Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY...

415
BOLETÍN Servicio de Estudios Registrales de Cataluña DIRECTORA MERCEDES TORMO SANTONJA CONSEJO DE REDACCION JOSÉ LUIS VALLE MUÑOZ PEDRO ÁVILA NAVARRO ANTONIO GINER GARGALLO SANTIAGO LAFARGA MORELL JESÚS GONZÁLEZ GARCÍA ANTONIO CUMELLA DE GAMINDE FERNANDO DE LA PUENTE ALFARO JUAN Mª DÍAZ FRAILE LUIS SUÁREZ ARIAS ISABEL DE LA IGLESIA MONJE COLABORADORES MANUEL BERNAL DOMÍNGUEZ FERNANDO CURIEL LORENTE JUAN LUIS GIMENO GÓMEZ-LAFUENTE LUIS MIGUEL ZARABOZO GALÁN JOSÉ Mª RÁMIREZ-CÁRDENAS GIL VICENTE JOSÉ GARCÍA-HINOJAL LÓPEZ JOSÉ LUIS SARRATE I ABADAL MATÍAS GIMÉNEZ ROCHA JOSÉ LUIS SALAZAR MANUEL BALLESTEROS ALONSO JESÚS BENAVIDES ALMELA RAMÓN GASPAR VALENZUELA MIGUEL ÁNGEL PETIT SUÁREZ DIRECTORES HONORARIOS D. JOSÉ MANUEL GARCÍA GARCÍA D. PEDRO ÁVILA NAVARRO D. FCO. JAVIER GÓMEZ GÁLLIGO D. JOAQUÍN MARÍA LARRONDO LIZARRAGA núm. 113 JULIO Y AGOSTO DE 2004 Decanato Autonómico de los Registradores de la Propiedad y Mercantiles de Cataluña Servicio de Estudios Registrales de Cataluña

Transcript of Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY...

Page 1: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

BOLETÍNServicio de Estudios Registrales de Cataluña

DIRECTORAMERCEDES TORMO SANTONJA

CONSEJO DE REDACCIONJOSÉ LUIS VALLE MUÑOZPEDRO ÁVILA NAVARRO

ANTONIO GINER GARGALLOSANTIAGO LAFARGA MORELL

JESÚS GONZÁLEZ GARCÍAANTONIO CUMELLA DE GAMINDE

FERNANDO DE LA PUENTE ALFAROJUAN Mª DÍAZ FRAILELUIS SUÁREZ ARIAS

ISABEL DE LA IGLESIA MONJE

COLABORADORESMANUEL BERNAL DOMÍNGUEZFERNANDO CURIEL LORENTE

JUAN LUIS GIMENO GÓMEZ-LAFUENTELUIS MIGUEL ZARABOZO GALÁN

JOSÉ Mª RÁMIREZ-CÁRDENAS GILVICENTE JOSÉ GARCÍA-HINOJAL LÓPEZ

JOSÉ LUIS SARRATE I ABADALMATÍAS GIMÉNEZ ROCHA

JOSÉ LUIS SALAZARMANUEL BALLESTEROS ALONSO

JESÚS BENAVIDES ALMELARAMÓN GASPAR VALENZUELAMIGUEL ÁNGEL PETIT SUÁREZ

DIRECTORES HONORARIOSD. JOSÉ MANUEL GARCÍA GARCÍA

D. PEDRO ÁVILA NAVARROD. FCO. JAVIER GÓMEZ GÁLLIGO

D. JOAQUÍN MARÍA LARRONDO LIZARRAGA

núm. 113JULIO Y AGOSTO DE 2004

Decanato Autonómico de los Registradores

de la Propiedad y Mercantiles de Cataluña

Servicio de Estudios Registrales de Cataluña

Page 2: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

2 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

©

Servicio de Estudios Registrales de Cataluña

Joan Miró, 19-2108005 - BARCELONAD.L.: B. 22.157-1993

Page 3: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

ÍNDICE

I SEMINARIOS DE CATALUÑA ....................................................... 7José Luis Valle Muñoz

I.1 BREVES COMENTARIOS A LAS SIGUIENTES LEYES: LEY DE MONTES,LEY DE PATRIMONIO DEL ESTADO. LEY DE 3 DE NOVIEMBRE DE 2003(LEY 33/2003) DEL PATRIMONIO DE LAS ADMINISTRACIONES PÚ-BLICAS Y LEY DE ARRENDAMIENTOS RÚSTICOS ................................. 9José Luis Valle. Registrador de la Propiedad y Subdirector del SERC

II RESOLUCIONES DE LA DGRN EN MATERIA CIVIL E HIPO-TECARIA ......................................................................................... 21Pedro Ávila Navarro

II.1. RESOLUCIÓN DE LA DGRN DE 4 DE MAYO DE 2004 (BOE DE 3 DE JU-NIO DE 2004)..................................................................................... 23Extranjeros: El régimen matrimonial del causante puede manifestarse por todoslos interesados en la herenciaHerencia: El régimen matrimonial del causante puede manifestarse por todoslos interesados en la herencia

III LEGISLACIÓN EN MATERIA MERCANTIL .................................. 25Jesús González García

III.1. REAL DECRETO 296/2004, DE 20 DE FEBRERO, POR EL QUE SEAPRUEBA EL RÉGIMEN SIMPLIFICADO DE LA CONTABILIDAD (BOE DE27 DE FEBRERO DE 2004).................................................................. 27

IV AUTOS DEL TRIBUNALSUPERIOR DE JUSTICIA DE CATA-LUÑA. JURISPRUDENCIA ............................................................. 35Mercedes Tormo Santonja

IV.1 AUTO DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA DE CATALUÑA N.º 4 DE22 DE JUNIO DE 2004 ........................................................................ 37En Derecho Catalán la adquisición por un menor de un bien no puede ca-lificarse como un acto de administración extraordinaria que exija la ac-tuación conjunta de los dos titulares de la patria potestad

I

II

III

IV

Page 4: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

4 BOLETÍN DEL SERC

• 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

V DERECHO FISCAL.......................................................................... 41Santiago Lafarga Morell

V.1 NOVEDADES DE LA NUEVA LEY GENERAL TRIBUTARIA ........................ 43Fernando Prada. Abogado

V.2 CONSULTAS MÁS INTERESANTES PUBLICADAS EN JUNIO DE 2004 ..... 46

VI DERECHO CIVIL CATALÁN........................................................... 49Antonio Cumella Gaminde

VI.1 DECRET 266/2004, de 27 d'abril, de regulació dels òrgans de l'Obser-vatori de Dret Privat de Catalunya (DOGC de 29 d’abril de 2004) ........ 51

VI.2 RESOLUCIÓ JUS/1291/2004, de 6 de maig, de nomenament de vocalsdel Ple i de la Comissió Permanent de la Comissió de Codificació de l'Ob-servatori de Dret Privat de Catalunya. (DOGC de 11 de maig de 2004) ... 56

VII DERECHO COMPARADO .............................................................. 59Fernando de la Puente Alfaro

VII.1 ASSEMBLÉE NATIONALE. CONSTITUTION DU 4 OCTOBRE 1958DOUZIÈME LÉGISLATURE. .................................................................. 61Enregistré à la Présidence de l'Assemblée nationale le 1er juillet 2004. RAP-PORT D'INFORMATION DÉPOSÉ PAR LA DÉLÉGATION DE L'ASSEM-BLÉE NATIONALE POUR L'UNION EUROPÉENNE , sur la Constitutioneuropéenne, ET PRÉSENTÉ par M. Pierre LEQUILLER, Député

VIII DERECHO DE FAMILIA Y DE LA PERSONA............................... 123Juan M.ª Díaz Fraile

VIII.1 INFLUENCIA DEL DERECHO PÚBLICO EN EL REGISTRO DE LA PROPIE-DAD .................................................................................................. 125Juan María Díaz Fraile. Registrador de la propiedad Letrado adscrito a laDirección General de los Registros y del Notariado Profesor de Derechocivil de la Universidad de Barcelona

IX DERECHO MEDIOAMBIENTAL..................................................... 155Luis Suárez Arias

IX.1 DERECHO MEDIOAMBIENTAL Y REGISTRO MERCANTIL ....................... 157Manuel Ballesteros, José Antonio Rodríguez del Valle. Registradores dela Propiedad

IX.2 LLEI 4/2004, d'1 de juliol, reguladora del procés d'adequació de lesactivitats d'incidència ambiental al que estableix la Llei 3/1998, del27 de febrer, de la intervenció integral de l'Administració ambiental(DOGC de 5 de juliol de 2004) ........................................................... 164

D. FISCAL / D. CIVIL CATALÁN / D. COMPARADO / D. FAMILIA Y PERSONA / D. MEDIOAMBIENTAL

Page 5: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

ÍNDICE 5

IX.3 RESOLUCIÓ MAH/1686/2004, de 4 de juny, per la qual es fa públicl'Acord del Govern de 25 de maig de 2004, pel qual s'aprova definiti-vament el Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge dela Conreria-Sant Mateu-Céllecs (DOGC de 15 de juny de 2004) .......... 167

IX.4 ORDRE MAH/199/2004, de 8 de juny, per la qual es modifiquen lesbases reguladores dels ajuts per fer els assaigs i/o controls per al'obtenció del distintiu de garantia de qualitat ambiental o l'etiquetaecològica de la Unió Europea, i les bases reguladores dels ajuts per ala realització d'avaluacions mediambientals i per implantar sistemesvoluntaris de gestió ambiental. (DOGC de 21 de juny de 2004) .......... 205

X ACTUALIDAD PARLAMENTARIA ................................................. 207M.ª Isabel de la Iglesia Monje

X.1 PROYECTOS DE LEY EN TRAMITACIÓN................................................ 209– Proyectos de ley en tramitación. Derecho de la persona– Proyectos de ley en tramitación. Propiedad y derechos reales– Proyectos de ley en tramitación. Derecho de familia– Proyectos de ley en tramitación. Derecho tributario

XI COLABORACIONES ....................................................................... 215

XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ........... 217Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad

XII NOVEDADES LEGISLATIVAS ........................................................ 261

XII.1 LEY COMUNIDAD AUTÓNOMA DE CATALUÑA 2/2004, DE 4 DE JUNIO,DE MEJORA DE BARRIOS, ÁREAS URBANAS Y VILLAS QUE REQUIE-REN UNA ATENCIÓN ESPECIAL (BOE DE 10 DE JUNIO DE 2004) .......... 263

XII.2 REAL DECRETO 1415/2004, DE 11 DE JUNIO DE 2004, POR EL QUESE APRUEBA EL REGLAMENTO GENERAL DE RECAUDACIÓN DE LASEGURIDAD SOCIAL (BOE DE 25 DE JUNIO DE 2004) .......................... 269

XII.3 LLEI 6/2004, DE 16 DE JULIOL, DE PRESSUPOSTOS DE LA GENERA-LITAT DE CATALUNYA PER AL 2004. (DOGC DE 21 DE JULIOL DE2004 ) ............................................................................................... 336

XII.4 LLEI 7/2004, DE 16 DE JULIOL, DE MESURES FISCALS I ADMINIS-TRATIVES (DOGC DE 21 DE JULIOL DE 2004) ..................................... 369

XII.5 DECRET 316/2004, DE 22 DE JUNY, DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE7 DEL DECRET 287/2003, DE 4 DE NOVEMBRE, PEL QUAL S'APROVAEL REGLAMENT PARCIAL DE LA LLEI 2/2002, DE 14 DE MARÇ, D'UR-BANISME. (DOGC DE 25 DE JUNY DE 2004)........................................ 411

D. MEDIOAMBIENTAL / ACTUALIDAD PARLAMENTARIA / COLABORACIONES / NOVEDADES LEGISLATIVAS

Page 6: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

6 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

XII.6 INSTRUCCIÓN DE 1 DE JULIO DE 2004, DE LA DIRECCIÓN GENERALDE LOS REGISTROS Y DEL NOTARIADO, POR LA QUE SE MODIFICA LAREGLA PRIMERA DE LA INSTRUCCIÓN DE 15 DE FEBRERO DE 1999,SOBRE CONSTANCIA REGISTRAL DE LA ADOPCIÓN (BOE DE 5 DE JU-LIO DE 2004) ..................................................................................... 413

XII.7 RESEÑA LEGISLATIVA DEL BOLETIN OFICIAL DEL ESTADO................... 415

NOVEDADES LEGISLATIVAS

Page 7: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

I

SEMINARIOS DE CATALUÑA

José Luis Valle Muñoz

Page 8: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII
Page 9: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

I.1BREVES COMENTARIOS A LAS SIGUIENTES LEYES: LEY DEMONTES, LEY DE PATRIMONIO DEL ESTADO. LEY DE 3 DE

NOVIEMBRE DE 2003 (LEY 33/2003) DEL PATRIMONIO DELAS ADMINISTRACIONES PÚBLICAS Y LEY DE

ARRENDAMIENTOS RÚSTICOSJosé Luis Valle

Registrador de la Propiedad y Subdirector del SERC

SEMINARIO 26 DE MAYO DE 2004

El seminario se dedicó fundamentalmente a tratar los problemas registrales de tres leyes dereciente entrada en vigor: La de Montes, la de Patrimonio del Estado y la de Arrendamientosrústicos. Los seminarios posteriores se han dedicado a diversos problemas jurídicos (que apa-recerán en el próximo Boletín) y a tratar algunas cuestiones relativas a los recursos (no guber-nativos) con los que desarrollar nuestra función pública, con objeto de realizar un informe delas mismas y someterlo a la superioridad competente.

1. Ley de Montes

La nueva Ley de Montes (Ley 43/2003) de 21 de noviembre, cuya entrada en vigor se pro-dujo a los tres meses de su publicación en el BOE el día 22 de noviembre (disposición finalsexta), regula diversos aspectos de trascendencia registral. Básicamente serían los siguientespuntos:

1) Clasificación de los montes: Con arreglo al artículo 11 por razón de su titularidad losmontes pueden ser públicos o privados. Los primeros son los pertenecientes al Estado, a lasComunidades Autónomas, a las entidades locales y a otras entidades de derecho público,mientras que son privados los pertenecientes a personas físicas o jurídicas de derecho privado,ya sea individualmente o en régimen de copropiedad. Los montes públicos a su vez pueden serdemaniales o patrimoniales.

El carácter de monte patrimonial se define por exclusión: es aquel que no sea demanial. Lossupuestos en que un monte adquiere el carácter de público demanial son los siguientes (artículo12):

a) Los incluidos en el Catálogo de Montes de Utilidad Publica a la entrada en vigor de laLey, así como los que se incluyan en el mismo por ser esencial su conservación ya sea por simismos o por contribuir a la conservación del medio natural es sentido amplio (el artículo 13regula los supuestos). La titularidad que en el catálogo se asigne a un monte sólo puede impug-narse en juicio declarativo ordinario de propiedad ante los Tribunales civiles, no permitiéndoseel ejercicio de las acciones reales del artículo 41 de la Ley Hipotecaria (artículo 18,1).

Page 10: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

10 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

b) Los montes comunales, pertenecientes a las entidades locales, en tanto su aprovecha-miento corresponda al común de los vecinos.

c) Aquellos otros que sin reunir las características anteriores hayan sido afectados a un usoo servicio público.

Los montes del dominio público forestal son imprescriptibles e inembargables.Los montes vecinales en mano común se regulan por su normativa especial (Ley 55/1980,

de 11 de noviembre) y por lo dispuesto en esta Ley para los montes privados, pero en todo casosujetos a las limitaciones de indivisibilidad, inalienabilidad, imprescriptibilidad e inembargabi-lidad.

2) Deslinde de montes de titularidad pública (artículo 21): Los titulares de los montes pú-blicos, junto con la Administración gestora en los montes catalogados, gozarán de la potestadde deslinde administrativo de sus montes.

Los deslindes deberán aprobarse a la vista de los documentos acreditativos o situaciones deposesión cualificada que acrediten la titularidad pública del monte objeto de deslinde, y esta-blecerán sus límites con su cabida y plano, debiéndose concretarse, igualmente los gravámenesexistentes. Solamente tendrán valor y eficacia en el acto de apeo los títulos de dominio inscri-tos en el Registro de la Propiedad y aquellos otros que la Administración titular y el órganoforestal de la Comunidad Autónoma consideren con valor posesorio suficiente.

La resolución definitiva del expediente de deslinde es título suficiente para las inmatricula-ciones o inscripciones que procedan en el Registro (en su caso con rectificación de cabida) ypara la cancelación de las anotaciones practicadas con motivo del deslinde en fincas excluidasdel monte deslindado. Esta resolución no será título suficiente para rectificar los derechosanteriormente inscritos a favor de los terceros a que se refiere el artículo 34 de la LH.

3) Inscripción de montes públicos: La norma general en esta materia es el apartado 1.º delartículo 30 del RH, conforme al cual «El dominio de los montes de utilidad pública se inscribi-rá en el Registro a favor del Estado, de los entes públicos territoriales o de los establecimientosa que pertenezcan. La inscripción principal se practicará en el libro del Ayuntamiento donderadique la finca o en el que se haya su mayor extensión si perteneciere a varios, y en ella seharán constar las particularidades del monte, indicando el organismo o servicio a que estuvieraadscrito; en su caso, se practicarán inscripciones de referencia en los demás Registros, Ayun-tamientos o Secciones. De igual modo deberán inscribirse las actas de deslinde de cichosmontes».

Habrá que complementar este artículo con lo dispuesto en el artículo 36 de la Ley de Patri-monio del Estado de 3 de noviembre de 2003, con arreglo al cual las Administraciones Públi-cas deben inscribir en los correspondientes registros los bienes y derechos de su patrimonio, yasean demaniales o patrimoniales, que sean susceptibles de inscripción. En cuanto al título,rogación y procedimiento, lo veremos al tratar la Ley de Patrimonio del Estado.

4) Inscripción de montes privados (artículo 22): Toda inmatriculación o inscripción de ex-ceso de cabida en el Registro de la propiedad de un monte o de una finca colindante con montedemanial o ubicada en un término municipal en el que existan montes demaniales requerirá elprevio informe favorable de los titulares de dichos montes y, para los montes catalogados, eldel órgano forestal de la comunidad autónoma. Tales informes se entenderán favorables sidesde su solicitud por el Registrador transcurre un plazo de tres meses sin que se haya recibidocontestación. La nota marginal (sic) de presentación tendrá una validez de cuatro meses. Para

Page 11: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

I. SEMINARIOS DE CATALUÑA 11

los montes catalogados, los informes favorables o, en su caso, el silencio administrativo positi-vo, no impedirán el ejercicio por la Administración de las oportunas acciones destinadas a lacorrección del correspondiente asiento registral.

Este artículo adolece de gran imprecisión. De entrada llama nota marginal al asiento de pre-sentación, pero, lo que es más grave, no impone ninguna obligación de manifestación al titulardel monte ni ninguna obligación de coordinación a cargo de la Administración, simplementehace recaer el cumplimiento integro de la norma sobre el Registrador. La prudencia aconsejaque en toda inmatriculación o exceso de cabida de un monte privado, si de los datos de Regis-tro no puede determinarse la falta de colindancia o la inexistencia en el término de montesdemaniales, deba solicitarse el informe previsto en este artículo.

5) Derechos de adquisición preferente (artículo 25): La Administración tiene derecho deadquisición preferente en los siguientes casos de transmisiones onerosas:

a) De montes de una superficie superior a un límite a fijar por la Comunidad Autónoma co-rrespondiente.

b) De montes clasificados como protectores (es decir, aquellos privados que sean califica-dos de este modo por la Comunidad Autónoma a instancia de su propietario por ser importantesu conservación en sí mismos o en relación a su entorno ambiental según los parámetros queseñala el artículo 13).

c) De montes o fincas colindantes o enclavadas en un monte público. El derecho lo tiene eneste caso la Administración Pública titular del monte colindante y, si fueran varias, la que seatitular del que tenga mayor linde común.

El derecho de adquisición preferente no se tiene en el caso de aportación a sociedad siem-pre que el aportante ostente una participación mayoritaria durante al menos cinco años.

Para el ejercicio del derecho, el transmitente debe notificar fehacientemente a la Adminis-tración titular los datos relativos al precio y características de la transmisión, siendo el plazo elde tres meses a contar desde la misma. Los Notarios y Registradores no autorizarán ni inscribi-rán, respectivamente, las correspondientes escrituras sin que se les acredite previamente lapractica de dicha notificación en forma fehaciente.

Nuevamente surge el problema de cómo comprobar la colindancia por lo que, ante la duda,parece que el Registrador, salvo que pueda comprobar que el monte no es colindante con unopúblico, debe exigir o la notificación a la Administración o la manifestación del transmitentede que el monte no es colindante.

2. Ley de Patrimonio del Estado. Ley de 3 de noviembre de 2003 (Ley 33/2003) delPatrimonio de las Administraciones Públicas

Esta Ley ha entrado en vigor a los tres meses de su publicación en el BOE, la cual tuvo lu-gar el día siguiente.

Desde el punto de vista registral los aspectos más relevantes son los siguientes:

1) Deber general de inscripciónEl artículo 36,1 señala que: «Las Administraciones públicas deben inscribir en los corres-

pondientes registros los bienes y derechos de su patrimonio, ya sean demaniales o patrimonia-les, que sean susceptibles de inscripción, así como todos los actos y contratos referidos a ellosque puedan tener acceso a dichos Registros. No obstante, la inscripción será potestativa en elcaso de arrendamientos inscribibles conforme a la legislación hipotecaria».

Page 12: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

12 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

La Disposición Transitoria quinta añade que: «Para el cumplimiento de la obligación deinscripción establecida en el artículo 36 de esta ley respecto de los bienes demaniales de losque las Administraciones públicas sean actualmente titulares, éstas tendrán un plazo de cincoaños, contados a partir de la entrada en vigor de esta ley».

Como luego veremos y, al igual que ya ocurría en la normativa anterior, la rogación se mo-daliza por la posibilidad que se concede al Registrador de comunicar a la Administración laexistencia de bienes no inscritos.

2) Actos sujetos a inscripciónEn cuanto a los actos sujetos a inscripción, el artículo 36 debe complementarse con diver-

sos preceptos de la norma. Así:

a. Negocios de afectación, mutación demanial, desafectación, adscripción, desascripción eincorporación (artículos 85 y siguientes):

El artículo 83 señala este que cuando estos actos tengan por objeto bienes inmuebles o de-rechos reales sobre ellos, se tomará razón de los mismos en el Registro de la Propiedad me-diante nota marginal o inscripción a favor del nuevo titular, según proceda. Para la practica deeste asiento será título suficiente el acta correspondiente.

En el caso de supresión de organismos públicos, la inscripción en el Registro de la Propie-dad a favor de la Administración General del Estado se practicará con la presentación de ladisposición en cuya virtud se hubiese producido la supresión del organismo.

La afectación determina la vinculación de los bienes y derechos a un uso general o a unservicio público, y su consiguiente integración en el dominio público (artículo 65). Procederála inscripción o la nota marginal según los casos (según haya cambio de titularidad o no).

La desafectación supone que un bien o derecho demanial pierda esta condición, adquirien-do la de patrimonial por dejar de destinarse al uso general o al servicio público (artículo 69).En este caso el asiento procedente será la nota marginal.

La mutación demanial es el acto en virtud del cual se efectúa la desafectación de un bien oderecho del Patrimonio del Estado, con simultánea afectación a otro uso general, fin o serviciopúblico de la Administración General del Estado o de los organismos públicos vinculados odependientes de ella (artículo 71). El asiento registral correspondiente será también la notamarginal.

La adscripción, que no altera la titularidad sobre el bien, supone la afectación de un bien oderecho, que pasa a integrarse en el dominio público, pero vinculándose el mismo directamentea un organismo público vinculado o dependiente de la Administración General del Estado paraatender a un servicio de su competencia o para el cumplimiento de sus fines propios. Igual-mente los bienes y derechos propios de un organismo público podrán ser adscritos al cumpli-miento de los fines propios de otro (artículo 73). Su publicidad registral, al no producirse unaalteración en la titularidad, tendrá lugar a través de la correspondiente nota marginal.

La desascripción tiene lugar cuando los bienes o derechos adscritos no fuesen destinados alfin previsto dentro del plazo, o dejaren de serlo con posterioridad, o se incumplieren cualquierade las otras condiciones impuestas para su utilización (artículo 77). Exige un requerimientoprevio del Director General de Patrimonio del Estado, en el sentido de que se cumplan lascondiciones, si bien puede proponer directamente al Ministro de hacienda la desascripción. Losbienes seguirán inscritos a nombre del Estado por lo que el asiento pertinente será la nota mar-ginal.

La incorporación supone que los bienes y derechos reales de los organismos públicos vin-culados a la Administración General del Estado que no les sean necesarios para el cumpli-

Page 13: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

I. SEMINARIOS DE CATALUÑA 13

miento de sus fines pasen al patrimonio de ésta, previa desafectación, en su caso (artículo 80).El asiento registral adecuado es la nota marginal.

b. Deslindes administrativos.El artículo 50 atribuye a las Administraciones Públicas el derecho a deslindar los bienes

inmuebles de su patrimonio de otros pertenecientes a terceros cuando los límites entre ellossean imprecisos o existan indicios de usurpación.

El artículo 53 señala que:1. «Si la finca deslindada se hallare inscrita en el Registro de la Propiedad, se inscribirá

igualmente el deslinde administrativo referente a la misma, una vez que sea firme».2. «En todo caso, la resolución aprobatoria del deslinde será título suficiente para que la

Administración proceda a la inmatriculación de los bienes siempre que contenga los demásextremos exigidos por el artículo 206 de la Ley Hipotecaria».

Por lo que respecta al procedimiento de deslinde, el acuerdo de iniciación del mismo secomunicará al Registro de la Propiedad correspondiente a fin de que, por nota al margen de lainscripción de dominio, se tome razón de su incoación. Una vez que el acuerdo resolutorio deldeslinde sea firme se inscribirá en el Registro de la Propiedad correspondiente.

c) Concesiones demaniales:Una vez otorgada la concesión deberá procederse a su formalización en documento admi-

nistrativo. Este documento será título suficiente para inscribir la concesión en el Registro de laPropiedad. Las concesiones se otorgarán por tiempo determinado. Su plazo máximo de dura-ción, incluidas las prórrogas, no podrá exceder de 75 años, salvo que se establezca otro menoren la normas especiales que sean de aplicación (artículo 93).

Añade la Disposición Transitoria primera que las concesiones demaniales otorgadas conanterioridad a la vigencia de esta Ley y cuyo plazo de duración sea superior al establecido en elartículo 93 de la misma, mantendrán su vigencia durante el plazo fijado en su otorgamiento, sinque pueda concederse prórroga del tiempo de duración del mismo.

El titular de una concesión (artículos 97 y siguientes) dispone de un derecho real sobre lasobras, construcciones e instalaciones fijas que haya construido para el ejercicio de la actividadautorizada por el título de la concesión. Estos derechos pueden ser transmitidos o cedidos me-diante negocios jurídicos entre vivos o mortis causa o mediante la fusión, absorción o escritura desociedades, por el plazo de duración de la concesión, a personas que cuenten con la previa con-formidad de la autoridad competente para otorgar la concesión. Estos derechos podrán ser hipote-cados como garantía de préstamos contraídos por el titular para financiar la realización, modifica-ción o ampliación de las mismas. Esta hipoteca precisa de la previa autorización de la autoridadconcedente. A falta de dicha autorización se denegará la inscripción. Las hipotecas constituidassobre dichos bienes y derechos se extinguen con la extinción del plazo de concesión.

El rescate de la concesión da lugar a una indemnización, debiendo ser tenidos en cuenta ensu fijación los derechos de los acreedores hipotecarios cuya garantía aparezca inscrita, y a estosefectos serán notificados de la apertura de los expedientes (artículo 101).

El artículo 103 concede en caso de enajenación a título oneroso de bienes de carácter pa-trimonial, pero anteriormente demaniales, a los titulares de concesiones constituidas sobreestos bienes cuando su carácter era demanial, un derecho de adquisición preferente sobre elbien o derecho, o la parte del mismo, objeto de la concesión, siempre que sea susceptible deenajenación. El plazo de ejercicio es el de veinte días a contar desde la notificación en forma

Page 14: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

14 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

fehaciente de las condiciones esenciales o, en caso de falta de notificación o de enajenación encondiciones distintas, el plazo es el de treinta días naturales siguientes a aquel en que se hayainscrito la venta en el Registro.

d) Reservas demaniales.Con arreglo al artículo 104 la Administración General del Estado podrá reservarse el uso

exclusivo de bienes de su titularidad destinados al uso general para la realización de fines de sucompetencia, cuando existan razones de utilidad pública o interés general que lo justifiquen. Ladeclaración de reserva se efectuará por acuerdo del Consejo de Ministros, que deberá publicar-se en el BOE e inscribirse en el Registro de la Propiedad.

e) Cesiones gratuitas.El artículo 151,2 relativo a las cesiones gratuitas (las cuales pueden tener por objeto la pro-

piedad del bien o derecho o sólo el uso), señala que, si la misma tiene por objeto bienes inmue-bles o derechos reales sobre ellos, se procederá a la práctica del correspondiente asiento afavor del cesionario sin que surta efecto la cesión en tanto no se cumplimente este requisito,para lo cual el cesionario deberá comunicar a la Dirección General de Patrimonio del Estado lapractica del asiento. En la inscripción se hará constar el fin a que deben dedicarse los bienes ycualesquiera otras condiciones y cargas que lleve aparejada la cesión, así como la advertenciade que el incumplimiento de la misma dará lugar a la resolución. La orden por la que se acuer-de la resolución de la cesión y la reversión del bien será título suficiente para la inscripción dela misma en el Registro.

3) RogaciónAñade el párrafo 2.º del artículo 36 que «La inscripción deberá solicitarse por el órgano que

haya adquirido el bien o derecho, o que haya dictado el auto o intervenido en el contrato quedeba constar en el registro o, en su caso, por aquel a quien corresponda su administración ygestión». Si se pretende enajenar un bien por la Administración, el artículo 136 establece comotrámite previo la depuración de la situación física u jurídica del mismo, practicándose el des-linde si fuere necesario e inscribiéndose en el Registro si todavía no lo estuviere.

El artículo 39 señala que Los Registradores de la propiedad, cuando tuvieran conocimientode la existencia de bienes o derechos pertenecientes a las Administraciones públicas que noestuvieran inscritos debidamente, lo comunicarán a los órganos a los que corresponda su admi-nistración, para que por éstos se inste lo que proceda.

4) Título inscribibleLa inscripción se practicará de conformidad con lo previsto en la legislación hipotecaria,

con las siguientes reglas (artículos 37):

a) Las operaciones de agrupación, división, agregación y segregación de fincas y demásprevistas en el artículo 206 de la LH se practicarán mediante traslado de la disposición admi-nistrativa en cuya virtud se verifiquen, o mediante la certificación prevista en dicho artículo,siempre que no afecten a terceros.

b) La certificación del artículo 206 de la LH será título válido para reanudar el tracto suce-sivo interrumpido, siempre que los titulares de las inscripciones contradictorias o sus causaha-bientes no hayan formulado oposición dentro de los treinta días siguientes a aquel en que laAdministración les hubiese dado traslado de la certificación que se propone inscribir mediantenotificación personal o mediante publicación de edictos, si aquella no es posible.

Page 15: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

I. SEMINARIOS DE CATALUÑA 15

Asimismo, la certificación es título si los interesados no son conocidos y las inscripcionescontradictorias tienen más de 30 años de antigüedad y no hayan sufrido alteración durante eseplazo y se publiquen edictos.

Los edictos deben publicarse por plazo de treinta días, comunicando la intención de inscri-bir, en el tablón de anuncios del Ayuntamiento y en BOE, o en el de la Comunidad autónoma oen el de la provincia, según cual sea la Administración actuante.

La certificación debe contener el título de adquisición y el tiempo que la Administraciónlleva en la posesión pacífica.

Las inscripciones practicadas de esta forma están afectas a la limitación del artículo 207 dela LH.

c) La certificación administrativa será título suficiente para proceder a la cancelación o rec-tificación de las inscripciones a favor de la Administración pública en los siguientes supuestos:

i. Cuando se acredite, en procedimiento en cuya tramitación será preceptivo informetécnico, la inexistencia actual o la imposibilidad de localización de la finca.

ii. Cuando se reconozca el mejor derecho o preferencia de un tercero en caso de do-ble inmatriculación, o la titularidad, mejor derecho o preferencia del título de un tercerosobre una finca que aparezca inscrita a favor de la Administración, previo informe, enambos casos, de la Abogacía del Estado o del órgano asesor correspondiente de la Ad-ministración actuante.

d) La orden estimatoria de una reclamación previa a la vía judicial civil interpuesta por elinteresado para que se reconozca su titularidad sobre una o varias fincas será título bastante,una vez que haya sido notificada a aquél, para que se proceda a la rectificación de la inscrip-ción registral contradictoria existente a favor de la Administración pública.

e) Los negocios jurídicos de adquisición o enajenación de bienes inmuebles y derechosreales se formalizarán en escritura pública, al igual que los arrendamientos y los demás nego-cios jurídicos de explotación de inmuebles, cuando sean susceptibles de inscripción en el Re-gistro de la Propiedad. En el otorgamiento de escrituras compete la representación de la Admi-nistración General del Estado al Director General del Patrimonio del Estado o funcionario enquien delegue.

f) Las cesiones gratuitas se formalizarán en documento administrativo, que será título sufi-ciente para su inscripción en el Registro si el cesionario es otra Administración pública, orga-nismo o entidad vinculada o dependiente.

5. Requisitos especiales de control que deben tenerse en cuenta en la calificación en razón dela clase de operación o de la intervención de determinados órganos o autoridades

a) En los expedientes que se instruyan para la inscripción de bienes o derechos de titulari-dad de la Administración general del Estado o sus organismos autónomos deberá emitir infor-ma la Abogacía del Estado. Si los bienes o derechos corresponden a otras entidades públicasdependientes de la Administración General del Estado, deberá emitir informe el órgano al quecorresponda su asesoramiento jurídico (artículo 36,3).

b) Los notarios que intervengan en cualquier acto o contrato no otorgado por el Ministro deHacienda, el Director general de Patrimonio del Estado o los Delegados de Economía y Ha-cienda sobre bienes o derechos cuya titularidad corresponda a la Administración General delEstado o a los organismos públicos dependientes de ella o vinculados a la misma, remitirán adicho centro directivo una copia simple de la correspondiente escritura, y dejarán manifesta-ción en la escritura matriz de haberse procedido a tal comunicación. El registrador de la pro-piedad no inscribirá ninguna escritura en la que falte esta manifestación del notario. Cuando la

Page 16: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

16 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

práctica de los asientos registrales pueda efectuarse en virtud de documento administrativo, losregistros de la propiedad estarán obligados a cursar igual comunicación, con remisión de copiadel documento presentado e indicación de la fecha del asiento de presentación, cuando aquélno haya sido otorgado por los órganos expresados en el apartado anterior (artículo 63 párrafos1 y 2).

c) La resolución por la que se apruebe el deslinde se dictará previo informe de la Abogacíadel Estado o del órgano al que corresponda el asesoramiento jurídico de las entidades públicasvinculadas a la Administración General del Estado, y deberá notificarse a los afectados por elprocedimiento de deslinde y publicarse en la forma prevista en el apartado anterior.

d) Cuando se inscriban en el Registro de la Propiedad excesos de cabida de fincas colin-dantes con otras pertenecientes a una Administración pública, el Registrador, sin perjuicio dehacer constar en la inscripción la limitación de efectos a que se refiere el artículo 207 de la LH,deberá ponerlo en conocimiento de los órganos a los que corresponda la administración deéstas, con expresión del nombre, apellidos y domicilio si, si constare, de la persona o personasa cuyo favor se practicó la inscripción y la descripción de la finca. Igual comunicación deberácursarse en los supuestos de inmatriculación de fincas que sean colindantes con otras pertene-cientes a una Administración pública. En el caso de que estos asientos se refieran a inmueblescolindantes con otros pertenecientes a la Administración General del Estado, la comunicaciónse hará al Delegado de Economía y Hacienda.

e) Por lo que respecta a la competencia de los diversos órganos de la Administración, com-pete al Ministerio de Hacienda la enajenación de los bienes inmuebles de la AdministraciónGeneral del Estado (artículo 135). La incoación y tramitación del expediente corresponderá a laDirección General de Patrimonio. En relación a los inmuebles y derechos reales pertenecientesa los organismos públicos serán competentes para acordar su enajenación sus presidentes odirectores o, si así está previsto en sus normas de creación o en sus estatutos, los órganos cole-giados de dirección. En todo caso, si el valor del bien o derecho, según tasación, excede de 20millones de euros, la enajenación debe ser autorizada por el Consejo de Ministros, a propuestadel Ministerio de Hacienda.

f) Con arreglo al artículo 83,2 relativo a los actos de afectación, desafectación, mutacióndemanial, etc., «Tratándose de bienes del Patrimonio del Estado, el registrador no practicará lainscripción, cuando no sea firmante del acta un representante de la Dirección General del Pa-trimonio del Estado, si no se acredita que se ha efectuado la preceptiva comunicación del acto aeste Centro Directivo para su constancia en el Inventario General».

3. Ley de arrendamientos rústicos

La disposición transitoria primera de la Ley de Arrendamientos Rústicos de 26 de noviem-bre de 2003 señala que: «Los contratos de arrendamiento y aparcería vigentes a la entrada envigor de esta Ley, se regirán por la normativa aplicable al tiempo de su celebración».

Como señala la Exposición de Motivos de esta Ley, la orientación fundamental de la mismaes lograr una flexibilización del régimen de los arrendamientos rústicos, siguiendo la sendaabierta por la Ley 19/1995, de 4 de julio, de modernización de las explotaciones agrarias. EstaLey suprimió las prórrogas legales, estableciendo un nuevo plazo de duración mínima de cincoaños, frente a los 21 a los que daba lugar la regulación anterior (sic). La nueva Ley incluso acortael plazo, fijándolo en tres años, estableciéndose un sistema de prórrogas tácitas por tres años.

Establece el artículo 12 de la nueva Ley que: «1. Los arrendamientos tendrán una dura-ción mínima de tres años. Será nula y se tendrá por no puesta toda cláusula del contrato por

Page 17: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

I. SEMINARIOS DE CATALUÑA 17

las que las partes estipulen una duración menor. 2. Salvo estipulación de las partes, estable-ciendo una duración mayor, el arrendamiento de fincas y de explotaciones se entenderáconcertado por un plazo de tres años, por lo que, cumplido el tiempo, a no ser que las parteshayan dispuesto otra cosa, al celebrar el contrato o en otro momento posterior, el arrenda-tario de fincas pondrá a disposición del arrendador la posesión de las fincas arrendadas. 3.El arrendador, para recuperar la posesión de las fincas al término del plazo contractual,deberá notificárselo fehacientemente al arrendatario con un año de antelación. De los con-trario, si el arrendatario no pone la posesión de las fincas arrendadas a disposición delarrendador al término del plazo, el contrato se entenderá prorrogado por un periodo de tresaños. Tales prórrogas se sucederán indefinidamente en tanto no se produzca la denuncia delcontrato».

Con la nueva regulación pierden sentido los derechos de adquisición, el tanteo y el retracto,pues en aras de la libre circulación de la tierra se estima más conveniente eliminar estas limita-ciones de la propiedad.

En el proyecto presentado en el Parlamento se suprimían los derechos de adquisición pre-ferente incluso para los contratos celebrados con anterioridad a la nueva Ley. No obstante, ainiciativa de diversos grupos parlamentarios, se redactó finalmente con el texto arriba indi-cado.

Veamos cual era la situación legislativa anterior que, no lo olvidemos, ampara contratos dearrendamiento todavía en vigor:

a) La Ley de 4 de julio de 1995 en su artículo 28 señaló que. «Los contratos de arrenda-mientos rústicos a los que se refiere la Ley 83/1980, de 31 de diciembre, que se celebren apartir de la entrada en vigor de la presente Ley tendrán una duración mínima de cinco años.El arrendador podrá recuperar la finca al término del plazo contractual, sin sujeción a ningúnrequisito o compromiso, salvo el de notificarlo fehacientemente al arrendatario, al menos, conun año de antelación. Si el arrendador no ha recobrado la finca, conforme a lo establecido enel apartado anterior, se entenderá el contrato tácitamente prorrogado por tres años y asísucesivamente, pudiendo ejercitar al término de cada prórroga, el derecho de recuperación,previa la notificación establecida».

b) La Ley de 31 de diciembre de 1980 señalaba en el artículo 25 que «Los arrendamientostendrán una duración mínima de seis años. 2. Terminado el plazo contractual, el arrendatariotendrá derecho a una primera prorroga de seis años y a prórrogas sucesivas de tres años cadauna, entendiéndose que utiliza este derecho si al terminar el plazo inicial o el de cada prórro-ga no renuncia a seguir en el arrendamiento, salvo lo dispuesto en el artículo siguiente. Noobstante el arrendatario podrá rescindirlo al término de cada año agrícola, dando al arrenda-dor un preaviso de seis meses. 3. En todo caso, el tiempo total de prórrogas legales no excede-rá de quince años, transcurridos los cuales se extinguirá el contrato y el arrendador podráarrendar nuevamente la finca a quien tuviere por conveniente en los términos señalados por elartículo 14».

Por su parte, el artículo 28,1 establecía que «En los contratos de larga duración ésta será almenos de dieciocho años y el arrendador, al terminar el plazo pactado, podrá recuperar lafinca sin sujeción a ningún requisito o compromiso salvo el de notificarlo fehacientemente alarrendatario al menos con un año de antelación». El párrafo 3.º señalaba que «Si al términodel contrato no se recaba la finca por el arrendador, se entenderá el contrato tácitamenteprorrogado por tres años y así sucesivamente, pudiendo ejercitar, al término de cada prórro-ga, el derecho de recuperación previa la notificación establecida». En estos contratos no sereconocía la prórroga forzosa aunque sí la tácita.

Page 18: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

18 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

En los contratos sujetos a la Ley de 1980, el arrendatario goza de derechos de adquisiciónpreferente por tres vías distintas:

a) Los de adquisición preferente del artículo 86, el cual señala que «en toda enajenacióninter vivos de fincas rústicas arrendadas, de su nuda propiedad, de porción determinada o deuna participación indivisa de las mismas, el arrendatario tendrá derecho de tanteo y retracto ode adquisición preferente.

El tanteo y el retracto se establecieron para la compraventa, mientras que se regulaba un de-recho de adquisición preferente para contratos distintos. Así, el tanteo podía ejercitarse en elplazo de sesenta días desde la notificación fehaciente del propósito y condiciones de la enaje-nación; el retracto, en defecto de notificación, en el plazo de sesenta días hábiles a partir de lafecha en que por cualquier medio se haya tenido conocimiento de la transmisión y el derechode adquisición preferente, por el justo precio determinado en vía civil conforme a las normasde la expropiación forzosa, en los casos de donación, aportación a sociedad, permuta, adjudica-ción en pago o cualesquiera otros contratos distintos de la compraventa.

b) Asimismo, el artículo 98 regulaba para los arrendamientos anteriores al Código Civily sólo para aquel arrendatario que trajera causa de quien lo fuera a la publicación del mis-mo, el derecho de adquirir la propiedad pagando al arrendador en metálico el precio de-terminado en vía civil con arreglo a las normas reguladoras de la expropiación forzosa. Noobstante, este apartado fue expresamente derogado por la Ley 1/1992, de 10 de febrero, dearrendamientos rústicos históricos, que limitó el derecho de adquisición regulado en esteprecepto hasta el 31 de diciembre de 1997, pagando al arrendador como precio de la fincala cantidad resultante de la media aritmética entre la valoración catastral y el valor enventa actual de fincas análogas por su clase y situación en el mismo término municipal oen la comarca. Dicha cantidad será fijada por las Juntas Arbitrales de arrendamientos rús-ticos.

c) El artículo 27,2 señalaba que «El incumplimiento de las condiciones establecidas en elartículo 26 para oponerse a la prórroga dará derecho al arrendatario a la reanudación delarrendamiento sin computar el tiempo que hubiese durado la interrupción.... En todo caso elarrendatario conservará, si la finca hubiese sido enajenada, los derechos de tanteo, retracto yadquisición preferente regulado en los artículos 86 y siguientes de la presente Ley».

Para garantizar el ejercicio de los derechos de adquisición preferente, el artículo 91 de laLAR de 1980 estableció que «En toda escritura de enajenación de fincas rústicas el transmi-tente deberá declarar, bajo pena de falsedad, si la que es objeto de la misma se halla o noarrendada y, en este último supuesto, si ha hecho uso en los seis años anteriores a la transmi-sión del derecho que reconoce al arrendador el artículo 26,1 de la presente Ley. Sin esta de-claración no podrá inscribirse la transmisión en el Registro de la Propiedad. Caso afirmativo,el fedatario no la autorizará sin que se le acredite de forma fehaciente la práctica de la notifi-cación a la que se refieren los artículos anteriores».

En definitiva, actualmente nos podemos encontrar ante tres grupos de contratos según elmomento de su celebración:

a) Anteriores a la entrada en vigor de la Ley de 1995 (la ley entró en vigor el día 25 de juliosiguiente).

b) Anteriores a la Ley de 2003 y posteriores a la Ley de 1995.c) Posteriores a la entrada en vigor de la Ley 2003 ( con arreglo a la disposición final terce-

ra ha entrado en vigor a los seis meses de su publicación en el BOE, lo cual se produjo el 27 denoviembre último y, en consecuencia, la entrada en vigor se ha producido el 27 de mayo).

Page 19: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

I. SEMINARIOS DE CATALUÑA 19

Las características propias de cada grupo serían las siguientes:a) Contratos anteriores al 25 de julio de 1995: No está limitada su duración, sino solamente

la de las prórrogas (quince años). El arrendatario dispone de los derechos de adquisición prefe-rente, el derecho a la prórroga forzosa y, conectado con ésta, el derecho de reanudar el arren-damiento si el arrendador se hubiese opuesto a una prórroga con base en el cultivo directo,cuando éste no se hubiese prolongado a seis o más años.

b) Contratos posteriores al de julio de 1995: La duración mínima es de cinco años, y cabenprórrogas tácitas, pero no forzosas. El arrendatario dispone de los derechos de adquisiciónpreferente, pero no el de prórroga forzosa y, en consecuencia, no dispone del derecho a reanu-dar el arrendamiento del antiguo artículo 27.

c) Contratos posteriores al 27 de mayo de 2004: La duración mínima es de tres años, sinque quepan prórrogas forzosas aunque sí tácitas. El arrendatario no dispone ni de los derechosde adquisición preferente ni del derecho a reanudar el contrato.

Protección registral de estos derechosLa Disposición Transitoria 1.ª se refiere exclusivamente al contrato de arrendamiento no al

contrato de compraventa ni a la enajenación de una finca rústica.Ahora bien, distinta cuestión es la norma registral sobre protección registral de los derechos

del arrendatario en los supuestos de venta o enajenación de la finca arrendada, es decir la mate-ria contenida en el antiguo artículo 91 de la Ley del 80.

La cuestión gira en torno a la vigencia de este artículo:a) Si consideramos que esta norma está derogada y no está vigente ni siquiera con efectos

transitorios ( la Disposición Derogatoria única deroga la Ley de 1980 sin excepción) y ademástenemos en cuenta que la Disposición Transitoria no se refiere a la enajenación, sería defendibleque no pueda presumirse la imposición de una carga al comprador para obtener la inscripción, yen consecuencia tendríamos que concluir que al desaparecer la protección registral del artículo91, únicamente se mantienen las normas de protección de la Ley Hipotecaria para todo derecho y,concretamente, la posibilidad de obtener la inscripción del arrendamiento. Por otra parte el arren-datario sigue protegido en la nueva Ley, pues el comprador nunca será tercero protegido por elartículo 34 de la LH al existir la subrogación legal (artículo 22 de la nueva Ley).

La consecuencia de esta postura sería que el Registrador no tendría que calificar la situa-ción arrendaticia de la finca.

b) No obstante, si consideramos que el artículo 91 sigue vigente, en cuanto norma de pro-tección del arrendatario y por ello, como norma reguladora de los contratos de arrendamientoanteriores a la entrada en vigor de la Ley, el Registrador debería calificar la cuestión arrendati-cia, debiendo exigir la manifestación arrendaticia para los contratos celebrados antes de 27 demayo de 2004, y, además, para los celebrados con anterioridad al 21 de julio de 1995, la decla-ración de que el transmitente no ha enervado la prórroga forzosa por razón del cultivo directoen los seis años anteriores, pues éstos antiguos arrendatarios todavía gozarían de los derechosde adquisición preferente.

El problema es que estas manifestaciones habría que exigirlas por los siglos de los siglospues, como ha quedado señalado los contratos celebrados al amparo de la Ley de 1980 tienenlimitadas las prórrogas, pero no la duración inicial y, en los contratos posteriores al 25 de juliode 1995, así como en los anteriores que sean de larga duración, las prórrogas (tácitas) no tienenlímite.

