Setmana 5

10
SETMANA 5 MODELS EXPLICATIUS DE LA PSICOLOGÍA DE LA SALUT Models i teories de l’expectativa valor Model de creences sobre la salut aplicat al Fumar

Transcript of Setmana 5

Page 1: Setmana 5

SETMANA 5

MODELS EXPLICATIUS DE LA PSICOLOGÍA DE LA SALUT

Models i teories de l’expectativa valor

Model de creences sobre la salut aplicat al Fumar

Page 2: Setmana 5

INTRODUCCIÓ

Són múltiples i molt diversos els models que expliquen per què les persones posen en pràctica determinades conductes de salut, i com es desenvolupa de forma eficaç hàbits de salut

Page 3: Setmana 5

MODEL DE CREENCES SOBRE LA SALUT EN EL CAS DE FUMAR

• Es el model de més ressò entre els psicòlegs de la salut, aplicant-se a l’explicació i predicció de comportaments de salut com: -Evitar o disminuir comportaments de risc com és el cas de fumar entre d’altres exemples.

-Instaurar o augmentar comportamentsprotectors de la salut: equips de protecció iseguretat en el treball, alimentació adequada,exercici físic, etc.

Page 4: Setmana 5

FONAMENTS

• Una persona adoptarà o no una acció de salut en funció del seu grau d’interès respecte a la problemàtica de salut (motivació de salut) i de les percepcions sobre susceptibilitat o vulnerabilitat a la malaltia, gravetat percebuda en el cas de contraure-la, beneficis potencials de l’acció respecte a la prevenció o reducció de l’amenaça i de la gravetat percebudes, i els costos o barreres físiques, psicològiques,econòmiques, etc .. de dur a terme l’acció.

• Cal que hi hagi claus d’acció que desencadenin comportaments salut, influenciades per factors culturals, sociodemogràfics, psicològics, ...etc.

Page 5: Setmana 5

ELEMENTS DEL MODEL

• Susceptibilitat Percebuda: fa referència a la probabilitat o vulnerabilitat percebuda en patir una malaltia. Una persona pot mostra interès per la seva salut ( motivació de deixar de fumar) això li porta a adoptar una conducta preventiva de veure de quina forma pot aconseguir-ho,hi ha grans diferències individuals. Exemples de susceptibilitat serien els seus antecedents familiars de càncer, infermetats cardiovasculars,envelliment de la pell, impotència...etc.

• Gravetat percebuda: és la probabilitat de veure’s afectat per la malaltia o de no rebre tractament. La preocupació de patir una malaltia ocasionada per fumar, conseqüències de patir càncer, metàstasi, mort, i que els beneficis de deixar de fumar o fer-se una revisió a temps són alts.

Page 6: Setmana 5

• Costos i beneficis percebuts: fa referència a l’estimulació que la persona fa dels beneficis que obtindria fent l’acció saludable ( no fumar) davant dels costos o barreres que hi estan implicats, com ara les depeses econòmiques que comporta o els possibles efectes secundaris. Tractaments cars per deixar de fumar, proves incòmodes o dolors, efectes secundaris com ansietat per no poder fumar, irritació, mal humor, possible augment de pes…etc.

- Si els costos són elevats i els beneficis percebuts mínims no s’adoptarà una conducta de salut apropiada i viceversa.

- Si els costos i beneficis per deixar de fumar són elevats, la persona s’implica en conductes que no redueixen l’amenaça,per exemple pensament que és pitjor la pol·lució que el tabac, que hi ha gent que fuma i no ha patit malaltia...etc.

Page 7: Setmana 5

• Claus per l’acció: Esdeveniment que dispara la susceptibilitat i gravetat. Pot ser intern (un símptoma) o extern (un anunci). Quan la susceptibilitat i gravetat percebuda siguin baixes, serà necessari que la clau d’acció sigui intensa, en canvi, si la vulnerabilitat i gravetat percebuda són elevades, una clau d’acció poc intensa pot ser suficient.

• D’altra banda, el medi social proporciona claus que desencadenen l’acció, per exemple articles de revistes que parlen sobre els beneficis de deixar de fumar o sobre el perjudici per a la salut que és fumar, programes de televisió parlant dels efectes de fumar per la salut, testimonis de persones que han patit càncer, infermetats cardiovasculars...etc.

• Factors modificadors: factors culturals, sociodemogràfics (sexe i edat), psicològics ( influència de l’entorn familiar, laboral, amics...etc., que poden influir sobre les conductes de salut en aquest cas la conducta de deixar de fumar.

Page 8: Setmana 5

HIPÒTESI DEL MODEL• La probabilitat de dur a terme l’acció de salut apropiada (no fumar) és

funció de l’estat subjectiu de disponibilitat del individu o intenció per realitzar-la.

• La intenció de l'individu per dur a terme l’acció (no fumar, deixar de fumar), està determinada per l’amenaça que representa la malaltia (patir càncer, morir, infermetats cardiovasculars, infarts...etc) per la persona.

• L’amenaça subjectiva està determinada per:

-La probabilitat percebuda per una persona de contraure malaltia.-Les percepcions d’aquesta sobre la gravetat.-Les percepcions d’aquesta sobre la gravetat de les conseqüències: orgàniques, psicològiques,socials.- Les claus per a l’acció (internes o externes).

• La probabilitat que una persona realitzi una conducta de salut apropiada està determinada també per l’avaluació que aquesta fa

sobre la viabilitat i eficàcia de la mateixa (costos / beneficis).

Page 9: Setmana 5

REPRESENTACIÓ DEL MODEL DE CREENCES DE SALUT

Page 10: Setmana 5

VALORACIÓ DEL MODEL• El model sembla adequat per explicar la participació en campanyes

preventives per deixar de fumar, la recerca d’atenció mèdica especialitzada en casos d’aquest tipus i compliment de prescripcions terapèutiques.

• Segons estudis, no sembla molt concloent la relació entre: gravetat percebuda i conducta de salut adoptada.

INSUFICIENCIES DEL MODEL - Perquè el model sigui útil s’han de considerar tots els factors i la seva

interacció.- Cal fer més estudis sobre l’estabilitat a llarg termini.- El model no aclareix les condicions sota les que s’adquireixen les creences de

salut.- La majoria dels estudis que avalen el model tenen un caràcter retrospectiu; així

no es pot extreure una inferència causal, ni si la creença de salut era prèvia o posterior al comportament de salut.

- Alguns experiments demostren la incapacitat d’aquest model per predir comportaments preventius per deixar de fumar.