sintaxi

El pronom e// (i flexió)referit a inanimats

Veles e vents han mos desigs complirfaent camins dubtosos per la mar.

Mestre i ponent contra d'ells veig armar ...(Ausias MARCH)

l.'ús deis pronoms forts de tercerapersona, és a dir, el/, el/a, el/s i el/es,ha suscitat, diverses vegades, algunesreserves deis gramatics i els preceptis-tes. que fins i tot han arribat a dir queera totalment inadmissible. Així, perexemple, Jaume Vallcorba, en un nú-mero recent de la nostra revistaLLENGUANACIONAL, afirma: «Ben alcontrari del castella, en cata la el pro-nom personal el/ només pot referir-sea persones» 1. 1,encara, hi insisteix enalguns números posteriors (en quesembla, fins i tot, pero tenim por delIegir-lo malament, que condemnariatambé, referits a coses o inanimats,els possessius de tercera persona,amb que no podríem dir. aleshores, elverb i els seus complements o eadacosa al seu I/oe).

El fet que el castella. que no dis-posa d'uns pronoms analeqs als pro-noms del cata la en i hi, hagi de recór-rer, en molts casos que en cata laresolem amb aquests pronoms, agrups anaforics formats per una pre-posició i un pronom fort de tercerapersona, ha índurt. sens dubte, a for-mular aquestes reserves quant a l'úsdeis pronoms forts de tercera personareferits a inanimats. De fet, des d'a-quest punt de vista, caldria estendreles reserves als casos en que el refe-rent és animat, car, si no es vol foca-litzar el complement, una construcciócom Em vaig baral/ar amb el/ es potinterpretar com una solució tributaríadel castella: en bon cata la diríem M'hivaig baral/ar. I és sens dubte pensanten aquests casos que el mateixFabra, en la seva ja lIunyana grama-tica del 1912, va expressar també lesreserves sobre els pronoms forts detercera persona que transcriu i ad-dueix Vallcorba.

S'ha d'admetre, dones, com unfet inqüestionable que en un bonnombre de casos en que en catala

1. Llengua Nacional, núm. 29, p. 16.

hem usat el pronom el/ referit a ina-nimats hi ha intervingut, de prop o delIuny, la poderosa influencia tentacu-lar del castella. Ara: guardem-nosd'atribuir a aquesta influencia l'úsglobal d'aquest cas, que ja trobem enels textos que ens han pervingut deismés venerables escriptors medievals(els nostres dassics), que ha esdevin-gut general en la lIengua escrita mo-derna, i que trobem habitualment enels millors escriptors i es pot dir queen tots els lingüistes, incloent-hi, acops d'una manera profusa, els ma-teixos que el combaten.

No podem atribuir a la influen-cia del castella l'üs global delpronom ell referit a manimats:

el trobem en els textos dels nos-tres clássics i també habitual-

ment en els millors escriptors ilingüistes.

Els exemples següents són deis lIi-bres IV i V del Llibre de meravel/es, deRamon Llull, els que tracten deis ele-ments i de les plantes. No és pas percasualitat, naturalment: és en elstractats deis elements i de les cosesmaterials on cal anar a cercar elsexemples d'antecedents inanimats:[1] ... car l'aer dóna humiditat scalfada ala ayga, e la aygua la reseb, que mortifi-que la fredor que ella ha en si mateixa(Ramon l.lull. Llibre de meravelles, «ElsNostres Classics». vol. 11, p. 9).[2] Aquella terra reseb humiditat de laayga, reebén d'ela fredor, la qual humidi-tat entre en la aygua reebén del aer hu-miditat (Ramon Llull. ibid., p. 9).[3] Félix dix al fill del rey, lo foch compodie devellar sajús, com natural cosa siemuntar a ensús, e com la spera del aer ela spera de la aygua sie enfre ell e la terra(Ramon l.lull, ibid., p. 15).[4] E per co són aquelles nuus movables

Albert JANÉ

per elles mateixes, e encare per los vents(Ramon Llull, ibid., p. 21).[5] Respós lo maestre. e dix que naturalcosa és al foch com convertesca a sa sem-blanca totes les parts que ab ell participen(Ramon Llull, ibid., p. 45).[6] E per co que Félix mils pogués enten-dre la virtut que les plantes han en pendrehom vida de elles, dix aquest eximpli(Ramon Llull, ibid., p. 56).

