setembre / octubreEncararem un nou curs malgr at tot amb alegria, per què els inf ants i els jo ves...

2006 setembre / octubre PISSARRA

3

PISSARRA

Revista periòdica d’informació de l’ensenyament de les Illes Balears.

EDITA:

Sindicat de treballadores i treballadors de l’Ensenyament · Intersindical

de les Illes Balears

Carrer Jaume Ferran, 5807004 Palma

Telf. 971 90 16 00 Fax. 971 90 35 35

Pàg. WEB: www.stei-i.orgE-Mail:

[email protected]@stei-i.org

[email protected]@stei-i.org

CONSELL DE DIRECCIÓ I REDACCIÓ:Biel Caldentey

Tomàs MartínezMariví Mengual

Pere PoloNeus Santaner

Margalida SarrisSebastià Serra

COORDINACIÓ:Joan LLadonet

S’agraeix la col·laboració de les autores idels autors dels articles.

MAQUETACIÓ, COMPOSICIÓI IMPRESSIÓ:

Escola de Formació en Mitjans Didàctics.

C/ Marià Canals, 13 07005 Palma

Tel. 971 91 00 60

PUBLICITAT:Jaume Ferran, 58

07004 PalmaTel. 971 90 16 00

FOTOS:Ramon Mondéjar

Pere PoloInternet

Els articles publicat s en aquest arevist a expressen

únicament l’opinió de les sevesautores i dels seus autors.

Dip. Legal: PM 533/79ISSN: 1133-052X

Nota: A la Pissarra 123 es va ometre laindicació que la revist a també haviaestat coordinada per LESLIE T OLEDO.índex

Manifest del Moviment d'Escoles Mallorquines . . . . . . . . . . . . . 4

Editorial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5

Propostes de l'STEI-i per l'ensenyament públic . . . . . . . . . . . . . 6

Reivindicacions del sector de l'ensenyament concert at . . . . . . 15

Cooperació i Sensibilització (2002-2006) de l'STEI-i i l'ONGD Ensenyants Solidaris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17Juan Rodríguez Recio, Pere Polo Fernández

L’STEI-i i la reforma de la LOU . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22

Realitzacions i activit ats de l'Escola de Formació en Mitjans Didàctics de l'STEI-i durant el quadrienni 2002-2006 . . . . . . . . . 27

Entrevista a Neus Santaner . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33Joan Lladonet

Entrevista a Biel Caldentey . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35Joan Lladonet

Discrecionalitat administrativa i acreditació del professorat universitari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37Antoni Bennàssar i Moyà

Insuficiències, dicotomies, contradiccions i dualitzacions del sistema educatiu de les Illes Balears . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40Martí X. March i Cerdà

L'STEI-i, amb el medi ambient . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48Albert Cat alan

Aprendre tota la vida. Breu anàlisi de la Llei d'Educació d'Adults . . 49Eduard Riudavet s i Florit

Actuacions de l'STEI-i davant l'atac sistemàtic del Govern del PP contra la normalització del català . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52Maria Antònia Font i Gelabert

Canviar Europa per canviar el món . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56Beatriz Quirós i Justo L. Cirugeda

Les desigualtats nord-sud explicades a l'aula . . . . . . . . . . . . . . . . . 59Antoni V erger Planells

Petits i grans pintors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63Judit Mascaró, Begoña Gornès, Cat alina Mesquida, Eli Pons i Merxe Ameller

Llibres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65

PISSARRA setembre / octubre 2006

4

Manifest del Moviment d'Escoles Mallorquines,

llegit el dia de la presentació del SUS

MALLORCA!!, el 28 de juny d'enguany a la sala

d'actes del Conservatori, per Elisabet Abeyà

El Moviment d'Escoles Mallorquines s'adhereix als actes de SUS Mallorca! que promou l'Obra Cultural Balear.Volem manifestar que estam totalment en contra del decret de trilingüisme aprovat recentment. Hi estam encontra perquè:

- ha estat elaborat i aprovat a esquenes de la comunitat educativa i tot i havent-s'hi manifestat en contrasindicats, la Universitat de les Illes Balears, col·lectius d'ensenyants, associacions de pares i mares...

- s'ha elaborat sense haver fet cap avaluació de l'ensenyament de les llengües en el nostre sistemaeducatiu.

- significa un retrocés de la llengua catalana a les escoles.

- significa una discriminació a l'hora de repartir els recursos educatius, ja que segons aquest decrets'atorgaran més recursos materials i humans als centres que es dobleguin a les pretensions del govern.

Tots sabem que no hi ha cap llei que es pugui complir si els professionals que l'han de dur a terme no hicol·laboren. Idò sapigueu tots que hi ha una gran part del col·lectiu d'ensenyants que no col·laborarà ni el mésmínim per arraconar la llengua catalana als centres d'ensenyament. Volem que els infants i els joves aprenguinllengües estrangeres a les escoles, però no volem que aquesta sigui una excusa per treure al català el seupaper de llengua principal en l'ensenyament: la llengua que acull, la llengua que ajuda a sentir-se grup, lallengua que dóna cohesió de país i que ajuda a sentir-nos mallorquins i mallorquines, sigui quina sigui la nostraprocedència geogràfica o social.

Volem que es dediquin més recursos a l'ensenyament perquè és necessari, però volem que aquest recursossiguin repartits amb equitat i amb justícia, que tots els infants i els joves puguin fruir d'uns espais dignes, delsmaterials necessaris i del professorat suficient i amb la formació suficient. I això des dels 0 anys fins a l'en-senyament d'adults. Seria realment un disbarat que en un sistema educatiu on encara hi falten tantes cosesbàsiques, tenguessin més recursos que els altres els centres que hagin decidit fer del català res més que unallengua més.

Estam davant una situació difícil per a l'ensenyament: se'l pretenen fer seu interessos mercantilistes iinteressos electoralistes. Tots els qui estimam l'ensenyament sabem que no és o no ha de ser una eina demercat ni una eina electoral, sinó un espai de diàleg que acompanya els ciutadans i ciutadanes durant el seucreixement i no els deixa mai, perquè encara que siguem grans, tots estam en un procés de formació contínua.És veritat que estam en un moment difícil però també és veritat que n'hem passats d'altres i n'hem sabutsortir. Aquest país ha comptat amb un bon nombre de mestres que han sabut ensenyar en català a tota unageneració sencera i aquest procés va tenir uns inicis que semblaven molt difícils o gairebé impossibles. Sillavors ho vàrem saber fer, també en sabrem ara, però volem dir-vos que tots sols no podem, necessitam elsuport de tota la societat: famílies, comerciants, empresaris de tot tipus, professionals i treballadors de tottipus, mitjans de comunicació, associacions cíviques... Tots som necessaris i tots hem de fer per la llenguacatalana com a mínim allò que ens toca de fer.

Encararem un nou curs malgrat tot amb alegria, perquè els infants i els joves s'ho mereixen. I continuaremfent possible que la llengua catalana sigui la principal en la quotidianitat de les nostres escoles, malgratel que puguin dir els decrets retrògrades. No us oblideu, des dels vostres llocs a la societat, de donar-nossuport. q

Manifest del Moviment d'Escoles Mallorquines,

llegit el dia de la presentació del SUS

MALLORCA!!, el 28 de juny d'enguany a la sala

d'actes del Conservatori, per Elisabet Abeyà


55

Un nou curs ha començat. És un curs on hi hauràeleccions sindicals. És un moment per a la reflexió ila memòria.

Els quatre darrers anys que hem viscut a laComunitat Autònoma de les Illes Balears, malgrat lestaxes de creixement demogràfic, des del punt devista de la democràcia social, els podríem qualificarde negatius. La manca de planificació urbanísticaamb criteris de sostenibilitat, la sobreexplotació delsòl, la falta de valoració dels recursos naturals propis,en definitiva, hem viscut i vivim una època marcadaper la poca estimació a la pròpia terra.

D'altra banda, també patim un involucionisme,esbiaixat, però no deixa de ser involucionismedemocràtic, quan són constants les retallades a lallibertat d'expressió, i controlades la resta de llibertats.Qualsevol crítica al poder establert i al pensament únicdominant és qualificada de terrorista o d'apocalíptica.Voler ometre el concepte de memòria històrica, n'és unbon exemple.

El canvi polític al Govern central va ser rebut com unaesperançadora alenada d’aire fresc, però que encaraara estam reclamant més intensament la sevaconcreció a la realitat. Així la derogació de la Llei deQualitat Educativa va ser un bon començament.L'abolició de la revàlida, dels itineraris a l'ESO, lapuntuació de la religió a l'expedient acadèmic...podria haver estat un bon inici, però la Llei que acabàaprovant-se ha resultat insuficient. Cal recordar eldèficit històric de l'Estat central amb el finançamentdel lloc escolar a les Illes. No podem oblidar larebaixa de les nostres transferències educatives, peròsi volem que s'acompleixin els objectius d'una políticaeducativa que suposi un ensenyament públic dequalitat, ha de ser per sobre del 6% del PIB.

La lluita contra la violència de gènere ha tengut desdel Govern central l'impuls de la Llei de prevenció

contra aquesta violència. A la nostra Comunitat,malgrat sigui una de les comunitats que més víctimesla pateixen, detectam: en primer lloc que l'InstitutBalear de la dona ha estat buidat de continguts i definançament. Que les inversions (algunes prou des-concertants, com les polseres detectores) no aturenla sagnant realitat. Que el Consell de Dones no hatengut el suport institucional, més bé tot al contrari.I sobretot, que l'esforç per atacar d'arrel aquest greuproblema, des de la nostra posició, que és intensifi-car a tots els àmbits la coeducació, es veu refrenat icensurat.

Aquests quatre darrers anys han estat els anys quemés feina han fet les professores i professors perintegrar les persones nouvingudes, sobretot amb unaforta dosi de voluntarisme. Les elevades ràtios i lagran diversitat dins les aules segueixen sent reptesdins l'aprenentatge que reclamen més professorat desuport, més tallers de llenguatge, més adaptacionscurriculars... Reclamam un canvi en la política d'inte-gració de les persones nouvingudes, més implicacióde tot el Govern i de tota la societat en general.

Dins aquests darrers quatre anys, també hi ha hagutreivindicacions aconseguides per l'STEI-i que cal nooblidar. També ens omple de satisfacció id'espurneig que la nostra tasca sindical hagi tengutfruits, tant al sector de l'ensenyament privatconcertat com en el de l'ensenyament públic.Aquestes millores s'han reflectit en aspectessalarials, de jornada, de compliment de convenilaboral (on a altres comunitats autònomes no hohan aconseguit, tenint la majoria sindicats moltsrepresentatius a la mesa de negociació de Madrid)al sector de l'ensenyament privat concertat. Larenegociació del Pacte d'Estabilitat per a lespersones interines, la millora de les prestacionssocials i l'aplicació de mesures de conciliació de lavida familiar i laboral a l'àmbit del funcionariatdocent són algunes d'aquestes satisfaccions. q

editorial

Un nou curs ha començatUn nou curs ha començat


6

EEls darrers anys hem vist com apareixien a lesescoles públiques unes problemàtiques que hanafectat el seu correcte funcionament i la qualitat

de l'ensenyament que s'hi impartia. L'augment del'alumnat, combinat amb la manca de planificació perpart de les administracions locals a l'hora de cedir elssolars i per part de l'autonòmica quan corresponiaconstruir les escoles. Aquesta combinació ha provocatque les nostres escoles acullen més alumnes dels quepoden i han de fer front a ràtios molt elevades, espe-cialment a educació infantil. Un altra factor que s'hacombinat amb aquests ha estat la ineficàcia per partde la Conselleria d'Educació de desenvoluparpolítiques actives per l'escola pública, d'atendre lesmancances d'infraestructures dels centres, del retarden el pagament dels fons per a funcionament... Hempogut constatar com la gran majoria de les reformesduites a terme s'han limitat a posar traves a l'ensen-yament en català i dificultar l'aplicació del decret demínims, ho hem vist amb el Decret de llengua delprimer ensenyament, amb l'Ordre d'homologació detitulacions d'ESO i la junta qualificadora de català i arafinalment amb el Decret de trilingüisme.

Durant els més de 30 anys de trajectòria del sindicats'ha demostrat que som la força necessària peraconseguir millores significatives i també en elsdarrers temps, per lluitar contra les retallades del quehem aconseguits junts. Ara es torna a acostar elmoment que el professorat ha d'escollir els seus repre-sentants i des de l'STEI-i volem continuar treballantper un model educatiu que té com a prioritat ladefensa de la nostra cultura i l'enfortiment del català,així com la millora de les condicions laborals delprofessorat de les Illes Balears.

Per això propugnam:

Per l'estabilitat i la millora en l'ocupació

Per al funcionariat de carrera:

- La negociació a la Mesa sectorial de totes lespossibles places de nova creació, de lessuprimides, de les amortitzades i de les habilitades.

- La inclusió en el Concurs de Trasllats de totes lesvacants existents en els centres i l'elaboració deplantilles orgàniques d'acord amb les necessitatsreals.

Per al professorat interí:

- L'estabilitat en el lloc de treball per a tot elprofessorat amb un temps determinat de servei.

- El compromís d'estabilitat per a tot el professoratamb temps de servei i l'ampliació negociada delpacte d'estabilitat.

- La conservació de les llistes, on el mèrit preferen-cial sigui el temps de servei, desvinculat de les con-vocatòries d'oposicions.

- El cobrament de tots els conceptes.

- La negociació d'un nou sistema d'accés diferenciata la funció pública docent sense prova eliminatòriai on l'experiència docent tengui caràcter primordial,oferint les places actuals al professorat interí quepugui acreditar experiència i les de nova creació ijubilacions per al torn lliure.

Per l'atenció a la diversitat

Que el nostre projecte de defensa de l'Atenció a laDiversitat a l'escola es basi en l'impuls d'un modeld'escola inclusiva, compensadora i integradora. Unaescola que es fonamenti en el principi de donar més aqui més ho necessita.

Per la salut laboral

- L'impuls d'aquesta àrea de treball (la salut laboral)per tal de millorar la vida laboral dels i de les tre-balladores, des del convenciment que millorant les

PROPOSTES DE L'STEI-i PERL'ENSENYAMENT PÚBLICPROPOSTES DE L'STEI-i PERL'ENSENYAMENT PÚBLIC


7

condicions laborals es millora la vida de lespersones. Els nostres esforços van dirigits amodificar totes aquelles condicions que impedeixenque el treball sigui una activitat que generibenestar físic, psíquic i social. Per tot aixòproposam els següents punts:

s Atenció mèdica que contempli:

- El 100% del sou en actiu en cas de malaltia oaccident.

- Reconeixements mèdics periòdics (mínim cadaany) i gratuïts.

- Un catàleg de malalties professionals i pla deprevenció.

- L'atenció total i gratuïta a les malaltiespsíquiques, odontològiques, otorinolaringolò-giques i oftalmològiques.

- El tractament i la reeducació de la veu.

- La garantia del dret a elegir tractamentsalternatius (homeopatia, acupuntura,medicina natural...).

s El funcionament dels comitès de Seguretat i SalutLaboral a tots els Centres de 50 o més treballa-dors.

s La dotació dels recursos humans i materialssuficients als serveis de prevenció, propis de laConselleria d'Educació.

s La formació dels delegats i delegades, així comdel conjunt del professorat, en aquesta matèria.

Per la convivència als centres

Consideram la violència com un problema estructuralde la nostra societat que amenaça la convivència, lesmanifestacions de la qual transcendeixen les institu-cions escolars i l'origen de les quals s'insereix en unadistribució injusta i desigual dels recursos materials i deles deficients oportunitats de desenvolupament humàper a sectors significatius de la població. La lluita perl'eliminació d'aquestes desigualtats, en la qual estamfermament compromesos, és també la millor forma decorregir l'aparició d'aquests brots de violència.

S'han d'incrementar els recursos per afrontar els nousreptes i per al foment d'una convivència saludable, dela manera següent:

s Foment de línies diferenciades de treballpreventiu de la violència i d'intervencióimmediata.

s Establiment de plans i programes estables per alfoment de la convivència saludable amb suportinstitucional, pressupostari i de recursospersonals suficients.

s Formació inicial i contínua específica per alprofessorat per a l'afrontament d'aquesta proble-màtica.

s Adopció de protocols consensuats i adaptats d'in-tervenció en les comunitats educatives.

s Introducció als centres escolars de noves figures,com les dels mediadors culturals, les dels profes-sionals sanitaris, etc.

s Reducció de les ràtios i del nombre de grups perprofessor/a.

s Impuls decidit a les escoles de família i la sevaintegració en la dinàmica de les comunitatseducatives.

Per una administració educativa sobirana

- La negociació d'una Llei d'educació de les IllesBalears que impulsi la nostra sobirania en matèriaeducativa i que s'adapti als trets culturals ilingüístics del nostre País.


8

- La dotació dels recursos econòmics adients per albon funcionament de l'Educació a les Illes, la rei-vindicació d'un major percentatge d'inversió delPIB en Educació, així com la cessió de mésrecursos de l'Estat a les Illes Balears.

- La descentralització administrativa per Illes, ambuna major dotació de recursos humans i materials,així com una efectiva delegació de competències acada àmbit insular.

Per la plena normalització lingüística icultural

- Una legislació educativa d'acord amb els dretsculturals i lingüístics del nostre País.

- La implantació de l'ensenyament íntegrament encatalà a tots els nivells educatius amb el suport dela legislació pertinent. La llengua catalana com allengua vehicular en tots els àmbits de l'ensenyament.

Per un ensenyament públic de qualitat

- L'augment de les dotacions de personal docent,que permeti millorar la intervenció educativa il'atenció a la diversitat, així com la dotació depersonal administratiu i de serveis a tots elscentres.

- La dotació als centres públics de mitjanseconòmics, humans i materials per realitzaractivitats complementàries gratuïtes.

- Professorat substitut quan se sol·liciti reducció dejornada o permisos reconeguts.

- La compensació de desigualtats, establint unscriteris que garanteixin un acolliment igualitari del'alumnat a tots els centres públics i als sostingutsamb fons públics.

- La gestió democràtica dels centres, per tal que espossibiliti l'accés als càrrecs directius i decoordinació pedagògica, a través d'una elecciódemocràtica.

- La promoció de campanyes que representin laimportància de l'educació com a servei públic, laparticipació i la revalorització social del treballdocent.

- El desenvolupament de programes de coeducació,educació sexual, educació ambiental, educació peral consum, educació per a la pau, per a lademocràcia...

- L'impuls d'una Escola de pares i mares, des del'educació infantil amb continuïtat a primària isecundària.

- La negociació i l'elaboració descentralitzada i parti-cipativa del Mapa Escolar i de les seves modifica-cions.

- L'atenció especial a les escoles unitàries, centresincomplets, centres socioeducatius i els de zonesmés desfavorides, tant rurals com urbanes, através de formació específica per al professoratque hi està destinat, suports específics i serveiscompensatoris.

Per l'educació infantil i primària

- La reducció de l'horari lectiu del professorat fins aun màxim de 18 hores setmanals, considerant coma lectives les de docència directa, les dedicades aactivitats amb alumnat, les de tutoria, els despla-çaments del professorat itinerant i les dedicades aldesenvolupament de projectes d'investigació.


9

- La presència de professorat +1 per a cada líniad'infantil i primària.

- Les retribucions de nivell 24 per a tot el cos demestres, independentment del lloc on imparteixindocència, i la igualació a mig termini de tot elprofessorat en el nivell 26, per tal d'assolir el cosúnic i la formació inicial de llicenciatura.

- La promoció a altres etapes i grups a través deconcurs de mèrits, complint els requisits que s'es-tableixin de titulació.

- La possibilitat d'accés a la docència en les facultatsd'Educació, per al professorat del Cos de mestres,a través de convenis amb les universitats.

- La formació permanent gratuïta en horari lectiu i/ode permanència en el centre.

- L'accés del professorat del cos de mestres al primercicle d'ESO, accés per concurs del grup B a l'A i l'es-tabliment de plans institucionals de formació quepossibilitin l'accés dels i de les mestres a la llicen-ciatura.

- La jubilació voluntària als 60 anys o als 30 deservei. En qualsevol cas, amb el 100% del salari enactiu.

- Reducció horària de 4 hores lectives per alprofessorat major de 55 anys i de 5 hores lectivesper al professorat major de 58 anys, per a ladedicació a altres tasques, sense que això impliquiincrement de l'horari de la resta del professorat.

- La dotació a tots els centres d'infantil i primària depersonal i infraestructures adequades per atendreels serveis necessaris:

s Plans anuals de millores en els centres:laboratoris, aules de música, lavabos adaptats,patis i gimnàs, així com l'eliminació de barreresarquitectòniques. I l'exigència del compliment delRD1004/91.

s Potenciació de l'autonomia i l'organització delcentres educatius.

s Implantació de serveis complementaris públics igratuïts que donin resposta a la demanda social

(menjador, transport, escola matinera, activitatsextraescolars).

s Departaments d'Orientació a tots els centresd'infantil i primària amb la participació delssegüents professionals: orientador/a, PT, AL,treballador social, mediador/a cultural i ATE.

s Professorat especialista de pedagogiaterapèutica, audició i llenguatge, i atenció a ladiversitat a tots els centres.

s Dotació de personal d'administració i serveis atots els centres d'infantil i primària.

s Disminució de les ràtios i augment de lesplantilles. Establiment d'un pla plurianuald'increment de plantilles per augmentar lesdotacions que possibilitin millorar la intervencióeducativa i l'atenció a la diversitat.

Per l'educació Infantil

- La consideració de l'etapa d'educació infantil com aetapa educativa. Exigim la creació i l'ampliació dela xarxa d'escoles públiques d'educació infantil,dependents de la Conselleria d'Educació, queabasti tota la demanda en el cicle 0-6 anys i quereguli un sistema de plantilles per al cicle 0-3.

- Una plantilla que respecti la proporció entre línies iprofessorat, establint un especialista d'infantil més,per cada tres unitats o fracció.

- Les ràtios següents:

Alumnat màxim per a 0-1 any: 6 infants

Alumnat màxim per a 1-2 anys: 10 infants

Alumnat màxim per a 2-3 anys: 13 infants

Alumnat màxim per a 3 anys: 15 infants



Alumnat màxim per aules mixtes de 3 i 4 anys:14 infants


10

Alumnat màxim per aules mixtes de 4 i 5 anys:14 infants

Alumnat màxim per aules mixtes de 3, 4 i 5anys:12 infants

- La dotació d'auxiliars tècnics educatius (ATE). Si hiha alumnat amb necessitats educatives especials,la garantia que quedin cobertes les dues etapes.

- Dotació dels recursos i les mesures necessàries(d'organització, de formació inicial i permanent)que possibilitin a l'alumnat d'educació infantil l'a-proximació a les noves necessitats educatives(noves tecnologies, llengua estrangera, etc.).

- Professorat especialista de PT i d'AL a tots elscentres, així com de professorat d'AD per tal decobrir les necessitats de l'etapa.

- La inclusió de la figura del tècnic superior eneducació infantil als centres amb alumnat de tresanys.

- La dotació i la reposició periòdica de materialdidàctic específic.

- Presència del personal de neteja en horari lectiu.

- Que els centres tenguin el mateix nombre demestres +1 que de línies.

Per l'educació primària

- Plantilles que respectin la proporció entre línies iprofessorat. La garantia de la presència d'un tutoro tutora per unitat i un +1 per cada sis unitats ofracció. Així com s'augmentin les unitats, s'aug-

mentarà proporcionalment la presència delsmestres +1 per tal que cada cicle en tengui un.

- La presència de personal de pedagogiaterapèutica, audició i llenguatge i atenció a ladiversitat.

- La reducció de ràtios a educació primària, 20alumnes com a màxim i 15 a les aules queincloguin diferents cursos.

- Creació i dotació d'aules específiques per a lesdiferents especialitats: idioma estranger, música...

- Dotació del professorat especialista suficient a totsels centres.

- Professorat especialista de PT i AL a tots elscentres, així com professorat d'AD, per cobrir lesnecessitats de l'etapa.

- Acció tutorial amb l'alumnat en horari lectiu.

- Dotació del personal d'administració i serveis a totsels centres.

Per les escoles petites

- La presència a cada escola de tots els mestresespecialistes en referència a PT, AL i AD.

- L'elaboració de projectes educatius i curricularscompartits entre unes quantes escoles, semprerespectant les peculiaritats de cada centre i elfoment de la coordinació entre aquestes i elscentres adscrits on continuar la seva escolarit-zació.

- El reconeixement, a tots els efectes, dels càrrecsunipersonals, i la regulació del seu temps lectiu.Tractament específic quant a plantilles, alumnat,recursos...

- La implicació dels ajuntaments, també del'Administració educativa i de tot el poble, en lapotenciació de les escoles petites com a elementd'identitat i de no desintegració del poble.

- Un mínim de tres mestres per cada escola petita.

- La figura de personal administratiu compartit.


11

- Atenció especial al professorat itinerant amb lanegociació de les condicions que s'esdevenen fruitdel seu desplaçament.

Per l'ESO i el batxillerat

- Una oferta educativa en igualtat de condicions pera totes les zones i comarques. L'oferiment almenysde dos tipus de batxillerat i algun cicle formatiu alsIES que encara no en tenen cap i els tres batxille-rats a localitats o zones de més de 10.000habitants, així com a l'illa de Formentera.

- L'assignació urgent del pressupost necessari peradequar els centres a les necessitats educatives iformatives que es plantegen.

- Una major coordinació entre col·legis públics iinstituts de secundària.

- La dotació de mitjans materials i humans alscentres que acullin programes d'integració i lapotenciació de l'Atenció a la Diversitat en aquellespoblacions de major percentatge d'acollida.

- L'elaboració d'uns criteris de matriculació, tant perals centres públics com per als concertats, queassegurin la distribució plural d'alumnat.

