriu, no obstant aix,un comportament que pot resultar cridaner: el percentatge de la contractaciextracomunitria fou ms o menys constant durant lany excepte en els mesos2. Recordem que les condicions que sexigeixen per als permisos de treball i residncia, i tamb les establertes per als contingents, fan disminuir en part la precarietat contractual daquesta poblaci laboral.32 29. 2. POBLACI IMMIGRADA I TREBALLde ms activitat, que s quan baix; el de la poblaci comunitriasincrement fins a maig i desprs minv fins a final dany, daltra banda elde la poblaci espanyola respongu al moviment estacional de les temporadesalta i baixa. Aix succeeix aix perqu, molt probablement, lincrement delpercentatge de la contractaci espanyola en els mesos de temporada alta esdeu a la incorporaci dels fixos discontinus.Font:SOIB. De la distribuci de la contractaci per activitat econmica (taula2.2) es desprenen aquests resultats: en agricultura i pesca es va registrarl1,07% del total de la contractaci, del qual el 46,32% dels contractats snespanyols, el 6,92% comunitaris i el 50,71% extracomunitaris. En construcci,mbit que va representar el 15,95% de la contractaci total, el 50,65% forencontractats espanyols, el 7,73% comunitaris i el 41,63% extracomunitaris. Ala indstria, que represent el 3,12% de la contractaci total, els percentatgesvan ser, respectivament, del 69,42 %, el 10,09% i el 20,49%. I en sector delsserveis, en el qual es va aglutinar el 79,86% de la contractaci total, el 69,44%dels contractats foren espanyols; el 12,67 %, comunitaris, i el 17,89%,extracomunitaris.33 30. SITUACI DE LA IMMIGRACI A LES ILLES BALEARS. INFORME 2008Font:SOIB. Tamb s interessant veure la distribuci dels contractes en cadapoblaci. Pel que fa a la poblaci espanyola, el 0,68% dels contractes esproduren en agricultura i pesca; el 12,21%, en la construcci; el 3,27%, en laindstria, i el 83,83%, en el sector dels serveis. La poblaci comunitriapresent una distribuci similar: el 0,63% en agricultura i pesca, el 10,50%en la construcci, el 2,68% en la indstria i el 86,19% en el sector dels serveis.La poblaci extracomunitria, en canvi, present valors diferents: el 2,45%en agricultura i pesca, el 30,04% en la construcci, el 2,89% en la indstriai el 64,62% en el sector dels serveis. La distribuci de la contractaci per illes i nacionalitat (taula 2.3)mostra que el percentatge de contractes a extracomunitaris va ser moltsemblant a les quatre illes, entorn del 22%, i que les variacions es van regis-trar en els percentatges dels contractes a comunitaris: a Mallorca l11,41 %,a Menorca el 8,28%, a Eivissa el 15,05% i a Formentera el 19,38%.3 Del total de 380.710 contractes de lany 2008, el 13,99% van serformatius i el 85,66%, temporals (vegeu en lannex les taules 2.4 i 2.5). Ladistribuci de la contractaci per tipus de contracte va registrar en la poblaciespanyola un 15,04% de contractes formatius i un 84,61% de temporals; enla comunitria, un 15,26% i un 84,58%, respectivament, i en lextraco-munitria, un 13,99% i un 85,66%. Les diferncies sn poc rellevants, perapunten al fet que la poblaci laboral extracomunitria es beneficia menysdels contractes que faciliten la formaci professional en la jornada laboral. Pel que fa a les dades de la desocupaci, la mitjana anual de ladistribuci per grups reflecteix que el 74,34% de la desocupaci afectavatreballadors espanyols; el 8,17%, treballadors comunitaris, i el 17,48%,treballadors extracomunitaris; en total, els treballadors estrangers aglutinarenel 25,65% de latur mensual mitj registrat durant lany 2008 (vegeu la taula34 31. 2. POBLACI IMMIGRADA I TREBALL2.6). El que mostra el grfic que hi ha a continuaci s com la desocupacientre les persones immigrades, proporcionalment, es va reduir ms els mesosde temporada alta. No obstant aix, no ha doblidar-se que s durant aquestany, a partir del mes dagost, quan la fortssima crisi econmica va comenara manifestar-se.Font:SOIB. Considerat per sector econmic (taula 2.7), latur registrat detreballadors immigrants va representar el 39,18% en agricultura i pesca, el38,68% en la construcci, el 16,96% en la indstria, el 22,56% en el sectordels serveis, i el 37,39% foren inscrits sense ocupaci anterior. Atenent elsvalors absoluts, sens dubte latur immigrant es concentr en els sectors de laconstrucci i els serveis. De les 4.135 persones aturades dorigen comunitari,el 0,65% correspongu a lagricultura i pesca; el 13,98%, a la construcci; el2,52%, a la indstria; el 78,14 %, al sector dels serveis, i el 4,72%, a les per-sones sense ocupaci anterior. De la mateixa manera, del total de 8.748registrats dorigen extracomunitari, l1,86% foren del sector de lagricultura ipesca; el 38,85%, de la construcci; el 2,96%, de la indstria; el 53,21%, delsector dels serveis, i el 3,11% foren persones sense ocupaci anterior.35 32. SITUACI DE LA IMMIGRACI A LES ILLES BALEARS. INFORME 2008Font:SOIB. Per illes, el 24,88% de latur de Mallorca va ser de treballadorsimmigrants; a Menorca fou del 27,63%; a Eivissa, del 32,95%, i del 39,93% aFormentera (vegeu la taula 2.8). Els aturats dorigen comunitari es van dis-tribuir aix: el 72,96% a Mallorca, el 6,39% a Menorca, el 19,42% a Eivissa il1,26% a Formentera. Els dorigen extracomunitari es distriburen aix: el75,30% a Mallorca, el 9,21% a Menorca, el 14,65% a Eivissa i el 0,83% aFormentera.Finalment, la distribuci de la desocupaci segons la durada va pre-sentar les caracterstiques segents: de latur registrat duna durada igual omenor a tres mesos, el 32,73% foren treballadors immigrats; del registratamb un durada entre tres i sis mesos, el 28,07%; el 16,53 % portavendesocupats entre sis i dotze mesos, i el 6.59% eren aturats de ms dun any(vegeu la taula 2.9).Font:SOIB.36 33. 