si lvic ultura62

Segon quadrimestrede 2010

Gestió i planifi cació forestal Eines per a l’estimació de

la producció en els princi-pals clons de pollancre

Aplicacions del LiDAR als inventaris forestals

Enginyeria i tecnologia forestal Innovació en la segu-

retat viària: barreres mixtes de fusta i acer

El CPF respon És la certifi cació forestal

una eina per millorar les nostres forests?

Bosc i medi ambient Una política forestal

més enllà de les catàstrofes

62 silvicultura2 62 silvicultura 3GESTIÓ I PLANIFICACIÓ FORESTALEDITORIAL

03

62Segon quadrimestre de 2010

Sumari

Edita: Centre de la Propietat ForestalTorreferrussaCarretera de Sabadell a Santa Perpètua, Km 4,5Apartat de Correus 240, 08130 Santa Perpètua de MogodaT. 93 574 70 39 · F. 93 574 38 53Adreça electrònica: silvicultura.dmah@gencat.cathttp://www.gencat.cat/dmah/cpf

Director: Antoni Farrero

Consell de Redacció:Teresa Baiges, Marta Bayona, Albert Borrell, Elizabeth Fernández, Xavier López, Alícia Martín, Noemí Palero, Xavier Rabascall, Montserrat Ros, Joaquim Serra.

Seccions: Montserrat Ros i Joaquim Serra (Gestió i planifi cació forestal), Albert Borrell i Xavier Rabascall (Enginyeria i tecnologia forestal), Marta Bayona (Bosc i medi ambient), Teresa Baiges i Noemí Palero (Coneixement i innovació), Elizabeth Fernández i Xavier López (Actualitat i comunicació), Alícia Martín (El CPF respon)

Anuncia’t a SilviculturaSi voleu reservar el vostre espai per a publicitat demaneu més informació al telèfon 607 989 063 o al correu electrònic: silvicultura.dmah@gencat.cat

Silvicultura expressa únicament la seva opinió als editorials, els articles signats ex-posen l’opinió dels seus autors, que Silvicultura no fa seva necessàriament.

Tiratge: 5.500 exemplars

Dipòsit legal: B-11901-93

Maquetació:Essa, Estructura de Comunicació

Foto de portada: · A dalt: Arxiu fotogràfi c del CPF· A baix: Dispositiu experimental a Osca amb diferents clons de pollancre i Agri-Therm Inc.

10

20

27

En un context global de crisi ambiental i econòmica, és necessari, més que mai, impulsar l’ús de la fusta, el suro i tota la resta de productes forestals enfront d’altres productes substitutius, sintètics i més contaminants. Per fer això, tanmateix, cal donar a conèixer a la societat, al consumidor, que els productes que s’intenta po-tenciar provenen d’una gestió forestal sostenible.

Si bé les normes i la planifi cació forestals semblarien sufi cients per demostrar la sostenibilitat de la gestió forestal, el cert és que la diversitat de les polítiques am-bientals dels diferents països i la necessitat de vincular de forma directa el comerç dels productes forestals amb la gestió sostenible dels boscos no han permès fer-ho d’una forma senzilla, i ha estat necessària una altra eina: la certifi cació forestal.

El sector forestal de Catalunya va impulsar la certifi cació forestal ara fa deu anys, amb la constitució de l’Associació Catalana Promotora de la Certifi cació Forestal, i, tot i que no va ser un procés senzill, ateses les incerteses del moment, el conjunt d’entitats va entendre que calia fer-ho per no perdre competitivitat en els mercats, cada cop més sensibles amb el medi ambient, i sobretot per demostrar a la societat que els productes catalans provenien d’una gestió del bosc adequada. El fet que la planifi cació forestal ja tingués un llarg recorregut feia tot el procés més fàcil i només calia esperar la demanda del producte per part del consumidor.

La certifi cació forestal sembla un camí sense retorn i Catalunya disposa de tots els mecanismes per augmentar la seva superfície forestal certifi cada. Per una part, la planifi cació forestal dels boscos s’incrementa anualment; s’ha assolit l’ordenació del 54% dels boscos públics i, pel que fa als boscos privats, es pot arribar al 30% a fi nals d’any. Per una altra part, les empreses d’explotació forestal i la indústria de la fusta poden demostrar, a partir de la signatura d’uns compromisos i dels certifi cats de cadena de custòdia, que el producte fi nal produït prové d’un bosc gestionat sosteniblement.

Ara només falta que la demanda de productes forestals certifi cats s’incrementi i serveixi per augmentar el valor dels productes renovables i fer-los econòmicament més rendibles. En aquest sentit, si bé la fusta provinent de la indústria de la prime-ra transformació requereix un camí més llarg per aconseguir-ho, potser la producció de taps de suro o de pèl·let o estella per a la producció energètica serviran per accelerar aquest procés.

Així doncs, amb la certifi cació damunt la taula, els convidem a assistir a la Jornada Forestal de Sant Francesc, que se celebra el dia 4 i que, precisament, tractarà el tema.

Editorial de la producció en els principals clons de pollancre

Eines per a l’estimació

12

28

GESTIÓ I PLANIFICACIÓ FORESTALEines per a l’estimació de la producció en els principals clons de pollancreAplicacions del LiDAR als inventaris forestals

ENGINYERIA I TECNOLOGIA FORESTALInnovació en la seguretat viària: barreres mixtes de fusta i acer BOSC I MEDI AMBIENTUna política forestal més enllà de les catàstrofes

CONEIXEMENT I INNOVACIÓQuímica verda: tendències i oportunitats a Catalunya

ACTUALITAT

EL CPF RESPON

PUBLICACIONS

OPINIÓ

AGENDA

DIRECTORI

ENTREVISTA Josep Pla, gerent de Corcho del País, SA

30

32

S’ofereixen els resultats d’una investigació sobre la producció de fusta de xop, presentada com a full de càlcul. Mitjançant la introducció dels valors de l’edat i l’àrea basal que té una po-llancreda en un any qualsevol, el model permet estimar el vo-lum de fusta (distribuït entre els percentatges de desenrotlla-ment, serrada i trituració) que presenta al llarg del seu torn. L’aplicació s’ha elaborat per als clons de pollancre I-214, MC i Luisa Avanzo de la vall del Cinca (Osca), per la qual cosa els resultats obtinguts fora d’aquesta zona han d’acceptar-se amb la prudència corresponent.

Paper fabricat a partir de fusta amb certifi cat PEFC

17

25

31

Aplicació desenvolupada en MS Excel per als tres clons estudiats

Productivitat en I-214

G (m

2/ha

) ó H

M (m

) ó V

(m3/

ha)

40,00

35,00

30,00

25,00

20,00

15,00

10,00

5,00

0,00

400,0

350,0

300,0

250,0

200,0

150,0

100,0

50,0

0,00

10,03

1,20,00,00,0

20,47

4,60,90,00,0

31,79

8,55,83,80,0

44,1512,318,617,3

0,0

57,3415,840,535,1

4,6

611,00

18,770,341,328,4

714,80

21,3105,4

39,565,4

818,49

23,4142,6

36,1106,1

921,89

25,1179,5

33,0146,2

1024,91

26,5214,2

30,5183,4

1127,53

27,7245,6

28,6216,8

1229,76

28,7273,4

27,2246,0

1331,62

29,5297,4

26,1271,0

1433,16

30,1317,7

25,3292,2

1534,42

30,6334,9

24,7310,0

1635,45

31,1349,1

24,2324,7

AB (m2/ha)Hm(m)

V_Total (m3/ha)V_Tronquillol (m3/ha)

V_Chapal(m3/ha)

62 silvicultura4 62 silvicultura 5GESTIÓ I PLANIFICACIÓ FORESTALGESTIÓ I PLANIFICACIÓ FORESTAL

Base experimentalPer populicultura s’entén el conjunt dels aspectes tècnics que caracterit-zen la producció de les xoperes per obtenir una matèria primera orien-tada fonamentalment a la indústria del desenrotllament. Està en crisi aquesta populicultura tradicional? La resposta podria ser positiva si ens atenim a les creixents restriccions ambientals que sorgeixen en molts països per al cultiu productiu del pollancre, a la tendència descendent del preu de la fusta des de l’any 2008 i a l’aparent estancament tecnològic en l’aparició de nous clons produc-tius i d’ús generalitzat. No obstant això, les projeccions futures de la FAO per a l’horitzó 2020-2030 (Le-bedys i Kollert, 2010) assenyalen un augment de la producció de les indústries consumidores de fusta de pollancre a Europa.

En aquest context resulta important conèixer i poder predir amb certa exactitud la producció d’una xopera al llarg del temps. Aquestes pautes de creixement s’han expressat tra-dicionalment mitjançant taules de producció o tarifes de cubicació amb

classifi cació de productes, és a dir, amb el volum de fusta obtingut dis-tribuït entre diferents destinacions. Pot acceptar-se, de manera gene-ral, que el volum total en biomassa llenyosa, a l’edat de tallada, d’un arbre sotmès a aquestes condicions s’hauria de repartir de forma òptima entre: el 18% que compon el seu brancatge, el 8% (fusta de dimen-sions de 8 a 14 cm) que es destina a tauler aglomerat o pasta, el 10% (di-mensions de 14 a 20 cm) destinat als usos anteriors i/o a serrada prima (poc competitiva enfront del pi) i el 64% restant, al qual s’aplica la tècnica del desenrotllament, procediment amb què el producte adquireix un valor més elevat.

El maneig de les taules exigeix el coneixement de la grandària dels arbres, la qual, pel que fa al rodal, s’expressa tant en alçària (alçària dominant) com en diàmetre (àrea basal). No obstant això, les repo-blacions de pollancre ofereixen una singularitat en el sentit que, per tractar-se de clons i plantar-se amb espaiament defi nitiu (no es

L’àrea d’estudi es va localitzar a la vall mitjana del riu Cinca (provín-cia d’Osca) i es va distribuir sobre terrenys de ribera que són propietat de la Diputació General d’Aragó i presenten sòls de tipus al·luvial (Xe-rofl uvent oxiàqüic).