- La qualitat de l'ensenyament, l'atenció a ladiversitat i l'evolució demogràfica que justifiquen lareducció de les ràtios fins a situar-les en un màximde 20 alumnes a tota l'ESO i 25 alumnes aBatxillerat; la reducció haurà de ser major enaquells centres que acullin alumnat amb NEE.

- La reducció gradual de 18 a 15 hores lectives per atot el professorat.

- Compensació horària per al professorat que tenguimés de 5 grups.

- La reducció efectiva d'horari lectiu per a projectes,coordinació didàctica, tutories, activitats comple-mentàries i gestió democràtica del centre.

- L'augment de l'oferta d'optativitat, tant pel que faa matèries optatives dins l'ESO com a les diferentsmodalitats del batxillerat.

- L'ampliació de l'oferta de batxillerat nocturn alscentres de les Illes Balears.

- La creació de la primera plaça d'un departament amb8 hores i la següent quan se'n computin 12 més.

- Que es completin tots els departamentsd'Orientació, com a màxim el segon any de la sevaconstitució, i que se'ls doti d'un segon especialistade psicopedagogia en aquells centres que tenguinmés de 500 alumnes.

- Garantir la presència d'especialistes d'AL i PT a totsels IES.

- L'oferta de vacants del primer cicle al cos demestres.

- La creació del departament d'Economia i deFormació i Ocupació Laboral (FOL) que assumiran,amb la corresponent reducció les tasques deprevenció de riscos laborals.

- La creació de centres petits per facilitar la governa-bilitat del centre.

- La modificació de la formació inicial en els àmbitsdidàctics i pedagògics del professorat desecundària.

Per la formació professional

- La derogació de la Llei de la FP que persegueix laprivatització de la formació professional.

- L'increment de l'oferta de la FP reglada dedicant-liles inversions necessàries perquè els cicles


12

formatius siguin els vertebradors de la formaciólaboral.

- La implantació de cicles formatius a tots els centresde secundària.

- L'ampliació i la diversificació de l'oferta pública dela FP per a persones adultes amb modalitatpresencial. La potenciació dels estudis de la FP enrègim nocturn, ocupacional i contínua en el mateixcentre, optimitzant així recursos i espais.

- L'oferiment de més cicles allà on hi ha demanda nocoberta i la flexibilització també dels mínims, espe-cialment a Menorca i a les Pitiüses.

- L'oferiment dels cicles de grau superior en elscentres allà on s'imparteix el mateix cicle de graumitjà.

- La reducció de les ràtios a 20 alumnes per aulacom a màxim i no més de 16 per a la realitzaciódels mòduls pràctics.

- La reducció de les 6 hores lectives, com a mínim (ino 4) per als tutors/es de formació en centres detreball. A més, si el nombre d'alumnes que fa FCTés superior a 16, s'ha de nomenar un segonprofessor/a tutor/a.

- L'assoliment de més sobirania democràtica alscentres.

- Que la incorporació d'especialistes del món laboralal sistema educatiu segueixi uns criteris de seleccióque tenguin en compte l'experiència, la titulacióacadèmica i que siguin, en definitiva, transparents.

- La reforma dels programes de garantia social cap ala FP de nivell 1 (auxiliar tècnic) amb una ofertaàmplia i un ventall gros de títols.

- La resolució de la problemàtica del professorattècnic que va accedir a interinitat amb FPII.

- L'establiment i l'activació de programes integrals deformació professional, de foment de l'ocupació iconciliació de la vida familiar i laboral.

Per l'educació de persones adultes

- La creació d'un pla de finançament que garanteixiels recursos necessaris per desenvolupar la Llei depersones adultes.

- La negociació de les condicions laborals en el des-plegament de la Llei d'adults.

- L'elaboració d'un ROC específic per als centresd'educació de persones adultes.

- La dotació de les infraestructures necessàries i dematerials didàctics suficients.

- L'elaboració d'un Disseny Curricular específic quereguli tant l'ensenyament reglat com no reglat iampliï l'oferta formativa a l'ensenyament secundarii cicles de formació professional.

- L'adequació del Currículum a les necessitatseducatives que regeix la demanda social:immigrants, noves tecnologies, minories ètniquesautòctones i alòctones...


13

- La garantia de la formació i de la capacitació delpersonal docent.

- La promoció i l'elaboració de plans territorials deFormació de Persones Adultes (FPA) queresponguin a les necessitats i interessos de lapoblació usuària.

- La creació, en l'organigrama de les diferents admi-nistracions educatives, d'un òrgan directiu ambcompetències plenes a EPA.

- La regulació de la constitució i funcionament delsòrgans de participació social i gestió dels centrespúblics d'educació de persones adultes (CEPA), d'i-niciativa social i d'iniciativa privada.

- La negociació d'una normativa que garanteixi l'es-tabilitat de les plantilles dels diferents programes ifixi les característiques dels contractes de treballdel personal de diverses institucions que atenen laFPA.

- La consolidació i l'ampliació de la xarxa de CEPA,amb augment de plantilles, que doni prioritat a lamodalitat presencial i la capacitació del professoratper expedir el Graduat en Educació Secundària.

- L'establiment de la relació de llocs de treball a lesCEPA en funció de les modalitats educatives queimparteixin i amb torns de matí, horabaixa i vespre.

- La dotació als centres de persones adultes depersonal d'administració i serveis necessaris ja queel fet d'estar obert matí, horabaixa i vespre i el dela doble matrícula (quadrimestral) així horequereixen.

- Que tot el professorat que treballi a CEPA cobri elcomplement de destí nivell 24 de forma transitòriaper acabar assolint el nivell 26.

Per les escoles oficials d'idiomes

- Que s'acabi amb la precarietat de l'oferta de lesEOI. Tot i ser una comunitat amb una activitateconòmica basada entorn del sector turístic,l'oferta pública de coneixement d'idiomesmitjançant les EOI és pràcticament la més baixa del'Estat. En aquest sentit reivindicam:

s La creació d'una nova Escola Oficial d'Idiomes aPalma perquè es pugui fer front a les necessitatsde plaça que en aquest moment no es podenatendre.

s L'ampliació de l'oferta educativa.

s La creació d'espais propis específics o laconstrucció d'edificis propis.

s La creació d'una xarxa d'EOI independents, atots els municipis de les Illes Balears, de més de10.000 habitants.

s La consolidació com a escoles oficials indepen-dents les ampliacions de Formentera, Ciutadella iCalvià.

s La dotació dels recursos suficients per a dur aterme amb garantia de qualitat el nou plad'estudis.

s La dotació de plantilla de professorat suficientper atendre amb garanties de qualitat totes lesnecessitats de formació.

s L'oferta d'estudis de les llengües de l'Estat(euskera i gallego-portuguès).

s L'ampliació de l'oferta de llengües d'acord amb lanecessitat de formació.

s La dotació i reposició periòdica de materialaudiovisual i informàtic per a l'aprenentatge deles llengües.


14

s Cursos de formació específics per al professoratd'EOI.

s L'elaboració d'un ROC específic per a EOI.

Per les escoles d'arts aplicades

- La negociació amb l'Administració educativa d'unpla específic que inclogui:

4 Un increment dels cicles formatius.

4 Una oferta suficient dels batxillerats artístics.

4 La dotació dels recursos humans i materialsadients.

Per l'escola superior de disseny i restauració

- Una oferta pública d'ocupació per al professorat delcos d'arts plàstiques i disseny d'acord amb elnostre model.

- La definició d'uns perfils adequats a les especiali-tats de la diplomatura que s'imparteix d'acord ambla legislació vigent.

- L'establiment d'un règim jurídic i acadèmic propi,independent del règim de secundària.

Pel Conservatori de música i dansa

- La negociació de l'oferta pública anual d'ocupació.

- Uns horaris LOE de grau elemental, mitjà i superior.

- La revisió de les condicions d'accés de l'alumnat alsdiferents graus. Facilitar l'accés de grau elementala grau mitjà i de grau mitjà a grau superior.

- L'ampliació de l'oferta educativa en horari de matí.

- La separació del conservatori de música del dedansa i la seva ampliació.

- La demanda de dotació de recursos materials per ala biblioteca i la creació d'una fonoteca i unavideoteca.

- La revisió de les convalidacions d'assignatures delconservatori amb assignatures d'ESO.

- La creació de conservatoris de grau elemental imitjà a les localitats d'Inca, Manacor, Felanitx,Alcúdia i a l'illa de Formentera.

- La derogació del RD 2000 sobre especialitats.

- La creació d'una Escola Superior d'Art dramàtic detitularitat pública.

- L'ampliació del pacte d'estabilitat per a funcionarisdocents interins amb criteris propis per al cos demúsica i arts escèniques.

- L'aplicació de mesures facilitadores per a l'obtenciódel CAP o equivalent, així com l'adequació horàriapertinent per fer formació permanent dirigida alprofessorat de música i arts escèniques.

- Equiparació de l'experiència docent amb la delpersonal funcionari docent, a tots els efectes, peral professorat que hagi treballat als conservatoris.

- L'adequació dels permisos a les característiquespròpies del professorat d'aquest cos.

- La millora de la planificació de les places a ocupara principi de curs per les persones interines.

- La consolidació del batxillerat de música i l'inici delbatxillerat de dansa.

- El reconeixement dels complements retributius apartir de la data de la transferència educativa: 1 degener de 1998.

- La millora dels edificis i la subsanació de les defi-ciències de construcció.

- La creació de cicles formatius de grau mitjà i degrau superior en especialitats tècniques d'artdramàtic.

- La planificació de l'ensenyament de l'educacióartística, música, plàstica, dansa i dramatització,així com la formació inicial per impartir aquestsensenyaments. q


15

El fet que la LOE i les lleis anteriors reconeguinles dues xarxes educatives, tant la pública con laprivada concertada, finançades ambdues amb

fons públics, pot fer que les persones que treballen enel sector concertat analitzin la situació des de dospunts de vista:

1. Per una part, pot ser una sort que l'Administraciórespongui, cosa que pot donar més garanties, des delpunt de vista laboral i retributiu a favor dels docentsque treballen en el sector privat i que permet negociarmillores amb les comunitats autònomes que podentendir a aconseguir l'analogia retributiva delprofessorat de l'ensenyament concertat amb el funcio-nariat docent, segons recollia l'articulat de la LODE iara recull la LOE a l'article 117. 4.

2. L'altre costat de la moneda és que som, per damuntde tot, treballadors del sector privat; per tant, somdependents d'un conveni d'àmbit estatal i no ho somdirectament de l'Administració. Així doncs, tot el quereivindicam a l'Administració, en processos d'analogia,no tendrà via lliure si les organitzacions patronalsrepresentatives no volen negociar-ho. És unacomplicada relació a tres bandes.

També cal saber que, com a persones treballadoresque som d'una empresa privada, només podremnegociar les condicions laborals i salarials a través delConveni i que aquest, amb una disposició addicional,la tercera del IV Conveni, fins ara com a referent, enspermet aconseguir millores, sempre i quan les admi-nistracions autonòmiques estiguin disposades anegociar sobre la base de l'article 117.4 de la LOE, quepermet negociar processos que cerquin l'analogia, isempre amb el vist i plau de la patronal.

Una vegada es coneix el procés de negociació del'ensenyament concertat, podem dir que l'STEI-i,partint d'aquestes premisses té com a objectiu finalaconseguir per a les persones treballadores de l'en-senyament concertat la màxima "a igual feina,iguals condicions laborals i retributives", si bé éscert que som conscients que la consecució del'objectiu té un procés en el temps per arribar a laseva consecució.

L'STEI-i, per assolir l'objectiu final treballarà en la línianecessària per aconseguir:

- Les millores que avancin en el procés de l'analogiaretributiva.

- La conciliació de la vida laboral i familiar.

- L'equiparació salarial per als professors iprofessores entre el 1r i 2n cicle d'ESO.

- El procés real d'analogia d'horari lectiu delprofessorat d'ambdues xarxes.

- El perfeccionament i reciclatge cultural i pedagògicdel professorat dins la jornada lectiva.

- L'homologació de la jornada amb el personaldocent i no docent de la xarxa estatal.

- La implantació de la jornada continuada quan hosol·liciti la comunitat escolar.

- La millora dels períodes de vacances per alpersonal d'administració i serveis.

REIVINDICACIONS DEL SECTOR DEL'ENSENYAMENT CONCERTATREIVINDICACIONS DEL SECTOR DEL'ENSENYAMENT CONCERTAT


16

- La negociació de convenis d'àmbit autonòmic peracostar-se a la realitat sociopolítica de la nostraComunitat.

- La defensa del poder adquisitiu de les personestreballadores.

- La conservació dels dret adquirits.

- La reducció de la càrrega lectiva per a les personesmajors de 55 anys, fins arribar a un 50%,conservant el salari íntegre.

- La defensa de les persones treballadores davant del'incompliment normatiu o les irregularitats empre-sarials.

- La contractació correcta de les persones treballa-dores del sector.

- La reducció del període de prova segons el quemarca l'Estatut del Treballador.

Juntament amb tota aquesta sèrie de punts, que sónpasses per aconseguir, un altre objectiu per als i lesprofessionals de l'ensenyament és que no podemrenunciar a un model d'escola pública que aconseguei-xi la democratització del funcionament dels centreseducatius, a través de la implicació dels claustres enles tasques i decisions i la coparticipació de tota lacomunitat educativa en la gestió i transparència del'escola, a través d'un bon funcionament dels consellsescolars corresponents. De la mateixa manera,rebutjam un model mercantilista, segregador ipurament de gestió empresarial de les institucionseducatives.

L'STEI-i, sector de concertada, defensa el lloc de feina,les millores dels processos d'analogia del professorat iles condiciones laborals i retributives de les personestreballadores del sector. Al mateix temps defensa laconservació dels drets adquirits...

Des del punt de vista ideològic, l'STEI-i no comparteixles noves tendències de les implantades polítiquesneoliberals i de mercat que pretenen aconseguir quel'Administració, responsable màxim de l'educació(democràtica, integradora, participativa, plural, quedefensi la igualtat d'oportunitats, que respecti lallibertat d'expressió i de càtedra), delegui la seva res-ponsabilitat en mans d'empreses cada dia més priva-titzades i mercantilistes, que es regeixen de cadavegada més, amb paràmetres d'elitisme competitiu ide gestió empresarial i que abandonen la coparticipa-ció pedagògica i la gestió dels professionals i de lesfamílies. q


17

L'espai obert dins el camp de la cooperació i sen-sibilització per part de l'STEI-i i la ONGDEnsenyants Solidaris s'ha anant consolidant

durant els darrers anys. El model creat es basa adonar una resposta crítica a las conseqüències delsistema econòmic neoliberal imperant, tant en elspaïsos del sud com en aquesta zona del nord en laqual vivim, les Illes Balears.

L'esdevenir del món de la cooperació ambl'aplicació de la nova llei de subvencions i lespolítiques de les institucions autonòmiques, estàfent que moltes entitats petites i mitjanes desapa-reguin, centrant així tots els recursos en unespoques organitzacions.

El model imperant se centra en la realització demacroprojectes, desviament de fons de cooperacióper les cases regionals de balears a l'exterior (ambinteressos clarament sospitosos), cooperació directaamb governs conservadors, realització d'esdeveni-ments de gran pompositat i altres elements benallunyats d'una perspectiva crítica del sistema queprovoca les desigualtats.

La cooperació com a espectacle i recerca de vots, l'as-sistencialisme, el clientelisme i la manca de crítica sónavui per avui la major barrera per mantenir una líniaconsolidada d'actuació.

A partir de les característiques de les dues organitza-cions, STEI-i i ONGD Ensenyants Solidaris, continuamoptant per mantenir-nos en la posició de denúncia entots els àmbits dels orígens de les desigualtats. Lafeina que estam realitzant és gràcies a la col·laboraciód'escoles, ajuntaments, entitats públiques, privades,associacions de mares i pares, voluntaris, cooperantsi d'un equip tècnic.

Aquests 14 anys de continu compromís, estanpermetent que la sistematització, elaboració,seguiment i avaluació de les activitats i projectestenguin la confiança no sols de la societat balear, sinói allò que és més important, d'entitats i persones dels

països del sud amb els quals treballam. La reacció isuport que hem obtingut amb la campanya d'ajudad'emergència a Guatemala per l'Huracà STAN "Un pocés Molt" i a les campanyes a favor dels berenarsescolars per a comunitats desarrelades són un reflexde tot l'esforç que es realitza conjuntament.

En la col·laboració social i treball en xarxa, hemparticipat en la creació de la Coordinadora d'ONG peral desenvolupament de les Illes Balears (CONGDIB) ien el grup RIF (grup d'entitats que treballen en elMarroc).

Els processos migratoris i les seves polítiques, el des-envolupament, la multiculturalitat, la interculturalitat iles noves eines de cooperació són elements i reptesals quals cal donar resposta.

L'ONGD Ensenyants Solidaris i l'STEI-i som unesentitats amb dones i homes compromesos per uncanvi en l'ordre mundial. Ens uneix un anhel solidaripersonal i la convicció que la pobresa estructural deles majories és una violació dels Drets Humans; i laidea de la solidaritat basada en l'extensió i el gaudi detots els drets per a totes les persones des de l'equitatde gènere. Treballam juntament amb comunitats iorganitzacions populars que reivindiquen drets i alter-natives socials i econòmiques i impulsen la democràciaparticipativa. La nostra cooperació està al servei de lespròpies organitzacions populars per donar suport aprocessos sociopolítics de transformació social,intentam encomanar una visió crítica de la ciutadaniasobre la nostra societat i les institucions públiques iprivades

COOPERACIÓ I SENSIBILITZACIÓ(2002-2006) DE L'STEI-i I L'ONGDENSENYANTS SOLIDARIS

Juan Rodríguez Recio Coordinador de projectes de l'ONGD Ensenyants Solidaris i de l'STEI-i

Pere Polo FernándezDirector de l’Escola de Formació en Mitjans Didàctics i president de l’ONGD Ensenyants Solidaris

Àrees d'actuació de cooperacióONGD Ensenyants Solidaris i STEI-i

45%

20%

35%Formació

Sensibilització

Projectes Desenvolupament

COOPERACIÓ I SENSIBILITZACIÓ(2002-2006) DE L'STEI-i I L'ONGDENSENYANTS SOLIDARIS


18

Pensam que som unes entitats que uneixen voluntatsi recursos per enfortir els moviments socials i que esmantenen fidels al seu ideari enfront de l'exterior ambinstruments de treball en cooperació i sensibilització.Els principals valors que defensam són els de lasolidaritat, el compromís, la confiança en els equipshumans, la interculturalitat, la transparència en lagestió, el respecte als processos, la igualtat de gènerei la ideologia i filosofia compartides.

Els nostres principals objectius són:

- Treballar dins el camp de la solidaritat i cooperacióinternacional, entenent que l'educació és una einaeficaç de transformació social i denúncia de lescauses originaries de les desigualtats.

- Potenciar el nivell educatiu dels docents del païsosdel sud.

- Acompanyar en els processos en defensa dels dretshumans i transformació social.

- Aportar a l'educació no formal de dones i grupsdesfavorits.

- Acompanyar en processos productius solidaris alsud.

- Treballar i intercanviar dinàmiques, metodologies iorganització dins les aules.

- Donar suport a les comunitats i als seus dretsfonamentals.

- Dissenyar i impartir cursos i seminaris formatius alprofessorat d'Amèrica Llatina.

- Editar recursos didàctics.

- Formar el professorat de les Illes dins els camps dela cooperació i la sensibilització

- Sensibilitzar els centres escolars de les Illes i laresta de població a partir de l'experiència i estadaviscuda en els altres països.

L'ajuda al desenvolupament requereix cada vegadamés, un compromís de tota la societat, un compromísen el qual totes les ciutadanes i ciutadans contribuei-xin a la consecució d'un món més just, realmentdemocràtic i estable. Aquest compromís no s'aconse-guirà sense un treball de formació i de sensibilitzaciósocial, en definitiva, que promogui una educació queplanti cara als valors neoliberals que imperenactualment en la nostra societat. Per tot això, hemtreballat en els següents camps:

A. Educació per al Desenvolupament Sostenible

B. Realització de seminaris educatius ambdocents d'arreu del mon

C. Edició de material didàctic

D. Capacitació de docents a Llatinoamèrica

A.- Educació per al DesenvolupamentSostenible

Vivim una situació d'autèntica emergència planetària,marcada per tota una sèrie de greus problemesestretament relacionats: contaminació i degradaciódels ecosistemes, esgotament dels recursos,creixement incontrolat de la població mundial, des-equilibris insostenibles, conflictes destructius, pèrduade diversitat biològica i cultural... És precís, per això,assumir un compromís perquè tota l'educació, tantformal com informal, posi sistemàticament l'atenció ala situació del món, a fi de proporcionar una percepciócorrecta dels problemes i de fomentar actituds i com-portaments favorables per a l'èxit d'un desenvolupa-ment sostenible. Així que ens hem sumat decidida-ment a les iniciatives d'una Dècada d'Educació peral Desenvolupament Sostenible, que NacionsUnides promou des de 2005 a 2014.

Aquest plantejament es veu reflectit en els diferentscursos i seminaris que anualment realitzam a Mallorca,


19

Menorca i a Eivissa als quals assisteixen tant docentscom tècnics d'altres sectors. Es fan cursos des del2001-2002, que hi varen assistir 50 alumnes, han anataugmentant any rere any fins arribar als 68 d'enguany.

B. Realització de Seminaris Internacionals

S'han realitzat les trobades següents:

4 Globalitzem la justícia

4 Educació diversitat cultural i ciutadania

4 Diversitat cultural i ciutadania

4 Cooperació, educació i globalització

C. Edició de material didàctic

S'ha realitzat el material següent:

4 Cultura àrab: unitat didàctica, guia didàctica isolucionari

4 Cultura andina: unitat didàctica, guia didàcticai solucionari

4 Els drets dels infants: unitat didàctica, guiadidàctica, solucionari i punts de llibre

4 Els infants del carrer: Unitat didàctica, CD,Guia didàctica i solucionari

4 Carpeta d'activitats: "És difícil conviure?"

4 La globalització neoliberal, fàbrica de misèria:unitat didàctica, CD, guia didàctica isolucionari

4 CD: Informe sobre desenvolupament humà delPNUD i mapa de Peters

D. Capacitació de docents a Llatinoamèrica

Voluntaris de l'STEI-i i l'ONGD Ensenyants Solidarishan viatjat durant els mesos de juliol i agost, i hanimpartit tallers de capacitació a docents i han donatsuport a escoles de comunitats desarrelades. Tambéen els últims anys, cooperants voluntaris dediferents sectors han treballat durant mesos amb elsnostres socis locals. En els últims 4 anys hemcomptat amb la participació de 81 voluntàries ivoluntaris arribant a més d'11.000 docents de llati-noamericans de Guatemala, Hondures, Argentina,Brasil i Perú.

Quant a la sensibilització, nosaltres com aeducadors pensam que el paper que li correspon al'educació i a la sensibilització per al desplegamentés un eix transversal fonamental; consisteix aactivar un procés en els àmbits educatius formals ino formals, entenent que els coneixements, actitudsi valors no poden separar-se i que s'orienten a laparticipació, al compromís i a l'acció. Sensibilitzar icomunicar, quan parlam de desenvolupamentsuposa posar l'èmfasi en les relacions entremoviments socials, exercici de la ciutadania, partici-pació i mobilització social.

Han estat nombroses i variades les iniciatives desen-volupades els últims anys amb la col·laboració decol·lectius diversos i centres educatius, pretenentincidir en aquest objectiu d'educar i sensibilitzar per aldesplegament de totes i de tots.

S'han desenvolupat les campanyes següents:

4 Campanya de berenars escolars per a lescomunitats desarrelades de Guatemala

4 Campanya "Un poc és molt" per sensibilitzar idonar suport per les conseqüències de l'huracàSTAN a Guatemala

Assistents a Tallers

1.7002.100

2.5002.900

3.500 3.600

4.200

5.100

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

Do

ce

nts

20

18

17

24

26

27

28

32

0 5 10 15 20 25 30 35

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006Anys

1

Voluntaris participants


20

S'han fet diverses exposicions fotogràfiques:

4 Les comunitat vistes a través dels ulls delinfants

4 Cultura àrab

4 Món andí

4 Els drets dels infants

També s'han duit a terme projectes de cooperació peral desenvolupament. En aquests projectes decooperació per al desenvolupament intentam que unapart sempre tengui un caire de formació dels benefi-ciaris, pensam que l'educació és un element primordialper al desenvolupament dels pobles. Les eines de lacooperació es van adaptant a les necessitatsplantejades pels socis locals del sud; així destacaml'alfabetització a canvi de llavors, microcrèdits per

formació, suport a consells de desenvolupament local,centres comunals, educació alimentària...

Un altre aspecte és la presencia de las nostres entitatsdonant suport a comunitats afectades l'any 2005 perl'huracà STAN a Guatemala.

S'han realitzat projectes a Hondures, El Salvador,Nicaragua, Guatemala, Perú, Brasil, Argentina i alMarroc.

