Sessió 3ceipturodeguiera.xtec.cat/formacio/dvd2006/seminaris/... · 2008. 4. 23. · grup el tema:...

Seminaris d’Audiovisuals Infantil i Primària (Curs 2005-2006 Sessió3)

Presentació: pàg. 2 Les Llengües i el so: pàg. 3 Propostes didàctiques: pàg. 4 Activitats: pàg. 26 Digues la teva: pàg. 32 El projecte: pàg. 34 Saip & Sati: pàg. 35 Notícies: pàg. 38

e materials: (pàg 4)Propostes curriculars: (pàg

Sessió 3

SAIP Seminari d’Audiovisuals d’Educació Infantil i Primària, gener de 2006

1

Índex de continguts 1. Presentació 2. Les llengües i el so 3. Propostes didàctiques

3.1 Parvulari 3.2 Cicle inicial 3.3 Cicle mitjà 3.4 Cicle superior

4. Activitats:. Crea un conte amb sons amb el Word. Posem les veus dels alumnes a una presentació.

5. Digues la teva

6. El projecte Proposta de treball: discussió de les idees possibles que hagin aparegut a la sessió anterior, o bé a l’actual. Inici del plantejament del treball.

7. Les WebQuest: un exemple d’integració d’Internet a l’aula

8. Notícies

Índex


2

Anem cap a l’autonomia de cada Seminari. En aquesta tercera sessió del Seminari

d’Audiovisuals d’Infantil i Primària us fem arribar un seguit de propostes de treball a l’aula de l’àrea de llengua i relacionades amb el so i la ràdio. També us proposem dues activitats: una en que inserim un so en un text en format Word i una altra activitat és una presentació d’un conte amb els dibuixos i la veu. Queda entès que cada seminari haurà d’anar fent el seu propi camí triant les activitats a fer en funció de les seves necessitats. Pot passar. doncs que un seminari que ja tingui presa la decisió del que faran a les properes sessions o bé que les seves necessitats com a zona en siguin unes altres, puguin, lliurement, fer un treball diferent al proposat en aquesta sessió o en les properes dues sessions restants.

En les properes sessions des de l’equip del seminari anirem fent propostes de treball

relacionades amb els audiovisuals. Cada seminari podrà fer l’opció de fer-les o bé seguir el seu pla de treball propi.

La ràdio està prenent el lloc que li correspon. Això ens mostren les xifres: durant el mes de

novembre la demanda d’ús del servidor de la xtec – ràdio ha augmentat en 115 usuaris més. Això és possible per que les escoles i instituts heu començat a veure les possibilitats de la ràdio com un recurs magnífic per treballar als centres docents.

Cal tenir en compte una novetat, els centres que tenen demanat l’ús del servidor de la Xtec -

vídeo o de la Xtec - ràdio, només tenen autoritzat la publicació en diferit dels seus arxius de vídeo o de so, és dir tenen adjudicat un espai de 200 MB al servidor esmentat. No tenen, en canvi, autoritzada l’emissió en directe. Per aquesta nova funció hauran de fer una altra sol·licitud amb el mateix formulari explicitant expressament que serà per a fer emissions en directe del servidor de la Xtec - vídeo o de la Xtec – ràdio, o bé un correu electrònic a l’adreça [email protected].

Us demanem disculpes per les dificultats que aquest fet us hagi pogut ocasionar i us

encoratgem a fer la demanda si la vostra decisió és emetre per Internet.

Bon SAIP

L’equip de la revista

1. Presentació

8 Us aconsellem que consulteu aquesta revista a través de la versió electrònica, documents *.pdf o, millor encara, *.ppt). Hi trobareu nombroses referències a informacions ubicades a la xarxa i simulacions d’activitats. Podeu accedir-hi des de: http://www.xtec.net/audiovisuals/sav/saip06/sessio3/revista3.pdf


3

La Llengua i la comunicació Planificar l’ensenyament de la llengua en les seves formes, en si mateixa, de manera exclusiva i aïllada, deixa a banda el que és més substancial: la comunicació i la construcció de sabers mitjançant el llenguatge; per això cal que omplim de contingut l’ensenyament de la llengua si volem donar resposta a les noves exigències socials. Cal una organització del centre com a espai comunicatiu que faci que la comunicació esdevingui el nucli a partir del qual les activitats lingüístiques verbals i no verbals siguin efectivament significatives. En aquesta mateixa línia, caldrà considerar les relacions entre centres educatius com a potenciadores d’intercanvis que facilitin la realització d’activitats d’aprenentatge: correspondència escolar, colònies, intercanvis escolars... recerques, creació i construcció de coneixement i sabers. Si la comunicació ha de ser un dels nuclis del centre educatiu, cal que s’organitzin amb molta cura tots els elements comunicatius necessaris per a compartir tota la informació que es genera en el centre. A més, cal integrar les TIC i els mitjans de comunicació perquè siguin realment afavoridors dels processos d’aprenentatge i comunicació i, per tant, han de formar part de l’aula com a eines didàctiques per a les activitats quotidianes. Concebre el centre com a espai de comunicació significa, per exemple, fomentar activitats conjuntes entre els diferents nivells educatius i aules o potenciar la participació de l’alumnat en les relacions externes del centre. La relació amb l’entorn, ja que els infants i adolescents escolaritzats adquireixen coneixements cada vegada més afinats dels diferents llenguatges que es troben en la societat, independentment de l’escola, sobretot a través dels mitjans de comunicació. L’aprenentatge de la llengua no es pot circumscriure a les activitats de l’ensenyament formal, alguns dels aprenentatges tenen la seva base i força en la manera de viure la societat de la informació i el coneixement. Per tant, la responsabilitat de l’educació ha d’anar més enllà del que s’esdevé a les aules, i cal coordinar-se amb l’entorn a fi d’aconseguir un ensenyament més eficaç. El primer que cal fer és organitzar el centre educatiu com a espai de comunicació, sigui a l’interior del centre, sigui en les relacions amb el seu entorn, base per a totes les propostes educatives. Cal planificar com s’estableixen els canals de comunicació a l’interior de la comunitat educativa. També, cal pensar com fer que els edificis i les estructures siguin comunicatius, possibilitin una comunicació afable entre les persones. Cal organitzar institucions escolars com la biblioteca o mediateca del centre, la revista de l’escola o la ràdio escolar (per posar exemples que possibilitin la col·laboració amb les institucions de les persones adultes) que facilitin l’intercanvi d’informació entre les diferents etapes educatives, però també que obrin les portes del centre a la vida de la societat, fomentant la comunicació del centre amb les institucions socials o els altres centres escolars del seu entorn.1

1 “Ensenyar i aprendre llengua i comunicació en una societat multilingües i multicultural” Artur Noguerol i altres. Document elaborat per al Debat curricular. Extret de http://xtec.net/e13_debatcurricular/docs/1.llenguatge.pdf el 28 de novembre de 2005

2. Les llengües i el so


4

En aquesta sessió, us presentem un altre conjunt de propostes de treball a l’aula elaborades per Roderic Villalba. Aquestes propostes estan classificades per cicles educatius. Són una petita mostra d’activitats que es poden fer a l’àrea de llengua amb el so. Hi ha algunes activitats presentades que poden adaptar-se als diferents cicles en funció del grup de nens i nenes. Queda entès que l’activitat s’adequarà a cada nivell. Les fitxes de treball es poden preparar en funció de cada grup classe.

ACTIVITAT 1: LA IMPORTÀNCIA DE PARLAR BÉ. EDAT: P. DURADA APROXIMADA: 1 sessió de 45’. AGRUPAMENT: Activitat de grup. ESPAI: L’aula. Millor per racons. MATERIAL: Gravadora, cinta de casset, o bé gravadora mp3 o micròfon i ordinador. DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT. És una activitat apropiada per fer en grups de 3 o 4 alumnes i per racons. Es tracta de fer una gravació d’un tema o un text, a escollir pels alumnes, on puguin comprovar la importància de saber què volen dir abans de gravar la seva veu i que ho han de fer de manera clara i sense presses. El desenvolupament d’aquesta activitat depèn molt de l’edat dels alumnes. S’explica als alumnes que hauran de fer un petit programa de ràdio i que han de triar entre tots els del grup el tema: un conte, coses que passen a l’escola o a la classe, del tema de coneixement del medi natural i social ,...(cal procurar que sigui un tema del qual tots en puguin dir alguna cosa). Una vegada triat el tema es fa una pluja d’idees per part dels alumnes i el mestre els ajuda a ordenar-les. L’ordre de les idees marcarà l’ordre d’intervenció dels alumnes. Es fa una sessió de memorització en grup, cada un diu el seu fragment en l’ordre corresponent i quan es creu convenient ja es pot gravar. Una vegada feta la gravació se’ls ha de fer adonar d’allò que hem fet bé i d’allò que no ha quedat tan bé . Remarcar el to de veu, la velocitat a l’hora de parlar, tenir clar què volem dir, respectar el torn de paraula, no fer sorollets mentre l’altre parla... ACTIVITAT 2: LES PARAULES NO VAN SOLES: EL SO, LA MÚSICA I EL SILENCI. EDAT: P. DURADA APROXIMADA: 1 sessió de 45’ per proposta. AGRUPAMENT: Dependrà de cada proposta. ESPAI: Segons l’activitat. MATERIAL: Cintes o discos d’efectes de so, de contes i de música. Aparell de casset, auriculars (en el racó). Cinta gravadora amb un conte sense sons especials. DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT. Es tracta de fer un treball entorn del so, perquè el nen s’adoni de la importància que té i la seva presència en tots els aspectes més quotidians: l’olla quan bull, la porta que s’obre i es tanca, algú que puja les escales... Fem diferents propostes per treballar aquests aspectes:

3. Propostes didàctiques

8 A la pàgina de les propostes de treball a l’aula trobareu altres activitats de ràdio per fer http://www.xtec.net/audiovisuals/propostes/index.htm

8 A la pàgina http://www.grupmapnet.org/radioweb trobareu moltes més propostes de treball a l’aula.

3.1 Parvulari


5

- Escoltar en una cinta diferents efectes de so: una tempesta, el mar, un gerro que es trenca,... aquests efectes de so també es poden trobar a Internet. Els nens els han d’identificar. - Aquests mateixos efectes de so ens permeten inventar una història que els nens han d’anar enfilant segons la seva imaginació. En aquesta activitat és convenient que el mestre prengui alguna nota de manera que al final de la història pugui fer-ne memòria. Els nens i les nenes poden fer un dibuix o bé escriure’n algunes frases (segons el nivell) -Fer adonar els nens que hi ha sons a la classe que els són familiars i que sense veure’n la procedència la poden endevinar. Es tracta de produir sons habituals de la classe: obrir i tancar les finestres o una porta o algun calaix, un llapis que cau a terra, un guix que pica la pissarra,...i els nens i les nenes han d’endevinar quina n’ha estat la causa. -El mestre explica un conte de manera que permeti que els nens s’hagin d’inventar els efectes de so. Es poden fer dues versions d’aquesta activitat: Que els nens inventin lliurement les onomatopeies. Que es treballi amb onomatopeies ja preparades: soroll del vent, trons, una porta que grinyola... i els nens l’han d’anar inserint a mesura que convingui en el conte. -Escoltar un conte tota la classe parant atenció a tots els elements sonors que el componen: paraules, música, sons i silenci. -Com a treball individual, més adient per als racons, es pot escoltar un conte o música. Les activitats que es poden fer a partir d’això són: En una fitxa amb diferents protagonistes de contes identificar el del conte escoltat.(fitxa exemple) o triar el dibuix més adient per il·lustrar la cançó. Fer un dibuix lliure del conte o la cançó o pintar-ne algun de preparat. En una fitxa amb diferents elements que produeixen efectes sonors, identificar els que surten al conte (fitxa exemple) . A partir de Cicle Inicial es pot treballar la comprensió oral mitjançant preguntes sobre el text. -La música és un element molt important en tot programa de ràdio. Amb una cinta gravada, un CD o bé si teniu ordinador a la classe, amb diferents tipus de música, els nens han de dir per a quin tipus d’història serien adequades: música divertida, de por, de suspens, trista..... Poden també, a partir de cicle inicial, buscar una petita història per a cada música. També es pot buscar la música més adient per a algun text, però a aquestes edats l’elecció ha d’estar limitada a tres o quatre músiques com a molt. Fitxes exemple Conte escoltat : el Gat amb botes Identifica el protagonista del conte escoltat Acabes d’escoltar un conte i en ell s’hi escoltaven diferents sorolls. Encercla aquells elements que produïen aquests sorolls. ACTIVITAT 3: LES NOTÍCIES. EDAT: P. DURADA APROXIMADA: La preparació necessita de 10 a 15’ diaris. La gravació de 15 a 20’ l’últim dia. AGRUPAMENT: Activitat de grup. ESPAI: L’aula i/o el taller de ràdio. MATERIAL: Full per elaborar el guió (individual), pissarra, qualsevol eina que gravi veu i la pugueu reproduir: gravadora, cinta per gravar, casset i cinta de música. DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT. Els alumnes elaboraran un petit informatiu utilitzant els procediments de les diferents àrees: dictat a l’adult, reflexió sobre l’entorn, inici a l’escriptura,... És un informatiu del dia a dia. Es dona a cada nen una fitxa. Cada dia, millor a la tarda, se’ls fa reflexionar sobre què ha passat d’important aquell dia, què han fet de diferent, què han treballat, ... Després de parlar-ne una mica decideixen allò que volen posar com a resum del dia. Els alumnes ho dicten al mestre i aquest ho escriu a la pissarra. Després ho revisen tots junts i ho copien al seu full individual. Cada dia, abans de començar, cal repassar els dies anteriors, això els prepararà per fer la gravació. Per al cap de setmana (treball del dilluns) es proposa que sigui un alumne diferent cada setmana qui expliqui la seva vivència . Acabat el període de preparació es fa l’enregistrament.