La populicultura general que s’aplica a la zona es caracteritza pels aspectes següents:

Plantació superfi cial amb material de reproducció d’1 any d’arrel i tija (R1T1) a espaiament de 6 x 6m (278 peus/ha)

Reg a manta cada 2-3 setmanes durant els mesos de període ve-getatiu i en dosis de 2.000 m3/ha/vegada (al voltant de 12.000 m3 d’aigua a l’any)

Llaurada superfi cial anual durant els primers anys i periòdica els anys posteriors

Sense fertilització ni aclarides

Podes de guiat durant els 3-4 pri-mers anys, complementades amb podes de neteja del tronc en 3 o 4 intervencions fi ns a arribar als 6-8m d’alçària

Torns de tallada al voltant dels 12-15 anys

Les dades per a la construcció de la funció de transició es van obtenir de 158 parcel·les permanents remesura-des anualment (49 per al clon I-214, 58 per a MC i 51 per a Luisa Avan-zo), de disseny rectangular i superfí-cies variables de 144 a 576 m2, i edats compreses entre 1 i 17 anys. Les da-des per a la construcció dels mòduls

La destinació per desenrotllament (a la imatge, indústria de contraxapat) requereix fusta sense nusos, la qual cosa exigeix l’execució de podes a edats joves

El sorgiment d’el·lipticitat a les trosses comporta cert percentatge de fusta desaprofi tada en el procés de tornejat

Dispositiu experimental a Alcolea de Cinca (Osca) amb diferents clons (s’aprecia que alguns ja han perdut la fulla), sistemes de poda i dosi de reg a manta

practiquen aclarides), l’àrea basal resulta un bon predictor de la qua-litat d’estació del rodal (Bravo et al., 1996).

Sobre aquestes premisses (evitar ha-ver de mesurar les alçàries dels peus, atès que són valors que, a causa de la seva imprecisió, comprometen les estimacions que puguin fer-se amb posterioritat), s’ha desenvolupat una aplicació informàtica (Rodrí-guez et al., 2010) que permet predir el volum de fusta (distribuït entre els percentatges de desenrotllament i serrada) que presenta una pollan-creda al llarg del seu torn a partir tan sols del diàmetre dels arbres. El fo-nament és un model estàtic de rodal basat en tres mòduls íntimament relacionats: funció de transició per predir l’àrea basal (G), model per es-timar l’alçària mitjana (H) a partir de l’àrea basal i una equació de volum comercial basada en l’alçària mitjana i l’àrea basal. Finalment es va con-trastar si existien diferències en la producció dels tres clons estudiats (I-214, MC i Luisa Avanzo).

www.gencat.cat/dmah/cpfVisiteu-nos a:

El Centre de la Propietat Forestalactualitza el seu web amb

una nova imatge gràfi ca i

nous continguts

Ja està disponible laMemòria d’Activitats 2009 del Centre de la Propietat Forestal.opietat Forestal.

Podeu consultar-la, en versió electrònica, al nostre web.

62 silvicultura6 62 silvicultura 7

AgraïmentsVolem expressar el nostre reconeixement a la Diputa-ció General d’Aragó pel seu suport a aquesta investigació, així com també al Ministeri de Ciència i Innovació, que la va fi nançar a través del projecte AGL2006-03469 del Pla nacional d’R+D+I.

GESTIÓ I PLANIFICACIÓ FORESTALGESTIÓ I PLANIFICACIÓ FORESTAL

Resultats i interpretació

En aquest treball es presenta un resum dels resultats obtinguts en la publicació de Rodríguez et al. (2010). L’elaboració del model de producció es va basar en el contrast de diferents formulacions matemàtiques amb la fi nalitat d’utilitzar la que millors resultats presentés per a cada clon. Es van contrastar quatre models del tipus àrea basal-edat, quatre models del tipus alçària mitjana - àrea basal i tres equacions de volum comercial. Es va determinar una edat de re-ferència de 8 anys comú als tres clons i un interval màxim de projecció (per mantenir un error de predicció menor del 20%) de 6 anys en Luisa Avanzo i MC, i de 3 anys en I-214.

El test realitzat per comparar diferèn-cies entre els tres clons estudiats va mostrar diferències signifi catives en tots els casos, i va evidenciar que Luisa Avanzo és el més productiu a la zona d’estudi. Si es considera una qualitat d’estació mitjana (p. e., 15 m2/ha a l’edat de 8 anys) i un torn de 12 anys, la producció de Luisa Avanzo supera en un 29,9% la d’MC i en un 35,0% la d’I-214. Aquestes di-ferències s’expliquen, principalment, perquè el seu patró de creixement en àrea basal presenta més creixement juvenil que la resta de clons. Per al-tra banda, en el cas de Luisa Avanzo la relació H-G és similar a la d’MC, però molt diferent a la d’I-214, ja que aquest últim és un clon que tendeix a

créixer menys en alçària i, per tant, és menys esvelt que la resta. Finalment, les diferències en l’equació de volum comercial no són gaire marcades, en-cara que cal destacar que Luisa Avan-zo resulta el més cilíndric.

Tot i que l’ús d’una única funció de transició (relació entre l’àrea basal i l’edat) només condiciona la preci-sió en un 11% respecte a la inclusió d’una altra nova funció de transició basada en l’alçària dominant, això comporta una disminució considera-ble dels costos d’inventari. Aquesta aplicació, que ofereix una contras-tada precisió si tenim en compte el seu baix cost, es pot descarregar a la web de la fundació Cesefor (http://www.cesefor.com/descargabiblioteca.asp?codArchivo=708).

restants (relació H-G i equació de volum comercial) es van obtenir de 498 parcel·les temporals (109 per a I-214, 272 per a MC i 117 per a Luisa Avanzo) mitjançant un mostreig sis-temàtic en tota la zona d’estudi. Tot això va conduir a un model de pro-ducció estàtic pel que fa al rodal.

Bibliografi a:

BRAVO, F.; GRAU, J. M., GONZÁLEZ-ANTOÑANZAS, F. 1996. Análisis de modelos de producción para Populus x euramericana en la cuenca del Duero. Invest. Agr.: Sist. Recur. For 5 (1), 77-95.

LEBEDYS, A.; KOLLERT, W. 2010. Recursos y mercados de álamo desde la perspectiva europea. Primer Encuentro de Populicultores de Europa-USSE, Valladolid.

RODRÍGUEZ, F.; PEMÁN, J.; AUNÓS, A. 2010. A reduced growth model based on stand basal area. A case for hybrid poplar plantations in northeast Spain. Forest Ecology and Management 259, 2093-2102.

Álvaro Aunós Universitat de Lleida

Francisco Rodríguez Fundació Cesefor (Junta de Castella i Lleó)

Jesús Pemán Universitat de Lleida

Aplicacions del LiDARals inventaris forestals

El LiDAR

El LiDAR (Light Detection And Ranging) és un sistema de telede-tecció actiu, instal·lat normalment sobre avions o helicòpters, basat en un sensor que emet un pols de llum làser i mesura el temps que triga aquest pols a arribar a una su-perfície i tornar al punt d’emissió. El sensor emet polsos de llum de forma continuada i capta els seus retorns. El temps que triga a tornar la llum permet calcular la distància que hi ha fi ns a l’objecte i, en con-seqüència, la seva altura respecte a un nivell de referència horitzon-tal. Així, aquest sistema aporta un model tridimensional del territori que s’ha sobrevolat (fi gura 1).

Figura 1. Representació tridimensional del núvol de punts LiDAR d’una zona del Parc Natural del Montseny.Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’ICC.

El LiDAR suposa un avantatge respecte als sistemes clàssics de teledetecció, ja que es pot utilitzar sota condicions atmosfèriques ad-verses i, quan es combina amb un receptor GPS, no necessita punts de suport, la qual cosa permet una ràpida recollida de dades. A més, pot penetrar força dins de les co-bertes vegetals, característica que el converteix en l’única eina de teledetecció capaç de determi-nar simultàniament el terreny i la vegetació. Aquesta tecnologia no és nova, sinó que es va començar a desenvolupar a la dècada dels setanta en els programes duts a terme per la NASA, però el seu ús no es va estendre fi ns als anys vuitanta gràcies al desenvolupa-ment dels GPS, el desenvolupa-

ment de rellotges d’alta precisió i els sistemes de mesura inercials (IMU). Aquests tres avenços van permetre, respectivament, els as-soliments següents: l’alta precisió posicional, la mesura de retorn del pols làser i el càlcul de l’actitud del sensor requerida per a l’ús del LiDAR. Gràcies a la millora de la tecnologia i a l’abaratiment dels costos, aquest sistema s’ha començat a utilitzar de manera generalitzada des de fa poc temps. Actualment, s’estan avaluant les possibilitats i les aplicacions d’aquestes dades en diferents ti-pus d’ecosistemes. En aquesta línia, una de les aplicacions més estudiades és l’estimació dels paràmetres d’inventari forestal.

62 silvicultura8 62 silvicultura 9GESTIÓ I PLANIFICACIÓ FORESTALGESTIÓ I PLANIFICACIÓ FORESTAL

Un inventari forestal es defi neix com el conjunt de procediments destinat a proveir informació qua-litativa i quantitativa d’un bosc. Aquesta informació ajudarà en la presa de decisions.

Les dades d’aquests inventaris s’han obtingut, al llarg de dèca-des, amb una elevada inversió de temps i diners per part de les institucions i els centres de re-cerca. Com a exemple d’aquests inventaris, es pot citar l’Inventari Forestal Nacional (IFN), realit-zat per l’actual Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí (MARM), o l’Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya (IEFC), realitzat pel Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). Aquestes dades són necessàries, no només per obtenir dades estadístiques per a la gestió forestal, sinó també com a font per a estudis en el camp de la biodi-versitat, la dinàmica forestal, el canvi global o els incendis.

Els inventaris forestals Què aporta el LiDAR als inventaris forestals?