Podríem adduir més exemples delnostre gran escriptor, pero potseramb mitja dotzena ja n'hi haura prou.Podem fer observar, aixo sí, les diver-ses funcions que hi té el pronom forten cada un d'ells: subjecte en I'exem-pie [1], després de la preposició de en[2] i [6], amb la preposició entre en[3], la preposició per [4], amb el re-forc de mateix, i amb la preposicióamb [5]. Cal fer notar que el gir perel/ mateix, per el/a mateixa, etc., éshabitualíssim en la lIengua moderna,i en podríem adduir tants exemplesque ni val la pena de citar-ne cap.

Fem, pero, una excepció:[7] Veritat que admetem sense demostra-ció com a evident per ella mateixa (DGLC,«axioma»).

És, efectivament, la definició das-sica del mot axioma, que trobem re-produida en tots els diccionaris, i laque (potser sintetitzada) donariaqualsevol parlant a qui la demanés-sim (i que conegués el significat delmot, és ciar).

Vet ací uns quants exemples mésd'escriptors medievals:[8] ... lo menyar qui és raebut sens cobe-eyament de natura, és portat per lo ven-tre et per los altres membres enaxí congreu carreqa, e per co més se corrompque no.s muda en els (Arnau de Vilanova,Obres catalanes, volum 11: Escrits médics,«Els Nostres Classics». p. 116) .[9] Per la qual cosa lo damunt dit menjarmés corromp e guasta natura que no.sconverteix en ella ne en nodriment de cos

LLENGUA NACIONAL. núm. 35 • estiu del 20011231

sintaxi

(Arnau de Vilanova, ibid., p. 209).[10] -Dones -dix lo frare- ¿sembla-usvera la aucturitat ja dita: que no és resbo a l'horn si ell si no és bo?-.Respongueren los ciutadans: -Per cert,ella és ben vera e notable (FrancescEiximenis, Doctrina compendiosa, «ElsNostres Classics», p. 22).[11] -E aixi -dix lo frare-, si aquestescoseshi servats,podets guanyar e posseirjustament riquees; car lo mal no és enelles, com sia cosa creada per Déu(FrancescEiximenis,ibid., p. 65).[12] Si l'arbre que lIurs malvestatscobra,sabia parlar, ell diria qui l'ha despullat(Bernat Metge, Lo somni, «Els NostresClassics». p. 114).[13] Si vols tallar porcel qui sia ab fferci-ment, primerament comensa om a la ho-rella, en lo mig d'ella (Llibre de Sent Sovt,«ElsNostresClassics», p. 79).[14] Econ ffaysans e capons deuran éssercuyts en ast, tu cull, ho hages collit, logrex que cau d'ells, e mit-ne en la ditasalsa(ibid., p., 87).[15] E soffrig bé les gualines ab cansala-da. E puys prin om la salsa, e gita-Iadesúselles en la casola, e bulen gualines(ibid., p. 108).[16] E quant los esparechs són soffrits, ahom la salsa,axi con demunt és dit; e vaab ells, e axí cou-se (ibid., p. 142).[17] Per que d'amor jo mal ja no diria /que en ell no és de ben fer lo poder(Ausias March, Poesies, MOLC, p. 38).[18] ... els pensamentsdamnososli deté; /e són aitals que, si d'ells no es detén / benenfortint la torea mal defesa, / tots entra-ran, seients a taula mesa (Ausias March,ibid., p. 47).[19] Grat fa<;a Déu com, sensmort sofe-rir, / tinc davant mi lo goig de I'esperit; /ell ésaquell mon sobiran delit / e lo derreron me plau romanir; / ell ésaquell qui de-sigs me sostrau, / ell és aquell on mals ebénsfeneixen (AusiasMarch, ibid., p. 52).[20] Major senyalno pot mostrar lo món /

j? digne molt que l'hom se'n meravell:/ abun poc més hauré creure per ell / que pe-riran tots quants en lo món són (AusiasMarch, ibid., p. 84).