6

Entre dia i dia, a l’hora d’enregistrar, es pot posar una petita falca de música que de manera molt senzilla es pot fer amb un altre casset. No s’ha d’oblidar que tot guió de ràdio porta inicialment una salutació i una presentació i al final l’acomiadament. Aquesta fitxa pot servir de model, però caldrà adaptar-la segons el moment del dia en què prepareu el guió o vulgueu fer la gravació. Una vegada feta la gravació és molt important escoltar-la i comentar-la. Recomanem un intercanvi de cintes entre les classes de manera que cada classe escolti "les notícies" de les altres . ACTIVITAT 4: FEM ENTREVISTES. EDAT: P DURADA APROXIMADA: 2 sessions de 45’. 1 de preparació i 1 de realització. AGRUPAMENT: Activitat de classe. ESPAI: L’aula. MATERIAL: per a fer gravacions (Gravadora, cinta, mp3 o ordinador, micròfons (a ser possible 2, 1 per a l’entrevistador i 1 per a la persona entrevistada). DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT. Han de realitzar una entrevista a algun personatge molt proper als alumnes: professor de l’escola, director, monitor de menjador, mestre de tallers... En primer lloc s’ha de portar un fragment d’alguna entrevista gravada de la ràdio per poder identificar l’entrevistador i la persona entrevistada. Els nens i les nenes, una vegada coneguin el seu paper d’entrevistadors, han d’escollir el personatge i preparar l’entrevista. Per això han de : -Explicar el que saben d’aquella persona: Com es diu, quina relació té amb ells i per què l’han escollit... - Cada nen ha de buscar una pregunta per fer a la persona entrevistada. Aquesta s’anota a la pissarra amb el nom del nen o la nena . - Es revisen les preguntes i es fan aquelles correccions que es creguin convenients. Les línies generals per fer una bona entrevista les podeu trobar a molts llibres i dossiers didàctics. El dia que es realitzi l’entrevista els alumnes seuen en rotllana i en ordre cada un d’ells fa una pregunta a la persona entrevistada. En cas de disposar d’una gravadora només amb un micròfon us suggerim que sigui la persona entrevistada, o el mestre amb la persona entrevistada, qui vagin d’alumne en alumne, per donar més agilitat i evitar sorolls. No s’ha d’oblidar que al començament hi ha d’haver la salutació, la presentació del programa i del personatge entrevistat i que al final hi ha d’haver l’acomiadament del personatge i del programa. ACTIVITAT 5: ELS ANUNCIS. EDAT: P DURADA APROXIMADA: 1-2 sessions de 45’. AGRUPAMENT: Activitat de grup i de classe. ESPAI: L’aula. MATERIAL: per a fer gravacions (gravadora, cinta, micròfons,mp3,etc) Cinta amb anuncis gravats. DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT. La publicitat és molt present en els mitjans de comunicació i els alumnes han de ser conscients de la seva finalitat: La publicitat ens condueix a comprar o a actuar segons unes pautes donades. Començarem per analitzar uns quants espots publicitaris coneguts pels nens que portarem gravats en una cinta. Molts del espots de la ràdio coincideixen amb els de la televisió, més coneguts per ells. A cada anunci hem de parar-nos a preguntar: Què anuncien o què volen que fem? Per a què serveix? Què aconseguirem si ho fem? Quin fragment recordeu? Té música? Com és: alegre, trista, ràpida, lenta? T’ho compraries? Ho faries ? Per què?... Una vegada feta l’anàlisi dels espots, els alumnes, en grups de 2 o 3, han d’intentar fer un anunci. Han de tenir present : A) què volen anunciar: - Que els nens s’apuntin a la seva escola. - Que tots els seus companys vagin de colònies o a alguna sortida. -Que comprin una joguina que a ells els agrada molt. -Que la gent vagi a comprar pastissos al forn del seu poble o barri... B) Les característiques positives del producte C) Una música o cançó que lligui amb el producte D) Una frase divertida (l’eslògan) Una vegada preparades es passen a gravar i es comenten.


7

ACTIVITAT 1: IMPORTÀNCIA DE SABER LLEGIR, PARLAR I ESCRIURE BÉ. EDAT: CI. DURADA APROXIMADA: 1-2 sessions de 45’. AGRUPAMENT: Activitat de grup. ESPAI: L’aula o el racó de ràdio. MATERIAL: Per escriure. Per gravar (Gravadora i cinta, mp3 o bé l’ordinador). Micròfon. DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT. És una activitat per treballar en grups de dos o tres alumnes i apropiada per fer en racons o tallers. Es tracta que els alumnes facin una gravació seguint les pautes que els doni el mestre i que després analitzin què cal fer i què no s’ha de fer en un programa de ràdio. Cal que primer preparin un petit guió seguint aquesta línia: -De què volen parlar. -Cada alumne ha de donar dues o tres idees sobre el tema. -Han d’escriure-les. -Ordenar-les per donar coherència al tema. -Preparar la salutació i presentació inicials i l’acomiadament final. -Es reparteixen els fragments que hauran de gravar cadascun d’ells i se’ls aprenen. -Ja poden gravar. Una vegada feta la gravació és el moment fer-los adonar del to de veu correcte, de la proximitat o llunyania del micròfon, de la velocitat lectora, de l’entonació, de la bona preparació del text, de la repetició de paraules. També de la reacció que han tingut davant les equivocacions. Cal que tinguin clar que si s’equivoquen no passa res, han de disculpar-se breument i seguir tranquil·lament. És bo també analitzar la seva conducta de respecte en el torn de paraula, de silenci quan l’altre parla o d’ajuda amb els aparells i fer-los adonar que és una feina d’equip. Com sempre, us recomanem que guardeu les cintes gravades per poder-les escoltar en altres ocasions. ACTIVITAT 2: LES PARAULES NO VAN SOLES: EL SO, LA MÚSICA I EL SILENCI. EDAT: CI. DURADA APROXIMADA: 1 sessió de 45’ per proposta. AGRUPAMENT: Dependrà de cada proposta. ESPAI: Segons l’activitat. MATERIAL: Cintes o discos d’efectes de so, de contes i de música. Aparell de casset, auriculars (en el racó). Cinta gravadora amb un conte sense sons especials. DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT. Es tracta de fer un treball entorn del so, perquè el nen s’adoni de la importància que té i la seva presència en tots els aspectes més quotidians: l’olla quan bull, la porta que s’obre i es tanca, algú que puja les escales... Fem diferents propostes per treballar aquests aspectes: - Escoltar en una cinta diferents efectes de so: una tempesta, el mar, un gerro que es trenca,... Els nens els han d’identificar. -Aquests mateixos efectes de so ens permeten inventar una història que els nens han d’anar enfilant segons la seva imaginació. En aquesta activitat és convenient que el mestre prengui alguna nota de manera que al final de la història pugui fer-ne memòria. Els nens i les nenes poden escriure el text i fer-ne el dibuix. -Fer adonar els nens que hi ha sons a la classe que els són familiars i que sense veure’n la procedència la poden endevinar. Es tracta de produir sons habituals de la classe: obrir i tancar les finestres o una porta o algun calaix, un llapis que cau a terra, un guix que pica la pissarra,...i els nens i les nenes han d’endevinar quina n’ha estat la causa. -El mestre explica un conte de manera que permeti que els nens s’hagin d’inventar els efectes de so. Es poden fer dues versions d’aquesta activitat: Que els nens inventin lliurement les onomatopeies. Que es treballi amb onomatopeies ja preparades: soroll del vent, trons, una porta que grinyola... i els nens l’han d’anar inserint a mesura que convingui en el conte. -Aquesta activitat a Cicle Inicial pot ser tota de creació pròpia dels nens: el text del conte i els efectes especials.

3.2 Cicle inicial


8

-Escoltar un conte tota la classe parant atenció a tots els elements sonors que el componen: paraules, música, sons i silenci. -Com a treball individual, més adient per als racons, es pot escoltar un conte o música. Les activitats que es poden fer a partir d’això són: En una fitxa amb diferents protagonistes de contes identificar el del conte escoltat.(fitxa exemple) o triar el dibuix més adient per il·lustrar la cançó. Fer un dibuix lliure del conte o la cançó o pintar-ne algun de preparat. En una fitxa amb diferents elements que produeixen efectes sonors, identificar els que surten al conte (fitxa exemple) . A partir de Cicle Inicial es pot treballar la comprensió oral mitjançant preguntes sobre el text. -La música és un element molt important en tot programa de ràdio. Amb una cinta gravada amb diferents tipus de música, els nens han de dir per a quin tipus d’història serien adequades: música divertida, de por, de suspens, trista..... Poden també, a partir de cicle inicial, buscar una petita història per a cada música. També es pot buscar la música més adient per a algun text, però a aquestes edats l’elecció ha d’estar limitada a tres o quatre músiques com a molt. Fitxes exemple Conte escoltat : el Gat amb botes Identifica el protagonista del conte escoltat Acabes d’escoltar un conte i s’hi escoltaven diferents sorolls. Encercla aquells elements que produïen aquests sorolls. ACTIVITAT 3: ELABOREM UN INFORMATIU. EDAT: CI. DURADA APROXIMADA: La preparació necessita de 5 a 10’ diaris. La gravació de 15’ aproximadament. AGRUPAMENT: Activitat de grup. ESPAI: El racó de ràdio, l’aula o el taller de ràdio. MATERIAL: Fitxa del guió, gravadora, cinta per gravar, micròfon, casset i cinta amb música. DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT. Els alumnes elaboraran un informatiu setmanal d’allò que ha succeït a la classe al llarg de la setmana. De dilluns a divendres hi haurà un grup (4-5 alumnes) que s’encarregarà d’anotar, al final del dia, allò que ells creuen que ha estat notícia de la classe: un aniversari, un tema nou, l’absència d’algun company, l’arribada d’un nou alumne, algú que ha caigut al pati, una activitat nova, ... Per prendre notes dia a dia es pot utilitzar la mateixa fitxa de pàrvuls, però a l’hora d’elaborar el guió cal que tinguin en compte altres aspectes: salutació, presentació de l’equip de redactors i tècnics (si ho fa algun alumne). Posem com a model la fitxa, si bé caldrà adaptar-la a les circumstàncies de cada classe. La primera vegada que cada grup elabori el seu informatiu caldrà que l’ajudi el mestre, però si es converteix en una activitat continuada, els nens i les nenes seran capaços de fer-ho tot sols ben aviat. En la fitxa també posem un apartat del temps, que pensem que pot ser un recull del que es fa a moltes escoles cada matí "Quin temps fa avui?" La música pot ser al començament i al final sempre la mateixa, com a sintonia del programa. Una vegada enregistrat l'informatiu és molt important escoltar-lo tots junts i comentar-lo. Us recomanem, també, l'intercanvi de cintes entre les classes. ACTIVITAT 3- fitxa: ELABOREM UN INFORMATIU. TIPUS D’ACTIVITAT: Activitat de grup. NIVELL I CICLE: ........................ NOM DE L’ALUMNE/A: .......................... DATA: ......... PER QUÈ HO FEM? .................................................................................................................................................................................................................. Amb les notes que has pres cada dia i una mica més podeu elaborar el guió d’un informatiu com si fóssiu uns veritables periodistes. ENDAVANT! Bon dia/bona tarda oients de ràdio ................................esteu sintonitzant l'informatiu de la classe .................................