L’avantatge més clar del LiDAR és que proporciona la possibilitat d’elaborar un inventari del bosc de forma exhaustiva sobre el territo-ri, en lloc de fer un mostreig a par-tir de parcel·les. Però el LiDAR també suposa un abaratiment de costos fi nals, la millora en la pre-cisió i la possibilitat de generar cartografi a precisa dels inventa-ris forestals. A més a més, amb aquest sistema es pot mesurar tant l’altura de la part alta de la vegeta-ció com l’altura del terreny, la qual cosa permet calcular l’alçària de la vegetació, fi ns i tot –i si les con-dicions en la presa de dades són adequades– en zones de vegetació densa.Malgrat el potencial del Li-DAR, la majoria d’aquests estudis s’han dut a terme en boscos de taigà o boscos caducifolis del nord d’Europa, mentre que gairebé no se n’ha fet cap en ecosistemes de tipus mediterrani. En boscos nord-europeus s’han obtingut bons resultats en l’estimació de paràmetres d’inventari forestal. Paràmetres com l’alçària, la posi-ció del tronc, els volums, l’alçària mitjana del rodal, el DBH (Dia-meter at Breast Height) i l’àrea basal es poden mesurar o infe-rir a partir de dades LiDAR. En els boscos mediterranis encara queda un llarg camí per recórrer per determinar les possibilitats d’aquesta tecnologia. D’altra ban-da, s’hauria d’avaluar quins parà-metres es poden estimar i quins no, les diferències entre els tipus de bosc, el nivell d’escala (arbre o parcel·la) en funció de la den-sitat de punts LiDAR i les possi-bilitats d’obtenció de cartografi a d’aquests paràmetres forestals.

En aquesta línea, el grup de recer-ca GRUMETS del CREAF-UAB va fer, amb la col·laboració de l’Institut Cartogràfi c de Catalunya (ICC), que va efectuar el vol, un estudi en el qual es plantejaven totes aquestes preguntes per a tres boscos de Quercus ilex L. subsp ilex, Fagus sylvatica L. i Pinus halepensis L. a Catalunya. El vol realitzat per l’ICC té una longitud d’uns 65 km i una amplada d’1 km, i comprèn el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i el Parc Natural del Montseny.

L’estudi va mostrar que els parà-metres que es podien estimar mi-llor a escala de parcel·la amb les estadístiques del LiDAR –alçada màxima (Màxim), alçada mitja-na (Mitjana), desviació estàndard (Sd), percentils (P), alçada mitjana (Mitjana) i coefi cient de penetra-ció (CP)– eren l’alçada màxima, el volum de capçada i la biomassa de fusta. A més, els models obtin-guts van ser molt satisfactoris, per la qual cosa es pot afi rmar que el LiDAR permet estimar amb exac-titud aquests paràmetres en boscos mediterranis. D’altra banda, els paràmetres de l’alçada de la base de la capçada, el DBH i la biomassa foliar no es van aconseguir estimar tan ajustadament, encara que els resultats no van ser dolents i pos-siblement es podrien millorar amb un LiDAR amb més densitat de punts. Per una altra banda, l’anàlisi realitzada sobre el nivell d’escala va demostrar que la densitat de punts LiDAR que s’havia fet ser-vir, de 0,5 punts/m2, és insufi cient per treballar amb individus, però sufi cient per treballar a escala de parcel·la de 10 m de radi. A més, la separació per espècies va mostrar diferències, però eren menors del que s’esperava (vegeu taula 1).

Paràmetre forestal Espècie

Estadístic LiDAR Individu

R2Individu

Estadístic LiDARParcel·la

R2Parcel·la

Alçada màxima Total Màxim 0,607 P 90% 0,923

Quercus ilex Màxim 0,384 P 80% 0,858

Fagus sylvatica Màxim 0,386 P 80% 0,823

Pinus halepensis Màxim 0,243 P 80% 0,869

Alçada de la base de la capçada

Total P 80% 0,258 Sd 0,496

Quercus ilex P 80% 0,297 P 30% 0,570

Fagus sylvatica P 80% 0,219 P 40% 0,611

Pinus halepensis P 80% 0,298 P 60% 0,662

Volum de capçada Total Màxim 0,296 Màxim 0,758

Quercus ilex Màxim 0,119 Màxim 0,464

Fagus sylvatica Màxim 0,141 Màxim 0,496

Pinus halepensis Màxim 0,128 Màxim 0,392

DBH Total Màxim 0,152 P 20% 0,389

Quercus ilex Màxim 0,191 P 20% 0,339

Fagus sylvatica Màxim 0,214 P 20% 0,233

Pinus halepensis Màxim 0,108 P 10% 0,314

Biomassa de fusta Total Màxim 0,321 Mitjana 0,815

Quercus ilex Màxim 0,247 Mitjana 0,964

Fagus sylvatica Màxim 0,240 Mitjana 0,750

Pinus halepensis Màxim 0,165 P 60% 0,746

Biomassa foliar Total CP 0,043 Sd 0,466

Quercus ilex CP 0,086 CP 0,476

Fagus sylvatica CP 0,027 Sd 0,272

Pinus halepensis CP 0,076 CP 0,586

Taula 1: Models dels millors estimadors LiDAR

En un futur, s’hauria d’explorar més l’efecte diferencial dels diversos ti-pus d’estructura dels boscos sobre els models d’estimació dels paràmetres forestals. Finalment es pot concloure que, sobre la base de la nostra expe-riència, el LiDAR és una eina molt potent per realitzar inventaris fores-tals i que, mitjançant la millora de les tecnologies i dels algorismes de trac-tament de les dades, les aplicacions del LiDAR als estudis forestals en ecosistemes mediterranis són molt prometedores per a l’actualització dels inventaris i la millora dels models d’incendis, d’infl amabilitat i de distri-bució d’espècies.

Victor ZaldoDept. de Geografi a. Edifi ci B, Universitat Autònoma de Barcelona

Gerard MoréCentre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). Edifi ci C, UniversitatAutònoma de Barcelona

Xavier PonsDept. de Geografi a. Edifi ci B,Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). Edifi ci C, Universitat Autònoma de Barcelona

62 silvicultura10 62 silvicultura 11ENGINYERIA I TECNOLOGIA FORESTALENGINYERIA I TECNOLOGIA FORESTAL

Innovació en la seguretat viària: barreres mixtes de fusta i acer

La gran mobilitat que hi ha avui en dia amb el transport per carretera i l’aposta ferma de les administracions per fer millores en la seguretat viària han fet que sigui habitual la implantació de barreres de seguretat a moltes carreteres.

La major part d’aquestes barreres de seguretat són «biones» metàl·liques homologades d’alta resistència als impactes ocasionats pels vehi-cles.

Ara bé, en els darrers temps també s’està im-plantant un nou tipus de barrera de seguretat mixta de fusta i acer. L’ús d’aquest tipus de barreres, que queden més integrades visual-ment en el medi, també és interessant des del punt de vista de buscar noves sortides als nos-tres productes forestals.

La barrera de seguretat mixta de fusta i acer és una barrera dissen-yada per contenir vehicles en cas d’impactes laterals i està compos-ta, bàsicament, per un travesser horitzontal de fusta de secció rec-tangular armat interiorment amb un perfi l metàl·lic d’acer i suportat a certa altura per muntants ver-ticals metàl·lics d’acer recoberts externament per una banda de fusta.

Descripció de la barrera mixta de fusta i acer

Característiques constructives

Des del punt de vista de la cons-trucció de la barrera, per a la fabri-cació de les peces de fusta serra-da que componen el travesser i les fundes del muntant es pot fer servir de referència els criteris de qualitat establerts en la norma UNE 56544. Pel que fa a les peces metàl·liques, es pot fer servir de referència la norma UNE-EN 10025. Tots els elements de fusta han de rebre un tractament de preservació contra la degradació biòtica produïda tant per fongs com per insectes. El tractament de pre-servació de la fusta s’ha de realitzar d’acord amb la norma UNE-EN-335 (seccions 1 i 2). El producte d’impregnació emprat en el tracta-ment haurà d’estar inscrit en el Re-

gistre de Plaguicides de la Direcció General de Salut Pública i Sanitat Exterior del Ministeri de Sanitat i Política Social. D’altra banda, i se-gons la norma UNE-EN ISO 1461, els elements metàl·lics han de rebre un tractament de protecció contra la corrosió, com ara la galvanització en calent per immersió.

Els tractaments de preservació de la fusta i el tractament de protec-ció contra la corrosió de les parts metàl·liques són el factor clau en la durabilitat de les peces. Per obtenir una quantifi cació dels anys de durada de les barreres cal tenir en compte les condicions específi ques de la ubica-ció de la barrera i les característiques concretes dels tractaments de pro-tecció aplicats pels fabricants. Per a l’avaluació de la durabilitat dels ele-ments metàl·lics és aplicable la nor-ma UNE-EN ISO 14713. Pel que fa als elements de fusta, el producte de tractament ha de verifi car la seva efi càcia per a la classe de risc 4 i ha de complir les especifi cacions míni-mes defi nides en la norma UNE-EN 599-1. La permanència mínima ga-rantida del producte en la fusta ha de ser de 15 anys.

La barrera mixta de fusta i acer com-bina la capacitat de contenció de l’acer amb les qualitats estètiques naturals de la fusta. D’aquesta ma-nera té un ampli camp d’aplicació en molts tipus de carreteres. Actual-ment, l’únic inconvenient d’aquestes barreres és que acostumen a tenir un preu més elevat que les barreres simples d’acer; per això ens limita-rem a destacar-ne l’ús a les carreteres que es trobin en zones rurals, parcs naturals, zones urbanes, etc.

Ús i aplicacions freqüents

Comportament davant de l’impacte dels vehicles

És important que, per tal que la ba-rrera de seguretat doni les garanties de seguretat viària requerides, tingui els certifi cats d’homologació corres-ponents. Per obtenir aquesta homo-logació cal haver superat amb èxit els assajos de contenció de xoc a escala real segons la norma Europea UNE-EN 1317-2.Un exemple seria l’empresa AVF (Aplicacions Viàries de la Fusta, SA), que disposa de la barrera BEAM-N-S4R amb certifi cat d’homologació.