Pese a la radicalidad de esta postura, si tenemos en cuenta la enmienda parlamentaria e in-cluso la redacción literal de la Disposición Transitoria, que no se limita a reconocer los dere-

Page 20: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

20 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

chos de adquisición preferente, sino que señala que los contratos de arrendamiento (en toda suintegridad) se regirán por «la normativa anterior», parece prudente, en tanto no se produzcaningún cambio en esta materia (sentencias, resoluciones, etc.) seguir exigiendo las indicadasmanifestaciones.

Page 21: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

II

RESOLUCIONES DE LA DGRN ENMATERIA CIVIL E HIPOTECARIA

Pedro Ávila Navarro

Page 22: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII
Page 23: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

II.1. RESOLUCIÓN DE LA DGRN DE 4 DE MAYO DE 2004(BOE DE 3 DE JUNIO DE 2004)

Extranjeros: El régimen matrimonial del causante puede manifestarse por todos losinteresados en la herencia

Herencia: El régimen matrimonial del causante puede manifestarse por todos los inte-resados en la herencia

Se reitera la doctrina de la R. 27.11.2003, ahora sobre la herencia de un chino en la que losúnicos herederos declarados, la viuda y seis hijos, se adjudican una participación indivisa definca inscrita a nombre del causante –con arreglo a la legislación de su país–, y que, según seexpresa ahora, pertenecía al causante con carácter privativo; la Registradora pide que se aclarecuál era el régimen matrimonial (quizá sobre todo porque hay otra participación inscrita anombre de la viuda). Pero dice la Dirección que, –concurriendo al otorgamiento de la escrituracalificada todos los herederos del causante (la viuda y todos sus hijos) y siendo mayores deedad y plenamente capaces, no es imaginable que pueda existir alguna circunstancia que impi-da que, entre ellos, engloben todos los intereses existentes para la manifestación, adjudicacióny adición de herencia (cfr. la R. 27.11.2003). Y respecto de la participación indivisa inscrita anombre de la viuda que no es objeto del negocio jurídico contenido en la escritura ahora califi-cada, se trata de un problema que quedará diferido para el momento de la enajenación posteriorde tal participación–.

R. 04.05.2004 (Notario José-Manuel García Collantes contra Registro de la Propiedad deMadrid-4) (BOE 03.06.2004).

Page 24: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII
Page 25: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

III

LEGISLACIÓNEN MATERIA MERCANTIL

Jesús González García

Page 26: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII
Page 27: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

III.1. REAL DECRETO 296/2004, DE 20 DE FEBRERO, POR EL QUE SEAPRUEBA EL RÉGIMEN SIMPLIFICADO DE LA CONTABILIDAD(BOE DE 27 DE FEBRERO DE 2004)

El artículo 141 y la disposición adicionalduodécima de la Ley 2/1995, de 23 de marzo,de Sociedades de Responsabilidad Limitada,introducidos por la Ley 7/2003, de 1 de abril,de la sociedad limitada Nueva Empresa,prevé la aprobación reglamentaria para estasformas jurídico-societarias de un modelocontable presidido por el principio de simpli-ficación.La Ley 62/2003, de 30 de diciembre, demedidas fiscales, administrativas y del ordensocial, incorpora una nueva disposición adi-cional decimocuarta en la Ley 2/1995, de 23de marzo, ampliando el ámbito de aplicacióndel régimen simplificado a todas los sujetoscontables, cualquiera que sea su forma jurídi-ca, que debiendo llevar contabilidad ajustadaal Código de Comercio, o a las normas porlas que se rijan, cumplan con determinadoslímites. Y ello, en tanto la simplificación delas obligaciones contables se considera quedebe responder a la dimensión de los sujetoscontables que elaboran este tipo de informa-ción y no a otros condicionantes.Por lo tanto, también es aplicable a las enti-dades sin ánimo de lucro y, en particular, alas fundaciones, si bien exclusivamente, sinperjuicio de lo previsto en la disposición finalprimera, respecto a la llevanza de la contabi-lidad, es decir, al libro diario simplificado.En este sentido, en virtud de la disposiciónfinal primera del texto refundido de la Ley deSociedades Anónimas, aprobado por el RealDecreto Legislativo 1564/1989, de 22 dediciembre, y en aras de incorporar el princi-pio de simplificación contable al amparo de

la Cuarta Directiva 78/660/CEE del Consejo,de 25 de julio de 1978, el régimen simplifica-do se configura como la posibilidad de optarpor el modelo de libro diario que se incorporaen el anexo I, y por los modelos de cuentasanuales simplificadas que se incorporan en elanexo II conjuntamente con los criterios deregistro simplificados para ciertas operacio-nes. Para ejercitar esta última opción, mode-los de cuentas anuales simplificados y crite-rios de registro simplificados, se requiereadicionalmente que el sujeto contable cumplacon determinados requisitos respecto a laactividad que realiza.Con este proyecto se acomete el compromisode reforzar el espíritu innovador y emprende-dor que permita a nuestras pequeñas empresasafrontar los retos que plantea el mercado úni-co, estableciendo un marco normativo capazde estimular la actividad empresarial y mejorarla posición competitiva de las pequeñas ymedianas empresas en el mercado, dandocumplimiento a la Carta Europea de las Pe-queñas Empresas y a los objetivos del Progra-ma Plurianual 2001-2005 de la Unión Euro-pea. El régimen simplificado de la contabili-dad se aprueba para alcanzar estos objetivos, yen cualquier caso en sintonía con la flexibili-dad que a favor de determinadas sociedades enrazón de su escasa importancia económica ysocial (individualmente consideradas) contem-pla la Cuarta Directiva 78/660/CEE del Con-sejo, relativa a las cuentas anuales de determi-nadas formas de sociedad.La regulación que ahora se aborda está ensintonía con los pronunciamientos que en el

Page 28: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

28 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

ámbito internacional han realizado determi-nados organismos con el fin de simplificar lasobligaciones contables de las pequeñas em-presas; en particular, con los pronuncia-mientos del ISAR (grupo de trabajo intergu-bernamental de expertos en normas interna-cionales de contabilidad y presentación deinformes). En un futuro habrá que considerarigualmente los trabajos en este ámbito delIASB (Internacional Accounting StandardsBoard), en tanto conjunto de normas o marconormativo, que las instituciones comunitariashan considerado las más adecuadas para elproceso de homogeneización europea de lainformación financiera emitida por determi-nados sujetos contables.La imagen fiel de las cuentas anuales de laempresa es el corolario de la aplicación sis-temática y regular de los principios contablescontenidos en el artículo 38 del Código deComercio, y en la primera parte del PlanGeneral de Contabilidad, aprobado por elReal Decreto 1643/1990, de 20 de diciembre,que, a su vez, son desarrollados en la quintaparte, «Normas de valoración» del indicadotexto. Para alcanzar este fin primordial, elplan en su segunda y tercera parte disponecon carácter facultativo un cuadro de cuentas,así como las principales definiciones y rela-ciones contables.El Plan General de Contabilidad va dirigido auna amplia y variada gama de sujetos quedesarrollan actividades en el sistema econó-mico, razón por la cual una de sus caracterís-ticas es la flexibilidad. No obstante, para laspequeñas empresas como pueden ser aquellasde carácter emergente, la aplicación de lasnormas contables resulta a veces complicaday difícil de interpretar,por lo que sería conveniente delimitar unmodelo de llevanza de la contabilidad quefacilitase el cumplimiento de sus obligacio-nes.Dicho plan, junto con sus adaptaciones secto-riales y las resoluciones que ha venido apro-bando hasta la fecha el Instituto de Contabili-dad y Auditoría de Cuentas, constituyen eldesarrollo en materia contable de la normati-

va mercantil; en particular, de la sección 2.ªdel título III del Código de Comercio, y deltexto refundido de la Ley de SociedadesAnónimas, aprobado por el Real DecretoLegislativo 1564/1989, de 22 de diciembre,que en los artículos 171 y siguientes delimitalos principios y normas de elaboración de lascuentas anuales.La cuestión que se suscita en estos momen-tos, como anteriormente se ha señalado, esdeterminar si es posible establecer un modelode llevanza de la contabilidad (modelo delibro diario) que permita cumplimentar confacilidad las distintas partidas integrantes delas cuentas anuales. Este es el objetivo que sepretende alcanzar con el modelo propuesto enel que las partidas descritas deberán adaptarseconvenientemente por los sujetos contablesque opten por este modelo de llevanza, tantopor las fundaciones, como por el resto, cuyanormativa de desarrollo específica así loexija.Sobre la base de todo lo expuesto, este realdecreto delimita las pautas de registro en elmencionado documento, de forma que porsuma de sus columnas se obtengan las princi-pales masas patrimoniales, y el resultado dela actividad.Se incluye en este real decreto una disposi-ción adicional cuarta que regula la composi-ción de los órganos colegiados del Institutode Contabilidad y Auditoría de Cuentas atenor de lo dispuesto en el apartado 4 de ladisposición adicional segunda de la Ley19/1988, de 12 de julio, de auditoría decuentas, modificada por el artículo 104 de laLey 63/2003, de 30 de diciembre, de medidasfiscales, administrativas y del orden social, yque permite poner en funcionamiento dichosórganos.Esta disposición, de acuerdo con lo dispuestoen la citada disposición adicional segunda dela Ley 19/1988, de 12 de julio, se dicta apropuesta conjunta de los Ministros de Eco-nomía y de Administraciones Públicas.En su virtud, a propuesta del VicepresidentePrimero del Gobierno y Ministro de Econo-mía y de la Ministra de Administraciones

Page 29: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

III. LEGISLACIÓN EN MATERIA MERCANTIL 29

Públicas, de acuerdo con el Consejo de Esta-do y previa deliberación del Consejo de Mi-nistros en su reunión del día 20 de febrero de2004,

DISPONGO:

Artículo 1. Régimen simplificado de la con-tabilidad.1. El régimen simplificado de la contabilidadque se articula en este real decreto permite alos sujetos contables que cumplan los requi-sitos del artículo 2 optar por la utilización:a) Del modelo de libro diario descrito en elartículo 3, y b) De los modelos de cuentasanuales a que se refiere el artículo 4 y de loscriterios de registro simplificados incluidosen el artículo 5, siempre y cuando cumplanadicionalmente con los siguientes requisitos:1.º Que el capital no esté constituido porvarias clases de acciones o participaciones.2.º Que la entidad no sea socio colectivo deotra.3.º Que no pertenezca a un grupo de empre-sas vinculadas en los términos descritos en lanorma 11.ª «Operaciones intersocietarias»,incluida en la cuarta parte del Plan Generalde Contabilidad, salvo que la suma del activo,del importe neto de la cifra de negocios y delnúmero medio de trabajadores del conjuntode las entidades vinculadas no superen loslímites contemplados en el apartado 1 delartículo siguiente.4.º Que no conceda créditos no comercialesni sea una entidad que deba suministrar in-formación periódica a alguno de los centrosdirectivos, entes o instituciones con compe-tencias en materia de ordenación y supervi-sión del sistema financiero.5.º Que no realice las operaciones reguladasen el párrafo g) de la norma de valoración 5.ª«Normas particulares sobre el inmovilizadoinmaterial», incluida en la quinta parte delPlan General de Contabilidad.6.º Que no realice operaciones de arrenda-miento financiero que tengan por objetoterrenos, solares u otros activos no amortiza-bles.

2. En cualquier caso, deberá aplicarse el PlanGeneral de Contabilidad, aprobado por elReal Decreto 1643/1990, de 20 de diciembre,y las restantes disposiciones de desarrollo enmateria contable del ordenamiento jurídicomercantil, sin perjuicio de lo previsto en losartículos 4 y 5 de este real decreto.

Artículo 2. Ámbito subjetivo de aplicación.1. El régimen simplificado de la contabilidadpodrá ser aplicado por todos los sujetos con-tables, cualquiera que sea su forma jurídica,individual o societaria, que debiendo llevarcontabilidad ajustada al Código de Comercio,o a las normas por las que se rigen, durantedos ejercicios consecutivos reúnan, a la fechade cierre de cada uno de ellos, al menos dosde las siguientes circunstancias:a) Que el total de las partidas del activo nosupere un millón de euros. A estos exclusivosefectos, el total activo deberá incrementarseen el importe de los compromisos financierospendientes derivados de los contratos descri-tos en el artículo 5.b) Que el importe neto de su cifra anual denegocios sea inferior a dos millones de euros.c) Que el número medio de trabajadoresempleados durante el ejercicio no sea supe-rior a 10.2. Los sujetos contables no perderán la fa-cultad de aplicar este régimen si no dejan dereunir, durante dos ejercicios consecutivos, ala fecha de cierre de cada uno de ellos, dos delas circunstancias a que se refiere el apartadoanterior.3. En el ejercicio social de su constitución, enel inicio de sus actividades, los sujetos conta-bles podrán aplicar este régimen si reúnen, alcierre de dicho ejercicio, al menos dos de lastres circunstancias expresadas en el apartado1. En este sentido, la llevanza y registro enlos términos indicados en los artículos 3 y 5,respectivamente, debe condicionarse al previ-sible cumplimiento de los citados requisitos.

Artículo 3. Libro diario simplificado.1. El libro diario de los sujetos incluidos en elámbito de aplicación de este real decreto

Page 30: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

30 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

podrá ajustarse al modelo del anexo I, en elque por la suma de sus columnas se obtienenlas principales masas patrimoniales y pordiferencia entre los ingresos y los gastos elresultado del ejercicio.2. Los principales motivos de anotación en ellibro diario se corresponden con los incluidosen la tercera parte del Plan General de Conta-bilidad. Adicionalmente, en el modelo pro-puesto figuran las partidas que, atendiendo ala naturaleza de las operaciones realizadaspor los sujetos contables de pequeña dimen-sión económica a los que va dirigido, seconsidera que pueden aparecer con caráctergeneral en sus cuentas anuales.3. Deberán abrirse tantas columnas comoresulten necesarias para proporcionar eloportuno y adecuado detalle de las partidasincluidas en las cuentas anuales.

Artículo 4. Cuentas anuales simplificadas.1. Las cuentas anuales simplificadas com-prenden el balance, la cuenta de pérdidas yganancias y la memoria. Estos documentosforman una unidad y deben ser redactadoscon claridad y mostrar la imagen fiel delpatrimonio, de la situación financiera y de losresultados del sujeto contable.2. Las cuentas anuales de los sujetos conta-bles incluidos en el ámbito de aplicación delrégimen simplificado de la contabilidad debe-rán adaptarse a los modelos simplificadosincluidos en el anexo II.3. Deberá indicarse cualquier otra informa-ción no incluida en el modelo de memoriasimplificada que sea necesaria para facilitarla comprensión de las cuentas anuales objetode presentación.

Artículo 5. Normas de valoración simplifica-das.Los sujetos que opten por los modelos decuentas anuales y criterios de registro simpli-ficados deberán aplicar, respecto a las opera-ciones descritas a continuación, las siguientesnormas de valoración:1.ª Contratos de arrendamiento financiero yotros:

los arrendatarios de los contratos de arrenda-miento financiero u otros contratos que desdeel punto de vista económico reúnan caracte-rísticas similares contabilizarán las cuotasdevengadas en el ejercicio, como gasto en lacuenta de pérdidas y ganancias. En su caso,en el momento de ejecutar la opción de com-pra, se registrará el bien en el activo conarreglo al principio del precio de adquisición.En la memoria de las cuentas anuales deberáincluirse la información descrita en el anexoII.2.ª Impuesto sobre beneficios: el gasto porimpuesto sobre sociedades se contabilizará,en la cuenta de pérdidas y ganancias, por elimporte a pagar. A tal efecto, al cierre delejercicio, el gasto contabilizado por los im-portes a cuenta ya realizados deberá aumen-tarse o disminuirse en la cuantía que proceda,registrando la correspondiente deuda o cré-dito frente a la Hacienda pública.En la memoria de las cuentas anuales deberáincluirse la información descrita en el anexoII.Los empresarios individuales al no estarsujetos al Impuesto sobre Sociedades deberánsaldar al final de ejercicio los importes quetuvieran registrados por los pagos a cuentadel Impuesto sobre la Renta de las PersonasFísicas con cargo a la cuenta corriente con eltitular de la explotación.

Artículo 6. Cuentas que deben utilizarse.1. La cuenta 621. «Arrendamientos y cáno-nes», prevista en la segunda parte del PlanGeneral de Contabilidad, se desagrega en lassiguientes cuentas de cuatro cifras:6210. «Arrendamientos y cánones».6211. «Arrendamientos financieros y otros».El movimiento de la cuenta 6211 es el si-guiente:Se cargará: por el importe devengado por lascuotas del arrendamiento financiero y otrossimilares, con abono, normalmente, a cuentasdel subgrupo 57.Se abonará: con cargo a la cuenta 129.2. La cuenta 630. «Impuesto sobre benefi-cios», prevista en la segunda parte del Plan

Page 31: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

III. LEGISLACIÓN EN MATERIA MERCANTIL 31

General de Contabilidad, se desarrolla en lassiguientes cuentas de cuatro cifras:6300. «Impuesto sobre beneficios».6301. «Impuesto sobre beneficios (régimensimplificado)».El movimiento de la cuenta 6301 es el si-guiente:a) Se cargará:1.º Por los pagos a cuenta realizados, conabono, generalmente, a cuentas del subgrupo57.2.º Por la cuota a ingresar, resultante de lacorrespondiente liquidación tributaria, conabono a la cuenta 4752.b) Se abonará por los pagos a cuenta a devol-ver con cargo a la cuenta 4709.c) Se abonará o cargará con cargo o abono ala cuenta 129.

Disposición adicional primera. Aplicación delmodelo simplificado de llevanza de la conta-bilidad por las fundaciones y asociaciones.El modelo simplificado de llevanza de lacontabilidad descrito en el artículo 3 podráser aplicado por las fundaciones y asociacio-nes incluidas en el ámbito de aplicación,respectivamente, de la Ley 50/2002, de 26 dediciembre, de Fundaciones, y de la Ley Or-gánica 1/2002, de 22 de marzo, reguladoradel Derecho de Asociación, cuando al cierredel ejercicio cumplan al menos dos de lossiguiente límites:a) Que el total de las partidas del activo nosupere 150.000 euros. A estos efectos, seentenderá por total activo el total que figuraen el modelo de balance.b) Que el importe del volumen anual deingresos por la actividad propia más, en sucaso, el de la cifra de negocios de su activi-dad mercantil sea inferior a 150.000 euros.c) Que el número medio de trabajadoresempleados durante el ejercicio no sea supe-rior a cinco.Estas circunstancias se aplicarán teniendo encuenta los criterios incluidos en el artículo 2,apartados 2 y 3, de este real decreto.

Disposición adicional segunda. Ajustes deri-vados de contratos de arrendamiento finan-ciero.Cuando al inicio del primer ejercicio en queel sujeto contable deje de aplicar los modelosde cuentas anuales y los criterios de registrosimplificados exista algún contrato de arren-damiento que cumpla las condiciones esta-blecidas en el artículo 5, el arrendatario debe-rá reflejar los activos y pasivos existentes aesa fecha como si hubiese aplicado el criterioincluido en la norma de valoración quinta. f)del Plan General de Contabilidad, desde elinicio de la operación.En este caso, la diferencia de valoración, quesurja para el arrendatario, se inscribirá encuentas de reservas dentro de los fondospropios, una vez deducido el impuesto sobrebeneficios diferido que deberá mostrarse enla correspondiente partida del pasivo.Este mismo criterio será aplicable para elajuste que resulte de contabilizar el efectoimpositivo con arreglo al criterio incluido enla norma de valoración 16.a «Impuesto sobreSociedades», del Plan General de Contabili-dad.

Disposición adicional tercera. Cumplimientode las obligaciones formales tributarias.1. La llevanza del libro diario simplificadodescrito en el artículo 3, de acuerdo con loestablecido en los artículos 28 y 29 del Códi-go de Comercio, por los sujetos incluidos enel ámbito de aplicación de este real decreto,permitirá atender el cumplimiento de losrequisitos de información en materia contableexigidos por la normativa tributaria, siemprey cuando de su contenido pueda obtenersecon claridad la información exigida por dichanormativa y en los términos que ésta la re-quiere.No obstante, los sujetos pasivos del Impuestosobre el Valor Añadido deberán cumplimen-tar, en su caso, los cuadros 1 (bienes de in-versión) y 2 (operaciones intracomunitarias)anexos al citado libro diario. Aquellos quetributen en los regímenes especiales de esteimpuesto deberán cumplimentar las obliga-

Page 32: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

32 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

ciones formales específicas requeridas en elReglamento del Impuesto sobre el ValorAñadido, aprobado por el Real Decreto1624/1992, de 29 de diciembre.En el ámbito de los impuestos especiales, lossujetos pasivos deberán atender los requeri-mientos de información exigidos en el artí-culo 50.1 del Reglamento de Impuestos Es-peciales, aprobado por el Real Decreto1165/1995, de 7 de julio.2. El apartado anterior no será de aplicación alos sujetos pasivos del IVA incluidos en elrégimen especial de los bienes usados, obje-tos de arte, antigüedades y objetos de colec-ción.

Disposición adicional cuarta. Composición delos órganos colegiados del Instituto de Con-tabilidad y Auditoría de Cuentas.1. El Comité de Auditoría de Cuentas estarápresidido por el Presidente del Instituto deContabilidad y Auditoría de Cuentas y com-puesto, junto con él, por 13 vocales designa-dos por el Ministro de Economía, con lasiguiente distribución:a) A propuesta del Presidente del Tribunal deCuentas, un representante de dicho órgano.b) A propuesta del Ministro de Hacienda, unrepresentante de la Intervención General de laAdministración del Estado.c) A propuesta del Ministro de Justicia, unmiembro de la carrera judicial o fiscal oabogado del Estado o registrador mercantil.d) A propuesta del Gobernador del Banco deEspaña, un representante de dicha institución.e) A propuesta del Presidente de la ComisiónNacional del Mercado de Valores, un repre-sentante de dicho organismo y un analista deinversiones.f) A propuesta del Director General de Segu-ros y Fondos de Pensiones, un representantede dicha Dirección General.g) A propuesta de los presidentes de las cor-poraciones representativas de auditores,cuatro representantes de éstas.h) A propuesta del Presidente del Instituto deContabilidad y Auditoría de Cuentas, uncatedrático de universidad y un experto de

reconocido prestigio en materia contable y deauditoría de cuentas.Actuará como secretario del Comité de Au-ditoría de Cuentas, con voz y sin voto, elSecretario General del Instituto de Contabili-dad y Auditoría de Cuentas.El presidente podrá invitar a las reunionesdel Comité de Auditoría de Cuentas a ex-pertos en la materia, cuando así lo considereoportuno.2. El Consejo de Contabilidad estará presi-dido por el Presidente del Instituto de Con-tabilidad y Auditoría de Cuentas, que tendrávoto de calidad, y estará compuesto, juntocon él, por cuatro vocales designados por elMinistro de Economía con la siguiente dis-tribución:a) A propuesta del Gobernador del Banco deEspaña, un representante de dicha institución.b) A propuesta del Presidente de la ComisiónNacional del Mercado de Valores, un repre-sentante de ésta.c) A propuesta del Director General de Segu-ros y Fondos de Pensiones, un representantede dicha Dirección General.d) A propuesta del Ministro de Hacienda, unrepresentante de dicho departamento, queasistirá a las reuniones con voz y sin voto.

Actuará como secretario del Consejo deContabilidad, con voz y sin voto, el Subdi-rector General de Normalización y TécnicaContable del Instituto de Contabilidad yAuditoría de Cuentas.3. El Comité Consultivo de Contabilidadestará presidido por el Presidente del Institutode Contabilidad y Auditoría de Cuentas ycompuesto, junto con él, por un máximo deveinte vocales designados por el Ministro deEconomía, con la siguiente distribución:a) A propuesta del Ministro de Justicia, unrepresentante de dicho departamento.b) A propuesta del Ministro de Hacienda, unrepresentante de la Intervención General de laAdministración del Estado y un representantede la Dirección General de Tributos.c) A propuesta del Gobernador del Banco deEspaña, un representante de dicha institución.

Page 33: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

III. LEGISLACIÓN EN MATERIA MERCANTIL 33

d) A propuesta del Presidente de la ComisiónNacional del Mercado de Valores, un repre-sentante de dicha Comisión, un representantede los usuarios de información contable y unrepresentante de las asociaciones u organiza-ciones representativas de los emisores deinformación económica de las empresas.e) A propuesta del Presidente del InstitutoNacional de Estadística, un representante dedicho Instituto.f) A propuesta del Director General de Segu-ros y Fondos de Pensiones, un representantede dicha Dirección General.g) A propuesta del Presidente del ConsejoGeneral de Colegios de Economistas deEspaña, un representante de dicho Consejo.h) A propuesta del Presidente del ConsejoSuperior de Colegios Oficiales de TituladosMercantiles de España, un representante dedicho Consejo.i) A propuesta del Presidente del Instituto deCensores Jurados de Cuentas de España, unprofesional de la auditoría.j) A propuesta del Presidente del Instituto deContabilidad y Auditoría de Cuentas, unrepresentante de dicho Instituto, un repre-sentante de la universidad, un representantede las asociaciones emisoras de principios ycriterios contables y un máximo de cincopersonas de reconocido prestigio en materiacontable.Actuará como secretario del Comité Consul-tivo de Contabilidad un funcionario del Ins-tituto de Contabilidad y Auditoría de Cuen-tas, designado por su Presidente.4. Los órganos colegiados recogidos en estadisposición adicional se regirán por lo dis-puesto en el capítulo II del título II de laLey 30/1992, de 26 de noviembre, de Ré-gimen Jurídico de las AdministracionesPúblicas y del Procedimiento Administrati-vo Común.

Disposición transitoria primera. Saldos deri-vados de operaciones pendientes de venci-miento.Los saldos derivados de las operacionesreguladas en el artículo 5 pendientes de ven-

cimiento a la fecha de entrada en vigor deeste real decreto deberán contabilizarse deacuerdo con los criterios utilizados en ejerci-cios anteriores.En la memoria de las cuentas anuales, sedeberá informar acerca del tratamiento conta-ble de cada uno de los contratos de arrenda-miento financiero suscritos.

Disposición transitoria segunda. Cálculo delos límites de aplicación.En el primer ejercicio que se cierre con poste-rioridad a la fecha de entrada en vigor de estereal decreto, los sujetos contables que hubie-sen iniciado sus actividades o que se hubiesenconstituido en un ejercicio anterior, a losefectos de aplicar los límites incluidos en elapartado 1 del artículo 2, podrán considerar elúltimo ejercicio cerrado con anterioridad a laentrada en vigor de esta disposición.

Disposición final primera. Habilitación nor-mativa.El Ministro de Economía, a propuesta delInstituto de Contabilidad y Auditoría deCuentas y mediante orden ministerial, apro-bará los modelos de cuentas anuales simplifi-cados para las distintas adaptaciones secto-riales y normas específicas de determinadossujetos contables.

Disposición final segunda. Contratos dearrendamiento financiero previstos en elartículo 11.3 y 128 de la Ley 43/1995, de 27de diciembre, del Impuesto sobre Sociedades.La diferenciación en las cuotas entre la partecorrespondiente a la recuperación del costedel bien y la carga financiera, que debe reali-zar la entidad arrendadora de los contratos dearrendamiento financiero regulados en elartículo 128 de la Ley 43/1995, de 27 dediciembre, del Impuesto sobre Sociedades, envirtud de lo previsto en el apartado 3 delcitado precepto, habrá de efectuarse deacuerdo con un criterio financiero. Este mis-mo criterio deberá seguir, en su caso, la enti-dad cedente en las operaciones de cesión deuso de bienes con opción de compra o reno-

Page 34: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

34 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

vación descritas en el artículo 11.3 de lacitada ley.

Disposición final tercera. Entrada en vigor.El presente real decreto entrará en vigor eldía siguiente al de su publicación en el «Bo-letín Oficial del Estado».

Dado en Madrid, a 20 de febrero de 2004.

JUAN CARLOS R.

El Vicepresidente Segundo del Gobiernoy Ministro de la Presidencia,JAVIER ARENAS BOCANEGRA

Page 35: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

IV

AUTOS DEL TRIBUNALSUPERIORDE JUSTICIA DE CATALUÑA.JURISPRUDENCIA

Mercedes Tormo Santonja

Page 36: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII
Page 37: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

IV.1AUTO DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA DE CATALUÑA

N.º 4 DE 22 DE JUNIO DE 2004

En Derecho Catalán la adquisición por un menor de un bien no puedecalificarse como un acto de administración extraordinaria que exija laactuación conjunta de los dos titulares de la patria potestad

AUTO N.º 4

En Barcelona a veintidós de junio de dos milcuatro.Vistos por mí Guillermo Vidal Andreu, elexpediente de recurso gubernativo n.º 2 de2004, interpuesto por D. Mariano-José Gime-no Valentin-Gamazo, Notario del Colegio deBarcelona, contra la nota de calificación de laSra. Registradora de la Propiedad n.º 17 deBarcelona, en el cual se acreditan los si-guientes.

HECHOS

Primero.– Por D. Mariano-José GimenoValentin-Gamazo, Notario del Colegio deBarcelona, en fecha 16 de marzo de 2004 yal amparo de lo dispuesto en el artículo 325b) de la Ley Hipotecaria, interpuso recursogubernativo contra la nota de calificación dela Sra. Registradora de la Propiedad n.º 17de Barcelona de fecha 8 de marzo de 2004,hecha en escritura de compraventa, autori-zada por el notario recurrente, el 4 de no-viembre de 2003 con número de su proto-colo 667.Segundo.– Remitido dicho recurso por laSra. Registradora de la Propiedad n.º 17 deBarcelona, junto con el preceptivo informe,quedaron las actuaciones sobre la mesa deesta Presidencia para dictar la resoluciónoportuna.

RAZONAMIENTOS JURÍDICOS

Primero.– Se presenta recurso gubernativocontra la suspensión de la inscripción de unaescritura de compraventa autorizada por elNotario recurrente. En dicha escritura adquie-re D.ª Juana Ferreres Alonso, en nombre yrepresentación de su hija menor MontserratRuiz Ferreres, la mitad indivisa de un inmue-ble juntamente con D. Víctor-José VázquezFerreres, que adquiere, en nombre propio, laotra mitad. Manifiesta la Sra. Ferreres queostenta la patria potestad sobre su hija menor–presentando Libro de Familia– y que la «larepresentación la ejerce con el consenti-miento del cotitular de la patria potestad «.La titular del Registro de la Propiedad n.º 17de Barcelona suspende la inscripción con lasiguiente argumentación:«De conformidad con el art. 137 del Códigode Familia de Cataluña, el padre y la madreejercen conjuntamente la patria potestad delos hijos, o la ejerce uno de ellos con el con-sentimiento del otro. En consecuencia esnecesario acreditar el consentimiento delcotitular de la patria potestad, no siendosuficiente la simple manifestación de la parte.La presunción prevista en el apartado 2 delart. 137 del Código de Familia, no puede serinvocado (sic) por cuanto la adquisición enrégimen de comunidad ordinaria de un bieninmueble no puede considerarse como unacto de administración ordinaria y aunquetal fuera su consideración, la Dirección

Page 38: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

38 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

General de los Registros y del Notariado, enresolución de 20 de enero de 1989, no admitela posibilidad de invocar dicha presunciónpara la admisibilidad de la inscripción re-gistral».Segundo.– En definitiva, pues, se trata deanalizar si es inscribible la compraventa deun bien inmueble realizada por un menor deedad cuando el mismo es representado por unprogenitor que dice contar con el consenti-miento del otro.Conviene recapitular sobre lo que realmentedice el art. 137 del Codi de Família de Cata-lunya.Dice así, en lo que ahora interesa:«1. El pare i la mare exerceixen conjunta-ment la potestat sobre els fills, o l´exerceix und´ells amb el consentiment de l´altre. Tan-mateix, qualsevol dels dos pot fer els actesque, d´acord amb l'ús social o les circums-tàncias familiars, és normal que siguin fetsper un de sol, o els actes que siguin de neces-sitat urgent.2. En els actes d´administració ordinària irespecte a les terceres persones de bona fe,es presumeix que el pare actua amb el con-sentiment de la mare o la mare amb el con-sentiment del pare. En el actes d´adminis-tració extraordinària, és a dir, aquells querequereixen l´autorització judicial, d´acordamb l´article 151, el pare i la mare hand´actuar conjuntament».

Del precepto se extraen las siguientes consi-deraciones:1.ª El Codi parte del principio general de quela patria potestad se ejerce conjuntamente porel padre y la madre.2.ª Puede actuarse unilateralmente en losactos que convienen al uso social o son deurgente necesidad.3.ª Se presume, respecto a terceros de buenafe, que uno de los cónyuges actúa con elconsentimiento del otro cuando se trata deactos de administración ordinaria.4.ª Por el contrario, cuando se trata de actosde administración extraordinaria, amboscónyuges deben actuar conjuntamente.

5.ª Los actos de administración extraordinariason los enumerados en el art. 151 del propioCodi.Pues bien, para el caso que ahora nos ocupa,es visto que la adquisición de un bien inmue-ble (como tampoco la disposición dineraria nila constitución de comunidades ordinarias)está relacionado en el art. 151, relación quedebe considerarse exhaustiva al no contenerninguna cláusula de cierre.Tratándose entonces de un acto de adminis-tración ordinaria, por la regla jurídica deinclusio unius exclusio alterius es claro que laactuación de la madre, en nuestro caso, hacepresumir, frente a terceros de buena fe, elconsentimiento del padre (lo que, además, esmanifestado por ella ante el fedatario públi-co).La solución, a mayor abundamiento, favorecelos intereses de la menor, pues la inscripciónregistral de la compraventa efectuada dotaráal negocio de una importante protecciónderivada de los principios hipotecarios delegitimación y fe pública.Por último, debe destacarse la inaplicabilidadal caso de autos de la Resolución de la Direc-ción de los Registros y del Notariado citadapor la Sra. Registradora de la Propiedad.Dicha resolución analiza la cuestión –similara la presente– sobre la base del art. 156 delCódigo civil, cuyo texto no coincide exacta-mente con el del art. 137 del Codi de Famíliade Catalunya. La norma del Código civil (ter-cer párrafo del precepto) parte efectivamentede que, respecto a terceros de buena fe, sepresume que cada uno de los progenitoresactúa «en el ejercicio ordinario de la patriapotestad» con el consentimiento del otro,pero, a diferencia de la norma catalana, noenumera los actos que deben considerarsecomo de administración extraordinaria porrequerir autorización judicial. Y la resoluciónadministrativa citada precisamente defiendeque la compra de un inmueble es un acto deadministración extraordinaria, claro es, deacuerdo con el Derecho estatal.Tercero.– Por todo lo anterior, procede laestimación del recurso formulado y la revo-

Page 39: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

IV. AUTOS DEL TRIBUNAL SUPERIOR 39

cación de la suspensión decretada por laRegistradora de la Propiedad de Barcelona dela inscripción de la escritura de compraventade fecha 4 de noviembre de 2003, todo ellosin hacer imposición de las costas causadas.

Vistos los artículos citados y demás disposi-ciones aplicables.El Excmo. Sr. Presidente del Tribunal Supe-rior de Justicia de Cataluña, ante mí, elSecretario de Gobierno, dijo: Se estima elrecurso formulado por D. Mariano-JoséGimeno Valentin-Gamazo, Notario delColegio de Barcelona, contra la nota decalificación de la Sra. Registradora de laPropiedad n.º 17 de Barcelona, de fecha 8 de

marzo de 2004, en escritura de compraventa,autorizada por el notario recurrente en fecha4 de noviembre de 2003 con número de suprotocolo 667, y en consecuencia se ordenaa la Sra. Registradora la inscripción de laescritura que ha sido objeto de debate en elpresente recurso, sin hacer expresa mencióna las costas causadas.Notifíquese este auto a la parte recurrente y ala Sra. Registradora de la Propiedad n.º 17 deBarcelona, previniéndoles que contra el pre-sente auto no cabe interponer recurso alguno.ASI lo acuerda y firma el Excmo. Sr. Presi-dente de este Tribunal Superior de Justicia deCataluña, de lo que yo, el Secretario de Go-bierno, certifico.

COMENTARIO

El TSJC marca las diferencias entre el derecho aplicable en Cataluña y el régimen establecidoen el Código Civil, en cuanto a los supuestos de validez del ejercicio de la patria potestad unilate-ralmente por un progenitor.

En el supuesto planteado se realizó la adquisición de la mitad indivisa de un bien por un pro-genitor en representación del hijo menor, y manifestando que la representación la ejercía con elconsentimiento del cotitular de la patria potestad. Se suspendió la inscripción por la Registradoraal no estar el caso incluido en uno de los supuestos de ejercicio unilateral de la patria potestad,por no ser un supuesto de urgencia o de ejercicio ordinario, sino implicar una actuación extraor-dinaria, que suponía una alteración de la composición objetiva del patrimonio del menor e impli-caba una disposición de dinero efectivo. La Registradora fundamenta su decisión en una Resolu-ción de la DGRN de 20 de enero de 1989, que en un supuesto de compra de la nuda propiedad deun bien por un solo progenitor en representación de un menor, entendió que dicha actuación nointegran las que constituyen el contenido ordinario y habitual del ejercicio ordinario de la patriapotestad, por las consecuencias que conlleva en el patrimonio del menor. Ni cabe invocar laaplicación de la presunción iuris tantum del art 156.3 del CC, pues dependerá de la amplitud quedemos al término ejercicio ordinario; y tampoco cabe considerar que se trata de una afirmaciónlegal de que el progenitor actuante lo hace con el consentimiento del otro, afirmación que sola-mente decaería en caso de mala fe del tercero, pues ello supondría relegar la regla de la actuaciónconjunta al ámbito interno y aceptar en las relaciones con terceros la solidaridad, salvo en loscasos de mala fe. Por último la DGRN señala que no cabe señalar la buena fe del tercero, cuandono puede admitirse la existencia de una confianza razonable en la concurrencia del consenti-miento del otro progenitor, cuando no observa un mínimo de diligencia adecuado a la gravedaddel acto realizado como en este caso.

Frente a esta posición de la DGRN basada en la aplicación en derecho común del art 156 delCC, el TSJC sienta doctrina en relación con la aplicación del art 137 del Código de Familia enCataluña y en base a una interpretación conjunta de los dos párrafos de este artículo, y por laremisión del último al art 151, entiende que no cabe considerar en Cataluña la adquisición de unbien como un acto de administración extraordinaria. En primer lugar por no estar recogido en laenumeración del art 151 del Codi de Familia y una vez calificado este acto de administraciónordinaria, frente a terceros de buena fe se presume que un progenitor actúa con el consentimiento

Page 40: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

40 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

del otro. Y a mayor abundamiento con esta postura se protegen mejor los intereses del menor, quede otra forma quedaría privado de la protección del Registro de la Propiedad.

El Alto Tribunal fundamenta su postura en la diferente regulación entre el Código Civil y lalegislación catalana, que si enumera por la remisión al art 151 que actos deben considerarse comode administración extraordinaria, relación que por otra parte debe considerarse exhaustiva al nocontener ninguna cláusula de cierre, y que no incluye los supuestos de adquisición de bienes.

Page 41: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

V

DERECHO FISCAL

Santiago Lafarga Morell

Page 42: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII
Page 43: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

V.1NOVEDADES DE LA NUEVA LEY GENERAL TRIBUTARIA

Fernando PradaAbogado

El pasado día 1 de julio entró en vigor la Ley 58/2003, de 17 de diciembre, General Tribu-taria y en este artículo se pretende comentar algunas de las novedades introducidas por estaLey.

1.– Certificado fiscalEl artículo 43 de la Ley General Tributaria ya en vigor, establece un nuevo régimen de res-

ponsabilidad subsidiaria en aquellas deudas tributarias derivadas de cantidades que debanretenerse o de tributos que deban repercutirse, cuando un empresario subcontrate la ejecuciónde obras o prestación de servicios correspondientes a su actividad económica principal, en laparte que corresponda a las obras o servicios objeto de la subcontratación.

Para evitar correr el riesgo de que la administración nos pueda hacer responsables de deu-das de nuestros subcontratistas, habrá que solicitarles a estos que nos aporten un certificadofiscal, emitido por la Administración tributaria, de encontrarse al corriente de sus obligacionestributarias. Este certificado tendrá una validez de doce meses, por lo que la Administración yaha establecido un sistema para que se pueda solicitar anualmente este certificado con ocasiónde la presentación de la declaración del Impuesto sobre la Renta o del Impuesto sobre Socieda-des.

La responsabilidad así establecida quedará limitada al importe de los pagos que se realicensin haber aportado el subcontratista al pagador el mencionado certificado.

2.– Actas con acuerdoSe trata de una nueva forma de terminación de las actuaciones inspectoras, que tiene la

ventaja de una reducción del 50% en la sanción aplicable.Este tipo de actas podrán ser utilizadas por la Administración tributaria «cuando para la

elaboración de la propuesta de regularización debe concretarse la aplicación de conceptosjurídicos indeterminados, cuando resulte necesaria la apreciación de los hechos determinantespara la correcta aplicación de la norma al caso concreto, o cuando sea preciso realizar estima-ciones, valoraciones o mediciones de datos, elementos o características relevantes para la obli-gación tributaria que no puedan cuantificarse de forma cierta...»

Para poder suscribir este tipo de actas el contribuyente deberá manifestar de forma expresasu conformidad con la aplicación, medición o valoración realizada, así como con la propuestade regularización formulada por la administración y con la propuesta de sanción que en su casoproceda. Asimismo el contribuyente deberá constituir «un depósito, aval de carácter solidariode entidad de crédito o sociedad de garantía recíproca o certificado de seguro de caución, decuantía suficiente para garantizar el cobro de las cantidades que puedan derivarse del acta.»

Esta por ver el grado de utilización que se hace de este tipo de actas ya que la principalventaja que tienen, reducción de un 50% en la sanción aplicable, puede no tener mucho sentido

Page 44: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

44 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

ya que las actas con acuerdo solo se pueden utilizar cuando hay conceptos jurídicos indetermi-nados o cuando haya que valorar datos inciertos, y en situaciones así es difícil que la adminis-tración pueda sancionar.

3.– Modificación del régimen de recargosLos recargos del periodo ejecutivo que establecía la antigua Ley General Tributaria funcio-

naban de la siguiente forma:– Un 10% si se ingresaba la deuda durante el periodo ejecutivo y antes de recibir la provi-

dencia de apremio.– Un 20% cuando se pagaba la deuda después de haber recibido la providencia de apremio.Con la nueva Ley General Tributaria estos recargos varían y se establecen de la siguiente

forma:– Se establece un recargo ejecutivo del 5% si se ingresa la deuda en periodo ejecutivo, pero

antes de la notificación de la providencia de apremio. Es decir que abonando la deuda duranteeste periodo antes pagábamos un 10% de recargo y ahora se ha rebajado al 5%

– Recargo de apremio reducido, que será de un 10% cuando se satisfaga la totalidad de ladeuda no ingresada en el periodo voluntario y el propio recargo, antes de la finalización delplazo que se concede en la providencia de apremio para ingresar. Donde antes ya se pagaba un20% de recargo ahora pagamos «solo» un 10%.

– Recargo de apremio ordinario, que será del 20% cuando se ingrese la deuda una vez ven-cido el plazo concedido en la providencia de apremio.

Con este nuevo sistema de recargos se trata de incentivar que el contribuyente ingrese vo-luntariamente, ya que anteriormente una vez recibida la providencia de apremio ya daba igualesperar al embargo de bienes porque el recargo que se iba a pagar era el mismo, lo único queaumentaría serían los intereses.

4.– Otras modificaciones– Ampliación a un mes de los plazos para interponer recurso de reposición y reclamación

económica-administrativa. Antes estos plazos eran de quince días y venían establecidos, no enla Ley General Tributaria, sino en el Real Decreto 2244/1979 por el que se reglamenta el recur-so de reposición previo al económico-administrativo, y en el Real Decreto Legislativo2795/1980 que regula el Procedimiento Económico-Administrativo respectivamente.

– Ampliación en 15 días de los plazos de recaudación en voluntaria:• Antes: Deudas notificadas dentro de los 15 primeros días de cada mes, se po-

dían pagar hasta el día 5 del mes siguiente y las notificadas entre los días 16 y último decada mes hasta el día 20 del mes siguiente

• Ahora: Deudas notificadas dentro de los 15 primeros días de cada mes, sepodrán pagar hasta el día 20 del mes siguiente, y las notificadas entre el día 16 y últimode cada mes hasta el día 5 del segundo mes posterior.

Antes estos plazos se regulaban en el Reglamento General de Recaudación, ahora vienenrecogidos en la Ley General Tributaria.

– La contestación a las consultas tributarias que se formulen por escrito a la Administracióntendrán carácter vinculante para esta. Con la Ley General Tributaria anterior solo en determi-nados supuestos las respuestas vinculaban a la Administración.

– Se sustituye la figura del Fraude de Ley por la de Conflicto en la aplicación de la NormativaTributaria. Para que la Administración tributaria pueda declarar el conflicto en la aplicación de lanorma tributaria, será necesario el previo informe de una Comisión consultiva que vinculará alórgano de inspección sobre la declaración del conflicto en la aplicación de la norma.

Page 45: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

V. DERECHO FISCAL 45

– Se regula específicamente la revocación de actos desfavorables al contribuyente. Antesesto se hacía por remisión a la Ley 30/1992.

– Desaparece el expediente de revisión que se regulaba en el artículo 154 de la Ley230/1963. Ahora habrá que ir a la declaración de lesividad.

– Asimismo, cabe destacar, que en la fase de prueba se mantiene la remisión a la Ley deEnjuiciamiento Civil, en cuyo artículo 144 ha establecido que la traducción de documentos enlenguas extranjeras puede hacerse sin necesidad de traducción jurada, a menos que se denunciepor la otra parte, en cuyo caso será traducida a costa de la parte que presentó el documento,salvo que la traducción oficial realizada a instancia de parte resulte ser sustancialmente idénticaa la privada, en cuyo caso, los gastos derivados de aquella correrán a cargo de quien la solicitó.

Page 46: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

V.2CONSULTAS MÁS INTERESANTES PUBLICADAS

EN JUNIO DE 2004

Consulta: 0826-04 de 30 de marzo de 2003. Impuesto afectado: IMPUESTO SOBRETRANSMISIONES PATRIMONIALES E IMPUESTO SOBRE EL VALOR AÑADIDO.Materia: VENTA DE PARCELA Y ERROR EN EL IMPUESTO APLICADO.

Las dificultades técnicas en la delimitación ITPO-IVA, la voluntad del contribuyente deoptar, incluso indebidamente, por el tributo más ventajoso, así como la presencia de dos Admi-nistraciones tributarias con diferentes intereses ocasiona graves problemas en la delimitacióndel tributo indirecto exigible a las transmisiones patrimoniales.

Si los contribuyentes tributaron por el ITPO y la Inspección de Tributos de la AEAT conside-ra que el tributo que debiera haber sido aplicado es IVA, se girará liquidación tributaria por IVA.

Si en el momento en que tuvo lugar la venta se emitió factura y además la conducta delcontribuyente no se califica de infracción tributaria, resultará posible la rectificación de lascuotas no repercutidas, en cuyo caso el comprador de la parcela tendrá derecho a la deduccióndel IVA soportado.

No obstante, si la Inspección considera que la conducta del contribuyente merece la califi-cación de infracción tributaria, no resultará posible la rectificación de las cuotas, con el resulta-do de que el vendedor deberá ingresar el IVA a la Hacienda Pública, con intereses y sanción, yel comprador de la parcela no podrá deducir el IVA que soporta por repercusión.

Todo ello, sin perjuicio del derecho del comprador de la parcela a solicitar la devolución deingresos indebidos por el ITPO que ha ingresado indebidamente (siempre que no hubiese pres-crito el derecho a la devolución, como sucede en ocasiones).

Consulta 0494-04 de fecha: 04 de marzo de 2004. Impuesto afectado: IMPUESTO SOBRETRANSMISIONES PATRIMONIALES E IMPUESTO SOBRE EL VALOR AÑADIDO.Materia: EL AYUNTAMIENTO ENTREGA TERRENOS PARA SU URBANIZACIÓN.

El supuesto afecta a un Ayuntamiento que entrega suelo no urbanizado a una entidad de ca-pital municipal para que ésta proceda a su urbanización.

Puesto que dicho suelo no tiene la calificación urbanística de «solar», resulta aplicable laexención prevista en el artículo 20, apartado 20 de la Ley de IVA, de modo que la operaciónqueda sujeta y exenta de IVA, con la consecuencia de que tributará por el ITPO.

La DGT recuerda su doctrina reiterada acerca de la sujeción a IVA en las entregas de par-celas o terrenos por parte de entidades públicas. Tal entrega queda sujeta a IVA:

– Cuando las parcelas estuviesen afectas a una actividad empresarial o profesional desarro-llada por la entidad pública.

– Cuando las parcelas transmitidas fuesen terrenos que hubieran sido urbanizados por laentidad pública.