Treballam amb els següents socis locals:

A Guatemala:

[ STEG (Sindicat de Treballadors de l'Educació deGuatemala)

[ ADEHGUA (Associació pels Dret Humans deGuatemala)

[ CONAVIGUA (Coordinadora de Viudes iDesapareguts de Guatemala)

[ SEFCA (Serveis Educatius de FormacióCentroamericana)

[ AEN (Associació d'Educadores de l'Ixcan)

A Hondures:

[ COLPROSUMAH (Col·legi Professional Magisteriald'Hondures)

[ Escola república de Brasil. Tegucigalpa

A Perú:

[ IPP (Institut de Pedagogia Popular)

[ NATS (Escoles de Nins i Nines Treballadors/es)

Projectes Desenvolupament

8 9

14

19 1821

28

0

5

10

15

20

25

30

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005Anys

Pro

ject

es

Eje

cuta

ts

Campanyes de Sensibilització: Escoles participants

12

18

21

60

58

75

110

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 110 120

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

An

ys

Escoles


21

A Argentina i a Brasil:

[ LPP (Laboratori de Polítiques Públiques)

Al Marroc:

[ ATED (Associació Talasamentan de Chefchaouen)

[ ADENM (Associació per al Desenvolupament delNord del Marroc)

Obtenim finançament a través de les següents institu-cions i organismes:

c Govern de les Illes Balears

c Fons Mallorquí, Fons Menorquí i Fons Pitiús

c Consell Insular de Menorca

c Conselleria d'Educació

c Ajuntaments de Palma, Binissalem, Calvià,Santanyí, Eivissa i Sant Josep

c 2% de l' STEI-i, 0.7% dels STE-i i 0,7% de SATE-Melilla

c Escoles públiques i concertades

c Entitats privades

c Campanyes i activitats pròpies de l'organització

c Donacions de particulars

Per finalitzar aquesta exposició referida al treball i visióque realitzam, enviam un agraïment a totes lespersones que durant aquestsanys han donat la veu i elsentit a aquesta lluita,perquè un altre món,sincerament, és possible,perquè les reivindica-cions del 0,7%, pobresaZero, els drets delsimmigrants, els objectiusdel mil·leni, etc. són per atots, per a tu i per a nosaltrestambé. Una salutació solidària. q

Financiació ONGD Ensenyants Solidaris i Cooperación

STEI-i

20%

60%

20%Públiques

Escoles

Própies i entitats privades


22

Davant la presentació del Projecte de LleiOrgànica de modificació de la Llei Orgànica6/2001 de 21 de desembre, d'Universitats

(LOU), la Confederació d’STEs-intersindical (STEs-i)manifesta la seva decepció i reitera la seva posició quela iniciativa governamental hauria d'haver consistit enla derogació de la LOU i l'elaboració d'un projectealternatiu que recollís les posicions mantingudes per lacomunitat universitària durant les mobilitzacions quevaren tenir lloc durant la seva elaboració ipromulgació.

En aquest sentit, assenyalam alguns punts d'acordamb l'esborrany governamental i uns altres en quèdiscrepam:

1. Autonomia universitària. Malgrat que coincidimque s'ha de potenciar l'autonomia universitària i elrespecte a les competències de les comunitatsautònomes, no consideram suficients les modifica-cions introduïdes.

En aquest sentit, encara que consideram positiva ladesaparició de la Junta Consultiva, continua sentexcessiva la ingerència del Consell Social, al qual se liatribueix l'aprovació d'un pla anual d'actuacions enl'àmbit del finançament de la Universitat (art. 14.2.).Així mateix resulta excessiva la presència institucionalen la composició del Consell Social.

Aquesta composició, descompensada, marca una claradefinició política per part de qui nomena el President ide qui elabora la Llei -la Comunitat Autònoma. La par-ticipació social hauria d'aconseguir, almenys, el 50 %,i hauria de reduir-se la presència de membresdesignats.

"...fa possible l'existència d'unafigura desvinculada dels òrgans departicipació democràtica, com fins

ara era el claustre, i permet mésaviat la submissió a interessos

"socials" i polítics..."

Igualment, consideram que el President del ConsellSocial ha de ser triat pel propi Consell d'entre els seusmembres, exclosos els de representació acadèmica(art. 14.3.). Resulta positiva l'alternativa que admetque els estatuts de cada Universitat determinin elsistema d'elecció del Rector (art. 20.2); la possibilitatque aquest vengués determinat per la legislació de laComunitat Autònoma evidenciaria una ingerència enl'autonomia universitària.

Les atribucions dels governs de les comunitatsautònomes i del Consell de Coordinació Universitàriano poden anar més enllà de garantir el control delegalitat dels actes de les universitats i l'homologacióacadèmica del sistema universitari, a més de nointervenir en la presa de decisions que competeix alsòrgans autònoms d'aquestes.

2. Gestió democràtica a les universitats.S'haurien de modificar totes les disposicions de la LOUque regulen l'actual configuració i competències delsòrgans de govern i representació de les universitats. Elclaustre ha de tornar a ser el màxim òrgan de decisió deles universitats en tot tipus d'àmbits: econòmics,acadèmics i d'organització, cosa que no contempla laproposta de modificació. No s'ha d'exigir el requisit decatedràtic per ser Rector (art. 20.2). Es manté que per a

L'STE-i I LA REFORMA DE LA LOUL'STE-i I LA REFORMA DE LA LOU


23

l'elecció de Rector la majoria correspongui als professorsdoctors amb vinculació permanent (art. 20.3). El nostrepunt de vista és que el professorat ha de votar en igualtatde condicions, encara que es voti per sectors; en tot cas,l'única ponderació admissible seria la dels usuaris delsistema educatiu superior, els estudiants.

Es continua advocant per un règim presidencialistaque, lluny d'apartar l'elecció de rector d'interessosestamentals o corporatius, fa possible l'existènciad'una figura desvinculada dels òrgans de participaciódemocràtica, com fins ara era el claustre, i permetmés aviat la submissió a interessos "socials" i políticsaliens a l'àmbit acadèmic.

Quant al Secretari General (art. 22) reivindicam laredacció originària, ja que defensam que puguiostentar aquest càrrec qualsevol funcionari públic (PDIo PAS) del grup A. La redacció proposada restringeixel càrrec a la pertinença a cossos, amb la qual cosanomés pot ocupar el càrrec un PDI.

Així mateix, s'ha de modificar substancialment lacomposició i el sistema d'elecció dels diferents òrgansuniversitaris: tots els membres dels diferentsestaments han de ser tractats en termes d'igualtat perparticipar en la presa de decisions i per formar partdels diferents òrgans.

Cal acabar amb la proporció privilegiada del 51% deprofessorat funcionari doctor per formar part delClaustre universitari i el professorat doctor ambvinculació permanent a la universitat per triar rector,la del 51% per al personal funcionari per a juntes decentre i que només el personal doctor pugui sermembre nat del Consell de Departament, deixant unamera representació a la resta. La participació en lagestió de la Universitat no té res a veure amb lacondició acadèmica i administrativa dels membres dela Universitat.

Consideram positiva la garantia de la representaciómajoritària del PDI en les decisions de naturaacadèmica a les Universitats privades (art. 27.1).

"...es permet la intervenció d'interessos privats en la

coordinació i regulació delsistema."

3. De la coordinació universitària i ANECA (art.27, 28, 29, 30 i 32). Les modificacions introduïdes enla Conferència Sectorial d'Universitats -aradenominada Conferència General de PolíticaUniversitària- i del Consell d'Universitats ens semblenpositives, perquè s'estableixen funcions eminentmentde coordinació, cooperació, col·laboració, informe iassessorament, així com l'estructura dels òrgansinterns. S'ha de ressaltar el fet que l'ANECA esconverteixi en un organisme públic, així com elscriteris que inspiraran la seva activitat. Continuen, noobstant això, essent membres del Consell en plad'igualtat els rectors de totes les universitatsespanyoles. És a dir, s'hi inclouen les universitatsprivades, la qual cosa significa que, en la realització deles seves funcions, amplíssimes, com són entred'altres l'elaboració del model de finançament de lesuniversitats públiques i la regulació de multitudd'aspectes de funcionament del servei públic universi-tari, es permet la intervenció d'interessos privats en lacoordinació i regulació del sistema.

Malgrat que la LOU estableix que els rectors de lesuniversitats privades no tendran dret de vot enqüestions que afecten en exclusiva el sistema univer-sitari públic seria possible, a partir d'un increment d'u-niversitats privades i amb la presència dels membresde designació política, que interessos privats ipartidistes ordenassin tot el sistema universitari.

4. Orientació de la investigació i de la docènciaa la Universitat. A través dels conceptes de compe-titivitat, potenciació de l'activitat investigadora, lainteracció i control de "la societat" sobre el sistemauniversitari, s'amaga una manifesta concepció mer-cantilista i privatizadora de l'activitat universitària, tantla docent com la investigadora respecte al productefinal (investigació i graduats).

Les directrius i les convocatòries de finançament de lainvestigació continuen afavorint la investigacióaplicada, orientada a satisfer demandes estrictamentempresarials que haurien de ser finançades per lespròpies empreses interessades, dins un àmbit mésaviat professional abans que acadèmic. Faria faltafinançar i atendre d'una manera més equilibrada lainvestigació bàsica (tant en l'àmbit sociohumanísticcom de ciències de la natura i de la salut), que és laque veritablement proporciona a la societat elsinstruments per rendibilitzar aquests coneixements enla investigació aplicada.


24

És a dir, les universitats haurien de produir equilibra-dament tant investigació bàsica com aplicada,orientades a satisfer interessos generals, no tantinteressos de grups econòmics hegemònics.

5. Espai europeu i organització dels estudis.Encara que compartim els objectius d'elevar laclaredat, transparència i reconeixement internacionaldels títols, volem ressaltar que l'espai europeu no potser una excusa per homogeneïtzar totes les titulacionssota criteris finalistes i orientats a donar resposta aunes suposades necessitats de mercat que vénendeterminades pels grups de pressió dominants. Laracionalitat consisteix a fer un bon ús dels recursosamb què la societat hauria de dotar les universitatspúbliques. No podem tampoc ni volem acceptar quel'Europa dels pobles no contempli precisament elconeixement de la cultura, història i llengua pròpies decada poble, amagat aquest coneixement sota lacobertura d'una configuració d'Europa basada en elsestats actualment establerts.

"...aquest sistema difícilment facompatible l'existència d'un

professorat vinculat a la societat,cultura i llengua pròpies delcontext de cada universitat."

Aquest procés d'homologació i revisió dels plansd'estudis ha de comportar millores considerables perals treballadors de la Universitat (càrrega laboral,estabilitat i retribucions). L'Estat ha de garantir elcaràcter públic de tots els estudis universitaris, i ha

d'evitar la privatització i possibilitar l'accés de tots elssectors socials en igualtat de condicions amb unaadequada política de beques per a tots ells, incloent-hi els estudis de màster. Aquest procés de convergèn-cia no ha de suposar que l'Europa dels Pobles nocontempli el coneixement de la cultura, de la història ide la llengua pròpies de cada nacionalitat.

Pel que fa als títols oficials i als plans d'estudis que hand'elaborar i aprovar les universitats, l'autorització d'im-plantació d'ensenyaments no ha de deixar-se a l'arbitride la corresponent Comunitat Autònoma (art. 35 bis).Seria interessant una formulació que eviti l'arbitrarie-tat, falta de motivació o prejudicis ideològics o políticsen relació amb la implantació d'aquests.

6. Règim del professorat. L'alternativa proposadaper la Llei a l'actual sistema d'habilitació nacional fixatper la LOU es refereix a un model d'acreditació quevalori els mèrits i competències dels aspirants. En unafase posterior, les universitats hauran de triarmitjançant concurs d'accés els millors candidats entreels acreditats. S'assimila així el sistema d'accés al fun-cionariat amb l'actual sistema d'acreditació a determi-nades figures de professorat contractat, la qual cosaaparentment converteix en ociosa la distinció entrefuncionaris i contractats estables. En aquest sentitpodria configurar-se un sistema de figures contrac-tuals exclusivament temporals i un sistema defuncionaris, òbviament estable. No obstant això,insistim en la idea que aquesta doble fase és inneces-sària, ja que en ambdues el candidat ha de fer valerels seus mèrits i competències. La Comissió d'accéspot avaluar perfectament les aptituds dels candidats,sense haver de passar per un tràmit previ de caràcterestatal, que no fa desaparèixer la tan injuriada"endogàmia", projectada ara a instàncies centrals degrups de pressió.

A més de tot això, aquest sistema difícilment facompatible l'existència d'un professorat vinculat a lasocietat, cultura i llengua pròpies del context de cadauniversitat. La nostra opció va encaminada a ladesaparició de les fases d'acreditació i d'accés: l'accésal cos de funcionaris s'hauria de realitzar mitjançantun sistema que garanteixi el compliment dels principisde publicitat, igualtat, capacitat i mèrit. El tribunal quehagués de jutjar el concurs oposició pel qual esrealitzarà el procés selectiu d'accés estaria compostper 5 membres: el president seria proposat per laUniversitat convocant de la plaça i els 4 restants per


25

sorteig públic entre professors titulars de l'àrea deconeixement corresponent.

Si es garantís aquest sistema d'accés, no serianecessari que prèviament existís una fase d'acredita-ció nacional.

En relació amb els articles 48, 49 i 50, és positiva ladesaparició de l'exigència de desvinculació per accedira la figura de professor ajudant doctor. Si bé seriapreferible que es configuràs una única figura deprofessor ajudant, amb dues fases: la primera de nodoctor i la segona de doctor, amb promoció directad'una a l'altra en obtenir el grau de doctor. Aquestasolució evitaria el trànsit d'una figura a una altra através d'un nou concurs, sense cap mena de dubteinnecessari. En tot cas, per a la fase d'ajudant nodoctor, s'exigiria haver superat les matèries queporten a l'obtenció del títol de doctor, prèvies a la TesiDoctoral, com s'estipulava a l'article 49.

Trobam a faltar una disposició transitòria que facireferència als ajudants de la LRU, almenys, en elmateix sentit que el tractament atorgat als associats(Transitòria cinquena). No entenem el tracte discrimi-natori que rep aquest col·lectiu. A més a més, tant perals associats a temps complet com per als ajudantsLRU, hauria de garantir el seu pas a figures estables através de processos negociats i supervisats pelssindicats en els quals se seguirà el sistema d'accéscorresponent, previ compliment de determinatsrequisits, entre ells, l'acreditació que correspongui, iuna experiència i avaluació positiva.

Pel que fa al manteniment de figures de contractatsestables, i donada la desaparició del cos de TEU, enssorprèn el fet que es mantingui una figura quereprodueix en termes de contracte laboral la figurafuncionarial del TEU i que desaparegui la figura deprofessor col·laborador, el correlatiu funcionarial de laqual era el TEU (art. 51, 52). D'aquesta manera escrea un buit de possibilitats d'estabilitat de professoratvinculat a la Universitat que no ostenta el títol dedoctor.

Pel que fa als associats (art. 53), sembla positiva lanova redacció, perquè possibilita que estudiants i PASpuguin ser professors associats. Pel que fa alsassociats de la LRU, es reitera la pròrroga establertapel RD 9/2005 de 6 de juny (Transitòria cinquena). Al'article 56 es proposen dos cossos docents amb la

declaració a extingir de CEU i TEU. El nostre modelcontempla l'existència d'un cos únic de PDI funcionari,amb dos nivells, etapes o categories: professor titulardoctor i catedràtic.

Mitjançant determinats requisits, podria establir-se elpas d'una situació a una altra, amb l'acreditaciócorresponent. No es produiria, en canvi, cap concursd'accés entre aquests nivells. Pas de professor ajudanta ajudant doctor sense desvinculació. L'Administracióhauria de promoure la mobilitat d'aquests professorssense desvinculació de la seva universitat deprocedència. Garantia de promoció per al professorajudant doctor a professor titular doctor (garantia depromoció no implica pas directe a figura estable senseconcurs).

Consideram positiva l'exigència que almenys el 50 %del total del professorat de les universitats privadeshagi obtingut l'avaluació positiva per part delsorganismes competents (art. 72. 2); igualmentconsideram positiva la incompatibilitat entre elprofessorat d'universitats privades i la condició defuncionari dels cossos docents universitaris (art. 72.3).Amb relació a la col·laboració amb altres entitats opersones físiques (art. 83. 3), seria necessari puntua-litzar que l'empresa de base tecnològica hauria de serde titularitat pública. La disposició addicional segonaque fa referència als TEU i a la seva forma d'integra-ció ens congratulen pel fet que, finalment, escontempli l'accés directe al cos de professors titularsd'universitat per als TEU doctors acreditats. Noobstant això, consideram que no hauria d'haver-hi


26

limitació temporal per aconseguir el títol de doctor niper a, conseqüentment, poder accedir a la figura delTU. El procés d'acreditació hauria de consistir, alterna-tivament, en l'acreditació d'un tram d'investigació (unsexenni) o en l'aplicació d'un barem específic per aaquest col·lectiu, consistent, exclusivament, en lapresentació d'un treball original d'investigació i d'unprojecte d'investigació. Igualment, s'hauria de garantirque totes les universitats poguessin, en condicionsd'igualtat, assumir els processos d'integració de totsels TEU doctors que ho sol·licitassin. No pot quedardeterminat aquest procés per les possibilitats pressu-postàries de cada universitat. Això donaria peu a dis-criminacions i greuges comparatius entre les diversesuniversitats i el personal afectat. Cal garantir unfinançament adequat per arribar a solucions equipara-bles. Pel que fa a la disposició addicional sisena,l'Estatut del personal docent i investigador, hauria deser sotmès a negociació amb les organitzacionssindicals representades a les universitats de l'Estatespanyol, sense limitacions.

"...continuarà conculcantl'autonomia universitària i la

participació democràtica delsdiferents estaments, supeditant la

institució universitària alsinteressos de les classes

dominants..."

Consideració de la docència i de la investigació enigualtat de condicions, en el que consideram el Cosúnic de PDI. Estabilitat per a les figures de personalque orienta les seves tasques preferentment a lainvestigació (Ramón y Cajal, FPI, FPU, etc.), senseque hagin d'entrar en competència amb figures pre-ferentment orientades a la docència, garantint l'admi-nistració i el finançament d'aquestes places.

7. Sistema retributiu. No apareix cap al·lusió a uncanvi de sistema retributiu. Davant el sistemaretributiu actual seria necessari propugnar un sistemamés flexible, que tengués uns componentshomogenis per als cossos docents universitarisconsistents en sou, triennis, pagues extraordinàries icomplement de destí, i altres componentsdependents de la Comunitat Autònoma, com són, elcomplement específic amb les seves diverses variants

i el complement autonòmic vinculat a mèrits, amb unelement lineal i un altre variable segons els mèritsacreditats. Aquest sistema aproximaria el quadreretributiu dels cossos universitaris als no universitaris.Faria falta la promulgació del Reial Decret del Governcentral i els decrets dels governs autonòmics queregulin un sistema retributiu que hauria decontemplar, segons els STE-i, els aspectes següents:recuperació per a tot el personal de les universitats dela pèrdua del poder adquisitiu amb un augment linealde les seves retribucions i l'homologació del PAS deles universitats públiques: a iguals funcions igualretribució. S'hauria de procedir a la modificació delcomplement de destí del PDI: CU: 30; TU 29. Elcomplement de productivitat ha de contemplar nosols l'activitat investigadora, com fins ara, sinó tambéla docència, la gestió i la formació contínua. Laquantia corresponent als diferents components ha deser igual per a tots els cossos docents i figures con-tractuals, tant pels conceptes referits als quinquennisi als sexennis, com als complements autonòmics.L'adaptació a l'Espai Europeu d'Educació Superior(EEES) ha de suposar també l'equiparació de les retri-bucions del seu professorat.

Finalment, els STE-i consideren que el mantenimenten vigor de la Llei Orgànica d'Universitats amb lesmínimes modificacions proposades deixarà la LOUcom el marc normatiu que, com fins ara, continuaràconculcant l'autonomia universitària i la participaciódemocràtica dels diferents estaments, supeditant lainstitució universitària als interessos de les classesdominants del sistema globalitzador imperant, i sensedonar solució als diversos problemes originats per laLOU quant a la gestió de les universitats i delscol·lectius afectats per ella. q


27

Seminaris internacionals i permanents:Globalitzem la justícia, Educació, diversitat cultural iciutadania i Educació per al desenvolupament ivoluntariat (4 cursos)

Participació: 277 assistents i 42 ponents

Congressos a través d'internet: CIVE 2002-2006(Congrés Internacional Virtual d'Educació)

Participació: 7.173 assistents i 3.246 ponents

CURSOS DE FORMACIÓ PERMANENT PERAL PROFESSORAT

PRESENCIALS

CURS 02-03

Iniciació a la navegació per la xarxa internet; Deteccióde la dislèxia; Educació per a la salut: l'esquena;Premsa i televisió, formadores de ciutadans lliures; Elprocés d'adaptació a l'escola dels infants de 0 a 3anys; Literatura i paisatge IV; Educació per al desen-volupament; Adquisició i evolució del llenguatge al'etapa de 0 a 3 anys; El paquet integrat microsoftoffice: word, excel, acces; La utilització del cinemacom a recurs didàctic a l'ensenyament secundari;Prevenció de la violència de gènere a l'escola;Coneixement i pràctica dels aspectes claus d'una bonatècnica vocal;

L'atenció a la diversitat; Millorar l'ús de la veuaprenent; Primers auxilis: actitud davant determina-des situacions d'emergència; Navegació per la xarxainternet i Conèixer la part forana II.


CURS 03-04

Educació per a la pau i resolució de conflictes per alprofessorat de secundària; Aplicació a l'aula delsprojectes Es difícil conviure i La globalitzacióneoliberal, fàbrica de misèria; La consciència a l'escola

sobre el subdesenvolupament, l'explotació i lamisèria"; Educació per al desenvolupament;

Introducció a la informàtica; Anàlisi de risc inecessitats de prevenció als centres docents;Prevenció de riscos laborals; Sis escriptors d'avui ambl'escola; Introducció al llenguatge cinematogràfic; Ladiversitat a l'aula: una aproximació a l'islam i a la sevacultura; Literatura i paisatge V; Possessions i clastresde Mallorca; La desigualtat per raó de sexe en lanormativa laboral; Educació per a la salut: primersauxilis; Història del cinema aplicada a l'educació. Laformació d'un espectador reflexiu i crític; Iniciació ales habilitats de circ; Introducció a l'hort ecològicescolar I; Joc simbòlic i autonomia intel·ligent; Unaltre paper (paper reciclat) i Educació per a la salut:coneixements bàsics.


CURS 04-05

Desenvolupament visual integrat. Tenir cura de la visiódels infants; Recuperació de la memòria històrica;Educació per al desenvolupament; Riscos psicosocialsa l'àmbit educatiu; Introducció a la pedagogia delclown; La lògica dels valors; Informàtica bàsica; Cos,veu i moviment; Del llenguatge oral al llenguatgeescrit. Un recorregut de creació; Introducció a lalegislació i al procediment administratiu; Formaciócontinuada en resolució de conflictes i mediació;Monitoratge del debat lingüístic; Convents, monestirs iclaustres de Mallorca; Salut laboral i riscos psicosocialsa l'ensenyament; La diversitat a l'aula: unaaproximació a l'islam i a la seva cultura; Screeningescolar en logopèdia; Possessions i clastres deMallorca II; Un altre paper (paper reciclat); Unamanera dinàmica d'ensenyar anglès a l'educacióinfantil; Introducció a l'hort ecològic escolar II iLiteratura i paisatge VI.

Activitats de formació a les Pitiüses

Prevenció de la violència de gènere; Diversitat culturali ciutadania; Cooperació, educació i globalització -

REALITZACIONS I ACTIVITATS DEL'ESCOLA DE FORMACIÓ EN MITJANSDIDÀCTICS DE L'STEI-i DURANT ELQUADRIENNI 2002-2006

REALITZACIONS I ACTIVITATS DEL'ESCOLA DE FORMACIÓ EN MITJANSDIDÀCTICS DE L'STEI-i DURANT ELQUADRIENNI 2002-2006

Eivissa; Cooperació, educació i globalització-Formentera; Aplicació de les TIC als centreseducatius; Motivació i resolució de conflictes a l'aula iPrevenció de la violència de gènere en la poblacióescolar.


CURS 05-06

Educació per al desenvolupament; Interpretacióambiental i del patrimoni; Cos, veu i moviment; Tallerd'artesanies; Presentacions multimèdia amb elpowerpoint; Cançons, jocs i danses per a tot l'any; Lakinesiologia, eina per resoldre problemes d'aprenen-tatge i de comportament; Lideratge i assetjament;Turisme responsable al currículum educatiu - Palma;L'hort ecològic escolar II; Veure i mirar: evolució delcinema durant el segle XX"- 1a Part; Aplicació a l'aulade la unitat didàctica: cultura àrab; Oïda i aprenentat-ge de la lectura; Prevenció de riscos laborals; Auditoren prevenció de riscos laborals; Aplicació a l'aula de launitat didàctica: cultura andina; Elaboració deproductes audiovisuals a l'aula. Aplicació de les novestecnologies; Navegació per internet; Veure i mirar:evolució del cinema durant el segle XX - 2a Part; Iogaper a infants; Tècniques d'intervenció en la parla;Convents, monestirs i claustres de mallorca - II; Iogaper a infants - Manacor (2 cursos)

Possessions i clastres de Mallorca II; Recursos a laweb per a l'educació infantil i primària; Recursos a laweb per a l'aprenentatge de la llengua anglesa;Literatura i paisatge VII i Taller de paper reciclat

Activitats de formació a les Pitiüses

Salut laboral i riscos psicosocials a l'ensenyament. IIIJornades; Turisme responsable al currículum educatiu;Des de l'escola mixta a l'escola coeducativa; Laperspectiva de gènere als centres educatius: cap auna intervenció coeducativa - Formentera i Treball deles actituds lingüístiques als centres educatius

Activitats de formació a Menorca

Salut laboral i riscos psicosocials a l'ensenyament. IIJornades; La carpeta solidària com a eina educativa iFormació específica sobre el risc elèctric


Total quadrienni: 2490 assistents i 305 ponents

A TRAVÉS D'INTERNET

CURS 02-03

Tècniques de modificació de la conducta en infantsdifícils; Didàctica de l'ús d'internet i les seves eines al'aula; Relaxació i superació de l'autoestima per amestres i Imatge i gràfics digitals


CURS 03-04

Aprendre a afrontar l'estrès, baix estat d'ànim idescens de la motivació del professorat. Avaluació itècniques amb seguiment personalitzat; Aprenguem iensenyem a pensar i a sentir. Promoure laintel·ligència emocional a l'Educació Infantil;Tècniques de modificació de la conducta en infantsdifícils; Integració d'eines ofimàtiques a internet i Úsdidàctic i segur d'internet i les seves eines a l'escola.