Altres sistemes de contenció

En aquest article hem fet una descrip-ció concreta de la barrera de seguretat mixta de fusta i acer perquè és una estructura de contenció que, si està homologada, pot ser competitiva da-vant els sistemes de contenció més habituals fabricats exclusivament en acer. Ara bé, cal destacar que al mer-cat hi ha altres sistemes de contenció fabricats exclusivament en fusta que poden tenir utilitat en zones en què no es requereixen resistències tan ele-vades als impactes de vehicles.

Per saber-ne més:

AVF Aplicacions Viàries de

la Fusta, SA

Maderas Cunill, SA: www.

macusa.es

Serradora Boix, SL: www.

serradoraboix.com

Equip Tècnic Santandreu,

SA: www.grup-ets.com

Web de l’Observatori

Forestal Català:

www.observatoriforestal.catAlbert BorrellAssessor Tècnic Forestal del CPF

Classifi cació de la fusta en

peu. Aplicacions i trans-

formació de la fusta dels

boscos catalans. Editat pel

Consorci Forestal de Cata-

lunya.

Barrera mixta de fusta i acer instal·lada als peus del Tibidabo

62 silvicultura12 62 silvicultura 13BOSC I MEDI AMBIENTBOSC I MEDI AMBIENT

Una política forestalmés enllà de les catàstrofes

En els darrers anys, Catalunya ha pa-tit fenòmens meteorològics extrems amb una periodicitat gairebé anual. Si el 2010 han estat les nevades, a les darreries del 2008 i l’inici del 2009 foren els episodis de bufaruts, ven-tades i un altre cop nevades. Durant el 2005 una sequera extrema va col-pejar el territori, mentre que el 2006 tornaren les nevades que van danyar grans extensions de superfície fores-tal arbrada. Episodis meteorològics intensos, com els exposats anterior-ment, acompanyats d’estius espe-cialment càlids, secs i amb episodis de forts vents, creen les circumstàn-cies favorables per als grans incendis forestals. Després sempre s’arriba a les mateixes consideracions, sense entrar en profunditat en l’arrel de la problemàtica: l’abandonament dels espais rurals. Aquest abandonament

Una vegada més, els fenò-mens meteorològics ex-trems, en aquest cas el temporal de neu del mes de març d’enguany, han posat de manifest la situa-ció de gran fragilitat en què es troba el bosc català. És en aquestes situacions quan afl oren totes les pre-diccions catastròfi ques i, alhora, es desperta el te-mor als incendis forestals i els seus efectes. És llavors quan es reclama rapidesa i s’accentua la gravetat de la situació, com si aques-ta fos conseqüència, no-més, del darrer fenomen meteorològic i com si els desequilibris forestals es poguessin resoldre en un espai de temps breu i amb actuacions puntuals.

de l’espai rural, no tan sols ofereix les circumstàncies adequades perquè la vulnerabilitat del territori davant episodis meteorològics adversos o in-cendis sigui molt elevada, sinó que, a més, com ha quedat sufi cientment provat, en situacions amb una ele-vada càrrega de combustible amb poques infraestructures i molta urba-nització difusa en l’espai rural, els tre-balls d’extinció són molt complexos. Cal incidir, doncs, en la necessitat d’aprofundir en un model de gestió i ocupació del territori més racional i sobre una base més global que el que tenim ara.

En aquest context, quan arriba una catàstrofe associada als incendis, les nevades, les ventades, la sequera o les malures ens adonem que els cri-teris seguits per maximitzar els valors

Cal incidir en un model de gestió i ocupació del territori més racional i sobre una base més global que el que tenim ara

EVOLUCIÓ DELS AJUTS ORDINARIS A LA GESTIÓ FORESTAL SOSTENIBLE I DELS AJUTS EXTRAORDINARIS

ANYS2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

IMPO

RT AT

ORGA

T M€

0.0

2.0

4.0

6.0

8.0

10.0

12.0

CONVOCATÒRIES 2001-2010 % ORDINÀRIES % EXTRAORDINÀRIES92.395.139 74,8 25,2

PERÍODE 2001-2006 % ORDINÀRIES % EXTRAORDINÀRIES52.122.139 81,2 18,8

PERÍODE 2007-2010 % ORDINÀRIES % EXTRAORDINÀRIES40.273.000 66,5 33,5

ANY 2010 % ORDINÀRIES % EXTRAORDINÀRIES15.500.00 38,7 61,3

ambientals i socials no sempre han estat els més encertats, i que sovint tenen una part de responsabilitat d’aquesta situació de fragilitat extre-ma en què es troben els nostres bos-cos, cada vegada més vulnerables pel seu estat d’abandonament, i exposats a una freqüentació i un aprofi tament terciari que van a l’alça.

Mai no trobem el moment d’ocupar-nos prou del bosc: en temps de crisi perquè es considera que es tracta d’una despesa prescindible davant l’allau de necessitats que ens vénen a sobre; i, en temps de bonança, perquè el bosc es considera com un santuari que cal protegir de la fal·lera productiva i mercantilista general, i s’arriba al punt de qüestionar qualse-vol aprofi tament forestal que tingui per objectiu el rendiment econòmic.

subvencions ordinàries

subvencions extraordinàries

Després dels fenòmens catastròfi cs sempre

s’arriba a les mateixes consideracions sense

entrar en profunditat a l’arrel de la problemàtica:

l’abandonament de l’espai rural

62 silvicultura14 62 silvicultura 15BOSC I MEDI AMBIENTBOSC I MEDI AMBIENT

Ja fa molts anys que sentim els efec-tes persistents d’un model econòmic que ha deixat de banda les econo-mies rurals en general i la forestal en particular. El futur associat a la gran importància dels boscos com a paisatge i com a grans parcs naturals del país, que sovint se’ns ha venut com a engrescador, se’ns ha girat en contra i ha imposat cada vegada més limitacions a les economies rurals, però sense cap contrapartida que pugui suposar una compensació per la prestació d’aquests serveis am-bientals i socials que ara s’ofereixen de forma gratuïta. El preu d’aquests serveis és, doncs, encara més baix que el dels productes forestals.

Per tant, per millorar la salut dels nostres boscos i disminuir-ne la vulnerabilitat no n’hi ha prou amb actuar amb tractaments correctius: cal incidir en accions encaminades a una gestió a mitjà i a llarg termini, constant i planifi cada. Cal una polí-tica forestal que no es plantegi de

forma reactiva, sinó que disposi d’instruments que permetin dur a terme aprofi taments i inversions en les èpoques de bonança i, en les de crisi, disposar dels fons necessa-ris per abordar les excepcionalitats derivades de les catàstrofes asso-ciades al clima i a l’ús. El mercat de la fusta i la llenya, així com el dels productes forestals no fus-ters, no és, actualment, sufi cient per garantir la gestió dels boscos catalans. Cal buscar uns planteja-ments multifuncionals que han de ser assumits i aprofi tats pel conjunt de la societat, la rural i la urbana. La valoració d’aquests serveis ha de comportar el retorn de part de les externalitats positives al bosc que les ha generat i al seu titular, de manera que es pugui retribuir la gestió forestal amb el cost dels ser-veis que el bosc fa per a tots.A Catalunya, on més del 80% de la propietat forestal és privada, la pro-blemàtica associada a la prestació d’un servei públic en terrenys de

Antoni FarreroDirector gerent del CPF

A Catalunya la problemàtica

associada a la prestació d’un servei

públic en terrenys de propietat privada agafa una rellevància especial. I, en aquesta

tasca, la llavor del CPF ha estat decisiva

Cal una política forestal que integri «totes» les funcions del bosc. Una política forestal més enllà de les catàstrofes. Perquè aquestes noacabin gestionant el territori

No podem replantejar un canvi d’estratègia en la política forestal sense incloure la perspectiva de la indústria i el mercat de productes forestals

Per reactivar el mercat de la fusta i la llenya es necessita incidir en plantejaments multifuncionals que han de ser assumits i aprofi tats pel conjunt de la societat, tant urbana com rural

propietat privada agafa una relle-vància especial. I, en aquesta tas-ca, la llavor del CPF ha estat deci-siva, tant des del punt de vista de la planifi cació com de l’aplicació de les mesures de foment i inno-vació, i de transferència de tecno-logia.

Però tota aquesta feina llarga i cos-tosa que el bosc i el país necessiten serà sempre inabordable si no es té en compte la valoració dels produc-tes. En aquest canvi d’estratègia és obligat incloure la perspectiva de la indústria i el mercat de pro-ductes forestals. Com és sabut, l’ús de la fusta catalana com a element estructural en construcció, equipa-ments, etc., ha perdut protagonis-me. No obstant això, el canvi de rumb en la consciència ambiental i la voluntat d’integrar desenvolu-pament econòmic i conservacio-nisme, juntament amb l’evident esgotament de les energies no re-novables i les conseqüències ne-gatives del canvi climàtic, haurien de servir per donar una empenta al mercat dels productes forestals, més ecològics, més renovables i amb un potencial estètic i funcio-nal considerable. A més, perquè tot això es faci de forma compatible amb un ús social del bosc privat i amb la prestació dels serveis ambientals que aquest bosc ofereix, cal una política fo-restal que lligui productors, rema-tants, industrials i usuaris. Una po-lítica forestal que integri «totes» les funcions del bosc: ambiental, social i econòmica. Una política forestal més enllà de les catàstro-fes. Perquè les catàstrofes no aca-bin gestionant el territori.