9

Avui els responsables de dur a terme aquest noticiari som............. .................................................................................................................................................................................................................. (música) Aquesta setmana va començar el dilluns ,dia .......... i acabarà el diumenge , dia ........ Durant aquests dies han passat moltes coses a la nostre classe: Us les expliquem! (música) El dilluns vam canviar els càrrecs i van sortir:..................... .................................................................................................................................................................................................................. ............................................................................................................................................ Però la notícia del dilluns va ser ................................... ...................................................................... La del dimarts........................................................ ............................................................................................................................................ La del dimecres....................................................... ...................................................................... ...................................................................... La del dijous......................................................... ...................................................................... ...................................................................... La del divendres...................................................... ...................................................................... ...................................................................... (música) Com sempre a classe hem treballat una mica o molt de tot, però el que més ens ha agradat aquesta setmana ha estat:................................................................ ...................................................................... ............................................................................................................................................ Perquè...................................................................................................................................... ...................................................................................................................................... (música) I ara el temps. El nostre home /La nostra dona del temps , en/na...................... ...................... ha près nota cada dia del temps que ha fet i el resum és el següent: El dilluns va ................................... EL dimarts....................................... El dimecres....................................... El dijous............................................ El divendres........................................ (música) Bé, encara volem explicar-vos alguna cosa més:........................ ...................................................................... ............................................................................................................................................ Ara si, ja hem acabat el nostre informatiu. Han estat amb vosaltres ...................................................................... ............................................................................................................................................ ............................................................................................................................................ Qui s'ha encarregat de la part tècnica ha estat:...................... ...................................................................... Res més i fins la propera! ACTIVITAT 4: FEM ENTREVISTES. EDAT: CI. DURADA APROXIMADA: 2 sessions de 45’. 1 de preparació i 1 de realització. AGRUPAMENT: Activitat de classe. ESPAI: L’aula. MATERIAL: per a fer gravacions (Gravadora, cinta, mp3 o ordinador, micròfons (a ser possible 2, 1 per a l’entrevistador i 1 per a la persona entrevistada). DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT. Han de realitzar una entrevista a algun personatge molt proper als alumnes: professor de l’escola, director, monitor de menjador, mestre de tallers... En primer lloc s’ha de portar un fragment d’alguna entrevista gravada de la ràdio per poder identificar l’entrevistador i la persona entrevistada. Els nens i les nenes, una vegada coneguin el seu paper d’entrevistadors, han d’escollir el personatge i preparar l’entrevista. Per això han de : -Explicar el que saben d’aquella persona: Com es diu, quina relació té amb ells i per què l’han escollit...


10

- Cada nen ha de buscar una pregunta per fer a la persona entrevistada. Aquesta s’anota a la pissarra amb el nom del nen o la nena . - Es revisen les preguntes i es fan aquelles correccions que es creguin convenients. Les línies generals per fer una bona entrevista les trobareu a l’activitat 45 dels nois i noies. El dia que es realitzi l’entrevista els alumnes seuen en rotllana i en ordre cada un d’ells fa una pregunta a la persona entrevistada. En cas de disposar d’una gravadora només amb un micròfon us suggerim que sigui la persona entrevistada, o el mestre amb la persona entrevistada, qui vagin d’alumne en alumne, per donar més agilitat i evitar sorolls. No s’ha d’oblidar que al començament hi ha d’haver la salutació, la presentació del programa i del personatge entrevistat i que al final hi ha d’haver l’acomiadament del personatge i del programa. ACTIVITAT 5: ELS ANUNCIS. EDAT: CI. DURADA APROXIMADA: 1-2 sessions de 45’. AGRUPAMENT: Activitat de grup i de classe. ESPAI: L’aula. MATERIAL: Cinta amb anuncis gravats, gravadora, cinta, micròfons. DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT. La publicitat és molt present en els mitjans de comunicació i els alumnes han de ser conscients de la seva finalitat: La publicitat ens condueix a comprar o a actuar segons unes pautes donades. Començarem per analitzar uns quants espots publicitaris coneguts pels nens que portarem gravats en una cinta. Molts del espots de la ràdio coincideixen amb els de la televisió, més coneguts per ells. A cada anunci hem de parar-nos a preguntar: Què anuncien o què volen que fem? Per a què serveix? Què aconseguirem si ho fem? Quin fragment recordeu? Té música? Com és: alegre, trista, ràpida, lenta? T’ho compraries? Ho faries ? Per què?... Una vegada feta l’anàlisi dels espots, els alumnes, en grups de 2 o 3, han d’intentar fer un anunci. Han de tenir present : A) què volen anunciar: - Que els nens s’apuntin a la seva escola. - Que tots els seus companys vagin de colònies o a alguna sortida. -Que comprin una joguina que a ells els agrada molt. -Que la gent vagi a comprar pastissos al forn del seu poble o barri... B) Les característiques positives del producte C) Una música o cançó que lligui amb el producte D) Una frase divertida (l’eslògan) Una vegada preparades es passen a gravar i es comenten.


11

ACTIVITAT 1: FEM DE PERIODISTES. QUI? QUÈ? QUAN? COM? ON? PER QUÈ? EDAT: CM. DURADA APROXIMADA: 2 sessions d’una hora. AGRUPAMENT: Activitat individual. ESPAI: L’aula. MATERIAL: Algun diari, algunes gravadores o mp3, o directament a l’ordinador. DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT. Cal que els nois i noies interioritzin les sis preguntes fonamentals que cal fer-se per a redactar una notícia, en qualsevol mitjà de comunicació. Convé estimular la curiositat, la tafaneria ben entesa com a actitud vital intrínseca als periodistes. Sense un cert olfacte periodístic es fa difícil de fer bones notícies. S’ha d’entendre que si bé tots podem ser bons periodistes, per ser un bon professional cal tenir uns estudis universitaris de periodisme. Cal ser exigents en la transcripció de les notícies radiofòniques. S’avaluarà l'esmentada transcripció i les 2 notícies elaborades. Retalla dues notícies breus d’un diari. Enganxa-les en un full. Comprova si la notícia dóna resposta a aquestes sis preguntes: Qui? Què? Quan? Com? On? Per què? Redacta un parell de notícies breus, per a gravar-les. ACTIVITAT 2: EL LLENGUATGE RADIOFÒNIC. EDAT: CM. DURADA APROXIMADA: 1 sessió d’una hora. AGRUPAMENT: Activitat individual. ESPAI: L’aula. MATERIAL: La fitxa. DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT. Us imagineu una emissora que emeti sense paraules, sense música o sense efectes especials? Oi que és impossible? Parlem-ne una mica. Quina és la principal característica que diferencia ràdio, televisió i premsa? - La ràdio és bàsicament so. - La televisió ens presenta les històries amb imatges sonores i en moviment. - La premsa -diaris i revistes- es basa en el text escrit. Si bé això la situa en una certa inferioritat de condicions, té un claríssim avantatge: permet rellegir tantes vegades com es vulgui el mateix text i, per tant, dóna la possibilitat de dir-hi coses que els altres mitjans haurien hagut de resumir molt. Aquella reiterada expressió "Hem de deixar-ho aquí per falta de temps" a la premsa seria absurda. A la premsa el temps el controla qui llegeix, no qui escriu. Què és el llenguatge radiofònic? Hi ha una manera de "parlar" pròpia de la ràdio. El llenguatge radiofònic és el conjunt d’elements que s’empren a la ràdio per crear imatges auditives en la ment dels oïdors. Per crear aquestes imatges s’empren quatre elements: la paraula, la música, els efectes especials i el silenci. El llenguatge no verbal. - Els efectes sonors. Són recursos expressius que ens situen molt millor per saber què ens estan explicant. Poden ser captats de la natura -pluja, vent, ocells, el mar ...- o poden ser produïts artificialment -una màquina, un clàxon, un cotxe que frena, ...-. S’usen tan sovint que fins i tot hi ha discos que només contenen efectes especials. - Els silencis. Són pauses. En una conversa els silencis són molt importants. De vegades tant o més que les paraules. En una transmissió radiofònica també. Els silencis són recursos que ens poden voler dir moltes coses: canvi de tema o de programa, que hi ha un esdeveniment inesperat a l’estudi, preocupació pel que s’està dient. Tot depèn del moment i de com es fa el silenci.

3.3 Cicle mitjà


12

- La música. És molt important per dues raons. D’una banda perquè combinada amb la veu augmenta la capacitat de comunicació, de transmetre sensacions i de forjar ambients. D’altra banda perquè moltes emissores de ràdio la prenen com a base de la programació. Gràcies a això la música s’ha popularitzat molt i ha deixat de formar part de la vida de només determinats grups socials -a diferència del que havia passat durant tota la història de la humanitat, en què la música era reservada només a aquells que podien accedir als espectacles musicals per raons econòmiques, geogràfiques o de desplaçament-, ja que avui la música ve a buscar-te i abans havies d’anar allà on era la música. El llenguatge verbal. La importància del llenguatge verbal és encara més gran que la del no - verbal. Quan parlem per ràdio ens escolta molta gent. No es pot badar: - Hem de parlar amb claredat, dir el que volem sense construccions complicades. - No hem de tenir vergonya ni passar por. - Cal parlar amb una bona entonació, un ritme adequat i una vocalització que no es mengi paraules o sons. Si no ho fem així, els que ens escolten des d’un embús de cotxes, des de casa o des d’un tractor perdran el fil del que diem. Cal saber llegir molt bé. És per això que les persones que de joves han rebut una bona formació de lectura a l’escola, han practicat i s’hi han esforçat tenen molt avantatge sobre les altres. Un locutor de ràdio que no sàpiga el que llegeix és com un cotxe sense rodes o un futbolista sense pilota. Igual que si no sap interpretar correctament els signes de puntuació. Llegir bé és la base d’un locutor. Cal saber escriure tot allò que després es llegirà. Tan important és saber redactar com saber llegir. Qui no sap escriure bé no podrà mai escriure un guió de ràdio que ha de ser molt clar, concís i inequívoc, ja que el que es diu no té imatges que ajudin a la comprensió -televisió- ni es disposa de temps per aturar-se a rellegir-ho -premsa-. El coneixement de la llengua és bàsic per fer ràdio. Sense un bon coneixement és impossible escriure, llegir i improvisar. És indispensable fer lectures prèvies del guió abans de radiar-lo. Les equivocacions s’han d’acceptar amb naturalitat. Normalment no cal esmenar l’errada, però si l’error és important es rectifica i es demanen disculpes. A més a més de procedir a la lectura i al comentari de la fitxa de l’activitat, fóra bo de disposar d’una gravació curta, d’uns 5 minuts, on fos fàcil de distingir els quatre elements. El teatre radiofònic o bé algun reportatge són modalitats on és fàcil de trobar aquests elements. A tall il·lustratiu seria el complement oportú. A la pàgina web: http://www.edu365.com/eduradio/escoles/index.htm#tren hi trobareu un conte amb els quatre elements del llenguatge sonor. ACTIVITAT 3: EL GUIÓ. EDAT: CM. DURADA APROXIMADA: 1 sessió d’una hora. AGRUPAMENT: Activitat de grup. ESPAI: L’aula. MATERIAL: La fitxa de treball. DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT. Es tracta fonamentalment de treballar l’estructura d’un guió radiofònic. No només literari, sinó també tècnic. Es facilita un model, un possible model. Al capdavall un guió és també un producte personal que cadascú elabora a la seva mida. S’ofereixen unes pautes bàsiques i funcionals. A partir d’aquí es poden trobar altres models personalitzats. Del que es tracta és que siguin intel·ligibles per part de la gent que els consulti.


13

ACTIVITAT 3 - fitxa: EL GUIÓ. TIPUS D’ACTIVITAT: Activitat de grup. NIVELL I CICLE: NOM DE L’ALUMNE/A: DATA: PER QUÈ HO FEM? El guió. No es pot fer cap programa sense un guió. Si un locutor té molta experiència pot ser suficient un guió mental, no escrit. El guió s’haurà de redactar i presentar d’acord amb les pautes que s’especifiquen en aquest dossier. Serà net i s’entendrà sense excessives dificultats. No es pot tallar una paraula a final de línia. No es poden grapar els fulls, per tal de no fer sorolls dins del locutori. Les abreviatures més usades en els guions radiofònics són aquestes: - Indicació dels locutors: S’enumera cadascun dels locutors participants en un programa determinat, i s’abreuja el nom de la manera següent: Locutor número 1 és: L 1. Locutor número 2 és: L 2. I així successivament. - Indicació de la música i altres elements tècnics: anomenem primer pla -PP- i segon pla -2P- el volum comparatiu en què es troben dos sons al mateix temps. - Primer Pla: PP. Volum normal d’una veu o d’una música. - Segon Pla: 2P. La música és en 2P quan acompanya una veu.