2. POBLACI IMMIGRADA I TREBALLFins aqu les xifres ens descriuen, grosso modo, aspectes de les relacionslaborals en les quals es desenvolupa la poblaci treballadora immigrada, omillor dit, la manera com aquesta sincorpora al mercat laboral de les IllesBalear. Per advertim que aquesta descripci no s ms que lavantsala delque hauria de ser lanlisi detallada que mereix la relaci entre immigracii treball.La descripci de les relacions laborals s insuficient ja que els mercatsde treball, i molt particularment el segment de la poblaci treballadoraimmigrant, es nodreixen i mantenen per les seves xarxes socials, factor quecondiciona sobre manera els moments dincorporaci, permanncia i sortidadel mercat laboral. No s que la poblaci treballadora immigrada es constitueixi com unsegment laboral especfic, sin que en si mateixa satomitza en multitud desegments. Aix, la poblaci magrebina, la ms nombrosa a les Balears, socupapreferentment en lagricultura, la construcci, la venda ambulant o els serveisdomstics, mentre que en la subsahariana prevalen les ocupacions en laconstrucci i la venda ambulant; en la xinesa, els anomenats negocis tnics,o en la sud-americana, els serveis domstics i personals en el cas de la donai la construcci i els serveis generals en el de lhome. No es pot dubtar de la relaci intrnseca entre loferta i la demanda,per pel que fa a la poblaci treballadora immigrada aquesta relaci estmolt condicionada per la legislaci destrangeria, les contingncies i les sevescondicions, el catleg de professions de difcil cobertura, la dinmica delsreagrupaments familiars, la manera com es f ixa la relaci home/dona encada cultura especfica o les xarxes socials per les quals transcorren els fluxosmigratori. Sense oblidar la cara oculta del mercat laboral, que es nodreix deles situacions dirregularitat legal de les persones immigrants.37 34. 3. POBLACI IMMIGRADA I EDUCACI3.1. Fem-ho plegats: lacollida a lescola1 Les Illes Balears sn i han estat sempre terra acollidora de tots aquellsque, per diferents motius, han pres la decisi destablir-se a la nostra comu-nitat i de comenar una nova vida. Moltes vegades, a les persones que dei-xen endarrere tota una histria no els resulta fcil tornar a comenar -handeixat amics i familiars en el cam, han daprendre a moures a un espaidesconegut, amb una llengua i cultura, probablement diferents- i, nomsdes de la sensibilitat cap al respecte per la diversitat de la poblaci recepto-ra saconseguir fer ms planer el cam que han comenat a recrrer i, alho-ra, integrar-se plenament en aquest nou entorn. Lescola, com a part integrant i fonamental de la societat, no pot de-fugir la responsabilitat que li pertoca per intentar, si ms no, fomentar unadinmica que afavoreixi la solidaritat, la tolerncia, la convivncia i, en de-finitiva, la integraci de tots i cadascun dels alumnes autctons o immi-grants, a lentorn social i cultural ms proper. Aix, larribada dalumnat procedent de pasos estrangers i lescolarit-zaci daquests als centres educatius sostinguts amb fons pblics de prim-ria i/o de secundria de les Illes els darrers deu anys s un fet habitual iquotidi.Lalumnat nouvingut escolaritzat als centres educatius en molts decasos desconeix les dues llenges oficials i densenyament, els seus referentsculturals sn diferents i a ms les seves condicions emocionals sn moltvulnerables.1. Autors: Margalida Mascar, assessora tcnica docent del Servei dAtenci a la Diversitat i coordinadora del programa PAIRE; Rubn Peris, membre de lequip de PAIRE dEivissa, i t com a funcios dur a terme les tasques del servei educatiu de mediaci i les de lEquip de Suport a lAtenci a la DIversitat i a la Interculturalitat (ESADI).39 35. SITUACI DE LA IMMIGRACI A LES ILLES BALEARS. INFORME 2008 Per a facilitar la integraci daquest alumnat els centres educatius, alllarg dels cursos shan anat dissenyat mesures especfiques (educatives,organitzatives). Els centres de secundria van ser els primers que implanta-ren mesures organitzatives especfiques per a latenci de lalumnat nouvin-gut , algunes introdudes experimentalment per lAdministraci educativa(tallers de llengua i cultura , curs 99/00), mentre que des dels centres deprimria es tenia la idea que no feia falta cap mesura especfica, ja que esconsiderava que noms amb immersi els nous alumnes assolirien una com-petncia suficient en la llengua daprenentatge per llavors prosseguir lesco-laritzaci amb regularitat. Aquesta premissa fou vlida mentre que el nom-bre dalumnat procedent daltres pasos fou redut, una vegada que shaincrementat ja no ha estat certa. Per aix, des del Servei dAtenci a laDiversitat (SAD) de la DG dInnovaci i Formaci del Professorat shan adop-tat mesures que contribueixen a assolir aquestes fites.Mesures directes sobre les famlies i els alumnes nouvinguts Quan una famlia que t infants en edat escolar arriba a les Balears,necessita, en primer lloc, que aquests siguin escolaritzats, com a dret cons-titucional que els empara. s evident que provenen de sistemes educatiusdiferents al nostre, la qual cosa nimplica un desconeixement per part de lesfamlies nouvingudes, no noms pel que fa a la base estructural sin tamben relaci a la complexitat que envolta el concepte de leducaci formal alnostre pas. Aix doncs, el SAD ha creat la f igura de mediaci per tal defacilitar-los el procs derivat de lescolaritzaci dels fills, donar-los la infor-maci que requereixen i, al mateix temps, atendrels com cal. La mediadorarep bona part de les famlies nouvingudes en un ambient cordial i relaxat, isobretot, la conversa que sestableix per tal dintercanviar informaci i ma-terial divers (diccionari visual, vocabulari, estructura del sistema educatiu,...)entre ambdues parts es fa amb la llengua materna de la famlia. A ms ams, tamb els acompanya al centre educatiu en qu loficina descolarit-zaci els ha atorgat plaa, i on els espera algun membre de lequip directiui algun professor per fer-los una acollida de qualitat, presentar-los les instal-lacions, el professorat, els companys; indicar-los el seu horari, les matriesque realitzaran; i posar-los la seva professionalitat a labast mitjanant lajuten lelaboraci i la revisi del protocol dacollida, document que esdevpea clau per treballar de forma coherent i amb garantia dxit. Una vegada al centre, els nous alumnes continuen rebent el suportafectiu, lingstic i cultural dels professionals de lescola o linstitut i daltresprofessionals de lensenyament. Duna banda, la mediadora mant un con-tacte directe amb lescola i amb cadascun dels alumnes dincorporaci tar-40 36. 