Page 47: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

V. DERECHO FISCAL 47

– Cuando la propia transmisión de las parcelas determinase el desarrollo de una actividadempresarial o profesional, al implicar la ordenación de medios materiales y personales con elobjeto de intervenir en la producción o distribución de bienes o servicios.

Consulta 0455/04 de fecha: 02 de marzo de 2003. Impuesto afectado: IMPUESTO SOBREEL VALOR AÑADIDO. Materia: JUNTA DE COMPENSACIÓN.

Tratándose de una Junta de Compensación de carácter fiduciario, como suele ser habitualen la práctica urbanística, no se produce hecho imponible en IVA ni en el ITPO por la aporta-ción de los terrenos desde los «junteros» a la Junta ni la posterior adjudicación de los terrenosya urbanizados a dichos junteros.

Ahora bien, los junteros adquieren la condición de empresarios, siempre que no lo fueranpreviamente, al realizar las actividades de urbanización de terrenos (aunque sea indirectamentea través de la Junta). También la propia Junta de Compensación actúa como empresaria, si bienen nombre propio y por cuenta ajena.

Interesa destacar que la Junta recibirá unos servicios de urbanización que a su vez prestará asus miembros, titulares en todo momento de los terrenos a urbanizar. Por dichos serviciosrecibidos, la Junta soporta unas cuotas de IVA que repercutirá sobre sus miembros cuando lespreste el servicio de urbanización.

Consulta: 0547-04 de fecha: 05/03/2004. Impuesto afectado: IMPUESTO SOBRE LA REN-TA DE LAS PERSONAS FÍSICAS. Materia: RETRIBUCIÓN DEL ALBACEA TESTA-MENTARIO.

Si el albacea recibe una retribución por el cumplimiento de sus funciones, el tratamientotributario de tal retribución va a depender del porcentaje que suponga respecto al valor de laherencia.

Si la cantidad asignada por el testador al albacea excede del diez por ciento del valor com-probado del caudal hereditario, el albacea tributa en el Impuesto sobre Sucesiones y Donacio-nes.

Si la cantidad asignada fuera inferior al diez por ciento, tributa en el albacea a través delIRPF, teniendo la consideración de rendimientos del trabajo con carácter general. Sólo cuandoel albacea tuviese como actividad principal la ordenación por cuenta propia de medios de pro-ducción y recursos humanos con la finalidad de intervenir en la producción de bienes y servi-cios, tal retribución podría calificarse de rendimiento de actividad económica.

Interesa destacar, porque la normativa no resulta clara en tal sentido, que cuando la retribu-ción excede del diez por ciento del caudal hereditario, tributa por el ISD no por la totalidad dela cantidad recibida, sino que habrá que disociar entre el exceso del diez por ciento que tributapor el ISD y la cantidad hasta el diez por ciento que tributa en el IRPF.

Page 48: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII
Page 49: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

VI

DERECHO CIVIL CATALÁN

Antonio Cumella Gaminde

Page 50: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII
Page 51: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

VI.1DECRET 266/2004, de 27 d'abril, de regulació dels òrgans

de l'Observatori de Dret Privat de Catalunya(DOGC de 29 d’abril de 2004) 1

_______

1. Aquest Decret també esta disponible en aquest Servei d’Estudis Registrals de Catalunya en la versió caste-llana per tota persona que necessiti disposar d’ell.

El Decret 13/2000, de 10 de gener, de rees-tructuració parcial del Departament de Justí-cia, va crear l'Observatori de Dret Privat deCatalunya, com a òrgan desconcentrat sensepersonalitat jurídica pròpia, que depèn de lapersona titular del Departament de Justícia,amb la finalitat d'actuar com un instrumentespecialitzat de l'acció política del Govern dela Generalitat en matèria de dret privat deCatalunya i com un centre de seguiment,estudi, debat i divulgació d'aquest dret i derelacions amb altres organismes estatals iinternacionals amb finalitats semblants.Mitjançant el Decret 190/2000, de 29 de maig,es va regular la composició, l'organització i elfuncionament dels diferents òrgans de l'Obser-vatori i s'aprovaren totes les determinacionsnecessàries per iniciar les activitats.El Decret 125/2002, de 30 d'abril, de rees-tructuració de la Direcció General de Dret id'Entitats Jurídiques, va establir l'adscripció del'Observatori a la Direcció General esmentada,la qual, mitjançant aquest òrgan, dirigeix lesfuncions que la legislació vigent atribueix alDepartament de Justícia en matèria de dretprivat, i dóna a l'Observatori el suport necessa-ri pel que fa a la planificació, organització igestió administrativa i econòmica.El temps transcorregut des que l'Observatoriva començar a funcionar i l'experiència ad-quirida durant aquests anys, així com la re-flexió sobre la necessitat d'efectuar canvis pera un funcionament més operatiu d'aquest,

aconsellen introduir algunes modificacions enla regulació dels seus òrgans.Desapareixen les Seccions de la Comissió deCodificació, que es van crear per a la realit-zació d'una tasca concreta amb una duradadeterminada, i es crea la Comissió Permanentd'aquesta, que ja estava prevista en el Decret190/2000, i es regulen les seves funcions,composició i règim de reunions.Així mateix, es dóna rellevància a la creacióde grups de treball i ponències especials,coordinats per la Permanent, per a l'estudi detemes concrets i s'introdueix la possibilitatd'incorporar puntualment a les reunions apersones externes perquè assessorin en unamatèria determinada.També es considera convenient modificar lacomposició del Consell Rector i del Ple de laComissió de Codificació, i modificar el règimde nomenaments i cessaments per una qüestiód'operativitat i de fer més àgil i eficient elfuncionament de l'Observatori.Malgrat que es respecta part del contingutdels 3 capítols del Decret 190/2000, raons detècnica normativa aconsellen recollir lesmodificacions en un text únic que substitueixel Decret esmentat.Per això, de conformitat amb el que estableixla Llei 13/1989, de 14 de desembre, d'orga-nització, procediment i règim jurídic de l'Ad-ministració de la Generalitat de Catalunya, aproposta del conseller de Justícia, i d'acordamb el Govern,

Page 52: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

52 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

Decreto:

Capítol 1El Consell Rector de l'Observatori

Article 1. ConcepteEl Consell Rector és l'òrgan de deliberació,consulta i seguiment de les activitats de l'Ob-servatori i de participació de les institucionsvinculades al dret privat de Catalunya.

Article 2. FuncionsEl Consell Rector té les funcions següents:a) Deliberar i informar sobre les línies gene-rals del pla d'activitats i aprovar els plansd'actuació anuals de l'Observatori.b) Conèixer dels convenis i de les relacionsamb altres entitats i organismes amb objec-tius coincidents.c) Aprovar la memòria anual de les activitatsde l'Observatori.d) Controlar el compliment dels acordsadoptats.

Article 3. Composició3.1 La persona titular del Departament deJustícia presideix el Consell Rector.3.2 La persona titular de la Direcció Generalde Dret i d'Entitats Jurídiques exerceix lesfuncions de la vicepresidència i substitueix elpresident o presidenta en cas d'absència.3.3 Formen part del Consell Rector com avocals:a) La persona titular de la presidència de laComissió Jurídica Assessora.b) La persona titular de la presidència delConsell Consultiu.c) Les persones que han estat consellers deJustícia de la Generalitat de Catalunya.d) La persona titular de la direcció del Gabi-net Jurídic de la Generalitat.e) La persona titular de la presidència del'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació deCatalunya.f) La persona titular del deganat del Col·legide Notaris de Catalunya.g) La persona titular de la presidència delConsell de Col·legis d'Advocats de Catalunya.

h) La persona titular de la presidència delConsell de Col·legis de Procuradors de Cata-lunya.i) La persona titular del deganat autonòmicdels registradors de la propietat i mercantilsde Catalunya.j) La persona titular del deganat del Col·legid'Advocats de Barcelona.k) Un jurista d'acreditada reputació professional,designat a proposta de cada grup parlamentari.l) Deu persones de l'àmbit acadèmic o profes-sional, de reconegut prestigi per la seva acti-vitat en el camp de les ciències jurídiques,econòmiques i socials.m) La persona titular de la direcció del Centred'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada.n) La persona titular de l'Assessoria Jurídicadel Departament de Justícia.o) La persona titular de la direcció de l'Ob-servatori, que actua de secretària.

Article 4. Nomenaments i cessaments4.1 Els vocals que ho siguin per raó delcàrrec cessaran en el moment en què ho facinen el càrrec que ocupen.4.2 Els vocals referits en les lletres k) i l) del'article 3 són nomenats i cessats lliurementper la persona titular del Departament deJustícia. En tot cas cessaran automàticamentquan acabi la legislatura.

Article 5. Règim de reunions5.1 El Consell Rector es reuneix com a mí-nim una vegada a l'any, en sessió ordinària, iamb caràcter extraordinari, sempre que el seupresident o presidenta ho consideri oportú o apetició de dues terceres parts dels vocals.5.2 Les reunions, tant ordinàries com ex-traordinàries, del Consell Rector s'han deconvocar pel president o presidenta amb deudies d'antelació. En cas d'urgència, les reu-nions extraordinàries es poden convocar ambuna antelació de 48 hores.5.3 Amb la convocatòria, s'ha de trametre ladocumentació sobre la matèria que és objectede la reunió o, si no és possible, s'ha d'asse-nyalar que està a disposició dels convocats enla seu de l'Observatori.

Page 53: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

VI. DERECHO CIVIL CATALÁN 53

Capítol 2La Comissió de Codificació

Article 6. ConcepteLa Comissió de Codificació és l'òrgancol·legiat de caràcter consultiu del Departa-ment de Justícia en matèria de dret privat.

Article 7. Nomenaments i cessamentsEls vocals de la Comissió de Codificació sónnomenats i cessats lliurement per la personatitular del Departament de Justícia. En tot cascessaran automàticament quan acabi la legis-latura.

Article 8. Organització8.1 La Comissió de Codificació s'organitza,per al seu funcionament, en el Ple i en laComissió Permanent.8.2 Quan ho consideri oportú, la personatitular del Departament de Justícia a instàn-cia seva, o a proposta de la Comissió Per-manent, pot designar grups de treball oponències especials, per a l'estudi de temesconcrets.

Article 9. Funcions del Ple9.1 El Ple de la Comissió de Codificació téles funcions següents:a) Informar sobre la necessitat de reformeslegislatives per tal d'adequar la legislaciócatalana a la realitat actual i establir lesbases a les quals s'ha d'ajustar aquesta novaregulació.b) Informar sobre la conveniència de regularnoves institucions.c) Examinar, debatre i aprovar les propostesd'informes i de treballs preparatoris sobretextos legislatius preparats o revisats per laPermanent, que la persona titular del Depar-tament de Justícia decideixi sotmetre a laseva consideració.d) Vetllar pel compliment de les determina-cions establertes en el pla d'actuació aprovatpel Consell Rector.e) Assessorar la persona titular del Departa-ment de Justícia en els casos en què aquestaho requereixi.

f) Proposar al Consell Rector les actuacionsque consideri més adients per a l'assolimentdels objectius de la Comissió.g) Totes les altres funcions que li siguinencarregades.9.2 En cap cas, els acords presos pel Ple notenen caràcter vinculant.

Article 10. Composició del Ple10.1 La persona titular del Departament deJustícia presideix el Ple de la Comissió deCodificació.10.2 En formen part com a vocals:a) La persona titular de la Direcció Generalde Dret i d'Entitats Jurídiques, que n'exerceixla vicepresidència i substitueix el president encas d'absència.b) La persona titular de la direcció del Gabi-net Jurídic de la Generalitat.c) Un màxim de vint-i-cinc persones de l'àm-bit acadèmic o professional de reconegutprestigi per la seva activitat en el camp de lesciències jurídiques, econòmiques i socials.d) La persona titular de l'Assessoria Jurídicadel Departament de Justícia.e) La persona titular de la direcció de l'Ob-servatori, que actua de secretària.10.3 Als vocals assenyalats en la lletra c) del'apartat 2, els és d'aplicació el règim denomenaments i cessaments de l'article 7.

Article 11. Règim de reunions del Ple11.1 El Ple de la Comissió de Codificació esreuneix de manera ordinària amb una perio-dicitat mínima de tres vegades a l'any i demanera extraordinària cada vegada que elconvoqui el president o presidenta.11.2 Les reunions tant ordinàries com ex-traordinàries s'han de convocar pel presidento presidenta amb deu dies d'antelació. En casd'urgència, les reunions extraordinàries espoden convocar amb una antelació de 48hores.11.3 Amb la convocatòria, s'ha de trametre ladocumentació sobre la matèria que és objectede la reunió o, si no és possible, s'ha d'assen-yalar que està a disposició dels convocats enla seu de l'Observatori.

Page 54: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

54 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

Article 12. Funcions de la Comissió Permanent12.1 La Comissió Permanent té les funcionssegüents:a) Assegurar l'activitat de la Comissió deCodificació entre cada Ple.b) Informar el Ple de les activitats dutes aterme entre les sessions d'aquest òrgan i delcompliment dels acords adoptats.c) Proposar al president del Ple, la designacióde grups de treball o ponències especials, pera l'estudi d'un tema o d'una matèria concreta.d) Supervisar i coordinar el funcionamentdels grups de treball.e) Revisar i debatre els treballs realitzats pelsgrups de treball o ponències especials.f) Aprovar les propostes d'informes o treballspreparatoris sobre els textos legislatius elabo-rats pels grups de treball o ponències espe-cials quan, per raons d'urgència o per altracircumstància, ho decideixi la persona titulardel Departament de Justícia.g) Proposar l'oportunitat de regular novesinstitucions.h) Proposar la conveniència d'incorporar a lesreunions persones expertes en una matèriadeterminada quan així ho requereixi el temaobjecte d'estudi.i) Exercir les funcions que li encomani el Plede la Comissió.j) Assessorar la persona titular del Departa-ment de Justícia en els casos en què aquestaho requereixi.12.2 En cap cas, els acords presos per la Co-missió Permanent no tenen caràcter vinculant.

Article 13. Composició de la Comissió Per-manent13.1 La Comissió Permanent està formada per:a) El president o presidenta del Ple, quen'exerceix la presidència i la pot delegar en elvicepresident.b) El vicepresident o vicepresidenta del Ple.c) Un màxim de deu persones escollidesd'entre els vocals del Ple assenyalats a l'arti-cle 10.2.c).d) La persona titular de la direcció de l'Ob-servatori, que actua de secretària de la Per-manent.

13.2 El president o presidenta de la Perma-nent pot convocar a les reunions, amb veuperò sense vot, els membres del grup detreball o ponència especial, quan l'assumpteque hagin estudiat formi part de l'ordre deldia de la reunió corresponent.13.3 Als vocals assenyalats en la lletra c) del'apartat 1, els és d'aplicació el règim denomenaments i cessaments de l'article 7.

Article 14. Règim de reunions de la ComissióPermanent14.1 La Comissió Permanent es reuneix coma mínim, cada dos mesos en sessió ordinàriade treball i tantes vegades com es considerinecessari per al bon desenvolupament delsestudis que s'estiguin duent a terme en cadamoment.14.2 Les reunions s'han de convocar pelpresident o presidenta amb cinc dies d'antela-ció. En cas d'urgència, es poden convocaramb una antelació de 48 hores.14.3 Amb la convocatòria, s'ha de trametre ladocumentació sobre la matèria que és objectede la reunió o si no és possible, s'ha d'assen-yalar que està a disposició dels convocats enla seu de l'Observatori.

Article 15. Grups de treball i ponènciesespecials15.1 La persona titular del Departament deJustícia pot designar grups de treball oponències especials, per a la preparació delleis especials o l'estudi de temes concrets,assenyalant la tasca que han de dur a terme iel termini per fer-la.15.2 El coordinador i els vocals dels grups detreball o ponències especials són nomenats icessats lliurement per la persona titular delDepartament de Justícia. En tot cas cessaranautomàticament quan acabi la legislatura.15.3 Els grups de treball i les ponències espe-cials estudiaran la matèria encarregada i en eltermini assenyalat presentaran els resultatsdel treball a la Comissió Permanent, per alseu debat, i, si escau, aprovació.15.4 La persona titular de la direcció de l'Ob-servatori forma part dels grups de treball cons-

Page 55: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

VI. DERECHO CIVIL CATALÁN 55

tituïts i actua de secretària quan el coordinadordel grup de treball ho consideri necessari.15.5 El president o presidenta i vicepresidento vicepresidenta del Ple de la Comissió deCodificació s'hi poden incorporar a les reu-nions quan ho considerin oportú.

Article 16. Assessorament de persones externes16.1 La persona titular del Departament deJustícia pot convocar a les reunions de qual-sevol dels òrgans de la Comissió de Codifica-ció, a persones que, pels seus coneixements,siguin expertes en una matèria determinada,per tal d'assessorar i col·laborar en els treballsque s'estiguin portant a terme.16.2 Les persones esmentades en l'apartatanterior assisteixen a les sessions amb veuperò sense vot.

Capítol 3La persona titular de la direcció de

l'Observatori

Article 17. FuncionsCorresponen a la persona titular de la direccióde l'Observatori les funcions següents:a) Dirigir les activitats de l'Observatori i elseu personal.b) Elaborar les propostes de plans d'actuació,tenir cura del compliment i executar les ac-tuacions que li pertoquin.c) Preparar les reunions del Consell Rector ide la Comissió de Codificació i realitzar lesfuncions que li corresponguin com a secre-tària d'aquests òrgans.d) Coordinar l'elaboració d'informes i dic-tàmens en matèria de dret privat encarregatspel Departament de Justícia.e) Preparar la formalització de convenis i acordsde col·laboració amb altres organismes.f) Organitzar i coordinar amb el Centre d'Es-tudis Jurídics i Formació Especialitzada acti-vitats de divulgació de les institucions de dretprivat de Catalunya.g) Mantenir relacions amb altres entitats oorganismes estatals i internacionals amb fi-nalitats semblants.h) Elaborar la previsió de despeses.

i) Supervisar la creació d'un fons documentali bibliogràfic sobre el dret privat.

Disposicions addicionals1. Les dietes que respectivament poden perce-bre els vocals del Consell Rector i de la Co-missió de Codificació, que no pertanyin a l'Ad-ministració de la Generalitat, per l'assistència ales reunions, són les que estan establertes mi-tjançant acord del Govern de la Generalitat.

2. Als òrgans col·legiats regulats en aquestDecret i en el que no hi estigui previst, elssón d'aplicació les normes de la Llei 13/1989,de 14 de desembre, d'organització, funciona-ment i règim jurídic de l'Administració de laGeneralitat de Catalunya.

Disposicions derogatòries1. Queden derogats el Decret 190/2000, de 29de maig, sobre l'Observatori de Dret Privat deCatalunya, i els Decrets 68/2001, de 6 demarç, i 278/2002, de 5 de novembre, de mo-dificació del Decret 190/2000.2. Queda derogat l'apartat 4 de l'article 5 delDecret 13/2000, de 10 de gener, de reestruc-turació parcial del Departament de Justícia.3. Queden igualment derogades totes lesdisposicions de rang igual o inferior ques'oposin a aquest Decret o el contradiguin, iresten sense efecte els nomenaments de pre-sidents i vocals dels òrgans de l'Observatori,fets en aplicació del Decret 190/2000.

Disposició final. Entrada en vigorAquest Decret entrarà en vigor el dia de laseva publicació al Diari Oficial de la Genera-litat de Catalunya.

Barcelona, 27 d'abril de 2004

PASQUAL MARAGALL I MIRA

President de la Generalitat de Catalunya

JOSEP M. VALLÈS

Conseller de Justícia

(04.110.053)

Page 56: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

VI.2RESOLUCIÓ JUS/1291/2004, de 6 de maig,

de nomenament de vocals del Ple i de la ComissióPermanent de la Comissió de Codificació de l'Observatori

de Dret Privat de Catalunya.(DOGC de 11 de maig de 2004) 1

_______

1. Aquesta resolució també esta disponible en aquest Servei d’Estudis Registrals de Catalunya en la versiócastellana per tota persona que necessiti disposar d’ella.

El capítol 2 del Decret 13/2000, de 10 degener, de reestructuració parcial del Depar-tament de Justícia, crea l'Observatori de DretPrivat de Catalunya i estableix que l'estructu-ra de l'Observatori s'organitza en un ConsellRector, una direcció executiva i una Comissióde Codificació.Vist que els articles 7, 10.3 i 13.3 del Decret266/2004, de 27 d'abril, de regulació dels òr-gans de l'Observatori de Dret Privat de Catalun-ya, estableixen que els vocals del Ple i de laComissió Permanent de la Comissió de Codifi-cació, que no ho són per raó del càrrec queocupen, són nomenats i cessats lliurement per lapersona titular del Departament de Justícia;Vist que, d'acord amb el que estableix l'article7 del Decret esmentat, correspon fer els no-menaments de les persones que han de com-posar el Ple i la Comissió Permanent de laComissió de Codificació de l'Observatori deDret Privat de Catalunya,

Resolc:

Article 1Nomenar vocals del Ple de la Comissió deCodificació, d'acord amb el que estableixl'apartat 2.c) de l'article 10 del Decret266/2004, de 27 d'abril, les persones ques'indiquen a continuació:Ferran Badosa Coll.

Joaquim Bisbal Méndez.Enric Brancós Núñez.Anna Cabré Pla.Antoni Cumella Gaminde.Joan Egea Fernández.Josep Ferrer Riba.Lluís Flaquer Vilardebó.Josep M. Gasch Riudor.Carmen Gete-Alonso Calera.Josep-D. Guàrdia Canela.Lluís Jou Mirabent.Juan José López Burniol.Miquel Martín Casals.Antoni Mirambell Abancó.Josep Antoni Pérez Torrente.Lluís Puig Ferriol.Francisco Rivero Hernández.Miquel Roca Junyent.Encarna Roca Trias.Pau Salvador Coderch.Enric Segú Villuendas.Marta Valls Teixidó.Eudald Vendrell Ferrer.Joan M. Xiol Quingles.

Article 2Nomenar vocals de la Comissió Permanentde la Comissió de Codificació, d'acord amb elque estableix l'apartat 1.c) de l'article 13 delDecret 266/2004, de 27 d'abril, les personesque s'indiquen a continuació:

Page 57: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

VI. DERECHO CIVIL CATALÁN 57

Anna Cabré Pla.Joan Egea Fernández.Josep-D. Guàrdia Canela.Juan José López Burniol.Miquel Martín Casals.Josep Antoni Pérez Torrente.Lluís Puig Ferriol.Encarna Roca Trias.Pau Salvador Coderch.

Marta Valls Teixidó.

Barcelona, 6 de maig de 2004

JOSEP M. VALLÈS

Conseller de Justícia

(04.126.004)

Page 58: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII
Page 59: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

VII

DERECHO COMPARADO

Fernando de la Puente Alfaro

Page 60: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII
Page 61: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

VII.1ASSEMBLÉE NATIONALE. CONSTITUTION DU 4 OCTOBRE

1958 DOUZIÈME LÉGISLATURE

Enregistré à la Présidence de l'Assemblée nationale le 1er juillet 2004.RAPPORT D'INFORMATIONDÉPOSÉPAR LA DÉLÉGATION DE L'ASSEMBLÉE NATIONALEPOUR L'UNION EUROPÉENNE 1,sur la Constitution européenne,ET PRÉSENTÉpar M. Pierre LEQUILLER,Député.

SOMMAIRE Pages

AVANT-PROPOS DE M. PIERRE LEQUILLER, Président de la Délégationpour l'Union européenne, ancien membre titulaire de la Convention européenne 9

AVANT-PROPOS DE M. JACQUES FLOCH, Député, ancien membre su-ppléant de la Convention européenne 13

PREMIERE PARTIE: LA CONFIRMATION DES PRINCIPAUX ACQUIS DELA CONVENTION 17I. LE RESPECT DES EQUILIBRES DU PROJET ELABORE PAR LA CON-VENTION 19A. Le préambule et l'absence de référence aux valeurs chrétiennes 191) L'absence de référence aux valeurs chrétiennes 192) La suppression de la citation de Thucydide 20B. Les signes de l'Union 21C. L'architecture institutionnelle 211) Une présidence stable du Conseil européen 212) La désignation du Président de la Commission 233) Le ministre européen des affaires étrangères 23D. La reconnaissance explicite de la personnalité juridique 25E. La répartition des compétences 26

_______

1. La Délégation de l'Assemblée nationale pour l'Union européenne est composée de: M. Pierre Lequiller, pré-sident; MM. Jean-Pierre Abelin, René André, Mme Elisabeth Guigou, M. Christian Philip, vice-présidents; MM.François Guillaume, Jean-Claude Lefort, secrétaires; MM. Alfred Almont, François Calvet, Mme Anne-Marie Compa-rini, MM. Bernard Deflesselles, Michel Delebarre, Bernard Derosier, Nicolas Dupont-Aignan, Jacques Floch, PierreForgues, Mme Arlette Franco, MM. Daniel Garrigue, Michel Herbillon, Marc Laffineur, Jérôme Lambert, EdouardLandrain, Robert Lecou, Pierre Lellouche, Guy Lengagne, Louis-Joseph Manscour, Thierry Mariani, Philippe Martin,Jacques Myard, Christian Paul, Didier Quentin, André Schneider, Jean-Marie Sermier, Mme Irène Tharin, MM. René-Paul Victoria, Gérard Voisin.

Page 62: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

62 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

1) La classification des compétences 262) La clause de flexibilité 273) L'instauration d'un mécanisme de contrôle du respect du principe de subsidia-rité 27F. Une meilleure prise en compte du rôle des parlements nationaux 281) Les deux protocoles sur le rôle des Parlements nationaux et sur l'applicationdes principes de subsidiarité et de proportionnalité 282) Les autres dispositions de la Constitution relatives à l'association des parle-ments nationaux 29G. La simplification des instruments et des procédures 301) La réduction du nombre d'instruments juridiques 302) La généralisation de la «procédure législative européenne» 31H. La confirmation d'un droit d'initiative populaire 33I. La clause de solidarité 33J. La clause de retrait volontaire de l'Union 34II. LES COMPLEMENTS ET PRECISIONS APPORTEES PAR LA CONFE-RENCE INTERGOUVERNEMENTALE 35A. Les valeurs de l'Union 351) La mention expresse de l'égalité entre les femmes et les hommes 352) Le respect du droit des personnes appartenant à des minorités 363) La protection et le bien-être des animaux 37B. Les objectifs de l'Union 37C. L'égalité des Etats membres devant la Constitution 38D. L'ajout de nouveaux domaines d'action 381) La santé publique 382) Le tourisme 393) Le sport 40E. La portée de la primauté du droit de l'Union 40F. La constitutionnalisation de la Charte des droits fondamentaux 41G. Les services d'intérêt général 42H. La sauvegarde de l'exception culturelle dans le cadre de la politique commer-ciale commune 42I. Les Territoires d'Outre-Mer 43

SECONDE PARTIE: LES PRINCIPALES MODIFICATIONS APPORTEESAU PROJET ELABORE PAR LA CONVENTION 45I. LES TERMES DU NOUVEAU COMPROMIS INSTITUTIONNEL 47A. La composition de la Commission 47B. La définition de la majorité qualifiée 491) Le relèvement des seuils 492) La définition d'une minorité de blocage 503) L'introduction d'un mécanisme de «Ioannina» 51C. La composition du Parlement européen 51D. Le Conseil de l'Union 52a) La suppression du Conseil législatif 52b) Le maintien de la présidence tournante pour les formations sectorielles duConseil 53E. Le régime juridique des coopérations renforcées 54

Page 63: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

VII. DERECHO COMPARADO 63

1) La décision de recourir à une coopération renforcée 542) L'application de la «clause passerelle» à l'intérieur des coopérations renforcées

56F. La procédure budgétaire 561) Concernant les ressources propres 562) Concernant les dépenses: le rééquilibrage des pouvoirs entre le Parlement eu-ropéen et le Conseil dans le cadre de la procédure budgétaire annuelle 58G. La procédure de révision de la Constitution 601) La procédure ordinaire de révision s'appliquant à toutes les parties de la Cons-titution 60a) Une procédure lourde: la convocation d'une Convention puis d'une Conféren-ce intergouvernementale 60b) Une procédure allégée pour les révisions ne justifiant pas la convocation d'uneConvention 612) Une procédure simplifiée pour la modification des dispositions relatives auxpolitiques et actions internes de l'Union 613) La clause passerelle: le passage de l'unanimité à la majorité qualifiée et de laprocédure législative spéciale à la procédure législative ordinaire 62II. LA LIMITATION DU CHAMP DE LA MAJORITE QUALIFIEE 65A. Les clauses de «frein» et d'«accélérateur» prévues dans le domaine de la coo-pération judiciaire en matière pénale 65B. Le maintien de l'unanimité dans le domaine fiscal 66C. L'instauration d'une «clause d'appel» dans le domaine de la sécurité sociale 66D. Le maintien de l'unanimité pour l'adoption du cadre financier pluriannuel 67III. LA DEFINITION ET LES MODALITES DE MISE EN ŒUVRE DES PO-LITIQUES DE L'UNION 69A. La politique sociale 691) L'instauration d'une clause sociale transversale 692) La constitutionnalisation du sommet social tripartite pour la croissance etl'emploi 70B. L'espace de liberté, de sécurité et de justice 711) Eurojust et le Parquet européen 71a) Les compétences d'Eurojust 71b) Un parquet européen aux compétences plus limitées 712) La dérogation supplémentaire accordée au Royaume-Uni et à l'Irlande 72C. La gouvernance économique 721) Les dispositions propres aux Etats membres de la zone euro 722) L'adhésion de nouveaux pays à l'euro 733) La déclaration sur le Pacte de stabilité et de croissance 734) Les mesures relatives aux déficits excessifs 74D. La politique de sécurité et de défense commune 741) Les précisions apportées à la clause de défense mutuelle 752) Le régime juridique de la «coopération structurée permanente» 763) Les objectifs de la coopération structurée permanente: une étape supplémen-taire vers une défense intégrée (protocole sur la coopération structurée perma-nente) 76

CONCLUSION 79

Page 64: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

64 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

TRAVAUX DE LA DELEGATION 81· Réunion du mardi 25 mai 2004: audition de M. Pierre Sellal, ambassadeur, re-présentant permanent de la France auprès de l'Union européenne 81· Réunion du mardi 1er juin 2004: audition de M. Michel Barnier, ministre desaffaires étrangères 93· Réunion du mardi 22 juin 2004: audition de Mme Claudie Haigneré, ministredéléguée aux affaires européennes, sur les conclusions du Conseil européen deBruxelles des 17 et 18 juin 2004 101

ANNEXES 117Annexe 1: Compte rendu de la mission effectuée au Danemark par M. Guy Len-gagne, les 7 et 8 mars 2004, sur le suivi de la Conférence intergouvernementale 119Annexe 2: Constitution européenne 127

AVANT-PROPOS DE M. PIERRE LEQUILLER,

Président de la Délégation pour l'Union européenne, ancien membre titulaire de la Conven-tion européenne

Le 18 juin 2004, les chefs d'Etat et de gouvernement ont conclu un accord sur la Constitu-tion européenne. Cette date, pour le moins symbolique, restera gravée dans l'histoire de laconstruction d'une Europe unie. Elle marque la naissance de l'Europe politique et d'une ambi-tion commune au service de 450 millions de citoyens.

A Bruxelles, les dirigeants de l'Union ont pris la mesure de leurs responsabilités, quelquesjours seulement après des élections européennes marquées par un taux d'abstention élevé etparticulièrement préoccupant dans les nouveaux pays membres. L'Europe est souvent malcomprise et mal aimée, en quête d'une vision et d'un projet fédérateur. Les querelles de pouvoiront assez duré soulignant que nous avons plus que jamais besoin, en Europe, d'institutionsstables et pérennes au service de politiques ambitieuses. L'Europe du XXIe siècle ne pourraplus avancer masquée.

L'accord du 18 juin est une étape historique, mais une étape seulement, dans le cadre duprocessus lancé en décembre 2001 lorsque les dirigeants européens ont adopté la Déclara-tion de Laeken qui a posé en termes clairs une série de questions fondamentales pour l'ave-nir de l'Union: comment renforcer la capacité d'impulsion de l'Union et donner un leader-ship et un visage à l'Europe ? Selon quelles règles répartir les compétences entre l'Union etles Etats membres ? Comment simplifier et rendre compréhensible l'Europe auprès descitoyens ? Par quels moyens rapprocher l'Europe des peuples et améliorer son fonctionne-ment démocratique ? En d'autres termes, cette Déclaration traçait la voie vers une Constitu-tion de l'Union avec la convocation d'une Convention que Valéry Giscard d'Estaing sauraprésider avec brio.

Ce fut une aventure politique et humaine passionnante: pendant dix sept mois, du 28 février2002 au 18 juillet 2003, la Convention a travaillé à écrire la première Constitution de l'Europe.J'ai eu l'honneur d'y représenter l'Assemblée nationale et nous avons toujours gardé à l'espritcette question essentielle: l'Europe, pour quoi faire ? Au cours de son existence, la Conventiona traversé plusieurs épreuves, dont la plus difficile fut la division des Européens sur la guerreen Irak. A aucun moment pourtant, nous n'avons dévié des objectifs communs à l'immensemajorité des conventionnels: bâtir l'Europe pour assurer la sécurité des peuples, promouvoirnos valeurs dans un monde toujours plus incertain, soutenir une croissance économique durable

Page 65: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

VII. DERECHO COMPARADO 65

et respectueuse de l'environnement dans le contexte de la mondialisation; en d'autres termes,construire et transmettre un patrimoine aux générations futures.

La Conférence intergouvernementale s'est ouverte à Rome le 4 octobre 2003 dans un climatd'incertitude, parfois de défiance, marqué par l'opposition de deux pays, l'Espagne et la Polog-ne, au compromis institutionnel que proposait la Convention. L'échec retentissant du Conseileuropéen du 13 décembre 2003 allait plonger l'Union dans le doute et l'avenir de la Constitu-tion semblait bien compromis. C'est une nouvelle fois dans l'épreuve que les Européens se sontrassemblés et les attentats tragiques de Madrid ont relativisé les querelles institutionnelles.Grâce à l'habileté de la présidence irlandaise, et en particulier à celle de M. Bertie Ahern à quije souhaite rendre hommage, les Vingt-cinq ont progressé dans la voie d'un accord acceptablepar tous. La Constitution adoptée le 18 juin représente le meilleur compromis possible au re-gard des positions exprimées par les uns et par les autres. Valéry Giscard d'Estaing s'est d'ai-lleurs réjoui de constater que la Conférence intergouvernementale a repris à son compte 90%du projet de la Convention. La Constitution comporte des avancées sans précédent notammenten termes de démocratisation et d'efficacité de l'architecture institutionnelle, grâce à une plusgrande capacité décisionnelle.

L'Europe a toujours avancé. La Constitution du 18 juin est un excellent texte; elle n'est ni dedroite, ni de gauche: elle est le reflet de la diversité qui caractérise vingt-cinq pays qui veulentmettre en commun ce qu'ils ont de meilleur. Certains progrès sensibles ont été réalisés par rapportau texte de la Convention, notamment en matière sociale avec l'instauration d'une clause socialetransversale et la constitutionnalisation du sommet social tripartite pour la croissance et l'emploi.

Ce rapport d'information n'a pas vocation à présenter de façon exhaustive le contenu de laConstitution; le lecteur pourra se référer au rapport publié l'an dernier par la Délégation pourl'Union européenne(1) à l'issue des travaux de la Convention. L'objet du présent document viseen revanche à souligner les changements apportés par la Conférence intergouvernementale auprojet initial élaboré par la Convention. La version consolidée provisoire(2) de la Constitutionfigure intégralement en annexe du rapport.

AVANT-PROPOS DE M. JACQUES FLOCH,

Député, ancien membre suppléantde la Convention européenneMalgré tout, ce sera Oui !C'est parti ! Le débat sur l'avenir de la construction européenne va enfin commencer dans

notre pays.Ceux qui ont travaillé sur la proposition de Traité constitutionnel à la Convention en 2002

et 2003 attendaient avec impatience les résultats des travaux des chefs d'Etat et de gouverne-ment.

Qu'allaient-ils faire ? Des propositions, des réflexions ? Tout serait-il à refaire, à reconstrui-re ? Avancées, reculs, chacun en discute, en dispute aujourd'hui, trop souvent de manière pé-remptoire: il n'y avait rien de bon dans la «Constitution Giscard» ! Qu'en reste-t-il aujourd'huisi l'on entend les commentaires «bien informés» ?

Le texte définitif sera formellement signé à l'automne par les dirigeants européens: «un so-cle fragile, en deçà des ambitions initiales, une Europe minimale, ce n'est pas la grande aventu-re historique attendue, accord à l'arraché, une cote mal taillée, un texte qui grave dans le mar-bre l'idéologie libérale, insulte historique à la démocratie, abdication de l'indépendance natio-nale, une douche froide...». Il ne faut plus en jeter, la cour est pleine !

Page 66: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

66 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

Cette surabondance de qualificatifs négatifs, voire hostiles, est une sorte de pression inte-llectuelle sur tous ceux qui seraient tenter de faire une autre analyse, ceux qui par exemplediraient: «malgré tout: oui !..»:

– oui pour les avancées institutionnelles, c'est-à-dire leurs simplifications, auxquelles il fautajouter une meilleure clarté démocratique;

– l'élection par les chefs d'Etat et de gouvernement du Président du Conseil européen pour30 mois;

– l'élection du Président de la commission par le parlement européen, ainsi se dégageraclairement une majorité et une opposition;

– un parlement, véritable législateur d'autant que les directives européennes deviennent deslois;

– la majorité qualifiée élargie;– la proposition populaire: un million d'européens pourront proposer une résolution, un

texte de loi;– oui pour l'introduction de la Charte des droits fondamentaux (deuxième partie du texte).

Que chacun en relise le contenu, c'est l'ensemble des droits politiques, économiques, sociaux,civils acquis chèrement aux cours des siècles par les Européens qu'ils trouveront gravés dans lemarbre;

– oui parce que l'histoire de l'Europe unie ne s'arrête pas à ce Traité constitutionnel commeelle ne s'est pas arrêtée au Traité de Rome, de Maastricht ou plus récemment au dévastateurTraité de Nice sur lequel l'Europe va vivre jusqu'en 2009, 2014.

La grande aventure de la construction européenne est loin d'être terminée, son seul, son vé-ritable objectif est autre chose qu'un grand marché, que des harmonisations, aussi souhaitablesdes différentes législations nationales.

Cette autre chose, c'est la création d'un espace de libertés, de démocratie, de progrès social,de prospérité intéressant aujourd'hui 450 millions de femmes, d'hommes, d'enfants. Nos con-citoyens qui vivent en paix seront un exemple pour le monde.

La paix, un bien particulièrement sensible, absent pour plus d'un quart de l'humanité; ceuxqui n'ont pas connu l'état de guerre ne peuvent savoir combien elle est intensément espérée parceux qui en sont privés, pourtant, ils devraient constamment soutenir l'idée que la paix est lasource principale de la prospérité collective.

On peut (encore) dire oui pour des sujets plus pragmatiques telles que les coopérations ren-forcées (rien n'empêchera des Etats à aller plus vite et plus loin), l'autonomie de la zone eurodès lors que seuls les Etats membres de l'eurogroupe auront à discuter de leur politique écono-mique, ou tout simplement le droit de retrait d'un Etat.

La Convention, la Conférence intergouvernementale et le Conseil européen ont fait leurtravail; la phase de débat avec les peuples est maintenant ouverte. Dans la Constitution, tout estdiscutable et a été discuté, mais le dernier mot doit rester aux peuples, aux nations de l'Europeunie. Dans notre pays, seul un référendum est une demande acceptable. Encore faut-il quechacun fasse convenablement, honnêtement, démocratiquement son devoir.

Ainsi, on ne votera pas pour ou contre Jacques Chirac et son gouvernement, on ne voterapas pour ou contre les oppositions. On ne votera pas pour ou contre l'Europe, l'idée d'Europeétant multiple. On votera pour ou contre un Traité constitutionnel qui apparaîtra comme unélément constructif de l'Europe ou son contraire.

Dans l'état de mes connaissances aujourd'hui du texte qui nous sera proposé, pour moi:«malgré tout, ce sera oui !»

Page 67: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

VII. DERECHO COMPARADO 67

PREMIERE PARTIE:LA CONFIRMATION DES PRINCIPAUX ACQUIS DE LA CONVENTION

L'accord conclu le 18 juin 2004 par les chefs d'Etat et de gouvernement préserve les équili-bres essentiels du projet élaboré par la Constitution. Qu'il s'agisse de la création d'un Présidentstable du Conseil européen, d'un ministre européen des affaires étrangères, de la simplificationdes instruments et des procédures ou encore des dispositions relatives à la vie démocratique del'Union, la Conférence intergouvernementale a confirmé les choix opérés par la Convention.

Sur un certain nombre d'articles, les gouvernements ont apporté des modifications qui vien-nent préciser ou compléter le projet de la Convention.

I. LE RESPECT DES EQUILIBRES DU PROJET ELABORE PAR LA CONVENTIONGlobalement, les consensus qui se sont formés au sein de la Convention, notamment dans le

cadre des différents groupes de travail, n'ont pas été remis en cause par la Conférence inter-gouvernementale (CIG). Nombreux sont en effet les sujets sur lesquels la CIG a repris à soncompte les propositions de la Convention. Un exemple significatif est celui du clivage sur laréférence aux valeurs chrétiennes où la CIG n'a pu que constater l'absence de consensus pourfinalement se rallier au compromis formulé par la Convention.

A. Le préambule et l'absence de référence aux valeurs chrétiennesInnovation essentielle au regard des traités antérieurs, la Constitution est précédée d'un

Préambule, qui développe les références fondamentales de l'Union et se réfère aux «héritagesculturels, religieux et humanistes de l'Europe». La Conférence intergouvernementale a ajoutéune référence à la réunification de l'Europe, marquée par l'élargissement historique du 1er mai2004 à dix nouveaux pays, rappelant que l'Europe est «désormais réunie au terme d'expériencesamères».

Le préambule reprend explicitement la référence à une Union «sans cesse plus étroite» quifigure en tête des deux traités actuels. Une phrase est également ajoutée par rapport au projetde la Convention pour garantir la succession des traités et la continuité juridique de l'acquiscommunautaire.

1) L'absence de référence aux valeurs chrétiennesLa question d'une référence ou non aux valeurs ou à l'héritage chrétien de l'Europe a été un

serpent de mer des négociations sur la Constitution européenne. A moins d'un mois du Conseileuropéen des 17 et 18 juin 2004, sept pays de l'Union (Italie, Lituanie, Malte, Pologne, Portu-gal, République tchèque et Slovaquie) l'avaient à nouveau officiellement souhaité.

Malgré ces demandes répétées, le préambule ne comporte finalement aucune référence à lachrétienté, et le compromis constaté au sein de la Convention est ainsi préservé même si jus-qu'au dernier moment, la Pologne a souhaité l'inscription d'une référence à Dieu ou aux racineschrétiennes, prenant pour modèle sa propre Constitution du 2 avril 1997 qui énonce que «tousles citoyens de la République, autant ceux qui croient en Dieu, source de la vérité, de la justice,de la bonté et de la beauté, que ceux qui ne partagent pas cette foi et qui puisent ces valeursuniverselles dans d'autres sources [sont] égaux en droits et en devoirs envers la Pologne».

Or la présidence irlandaise a dû constater l'absence de consensus sur cette question. L'Es-pagne qui était favorable à une référence aux valeurs chrétiennes sous le gouvernement conser-vateur de M. José Maria Aznar, ne l'était plus sous le gouvernement socialiste de M. José LuisRodriguez Zapatero. Quant à la Belgique et à la France, elles se sont toujours opposées à unetelle référence, difficilement conciliable avec le principe de laïcité.

Page 68: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

68 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

2) La suppression de la citation de Thucydide«Notre Constitution...est appelée démocratie parce que le pouvoir est entre les mains non

d'une minorité, mais du plus grand nombre». Thucydide II, 37Cette citation de l'historien de l'Antiquité grecque Thucydide, auteur de la «Guerre du Pé-

loponnèse», a finalement été retirée malgré l'insistance de la Grèce et de Chypre en faveur deson maintien.

Plusieurs pays membres auraient fait valoir que cette citation se référait au seul critère dé-mographique alors que la construction européenne repose également sur une Union d'Etats,tous égaux entre eux.

B. Les signes de l'Union (article I-6 bis)(3)La Convention avait décidé, lors de sa dernière session plénière, d'inscrire dans la Consti-

tution les signes de l'Union. Ayant déjà transmis au Conseil européen la partie I de la Constitu-tion, l'article sur les signes de l'Union figurait artificiellement dans la partie IV sur les disposi-tions générales et finales.

La Conférence intergouvernementale a corrigé cette incohérence et les signes de l'Union fi-gurent désormais à l'article 6 bis de la partie I. Il s'agit de:

– son drapeau (un cercle de douze étoiles d'or sur fond bleu);– son hymne (l'Ode à la Joie de la Neuvième Symphonie de Beethoven);– sa devise (Unie dans la diversité);– sa monnaie (l'euro);– sa journée (le 9 mai).

C. L'architecture institutionnelle

1) Une présidence stable du Conseil européen (article I-21)La suppression de la présidence semestrielle du Conseil européen, et son remplacement par un

Président stable élu pour un mandat de deux ans et demi renouvelable une fois est l'une des princi-pales innovations de la Constitution européenne que la Conférence intergouvernementale n'a, àaucun moment, envisagé de remettre en cause. Dans une Union composée de 25 membres et plus, laprésidence tournante tous les six mois perd en effet de sa pertinence (un Etat présiderait l'Union aumieux une fois tous les 12 ans et demi...) et nuit à l'émergence d'un leadership européen.

Le Président du Conseil européen sera un président à temps plein, en raison de l'interdictiond'un cumul avec un mandat national. Il n'existe en revanche, en théorie, aucune incompatibilitéavec l'exercice d'une autre fonction européenne, ce qui pourrait un jour permettre la désigna-tion d'un Président unique de l'Union, coiffant la présidence du Conseil européen et celle de laCommission(4).

Le Conseil européen devient une institution à part entière(5), qui adopte des décisions etpeut voter, et dont les actes sont susceptibles d'un contrôle par la Cour de justice. Les attribu-tions du Conseil européen ne sont pas modifiées par rapport aux traités actuels, la Constitutionprécisant explicitement qu'il n'a pas de rôle législatif.

La définition que donne la Constitution du rôle du Président correspond largement à la pra-tique actuelle. Il a pour fonction:

– d'assurer à son niveau et dans sa qualité la représentation extérieure de l'Union pour lesmatières relevant de la politique étrangère et de sécurité commune, sans préjudice des compé-tences du ministre des affaires étrangères de l'Union;

– de présider et d'animer les travaux du Conseil européen, comme le faisait le chef d'Etat oude gouvernement qui assurait la présidence semestrielle de l'Union;

Page 69: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

VII. DERECHO COMPARADO 69

– d'œuvrer en faveur de la recherche du consensus entre les Etats membres;– de dialoguer avec les autres institutions: il est, à ce titre, chargé de remettre le rapport du

Conseil européen devant le Parlement européen après chacune de ses réunions.

2) La désignation du Président de la Commission (article I-26)La Conférence intergouvernementale a confirmé les dispositions contenues dans le projet

de la Convention relatives aux modalités de désignation du Président de la Commission euro-péenne. Alors que le traité actuel prévoit qu'il est désigné par le Conseil européen puis soumisà l'approbation du Parlement européen, la Constitution énonce désormais que la proposition duConseil européen, statuant à la majorité qualifiée, doit tenir compte des élections au Parlementeuropéen.

Le candidat proposé par le Conseil européen – après qu'il ait été procédé aux consultationsappropriées, c'est-à-dire avec le Parlement européen – doit être élu par le Parlement européen àla majorité des membres qui le composent. Si tel n'est pas le cas, le Conseil européen, statuantà la majorité qualifiée, propose dans le délai d'un mois un nouveau candidat qui devra être élupar le Parlement européen selon la même procédure.

3) Le ministre européen des affaires étrangères (article I-27)La Constitution créée un ministre des affaires étrangères de l'Union à «double casquette»,

réunissant les fonctions de Haut représentant et de Commissaire chargé des relations extérieu-res qu'il devra exercer selon les procédures propres à chaque domaine. Il est l'un des vice-présidents de la Commission.

Le ministre des affaires étrangères de l'Union est nommé et révoqué par le Conseil euro-péen statuant à la majorité qualifiée, avec l'accord du Président de la Commission. Il est sou-mis, avec le reste du collège des commissaires, à un vote d'approbation par le Parlement euro-péen, qui peut le démettre des fonctions qu'il exerce au sein de la Commission en adoptant unemotion de censure contre ce même collège. Il doit également démissionner si le Président de laCommission le propose, et si le Conseil européen, d'un commun accord avec le Président de laCommission, le décide.