62 silvicultura16 57 silvicultura 17CONEIXEMENT I INNOVACIÓCONEIXEMENT I INNOVACIÓ

Química verda:S’està produint un canvi de tendència global. Les tesis de la química verda2

prenen força en el si de la indústria química. A més, empesos pels canvis legislatius europeus en matèria de productes químics, busquem nous recursos renovables. Altres motius que també han fet orientar la mira-da altra vegada cap als recursos fo-restals són l’excessiva dependència dels productes derivats del petroli juntament amb la nova tendència a l’alça del preu del cru, els problemes mediambientals derivats de l’ús de recursos fòssils i, també, els desequi-libris socioeconòmics originats per la producció dels biocombustibles agrí-coles, que han interferit en el mercat alimentari mundial. Actualment els esforços se centren a aconseguir carburants líquids de bio-massa cel·lulòsica, els anomenats bio-combustibles de segona generació. Tècnicament ja existeixen dotzenes de maneres d’aconseguir-los i, tot i que caldrà veure quina serà la més efi cient, als Estats Units i al Canadà ja s’estan desenvolupant les primeres plantes demostratives. Així doncs, la nova situació obre un nou horitzó d’oportunitats: la viabi-litat de l’ús de la biomassa forestal podria dur, no només a transformar biomassa forestal en energia (elèc-trica o tèrmica), sinó també a obtenir unitats integrades que aprofi tarien diversos tipus de biomassa (forestal i també agrícola) per transformar-la tant en energia com en diversos productes químics, energètics i ma-terials. Aquestes transformacions es farien per mitjà dels diversos proces-sos integrats que optimitzen l’ús dels subproductes i que es duen a terme a les biorefi neries.

L’enginyeria química està fent grans progressos i, actualment, a més de l’antic procés de carbonització, la fus-ta pot ser sotmesa a altres processos químics: la hidròlisi enzimàtica, di-versos tipus de piròlisi i altres proces-sos innovadors com el desenvolupa-ment de nous enzims capaços de tractar la biomassa forestal i de noves tècniques de fermentació. Mitjançant aquests processos es poden obtenir bioalcohols com l’etanol i el metanol, i altres productes d’interès.

Per piròlisi, es pot degradar la matèria orgànica en tres fases: gasosa, líquida (biooli) i sòlida o coc (char). La fase gasosa permet generar electricitat, calor i fred a partir de combustió o gasifi cació, i, a més, pot servir de base per a la síntesi de líquids com-bustibles com el metanol, que pot alimentar motors de combustió inter-na. El biooli, a part d’un elevat valor energètic, conté fi ns a 150 productes diferents d’interès industrial: àcids, sucres, aldehids, alcohols, cetones,

En un passat molt recent, la fusta dels boscos s’utilitzava per obtenir industrialment compostos químics: àcid acètic, formol i metanol, oli de creosota, fenols, creosols, furfural, brea... Però el desenvolupament de la tecnolo-gia de transformació del petroli i l’abaratiment del cru que va iniciar-se als anys vuitanta van permetre obtenir aquests productes de les refi neries de petroli i de forma més competitiva, i va abandonar-se la síntesi química a partir de material forestal. Actualment, la situació de crisi de les indústries forestals (que ja pot considerar-

La valorització de la biomassa fores-tal per a l’ús energètic és actualment la més gran esperança per donar sor-tida a la fusta dels nostres boscos. En aquest sentit, nombrosos estudis i projectes s’han centrat a explorar la viabilitat de generar energia tèrmica o elèctrica o combinada (cogenera-ció) pel mètode de la combustió di-recta, un procés termoquímic senzill d’oxidació aeròbica.

No obstant això, ja s’han començat a plantejar altres usos de la biomassa fo-restal. En les conclusions del 2n Con-grés Forestal Català ja s’apuntava que podem obtenir substàncies quími-ques del bosc que ara s’obtenen dels derivats del petroli. Que els arbres són fàbriques químiques naturals que desaprofi tem, que cal recuperar l’extracció d’aquests productes de la fusta amb més valor afegit. També

Què cal fer amb la biomassa forestal?

altres jornades tècniques1 han conclòs que s’albiren vies de desenvolupament de la biomassa en el context de la química verda, i es detecta la necessitat de trobar un espai de debat on els agents del sector es puguin trobar amb l’objectiu d’integrar i conciliar demandes en nous usos de la biomassa.

1 «Química verda: què fem amb els boscos a Catalunya», 8 de juny del 2009.

Noves tendències, noves oportunitats

fenols, compostos oxigenats, esteroi-des i hidrocarburs. La char, a més de tenir un elevat poder calorífi c (20 MJ/kg), pot ser un excel·lent combusti-ble per a aplicacions domèstiques i industrials, però també es pot utilit-zar per obtenir altres productes, com els carbons actius d’altes prestacions i fertilitzants.

2 Green Chemistry: Theory and Practice», Paul Anastas i John Warner, 1995.

La viabilitat de l’ús de la biomassa forestal podria dur a obtenir unitats integrades que aprofi tarien biomassa per transformar-la en diversos productes químics, energètics i materials

tendències i oportunitats a Catalunya

se crònica) ha propiciat una creixent acumulació de biomassa als boscos que ja tothom entén com un problema, no només econòmic, sinó també me-diambiental i social.

62 silvicultura18 CONEIXEMENT I INNOVACIÓ 57 silvicultura 19CONEIXEMENT I INNOVACIÓ

Quim SerraTècnic forestal del CPF

Noves modalitats d’hidròlisi, com la piròlisi enzimàtica, permeten obte-nir alcohols de la biomassa forestal, sobretot de frondoses, a partir de pen-toses. Per solvòlisi es poden obtenir terpens. La innovació en processos químics és ràpida i s’estan obrint moltes possibilitats. Com a exemple d’innovació en altres aplicacions, investigacions recents als Estats Units apunten noves oportunitats per als cultius lignocel·lulòsics forestals en descobrir nous usos per a la cel·lulosa, com ara l’obtenció directa de glicol d’etilè, un important producte derivat del petroli i utilitzat per fer fi bres de polièster i resines per a la indústria del plàstic, així com anticonge-lants.

A Catalunya, el Dr. Jordi Bartrolí (degà de la facultat de Ciències de la UAB), juntament amb l’Institut de Carboquímica de Saragossa i l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB, encapçala des del 2009 una prova pilot que experi-menta la viabilitat de l’aprofi tament de biomassa forestal a partir d’un pro-cés de piròlisi «al buit» que obtindria biooli, un producte semblant al pe-troli, amb un gran valor calorífi c (17 MJ/kg) útil per a calderes i que no emet dioxines. Segons Bartrolí, una opció viable a Catalunya podria ser la producció de biooli amb petites plan-tes de piròlisi mòbils, amb capacitat per tractar 2 tones de biomassa al dia, que podrien adaptar-se perfectament a la realitat forestal del nostre país. Aquestes plantes es podrien combi-nar amb una planta de cogeneració elèctrica més gran (de 200 tones/dia) i que podria consumir el biooli gene-rat per les plantes mòbils.

La situació a Catalunya

Aquest projecte, desenvolupat en el marc d’un conveni amb el sector privat, inclou també una planta de-mostrativa per difondre la tecnologia en col·laboració amb el futur Museu del Bosc, a Sant Celoni, en el qual hi ha previst instal·lar una caldera capaç de consumir el biooli obtingut de les fases anteriors del projecte.

D’altra banda, Bartrolí impulsa la re-cerca en la tecnologia que permetria obtenir productes de més valor afegit per dissolució del biooli a partir d’un líquid iònic reutilitzable, fet que per-met separar els dos components ve-getals principals: la cel·lulosa, amb la qual es pot obtenir etanol, i la lignina, que pot utilitzar-se per a la producció de derivats químics.

La Fundació Agrícola Catalana i els Enginyers Industrials de Catalunya han impulsat la creació d’un grup de treball per estudiar l’àmbit de la

3 Consorcios Estratégicos Nacionales de Investigación Técnica. Ministerio de Ciencia e innovación.

química verda que agrupa represen-tants dels diferents agents del sector agrari. Amb el convenciment que la biomassa acumulada als boscos és una riquesa natural del país que s’ha d’aprofi tar, s’ha proposat engegar una iniciativa ambiciosa que permeti des-envolupar les proves que calguin per avançar cap a aquest objectiu. Una de les opcions que s’entreveuen seria a través de les convocatòries del pro-grama CÉNIT3, que fi nança grans projectes d’investigació industrial en sectors estratègics.

Avui dia, una nova indústria de la biomassa encara ha de superar en-trebancs tecnològics i fi nancers, però les bones perspectives han despertat l’interès en grans empreses del sec-tor energètic. A Catalunya no li falten hectàrees de bosc, i aquesta pot ser una aposta estratègica de futur per aconseguir convertir el que actual-ment és un problema en una opor-tunitat.

Esquema bàsic d’una instal·lació de piròlisis de biomassaPlanta mòbil que comercialitza l’empresa Agri-Therm Inc.

62 silvicultura20 62 silvicultura 21ACTUALITATACTUALITAT

El 15 de juny, tres mesos des-prés del temporal, la pràctica totalitat de les actuacions di-rectes portades a terme pel DMAH ja estaven fi nalitzades. Aquestes feines van suposar la intervenció de més de 600 persones adscrites a una qua-rantena d’empreses del sector. En total es va actuar a gairebé 15.000 ha, amb una inversió associada de 8.500.000 euros. Aquestes actuacions es van complementar, des de l’ACA, amb la intervenció en més de 51 quilòmetres de llera, amb un pressupost de 0,5 milions d’euros i una prolongació de 2 milions d’euros més derivats del pla de mobilització de la fusta iniciat l’any anterior.

El projecte Pirinoble, que compta entre els seus socis amb el CPF, que es va iniciar el setembre del 2009 i té una durada prevista de tres anys, ha activat recentment l’espai web (www.pirinoble.eu). Amb aquest web es posa a disposició de l’usuari una base de dades d’un ampli fons bibliogràfi c internacional sobre plantacions de fron-doses, es donen a conèixer els resultats obtinguts dels projectes i les fi txes tècniques que es desenvolupen en el marc del projecte Interreg, i s’estableix una xarxa de plantacions de frondoses a Espanya i França amb dos objectius: un de caire experimental amb la posada a punt i l’avaluació de l’adaptació de diferents espècies, tècniques de plan-tació i models productius i de gestió, i un objectiu demostratiu, on les plantacions seran la seu de jornades i sessions demostratives i de transferència destinades a propietaris i tècnics.