- Fusió. Barreja de dos canals de so. La música 1 passa de PP a 2P fins que desapareix. Mentre és en aquest segon pla incorporem la música 2 que passa de 2P a PP. - Efectes sonors. Es marquen al guió amb un asterisc (*) i s’assenyalen amb lletra cursiva, i fins i tot amb lletra d’un altre color si és possible, per tal d’evitar confusions.

El control tècnic haurà de conèixer a grans trets el contingut del guió prèviament a l'inici de l’emissió. Es tracta que tant els locutors com el tècnic de control sàpiguen què és el que s’ha de fer. Adjuntem un model de guió: L’HURACÀ MITCH, DE L’EMERGÈNCIA AL DESENVOLUPAMENT. Sintonia de Ràdio “Ràpia”. (30”) Música. Disc compacte (CD) Permanezca en sintonia. Canal +. Tall 1. De PP a 2n P. L1. Hola, bon dia. El reportatge radiofònic que ara us presentem és el resultat del treball en equip d’un total de 46 alumnes i 5 mestres de l’escola Sant Domènec de La Ràpita, a l’Alt Penedès. En concret dels nois i noies dels cicles mitjà i superior. Durant dels mesos de novembre i desembre vam fer un treball que va consistir en recollir informació sobre els efectes de l’huracà Mitch, les seves causes i altres aspectes interessants. .......... cortina musical. (5”) L2. Hem tingut l’ocasió d’entrevistar el Toni Mestres, l’home del temps que ens ha informat sobre els huracans, els fenomens més destructius de la natura; l’Enrique Castro, soci i col·laborador de Pau i Solidaritat, una ONG que ha participar en l’ajut als damnificats per aquesta catàstrofe. També hem consultat la premsa local i comarcal, nacional i estatal. Ens ha estat del tot útil el programa de TV3 “30 minuts” titolat “Després de l’huracà”, emès el 9 de novembre de 1998. .......... cortina musical. (5”) L3. I, finalment, hem pogut accedir a través de la xarxa Internet a fons d’informació diverses que ens han mantingut al dia dels esdeveniments. Tot seguit, doncs, escoltareu el reportatge, que té una durada d’uns 35 minuts, i que ha estat fet amb un sentiment i una voluntat del tot solidaris. Pluja, venti temporal. (*) CD Efectes de so 1. Talls 30 i 31. De PP a 2n P. L4. Comencem un programa especial en que volem fer una reflexió al voltant del que ha estat el pas de l’huracà Mitch per Centreamàrica. Una tragèdia que ha acabat amb la vida de famílies i pobles sencers.


14

30.000 víctimes entre morts i desapareguts i pèrdues econòmiques quantioses. Tot plegat mereix que ens aturem a pensar més enllà de les conseqüències d’aquest desastre natural. .......... (5”) /............../ Nota: Aquest és un fragment del guió del reportatge “L’huracà Mitch, de l’emergència al desenvolupament”, elaborat pels nois i noies dels cicles mitjà i superior del CEIP Sant Domènec, de La Ràpita, a l’Alt Penedès. L’edició i el muntatge del reportatge es van fer a les instal·lacions de Ràdio “Ràpia”, l’emissora escolar. Aquest reportatge va merèixer el IV Premi Civisme als Mitjans de Comunicació, en l’àmbit radiofònic, lliurat pel Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya el 23 d’abril de 1999. ACTIVITAT 4: PARTICULARITATS DE L’ESCRIPTURA RADIOFÒNICA. EDAT: CM. DURADA APROXIMADA: 1 sessió d’una hora. AGRUPAMENT: Activitat individual. ESPAI: L’aula. MATERIAL: La fitxa de l’activitat. DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT. Aquest és un recull de regles essencials per redactar correctament guions de ràdio. Entenem que aquesta activitat requereix un suport, un coixí teòric. Cal desenvolupar aquest aspecte a nivell teòric. I, paulatinament, cal exigir als nois i noies que els seus guions s’ajustin, a grans trets, a aquestes pautes. Com a treball pràctic es pot analitzar algun guió de ràdio per tal de comprovar si s’ajusta a aquestes pautes. ACTIVITAT 4- fitxa: PARTICULARITATS DE L’ESCRIPTURA RADIOFÒNICA. TIPUS D’ACTIVITAT: Activitat individual. NIVELL I CICLE: NOM DE L’ALUMNE/A: DATA: PER QUÈ HO FEM? LA REDACCIÓ DEL PROGRAMA: PARTICULARITATS DE L’ESCRIPTURA RADIOFÒNICA. Si no s’escriu igual per a l’audició radiofònica que per a la lectura d’un diari o d’un llibre és perquè els mitjans emprats per comunicar són diferents. Les característiques pròpies de cada mitjà de comunicació condicionen el tipus de llenguatge que millor s’hi adequarà. Us oferim a continuació algunes regles essencials que us seran útils quan us poseu a redactar el vostre guió radiofònic: 1. Utilitzeu un vocabulari corrent, de fàcil comprensió per a la majoria de la gent. 2. Feu frases curtes. De tota manera, la varietat en la longitud de les frases dóna vida al text. Tingueu en compte que les pauses entre les frases han de deixar temps suficient per reprendre la respiració. 3. Eviteu les frases subordinades i la utilització de pronoms. L’estructura de la frase és Subjecte + Verb + Complements. 4. El llenguatge ha de ser com més descriptiu millor. 5. Respecteu el ritme del llenguatge parlat. La fluïdesa és primordial a la ràdio. Això ens dóna peu per a remarcar quelcom molt important: la lectura d’un guió radiofònic no hauria de semblar mai que és una lectura. 6. Doneu un to directe al relat. L’oient s’interessa en la mesura que té la impressió que s’adrecen a ell personalment o bé que el que expliquen el concerneix directament. 7. Reiteració. Les repeticions no importen quan són necessàries perquè el missatge s’entengui. Aquesta és la consigna: "Informeu l’oient d’allò que li direu. Digueu-li-ho. Digueu-li, una altra vegada, allò que ja li heu dit". 8. Els noms propis han d’anar acompanyats d’una descripció del càrrec o ocupació. Per exemple: Pasqual Maragall, President de la Generalitat de Catalunya. 9. Abreviatures. No en feu servir. Les sigles no són comprensibles en aquest mitjà. Per exemple: L’organització de les Nacions Unides -en lloc de l'ONU-. 10. Verbs. Els verbs han d’anar en veu activa. Cal emprar el present d’indicatiu o el pretèrit perfet.


15

11. Pronoms. No convé que en feu gaire ús perquè remeten a una cosa anterior. Cal fer substitucions a base de sinònims. 12. Signes de puntuació. No s’utilitzen igual que en el llenguatge escrit. Així: - La coma (,). Marca una pausa final i un canvi d’entonació. - El punt (.). Marca el final d’una unitat fònica completa. - Signes prohibits a la ràdio ( ;) ( :) No són recomanables. - Signes que cal evitar: ( ) [ ] Poden ser substituïts per conjuncions com: encara, però ... - Les cometes (" "). Impliquen una modificació del sentit de les paraules, o mostren l’opinió original d'algú; no són recomanables. Podem resumir els punts anteriors dient que el llenguatge radiofònic ha de perseguir la claredat. La claredat és la primera qualitat del llenguatge. ACTIVITAT 5: LA MÚSICA A LA RÀDIO. ELS EFECTES DE SO. EDAT: CM. DURADA APROXIMADA: 2 sessions d’una hora. AGRUPAMENT: Activitat de grup. ESPAI: L’aula. MATERIAL: La fitxa de l’activitat. Alguna gravació d’algun programa on apareguin algun d’aquests tipus de música. Algun disc compacte d’efectes de so. L’equip de so bàsic i música variada. DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT. Es tractaria de diferenciar els diferents tipus de músiques que es fan servir a la ràdio. És bo de poder tenir algunes gravacions de programes on puguem sentir aquests diferents tipus. Sempre serà més entenedor. També cal fer un programa musical, o si més no el guió, a partir d’unes pautes donades. Pel que fa als efectes de so, se’n poden sentir uns quants. Són la salsa de la ràdio i li donen més credibilitat, més versemblança. Una activitat complementària és la d’elaborar un guió senzill de ràdio que sigui coherent amb uns quants efectes de so encadenats que es donin. També seria interessant de gravar efectes de so a partir de la realitat quotidiana: el soroll del tren, dels cotxes, dels ocells, de les portes... ACTIVITAT 5 - fitxa: LA MÚSICA A LA RÀDIO. ELS EFECTES DE SO. TIPUS D’ACTIVITAT: Activitat de grup. NIVELL I CICLE: NOM DE L’ALUMNE/A: DATA: PER QUÈ HO FEM? LA MÚSICA A LA RÀDIO. ELS EFECTES DE SO. Normalment, a la ràdio, de la música se n’encarrega el tècnic. Això no treu, però, que tothom hagi de conèixer el significat de termes que defineixen una melodia i que tenen un significat ben clar. - Sintonia. Caracteritza i identifica el programa. És la caràtula sonora del programa. - Introducció. Tema musical que serveix per presentar els assumptes que es tractaran durant el programa. - Final musical. Serveix per acabar l’emissió del programa. - Cortina musical. Separa un tema de l’altre. - Ràfega. Fragment breu, mogut i àgil que assenyala una transició de temps curta. - Cop musical. Dues notes que serveixen de punt d’atenció. - Fusió. Barreja de músiques. La música que és en primer pla passa, lentament, a segon pla, mentre que l’altra va pujant de segon a primer pla. - Fons musical. La música en segon pla que acompanya les paraules. - Jingle. Indicatiu d’un programa o emissora. Efectes sonors. Els efectes sonors donen realitat a l’acció i a la paraula i fan més creïble el fet o l’acció que s’explica. Durant molt de temps cada programa utilitzava els seus materials per crear o simular efectes sonors concrets. Actualment es disposa d’àmplies col·leccions discogràfiques que emmagatzemen una gran informació de sons, de les quals el muntador musical es nodreix per adornar un text.


16

A part de ser un complement de molts programes, la música també pot ser la veritable protagonista. Els programes de discos tenen moltes possibilitats: programes de peticions, d’invitats, d’estils musicals, temàtics i de disc-jockey. Sigui quin sigui el tipus de programa de discos que volem fer, haurem de tenir en compte alguns factors que caldrà decidir: - Format general del guió. - Criteris de selecció d’estils musicals. - Organització de les falques, ... Encara que cada presentador ha de tenir el seu propi estil, convé conèixer algunes tècniques o consells generals per arrodonir els programes: - No parlar mentre sona la veu del cantant (no trepitjar la música). - No donar opinions definitives de la música (els gustos són molt diversos). - Deixar acabar les peces i no tallar-les. - Enllaçar, lligar els temes musicals amb gràcia. - Preparar-se els comentaris, no improvisar més del compte. Ara que ja estem al cas, es tractaria de fer el guió d’un programa musical. Tria un gènere musical, un autor, un intèrpret, un moviment musical... Busca el material discogràfic necessari i fes el guió. ACTIVITAT 6: L'INFORMATIU O NOTICIARI. EDAT: CM. DURADA APROXIMADA: 2 sessions d’una hora. AGRUPAMENT: Activitat de grup. ESPAI: L’aula, l’aula d’audiovisuals, l’escola. MATERIAL: La fitxa de l’activitat, l’equip de gravació bàsic, alguna cinta verge. DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT. Aquest tipus de programes sempre són motivadors. En un primer moment no cal demanar un producte molt elaborat. Més endavant sí que es poden demanar programes amb talls de veu incorporats de fragments d’entrevistes. El que sí que cal és ser exigent amb l’estructura del programa ja des del primer moment. ACTIVITAT 6 - fitxa: L'INFORMATIU O NOTICIARI. TIPUS D’ACTIVITAT: Activitat de grup. NIVELL I CICLE: NOM DE L’ALUMNE/A: DATA: PER QUÈ HO FEM? L'INFORMATIU O NOTICIARI. Segons l’hora d’emissió, l’estil i el contingut, els noticiaris varien molt. De tota manera, tots els radiodiaris tenen l’estructura següent: - Entrada o careta. Sintonia del noticiari, amb la presentació dels locutors. - Capçalera o sumari. Els titulars de les notícies més interessants amb algun comentari afegit. - Cos temàtic. Desenvolupament de les notícies esmentades a la capçalera, normalment seguint el mateix ordre, de més a menys important. S’acaba repetint els titulars de les notícies més importants. - Tancament. Cal que sigui impactant i que cridi l’atenció. Per exemple el comentari d’una notícia curiosa o bé l’aprofundiment d’una notícia de la capçalera. - L’entrevista en un noticiari. És molt important. Sol ser curta i pot ser en directe, a l’estudi, o en diferit -s’ha gravat prèviament i s’emet íntegra o bé un fragment-. En aquest últim cas es manipula la gravació de manera que no s’emeten algunes frases que no interessen tant com d’altres. Els programes informatius són molt adequats per treballar a nivell de classe. I també a nivell de cicle, d’escola, ... Constantment es generen notícies. Es tracta de ser uns bons periodistes i recollir-les per escrit. No us oblideu mai de donar resposta a les 6 preguntes claus de tot fet noticiable: Qui? Què? Quan? Com? On? Per què? Aquest és un treball que fareu en equip, no més de 3 o 4 persones. En funció del tipus de programa us distribuireu les feines per tal de confeccionar el programa informatiu. Podeu fer un informatiu de classe, de cicle o de tota l’escola. També extraescolar, d’informació local, comarcal, ... També cal que feu una entrevista dins del noticiari. La podeu fer en directe o en diferit. Bona sort!