Le ministre des affaires étrangères préside le Conseil des affaires étrangères de l'Union. Il apour missions de conduire la politique étrangère et de sécurité commune, de contribuer à sonélaboration et de l'exécuter en tant que mandataire du Conseil; il agit de même en ce qui con-cerne la politique de sécurité et de défense.

Au sein de la Commission, il est chargé des responsabilités qui incombent à celle-ci dans ledomaine des relations extérieures et de la coordination des autres aspects de l'action extérieurede l'Union.

Dans l'accomplissement de son mandat, il s'appuie sur un service européen pour l'actionextérieure, composé de fonctionnaires du Secrétariat général du Conseil, de la Commissionainsi que de personnels détachés des services diplomatiques nationaux. La CIG a précisé quel'organisation et le fonctionnement de ce service européen pour l'action extérieure sont fixéspar une décision européenne du Conseil, sur proposition du ministre des affaires étrangères etnon de la Commission. Cette décision européenne du Conseil nécessite toutefois l'approbationde la Commission et la consultation du Parlement européen. Une déclaration annexée, ajoutéepar la CIG, prévoit que les travaux préparatoires relatifs à la création de ce service européenpour l'action extérieure commenceront dès la signature de la Constitution.

Président du Conseil «Affaires étrangères» et simultanément vice-président de laCommission, le ministre des affaires étrangères dispose d'un droit d'initiative. Conformémentau projet de la Convention, le Conseil statue à la majorité qualifiée «lorsqu'il adopte une déci-

Page 70: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

70 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

sion européenne qui définit une action ou une position de l'Union sur proposition du ministredes Affaires étrangères de l'Union présentée à la suite d'une demande spécifique que le Conseileuropéen lui a adressée de sa propre initiative ou de celle du ministre».

La Constitution prévoit trois autres cas où le Conseil, par dérogation à l'unanimité requisedans le domaine de la Politique Etrangère et de Sécurité Commune (PESC), statue à la majoritéqualifiée:

– lorsqu'il adopte une décision européenne qui définit une action ou une position de l'Unionsur la base d'une décision européenne du Conseil européen portant sur les intérêts et objectifsstratégiques de l'Union;

– lorsqu'il adopte une décision européenne mettant en œuvre une décision européenne quidéfinit une action ou une position de l'Union;

– lorsqu'il adopte une décision européenne portant sur la nomination d'un représentant spé-cial.

La Constitution invite le ministre des affaires étrangères à rechercher les consensus. En effet,si un membre du Conseil déclare que, pour des raisons de politique nationale vitales et qu'il expo-se, il a l'intention de s'opposer à l'adoption d'une décision européenne devant être adoptée à lamajorité qualifiée, il n'est pas procédé au vote. Le ministre des Affaires étrangères de l'Union doitalors rechercher, en étroite consultation avec l'Etat membre concerné, une solution acceptablepour celui-ci. Une clause d'appel au Conseil européen peut, le cas échéant, être activée puisqu'enl'absence de résultat, le Conseil, statuant à la majorité qualifiée, peut demander que le Conseileuropéen soit saisi de la question en vue d'une décision européenne à l'unanimité.

D. La reconnaissance explicite de la personnalité juridique (article I-6)Si la Communauté européenne (CE) bénéficie actuellement de la personnalité juridique (ar-

ticle 281 TCE), les dispositions des traités restent ambiguës quant à la personnalité juridique del'Union (UE). La Constitution reconnaît donc explicitement cette personnalité juridique. Ils'agit cependant d'une confirmation plus que d'un véritable changement, l'Union européennes'étant déjà vu reconnaître le pouvoir de conclure des accords internationaux avec des paystiers (tels ceux conclus entre l'Union et les Etats-Unis, le 25 juin 2003, en matière d'extraditionet d'entraide judiciaire).

Ainsi, la simplification des traités peut se faire à travers la fusion dans un texte unique etune personnalité morale unique

– l'Union – que réalise la Constitution. En conséquence, les trois «piliers(6)» sont suppri-més, et il ne demeure plus que l'Union avec des procédures de décision différenciées selon lesdomaines d'action.

E. La répartition des compétencesLa clarification de la répartition des compétences était un point central du mandat de la

Convention, et figurait parmi les quatre questions posées par la Déclaration sur l'avenir del'Union, annexée au traité de Nice. La Déclaration de Laeken, adoptée en décembre 2001,dégageait également un certain nombre de pistes de réflexion vers une clarification du systèmeactuel.

1) La classification des compétences (article I-11)La Conférence intergouvernementale n'est pas revenue sur la classification des compéten-

ces envisagée dans le projet élaboré par la Convention, et la Constitution reprend le principeselon lequel «toute compétence non attribuée à l'Union dans la Constitution appartient auxEtats membres».

Page 71: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

VII. DERECHO COMPARADO 71

Dans le respect des principes de subsidiarité et de proportionnalité, la Constitution présentedésormais une liste des compétences organisées selon trois catégories:

– les compétences exclusives (article I-12);– les compétences partagées (article I-13);– les actions d'appui, de coordination ou de complément (article I-16).

A côté des compétences de l'Union relevant de ces trois catégories, la Constitution traite àpart, et sans changement sur le fond (en termes de compétences), par rapport aux traités ac-tuels, les compétences de coordination de l'Union en matière économique(7) (en ajoutant toute-fois explicitement les politiques de l'emploi), et les compétences de l'Union dans le domaine dela politique étrangère et de la défense(8).

Par ailleurs, la Constitution officialise la «méthode ouverte de coordination», en particulierdans le domaine social, de la recherche, de la santé publique et de l'industrie.

2) La clause de flexibilité (article I-17)La Constitution maintient la clause de flexibilité qui, sous sa forme actuelle (article 308

TCE) autorise une action de la Communauté alors même que le traité n'a pas prévu les pou-voirs d'action requis, dès lors que cette action «apparaît nécessaire pour réaliser, dans le fonc-tionnement du marché commun, l'un des objets de la Communauté».

La Constitution propose une formulation plus large, qui ne fait plus référence au fonction-nement du marché intérieur et ne s'applique plus seulement aux questions relevant du «pilier»communautaire. Les nouvelles dispositions de l'article I-17 de la Constitution s'appliquent ainsià l'ensemble des objectifs et des politiques de l'Union.

En revanche, la Constitution rend plus contraignante la procédure de recours à cette flexi-bilité en la soumettant à l'information préalable des parlements nationaux et à l'approbation (etnon plus l'avis) du Parlement européen.

3) L'instauration d'un mécanisme de contrôle du respect du principe de subsidiaritéAfin de contrôler que l'Union n'intervienne pas dans des domaines où elle n'est pas compé-

tente, un protocole annexé à la Constitution prévoit un mécanisme de contrôle du respect duprincipe de subsidiarité, confié aux parlements nationaux. Il s'agit d'un contrôle politique exante qui peut se doubler d'un contrôle juridictionnel ex post.

La Commission européenne sera désormais dans l'obligation de motiver systématiquementses propositions législatives au regard des principes de subsidiarité et de proportionnalité.Chaque parlement national (et chaque chambre dans le cas des parlements bi-caméraux) pou-rra, dans le délai de six semaines à compter de la réception de la proposition législative,émettre un avis motivé contenant les raisons pour lesquelles la proposition en cause seraitconsidérée comme non conforme au principe de subsidiarité.

Au cas où au moins un tiers des parlements nationaux(9) (un quart s'agissant des proposi-tions législatives relatives à l'espace de liberté, de sécurité et de justice) émettraient un avismotivé sur le non-respect du principe de subsidiarité, la Commission sera tenue de procéder àun réexamen et pourra alors décider soit de maintenir sa proposition, soit de la modifier, soit dela retirer.

Un second contrôle, de nature juridictionnelle, est également possible, après l'entrée envigueur d'un acte européen. Les parlements nationaux, par l'intermédiaire de leurs gouver-nements respectifs et le Comité des Régions – pour les actes pour lesquels la Constitutionprévoit sa consultation – auront la possibilité de saisir la Cour de justice de l'Union euro-péenne.

Page 72: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

72 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

F. Une meilleure prise en compte du rôle des parlements nationaux

1) Les deux protocoles sur le rôle des Parlements nationaux et sur l'application des princi-pes de subsidiarité et de proportionnalité

La Constitution permettra à l'avenir une implication plus importante dans la constructioneuropéenne. De nombreuses dispositions, proposées par la Convention et confirmées par laConférence intergouvernementale, l'attestent. Outre le rôle des parlements nationaux dans lecontrôle du respect du principe de subsidiarité (cf. infra), un second protocole renforce sensi-blement leur droit à l'information puisqu'ils seront désormais directement destinataires de l'en-semble des documents de consultation de la Commission (livres verts, livres blancs et commu-nications) ainsi que de tous les projets d'actes législatifs, qu'ils émanent de la Commission oud'un groupe d'Etats membres. Cette transmission directe signifie que les parlements nationauxrecevront désormais directement les textes des institutions européennes sans que ceux-ci tran-sitent par l'intermédiaire des gouvernements nationaux.

La transparence des travaux du Conseil de l'Union, lorsqu'il délibère sur des projets d'acteslégislatifs européens, est également renforcée dans la mesure où les ordres du jour et les procèsverbaux des réunions seront transmis directement aux parlements nationaux, en même tempsqu'aux gouvernements des Etats membres.

Par ailleurs, la Constitution reprend l'exigence déjà en vigueur depuis le traité d'Amsterdamselon laquelle un délai de six semaines doit être observé entre le moment où un projet d'actelégislatif est transmis aux parlements nationaux et la date à laquelle il est inscrit à l'ordre dujour provisoire du Conseil en vue de son adoption ou de l'adoption d'une position dans le cadred'une procédure législative. Mais une nouvelle garantie est ajoutée: celle d'un délai de dix joursqui doit être observé entre l'inscription d'un projet d'acte législatif européen à l'ordre du jourprovisoire du Conseil et l'adoption d'une position. Cette disposition vise à remédier à la diffi-culté posée lorsque, sans prendre de décision formelle, le Conseil parvient à un accord politi-que avant l'expiration du délai de six semaines.

2) Les autres dispositions de la Constitution relatives à l'association des parlements natio-naux

Plusieurs dispositions constitutionnelles permettent une plus grande implication des parle-ments nationaux dans la construction européenne:

– information de la demande d'adhésion d'un Etat (art.I-57);– notification aux parlements nationaux de tous les projets de révision de la Constitution

(art.IV-7-1);– reconnaissance du rôle des parlements nationaux dans la procédure de révision grâce à la

prorogation de la méthode de la Convention (art.IV-7-2);– possibilité de s'opposer à la mise en œuvre de la clause passerelle (art.IV-7 bis);– implication dans le cadre de l'espace de liberté, de sécurité et de justice avec la participa-

tion aux mécanismes d'évaluation (art.III-161) et l'association au contrôle politique d'Europol(art.III-177) et à l'évaluation des activités d'Eurojust (art.III-174).

G. La simplification des instruments et des procédures (articles I-32 et suivants)

1) La réduction du nombre d'instruments juridiquesLa Constitution ramène de quinze à six le nombre des instruments juridiques et instaure une

hiérarchie des normes en distinguant entre les actes législatifs, d'une part, et les actes d'exécu-tion, d'autre part.

Page 73: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

VII. DERECHO COMPARADO 73

– Les actes législatifs (article I-33) sont au nombre de deux: la loi européenne et la loi-cadre européenne. Ils contiennent les éléments essentiels et opèrent les choix politiques fonda-mentaux de l'Union.

– Les actes d'exécution (article I-36) sont le règlement et la décision. Ils sont utilisés pour lamise en œuvre des actes législatifs et relèvent en règle générale de la compétence de laCommission, et à titre exceptionnel, de celle du Conseil.

La Constitution prévoit également des instruments juridiques spécifiques dans certainesdomaines tels que la PESC.

– La Constitution mentionne deux instruments juridiquement non contraignants que sont larecommandation et l'avis.

Une nouvelle catégorie d'instruments est créée avec les «règlements européens délégués»(article I-35) qui peuvent compléter ou modifier certains éléments non essentiels de la loi ou dela loi-cadre européenne. Cette délégation législative s'accompagne toutefois d'un droit d'évoca-tion («call back») permettant au législateur de contrôler la mise en œuvre, par la Commission,de ce pouvoir législatif délégué.

2) La généralisation de la «procédure législative européenne»La Constitution étend sensiblement le champ d'application de la procédure de codécision,

désormais nommée «procédure législative ordinaire», qui place le Parlement européen sur unpied d'égalité avec le Conseil de l'Union.

Cette extension conduit à un net renforcement des pouvoirs du Parlement européen puisque27 domaines d'action de l'Union passent à la procédure législative, et concernent principalement:

– le marché intérieur (art III-24, III-29, III-32, et III-46-2);– la gouvernance économique et l'Union économique et monétaire (art. III-71-6 et III-79-5);– la justice et les affaires intérieures (art. III-163, III-166-2, III-167, III-171, III-172, III-

173, III-177);– la Cour de justice (art. III-264, III-269, III-289);– le budget européen (art. III-318, III-319);– les accords commerciaux (art III-217-2);– l'agriculture (art. III-126-1, III-127-2).

Les nouvelles compétences reconnues à l'Union sont toutes soumises à la procédure légis-lative ordinaire, ajoutant ainsi huit nouveaux domaines dans lesquels le Parlement européenlégifère sur un pied d'égalité avec le Conseil:

– le sport (article III-182);– la protection civile (article III-184);– la propriété intellectuelle (article III-68);– l'espace (article III-150);– la coopération administrative (article III-185);– les mesures nécessaires à l'usage de l'euro (article III-83);– les sanctions financières contre des personnes ou des groupes criminels (article III-49);– l'énergie (article III-157).

Dans les domaines qui restent soumis à une procédure législative spéciale, le Parlement eu-ropéen obtient néanmoins un renforcement de ses pouvoirs:

– pouvoir d'initiative et dernier mot sur la loi définissant les modalités d'exercice de sondroit d'enquête (article III-235);

Page 74: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

74 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

– procédure d'approbation sur les modalités des «ressources propres» (article I-53 § 4) aulieu d'une simple consultation;

– procédure d'approbation sur l'extension des droits liés à la citoyenneté (article III-13);– pouvoir de consultation dans plusieurs domaines où il n'avait aucun droit de regard telles

que les mesures nécessaires pour faciliter la protection diplomatique et consulaire des citoyensde l'Union (article III-11).

Par ailleurs, le Parlement européen devra être consulté en ce qui concerne:– la décision du Conseil d'utiliser la «clause passerelle» (article IV-7 bis);– les mesures concernant les passeports, cartes d'identité, titres de séjour, protection et sécu-

rité sociale (article III-9);– le régime linguistique des titres de propriété intellectuelle (article III-68).Enfin, en matière d'accords internationaux, l'extension de la procédure législative entraînera

la procédure d'approbation pour les accords portant sur ces domaines (article III-226).

H. La confirmation d'un droit d'initiative populaire (article I-46 § 4)La Constitution, conformément à ce qu'avait proposé la Convention, prévoit la possibilité

pour au moins au million de ressortissants d'un nombre significatif d'Etats membres, d'inviter laCommission, dans le cadre de ses attributions, à soumettre une proposition d'acte juridique surun sujet particulier, sans pour autant qu'elle soit dans l'obligation juridique de le faire.

La Conférence intergouvernementale est venue préciser que la loi européenne qui définirala procédure requise pour la présentation d'une telle initiative citoyenne, devra prévoir le nom-bre minimum d'Etats membres dont les ressortissants qui la présentent devront provenir. Ils'agit d'éviter que de telles initiatives soient détournées au profit de groupes d'intérêt nationauxémanant d'Etats fortement peuplés et pour lesquels la réunion d'un million de signature pourraitintervenir essentiellement dans le cadre national.

I. La clause de solidarité (article I-42)La clause de solidarité joue lorsqu'un Etat membre est l'objet d'une attaque terroriste ou la

victime d'une catastrophe naturelle ou d'origine humaine; cette clause a été maintenue sanschangement par la Conférence intergouvernementale. Elle prévoit que l'Union mobilise tous lesinstruments à sa disposition, y compris les moyens militaires mis à sa disposition par les Etatsmembres notamment pour prévenir la menace terroriste sur le territoire des Etats membres etporter assistance à un Etat membre sur son territoire à la demande de ses autorités politiques encas de catastrophe naturelle ou d'origine humaine.

Les tragiques attentats qui ont frappé l'Espagne le 11 mars 2004 ont entraîné une mise enœuvre anticipée de cette clause par le Conseil européen, à travers la déclaration sur la luttecontre le terrorisme adoptée le 25 mars 2004.

J. La clause de retrait volontaire de l'Union (article I-59)La Constitution permet à tout Etat membre de se retirer volontairement de l'Union. Jusqu'à

présent, les traités ne prévoyaient pas cette possibilité, et la doctrine reste divisée sur l'existen-ce ou non d'une possibilité implicite de retrait unilatéral.

Il est important de préciser que la procédure de retrait volontaire est indépendante de touteprocédure de révision de la Constitution. De même, la non-ratification par un Etat membre dela Constitution n'entraînerait pas juridiquement son retrait de l'Union.

L'activation de la clause de retrait conduit à la négociation d'un accord entre l'Etat concernéet le Conseil. La Constitution cesse d'être applicable à l'Etat concerné au plus tard deux ans

Page 75: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

VII. DERECHO COMPARADO 75

après la notification de la demande du retrait, et à défaut même d'accord sur les modalités de ceretrait.

II. LES COMPLEMENTS ET PRECISIONS APPORTEES PAR LA CONFERENCEINTERGOUVERNEMENTALE

Sans céder à la tentation du «détricotage», la Conférence intergouvernementale a apportédes précisions et des ajouts à un certain nombre de dispositions du projet de la Convention, afinde répondre aux multiples demandes formulées par les Etats membres.

A. Les valeurs de l'Union

1) La mention expresse de l'égalité entre les femmes et les hommes (article I-2)L'article I-2 de la Constitution énonce les valeurs de l'Union: respect de la dignité humaine,

liberté, démocratie, égalité, Etat de droit, respect des droits de l'homme, y inclus les droits despersonnes appartenant à des minorités.

Une seconde phrase énonce que «ces valeurs sont communes aux Etats membres dans unesociété caractérisée par le pluralisme, la non-discrimination, la tolérance, la justice, la solidaritéet l'égalité entre les femmes et les hommes». Cette référence explicite à l'égalité entre les sexesa été ajoutée par la Conférence intergouvernementale. Cette mention pourrait toutefois paraîtreredondante avec l'exigence de «non-discrimination» qui inclut naturellement l'égalité entre lessexes.

Les mouvements féministes auraient préféré hisser au rang de valeur de l'Union l'égalitéentre les femmes et les hommes, en la plaçant dans la première phrase de l'article I-2, qui doitse lire en relation avec l'article I-58 selon lequel un risque clair de violation grave d'une desvaleurs européennes par un Etat membre peut engager la procédure d'alerte et de sanctioncontre cet Etat, pouvant comporter la suspension des droits d'appartenance à l'Union, en cas deviolation constatée.

Toutefois, dans la troisième partie de la Constitution, l'article III-2 fait de l'élimination desinégalités et de la promotion de l'égalité entre les hommes et les femmes une clause transver-sale applicable à l'ensemble des politiques et actions de l'Union, telles que définies dans lapartie III de la Constitution.

Sur le fondement de cette base juridique, la Cour de Justice pourrait donc être amenée à an-nuler un acte européen au motif qu'il entrerait en contradiction avec cet objectif.

L'article III-2 fait l'objet d'une Déclaration annexée à l'Acte final qui souligne que l'actionde l'Union pour éliminer les inégalités entre les sexes comprend notamment la lutte contretoutes les formes de violence domestique. A cet effet, il est rappelé que les Etats membresdoivent prendre toutes les mesures nécessaires pour prévenir et réprimer ces actes criminelsainsi que pour soutenir et protéger les victimes.

2) Le respect du droit des personnes appartenant à des minorités (article I-2)A la demande de la Hongrie, la Conférence intergouvernementale a ajouté à la liste des va-

leurs de l'Union énumérées à l'article I-2, les droits des personnes appartenant à des minorités.Cette revendication s'expliquait par le nombre important de Hongrois vivant dans les paysvoisins (Croatie, Roumanie, Serbie, Slovaquie, Slovénie et Ukraine) qui est estimé à environ3,5 millions de personnes.

En France, une référence aux droits des minorités en tant que groupe distinct est contraireau principe constitutionnel d'indivisibilité de la République. Une précaution rédactionnelle aainsi été prise puisque la formulation retenue par la Constitution européenne fait référence non

Page 76: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

76 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

pas à un quelconque droit collectif mais aux droits des personnes appartenant à des minorités.Cette rédaction ne devrait ainsi vraisemblablement pas être déclarée contraire à la Constitutionfrançaise.

En vertu de l'article I-58 de la Constitution européenne, la violation des droits des person-nes appartenant à des minorités pourra donc entraîner le déclenchement d'une procédure desanction à l'égard d'un Etat membre, allant le cas échéant, jusqu'à la suspension de son apparte-nance à l'Union.

3) La protection et le bien-être des animaux (article III-5 bis)Un article III-5 bis a été ajouté par la Conférence intergouvernementale afin de prévoir une

clause transversale relative au respect, dans la formulation et la mise en œuvre des politiquesde l'Union, «du bien-être des animaux en tant qu'êtres sensibles». Cette disposition, demandéenotamment par le Royaume-Uni et activement soutenue par les associations de protection desanimaux, vise à améliorer les conditions de transports des animaux et à encadrer plus stricte-ment l'utilisation des animaux dans le cadre des activités de recherche et de développementtechnologique.

On notera cependant que l'exigence de bien être des animaux doit respecter les usages desEtats membres en matière notamment de rites religieux, de traditions culturelles et de patri-moines régionaux. La fête musulmane de l'Aïd-el-Kebir ou la pratique des corridas, par exem-ple, ne sont donc pas concernées par cette disposition.

B. Les objectifs de l'Union (article I-3)L'article I-3 de la Constitution énonce les principaux objectifs justifiant l'existence de l'U-

nion pour l'exercice de certaines compétences en commun au niveau européen. Chacun d'entreeux recouvre un certain nombre de politiques et d'objectifs précis figurant dans la partie III dela Constitution. Tous les objectifs mentionnés dans le projet de la Convention sont maintenus,notamment les principes de diversité culturelle et linguistique.

Aux objectifs énoncés dans le projet de la Convention, la Conférence intergouvernementalea ajouté la stabilité des prix, dont la Banque centrale européenne est la garante. Alors qu'undébat se développe actuellement sur une redéfinition des missions de la BCE qui tienne da-vantage compte de l'objectif de croissance économique, on notera que cet ajout aux objectifs del'Union figure sur le même plan qu'une «économie sociale de marché hautement compétitive,qui tend au plein emploi et au progrès social, et un niveau élevé de protection et d'améliorationde la qualité de l'environnement».

C. L'égalité des Etats membres devant la Constitution (article I-5)A la demande du Portugal, l'article I-5 relatif aux relations entre l'Union et les Etats mem-

bres mentionne désormais explicitement que «l'Union respecte l'égalité des Etats membresdevant la Constitution».

Cette disposition trouve sa traduction juridique dans plusieurs articles de la Constitution quiconcernent notamment les règles de composition de la Commission (selon une rotation égali-taire) ou encore les modalités de présidence des formations sectorielles du Conseil de l'Union.

D. L'ajout de nouveaux domaines d'action

1) La santé publique (articles I-3 et III-179)Les aménagements, à l'article III-179, relatifs aux facultés d'intervention de l'Union en ma-

tière de santé publique sont de trois ordres:

Page 77: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

VII. DERECHO COMPARADO 77

– d'une part, ils visent à améliorer la gestion des risques qui dépassent le cadre d'un seulEtat en ajoutant aux compétences de l'Union, tant la surveillance des menaces transfrontièresgraves sur la santé que l'encouragement à la coopération des services de santé dans les régionstransfrontalières;

– d'autre part, ils permettent l'intervention d'une loi ou d'une loi-cadre européenne pour fi-xer les normes de qualité comme de sécurité des produits médicaux et dispositifs à usage médi-cal ainsi que pour déterminer les mesures de surveillance, d'alerte et d'intervention en cas demenaces transfrontières graves sur la santé;

– enfin, ils étendent au tabac et à l'abus d'alcool les compétences de l'Union en matière delutte contre les grands fléaux.

Le dernier ajout, au paragraphe 7 de l'article III-179, clarifie certains aspects de l'articula-tion des actions de l'Union et des Etats membres en matière de santé publique.

– D'une part, il prévoit le respect de la compétence de ces derniers quant à la définition deleur politique de santé, et non plus seulement quant à l'organisation et à la fourniture de servi-ces de santé et de soins médicaux.

– D'autre part, il confirme que la gestion des services de santé et des soins médicaux com-me l'allocation des ressources qui leur sont consacrées, relèvent bien de la responsabilité desEtats membres.

2) Le tourisme (articles I-16 et III-181 bis)Selon les estimations de la Commission européenne, le tourisme représente directement 5%

du PIB total de l'Union, concerne 2,2 millions d'entreprises et 7,7 millions d'emplois.Le tourisme a été ajouté dans la liste des actions d'appui, de coordination ou de complément

de l'article I-16. Mais davantage qu'une nouvelle compétence, il s'agit en réalité de la formali-sation d'une action d'appui que l'Union exerce déjà en pratique.

Une disposition nouvelle a également été insérée dans la partie III (article III-181 bis), quiprévoit que l'action de l'Union vise à encourager la création d'un environnement favorable audéveloppement des entreprises dans ce secteur et à favoriser la coopération entre Etats mem-bres, notamment pour l'échange de bonnes pratiques.

S'agissant d'une action d'appui, toute harmonisation des dispositions législatives et régle-mentaires des Etats membres demeure exclue.

3) Le sport (articles I-16 et III-182)A la différence du tourisme qui ne figurait pas dans la liste des actions d'appui de l'article I-

16 du projet de la Convention, le sport y était déjà mentionné, sur le même plan que l'éduca-tion, la jeunesse et la formation professionnelle(10).

La Conférence intergouvernementale a en réalité précisé la portée de cette compétence enrappelant, à l'article III-182, que l'Union contribue à la promotion des enjeux européens dusport, «tout en tenant compte de ses spécificités, de ses structures fondées sur le volontariatainsi que de sa fonction sociale et éducative».

A également été étendue au sport la promotion de la coopération avec les pays tiers et lesorganisations internationales compétentes, en particulier avec le Conseil de l'Europe (articleIII-182 § 3).

E. La portée de la primauté du droit de l'Union (article I-5 bis)Conformément à ce que proposait la Convention, l'article I-5 de la Constitution place la

primauté du droit européen parmi les principes fondamentaux de l'Union.

Page 78: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

78 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

Lors des débats au sein de la Convention, le Royaume-Uni avait souhaité la suppression decet article considéré comme trop fédéraliste. Après s'y être finalement rallié, le gouvernementbritannique a toutefois exigé qu'une déclaration soit annexée constatant, pour en encadrer laportée, que les dispositions de cet article reflètent la jurisprudence existante de la Cour dejustice.

La primauté du droit européen a été consacrée par la Cour de Justice dès 1964 avec l'arrêtCosta c/ Enel et les juridictions nationales sont tenues de faire primer le droit de l'Union euro-péenne sur le droit interne. Selon la Cour de justice, cette primauté vaut à l'égard de l'ensembledu droit national, y compris des dispositions constitutionnelles (CJCE, 1970, InternationaleHandelgesellsschaft).

Dans une décision récente(11), le Conseil constitutionnel s'est déclaré incompétent pour seprononcer sur la conformité à la Constitution d'une disposition de la loi sur l'économie numériquedans la mesure où cette loi est la stricte transposition en droit français d'une directive européennedu 8 juin 2000. Le Conseil déduit en effet de l'article 88-1 de la Constitution(12) que «la transpo-sition en droit interne d'une directive européenne résulte d'une exigence constitutionnelle à laque-lle il ne pourrait être fait obstacle qu'en raison d'une disposition expresse contraire à la Constitu-tion». A contrario, dans tous les autres cas, le Conseil constitutionnel confirme donc une jurispru-dence bien établie selon laquelle le droit de l'Union prime le droit national.

F. La constitutionnalisation de la Charte des droits fondamentaux (partie II de la Constitu-tion)

La «constitutionnalisation» de la Charte des droits fondamentaux de l'Union européenne,proposée par la Convention, n'a pas été remise en cause au cours de la Conférence intergouver-nementale.

Les Britanniques, soucieux de délimiter la portée juridique de cette intégration, ont cepen-dant obtenu qu'une référence supplémentaire aux «explications»(13) relatives à la Charte soitincluse dans la Constitution, dans les clauses finales de la Charte (art. II-52, § 7). Aux termesde cette nouvelle disposition, «il convient que les juridictions de l'Union et des Etats membresprennent dûment en considération les explications élaborées en vue de guider l'interprétation dela Charte des droits fondamentaux». Cette référence vient compléter celle déjà ajoutée par laConvention à la fin du préambule de la Charte.

Compte tenu de l'importance qui leur est reconnue, ces explications seront rendues plusaccessibles par leur publication dans une déclaration annexée à la Constitution.

Il a également été précisé que les explications visées sont celles mises à jour par la Con-vention. Une actualisation, tenant compte de développements jurisprudentiels récents et d'a-justements rédactionnels, a en effet été opérée par celle-ci sous l'autorité du commissaire Anto-nio Vitorino (qui avait présidé le groupe de travail de la Convention consacré à la Charte).

En matière de droits fondamentaux, la CIG a également renforcé le caractère contraignantde la disposition relative à l'adhésion de l'Union à la convention européenne de sauvegarde desdroits de l'homme et des libertés fondamentales. L'article I-7-2 prévoit en effet que l'Union«adhère» à cette convention, et non plus qu'elle «s'emploie à [y] adhérer».

G. Les services d'intérêt général (article III-6)L'article III-6 de la Constitution confère une base juridique aux services d'intérêt général et

souligne le rôle qu'ils jouent dans la promotion de la cohésion sociale et territoriale de l'Union,conformément à l'article I-3 sur les objectifs de l'Union.

Au texte élaboré par la Convention, la Conférence intergouvernementale a ajouté, à la de-mande de la France et de l'Autriche, le nécessaire respect par la loi européenne de la compéten-

Page 79: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

VII. DERECHO COMPARADO 79

ce qu'ont les Etats membres, dans le respect de la Constitution, «de fournir, de faire exécuter etde financer ces services».

H. La sauvegarde de l'exception culturelle dans le cadre de la politique commercialecommune (article III-217)

L'exigence du vote à l'unanimité est maintenue en ce qui concerne le domaine du commercedes services culturels et audiovisuels, «lorsque ceux-ci risquent de porter atteinte à la diversitéculturelle et linguistique de l'Union». Cette disposition, obtenue par la France dans les derniersjours de la Convention, a donc été confirmée par la Conférence intergouvernementale.

Dans un souci de cohérence juridique, l'article III-217 prévoit un parallélisme entre la règlede vote applicable à la conclusion des accords internationaux et celle applicable à l'adoptiondes règles internes.

Deux autres modifications doivent être mentionnées, au regard du texte de la Convention:– le vote à l'unanimité pour la négociation et la conclusion d'accords relatifs aux inves-

tissements étrangers directs, lorsque cet accord comprend des dispositions pour lesquellesl'unanimité est requise pour l'adoption de règles internes;

– à la demande de la Finlande, le vote à l'unanimité pour la négociation et la conclusiond'accords dans le domaine du commerce des services sociaux, d'éducation et de santé, lorsqueceux-ci risquent de perturber gravement l'organisation de ces services au niveau national et deporter atteinte à la compétence des Etats membres pour la fourniture de ces services.

I. Les Territoires d'Outre-Mer (articles III-330 et IV-4)La France a proposé un amendement à la Constitution (article III-330) visant à permettre

l'attribution à Mayotte du statut de région ultrapériphérique et à renvoyer à un acte dérivé lesoin d'organiser un régime de transition à cette fin. Cela permettra ainsi à Mayotte, en tant querégion ultrapériphérique, de bénéficier de financements communautaires dès l'entrée en vigueurde la Constitution.

Un paragraphe 7 a ainsi été ajouté à l'article IV-4 qui énonce que «le Conseil européen, surinitiative de l'Etat membre concerné, peut adopter une décision européenne modifiant le statutà l'égard de l'Union d'un pays ou territoire français». Une déclaration inscrite à l'Acte finalviendra préciser que le Conseil européen prendra une décision aboutissant à la modification dustatut de Mayotte à l'égard de l'Union européenne de manière à ce que ce territoire devienneune région ultrapériphérique.

SECONDE PARTIE:LES PRINCIPALES MODIFICATIONS APPORTEES AU PROJET ELABORE PARLA CONVENTION

Les principales modifications apportées au projet élaboré par la Convention résultent d'unecombinaison de revendications et de concessions qui ont occasionné des arbitrages dans lecadre d'une négociation globale. En effet, les gouvernements ne pouvaient s'accorder sur rientant qu'ils n'étaient pas d'accord sur tout.

Elles concernent l'architecture institutionnelle, le champ d'application de la majorité quali-fiée ainsi que la définition et les modalités de mise en œuvre de certaines politiques de l'Union.

Page 80: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

80 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

III. LES TERMES DU NOUVEAU COMPROMIS INSTITUTIONNELAu sein de la Conférence intergouvernementale, les débats institutionnels se sont focalisés

sur deux questions majeures: la composition de la Commission européenne et la définition dela règle de la majorité qualifiée. Pour autant, des modifications substantielles ont été apportéesdans de nombreux autres domaines directement liés au fonctionnement institutionnel de l'U-nion.

A. La composition de la Commission (article I-25)Les négociations sur la composition de la Commission ont fait partie du «paquet final» de

la négociation au sein de la Conférence intergouvernementale. Alors que le projet initial de laConvention prévoyait le passage à un collège resserré dès 2009 (quinze Commissaires euro-péens – y compris le Président et le ministre européen des Affaires étrangères – et descommissaires sans droit de vote pour les Etats non représentés), une majorité de pays membressouhaitait le maintien du principe d'un commissaire par Etat membre. Cette exigence étaitnotamment formulée par les nouveaux pays membres qui ont rejoint l'Union le 1er mai 2004.En effet, même si la Commission ne représente pas les Etats membres(14), chaque pays entendêtre présent au sein du collège des commissaires afin de permettre la prise en compte de posi-tions nationales.

Or dans une Europe qui sera bientôt composée d'une trentaine d'Etats membres, une exten-sion systématique de la taille du collège rendra la Commission rapidement ingouvernable, audétriment de l'intérêt général européen; la légitimité de la Commission se trouverait égalementaltérée. C'est la raison pour laquelle la France est particulièrement attachée au principe d'uncollège restreint.

– Une Commission réduite à partir de 2014L'accord finalement obtenu prévoit que la Commission comprendra un Commissaire par

Etat membre jusqu'en 2014 (ce qui correspond aux deux prochaines législatures du Parlementeuropéen). C'est davantage que ce que prévoit le traité de Nice puisque le protocole sur l'élar-gissement de l'Union européenne énonce que «lorsque l'Union compte 27 Etats membres (...) lenombre des membres de la Commission est inférieur au nombre d'Etats membres».

En revanche, la Constitution européenne prévoit dès à présent qu'à partir de 2014, la compo-sition de la Commission correspondra aux deux tiers du nombre des Etats membres. Ainsi, dansune Union à 27, la Commission sera composée de 18 membres; cela signifie qu'un pays serareprésenté dans deux collèges sur trois, sur la base d'une rotation égalitaire. La Constitution ga-rantit donc le principe d'un collège resserré en contrepartie d'une entrée en vigueur des nouvellesrègles en 2014 et non en 2009, ce qui permet de clore définitivement cette négociation.

Le nombre de membres de la Commission pourra toutefois être modifié sans qu'il soitnécessaire de procéder à une révision de la Constitution, puisqu'il suffira d'une décision duConseil européen, statuant à l'unanimité.

Dans la mesure où, à partir de 2014, certains pays ne seront plus représentés au sein de laCommission, une Déclaration annexée à la Constitution, énonce la nécessité de garantir unetransparence absolue des relations entre la Commission et l'ensemble des Etats membres. Il esten outre précisé que «la Commission devrait prendre toutes les mesures utiles afin de garantirque les réalités politiques, sociales et économiques de tous les Etats membres, y compris ceuxqui ne comptent pas de ressortissant parmi les membres de la Commission, sont pleinementprises en compte».

Parmi les autres modifications substantielles apportées au projet de la Convention, il fautretenir la suppression de la disposition prévoyant la possibilité, pour le Président de la

Page 81: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

VII. DERECHO COMPARADO 81

Commission, de choisir les membres de son collège sur des listes de trois personnes transmisespar les Etats membres. La Constitution maintient en effet le système actuel selon lequel «leConseil, d'un commun accord avec le Président désigné, adopte la liste des autres personnalitésqu'il envisage de nommer membres de la Commission».

B. La définition de la majorité qualifiée (article I-24)Au cœur du clivage – artificiel – qui a opposé les «petits» aux «grands» pays, la définition

de la majorité qualifiée a bien failli faire échouer la négociation sur la Constitution européenne.L'Espagne et la Pologne avaient déjà fait part, au sein de la Convention, de leur hostilité auprincipe même de cette double majorité, qui leur est moins favorable que les dispositions sur lapondération des voix prévues par le traité de Nice. Mais l'évolution de la position espagnoleconsécutive au changement de gouvernement a finalement ouvert la voie à un compromis surcette question.

La solution retenue par la Conférence intergouvernementale préserve l'essentiel, à savoircette double majorité qui combine une double légitimité sur laquelle repose l'Union européenneen tant que «fédération d'Etats nations»: d'une part, la légitimité des Etats, d'autre part, celledes peuples.

1) Le relèvement des seuilsLa proposition initiale de la Convention avait le mérite de la simplicité puisqu'une décision

était réputée adoptée dès lors qu'elle réunissait une majorité de 50 % des Etats représentant 60% de la population. L'objectif était ainsi de favoriser les coalitions gagnantes bien davantageque les minorités de blocage. En effet, de 2 % avec le mécanisme de pondération des voix dutraité de Nice, le nombre de coalitions gagnantes atteignait près de 22 % avec le système pro-posé par la Convention (dans l'hypothèse d'une Union à 27 membres). Or l'Espagne et la Po-logne principalement, mais aussi certains pays moins peuplés, ont estimé que la double majo-rité donnait un poids trop important aux Etats les plus peuplés.

Dès lors que l'ensemble des délégations ont admis le principe même de la double majorité,les négociations ont porté sur la modification des seuils proposés par la Convention. L'Espagneet la Pologne demandaient le relèvement du seuil démographique tandis que les «petits» paysentendaient veiller à ce que l'écart entre les deux seuils soit au moins maintenu afin de ne pasréduire leur poids relatif. En conséquence, les chefs d'Etat et de gouvernement se sont accordéssur une augmentation identique des deux seuils: de 50 % à 55 % pour le seuil du nombre d'E-tats membres, et de 60 % à 65 % pour le seuil démographique(15).

L'article I-24 ajoute une condition au seuil de 55 % en exigeant la réunion d'au moins quin-ze Etats membres. On peut s'interroger sur la pertinence de cette disposition dans la mesure oùle mécanisme de double majorité n'est prévu pour entrer en vigueur qu'en 2009, date à laquellel'Union européenne comptera probablement 27 Etats membres avec l'adhésion de la Bulgarie etde la Roumanie. Or à partir de 26 Etats membres, le seuil de 55 % correspondra arithmétique-ment à un minimum de quinze Etats membres. Cette condition supplémentaire sera donc vrai-semblablement caduque avant même son entrée en vigueur.

Il faut également préciser que les abstentions ne sont pas prises en compte pour atteindreune majorité, qui se calcule sur la base du nombre des Etats membres et non des votes positifs.

2) La définition d'une minorité de blocageLa Constitution prévoit qu'une minorité de blocage doit inclure au moins quatre membres

du Conseil, faute de quoi la majorité qualifiée est considérée comme atteinte. Cette dispositiona été ajoutée à la demande des «petits» pays afin d'éviter que trois Etats membres parmi les

Page 82: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

82 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

plus peuplés, représentant plus de 35 % de la population(16), puissent empêcher une décision.Il s'agit là d'une traduction juridique de la prise en compte de l'égalité des Etats, de sorte que lecritère démographique n'ait pas pour effet de neutraliser le critère des Etats.

Par dérogation à ce qui précède, la majorité qualifiée est fixée à 72 % des Etats (au lieu de55 %) représentant toujours 65 % de la population dans tous les cas où la proposition n'émanepas de la Commission ou du ministre des Affaires étrangères(17). Il s'agit notamment des ini-tiatives des Etats membres dans le domaine de la Justice et des Affaires intérieures, des initia-tives du Conseil en matière de PESC, des actes pris dans le cadre de la politique économique etmonétaire sur recommandation de la Commission ou de la BCE, des propositions qui émanentdu Parlement européen, de la suspension ou du retrait d'un Etat membre, ou encore de diversesnominations.

3) L'introduction d'un mécanisme de «Ioannina»Est annexée à la Constitution un projet de décision qui sera adopté le jour de l'entrée en

vigueur de la Constitution. Ce texte instaure un système calqué sur le «compromis de Ioan-nina(18)» relatif à la mise en œuvre de l'article I-24 en prévoyant que si des membres duConseil représentant au moins ¾ de la population de l'Union ou au moins ¾ du nombre desEtats membres nécessaires pour constituer une minorité de blocage, indiquent leur opposi-tion à l'adoption d'un acte par le Conseil à la majorité qualifiée, le Conseil doit débattre decette question afin de parvenir à une solution dans un délai raisonnable. Alors seulement, ilpourra être procédé au vote. Ce système s'appliquera à compter du 1er novembre 2009, et aumoins jusqu'en 2014. A partir de cette date seulement, le Conseil pourrait adopter une déci-sion l'abrogeant.

C. La composition du Parlement européen (article I-19 § 2)Les pays les moins peuplés de l'Union ont revendiqué au sein de la Conférence intergou-

vernementale le relèvement du seuil minimum de parlementaires européens. Alors que le projetélaboré par la Convention plafonnait à 736 le nombre des députés européens, le relèvement duseuil minimum n'était possible qu'à la condition soit de relever le plafond, soit de diminuer lenombre de parlementaires issus des pays les plus peuplés.

La solution retenue combine ces deux éléments puisque le seuil minimum est relevé à 6parlementaires (au lieu de 4 dans le projet de la Convention) avec un plafonnement à 750 aulieu de 736 et une réduction du nombre de sièges de l'Allemagne de 99 à 96.

Malte obtient donc un siège de plus qu'actuellement et le Luxembourg est garanti de con-server 6 sièges dans la perspective de la redistribution à venir lorsque l'Union comptera plus de27 Etats membres. C'est en effet dans le respect de ces paramètres que devra être définie lacomposition du Parlement européen, en temps utile avant les élections de 2009.

D. Le Conseil de l'Union (articles I-22 et I-23)

a) La suppression du Conseil législatif (article I-23)Dans un souci de simplification et de transparence, la Convention proposait de confier la

fonction législative à une formation unique du Conseil. Un consensus s'est pourtant rapidementdégagé au sein de la Conférence intergouvernementale en faveur de la suppression d'un telConseil législatif unique, et du maintien des différentes formations sectorielles. En revanche, laConstitution prévoit que chaque session du Conseil est divisée en deux parties, consacréesrespectivement aux délibérations sur les actes législatifs de l'Union et aux activités non législa-tives. Dès lors qu'il délibère et vote sur un projet d'acte législatif, le Conseil siège en public. En

Page 83: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

VII. DERECHO COMPARADO 83

vertu du Protocole sur le rôle des Parlements nationaux, ceux-ci sont directement destinatairesdes ordres du jour et des procès verbaux de ces réunions.

La Constitution mentionne directement deux formations du Conseil:– le Conseil des affaires générales, qui «assure la cohérence des travaux des différentes

formations du Conseil. Il prépare les réunions du Conseil européen et en assure le suivi enliaison avec le Président du Conseil européen et la Commission»;

– le Conseil des affaires étrangères, présidé par le ministre européen des affaires étrangères,qui «élabore l'action extérieure de l'Union selon les lignes stratégiques fixées par le Conseileuropéen et assure la cohérence de l'action de l'Union».

S'agissant des autres formations sectorielles du Conseil, elles doivent faire l'objet d'une dé-cision européenne adoptée par le Conseil européen à la majorité qualifiée.

b) Le maintien de la présidence tournante pour les formations sectorielles du ConseilLes règles relatives à l'exercice de la présidence des différentes formations du Conseil des

ministres sont fixées par une décision du Conseil européen dont il est prévu qu'elle sera auto-matiquement adoptée le jour de l'entrée en vigueur de la Constitution.

Le projet élaboré par la Convention prévoyait pour la présidence des formations du Con-seil, à l'exception de celle des affaires étrangères présidée par le ministre européen des affai-res étrangères, un système de rotation égale pour des périodes d'au moins un an, «en tenantcompte des équilibres politiques et géographiques dans l'Union et de la diversité des Etatsmembres».

Dans cet esprit, les débats se sont focalisés au sein de la Conférence intergouvernementalesur les modalités d'une présidence par équipe du Conseil des ministres. L'objectif visait à par-tager la présidence tout en assurant une nécessaire cohérence.

La solution retenue est celle de groupes prédéterminés de trois Etats membres pour une pé-riode de 18 mois. Ces groupes sont composés par rotation égale des Etats membres, en tenantcompte de leur diversité et des équilibres géographiques au sein de l'Union.

Chaque membre du groupe assure à tour de rôle la présidence de toutes les formations duConseil, avec l'assistance des autres membres du groupe, sur la base d'un programme commun.S'il a un temps été envisagé de répartir les formations du Conseil entre les différents paysconstituant l'équipe présidentielle, cette option a finalement été rejetée en raison essentielle-ment des difficultés de coordination.

Au total, la présidence semestrielle qui est supprimée au niveau du Conseil européen estdonc maintenue au niveau du Conseil des ministres (à l'exception du Conseil «Affaires étran-gères») et la présidence du Conseil «Affaires générales» est bien soumise aux mêmes règlesque les différentes formations sectorielles du Conseil.

E. Le régime juridique des coopérations renforcées (articles I-43 et III-322 et suivants)La Constitution européenne innove tant sur le champ couvert par les possibilités de coopé-

rations renforcées qu'en ce qui concerne la procédure d'autorisation.

1) La décision de recourir à une coopération renforcéeLa Constitution étend en effet la possibilité d'engager des coopérations renforcées à l'en-

semble de l'action européenne(19) à la condition de réunir au moins un tiers des Etats mem-bres. L'autorisation de procéder à une coopération renforcée est accordée par une décisioneuropéenne du Conseil qui statue à la majorité qualifiée, sur proposition de la Commission etaprès approbation du Parlement européen.

Page 84: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

84 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

Les coopérations renforcées dans le domaine de la PESC sont toutefois soumises à un ré-gime dérogatoire, puisqu'elles ne peuvent être autorisées que par une décision européenne duConseil, statuant à l'unanimité. La Convention prévoyait une autorisation à la majorité quali-fiée.

La Constitution précise (article III-324 §1) que «la Commission et les Etats membres parti-cipant à une coopération renforcée veillent à promouvoir la participation du plus grand nombrepossible d'Etats membres». Mais dès lors qu'une coopération renforcée est instaurée, seuls lesEtats qui y participent prennent part à l'adoption des actes; les règles de vote restent celles envigueur dans la Constitution pour le domaine concerné.

Dans le domaine de la coopération judiciaire en matière pénale, la Constitution énonce unerègle particulière puisqu'une coopération renforcée est réputée accordée dès lors qu'elle con-cerne un projet de loi-cadre européenne qui aurait fait l'objet d'un veto de la part d'un ou plu-sieurs Etats membres. Cette «clause d'accélérateur» peut être activée par au moins un tiers desEtats membres selon la procédure prévue aux articles III-171 et III-172.

S'agissant de la politique de sécurité et de défense commune, il existe plusieurs formes decoopérations renforcées:

– la «coopération structurée permanente» qui concerne, selon l'article I-40 et le Protocoleannexé à la Constitution, «les Etats membres qui remplissent des critères plus élevés de capa-cités militaires et qui ont souscrit entre eux des engagements plus contraignants en cette ma-tière en vue des missions les plus exigeantes». A la différence des coopérations renforcées dansles autres domaines, aucun seuil minimum d'Etats participants n'est requis pour former unecoopération structurée;

– la participation d'un groupe d'Etats membres à des missions en dehors de l'Union afind'assurer le maintien de la paix, la prévention des conflits et le renforcement de la sécuritéinternationale conformément aux principes de la charte des Nations Unies (articles I-40 et III-211);

– la coopération que développent entre eux les Etats membres participant à l'Agence euro-péenne de la défense et de l'armement (article I-40 §3).

