Síntesi: Realitzada per Repunt Comunicació Organitza:

Talent, passió, emocions que perdurin i espais urbans atractius, receptes dels experts per innovar en el comerç en el sisè Fòrum de la Catalunya

Central

‘Empresa, innovació i comerç. Canvis de model’ ha estat el tema central de la sisena edició del Fòrum Econòmic de la Catalunya Central. Un fòrum amb tres ponents experts de diferents àmbits que han exposat quines són les seves receptes per fer avançar el sector comercial.

Guillem Díaz, soci director de la consultora Alheph, ha receptat el talent, barrejat amb la passió i les emocions com a claus per la innovació. Ole Thorson, expert en mobilitat i director d’Ingenieria de Tràfic, ha apostat per fer evolucionar l’espai urbà de manera que sigui agradable per a vianants i compradors. I Xavier Borràs, soci i director de la companyia Altavisibilitat, ha recomanat als assistents que facin viure als seus clients emocions que es recordin i que estimulin l’acció de compra a través de missatges senzills i molt clars.

Passió+talent+emoció=innovació

La primera de les intervencions ha estat la de Guillem Díaz. Díaz ha defensat la combinació del talent amb la passió i amb les emocions per aconseguir innovar.

Aquest expert, que fa més de quinze anys que treballa al servei del sector comercial, ha citat, entre d’altres, Kilian Jornet, Ken Robinson i Xesco Espar per defensar el seu concepte d’innovació. De Kilian Jornet n’ha destacat la passió i les ganes per fer les coses i n’ha posat de relleu que aposti ‘pel camí i no pel resultat, per fer el que realment li agrada, perquè si no és així no hi pots posar ni ganes ni passió’.

De Ken Robinson, autor de ‘L’Element’, n’ha volgut destacar la idea que cadascú ha de trobar ‘el seu propi element, de reinventar-se a partir d’aquelles habilitats particulars que ens poden servir d’estímul per aconseguir l’èxit’. Les empreses que continuen funcionant en aquests moments, ha dit, són empreses que s’aprofiten d’un talent i de la combinació d’aquest talent amb la passió per fer el que fan.

Per reblar-ho, ha dit, s’hi han de sumar les emocions. És en aquest punt que ha citat Xesco Espar i el seu llibre ‘Jugar con el corazón’, en el qual defensa que no n’hi ha prou amb l’excel·lència, que les emocions són bàsiques i claus per a l’èxit o el fracàs d’una empresa. Per això ha recomanat als comerciants que ‘no es queixin mai davant del client per no contagiar una mala emoció’.

Segons Díaz, la innovació en cap cas és una acció, sinó que és una actitud per millorar el que existeix i fer coses diferents i úniques. Per tot plegat ha fet un llistat de deu regles d’or que hauria d’aplicar el comerç, entre les quals hi ha la generació d’emocions, la importància de cuidar l’aspecte dels primers metres de botiga, fer una comunicació intel·ligent i combinar la venda online amb la presencial.

Síntesi: Realitzada per Repunt Comunicació Organitza:

La mobilitat humana

L’enginyer i expert en mobilitat urbana, Ole Thorson, ha apostat per un espai urbà que sigui atractiu per vianants i compradors. Segons Thorson, s’ha de començar a apostar per un nou concepte, el de la ‘mobilitat humana’, ja durant molt temps els itineraris que s’han dissenyat per les ciutats s’han fet pensant només en els conductors.

Per Thorson és bàsic plantejar-se a qui s’adrecen les actuacions en l’espai urbà i ha apostat per fer actuacions que tinguin en compte tots els usuaris. En aquest sentit ha dit que els carrers han de disposar de llocs tranquils que separin el trànsit de vehicles i les persones perquè ‘si no sents que s’ha pensat en tu quan estàs en un entorn, no hi tornaràs’.

Algunes propostes en aquest sentit passen per fer una bona senyalització pensada per a vianants i no només per a vehicles, espais agradables per transitar-hi a peu que no estiguin plens de cotxes aparcats o amb voreres massa estretes, ajudes mecàniques per als vianants sobretot en ciutats costerudes com Manresa i la creació de zones on es limiti la circulació dels vehicles a 30 quilòmetres per hora.

Segons Thorson, l’espai urbà s’ha de planificar tenint en compte sis dimensions: les tres espacials, la dimensió del temps que poden marcar elements com els semàfors, la dimensió dels diferents tipus d’usuaris que utilitzaran l’espai (gent gran, nens o persones amb mobilitat reduïda) i la de l’espai urbà concebut com un espai per estar-hi o passejar-hi.