CURS 04-05

La tutoria: un espai per pensar i sentir. propostes perpromoure la intel·ligència emocional a l'ESO; El treballsocioeducatiu en xarxa i Creació de presentacionsdinàmiques i Afrontament de l'estrès i de la baixamotivació del professorat.



28

CURS 05-06

Elaboració de material en format on-line per al nostrealumnat - Mòdul inicial; Elaboració de material enformat on-line per al nostre alumnat - Mòdul avançat;El trabajo en equipo entre profesores en los centroseducativos - Módulo inicial i módulo avanzado;Tècniques de modificació de la conducta en infantsdifícils - Mòdul inicial i mòdul avançat i Photoshop -Mòdul inicial i mòdul avançat


Total quadrienni: 574 assistents i 46 ponents

Total quadrienni (presencials i internet):3.064 assistents i 351 ponents

CURSOS DE PREPARACIÓ PER A LESOPOSICIONS AL COS DE MESTRES

Oposicions 2003 (temari general i educació infantil);Oposicions 2005 (programació didàctica general ipedagogia terapèutica) i Oposicions 2006(programació didàctica d'educació infantil i pedagogiaterapèutica).

Participació: 205 alumnes i 35 ponents

CURSOS DE PREPARACIÓ PER A LESOPOSICIONS AL COS DE PROFESSORAT DESECUNDÀRIA

Oposicions 2003 (temari LOGSE); Oposicions 2005(programació didàctica) i Oposicions 2006 (Llenguacatalana i literatura, i Matemàtiques).

Participació: 115 alumnes i 8 ponents

CURSOS DE PREPARACIÓ PER A LESOPOSICIONS A LA CAIB

Oposicions 2003 Curs d'auxiliars administratius(informàtica)

Oposicions 2003-2006: Cursos de subalterns (exercicipràctic)


CURSOS PER A FUNCIONARIS (AMBL'EBAP)

CURS 02-03

Full de càlcul. Microsoft Excel; Editor de textos.Microsoft Word; Integració d'eines ofimàtiques ainternet; Full de càlcul. Microsoft Excel i Editor detextos. Microsoft Word

CURS 04-05

Integració d'eines ofimàtiques a internet (a travésd'internet); Prevenció de riscos laborals - nivellbàsic; Prevenció de riscos laborals - nivell bàsic (através d'internet); Tècniques de neteja d'edificispúblics; Atenció al públic; Monitoratge del debatlingüístic i Seminari: "Educació, diversitat cultural iciutadania"

CURS 05-06

Introducció als principis bàsics de la Constitució i del'Estatut; Prevenció de riscs laborals (Nivell bàsic / Adistància - Internet); Tècniques de neteja d'edificispúblics; Les necessitats educatives especials i laintervenció de l'Auxiliar Tècnic Educatiu; Prevenció deriscos laborals; Prevenció de riscos laborals. Nivellbàsic a distància; Les necessitats educatives especialsi la intervenció de l'Auxiliar Tècnic Educatiu -Eivissa.


29


CURSOS DE FORMACIÓ OCUPACIONAL

CURS 02-03

Ofimàtica (3 cursos); Guies culturals i Anglès gestiócomercial.

CURS 03-04

Ofimàtica (2 cursos); Alemany gestió comercial iHabilitació per a professionals del 1r cicle d'educacióinfantil.

CURS 04-05

Ofimàtica i Habilitació per a professionals del 1r cicled'educació infantil

CURS 05-06

Habilitació per a professionals del 1r cicle d'educacióinfantil i Iniciació a la xarxa d'Internet


ELABORACIÓ DE MATERIALS

Unitats i guies didàctiques

CURS 02-03

La plaga del Tercer Món: la fam; El treball infantil. Unaantiga forma d'explotació que perviu al nostre temps;La globalització neoliberal, fàbrica de misèria; Carpeta

solidària. Material per al professorat; Materialsdidàctics per a la prevenció de la violència de gènere(primària); És difícil conviure? i Projecte d'educacióper al desenvolupament.

CURS 03-04

Guia didàctica del DVD Jocs i paraules.

CURS 04-05

Anem a mitges; Els infants del carrer i Coneix el meupaís.

CURS 05-06

Igualtat: + fets - paraules; Els drets dels infants;Materials didàctics per a la prevenció de la violència degènere (secundària); Cultura àrab i Cultura andina

MULTIMÈDIA

Vídeos

Conèixer Mallorca. Els patis de Palma

CD-ROM

CURS 02-03

Guies culturals; Els infants del carrer; La globalitzacióneoliberal, fàbrica de misèria; Mapa de Peters. Per unamirada més justa al món i Planificació escolar a lesIlles Balears: 02/03 a 05/06.


30

CURS 04-05

Rondalles mallorquines i Les clastres de lespossessions de Mallorca.

CURS 05-06

Els claustres, convents i monestirs de les Illes Balearsi Salut laboral i riscos psicosocials a l'ensenyament.

DVD

Porto Alegre 2003.

CURS 03-04

Jocs i paraules.

CURS 04-05

Suport als berenars escolars per a comunitats desarre-lades de Guatemala.

PUBLICACIONS

CURS 02-03

Manual divulgatiu de la prevenció de riscs laboralsals centres docents i Educació, globalització idemocràcia.

CURS 03-04

Amb la paella, però sense el mànec i Con la paella,pero sin el mango.

CURS 04-05

Salut laboral i riscos psicosocials a l'ensenyament i Unsomni garrit: ensenyar i aprendre amb sentit.

CURS 05-06

Vint-i-cinc i dos contes.

Revistes escolars

Espai Lliure. IES Joan Maria Thomàs (Cursos 02/03 a05/06); Es rebost. CP Jafudà Cresques (Cursos 02/03a 05/06) i Club d'handbol de Mata de Jonc(Temporada 02/03).

Revista PISSARRA

Des del núm. 109 (octubre / novembre 2002) fins alnúm. 123 (abril / juny 2006).

Revista NA MORRUDA

Des de setembre de 2004 fins a juny de 2006. STEI-iCalvià.

MATERIALS DIVERSOS

CURS 02-03

Tríptics: Materials didàctics per a la prevenció de laviolència de gènere; Seminari- debat GLOBALITZEMLA JUSTÍCIA; "Oferta formativa per al professorat"Curs 2002-2003; "Cooperació i sensibilització en elsúltims anys d'Ensenyants Solidaris i l'STEI-i";"Multiculturalitat i principi d'igualtat. Les donesmusulmanes en els països europeus" i "Activitats imaterials realitzats per l'Escola de Formació en MitjansDidàctics (1991-2002)".

Agenda escolar 02-03, IES Joan Maria Thomàs;Programa d'Activitats, 32a Escola d'Estiu de Mallorca;Agenda escolar 02-03 de l'STEI-i; Butlletins sindicalsSTEI INFORMA; Targetes de Nadal; Cartells iRealització dels dossiers de premsa.

CURS 03-04

Agenda escolar 03-04 (IES Joan Maria Thomàs);Agenda escolar 03-04 (IES Sineu); Agenda escolar 03-04 (IES Josep Sureda i Blanes); Butlletins sindicalsSTEI INFORMA; Agenda escolar 03-04 de l'STEI-i;Tríptic "Dia de la no-violència contra les dones";Fulletons "Oferta formativa per al professorat" Curs


31

2003-2004; Targetes de Nadal; Cartells i Realitzaciódels dossiers de premsa.

CURS 04-05

Agenda escolar 04-05 (IES Joan Maria Thomàs);Agenda escolar 04-05 (IES Sineu); Agenda escolar 04-05 (IES Josep Sureda i Blanes); Agenda 2005(Administració pública); Butlletins sindicals STEI-iINFORMA (Octubre 2004 - maig 2005) i Agendaescolar 04-05 de l'STEI-i.

Díptics: Campanya de sensibilització 2004-2005"Suport als berenars escolars per a comunitats des-arrelades de Guatemala"; Jornades "Diversitat culturali ciutadania i Coneix el meu país". Tallers a Mallorca,Menorca i Eivissa.

Tríptics: Seminari Internacional "Educació, diversitatcultural i ciutadania"; I Jornades "Salut laboral i riscospsicosocials a l'Ensenyament; Per què en català? iRondalles Mallorquines (4 models).

Cartells: Campanya de sensibilització 2004-2005"Suport als berenars escolars per a comunitats des-arrelades de Guatemala"; Les clastres de lespossessions de Mallorca; Seminari Internacional"Educació, diversitat cultural i ciutadania"; "Revisa lateva nòmina"; "Coneix el meu país"; I Jornades "Salutlaboral i riscos psicosocials a l'Ensenyament";Reivindicacions de l'STEI-i sobre conciliació, vidafamiliar i laboral i 34a Escola d'Estiu 05.

Carpeta solidària: Una mirada a Centreamèrica, Eltreball infantil; La globalització neoliberal, fàbrica demisèria; És difícil conviure i La fam.

Fullet "Oferta formativa per al professorat"; Llibret"Avaluació de factors psicosocials. Lloc de treball:personal docent: Llibret cursos 34a Escola d'Estiu 05;Fullet "Decàleg del catalanoparlant".

Fullet "Constitució Europea"; Targetes de Nadal STEI-i; Realització dels dossiers de premsa; Sobres i carnetsSTEI-i; Sobres i carnets STIB i Calendaris sanitarisSTIB.

CURS 05-06

Agenda escolar 05-06 (IES Joan Maria Thomàs);Agenda escolar 05-06 (IES Josep Sureda i Blanes);

Agenda 2006 (Administració pública); Butlletinssindicals STEI INFORMA (Octubre 2005 - juny 2006);Agenda escolar 05-06 de l'STEI-i.

Díptics: Campanya de sensibilització 2005-2006"Suport als berenars escolars per a comunitats des-arrelades de Guatemala; Activitats formatives per atreballadores i treballadors ocupats.

Tríptics: I Jornades "Salut laboral i riscos psicosocialsa l'Ensenyament".

Cartells: Campanya de sensibilització 2005-2006"Suport als berenars escolars per a comunitats des-arrelades de Guatemala"; Campanya huracà Stan"Poc és molt, ajuda a Guatemala"; "Els claustres,convents i monestirs de les Illes Balears"; "Revisala teva nòmina" 2006; 0I Jornades "Salut laboral iriscos psicosocials a l'Ensenyament";Reivindicacions de l'STEI-i; Subhasta solidària; 35aEscola d'Estiu 06.

Carpeta solidària: Una mirada a Centreamèrica; Eltreball infantil; La globalització neoliberal, fàbrica demisèria; És difícil conviure; La fam; Llibrets Jornadessalut laboral; Llibret cursos 35a Escola d'Estiu 06;Targetes invitació inauguració local Manacor; Targetesde Nadal de l'STEI-i; Llibrets alliberades i alliberats del'STEI-i; Llibret conveni col·lectiu per al sector deneteja; Llibret activitats formatives; Realització delsdossiers de premsa; Fullets eleccions sindicals hospitalde Manacor; Calendaris curs escolar 2005-06;Calendaris taula curs escolar 2005-06; Sobres icarnets STEI-i; Sobres i carnets STIB; Calendarissanitaris STIB.

EXPOSICIONS

Una mirada a Centreamèrica; Els nins de la guerra;"Querido mundo"; Dones i cultures; Els drets delsinfants.

CONFERÈNCIES

Multiculturalitat i principi d'igualtat. Les donesmusulmanes en els països europeus; Dones i cultures(a Palma, Eivissa i Ciutadella); La influència deltabaquisme a la salut; 10 trobades de dones (a Palma,Inca, Manacor, Pollença, Menorca i Eivissa); Educaciói deute extern: canvi per educacio, condonació... iAmèrica Llatina, desigualtat i governs progressistes. q


32


33

Quins han estat els principals problemes ambels quals s'ha hagut d'enfrontar l'STEI-i, durantaquests darrers quatre anys?

Els problemes arriben un darrere l'altre, però tots estroben al voltant del més gran que és la mercantilitza-ció i la privatització que es fa de la gestió pública. Enlínies generals hem de denunciar que s'estan retallantels drets laborals, socials, econòmics, polítics ilingüístics de tota la ciutadania, i és una llàstimaperquè aquesta retallada és proporcional a la mancade resposta d'aquesta ciutadania. Només un exemple:UGT i CCOO duran el control, juntament amb elsgrans bancs, de les pensions dels funcionaris. Aquestfet és una vergonya pel col·laboracionisme de lesgrans centrals sindicals.

A tot això hi hem d'afegir també la privatització d'unsdrets generals que també tenen tots els ciutadans,com els de l'educació, els de la sanitat, els deltransport, els de la gestió pública de l'ensenyament,com les escoletes municipals, etc. El finançament ésescàs i insuficient, tant en l'àmbit autonòmic com enl'àmbit estatal i no se satisfà el deute històric. El costd'un lloc escolar és molt barat perquè ens paguenmenys que a la resta de comunitats. Som la comunitatque tenim les ràtios més elevades. De totes maneres,hem de dir que s'han fet algunes passes persolucionar el dèficit, però no són suficients. Els quiestan en el poder manifesten que mai no s'haviainvertit tant en educació com ara, i especialment enprofessorat, però no és suficient.

Un altre problema és que a les Illes Balears hi hamolts alumnes que acaben el batxillerat i que

ingressen a la universitat, però n'hi ha massa quesurten abans d'hora, ja que som la Comunitat ambmenys població relativa titulada superior, ja que el fetque tenguem molta feina al sector serveis, moltalumnat abandona per tenir un sou, encara que sensefutur. Aquesta Comunitat no impulsa els estudis, ni lalectura, ni la música, ni l'art, ni la investigació; el quemenys interessa a les nostres autoritats és la cultura.Això repercuteix a la societat que no té un model queli transmeti l'estimació a la cultura.

Els problemes són molts, però en podem afegir unaltre com és la formació del nou professorat. Ésnecessària una bona revisió del currículum ques'imparteix a la Facultat d'Educació que forma els i lesmestres, i és necessària una profunda reforma alscursos d'aptitud pedagògica del professorat desecundària. No s'està formant a les futures personesciutadanes quant a la defensa dels propis drets, ni dequins són aquests. En l'actualitat s'està perdent lamemòria històrica, ja no es recorda ni s'ha preparatl'esperit de lluita que va caracteritzar el professorat defa unes quantes dècades. L'esperit crític s'ha perdut os'ha difuminat. El poder actual del mercat i la societatmaterialista actual no ajuden gens, la joventut viu perpagar hipoteques.

El Govern actual es dedica a atacar constantment lallengua i la cultura pròpies. Aquí l'STEI-i ha tengut unfront obert d'una manera constant, ja que la posturadel sindicat ha estat sempre la mateixa des de la sevafundació. Les autoritats educatives han planificat unaconfrontació total contra la llengua catalana,tancament de Som Ràdio, lliure elecció de la llenguad'ensenyament, atorgament gratuït de certificacions

S'ESTAN RETALLANT ELS DRETS LINGÜÍSTICSI ELS DE L'ESTAT DEL BENESTAR AMB L'AQUIESCÈNCIA D'UGT I CCOO

S'ESTAN RETALLANT ELS DRETS LINGÜÍSTICSI ELS DE L'ESTAT DEL BENESTAR AMB L'AQUIESCÈNCIA D'UGT I CCOO

Joan LladonetCoordinador de la revista Pissarra

Neus Santaner, secretària general de l'STEI-i durant els darrers sis anys, fundadora i membre del sindicat detreballadors i treballadores de l'ensenyament de les Illes Balears, ara Intersindical, des de 1977, professorade Secundària de Geografia i Història i de català a un centre d'ensenyament concertat i representant del'STEI-i al Consell Escolar de les Illes Balears; lluitadora incansable per defensar els drets de les treballado-res i dels treballadors i persona d'una voluntat de ferro per negociar amb l'Administració.

Entrevista A NEUS SANTANEREntrevista A NEUS SANTANER

inadequades i injustes de coneixements de la llengua,trilingüisme sense planificació i contra la Llei de nor-malització lingüística, etc.

A més, existeix un problema de participació, lesdiferents organitzacions no són escoltades i l'actuaciódel Govern es pot qualificar de despòtica. Com aexemple podem explicar que el Consell Escolar perunanimitat havia decidit que el decret de trilingüismeera incorrecte i que no es podia dur endavant i elGovern no en va fer cas. I, al mateix temps, utilitza lamanipulació informativa per tenir enganats els seusvotants. És la tàctica de treballar una mentida, repetir-la constantment, fins que se la fa creure a gran partdel personal, encara que segueix essent una mentida.

Després d'aquesta llarga contestació, enspodries explicar com ha anat l'experiència coma Intersindical, durant els dos anys que hantranscorregut des que es va aprovar al Congrésde l'STEI-i.

Ha estat una experiència positiva i interessant,l'afiliació s'ha incrementat, i hem estès la implantacióa sectors nous, persones treballadores de jardinspúblics, gent que treballa a la neteja, a Sanitat, aajuntaments, etc. S'ha aconseguit que l'STEI-irepresenti globalment un 5% de tots els delegats delconjunt de treballadors i treballadores. Això ha fet quepuguem entrar a la representació global. I tenimmajoria absoluta a l'ensenyament públic, a l'ensenya-ment concertat i a la universitat.

Quins són els principals obstacles amb quètopau quan vos heu de relacionar ambl'Administració?

Un de molt important és que hi ha persones queocupen càrrecs de rellevància que no tenen elsconeixements ni la preparació necessària per durendavant els càrrecs que ostenten. I aquestespersones tenen clar que són membres d'una opciópolítica i en no estar preparats pedagògicament,quan se'ls presenta qualsevol objecció, si no estàd'acord amb la seva idea política, pensen que és cosade l'oposició, i no distingeixen quan una qüestió éspolítica o simplement pedagògica. Aquesta manca depreparació ha condicionat les nostres intervencions ila consolidació d'algunes millores que erennecessàries i convenients.

Les lleis orgàniques no haurien d'estar sotmesesals canvis de govern ni de color polític. Això ho dicpels canvis constants de lleis d'educació. De totesmaneres, la LOE s'ha venut com una contraposicióa la Llei de qualitat de l'ensenyament, i no és així.És una llei més restrictiva que la LODE i no tandiferent a la Llei de qualitat, com se'ns volia fercreure.

Quins objectius s'ha marcat l'STEI-i cara alfutur?

El principal objectiu és consolidar la Intersindical perintroduir un model de sindicalisme que es fonamentien:

- La independència davant els poders constituïts,tant polítics com econòmics.

- L'autonomia, perquè les decisions puguin serpreses pels treballadors i treballadores querepresentam.

- Un fort compromís amb la llengua catalana i lanostra cultura.

S'han d'enfortir aquelles organitzacions sindicals queen lloc de retallar drets laborals, de seguretat social,de pensions, etc., es dediquin a augmentar-los i aconsolidar-los, cosa que malauradament nopractiquen CCOO i UGT, quan signen pactes amb lespatronals i els governs que impliquen retallades dedrets de la classe treballadora. q


34


35

Quins són els principals reptes i mancances queté el sistema educatiu, constatats durantaquests darrers quatre anys?

Una greu mancança és la mala dotació econòmica i lesseves conseqüències que arrossegam des de gener de1998, que va ser quan es varen dotar les transferèn-cies, i que en aquell temps l'STEI-i ja va anunciar queaixò suposaria un dèficit que perjudicaria la millora dela qualitat del nostre sistema educatiu.

Ha existit un fenomen d'augment poblacional que haprovocat l'augment del nombre d'alumnat escolaritzati que fa que tenguem les ràtios més elevades del'Estat i una manca d'infraestructures. No existeixenpolítiques actives per la millora de l'ensenyamentpúblic, per part del Govern del Partit Popular. Això duucom a conseqüència que s'acumulin problemes idificultats a la xarxa pública. I quan es resolen és mésgràcies al voluntarisme del professorat, que no perl'ajuda de l'Administració. Aquesta té massa iniciativesque en lloc de resoldre problemes, afegeixen tensió enels centres d'ensenyament.

És imprescindible la promulgació d'una Llei d'Educacióautonòmica per aprofundir en l'autogovern, per enfortirla identitat i els trets culturals propis i que estableixi unmecanisme de finançament que ens acosti progressiva-ment al 6% del PIB de les Illes Balears.

Reclamam al Govern autonòmic un pla de xoc contrael fracàs escolar. Per això és convenient que sàpigaque no es resoldrà només a partir de mesureseducatives, sinó que també calen mesures socials,laborals i econòmiques. Ens manca un pla generald'infraestructures que permeti la reducció substancialde les ràtios i la millora de l'escolarització en general.

Encara que a la revista hi ha un article de MariaAntonia Font, cooordinadora de normalitzaciólingüística de l'STEI-i, que parla de maneraexhaustiva sobre el tema, ens podries explicarcom ha anat la confrontació amb el Governsobre la normalització lingüística?

Ens hem oposat a la política del Govern autonòmicque ha actuat contra la normalització lingüística, jaque ha anat cercant la confrontació social i no elprestigi de la llengua. Han intentat restar-li presènciainstitucional, tant a la ràdio, suprimint Som Ràdio, coma la televisió, quan no han acceptat pel·lícules encatalà, doblades al Principat, però també han utilitzatla disminució dels pressuposts, per atacar frontalmentla normalització lingüística, o han rebaixat el valor deles titulacions, quan n'han atorgat d'ofici; sense tenirla informació necessària, han inventat la fal·làcia deltrilingüisme per disminuir les hores de dedicació alcatalà, etc. L'STEI-i s'ha oposat a tot això, haaconseguit que la rebaixa del valor de les titulacionspassàs del nivell C al nivell B, i ha recorregut alstribunals decrets que van contra lleis establertes, comés el cas del trilingüisme.

Ens podries explicar com han anat les negocia-cions durant aquests quatre anys en què hi hahagut dos governs diferents?

Durant aquest període de quatre anys, inicialment lesnegociacions les manteníem amb el Govern del Pactede Progrés i varen culminar el 2002 amb l'equiparacióretributiva, vàrem signar la continuïtat del pacte d'es-tabilitat del professorat interí, l'augment de plantilles ialtres millores laborals. Va quedar pendent l'analogiaretributiva del professorat de privada amb el depública, que després signaríem el febrer de 2004 amb

PATIM LES CONSEQÜÈNCIES DE LA MALADOTACIÓ ECONÒMICA DE LES COMPETÈNCIESDE 1998, QUE HAVIA ANUNCIAT L'STEI-i

Joan LladonetCoordinador de la revista Pissarra

Biel Caldentey, secretari d'acció sindical i comunicació de l'STEI-i, des del darrer Congrés, mestre i llicenciaten Pedagogia, professor del 1r cicle d'ESO de l'IES Politècnic de Palma, representant de l'STEI-i al ConsellEscolar de les Illes Balears, president de la Junta de Personal Docent amb una dilatada experiència sindicalper afrontar les difícils negociacions que s'han de tenir necessàriament amb la Conselleria d'Educació.

Entrevista a BIEL CALDENTEY

PATIM LES CONSEQÜÈNCIES DE LA MALADOTACIÓ ECONÒMICA DE LES COMPETÈNCIESDE 1998, QUE HAVIA ANUNCIAT L'STEI-i

Entrevista a BIEL CALDENTEY

el Govern actual. També amb el Pacte de Progrés esvaren establir uns complements autonòmics demillores retributives per al professorat universitari.

Amb el Govern actual hem renegociat el pacte d'esta-bilitat del professorat interí, març de 2004; hemacordat la conciliació de la vida laboral i familiar,desembre de 2005; i finalment el juliol de 2006 hemarribat a un acord que implica un increment lineal de90 euros per a tot el professorat -des de setembre de2006 a gener de 2008- i que inclou, entre d'altrescoses, la revisió del fons social, un augment de lesplantilles d'educació infantil, en el qual s'estableix un+ 2 als centres de dues línies, una personaorientadora escolar als centres de primària de treslínies i d'altres millores de les plantilles de Primària iSecundària, la introducció de l'any sabàtic, el reconei-xement del primer sexenni i del seu tram delcomplement autonòmic per al professorat interí...Aquest és un acord que nosaltres qualificaríem demínims, perquè no esgota les demandes formuladesper l'STEI-i, tot i que significa un avanç

La Conselleria d'Educació ha demostrat poca o nul·lavoluntat negociadora en la política educativa, així comha desplegat una política lingüística lesiva per alsistema educatiu, ha afavorit els centres privats elitistesamb mesures com la subvenció d'un milió d'euros i potculminar amb els concerts de batxillerat. Ha posatentrebancs a la participació a les organitzacions repre-sentatives de la Comunitat educativa, com és el cas del'Observatori per a la Convivència Escolar, on les orga-nitzacions sindicals representatives del professorat,estan infrarepresentades amb un sol lloc per a totessobre un total de 21 membres, dels quals 17 pertanyena l'Administració autonòmica. En senyal de protesta, la

Junta de Personal docent, per iniciativa de l'STEI-i, varebutjar esser-hi present amb aquestes condicions.

Reclamam que els plans de convivència escolar siguinnegociats a la mesa sectorial d'Educació i amb elscentres educatius afectats, i no imposats des d'orga-nitzacions administratives, com és el cas del'Observatori.

Fent un balanç general, es pot dir que hi ha hagut unintent de fer retrocedir el prestigi social, tant delsensenyants com del sistema públic, per part delGovern autònomic. Tot i així, l'STEI-i ha aconseguitdeturar i, a vegades, modificar polítiques desfavora-bles destinades a l'educació en general. La nostrapresència ha suposat un impediment per posar enmarxa polítiques educatives retrògrades. Ens hemhagut de moure en un camp defensiu, denunciant fetscom l'endarreriment en l'arribada dels recursos per ales despeses ordinàries dels centres, fent que elConseller d'Educació intervingués per solucionar eltema, o perquè no s'endarrerís tant. En definitiva,aquest Govern no ha tengut problemes per endeutar-se a l'hora de fer carreteres i autopistes, però no hoha volgut fer per garantir el dret a una educació dequalitat per a tothom i sense discriminacions.

I la política central de l'Estat, com ha repercutita l'Educació en l'àmbit de les Illes Balears iPitiüses?