Alors que dans le projet élaboré par la Convention, l'activation de la clause de défense mu-tuelle pouvait s'apparenter à une coopération renforcée dans la mesure où elle relevait explici-tement d'une «coopération plus étroite» entre certains pays, l'extension de cette clause à l'en-semble des Etats membres la fait donc sortir du champ des coopérations renforcées. Il s'agit làd'une avancée qui mérite d'être soulignée.

2) L'application de la «clause passerelle» à l'intérieur des coopérations renforcéesL'article III-328 de la Constitution permet au Conseil de décider à l'unanimité de statuer à la

majorité qualifiée ou bien conformément à la procédure législative ordinaire, sur un sujet rele-vant jusqu'alors de l'unanimité ou bien d'une procédure législative spéciale.

La Conférence intergouvernementale a cependant limité cette clause passerelle en l'interdi-sant aux décisions ayant des implications militaires ou dans le domaine de la défense (articleIII-328 §3). Par ailleurs, une déclaration annexée à la Constitution a été ajoutée par les chefsd'Etat et de gouvernement afin de préciser que les Etats membres peuvent indiquer, lorsqu'ilsprésentent une demande visant à instaurer une coopération renforcée, s'ils envisagent déjà à cestade de faire usage de la clause passerelle. Il ne s'agit que d'une incitation (et non d'une obli-gation) dont la portée est néanmoins limitée dans la mesure où cette clause passerelle ne peutêtre activée qu'à l'unanimité des Etats membres participants.

Page 85: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

VII. DERECHO COMPARADO 85

F. La procédure budgétaire (article III-310)Le projet de la Convention visait à simplifier la procédure d'adoption du budget annuel et à

accroître les pouvoirs du Parlement européen. La Conférence intergouvernementale a procédé àun rééquilibrage des pouvoirs.

1) Concernant les ressources propres (article I-53)Le texte adopté par la Conférence intergouvernementale limite la simplification du méca-

nisme de décision et le rééquilibrage des pouvoirs entre les institutions.A l'heure actuelle, tout ce qui concerne les recettes est décidé par le Conseil à l'unanimité,

après consultation du Parlement européen.La Convention avait proposé que la création de nouvelles recettes et le plafond des ressour-

ces propres de l'Union, aujourd'hui limité à 1,24 % du revenu national brut communautaire,restent déterminés à l'unanimité par le Conseil, et soient approuvés par les Etats membres, leParlement européen étant simplement consulté.

S'agissant des modalités des ressources de l'Union, c'est-à-dire en particulier les règlesd'assiette et de taux, l'unanimité aurait été remplacée par la majorité qualifiée et la décisionpartagée entre le Conseil et le Parlement européen.

Lors de la négociation, les Anglais ont demandé, sans grande surprise, que l'unanimité soitrétablie pour la fixation des «modalités des ressources» et la codécision avec le Parlementeuropéen supprimée. Les Pays-Bas, dont le solde contributeur net est élevé, étaient égalementsensibles au maintien de l'unanimité pour l'ensemble des dispositions relatives aux ressourcespropres.

L'une des solutions de compromis aurait pu être de soumettre les questions relatives aux«modalités des ressources» à une majorité «super qualifiée».

Finalement, la Constitution étend le champ de l'unanimité par rapport au projet de laConvention. Le Conseil statue à l'unanimité, après consultation du Parlement européen, pourla fixation, par une loi européenne du Conseil, des «dispositions applicables au système deressources propres de l'Union» (et non pas simplement la limite des ressources), ainsi quel'établissement de nouvelles ressources propres ou l'abrogation d'une catégorie existante.

La portée de la procédure de décision à la majorité qualifiée, après approbation du Parle-ment européen, est désormais limitée aux «mesures d'exécution du système des ressourcespropres» [au lieu des «modalités des ressources de l'Union»].

De plus, cette procédure est étroitement encadrée et conditionnée, puisque la nature desmesures d'exécution qui pourront être fixées à la majorité qualifiée sera déterminée par une loieuropéenne du Conseil adoptée, elle, à l'unanimité après simple avis du Parlement européen.

2) Concernant les dépenses: le rééquilibrage des pouvoirs entre le Parlement européen et leConseil dans le cadre de la procédure budgétaire annuelle (article III-310)

La principale modification proposée par la Convention concernait la procédure budgé-taire annuelle. La Convention proposait que le budget soit désormais adopté après une seulelecture au Conseil et au Parlement européen, au lieu de deux. En cas de désaccord, un Co-mité de conciliation paritaire aurait été chargé d'approuver un projet commun. A défautd'accord, le Parlement européen aurait eu le dernier mot à la majorité des 3/5. La distinctionentre dépenses obligatoires, qui découlent obligatoirement des traités ou des actes arrêtés envertu de ceux-ci [parmi lesquelles les dépenses agricoles], et dépenses non-obligatoires, quifonde actuellement les pouvoirs respectifs du Conseil et du Parlement européen, étant su-pprimée, cela renforçait singulièrement les pouvoirs du Parlement européen sur les dépen-ses.

Page 86: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

86 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

Plusieurs Etats s'en sont émus, et en particulier la France, qui a toujours refusé de donner auParlement européen le dernier mot sur le vote des dépenses annuelles, ne voulant pas soumettrela politique agricole à la volonté des parlementaires européens, même si les dépenses agricolessont garanties jusqu'en 2013 par le Conseil européen et protégées ultérieurement par une sortede clause de sauvegarde.

La France et l'Italie avaient suggéré un mécanisme de codécision en matière de dépenses, quirétablisse l'égalité entre le Conseil (c'est-à-dire les gouvernements) et le Parlement européen. Aucontraire, la Belgique et le Luxembourg considéraient que le dernier mot accordé au Parlementeuropéen en matière de dépenses était un élément essentiel du rééquilibrage institutionnel.

Le texte de la Constitution adopté par la Conférence intergouvernementale, outre de nom-breux amendements rédactionnels, modifie sensiblement les propositions de la Conventionrelatives à la procédure budgétaire à la suite de la réunion du Comité de conciliation.

Alors que la Convention prévoyait de donner le dernier mot au Parlement européen, sta-tuant à la majorité des 3/5 des suffrages exprimés, lorsque le Comité de conciliation n'approuvepas le projet commun, le texte de la Constitution dispose simplement que, dans ce cas, unnouveau projet de budget est présenté par la Commission.

Dans l'hypothèse où le Comité de conciliation parvient à un accord sur un projet commun,mais où le Conseil le rejette, le Parlement peut avoir le dernier mot à la majorité des 3/5. S'il neparvient pas à confirmer un de ses amendements à cette majorité, le budget est adopté sur labase de l'accord du Comité de conciliation (la Convention préconisait, dans cette hypothèse,d'adopter la position du Conseil pour la ligne budgétaire faisant l'objet de l'amendement).

La Constitution prévoit également qu'en cas d'accord au Comité de conciliation, si l'une oul'autre des deux institutions (ou les deux à la fois) ne parvient pas à statuer, le budget est réputéadopté conformément au projet du Comité de conciliation.

En cas de rejet du projet commun du Comité de conciliation par les deux institutions ou encas d'approbation par le seul Conseil et de rejet par le Parlement, un nouveau projet de budgetdoit être présenté par la Commission.

Ainsi, malgré les précisions apportées ou les modifications significatives décidées par leschefs d'Etat et de gouvernement, la Constitution confirme la suppression de la distinction entredépenses obligatoires et non-obligatoires. Mais le renforcement des pouvoirs budgétaires duParlement européen est plus limité que dans le projet de la Convention.

G. La procédure de révision de la Constitution (articles IV-7 et suivants)La question des modalités de révision est essentielle pour permettre les adaptations nécess-

aires de la Constitution. Sans revenir sur l'exigence de l'unanimité, la Constitution prévoitdifférentes modalités de révision, plus ou moins contraignantes, selon la nature des modifica-tions envisagées.

1) La procédure ordinaire de révision s'appliquant à toutes les parties de la Constitution (ar-ticle IV-7)

a) Une procédure lourde: la convocation d'une Convention puis d'une Conférence intergou-vernementale

L'article IV-7 prévoit que le gouvernement de tout Etat membre, le Parlement européen oula Commission, peut soumettre au Conseil des projets tendant à la révision de la Constitution.Ces projets sont alors transmis au Conseil européen, et également notifiés aux parlementsnationaux.

Le Conseil européen peut alors décider de convoquer une Convention composée de repré-sentants des parlements nationaux, des gouvernements, du Parlement européen et de la

Page 87: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

VII. DERECHO COMPARADO 87

Commission(20). Cette Convention doit alors adopter par consensus une recommandationadressée à une Conférence intergouvernementale.

Les amendements adoptés d'un commun accord par la Conférence intergouvernementale nepeuvent entrer en vigueur qu'après avoir été ratifiés par l'ensemble des Etats membres, confor-mément à leurs règles constitutionnelles respectives.

L'exigence de l'unanimité est ainsi doublement présente: d'abord lors de la conclusion de laConférence intergouvernementale, puis au stade de la ratification par les Etats membres, ce quisignifie qu'un seul Etat membre, fut-ce le moins peuplé de l'Union, peut poser son veto à toutemodification du texte constitutionnel.

C'est la raison pour laquelle il est prévu que si, à l'issue d'un délai de deux ans après l'adop-tion au niveau des chefs d'Etat et de gouvernement des modifications envisagées, les 4/5e desEtats membres les ont ratifiées et qu'un ou plusieurs Etats membres ont rencontré des difficul-tés pour procéder à ladite ratification, le Conseil européen se saisit de la question. La mêmerègle est prévue, dans une déclaration annexée, pour l'entrée en vigueur de la Constitution.

En d'autres termes, cela signifie que les dirigeants européens s'efforcent de trouver une so-lution politique qui pourrait, par exemple, prendre la forme de l'adoption d'une déclarationcomportant une clause dérogatoire pour le pays concerné, l'organisation d'une nouvelle procé-dure de ratification, voire l'engagement d'une procédure de retrait de l'Union européenne.

b) Une procédure allégée pour les révisions ne justifiant pas la convocation d'une Conven-tion

Une procédure de révision allégée a également été prévue, dans le cadre de la procédure ordi-naire, pour les modifications dont l'importance ne justifie pas la convocation d'une Convention(mais qui pourraient concerner les parties I, II ou IV). Le Conseil européen peut en effet décider,à la majorité simple et après approbation du Parlement européen (ce qui devrait éviter qu'il puisseêtre abusé de cette faculté), de ne convoquer que la Conférence intergouvernementale.

Les amendements adoptés sont ensuite soumis, comme pour la procédure la plus solennelle,à la ratification de l'ensemble des Etats membres, conformément à leurs règles constitutionne-lles respectives.

2) Une procédure simplifiée pour la modification des dispositions relatives aux politiques etactions internes de l'Union (article IV-7 ter)

Afin de rendre moins difficile la révision des dispositions de la Constitution relatives auxpolitiques et actions internes de l'Union (titre III de la partie III), un nouvel article IV-ter a étéajouté qui permet au Conseil européen d'adopter par une décision européenne à l'unanimité toutou partie des dispositions de ce titre, sans qu'il soit nécessaire de convoquer une conférenceintergouvernementale.

Cette décision est ensuite soumise à la ratification de tous les Etats membres. Cette procé-dure a donc pour seul avantage de supprimer l'obligation de convoquer une Conférence inter-gouvernementale.

En tout état de cause, une telle modification de la Constitution ne doit pas avoir pour effetd'accroître les compétences attribuées à l'Union.

3) La clause passerelle: le passage de l'unanimité à la majorité qualifiée et de la procédurelégislative spéciale à la procédure législative ordinaire (article IV-7 bis)

Afin d'élargir le champ d'application de la majorité qualifiée et de la procédure législativeordinaire, la Constitution prévoit une «clause passerelle» qui permet de contourner la procédu-re lourde de révision.

Page 88: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

88 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

Selon cette clause passerelle, qui ne s'applique qu'aux dispositions de partie III, le Conseileuropéen – statuant à l'unanimité après approbation du Parlement européen qui se prononce àla majorité des membres qui le composent – peut adopter une décision européenne autorisant leConseil à statuer à la majorité dans un domaine jusqu'alors soumis à l'unanimité, et / ou à sta-tuer selon la procédure législative ordinaire dans un domaine jusqu'alors régi par une procédurelégislative spéciale.

Cette décision européenne entre en vigueur sans qu'une ratification ou qu'une approbationdes Etats membres soit nécessaire.

Toutefois, la Constitution prévoit la transmission obligatoire aux parlements nationaux dela décision européenne du Conseil européen. En cas d'opposition d'un parlement national noti-fiée dans un délai de six mois après cette transmission, la décision européenne n'est pas adop-tée. En cas d'absence d'opposition seulement, le Conseil européen peut adopter ladite décisionqui entre alors en vigueur.

Chaque parlement national dispose donc d'un droit de veto qui lui permet d'empêcher l'acti-vation de la clause passerelle, en contrepartie de l'abandon définitif de l'exigence de l'unanimitépuisque la clause passerelle ne fonctionne en effet que dans un seul sens.

IV. LA LIMITATION DU CHAMP DE LA MAJORITE QUALIFIEELa Conférence intergouvernementale a limité le champ de la majorité qualifiée par rapport

au projet initial de la Convention, en matière de coopération judiciaire pénale, de politiquefiscale et dans le domaine financier.

A. Les clauses de «frein» et d'«accélérateur» prévues dans le domaine de la coopération ju-diciaire en matière pénale (articles III-171 et III-172)

La Convention européenne avait proposé d'étendre le vote à la majorité qualifiée à la coo-pération judiciaire pénale. Certains Etats membres (le Royaume-Uni en particulier) se sontcependant opposés à ce changement, et ont rouvert le dossier à la Conférence intergouverne-mentale, qui a finalement décidé, à titre de compromis, d'assortir ce passage à la majorité quali-fiée d'un mécanisme de «frein» et d'«accélérateur».

La «clause de frein» consiste en la reconnaissance d'un droit d'appel au Conseil européen(qui statue par consensus), ouvert à tout Etat membre qui estimerait qu'une proposition porte-rait atteinte aux principes fondamentaux de son système juridique. Le Conseil européen peutalors, dans un délai de quatre mois, soit renvoyer le projet au Conseil (ce qui met fin à la sus-pension de la procédure), soit demander un nouveau projet (l'acte initialement proposé étantalors considéré comme rejeté). Cette disposition revient à donner à chaque Etat membre undroit de veto.

En contrepartie, une «clause d'accélérateur» a été prévue, qui assouplit le recours aux coo-pérations renforcées pour mettre en œuvre une proposition ainsi rejetée. Si le Conseil européenn'a pas agi dans le délai de quatre mois prévu ou si le nouveau projet déposé n'a pas été adoptédans un délai de douze mois, l'autorisation de procéder à une coopération renforcée est en effetréputée accordée dès lors que le seuil d'un tiers des Etats membres est atteint (une décision duConseil des ministres, sur proposition de la Commission et après approbation du Parlementeuropéen, n'étant plus requise).

Il a également été précisé que les règles minimales adoptées en matière de procédure pénaledoivent tenir compte des différences entre les traditions et les systèmes juridiques des Etatsmembres.

Page 89: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

VII. DERECHO COMPARADO 89

B. Le maintien de l'unanimité dans le domaine fiscalLa Conférence intergouvernementale a finalement supprimé toute faculté de vote à la majo-

rité qualifiée en matière de coopération administrative et de lutte contre la fraude et l'évasionfiscale illégale, s'agissant respectivement des taxes sur le chiffre d'affaires (TVA) et des acci-ses, d'une part, et de l'impôt sur les sociétés, d'autre part. Plus précisément, les dispositionssupprimées prévoyaient une telle faculté lorsque le Conseil constatait à l'unanimité que lesmesures proposées concernaient bien la coopération administrative ou la lutte contre la fraudeet l'évasion fiscale illégale.

Le maintien de l'unanimité en matière fiscale a constitué l'une de ces «lignes rouges» dé-fendues par le Royaume-Uni, dont le respect conditionnait l'accord britannique sur la Constitu-tion.

C. L'instauration d'une «clause d'appel» dans le domaine de la sécurité sociale (article III-21)

S'agissant des travailleurs migrants, la Constitution prévoit la possibilité d'une claused'appel au Conseil européen pour tout Etat qui estimerait qu'un projet de loi ou de loi-cadreeuropéenne porterait atteinte à l'un des «aspects fondamentaux» de son système de sécuritésociale (champ d'application, équilibre financier, structure financière, coût).

L'activation de cette clause d'appel a pour effet de suspendre la procédure législative ordi-naire. Dans un délai de quatre mois, le Conseil européen peut:

– soit renvoyer le projet au Conseil de l'Union, ce qui met fin à la suspension de la procédu-re législative;

– soit demander à la Commission de préparer un nouveau projet.A la différence de la procédure applicable à la coopération judiciaire en matière pénale, ce

frein utilisé par un Etat membre n'est pas compensé par une «clause d'accélérateur» ouvrantdroit à la formation d'une coopération renforcée.

D. Le maintien de l'unanimité pour l'adoption du cadre financier pluriannuel (article I-54)Le cadre financier pluriannuel constitue la clef de voûte du système financier de l'Union,

car il fixe pour au moins cinq ans les plafonds annuels de dépenses classées par grandes rubri-ques. Il est jusqu'à présent décidé par le Conseil européen, puis formalisé par un accord inte-rinstitutionnel entre le Conseil, le Parlement européen et la Commission.

Le projet de la Convention visait à intégrer le cadre financier pluriannuel dans le droitcommun, en l'adoptant à la majorité qualifiée du Conseil, après avis conforme du Parlementeuropéen, à l'exception du cadre financier 2007-2013, qui devait encore être décidé à l'unani-mité.

Plusieurs Etats, dont la Grande-Bretagne et les Pays-Bas, se sont opposés à ce projet d'a-doption des perspectives financières à la majorité qualifiée, souhaitant que le Parlement euro-péen ne dispose que d'un pouvoir consultatif et que la règle de l'unanimité soit définitivementconfirmée par la Constitution.

Le texte adopté lors du Conseil européen prévoit effectivement la fixation du cadre finan-cier pluriannuel par le Conseil statuant à l'unanimité après approbation du Parlement européen.Toutefois, l'adoption du cadre financier pluriannuel pourra passer à la majorité qualifiée si leConseil européen en décide ainsi à l'unanimité.

Page 90: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

90 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

V. LA DEFINITION ET LES MODALITES DE MISE EN ŒUVRE DES POLITIQUES DEL'UNION

Les modifications apportées par la Conférence intergouvernementale s'agissant de la défi-nition et de la mise en œuvre des politiques de l'Union ont une portée significative et représen-tent, dans certains cas, des avancées réelles par rapport au projet de la Convention.

A. La politique sociale

1) L'instauration d'une clause sociale transversale (article III-2 bis)En progrès par rapport au texte de la Convention, la Constitution instaure une clause sociale

transversale (article III-2 bis) imposant à l'ensemble des politiques et actions de l'Union lerespect d'exigences sociales «liées à la promotion d'un niveau d'emploi élevé, à la garantied'une protection sociale adéquate, à la lutte contre l'exclusion sociale ainsi qu'à un niveau élevéd'éducation, de formation et de protection de la santé humaine». Il s'agit là de la synthèse d'é-léments (dont certains sont au demeurant améliorés) jusqu'alors dispersés dans le cadre desdispositions relatives aux différentes politiques de l'Union

L'inscription de cette clause signifie que toute mesure législative ou réglementaire euro-péenne contraire à ces objectifs pourrait être annulée par la Cour de Justice de l'Union euro-péenne.

Une déclaration interprétative de l'article III-107 sur la coopération des Etats membres dansles domaines de la politique sociale indique que les différents aspects de la politique sociale(emploi, droit du travail et conditions de travail, formation et perfectionnement professionnels,sécurité sociale, protection contre les accidents et les maladies professionnels, hygiène dutravail, droit syndical et négociations collectives entre employeurs et travailleurs) relèventessentiellement des Etats membres et que les actions d'encouragement à la coopération et decoordination qui incombent à la Commission sont de nature complémentaire. Cette déclarationprécise bien que celles-ci n'ont pas vocation à harmoniser les systèmes nationaux. Elle rappelleégalement que la teneur de la responsabilité qui incombe en la matière aux partenaires sociauxn'est pas affectée par ce même article. In fine, elle étaye l'équilibre du texte de la Constitutionen matière sociale, en confirmant, si besoin était, que cette déclaration ne porte pas atteinte auxcompétences qui sont reconnues à l'Union «y compris dans le domaine social». La portée des«prescriptions minimales» prévues par l'article III-104 dans le domaine social ne saurait doncen être altérée.

2) La constitutionnalisation du sommet social tripartite pour la croissance et l'emploi (arti-cle I-47)

En complément de la clause sociale transversale, l'article I-47 consacre le rôle des partenai-res sociaux et promeut le renforcement du dialogue social en inscrivant, dans la Constitution,l'existence du sommet social tripartite pour la croissance et l'emploi.

Les principales avancées sociales de la Constitution européenne– mention du «plein emploi», du «progrès social», de la «cohésion économique, sociale et

territoriale» parmi les objectifs de l'Union (article I-3);– constitutionnalisation de la Charte des droits fondamentaux (partie II);– reconnaissance du rôle des partenaires sociaux et constitutionnalisation du sommet social

tripartite pour la croissance et l'emploi (article I-47);– extension du vote à la majorité qualifiée en matière de prestation pour les travailleurs mi-

grants (article III-21) ainsi que pour les modalités d'information et de consultation des travai-lleurs (article III-104);

Page 91: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

VII. DERECHO COMPARADO 91

– activation possible de la «clause passerelle» aux domaines qui restent soumis au vote àl'unanimité;

– reconnaissance de l'action de l'Union en ce qui concerne la prévention des risques liés àl'abus d'alcool et de tabac (article III-179);

– instauration d'une base juridique spécifique pour les services d'intérêt général (article III-6).

B. L'espace de liberté, de sécurité et de justice

1) Eurojust et le Parquet européen (articles III-174 et III-175)

a) Les compétences d'Eurojust (article III-174)Le texte de la Convention prévoyait un renforcement des compétences d'Eurojust, auquel le

législateur européen aurait pu confier «le déclenchement et la coordination de poursuites natio-nales» (art. III-174), alors qu'actuellement Eurojust ne peut que demander aux autorités natio-nales d'entreprendre une enquête ou d'engager des poursuites.

Selon le texte adopté par la Conférence intergouvernementale, Eurojust pourra proposer ledéclenchement des poursuites. Ses compétences en matière de déclenchement d'enquêtes pé-nales et de coordination des enquêtes et des poursuites demeurent en revanche inchangées.

b) Un parquet européen aux compétences plus limitées (article III-175)L'autorisation de créer un parquet européen à partir d'Eurojust, qui figurait à l'article III-175

du projet de la Convention, a été contestée par certains Etats membres (le Royaume-Uni enparticulier), qui ont obtenu que les compétences de ce parquet européen soient limitées à laprotection des intérêts financiers de l'Union (alors que le texte de la Convention visait l'ensem-ble de la criminalité grave ayant une dimension transfrontière).

Le Conseil européen pourra cependant étendre cette compétence, par une décision prise àl'unanimité, à la lutte contre la criminalité grave ayant une dimension transfrontière. Le texteprécise que cette extension pourra être réalisée «simultanément ou ultérieurement» à la créationdu parquet.

2) La dérogation supplémentaire accordée au Royaume-Uni et à l'IrlandeActuellement, le Royaume-Uni et l'Irlande ne participent pas aux mesures adoptées en

application du titre IV du traité instituant la Communauté européenne (visas, asile, immigrationet autres politiques liées à la libre circulation des personnes). Le protocole sur la position duRoyaume-Uni et de l'Irlande annexé au traité d'Amsterdam, qui prévoit cette dérogation (quali-fiée d'opt out), leur confère cependant la possibilité de décider, au cas par cas, de participer àl'adoption et à l'application de certaines mesures (opt in).

La Convention n'avait apporté aucune modification à ce protocole. La Conférence inter-gouvernementale a en revanche étendu son champ d'application, afin d'y inclure une partie dela coopération policière, relative à la collecte, au stockage, au traitement, à l'analyse et àl'échange d'informations (article

III-176 a), ainsi que la coopération administrative dans le domaine de l'espace de liberté, desécurité et de justice (article III-164).

C. La gouvernance économiqueLes chefs d'Etat et de gouvernement ont apporté de légères améliorations au projet de la

Convention sur la gouvernance économique, et ont modifié les pouvoirs de la Commission.

Page 92: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

92 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

1) Les dispositions propres aux Etats membres de la zone euro (articles III-88 et III-91)La Constitution accorde une certaine autonomie et une reconnaissance officielle à l'euro-

groupe.Les pays membres de la zone euro pourront adopter à la majorité qualifiée des mesures vi-

sant à renforcer la coordination de leur discipline budgétaire et la surveillance de celle-ci, ainsiqu'à élaborer des orientations de politique économique.

Les membres de l'eurogroupe pourront adopter des positions communes à la veille de réu-nions financières internationales et, sur proposition de la Commission, décider d'une représen-tation unique de l'eurogroupe au sein des institutions et conférences financières internationales.

Comme l'avait demandé la France, les droits de vote des pays n'appartenant pas à la zoneeuro seront suspendus, en Conseil Ecofin, lorsque seront à l'ordre du jour l'adoption des «gran-des orientations de politique économique» concernant la zone euro, les mesures relatives àl'usage de l'euro ou les moyens de remédier aux déficits excessifs d'un Etat.

Il faut souligner que le Conseil européen a validé la proposition de doter l'eurogroupe d'unprésident stable élu pour un mandat de deux ans et demi.

2) L'adhésion de nouveaux pays à l'euro (article III-92)Conformément au souhait exprimé par la France et par plusieurs Etats membres de la zone

euro, et contrairement à ce que prévoyait le projet de la Convention, un nouvel article III-92,paragraphe 2, accorde aux seuls membres de l'eurogroupe un droit de recommandation préala-ble à la décision du Conseil Ecofin pour l'adhésion d'un nouveau pays à la zone euro, à la majo-rité des 3/5 de la population de la zone euro. Mais, c'est le Conseil des ministres qui continueraà prendre la décision sur proposition de la Commission et après avis du Parlement européen.Le Royaume-Uni pourra donc toujours formellement s'opposer à l'admission d'un nouveaupays dans la zone euro.

3) La déclaration sur le Pacte de stabilité et de croissanceDans une déclaration à inscrire à l'Acte final, et qui complète l'article III-76, qui n'est pas

modifié par ailleurs, le Conseil européen donne son accord à une réforme du Pacte de stabilitéet de croissance, sans pour autant préjuger du débat futur sur l'avenir de ce pacte, tout en con-sacrant la nécessité de la coordination des politiques économiques et monétaires, dans le butd'éviter des déficits excessifs, de renforcer le potentiel de croissance et de garantir des situa-tions budgétaires saines.

La déclaration réaffirme également son attachement aux objectifs de la stratégie de Lisbon-ne en matière de création d'emplois et de réformes structurelles. Elle invite les Etats membres àtirer parti des périodes de reprise économique et de forte croissance pour adopter un compor-tement vertueux et en profiter pour consolider leurs finances publiques, afin de faire face à unéventuel retournement conjoncturel.

4) Les mesures relatives aux déficits excessifs (article III-76 §6)La Constitution, dont l'article III-76 consacre la nécessité de la coordination des politiques

économiques et monétaires dans le but d'éviter des déficits excessifs, maintient le mécanismede sanctions à l'encontre des Etats membres qui dépasseraient la valeur de référence. Mais, à lademande de l'Allemagne, soutenue en particulier par la France, l'Italie, la Grèce et la Pologne,et malgré la résistance des Pays-Bas, la Commission est simplement autorisée à présenter desrecommandations, librement amendables par le Conseil, et non plus à formuler des proposi-tions modifiables uniquement à l'unanimité, pour le constat d'un déficit excessif.

Page 93: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

VII. DERECHO COMPARADO 93

D. La politique de sécurité et de défense communeEn à peine un an – depuis la fin des travaux de la Convention, en juillet 2003 –, l'Europe de

la Défense a davantage progressé qu'en cinquante ans, depuis l'échec de la Communauté euro-péenne de Défense, en 1954.

Après l'accord politique conclu lors du Conseil européen du 12 décembre 2003, le Conseilde l'Union a formellement adopté, le 14 juin dernier, les statuts de l'Agence européenne dedéfense qui devrait être opérationnelle dès la fin de l'année. Il s'agit là d'une création par antici-pation puisque la Constitution prévoit son institution à l'article I-40 § 3.

Avec le Protocole sur la coopération structurée permanente, la Conférence intergouverne-mentale est allée au-delà des ambitions initiales formulées par la Convention, tout en ouvrant àl'ensemble des pays de l'Union – dans le respect du caractère spécifique de la politique desécurité et de défense de certains Etats membres –, la participation à tous les aspects de lapolitique de sécurité et de défense commune.

1) Les précisions apportées à la clause de défense mutuelle (article I-40)L'article I-40 instaure une clause de défense mutuelle dans le cas où un Etat membre serait

l'objet d'une agression armée sur son territoire. La Conférence intergouvernementale a apportéune précision qui mentionne que cette clause «n'affecte pas le caractère spécifique de la politi-que de sécurité et de défense de certains Etats membres». Cette disposition vise les Etats neu-tres de l'Union européenne que sont l'Autriche, la Finlande, l'Irlande et la Suède. Une précisiona également été ajoutée visant à garantir la compatibilité de cette clause avec les engagementssouscrits au sein de l'OTAN «qui reste, pour les Etats qui en sont membres, le fondement deleur défense collective et l'instance de sa mise en œuvre».

Initialement réservée aux seuls Etats membres participant à une «coopération plus étroite enmatière de défense», la Conférence intergouvernementale a généralisé la clause de défensemutuelle à l'ensemble des Etats membres de l'Union. Mais dans la mesure où celle-ci «n'affectepas le caractère spécifique de la politique de sécurité et de défense de certains Etats membres»,sa rédaction est désormais moins contraignante que ce que proposait la Convention. En effet,en cas d'agression contre un Etat membre, les autres lui «doivent aide et assistance» et non pluslui «portent aide et assistance», puisque les moyens militaires ne sont plus explicitement men-tionnés.

2) Le régime juridique de la «coopération structurée permanente» (article III-213)Au regard du projet initial élaboré par la Convention, la Conférence intergouvernementale a

apporté de substantielles modifications. Certaines représentent de réelles avancées.Le régime des coopérations structurées est sensiblement modifié dans la mesure où la Con-

vention prévoyait une entrée en vigueur automatique des coopérations structurées dès l'entréeen vigueur de la Constitution. La liste des Etats participants devait en effet être inscrite dans unprotocole annexé à la Constitution.

La solution finalement retenue par la Conférence intergouvernementale précise que le lan-cement d'une coopération structurée est subordonné à une décision du Conseil statuant à lamajorité qualifiée, y compris en ce qui concerne la liste des Etats participants. Quant à l'ad-mission ultérieure d'un nouveau membre à une coopération structurée existante, elle sera sou-mise à un vote à la majorité qualifiée – et non plus à l'unanimité – des seuls membres partici-pants.

Il ressort donc de ces nouvelles règles qu'il sera plus facile de rejoindre une coopérationstructurée, une fois qu'elle sera lancée. En outre, l'Europe de la défense associera désormaisl'ensemble des Etats membres, ce qui n'est pas négligeable en terme de capacité d'impulsion.

Page 94: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

94 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

En effet, bien que seuls les Etats participant à une coopération structurée prendront part auxdécisions prises dans le cadre de celle-ci, les délibérations devront se faire en présence de tousles Etats membres.

3) Les objectifs de la coopération structurée permanente: une étape supplémentaire vers unedéfense intégrée (protocole sur la coopération structurée permanente)

La Convention avait laissé à la Conférence intergouvernementale le soin de rédiger le Pro-tocole sur la coopération structurée permanente établie par les articles I-40 §6 et III-213 de laConstitution, dans lequel devait initialement figurer la liste des Etats participants.

Le protocole finalement adopté, s'il n'établit pas une telle liste, comporte néanmoins desavancées fondamentales vers une défense européenne intégrée. Tout en rappelant que la politi-que de sécurité et de défense commune de l'Union n'affecte pas le caractère spécifique de lapolitique de sécurité et de défense de certains Etats membres, ce protocole définit les objectifsde la coopération structurée permanente.

Parmi ces objectifs, il convient notamment de mentionner la spécialisation des moyens etcapacités de défense ainsi que la disponibilité, l'interopérabilité, la flexibilité et la déployabilitédes forces, au moyen de l'identification d'objectifs communs en matière de projection de forces,y compris éventuellement en réexaminant les procédures décisionnelles nationales.

Ces objectifs, s'ils sont atteints, devraient permettre à l'Union de constituer, en son sein,l'embryon d'une véritable politique de défense intégrée, dont l'instauration relèvera d'une déci-sion du Conseil européen à l'unanimité.

CONCLUSIONAprès la Convention puis la Conférence intergouvernementale, le Traité constitutionnel, qui

devrait être signé à Rome en novembre prochain, amorce une nouvelle étape de son histoirepuisqu'il doit désormais, pour entrer en vigueur, être ratifié à l'unanimité des vingt-cinq Etatsmembres.

Plus que jamais, l'heure est donc à l'explication et à un large débat que j'appelle de mesvœux. Le chemin de la ratification est semé d'embûches et il est de la responsabilité de la clas-se politique, dans son ensemble, d'animer un débat serein et loyal sans céder à la tentationdémagogique. Le choix de l'instrument de ratification appartient au Président de la Républiqueet à lui seul. Quelle que soit sa décision, il serait opportun que cette ratification puisse avoirlieu au même moment (la même semaine ou le même mois) dans tous les pays de l'Union euro-péenne.

Nul ne peut objectivement contester les avancées de la Constitution: président stable duConseil européen, ministre des Affaires étrangères, intégration de la Charte des droits fonda-mentaux, instauration d'une clause sociale applicable à l'ensemble des politiques européennes,renforcement du rôle des parlements nationaux... Les principaux équilibres du projet de laConvention n'ont pas été remis en cause par les gouvernements.

Tant à la Convention qu'au sein de la CIG, la France a proposé et soutenu ces réformes quisont aujourd'hui soumises à l'approbation des peuples. Chacun doit pouvoir défendre ses posi-tions, et ceux qui sont convaincus que le destin de la France se trouve en Europe doivent fairepreuve d'enthousiasme et de lucidité, car loin d'être une contrainte, l'Europe est surtout unechance.

{texte de la conclusion...}

Page 95: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

VII. DERECHO COMPARADO 95

TRAVAUX DE LA DELEGATION· Réunion du mardi 25 mai 2004: audition de M. Pierre Sellal, ambassadeur, représentant

permanent de la France auprès de l'Union européenneLe Président Pierre Lequiller a remercié M. Pierre Sellal d'avoir accepté de venir s'exprimer

devant la Délégation pour l'Union européenne afin d'exposer l'état d'avancement des négocia-tions en cours sur le projet de Constitution européenne.

Après s'être déclaré honoré par cette invitation, M. Pierre Sellal a présenté un état des lieuxà propos des questions actuellement débattues au sein de la Conférence intergouvernementale(CIG). L'échéance est désormais très proche, puisque les chefs d'Etat et de gouvernement ontdécidé, lors du Conseil européen de mars dernier, de se fixer l'objectif d'achever les négocia-tions en juin. Cette expression d'une volonté commune d'aboutir est importante en soi: en quel-ques mois, le climat a sensiblement changé. Alors qu'il semblait audacieux de spéculer sur lapossibilité d'un accord en 2004 à l'issue du Conseil européen de Bruxelles de décembre dernier,un regain de mobilisation et de volontarisme s'est manifesté depuis mars, imputable à plusieursfacteurs: certains changements de gouvernement, la conscience plus aiguë du besoin d'uneaction collective européenne plus déterminée dans des domaines comme la lutte contre le terro-risme, le constat des faiblesses persistantes de l'économie européenne, la réalité de l'élargisse-ment, le souci de prévenir les effets délétères d'une négociation institutionnelle indéfinimentprolongée, etc. C'est ainsi que sans avancer de propositions sur le fond du texte, la présidenceirlandaise a su habilement concentrer ses efforts sur la formation d'un consensus sur l'objectifd'aboutir en juin. Pour autant, même si un accord paraît plus proche qu'il ne l'a jamais été, ilserait excessif de considérer que la négociation a progressé vers un texte acquis à 99 %, enparticulier sur les questions les plus importantes. En effet aboutir à un accord sur un traitéconstitutionnel n'est pas une fin en soi; encore faut-il que celui ci donne effectivement à l'U-nion les moyens d'agir qui lui sont indispensables. La France continue à défendre à cet égardun haut niveau d'exigence, fondé sur les propositions de la Convention.

Les difficultés qu'il faudra régler au stade final – c'est-à-dire probablement lors du Conseileuropéen des 17 et 18 juin – apparaissent clairement. Les nombreux points acquis ne sont plusévoqués et les débats se focalisent désormais sur les questions les plus sensibles, selon uneprocédure d'approximation progressive engagée par la présidence irlandaise afin de se rappro-cher d'une proposition globale acceptable par tous. La présidence entend continuer à procéderessentiellement par contacts directs avec les délégations, et évitera de soumettre publiquementses propositions trop tôt, de crainte notamment que celles-ci ne deviennent la cible de polémi-ques à quelques jours des élections au Parlement européen.

Les deux derniers grands chapitres de négociations concernent d'une part un groupe dequestions institutionnelles, parmi lesquelles les deux principales concernent les modalités devote au Conseil et la composition de la Commission, et d'autre part, l'étendue du champ du voteà la majorité qualifiée.

S'agissant des questions institutionnelles, les enjeux sont connus depuis longtemps. Déjàlors du débat de ratification du traité d'Amsterdam, l'Assemblée nationale avait souligné sonattachement à ce que la pondération des voix au Conseil soit révisée en faveur des pays les pluspeuplés. Cette repondération a, dans une certaine mesure, été entreprise à Nice puis de nouveauabordée au sein de la Convention qui a proposé un mécanisme dit de double majorité: unedécision suppose la réunion à la fois de 50 % des Etats et de 60 % de la population. Ce schémaa le mérite de bien traduire la double réalité européenne –Union d'Etats et union des peuples–;d'assurer une juste prise en considération des réalités démographiques; enfin de faciliter la prisede décision pour plus d'efficacité, en augmentant le nombre de «coalitions gagnantes» de 2 % à3 % dans le système de Nice à 22 % à 23 % avec le projet de traité constitutionnel. Cependant

Page 96: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

96 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

ce dernier critère, faciliter la prise de décision, ne saurait être ni exclusif, ni absolu, et il ne peutêtre question d'abaisser indéfiniment les seuils; il est essentiel qu'une décision soit légitimepour être pleinement acceptée; et la France entend que le Conseil de l'Union préserve son pou-voir politique, c'est-à-dire sa capacité de contrôle, d'approbation et d'amendement des proposi-tions de la Commission.

En ce qui concerne plus particulièrement la pondération relative entre les Etats membres,le critère de la population tient compte de la population des Etats alors que tout mécanismede pondération des voix écrase les écarts démographiques. Ainsi, selon les règles encore envigueur aujourd'hui, la France dispose de 10 voix au Conseil contre 2 au Luxembourg, ce quine reflète évidemment pas l'écart de population. Le Traité de Nice n'a opéré qu'un rééquili-brage partiel entre les «grands» et les «petits» pays; celui-ci ayant trouvé une limite dans lemaintien d'une parité entre la France et l'Allemagne: il était difficile de neutraliser en termesde nombre de voix l'écart de population entre l'Allemagne et la France tout en demandantaux pays les moins peuplés d'accepter une diminution de leur poids relatif. Globalement, laprise en compte du critère démographique se révèle favorable à la France: son poids relatifdans la prise de décision augmente sensiblement avec la proposition de la Convention parrapport au Traité de Nice, même s'il est vrai que celui de l'Allemagne, plus peuplée,augmente un peu plus.

En revanche, certains Etats – l'Espagne et la Pologne en première ligne, mais aussi plu-sieurs «petits» pays – s'estiment lésés par le projet de traité constitutionnel. Il est vrai que l'Es-pagne est sensiblement avantagée par l'accord conclu à Nice, qui lui conférait un nombre devoix très proche de celui de la France ou de l'Allemagne. C'est essentiellement pour cette rai-son que M. José Maria Aznar avait refusé le principe même de la double majorité.

A Nice, la Pologne a obtenu une assimilation de sa situation à celle de l'Espagne, ce qui ex-plique qu'elle partage les réserves longtemps émises par cette dernière. La Pologne justifieégalement sa position par le fait qu'elle n'a pas ratifié facilement son adhésion à l'Union euro-péenne, adhésion réalisée sur la base du traité de Nice, et qu'il serait donc difficile d'expliquer àla population ce changement des règles du jeu après quelques mois.

Il importe de signaler, néanmoins, que le nouveau Gouvernement de M. José Luis Rodrí-guez Zapatero a accepté, lors de la dernière réunion ministérielle, pour la première fois, leprincipe de la double majorité, tout en souhaitant que le seuil relatif à la population soit porté à2/3. La Pologne a pour sa part plaidé pour l'instauration d'un mécanisme de garantie, qui, selonelle, devrait pouvoir être mis en œuvre quand ses intérêts fondamentaux seraient menacés.

Les modalités de mise en œuvre du principe de la double majorité sont également contes-tées par certains des pays moins peuplés, qui souhaiteraient atténuer les effets du poids démo-graphique des «grands pays» dans la prise de décision, ce qui peut être obtenu soit en relevantle seuil relatif au nombre d'Etats, soit en établissant les deux seuils, population et nombre d'E-tats, au même niveau. Ils assurent que cette deuxième solution, un même seuil, serait en outreplus «lisible» et compréhensible pour l'opinion. Une telle revendication ne peut être satisfaite:si les seuils sont fixés trop bas, le Conseil perd son pouvoir politique et le système de décisionn'est plus juste, car il ne tient plus compte de la démographie; s'ils sont fixés trop haut, c'estl'efficacité de la prise de décision qui en pâtit.

C'est pourquoi la France reste convaincue que la proposition de la Convention reste la mei-lleure expression de l'équilibre à trouver entre les différents objectifs à poursuivre; elle n'exclutpas un ajustement limité de ses composantes, ou de les compléter par des aménagements te-chniques, mais à la condition d'en préserver rigoureusement l'esprit et les vertus.

M. Pierre Sellal a ensuite abordé le problème de la composition de la Commission. Depuislongtemps, la France considère qu'une Commission comprenant trop de commissaires n'aurait

Page 97: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

VII. DERECHO COMPARADO 97

plus la capacité d'exercer effectivement sa mission: exprimer l'intérêt général européen. Ellerisque en effet de glisser, de façon insidieuse, d'un organe collégial vers une structure intergou-vernementale. Le premier risque est celui de l'inefficacité. Le second est celui d'un fonction-nement erratique, puisque la Commission serait la seule institution n'ayant aucune pondérationen son sein. Le risque ultime, c'est la perte de toute légitimité et donc de toute autorité de sesdécisions. Il faut prévenir à la fois cette inflation des membres de la Commission et ce risquede dérive intergouvernementale et poser le principe, comme le prévoit d'ailleurs le traité deNice, d'un nombre de commissaires inférieur à celui des Etats membres.

La France est favorable à une réduction franche de ce nombre de commissaires, qui pourraitêtre fixé à quinze, et souhaite que cette réforme intervienne au plus vite, dès 2009, c'est à direpour la Commission qui succédera au collège qui entrera en fonction le 1er novembre prochain.En effet, l'Union a besoin d'une Commission efficace, et il serait dommageable, et difficilementexplicable lors des procédures de ratification, qu'une réforme aussi nécessaire doive attendre2014 pour se concrétiser.

Le Président Pierre Lequiller a souligné que l'obtention d'une réduction du nombre descommissaires constituerait une avancée importante, dans la mesure où cette question a consti-tué une réelle difficulté lors des travaux de la Convention européenne.

M. Michel Herbillon a considéré qu'un report de cette réforme à 2014, par exemple, seraitexcessif et pourrait conduire à une absence d'application.

M. Jérôme Lambert a remarqué, néanmoins, que cette phase transitoire pourrait certaine-ment permettre de constater l'inadaptation d'une Commission trop nombreuse et imposer auxyeux de tous la nécessité d'une révision de sa composition.

M. Pierre Sellal a indiqué que la présidence irlandaise pourrait éventuellement suggérer,comme certains Etats l'ont déjà envisagé, l'institution d'une clause de rendez-vous permettantde réexaminer cette question dans quelques années. La France attache cependant une grandeimportance à une décision franche pour un collège restreint; une Commission forte, capabled'exercer ses compétences dans les meilleures conditions, est de l'intérêt de notre pays commede celui de l'Union.

Le second grand enjeu des négociations finales porte sur le champ de la majorité qualifiée.L'attention se concentre sur quelques sujets clés. Il faut d'ailleurs se souvenir que le vote à lamajorité qualifiée s'applique depuis longtemps en matière d'agriculture, de politique commer-ciale ou de budget. La Convention a essayé de progresser dans les domaines de la fiscalité, del'Europe sociale, de la politique étrangère et de sécurité commune (PESC) et surtout de l'espacede sécurité et de justice (JAI).

De nombreux Etats sont hostiles au principe même du recours à la majorité qualifiée enmatière fiscale. Il est peu probable que des progrès significatifs soient enregistrés sur ce point,ce qui rendra indispensable des coopérations renforcées, comme celle qui s'esquisse surl'assiette de l'impôt sur les sociétés entre la France et l'Allemagne.

De vives résistances sont également apparues à la Convention, et se sont confirmées à laconférence, sur l'extension de la majorité qualifiée en matière sociale, par crainte de porteratteinte à la spécificité des systèmes nationaux de sécurité sociale, ou aux particularités decertains en matière d'organisation de la représentation des travailleurs. On a aussi observé quecertains peuvent être à la fois désireux d'harmonisation en matière sociale, et inquiets des ris-ques inhérents à des décisions à la majorité qualifiée. La France œuvre pour le meilleur résultatpossible dans ce domaine, même si la négociation ne permettra peut-être que des progrès limi-tés par rapport à Nice, sur la coordination des régimes de sécurité sociale pour les travailleursmigrants ou la définition d'un socle minimal d'harmonisation en matière de garantie des travai-lleurs en cas de rupture du contrat de travail.

Page 98: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

98 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

Lors des travaux de la Convention, la France a souhaité la possibilité de décider à la majo-rité qualifiée dans certains domaines relevant de la politique étrangère (lorsque le Conseilstatue sur une proposition du ministre européen des affaires étrangères). Mais de nombreuxEtats membres continuent de s'y opposer.

Le domaine JAI constitue une priorité dans la négociation: les progrès réalisés dans ce do-maine par la Convention sont importants et les exigences d'action collective sont fortes. Lalutte contre le terrorisme et la grande criminalité nécessitent la mise en place rapide d'instru-ments efficaces, ce qui est impossible ou très difficile à l'unanimité. Il faut à la fois se fixer desobjectifs ambitieux, par exemple en matière de coopération judiciaire, d'aide aux victimes,d'harmonisation des sanctions, et se donner les moyens de les atteindre en décidant, si nécessai-re, à la majorité qualifiée. A tout le moins doit-on éviter que l'obstruction de quelques-uns unsinterdisent aux autres d'agir ensemble s'ils en ont la volonté; si nécessaire, des mécanismesidoines devront être prévus à cette fin.

Le Président Pierre Lequiller s'est interrogé sur les raisons de l'opposition des Britanniquesau passage à la majorité qualifiée en matière de lutte contre le terrorisme et la grande crimina-lité, dans la mesure où l'attentat de Madrid a confirmé la gravité de la menace qui pèse sur lesEtats européens, et où le Royaume-Uni est considéré comme l'allié le plus proche des Etats-Unis, notamment en Irak. L'opinion publique britannique doit certainement comprendre lanécessité d'une plus grande coopération en matière de sécurité au sein de l'Union européenne.

Le Président Pierre Lequiller s'est également déclaré favorable au recours à la procédured'«opting-out», qui a déjà été utilisée, et aux coopérations renforcées, qui sont d'ailleurs ex-pressément prévues par le traité constitutionnel.

M. François Guillaume a observé que, dans le traité de Nice, l'Allemagne avait obtenu uneaugmentation du nombre de ses députés européens, tandis qu'elle avait accepté le même droitde vote que la France au sein du Conseil. Bien que le projet de Constitution prévoie une modi-fication des droits de vote au Conseil, la France va finalement conserver un nombre de députéseuropéens inférieur à celui de l'Allemagne. Concernant la composition de la Commission, iln'est pas acceptable que la France n'ait aucun commissaire pendant certaines périodes. Parailleurs, on peut s'interroger sur la nécessité de prévoir des décisions à la majorité qualifiée enmatière fiscale. Une autre interrogation concerne l'autorité dont disposera le Président du Con-seil européen, s'il doit coexister avec un ministre des affaires étrangères de l'Union européenne.Enfin, il n'est pas souhaitable que le Parlement européen ait le dernier mot en matière budgétai-re, ce qui risque d'affecter notamment les décisions concernant la politique agricole commune.