17

ACTIVITAT 7: LES ENTREVISTES. EDAT: CM DURADA APROXIMADA: 2 sessions d’una hora. AGRUPAMENT: Activitat de grup. ESPAI: L’aula. MATERIAL: La fitxa de l’activitat. DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT. De vegades cal donar un cop de mà a l’hora de triar la persona a entrevistar. Aquesta és una decisió important. Cal insistir també en el fet que les preguntes siguin intel·ligents i interessants. Les respostes no es poden tergiversar, però això no vol dir que s’hagin de transcriure íntegrament. Tampoc no poden ser monosíl·labs i prou, en general. Cal retocar i refer el contingut de l’entrevista a posteriori. ACTIVITAT 7 - fitxa: LES ENTREVISTES. TIPUS D’ACTIVITAT: Activitat de grup. NIVELL I CICLE: NOM DE L’ALUMNE/A: DATA: PER QUÈ HO FEM? LES ENTREVISTES. Normes generals per fer una bona entrevista: 1. Documentar-se bé sobre el personatge o el tema. 2. Fer un guió amb l’esquema de les possibles preguntes o dels temes clau. Després, sobre la marxa, potser no s’aprofitaran totes les preguntes, pot ser que no se segueixi al peu de la lletra l’esquema previst i calgui improvisar, però això és inevitable. 3. És convenient establir una bona relació, una bona sintonia amb la persona entrevistada. 4. Fer preguntes clares i breus. El protagonista és la persona entrevistada i no l’entrevistador. 5. Control del ritme i l'interès de l’entrevista. Acabar-la en el punt de màxim interès. 6. Repetir, de tant en tant, el nom de la persona entrevistada. 7. Tancament breu, amb el nom de la persona entrevistada i el tema de l’entrevista. També es pot repetir alguna de les coses més interessants de les que s’hagin dit. Tipus d’entrevistes. L’entrevista pot ser en directe, ja sigui a l’estudi, per telèfon, al carrer, ... o bé en diferit. Si és en diferit es pot emetre íntegra o bé fer un muntatge i aprofitar els fragments més interessants. També es pot comptar amb les intervencions dels oients que escoltin l’entrevista si es disposa d’un telèfon. Si la persona entrevistada és un personatge conegut és imprescindible documentar-se prèviament. Les entrevistes tenen un moment de preparació en què ens plantegem els objectius que volem aconseguir, ens documentem sobre la persona a entrevistar i elaborem el llistat de preguntes que li volem fer. Durant el desenvolupament de l’entrevista controlarem el temps. Si no s’emet en directe no ens cal patir pel temps. Les entrevistes en diferit permeten organitzar la informació amb més temps. No hem d’oblidar mai que l’entrevistador no és el protagonista. És a dir que no hem d’intervenir excessivament ni donar opinions personals. La presentació de la persona entrevistada es fa amb algunes referències biogràfiques -edat, professió, treballs realitzats,...- i del moment i l’espai on es va realitzar -o s’està realitzant- l’entrevista. A continuació se li farien tot el reguitzell de preguntes preparades. Si l’entrevista és molt llarga, es pot intercalar alguna peça musical. Si és una entrevista informativa ha de donar resposta a les 6 qüestions clau: Qui?, Què?, Quan?, Com?, On?, Per què?. Sempre cal agrair al final la col·laboració dels entrevistats. Si fem les entrevistes amb gravadores portàtils, haurem de comprovar l’estat de les piles i de la cinta abans de començar. Posarem el potenciòmetre del volum al punt mig. En iniciar la gravació començarem tot dient "3, 2, 1 i 0". I acte seguit s’iniciarà pròpiament la gravació. Aquestes primeres paraules ens indicaran, quan escoltem la gravació després, el moment precís en què comença l’entrevista. Ara és l’hora de fer una entrevista. Cal que tingueu en compte tot el que s’ha comentat en aquesta activitat.


18

ACTIVITAT 8: LA PUBLICITAT. ELABORACIÓ DE SINTONIES, CARETES I FALQUES. EDAT: CM. DURADA APROXIMADA: 2 sessions d’una hora. AGRUPAMENT: Activitat de grup. ESPAI: L’aula. L’aula d’audiovisuals. MATERIAL: La fitxa de l’activitat. L’equip de so bàsic. DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT. Fer la sintonia d’una emissora i la d’un programa és una tasca creativa. Cal exigir, doncs, originalitat i una bona combinació dels ingredients verbals i no verbals. La música, millor instrumental. Els efectes de so són contundents i eficaços. Demanem que el producte sigui curt i cerebral. Que impacti i sigui suggerent. Guerra a la vulgaritat! ACTIVITAT 8 - fitxa: LA PUBLICITAT. ELABORACIÓ DE SINTONIES, CARETES I FALQUES. TIPUS D’ACTIVITAT: Activitat de grup. NIVELL I CICLE: NOM DE L’ALUMNE/A: DATA: PER QUÈ HO FEM? LA PUBLICITAT. No podem considerar la publicitat com a gènere periodístic o radiofònic. És cert, però, que té molta importància i ocupa bona part del temps de la majoria d’emissores de ràdio. Hi ha diversos tipus de publicitat: falques, espais patrocinats, concursos, ... Com tot, es pot fer amb un certa gràcia o bé fer una cosa monòtona i avorrida. No és gens fàcil fer-la amena i divertida. Elaborar sintonies de programes o emissores, caretes, falques, ... és una activitat no gens fàcil i, alhora, de les més creatives del treball radiofònic. Té molts punts de coincidència amb la publicitat. Demana grans dosis d’originalitat i de contundència en el missatge, que només dura uns quants segons. Pensa per un moment que has de fer una falca de promoció i identificació de Ràdio Teràpia. La falca ha d’especificar el nom de l’emissora, la freqüència on es pot sintonitzar, els dies i hores d’emissió i l’especificitat de l’emissora. Pensa el text i tria les músiques o els efectes adequats. Ara pensa que has de fer la careta de presentació d’un magazine de Ràdio Teràpia. La careta ha de dir el títol del programa, l’eslògan -la frase adoptada com a símbol amb fins propagandístics- si és que el té, el nom dels locutors i el dia i hora d’emissió. Tria també les músiques o els efectes de so adients. Un cop elaborades la falca i la careta, es gravaran a la cinta verge amb els aparells de l’equip de so. La durada màxima de l’ona i l’altra no ha de superar el minut.


19

ACTIVITAT 1: EFECTES DE SO, SILENCIS I MÚSICA. EDAT: CS. DURADA APROXIMADA: 1 sessió d’una hora. AGRUPAMENT: Activitat de grup. ESPAI: L’aula o bé la sala d’audiovisuals. MATERIAL: Algun aparell reproductor de discos compactes i algun disc compacte d’efectes de so. Cintes de casset. Música variada. DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT. A part de comentar el contingut de la fitxa, caldrà disposar d’una selecció d’uns quants tipus de música ben variats: clàssica, folklòrica, instrumental, jazz, de ball, ... Això ens permetrà fer unes breus audicions. Es farà evident que no tots els tipus de música servirien per a qualsevol tipus de programa. Amb els efectes de so es poden fer coses molt creatives. I fer volar la imaginació. Són la salsa de la ràdio. Allò que fa creïble el que es diu, la nota de color. Sense abusar-ne, però no els hem d’oblidar a l’hora de fer els guions. Inventar-se històries a partir de l’audició d’uns quants efectes de so pot ser una pràctica divertida i suggerent. ACTIVITAT 1 - Fitxa: EFECTES DE SO, SILENCIS I MÚSICA. TIPUS D’ACTIVITAT: Activitat de grup. NIVELL I CICLE: NOM ALUMNE/A: DATA: Els quatre elements del llenguatge radiofònic són una cosa semblant als quatre elements fonamentals de la natura: la terra, l’aigua, el vent i el foc. Si els combinem bé podem crear coses realment interessants. No té sentit combinar-los sense solta ni volta. Segons el que diem i com ho diem podem acompanyar les nostres paraules amb una o altra música. També podem fer servir efectes de so per donar més realisme i versemblança. I, com no, de vegades un silenci val més que mil paraules. Si fem un bon ús d’aquests ingredients serem capaços de donar un bon ritme al programa de ràdio. I el ritme és tan important a la ràdio com quan ballem. Sense ritme un programa es fa pesat i avorrit. I això és l’últim que hem de pretendre quan ens posem a fer ràdio. Tot seguit escoltareu uns quants tipus de música diferents i haureu d’anotar per escrit quina sensació us provoquen i per quin tipus de programa de ràdio penseu que serien adequats. Ara sentireu uns quants efectes de so. A veure si els reconeixeu. Tot seguit escoltareu uns muntatges de 4 o 5 efectes de so gravats un a continuació de l’altre. Poseu una mica d’imaginació i inventeu-vos una història breu a partir d’aquests efectes. ACTIVITAT 2: FONTS INFORMATIVES. CRITERIS DE SELECCIÓ. EDAT: CS. DURADA APROXIMADA: 1 sessió d’una hora. AGRUPAMENT: Activitat individual. ESPAI: L’aula. MATERIAL: La fitxa de treball. DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT. Aquesta és una activitat iniciàtica, introductòria. Convé fer-la abans d’entomar de ple l’elaboració de guions.. Si un programa de ràdio és un producte creatiu és gràcies a la combinació d’ingredients diversos. De la mateixa manera que la bona cuina requereix una bona matèria primera i una mica de traça, el mateix passa amb la ràdio. Les coses s’aprenen fent-les. I a fer programes de ràdio també. Però cal reflexionar sobre les tasques a fer. L’acció sense reflexió et porta qui sap a on. Es tracta simplement de fer una lectura col·lectiva i comentada de la fitxa de treball.