3. POBLACI IMMIGRADA I EDUCACIdana (AIT) a qui ha acompanyat. Aquesta actuaci s important perqudna seguretat als alumnes i a les famlies que sadonen que no estan solsen aquest nou univers i perqu ajuda, tant les famlies com el professorat, abuscar estratgies conduents a encaminar aquelles situacions que esdeve-nen, duna manera o altra, conflictives, o que no suposen un avan positiuper a lalumne. Des del SAD sha creat tamb lESADI (Equip de Suport a lAtenci ala Diversitat i a la Interculturalitat) , el qual assessora el professorat, engeneral i el de les Aules dAcollida en particular, tamb els departamentsdOrientaci i els equips directius dels instituts i dels centres concertatssobre noves metodologies, recursos i materials a utilitzar amb lalumnatnouvingut. Tamb fa orientaci a lhora de fer el Protocol dAcollida, einafonamental que sinclou dins el Programa dAcollida Lingstica i CulturalPALIC). Una part destacada de la feina de lESADI sn els cursos intensiusde llengua i cultura amb una durada de 30 hores, aix suposa un canvi enlorganitzaci i el ritme de les Aules dAcollida. Aquesta mesura ha estatmolt ben rebuda per tots els centres, tant pblics com concertats. Els cursoseren orals i es duien a terme dins el centre mateix, i en horari lectiu. Daquestamanera sha aconseguit que lalumnat nouvingut acceleri el procs de com-prensi i expressi orals i ms rpidament pugui incorporar-se a totes lesclasses de laula ordinria. Cal ressenyar que, malgrat que els equips de mediaci i el de suportfuncionen com un conjunt, a hores dara, i per tal de donar una passa ms,des del servei dAtenci a la Diversitat es pretn posar en marxa una experi-ncia pilot, de manera que un mateix professional realitzi tot el procs, desde lacollida al centre i lassessorament en matria dacollida i de PALIC,fins el suport directe amb lAIT.Algunes dades del curs 2008-2009A tot Balears lESADI ha ats 225 alumnes, que corresponen a 31 na-cionalitats. Daquestes, sobresurt la marroquina, amb un 31%, seguida delequatoriana, amb un 18%. En tercer lloc hi ha la xinesa, amb un 9% i ambun 5% la colombiana i la senegalesa.Pel que fa a lorigen de les llenges, nhi ha un 61% de no romniquesi un 39% de romniques. Si ens fixem en els continents dorigen, un 41% dels allots atesos sndfrica, el 34% dAmrica, el 14% dsia i l11% dEuropa. 41 37. SITUACI DE LA IMMIGRACI A LES ILLES BALEARS. INFORME 2008 Pel que fa a la mediaci educativa, cal dir que a les Illes Balears shanats 631 alumnes, amb les famlies corresponents. Lorigen daquests alum-nes es distribueix aix: 41% dAmrica, 10% dsia, 15% dEuropa i 34% dfrica. En relaci a la feina feta a cada illa:Font: Conselleria dEducaci i CulturaVeient aquestes dades ens podem fer una idea de la necessitat daten-dre aquests/es allots/es i les seves famlies, que van arribant a les Illes Bale-ars durant el curs escolar. Aquesta acollida inicial s fonamental en el procs migratori i la nos-tra llengua ha de ser leix vertebrador i com de relaci dels nous illencs peraconseguir una societat balear cohesionada, en igualtat de condicions i res-ponsabilitats i respectuosa amb les diferncies. Aquesta feina interculturalja la feim des del mn educatiu, per si volem aconseguir bons resultats shade fer extensiva a tots els nivells i estaments de la societat.3.2. Lalumnat estranger* Segons dades de la Direcci General de Planificaci i Centres de laConselleria dEducaci i Cultura, a data de 22 de maig de 2009 hi haviaregistrat un total de 28.724 alumnes estrangers a les Balears, la qual cosarepresenta el 15,43% respecte del total absolut de 186.183 alumnes. Els per-centatges dalumnes dorigen estranger per tipus de centres sn els segents:19% en centres pblics, 9,38% en centres privats, 7,80% en centres concer-tats i 6,32% en centres municipals (vegeu la taula 3.1 i les segents de lan-nex). La distribuci de lalumnat estranger per tipus de centres difereix sig-nificativament de la distribuci que presenta la resta de lalumnat. En efec-te, com saprecia en el grfic, el 83,5% dels alumnes estrangers cursen estu-dis en centres pblics, mentre que la resta de lalumnat ho fa en el 64,9%dels casos. Es produeix, doncs, una concentraci en els centres pblics en* Autor: Jos Luis Reina, coordinaci Observatori Balear de la Immigraci42 38. 3. POBLACI IMMIGRADA I EDUCACIdetriment, com tamb reflecteixen les dades, dels centres concertats: el 13,9%dels alumnes estrangers cursen estudis en centres concertats, davant el 30%que presenta la resta de lalumnat. Font: Conselleria dEducaci i Cultura Si ens fixam en els centres pblics, del total de 126.288 alumnes ins-crits 23.991 sn estrangers, s a dir, el 19%. Aquest percentatge s global, iles dades per nivells educatius queden desglossades en la taula que segueix,en qu es pot observar que en leducaci primria el percentatge s del 22,5%,a lESO del 24,4% i a leducaci dadults el 20%, que sn els nivells numri-cament ms importants. Que el 76,6% daquest alumnat es concentri al se-gon cicle infantil, a leducaci primria i a lESO s coherent amb levolucique ja sha descrit del fet migratori; aix s, que majoritriament shagi pro-dut en els ltims deu anys, de manera intensa i amb una poblaci immi-grant en edat laboral ptima, s a dir, jove. s lgic pensar, en conseqn-cia, que aquesta concentraci de fills dimmigrants en els nivells ms prime-rencs de leducaci es vagi desplaant en pocs anys cap als batxillerats i elscicles formatius de grau mitj i superior. 43 39. SITUACI DE LA IMMIGRACI A LES ILLES BALEARS. INFORME 2008Font:Conselleria dEducaci i Cultura Aquesta concentraci dalumnes dorigen estranger en els centres p-blics es produeix, fora daix, amb una distribuci molt desigual entre cen-tres, ja que nhi ha que presenten un percentatge dalumnes estrangers moltalt i daltres que estan per sota. No hem pogut disposar per a aquest articlede dades de percentatges dalumnes per centres i instituts, per s de lalum-nat estranger en compensaci educativa, de les quals ens podem servir comun indicador indirecte. Aix, per exemple, la mitjana que sobt s la de 16alumnes estrangers en compensaci educativa per centre; tanmateix hi hacentres a Palma, com Jafud Cresques, amb 110, Gabriel Alzamora amb102, o Santa Isabel amb 78.La distribuci per illes de lalumnat estranger s una mica diferent a lade la resta de lalumnat. La diferncia es troba en els valors dEivissa, 3,25punts superior, i els de Menorca, 2,77 punts inferior (recordem que el per-centatge de poblaci estrangera resident en Eivissa s del 25,25% i a Menorcadel 16,39%).44 40. 