M. Jérôme Lambert a souligné que, malgré l'optimisme dont fait preuve M. Pierre Sellal, laliste des difficultés qu'il a dressée est préoccupante. A cet égard, la question de la procédure derévision de la Constitution est importante car il devrait être possible de reporter les réformessuscitant des blocages. Par ailleurs, concernant la lutte contre le terrorisme, il est étonnant quesoit toujours cité l'exemple de l'attentat de Madrid, car celui-ci n'impliquait pas directementd'autres Etats européens.

M. Jacques Floch a estimé que les Etats membres devaient user avec prudence des possibi-lités d'«opting-out» car celles-ci menacent l'existence même de l'Union. De même, les coopé-rations renforcées risquent d'aboutir à une Europe à la carte, comme c'est déjà le cas en ma-tières fiscale et sociale. A cet égard, M. Jacques Floch a interrogé M. Pierre Sellal sur l'état desnégociations sur les dispositions sociales du projet de la Constitution. Il a également interrogél'ambassadeur sur le débat qui est réapparu au sujet de l'inscription de la référence à l'héritagechrétien dans la Constitution. Il a estimé que celle-ci était inacceptable pour la France.

M. Jacques Myard a considéré que la prise en compte du poids démographique des Etatsdans les mécanismes de décisions du Conseil était une erreur et a regretté que le principe de

Page 99: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

VII. DERECHO COMPARADO 99

l'égalité des «grands Etats» soit remis en cause. Concernant la composition de la Commission,il est possible de maintenir un commissaire par Etat, si le Président dispose d'une réelle autori-té. Par ailleurs, l'extension du champ de la majorité qualifiée est dangereuse: la France et l'A-llemagne réunies ne peuvent s'opposer à une décision. Enfin, dans le contexte de la monnaieunique, l'harmonisation fiscale n'est pas souhaitable car elle réduit les marges de manœuvre enmatière de politique conjoncturelle.

M. Michel Herbillon a souhaité connaître les chances réelles de parvenir à un accord enjuin, compte tenu des questions non résolues qui restent encore en discussion. Il s'est interrogésur les risques de concessions et d'échanges de dernière minute, par exemple entre le seuil de lamajorité qualifiée et son champ d'application, ou que certaines questions resurgissent, commecelle de la référence à l'héritage chrétien dans le préambule. M. Michel Herbillon a égalementdemandé quel est le nouveau régime linguistique applicable aux réunions du Conseil, si lesrégimes applicables en matière de PESC et au COREPER ont été pérennisés, quelles sont lesrègles applicables aux différents groupes de travail et si le système du paiement à la demande aété adopté.

M. Robert Lecou a estimé que le projet de Constitution européenne risque de devenir diffi-cilement compréhensible par nos concitoyens. Il s'est interrogé sur la nécessité d'adopterimmédiatement ce texte, et sur l'opportunité d'une période transitoire après l'élargissement, quireprésente déjà un bouleversement sans précédent.

Mme Anne-Marie Comparini a considéré que l'Europe est entrée dans une phase politiqueet que la politique étrangère et de sécurité commune devrait par conséquent constituer unepriorité, alors qu'elle semble négligée. Elle a souhaité savoir quelle serait l'articulation entre leministre des affaires étrangères de l'Union européenne et le président du Conseil européen.

Le Président Pierre Lequiller a indiqué avoir l'impression que les négociations ont beau-coup progressé, par exemple en ce qui concerne la composition de la Commission européenne.La perspective d'une Commission réduite constituerait une avancée importante, qui éviteraitune dérive intergouvernementale de cette institution dont les «petits» Etats membres seraientles premiers à souffrir.

M. Pierre Sellal a apporté les éléments de réponse suivants:– il est effectivement indispensable que le texte final soit aussi compréhensible et clair que

possible, et constitue une simplification par rapport aux traités actuels. C'est l'un des enjeux del'élaboration de ce «traité constitutionnel». Il faut rappeler les avancées apportées par le projetactuel à cet égard: texte unique se substituant aux traités antérieurs, fusion de la Communautéeuropéenne et de l'Union européenne, disparition des trois anciens «piliers», etc;

– l'importance des points restant en discussion ne doit pas être sous-estimée et il n'est pasquestion de parvenir à un accord à n'importe quel prix. Mais il existe un état d'esprit globalpositif, donc de fortes chances d'aboutir. Aucun gouvernement ne semble prêt à assumer, seul,la responsabilité de mettre en échec à nouveau les négociations, et une certaine lassitude a faitson apparition, qui peut avoir des effets positifs si elle émousse les résistances et non le niveaud'ambition; mais il peut toujours y avoir un blocage;

– la position britannique en matière de justice et d'affaires intérieures peut sembler parado-xale, parce que le Royaume-Uni est très actif en matière de coopération policière, par exemple,et partage les intérêts des autres Etats membres quand il s'agit de mieux protéger la populationou de lutter contre la criminalité et le terrorisme. Par ailleurs, il est clair que la coopérationopérationnelle entre services de police relève davantage d'un cadre intergouvernemental, bilaté-ral ou plus étendu. Mais l'adoption de règles communes ou d'instruments normatifs, par exem-ple pour prévenir l'immigration illégale, lutter contre le blanchiment, faciliter l'exécution desjugements dans toute l'Europe est tout aussi indispensable; et elle ne peut se faire efficacement

Page 100: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

100 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

que dans le cadre des institutions européennes. Les réticences britanniques s'expliquent par lesouci de préserver certaines spécificités des procédures nationales, notamment en matièrepénale, et par une sensibilité prêtée à l'opinion sur ces sujets. Notre souhait et notre intérêt sontque le Royaume-Uni participe pleinement à l'espace de liberté, de sécurité et de justice; mais siceci ne devait être possible qu'au prix de procédures trop contraignantes, ou en réduisant laportée de ce qui peut être réalisé en commun, la priorité doit être de ne pas entraver la possibi-lité pour ceux qui en ont la volonté d'agir et de progresser ensemble;

– la parité de voix entre la France et l'Allemagne était en effet une pierre angulaire de l'Eu-rope des six, fondée sur la réconciliation franco-allemande. Cinquante ans d'histoire européen-ne, de coopération franco-allemande et les élargissements successifs ont cependant changé ladonne; le problème central du système de décision dans l'Union à trente membres, c'est: com-ment être à la fois efficace et légitime, quand les onze pays les moins peuplés ne représententque 6,7% de la population de l'Union (à 27 membres); la question de la relation entre les«grands» Etats membres est devenue un peu secondaire au regard de cette évolution. A Nice,les négociateurs ont tenté de corriger l'insuffisante prise en compte de la population tout enmaintenant l'égalité, au Conseil, entre la France et l'Allemagne; il en est résulté un systèmeimparfait. Un choix différent a été opéré lors de la Convention avec la double majorité qui, touten ménageant les droits de chaque Etat (c'est le rôle du premier seuil) confère aux pays les pluspeuplés un poids en harmonie avec la réalité démographique. Il est incontestable que la Francey gagne, en termes de poids relatif et d'influence par rapport à l'ensemble du Conseil, en dépitde l'écart avec l'Allemagne qui en résulte. Au Parlement européen, la question de la répartitiondes sièges entre Etats n'est pas encore complètement réglée. Certaines redistributions sontévoquées, qui pourraient se traduire par une moindre différence de sièges entre l'Allemagne etla France;

– penser que le système reposant sur un commissaire européen par Etat membre est le mei-lleur garant des intérêts de la France est un mauvais calcul. Il est inspiré par l'idée qu'uncommissaire représenterait des intérêts nationaux. Si tous devaient être guidés par le mêmeprincipe, c'en est fini d'un collège réputé dégager un intérêt général européen, c'est un Conseilbis qui se met en place, qui plus est sans aucune pondération en son sein. Une Commissionpléthorique, intergouvernementale et inefficace serait le cas de figure le plus négatif, pour laFrance comme pour l'Union. Car s'il est fait par tous les autres Etats membres, la Commissionsortira très affaiblie d'un tel schéma. Ainsi, il vaut mieux, pour la France, que la Commissionconserve, grâce à la collégialité, sa capacité de proposition. Quant à l'argument qui rappelle quedes gouvernements composés de nombreux ministres peuvent constituer des équipes efficaces,il doit être relativisé car les deux «équipes» ne sont pas comparables; en effet, la Commissionn'est pas un «gouvernement» dans la mesure où, à l'inverse de ce dernier, ses membres ne sontpas liés par des solidarités de nature politique, et l'autorité du président de la Commission n'estpas celle d'un Premier ministre;

– s'agissant de la fiscalité, la mise en œuvre d'une éventuelle coopération renforcée n'impli-que pas nécessairement que, dans ce cadre, les Etats membres prennent des décisions à la ma-jorité qualifiée. En revanche, il ne serait pas acceptable qu'ils soient privés de cette faculté parun Etat membre qui choisirait de rester en dehors de cette coopération renforcée (c'est l'enjeude la clause dite «passerelle» du projet de constitution). Sur le principe même de décider à lamajorité qualifiée en matière de fiscalité, on peut comprendre les inquiétudes de ceux qui esti-ment légitime que les Etats membres gardent la main sur l'un des rares instruments de politiqueéconomique dont ils ont encore la maîtrise. Mais il faut être aussi conscient que l'absenced'harmonisation fiscale est préjudiciable dès lors qu'elle s'inscrit dans un marché unique desbiens et des capitaux doté d'une monnaie unique. Elle risque en effet de multiplier les occa-

Page 101: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

VII. DERECHO COMPARADO 101

sions de distorsion voire de dumping fiscal. Une harmonisation minimale, sur les assiettescomme sur les taux, préviendrait les risques d'évaporation fiscale vers les pays les «moinsdisants» sans pour autant interdire aux Etats certaines modulations en fonction de leurs choixnationaux;

– s'agissant de la clause de révision du futur traité constitutionnel, les conditions ne sontguère réunies pour prévoir la possibilité de réviser le traité à la majorité même renforcée. Tou-tefois, ce qui est actuellement demandé par la France n'en constitue pas moins une réelle avan-cée, car cela permettrait, dans certains domaines sensibles, de passer d'une décision nécessitantl'unanimité à un vote à la majorité, sans convoquer une nouvelle Conférence intergouverne-mentale. En outre, le système envisagé conforterait le rôle des parlements nationaux, car ilpermettrait à ces derniers d'exercer un droit d'objection à l'encontre d'une telle évolution;

– dans le domaine social, la France a d'ores et déjà obtenu une avancée significative parrapport au texte de la Convention, qui consiste à faire de l'emploi un dénominateur et un objec-tif communs à l'ensemble des politiques européennes. Cette référence à l'emploi dans la Cons-titution européenne aura en outre une réelle portée juridique puisqu'elle pourra être invoquéedevant la Cour de Justice pour contester une décision prise sur le fondement, par exemple, dudroit communautaire de la concurrence. Par ailleurs, la France souhaite étendre le vote à lamajorité qualifiée dans le domaine des règles minimales encadrant la rupture du contrat detravail, ce qui contribuerait à éviter le dumping social;

– en ce qui concerne la référence au christianisme, la position française est claire: la for-mulation proposée par la Convention est équilibrée et raisonnable; elle doit rester en l'état;

– effectivement, le système de la double majorité ne permet pas à l'Allemagne et à la Fran-ce de bloquer seuls une proposition de la Commission, mais c'est déjà le cas aujourd'hui. Deplus, il est peu vraisemblable que la Commission propose délibérément un texte qui aille di-rectement à l'encontre des intérêts communs de deux pays aussi importants;

– les risques d'échange de concessions «contre nature» au stade final de la négociation doi-vent être relativisés. L'idée de «paquet» final signifie avant tout que certains pays doiventcomprendre qu'ils ne pourront obtenir satisfaction sur tous les points qu'ils revendiquent, qu'ils'agisse de restreindre le champ de la majorité qualifiée, ou de questions objectivement liéescomme la prise en compte de la rotation égalitaire des commissaires européens et le relèvementdu seuil du nombre d'Etats dans les décisions du Conseil;

– la protection de la diversité linguistique reste une exigence de premier rang de la France.La pratique de notre langue constitue l'un des éléments clefs de notre influence, au moins au-tant que le nombre de voix détenues par la France au Conseil, car la langue est le véhiculenaturel de concepts et de références. Au niveau du Conseil de l'Union, le «régime PESC», quiprévoit l'usage du français et de l'anglais sans recourir à l'interprétariat, est maintenu. Le «ré-gime COREPER», qui repose, quant à lui, sur trois langues, avec interprétation, est égalementpréservé. Par ailleurs, le système dit de «paiement à la demande» dans les groupes d'expertsdevrait conduire, de fait, à un système de langues restreint à quelques-unes, dont le français,certains pays étant prêts, dès lors qu'ils en font le choix et que cela ne leur est pas imposé, à nepas demander à s'exprimer dans leur langue;

– s'agissant de la PESD et de la PESC, les acquis du projet de constitution ne sont pas con-testés. L'Europe de la défense a progressé, à la fois sur le terrain et dans le projet de traité, alorsque les avancées dans ce domaine paraissaient les plus difficiles à obtenir. Les structurescommunes s'étoffent progressivement, l'Europe commence à mener des opérations militairesextérieures. Dans le projet de traité, la clause de solidarité et l'agence de l'armement ont faitl'objet d'un consensus. Pour la politique étrangère, la création du poste de ministre des affairesétrangères représentera une novation importante. Mandataire du Conseil, qu'il présidera, mais

Page 102: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

102 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

aussi membre de la Commission selon la formule de la «double casquette», il apportera plus decohérence à l'action extérieure de l'Union en ayant accès aux instruments d'action extérieuregérés par la Commission.

Le Président Pierre Lequiller a tenu à remercier M. Pierre Sellal pour la précision de sesréponses, avant de souligner que la France était remarquablement représentée à Bruxelles.

· Réunion du mardi 1er juin 2004: audition de M. Michel Barnier, ministre des affairesétrangères

Le Président Pierre Lequiller a indiqué que l'audition du ministre des affaires étrangèresporterait en particulier sur les travaux de la Conférence intergouvernementale relative au Traitéconstitutionnel à l'approche de la réunion du Conseil européen, les 17 et 18 juin, et permettraitd'évoquer d'autres sujets en pleine évolution comme l'Europe de la défense.

M. Michel Barnier, ministre des affaires étrangères, s'est tout d'abord réjoui de cette pre-mière rencontre avec la Délégation depuis sa nomination et a manifesté son souci de franchiseet de disponibilité à l'égard de ses membres.

La négociation sur le Traité constitutionnel de l'Union européenne a entamé la dernière lig-ne droite et approche du terme d'un processus commencé il y a un peu plus de deux ans à laConvention présidée par M. Valéry Giscard d'Estaing, à laquelle le ministre a participé commel'un des deux représentants de la Commission. Après l'échec de la Conférence intergouverne-mentale en décembre dernier, les travaux ont repris il y a quelques mois sous la présidenceirlandaise de l'Union qui a fait un travail intelligent de tricotage grâce à de multiples consulta-tions bilatérales toujours en cours. Le Taoiseach rencontrera le Président Jacques Chirac de-main.

Plusieurs réunions ministérielles en Conférence intergouvernementale ont également eulieu et la toute dernière, prévue le 14 juin à Luxembourg, précédera la réunion du Conseileuropéen, les 17 et 18 juin à Bruxelles. Le ministre s'est félicité du climat des discussions avecla Présidence et avec nos partenaires, en particulier l'Allemagne et l'Espagne.

La présidence irlandaise disposera de tous les éléments pour mettre un projet global sur latable après la dernière réunion de la CIG. On peut penser qu'elle le fera au terme de son tourd'Europe. La France a la volonté de contribuer au succès de cette négociation, le 18 juin, etd'aider la présidence irlandaise à trouver des compromis si nécessaire, tout en s'écartant lemoins possible du texte de la Convention qui a réussi à proposer un projet dynamique.

Les questions en suspens sont des sujets de pouvoir sur lesquels la Conférence intergouver-nementale avait échoué à Amsterdam et esquissé un compromis fondé sur le plus petit dénomi-nateur commun à Nice. Il s'agit de déterminer quelle part d'influence ou de veto chaque paysaccepte de retrancher au profit de l'efficacité collective. L'intérêt de chaque Etat membre estbien entendu de garder son influence, mais dans une Europe qui fonctionne.

La négociation a progressé sur la composition de la Commission et une très large majoritése dessine en faveur d'un collège restreint de quinze à dix-huit commissaires. Le mieux estqu'une décision soit prise maintenant pour fixer cette échéance. Le pire serait une clause derendez-vous pour régler une question qu'on traitera d'autant plus difficilement qu'on sera plusnombreux.

Il faut une Commission collégiale et le ministre a déduit de son expérience personnelle deCommissaire la conviction qu'elle ne peut pas fonctionner dès lors que le nombre decommissaires devient trop élevé.

La collégialité place la Commission dans une situation très différente de celle d'un gouver-nement. Chaque commissaire est en effet personnellement responsable de ce que font les autreset peut bloquer leurs initiatives pour négocier la proposition finale. La collégialité est un acquisde la construction communautaire qui joue le rôle d'arbitrage d'un Premier ministre entre les

Page 103: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

VII. DERECHO COMPARADO 103

ministres d'un gouvernement. Elle permet aujourd'hui à vingt personnes de construire ensemblela proposition de la Commission. Dans les négociations en cours, l'idée d'une composition dedix-huit membres se dégage progressivement avec la possibilité d'une petite extension lorsquel'Union s'élargira.

Le projet de Traité constitutionnel fixe la composition du Parlement européen à 736 mem-bres et le nombre minimal de députés pour un «petit pays» à quatre, mais celui-ci pourraitremonter à cinq ou six dans un compromis global sur le paquet institutionnel.

En ce qui concerne la majorité qualifiée, il faut distinguer son mode de calcul et son champ.Sur le premier point, la France part toujours du principe désormais acquis de la double ma-

jorité et a du mal à s'écarter des seuils de 50 % du nombre des Etats membres et de 60 % de lapopulation de l'Union. Ce système est en effet simple, équitable et efficace. Mais il est proba-ble qu'on ne s'y tiendra pas totalement et, s'il fallait absolument choisir entre ses trois avanta-ges, c'est la simplicité qu'il faudrait plutôt laisser de côté car l'équité et l'efficacité sont essen-tielles.

La solution pourrait consister à augmenter le seuil de la population et il faudra discuter en-tre 60 % et 66 %, seuil revendiqué par l'Espagne qui permettrait à ce pays ou à la Pologne de sesituer de manière décisive dans les minorités de blocage. La France s'efforce de convaincre sesamis espagnols qu'un grand pays se détermine par sa capacité non pas de bloquer les autresmais de les entraîner.

S'agissant du champ de la majorité qualifiée, une priorité pour la France concerne le do-maine de la Justice et des Affaires Intérieures (JAI) dans lequel le Royaume-Uni prône unretour en arrière par rapport au compromis de Naples, qui représente le dernier texte de réfé-rence. L'opposition britannique porte notamment sur la coopération judiciaire en matière pé-nale, tandis que sur le Parquet européen, le Premier ministre Tony Blair vient de faire partd'une possible évolution de sa position: c'est un signal positif dont se réjouissent les autoritésfrançaises qui souhaitent par ailleurs l'extension des compétences d'Eurojust.

Dans le domaine social, la France est favorable à une extension de la majorité qualifiée, surcertaines questions telles que le régime des prestations sociales des travailleurs migrants. Lemaintien de l'unanimité est en effet un frein à tout progrès.

En ce qui concerne la fiscalité, les avancées proposées par la Convention étaient très mo-destes et les Britanniques comme plusieurs autres Etats membres ont confirmé leur hostilité deprincipe à toute extension de la majorité qualifiée.

La France est également attachée au maintien de la clause passerelle dans le cadre des coo-pérations renforcées, afin de contrebalancer l'extension en définitive assez modeste du champde la majorité qualifiée. Or le Royaume-Uni s'oppose également à cette clause passerelle, cequi est difficilement justifiable dans la mesure où leur opposition à toute extension de la majo-rité qualifiée ne doit pas empêcher ceux qui veulent aller plus loin et plus vite de le faire.

S'agissant du préambule du Traité constitutionnel et de la mention de l'héritage chrétien, ilest souhaitable de s'en tenir au texte de la Convention qui est le résultat d'un compromis entreles partisans d'une référence aux racines chrétiennes et ceux qui, à la Convention, refusaientl'idée même de toute référence religieuse.

Le ministre a ensuite souligné plusieurs questions importantes sur lesquelles la France aobtenu satisfaction au sein de la Conférence intergouvernementale:

– le maintien et le renforcement de la base juridique sur les services d'intérêt général;– le statut de Mayotte qui devrait, le moment venu, être intégrée aux régions ultra-

périphériques;– la reconnaissance d'une compétence de l'Union en matière de santé publique;– l'existence d'une clause sociale transversale;

Page 104: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

104 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

– l'inscription dans la Constitution du sommet social tripartite pour la croissance et l'em-ploi;

– un accord sur la procédure budgétaire, fondée sur un mécanisme de codécision sans der-nier mot à l'une ou l'autre institution.

Le ministre a ensuite évoqué l'étape de ratification qui succédera à la signature du projet deConstitution. Le choix de l'instrument de ratification appartient au Président de la Républiquequi prendra sa décision le moment venu. Pour mémoire, le Président François Mitterrand avaitannoncé la tenue d'un référendum quatre mois après l'adoption du Traité de Maastricht. Uneidée progresse actuellement qui consisterait à s'accorder sur un moment de ratification communaux différents pays de l'Union (indépendamment de l'instrument de ratification) afin d'éviter lacoexistence de 25 débats isolés et échelonnés sur un ou deux ans. Cela serait un progrès pource projet de Constitution.

En cas de non-ratification par un ou plusieurs Etats, quatre hypothèses sont souvent avan-cées par les observateurs:

– l'abandon pur et simple du projet de Constitution, et le fonctionnement de l'Union élargiesur la base du Traité de Nice;

– l'organisation d'une nouvelle ratification dans les pays qui se seraient prononcés négati-vement;

– l'adoption de la Constitution européenne par les seuls Etats l'ayant ratifié, ce qui n'est passans poser de réelles difficultés politiques et juridiques;

– la formation d'une coopération renforcée à l'extérieur du traité, ce qui signifierait un véri-table «Schengen politique».

Le ministre a souligné que, malgré les difficultés rencontrées dans la dernière ligne droitedes négociations, beaucoup de points étaient d'ores et déjà acquis, y compris sur des sujetssensibles comme la défense, où un accord a si longtemps paru improbable. Née d'une percep-tion commune de la menace terroriste, la convergence de vues entre Allemands, Britanniqueset Français s'est révélée déterminante en ce domaine. D'une manière générale, le spectacleoffert aujourd'hui par les conflits dans le monde fait mesurer a contrario toute la valeur del'entreprise européenne, qui oriente les nations vers le progrès et la résolution des différendspar la négociation et non par le conflit armé.

Le Président Pierre Lequiller a remercié le ministre de sa liberté de ton avant de se réjouirdes espoirs d'aboutissement à la Conférence intergouvernementale.

M. Marc Laffineur a félicité le ministre de s'être rendu en Haïti car la France, qui partageavec ce pays sa langue et une partie de son histoire, se devait de lui marquer sa solidarité. Ils'est enquis ensuite des chances réelles de succès de la Conférence intergouvernementale, sedemandant quels genres de difficultés étaient susceptibles de survenir en dernière minute. Dansle domaine de la défense, il a interrogé le ministre sur les avancées à envisager pour que lesnouveaux Etats membres trouvent une réponse adéquate aux inquiétudes qu'ils nourrissent enmatière de sécurité.

M. Daniel Garrigue s'est interrogé sur l'évolution actuelle des Britanniques. Le choix de lavoie référendaire pour ratifier la future Constitution, tout en attestant la valeur de l'engagementeuropéen du Premier ministre Tony Blair, ne fait-il pas planer sur la négociation une menacecapable d'en déformer le résultat ? Puis il a demandé pour quelles raisons les Britanniques, quiparticipent à tant de coopérations renforcées, sont si hostiles au principe de leur développement.

M. Jacques Floch a demandé des précisions sur l'état des négociations au regard de la pro-cédure de révision du traité constitutionnel. Il a souligné que ce texte ne constituait pas à sesyeux une Constitution, mais un simple recueil des règles du jeu européen, comme le prouvel'incorporation d'une troisième partie qui ne traite pas de sujets institutionnels. A propos

Page 105: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

VII. DERECHO COMPARADO 105

d'Haïti, il a demandé ce que pensaient les autorités françaises de la revendication par ce paysd'une indemnité d'indépendance que la France verserait à leur profit. Il serait souhaitable quenotre pays apporte, de concert avec l'Union européenne, un soutien significatif à la reconstruc-tion de l'île.

M. Michel Delebarre a demandé au ministre comment, dans ses rencontres diplomatiques,la nouvelle Europe à Vingt-cinq lui semblait perçue par ses interlocuteurs, comme une gageureou comme un défi redoutable ? À propos d'un éventuel échec de la procédure de ratification, ila évoqué l'hypothèse d'une seconde lecture, qui s'imposerait de manière quasi automatique sil'opposition ne venait que d'un pays sur vingt-cinq. Le succès passe par un effort de pédagogieau sujet de l'Europe élargie, à qui le plus grand service à rendre serait de chercher à progresserpar étapes sur des sujets où il existe des chances réelles d'aboutir, plutôt que de s'enfermer dansdes oppositions de principe.

M. Jérôme Lambert s'est inquiété des prises de position britanniques, comme de la procédu-re de révision envisagée pour la future Constitution. Il a rappelé que la Délégation l'avait char-gé avec M. Didier Quentin de réfléchir à une bonne application du principe de subsidiarité et àla meilleure manière d'obtenir à cette fin une coopération accrue des parlements nationaux pourqu'ils soient mieux associés à la discussion communautaire. Il s'est demandé si un blocage surles sujets institutionnels pourrait remettre en cause l'entrée de nouveaux pays, en particulier dela Bulgarie et de la Roumanie, dont l'adhésion est prévue en 2007.

Mme Anne-Marie Comparini, après avoir souligné qu'il existe actuellement au Proche-Orient une forte demande d'implication de l'Europe, a interrogé le ministre sur les intentions dela France à ce sujet.

M. Jacques Myard a estimé que le système communautaire, fondé sur l'intégration, était endécalage par rapport à la réalité hétéroclite des nations dans le contexte d'une Europe élargie. Acet égard, les mécanismes de décision à la majorité qualifiée ne sont pas souhaitables.

M. Didier Quentin a interrogé le ministre sur la portée de l'article 56 du projet de Constitu-tion, qui traite des partenariats privilégiés de l'Union européenne. Vise-t-il la Turquie ou d'au-tres Etats du pourtour méditerranéen ?

M. Michel Barnier a apporté les éléments de réponse suivants:– concernant le Conseil européen des 17 et 18 juin prochains, aucun chef d'Etat et de gou-

vernement n'est prêt à prendre le risque d'un échec. Il existe une volonté générale de parvenir àun accord. La France ne souhaite cependant pas un texte au rabais;

– la défense européenne a connu de réels progrès et devient une réalité, comme en témoig-nent les interventions en Bosnie, en Macédoine, au Congo – où une opération commune a puêtre organisée en deux semaines – et bientôt en Afghanistan. Il convient de créer davantage destructures, outre celles qui existent déjà: le comité politique et de sécurité, la cellule d'état-major et de planification autonome, l'Agence européenne de défense. Il importe également dedévelopper les capacités opérationnelles. Le projet de Constitution prévoit une clause de défen-se mutuelle complétant l'article 5 du Traité de l'Atlantique Nord et une clause de solidaritécontre le terrorisme, permettant la mobilisation des institutions nationales de police, de justiceet de protection civile en cas d'attentat;

– il est vrai que le Royaume-Uni a exprimé des réticences à l'égard des coopérations renfor-cées. La France et l'Allemagne sont déterminées à ce sujet. La France a également une positionferme sur l'extension du champ de la majorité qualifiée. Il est encourageant que le gouverne-ment britannique ait accepté des avancées en matière de défense;

– il est en effet regrettable que la procédure de révision soit identique pour l'ensemble duprojet de Constitution, y compris pour sa troisième partie qui porte sur les politiques de l'U-nion;

Page 106: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

106 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

– il est urgent que l'Union européenne apporte une aide à Haïti, qui vient de subir une vio-lente catastrophe naturelle, dans un contexte de grande misère. A cet égard, l'Union doit adap-ter ses méthodes pour que son aide soit versée plus rapidement et plus efficacement;

– les Etats-Unis ont toujours été sensibles à la dimension économique, commerciale et mo-nétaire du projet européen. En revanche, ils sont plus réservés à l'égard du projet politique. Ilimporte de les convaincre de le soutenir. Il est de notre intérêt de construire un monde multi-polaire, garant de stabilité; pour cela, il faut que les pays européens soient capables de s'unirpour jouer tout leur rôle dans le monde, ce qui est déjà le cas en matière de négociations com-merciales;

– le Parlement français disposera, si la Constitution est adoptée, d'un outil nouveau, avec lemécanisme d'alerte précoce en cas de violation du principe de subsidiarité. Le ministre a indi-qué qu'il présenterait des propositions pour que le Parlement débatte régulièrement des ques-tions européennes, ainsi que sur la stratégie d'influence française au sein des institutions euro-péennes, au regard notamment des recommandations de la Délégation, sur le rapport de M.Jacques Floch;

– les négociations d'adhésion de la Roumanie et de la Bulgarie n'ont pas un lien direct avecla Constitution, mais un échec de l'adoption du texte constitutionnel représenterait une diffi-culté supplémentaire;

– en matière de politique étrangère et de sécurité commune, il existe une unité politique del'Europe sur le Proche-Orient. Le ministre a indiqué espérer qu'une telle unité puisse égalementvoir le jour au sujet de la crise irakienne;

– cet élargissement n'a pas rendu l'Union plus hétéroclite que les précédents: la Grèce et laSuède sont deux pays très différents également, et la construction européenne a précisémentpour effet d'atténuer ces différences, sans les faire disparaître;

– l'article 56 du projet de Constitution vise les pays de l'environnement proche de l'Union.Peut-être le Président de la Convention, M. Valéry Giscard d'Estaing, l'avait-il imaginé pour laTurquie; mais cette disposition serait sans doute également utile pour organiser les relations del'Union avec l'Ukraine ou le Maroc, par exemple.

· Réunion du mardi 22 juin 2004: audition de Mme Claudie Haigneré, ministre déléguéeaux affaires européennes, sur les conclusions du Conseil européen de Bruxelles des 17 et 18juin 2004

Le Président Pierre Lequiller a indiqué que cette audition porterait sur les conclusions duConseil européen des 17 et 18 juin 2004, qualifié par tous d'historique, en raison de l'accord surle traité constitutionnel réalisé en Conférence intergouvernementale (CIG), sans oublier lesautres décisions prises hors CIG. En tant qu'ancien conventionnel, il a rappelé le scepticismequi avait entouré les débuts de la Convention et le chemin parcouru à la fin de la CIG qui,comme l'a souligné le Président Valéry Giscard d'Estaing, a adopté 90 % du projet très ambi-tieux de la Convention.

Après s'être réjouie de cette première rencontre avec la Délégation depuis sa prise de fonc-tions, Mme Claudie Haigneré, ministre déléguée aux affaires européennes, a souligné la portéehistorique de l'adoption du projet de traité instituant une Constitution pour l'Europe, après deuxjours d'intenses négociations au Conseil européen des 17 et 18 juin et grâce au travail remar-quable de la présidence irlandaise.

Le succès du 18 juin inspire d'emblée trois commentaires: il permettra d'abord à l'Europeélargie d'échapper à la paralysie qui l'aurait menacée en l'absence de réforme; il permettraensuite à l'Europe de repartir sur de nouvelles bases et de réaffirmer sa cohésion après labrèche ouverte par le conflit en Irak entre les deux Europe et l'échec du Conseil européen deBruxelles à adopter la Constitution en décembre 2003; le succès est enfin un signal fort adressé

Page 107: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

VII. DERECHO COMPARADO 107

aux citoyens européens par les responsables politiques européens, tous conscients qu'ils n'a-vaient pas le droit à l'échec après le fort taux d'abstention des élections au Parlement européendu 13 juin.

Il faut toutefois regretter que les Vingt-cinq n'aient pas pu se mettre d'accord dès à présentsur la nomination du Président de la nouvelle Commission, mais l'intensité des discussionspour résoudre les dernières difficultés constitutionnelles les a conduits à se donner un peu detemps pour la nomination du Président. La présidence irlandaise va poursuivre ses consulta-tions pour trouver une solution dans les prochains jours, mais il est trop tôt pour faire des pro-nostics. La France se déterminera en fonction de quatre critères rappelés par le Président de laRépublique: le président de la Commission doit avoir une vision pour l'Europe, être un chefd'équipe, être capable de s'exprimer en français et être originaire d'un pays participant à l'en-semble des politiques communes.

Avant de présenter l'accord sur la Constitution, la ministre a évoqué les principaux sujetsabordés lors de ce Conseil européen, en dehors de la CIG.

En ce qui concerne les sujets intérieurs, le Conseil a d'abord dressé le bilan du programmede Tampere en matière de justice et d'affaires intérieures, établi par le Conseil européen enoctobre 1999. Il a salué les progrès substantiels réalisés depuis cinq ans, qu'il s'agisse d'asile,d'immigration, de coopération judiciaire et policière et invité la Commission à préparer unnouveau programme pluriannuel (Tampere II), qui pourrait être adopté sous présidence néer-landaise en novembre prochain. Quelques priorités ont été identifiées pour l'avenir: l'asile etl'immigration avec la mise en place de l'Agence européenne de coopération aux frontièresextérieures, la lutte contre le terrorisme avec la création d'une capacité de renseignement, lalutte contre le trafic de drogue.

Le Conseil européen a ensuite salué les progrès réalisés en matière économique et sociale,dans le cadre de la stratégie de Lisbonne (mobilité des personnes, propriété intellectuelle enparticulier logiciels, protection des consommateurs...) et a identifié certaines priorités, commela mobilité des chercheurs ou les services d'intérêt général. Les propositions de la CommissionKok en vue de la révision à mi-parcours de la stratégie de Lisbonne sont attendues pour le 1ernovembre 2004 pour alimenter les travaux du Conseil européen du printemps 2005.

Concernant les relations extérieures, l'élargissement de l'Union a constitué le principal pointde l'ordre du jour, avec les perspectives d'adhésion de la Roumanie, de la Bulgarie et de laCroatie. Les négociations techniques avec la Bulgarie sont achevées, grâce au fort engagementde la présidence irlandaise. Elles continuent avec la Roumanie, qui accuse un certain retard.Toutefois, le Conseil a confirmé l'objectif d'accueillir simultanément les deux pays dans l'U-nion en janvier 2007, et de signer à cette fin un traité commun d'adhésion dès que possible en2005. Les négociations d'adhésion devraient donc s'achever pour les deux pays à la fin de cetteannée. La France tient à ce qu'il n'y ait pas de dissociation entre les deux candidatures.

Sur la base des recommandations de la Commission (dans son avis du 20 avril 2004), leConseil a reconnu à la Croatie le statut de candidat et décidé de l'ouverture des négociations audébut de l'année 2005, sans prendre aucun engagement sur la date d'achèvement des négocia-tions et d'adhésion de la Croatie à l'Union européenne.

Le Conseil européen a confirmé ses engagements de Copenhague en décembre 2002 sur laTurquie. Il a constaté que des efforts par ailleurs importants avaient été réalisés, mais qued'autres étaient encore nécessaires, notamment en matière de droits de l'homme, de protectiondes minorités religieuses et culturelles et de réforme de la justice. La Commission rendra sonrapport avant le 31 octobre. Celui-ci devra évaluer précisément la mise en œuvre effective desréformes. A la demande de la France, le langage du Conseil européen sur ce point a été renfor-cé: les progrès doivent être garantis et mis en œuvre de façon intégrale dans l'ensemble du

Page 108: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

108 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

pays. Seul le respect effectif des critères politiques de Copenhague permettra au Conseil euro-péen d'envisager l'ouverture de négociations. Il disposera également du rapport d'impact del'adhésion de la Turquie sur le fonctionnement de l'Union européenne que la Commission esten train d'établir.

Le succès que représente l'accord de la CIG sur la Constitution tient notamment à la démar-che adoptée: la Convention, par son pluralisme et sa transparence a permis d'aboutir à un con-sensus ambitieux, autour de trois objectifs: rendre l'Europe plus démocratique, plus efficace,plus proche des citoyens.

La CIG a su ne pas rouvrir des débats sectoriels afin de maintenir pour l'essentiel le niveaud'ambition du texte de la Convention. Elle a su également maintenir la négociation à un niveaupolitique, ne pas dépolitiser la préparation des débats et ne pas adopter une démarche techno-cratique contraire à l'esprit de la Convention.

Certains reculs par rapport au texte de la Convention ont certes été enregistrés, notamment surle champ de la majorité qualifiée, mais ils ont pu être limités dans leur nombre et leur portée.

En outre, la CIG a aussi permis des avancées par rapport au texte de la Convention, souventà notre demande. Il est un domaine, en particulier, dans lequel les résultats de la CIG sontremarquables, celui de la politique de sécurité et de défense. La CIG a su surmonter les divi-sions apparues lors de la crise irakienne et préserver les hautes ambitions fixées par la Conven-tion dans ce domaine.

La France a joué un rôle majeur dans l'élaboration de la Constitution. Elle a d'abord été l'undes principaux initiateurs du projet de Constitution européenne, avec, notamment, le discoursdu Président de la République au Bundestag en 2000.

Ensuite, à la Convention, sous la présidence de M. Valéry Giscard d'Estaing, les conven-tionnels français ont été nombreux et très actifs, quelle que soit leur appartenance. Les diversescontributions franco-allemandes sur les institutions, la défense, la justice et la gouvernanceéconomique ont été déterminantes. S'y sont ajoutées de nombreuses autres contributions que laFrance a présentées avec d'autres partenaires: la Belgique sur les services publics, les Pays-Bassur les pouvoirs de la Commission, ou encore sur le sport avec de nombreux parlementaireseuropéens et nationaux. Nous avons notamment obtenu, à la Convention, l'ajout de l'espace etdu sport parmi les domaines d'action de l'Union.

Le rôle de notre pays est resté essentiel à la CIG: la France a obtenu plusieurs améliora-tions, notamment: le renforcement de l'action de l'Union en matière de santé publique; la priseen compte des objectifs sociaux dans l'ensemble des politiques de l'Union, qui se traduit parl'adoption d'un «clause sociale horizontale»; le renforcement des outils du dialogue social auniveau européen avec l'inscription dans la Constitution du sommet tripartite européen pour lacroissance; le renforcement de la capacité de décision pour les Etats membres de la zone euro(surveillance multilatérale, définition des grandes orientations de politique économique, sur-veillance des déficits publics excessifs, adhésion d'un nouvel Etat à la zone euro); le rééquili-brage des pouvoirs respectifs du Parlement européen et du Conseil dans la procédure budgétai-re annuelle (véritable codécision); enfin, la consolidation des avancées sur le volet défense, oùdes avancées majeures ont été enregistrées.

La ministre a ensuite présenté le bilan institutionnel du Conseil européen à la lumière destrois objectifs de réforme fixés par la déclaration de Laeken, à savoir la démocratie, l'efficacitéet la transparence.

S'agissant de la démocratisation des institutions, le traité constitutionnel comporte plusieursavancées importantes.

Premièrement, il incorpore la Charte des droits fondamentaux dans la Constitution. LaGrande-Bretagne ayant souhaité que le traité constitutionnel comporte une référence au sens

Page 109: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

VII. DERECHO COMPARADO 109

qu'il faut donner aux dispositions de la Charte, cette demande a été satisfaite, après que lesjuristes aient vérifié qu'elle ne revenait pas à modifier la portée de ce texte.

Deuxièmement, la codécision a été étendue à un grand nombre de domaines, le Parlementeuropéen devenant ainsi le colégislateur avec le Conseil pour 95 % des textes, contre 75 %actuellement. Ce renforcement du rôle du Parlement européen doit être souligné dans un con-texte de démobilisation des citoyens aux dernières élections européennes.

Troisièmement, il a été décidé, au cours des négociations, d'augmenter le nombre minimalde députés européens par Etat membre de quatre à six, ainsi que le nombre total d'élus au Par-lement européen, qui passera à 750. Le Conseil européen a également plafonné le nombre desièges par Etat membre, ce qui aura pour effet de diminuer l'écart entre le nombre de représen-tants français et le nombre de représentants allemands, ce dernier baissant de 99 à 96.

Quatrièmement, la Constitution prévoit l'élection du Président de la Commission par leParlement européen, sur la base du résultat des élections européennes et sur proposition duConseil européen, ainsi qu'une plus grande transparence des délibérations et des votes du Con-seil.

Le contrôle du respect de la subsidiarité par les parlements nationaux constitue un autreélément de démocratisation de l'Union européenne. Le Conseil européen a consacré le méca-nisme d'alerte précoce, ainsi que la saisine de la Cour de justice en cas de violation du principede subsidiarité.

La Constitution institue par ailleurs un droit d'initiative citoyen, qui permettra à un millionde citoyens européens de s'adresser à la Commission européenne afin qu'elle rédige une propo-sition.

Enfin, la Constitution pérennise la méthode de réforme expérimentée par la Convention.S'agissant de l'efficacité des institutions, la Constitution entérine des réformes très impor-

tantes, qui améliorent nettement la situation issue du traité de Nice.Sur le plan des institutions, le Conseil européen se voit doté d'une présidence stable, désig-

née à la majorité qualifiée, pour un mandat de deux ans et demi, renouvelable une fois.S'agissant de la taille de la Commission, à partir de 2014, le nombre de commissaires euro-

péens sera égal aux deux tiers des Etats membres, c'est-à-dire que dans une Europe à 27, laCommission comprendra 18 membres. Ce résultat très positif répond au souci de la France deconserver une Commission resserrée, qui puisse incarner l'intérêt général communautaire.Cette avancée n'a pas été facile à obtenir, notamment en raison de l'opposition des petits pays.

M. Michel Herbillon a souhaité obtenir une précision au sujet du caractère définitif ou nonde la décision concernant le nombre des commissaires et la date de mise en œuvre de ce pla-fonnement. Quelles seraient alors les conditions dans lesquelles ces règles pourraient être mo-difiées ?

La ministre a répondu que ce plafonnement sera effectif à compter de la fin du mandat de laCommission désignée en 2009, à moins que le Conseil européen, statuant à l'unanimité, n'endécide autrement.

Le Président Pierre Lequiller a estimé que ce résultat constitue une grande victoire et qu'àcet égard, la CIG est allée plus loin que la Convention.

La ministre a alors abordé la réforme du seuil de la majorité qualifiée. A partir de 2009, lamajorité qualifiée dans l'Union à 27 Etats membres sera fixée à 55 % des Etats membres, soit15 Etats, qui représentent au moins 65 % de la population.

La ministre a considéré que cette réforme présente un double avantage. En premier lieu,elle améliore la capacité décisionnelle du Conseil, qui passe de 2 % avec le système de Nice à13 % avec la Constitution. Le système de la Constitution renforce en outre la capacité de notrepays à influencer la négociation. La ministre a ensuite précisé que les seuils initialement rete-

Page 110: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

110 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

nus ont été revus à la hausse pour répondre aux demandes de l'Espagne et de la Pologne, quidéfendaient une majorité qualifiée fixée à deux tiers de la population. La Pologne a donc dûassouplir sa position mais elle a obtenu de faire jouer la clause de Ioannina, à savoir que si desmembres du Conseil réunissant trois-quarts des Etats membres ou trois-quarts de la populationnécessaires pour constituer une minorité de blocage indiquent leur opposition, le Conseil pou-rra alors poursuivre les discussions, pendant un délai raisonnable, en vue de répondre auxpréoccupations de ces Etats membres.

M. Jacques Myard a demandé si le compromis de Luxembourg de 1966 est toujours en vi-gueur.

La ministre a précisé que le mécanisme souhaité par la délégation polonaise visait simple-ment à suspendre la discussion pendant un délai raisonnable afin d'approfondir la question endébat.

Toujours dans le domaine du renforcement de l'efficacité, il convient de signaler l'institu-tion d'un ministre des affaires étrangères et la création d'un service diplomatique européen.

L'extension du vote à la majorité qualifiée, obtenue notamment dans les domaines de la co-opération judiciaire, du droit d'asile, de la diversité culturelle, de la Banque centrale européen-ne et dans tous les nouveaux domaines de compétence introduits par le Traité, contribue éga-lement à la recherche de l'efficacité.

Il convient aussi de noter la création de la «clause passerelle» générale, permettant au Con-seil européen d'adopter ultérieurement des dispositions à la majorité qualifiée; ce mécanismes'applique notamment aux perspectives financières. Cette question n'a pas pu faire l'objet dès àprésent d'un accord sur l'abandon de l'unanimité, puisque les Pays-Bas rencontrent une diffi-culté spécifique sur leur solde de contribution net.

La ministre a également signalé les avancées enregistrées en matière de clause de défensemutuelle et de coopération structurée.

L'eurogroupe est reconnu officiellement. A la demande des Pays-Bas et de l'Allemagne,une déclaration sur le Pacte de stabilité et de croissance a été introduite pour affirmer la néces-sité de dégager des excédents budgétaires en période de croissance. La délégation française acependant réussi à faire ajouter une phrase précisant que cette déclaration ne préjuge pas dufutur débat sur l'avenir de ce Pacte.

Le Traité comporte enfin des dispositions visant à rendre l'Europe plus proche des citoyensgrâce, en particulier, à la fusion des trois piliers, la simplification des instruments et procédu-res, la clarification des compétences, et la consécration du dialogue avec la société civile.

La ministre a ensuite souligné quelques insuffisances du texte adopté. En premier lieu, lesmodalités de révision de la Constitution demeurent assez rigides du fait de l'opposition deplusieurs Etats membres, mais il importe de constater qu'il ne sera pas nécessaire de convoquerune nouvelle Conférence intergouvernementale pour modifier le Traité et qu'une «clause passe-relle» générale est prévue pour passer de l'unanimité à la majorité qualifiée, avec, dans cedernier cas, un droit de veto octroyé aux parlements nationaux. Une autre lacune importante dece texte réside dans le maintien de l'unanimité dans le domaine social (à l'exception de la pro-tection sociale de travailleurs migrants, seule avancée prévue par la Convention dans ce do-maine) et dans celui de la fiscalité. Il importe néanmoins de rappeler, en matière de coopérationjudiciaire, l'existence d'une clause de «frein/accélérateur», autorisant une coopération renforcéeautomatique après l'écoulement d'un certain délai et empêchant donc un seul Etat de bloquerune évolution souhaitée par tous les autres Etats membres. De la même façon, dans le cadre dela coopération renforcée, une clause permettra le passage de l'unanimité à la majorité qualifiée.

Globalement, l'équilibre du texte adopté par la Convention a été préservé et les concessionseffectuées sont peu nombreuses et non définitives. On dispose ainsi d'un Traité permettant à

Page 111: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

VII. DERECHO COMPARADO 111

l'Europe d'affirmer son rôle à l'échelle mondiale. Quel que soit le mode de ratification choisipar chaque Etat membre, il appartient à tous désormais de faire preuve de pédagogie et d'unegrande capacité d'explication.

Après avoir remercié la ministre, le Président Pierre Lequiller a souligné qu'on pouvait êtrefier du rôle tenu par la France pour aboutir à cet accord, qui constitue un tournant dans laconstruction européenne et une véritable avancée historique. Nombre de décisions adoptéesvont modifier profondément la vision que l'on peut avoir de l'Europe. Il en est ainsi de la créa-tion d'un Président stable du Conseil européen, de la réduction du nombre des commissaires,ou encore de l'affirmation du principe de subsidiarité. Sur ce dernier point, la Délégation aconfié à MM. Jérôme Lambert et Didier Quentin un rapport d'information, qui devrait êtreprésenté à l'automne prochain, mais dont il serait opportun qu'il fasse l'objet d'une communica-tion préalable le 13 juillet, puisque, à l'avenir, la Délégation se verra probablement confier lacompétence du déclenchement du contrôle de subsidiarité concernant les projets de lois-cadreset de lois européennes.

Il a confirmé la nécessité d'un devoir de pédagogie d'autant plus nécessaire que la grandeleçon des dernières élections européennes a certainement été l'importance de l'abstention. Lacommissaire Loyola de Palacio a récemment observé que l'abstention progressait au fur et àmesure de la construction européenne. Cela traduit un travail d'explication insuffisant, notam-ment de la part des députés, qui n'abordent pas suffisamment les questions européennes aucours des débats organisés dans leurs circonscriptions. S'agissant de l'Assemblée nationale, onpeut rappeler que le Président Jean-Louis Debré est ouvert à toute initiative permettant dedévelopper le débat européen.