Es oportú de recordar que Arnaude Vilanova va escriure les seves obresrnediques en Ilatí. Els dos exemplesque en reprodutrn, de fet, del mateixpassatge, corresponen a dues traduc-cions catalanes totes el les del seglexv. Pel que fa al famós receptari decuina conegut amb el nom de Llibrede Sent Soví, en canvi, del qual repro-dutrn quatre exemples, escau de ferobservar que és considerat una obraescrita originalment en cata la i. se-gons l'editor de l'obra, «en la Ilenguaquotidiana, en la Ilengua parlada pelpoble, sense influencies o pretensionsliteraries». Notem també que, en elsaltres exemples, els antecedents(coses o inanimats) són sovint con-

. ceptes abstractes (de fet, ja hem pres-cindit d'aquells exemples amb ante-cedents que designen certes facultats

humanes, que un podria gairebé con-siderar «animats»). Peró els exemplesdel Llibre de Sent Soví són ben bécoses materials, tangibles, perfecta-ment inanimades, si més no en elmoment en que se'n parla (encaraque alguns, com les gallines i els fai-sans, haguessin gaudit, anteriorment,d'una gran «animació»).

En les poesies d' Ausias March tro-bem també molts exemples del casque ens ocupa. ts lógic si tenim encompte el carácter conceptuós, o me-tafísic, de la poesia de March, d'unagran densitat de pensament, I'expres-sió del quall'obliga a una sintaxi com-plexa i precisa alhora.

Escriptors i Iingüistes contem-porams fan servir sovint el pro-

nom en referit a inanimats.

Entre els escriptors moderns i con-temporanis, els uns més que els al-tres, tots ells recorren, quan elsconvé, a l'ús del pranom ell referit aun inanimat. I si n'hi ha cap que sen'abstingui, fins ara no l'hern sabuttrobar. N'hi haura prou amb unsquants exemples:[21]-Doncs aqueixa [virtut] és la que tens

-digué l'abat-, i per ella t'has fet merei-xedor d'aqueix benefici (JacintVerdaguer,«Rondalles», dins Obres completes, «Bi-blioteca perenne», p. 1334).[22] Hi ha, pero, dos sistemesque podenevitar aquests grans cataclismessocials, itots dos estan a hores d'ara en vies d'ini-ciació. Un d'ells consisteix a minvar...(Joaquim Ruyra, «Socióleqs d'ultratom-ba», dins Jacobé i altres narracions,MOLC, p. 218).[23] ... adhuc lesdues entranyesd'aquestsuro s'han compadit de mi i ell em pagacom pot les carícies que li he fet...(Prudenci Bertrana, l.'hereu, «BibliotecaSelecta»,p. 276).[24] ... elsserenosli apunten losxuixos i elxicot, cornprornesentre ells i la paret, s'en-trega senseresistencia(EmiliVilanova, «LoRosaride l'Aurora», dins Lo primer amor ialtres narracions. MOLC, p. 22).[25] Creguin-me: aqueixes febrades sónper demés necessaries,altament hiqieni-quesoEl cos social, senseelles, es moririad'inanició (Narcís Oller, La febre d'or,MOLe, vol. 1, p. 83).[26] ts incomptable el número de precau-cions que durant la penosissima marxaféu prendre l'Arbós, algunes d'elles quesemblaven trivials i fins ridícules (MariaVayreda. La p unya lada, MOLe, p. 169).[27] ¿Era,potser, que governava el mónuna maligna potestat, desitjosa de mal-metre ella mateixa les millors de lessevesobres? (Josep Pous i Pages, La vida i lamort d'en Jordi Fraginals, MOLe, p. 222).

I hi podríem afegir més exemplesd' altres escriptors de tant de prestigicom Josep Carner, Bofill i Mates,Agustí Calvet, Rovira i Virgili, FerranSoldevila, Josep M. de Sagarra, J. V.Foix, Josep Pla, Dornenec Guansé,Maria Manent, Maurici Serrahima,Puig i Ferreter, Caries Soldevila, JoanOliver, Salvador Espriu, Caries Cardó,Josep Maria López-Picó, JoanTeixidor, Pere Calders, Joan Triadú,Jordi Sarsanedas, Joaquim Molas ...