3. POBLACI IMMIGRADA I EDUCACIFont:Conselleria dEducaci i Cultura Per acabar (vegeu la 3.7 de lannex), la distribuci de lalumnat es-tranger per sexe s molt equitativa: en centres pblics, el 50,18% sn homesi el 49,82% dones; en centres privats el 50,17% i el 49,83%, respectivament;en centres concertats, el 49,34 % i el 50,66%; i en centres municipals el46,15% i 53,85%. En els centres pblics, la presncia de dones s manifesta-ment superior en batxillerat (58,68%), cicle formatiu de grau superior (57,09%),estudis didiomes (73,25%) i estudis artstics(76,19%). Finalment es podria assenyalar, encara que sigui sumriament, queels problemes que dificulten la integraci de lalumnat dorigen estranger enel nostre sistema educatiu sn diversos i de diversos tipus. Per una part, elseu desconeixement duna o de les dues llenges oficials de la comunitatautnoma, que obliga, com sabem, a establir estratgies dintervenci comles de les aules dacolliment; per una altra, la multiplicitat de procedncies,amb un lalumnat que prov de ms de 100 nacionalitats, fet que implicauna gran diversitat de cultures, hbits, maneres de relaci i percepcions so-cials. Larribada de tants i tan diferents sistemes educatius dificulta en moltscasos la incorporaci adequada als nivells educatius corresponents. Shi afe-geix, daltra banda, la massificaci daquest alumnat que pateixen algunscentres, en correspondncia amb la manera com la poblaci immigrant engeneral es distribueix entre els barris de les ciutats. Sobre aix, cal indicarque s clarament deficient el nombre dalumnes estrangers escolaritzats encentres concertats, ja que la taxa balear s una de les ms baixes de lEstat.Tot aix implica lassignaci de nous recursos educatius i humans (materi-als complementaris, professors de suport, etc.), que, sovint, es van generanti formant sobre la marxa. Fora daix, caldria assenyalar el dficit que esdetecta en la participaci dels pares daquests alumnes en la vida escolardels seus fills i en les associacions de pares.45 41. 4. POBLACI IMMIGRADA I SALUTEl que sha denominat onada immigratria, que ha afectat la nostrasocietat en els darrers anys, ha tingut repercussions socials, econmiques i,tamb, sanitries. En aquest article pretenem analitzar aspectes relacionats amb dadesdemogrfiques (poblaci estrangera per zones bsiques de salut) i assistencials(nombre de visites al collectiu estranger) per tal doferir una fotografia de larealitat de lassistncia sanitria al collectiu immigrat a latenci primriade Mallorca.Encara que no sigui lobjectiu daquest escrit, conv recordar lesactuacions que shan duit a terme en lmbit sanitari per oferir eines alsprofessionals que els ajudin a atendre els immigrants. A final del 2006 es va subscriure un conveni entre la Conselleria deSalut i Consum i laleshores Conselleria dImmigraci i Cooperaci que vapermetre la dotaci de la figura del mediador cultural sociosanitari a lmbitde latenci primria de les Balears. En aquests moments es disposen dels recursos segents: Mallorca: Cinc mediadors a Palma Un mediador a Inca i Lloseta Un mediador a Manacor. Un mediador a sa Pobla, Felanitx, Llucmajor Menorca: dos mediadors Eivissa i Formentera: dos mediadors* Autors: Monique Gayol, cap del Servei dAtenci a lUsuari del Servei de Salut de les IllesBalears. Sebasti Serra, subdirector mdic de la Gerncia dAtenci Primria de Mallorca. Totes les dades i taules daquest article tenem com a font les bases de dades de la Gerncia dAtenci Primaria de Mallorca, IBSalut.47 42. SITUACI DE LA IMMIGRACI A LES ILLES BALEARS. INFORME 2008A ms, a partir de lany 2007, grcies a un nou conveni entre laConselleria de Salut i Consum i la Conselleria dAfers Socials, Promoci iImmigraci, es va implantar un sistema de teletraducci en tots els centresde salut i en els hospitals pblics i concertats de les Illes. Finalment, calrecordar la figura dels traductors dels hospitals, que tamb fan tasques demediaci. En aquest treball ens limitarem a analitzar les dades de lrea Sanitriade Mallorca, ja que, en aquests moments, no disposam de les de les altresilles.Ordenaci sanitria de MallorcaLrea Sanitria de Mallorca inclou 45 zones bsiques de salut (ZBS),les quals, segons el centre hospitalari de referncia, sagrupen en quatresectors: Ponent, Migjorn, Tramuntana i Llevant, tal com es pot veure en lataula i els mapes segents.48 43. 4. POBLACI IMMIGRADA I SALUT(*) La ZBS de Palmanova es preveu en la legislaci per encara est pendentdobertura.49 44. SITUACI DE LA IMMIGRACI A LES ILLES BALEARS. INFORME 2008MAPA DE LES ZONES BSIQUES DE SALUT DE LA PART FORANAMAPA DE LES ZONES BSIQUES DE SALUT DE PALMA50 45. 4. POBLACI IMMIGRADA I SALUTDades demogrfiquesSegons les dades de la Gerncia dAtenci Primria de Mallorca, elnombre de persones amb targeta sanitria individual (TSI) el juny de 2009era de 800.133, de les quals el 80,6% sn nascudes a Espanya i el 19,4% snestrangeres. La distribuci segons el lloc de naixement i per grans grupsdorigen s la segent: El total de persones estrangeres amb targeta sanitria individual sde 154.956. Els percentatges sobre el total de poblaci estrangera sn aquests:51 46. SITUACI DE LA IMMIGRACI A LES ILLES BALEARS. INFORME 2008Si ens centram en la poblaci estrangera no comunitria elspercentatges sn els segents: A partir daquestes dades globals, conv analitzar la distribuci de lapoblaci immigrant per sectors sanitaris i per zones bsiques de salut, pertal dentendre les dades assistencials que presentam ms endavant.52 47. 