Presentaci del PowerPoint

SMBOLS I TRADICIONSTon, Nria, Emilienne i Pol

NDEXSMBOLS I TRADICIONS3SMBOLS TRADICIONALS4ST.JORDI5EL PI DE LES TRES BRANQUES6LA SARDANA7LES HAVENERES8LA BARRETINA9LA PUBILLA I LHEREU10LHIMNE NACIONAL11ACTIVITAT12

CONCLUSI13

SMBOLS I TRADICIONSEls smbols oficials de Catalunya sn:La senyera: s formada per a quatre franges vermelles sobre un fons groc.Els segadors: s lhimne nacional de Catalunya, la lletra s de lany 1899, i est basada en una can popular que relatava els fets de la guerra dels segadors, de lany 1640.La diada nacional: se celebra l11 de setembre. Commemora un fet histric, quan lany 1714 Catalunya va perdre les institucions i lautogovern.

SMBOLS TRADICIONALSA ms dels smbols oficials, hi ha elements culturals que resulten simblics per als catalans. Alguns daquests smbols populars sn:La sardana i algunes festes tradicionals La diada de St Jordi (23 dabril)La revetlla de St Joan (23 de juny) Hi ha, per, moltes altres manifestacions culturals que sn especficament catalanes, com les cantades dhavaneres, els castells

ST JORDILa Diada de Sant Jordi a Catalunya s una festa que se celebra el 23 d'abril amb el Dia del Llibre i la Fira de les Roses, smbols de la cultura i l'amor, i s tamb una jornada que reivindica la cultura catalana. s el dia dels enamorats, i per aix des del segle XV s costum regalar una rosa vermella com la sang a l'estimada. A la dcada de 1930 s'hi afegeix el costum de regalar un llibre al noi, amb motiu del dia del llibre. El mateix dia tamb s la Diada Nacional de l'Arag. A ms a ms es el patr de Catalunya.

EL PI DE LES TRES BRANQUESL'Aplec del Pi de les Tres Branques s un aplec nacionalista que se celebra cada tercer diumenge de juliol al mig del pla de Campllong (Castellar del Riu, el Bergued). T lloc al voltant d'un pi roig de tres besses, de 25 metres d'alria i un permetre a la base del tronc d'uns 5 metres. s considerat com un smbol de la unitat dels Pasos Catalans: Catalunya,el Pas Valenci i les Illes Balears(tres branques que surtensimtricament d'una nica soca). Ara ja fa un temps uns brtols van trencar una de les tres branques.

LA SARDANALa sardana s una dansa popular catalana considerada el ball nacional de Catalunya. s una dansa collectiva que ballen homes i dones agafats de les mans formant una rotllana, i puntejant amb els peus els compassos de la msica interpretada per la cobla. El nom pot fer referncia tant al ball com a la msica, actualment hi ha molts aplecs sardanistes.

LES HAVANERES

L'havanera s un gnere musical dels denominats d'anada i tornada, que t el seu origen durant el segle XIX a Cuba, en la contradansa. A Catalunya hi ha hagut sempre una tradici de colles que cantaven havaneres a les tavernes. L'any 1966 s'inici la coneguda cantada d'havaneres de Calella de Palafrugell. En les festes majors dels pobles se solen cantar havaneres i beure rom cremat. Una de les haveneres ms famoses que hi ha sn La Bella Lola i El meu avi va anar a cuba.

LA BARRETINA

La barretina s una lligadura tradicional catalana de llana, en forma de bossa, habitualment de color vermell o morat, normalment de dos a quatre pams, a voltes amb un rivet negre a l'extrem. Segurament deriva de l'antic barret frigi per b que s difcil de demostrar. L'historiador Enric Riba i Garcia sost la teoria de que l'origen de la barretina s el barret frigi.A Catalunya la barretina es va comenar a fer servir a la segona meitat del segle XVII i a partir de 1565. Els homes catalans en van dur fins al segle XX, especialment a les zones rurals.

LA PUBILLA I LHEREU

LHIMNE NACIONAL: ELS SEGADORS

ACTIVITAT

SENYERAHAVANERA

ST. JORDIBARRETINAPUBILLASARDANA

CONCLUSI:Grcies aquest treball hem aprs moltes coses de Catalunya, com:-Les havaneres.-Les parts del vestit tradicional.-Els diferents smbols tradicionals i oficials.-La sardana.

ESPEREM QUE US HAGI AGRADAT

null110500.93