Après avoir noté avec satisfaction la décision de rendre publics les travaux du Conseil desministres lorsqu'il siège en formation législative, il a regretté les lacunes en matière de gouver-nance économique, qui devront être atténuées par la mise en œuvre des clauses passerelles etde la coopération renforcée.

M. Michel Herbillon a d'abord estimé que l'importance historique et politique de l'accorddes chefs d'Etat et de gouvernement sur le projet de traité devait faire l'objet d'une largeaction de communication. La Constitution européenne doit en effet être popularisée dans destermes aisément accessibles, lesquels exigent un effort de sémantique, et de sortir du débatd'experts.

Une initiative en ce sens du ministre en charge des affaires européennes apparaît donc op-portune à plusieurs titres. D'une part, il faut se féliciter d'avoir pu faire aboutir une telle démar-che politique, fondée sur la volonté de vingt-cinq peuples de définir par consensus leurs règlescommunes et dont il n'y a guère d'autre exemple. D'autre part, il est essentiel de rappeler dèsmaintenant que tant l'Europe, avec le Président du Conseil européen, que sa politique étrangèreet de sécurité commune, auront à terme chacune un visage. Enfin, il importe de tirer les consé-quences de la consultation de juin et de ne pas évoquer les questions européennes à la seuleapproche des élections européennes, tous les cinq ans. Une telle action de communication estau demeurant indépendante du mode de ratification qui sera retenu pour le traité.

M. Michel Herbillon a ensuite indiqué qu'il lui paraissait opportun que la ratification dutraité par les différents Etats membres intervienne simultanément et a souhaité savoir si laFrance pourrait prendre une initiative en ce sens. Il a également demandé des précisions sur lesdomaines dans lesquels des coopérations renforcées pouvaient être envisagées à bref délai,comme sur les pays concernés.

Concluant son intervention, il a souhaité connaître le sentiment de la ministre sur l'atmos-phère, d'enthousiasme ou bien de résignation, dans laquelle était intervenu l'accord du 18 juin2004.

Page 112: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

112 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

Le Président Pierre Lequiller a également évoqué la nécessité d'engager rapidement une ac-tion de communication sur la Constitution européenne.

M. Jérôme Lambert a rappelé qu'il saluait le caractère historique de la négociation menée,mais se gardait d'en qualifier le résultat d'excellent. L'Europe politique semble au citoyen, et ilfaut le déplorer, très éloignée de ses préoccupations quotidiennes. Beaucoup se sentent plusconcernés par les grandes rencontres sportives européennes comme l'Eurofoot. Il est vrai quel'on constate de graves carences dans l'appréhension, au niveau communautaire, des conditionsde la concurrence entre les entreprises – et par conséquent des conditions d'emploi des travai-lleurs – tant sur le plan social que dans le domaine fiscal. L'espoir qu'aurait pu susciter le traiténe peut être que déçu, en l'absence d'évolution dans ces deux domaines. Les règles européennesapparaissent en définitive favorables au développement d'un marché dont la dimension humai-ne n'aura pas été véritablement prise en compte.

S'agissant des institutions, la désignation d'un président du Conseil européen pour une cer-taine durée comme celle d'un ministre des affaires étrangères sont d'un indéniable intérêt, maisne semblent guère aller au-delà du symbole en l'absence de politique à défendre en commun,comme l'illustre, sur le plan extérieur, la question de l'Irak.

Concluant son intervention, M. Jérôme Lambert a demandé selon quelles modalités avaitété réglée la question de la participation des Etats neutres aux initiatives en matière de sécuritéextérieure.

M. Christian Philip a estimé qu'un accord tel que celui obtenu devait inévitablement être uncompromis. Trouver rapidement la capacité d'expliquer cet accord aux citoyens, compte tenude la complexité de certains mécanismes tel le vote au Conseil, sera un véritable défi. Il con-vient d'éviter que la question de l'adhésion de la Turquie à l'Union européenne n'interfère avecle débat sur le projet de Constitution. Sur ce point, il s'est déclaré réservé à l'égard des conclu-sions assez favorables du Conseil européen sur la Turquie.

M. Bernard Deflesselles a interrogé la ministre sur les débats au Conseil européen concer-nant l'Agence européenne de défense.

M. Jacques Myard a estimé que le texte obtenu allait à l'encontre du principe de réalisme etde la volonté des peuples. Les normes européennes sont susceptibles de bloquer les Etats dansdes domaines décisifs comme l'emploi. L'Europe puissance est un mythe. Concernant la Tur-quie, il a rappelé qu'une majorité d'Etats de l'Union européenne est favorable à son adhésion.

M. Jean-Pierre Abelin s'est félicité de l'accord et des avancées concernant l'extension de lacodécision, la composition de la Commission, les coopérations renforcées. Il a exprimé desregrets à propos de la procédure de révision de la Constitution, de la complexité des procéduresde décision et du maintien de l'unanimité en matière fiscale et sociale. Il a estimé que le réfé-rendum serait le meilleur moyen d'expliquer l'accord aux citoyens, à l'image du grand débatayant eu lieu sur le traité de Maastricht. Il existe cependant un risque d'interférence avec ledébat sur l'adhésion de la Turquie. Après s'être déclaré inquiet du maintien des critères politi-ques de Copenhague, M. Jean-Pierre Abelin a interrogé Mme Claudie Haigneré sur la positionqu'aura la France concernant l'ouverture des négociations.

A ces questions, la ministre a apporté les éléments de réponse suivants:– la ratification du traité constitutionnel doit intervenir à des dates rapprochées dans les

différents Etats membres pour que le débat public prenne une vraie dimension européenne. Enpratique, il sera difficile d'arriver à une date unique dans les vingt-cinq Etats membres, mais leprocessus devrait pouvoir se concentrer sur un espace de temps restreint, peut-être limité à unesemaine. Il se déroulerait cependant avant le référendum britannique qui est annoncé pour2006, date qui semble trop éloignée. Le traité adopté le 18 juin 2004 devrait en effet être signéà Rome en octobre ou novembre de cette année. En France, le Conseil constitutionnel pourrait

Page 113: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

VII. DERECHO COMPARADO 113

être saisi et rendre son avis à la fin de cette année ou au début de l'année suivante. Cela devraitouvrir la voie à une révision constitutionnelle qui ne rendrait pas la ratification possible avantle printemps ou l'été 2005. Le traité pourrait ainsi entrer en vigueur en 2006, à condition queles autres Etats membres aient suivi parallèlement le même chemin;

– la diffusion d'informations sur l'Europe reste plus nécessaire que jamais. Les autoritésnéerlandaises ont inscrit au programme de leur présidence l'amélioration des efforts decommunication sur les institutions communautaires. En France, les pouvoirs publics ont décidéd'engager, sous la direction du ministère des affaires étrangères, un programme d'action etd'information dénommé «dialogue permanent sur l'Europe». Il devrait s'appuyer dans chaquerégion sur des modules de base qui favoriseraient une présentation des questions européennesfondée sur l'écoute et la pédagogie.

Sur ce point, le Président Pierre Lequiller a observé que les chaînes de télévision s'intéress-aient trop peu au débat européen, principalement pour des questions d'audience. Alors qu'elleest le média le plus influent dans l'opinion, la télévision n'a que très rarement donné à voir aucours de la récente campagne électorale des tableaux comparatifs entre les programmes euro-péens des différents partis. Il paraît indispensable que le gouvernement engage sur les chaînesnationales une campagne d'information de grande envergure.

La ministre a ensuite repris point par point les récents acquis européens. Déclarant partagerl'insatisfaction des parlementaires sur les questions de fiscalité et d'Europe sociale, elle a ce-pendant souligné qu'une coopération renforcée pourrait peut-être être mise en œuvre pourharmoniser l'assiette de l'impôt sur les sociétés à travers l'Europe. Dans le domaine de la politi-que extérieure et de sécurité commune, l'Union européenne pourrait faire la preuve de son unitéen prenant des positions communes sur l'Irak. Dans le secteur de la défense, certaines coopéra-tions spécifiques commencent à prendre forme. Dans le domaine social aussi, les coopérationsrenforcées apparaissent comme un instrument privilégié.

Sur ce point, M. Jérôme Lambert a observé que s'entendre entre Etats déjà acquis à la causesociale ne présentait qu'une utilité limitée, tandis que M. Jacques Myard a préconisé la sortie del'union monétaire pour rétablir le libre jeu des différences de change.

La ministre a fait alors une série d'observations sur les avancées réalisées, dans le domainesocial, par le texte adopté le 18 juin:

– l'intégration de la Charte des droits fondamentaux dans le traité représente un acquis pourles salariés;

– les partenaires sociaux sont désormais reconnus par le traité constitutionnel;– les sommets tripartites offriront l'occasion de faire avancer significativement certains su-

jets;– même si la majorité qualifiée n'a pu être étendue à tous les sujets sociaux, elle s'applique

en matière de prestations pour les travailleurs migrants; des accords apparaissent possibles dèsaujourd'hui sur la protection des travailleurs lors de la résiliation de leur contrat d'embauche ouencore sur les conditions d'emploi des travailleurs en provenance des pays tiers. Les modalitésd'information et de consultation des travailleurs relèvent elles aussi de la majorité qualifiée;

– la clause passerelle évoquée précédemment sera applicable dans le domaine social;– la lutte contre les discriminations fait l'objet d'un titre spécifique dans la troisième partie

du traité;– la prévention des risques liés à l'abus d'alcool et de tabac est désormais formellement

mentionnée dans le traité, ce qui n'était pas le cas dans le texte initial;– les services d'intérêt général sont dotés d'une base juridique spéciale.D'une manière générale, le texte est issu d'un compromis entre les tendances fédéralistes et

les préoccupations libérales. Des résistances fortes se sont fait sentir, mais les formules obte-

Page 114: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

114 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

nues, pour insatisfaisantes qu'elles soient, ont l'avantage de comporter une certaine souplesse.Les cicatrices du débat irakien sont encore visibles, comme l'a montré le débat autour de lanomination du futur président de la Commission. Aucune résignation n'était cependant percep-tible dans les discussions, mais au contraire chez tous les participants on notait une volontéd'aboutir. En définitive, il faut mesurer le chemin parcouru depuis dix-huit mois: les neuf di-xièmes du texte de la Convention sont conservés; le bilan à tirer de la négociation est incon-testablement positif.

Quant à la Turquie, il ne lui saurait lui être appliqué de traitement de faveur lorsqu'il s'agirade mesurer le respect des critères d'adhésion. Un rapport a d'autre part été commandé pourmesurer l'impact de son entrée éventuelle sur le fonctionnement des institutions communautai-res. Il reste à approfondir le dialogue avec elle, tandis que de nombreux efforts restent à four-nir; le débat relatif à l'adhésion de la Turquie est secondaire par rapport au débat sur la ratifica-tion de la Constitution européenne. Il conviendra de ne pas le détourner et de le recentrer surses véritables enjeux. Le Conseil européen de Bruxelles a souligné le rôle positif du gouverne-ment turc en vue de parvenir à un règlement global de la question chypriote.

La ministre a ensuite apporté les précisions suivantes:– dans le cadre du traité de Nice, seulement 2 % des diverses combinaisons possibles lors

d'un vote à la majorité qualifiée étaient gagnantes, alors que le traité constitutionnel en permet13 %;

– il convient de ne pas oublier l'existence de la «clause Ioannina», bien qu'elle soit comple-xe et difficile à expliquer aux populations;

– l'Agence européenne de défense, dont le principe avait été décidé au Conseil européen deThessalonique, doit être opérationnelle bien avant l'entrée en vigueur du traité constitutionnel.L'accord sur cette agence a été acté le 14 juin dernier par les ministres des affaires étrangèresde l'Union européenne. Le but de l'Agence est de développer les capacités de défense de l'U-nion européenne, notamment par l'harmonisation et la création d'un marché unique, la promo-tion de la coopération entre les industries de défense, et la stimulation de la recherche. L'Agen-ce sera sous l'autorité de Conseil et en particulier du secrétaire général/Haut représentant pourla PESC. Tous les pays membres de l'Union européenne ont vocation à en faire partie, même sicertains, comme le Danemark, le refusent pour l'instant. L'existence de coopérations renforcéesinternes à l'Agence est envisagée. Les décisions de l'Agence seront prises à la majorité quali-fiée. Le Conseil des ministres du 14 juin a permis de parvenir à un accord satisfaisant entre lesdifférentes conceptions du rôle de l'Agence, la France étant au départ plus ambitieuse que leRoyaume-Uni;

– la faible mobilisation des électeurs lors des élections européennes a incontestablement ré-vélé un déficit d'explication et de pédagogie. Il conviendra en particulier de montrer que l'entréeen vigueur du traité constitutionnel permettra à l'Europe d'avancer significativement dans desdomaines qui touchent de très près les citoyens, comme par exemple la lutte contre le terrorisme;

– le projet de traité constitutionnel a permis de réaliser des progrès dans la capacité déci-sionnelle de l'eurogroupe et de représentation unifiée à l'extérieur. L'eurogroupe pourra élireson président permanent pour 2 ans et demi. L'approbation des seuls Etats membres de la zoneeuro sera désormais nécessaire pour l'admission d'un nouveau membre;

– en matière de gouvernance économique, la Commission n'est autorisée, dans la rédactiondéfinitive du traité constitutionnel, qu'à présenter des recommandations, facilement amendablespar le Conseil, et non plus des propositions, modifiables uniquement à l'unanimité, pour leconstat d'un déficit excessif.

Le Président Pierre Lequiller a remercié la ministre pour son dialogue avec la Délégation. Ila de nouveau insisté sur la nécessité, pour les chaînes de télévision, de consacrer un temps

Page 115: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

VII. DERECHO COMPARADO 115

d'antenne plus important aux questions européennes. Il a souhaité des débats plus nombreuxsur l'Europe dans l'hémicycle de l'Assemblée nationale. Il a constaté que les sondages prouventque les Français ne sont pas eurosceptiques mais souvent indifférents parce que mal informés.66 % des Français se déclarent favorables au projet de traité constitutionnel alors qu'ils enignorent sans doute le contenu.

La ministre, rappelant l'initiative européenne d'un «dialogue permanent» avec les citoyenssur l'Europe, a évoqué la nécessité d'un budget de communication significatif, à l'échellefrançaise et européenne. Elle a salué le rôle positif de la Délégation de l'Assemblée nationalepour l'Union européenne et souhaité la présence de son président, lors de la réunion de tous lesdéputés européens français, le 24 juin, à l'initiative du Gouvernement.

ANNEXESAnnexe 1:Annexe-1Compte rendu de la mission effectuée au Danemarkpar M. Guy Lengagne, les 7 et 8 mars 2004, sur le suivi de la Conférence intergouverne-

mentaleCe compte rendu s'inscrit dans le cadre des missions sur le projet de Constitution européen-

ne, effectuées par les membres de la Délégation pour l'Union européenne entre janvier et mars2004. Les quinze premiers comptes rendus de missions ont été publiés dans le tome I du rap-port n° 1476, intitulé «Quel avenir pour la Constitution européenne: Chroniques d'un tourd'Europe parlementaire».

La politique européenne du Danemark est ambivalente: le «paradoxe danois» oppose, selonM. Jacques Delors, ancien président de la Commission européenne, «un sentiment réeld'appartenance à l'Union européenne à une profonde réticence à s'engager dans tout débat surl'intégration politique»(21). La population danoise, la plus souvent appelée à voter sur lesquestions européennes, a ainsi désavoué ses élites politiques à deux reprises, en 1992, lors de laratification du traité de Maastricht, et en septembre 2000, sur l'euro.

Cette ambivalence se retrouve à l'égard du projet de Constitution européenne, dont le Da-nemark souhaite l'adoption rapide, sous réserve que ses dérogations soient pleinement prises encompte, qu'il n'étende pas la majorité qualifiée en matière fiscale et sociale (pour préserver laspécificité d'un modèle original d'Etat-providence) et que l'équilibre entre «petits» et «grand»Etats soit respecté.

I. Le Danemark et l'Union européenne: une participation assortie de nombreuses déroga-tions et régulièrement soumise à référendum.

Le Danemark est entré dans la Communauté européenne, en 1973, en même temps que leRoyaume-Uni et l'Irlande, pour des raisons strictement économiques, sans jamais en évoquer ladimension politique. Depuis cette adhésion, l'opinion publique danoise, régulièrement consul-tée sur la construction européenne, a exprimé ses craintes d'une «aliénation» de la souveraineténationale et d'un directoire des «grands pays». Ces réticences n'ont pu être surmontées que parl'octroi d'importantes dérogations au Danemark.

a) La frilosité de l'opinion publique danoise: l'échec des référendum de 1992 et 2000L'adhésion du Danemark a été autorisée par un référendum, la Constitution danoise (en son

article 20) imposant de soumettre aux électeurs tout traité opérant une délégationde souveraineté à une organisation internationale (sauf si cinq sixièmes des membres du

Folketing, le Parlement danois, l'approuvent). Lors du référendum de 1972 sur l'entrée dans laCommunauté européenne, le nombre de voix favorables a été de 63,3 % contre 36,7 % de voixdéfavorables.

Page 116: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

116 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

Depuis, cinq autres consultations ont été organisées, sur l'Acte unique (1986), les traités deMaastricht (en 1992 et 1993) et d'Amsterdam (1998), puis sur l'euro (2000). Deux d'entre ellesse sont soldées par un échec. En 1992, le traité de Maastricht a été rejeté par 50,7 % des vo-tants, et le 28 septembre 2000, les Danois ont refusé, à une majorité de 53,2 %, de lever l'ex-ception concernant la monnaie unique.

b) Les dérogations danoisesCe n'est qu'au prix d'importantes dérogations que le traité de Maastricht a été approuvé par

56,7 % des votants lors d'un second référendum organisé en mai 1993. Ces dérogations, ac-ceptées lors du Conseil européen d'Edimbourg (décembre 1992) portent sur l'euro, la défenseeuropéenne, la justice et les affaires intérieures et la citoyenneté européenne22. Elles permet-tent au Danemark de rester en dehors du développement de l'Union européenne dans ces do-maines. Il s'est engagé, en contrepartie, à ne pas faire obstacle à la coopération des autresmembres sur ces questions.

La première exception concerne la troisième phase de l'Union économique et monétaire(UEM) et l'introduction de l'euro. Le Danemark a conservé sa monnaie (la couronne danoise) etne participe que partiellement au système européen des banques centrales (SEBC). Un accordspécial sur les taux de change (MCE-II, ou SME bis) rattache cependant la couronne à l'euro, etle Danemark est tenu d'observer la deuxième phase de l'UEM (y compris les critères de con-vergence).

La deuxième dérogation d'Edimbourg porte sur la défense européenne. Cette réserve amaintenu le Danemark en dehors de l'Union de l'Europe occidentale jusqu'en 1998. Elle luiinterdit de participer à l'élaboration des décisions et aux actions de l'Union ayant des implica-tions en matière de défense.

La troisième réserve est relative à la justice et aux affaires intérieures (JAI). Le Danemarkne participe pas aux matières «JAI» qui ont été transférées du troisième pilier (marqué par unelogique intergouvernementale) au premier pilier (où la méthode communautaire, sous certainesréserves, s'applique) par le traité d'Amsterdam. Il s'agit de la coopération concernant l'asile,l'immigration et le contrôle des frontières (titre IV du traité instituant la Communauté euro-péenne – à l'exception de la politique des visas, à laquelle le Danemark participe).

La quatrième exception était relative à la citoyenneté européenne. Elle a perdu toute signi-fication depuis que l'entrée en vigueur du traité d'Amsterdam, qui précise que la citoyennetéeuropéenne complète mais ne remplace pas la citoyenneté nationale.

M. Anders Fogh Rasmussen, Premier ministre danois, souhaite supprimer ces dérogationsparce qu'elle limite les possibilités, pour le Danemark, de mener une politique européenneactive(23). Un rapport du ministère des affaires étrangères danois, publié en août 2003, montreen effet que la future Constitution européenne augmentera l'effet de ces dérogations, plaçant leDanemark à l'écart d'un nombre accru de coopérations. Cette suppression ne pourra être déci-dée que par référendum, et le gouvernement souhaite, en attendant, que l'intégralité desexemptions danoises soient reprises dans le traité constitutionnel. Il a cependant proposé unemodernisation de la dérogation relative à la justice et aux affaires intérieures. Cette modifica-tion donnerait au Danemark un droit d'option, lui permettant de participer, s'il le souhaite, aucas par cas, à l'adoption d'un texte, sur le modèle de l'opt in dont bénéficient le Royaume-Uniet l'Irlande.

II. Le Danemark et la Constitution européenne: pour un accord rapide, fondé sur le texte dela présidence italienne et préservant les dérogations danoises.

Au cours de ses entretiens, le rapporteur a rencontré:

Page 117: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

VII. DERECHO COMPARADO 117

Mme Charlotte Antonsen, porte-parole du parti libéral(24) pour les questions européenneset membre de la Commission des affaires européennes;

Mme Anne Dorte Riggelsen, directrice pour les affaires européennes au ministère des affai-res étrangères danois.

M. Niels Helveg Petersen, ancien ministre des affaires étrangères (radical)(25), ancienmembre de la Convention et membre de la commission des affaires européennes;

M. Claus Larsen-Jensen, président (social-démocrate)(26) de la Commission des affaireseuropéennes, ancien membre de la Convention chargée de rédiger la Charte des droits fonda-mentaux de l'Union européenne.

Ces entretiens ont fait apparaître que le Danemark souhaite un accord rapide sur la Consti-tution, fondé sur le texte issu de la Convention européenne, tel qu'amendé par la présidenceitalienne. Les Danois se sont montrés flexibles en ce qui concerne la définition de la majoritéqualifiée, avec une préférence pour la double majorité, mais veulent maintenir l'unanimité enmatière fiscale et sociale. Ils s'opposent à la composition de la Commission proposée par laConvention, à laquelle ils préfèrent le principe d'un commissaire avec droit de vote par Etat, etveulent maintenir l'unanimité pour la révision de l'ensemble de la Constitution (pas de procédu-re allégée pour la troisième partie, relative aux politiques de l'Union).

La majorité du Folketing et le gouvernement souhaitent supprimer les dérogations danoises(ou, au moins, passer à un système d'opt-in en matière de justice et d'affaires intérieures, com-me le Royaume-Uni et l'Irlande), mais cela doit être décidé par référendum. Les dérogationsdoivent donc, dans l'attente de cette suppression éventuelle, être reprises dans le texte constitu-tionnel.

Le Danemark est favorable au développement de la défense européenne, à condition que lelien transatlantique soit préservé.

a) Une adoption rapideMme Charlotte Antonsen a précisé que le parti libéral souhaite conclure les négociations

sur la Constitution européenne aussi vite que possible. Il se montre donc très flexible et ouvertau compromis. Les décisions importantes ne sauraient cependant être systématiquement repor-tées à une date ultérieure. Mme Anne Dorte Riggelsen a indiqué que le Danemark estime quel'Union a besoin d'une Constitution. Sans son adoption, l'Europe s'enliserait, surtout aprèsl'élargissement. Le gouvernement danois souhaite une conclusion rapide de la CIG, idéalemententre avril et juin. Elle a salué l'excellent travail de la présidence irlandaise, et estime qu'unaccord sous présidence néerlandaise serait plus difficile parce qu'un lien risquerait d'être établientre la Constitution, les perspectives financières et l'adhésion de la Turquie. M. Niels HelvegPetersen a déclaré souhaiter un accord rapide sur le texte de la Convention. Il a rappelé que leDanemark a indiqué, après la Convention, être prêt à accepter le texte, y compris la doublemajorité 50/60. Plus le temps passe, plus il sera difficile d'obtenir un accord. M. Claus Larsen-Jensen a approuvé l'attitude prudente de la présidence irlandaise, qui souhaite à tout prix éviterdeux échecs successifs.

b) Le texte de référenceMme Charlotte Antonsen estime que des progrès ont été faits durant la présidence italienne,

et qu'il serait regrettable de les remettre en cause. Mme Anne Dorte Riggelsen a reconnu qu'au-cune des modifications du texte de la Convention proposées par la présidence italienne n'estacquise pour l'instant, mais elle estime que le texte présenté après le conclave de Naples étaitpresque définitif, seule la définition de la majorité qualifiée posant encore problème. Le travailréalisé par la CIG durant la présidence italienne ne saurait être négligé, les compromis propo-

Page 118: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

118 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

sés étant jugés satisfaisants par le Danemark. M. Niels Helveg Petersen estime que l'on ne peutpas «tout remettre à plat», et qu'il faut tenir compte du texte de la présidence italienne.

c) La définition de la majorité qualifiéeMme Charlotte Antonsen a affirmé que le parti libéral est flexible sur cette question, et que

le compromis de Nice est problématique. Sur ce point, Mme Anne Dorte Riggelsen a préciséque le Danemark est flexible, et pourrait se rallier à un compromis. Il souhaite parvenir unsystème logique, qui puisse être expliqué aux citoyens. M. Niels Helveg Petersen, tout en sedéclarant favorable à la double majorité, a suggéré un compromis consistant à reporter la déci-sion en 2009, en prévoyant un passage à la double majorité à cette date si une majorité duConseil (vraisemblablement calculée selon Nice) l'accepte. Le passage à la double majoritéserait donc semi-automatique. M. Claus Larsen-Jensen s'est déclaré surpris par la position de laFrance qui, à Nice, a accepté – et même promu – le compromis finalement adopté, qui accordeà l'Espagne et à la Pologne un poids presque équivalent à celui des quatre plus grands Etats. Laposition de l'Espagne et de la Pologne est donc compréhensible. Il estime regrettable que lesdiscussions se focalisent sur ces enjeux de pouvoirs entre Etats, alors que le débat constitution-nel devrait porter sur les valeurs et la vision du projet européen. Cela sera mal perçu par l'opi-nion publique danoise. Le Danemark, pour sa part, pourrait accepter la double majorité, maisplutôt 55-55, afin d'assurer un équilibre satisfaisant entre petits et grands Etats.

d) Le champ de la majorité qualifiéeSelon Mme Charlotte Antonsen, le parti libéral souhaite maintenir l'unanimité en matière

fiscale (refus, en particulier, de toute harmonisation concernant l'imposition des revenus) etsociale. La majorité qualifiée en matière pénale peut en revanche être acceptée, à condition debien circonscrire les domaines pouvant faire l'objet de normes minimales. Mme Anne DorteRiggelsen a déclaré que le Danemark s'oppose à une extension de la majorité qualifiée en ma-tière fiscale et sociale (les Danois craignant qu'une harmonisation ne diminue leur niveau deprotection sociale). Une extension de la majorité qualifiée en matière de politique étrangère etde sécurité commune est en revanche acceptable. M. Niels Helveg Petersen est favorable àdavantage de majorité qualifiée, même si quelques réserves sont émises en matière de politiqueétrangère et de sécurité commune et de défense.

e) Les dérogations danoisesMme Charlotte Antonsen a indiqué que le parti libéral souhaite supprimer les dérogations

danoises, mais que cet abandon ne pourra être décidé que par un référendum, dont la date resteà déterminer. Mme Anne Dorte Riggelsen a précisé que le gouvernement danois souhaite su-pprimer les dérogations, qui marginalisent le Danemark. Mais cette suppression devra êtredécidée par référendum. La date du référendum sur la Constitution n'est pas encore déterminée,pas plus que le lien éventuel avec la suppression des dérogations. M. Niels Helveg Petersensouhaite la suppression des dérogations, en particulier en matière de défense et sur l'euro. L'ab-sence de participation à la monnaie unique lui paraît d'autant plus injustifiée que le Danemark,en arrimant sa devise à l'euro, a perdu l'avantage tiré de la flexibilité des changes. Selon M.Claus Larsen-Jensen, la majorité du Folketing est favorable à la suppression des dérogationsdanoises (à l'exception du parti populaire danois), qui devra être décidée par référendum. Il asouligné que la dérogation sur la citoyenneté européenne n'a plus de signification depuis letraité d'Amsterdam, et que celle sur la défense est absurde: le Danemark peut participer à cer-taines opérations militaires, mais est contraint de partir si l'Union européenne en assume laresponsabilité. Il en va de même pour l'euro, qui place le Danemark dans une situation parado-

Page 119: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

VII. DERECHO COMPARADO 119

xale: il participe pleinement aux première et deuxième phases de l'Union économique et mo-nétaire et il est l'un des seuls Etats à respecter le pacte de stabilité et de croissance, sans avoird'euros en circulation. Mais la situation actuelle de la zone euro (faible croissance, appréciationexcessive face au dollar, querelle sur l'application du pacte) rend l'issue d'un nouveau référen-dum sur l'euro très incertaine. La dérogation la plus gênante est celle relative à la justice et auxaffaires intérieures. La proposition du gouvernement de passer à un système d'opt in dans cedomaine est jugée satisfaisante.

f) Les coopérations renforcéesMme Charlotte Antonsen s'est félicitée que la Constitution permette à certains Etats d'aller

plus vite. Selon Mme Anne Dorte Riggelsen, le Danemark n'est pas opposé à une Europe àplusieurs vitesses. Il admet, par pragmatisme, que l'Union a besoin de «moteurs» pour avancer.Mais cela ne doit pas marginaliser certains Etats et s'opérer dans le cadre des institutions euro-péennes.

g) La composition de la CommissionMme Charlotte Antonsen a déclaré que le parti libéral est favorable au principe d'un

commissaire par Etat membre. Pour garantir l'efficacité de la Commission, des «supercommissaires» chargés de missions de coordination seraient envisageables. S'agissant de lacomposition de la Commission, Mme Anne Dorte Riggelsen a indiqué que le Danemark estflexible, mais préférerait qu'elle compte un commissaire par Etat, parce que c'est un symboleimportant pour l'opinion publique (en particulier dans les nouveaux Etats membres). La pers-pective d'une Commission réduite, à terme, serait envisageable. La création d'un «supercommissaire» aux réformes économiques, chargé de la mise en œuvre du processus de Lisbon-ne, a été bien accueillie par le Danemark, qui estime qu'elle pourrait s'appliquer aussi dansd'autres secteurs. M. Niels Helveg Petersen estime que les propositions de la Convention sur cepoint ne sont pas satisfaisantes. Il est très difficile de faire accepter aux Etats membres de neplus avoir de commissaire. Un système de rotation égalitaire serait, en tout état de cause, préfé-rable à la création de commissaire de seconde catégorie. M. Claus Larsen-Jensen estime qu'ilne peut y avoir deux catégories de commissaires, avec ou sans droit de vote. Il doit y avoir uncommissaire plein par Etat.

h) La défense européenneMme Charlotte Antonsen a précisé que le parti libéral est favorable à une défense euro-

péenne, à condition que le lien avec l'OTAN soit maintenu. Le rapport avec l'OTAN doit doncêtre clarifié, une priorité étant accordée à l'Alliance atlantique. Les coopérations structuréessont acceptables, même s'il est préférable d'avancer ensemble. Si la dérogation danoise concer-nant la défense est supprimée, le Danemark participera activement à la construction de cetteEurope de la défense.

i) La procédure de révisionMme Charlotte Antonsen a indiqué que le parti libéral est favorable au maintien de l'una-

nimité. Deux procédures distinctes auraient été envisageables si deux parties n'ayant pas lemême statut avait été élaborées, mais le choix d'un texte unique ayant été fait, une seule procé-dure doit s'appliquer. M. Niels Helveg Petersen souhaite également le maintien de l'unanimité,pour l'ensemble du texte.

Page 120: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

120 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

j) La procédure budgétaireSelon Mme Charlotte Antonsen, le parti libéral souhaite appliquer la codécision en matière

budgétaire et placer le Parlement européen et le Conseil sur un pied d'égalité (donc pas dedernier mot pour l'assemblée de Strasbourg).

h) Le rôle des parlements nationauxMme Charlotte Antonsen estime que le rôle des parlements nationaux doit être renforcé, en

particulier à l'égard de leur gouvernement. Ce rôle est très important au Danemark, où lacommission des affaires européennes du Folketing donne un «mandat de négociation» auxministres chargés de négocier au Conseil de l'Union européenne.

L'initiative prise par la Délégation semble avoir été très bien accueillie par nos interlocu-teurs, qui se sont montrés favorables à un accord rapide, et très ouverts au dialogue. Cesmissions parlementaires permettent d'instaurer un dialogue plus libre et d'échanger davantaged'informations que dans le cadre des relations diplomatiques classiques, entre chancelleries.Elles contribuent, en outre, à un développement des relations interparlementaires particulière-ment utile dans la perspective de la mise en place du droit d'alerte précoce prévu par le projetde la Convention.

Le rapporteur tient à remercier l'ambassadeur de France à Copenhague, M. Régis de Bele-net, ainsi qu'à son collaborateur, M. Sylvain Berger, premier conseiller, pour leur accueil cha-leureux, leur disponibilité et la qualité de l'information qu'ils lui ont apportée.

(1) La Constitution européenne: le pari gagné de la Convention sur l'avenir de l'Europerapport d'information n° 994 présenté par M. Pierre Lequiller, au nom de la Délégation pourl'Union européenne – 1er juillet 2003.

(2) Cette version provisoire (CIG 86/04, 25 juin 2004) ne tient pas encore compte, notam-ment, de la décision de la Conférence intergouvernementale de procéder à une numérotationcontinue en chiffres arabes du texte de la Constitution (les chiffres arabes restant assortis duchiffre romain des parties pour souligner la division de la Constitution en quatre parties).

(3) Les articles cités dans le présent rapport renvoient à la version consolidée provisoire(CIG 86/04). Ils ne correspondent donc pas à la numérotation définitive, qui sera continue etreste à établir par les juristes-linguistes du Conseil.

(4) Pierre Lequiller, «Un Président pour l'Europe», CONV 320/02 du 7 octobre 2002.(5) Actuellement, le Conseil européen fait l'objet d'un article spécifique du Traité (article 4

du TUE) mais ne figure pas parmi les institutions mentionnées dans la cinquième partie duTCE consacrée aux institutions.

(6) Il s'agit du pilier communautaire, du pilier PESC et du pilier JAI (Justice et Affaires In-térieures).

(7) Article I-14.(8) Article I-15.(9) Plus précisément, il s'agit d'un tiers des voix attribuées aux parlements nationaux, étant

donné que chaque parlement dispose de deux voix (une voix par chambre dans le cadre desparlements bicaméraux).

(10) Cf. contribution déposée par 16 membres de la Convention le 10 janvier 2003 (CONV478/03) intitulée «La place du sport dans le futur traité».

(11) Décision n°2004-496 DC du 10 juin 2004.(12) Cet article énonce que «La République participe aux Communautés européennes et à

l'Union européenne, constituées d'Etats qui ont choisi librement d'exercer en commun certainesde leurs compétences».

Page 121: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

VII. DERECHO COMPARADO 121

(13) Ces explications ont été rédigées par le secrétariat de la Convention ayant élaboré laCharte, sous l'autorité de son Présidium. Elles constituent un outil d'interprétation, destiné àéclairer la portée des dispositions de la Charte.

(14) Cf. article I-25 «la Commission promeut l'intérêt général de l'Union et prend les initia-tives appropriées à cette fin».

(15) Lorsque seuls certains Etats ont un droit de vote (s'agissant par exemple de coopéra-tions renforcées ou de l'Eurozone), les disposition sur la majorité qualifiée sont adaptées afinque les seuils requis ne soient applicables qu'aux membres du Conseil ayant un droit de vote età la population de l'Etat membre qu'ils représentent.

(16) La majorité qualifiée devant réunir 65% de la population de l'Union, les coalitions re-présentant plus de 35% de la population peuvent ainsi bloquer une décision.

(17) Le projet de la Convention prévoyait dans ce cas une majorité qualifiée constituée dedeux tiers des Etats membres représentant au moins les trois cinquièmes de la population del'Union.

(18) Le compromis de Ioannina, adopté sous présidence grecque le 29 mars 1994, est relatifà la recherche d'une solution largement acceptable avant de passer au vote, dès lors que l'on estproche d'une minorité de blocage.

(19) Le traité de Nice interdit en effet le recours aux coopérations renforcées dans le do-maine de la défense.

(20) L'article IV-7 prévoit également une consultation de la Banque centrale européen encas de modifications institutionnelles dans le domaine monétaire.

(21) Cf. l'avant-propos de Jacques Delors in Soren Dosenrode, «Les Danois, l'Union euro-péenne et la prochaine présidence», Etudes et recherches n° 18, Notre Europe, juin 2002.

(22) Cf. Nikolaj Petersen, «Le Danemark et l'Union européenne», Cahiers de la Documen-tation danoise du ministère royal des affaires étrangères du Danemark, novembre 2003.

(23) Cf. discours du Premier ministre danois Anders Fogh Rasmusen à l'université de Co-penhague, le 23 septembre 2003, «Conception de la politique européenne active du Dane-mark».

(24) Le parti libéral est dirigé par le Premier ministre, M. Anders Fogh Rasmussen. Legouvernement de M. Rasmussen repose sur une coalition libéraux-conservateurs, minoritaire, àlaquelle le parti populaire danois (extrême-droite) a apporté son soutien, sans participer augouvernement.

(25) Le parti radical (centre) est actuellement dans l'opposition.(26) Le parti social-démocrate est actuellement dans l'opposition.© Assemblée nationale

Page 122: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII
Page 123: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

VIII

DERECHO DE FAMILIAY DE LA PERSONA

Juan M.ª Díaz Fraile

Page 124: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII
Page 125: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

VIII.1INFLUENCIA DEL DERECHO PÚBLICO EN EL REGISTRO DE

LA PROPIEDAD 1

Juan María Díaz FraileRegistrador de la propiedad

Letrado adscrito a la Dirección General de los Registros y del NotariadoProfesor de Derecho civil de la Universidad de Barcelona

I. PRIMERA PARTE. INSCRIBILIDAD EN EL REGISTRO DE LA PROPIEDAD DE LASLIMITACIONES LEGALES DEL DOMINIO. EN PARTICULAR LAS LIMITACIONES

URBANÍSTICAS

1. PLANTEAMIENTO GENERAL DE LA CUESTIÓN

El problema de la necesidad o no de publicidad registral de las limitaciones legales del do-minio se ha planteado tradicionalmente circunscrita la discusión a un tipo de limitaciones con-cretas; los tanteos y retractos legales, que según la doctrina legal fijada por el Tribunal Supre-mo en su célebre Sentencia de 17-diciembre-1955 son limitaciones a modo de cargas de Dere-cho Público, pues aunque puedan redundar en provecho de particulares están motivadas por elinterés general, y cuyas conclusiones son extrapolables a la mayor parte de las limitacioneslegales del dominio.

Se enfrentan en esta cuestión las posiciones ya clásicas de ROCA SASTRE y TIRSO CA-

RRETERO:A) Para el primero, los tanteos y retractos legales son «restricciones o delimitaciones» de la

propiedad que al ser estatuidos por la ley gozan de una publicidad superior a la que el Registrode la Propiedad les pueda proporcionar, haciendo superflua su inscripción. De ahí que el art. 37n.º 3 de la Ley Hipotecaria admita que puedan darse contra terceros, aún sin estar inscritos, lasacciones de retracto legal, en los casos y términos que las leyes establecen. Refuerza ROCA sutesis alegando que la misma tiene apoyo no sólo en el artículo citado, sino también en el art. 5n.º 3 del Reglamento Hipotecario que exceptúa de inscripción a las servidumbres legales quetengan por objeto «la utilidad pública o comunal», y en el art. 26 n.º 1 de la Ley Hipotecariaque al hablar de las prohibiciones de disponer de origen legal establece que «no necesitaráninscripción separada y especial, y surtirán sus efectos como limitaciones legales del dominio».

B) Frente a esta tesis de las «delimitaciones» legales, se opone la mantenida por TIRSO

CARRETERO, fundado en razones de tipo histórico. Así, afirma que ni la Ley Hipotecaria pri-mitiva, ni el Código Civil concedieron efectos contra terceros a las acciones de retracto legal.Esta eficacia surge en una desafortunada, a su juicio, reforma de la Ley Hipotecaria en 1909.La Ley Hipotecaria de 1861 incluye en la lista de acciones que no perjudican a tercero inscritola del «retracto legal en la venta o derecho de tanteo en la enfiteusis» (art. 38). El Código Civil

_______

1. El contenido del presente artículo doctrinal tiene su origen en la ponencia presentada por su autor en julio de2003 en la Escola d’Administració Pública de Catalunya, en el marco del «Seminario para el estudio de la legislación yla doctrina jurisprudencial aplicable a Catalunya».

Page 126: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

126 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

al regular los retractos legales respetó el criterio de la Ley Hipotecaria de 1861 y no concedióal retracto legal efectos «erga omnes» (así resulta de que el art. 1525 Código Civil se remite alos arts. 1511 y 1518 Código Civil, pero no a los 1.510 y 1.520, que son los que atribuyen alretracto convencional eficacia contra terceros, salvo lo dispuesto en la Ley Hipotecaria). Lajurisprudencia del Tribunal Supremo mantuvo esta tesis, y así la Sentencia de 3-junio-1867decía que la acción de retracto no puede establecerse sino contra el comprador.

Con la reforma de 1909, debida a los criterios doctrinales de SANCHEZ ROMAN, la Ley Hi-potecaria se apartó del Código Civil, trasladando las acciones de retracto legal al art. 37, queenumera los casos en que se dan contra tercero las acciones rescisorias, resolutorias y subro-gatorias. A la vista de esta reforma, CLEMENTE DE DIEGO mantuvo el carácter real del retracto,y ROCA extrajo su última conclusión: no necesita de inscripción para perjudicar a tercero.

La tesis de ROCA aparece avalada por la literalidad de los preceptos en que se apoya, perotambién resulta cierto como señalaba TIRSO que la reforma de 1909 no resultaba demasiadoperturbadora, en su fecha, porque se refería a nos pocos retractos legales «visibles», queresultaban de las propias inscripciones (colindantes, comuneros, enfitéuticos), pero resultapeligroso o contrario a la seguridad jurídica del tráfico inmobiliario en una época como laactual de proliferación de supuestos de retractos legales y de limitaciones del dominio detodo tipo, que no son visibles, ni fácilmente determinables, y sometidos a regímenes jurídi-cos muy diversos entre sí. Hay que recordar la finalidad básica de publicidad del Registro dela Propiedad que trata de proscribir las llamadas «cargas ocultas», y comprender que porrazones de seguridad jurídica (art. 9 n.º 3 CE) las limitaciones públicas deben ser limitacio-nes «publicadas» (en feliz expresión de CHICO), teniendo en cuenta que la publicidad de laley suele ser insuficiente para lograr un conocimiento efectivo de la limitación dominical quepuede afectar a un determinado bien concreto, lo cual constituye el verdadero fundamento desu eficacia «erga omnes».

Hoy este nuevo criterio se ha abierto paso en la legislación vigente, en la que encontramosnumerosas referencias al Registro de la Propiedad en materia de publicidad de las aludidaslimitaciones legales. A título de mero ejemplo se pueden citar las siguientes:

1. Ley del Patrimonio del Estado de 1964, art 45: en la inscripción de cesiones gratuitasrealizadas por el Estado ha de hacerse constar el «derecho de reversión» que al mismo le co-rresponde en caso de incumplirse los fines para los que los bienes fueron cedidos. Idem. arts.109 a 111 del Reglamento de Bienes de las Entidades Locales de 1986.

2. Ley de Costas de 1988 y su Reglamento de 1989, art 23 n.º 2: se prevé la publicidad de ladenominada servidumbre de protección por medio de la anotación preventiva de incoación deldeslinde.

3. La Ley del Suelo de 1992, arts 291 y 296: prevén la publicidad registral de la existenciade los tanteos y retractos legales que consagra, mediante la remisión por el Ayuntamiento alRegistro de la Propiedad de los planos que delimitan las «áreas» sobre las que recaen talesderechos, con especificación de los propietarios y bienes afectados, para su debido reflejoregistral.

Este criterio se ha impuesto igualmente en la doctrina elaborada por la Dirección Generalde los Registros y del Notariado, pudiendo destacarse la Resolución de 19-septiembre-1994sobre inscripción de servidumbres de uso público de contenido urbanístico, que se apoya, entreotros argumentos, en el art. 211 de la Ley del Suelo, según el cual «los actos administrativos deconstitución, modificación o extinción forzosa de servidumbres [dictados en ejecución de unPlan] serán inscribibles en el Registro de la Propiedad, en la forma prevista para las actas deexpropiación». A lo cual se ha de añadir el amplio elenco de actos urbanísticos inscribibles

Page 127: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

VIII. DERECHO DE FAMILIA Y DE LA PERSONA 127

definido por el art. 307 de la mencionada Ley del Suelo, que viene a integrar lo que se podríadefinir como materia urbanística registrable, y a los que después nos referiremos.

2. LA PUBLICIDAD REGISTRAL DE LAS LIMITACIONES Y DEBERESURBANÍSTICOS

El Derecho Urbanístico, según definición ya clásica, es la disciplina jurídica que regula laordenación del territorio y su utilización con vistas a los asentamientos urbanos, siendo sufinalidad el efectivo aprovechamiento y la correcta utilización del suelo. Al incidir las normasde Derecho Urbanístico en el Derecho de propiedad es evidente la inmediata relación que aquéltiene con la institución del Registro de la Propiedad.

La falta de coordinación con el Registro de la Propiedad constituyó una de las causas delfracaso de la Ley de 12 de mayo de 1956, especialmente por su desviación de los principios decerteza, legalidad, seguridad jurídica y publicidad, lo que provocó un distanciamiento entreesta normativa y la legislación hipotecaria. Singularmente se hizo un uso del Registro de laPropiedad en una forma muy imprecisa, hablando de la inscripción «de los actos relacionadoscon la ordenación urbana».

Esta falta de coordinación trató de superarse con la Ley de 9 de abril de 1976, cuya disposi-ción adicional decimotercera autorizó al Gobierno para dictar las disposiciones precisas paraacomodar la legislación hipotecaria a esta normativa, a fin de asegurar que las limitaciones ydeberes establecidos en la misma se reflejasen con toda exactitud en el Registro de la Propie-dad. En ejecución de tal mandato el Gobierno elaboró el importante Reglamento de GestiónUrbanística de 1978, que supuso un paso importante, especialmente en el ámbito de la coordi-nación con el Registro de los proyectos de equidistribución, pero todavía insuficiente por dejarfuera todo intento de coordinación con el planeamiento, fuente principal de las limitacionesurbanísticas.

Y es que si bien las limitaciones urbanísticas emanan generalmente de los Planes urbanísti-cos y éstos tienen atribuida por la ley eficacia normativa, no es menos cierto que su sistema depublicidad es claramente deficiente puesto que en la Ley Suelo 1975 tan sólo se publicaba eltexto del acuerdo de la aprobación del Plan pero no su contenido, contenido que desde la Leyde Bases de Régimen Local de 1985 es obligatorio que se publique pero no en el BOE o en elDiario Oficial de la Comunidad Autónoma, sino tan sólo en el Boletín Oficial de la Provincia.Por ello se viene abogando desde hace tiempo por reforzar la publicidad de las limitacionesurbanísticas a través del Registro de la Propiedad.

En efecto, en caso de que no exista dicha publicidad registral concurrente, las limitacionesy gravámenes urbanísticos que pesan sobre las fincas que se encuentran en proceso de urbani-zación y edificación devienen en cargas ocultas que generan inseguridad en el tráfico inmobi-liario.

La situación de colisión entre los intereses públicos y los privados, entre la publicidad ur-banística y la publicidad registral era muy evidente bajo el régimen de la anterior ley del Suelode 1975, cuyo art. 88 partía del principio de que «la enajenación de fincas no modificará lasituación de su titular en orden a las limitaciones y deberes instituidos por esta ley o impuestos,en virtud de la misma, por los actos de ejecución de sus preceptos y el adquirente quedarásubrogado en el lugar y puesto del anterior propietario en los compromisos que hubiere con-traído con las Corporaciones públicas respecto a la urbanización y edificación». Los graváme-nes urbanísticos en que se ha de subrogar forzosamente el adquirente pueden surgir, pues, detres fuentes distintas; 1) de la propia ley; 2) de los actos de ejecución de la misma; y 3) de los

Page 128: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

128 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

compromisos entre los propietarios y las Corporaciones públicas. Este «status quo» legal de lacuestión fue mantenido por el Texto Refundido de 26 de junio de 1992, cuyo art. 22 conservael mismo principio.

Este principio ha recibido numerosas críticas doctrinales por considerarlo atentatorio a laseguridad jurídica, ya que si bien el efecto subrogatorio cabe admitirlo para el supuesto delimitaciones urbanísticas de origen legal – en virtud de la superior publicidad de la ley y delprincipio de la inexcusabilidad del desconocimiento de las normas legales –, por contra esexcesivo en los supuestos de las otras categorías de gravámenes urbanísticos.

Esta doble visión del tema ha quedado claramente reflejada en la jurisprudencia emanadade los dos órdenes jurisdiccionales, civil y contencioso-administrativo, a los que ha sido some-tido el conocimiento de la cuestión.