L’objectiu principal de l’Interreg Pirinoble és promoure la utilització de frondoses productores de fusta de qualitat que creixen a les àrees rurals de l’entorn pirenaic pel seu interès econòmic i ambiental amb el treball coordinat en tres eixos temàtics:

Millorar el coneixement de l’ecologia i l’adaptació de les espè-cies de frondoses productores de fusta de qualitat.

Desenvolupar i avaluar tècniques de plantació més sostenibles i res-pectuoses amb el medi.

Innovar en models de gestió de plantacions per promoure el seu valor productiu i ecològic.

Cada un d’aquests temes s’estudia mitjançant la bibliografi a, les publi-cacions existents (tècniques i divul-gatives), i l’observació de plantacions experimentals i demostratives.

La reacció del DMAH per restituir els danys ocasionats per les nevades del març del 2010 va ser immediata. Pocs dies després del temporal, a l’empara del Decret 43/2010, amb què el govern va aprovar un paquet de mesures urgents, ja es va començar a treballar en la contractació dels treballs de restauració de les principals infraestructures de preven-ció situades dins dels PPP (perímetres de protecció prio-ritària) de les zones afectades. Per la seva banda, el 30 de març, el Consell Rector del CPF va aprovar una convoca-tòria d’ajuts extraordinaris per als boscos privats afectats.

El mateix 15 de juny, data en què es considera iniciada l’època de màxim risc d’incendi, la convo-catòria d’ajuts extraordinaris del CPF ja estava resolta. En aquest cas es va dissenyar un model de concurrència competitiva on es valorava el grau de planifi cació de les fi nques i la capacitat de formar grans unitats d’actuació mitjançant agrupacions de pro-pietaris, fet que buscava crear unitats homogènies de paisatge per actuar-hi, augmentant, així, la funcionalitat de les tasques per pal·liar els danys. Aquest model va aconseguir una bona resposta per part del sector ja que el 52% dels expedients sol·licitats els van presentar propietaris reunits en agrupacions.

S’activa el web de Pirinoble, amb informació, base de dades i xarxa de plantacions de frondoses al territori

El CPF edita un glossari sobre terminologia forestal emprada en els IOF

Amb gairebé 20 anys d’experiència amb instruments d’ordenació fo-restal (IOF) i havent-ne aprovat més de 3.000, el CPF ha constatat que han estat molts els termes que s’han introduït, precisat i redefi nit. Així, dos dels nostres tècnics van iniciar un complet treball, meticu-lós i exhaustiu, en què van comptar amb la col·laboració d’importants experts, per afrontar la difícil tasca de recopilar, defi nir i precisar els ter-mes que han anat sorgint. La pràc-tica quotidiana, amb un diàleg ric i l’intercanvi de propostes i coneixe-ments entre silvicultors, tècnics i

centres de recerca i industrials, ha posat de manifest que certs termes estaven mancats d’una accepció cla-ra o s’utilitzaven inexactament.Des del CPF hem de felicitar Ri-card Farriol, responsable de planifi -cació, i Fèlix Mascort, assessor tèc-nic forestal, així com tota la xarxa de col·laboradors que han participat en el projecte. També volem agrair-los la seva tasca, que ha donat com a resultat una nova publicació que passa a engruixir la col·lecció dels manuals editats per la nostra insti-tució i de la qual ens sentim parti-cularment orgullosos.

La resposta del DMAH als greus danys ocasionats per la nevada del març del 2010

Finalment es van destinar 9,5 milions d’euros en concepte d’ajuts al bosc privat, la qual cosa va permetre atendre totes les sol·licituds corresponents a municipis amb alt risc d’incendi que tinguessin un mínim del 50% de la superfície planifi cada i presentades per agrupacions de propietaris. Aquestes ajudes han arribat a 658 propietaris, que s’han associat en 53 agru-pacions i que s’estenen a gaire-bé 10.000 hectàrees.

62 silvicultura22 62 silvicultura 23

Ja fa deu anys que GEIE FORESPIR va començar a ca-minar. En aquest període ha dut a terme un ampli pro-grama de cooperació forestal transfronterera, oferint serveis i desenvolupant projectes a banda i banda dels Pirineus. GEIE FORESPIR es va crear el 1999 en el marc d’un projecte cofi nançat per la iniciativa comunitària Interreg II amb l’objectiu de compartir els coneixements fomentant la cooperació i seguint, al mateix temps, una lògica de perímetre d’actuacions, defi nint dinàmiques d’actuacions tant locals com a escala de massís, depenent de cada cas i amb la fi nalitat de donar resposta als silvicultors.

Gemma Estany i Marc Costa, els tècnics que han coordinat el projecte, en la presentació del web

ACTUALITATACTUALITAT

El web Arrels. Conreus de sabers centralitza tota la informació, permet una forma de treball participativa i oberta i està adreçat entitats, em-preses i institucions vinculades a la recuperació i la difusió de la cultura rural catalana. És per tot això que, a més, servirà d’eina de difusió per a la població en general. Tal com va explicar Marc Costa, un dels tèc-nics que han dinamitzat el projecte, el dia de la presentació a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans: «El projecte vol difondre noves formes d’aplicació d’aquest coneixement en l’actualitat, entenent que aquest no sempre és vàlid i serveix per a tot arreu». El web es va presentar des-prés de mesos de treball en xarxa i diverses reunions de treball amb les entitats vinculades, entre les quals hi ha representants de l’Administració, grups de recerca, entitats de desen-volupament local, associacions per la recuperació i la difusió de la cultura rural i museus que han permès de-fi nir les línies de treball i abordar la col·laboració entre les diferents orga-nitzacions implicades, amb l’objectiu d’arribar a les 80 entitats. A banda del web, el projecte pretén editar un compendi de materials divulgatius que il·lustrin el conjunt de la cultura popular local.

El CPF visita Toulouseen el marc del desè aniversari de GEIE FORESPIR

El Centre de la Propietat Forestal va participar, com a soci de GEIE FO-RESPIR, en la jornada celebrada el passat 17 de juny a la seu del Con-sell Regional de Migdia-Pirineus, a Toulouse (França) i que comme-morava el desè aniversari. L’acte va consistir en una reunió interna amb representants dels nou socis que ac-tualment formen part de l’agrupació transfronterera: Offi ce National des Forêts, SODEMASA, CTFC, CRPF MP, CRPF LR, UGS, l’Associació d’Empreses Forestals Aragoneses i la CPB, a més de repre-sentants d’altres consells regionals de França i d’empreses del sector.

Al llarg del dia es va fer un ba-lanç dels deu anys de treball, es van exposar alguns dels projec-tes que s’estan duent a terme en l’actualitat i es van fer dues taules rodones que incloïen debats sobre el desenvolupament econòmic i el desenvolupament sostenible del sector forestal als Pirineus. L’acte el van inaugurar Marc Carballido, vicepresident de la regió Migdia-Pirineus i president delegat del Consorci de la Comunitat de Tre-ball dels Pirineus (CTP), i Jesús Jiménez, administrador delegat de GEIE FORESPIR, president del Consell de Gerència de GEIE FORESPIR i director gerent de la Societat de Desenvolupament Mediambiental d’Aragó (SODE-MASA), els quals van destacar que el valor afegit de GEIE FORES-PIR radica en la capacitat d’agrupar diferents agents empresaris, coo-peratives, ens públics, associa-cions... i de donar una visió global dels Pirineus, així com de detectar les singularitats locals i d’establir sinergies a escala de massís. Per la seva banda, Virginie Fabre, direc-

A fi nals de juliol es va presentar a Bar-celona el web Arrels. Conreu de sabers, promogut per la Fundació del Món Rural i amb els objectius de documentar i di-fondre els coneixements populars de la cultura rural a Catalunya, per tal de valo-rar-la com a patrimoni i facilitar-ne la di-vulgació a la societat. El web també neix amb el propòsit de crear una plataforma per al treball i l’intercanvi d’experiències dels col·lectius que es dediquen a la re-cerca, la difusió i la revaloració de la cul-tura rural catalana.

Neix el projecte «Arrels. Conreu de sabers»

GEIE FORESPIR s’ha consolidat com un model de cooperació forestal transfronterera

62 silvicultura24 62 silvicultura 25CPF RESPONACTUALITAT

tora general del GEIE FORESPIR, va voler destacar la cooperació que suposa la construcció de projectes europeus, com per exemple en els casos de Movaforest (modelització, valorització i animació dels recursos forestals privats transfronterers) o Dynaforest (dinamització i estructu-ració a càrrec de les entitats propie-tàries de boscos públics transfronte-rers).

GEIE FORESPIR es va començar a gestar a l’inici de la dècada dels no-ranta, quan el mercat comú europeu va crear un nou context econòmic. Alain Maurette, exdirector general de GEIE FORESPIR, va explicar que «la problemàtica generada per la competència oberta del mercat únic ens va portar a buscar sinergies entre el sector forestal francès i l’espanyol». D’altra banda, Francisco Rovira, an-tic gerent del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, va ressaltar que «cal integrar més agrupacions empresarials del sector a FORES-PIR». Per aconseguir-ho, i superar

el que Rovira va considerar el prin-cipal dèfi cit de GEIE FORESPIR, «cal comercialitzar i valoritzar els productes forestals», augmentant la inversió en R+D+I i donant sortida a la biomassa.

La Jornada també va servir per pre-sentar alguns dels projectes que s’estan duent a terme o que s’estan planifi cant per començar a desen-volupar-los en un futur immediat, entre els quals hi ha la creació de l’Associació d’Entitats Locals Propie-tàries Forestals de Catalunya (EL-FOCAT), la posada en marxa d’un grup d’experts sobre els Pirineus o la creació d’una ofi cina d’observació dels efectes del canvi climàtic al massís dels Pirineus. Actualment, segons va explicar Virginie Fabre, s’estan duent a terme una desena de projectes, en els quals treballen equips d’entre 20 i 30 persones.

