Sessió 4

24
ES POT CONTROLAR LA DIABETES MELLITUS TIPUS II? SESSIÓ 4

Transcript of Sessió 4

Page 1: Sessió 4

ES POT CONTROLAR LA DIABETES

MELLITUS TIPUS II?

SESSIÓ 4

Page 2: Sessió 4

OBJECTIU

Amb aquesta sessió el que es preté es fomentar els coneixements sobre la Diabetes II, així com augmentar la

autoconfiança, responsabilitat i autonomia del propi individu. Parlarem

de quin és el seu tractament farmacològic i les tècniques

imprescindibles que es necessiten pel seu control: l´insulinització i la

realització de la glicèmia capil.lar.

Page 3: Sessió 4

Tipus de tractament

Farmacològic

(1)Fàrmacs hipoglucemiants orals(2)Teràpia combinada(3)Insulina

Page 4: Sessió 4

(1)Hipoglucemiants orals

Alguns tenen com a efecte secundari la hipoglucèmia

- MetforminaDe 1era elecció

Reducció de la producció hepàtica de glucosa, sense produir hipoglucèmies ni incrementació de pes

Efectes secundaris més habituals: gastrointestinals, podent disminuir els efectes amb la presa durant els àpats

Contraindicades en: malalts amb insuficiència renals, en hipòxia tissular i en predisposició d’acidosi hepàtica

Page 5: Sessió 4

(1)Hipoglucemiants orals

Estimulants de l’alliberament d’insulina : Secretagogs

- Sulfonilurees

En pacients amb reserva de la funció beta pancreàtica sense control glicèmic amb tractament dietètic i exercici

Combinat amb metformina

Aconsellat 30 min abans dels àpats

Contraindicades en: diabetis tipus 1, en quadres intercurrents importants, en insuficiència hepàtica o renal i en l’embaràs

Page 6: Sessió 4

(1)Hipoglucemiants orals

- Repaglinida

Acció ràpida i curta durada

Reducció de la hiperglucèmia postprandial

Risc menor d’hipoglucèmies, augmentant si el pacient no menja després de pendre el fàrmac

Presa abans dels àpats

Page 7: Sessió 4

(1)Hipoglucemiants orals

Inhibidors de les alfaglicosidases - Acarbosa i miglitol

Reducció de la digestió d’hidrats de carboni

No produeix hipoglucèmies

Presa juntament amb la primera cullerada dels àpats

Efectes secundaris gastrointestinals

Page 8: Sessió 4

(1)Hipoglucemiants orals

Glitazones

Rosiglitazona: millora la sensibilitat a la insulina als teixits musculars i adipós

No produeix hipoglucèmies i redueix la resistència d’insulina

Risc de toxicitat hepàtica

Page 9: Sessió 4

(2)Teràpia combinada

En cas que no hi hagi control amb un fàrmac oral, associant un segon fàrmac o , a vegades, un tercer.

Metformina amb una sulfonilurea és l’associació més utilitzada en teràpia combinada.

Page 10: Sessió 4

(3)Insulina

- Hormona segregada per cèl·lules del pàncrees.

- Objectiu: adequament de les necessitats insulíniques del pacient.

- Administració per via parenteral: subcutània, intravenosa o intramuscular.

Page 11: Sessió 4

(3)Insulina

Tipus d’insulina. Segons la velocitat i durada de l’acció després de l’administració.

- Insulines ràpides Insulina ràpida o regular

Durada aproximada de 6 hores

L’efecte comença als 30 minuts

Màxima acció entre 2 i 4 hores després de la injecció

Administració 15 min abans de la ingesta

Page 12: Sessió 4

(3)Insulina

Insulina ultraràpida

Acció entre els 10-15 min de la injecció

Màxim efecte entre 1-2 hores

Durada d’entre 3 i 4 hores

Injecció just abans de la ingesta, actuant quasi de forma immediata

Page 13: Sessió 4

(3)Insulina

- Insulines intermèdies Insulina intermèdia o NPH

Absorció lenta

2 dosis diàries (abans d’esmorzar i abans de sopar)

45 min abans de la ingesta

Acció entre 1-2 h de la injecció

Durada màxima de 12 h

Page 14: Sessió 4

(3)Insulina

Insulina perllongada, d’acció ultralenta

Insulina barrejada o mixta

Acció entre 18 i 24 h de forma lenta i gradual

Sense pics de màxima acció

En qualsevol moment del dia a la mateixa hora

Administració just abans de la ingesta si és composta per anàlegs

Administració 15 min abans de la ingesta si és barreja d’insulina humana

Page 15: Sessió 4

(3)Insulina

• Conservació: - Entre 2ºC i 8ºC, sense congelació i sense

contacte amb llum solar. - Tindre en compte la caducitat

Page 16: Sessió 4

INSULINITZACIÓ

Procés que consisteix en la autoinjecció d´insulina en els malalts amb diabetis II.