Segueix el desencontre entre les administracionssobre el necessari increment del finançament.S'aprova una llei com la LOE, que consideram que ésinsuficient per enfortir la xarxa pública de l'educació, ique, a més a més, no va acompanyada d'una llei definançament que doni garanties per dur a terme lesmillores necessàries per al sistema educatiu engeneral.

Actualment, podem dir que existeix un acord a l'en-senyament públic en l'àmbit central no subscritper la Confederació d'STEs-I, que tot i haverestat signats dia 20 d'octubre de 2005 entre elMEC i la resta de sindicats, encara no s'ha traduït enmesures concretes. No s'ha donat una soluciófavorable al professorat interí per accedir a la funciópública docent, ni s'han millorat les condicions laboralsi econòmiques del professorat (hi ha 60 euros ques'han de concretar encara en aquest esmentat"acord"). En definitiva, fum des de Madrid. q


36


37

L'actual Llei Orgànica d'Universitats (LOU) fouaprovada ara fa ja gairebé quatre anys enmigd'una gran protesta del sector educatiu universi-

tari. Així, la majoria de rectors, professors i alumnesde les universitats espanyoles es mostrarenobertament en contra d'un text dirigista i estatalistaque lesionava greument els principis històrics del'autonomia universitària. Una de les principalsnovetats de la LOU fou el requeriment, en el seu art.30, de la necessitat d'avaluar, certificar i acreditardeterminats aspectes de l'activitat universitària, entreells, la formació i qualitat del professorat. Així, a partirde la LOU, perquè les universitats espanyoles puguincontractar professorat laboral (professors ajudantsdoctors, col·laboradors i contractats doctors) ésnecessari que aquests tinguin l'acreditació positiva delseu currículum per part d'una agència "independent"d'acreditació.

"D'aquesta manera, tot professorque aspiri a una plaça de

contractat laboral, sigui indefinidao temporal, haurà de passar pel

sedàs de l'AQUIB..."

La LOU, en el seu art. 31, creava la denominada"Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y dela Acreditación" (ANECA), una agència d'abastestatal que, entre d'altres funcions, teniaencomanada l'acreditació dels currículums delsaspirants a concursar a places laborals dins el móndocent universitari. Els inicis dels processos d'acre-ditació del professorat per part de l'ANECA, sota ladirecció d'Ismael Crespo, foren decebedors. Així, esproduïren situacions d'autèntica injustícia amb des-acreditacions de professors que objectivament noestaven justificades. Fins i tot el prestigióscatedràtic Andrés De la Oliva, home d'ideologiadeclaradament conservadora, va denunciar les greusarbitrarietats de l'ANECA mitjançant un documentatinforme publicat el 9 de desembre de 2003 i titulat"Manifiesto: Un cambio necesario en la

Universidad". La victòria electoral del PartitSocialista, el mes de març de 2004, va generarimportants canvis en l'ANECA, el més significatiu foula substitució del director general. El veteràcatedràtic Francisco Marcellán va rellevar en elcàrrec el discutit Crespo. El nou tarannà del directori els canvis en la normativa bàsica que regula elprocés d'acreditació han fet que el terme ANECA novagi ara lligat, entre el professorat universitari, apolèmiques i arbitrarietats.

De manera paral·lela a la creació de l'ANECA, lamajoria de comunitats autònomes han anat creantles seves pròpies agències d'acreditació. Així, a lesIlles Balears, la Llei 2/2003, de 20 de març, d'orga-nització del sistema universitari de les Illes Balears,en el seu títol II regula l'estructura i funcionamentde l'Agència de Qualitat Universitària de les IllesBalears (AQUIB). Entre les funcions d'aquestaAgència, es troba "l'acreditació i avaluació prèvia delpersonal docent i investigador contractat per laUniversitat de les Illes Balears, d'acord amb lalegislació vigent" (art. 21.d). D'aquesta manera, totprofessor que aspiri a una plaça de contractatlaboral, sigui indefinida o temporal, haurà de passarpel sedàs de l'AQUIB o bé aconseguir unaacreditació d'àmbit estatal a l'ANECA.

DISCRECIONALITAT ADMINISTRATIVAI ACREDITACIÓ DEL PROFESSORATUNIVERSITARI

Antoni Bennàssar i Moyà 1

1 Antoni Bennàssar Moyà és professor de Dret Constitucional de la Universitat de les Illes Balears i membre de la secció sindical de l'STEI-i a la UIB.

DISCRECIONALITAT ADMINISTRATIVAI ACREDITACIÓ DEL PROFESSORATUNIVERSITARI


38

L'AQUIB fou creada per Acord del Consell de Governde dia 13 de desembre de 2002, publicant-se aquellmateix dia els seus estatuts. L'AQUIB quedavaconstituïda com un consorci en el qual participava elGovern i la Universitat de les Illes Balears (art. 1dels estatuts). Aquesta dada és xocant, ja que,segons establia l'Acord de creació del mateix dia 13,l'AQUIB havia de tenir "[...] un funcionamentindependent de la Universitat i del Govern". Aquestaindependència, en la pràctica, no s'ha donat, ja queels sis membres que formen el consell de direcció del'agència han estat nomenats, o bé per la UIB, o béper la Conselleria, o bé pel Consell Social de la UIB(art. 13 dels estatuts de l'AQUIB). A més, hem designificar que durant la darrera legislatura elPresident i el Director de l'AQUIB són professors dela pròpia UIB. Aquest càrrecs, segons la mevaopinió, i davant una futura reforma dels estatuts del'agència en pro d'augmentar la independència del'òrgan, haurien d'esdevenir incompatibles amb ladocència universitària durant el desenvolupament defuncions directives a l'agència avaluadora.

El procediment per obtenir l'avaluació i l'acreditacióde l'agència de qualitat universitària de les IllesBalears ha vingut regulat pel Decret 178/2003, de31 d'octubre. Analitzarem, ara, el funcionament,mancances i possibles millores d'un sistema que jas'ha aplicat durant dues convocatòries d'acreditació(anys 2004 i 2005). El Decret 178/2003 deixa unmarge enorme a la regulació per part del consell dedirecció de l'agència d'aspectes bàsics de l'acredita-ció del professorat. Així, per exemple, la composiciódel comitès avaluadors o els criteris que hand'aplicar els avaluadors nomenats per jutjar elscurrículums dels aspirants han quedat a la lliureelecció del consell de direcció de l'agència. Enaquest sentit, la discrecionalitat del consell d'admi-nistració envers el procés d'acreditació és enorme.

"...des de l'STEI-i s'ha vingut reivindicant que s'establissin un

criteris baremats a l'hora devalorar els mèrits..."

El primer que hem de fer a l'hora d'analitzar elprocés d'acreditació és veure quines són lespersones encarregades d'analitzar i avaluar elcurrículums i, sobretot, veure de quina manera

aquestes persones han estat triades per desenvolu-par la seva tasca. L'acord 3/2004, de 19 de maig, delconsell de direcció de l'agència estableix quel'AQUIB "ha de seleccionar els membres de cada undels comitès d'avaluació d'entre el professorat delscossos docents universitaris d'universitatsespanyoles i d'investigadors funcionaris del CSIC"(punt sisè de l'acord). El contingut d'aquestadisposició no té gaire sentit, ja que resulta obvi queserà la pròpia agència, i no un ens aliè a ella, quihaurà de triar els membres que formaran elscomitès avaluadors. Curiosament, després d'aquestaobvietat, l'esmentat acord ni aclareix cap aspecte enrelació al mètode de designació dels membres nidetermina quins professors o categories funciona-rials poden formar part dels comitès (només, i coma declaració retòrica, s'estableix que han de seravaluadors independents, externs i experts en elcamp científic que correspongui).

Sobre la base del difús acord 3/2004, el consell dedirecció de l'agència va adoptar l'acord 5/2004, de 9de juliol, pel qual es fan públics "els membres delscomitès d'avaluació que han d'elaborar lesavaluacions i els informes previs a la contractació delpersonal docent i investigador per part de laUniversitat de les Illes Balears". Així, sabem perl'acord 5/2004 quins professors formen part delcomitès, però el que no sabem, a dia d'avui, és dequina manera s'han triat els membres dels comitèsavaluadors, essent aquesta una decisió totalmentobscura i discrecional del consell de direcció del'agència.

El consell de direcció de l'AQUIB, mitjançant acord2/2004, de 19 de maig, va concretar els requisitsque s'exigien per a l'acreditació positiva delsaspirants a ser contractats a cada una de les figurescontractuals que preveu la LOU. Aquests criterisdestaquen, en determinats aspectes, per la sevaambigüitat. Així, des de l'STEI-i s'ha vingut reivindi-cant que s'establissin un criteris baremats a l'horade valorar els mèrits, seguint, a títol d'exemple, elmodel de la Comunitat Autònoma de Madrid (Acordde 21 de novembre de 2005 del "Comité deDirección de la Agencia de Calidad, Acreditación yProspectiva de las Universidades de Madrid"; BOCMnúm. 297, de 14 de desembre). Pel contrari, l'àmbitde discrecionalitat és enorme en el cas de l'AQUIB.D'aquesta manera, els comitès tenen excessiumarge d'apreciació dels mèrits dels aspirants; uns


39

comitès, no ho oblidem, que han estat elegits dis-crecionalment. A més, s'ha generalitzat la pràcticaper part dels comitès de no motivar, o motivarmínimament, les resolucions. Si la resolució éspositiva, no hi ha cap problema; en cas de sernegativa, es fa necessari per part del professorhaver d'acudir al recurs administratiu o judicialperquè li motivin la desacreditació del currículumpresentat.

S'ha de significar, per últim, que en cap cas les orga-nitzacions sindicals han participat ni en el procés dedesignació dels membres dels comitès ni en l'establi-ment dels criteris d'avaluació. D'aquesta manera, elsprincipals elements del procés acreditador s'han fetal marge dels representants sindicals de lacomunitat educativa universitària.

"...que els criteris i el mètode dedesignació dels comitès siguin

clars i transparents; i, en segonainstància, que les resolucions

denegatòries siguin suficientmentmotivades."

Davant les deficiències que presenta el procés d'a-creditació de l'AQUIB, des de l'STEI-i es vaconvocar una assemblea de professors universitarisel passat 9 de març de 2006. D'aquesta assemblea,força concorreguda, sortiren un seguit de reclama-cions a l'AQUIB davant properes convocatòries d'a-creditacions per part de l'agència. El resum sintèticd'aquestes demandes es pot concloure en dos

grans punts aquí ja exposats: la necessitat que elscriteris i el mètode de designació dels comitèssiguin clars i transparents; i, en segona instància,que les resolucions denegatòries siguin suficient-ment motivades. Aquestes conclusions forenremeses als responsables de l'agència i de laConselleria d'Educació. La contesta per part del'agència, tramesa a la secció sindical universitàriade l'STEI-i el passat dia 30 de març, era unadeclaració de bones intencions, establint que"qualsevol consideració que se'ns faci arribar al'AQUIB, fruit de la reflexió serena i objectiva del'anàlisi dels procediments i que suposi una milloraper a la generalitat del col·lectiu a qui van dirigidesles nostres accions, serà ben arribada i valorada".Maques paraules que, en la pràctica, no estradueixen ni en un compromís de canvi ni enl'obertura de negociacions amb els representantssindicals de cara a resoldre les mancances quepresenta el procés acreditador. q

Via Sindicat, 21 - pati.

(antic edifici del

Sindicat Forà)

Ciutat de Mallor ca

07002

Telèfon: 971 71 67 31

Fax: 971 71 85 97

[email protected]

www.esrefugi.es

Des del 1976!equipam ses vostres aventures


40

En aquest article, el que pretenem és posar demanifest els punts més significatius del sistemaeducatiu de la CAIB, que són reflex, per una

part, de la pròpia dinàmica educativa de les Balearsdes d'una perspectiva històrica i estructural, i per altrapart, de la dinàmica educativa espanyola en l'àmbitlegislatiu i en la política educativa desenvolupada, i totaixò en el marc d'una societat cada vegada més glo-balitzada, fins i tot des de l'òptica educativa. No estracta, doncs, d'una radiografia integral sobre elsistema educatiu balear, sinó d'una anàlisi de tot allòque ens pot ajudar a conèixer, a caracteritzar i acomprendre la realitat i les perspectives educatives deles Illes Balears, emmarcades en el context delsistema educatiu espanyol. Així doncs, els punts méssignificatius del sistema educatiu de les Illes Balears

són, des de la nostra perspectiva, els següents, senseun objectiu d'exhaustivitat ni ordenats segons la sevaimportància: la seva insuficiència, la seva inestabi-litat, les seves contradiccions i dicotomies, o elseu creixent caràcter dual. Unes característiqueseducatives, sociològiques, sociopolítiques de caireestructural, que malgrat tot no poden amagar elsavanços existents en el sistema educatiu de les IllesBalears, des de la perspectiva de l'increment del nivelleducatiu, de la democratització de l'ensenyament, dela millora de la qualitat educativa o de la progressiva,encara que lenta, equitat educativa. En tot cas siquelcom caracteritza el nostre sistema educatiu és laseva creixent complexitat, davant la qual les polítiqueseducatives de sempre necessiten d'una renovació,d'una innovació profunda, de canvis d'orientació, d'or-ganització o de plantejament. Anem a analitzaraquests trets que defineixen i caracteritzen el sistemaeducatiu balear.

"...la incapacitat de la comunitatautònoma de les Illes Balears, enles actuals condicions financeres,de donar la resposta adequada a

les necessitats creixentsd'educació..."

Un sistema educatiu insuficient i inestable

Una de les característiques que defineix el nostresistema educatiu és, sens dubte, la seva insuficiència;una insuficiència que podem concretar en dosaspectes fonamentals. En primer lloc, la insuficiènciadel finançament educatiu. El finançament o si es vol lamanca de finançament -emmarcat en un problemamés estructural que afecta tot el finançament de laComunitat Autònoma de les Illes Balears- és,d'entrada, el problema més greu que té plantejat elsistema educatiu de les Illes Balears. Efectivament, auna mala transferència econòmica en el cas del'educació, se li han d'afegir els increments de lesdespeses educatives, a causa, fonamentalment, del'increment del nombre d'alumnes, procedents

INSUFICIÈNCIES, DICOTOMIES, CONTRADICCIONS I DUALITZACIONS DELSISTEMA EDUCATIU DE LES ILLES BALEARS

Martí X. March i CerdàCatedràtic d'Universitat de Pedagogia de la UIB

INSUFICIÈNCIES, DICOTOMIES, CONTRADICCIONS I DUALITZACIONS DELSISTEMA EDUCATIU DE LES ILLES BALEARS


41

bàsicament de la immigració, de la necessitat dedonar resposta a la creixent diversitat educativa isocial, de l'aplicació de la LOGSE, de la necessitat defer política educativa que tendeixi cap a la qualitat ode les diverses decisions educatives preses pelsdiversos governs que han gestionat l'educació (lagratuïtat de l'educació infantil, l'homologació delssalaris dels docents, la qüestió de la concertacióeducativa, etc.). Tot i que el nostre objectiu no ésanalitzar la quantificació del dèficit econòmic existenten matèria educativa, allò que resulta clar és laincapacitat de la Comunitat Autònoma de les IllesBalears, en les actuals condicions financeres, de donarla resposta adequada a les necessitats creixentsd'educació que la nostra societat, que la societat delconeixement, la del segle XXI, exigeix, tant per raonseconòmiques com per raons socials.

És evident, doncs, que ens trobam davant unproblema estructural que no es pot resoldre ambmesures conjunturals, sinó que cal dur a terme unpla integral que examini tots els dèficits existents, elpaper de l'Estat central, l'actual model definançament, el paper de la CAIB, la priorització deles polítiques educatives que s'han de posar enmarxa, la recerca de consensos i de complicitatsentre la comunitat educativa en relació amb aquesttema, l'acord de mínims entre els grups parlamenta-ris i la negociació seriosa amb el Govern central endos aspectes: d'una banda la resolució, d'acord ambl'actual model de finançament, dels problemesexistents i, d'altra banda, la resolució delsproblemes estructurals de finançament autonòmicbalear. Tanmateix, la possible i difícil resoluciód'aquesta problemàtica no pot deixar de banda el fetque la discussió de les prioritats de políticaeducativa és ser un element que també afecta elsproblemes de finançament educatiu, com el queafecta la concertació del batxillerat, el finançamentde l'educació infantil, la potenciació de l'escolapública o les millores de les ràtiosprofessors/alumnes, o altres mesures de foment dela qualitat educativa.

En qualsevol cas, resulta evident que només des de laresolució d'aquest problema de finançament del'educació no universitària i universitària, la comunitatautònoma de les Illes Balears pot començar aresoldre, amb polítiques clares, contundents i de prio-rització de l'educació, els diversos problemes que téplantejats la societat de les Illes Balears.

Efectivament, l'anàlisi de l'estat de l'educació a travésd'un seguit d'indicadors resulta realment preocupant,malgrat els esforços dels darrers anys: baixa despesapública en educació, baixa inversió en recerca, desen-volupament i innovació i escassa presència del sectorprivat en aquesta recerca, poca consideració social enrelació amb la formació, ineficient i ineficaç inversiórealitzada en la formació ocupacional...

"...Le Monde, en un informeeconòmic, va assenyalar l'èxit

conjuntural del model econòmic iturístic de les Illes Balears, però

posant de manifest l'absènciad'una alternativa viable durant els

propers anys."

És evident que aquest increment del finançamenteducatiu de les Illes Balears, també implica unincrement dels recursos econòmics dedicats al'educació per part del Govern espanyol en el procésd'incrementar el percentatge de PIB dedicat al'educació i de poder assolir els nivells d'inversió delspaïsos més importants del nostre entorn. La conver-gència real amb els països de la Unió Europea exigiràun increment dels recursos dedicats a l'educació, tantpel sistema educatiu espanyol com pel sistemaeducatiu de les Illes Balears.

Però el problema del finançament del nostre sistemaeducatiu afecta, de forma significativa, la pròpiaevolució del sistema econòmic balear. Així el nostresistema econòmic necessita, també, que l'educaciófuncioni; són diversos els informes, les veus i lesdeclaracions que posen de manifest que el model decreixement i de desenvolupament actual de les IllesBalears comença a presentar signes i evidències d'es-gotament, tant des de la perspectiva econòmica iturística com des de la perspectiva ambiental iterritorial. Fins i tot el prestigiós diari Le Monde, en uninforme econòmic, va assenyalar l'èxit conjuntural delmodel econòmic i turístic de les Illes Balears, peròposant de manifest l'absència d'una alternativa viabledurant els propers anys. Una alternativa que necessitade l'impuls i de la formació de capital humà, ambl'objectiu de poder dur a terme una transformació dela nostra economia amb l'entrada real a la societat delconeixement.


42

Si tots els experts plantegen que el futur, i el present,necessita una inversió real en capital humà, unaaposta per la societat del coneixement, el futureconòmic, turístic i ambiental de les Illes Balearsresulta, en funció d'aquestes dades sobre l'estat del'educació, molt preocupant. I el canvi d'aquestatendència no pot basar-se només en el fet que elGovern central participi en la construcció de novesinfraestructures educatives, sinó que implica un canvireal del model de finançament de les Illes Balears -bàsic per seguir creixent de forma sostenible, perseguir sent solidaris, per desenvolupar polítiques debenestar social i per no perdre el tren del futur- quepossibiliti la construcció real d'un sistema educatiu quesigui un autèntic servei públic, equitatiu i de qualitat.Suposarà la LOE una solució als problemes definançament del sistema educatiu espanyol? Tot i l'es-cepticisme existent sobre aquesta qüestió, el fet del'existència d'una memòria econòmica de la reformaeducativa o la distribució de quantitats inicials per al'escolarització de l'educació infantil per a lescomunitats autònomes, cal que sigui analitzat deforma positiva; però, malgrat aquests fets, cal éssermés ambiciosos en l'increment de la inversióeducativa.

Aquesta insuficiència del sistema educatiu de les IllesBalears es concreta en la manca de places, fonamen-talment, en el nivell de l'educació infantil i delsdiferents nivells de l'ensenyament obligatori.Efectivament, tot i que semblava que durant la dècadadels anys 90, la situació educativa estava en procésd'estabilització i de consolidació, els fluxos migratorisque estan caracteritzant el nostre sistema educatiu,està implicant un increment de la construcció decentres escolars des del principi de l'any 2000 fins al'actualitat. Les xifres de la construcció educativa deles dues darreres legislatures és, realment, espectacu-lar; per tant, malgrat aquest increment de placeseducatives de caràcter públic s'ha d’assenyalar laincapacitat de donar resposta a les necessitatseducatives existents des d'una perspectiva quantitati-va. A més aquest increment de places educatives,bàsicament a l'educació infantil o a l'educacióobligatòria, es dóna a determinades zones de les IllesBalears que es caracteritzen pel seu incrementdemogràfic: Palma, zones turístiques de Mallorca,determinades poblacions de l'illa que necessiten donarresposta a l'escolarització obligatòria, Eivissa i alguneszones de Menorca. A tot això se li ha d'afegir que laConselleria d'Educació del Govern de les Illes Balears

finançarà l'ampliació d'alguns centres privats-concertats per tal que puguin donar resposta a lesseves demandes educatives; una decisió, que si béimplica la constatació d'un increment de la demandacap a aquest tipus de centres per part de determinatssectors socials, també ha provocat una importantpolèmica política i educativa sobre aquesta transferèn-cia de diners públics cap al sector privat-concertat enrelació a la construcció de noves places.

Per tant, malgrat l'increment del nombre de places enl'educació pública que hi ha hagut en aquests darrersanys, s'ha d’assenyalar que les Illes Balears es trobenen una situació d'insuficiència de places educatives enels nivells de l'educació infantil o de la mateixaeducació obligatòria, tant a la primària com a l'ESO; amés s'ha de tenir en compte l'existència a determina-des zones, centres escolars i nivells educatius d'unesràtios professor/alumnes que són incompatibles ambuna educació de qualitat, atès, a més, la significaciópedagògica de la diversitat d'alumnat. Amb tot cas, calesperar que la finalització de les construccions actuals,la disminució de l'allau immigratòria i la consolidaciódel nostre sistema educatiu des de la perspectivaquantitativa suposi, durant la darrera part de lapropera legislatura (2007-2011), l'entrada del sistemaescolar de les Illes Balears en un període d'estabilitat,de suficiència de places; una nova etapa que had'implicar la posada en marxa d'una política educativaen la qual la qualitat sigui l'eix fonamental, sigui lafinalitat bàsica, amb totes les mesures que aquestapolítica ha d'implicar.

"...aquesta insuficiència financerao de places del sistema escolar deles Illes Balears ens proporcionaun sistema educatiu inestable..."

Així doncs, aquesta insuficiència financera o de placesdel sistema escolar de les Illes Balears ensproporciona un sistema educatiu inestable, en el qualla quantitat és l'objectiu fonamental, i malgrat elsavanços existents, ens trobam un sistema educatiuamb problemes quantitatius importants, però,sobretot, de caràcter qualitatiu. Aquesta inestabilitat,que és contrària a qualsevol qualitat educativa, esmanifesta amb un important nombre de professorsinterins, amb una manca d'estabilitat de les plantillesde professorat dels centres públics, amb tot allò que


43

aquest fet implica de cara a poder aconseguir una líniapedagògica coherent; es manifesta amb l'arribadacontínua d'alumnes d'incorporació tardana adeterminats centres educatius -fonamentalmentpúblics- amb tots els problemes que aquest fetimplica; es manifesta amb la no existència d'una xarxaeducativa pública de cara a les famílies o a la pròpiasocietat civil... Per tant és evident que ens trobamdavant una realitat que no és la millor a curt terminiper a donar els resultats que la societat de les IllesBalears necessita i demanda.

Un sistema educatiu amb contradiccions idicotomies

Un segon element de la realitat educativa de les IllesBalears sobre el qual cal fer una anàlisi seriosa fareferència a la problemàtica de l'escolarització i lesseves contradiccions: a l'increment del nombred'alumnes als nivells bàsics de l'educació infantil, del'educació primària i de l'educació secundàriaobligatòria, se li ha d'afegir el petit nombre d'estu-diants d'educació postobligatòria al batxillerat i a laformació professional, o la baixa taxa d'estudiants uni-versitaris. Efectivament, és evident que en relació ambaquesta qüestió del nombre d'estudiants, s'ha de feruna referència específica a uns fets que cal analitzardes d'una perspectiva de contradicció, de dicotomia id'una certa polarització. Una contradicció que podemposar de manifest en un seguit de fets: en primer lloc,i des d'una òptica històrica, és evident que les IllesBalears s'han caracteritzat per una poca preocupacióper l'educació. Les dades existents sobre el nombre decentres, les taxes d'analfabetisme, la poca atenció a laformació professional i a tota l'educació secundàriapostobligatòria, el retard en els processos de moder-nització educativa, l'existència tardana d'unauniversitat de les Illes Balears, la poca consciènciasocial sobre la importància de l'educació i la formacióen el si de la societat civil de les Balears, etc., posende manifest que la comunitat autònoma de les IllesBalears té unes mancances històriques i estructuralssobre el sistema educatiu que són difícils de resoldrede manera important i ràpida. Però, juntament ambaquest important procés d'escolarització en els nivellsobligatoris, s'han d'assenyalar les baixes taxes d'esco-larització en els nivells no obligatoris -formació profes-sional, batxillerat, ensenyament superior i educació

universitària. Es tracta, doncs, d'una contradiccióimportant que pot tenir a llarg termini significativesconseqüències per a la cohesió social i per al desenvo-lupament econòmic de les Illes Balears.

"...només les Illes Balearspresenten, juntament amb Melilla,

el percentatge més baix depoblació de 16 i 17 anys

matriculats en educació secundàriapostobligatòria..."