La Jornada es va cloure després de les dues taules rodones, en què es van debatre les difi cultats del

Concurs sobre“Boscos i canvi climàtic”Fins al 15 d’octubre els estudiants majors d’edat, matricu-lats en un curs universitari o de grau superior de formació professional a Catalunya, poden participar en el concurs “Boscos i Canvi climàtic a Catalunya”, promogut des del projecte europeu FUTUREforest amb participació de la Direcció General del Medi Natural i del CPF. El premiat podrà assistir, amb les despeses pagades, a la Conferència Internacional de FUTUREforest que se celebrarà al País de Gal·les a mitjan novembre d’enguany.

La temàtica dels treballs presentats ha de ser sobre com afecta el canvi climàtic als boscos de Catalunya. El jurat tindrà en compte, especial-ment, el realisme, és a dir, que el treball es basi en dades o escenaris contrastats. Els treballs hauran de tenir una extensió màxima de 10 pà-gines i, si escau, es podran incloure tres pàgines més d’annexos. La to-talitat de les bases del concurs i els terminis es poden consultar a www.futureforest.eu.

sector i les potencialitats exis-tents, entre les quals van destacar l’aprofi tament de la biomassa, tant per donar sortida als productes fo-restals com per prevenir incendis, i l’objectiu de defi nir i identifi car lí-nies de desenvolupament per esta-blir interaccions entre els diferents actors. Amb aquestes interaccions es pretén reconciliar un espai, el bosc, amb diferents usos i funcions i on el silvicultor pugui dur a terme la gestió forestal. Tot això en una zona, el massís pirenaic, amb aproximada-ment un 60% de superfície forestal i amb predomini de la titularitat pri-vada.

Els sistemes de certifi cació forestal proporcionen, mitjançant un proce-diment de control independent, la garantia escrita que la gestió porta-da a terme en una forest compleix amb la normativa tècnica europea establerta, i avalen, així, que aquesta gestió es realitza de forma sosteni-ble i, en conseqüència, garanteix el manteniment de les masses fores-tals, la biodiversitat i el respecte al patrimoni. Alhora, aquests sistemes

Actualment coexisteixen diversos sistemes de certifi cació forestal, entre els quals destaquen els dos sistemes majori-taris: FSC (Forest Stewardship Council) i PEFC (sigla an-glesa del Programa per al reconeixement de sistemes de certifi cació forestal). El primer, promogut bàsicament per entitats ecologistes i basat en el compliment de 10 princi-pis i 56 criteris vinculats; i el segon, promogut bàsicament per propietaris forestals europeus i basat en 6 criteris bà-sics. La certifi cació dels boscos catalans recau, majoritària-ment, en el sistema regional PEFC i, en menor mesura, en el sistema FSC.

En aquest context es plantegen dues qüestions: per què cal cer-tifi car? I, en cas de fer-ho, quin sistema s’ha d’escollir?

El CPF respon

És la certifi cació forestal una eina per millorar les nostres forests?

de certifi cació són un instrument de mercat, perquè estimulen l’ús de la fusta i dels productes forestals com a matèria renovable i respectuosa amb el medi ambient, i fan que aquestes matèries esdevinguin més compe-titives, ja que el mercat valora molt positivament aquest segell de quali-tat mediambiental.

Tenint en compte l’estructura dels boscos mediterranis de Catalunya, el sistema PEFC és el que millor s’adapta gràcies a la modalitat re-gional del sistema, ja que va ser una iniciativa promoguda des del sector forestal europeu. Aquesta moda-litat es basa, principalment, en els instruments d’ordenació forestal (PTGMF, PSGF, PO) i en la signa-tura d’un compromís de gestió sos-tenible. En fi nques de dimensions reduïdes és un sistema que s’aplica més fàcilment i, en general, suposa un cost econòmic més reduït per a la propietat. A les acaballes del 2009, la superfície forestal catalana certifi ca-da mitjançant el sistema PEFC era de 79.297,73 hectàrees.

En ambdós sistemes la certifi cació ha de ser voluntària, creïble, transpa-rent, de lliure accés i amb una bona relació cost/efi càcia.

Amb tot, es pot concloure que la cer-tifi cació, per si mateixa, és un actiu intangible cada cop més necessari per a l’explotació forestal, atès que s’atorga un valor afegit als productes que aquesta explotació ofereix i els

62 silvicultura26 62 silvicultura 27PUBLICACIONSCPF RESPON

HUMOR

Editada pel CPF, aquesta guia mostra els condicionants i les particularitats de la producció de fusta provinent de les frondoses nobles en zones d’infl uència medite-rrània posant èmfasi en tres aspectes clau: l’elecció del material vegetal, l’execució i els treballs de manteniment de la plantació i l’esporga.. La guia té un preu d’11 € + IVA i es pot adquirir sol·licitant-lo al CPF.

Publicació que mostra d’una manera pràctica i aplicada els principals termes forestals bàsics que s’utilitzen en la redacció dels instruments d’ordenació forestal i en la gestió i l’execució dels treballs planifi cats. El contingut s’estructura en cinc grans blocs d’informació i està acompanyat per il·lustracions esquemàti-ques, annexos temàtics i un traductor de termes que inclou el castellà, l’anglès i el francès. Editat pel CPF, el glossari té un preu de 15 € i es pot adquirir mitjançant els diferents canals que el CPF posa a l’abast.

Monografi a que sorgeix d’una recerca de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya que duu a terme el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana des de 1994. L’obra ofereix pistes per comprendre i conèixer millor la ramade-ria ovina i la transhumància a l’Alta Ribagorça a través d’una aproximació detallada. El llibre inclou un DVD amb el documental Tran-shumants i la cartografi a digital dels recorreguts de tres ramats transhumants a escala 1:25.000 en format per a GPF i per al Google Earth. Edita: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació.

PRODUCCIÓ DE FUSTA DE QUALITAT: PLANTACIONS DE NOGUERA I CIRERER

PUBL

ICAC

IONS

TRANSHUMÀNCIES DEL SEGLE XXI. RAMADERIA OVINA I TRANSHUMÀNCIA A L’ALTA RIBAGORÇA

62D’acord amb la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal (LOPD), li fem saber que les seves dades seran tractades amb la seguretat i la confi dencialitat adequades i incorporades a un fi txer automatitzat amb la fi nalitat de gestionar i enviar la revista Silvicultura i altres comunicacions informatives que puguin ser del seu interès. El responsable del fi txer és el Centre de Propietat Forestal (Ctra. de Sabadell a Santa Perpètua, km. 4,5. 08130 Santa Perpètua de Mogoda), al qual es pot adreçar per exercir els drets d’accés, rectifi cació i cancel·lació de les seves dades personals mitjançant una comunicació per escrit.

NomcognomsAdreçaC.P. PoblacióCol·lectiu: Propietari forestal Tècnic forestal Empresa Estudiant Institució Altres

XXVII JORNADES TÈCNIQUES SILVÍCOLES EMILI GAROLERA

Recull dels continguts de la 27a edició de les jornades silvícoles, organitzades pel Consorci Fo-restal de Catalunya, i celebrades al llarg del segon trimestre d’enguany. En aquesta edició s’han afrontat problemàtiques actuals com la restauració dels boscos afectats per catàstrofes naturals, alternatives de substi-tució de masses forestals afecta-des per malalties, integració del risc d’incendi en la gestió de les fi nques privades, gestió forestal i valorització de la fusta. El llibre és gratuït pels socis de CFC mentre que els no socis han de pagar 15 €. Més informació a www.forestal.cat

serveis que presta. És indiscutible que aquest valor afegit que atorga la certifi cació avala un origen del pro-ducte amb criteris de sostenibilitat i corrobora la funció que té el bosc com a element de protecció del sòl, del cicle hidrològic, de la fi xació de carboni i de la diversitat biològica.

Si ens voleu fer arribar les vostres con-sultes, podeu fer-ho mitjançant el correu electrònic silvicultura.dmah@gencat.cat o el correu postal: Centre de la Propietat Forestal, Torreferrussa, carretera de Sa-badell a Sta. Perpètua, km 4,5, apartat de Correus 240, 08130 Santa Perpètua de Mogoda.

En tots dos casos cal indicar l’assumpte «El CPF respon».

Alícia MartínCap de la Unitat d’Avaluació de Programes Tècnics del Centre de la Propietat Forestal

TERMINOLOGIA FORESTAL EN ELS INSTRUMENTS D’ORDENACIÓ FORESTAL

62 silvicultura28 62 silvicultura 29OPINIÓ

Josep M. Tusell i Armengol Responsable de l’Àrea Tècnica

del Consorci Forestal de Catalunya

OPINIÓ

Com valoreu el desenvolupament i el resultat de la convocatòria de subvencions extraordinàries als terrenys forestals de titularitat privada per pal·liar els danys ocasionats pel temporal de neu del 2010?

Cal celebrar l’àmplia difusió que han tingut les associacions de propietaris sense personalitat jurídica, fi gura que l’Institut Agrícola va proposar a la Taula Sectorial de la Fusta ara fa dos anys. La seva vigència conjuntural la fa molt propícia per a situacions extraordinàries.Si se’n corregeixen les disfuncions observades, s’albira com un bon em-brió per a la reestructuració i la reducció de costos en el sector forestal.En l’àmbit dels aspectes millorables s’ha d’incidir en la conveniència de fer bones estimacions tècniques de les excepcionalitats, per tal que la res-posta governamental s’ajusti al màxim a la realitat i no es creïn situacions d’angoixa a causa d’un error en el calibratge dels pressupostos necessaris. L’experiència d’aquest any ha de servir, també, per dotar, seriosament i sistemàticament, el Fons Forestal —que ja preveuen les lleis—, perquè en situacions similars la capacitat de resposta sigui molt més efi cient.