4. POBLACI IMMIGRADA I SALUTSector PONENTEl sector Ponent agrupa quinze Zones Bsiques de Salut (dotze dePalma i tres de la part forana), que tenen com a centre hospitalari de referncialHospital Universitari Son Dureta. La poblaci s de 314.947 usuaris, la qualcosa representa el 39,4% del total de les targetes sanitries de Mallorca. 53 48. SITUACI DE LA IMMIGRACI A LES ILLES BALEARS. INFORME 2008Sector MIGJORN Agrupa catorze zones bsiques de salut, set de les quals sn de Palmai set de la part forana. Tenen com a centre de referncia lHospital SonLltzer. La poblaci s de 237.902 targetes sanitries individuals, s a dir el29,7% de les de Mallorca.54 49. 4. POBLACI IMMIGRADA I SALUTSector LLEVANTEst format per set zones bsiques de salut i t com a hospital dereferncia la Fundaci Hospital de Manacor. La poblaci s de 134.163targetes de salut individuals (el 16,8% del total de Mallorca). 55 50. SITUACI DE LA IMMIGRACI A LES ILLES BALEARS. INFORME 2008Sector TRAMUNTANA El conformen sis zones bsiques de salut que tenen lHospital Comar-cal dInca com a centre de referncia. La seva poblaci s de 113.121 targetesde salut individuals, la qual cosa representa el 14,1% de les de Mallorca.Es pot comprovar que la distribuci de la poblaci estrangera no suniforme entre els diferents sectors. Aquest punt queda ms pals en elsgrfics segents:56 51. 4. POBLACI IMMIGRADA I SALUT La distribuci dels estrangers extracomunitaris tampoc no s uniformeentre les diferents zones bsiques de salut. En el grfic segent es presentenles zones bsiques de salut ordenades de ms a menys percentatgedextracomunitaris sobre la poblaci total de la zona: 57 52. SITUACI DE LA IMMIGRACI A LES ILLES BALEARS. INFORME 200858 53. 4. POBLACI IMMIGRADA I SALUTDades assistencials A partir de les dades extretes del sistema dinformaci sanitria de lahistria clnica informatitzada (eSIAP), es pot analitzar lactivitat assistencialgenerada pel collectiu destrangers a Mallorca.La informaci est separada en dos grans grups: Nombre de persones estrangeres visitades durant lany 2008 i elprimer semestre del 2009, dacord amb ledat i el sexe iindependentment del nombre de visites realitzades. Nombre de visites realitzades als pacients estrangers en el mateixosperodes i separades tamb segons ledat i el sexe.59 54. SITUACI DE LA IMMIGRACI A LES ILLES BALEARS. INFORME 2008Pel que fa al nombre de visites durant lany 2008, a Mallorca hi hagula segent activitat assistencial global:Per tant, el nombre de visites a la poblaci estrangera (comunitria iextracomunitria) represent el 15% del total de visites que es feren a latenciprimria de Mallorca.Atenci PEDITRICATal com ja sha assenyalat abans, al llarg de lany 2008 es varen visitarun total de 16.328 infants estrangers.Aquests infants originaren 86.414 visites:60 55. 4. POBLACI IMMIGRADA I SALUT Les visites es distribueixen daquesta manera per zones bsiques desalut, ordenades per nombre dinfants visitats.Si es divideix el nombre de visites pel total dinfants visitats, sobt lafreqncia daquest collectiu: 5,3 visites per infant. A continuaci es pre-senten els resultats dels centres amb una freqncia igual o superior a lamitjana.61 56. SITUACI DE LA IMMIGRACI A LES ILLES BALEARS. INFORME 2008 Si ens centram en les zones bsiques de salut que han tingut ms infantsvisitats i ms visites (superior a la mitjana de lrea), es destaquen aquestesdades:62 57. 4. POBLACI IMMIGRADA I SALUTEl primer semestre del 2009 shan visitat 13.182 infants, als quals shanfet 49.148 visites: La freqncia mitjana s de 3,7 visites per infant, encara que sha detenir en compte que les dades se refereixen noms a sis mesos. En el grficsegent es presenten les zones bsiques de salut amb una freqncia igual osuperior a la mitjana.63 58. SITUACI DE LA IMMIGRACI A LES ILLES BALEARS. INFORME 200864 59. 4. POBLACI IMMIGRADA I SALUTAnlisi de les sis zones bsiques de salut amb ms infants visitats lany2008 En tots els casos sinclouen els pasos que representen ms dun 1,5%dels infants visitats i que suposen ms del 75% del total.Escola GRADUADA En pediatria destaquen els collectius dAmrica Llatina i del Marroc,que constitueixen el 64,3% dels infants visitats. 65 60. SITUACI DE LA IMMIGRACI A LES ILLES BALEARS. INFORME 2008SESCORXADORDestaquen els collectius dAmrica Llatina i dEuropa de lEst.66 61. 4. POBLACI IMMIGRADA I SALUTINCA El 37,4% dinfants visitats foren del Marroc, seguits delsllatinoamericans. 67 62. SITUACI DE LA IMMIGRACI A LES ILLES BALEARS. INFORME 2008MANACOR Quasi la meitat dels infants visitats eren dorigen marroqu i el 30,3%,llatinoameric.68 63. 4. POBLACI IMMIGRADA I SALUTCALVIA la zona bsica de salut de Calvi destaquen els infants de pasos dela Uni Europea, seguits dels de lEuropa de lEst. 69 64. SITUACI DE LA IMMIGRACI A LES ILLES BALEARS. INFORME 2008SON GOTLEU Destaquen els infants del Marroc, els llatinoamericans i elssubsaharians.70 65. 4. POBLACI IMMIGRADA I SALUTAtenci a adults El nombre de persones estrangeres visitades durant el 2008 fou de126.659, que generaren 822.132 visites.La freqncia del 2008 pel que fa a adults estrangers fou de 6,5 visitesper adult. En el primer semestre del 2009 el nombre dadults visitats fou de 95.931,amb 438.400 visites. 71 66. SITUACI DE LA IMMIGRACI A LES ILLES BALEARS. INFORME 2008La distribuci dels visitats lany 2008 i el primer semestre del 2009 perzona bsica de salut s la segent (es mostren noms les que se situen persobre de la mitjana):72 67. 4. POBLACI IMMIGRADA I SALUTPel que fa al nombre de visites, es reflecteix en el grfic segent:73 68. SITUACI DE LA IMMIGRACI A LES ILLES BALEARS. INFORME 2008 Anlisi de les sis zones bsiques de salut amb ms adults visitats lany2008 A ms de les dades numriques dels estrangers visitats, interessa laprocedncia daquests pacients, ja que les crregues assistencials sndiferents segons lorigen dels usuaris (diferncies idiomtiques, culturals,socials...). En tots els casos apareixen les nacionalitats amb ms dun 1,5%de visitats.ESCOLA GRADUADAAquestes tretze nacionalitats suposen el 74,5% dels pacients estrangersvisitats lany 2008 a la zona bsica de salut de lEscola Graduada, en la qualdestaquen labsncia de pacients comunitaris i el predomini de llatinoamericans.74 69. 