Per defensar les seves tesis, aquest enginyer s’ha referit a dades de l’Enquesta de Mobilitat Quotidiana elaborat l’any 2006, segons la qual el 63% dels trajectes que es fan a la ciutat de Manresa es fan a peu. ‘Hi ha una gran majoria de vianants que s’ha d’atendre’, ha dit.

Per això Thorson defensa que no existeixi ‘el dret d’aparcar al carrer perquè el carrer ha de ser per la gent’ i que es creï un ambient més adient pels ciutadans en el qual sigui poc atractiu utilitzar el cotxe per anar a comprar.

Biologia i antropologia per explicar com funciona la decisió de compra

La darrera de les intervencions ha estat la de Xavier Borràs, soci i director de la companyia Altavisibilitat. Borràs ha explicat, des del punt de vista de la biologia i de l’antropologia, com actuem a l’hora de decidir-nos a l’hora de fer una compra.

Borràs ha assegurat que darrera de tota acció de compra hi ha el procés evolutiu i la supervivència i reproducció de l’existència humana. En aquest sentit ha explicat el funcionament del cervell reptilià, que entre d’altres coses, és el que decideix i identifica el benefici, el que es basa en el benestar i la supervivència, el que treballa el contrast per prendre decisions o bé el que busca allò que li és concret, familiar i amigable. És també una part del cervell que es queda sempre amb el principi i el

Síntesi: Realitzada per Repunt Comunicació Organitza:

final d’una experiència o emoció, de manera que, en comerç i en serveis, ha dit, és molt important la benvinguda que es fa al client, així com el comiat: ‘les postres i un bon cafè’.

Segons Borràs, el sistema perceptiu està dissenyat per rebre millor el canvi i la diferència. Per això, ha dit, és efectiu l’anomenat ‘neuromàrqueting’ que utilitzen grans companyies com Pans & Company o McDonalds, amb grans cartells amb propostes molt uniformes d’entre les quals sempre se’n destaca una oferta clara i simple que ajuda a prendre la decisió. ‘S’ha de fer fàcil el missatge perquè el client l’entengui’.

Aquest expert ha explicat també que l’ésser humà només sap treballar a curt termini i que, per tant, s’han d’oferir beneficis immediats. També ha recomanat als comerciants que ‘no prostitueixin mai els preus’, que facin promocions temporals, però que mai treguin valor al seu producte.

Finalment, Borràs ha assegurat que ‘sense emoció no recordem’ i que per tant, és imprescindible generar emocions positives entre els clients. ‘Sense emoció no hi ha tensió i no hi ha memòria’, una memòria, l’emocional, que és la que més perdura en els individus, ha explicat.

Les qüestions de mobilitat, les més comentades

La mobilitat ha centrat dues de les tres intervencions formulades pels més de 130 assistents a l’acte durant el col·loqui posterior a les ponències. La més polèmica ha estat la que ha retret a Ole Thorson la seva aposta clara pels vianants. Se l’ha acusat de radicalitat i han defensat que tothom qui vulgui pugui arribar al centre de la ciutat en cotxe, si ho desitja.

Thorson s’ha defensat argumentat que s’ha passat de pensar només en el cotxe a pensar només en el vianant. Segons ha dit, s’ha d’avançar en els carrers de convivència, que permetin l’accés de vehicles en moments determinats per carregar i descarregar, però no per estacionar-hi. De la seva banda, Guillem Díaz ha dit que Manresa no té ben resolt i equilibrat el balanç entre accessibilitat i mobilitat per a vianants.

En aquest mateix sentit s’ha demanat als ponents com es pot fer per aconseguir trencar la mentalitat i el convenciment de la ciutadania que a Manresa es pot arribar en cotxe a peu de botiga. Segons Xavier Borràs, el primer que s’ha de creure que això és possible ha de ser el comerciant per contagiar-ho al client.

Als ponents també se’ls ha preguntat com és possible fer un canvi del model actual per evolucionar. Guillem Díaz ha dit que hi ha diferents actituds dels comerciants que hi poden contribuir, com fer l’esforç de no queixar-se davant dels clients, tractar-los amb un somriure i marcar-se objectius a curt termini que generin entusiame. A això, Xavier Borràs hi ha afegit la necessitat de formació, d’actualitzar-se i posar-se al dia perquè ‘quan aprens i et transformes millores moltes altres coses’.