Dos estudis coneguts darrerament1 han posat demanifest aquesta contradicció del sistema educatiu deles Illes Balears, en relació a les taxes d'escolaritzaciódels nivells postobligatoris. Així, per exemple, el treballdel Dr. Calero posa de manifest que els joves queresideixen a les comunitats autònomes de l'arcmediterrani -en concret de la Comunitat Balear,Catalunya, Comunitat Valenciana i Múrcia- tenen unaprobabilitat molt elevada d'interrompre els seusestudis i incorporar-se de forma prematura al mercatde treball. Aquest fet implica una debilitat de l'accés al'educació secundària postobligatòria per a ditescomunitats autònomes. Fins i tot aquest mateix autorconsidera que les Illes Balears no només presentenaquesta debilitat a causa de les característiques deldinamisme del mercat de treball, sinó perquè la CAIB,juntament a Canàries, Extremadura o Andalusia, ésuna comunitat autònoma on el desenvolupament de

1 Calero, J. (2006) Desigualdades tras la educación obligatoria: nuevas tendencias. Madrid, Fundación AlternativasFundación CYD (2005) La contribución de las universidades españolas al desarrollo. Barcelona, Fundación CYD.


44

l'escola de masses és més recent. Per tant les IllesBalears presenten, d'acord amb aquest autor, unadoble debilitat per tal d'explicar la baixa taxa d'estu-diants a l'educació postobligatòria: el recent desenvo-lupament de l'escola de masses, fet que es produeixamb el boom turístic, i la capacitat del mercat detreball de generar oferta per a joves, sense una quali-ficació important. Es tracta d'un fet preocupant, ja queno només les Illes Balears presenten, juntament ambMelilla, el percentatge més baix de població de 16 i 17anys matriculats en educació secundària postobligatò-ria, sinó que Espanya presenta un dels percentatgesmés baixos de població de 20 a 24 anys que al menysha eixit al nivell de la segona etapa d'educaciósecundària superior entre els països de la UnióEuropea, malgrat l'evolució positiva dels darrers anysi del nivell del qual es partia. Es tracta d'una dadapreocupant per a les Illes Balears, ja que malgrat elsavanços existents en les darreres dècades, encara enstrobam en una situació prou delicada, no només desde la perspectiva quantitativa, sinó també des de laperspectiva comparativa.

Per altra part, l'informe esmentat de la Fundació CYD,en relació a les Illes Balears, ens dóna una sèrie dereflexions que cal definir com a preocupants: 1) LesIlles Balears és una de les comunitats autònomes ambuna menor densitat d'estudiants universitaris; 2)Mentre que podem assenyalar l'existència d'un univer-sitari cada 22'7 madrilenys, a les Illes Balears enstrobam un cada 68'7; 3) Les Illes Balears és una de lescomunitats amb més poca atracció d'estudiants uni-versitaris; 4) Les Illes Balears és una de les comunitatsautònomes espanyoles amb menys contribució al'ocupació... Per tant, segons aquest informe de laFundació CYD de l'any 2005 es pot afirmar que,malgrat el procés de consolidació progressiva delsistema universitari a les Illes Balears, del seu impacteeconòmic o laboral, encara ens trobam lluny delsindicadors que tenen no només algunes comunitatsautònomes espanyoles, sinó del que tenendeterminats països europeus.

De tot el que s'ha dit, podem assenyalar que l'esforçque la Comunitat Autònoma de les Illes Balears ha defer per donar resposta a les noves necessitats idemandes d'escolarització és prou significatiu; però,també, hauria d'incrementar encara més el seu esforçsi vol que la taxa d'escolarització de l'educació posto-bligatòria s'incrementi de forma progressiva. Tot aixòimplica afirmar que el sistema educatiu de les Illes

Balears es troba en una cruïlla amb vista al futur i alsnous reptes socials, educatius, econòmics, culturals itecnològics.

"Però, realment, és possiblel'elecció de centre escolar per part

dels pares o dels estudiants?"

Un sistema educatiu amb una tendència cap ala dualització social i educativa

Un altre dels trets que defineixen la situació delsistema educatiu de les Illes és, sens dubte, la sevatendència a la dualització social, a la dualitzacióeducativa. Una dualització, que no és característica delconjunt del sistema educatiu, però que presenta adeterminades zones, a determinats municipis, unatendència progressiva cap a l'esmentada dualització.De totes maneres s'ha de fer referència no només aaquesta tendència, sinó també al desprestigi del'escola pública a determinades zones, per part dedeterminats sectors socials. Dos elements ens podenservir per a analitzar aquest procés de dualitzacióeducativa: per una part la llibertat d'elecció de centreeducatiu i, per altra part, l'escolarització de laimmigració educativa. Anem, doncs, a analitzaraquests dos fenòmens educatius:

En primer lloc, i en aquest context plantejat, és un fetevident que les lleis i la lògica del mercat comencen apenetrar, de forma progressiva, en el si del sistemaeducatiu, i que la llibertat d'elecció de centre és elparadigma fonamental d'aquesta penetració; unaqüestió, aquesta, que ha provocat i provocaimportants controvèrsies legislatives, ideològiques ieducatives en el marc de les diverses polítiquesescolars que s'han desenvolupat per part dels diversospoders públics en relació amb el dret a l'educació i ala llibertat d'ensenyament. És evident que la qüestióde l'elecció de centre no es pot dissociar de lespolítiques existents sobre la igualtat i la diversitateducatives i socials.

Però, realment, és possible l'elecció de centre escolarper part dels pares o dels estudiants? És evident queel dret dels pares a elegir l'educació per als seus fillso el tipus de centre que desitgen és quelcom que caldefinir, d'entrada, com a constitucional. Tot i quealguns pensen que tot és possible amb decrets inormes o amb declaracions fortament polititzades i


45

mancades de realisme, la resposta s'ha de donar desde la complexitat educativa i no des de la simplicitatideològica, tenint en compte els condicionants realsque, de facto, impossibiliten que tots els pares puguinelegir el centre que volen per als seus fills.

Així, un primer element que condiciona lògicament lapossibilitat d'elecció de centre educatiu per part de lesfamílies és, sens dubte, la insuficiència de placesescolars que escolaritzin adequadament la demanda iles necessitats existents, d'acord amb les ràtios que esrecomanen en els diversos nivells educatius; així, a lesIlles Balears resulta evident que en determinadeszones no solament manquen places escolars, sinó quetambé hi ha un problema de massificació adeterminats centres i que el nivell d'elecció de tipus decentre canvia en funció dels municipis, de les zones ode les barriades. La necessitat de construir centreseducatius a determinats pobles de Mallorca, d'Eivissa iFormentera o de Menorca és una condició sine quanon perquè el nivell d'oferta escolar estigui en relacióamb el nivell de demanda de places escolars.

Un segon condicionant que resulta fonamental és larelació existent entre el tipus de centre -públic, privato concertat- i la seva ubicació geogràfica. En aquestsentit, l'anàlisi de la situació dels centres privats oconcertats de les Illes Balears constata que existeixenmodels territorials d'escolarització diferents, en funcióde la relació escola pública-escola privada; així, ésevident que la presència d'escoles privades iconcertades als municipis més petits, a les zonesrurals i a les barriades més populars de les Balears ésgairebé imperceptible, mentre que les escolesprivades i concertades estan més presents a Mallorcaque a les altres Illes, o que aquestes s'ubiquen a lesciutats més importants i a les barriades de més altnivell econòmic i social. Per tant, les possibilitatsd'elecció de centre per a les famílies és desigual enfunció d'allà on es viu, malgrat l'increment de lamagnitud de les zones d'escolarització a la ciutat dePalma.

"Els problemes de l'educació ni espoden resoldre d'acord amb lalògica del mercat ni es poden

reduir a la qüestió de la llibertatd'ensenyament."

Un tercer condicionant que, també, és important teniren compte quan s'analitza la possibilitat d'elecció decentre per part dels usuaris de l'educació és la maneracom es distribueix la diversitat social i educativa queexisteix entre els estudiants. Així, i en aquest context,s'ha d'assenyalar que les diferències entre els centres,a més d'altres indicadors, s'estableixen, fonamental-ment, en funció del tipus d'alumnat que escolaritzen;i no s'ha d'oblidar que la forma com la diversitat esdistribueix entre els distints centres educatius té molta veure amb les possibilitats dels esmentats centresde desenvolupar la seva tasca educativa de formaeficaç i amb els resultats escolars aconseguits.

Per tant, la distribució de la diversitat de l'alumnatentre l'escola pública i l'escola privada concertada ales Illes Balears constata que l'escola públicaescolaritza majoritàriament l'alumnat immigrant,l'alumnat amb dificultats a causa de l'origen socioeco-nòmic o sociocultural, l'alumnat amb necessitatseducatives especials per raons físiques, psíquiques osensorials als centres ordinaris, els estudiants d'incor-poració tardana o els estudiants d'edat no idònia.Aquestes dades resulten prou significatives, ja queafecten les condicions en què la pràctica educativa esdesenvolupa, la imatge social de l'escola pública, i, amés, constitueixen un indicador fonamental de l'estatde la igualtat distributiva i de l'equitat educativa isocial entre l'educació pública i l'educació privadaconcertada a la CAIB, i de l'autèntica realitat de lallibertat d'elecció de centre educatiu.

Així doncs, és evident que quan es parla de la llibertatd'elecció de centre educatiu, cal tenir en compte,


46

entre d'altres, aquests condicionants i l'existència decriteris objectius, comuns i equitatius entre els centresfinançats amb diners públics a l'hora d'accedir-hi. Elsproblemes de l'educació ni es poden resoldre d'acordamb la lògica del mercat ni es poden reduir a laqüestió de la llibertat d'ensenyament. La recerca realde la qualitat -al marge de la necessitat de resoldre elsproblemes de manca de places- s'ha de realitzar desde la perspectiva de l'equitat educativa i social, si esvol aconseguir una societat cohesionada i equilibrada.Però, per això, cal una política de suport real a l'escolapública, el desenvolupament d'una nova ordenacióentre la xarxa educativa pública i concertada, o laconstrucció d'una nova cultura de la cosa pública eneducació, amb tot el que aquest fet implicaria.

En segon lloc, en el context d'aquesta problemàtica dela dualització escolar i social, el fenomen de laimmigració escolar resulta realment un element nou icanviant dins el panorama de l'educació de les IllesBalears. Efectivament, tot i que les Illes Balears hanrebut, a partir del boom turístic i de la posada enmarxa del model de desenvolupament, fonamentatsobre els serveis, importants fluxos migratorisprocedents, d'una banda, de la Península en l'àmbitintern i, de l'altra, de diversos països europeus,l'actual onada immigratòria procedent del nordd'Àfrica, de l'Amèrica del Sud o dels països de l'Estresulta realment impactant socialment, culturalment ieducativament. Un element nou que està canviant elpanorama de les escoles de les Illes Balears, sobretotde les públiques.

Efectivament, no hi ha cap dubte que la immigració ales Illes Balears és un fenomen cada vegada méstranscendent tant des d'una perspectiva social,econòmica, política i urbanística, com des d'unaperspectiva cultural, lingüística, ciutadana o escolar.Es tracta del reconeixement d'una realitat que, de copi volta, de forma progressiva, de forma quasi imper-ceptible, s'ha fet visible, s'ha fet real, tal com vasucceir fa un seguit d'anys a la majoria de països delnostre entorn europeu. En qualsevol cas, el queresulta evident és que l'educació i l'escola són uns delsàmbits més sensibles quant a l'entrada d'immigrants;i les dades, en aquest sentit, són realment significati-ves d'aquesta nova realitat, que té un fort impacteeducatiu, tant pel que fa al sistema escolar com acada una de les escoles que reben aquest fluxd'escolars immigrants.

"...sobre l'objectiu de la qualitat del'educació, anam en un camí

contrari al de l'esmentada qualitat iexcel·lència educativa."

Així, el primer impacte al qual cal fer referència, desd'una perspectiva estructural, és, sens dubte,l'increment del nombre d'estudiants immigrants, anyrere any i de forma espectacular. Es tracta d'un delscreixements més alts de tot l'Estat, que incideix d'unaforma directa en la necessitat de construir nouscentres a les zones urbanes i turístiques de les IllesBalears, sobretot de Mallorca i d'Eivissa, i d'incremen-tar la despesa educativa pel que fa a infraestructures,personal docent, serveis i equipaments; un incrementque repercuteix sobretot en l'educació infantil i enl'educació primària, i que començarà a repercutir ambforça, d'aquí a uns cursos, sobre l'educaciósecundària.

El segon d'aquests impactes és l'increment de lesràtios professor/alumnes en els diversos nivellseducatius, en determinats centres i, sobretot, endiverses escoles públiques. Per tant, a pesar de lesdeclaracions "legals" sobre l'objectiu de la qualitat del'educació, anam en un camí contrari al del'esmentada qualitat i excel·lència educativa. Unasituació que pot fer augmentar el "fracàs escolar",l'absentisme escolar, la desescolarització delsestudiants, la desmoralització del professorat o eldesconcert de tota la comunitat educativa, i que


47

afectarà, sobretot, determinats sectors socials iculturals.

I el tercer dels impactes més significatius fa referènciaa la desigual escolarització dels immigrants entrel'escola pública i l'escola concertada. Aquestadualització de l'escolarització dels estudiantsimmigrants entre centres públics i centres concertatspot produir, en determinades zones i escoles,importants problemes d'integració i de cohesió social,amb una dicotomia perillosa entre els qui opten perl'escola concertada i els qui ho fan per l'escola pública.I tot això pot tenir efectes indesitjables des de laperspectiva de la segregació social d'aquestscol·lectius, de l'existència de centres "només" per aimmigrants i de la construcció d'una imatge i d'unapercepció "negativa" de l'escola pública.

Anam, doncs, a les Illes Balears cap a una dualitzaciósocial i escolar? No donam a l'escola una responsabi-litat excessiva en relació amb l'objectiu de laintegració? Està preparada l'escola per dur a terme unprocés d'integració dels immigrants? És possibleintegrar aquests immigrants en un context real demanca de mesures i recursos socials? Aguditza elfenomen de la immigració les diferències entre centrespúblics i concertats? O fins i tot, no anam en aquestaspecte del tractament de la diversitat social en el side la institució escolar cap a un model triple d'escola-rització amb una escola privada que no integra, de fet,cap d'aquestes problemàtiques; amb una escolaconcertada, majoritàriament, amb alumnes ambnecessitats educatives especials i amb pocsimmigrants -entorn del 17%-, i amb una escolapública, sobretot algunes, amb tots els problemes dela diversitat escolaritzats i integrats en el si de lesseves aules?

Tot i que el fenomen de la immigració té molts dematisos i dimensions, he volgut posar de manifest elque fa referència a aquesta qüestió de la integracióescolar i social, perquè la no-resolució adequadad'aquesta problemàtica a través de la posada enmarxa de les mesures polítiques, legislatives,educatives i socials necessàries pot tenir importantsconseqüències a mitjan i a llarg termini, amb unaruptura perillosa dels processos de cohesió ivertebració social de la societat illenca.

Així doncs, és evident que la problemàtica de laimmigració té, per a l'escola, tres grans reptes: en

primer lloc, la capacitat d'integrar escolarment isocialment aquest col·lectiu de forma natural; ensegon lloc, que l'entrada d'aquest col·lectiu divers iplural no signifiqui un retrocés en el procés de millorade la qualitat de l'educació, i, en tercer lloc, aquestincrement de la immigració escolar no pot ser, no hade ser, un element negatiu per a l'escola pública is'han d'evitar el processos de dualització escolar isocial. Serà capaç la institució escolar de donarresposta a aquests reptes?

Es podria parlar d'altres elements, d'altres trets quecaracteritzen la situació educativa de les Illes Balears,-la qualitat educativa, el rendiment educatiu, els aban-donaments escolars, els conflictes educatius, etc.-peró això podria ésser objecte d'una altra reflexióeducativa; però la pregunta que, finalment, enspodem formular és, en aquest sentit, la següent a lallum de l'anàlisi realitzada: està l'educació de lesBalears en un procés positiu en el camí d'integrar lesIlles Balears dins la societat del coneixement, dins lapolítica de qualitat, dins l'economia de la innovació,dins la política de recerca i desenvolupament...? Tot ique cada un pot treure les seves conclusions, pensoque es tracta d'una fotografia en blanc i negre. q


48

"Com a educadors no sabríem construir l'univers lògic,artístic i moral del nin sense una referència darrera auna naturalesa que no sigui distant geogràficament, nianacrònica". Aquestes paraules formen part de l'article"Salvem la Dragonera", publicat a Pissarra, el gener de1979. Això, que potser expressaríem avui d'una altraforma, defineix no obstant prou bé la justificacióbàsica del que ha estat una constant en l'acció del'STEI-i des dels seus inicis: el compromís amb lanostra terra. Un compromís amb el medi ambient que,en el cas dels ensenyants, no és tan sols un deure deciutadania, sinó una exigència professional d'aquellsque, inevitablement, han de reflexionar sobre el futurque volen contribuir a crear a través de la seva tascaeducativa.

En efecte, el nostre sindicat manifestà, des de boncomençament, uns propòsits que van més enllà de ladefensa i millora de les condicions laborals i professio-nals dels treballadors, per implicar-se activament en lapromoció d'una escola arrelada i compromesa amb lanostra realitat. Això s'ha manifestat singularment en lareivindicació constant de la nostra llengua i cultura i,pel que fa a l'objecte d'aquestes poques retxes, enuna decidida postura a favor de la conservació delsnostres espais naturals i el nostre paisatge, de l'estalvide recursos, etc. Aquesta acció s'ha exercit, tant desde l'STEI-i com a institució amb personalitat jurídica,com des del camp que li és més propi i específic:l'educació, i en aquest cas l'educació ambiental.

"...a l'STEI-i s'impulsa l'organitzacióEnsenyant s Solidaris, que des defa anys desenvolupa una intensatasca de cooperació amb païsosdel centre i del sud d'Amèrica..."

Al llarg de les darreres dècades, l'STEI-i ha anatampliant i diversificant les seves accions i el seu suporta la defensa del medi. Des de la seva primerencapresència a les mobilitzacions a favor de la preservaciódels nostres espais naturals més emblemàtics, comara les manifestacions per sa Dragonera a finals delssetanta, fins a la més recent, l'hivern de 2004, permanifestar el seu rebuig a les polítiques ambientals iterritorials que impulsen les actuals administracionsautonòmiques i insulars. Des de la seva presència a les

institucions, en funció de la seva representativitat,com ara la Comissió Balear de Medi Ambient, fins alseu suport a accions en el terreny jurídic o en ellegislatiu; la més recent, la iniciativa legislativapopular "Salvem Mallorca", impulsada per diversesassociacions i plataformes ciutadanes, adreçada aaturar un creixement urbanístic desbocat amb unesinfraestructures i equipaments sobredimensionats iimpactants que comprometen el nostre futur.

Des del seu impuls o la seva col·laboració en iniciativescom ara l'Escola d'Estiu, les Setmanes de Renovaciópedagògica o, ja els darrers anys, a través de lacreació de l'Escola de Mitjans didàctics, l'STEI-iha inclòs com a elements fonamentals la formació delprofessorat en el coneixement del nostre patrimoninatural i cultural i la seva didàctica, com també l'ela-boració de recursos (guies didàctiques, materialaudiovisual, etc.) que permetin treballar a l'aula i alcentre l'educació ambiental.

Actualment, i especialment a partir de la Cimera deRío de 1992, es produeix una revisió profunda de laconcepció sobre la problemàtica mediambiental, totplantejant la interdependència entre la sostenibilitatambiental i els problemes del desenvolupamenteconòmic, l'equitat social, la pobresa i l'analfabetisme.Conscients d'això, a l'STEI-i s'impulsa l'organitzacióEnsenyants solidaris, que des de fa anysdesenvolupa una intensa tasca de cooperació ambpaïsos del centre i del sud d'Amèrica, donant suport aprojectes educatius que millorin les condicions de vidade les comunitats, dins els paràmetres d'una societatque volem més justa i ecològicament equilibrada.

L'expansió del nostre model sindical a altres sectors,ha suposat la participació de persones provinentsd'altres àmbits, com el sanitari, dins aquests projectesde cooperació. q

L'STEI-i, AMB EL MEDI AMBIENTAlbert Cat alan

L'STEI-i, AMB EL MEDI AMBIENT


49

El mes de maig del 2003 els electors donaren perfinalitzada l'experiència d'un govern progressistaa les Illes Balears i retornaren el poder al Partit

Popular que ja l'havia ostentat des de l'inici del'autonomia. Si qualque cosa ha caracteritzat aquestdarrer període de tres anys, pel que fa l'administracióeducativa, és la mancança absoluta de diàleg, el fre aqualsevol mena de participació i la posada en marxade mesures unilaterals que han generat un fort rebuig.A la vista d'aquest panorama pot ser ha sorprèsl'aprovació, amb un ampli consens entre totes lesforces polítiques, de la Llei d'Educació i FormacióPermanent de Persones Adultes. Tal volta llavorshauríem de deduir allò que qualsevol regla té la sevaexcepció. Si més no, és convenient analitzar, idò, coms'ha pogut arribar a aquesta situació que podríemqualificar de satisfactòria.

En primer lloc cal tenir ben clar que la Llei d'Educaciói Formació Permanent de Persones Adultes no és unaproposta que neixi de l'actual administració educativa.De fet és una vella reivindicació del sector que fouassumida per l'anterior govern i donà com a resultatl'elaboració d'un projecte de llei que només la convo-catòria d'eleccions impedí que fos tramitat alParlament. Si més no, però, hem de reconèixer el bonsentit del govern actual que es basà essencialment enaquest projecte anterior a l'hora de redactar la sevaproposta. En aquesta mateixa línia s'assumiren moltesde les aportacions plantejades per associacions d'en-senyament d'adults i sindicats en el pas del projectede llei pel Consell Escolar de les Illes Balears, ifinalment un bon grapat de les esmenes presentadespels grups polítics de l'oposició foren acceptades alllarg dels treballs parlamentaris.

"...l'alumnat menor que s'incorporaa l'ensenyament d'adults sense

cap mena de motivació personal ique, per tant, distorsiona la tasca

docent."

Sigui com sigui, la realitat és que aquesta Llei és ara per aral'únic exemple de normativa aprovada amb un ampli suportparlamentari i amb consens social des que el conseller Fiolassumí les seves responsabilitats en educació. Així i tot no ésíntegrament la Llei que haguéssim desitjat i en algunsaspectes, sens dubte és clarament millorable.

Intentaré llavors, al llarg d'aquest article, analitzar elsaspectes positius de la Llei i posar alhora en evidènciales mancances que des de la nostra posició hi podemobservar.

El fet mateix de l'existència d'una legislació queordena aquesta etapa educativa i n'empara els seustrets característics ens mereix evidentment unavaloració positiva. Però acte seguit hem d'assenyalarun punt que dilueix en bona part la bondat de la Llei ique va ser objecte d'una esmena que no fouacceptada pel Partit Popular. Em referesc concreta-ment a l'article que defineix el propi ensenyament de

APRENDRE TOTA LA VIDA. BREUANÀLISI DE LA LLEI D'EDUCACIÓD'ADULTS

Eduard Riudavet s i FloritDiputat del PSM-Entesa Nacionalista

APRENDRE TOTA LA VIDA. BREUANÀLISI DE LA LLEI D'EDUCACIÓD'ADULTS


50

persones adultes. A la Llei aprovada hi apareix elsegüent redactat en referència al seu objecte:

"[...] tenen com a finalitat oferir a les persones adultesresidents a les Illes Balears que han superat l'edatmàxima d'escolarització obligatòria, un cop esgotadestotes les possibilitats de permanència que permet lanormativa vigent, l'accés a diferents programesformatius que els permetin ampliar les seves compe-tències..."

Des del nostre punt de vista, aquesta formulació -si bémés restrictiva que d'altres anteriors- no soluciona unade les problemàtiques fonamentals existents enaquesta etapa educativa: l'alumnat menor ques'incorpora a l'ensenyament d'adults sense cap menade motivació personal i que, per tant, distorsiona latasca docent.

De fet el redactat alternatiu que proposàrem i no fouacceptat deia així:

"[...] tenen com a finalitat oferir als residents a lesIlles Balears, majors de 18 anys, l'accés a diferentsprogrames formatius..."

Així mateix fixaven les excepcions a aquesta normageneral, que havien de ser suficientment justificades i

que en tot cas necessitaven autorització específica delConsell de l'Educació i Formació Permanent dePersones Adultes.

Assenyalada llavors la nostra principal discrepànciaamb el redactat de la llei, passem ara a analitzar-neles seves virtuts. En aquest sentit potser una de lescaracterístiques més positives que hi observem és elcaràcter transversal que l'informa. La Llei preveu lacoordinació entre les diverses activitats formatives quedesenvolupen els distints departaments del Govern.Aquesta coordinació, absolutament necessària perevitar la dispersió d'actuacions, serà, això sí, factible sien el desenvolupament reglamentari es concreta abastament i no només resta com una declaració debones intencions. Així i tot la filosofia que en aquestsentit impregna la Llei és un element força positiu.

Com també hem de considerar positiu que, viaesmena, s'introduís a la Llei el següent article:

"Els programes d'ensenyament que permetin adquirir iactualitzar l'educació bàsica de persones adultes, s'im-partiran exclusivament en centres i amb actuacionsespecífiques per a l'educació de persones adultes"

"Al nostre parer la Comissió esreserva excessives prerrogatives

mentre al Consell sols li pertoquenfuncions d'assessorament."

Per primera vegada l'àmbit d'actuació dels centresd'adults queda clarament delimitat. Només elsprogrames que facilitin l'obtenció de titulacions debatxillerat i formació professional específica restencompartits entre els centres d'educació d'adults i elsinstituts d'educació secundària. La resta de programess'atribueixen en exclusivitat als centres específicsd'educació per a adults.