3.4 Cicle superior


20

ACTIVITAT 2 - Fitxa: FONTS INFORMATIVES. CRITERIS DE SELECCIÓ. TIPUS D’ACTIVITAT: Activitat individual. NIVELL I CICLE: NOM ALUMNE/A: DATA: Fonts informatives. Criteris de selecció. Un programa de ràdio és una obra creativa que pot fer ús d’un grapat d’ingredients ben diversos. Fonts informatives. - Corresponsals. Informadors situats en punts fixos al servei de l’emissora. - Enviats especials. Informadors traslladats específicament per cobrir un fet. - Fonts pròpies. "Contactes" en centres de producció d’informació. - Oficines de premsa. Les institucions i entitats solen organitzar un servei de distribució d’opinions, d’anuncis de fets, etc. - Agències de notícies. S’accedeix als seus serveis pagant. - Altres mitjans de comunicació. Premsa, ràdio, televisió, ... - Documentació i arxiu. Dipòsit de material informatiu -escrit i sonor- de consulta obligada per a la confecció de temes i programes. Criteris de selecció. Si bé a la ràdio convencional el factor principal és "l’olfacte periodístic" i l’equilibri en la programació segons els objectius de l’empresa, en una emissora escolar seran els criteris pedagògics els que configurin els espais. - El guió. És el suport literari del missatge a emetre. Cal especificar no només el text a llegir davant del micròfon, sinó totes les indicacions tècniques o artístiques necessàries per fer el programa. - El llenguatge. A més a més de la correcció lingüística, necessària en qualsevol escrit, el llenguatge radiofònic cal que sigui clar, precís i breu. - La veu. L’entonació, la intensitat, la dicció, el timbre de la veu..., influeixen en la claredat d’un missatge i en la seva capacitat comunicativa. - La música. No només com a embolcall sinó com a complement, com a adjectiu del text. Les sintonies, les ràfegues, els fons musicals, ... - Els efectes especials. Reproducció de sons que descriuen i ambienten. - Edició i muntatge. Manipulació de gravacions per emetre en diferit. - El telèfon. És un bon sistema de participació dels oïdors. - Transmissions i gravacions d’exteriors. Unitats mòbils, línies microfòniques... - Audicions cara al públic. ACTIVITAT 3: EL REPORTATGE. EDAT: CS. DURADA APROXIMADA: 3 sessions d’una hora de durada. AGRUPAMENT: Activitat de grup. ESPAI: L’aula. MATERIAL: La fitxa de l’activitat. Fonts documentals diverses. DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT. Al cicle mitjà es poden fer programes monogràfics o bé programes amb un contingut estretament lligat a una àrea de coneixements acadèmics. Resulta relativament fàcil fer un programa d’aquestes característiques. Al cicle superior ja és possible de fer un programa que sigui un reportatge digne. No és fàcil, però si ja tenen un cert rodatge, se’n sortiran. I no importa tant l’extensió com el procès en si. ACTIVITAT 3 - Fitxa: EL REPORTATGE. TIPUS D’ACTIVITAT: Activitat de grup. NIVELL I CICLE: NOM DE L’ALUMNE/A: DATA: EL REPORTATGE. Segons la realització que se’n faci, se’n poden distingir dos tipus: 1. El reportatge simultani. En directe, paral·lel a l’acció. Cal tenir preparada una bona documentació i parlar directament amb els protagonistes.


21

2. El reportatge en diferit. Permet un muntatge posterior. El reportatge és un producte en general més elaborat que l’entrevista. Permet encarar un tema amb més profunditat. Exigeix una bona documentació sobre el tema, la realització d’entrevistes i un muntatge posterior. El documental és una forma de reportatge molt elaborat que intenta tocar un tema molt polèmic. El reportatge i el documental demanen proves documentals. Cal buscar fonts d’informació, documentar-se sobre el tema, entrevistar-se amb els protagonistes,... El seu objectiu bàsic és presentar un relat, una situació, una qüestió, amb criteris informatius. Cal tenir en compte: - El títol del treball. - L’objectiu. - La durada. - La informació que volem oferir. - El contingut. - Les preguntes clau a les quals volem donar resposta. - Les persones que hem d’entrevistar. - Les fonts i la documentació per situar el tema. - La música i els efectes de so per crear l’ambient adequat. Apa doncs, animeu-vos i endavant! Podeu fer un reportatge o un documental sobre els temes següents -o qualsevol altre que se us acudeixi-: - Els nens de l’escola i la televisió. - La festa del carnaval... - Els esquerrans. Un programa monogràfic no és ben bé el mateix que un reportatge o un documental, encara que tenen elements en comú. Tant la temàtica com el format són molt lliures. El programa monogràfic no cal que sigui científicament cert pel que fa als seus continguts -a diferència del reportatge i el documental- . I és aconsellable de donar cabuda a cançons, jocs, poesies, ... per il·lustrar el tema. Així doncs, es pot fer un programa monogràfic sobre qualsevol tema que sigui prou interessant com per no avorrir els oïdors. Cal tenir en compte els mateixos aspectes que per al reportatge i el documental: el títol, l’objectiu... Vinga doncs, no em parlem més. Ha arribat l’hora de fer un programa monogràfic sobre l’aigua, o les màquines calculadores, o l’ús dels diccionaris, o els cucs de seda, o els diferents tipus de paraules -només per posar uns quants exemples-. Un cop t’hagis decidit, comenta-ho al teu mestre. També es poden fer programes de ràdio amb un contingut estretament lligat a una àrea acadèmica. Si és així cal el suport del mestre que la imparteix. La música, les ciències socials i naturals, la llengua, les matemàtiques... donen peu a l’elaboració de programes eminentment divulgatius, però no per això menys interessants. Aquest tipus de programes coincideixen amb el que anomenem programes monogràfics. ACTIVITAT 4: ELS DRAMÀTICS. EDAT: CS. DURADA APROXIMADA: 3 sessions d’una hora. AGRUPAMENT: Activitat de grup. ESPAI: L’aula. MATERIAL: La fitxa de l’activitat. Algun text teatral o no teatral. DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT. Les dues primeres activitats ja es poden desenvolupar al cicle mitjà. L’adaptació d’un text no teatral a la ràdio, també, però potser és més adequada per al cicle superior. El canvi de registre que comporta aquest tipus d’activitat suposa un grau de dificultat prou gran. Caldrà, doncs, tenir paciència i perseverar abans no obtinguem uns resultats satisfactoris.


22

ACTIVITAT 4 - Fitxa: ELS DRAMÀTICS. TIPUS D’ACTIVITAT: Activitat de grup. NIVELL I CICLE: NOM DE L’ALUMNE/A: DATA: ELS DRAMÀTICS. Els efectes de so i la música són essencials en aquest gènere radiofònic. Ajuden a crear l’ambient i allò que anomenem "escenografia imaginativa". El llenguatge es torna exagerat i perd la senzillesa que és recomanable en altres tipus de programes. Caldrà adequar el llenguatge a cada personatge en concret. Cal forçar la veu per tal que la imaginació del públic capti bé la situació de l’obra. Una possibilitat és que un locutor -narrador expliqui un fet o una petita història, la qual sempre ha de ser molt descriptiva, plena de detalls. Una altra possibilitat és l’existència de diàlegs i el canvi de situacions inesperades. Això s’indicarà amb efectes o músiques adequades. El diàleg té molt de pes. Res no pot ser improvisat. Al guió cal especificar totes aquestes coses -músiques, efectes de so, l’estat d’ànim dels protagonistes, etc.-. D’això se’n diu acotar el text. Edició d’un guió dramàtic ja elaborat. Es tracta d’aplicar al text dramàtic triat les músiques i els efectes de so necessaris per aconseguir la unitat i la coherència de narració. Abans d’efectuar la gravació caldrà que el text dramàtic estigui ben acotat. També caldrà assajar el text abans de procedir a la gravació. Edició d’un guió dramàtic de creació pròpia. Es tracta de confeccionar un espai dramàtic amb tots els seus ingredients, a partir d'una idea general. És preferible iniciar-se amb projectes no massa ambiciosos. Abans d’efectuar la gravació caldrà que el text dramàtic estigui ben acotat. A part del radioteatre, també es pot fer un serial, una novel·la fragmentada i dramatitzada en capítols. Una altra possibilitat és dramatitzar contes i narracions, obres curtes d’un o pocs personatges, emesos en una sola sessió. Adaptació d’un text no teatral a la ràdio. A partir d’un text susceptible de dramatització, realitzar un guió radiofònic coherent i que s’ajusti al màxim al text original. Cal preveure que l’oïdor no veurà l’acció, que l’argument cal organitzar-lo en diàlegs i que la música i els efectes de so són imprescindibles per a la posada en escena. Si l’adaptació té més d’un capítol és necessari a l’inici de cada capítol fer la presentació i un resum argumental dels capítols de la sèrie ja emesos. L’adaptació d’una novel·la, per exemple, a la ràdio comporta un canvi de punt de vista: d’una visió global a una de limitada on els personatges ofereixen la seva visió particular, sense intermediaris; un canvi d’estil: d’un d’indirecte a un estil bàsicament directe, i un canvi de llenguatge: d’un llenguatge literari força elaborat a un de més assequible i planer. Per aconseguir aquestes transformacions es juga amb diversos recursos: la reducció del relat, la intercalació del diàleg, la supressió i l’ampliació del relat. D’altra banda algunes tècniques narratives són potenciades, com ara el monòleg -directe o bé transformat en una carta llegida per la pròpia protagonista- i, sobretot, el diàleg. Tot plegat amb l’objectiu de destacar la veu dels personatges, d’acostar-la a l’oient i de compondre un escenari imaginatiu més directe i a l’abast de tothom. El llenguatge elimina les formes cultes i literàries i n’adopta unes d’ús més general. ACTIVITAT 5: PUNTUEM NOTÍCIES. ELS SIGNES DE PUNTUACIÓ. EDAT: CS. DURADA APROXIMADA: 1 sessió d’una hora. AGRUPAMENT: Treball individual. ESPAI: L’aula. MATERIAL: La fitxa de l’activitat. Una gravadora o magnetòfon, potser. DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT. Cal fer un ús contextualitzat dels signes de puntuació. Aquesta és una tasca complexa per als nois i noies. Però cal fer-la. A la ràdio també és imprescindible una bona puntuació dels guions.


23

Si es disposa de la gravació del text, a més a més es pot escoltar. És bo relacionar l’entonació d’un text oral amb els signes de puntuació d’un text escrit. ACTIVITAT 5 - Fitxa: PUNTUEM NOTÍCIES. ELS SIGNES DE PUNTUACIÓ. TIPUS D’ACTIVITAT: Activitat individual. NIVELL I CICLE: NOM DE L’ALUMNE/A: DATA: Es tracta de puntuar els textos. Un cop escoltat i repassat l’exercici, es copia el redactat puntuat a continuació. Text sense puntuar del noticiari: Encetem tot seguit el repàs de les notícies més destacades avui a les 8 del vespre Vilafranca Sant Sadurní Sant Pere de Riudebitlles i Sant Quintí a la comarca de l'Alt Penedès es solidaritzen amb Bòsnia el medi ambient i la reactivació econòmica són els dos temes prioritaris en l’acció de Víctor Forgas com a nou president del Consell Comarcal del Garraf els castellers de Vilafranca han descarregat el primer 3 de vuit de la temporada aquest cap de setmana a l'Alforja segons l’associació en defensa de l’aigua del Penedès l’extracció d’aigua a l’aqüífer de Carme-Capellades per al consum de la població perilla per la sobreexplotació que es ve fent d’aquest aqüífer des de fa temps. ACTIVITAT 6: EXPOSICIÓ ORAL - CONFERÈNCIA. EDAT: CS. DURADA APROXIMADA: 1 sessió d’una hora. AGRUPAMENT: Activitat individual. ESPAI: L’aula. MATERIAL: La fitxa de l’activitat. DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT. A partir d’unes pautes sobre com fer una exposició oral, es demana als nois i noies que es preparin individualment una exposició sobre un dels tres temes possibles. Es procurarà que es reparteixin equitativament els temes. Uns quants alumnes faran l’exposició oral. No cal que la faci tothom perquè resultaria carregós. Cal, això sí, que se la prepari tothom. Es comentaran col·lectivament les intervencions, tot remarcant tant els aspectes positius com les mancances. Al text de l’activitat número 62 hi trobareu tota la informació necessària. ACTIVITAT 6 - Fitxa: EXPOSICIÓ ORAL - CONFERÈNCIA. TIPUS D’ACTIVITAT: Activitat individual. NIVELL I CICLE: NOM ALUMNE/A: DATA: L’exposició d’un tema consisteix en l’explicació clara d’algun assumpte... amb la única finalitat d’informar els altres. Com a tota activitat informativa, les qualitats més desitjables són la precisió i l’ordre. Per això és absolutament imprescindible que abans de fer una exposició se’n faci un guió. Cal tenir coneixement de la situació, què es demana exactament, qui ha d’escoltar, quines condicions de temps, lloc... qui més hi participa... Cal elaborar un pla. Convé tenir un guió. No caldrà redactar tot el text, però sí que va bé tenir un esquema que guiï l’exposició. Les parts de l’exposició són: - Introducció, on s’expliquen les circumstàncies o motius pels quals el tema és interessant... - Desenvolupament o exposició pròpiament dita. - Conclusió. Es diu què suggereix el tema presentat, lligam amb el tema més general, connexió amb la matèria, amb la realitat del moment... L’exposició té dos aspectes: un de físic i un de verbal. - Aspecte físic. Cal tenir cura de la veu: l’entonació, el ritme, les pauses... Els gestos, la mirada, la posició del cos... poden reforçar certs aspectes. - Aspecte verbal. El llenguatge que s’ha d’usar en una exposició ha de ser clar, interessant i convincent.