Diguem, finalment, alguna cosadeis nostres lingüistes. En primer Iloc,naturalment, Fabra. Malgrat el quedeia en la seva gramatica de 1912,trobem nombrasíssims exemples delpranom fort de tercera persona refe-rit a coses en tots els textos de Fabra:les Converses Filológiques, els seustextos teórics, agrupats moderna-ment en el volum La /lengua catalanai la seva normalització, les sevesgramatiques (la de l'lnstitut i la póstu-ma) i el Diccionari general de la /len-gua catalana.

Pel que fa a les qrarnátiques, pot-ser escauria de reproduir exacta-ment el que pode m Ilegir en lagramatica de 1918 (setena edició, p.40), en el capítol dedicat precisa-ment als pronoms personals forts:«En casos com els següents és pre-ferible el pronom e/l al reflexiu si [ ... ]Vuit i quinze són dos nombres pri-mers entre ells (francés: premiersentre eux) t preferible a: Vuit i quin-ze són dos nombres primers entre si(castella: primos entre sit.»

Els exemples que trobem en lesdefinicions del DGLC són prou nom-brasos. Si no arriben a 250, passen,de bon tras, de 200. Amb una breumostra n'hi haura prau:

[28] Pertanyent a la refracció de laIlum; produrt per ella (eanaclastic»).

[29] Dues teories que tenen mol-tes analogies entre e/les (<<analogia»).

[30] Aquests nombres que notenen altres submúltiples que ells ma-teixos i la unitat. els anomenem nom-bres primers (xanomenar»).

[31] Aparell fer a mirar a travésd'ell un anagli de manera que ...(<<anaglifoscopi»).

Vet aquí alguns altres articles enque trobem exemples d'aquest úsque comentem: «assemblar-se»(entre el les), «autodinarnic» (ell ma-teix), «autotrofic» (per elles matei-xes), «barrija-barreja» (entre elles).«bisimetric» (entre ells), «bombo»(envers ella), «braquiópodes» (deversella), «bufera» (amb comunicacióamb e!l), «campaneta» (més curtesque ell), «canyissat» (I'una delles).«cargolí» (sobre ell mateix), «co-

1241LLENGUA NACIONAL. núm. 35 • estiu del 2001

si ntaxi

herencia» (entre elles). «compás»(davant d'ells), comprimir (sobre ell),«cornú» (totes elles), «conceptualis-me» (fora d'ella). «concoidal» (perella), «confessor» (per ella), «contra-sentit» (en elles rnateixes), «cerda»(alllarg d'ella), «cremar» (el cos que,ello els seus components ... ), «palan-ca» (sobre ella), «parc» (prop d'ella),«permutació» (entrant tots ells),«pla» (tota ella), «platerets» (cadas-cun d'ells), «pop» (moltes d'elles),«potencia» (per ell rnateix), «primer»(per ell rnateix). «proleq» (referent aella), «protema» (la majoria d'elles),«pulrnó» (cadascun d'ells)... Calnotar tots aquells casos en que laforma pronominal va regida per unapreposició forta o per una locució ofrase prepositiva, especialment en elcas de les descripcions d'objectesmaterials, que obliga a un Ilenguatgede la máxima precisió. Així mateix,cal destacar els grups formats ambmots quantitatius i distributius: a/-guns d'ells, mo/ts d'el/s, tots el/s, ca-dascun d'ells ... Pero la preposicióque trobem més sovint, en aquestscasos, precedint el pronom el/ és,sens dubte, la preposició entre. Ultraels articles ja indicats podem esmen-tar encara els següents: «col-lacio-nar», «coloraina», «compaginar»,«comparable», «comparat», «com-plex», «concertar», «conferir». «crui-xir», «paral-lelinervi». «parastic»,«perpendicular» «promiscu»... Imolts més.

No cal dir que tots aquests exem-pies (de definicions o d'exemples d'al-tres usos) del Fabra s'han mantinguten el DIEC i en les altres obres quetenen el DGLC com a font principal.

1, després de Fabra, tenim exem-pies de tots els altres lingüistes con-temporanis. Solament reproduiremels següents: .