En un altre ordre de coses, les vies de participació ques'estableixen a la Llei són, a grans trets, bàsicamentcorrectes. Es crea la Comissió d'Educació i FormacióPermanent amb una composició majoritària de repre-sentants de diverses direccions generals del Govern, iel Consell de l'Educació i Formació de PersonesAdultes format, almenys en un cinquanta per cent, perrepresentants de la comunitat educativa i on, a partird'esmenes, s'assegurà la participació d'un director de


51

centre d'adults de cada una de les Illes. La nostraprincipal discrepància respecte a aquest punt fareferència a les atribucions que s'atorguen a un i altreòrgan col·legiat. Al nostre parer la Comissió es reservaexcessives prerrogatives mentre al Consell sols lipertoquen funcions d'assessorament. Les esmenesque pretenien augmentar la capacitat decisòria delConsell, veritable òrgan de participació de lacomunitat educativa, en detriment de la Comissió decomposició governamental, foren rebutjades en laseva totalitat. Aquesta és llavors una altra de lesmancances que s'observen a l'articulat de la Llei.

Tot seguint, llavors, amb aquest breu repàs de la Lleid'Educació i Formació Permanent de Persones Adultes,passem a parlar d'un altre tema sensible que es resolsatisfactòriament: el finançament. És força satisfacto-ri, al nostre entendre, que s'inclogui a la Llei un títolespecífic dedicat al finançament de l'educació d'adultson s'incorpora el següent compromís:

"L'Administració pública de la Comunitat Autònoma deles Illes Balears amb la col·laboració de les altres ins-titucions públiques i d'entitats privades, independent-ment que aquesta es faci efectiva, garantirà elfinançament per a la consecució dels fins, principis iobjectius prevists en aquesta llei..."

Naturalment l'efectivitat d'aquest compromís depèn dela concreció que se'n doni en el desenvolupamentreglamentari i en última instància de les partides ques'hi destinin en els pressupostos generals de la

Comunitat Autònoma però, si més no, el finançamentha deixat de ser una mesura discrecional perconvertir-se en una obligació fixada per llei.

Així mateix considerem molt important que al text dela Llei s'incorporés l'esmena del nostre grup parlamen-tari que garanteix, en la mesura del que és possible,que els centres d'adults comptin amb el personalsuficient per a poder realitzar tutories individualitzadesi atendre abastament l'atenció a la diversitat que fixael novè article de la Llei. De fet aquesta és una antigademanda dels centres d'adults que veien com lamancança de personal docent els impossibilitava lapràctica adequada de la necessària funció tutorial, aixícom l'atenció especialitzada a les problemàtiques quegenera la diversitat dins els centres educatius. Així elredactat final d'aquest article resta així:

"...la concepció d'una veritableeducació permanent, una educacióque respongui a la idea d'aprendre

tota la vida."

"Els centres d'educació de persones adultes delGovern de la Comunitat Autònoma de les Illes Balearscomptaran amb la plantilla que es determini i que, entot cas, serà suficient per portar a terme elsprogrames educatius i exercir la funció tutorialindividualitzada, tot comptant amb els especia-listes necessaris per acomplir el que estableixl'article 9.2 d'aquesta llei."

Pot ser per acabar aquest repàs cal assenyalar que laLlei inclou una exhaustiva llista dels programeseducatius que han de desenvolupar els centresd'educació de persones adultes, estableix prioritats,fixa compromisos de desenvolupament reglamentari iincorpora, també a través d'esmenes, el compromís demantenir mecanismes de detecció i actualitzacióperiòdica de les necessitats formatives de la poblacióde les Illes Balears.

En definitiva, podríem definir la Llei com un intentsatisfactori de regular, potenciar i estructurar l'ensen-yament d'adults i que, malgrat les mancances assen-yalades, pot donar resposta positiva a les necessitatseducatives que suposa la concepció d'una veritableeducació permanent, una educació que respongui a laidea d'aprendre tota la vida. q


52

Intentaré fer-vos una explicació resumida de lanormativa que ha impulsat el Govern del partitpopular pel que fa a la llengua catalana a la

nostra Comunitat. Bàsicament comentarem la situaciódel català a l'ensenyament aquests tres darrers anysde govern i també us faré cinc cèntims de les accionsque l'STEI-i ha dut a terme per aturar els atacs que elgovern del partit popular volia i vol dur endavant encontra del català.

El canvi de govern fou el maig de 2003. D'aquestmoment ençà podem dir obertament que aquestgovern no ha fet res per fer avançar la normalitzaciódel català, ans al contrari, ha fet tot el que ha pogutper aturar el procés de recuperació i de pervivènciadel català a les Illes Balears.

L'estiu del 2003 el govern del PP va rebaixar elconeixement del català als funcionaris del'Administració Autonòmica. L'STEI-i va presentar unrecurs contenciós administratiu. Durant la tardor delmateix any també va suprimir l'emissora Som ràdioque emetia en català les 24 hores del dia, a totes lesIlles Balears i els seus continguts, notícies, música,entrevistes, promocionaven entre altres coses lacultura i la música en català. L'STEI-i va formar part dela Plataforma en defensa de l'emissora Som iserem ràdio i va col·laborar amb les mobilitzacions iles diferents accions a favor de l'emissora.

El gener de 2004 el conseller Fiol va anunciar cincmesures en contra del català que varen alarmar totala comunitat educativa i totes les entitats civils,culturals, sindicals i polítiques que defensen l'úsnormalitzat de la llengua catalana, que és la llenguapròpia de les Illes Balears.

"...en un gest de lucidesa i acciócontundent decidiren plantar-se iaprovar tothom sense corregir les

proves."

PRIMERA PART: LES FAMOSES CINC MESURESs'anunciaren a la premsa un divendres a migdia i erenaquestes:

1. Equiparació del nivell C de llengua catalana altítol de graduat en secundària obligatòria.

2. Creació de la Secció Filològica dins l'Institutd'Estudis Baleàrics.

3. Promoció de les modalitats insulars del català.

4. Referèndum a tots els pares i mares a l'horad'augmentar l'ensenyament en català alscentres.

5. Lliure elecció de la llengua del primerensenyament per part dels pares i mares.

Us les comento seguint aquest mateix ordre:

1. Els primers a reaccionar, varen ser els professionalsllicenciats en filologia catalana i col·laboradors dela Junta Avaluadora de Català (JAC), molts d'ellsprofessors i professores d'instituts, que, aquellmateix cap de setmana, examinaven centenars depersones a la Universitat de les Illes Balears. Erenles proves lliures del nivell C. Els col·laboradors esreuniren en assemblea i en un gest de lucidesa iacció contundent decidiren plantar-se iaprovar tothom sense corregir les proves.

ACTUACIONS DE L'STEI-i DAVANT L'ATACSISTEMÀTIC DEL GOVERN DEL PP CONTRALA NORMALITZACIÓ DEL CATALÀ

Maria Antònia Font i GelabertCoordinadora de l'àrea de normalització lingüística de l'STEI-i

ACTUACIONS DE L'STEI-i DAVANT L'ATACSISTEMÀTIC DEL GOVERN DEL PP CONTRALA NORMALITZACIÓ DEL CATALÀ


53

L'argument era: "Si la conselleria vol regalar elnivell C a l'alumnat de 4t d'ESO, ja els el regalamnosaltres". Va ser la seva forma de protestar icridar l'atenció sobre l'absurditat de la mesuraanunciada. Al mateix temps tot el col·lectiu deprofessorat decidí deixar de col·laborar ambel govern per a la correcció de les proves finsque no canviàs la línia de la seva políticalingüística. El nostre sindicat, l'STEI-i, i moltsaltres col·lectius socials, culturals i políticsmostraren el seu suport al que va ser anomenat "laplantada del professorat col·laborador de la JAC".

Els segons a reaccionar fórem tots els altres. Dia 4de febrer de 2004 es constituí l'Assemblea per laLlengua, encapçalada per l'Obra Cultural Balear il'STEI-i, FETE UGT, FETE CCOO, el Departament deFilologia catalana i lingüística general de la nostrauniversitat, les Escoles Mallorquines, l'Escolad'Estiu, els Joves de Mallorca per la Llengua, laPlataforma Calvià per la llengua, la Federaciód'Associacions de mares i pares d'alumnes deMallorca i de les Illes Balears... Es va fer unmanifest en defensa de la llengua catalana i esvaren decidir accions de mobilització amb el lemaRECTIFICAU! Finalment aquest capítol acabà ambuna concentració dels centres docents -i lapresentació de molts manifestos fets als centres-davant el Consolat de la Mar, seu del GovernBalear.

La cosa no va acabar aquí. L'agost de 2004 laconselleria va anunciar que obligaria el professoratde català dels IES de totes les illes a corregir lesproves. El setembre va treure el decret queanul·lava la JAC i nomenava professorat de catalàdels IES membres dels tribunals que haviend'actuar en dissabte i diumenge per fer unsexàmens a persones que estaven al marge delsensenyaments reglats. L'STEI-i, el va impugnar. Laconselleria va anunciar expedients disciplinaris alprofessorat que no obeís les seves ordres. Elprofessorat es va veure obligat a deixar l'alumnatdels IES sense classe per anar a la constitució delstribunals d'examinadors i preparar les proves. Lanostra protesta va continuar de forma activa imentre no es resolia la qüestió, facilitàrem uns fullsde discrepància al professorat, férem recursos...Finalment la conselleria va tòrcer el braç i va deixarde convocar el professorat als tribunals de formaobligada. La conselleria triplicà el sou als correctors

i així i tot el col·lectiu de professorat, quenormalment i durant anys havia col·laborat amb elgovern per corregir les proves, no s'hi va apuntar.La situació de la direcció general de políticalingüística encara ara és complicada, no tenensuficients col·laboradors per corregir les provesdels milers de persones que es matriculen cadaany.

"...l'ordre d'elecció de llengua delprimer ensenyament per part delspares i mares, ha estat qualificat

de pastarada pedagògica."

2. La segona mesura, la creació de la Secció Filològicadins l'Institut d'Estudis Baleàrics, va ser contestadades de la Universitat de les Illes Balears, que feuvaler el seu dret, reconegut per la Llei deNormalització lingüística de 1986, de ser lainstitució de referència per tot el que fa a la llenguacatalana. L'Institut d'Estudis Baleàrics es creà,funciona i es dedica a donar una visió només de laliteratura i la cultura de les Illes Balears. Però de lapart filològica res de res. Alguns escriptors hanmanifestat públicament que no hi volen participarni tampoc volen que la seva obra formi part depublicacions que donin una imatge reduïda de lacomunitat lingüística i històrica de la qual formenpart, els territoris de parla catalana, els PaïsosCatalans.

3. La tercera mesura no era molt perillosa. Lesmodalitats lingüístiques dels diferents territorissempre són un valor si es té clar la unitat de la


54

llengua catalana, cosa que el govern del PP de lesIlles no nega.

4. La quarta mesura confirma que des del 2003, elgovern del PP, s'ha dedicat a frenar el procés denormalització a l'escola. La direcció general de pla-nificació i centres va enviar a escoles i institutsunes instruccions que afegien una especificació aldecret que regula l'ensenyament de i en català al'escola que suposa una nova trava per fer mésdifícil encara que els centres docents puguinaugmentar el 50% de l'ensenyament en català. Apartir del curs 2004-2005 si es vol superar el mínimestablert s'ha de fer un referèndum als pares imares del centre, cosa que abans es feia a travésdel consens del Consell Escolar de cada centre.

5. Finalment la cinquena mesura, l'ordre d'elecció dellengua del primer ensenyament per part delspares i mares, ha estat qualificat de pastaradapedagògica. El dret reconegut per la Llei deNormalització lingüística de les Illes Balears estàmolt bé però el desenvolupament per aplicar al'educació aquest dret és pedagògicament insoste-nible i està mal vist per la comunitat educativa. Perincentivar les escoles a fer aquest programa, laconselleria va oferir un docent més al centre,mitjans informàtics i realització d'obres pendents...així i tot molts centres han dit NO a l'aplicació del'ordre al seu centre i molts d'altres ni tan sols s'hohan plantejat. L'ordre està impugnada per l'STEI-iperquè s'ha incomplert la Llei de Consell Escolarsque diu que és prescriptiu passar la normativa queafecta el català pel Consell Escolar de les IllesBalears abans de la seva aprovació i publicació al

BOIB i també perquè incompleix una normativaestatal en l'aplicació de l'atenció a la diversitat.

SEGONA PART: ALTRES FETS DEL PP ENCONTRA DEL CATALÀ

La crònica podria ser molt llarga. Us farem només unapinzellada de les accions de la direcció general depolítica lingüística al davant de la qual hi ha el Sr.Miquel Melià. Fa més de dos anys que és al seu càrreci encara és l'hora que des del seu departament surtiun pla de normalització lingüística per a les nostresilles. El que demanam és un marc on encabir-hi lesaccions que en matèria de normalització lingüísticadugui endavant el govern balear. Una carta de navegarclara per a la normalització del català, la llenguapròpia de les Illes Balears i comuna a la resta delsterritoris de parla catalana. De moment només tenimaccions en contra, reducció dràstica del pressupostsdestinats a la normalització que afecten també lessubvencions que rebia l'administració local per durendavant processos de normalització lingüística desdels diferents ajuntaments de les illes, zero impuls a lanormalització lingüística i zero iniciatives pròpies. Ésevident que la majoria del govern del partit popular novalora en absolut la llengua i la cultura pròpia deMallorca i el que fan és anar-hi en contra.

"És evident que la majoria delgovern del partit popular no valora

en absolut la llengua i la culturapròpia de Mallorca i el que fan és

anar-hi en contra."

A més a més, el govern autonòmic del PPincompleix la legalitat vigent quan no exerceix laseva responsabilitat de realitzar un pla de normalitza-ció lingüística per al català. Tampoc no ha convocat elConsell Social de la llengua catalana de les illesBalears (CSLCIB) on hi ha una representació delsestaments socials, econòmics, empresarials, culturals ipolítics, per aprovar el pla de normalització que, ambla col·laboració de tots i totes, s'havia fet durant lalegislatura del Pacte de progrés. El curs 2004-2005l'STEI-i va fer un requeriment per convocar el ConsellSocial de la llengua catalana, la conselleria no el vaconvocar i el nostre sindicat presentà un recurscontenciós administratiu per inactivitat del'Administració. El reglament del CSLCIB preveu que


55

s'han de fer dues reunions ordinàries dos pics cadaany. Ells, en tres anys de legislatura, no n'hanconvocada cap.

Durant el curs passat la conselleria va voler homologarl'aprovat de 4t d'ESO de llengua catalana i literaturaamb el certificat C de català, a l'alumnat que tenguésel títol de graduat en secundària obligatòria. L'STEI-iva convocar una assemblea de professorat de català iallà s'acordà proposar a tot el professorat de catalàdels IES de les Illes Balears donar un aprovat generala l'alumnat de 4t d'ESO. En el termini de 15 dies idesprés d'un gran esforç informatiu i mobilitzador perpart dels alliberats i alliberades de l'STEI-i, s'aconseguíque més de la meitat dels centres de Mallorca iMenorca se sumassin a la proposta d'aprovat general.La conselleria davant la imminència dels fets i laposició de força del professorat aturà la proposta dedecret i RECTIFICÀ!. Els sindicats acordaren amb laconselleria que es faria un estudi per veure quin era elnivell de l'alumnat i que parlaríem de les homologa-cions dins el curs següent.

El mes d'agost, la conselleria, sense fer cap estudiprevi, publicà un decret que atorga el nivell B al'alumnat de 4t d'ESO que aprovi el català i obtingui eltítol de graduat en ESO. L'STEI-i impugnà el decret. Elsetembre de 2006 l'STEI-i convocà una novaassemblea i el professorat de català present a lareunió decidí que només aprovaria l'alumnat quetengués realment aquest nivell. També anunciarenque, com que la conselleria d'educació pujava el nivell,ells es veurien obligats a ser més exigents i per tant lataxa de fracàs escolar podria augmentar.

I ja per acabar us explic la darrera acció de laconselleria d'educació en contra del català. El mes demarç de 2006 la conselleria presenta un nou projectede decret que pretén rebaixar la normativa vigent,decret 92/1997, que estableix que a tots els centres deles illes Balears s'ha de fer un 50% com a mínim l'en-senyament en català. Ara el nou decret pretén deixar-lo en un 33% o en un 40%. L'Obra Cultural Balear hamanifestat una mobilització sense precedents si aixòva endavant i el nostre sindicat ha proposat a la Juntade personal docent no universitari de les Illes Balears,accions de mobilització que per començar poden seruna concentració o una aturada parcial als centres deles Illes Balears.

"...el Govern de les Illes Balearsdebilita sistemàticament la llengua

i la cultura pròpia de les IllesBalears i a més es dedica a anul·lar

els avenços..."

Davant tot això l'STEI-i ha dissenyat un plaalternatiu de propostes per reclamar l'aprofun-diment de la normalització lingüística que du aterme amb els seus recursos humans i totes lespersones que hi volen col·laborar, que són moltes.Hem editat uns fulls informatius en tres llengües perals pares i mares de totes les escoles públiquesi concertades de Mallorca, Menorca, Eivissa iFormentera. Per aquesta tasca hem comptat amb lacol·laboració de la Federació d'associacions de pares imares de les Illes Balears i de la Federació d'associa-cions de pares i mares de Mallorca. Duem endavanttotes i quantes accions legals es poden fer perrecórrer les normatives que perjudiquen la llengua i lacultura catalanes, així com el funcionament i laqualitat dels centres educatius de les Illes Balears.

Continuarem i reactivarem les campanyesconjuntes amb els nostres sindicats dels PaïsosCatalans, l'STEPV-intersindical valenciana i laUSTEC-STES del Principat de Catalunya.

Finalment i per concloure podem dir que el Govern deles Illes Balears debilita sistemàticament lallengua i la cultura pròpia de les Illes Balears i amés es dedica a anul·lar els avenços que, enmatèria de normalització de l'ús de català,s'havien fet fins ara. q


56

El quart Fòrum Social Europeu es va tancar aAtenes (del 4 al 7 de maig) amb una multitudi-nària i colorada manifestació en què van

participar, segons totes les fonts, més de 100.000persones. La laboriosa desfilada va paralitzar al’horabaixa del dissabte la capital grega. D'elles, unes30.000 es varen involucrar en les activitats d'un FòrumSocial innovador quant a la metodologia i ambpresència de nous països que se sumen a aquestprocés de debat i mobilització.

Seminaris autogestionats i absència de conferènciescentrals varen suposar un nou repte per al comitèorganitzador que va comptar amb un espai privilegiata la vora de la Mediterrània.

A uns tretze quilòmetres d'Atenes, la participació es vaincrementar a mesura que s'acostava el cap desetmana. Milers de grecs i d'europeus occidentals, peròtambé moltes persones vingudes de l'Est europeu, deTurquia, de Rússia, que fins ara semblaven al marged'aquests grans esdeveniments de lluita contra el neo-liberalisme en totes les seves facetes.

La vitalitat del país amfitrió, la calor de l'acollida i lajoventut de moltes de les persones participants varendonar nous colors a aquesta edició del Fòrum, iobriren perspectives de coordinació amb l'est europeui amb els països de la Mediterrània.

"...la bretxa social que s'engrandeixcada dia, la pobresa i la precarietat

que amenaça cada cop a méspersones, la situació dels quiarribena Europa fugint de la

misèria..."

La innovació tecnològica que va suposar la utilitzaciód'un nou sistema de traducció simultània a través dela ràdio i l'enorme treball realitzat pels traductors de

Babel (era habitual que en cada seminari hi haguéscinc llengües entre les quals cal destacar turc, rus,àrab, castellà, italià, francès, anglès, alemany, a mésdel grec...) varen permetre intercanvis perquèpoguéssim comprendre les realitats, preocupacions illuites en aquests pobles.

L'organització del Fòrum va subvencionar en moltscasos persones procedents dels esmentats països i potconsiderar-se un èxit l'elecció d'Atenes com a capitalde la lluita europea contra el neoliberalisme.

Els continguts dels debats -que en molts casos varensobrepassar l'òptica europea per obrir-se a la realitatafricana i americana- varen posar en relleu elsproblemes comuns de la Humanitat: la bretxa socialque s'engrandeix cada dia, la pobresa i la precarietatque amenaça cada cop a més persones, la situaciódels qui arriben a Europa fugint de la misèria, de laguerra o de la persecució per caure molts cops en unano ciutadania, en la negació dels drets que tots elséssers humans hauríem de tenir.

La privatització dels serveis públics, la mercantilitzaciódels que haurien de ser drets de totes les persones,els atacs que organismes com el Banc Mundial i el

CANVIAR EUROPA PER CANVIAREL MÓNParticipació activa dels STEs-i en el IV Fòrum Social

Europeu a Atenes, del qual va sortir reforçada i

ampliada la Xarxa Europea d'EducacióBeatriz Quirós i Justo L. Cirugeda

Secretariat Confederal dels STES-intersindical

CANVIAR EUROPA PER CANVIAREL MÓNParticipació activa dels STEs-i en el IV Fòrum Social

Europeu a Atenes, del qual va sortir reforçada i

ampliada la Xarxa Europea d'Educació


57

Fons Monetari Internacional, estan duent a terme sóncomuns a països tan allunyats geogràficament com elRegne Unit i Turquia o les antigues repúbliquessoviètiques, amb Rússia al davant. Als seminaris esvaren fer patents les estratègies de les corporacionsinternacionals i l'aliança amb bona part dels governsper imposar la lògica del mercat salvatge i de l'exclusiócom a salvaguarda dels seus interessos econòmics.Situacions com la de Turquia, on la repressió contraels moviments socials i contra els sindicats de treballa-dors es cobren sovint vides. La situació de poblessense estat com els kurds a qui se'ls nega fins i tot lapossibilitat de parlar i d'aprendre la seva pròpiallengua, la solidaritat amb el poble palestí, present enel cor d'aquest Fòrum al costat del martiritzat pobleiraquià s'acompanyava d'una forta campanya desolidaritat enfront de les possibles agressions contraIran, acusat d'enriquir urani mentre Israel bombardejaimpunement població civil i incompleix totes lesresolucions de l'ONU.

L'anàlisi del que succeeix en l'Europa dels 25 vacoincidir en la majoria dels seminaris: la ComissióEuropea a través de l'anomenada estratègia deLisboa està intentant posar en pràctica una políticade privatització dels serveis públics (vegi's la novaredacció de la directiva Bolkestein) i afavorint laprecarietat laboral -com a mostra, el botó de lareforma laboral a l'Estat espanyol pactada per CCOOi UGT- sense cap enrojolament, l'exclusió social -através de diverses lleis contra les personesimmigrants- per no parlar de les tendències quepretenen convertir l'educació en una mercaderia al'abast de qui pugui pagar-se-la.

Cal assenyalar, no obstant això, la presència al fòrumd'organitzacions sindicals europees que almenysintenten oposar-se a aquestes polítiques, com és elcas d'alguns grans sindicats italians o francesos, perexemple, que han vengut participant fortament en elsprocessos de lluites que han acabat amb el famósContrat de Première Embauche amb massives mani-festacions.

"...celebrar en distints païsosdesenes d'actes per rebutjar la

privatització dels sistemes públicsd'ensenyament i la mercantilització

de l'educació."

El fòrum ha mostrat nombroses iniciatives deresistència enfront de l'agressió neoliberal i el que ésencara millor, s'han posat les bases per a unaamplíssima coordinació europea, per exemple, endefensa dels serveis públics.

La crida de la multitudinària assemblea de movimentssocials celebrada el diumenge dia 7 va mostrar a lesclares que aquesta una altra Europa és possible: mésde 1.000 persones, un nombre que no s'aconseguiades del primer fòrum a Florència, es varencomprometre a promoure noves trobades i mobilitza-cions entorn de la defensa dels serveis públics, enfrontde l'agressió que l'Acord General per al Comerç deServeis d'una banda i iniciatives com la nova versió dela Directiva Bolkestein poden suposar.

Experiències com la coordinació dels treballadors delsports europeus, que varen obligar la Comissió a retirarla directiva que concernia a la liberalització del seusector, mostren que, si coordinam les nostres lluites,és possible fer cedir aquest govern europeu enmatèries tan sensibles com la dels serveis públics.

La Xarxa Europea d'Educació es consolida iamplia el seu camp d'acció

Durant el curs passat i a proposta de la Xarxa Europead'Educació en què STES-i ha vengut jugant un paperfonamental, es varen celebrar en distints païsosdesenes d'actes per rebutjar la privatització delssistemes públics d'ensenyament i la mercantilitzacióde l'educació. La Setmana europea de mobilització vaser un primer acte d'aquesta coordinació europea quepretén fer front a l'estratègia coordinada per part dela Comissió i duita a terme pels governs europeus.


58

Per primera vegada en un Fòrum Social Europeu,aquesta xarxa, formada per sindicats, campanyes imoviments estudiantils i socials vinculats a l'educació,organitzàrem conjuntament vuit seminaris i unanombrosa assemblea en què es va aprovar un noumanifest, intentant recollir les sensibilitats dels nostrescompanys de l'est i el sud d'Europa i noves mobilitza-cions donada la situació -sospitosament semblant desde Rússia fins a França- que travessen els sistemeseducatius. El desmantellament de la xarxa pública, elfoment dels quasi mercats (subvencions a l'ensenya-ment privat, confessional o no) la negativa dels dretsa la població immigrant... és moneda comuna en lamajoria de països presents.

Per això s'està propiciant un intercanvi d'informació,una resposta coordinada, i una unificació de les lluitesamb les d'estudiants que s'oposen al procés deBolonya (la universitat al servei de l'empresa,gestionada amb criteris mercantils i per a qui puguipagar-la)... Es tracta sens dubte d'una passa impor-tantíssima per canalitzar les sensibilitats majoritàriesoposades a aquests processos de mercantilització del'ensenyament -a la Xarxa hi figuren els sindicats dedocents més representatius a França, Regne Unit,Itàlia, Grècia o Turquia, a banda dels STES, segonsindicat a l'Estat espanyol- i per canalitzar lesestratègies destinades a aturar aquestes tendènciesen tot el continent.