4. POBLACI IMMIGRADA I SALUTSESCORXADOR En el cas de SEscorxador, aquestes nacionalitats representen el 57,3%del total destrangers visitats lany 2008, i on tamb predominen elsllatinoamericans.75 70. SITUACI DE LA IMMIGRACI A LES ILLES BALEARS. INFORME 2008CALVIA Calvi, la majoria de visites corresponen a pacients estrangerscomunitaris (amb el 59,5%): Regne Unit, Alemanya, Itlia, Frana, PasosBaixos i Sucia.76 71. 4. POBLACI IMMIGRADA I SALUTINCA A la zona bsica de salut Es Blanquer (Inca) destaca lelevada presnciade pacients dorigen marroqu i del Senegal; aquests darrers que se situen entercer lloc pel que fa al nombre de visitats.77 72. SITUACI DE LA IMMIGRACI A LES ILLES BALEARS. INFORME 2008SON PISA Son Pis destaca la presncia del collectiu blgar, amb el 9,8% depacients visitats. En primer lloc se situen els collectius argent i colombi.78 73. 4. POBLACI IMMIGRADA I SALUTPERE GARAU A la zona bsica de Pere Garau destaca el fet que els pacientsllatinoamericans constitueixen el 50% de les visites i els collectius marroqui xins, el 12,8%.79 74. SITUACI DE LA IMMIGRACI A LES ILLES BALEARS. INFORME 2008Conclusions1. Segons dades de la targeta sanitria individual de la Gerncia dAtenci Primria de Mallorca, el nombre destrangers a data de juny 2009 s de 154.956, la qual cosa representa el 19,4% del total de targetes sanitries individuals.2. Sobre el total destrangers i per grans grups dorigen, els estrangers ms nombrosos sn el llatinoamericans (47,02%), seguits dels comunitaris (28,78%) i els magribins (12,81%). Els estrangers de lfrica subsahariana representen el 5,35%, els de lEuropa de lEst l1,08% i els de la resta del mn, el 4,96%.3. Si ens centram en els estrangers no comunitaris, el nombre total s de 110.363, amb la distribuci segent: Amrica Llatina: 66.02%; Magrib: 17.99%; frica Subsahariana: 7.51%; Europa de lEst: 1.52%; resta del mn: 6.96%.4. La distribuci per sectors sanitaris no s uniforme: Tramuntana: 15,15% (sobre la poblaci total del sector) Ponent: 14,60% Llevant: 13,60% Migjorn: 12,19%5. Tampoc no ho s la distribuci per xones bsiques de salut, i des- taquen les que tenen ms percentatge de poblaci extracomunitria (Pere Garau, 28%; Escola Graduada, 27%; Son Gotleu, 25%; Safr, 21%; SEscorxador, 21%). Les zones bsiques de salut amb menys estrangers comunitaris sn Pont dInca i Muntanya, amb el 4%.6. Lany 2008 es varen visitar 142.987 estrangers: 16.328 infants (11,4%) i 126.659 adults (88,6%).7. Aquests usuaris varen generar 908.546 visites: 86.414 dinfants (9,5%) i 822.132 dadults (90,5%), que representen el 15% de totes les visites que es feren a Mallorca.8. Durant el primer semestre de 2009 shan visitat 109.113 estrangers: 13.182 infants (12,1%) i 95.931 adults (87,9%). Shan fet 487.548 visites: 49.148 dinfants (10,1%) i 438.400 dadults (89,1%)9. Les zones bsiques de salut amb ms infants visitats lany 2008 foren, per aquest ordre, Escola Graduada, SEscorxador, Inca, Manacor, Calvi i Son Gotleu.80 75. 4. POBLACI IMMIGRADA I SALUT10. Les zones bsiques de salut amb ms visites peditriques lany 2008foren, per aquest ordre, Escola Graduada, Son Gotleu, Felanitx,Manacor, Inca, SEscorxador i Pere Garau.11. La nacionalitat dels infants de les zones bsiques de salut ambms visites varia: Escola Graduada: 52,5% de llatinoamericans i 7,4% de marroquins. Escorxador: 57,1% de llatinoamericans i 7,7% de lEuropa de lEst. Inca: 37,4% de marroquins i 35,7% de llatinoamericans. Manacor: 49,9% de marroquins i 27% de llatinoamericans. Calvi: 35,6% de la Uni Europea i 11,6% de llatinoamericans. Son Gotleu: 43,6% de llatinoamericans i 22,4% de marroquins.12. Les zones bsiques de salut amb ms visites a adults lany 2008foren, per aquest ordre, Escola Graduada, SEscorxador, Calvi,Inca, Son Pis i Pere Garau.13. Les zones bsiques de salut amb ms visites dadults lany 2008foren, per aquest ordre, Calvi, Escola Graduada, SEscorxador,Inca, Son Gotleu i Pere Garau.14. La distribuci de nacionalitats dels adults visitats per zona bsicade salut fou la segent: Escola Graduada: 41,1% de llatinoamericans i 7% de marroquins. SEscorxador: 38,5% de llatinoamericans i 4,1% de marroquins. Calvi: 51,8% de la Uni Europea i 12,9% de llatinoamericans. Inca: 30% de marroquins i 26,5% de llatinoamericans. Son Pis: 41,8% de llatinoamericans i 3,7% de blgars. Pere Garau: 50,2% de llatinoamericans, 7% de marroquins i 5,8%de xinesos. Aquest article s una primera aproximaci a les dades demogrfiquesi assistencials a la poblaci estrangera dins el marc de latenci primria deMallorca. Pensam que queda una tasca danlisi ms detallada de cadazona bsica de salut que permeti una millor distribuci dels recursos de ques disposin per millorar latenci a aquests usuaris. Aix mateix, queda pendent analitzar les dades demogrf iques iassistencials de les altres rees de salut de les Illes Balears: Menorca i Eivissai Formentera.81 76. INFORME 2008SITUACIN DE LA INMIGRACIN EN LAS ISLAS BALEARES. 77. El documento Situaci de la immigraci a les Illes Balears. Informe 2008 presenta infor-macin estadstica comentada sobre las personas inmigradas en relacin con tres aspectos fun-damentales del desarrollo individual y social: el trabajo, la educacin y la salud. Adems, incluyeun apartado que describe la poblacin inmigrada y su evolucin en la comunidad autnoma delas Islas Baleares. El equipo tcnico de la Direccin General de Inmigracin ha sido el encargado de elaborareste documento, pero su publicacin no habra sido posible sin la recogida de informacin y dedatos llevada a cabo por otros organismos oficiales, a los cuales queremos agradecer esta contri-bucin: la Direcci General dInnovaci i Formaci al Professorat de la Conselleria dEducaci iCultura, la Gerncia dAtenci Primria de Mallorca de lIB-Salut y el Observatori de Treball de laConselleria de Treball i Formaci. Disponer de informacin es fundamental para poder tomar decisiones, orientar programasy priorizar acciones. Con esta publicacin pretendemos que la informacin pueda ser compartiday que est a disposicin de las administraciones, las entidades, las asociaciones, los profesionalesy los ciudadanos