24

Doncs bé, ara que ja tenim clar de què va això de l’exposició, fes una exposició sobre un dels aspectes de la fitxa: la introducció, els principis bàsics o bé el funcionament de la comissió d’audiovisuals. Al text de l’activitat número 62 trobaràs tota la informació que necessites. ACTIVITAT 7: L’ARGUMENTACIÓ. EDAT: CS. DURADA APROXIMADA: 1 sessió d’una hora. AGRUPAMENT: Activitat individual. ESPAI: L’aula. MATERIAL: La fitxa de treball. DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT. Comentarem plegats la introducció a l’activitat de l’argumentació. Repartirem els temes proposats -o d’altres que se’ns acudeixin- entre l’alumnat, procurant que no en quedi cap per tractar. Deixarem un temps prudencial i, després, almenys un alumne de cada tema farà la seva argumentació davant de la resta del grup, que podrà dir-hi la seva. Una altra variant és fer que de cada tema hi hagi un alumne que el defensi en positiu i un altre que defensi el contrari. Això comporta més dinamisme i més riquesa d’arguments. Es valorarà que els nois i noies s’ajustin a les paut es donades. ACTIVITAT 7 - Fitxa: L’ARGUMENTACIÓ. TIPUS D’ACTIVITAT: Activitat individual. NIVELL I CICLE: NOM ALUMNE/A: DATA: Les nostres opinions han de ser justificades, hem d’oferir raons per fonamentar les nostres opinions. No és suficient donar qualsevol raó; les raons que han de convèncer i ens han de donar seguretat, han de ser bones. Aquestes són unes quantes regles elementals per poder defensar amb certa lògica les nostres opinions: - Presentar amb claredat, senzillesa i brevetat l’argument que volem defensar. - Procurar evitar les trampes del llenguatge, l’ambigüitat... perquè els altres puguin interpretar-nos correctament. - Procurar que els nostres arguments s’adaptin a qui ens ha de llegir o escoltar. - Usar el tipus d’argument que pot ser més eficaç segons el que hàgim observat o sapiguem de l'interlocutor. Ara es tracta d’argumentar sobre algun d’aquests temes susceptibles de polèmica: - És realment necessari un estatut de funcionament per a una emissora d’aquestes característiques? - Per què hi ha d’haver una comissió d’audiovisuals a l’escola? És imprescindible que la coordini sempre un mestre? - Els tècnics de control han de donar exemple de bon comportament davant de tots els locutors. - La música que es posi a la ràdio ha de ser variada. - El tècnic de control és el màxim responsable del funcionament de l’emissora. ACTIVITAT 8: FEM UN RESUM. EDAT: CS. DURADA APROXIMADA: 1 sessió d’una hora. AGRUPAMENT: Activitat individual. ESPAI: L’aula. MATERIAL: La fitxa de treball. DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT. A partir de les cinc orientacions breus i directes que es donen, cal que facin un resum d’algun dels aspectes proposats, o bé de qualsevol text relacionat amb el món de la ràdio, sempre que estigui al seu abast. Caldrà exigir el text en qüestió per comprovar que s’ha fet el subratllat lineal previ.


25

ACTIVITAT 8 - Fitxa: FEM UN RESUM. TIPUS D’ACTIVITAT: NIVELL I CICLE: NOM ALUMNE/A: DATA: EL RESUM. Un dels exercicis més convenients per a un estudiant és de saber resumir la informació que va acumulant al llarg de les classes i les lectures. Resumir vol dir reduir a termes breus i precisos la part més essencial d’un tema determinat. Pots seguir aquestes orientacions: - Brevetat. Cal deixar de banda els detalls i els exemples. Separar el gra de la palla. - Les idees han d’anar lligades, relacionades, integrades. Hi ha d’haver unitat i sentit. - Un resum no és un seguit de frases copiades del text original. - La presentació ha de ser com la d’un text normal. S’escriu en horitzontal. Sense guions ni asteriscs. - El resum és el resultat natural del subratllat lineal. Ara ja pots fer el resum d’algun dels apartats de l’activitat número 62 d’aquest mateix tema 10. Cal que tinguis en compte les orientacions donades.


26

Us proposem que inseriu les veus dels nens i nenes del vostre centre en un text en format Word. Aquesta activitat que no és complexa, té un seguit de passes prèvies que suposarem que ja es tenen clares, com per exemple: gravar una veu i emmagatzemar-la a l’ordinador en format Wave (so d’ona). Primer de tot caldrà elaborar un conte o una història amb els/les alumnes, i escriure’l amb el processador de textos. Un cop fet això caldrà decidir quins sons es posaran al text o bé quines veus es faran servir. A l’exemple1 que hem elaborat hi ha el so3 d’uns ratolins i el so d’un lleó, també les veus d’aquests dos personatges. A les pàgines del CDWeb2 trobareu informació de com gravar les veus amb l’ordinador. Una vegada gravades les veus i triats els sons que haureu d’inserir, i el text ja el teniu redactat en el Word, inicieu la inserció dels diferents sons: Al menú de dalt obrir “insertar un objecte”

A la finestra que sortirà heu de seleccionar si no surt per defecte “crear nuevo”

Trieu “so d’ona”, i cliqueu ”acceptar”. Us ha de sortir una finestra.

4. Activitat: Inserir so en document word


27

S’obrirà una nova finestra amb aquesta imatge. És el gravador de so del Windows. En aquest moment podeu fer dues coses: o bé gravar la veu directament clicant sobre el botó vermell, o bé activant el botó “edita” de la barra del menú.

En el menú desplegable del botó “edita” activeu “insereix un fitxer”, s’obrirà el quadre de diàleg per cercar un fitxer en el vostre disc dur. Trieu el fitxer de so en format .wav i accepteu. En el lloc seleccionat del text apareixerà un altaveu com aquest, quan s’activa l’altaveu, sonarà el so seleccionat. Ara podeu provar de posar-ho amb les vostres veus o bé utilitzar els sons que us facilitem i repetir el model que trobeu indicat més avall.

18 Trobareu un exemple a http://www.xtec.net/audiovisuals/sav/saip06/sessio3/activitats/lleo_i_ratoli.doc 28 Per més informació sobre com gravar la veu a l’ordinador podeu consultar les pàgines de so del CD Web: http://jasper.xtec.net:7451/cdweb/dades/2005/2005matform_av/materials/dva5_dvc5/bloca/index.htm 38 Sons d’animals els trobareu a: http://recursos.cnice.mec.es/bancoimagenes/sonidos/directorio.php


28

Una altra activitat curiosa (segur que molts de vosaltres ja l’heu provada) és la creació d’una presentació amb els dibuixos dels alumnes d’un conte inventat o bé d’un conte tradicional, afegint la veu dels nens i nenes explicant la història. Nosaltres hem fet un exemple1 amb el mateix conte que a l’activitat anterior, amb la veu d’en Carles Pérez explicant la història. L’exercici el podeu fer amb les vostres veus, i/o a l’escola provar amb les veus dels/les vostres alumnes.

Primer de tot haureu de tenir digitalitzats els dibuixos i convertits en un format compatible: jpg per exemple2. Això ho podreu fer amb un escàner o bé a partir de fotografies fetes amb la càmera digital i bolcades a l’ordinador, o si el treball ho permet fets directament a l’ordinador. Les veus, igual que en l’exercici anterior gravades en un arxiu en format wav3.

Hi ha molts programes per a fer presentacions i afegir el so. Nosaltres us proposem el programa de presentacions open office4.

Quan obriu el programa inseriu una diapositiva en blanc:

4. Activitat: Inserir so en una presentació

18 Trobareu un exemple a http://www.xtec.net/audiovisuals/sav/saip06/sessio3/activitats/lleo_i_ratoli.sxi 28 Trobareu més informació sobre la imatge fixa a les pàgines del CD Web: http://jasper.xtec.net:7451/cdweb/dades/2005/2005matform_av/materials/dva5_dvc5/blocb/index.htm 38 Per més informació sobre com gravar la veu a l’ordinador podeu consultar les pàgines de so del CD Web: http://jasper.xtec.net:7451/cdweb/dades/2005/2005matform_av/materials/dva5_dvc5/bloca/index.htm 4 8 El podeu descarregar de http://www.softcatala.org/wiki/OpenOffice.org


29

De la barra del menú al desplegable inserir trieu la línia “imatge“. A la finestra que s’obrirà trieu l’arxiu de la imatge que teniu emmagatzemada al vostre disc dur. Una vegada la imatge s’ha inserit a la diapositiva l’heu de seleccionar.


30

Quan teniu la imatge seleccionada, cliqueu amb el botó dret del ratolí i us apareixerà aquesta finestra. Trieu la línia de la “interacció”. Us apareixerà el quadre de diàleg següent:

En el desplegable trieu “reproduir so”.


31

A sota us apareixerà un quadre per afegir l’arxiu de so que voleu, o un botó buscar per cercar en el vostre disc dur la ubicació de l’arxiu de so que voleu utilitzar.

Accepteu tot, i ja teniu el so afegit a la imatge. Quan passeu la presentació si cliqueu damunt la imatge sentireu les veus dels nens i les nenes explicant el conte. No oblideu de connectar els altaveus o els auriculars per a poder-ho sentir. Els programes de presentacions porten incorporades funcions d’automatització del passi de diapositives. Aquesta, però, seria una altra classe1.

18 Trobareu més informació sobre el power point als cursos telemàtics, a: http://www.xtec.net/formaciotic/curstele/d71/ i sobre l’open office al bloc 5 http://jasper.xtec.net:7451/cdweb/dades/actu/actual_matform/materials/td120/d120m5/index.htm


32

5. Digues la teva

En aquesta sessió us plantegem dues qüestions: Una de cinema, l’altra de ràdio.

El 21 d’octubre es va estrenar la pel·lícula de la Isabel Coixet “La Vida Secreta de la Palabras”. Un film magistral amb un argument molt ben elaborat i uns actors que broden la narració.

Podeu trobar més informació sobre la pel·lícula a: http://www.clubcultura.com/clubcine/clubcineastas/isabelcoixet/vida_secreta/presenta_esp.htm

En aquest film Isabel Coixet utilitza l’excusa d’un fet emocionalment impactant en una persona, i de quina manera l’afectarà, sobreviurà i tornarà a ser persona. El tema és el passat: com sobreviure’l, com superar-ho, com conviure amb ell en el present, com és impossible d’oblidar del tot. També l’etern conflicte entre cinisme i idealisme. Entre la força del desig i l’esperança, i la crua realitat. 1

La força d’aquesta pel·lícula rau en el tractament que se li dona la la violència, a la guerra i a les seves conseqüències sense ni una escena violenta, amb un tractament de bisturí però que fereix la sensibilitat de l’espectador i el fa reflexionar sobre aquest tema. Serà aquesta una pel·lícula per poder visionar i treballar amb els alumnes del cicle superior de primària? Quin ús podem fer del cinema per a treballar valors ? Quina influència pot tenir el llenguatge cinematogràfic en la construcció de la identitat dels nois i noies?

18 Text traduït de la pàgina web de la pel·lícula i que parla sobre el tema. http://www.clubcultura.com/clubcine/clubcineastas/isabelcoixet/vida_secreta/rodaje_esp.htm


33

LA RADIO, REINVENTADA Programes comprimits en format MP3, novetat en el futur de la xarxa Internet. Extracte de l’article publicat a La Vanguardia el diumenge 4 de desembre de 2005, i escrit per l'Àlex Barnet.