De moment, el novembre es realitzarà una novaSetmana d'Acció per recordar als nostres respectiusgoverns estatals i europeus que l'educació no està envenda, i que es tracta d'un dret fonamental que no potestar supeditat a l'economia i a la competitivitat, talcom es recull en l'estratègia de Lisboa, que elsgoverns estan seguint estrictament.

"...motor per al contacte i la unitatd'acció en una Europa gran idiversa que es resistirà unidaenfront dels qui volen que els

nostres drets cotitzin en borsa."

Respecte als seminaris, STES-intersindical vaparticipar amb dues ponències: "Polítiques europeeseducatives en relació amb immigració, multiculturalis-me i cooperació amb països en vies de desenvolupa-ment" -en què la nostra companya Beatriz Quirós va

explicar la nostra visió del projecte de canvi de Deuteper Educació; "Neoliberalisme i exclusió social enl'educació: minories, alumnat amb necessitatsespecials o desavantatges socials; llengua materna ieducació, llengües estrangeres", en la qual el nostrecompany Domingo Ortolá va centrar la sevaintervenció en la necessitat de promoure elconeixement de les llengües específiques de cadaterritori en un seminari on es va suscitar també un ricdebat a propòsit dels criteris que regeixen a l'hora depromoure el coneixement i difusió de les llengüesestrangeres. Finalment, Justo López Cirugeda va dur aterme en nom dels STES-i la coordinació del seminari"Condicions de treball: salaris, precarització i flexibili-tat dels/de les treballadors/es d'educació a Europa",on va participar com a ponent Rosa Cañadell en repre-sentació d'USTEC-STES. En aquest seminari es vaposar de manifest el vincle evident entre precaritzacióde les condicions laborals dels docents i privatitzacióde l'ensenyament. En general, els seminaris varencomplir el seu objectiu de marc per a intercanvi d'in-formació i reflexió i motor per al contacte i la unitatd'acció en una Europa gran i diversa que es resistiràunida enfront dels qui volen que els nostres dretscotitzin en borsa. q


59

L'Educació pel Desenvolupament (EpD) preténapropar a l'alumnat i a la ciutadania en generaluna sèrie de coneixements sobre les desigualtats

Nord-Sud. No obstant, l'EpD no es limita a unatransmissió bancària de continguts sinó que incideixen el terreny de les emocions i de les actituds. Peraquest motiu es considera que un bon programad'EpD hauria de generar -en aquest ordre- reflexió,conscienciació i acció.

Tot programa d'EpD fa referència a "l'estat del món",és a dir, aporta informació sobre quins són elsprincipals eixos de desigualtat mundial i de pobresahumana. Si bé els indicadors de desigualtat méshabituals són de caràcter econòmic (ingressos per llar,PIB per càpita, desigualtat salarial, etc.), la maneracom es materialitza la desigualtat i la pobresa és moltmés ampla. Així, les desigualtats entre països espoden explicar -a banda dels termes econòmics- fentesment a les taxes d'accés a l'educació o a les novestecnologies, a l'analfabetisme, al nombre de metgesper cada mil habitants, a l'esperança de vida, etc. Peraltra banda, també és important fer esment a com lapobresa es distribueix en funció de diferents grupsocials (dones, ancians, minories ètniques, etc.).

Quan eduquem pel desenvolupament, és necessariinformar sobre l'estat del món, però amb això no entenim a bastament. Si pretenem desencadenarprocessos de sensibilització i d'acció-reflexió, cal anaruna mica més enllà i fer també esment a les raons de

l'estat del món. És a dir, cal incidir en les causes de lesdesigualtats mundials. Arribats a aquest punt, lanostra tasca com a educadors i educadores escomplica ja que les causes de les desigualtatsmundials, a diferència dels indicadors, no sónelements fàcilment objectivables. Tinguem en compteque existeix un ample ventall de teories que pretenenexplicar les desigualtats mundials o el subdesenvolu-pament dels països i que, per tant, una mateixapanoràmica mundial pot ser interpretada de maneresmolt diferents. És més, aquestes explicacions, a bandade ser diferents entre elles, poden arribar a ser con-tradictòries.

La culpabilització dels pobres

Hom ha sentit parlar, tant en converses a peu decarrer com en els mitjans de comunicació, que elspaïsos del Sud no es desenvolupen perquè la sevapoblació té massa fills, per culpa de les catàstrofesnaturals que pateixen amb regularitat o perquè notenen una cultura del treball ni de l'estalvi com la deles societats occidentals. Aquestes teories -ocreences- sobre el subdesenvolupament són tambésostingudes en alguns cercles acadèmics, per determi-nades ONGD o per alguns planificadors del desenvolu-pament. Per tant, és molt habitual -malgrat es puguidir amb diferents formes de sofisticació- atribuir laculpa o la responsabilitat del subdesenvolupament a

LES DESIGUALTATS NORD-SUDEXPLICADES A L'AULAAPUNTS SOBRE EDUCACIÓ PEL DESENVOLUPAMENT

Antoni V erger PlanellsMembre del SAPS-UAB i de l'Observatori del Deute en la Globalització

Recursos

Si volem comptar amb dades actuals sobre qüestions comles esmentades podem accedir a:

- L'Informe anual sobre el Desenvolupament Humà delPNUD, que es pot descarregar gratuïtament de:www.undp.org/spanish/

- Nation Master, un recurs electrònic que ens permetvisualitzar les desigualtats mundials en funció d'unample nombre de variables (www.nationmaster.com)

LES DESIGUALTATS NORD-SUDEXPLICADES A L'AULAAPUNTS SOBRE EDUCACIÓ PEL DESENVOLUPAMENT


60

les mateixes persones empobrides. Les solucions quees plantegen des d'aquesta perspectiva són, per unabanda, mesures assistencials i, per l'altra, la transfe-rència d'un conjunt de recursos, habilitats, competèn-cies i hàbits a la població empobrida per tal que puguisortir de la pobresa per ella mateixa. És a dir,rememorant la dita sobre la "canya i el peix", s'ha dedonar peix als pobres i, en la mesura que siguipossible, se'ls ha de facilitar una canya i un curs depesca.

Altres teories similars, en lloc d'atribuir la culpa a latotalitat de la població del Sud, l'atribueixenúnicament a les seves elits, ja que consideren que laclasse política d'aquests països és excessivamentcorrupte i que la seva classe empresarial és insufi-cientment emprenedora.

La responsabilitat del Nord en el subdesenvolu-pament del Sud

Les explicacions anteriors ometen els factors exògensals països pobres, és a dir, no contemplen un conjuntde factors que no depenen directament de la poblaciódels països del Sud. No obstant, un bon programad'EdP hauria de contemplar necessàriament, en majoro menor intensitat, el paper dels factors exògens en elsubdesenvolupament del Sud ja que, com veurem acontinuació, el seu pes no és fútil. Concretament, enscentrarem en tres factors que dificulten el desenvolu-pament del Sud per la senzilla raó que suposen unagran transferència de recursos des del Sud cap alNord. Ens referim al deute extern, a la inversió de lesEmpreses Transnacionals i al sistema comercialdominant.

a. Deute extern: El Deute Extern començà a ser unproblema greu pels països del Sud als anys 70,arran de la crisi del petroli. A principis d'aquelladècada, l'alt preu dels productes petroliers vagenerar importants estocs de petrodòlars en elsmercats financers mundials i, per donar sortida aaquest romanent de diner, es va optar perprestar-lo (inicialment en condicions moltfavorables) als governs dels països del Sud.Des d'ençà, el deute extern contret per aquestspaïsos ha anat creixent de manera exponencial i haesdevingut una de les causes centrals d'importantscrisis econòmiques al Sud. Les principals raons de

l'augment del deute han estat la pujada delsinteressos i la concessió de nous crèdits -molts delsquals es demanen per poder pagar deutesanteriors. És important esmentar que l'Ajuda Oficialal Desenvolupament -que sovint pensem que sóndonatius dels països del Nord- s'atorga majoritària-ment en concepte de crèdits. Per exemple, un altpercentatge de l'AOD espanyola són crèdits FAD(Fons d'Ajuda al Desenvolupament), queesdevenen importants generadors de deute externen els països "ajudats". A més, els crèdits FADformen part del que es coneix com "ajuda lligada"la qual cosa implica que el préstec s'ha de destinarforçosament al consum de béns i serveis del paíscreditor. Per tant, l'AOD -de la manera com s'imple-menta actualment- beneficia més el país "donant"que el país receptor, ja que el primer obre mercatsi el segon incrementa el seu deute extern.

Actualment, el pagament del deute extern és permolts països del Sud una feixuga llosa que elsdificulta desenvolupar-se. Tinguem en compte queen alguns països el servei del deute representa finsal 40% del pressupost públic. Això comporta queaquells diners que es podrien invertir en educació,sanitat, creació d'ocupació, etc. s'han de transferir,mes a mes, als governs i als bancs dels països delNord.

b. Expansió de les Empreses Transnacionals(ETN): Les principals ETN del planeta tenen laseva casa matriu als països del Nord. De fet, 96 deles empreses ubicades en la llista de les centprimeres del "rànquing de multinacionals" elaboratper la revista Fortune pertanyen als EUA, a Europao a Japó1.

Gràfic 1. L'efecte "bola de neu" del Deute Extern(les xifresrepresenten l'augment del deute en milions de $).Font: www.observatorideute.org

1 Els únics països del Sud representats en aquest rànquing són Mèxic i Xina.


61

Tots els països del món, tant del Nord com del Sud,competeixen per atreure la inversió de les ETN. Peròaquesta inversió no segueix la mateixa lògica ni té elsmateixos efectes al Nord que al Sud. En primer lloc,les ETN inverteixen al Sud, no tant per penetrar ensgrans mercats, sinó perquè allà poden pagar salarismés baixos, poden extreure matèries primeres mésbarates o perquè la regulació mediambiental és méstova. En segon lloc, les ETN que es desplacen alspaïsos del Sud repatrien la majoria dels beneficisobtinguts. Per exemple, de cada 10 € que guanyaRepsol-YPF a Argentina, en reinverteix dos en aquestpaís i en retorna vuit cap als països centrals. Entercer lloc, les ETN no acostumen a transferirtecnologia al Sud ja que, mitjançant sistemes depatents i altres mecanismes, eviten que la poblaciódel Sud pugui desenvolupar una tecnologia amb laqual els puguin fer la competència2. Aquests i altresfactors ens indiquen que, malgrat sovint se'nsdibuixa a les grans empreses com agents de desen-volupament, l'activitat de les ETN als països del Sud,per regla general, esdevé una seriosa obstrucció deldesenvolupament.

c. El sistema de comerç internacional: El sistemacomercial actual reflecteix i reprodueix ladesigualtat Nord-Sud, en primer lloc, perquè tot hihaver-hi molta més població als països del Sud, elmajor percentatge del comerç beneficia el Nord delplaneta. Concretament, els països del Nordestableixen el 80% de les seves relacionscomercials entre ells, mentre que els països delSud realitzen també el 80% del seu comerç ambels països del Nord. Això ens indica clarament queel sistema de producció i intercanvi internacionalestà pensat per satisfer, sobretot, les necessitatsdels països del Nord. De fet, són molts els païsosdel Sud que han desenvolupat economiesorientades a l'exportació i que, per tant,planifiquen la seva producció i l'explotació delsseus recursos en funció dels mercats i de lademanda externa. Això pot arribar a desencade-nar situacions aberrants com la que va patirArgentina a principis d'aquest mil·lenni: un delspaïsos del món més rics en aliments, arrand'haver optat per un model agroexportador a ladècada dels noranta, no podia evitar que la sevapoblació morís -literalment- de fam.

Per altra banda, el sistema de comerç internacionalactual es fonamenta en el que es coneix com a"intercanvi desigual". L'equació de l'intercanvidesigual és ben senzilla: els articles del Centre sóncars i els de la Perifèria barats, la qual cosa generaun important dèficit comercial als països del Sud.Aquesta diferència de preus no recau tant en eltipus de productes com en les diferències salarialsentre els països -tinguem en compte que els salarissón un dels components més importants del preudels productes. De fet, els baixos salaris del Sud iel consegüent baix poder adquisitiu de la sevapoblació és una de les principals raons que moltspaïsos del Sud -com dèiem en el paràgraf anterior-orientin la seva economia a l'exportació. S'entraaixí en un cercle viciós del qual es difícil sortir-ne.

Finalment, la competència comercial internacional,a mesura que s'agreuja, comporta que els preusinternacionals de molts productes baixin. Així s'hafet palès, sobretot, en productes bàsics com lesmatèries primeres o els productes agrícoles. Com aconseqüència d'aquesta tendència, els productorsde molts països del Sud treballen més que fa unsanys, però cobren menys. Un dels sectors més

Gràfica 2. Caiguda dels preus del cafè a EtiòpiaFont: Informe del Desenvolupament Humà 2005

2 Algunes ETN no només usen les patents per evitar transferir coneixement, sinó que ho fan per apropiar-se de coneixement, recursos i béns naturals que no els pertanyen.Per exemple, recentment Procter and Gamble va patentar unes llavors de fesols que es produïen a Mèxic i, consegüentment, els camperols mexicans han de pagar per adquirirles llavors "de tota la vida". A aquest fenomen se'l coneix com biopirateria.


62

castigats per aquesta dinàmica ha estat el del cafè.Una dada esclaridora al respecte és que en els anysvuitanta els productors del cafè guanyaven unatercera part del preu final del cafè i actualmentnomés ingressen una dècima part3. En la gràficaanterior es mostra com a Etiòpia han augmentatles tones de cafè exportades i, contradictòriament,han minvat dràsticament els ingressos.

Conclusió

Tot programa d'Educació pel Desenvolupament sesustenta, de manera més o menys explícita, en una ounes quantes teories sobre el desenvolupament i lesdesigualtats mundials. Arran de l'orientació a lapràctica de l'EpD, és important reflexionar críticament-tant individualment com amb l'alumnat- sobreaquestes teories. Tinguem present que tota acció esfonamenta en una diagnosi de les problemàtiquessobre les que s'actua i que, a més, l'acció és mésconstant i eficaç si se sustenta en una bona teoria ienfoca de manera encertada les causes de les proble-màtiques.

En aquest article hem argumentat que les desigualtatsNord-Sud estan més relacionades amb l'ordreeconòmic internacional actual, que amb factorspurament endògens dels països del Sud. Unaimplicació política d'aquesta teoria és que si les causesdel subdesenvolupament no es troben només en lapoblació del Sud, els programes de desenvolupamentno es poden limitar a la transformació del Sud. Pertant, en el terreny de l'acció, les explicacions del sub-desenvolupament que hem sostingut contradiuen, enmolts aspectes, la lògica de la coneguda paràbola dela "canya i el peix". Dit de manera més clara,actualment no n'hi ha prou amb oferir una canya i uncurs de pesca als pobres, quan el llac, el riu i el marhan estat privatitzats.

Sense dubte, trencar amb el cercle del subdesenvolu-pament en què estan inserits molts països del Sud ésuna qüestió molt complexa. No obstant, els educadorsi educadores podem aportar el nostre gra d'arena altrencament d'aquest cercle. Concretament, tenim lapossibilitat d'incidir en moltes consciències iassenyalar la part de responsabilitat que el Nord -i, engeneral, l'ordre econòmic mundial- té sobre el subde-senvolupament del Sud. En definitiva, l'EpD, en casque incideixi en les diferents dimensions de l'aprenen-tatge (coneixement, reflexivitat, actituds i valors), potcontribuir a desencadenar, tant al Nord com al Sud, uncompromís i una participació orientada a revertir elsdesequilibris mundials actuals. q

Recursos

Hi ha un seguit de recursos que ens poden facilitar

l'explicació de les desigualtats Nord-Sud a l'aula:

- La Carpeta Solidària de l'STEI-i

(www.stei-i.org/solidaritat.htm)

- El Maletí de Formació de l'ODG

(www.observatorideute.org)

- Les dinàmiques d'Edualter

(www.pangea.org/edualter)

La societat civil impulsa campanyes per combatre les

desigualtats Nord-Sud, com per exemple:

- Campanya "Qui déu a qui" (www.quideuaqui.org)

3 Caldria afegir que aquest fenomen no es tradueix sempre en un descens del preu del producte final, de manera que qui en resulta beneficiat no són tant els consumidors comels intermediaris i les grans ETN.


63

Apartir de la visita a l'exposició d'un pintor local(Rafel Jofre) els fillets/es de 3 i 4 anysjuntament amb les seves tutores vam encetar

un projecte d'art. L'objectiu principal del mateix eraque cada classe pogués pintar la paret del seu patiinterior. Es van triar cinc pintors, les obres dels qualsno fossin realistes i els infants poguessin atribuir unsignificat, interpretar-les i experimentar les sevestècniques. Els pintors que vam trobar més adients vanser Kandinsky, Miró, Warhol, Matisse i Mondrian.

Cada setmana es va dedicar a un pintor. Els alumnesjuntament amb les seves famílies cercaveninformació sobre l'artista en qüestió. Els mateixosinfants exposaven a l'aula les seves "troballes" iaixí ens anàvem familiaritzant amb ells coneixentalgun tret de la seva vida per després fer una visióràpida de les seves obres més significatives.

És important el protagonisme que rep l'infant, aixícom la connexió que s'estableix entre allò fet al'aula i el que es pot aportar de casa. Així mateixtambé ells mateixos van descobrint diferents fontsd'informació.

L'obra de Kandinsky "Quadrats en cerclesconcèntrics" va ser el punt de partida per treballardiferents conceptes: color, forma, composició...Cada alumne disposava d'una cartolina de 15x15 cmon havien de dibuixar cercles de diferents colors,un dins l'altre amb ceres blanes. Amb les cartolinesde tots els alumnes es va crear un gran mural,semblant al mateix quadre pintat per Kandinsky.

El segon pintor, Andy Warhol, es va treballar apartir d'unes imatges de la sèrie de retrats"marylin" on Warhol la va maquillar de diferentscolors. A partir de la fotocòpia de la fotografia deles cares dels infants en Din-A4 tothom es vapintar la cara, utilitzant diferents colors de ceresdures. El fons es va pintar amb pintura de tremplila, blava, groga, rosa, vermella o taronja, a eleccióde l'alumne/a. També totes les cares es van unir enun sol quadre, fent una rèplica en petit ambaquarel·les per tal que els infants s'ho poguessinendur.

A partir de l'època més colorista de Joan Miró esva proposar realitzar una creació pròpia damuntcartó marró tot dibuixant els elements que ellemprava: ulls, punts, llunes, estrelles... amb pinturade tremp de color negre. Després es van omplir lesformes amb colors primaris. Amb pintures de trempmolt diluïdes alguns d'ells van esquitxar les sevescreacions.

A continuació es va treballar l'obra de Mondrian, ondomina la retícula negra amb blocs de colorsprimaris. Els fillets/es van fer composicionssimilars als quadres de Mondrian, a base de líniesnegres aconseguides amb cinta aïllant d'aquestcolor damunt cartó blanc i pintant alguna de lesquadrícules amb pintures de tremp de colorsprimaris.

PETITS I GRANS PINTORSJudit Mascaró

Begoña GornèsCatalina Mesquida

Eli PonsMerxe Ameller

Ceip Margalida Florit


64

L'experiència del treball amb Matisse es va dur aterme amb l'estampació damunt camiseta. Elsfillets/es van utilitzar diferents colors i plantillesde diferents formes de l'estil del pintor per imitaruna de les seves obres.

Per guardar totes les tasques vam fer una carpetade cartó dur, les tapes de la qual estaven formadesper un collage a l'estil de Kandinsky. Els infants hangaudit manipulant diferents materials i suports ihan après tècniques diverses, sentint-se com avertaders pintors i pintores!!!

Per finalitzar el projecte ens vam proposarpintar les parets dels patis interiors de les aulesde 3 i 4 anys. Cada aula va escollir un pintor delscinc treballats perquè quedés constància al'escola del treball realitzat, així com de lestècniques apreses. A més van poder practicar allòaprès a un suport que no havien emprat mai! Laconclusió en finalitzar va ser de satisfacció nosols per ambdues parts: mestres i alumnes, sinótambé per part dels pares que ens van mostrar unalt grau d'implicació. Animau-vos a emprendretasques d'aquest tipus; la infinitat d'aprenentat-ges de diferent caire (cognitius, morals...) ésincalculable. q


65

llibres...

Cardona Palmer , Àngels (2005)

Funció púb(l)ica

Ciutat de Mallorca. Edicions Can Sifre

L'acte amorós és una negociació; unanegociació a voltes esbojarrada, a voltes atentai circumspecta, a voltes freda com el tast delganivet o dolça com una carícia. Funció

Púb(l)ica neix en una mesa de negociació i es gesta en la quotidia-neitat de l'amor allà on hi ha Preliminars, Desencontres, Acords iPactes. Des d'una identitat femenina, es tradueix poèticamentl'angoixa de la separació, la seducció de la negociació i el goig delsexe compartit. Funció púb(l)ica és una afirmació de l'amor i els seusactes.

Marín, Carles (2006)

Els refranys i les frases fetes de

"Parlant en plata"

Palma, Editorial Moll i Consell de Mallorca

El text conté les frases fetes i els millorsrefranys del programa Parlant en plata, emèsamb èxit per TVE a les Illes Balears. Es preténque a través dels dibuixos d'en Bibi els adults s'ho passin d'allò mésbé, però també que s'ensenyin als més petits les frases fetes mésconegudes de les Balears amb la finalitat que puguin arribar aentendre i estimar la nostra llengua i la nostra cultura d'una formaactiva des de ben petits.

Maria, Miquel Àngel (2006)

Torna, Yussuf!

Palma. Editorial Moll (Sol alt, 10)

En Yussuf és un jove especial: nouvingut aMallorca, de raça i religió diferents, no sempreés ben acceptat per tots els seus companys declasse i ha de fer un gran esforç per integrar-se.

Però aquesta capacitat d'adaptació li serà ben útil, perquè la sevavida li canviarà radicalment quan se li planteja un repte fantàstic:viatjar en el temps, a diferents moments de la història de les IllesBalears, on haurà de superar una sèrie de proves que finalment lipermetran tornar a la seva època.

Parlamento Latinoamericano (P ARLATINO) iOrganización de las Naciones Unidas p ara

la Educación, la Ciencia y la Cultura(UNESCO) (2005)

Proyecto "La factibilidad cultural en la

planificación del desarrollo

Sao Paulo, Editorial del Magisterio BenitoJuárez, del Sindicato Nacional de T rabajadores de la Educaciónde México

Amb aquest llibre es pretén omplir un buit en la teoria i la pràctica dela planificació del desenvolupament i de la integració en tots elsàmbits, des del local fins a l'internacional. S'ha pretès construir unvertader cos de conceptes, mètodes i tècniques d'avaluació culturalde plans, programes i projectes i que posar-lo en marxa suposarà uncomplex i gran esforç, però demanen que s'experimenti i ques'enviïn els resultats i les observacions per corregir-lo.

AAVV (2005)

Una mirada a la educación en América Latina

México, Editorial del Magisterio BenitoJuárez, del Sindicato Nacional

de Trabajadores de la Educación de México

Un grup d'experts acadèmics d'Amèrica Llatina,de representants sindicals i funcionaris gover-namentals es varen reunir en el V Fòrum Mundial per a l'Educaciódels Pobles i aquí teniu les ponències que fan una anàlisi curosasobre l'impacte que han tengut els processos de modernització en laqualitat de vida dels habitants de la regió i, en especial, en la qualitatde l'educació que s'ofereix en els països llatinoamericans.

Parlamento Latinoamericano (P ARLATINO) iOrganización de las Naciones Unidas p ara laEducación, la Ciencia y la Cultura (UNESCO)(2005)

Plan de Educación para el desarrollo y laintegración de América Latina

Sao Paulo, Editorial del Magisterio BenitoJuárez, del Sindicato Nacional de T rabajadores de la Educaciónde México

Amb aquest llibre es pretén contribuir a l'esforç de donar unaresposta vàlida als greus problemes que afligeixen els estats llatino-americans i la societat planetària en general. Reconeix quefenòmens com la pobresa, l'atur, la corrupció, la violència, l'atrope-llament dels drets humans i el deteriorament progressiu del mediambient, tenen el seu origen en una crisi arrelada dels valors èticsi que és a través de l'educació que aquests valors s'han detransmetre.


66

llibres...6 Quaderns de T reball de la Fundación p ara

la Cultura del Maestro (2005)

1. Jiménez, Edgar: Proceso democrático ytransición en América Latina

2. UNESCO/CEPAL: Invertir mejor parainvertir más. Financiamiento y gestiónde la educación de América Latina y elCaribe

3. Giorcana, Eduardo; Jiménez, Christian: Comercio mundialy fusiones internacionales en México

4. Legay, Rosana: Buen gobierno: el reto de los gobiernosmodernos

5. Giorcana, Eduardo; Jiménez, Christian: Indicadoreseducativos. Análisis comparado: México, América Latina ypaíses de OCDE

6. Quiñónez Amézquit a, Columba: D esarrollo de la educaciónen México

México, Editorial del Magisterio Benito Juárez, del SindicatoNacional de T rabajadores de la Educación de México

Cardona Palmer , Àngels (2005)

Cicle del carboni

Pollença. Editorial El Gall (T rucs i baldufes, 09)

PREMI DE POESIA "ROSA D'OR", ALGAIDA2005. La paraula poètica, a més de connectar-nos amb la bellesa, ens encara amb la nostrarealitat més punyent.

Les Illes i la seva transformació, com el carboni, que es degrada amesura que actuam sobre ella.

Els poemes de Ibn al.Labbâna, poeta musulmà del segle XII nat aDènia i ciutadà mallorquí, serveixen per encapçalar el llibremostrant unes illes idíl·liques. Malauradament, aquesta no és laimatge que presenta avui dia la nostra terra. Per això, la volembastir per mitjà de la paraula poètica, d'un rampell d'esperança.

setembre / octubreEncararem un nou curs malgr at tot amb alegria, per què els inf ants i els jo ves...

Documents

Transcript of setembre / octubreEncararem un nou curs malgr at tot amb alegria, per què els inf ants i els jo ves...