que la necesiten o que quieran conocer ms sobre la inmigracin. Esta publicacin nace con la voluntad de ser anual. Actualizar continuamente el conoci-miento es una condicin ineludible para que el diseo y la aplicacin de las polticas pblicaspuedan alcanzar progresivamente niveles ptimos de eficiencia. La informacin es siempre un aliado para conocer a realidad e huir de discursos ideolgicosque culpen a la inmigracin y la asocien con la crisis econmica o la delincuencia. Para todas las personas que queremos favorecer la integracin de las personas inmigradas,la informacin y el conocimiento nos sirven igualmente para sensibilizarnos respecto al valor delindividuo, de la persona, superando as lecturas estrictamente estadsticas. Fina Santiago RodrguezConsellera dAfers Socials, Promoci i Immigraci 78. Pese a que la inmigracin es actualmente uno de los acontecimientos sociales ms relevan-tes, ya sea por la dispersin de las fuentes, la dificultad de los registros o la propia opacidad delfenmeno, el caso es que resulta difcil ofrecer una informacin completa y sistematizada que nossirva para su anlisis. ste es, de modo general, el objeto de este trabajo. Estamos seguros de queel lector encontrar en l datos y reflexiones suficientes como para hacerse una idea aproximadade la situacin de las poblaciones inmigradas en Baleares en el ao 2008. Dicho lo anterior, quisiramos aprovechar esta presentacin para llamar la atencin sobrealgunas cuestiones que se desprenden del informe y que se contraponen a ciertas ideasestereotipadas de la inmigracin. Por una parte, que la inmigracin no es un fenmeno uniforme,por cuanto se compone de poblaciones diversas y muy diferentes en orgenes, culturas, lenguas,redes de flujos o niveles de socializacin y convivencia. Esta circunstancia, como puede deducir-se, hace que las polticas referidas a la inmigracin sean muy complejas. Por otra, que la pobla-cin laboral inmigrante, pese a todas las cautelas legales que procuran evitar su discriminacin,suele trabajar en condiciones ms precarias que la poblacin laboral nacional, como demuestransu mayor ndice de precariedad contractual, su mayor tasa de desempleo o tambin su ms eleva-do ndice de siniestralidad laboral. Es decir, que hay un riesgo de que acabe convertida en unaespecie de subproletariado. Respecto a la educacin, que es nivel bsico de convivencia y germen de ciudadana, undficit en nuestra comunidad, sealado en los datos de este trabajo, reside en la concentracinde la poblacin escolar inmigrada en los centros pblicos en detrimento de los centros concerta-dos, que presentan una de las tasas ms bajas del Estado de poblacin inmigrada escolarizada. En cuanto al supuesto abuso de los servicios pblicos y sociales que las personasinmigradas hacen de ellos, baste sealar, para romper el tpico, que siendo el 20% el porcentajede personas inmigradas con tarjetas sanitarias, el porcentaje de estas personas que visitaron en2008 Atencin Primaria fue del 15%. Esperamos que la lectura de este documento ayude a comprender que la inmigracin no esun fenmeno que se refiera slo a los recin llegados, sino al conjunto de la sociedad.Manuel Cmara FernndezDirector General de Inmigracin 79. 1. CARACTERSTICAS DE LAS POBLACIONES INMIGRADAS Los trabajos sobre inmigracin suelen presentar problemas con la con-ceptualizacin y los datos cuantitativos. En cuanto a los primeros, son abun-dantes los textos en que los conceptos de inmigracin y extranjera resultansinnimos, siendo sin embargo que el primero se refiere a una condicinsocial y el segundo a una condicin administrativa (tener o no la nacionali-dad); y dentro del de inmigracin tenemos los de inmigrante e inmigrado,describiendo el primero una accin y el segundo un estado. Aqu optaremospor los trminos de poblaciones o personas inmigradas. Los problemas decuantificacin estadstica vienen dados, por un lado, por las dinmicas yrequerimientos propios de cada registro y el retraso con que se consignan loscambios de las situaciones administrativas -sin entrar en la mayor o menoreficiencia de la gestin de los flujos migratorios-, y, por otro, por las situa-ciones y comportamientos que se generan cuando la afluencia migratoria estan intensa y diversa que rebasa las demandas laborales, desborda el con-trol normativo y sobrepasa la capacidad real de los mecanismos e instru-mentos de acogida e integracin. El resultado es que los anlisis cuantitati-vos no pueden ser muy precisos. Valga la siguiente tabla como ejemplo:Fuente:Oficina de Extranjera, PadrnMunicipal. Elaboracin propia. 89 80. SITUACIN DE LA INMIGRACIN EN LAS ISLAS BALEARES. INFORME 2008 Como pueden apreciarse, las diferencias cuantitativas son notables e incluso aparentemente paradjicas. En principio, en cuanto que el empa- dronamiento permite el acceso a los servicios sociales, la sanidad pblica, la escolarizacin y a diversos servicios municipales, debe admitirse que los datos del padrn municipal nos acercan ms al nmero real de personas inmigradas instaladas en nuestra comunidad autnoma. Por otro lado, he- chos como que en algunos municipios est limitado el nmero de personas empadronadas por domicilio, siendo caso comn que un mismo domicilio sea compartido por muchas personas inmigradas (en su caso extremo, los pisos-pateras), que stas sean ms itinerantes, que no se haya solicitado la renovacin del permiso de residencia, la propia reticencia de la persona inmigrada en situacin de irregularidad a proporcionar datos que puedan comprometerla, o los desfases entre registro y situacin administrativa cuando est cuestionada la tramitacin de la renovacin del permiso de trabajo, son causas que distorsionan las cifras y que en el caso concreto de la tabla anterior podran explicar la paradoja de los valores negativos que presentan frica y Asia. Hecha esta advertencia metdica, en este trabajo iremos utili- zando una fuente u otra en funcin de la conveniencia del anlisis. Como es bien sabido, el espectacular incremento de la inmigracin acaecido en nuestro pas en lo que va de dcada, que en porcentajes relati- vos ha situado a Espaa como primer