Què escolten els usuaris en el seu reproductor MP3?, d’entrada música, però cada vegada hi ha un percentatge més gran que també escolta programes de ràdio adaptats o creats per a la xarxa Internet. És el fenomen del podcasting o resumit, podcast. Aquesta ràdio reinventada per Internet té semblances amb el fenomen dels blocs (diaris personals on line), també són gratuïts i es basen en milers de propostes comunicatives generalment no professionals. La diferencia és que en el lloc del text dels blocs, el podcasting utilitza arxius de so que els usuaris descarreguen per un sistema automàtic i que després escolten, a qualsevol lloc, a qualsevol hora, en el seu reproductor de MP3. Les grans cadenes radiofòniques de tot el món ja estan pendents d’aquesta nova manera de fer ràdio i als EEUU, ja han sorgit els primers programes independents d’aquesta nova ràdio que han aconseguit audiències importants i publicitat. Yahoo, que acaba de llançar un buscador especialitzat en aquests programes , calcula que el podcasting te actualment cinc milions d’usuaris habituals. Aquí a Espanya, el fenomen s’ha consolidat en el darrer any. El periodista José Antonio Gelado és un dels pioners del podcasting, amb Gorka Rodrigo, gestiona Podcast-es.org, un punt de referència local del tema. “En un any hem passat de tenir una vintena de programes fets aquí, a tenir-ne més de 200. El fenomen seguirà creixent a tot el món perquè amb una tecnologia molt senzilla qualsevol pot expressar-se i penjar-ho a la xarxa. Ajuda el fet que els nostre oients no exigeixen el mateix nivell tècnic que li demanen a la ràdio normal”. Gelado explica que per a realitzar el seu podcast Comunicando utilitza un micròfon senzill connectat a l’ordinador i un programa d’edició de so gratuït anomenat Audacity (es pot trobar fàcilment a Internet), l’ordinador i una connexió a la xarxa. “En aquest fenomen existeixen dues vies. La ràdio cap a Internet, que és l’adaptació de programes tradicionals al format del podcasting. L’altra via, la que funciona al marge de les emissores, és innovadora i està servint per a despertar a la ràdio convencional”... La novetat tecnològica del podcast és que fins que va aparèixer, la ràdio per Internet funcionava amb serveis d’àudio sota demanda, que necessiten un ampla de banda molt gran i s’han d’escoltar en el mateix moment a l’ordinador. El podcasting treballa amb arxius d’àudio comprimits que després els reprodueix el consumidor al seu gust. La descàrrega a l’ordinador és automàtica. Només cal que l’usuari s’instal·li un petit programa que agregui (són gratuïts i fàcils de trobar a Internet) i creï unes llistes d’adreces. Quan a la xarxa hi ha un podcast nou, el programa el descarrega automàticament a l’ordinador. La varietat del tipus de programació és molt amplia: notícies, política, còmics, etc, sense oblidar la música que, generalment, prové de creadors que utilitzen les llicències de la Creative Commons, per evitar problemes de copyright, i que permeten l’ús lliure de les seves creacions. La BBC a Anglaterra i la Ser a Espanya són les grans cadenes pioneres amb programes que poden arribar a tenir 7500 descàrregues diàries. ...El podcasting té força punts de contacte amb l’àmbit dels blocs. Aquest és un fenomen que va d'abaix cap amunt, amb el que entren en joc nous agents comunicatius i que alteren la dinàmica les mitjans convencionals. A la Podcasting conference, celebrada al Canadà fa poc, Adam Curry (ex-locutor de la MTV i creador de PodShow.com, una ràdio pensada integrament per Internet) explicava els punts de contacte que hi ha entre la ràdio convencional i el podcasting, “La comunicació no s’acaba en els grans events ni amb les grans notícies que concentra l’atenció mediàtica. Hi ha espai suficient disponible per a programes independents de podcasting. Només és necessita aquella peça central en el mitjà i que és algú parlant sobre un tema que l’apassiona”. En un futur proper els/les nostres alumnes faran podran fer el seu propi programa de ràdio amb gran facilitat, la comunicació entre les persones ja està canviant.

Què podem fer des de l’escola?


34

6. El projecte

Us recordem els blocs sobre els quals podeu treballar són prou amplis. La proposta és la següent: Aplicacions didàctiques de la ràdio als CEIP Recull de pel·lícules comercials infantils, elaboració de fitxes de treball Implicació amb plans d’entorn (TV local, ràdio local, etc.) Portal educatiu conjunt amb TV3 Projectes d’innovació en Comunicació Audiovisual Audiovisuals i currículum Ja hi ha força propostes que les diferents seus del SAIP estan elaborant pel treball del proper curs. Recordeu que no cal que la finalitat del treball sigui un producte en concret. Del vostre treball vosaltres podeu decidir: quin ús en fareu, si el voleu publicar, si servirà per als altres SAIP o només per als centres educatius que participen en el SAIP... La decisió és vostra. En aquesta sessió hauríeu de començar a definir la idea del treball o bé a començar a donar-li una mínima estructura. Fora bo que tan bon punt tingueu la idea definida ens la feu arribar.


35

Fina Denia ([email protected])

Introducció L’evolució de la tecnologia de la Informació i la Comunicació està generant nous productes i serveis que ja han tingut un gran impacte en la manera com ens comuniquem, estudiem o treballem. Termes com telemàtica, televisió interactiva, vídeo a la carta, vídeo conferència, autopistes de la informació… formen ja part de la nostra vida quotidiana. El seu impacte a l’educació ha provocat la necessitat urgent de revisar el currículum i la metodologia emprada i una demanda de noves competències per part de l’alumnat. L’educació d’una persona ja no és simplement els continguts a assolir i les habilitats a desenvolupar en les Institucions Educatives, sinó també la disposició personal necessària per implicar-se en un procés d’aprenentatge que serà continu al llarg de tota la vida. Les noves tecnologies ens ofereixen nous entorns educatius. D’una banda, han afegit una dimensió nova a la comunicació personal, potenciant el desenvolupament de l’aprenentatge col·laboratiu i facilitant la difusió dels resultats. D’altra banda, són una font d’informació infinita que ha provocat un impacte social i econòmic molt important, com és el cas d’Internet. Però, com afecta aquest nou entorn en el procés d’aprenentatge? Com afecta al currículum? Quina és la metodologia més adient? Quins són els rols dels alumnes i professors en aquest nou escenari d’aprenentatge?

Les WebQuests: un exemple d’integració d’Internet a l’aula Les WebQuests són activitats col·laboratives que presenten un tema, sovint controvertit, misteriós, curiós, engrescador o atractiu i una proposta de treball on la font d’informació és Internet i on el procés és tan important o més que el resultat final. El seu inventor les ha definides com: “... una activitat basada en una recerca guiada on la informació amb la qual els alumnes interactuen procedeix parcialment o totalment de recursos a Internet...”. (Bernie Dodge, The WebQuest Page) Exemple:

OBJECTIUS: Investigar si la mort del nen faraó Tutankamon va ser accidental o provocada.

http://www.pekin.net/pekin108/wash/webquest

Rols:

Historiador

Arqueòleg

Metge

Periodista

Tipus d’activitats: recerca d’informació a Internet, discussió en grup, repartiment de tasques, qüestionari pautat, redacció d’un article o informe amb les conclusions amb argumentacions i dades basades en la recerca.

Avaluació

Rubric

Les WQ estan dissenyades per ésser realitzades en grups de 3 a 5 membres i comparteixen una estructura típica: introducció, tasca, procés, avaluació i conclusió. Cada membre del grup

7. Les WebQuests: un exemple d’integració d’Internet a l’aula


36

de treball assumeix un rol, fa una recerca individual a Internet lligada al seu paper i troba, selecciona i processa la informació que després compartirà amb el grup. Els rols de cada membre del grup són normalment descrits en el "procés" i fan referència als diferents punts de vista als quals podem enfrontar-nos davant d’una situació donada. Les característiques principals d’una WebQuest, en comparació a altres tipus de lliçó o activitats de classe, són:

Tasques significatives Les WebQuests es basen en una pregunta que necessita ésser contestada. Es demana als alumnes que l’entenguin, que plantegin hipòtesis i/o que resolguin un problema real. Plantejat d’aquesta manera, els alumnes s’enfronten a tasques autèntiques, reben feedback dels membres del seu grup de treball i també de persones fora de la classe. Les seves tasques són activitats que traspassen les quatre parets de l’aula i s’ubiquen allà on es doni el procés d’aprenentatge, facilitant la creació de nous escenaris d’aprenentatge. Recursos autèntics Els alumnes utilitzaran recursos reals a l’hora de treballar: base de dades en línia, laboratoris virtuals, simuladors científics, informes actuals, accés a experts amb xats, fòrums i correu electrònic, viatges virtuals, diaris en línia, arxius d’àudio, etc. Podem enviar els nostres alumnes a una ONG a entrevistar diferents persones i, sens dubte, això és molt interessant i pedagògic, però també podem enviar un correu electrònic a un expert i visitar la seva pàgina web per obtenir les darreres notícies. Això és extremadament útil si l’organització o la persona no és al nostre lloc de residència o al nostre país. Desenvolupament d’habilitats crítiques "Thinking Skills" Les tasques dels alumnes no estan dissenyades simplement per obtenir informació. Els alumnes són forçats a manipular la informació i confiar en les seves habilitats de raonament quan se’ls demana que la transformin, comparin dades, plantegin hipòtesis, trobin solucions, donin opinions personals, viatgin al passat per entendre la història, es converteixin en reporters, resolguin un misteri mitjançant pistes... Aquest aspecte recolza el nou model metodològic on l’aprenentatge no és només un producte, sinó també un procés i on hi té plena cabuda la innovació i l’experimentació. Aprenentatge cooperatiu Les WebQuest no són tasques individuals sinó projectes col·laboratius. El producte final serà el resultat de les discussions, opinions diverses, recerca, acompliment de tasques, etc. de cada un dels membres del grup de treball. Tothom aprèn de tothom i de moltes i diverses fonts. L’aprenentatge cooperatiu i col·laboratiu també ajudarà als alumnes a integrar-se a una comunitat d’aprenentatge que va molt més enllà de les 4 parets del centre escolar i que reforça el currículum obligatori del seu període d’escolarització. Aquest pot ésser un bon entrenament per esdevenir un aprenent autònom i permanent.


37

Integració de la tecnologia Per últim, les WebQuests són fórmules idònies per integrar les TIC dins el currículum perquè impliquen l’ús de tots els recursos que les noves tecnologies poden oferir: processador de textos, base de dades, fulls de càlcul, eines de comunicació –correu electrònic, xats, fòrums-, presentacions electròniques, pàgines web, viatges virtuals, museus virtuals, enciclopèdies en línia, notícies en línia, ... i molt més. Altres adreces d’interès:

- http://webquest.sdsu.edu/webquest.html

Per aprendre a fer WebQuest :

- http://comunet.eduhi.at/bc/21/2003/webquest/index.html Pàgina sobre WebQuests de l’escola d’estiu de l’AEIC.

- http://www.aeic.es/escola/dia0407/Bernie.htm

Pàgina personal amb exemples en català i castellà.

- http://www.xtec.es/~fdenia/english/forum/english.html


38

8. 1 Jornades de l’Educom

Els dies 24, 25 i 26 de gener Aulamedia organitza les jornades de l’educom. En aquesta convocatòria el tema serà l’educació i la comunicació local. Es poden entendre? Més informació a http://www.educom.info/

8.2 EDUCLIP Educlip és una proposta nascuda amb la intenció d’afavorir un nou estil en la comunicació audiovisual educativa i cultural. A hores d’ara la proposta Educlip es concreta en dues iniciatives. La primera és la convocatòria d’un concurs d’educlips (o clips educatius) per a estimular la producció de programes audiovisuals que afrontin continguts de caràcter educatiu o cultural amb un to innovador. La segona iniciativa consisteix en l’organització d’una Jornada, al maig de 2006, amb l’objectiu de qüestionar els paràmetres en els que es mou la comunicació audiovisual educativa i cultural i de suggerir i discutir fórmules per a optimitzar-ne l’eficàcia. Més informació a: http://www.educlip.net/ 8.3 Mostra de produccions audiovisuals als centres escolars El Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya vol estimular l’ús pedagògic dels mitjans audiovisuals als centres docents de Catalunya, i fomentar l’aprenentatge dels llenguatges propis d’aquests mitjans. Per això considera adient convocar la Mostra de Produccions Audiovisuals Escolars. La Mostra està dividida en tres modalitats: FOTOGRAFIA, VÍDEO I TELEVISIÓ ESCOLAR i RÀDIO ESCOLAR. Dues categories: INFANTIL I PRIMÀRIA i SECUNDÀRIA I BATXILLERAT. Premis FOTOGRAFIA: 16 premis de 1200€ VÍDEO I TV ESCOLAR: 16 premis de 1200€ RÀDIO ESCOLAR: 16 premis de 1200€ 8.4 Concerts de Nadal a la Xarxa Alguns centres aquest Nadal han aprofitat la xarxa hi han emès en directe els seus concerts de Nadal. Podeu trobar alguns enllaços a la pàgina http://www.xtec.net/~jmartine/nadal/nadal.htm, ara alguns els podeu trobar en diferit. 8.5 Experiències de centres Com cada curs, us recordem que els espais d’intercanvi d’experiències de centres són una de les millors vies d’innovació i de formació entre iguals: presenten estratègies educatives i propostes de treball realistes, que estan donant bons resultats a les aules. Són la base d’algunes sessions de SAIP, com per exemple, la pàgina de propostes de treball a l’aula. Us convidem a fer-nos arribar una breu ressenya d’aquella activitat que hagi funcionat, on els nois i noies hagin après. Contacteu amb: [email protected].

8. Notícies

Sessió 3ceipturodeguiera.xtec.cat/formacio/dvd2006/seminaris/... · 2008. 4. 23. · grup el tema:...

Documents

Transcript of Sessió 3ceipturodeguiera.xtec.cat/formacio/dvd2006/seminaris/... · 2008. 4. 23. · grup el tema:...