Mateu C. de Sobregrau i EsteveEnginyer agrònom i de forestsSecretari vocal de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre

Convé valorar positivament la reacció del CPF a l’hora d’incrementar en 1,5 M€ la dotació inicial de 8 M€ d’ajuts en plena crisi econòmica. Tanmateix, aquest esforç podria haver-se traduït en una quan-titat més elevada. Les conseqüències de les nevades del mes de març passat van signifi car un punt d’infl exió en la gestió silvícola i, per tant, calia decidir si es subvencionava o s’arribava a tothom d’una manera proporcio-nal, o si es cobrien pressupostàriament totes les sol·licituds.Ara hem de tenir present el desencís dels propietaris exclosos de l’ajuda. La família forestal ha d’estar unida i situacions com aquestes, crec, a títol personal, que no han ajudat gaire. Aquest tipus de convocatòries no hau-rien de ser per concurrència competitiva, sinó que hauria de tenir-se en compte l’afectació real de la propietat.

Àlex SerrahimaPortaveu de la Plataforma de Forestals Afectats per les Nevades 2010

Inicialment, la valoració d l’esforç econòmic realitzat per la Conselleria i la celeritat del CPF a l’hora de publicar i de resoldre la línia d’ajuts és molt positiva. Tot i això, vist el funcionament de la convocatòria i el nivell de resposta a les sol·licituds, la valoració no arriba a l’aprovat. El pres-supost no ha satisfet totes les sol·licituds i una part important ha quedat sense resposta econòmica malgrat les paraules del conseller del DMAH referents a la necessitat de recuperar els boscos i l’optimisme pel que fa a la quantia dels ajuts per afrontar aquests treballs que van esperonar encara més la inquietud dels propietaris forestals per recuperar els boscos. Per tant, cal insistir en la necessitat de satisfer el 100% de la demanda i reformular la convocatòria per no difi cultar als propietaris forestals l’accés als ajuts i afavorir les agrupacions.

Pensem que la resposta ha estat força ràpida, però la dotació pressupostària, insufi cient. S’ha de veure encara si els expedients amb pla tècnic i en zona d’alt risc d’incendi (puntuació de 8) es podran aten-dre o no. Una vegada es conegui el pressupost alliberat de les renúncies d’actuacions dels expedients aprovats fi ns ara, se sabrà quin percentatge de les actuacions sol·licitades es podran fer; però, amb tota probabilitat, no seran totes. També voldríem posar sobre la taula els criteris de va-loració que han servit per resoldre les sol·licituds i que donen prioritat als expedients col·lectius respecte dels individuals. No és que estiguem en total desacord, però voldríem haver participat en el procés de decisió d’aquests criteris.

Josep M. CabanasMembre de l’Executiva Forestal d’Unió de Pagesos

BOSCATFederació Catalana d’Associacions de Propietaris Forestals

Des de BOSCAT valorem molt positivament la celeritat en la convocatòria, la resolució i l’equiparació a l’hora de disposar d’un PTGMF amb els expedients conjunts amb més d’un 50% de superfície planifi cada. Això ha permès presentar-nos en igualtat de condicions amb la resta de propietaris privats. Els recordem que les associacions encara no disposem d’un instrument de gestió forestal adequat a les nostres necessitats i, per tant, no teníem la possibilitat d’obtenir la màxima puntuació en les con-vocatòries d’ajuts. Per contra, lamentem que l’Administració valori de la mateixa manera una associació legalment constituïda i una agrupació tem-poral, sense personalitat jurídica ni cap altra vocació que la d’optar als ajuts. Aquests ajuts seran una bona acció de xoc, però no solucionaran completa-ment el problema. Seria irresponsable pensar que els ajuts ordinaris assu-miran el que ens ha quedat pendent.Per tant, hem de continuar treballant!

Les subvencions extraordinàries per a la recuperació dels bos-cos afectats per les nevades, aprovades pel Consell Rector del Centre de la Propietat Forestal, tenen com a objectiu ajudar els silvicultors en dues tasques principals: disminuir el risc d’incendis, retirant les restes d’arbres i brancada, i afavorir la regeneració de les masses forestals afectades. Malgrat que no s’ha pogut respondre favorablement al 100% de les sol·licituds, s’ha fet un gran esforç per poder cobrir el màxim possible de su-perfície afectada i, per això, s’ha fomentat l’associacionisme i l’agrupació de propietaris forestals per tal de racionalitzar els treballs i reduir costos, tant de tramitació administrativa com de gestió del procés de treball, particular-ment, en aquells municipis declarats com a municipis d’alt risc d’incendi. Ara caldrà veure si el ritme d’execució de les actuacions i la capacitat del sector per realitzar les feines dins els terminis establers són els adequats.

Josep Raich Enginyer tècnic forestal de la Unitat d’Ajuts

del Centre de la Propietat Forestal

62 silvicultura30 62 silvicultura 31DIRECTORI

AGENDAAGENDA

Congrés Internacional: Els pagaments per serveis ambientals, eines per la gestió i conservació del patrimoni natural Del 5 al 7 d’octubre de 2010 al Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (Solsona).

IV Jornades sobre arbres monumentals. La gestió dels arbres i boscos vells21 i 22 d’octubre de 2010 a Aranjuez. Organitza Asociación Española de Arboricultura. Més informació a www.ivjornadaarbolesmonumentales.org

Expobioenergía 2010 27, 28 i 29 d’octubre de 2010 a Valladolid. Més informació a www.expobioenergia.com

V Congrés Internacional de Bioenergia26, 27 i 28 d’octubre a Valladolid. Més informació a www.avebiom.org/congreso

Comitè Forestal 2010. Segona Setmana Forestal MundialDel 4 al 8 d’octubre a Roma (Itàlia). Organitzat per la FAO

DIRE

CTOR

I

L’ent

revi

sta

Quina competència d’origen té el suro català?El suro català ha de competir amb el producte que ve de Portugal, Andalusia i Extremadura, el qual suposa gairebé el 85% del total que utilitzem a Catalunya. El suro provinent de les dues comunitats arriba en fardells de suro per fer taps, i la proporció ha anat dismi-nuint. La importació més rellevant arriba de Portugal i ja són els taps acabats.

Quin és el motiu per importar tant des de Portugal?Bàsicament són raons econòmi-ques. Fa, aproximadament, 20 anys, Catalunya tenia una indus-tria on hi havia més d’un cente-nar de fabriques i la majoria han desaparegut pel fet que ara es va a buscar el producte a Portugal i totalment acabat, ja per utilitzar.

Quina és la procedència del suro que utilitza Corcho del País?Utilitzem suro català. Comprem tot el que vèiem que s’adapta a les nostres exigències, però no és sufi -cient. La nostra empresa va néixer fa 23 anys i actualment estem en un nivell mundialment important. Per tant, per arribar a les nostres necessitats, des d’un magatzem que tenim a Còrdova centralitzem suro d’Andalusia i el portem cap aquí, on l’acabem de preparar.

Els taps sintètics resten molt mer-cat?El tap de plàstic és una competèn-cia enfocada, sobretot, als vins de baixa qualitat, tot i que hi ha símp-tomes que indiquen que la seva quota de mercat s’ha estancat i fi ns i tot està disminuint. En canvi, el tap de rosca està guanyant protagonisme. Principalment en països anglosaxons i també a Aus-tràlia, on no existeix una cultura del vi tan arrelada i no existeix la

tradició d’obrir l’ampolla utilitzant el llevataps .

Compren el producte mitjançant intermediaris?El comprem als productors i el venem a les bodegues, excepte en el cas d’alguna fi nca petita on el propietari no se’n cuida i llavors comprem el producte mitjançant intermediaris.

Aquest 2010 Corcho del País ha signat un conveni per sumar-se a la certifi cació PEFC, que suposa aquest fet?És un valor afegit que ha de ser la bandera del segle XXI, fent èmfasis en l’ecologia on hem de guanyar la batalla. Ha de suposar un va-lor afegit per les bodegues, sigui augmentant les vendes o si més no mantenint-les. En el mercat exterior tenim un grup d’origen anglosaxó que està començant a exigir suro certifi cat. No obstant, si des de les altes esferes no hi ha una pressió per exigir suro certifi cat, no servirà de res, acabaria sent paper mullat.

Cal un reclassifi cació del suro?Segurament. El suro es vendria millor si el productor millorés la classifi cació, separant el rebuig. En aquests moments, bàsicament, es compra el conjunt del producte d’una fi nca.

Com es pot millorar la qualitat del suro català?Evidentment que factors externs com la sequera i el canvi climàtic afecten el nostre suro. Cal fer un replantejament i adaptar les sure-des a aquests canvis en l’entorn

Com seria aquest replantejament?Mantenir les suredes en condicions sense deixar-les excessivament netes. S’ha comprovat que amb un excés de neteja les afecta molt

JosepPla«Per millorar la qualitatdel suro català cal fo-mentar la regeneració»

Josep Pla és el gerent de Cor-cho del País, empresa que, amb instal·lacions a Santa Coloma de Farners, Cassà de la Selva, Hornachuelos, Logroño i fi lials a França, Itàlia i Argentina, pro-dueix anualment 200 milions de taps de suro. Corcho del País és, des de fa pocs mesos, la pri-mera indústria transformadora surera que aposta per la certi-fi cació de taps de suro PEFC a Catalunya i a l’estat espanyol.

més la radiació solar i l’absorció de la pluja també empitjora. S’ha d’evitar allargar molt les suredes perquè pateixen més, baixar la pell del suro i enfocar les noves planta-cions de suro a fi nques orientades on, per exemple, hi havia hagut castanyers o en les cares nord. Cal analitzar l’orografi a dels terrenys, si hi ha pendent o en quina cara es troben.

I el treball a les suredes?Encara que hi ha opinions opo-sades, cada cop està més consen-suada la idea que ratllar el suro als tres anys de la pela perjudica la qualitat del suro. Els que co-neixem el suro sabem que si està ratllat, tot i que de vistes en fora es veu més net i més cuidat, perd molta qualitat. També cal aprofun-dir en el concepte de regeneració, els arbres dolents, decrèpits, amb corcs...s’acaben transmeten als ar-bres joves. Cal marcar els arbres en mal estat i busca’ls-hi sortida, preferentment cap a la biomassa. Per fomentar el suro català cal re-generar: eliminar suredes que mai donaran suro de qualitat i donar peu a arbres joves i en bones con-dicions.