pas receptor del mundo, ha tenido causas endgenas y exgenas. En cuanto a las primeras, se suelen citar la expansin econmica y del empleo, la baja tasa de natalidad y el envejeci- miento de la poblacin; se mencionan menos las segundas, referibles casi en su totalidad al hecho de que la diferencia de las condiciones y calidad de vida entre los pases ricos y pobres sea cada vez mayor. Al responder, principalmente, a la demanda de mano de obra genera- da por los sectores y actividades econmicas en expansin, la distribucin de las poblaciones inmigradas en el territorio del Estado es desigual. Se estima que aproximadamente que el 75% de la poblacin inmigrada se con- centra en Madrid, la costa mediterrnea y los dos archipilagos, es decir, en tres grandes ciudades (Madrid, Barcelona y Valencia), una zona caracteri- zada por una intensa explotacin agraria (Almera y Murcia) y las franjas costeras, donde a las actividades tursticas y de servicios ha venido a sumar- se en los ltimos aos el crecimiento desmesurado de la construccin.La comunidad balear se ha constituido en un importante polo de atrac- cin para la inmigracin, dado que su economa se sustenta principalmen- te en el sector terciario y en un mercado laboral muy segmentado, estacional y de baja cualif icacin. Los sectores predominantes en la economa balear servicios, construccin y trabajo domstico- son precisamente de los ms90 81. 1. CARACTERSTICAS DE LAS POBLACIONES INMIGRADASpermeables a la incorporacin de mano de obra inmigrante. A su vez, susituacin geogrfica y su clima la hacen muy atractiva para la poblacin deorigen comunitario. Los datos son muy ilustrativos. En la ltima revisin delPadrn Municipal de 2008 Baleares apareca con la tasa de poblacin ex-tranjera ms alta del Estado, el 20,79%, casi duplicando a la media estatalque estaba en el 11,41%. Como muestra la tabla que sigue, tras Balearesvienen la Comunidad Valenciana (16,85%), Madrid (16,03%), la Comuni-dad de Murcia (15,82%) y Catalua (14,99%). Fuente: Instituto Nacional de Estadstica. Hemos hablado antes de los diferentes registros de la poblacininmigrada. La comparacin entre fuentes tiene su utilidad. Por ejemplo, mien-tras la revisin del Padrn Municipal de 2008 arrojaba una cifra de 223.036extranjeros residentes en Baleares, los inscritos con certificado de registro otarjeta de residencia eran 189.707 (datos del INE), y esta diferencia de33.329 vendra a cuantif icar, aproximadamente, el nmero de personasinmigradas en situacin de irregularidad administrativa, lo que en porcenta-je resulta ser el 14.94% de los empadronados1.1. Desagregaciones ms finas de los registros nos llevaran a situaciones un tanto contradictorias. Por ejemplo, aunque espaoles, por su condicin social son inmigrantes aqullos nacidos en otro pas pero que han retornado (942.218 contabilizados en 2007); o, en el caso contrario, por su condicin administrativa, son extranjeros aqullos nacidos y educados en nuestro pas de padres procedentes de otras nacionalidades (211.779 en 2007).91 82. SITUACIN DE LA INMIGRACIN EN LAS ISLAS BALEARES. INFORME 2008 A nivel nacional, desde el ao 2000 hasta 2008 la poblacin extranje- ra con registro o tarjeta de residencia en vigor pas de 895.720 a 4.473.499, hecho que en trminos porcentuales signific un crecimiento del 499,43%; en el mismo periodo, en Baleares se pas de los 45.772 del ao 2000 a los 189.707 de 2008, lo que supuso a su vez un aumento del 414,46% (ver tabla 1 del anexo). Como puede apreciarse en la grfica siguiente, la evolucin de la poblacin extranjera en Baleares corre pareja con la seguida en el Estado: paralela en su comportamiento -con los quiebros correspondientes a los sucesivos cambios de la normativa de extranjera- y muy similar en sus por- centajes hasta el ao 2004, ao en que las diferencias porcentuales comien- zan a ensancharse. Sugerimos la hiptesis de que esa relativa desaceleracin respecto al crecimiento nacional se deba a la saturacin de los mercados laborales internos.Fuente:Instituto Nacional de Estadstica.Volviendo a los datos del Padrn municipal de 2008, de una poblacin total de 1.072.844 residentes, 223.036 eran extranjeros, el 20,79%; de stos, 113.595, el 10,59%, eran comunitarios y 109.441 extracomunitarios, el 10,20%. Estos ltimos son, fundamentalmente, los receptores de las polticas de in- migracin. La tabla 1.2, construida con datos del INE (ver anexo), nos mues- tra la evolucin y crecimiento de ambas poblaciones: los extranjeros acogi- dos al Rgimen General pasaron de los 9.061 del ao 2000 a los 84.968 de 2008, lo que supuso un crecimiento acumulado del 937,73%; por su parte, los registrados en el Rgimen Comunitario pasaron de 36.711 a 104.739, un crecimiento del 285,31%. El porcentaje de extranjeros inscritos al Rgimen General sobre el total de extranjeros con registro o tarjeta de residencia pas del 19,80% del 2000 al 44,79% de 2008.92 83. 1. CARACTERSTICAS DE LAS POBLACIONES INMIGRADAS En Baleares se par ta, por tanto, de una poblacin extranjeramayoritariamente comunitaria en su origen, con predomino de residentesalemanes e ingleses, y slo en los aos 2005 y 2006 fue superadaporcentualmente por la poblacin inmigrada extracomunitaria. Siendo queesta ltima, en el periodo que estamos tratando, creci porcentualmentetres veces ms que la poblacin inmigrada comunitaria, lo que nos describeel grfico sobre la distribucin de ambas poblaciones son los efectos de laincorporacin a la Unin Europea de las ampliaciones de 2004 (Polonia,Repblica Checa, Hungra, Eslovaquia, Lituania, Letonia, Estonia, Eslovenia,Chipre y Malta) y de 2007 (Bulgaria y Rumana), si bien los nacionales deestos dos pases quedan incluidos, al menos hasta el 2009, en las accionescontempladas en el Plan Estratgico de Ciudadana e Integracin)2. Fuente: Instituto Nacional de Estadstica.Ahondando un poco ms en la desagregacin estadstica, si a 31 dediciembre de 2008 haba 91.533 extranjeros con certif icado o tarjeta deresidencia en vigor de origen comunitario, el 48,25% del total, el resto sereparta as: 50.547 provenan de pases iberoamericanos (26,64%), 35.5