Com a sistemes d´injecció tindrem: Xeringues convencionals: es carreguen amb la insulina de

vials i s´utilitzen també per a realitzar les barreges manuals d´insulina. Solen ser les menys utilitzades

Les plomes: Mecanismes automatitzats en forma de bolígraf. Funcionen amb cartutxos recanviables d´insulina.

Bombes d´insulina: Infusió continua d´insulina. Aparell petit extern al cos del individu que es troba conectat a la zona abdominal a través d´un catèter. Injecta la insulina les 24 hores del dia.

Page 17: Sessió 4

INSULINITZACIÓ

Xeringues precarregades o bolígrafs d´insulina o pens: Sistema similar a les plomes amb la característica però que ja venen carregades i són rebutjables quan s´acaba la càrrega d´insulina . És el sistema d´injecció més utilitzat. En el següent video observem una demostració de com es carrega i s´injecta en l´individu. UTILITZAR ANTISÉPTIC AVANS D´ADMINISTRAR.

MAI S´HA DE FER MASSATGE UN COP ADMINISTRADA!

http://www.youtube.com/watch?v=Ooa2k-MO9xA

Page 18: Sessió 4

INSULINITZACIÓ

ZONES D´INJECCIÓ: SEMPRE SUBCUTÀNEA. Abdomen, cuixes, natges i regió deltoide.

Page 19: Sessió 4

INSULINITZACIÓ

CAL TENIR EN COMPTE: L´absorció més ràpida tindrà lloc en l´abdomen i la més

lenta a la cuixa i natges. En el braç, l´absorció serà intermèdia.

S´aconsella injectar la dosi de cada horari sempre en la mateixa regió

Es recomana però anar rotant les zones de punció per evitar la lipodistròfia (teixit desgastat i que absorveix malament la insulina).

L´exercici físic pot accelerar l´absorció de l´insulina ja que la zona de punció es manté calenta. Si la persona es predisposa a realitzar footing cal administrar la dosi en l´abdomen ja que aquesta zona es mantindrà menys calenta que per exemple les cuixes.

Page 20: Sessió 4

AUTOANÀLISI

Es el conjunt de tècniques que cal realitzar per poder obtenir informació sobre la situació de la diabetes des del punt de vista del control de la glicèmia.

Permet potenciar l´autoresponsabilització i el control de la malaltia, ja que li permet modificar el tractament en funció dels resultats.

Page 21: Sessió 4

AUTOANÀLISI

Les freqüències mínimes d´autoanàlisi en persones amb diabetis ben controlades són:

Es recomana augmentar el control en pacients mal controlats, amb reajustament de tractament o malaltia associada (infeccions…)

TRACTATS SOLAMENT AMB DIETA

TRACTACTS AMB ADO (FÀRMACS ORALS)

TRACTATS AMB INSULINA

No està indicat realitzar un control glicèmic.

No segretagogs (no indicat)Segretagogs (1-3 determinacions per setmana)

De 6 a 7 glicèmies prepandials i posprandrials a la setmana.

Page 22: Sessió 4

AUTOANÀLISI

Per poder realitzar l`autoanàlisi es necessita de l´aparell de punció automàtica, llancetes, aparell mesurador de glicèmia, tires reactives i la llibreta per apuntar els resultats. En el següent vídeo es pot visualitzar el procediment que cal emprar per una presa correcta:

http://www.youtube.com/watch?v=DfHWLfiz9MI

Page 23: Sessió 4

AUTOANÀLISI:VALORACIÓ DELS RESULTATS

Resultats normalitzats es trobaran compresos entre 90-130 mg/dl (en dejú) i després de menjar (a les 2h) valors <180 mg/dl

Resultats que necessitarien un procés d´intervenció (canvis de medicació) >140 mg/dl (en dejú) i postpandrial >200 mg/dl.

Els resultats com hem dit s´han de registrar en una llibreta d´autocontrol.

Page 24: Sessió 4

Esperem que la sessió us hagi sigut aprofitosa

GRÀCIES