[32] Dos trets ben remarcables caracterit-zen, ultra lIur fons moral, aquestes narra-cions: lIur internacionalisme, i I'esperitamplament cristia que és present en toteselles (Ramon Aramon i Serra, «Noticiapreliminar», dins NoveJ./etes exemplars,«Els Nostres Classics». p. 5).[33] ... justament es trobin torea exemplesde L- conservada en els topónims meri-dionals, del domini cata la, entre ells moltsde carácter rnossárab tan evident com ...(loan Coromines, Entre dos /lenguatges,vol. 1. p. 54).[34] El gust: vet aquí un sentit que en ellmate ix no s'hereta (Caries Riba, prefaci ala segona edició del DGLC, de P. Fabra, p.XIII, reproduit en totes les edicions poste-riors, p. XV a partir de la quarta edició).[35] ... prevalgui com a norma d'ortografiala pronúncia d'aquelles regions que con-serven clara la distinció de sons. i que a

ella s'adaptin els parlants ... (Francesc deB. MolI, L'home per la paraula, p. 69).[36] ... les interpretacions de Pere Bosch iGimpera, les quals tenen una veritabletranscendencia, tant per la categoria [. ..1,com per I'enriquidora aportació que ellesmateixes representen en un pla objectiu(Antoni M. Badia i Margarit, La formaci6de la /lengua catalana, p. 42).[37] Cal dir que la reconquista franca de laCatalunya Vella fou realment transcen-dental, per tal com, segons comentaFerran Soldevila, a causa d'ella, Catalunyava sentir-se ... (Manuel Sanchis Guarner,Aproximaci6 a la historia de la /lengua ca-talana, p. 28).

1, a aquesta mitja dotzena denoms il·lustres, cal afegir els de lavera plana major de la nostra cienciafiloloqica i lingüística, de tots elsquals podríem adduir exemples delpronom fort el/ amb un antecedentinanimat: Josep M. de Casacuberta,Alexandre Galí, Josep Roca Pons,Joan Veny, Joan Bastardas, GerrnaColon, Osvald Cardona, GabrielFerrater, Josep Miracle, «JeroniMa rva». Eduard Artells, Jordi Car-bonell, Joan Sola,Josep Ruaix, Joa-quim Rafel, JoanMartí Castells ... i,sens dubte, el ma-teix Vallcorba. Deisuns trobaríem mésexemples que deisaltres, pero po-dem assegurar queno hem esmentatningú que no pu-guem citar. Po-dríem així mate ixindicar un grannombre de casosprocedents de lespublicacions del'lnstitut d'EstudisCatalans, especial-ment deis «EstudisRornanics» publi-cats durant tantsanys sota la curadel seu fundador,el senyor RamonAramon i Serra; ide treballs origi-nals tant de filo-legs com d'espe-cialistes d'altresrnateries, pero totsells revisats escru-polosament.

No hi ha dubte,doncs, si és que lajurisprudencia deismestres té capvalor, de la legiti-

mitat de l'ús del pronom fort el/(el/a, ells, el/es) amb un antecedentinanimat (una cosa material, unainstitució, un nom que designa unsentiment, una materia d'estudi, unfet, un episodi, etc.). Pero, per aca-bar, voldríem fer una observació aproposit de I'exemple [33], d'untext de Joan Coromines. Moder-nament (potser, més o menys, apartir de la publicació de la primeraedició de la Gran enciclopedia ca-ta/ana, on n'hem detectat algunsexemples), algunes vegades apa-reix l'ús del relatiu compost enfrases sense verb; especialmenten el conjunt de mots entre e/squa/s, com a equivalent del motfr ances dont. Volem dir, en fra-ses com A/guns anima/s, entreets qua/s un ÓS, com a traduccióde Que/ques animaux, dont unours. Aquest ús sí que sempre ensha semblat suspecte de debo.Nosaltres optaríem decididamentper A/guns anima/s, entre el/s unÓS, d'acord amb I'exemple delmestre Corornines .•

ESTABLIMENTSlEOMlE ONIERIlA

."'"crrao

Major de Sarriá, 57 Tels. 203 07 14,20300 04Pl. de Sarriá, 12-13 Tel. 203 04 73

Fax 280 655608017 BARCELONA

LLENGUA NACIONAL. núm. 35 • estiu del 20011251