1. Así en tanto que los Tribunales Contencioso Administrativo han mantenido como reglageneral la inflexibilidad del principio subrogatorio, justificándolo en la previsión de un sistemade publicidad urbanística contenido en el antiguo art. 55 de la Ley del Suelo 1975, posteriorart. 43 T.R. de 1992. Así, por ejemplo, la reciente Sentencia del Tribunal Supremo de 10-mayo-1990 justifica el perjuicio patrimonial que se le puede ocasionar al comprador por razóndel efecto subrogatorio en la propia negligencia informativa de aquél. En este orden de cosas,cabe significar, no obstante, la excepción representada por la Sentencia del Tribunal Supremo12 de junio de 1990, que no extiende el efecto subrogatorio a las condiciones particulares im-puestas en una licencia urbanística de obras, por entender que dichas condiciones no emanandirectamente de la ley ni de los actos de ejecución del planeamiento. Modaliza, pues, el efectosubrogatorio y no lo aplica de modo automático a toda carga urbanística.

2. Por contra, los Tribunales del orden civil han tratado de amparar a los compradoresde inmuebles afectados por cargas urbanísticas pendientes u ocultas acudiendo a diversosconceptos civilísticos, como la buena fe, diligencia debida, error, etc. Así, 1) La Sentencia27-mayo-1983 ha estimado error invalidante del consentimiento en la compra de una par-cela para construir si luego resulta que ello no es posible por impedimentos urbanísticos; 2)la Sentencia 19-enero-1990 estima la procedencia de la resolución de la compra y su consi-guientes efectos restitutorios e indemnizatorios en idéntico supuesto por inexistencia ofrustración de la causa del contrato (ex. art. 1275 Código Civil): «la edificación es el finúnico con categoría de motivo causalizado»; 3) la Sentencia 27-marzo-1989, admite tam-bién la resolución del contrato por concurrir dolo en el vendedor al callar o no advertir a laotra parte sobre la situación urbanística de la finca; cuyo dolo y error incluso se llega apresumir – no es preciso prueba al respecto – atendiendo a que el art. 62 de la Ley del Suelo– actual art. 45 T.R. de 1992 – impone la obligación a cargo del vendedor de terrenos nosusceptibles de edificación o de edificios fuera de ordenación, de expresar tal circunstanciaen el título de enajenación.

Las citadas críticas doctrinales, parecen haber producido efecto, ya que actualmente la nue-va Ley del Suelo estatal de 13 de abril de 1998, sin embargo, en su artículo 21 subordina elefecto subrogatorio en cuanto a los compromisos acordados por el propietario con la Adminis-tración urbanística competente al requisito de que «hayan sido objeto de inscripción registral,siempre que tales compromisos se refieran a un posible efecto de mutación jurídico-real»,previsión importantísima por referirse a los Convenios urbanísticos con transcendencia jurídi-co-real.

Abundando en esta nueva línea legislativa, el mismo precepto en su párrafo segundo impo-ne una obligación de información en el acto de enajenación de terrenos, debiendo hacerseconstar en el título los siguientes extremos:

Page 129: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

VIII. DERECHO DE FAMILIA Y DE LA PERSONA 129

«a) Si se tratare de terrenos no susceptibles de edificación o con edificaciones fuera de or-denación de conformidad con el planeamiento aplicable, su expresa situación a estos efectos.

b) Si se tratare de terrenos en proceso de urbanización, los compromisos aún pendientesque el propietario hubiere asumido en orden a la misma.

c) En el supuesto de terrenos de urbanizaciones de iniciativa particular, la fecha de aproba-ción del planeamiento correspondiente y las cláusulas que se refieran a la disposición de lasparcelas y compromisos con los adquirentes».

Finalmente, la opción de la jurisprudencia civil sobre la resolubilidad del contrato se impo-ne, al establecerse en el párrafo tercero del mismo precepto que: «La infracción de cualquierade las anteriores disposiciones, sin perjuicio de lo dispuesto en el apartado 1 de este artículo,facultará al adquirente para rescindir el contrato en el plazo de un año a contar desde la fechade su otorgamiento y para exigir indemnización por los daños y perjuicios que se hubierenirrogado».

II. SEGUNDA PARTE. PERSPECTIVA GENERAL DE LA SITUACIÓN ACTUAL DE LACOOPERACIÓN DEL REGISTRO DE LA PROPIEDAD CON LA LEGALIDAD URBANÍSTICA

1. INTRODUCCIÓN

Si bien es cierto, como se ha indicado, que no existe una perfecta coordinación entre lasdisposiciones urbanísticas y registrales, también lo es que existen una serie de repercusiones dela Ley del Suelo en el Registro de la Propiedad que podemos clasificar en dos grupos:

A) Actos o derechos que no pueden acceder al Registro sin cumplir determinados requisitosexigidos por la legislación urbanística:

1.– Para inscribir obras nuevas es necesario, conforme al artículo 22 de la Ley del Sueloestatal de 1998, que se acredite el otorgamiento de la preceptiva licencia de edificación y lacertificación de finalización de la obra, conforme al proyecto aprobado, expedida por técnicocompetente, o, si la obra está en construcción, la certificación debe acreditar que la descripciónse ajusta al proyecto para el que se obtuvo la licencia.

2.– En materia de parcelaciones se exige la correspondiente licencia o la aprobación delproyecto de compensación o reparcelación que la contenga, por lo que, para inscribir escriturasde división de terrenos es necesario que se acredite el otorgamiento de la licencia o la declara-ción municipal de su innecesariedad, lo que debe testimoniar el Notario en el documento (art.259.3 T.R. 1992 y 185 de la Ley 2/2002, de 14 de marzo, de Cataluña).

3.– En cuanto a los derechos de tanteo y retracto a favor de los Ayuntamientos respecto delas transmisiones onerosas de terrenos incluidos en las áreas delimitadas por aquéllos a losefectos de cumplir los fines del planeamiento, se hace precisa la remisión al Registro corres-pondiente de una copia certificada de los planos que reflejen la delimitación, así como unarelación detallada de las calles o sectores comprendidos y de los propietarios y bienes concre-tos afectados, mediante traslado de copia del acuerdo de delimitación. Para inscribir las trans-misiones de estos bienes es preciso acreditar la notificación al Ayuntamiento a efectos delposible ejercicio de estos derechos (arts. 291 a 296 T.R. 1992). Dichos preceptos fueron decla-rados inconstitucionales por el Tribunal Constitucional en su Sentencia 20 de marzo de 1997,por tratarse de materia propia de la competencia de las Comunidades Autónomas, por lo queahora la Ley de Cataluña de 2002 viene a establecer la regulación de dicha materia en susartículos 164 y siguientes.

Page 130: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

130 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

4.– La venta forzosa por incumplimiento de deberes urbanísticos se inscribirá por certifica-ción acreditativa de la adjudicación expedida por el secretario del Ayuntamiento. Previamentees preciso que la declaración de incumplimiento se haga constar en el Registro por nota almargen de la última inscripción de dominio de la finca (arts. 232 y 235 T.R. 1992, preceptosderogados por la Ley del Suelo de 1998).

B) El segundo grupo de actos estaría integrado por aquellos actos o derechos urbanísticos queacceden al Registro para su publicidad y eficacia frente a terceros.

Así, los artículos 307 a 310 del T.R. 1992 integran el capítulo titulado «Registro de la Pro-piedad». Los actos urbanísticos determinarán en unos supuestos una inscripción, mientras queen otros motivarán una anotación preventiva o una nota simple. Son inscribibles, conforme alcitado artículo 307:

1. Los actos firmes de aprobación de los expedientes de ejecución del planeamiento encuanto supongan la modificación de las fincas registrales afectadas por el Plan, la atribucióndel dominio o de otros derechos reales sobre las mismas o el establecimiento de garantíasreales de la obligación de ejecución o de conservación de la urbanización.

2. Las cesiones de terrenos con carácter obligatorio en los casos previstos por las Leyes ocomo consecuencia de transferencias de aprovechamiento urbanístico.

3. Las sentencias firmes en que se declare la anulación a que se refiere el número anterior,cuando se concreten a fincas determinadas y haya participado su titular en el procedimiento.

4. Cualquier otro acto administrativo que, en desarrollo del planeamiento o de sus instru-mentos de ejecución modifique, desde luego o en el futuro, el dominio o cualquier otro derechoreal sobre fincas determinadas o la descripción de éstas.

Darán lugar a una anotación preventiva:1. La incoación de expediente sobre disciplina urbanística o de aquellos que tengan por

objeto el apremio administrativo para garantizar el cumplimiento de sanciones impuestas.2. La interposición de recurso contencioso-administrativo que pretenda la anulación de ins-

trumentos de planeamiento, de ejecución del mismo o de licencias.Finalmente, darán lugar a nota marginal:1. Las condiciones especiales de concesión de licencias, en los términos previstos por las

leyes.2. Los actos de transferencia y gravamen del aprovechamiento urbanístico.El título inscribible será en todo caso, y salvo que la legislación urbanística disponga otra

cosa, la certificación administrativa expedida por el órgano urbanístico actuante, en la que seharán constar en la forma exigida por la legislación hipotecaria las circunstancias relativas a laspersonas, los hechos y las fincas a que afecte el acuerdo.

2. LA COLABORACIÓN DEL REGISTRO DE LA PROPIEDAD EN LA EFICACIADE LOS ACTOS ADMINISTRATIVOS EN MATERIA URBANÍSTICA EN LANUEVA LEY 2/2002, DE 14 DE MARZO, DE URBANÍSMO DE CATALUÑA.COMENTARIOS A SU ARTÍCULO 196

Dada la coexistencia de normas de origen estatal y otras de origen autonómico en la mate-ria, hay que comenzar recordando brevemente la forma en que las respectivas competenciasfueron delimitadas por el Tribunal Constitucional en su Sentencia de 20 de marzo de 1997, enla que el Alto Tribunal afirma la competencia exclusiva de las Comunidades Autónomas enmateria de urbanismo, y la competencia exclusiva del Estado en materia de fe pública notarial

Page 131: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

VIII. DERECHO DE FAMILIA Y DE LA PERSONA 131

y de Registros públicos, además de en lo relativo a expropiaciones, procedimiento administra-tivo común, legislación civil y condiciones de igualdad en el ejercicio de los derechos. Comovemos, precisamente en el tema de la colaboración del Registro de la Propiedad en la eficaciade los actos administrativos en materia urbanística se produce una inevitable concurrenciacompetencial, que determina el que la regulación del artículo 196 no pueda ser exhaustiva,dejando lagunas normativas que habrán de ser integradas por la aplicación de la normativaestatal, integrada básicamente por el Texto Refundido de la Ley del Suelo de 26 de junio de1992 –en su parte no derogada–, la vigente Ley del Suelo de 13 de abril de 1998 y el Anexo enmateria urbanística del Reglamento Hipotecario aprobado por Real Decreto 1093/1997, de 4 dejulio, lo que, como veremos, no deja de plantear problemas.

Pues bien, el artículo 196 de la nueva Ley de Urbanismo de Cataluña 2/2002, de 14 demarzo, conserva toda la materia urbanística registrable ya analizada y, además, amplia y re-fuerza el principio de colaboración del Registro de la Propiedad con la eficacia de los actosadministrativos en materia urbanística. Respondiendo a esa doble idea de conservación y deampliación de dicha colaboración, el citado precepto se estructura en dos párrafos. Se trata deun precepto que se localiza sistemáticamente en el Capítulo I relativo a las disposiciones gene-rales del Título VII de la Ley concerniente a «La protección de la legalidad urbanística», con-cepto próximo pero distinto del de disciplina urbanística, en la medida en que tiene una finali-dad no sólo reparadora o restitutoria del orden urbanístico alterado, sino también una funciónde tipo preventivo, que es la que casa mejor con el papel que en este ámbito se atribuye alRegistro de la Propiedad.

Conforme al párrafo 1.º del artículo 196:«1. Los acuerdos administrativos en materia de protección de la legalidad urbanística

regulados por la legislación aplicable en materia de régimen de suelo y de valoraciones seconstatan en el Registro de la Propiedad, de acuerdo con la legislación hipotecaria». Esteprimer párrafo encarna la idea de conservación, pudiendo entenderse que los acuerdos ad-ministrativos aludidos son los mencionados en el artículo 307 de la Ley del Suelo de 1992,antes referido.

La innovación se localiza en el segundo párrafo que amplia el catálogo de los actos urba-nísticos susceptibles de acceso al Registro de la Propiedad que estableció el mencionado artí-culo 307 de la Ley del Suelo de 1992, incluyendo «ex novo» en tal catálogo los actos que secitan en el párrafo segundo del citado precepto, según el cual:

«2. Los órganos competentes en materia urbanística, según lo dispuesto en la presente Ley,pueden, aparte de lo establecido en el apartado 1, instar al Registro de la Propiedad a practicarel asiento que corresponda respecto a los siguientes actos administrativos:

a) La suspensión de actos de edificación o de uso del suelo o subsuelo efectuados sin licen-cia u orden de ejecución, o bien sin ajustarse a las condiciones que se establezcan en la misma.

b) La suspensión de los efectos de una licencia u orden de ejecución y la paralización de lasobras iniciadas a su amparo.

c) La declaración de lesividad de una licencia u orden de ejecución.d) La anulación administrativa de una licencia u orden de ejecución o la resolución admi-

nistrativa dictada en ejecución de una sentencia que haya declarado la anulación.e) El acuerdo de derribo y reposición del suelo al estado anterior a la ejecución de las

obras constitutivas de la infracción.f) La resolución que, para fincas hipotecarias determinadas, constate que quedan fuera de

ordenación los edificios o instalaciones.

Page 132: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

132 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

g) La resolución administrativa que acuerde la ejecución forzosa de los actos adoptados envirtud de la presente Ley.

h) Las resoluciones que pongan fin a un procedimiento de protección de la legalidad urba-nística».

La idea esencial que subyace en dicho precepto supone que si hasta ahora tan sólo se con-trolaba por el Registro de la Propiedad la existencia de la licencia de obras o la prescripción dela infracción en que hubiese podido incurrir el constructor, ahora, además de ello, se colaboraen el control también desde el Registro de otros dos extremos: a) la legalidad de la mismalicencia; y b) la corrección de la forma en que se ejecuta la obra autorizada por la licencia. Setrata, pues, de un paso más, y de un paso importante, en la evolución legislativa de la coordina-ción entre el Urbanismo y el Registro, que en línea con lo que ya habíamos apuntado merece ental aspecto una crítica altamente positiva.

III. TERCERA PARTE. LA INSCRIPCIÓN DE LOS BIENES PÚBLICOS EN EL REGISTRODE LA PROPIEDAD

1. EFICACIA DE LA PUBLICIDAD REGISTRAL DE LOS BIENES DE DOMINIOPÚBLICO

Los bienes públicos gozan de un estatuto jurídico especial, integrado por un conjunto de re-glas jurídicas de carácter singular, exorbitantes del Derecho Civil, y ello no sólo respecto de losbienes demaniales en los que estas especialidades se muestran de forma más acusada, sinotambién en los bienes patrimoniales.

Estas peculiaridades, desde el punto de vista sustantivo, son muy diversas, comprende po-testades de investigación, de deslinde, de recuperación de oficio (el llamado interdicto admi-nistrativo, etc.). Pero lo que aquí interesa es precisar cuáles son las peculiaridades del régimenjurídico de tales bienes en el terreno registral.

Tales peculiaridades aparecen reconocidas tanto en la legislación hipotecaria general, comoen la multiplicidad de disposiciones especiales que se refieren en tales temas. Intentaré haceruna enumeración somera de las singularidades registrales de los bienes públicos, aun sin afánexhaustivo:

1. Procedimiento privilegiado de inmatriculación, del que gozan desde siempre, la totalidadde los bienes públicos, a través de la llamada certificación administrativa de dominio que ela-bora unilateralmente, y «per sé» la propia Administración: arts. 206 de la Ley Hipotecaria y306 de su reglamento.

2. En materia de título formal inscribible más allá del supuesto de la inmatriculación, seprevé un amplio campo de acceso al documento administrativo como título formal inscribible:art. 18 del reglamento Hipotecario.

3. También en sentido material los títulos administrativos presentan peculiaridades, ya que,junto a los negocios jurídicos ordinarios con transcendencia real, existe una pluralidad de actosadministrativos que, por provocar efectos de mutación jurídico-real, tienen acceso al Registrode la Propiedad: es el caso de las expropiaciones forzosas (art. 32 del Reglamento Hipotecario),de los deslindes administrativos (art.12 del Reglamento Hipotecario), las concesiones adminis-trativas (art.31 y 60 del Reglamento Hipotecario), etc. En la actualidad este grupo de actosadministrativos inscribibles ha proliferado enormemente, especialmente en materia urbanística,aunque no sólo en esta materia. Además, el criterio de la jurisprudencia registral de la Direc-

Page 133: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

VIII. DERECHO DE FAMILIA Y DE LA PERSONA 133

ción General de los Registros y del Notariado es extensivo y favorable a la inscripción, inclusoen casos en que falta una previsión normativa específica: por ejemplo, Resolución de 3 deOctubre 1996 en un supuesto de una inscripción de una ocupación directa de terrenos de cesiónobligatoria, Resolución de ……… 1994 en materia de servidumbre de uso público de parte deuna finca.

4. También la dinámica patrimonial o comercio jurídico de los bienes públicos cuenta conespecialidades en su tratamiento registral, tanto en el caso de los supuestos de adquisiciones(arts. 24 Reglamento Hipotecario), como en el de las disposiciones (arts. 20 a 23, 27 y 28 Re-glamento Hipotecario).

5. De especial interés es el tratamiento registral del Dominio Público del que pasamos aocuparnos para después pasar a estudiar algunas de las peculiaridades de los bienes patrimo-niales.

Sistematizaremos la exposición distinguiendo dentro del grupo genérico de bienes públicosdos categorías: la de los bienes demaniales o dominio público, y, en segundo lugar, los bienespatrimoniales.

A) INSCRIPCIÓN DEL DOMINIO PÚBLICOEl artículo 5 del Reglamento Hipotecario dispone que: «los bienes inmuebles de dominio

público también podrán ser objeto de inscripción, conforme a su legislación especial».La redacción de este precepto proviene de una reforma introducida en el Reglamento Hi-

potecario mediante el Real Decreto de 4 de Septiembre de 1998 que ha supuesto dos cosas: uncambio radical de orientación de la actitud del Reglamento Hipotecario respecto de la inscrip-ción del dominio público y, simultáneamente, la culminación de una larga evolución doctrinal,jurisprudencial y legislativa que va desde una posición inicial de cierre del Registro de la Pro-piedad al demanio hasta la posición inversa, sin por ello llegar a la imposición de la inscripcióncon carácter obligatorio y general.

Hoy la legislación especial es explícita al respecto y expresamente prevé y regula tales ins-cripciones. Es el caso de la Ley de Aguas (1985, reformada en 1999), Ley de Costas (1988),Ley de Puertos (1992), Ley de Minas y de Hidrocarburos (1973 y 1998), Ley General de Ca-rreteras (1988), Ley de Vías Pecuarias (1995), Ley de Patrimonio Nacional (1982), Ley deAeropuertos (1960, modificada en 1999), Ley del Dominio Público Ferroviario (1987) y Esta-tuto de RENFE (1994), etc. Éste es el caso también de la Ley del Patrimonio de Cataluña, cuyoTexto Refundido aprobado por Decreto– Legislativo 1/2002, de 24 de diciembre, dispone en suartículo 38 que:

«N.º 1. Para la inscripción de los bienes y derechos de la Generalitat en el Registro de laPropiedad se ha de aplicar el régimen establecido en la Ley hipotecaria y en su Reglamentopara los bienes y derechos del Estado.

N.º 2. Una vez adquiridos los inmuebles, por cualquiera de los procedimientos indicados enla presente ley, la Dirección General del Patrimonio, que tiene la representación de la Genera-litat, procederá a asignarlos al Departamento interesado, caso que el expediente de adquisiciónno llevara implícita la asignación, a inventariar los bienes o derechos adquiridos y a inscribirlosen el Registro de la Propiedad, cuando procediera».

De toda esta pléyade legislativa la regulación más completa y detallada desde el punto devista registral es sin duda la contenida en la Ley de Costas y su Reglamento que, al decir de ladoctrina, tiene un valor paradigmático para todo el dominio público. De hecho ya ha sido se-guida por alguna norma posterior, como la Ley de Vías Pecuarias de 1995, cuyo artículo 8 estáclaramente inspirado en la de Ley de Costas.

Page 134: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

134 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

1. Efectos generales de la inscripción del demanio.Primera constatación a hacer por obvia que pueda parecer: la inscripción de un bien dema-

nial no altera su naturaleza jurídica, la finca inscrita sigue siendo demanial, no se privatiza. Portanto, el bien sigue disfrutando de las prerrogativas propias de su condición, y persisten suscaracteres de inalienabilidad, inprescriptibilidad, inembargabilidad, etc.

Ahora bien, ello no quiere decir que las cosas sigan siendo exactamente igual que antes depracticarse la inscripción, ya que la Administración titular del bien inscrito gozará, además delas prerrogativas anteriores, de las ventajas comunes a todo titular registral: Legitimación Re-gistral, prueba preconstituida, etc. Esto quiere decir que ante un determinado conflicto, la Ad-ministración podrá libremente elegir uno u otro camino de defensa de su patrimonio: por ejem-plo, ante un caso de una posesión usurpadora del demanio podrá elegir entre ejercitar el llama-do desahucio administrativo o bien el proceso del artículo 41 de la Ley Hipotecaria. Se trata,pues, de un régimen legal que se añade o yuxtapone al otro, sin interferirse recíprocamente.

En segundo lugar, cabe destacar que la inscripción del bien demanial en el Registro de laPropiedad, con constancia expresa de su carácter de tal, refuerza la eficacia jurídica y prácticade la inalienabilidad propia de los mismos, produciendo el cierre registral a todo acto dispositi-vo, sin que se acredite e inscriba previamente la desafectación del bien. Tampoco se producirála consumación de ninguna prescripción «contra taulas» conforme al artículo 36 de la LeyHipotecaria, dado el carácter imprescriptible de los bienes demaniales, ni cabrá tomar anota-ción preventiva de embargo sobre los mismos por ningún tipo de deudas, sin que juegue aquí lajurisprudencia del Tribunal Constitucional sobre embargabilidad de los bienes patrimoniales delos Entes Públicos.

Una cuestión novedosa que plantea la reforma del Reglamento Hipotecario de 1998 al ad-mitir abiertamente la inscripción de los bienes de dominio público, se suscita en torno a lainscripción de las concesiones demaniales. La cuestión es si para inscribir ahora éstas será o nonecesario la previa inscripción a favor de la Administración concedente de la porción del do-minio público sobre la que recaiga la concesión, conforme a la exigencia general del artículo 7de la Ley Hipotecaria de que la primera inscripción registral de toda finca ha de ser la de domi-nio y de acuerdo también con el principio hipotecario del tracto sucesivo.

Autores como PAU PEDRÓN Y CURIEL LORENTE han abogado por la tesis afirmativa. Sinembargo, otros autores como PAREJO GAMIR, aun reconociendo la corrección dogmática de lapostura anterior, han apuntado diversas razones de orden práctico que avalan la tesis contraria.Sus argumentos principales son:

– No se ha modificado en la reforma de 1998 los arts. 31-60 del Reglamento Hipotecario,básicos en materia de inscripción de concesiones administrativas.

– Existen concesiones administrativas de obra pública – por ejemplo: carreteras, líneas fe-rroviarias, etc.– que exigen un complejo sistema de inscripciones principales y de referencia,que haría muy difícil la previa inscripción del dominio público afectado. Esta dificultad seeleva a la categoría de práctica imposibilidad en el caso de las concesiones de aguas sobre eldominio público hidráulico.

En mi opinión, las dos tesis son atendibles, por lo que la decisión concreta de la previa in-matriculación del demanio dependerá de dos circunstancias: la naturaleza del bien demanialconcreto del que se trate, y el criterio del Registrador. Un caso, a mi juicio, paradigmático deconveniencia de previa inmatriculación del dominio público es el caso de la concesión admi-nistrativa de construcción y explotación de aparcamientos en el subsuelo de la Vía Pública.

Page 135: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

VIII. DERECHO DE FAMILIA Y DE LA PERSONA 135

2. Protección del demanio frente inmatriculaciones y excesos de cabida de fincas colindantes.Otro efecto beneficioso que se desprende para el dominio público de la inmatriculación re-

gistral del mismo es el relativo a la mayor eficacia con la que podrán intervenir los mecanis-mos de protección de los bienes públicos frente a inmatriculaciones de fincas particulares queamenacen la integridad de aquellos.

Se trata de un mecanismo general para todos los bienes públicos conforme a la Ley del Pa-trimonio del Estado, pero que aparece especialmente reforzado respecto de ciertas categoríasde bienes demaniales, como es le caso de los montes y del dominio público marítimo-terrestre.La regulación de este último integrada por la Ley de Costas de 1988 y su Reglamento de 1989resulta nuevamente paradigmática. Así los arts. 15 y 16 de la Ley de Costas establecen que lainmatriculación de fincas sitas en la zona de servidumbre de protección paralela al dominiopúblico costero requiere que se acompañe un certificado administrativo de los servicios perifé-ricos de costas que acredite que la misma no invade el dominio público. Ahora bien, el pro-blema surge porque el art. 35 del Reglamento de Costas extendió el sistema protector indicadotambién a las segundas y posteriores inscripciones, mediante una norma que ha sido calificadade «preter legem» e incluso de «contra legem», de difícil justificación por lo enormementeperturbadora que resulta del tráfico inmobiliario privado en las zonas del litoral. Sobre estedelicado tema la jurisprudencia registral ha evolucionado. En un primer momento representadopor las Resoluciones de 16 de Diciembre de 1991, 8 de Enero de 1993 y 15 de Marzo del mis-mo año, aplicó el art.35 del Reglamento de Costas en todo su rigor, rechazando el argumentode su carácter contradictorio con una norma de rango legal, esto es la Ley de Costas y confir-mando la exigencia del Registrador de que se aportase la certificación administrativa acredita-tiva de la no invasión, aunque se tratase de una segunda inscripción. La sentencia del TribunalSupremo de 17 julio 1996 al desestimar el recurso en que se impugnaba el art. 35 del Regla-mento de Costas por no ser conforme a Derecho, parecía dar el espaldarazo definitivo a talposición de la Dirección General de los Registros y del Notariado.

Sin embargo, la propia Dirección General de los Registros y del Notariado más reciente-mente ha rectificado su posición inicial, algo poco común en la jurisprudencia registral. Prime-ro fue la Resolución de 16 de julio de 1998 en un caso de inscripción de hipoteca – obsérveseque este derecho no comporta contacto posesorio con la cosa, con lo que difícilmente puede darlugar a un supuesto de invasión del dominio público–, y después la resolución de 13 de enero2000, en la que abiertamente se dice que el art. 35 del Reglamento de Costas «no sólo carecede cobertura legal, quebrantando el principio de jerarquía normativa sino que además va encontra de los principios que inspiran la misma ley».

3. Los principios hipotecarios y el dominio público.Ya hemos dicho que el dominio público ostenta un régimen jurídico exorbitante respecto

del que el Derecho Civil establece para los bienes privados. Igualmente, hemos de destacarahora que el Registro de la Propiedad cuenta con un sistema legal muy desarrollado y peculiarpara resolver conflictos entre titularidades registrales y entre títulos inscritos y no inscritos. Portanto, también los bienes inscritos gozan de una preferencia legal exorbitante respecto delrégimen común del Derecho Civil. El problema puede surgir cuando entran en colisión la pre-ferencia hipotecaria del titular registral con la preferencia administrativa propia del dominiopúblico.

Ante estos conflictos, la doctrina –PAREJO GAMIR– tiende a sistematizar, distinguiendodos cuestiones distintas: la posesión y la propiedad. En la primera actúan, de un lado, el princi-pio de legitimación registral del art.38 de la Ley Hipotecaria y, de otro, los privilegios poseso-rios del demanio (deslinde, recuperación de oficio, etc.). En el tema de la propiedad, actúan en

Page 136: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

136 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

sentido antitético el principio de la fe pública registral del art. 34 de la Ley Hipotecaria, de unaparte, y la inalienabilidad propia del demanio, de otra.

A) ASPECTOS POSESORIOSEn materia posesoria lo que se discute es la pura cuestión de hecho de quién ha de ser

mantenido provisionalmente en la posesión del bien sobre cuya condición demanial surja lacontroversia, cuestión en la que se confrontan la legitimación registral del artículo 38 de la LeyHipotecaria, que establece la presunción legal de que la posesión pertenece al titular registral, ylos privilegios posesorios administrativos. Es ésta una materia en que la jurisprudencia ha sidovacilante y en que la doctrina se muestra dividida. No obstante, en tesis general debe afirmarseque ha prevalecido la jurisprudencia que sostiene que la eficacia meramente declarativa deestados posesorios de facto que corresponde al deslinde administrativo debe ceder en todo casoante las titularidades registrales (por más que se puedan encontrar sentencias en sentido contra-rio, sobre todo a partir de 1975, por ejemplo: la de 23 de septiembre de 1980 o 22 de noviem-bre de 1995).

En tal caso la inmatriculación practicada a favor del particular está bajo la salvaguarda delos Tribunales y produce todos sus efectos en tanto no se declare su inexactitud (artículo 1.º dela Ley hipotecario), perdiendo la Administración la acción directa que le ofrece el deslindeadministrativo, debiendo acudir a los Tribunales de la jurisdicción ordinaria para recuperar laposesión de tales parcelas, instando, al propio tiempo, la cancelación de las inscripciones co-rrespondientes, según se desprende del artículo 38 de la Ley hipotecaria.

Esta doctrina general, sin embargo, se ve exceptuada en el caso concreto de los montes, delas costas y de las vías pecuarias por razón de lo que disponen al respecto sus respectivas Leyesreguladoras, pero estas excepciones sólo operaran respecto de aquellas porciones demanialesque hayan sido formalmente deslindadas. En ausencia de deslinde firme deben seguir prevale-ciendo las inscripciones regístrales.

B) ASPECTOS DOMINICALESPero todavía cabe plantearse la eficacia de la inscripción de porciones demaniales a favor

de particulares, no desde la perspectiva de la presunción y legitimación posesoria y procesalcomo hemos hecho hasta ahora, sino en el plano sustantivo de la titularidad dominical efectiva,dada la trascendencia que en ciertos casos se reconocen a los asientos registrales en virtud deldenominado principio de la «fe pública registral», en cuya virtud el que adquiera el dominio uotro derecho real de quien en el Registro aparece con facultades para transmitirlo de buena fe ya título oneroso, y a su vez inscribe su título en el Registro, será mantenido en su adquisición(art. 34 L.H.). Con carácter general, cabe afirmar, no obstante, que este principio no se puedeaplicar en detrimento del dominio público, que dado su carácter extracomercial, según antesvimos, en caso de ser objeto de cualquier negocio transmisivo genera su nulidad absoluta porilicitud del objeto (art. 1271 del Cc).

Así se desprende también de la abundante jurisprudencia recaída en la materia, como porejemplo la sentencia del Tribunal Supremo de 11 de diciembre de 1980 relativa a terrenos dedominio público en un barranco de la isla de la Gomera. Es también el criterio que resulta delartículo 132 de la Constitución al establecer el principio constitucional de la inalienabilidad deldominio público. No obstante, no dejan de percibirse en la jurisprudencia sentencias disonantescon la anterior línea que reconoce el dominio privado sobre enclaves demaniales (sentencias de10 de junio de 1996, 23 de abril de 1997, etc), quizás, como ha puesto de manifiesto García deEnterría, como reacción a los indudables efectos expropiatorios que la ley de costas suponía.

Page 137: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

VIII. DERECHO DE FAMILIA Y DE LA PERSONA 137

B) BIENES PATRIMONIALES. TRÁFICO JURÍDICO SOBRE BIENES INMUEBLESPÚBLICOS: ADQUISICIONES Y TRANSMISIONES

1. Inscripción de las adquisicionesDentro del régimen jurídico hipotecario particular de los bienes públicos, ahora vamos a

tratar uno de sus aspectos más importantes desde el punto de vista de su dinámica registral: lainscripción de los actos de adquisición y transmisión sobre los mismos.

Comenzaremos por la dinámica adquisitiva. Dispone al respecto el artículo 38n.º2 delTexto Refundido de la Ley de Patrimonio derecho la Generalitat de Cataluña, aprobado porDecreto legislativo 1/2002, de 24 de diciembre, en concordancia con el artículo 24 del Regla-mento Hipotecario, que «Una vez adquiridos los inmuebles, por cualquiera de los procedi-mientos indicados en la presente Ley, la Dirección General de Patrimonio, que tiene la repre-sentación de la Generalitat, procederá a asignarlos al Departamento interesado, caso que elexpediente de adquisición no llevara implícita la asignación, a inventariar los bienes o derechosadquiridos y a inscribirlos en el Registro de la Propiedad, cuando procediera».

Los títulos adquisitivos a que se alude aparecen enunciados en el artículo 11 del citadoTexto Refundido al señalar que «La Generalitat de Cataluña tiene plena capacidad para adqui-rir bienes y derechos por los medios establecidos por las leyes, incluso por transferencia delEstado o de las entidades locales, y para poseerlos así como para ejercitar las acciones y recur-sos procedentes en defensa de sus derechos». Se trata de un precepto que se contiene en todaslas leyes de patrimonio tanto estatal como autonómicas y que van destinados a indicar losmodos de adquisición de bienes por la respectiva Administración titular. Algunas de tales leyescontienen fórmulas enumerativas que no llegan a abarcar la totalidad de modos de adquisiciónposibles, no tienen carácter exhaustivo, ni aún agregando a los enunciados expresamente losrecogidos en el artículo 609 del Código civil. Por ello, se ha de valorar favorablemente la fór-mula de la Ley de Patrimonio de Cataluña, sintética pero omnicomprensiva, inspirada proba-blemente en la fórmula que acoge la Ley valenciana de 24 de octubre de 1986 que también serefiere genéricamente a los «títulos reconocidos por el Ordenamiento jurídico».

Podemos intentar una enumeración de los modos de adquisición de bienes públicos selecti-va desde el punto de vista de los que presentan mayor relevancia registral:

1.º– Adquisición directa por el ministerio de la Ley. En este grupo se pueden citar los si-guientes supuestos:

– los relativos a la calificación legal de determinados bienes como de dominio público, locual supone atribuir su titularidad a la Administración pública competente: es el caso del de-manio natural: dominio público hidráulico, costero, minas, etc (art. 3 T.R.);

– las leyes singulares expropiatorias, como la Ley 7/1983, de 29 de junio – Ley Rumasa –;– las adquisiciones de bienes patrimoniales por traspaso del Estado o de los entes locales en

virtud de los correspondientes Derecho de transferencias de bienes y servicios, supuesto citadoexpresamente por el artículo 11 del T.R. Hay que destacar, de acuerdo con la doctrina sentadapor el Tribunal Constitucional en su sentencia de 27 de julio de 1982, que se trata de un su-puesto de adquisición legal, distinto de las cesiones gratuitas ordinarias;

– dentro del ámbito urbanístico existen distintos supuestos de adquisiciones «ex lege», co-mo es el caso de las cesiones obligatorias y gratuitas en virtud de la correspondiente aproba-ción de un previo expediente de compensación o reparcelación;

– polémico es el caso de los bienes mostrencos o vacantes y sin dueño conocido, que la Leyde Patrimonio del Estado atribuyó al Estado (Resolución D.G.R.N. de 8 de julio de 1920). LaLey de Patrimonio de Cataluña de 1981 atribuía la propiedad de tales bienes, por lo que res-

Page 138: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

138 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

pecta a los radicantes en Cataluña, a la Generalitat de Cataluña en virtud de un precepto quefue anulado por el Tribunal Constitucional en su sentencia de 27 de julio de 1982 que entendióque la atribución ha de ser entendida a favor del Estado y no de la Comunidad Autónoma. Encualquier caso, parece clara la posibilidad de que tales bienes sean adquiridos por los particula-res y por otras Administraciones públicas por medio de la prescripción;

– por expropiación forzosa, conforme a su normativa especial;– por adjudicación en procedimiento judicial o administrativo de apremio, fundamental-

mente por deudas tributarias, cuando los bienes embargados no se hayan enajenado en la su-basta pública, conforme al artículo 134 de la Ley General Tributaria y 26 del ReglamentoHipotecario;

– por adquisición gratuita entre vivos, esto es, mediante donación. El Texto Refundido de laLey de Patrimonio de Cataluña introduce ciertas especialidades en la materia (art. 12.1):

a) la aceptación se ha de realizar mediante acuerdo del Gobierno, a propuesta conjunta delDepartamento interesado y del Departamento de Economía y Finanzas;

b) la aceptación se ha de formalizar en documento público y publicar en el Diario Oficial dela Generalitat de Cataluña;

c) si el bien o derecho donado tiene cargas, éstas no pueden exceder del 50% del valor delmismo;

d) en caso de que el donante o cedente imponga condiciones o gravámenes, el valor de és-tas no puede exceder el propio del bien o derecho a adquirir, según tasación pericial;

e) en caso de reversión del bien a la Administración cedente, la Generalitat de Cataluña po-drá resarcirse de las mejoras llevadas a término siempre que sean consecuencia de las condi-ciones impuestas por el cedente.

– por sucesión hereditaria, testada o intestada. La primera se rige por la Ley de la sucesiónpara tales casos que es el testamento. Respecto de las sucesiones intestadas, hay que distinguir:en el caso del Estado la legislación administrativa se remite a la civil, debiendo estarse a lodispuesto en los artículos 956 y siguientes del Código civil. Ahora bien, desde hace años se haproducido una sustitución del Estado por la respectiva Comunidad Autónoma en la condiciónde heredero abintestato, en defecto de parientes del causante: este es el caso del artículo 347del Código de Sucesiones de Cataluña y del artículo 220 de la Ley de Sucesiones de Aragón de24 de febrero de 1999. Este mismo desplazamiento se ha producido en virtud de sus respecti-vas Leyes de Patrimonio en Comunidades Autónomas carentes de Derecho civil propio, comoen los casos de Valencia y de La Rioja (por ejemplo, el artículo 38 de la Ley de Patrimonio deesta última dispone que el Consejo de Gobierno instará al Estado para que subrogue a la Co-munidad en los derechos de heredero siempre que el causante tenga su residencia en la Comu-nidad o los bienes se hallen sitos en ésta). Regla especial que establece el Texto Refundido deCataluña en su artículo 12.3 es que «la aceptación de la herencia siempre se ha de entender quees hecha a beneficio de inventario»;

– el supuesto más importante y característico desde el punto de vista del tráfico jurídicoinmobiliario es el de la adquisición «inter vivos» y a título oneroso, que en principio respondea la teoría común del título y el modo propia de la adquisiciones onerosas entre particulares, esdecir, a través de ciertos contratos mediante la tradición, conforme a la regla general del artí-culo 609 del Código civil. Respecto de este modo de adquisición se ha de precisar lo siguiente:

a) los actos de adquisición onerosa presuponen, conforme a la teoría de los actos separa-bles, la formación previa de la voluntad adquisitiva por parte de la Administración adquirente.

Page 139: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

VIII. DERECHO DE FAMILIA Y DE LA PERSONA 139

Tal formación tiene lugar a través de un procedimiento reglado y formalista, integrado pordiversos actos de distinto significado y finalidad (anuncios, tasaciones, informes, etc), queterminan confluyendo en la formación de una voluntad que concurre con la del particular oentidad pública enajenante, dando lugar al correspondiente contrato civil de compraventa,permuta, etc;

b) dentro del proceso previo, especial relevancia tiene el principio de publicidad, que impo-ne como regla general la elección del otro contratante mediante el sistema de concurso público.Ahora bien, progresivamente esta regla general está siendo erosionada por el alargamiento dela lista de excepciones. En el caso del Texto Refundido de la Ley de Patrimonio de Cataluña suartículo 13, después de imponer los principios de publicidad y concurrencia, establece en supárrafo 2.º que el Departamento de Economía y Finanzas, no obstante, podrá prescindir deltrámite del concurso y autorizar la adquisición directa por los motivos siguientes: «por laspeculiaridades de los bienes o de las necesidades del servicio a satisfacer, o por urgencia ex-trema de la adquisición a efectuar o por las limitaciones del mercado inmobiliario de la locali-dad en que estén situados». Las únicas cautelas impuestas en tales supuestos consisten en: lacomunicación al Gobierno de la adquisición, que apreciará la urgencia o el motivo alegado, yla publicación de los detalles de la adquisición en el Diario Oficial de la Generalitat.

– finalmente, el Texto Refundido de Cataluña cita expresamente otros dos modos de adqui-rir, el primero de los cuales forma parte de las especialidades del Derecho civil catalán: lasdistintas modalidades del derecho de censo regulados en la legislación civil de Cataluña (locual supone vincular el inmueble adquirido al pago de una prestación periódica), y el llamado«leasing inmobiliario», o arrendamiento financiero, en el que la adquisición se difieren al mo-mento final del ejercicio de la opción de compra.

En cuanto a las adquisiciones de bienes por parte de los entes públicos instrumentales (or-ganismos, entidades autónomas o empresas públicas de la Generalitat de Cataluña), el proce-dimiento previo de formación de la voluntad es mucho más simple, siendo posible en todo casola adquisición directa, a la que se somete, no obstante, al requisito previo del informe vincu-lante de la Dirección General de Patrimonio de la Generalitat de Cataluña. Este requisito, a suvez, queda excepcionado en los supuestos de adquisiciones de bienes por las empresas públicascon finalidad de devolverlos al tráfico jurídico privado de acuerdo con las funciones que tengaatribuida.

En cuanto al título formal en que se ha de documentar tales adquisiciones, se ha de destacarque la certificación administrativa de dominio del artículo 206 de la Ley Hipotecaria sólo seráprocedente en los casos de que el bien adquirido no esté inmatriculado y en defecto del títuloadecuado al acto concreto inscribible: actas de deslinde, certificaciones urbanísticas respecto delas cesiones forzosas, actas de ocupación y pago en caso de expropiaciones, etc. Sólo en de-fecto o inexistencia de tales títulos cabrá acudir al medio supletorio de la certificación admi-nistrativa del artículo 206.

2. Inscripción de las transmisionesEn materia de transmisiones hay que diferenciar claramente entre bienes demaniales y bie-

nes patrimoniales. Los primeros ya hemos dicho que son inalienables, y no sólo por imposiciónlegal, sino por disposición constitucional, según se desprende del conocido artículo 132 de laConstitución. Este carácter lo reitera el Texto Refundido de la Ley de Patrimonio de Cataluña,cuyo artículo 17 declara que «los bienes del dominio público de la Generalitat son inalienables,imprescriptibles e inembargables».

Page 140: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

140 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

La jurisprudencia registral ha tenido ocasión de aplicar esta regla en distintas oportunida-des: así la conocida Resolución de 12 de septiembre de 1985 en un supuesto dudoso de aporta-ción de bienes para la prestación del servicio de abastecimiento de aguas a una sociedad muni-cipal; o la Resolución de 15 de noviembre de 1988, en el caso de la enajenación del cementeriode Málaga: en ambos casos se confirmó la calificación del Registrador y se denegó la inscrip-ción solicitada.

Distinto es el caso de los bienes patrimoniales que son perfectamente enajenables. Al igualque en el caso de las adquisiciones, también en el de las transmisiones o disposiciones de bienespúblicos existen una serie de actos preparatorios o previos a la enajenación misma, que tienden aconformar la voluntad de la Administración disponente: se trata de los actos de desafectaciónprevia, en el caso de los bienes demaniales, de declaración de alienabilidad, aprobación por elórgano competente y la elección del adquirente mediante el procedimiento de subasta. Finalizadaésta la enajenación se ha de formalizar mediante escritura pública otorgada a favor del adjudicata-rio, previo abono del precio correspondiente. Todo ello ha de ser objeto de calificación registralantes de proceder a su inscripción en el Registro de la Propiedad, según después veremos.

El anterior esquema genérico de trámites previos es común a la Ley del Patrimonio del Es-tado y a la mayor parte de las leyes de patrimonio de las Comunidades Autónomas. Este es elcaso también de la Ley de Patrimonio de Cataluña que dedica a la materia sus artículos 18 a 25,respecto de los que cabe destacar los siguientes aspectos:

a) la declaración previa de alienabilidad mediante la aprobación del oportuno expediente deenajenación corresponde al Consejero de Economía y Finanzas si el valor del bien, según tasa-ción pericial, no excede de 6.110.121 euros; si el valor excede de tal cifra pero no rebasa los12.200.242 euros la competencia se eleva al Gobierno de la Generalitat de Cataluña; y exce-diendo de esta última cifra la aprobación del expediente corresponde al Parlamento de Cataluña(art. 18.1);

b) la enajenación se debe realizar mediante subasta pública, pero se abre a esta regla unaimportantísima excepción consistente en que el Gobierno, a propuesta del Consejero de Eco-nomía y Finanzas, acuerde la enajenación directa, sin que esta decisión esté sujeta a supuestostasados previamente. Es decir, hay aquí un importantísimo margen de discrecionalidad (art.18.2);

c) se admite la posibilidad de permuta, de los bienes previamente declarados enajenables,siempre que la diferencia de valor entre los bienes que se vayan a permutar no exceda del 50%del que tenga un valor más alto (art. 19);

d) la cesión gratuita de bienes de la Generalitat de Cataluña se admite pero sometida a lossiguientes requisitos (art. 22):

– el cesionario deberá ser otra Administración o institución pública o entidades privadas sinánimo de lucro, y siempre que el destino del bien cedido sea la utilidad pública o de interéssocial;

– debe ser aprobada por acuerdo del Gobierno de la Generalitat, a propuesta del Departa-mento de Economía y Finanzas;

– requieren un expediente previo que tramita la Dirección General de Patrimonio, en el quedebe figurar la descripción física y jurídica de los bienes, la tasación pericial correspondiente yel informe de dicha Dirección General del que resulta la innecesariedad del bien para su usopor la propia Generalitat;

– el acuerdo de cesión ha de especificar la finalidad concreta a que la entidad beneficiariadeberá destinar el bien cedido, así como el derecho de reversión automática y de pleno derechoa la Generalitad de los bienes cedidos en caso de no cumplir con las finalidades asignadas;

Page 141: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

VIII. DERECHO DE FAMILIA Y DE LA PERSONA 141

– este derecho de reversión se dispone que actuará de pleno derecho mediante acta notarialnotificada en forma que acredite que los bienes cedidos no se destinan a la finalidad prevista;

e) Finalmente, se prevé que no se puede gravar los bienes y derechos del patrimonio de laGeneralitat sin cumplir los requisitos exigidos para enajenarlos (art. 25).

Recientemente la modificación operada en la Ley de Patrimonio del Estado mediante Ley53/2002, de 30 de diciembre, ha introducido en la materia dos novedades destacables:

a) Se añaden dos nuevos párrafos al artículo 63 del Decreto 1022/1964, de 15 de abril, conla siguiente redacción: «El órgano competente para enajenar los bienes o derechos podrá admi-tir el pago aplazado del precio de venta, por un período no superior a diez años y siempre queel pago de las cantidades aplazadas se garantice suficientemente mediante condición resoluto-ria explícita, hipoteca, aval bancario, seguro de caución u otra garantía suficiente usual en elmercado. El interés de aplazamiento no podrá ser inferior al interés legal del dinero».

b) Se añade un segundo párrafo al artículo 74 del Decreto 1022/1964, de 15 de abril, con lasiguiente redacción: «La cesión se formalizará en documento administrativo, que será títulosuficiente para su inscripción en el Registro de la Propiedad».

En cuanto a la evolución de estos requisitos se observa una marcada tendencia a su flexibi-lización, que es claramente apreciable en el plano legislativo. Por lo que se refiere al patrimo-nio del Estado, las sucesivas reformas operadas por las leyes de acompañamiento han supuesto,por ejemplo, la práctica abolición del papel del Parlamento en esta materia, quedando residen-ciada la decisión de enajenación, con independencia de su cuantía, en el Ministerio de Hacien-da. Por su parte, la Ley de 28 de diciembre de 1999 regula el régimen de la «Sociedad Estatalde Gestión Inmobiliaria de Patrimonio, SA» (SEGIPSA), entre cuyas funciones figura la de «laadministración, mantenimiento, valoración y enajenación de los bienes inmuebles integrantesdel patrimonio del Estado o de otros patrimonios inmobiliarios públicos», siendo así que estaSociedad anónima, como sociedad mercantil que es, no está sujeta a los rígidos procedimientosdel Derecho Administrativos descritos. Por su parte el Texto Refundido de la Ley de Patrimo-nio de Cataluña ya hemos visto cómo autoriza la enajenación directa mediante acuerdo delGobierno de la Generalitad con un amplio margen de discrecionalidad.

La misma tendencia flexibilizadora se aprecia en la jurisprudencia registral, que suaviza elrigor que tradicionalmente se había mantenido en esta materia. Exponente de esta tendencia esla Resolución de 14 de abril de 1998 que fija el criterio de que existen casos, además de losexpresamente previstos en las leyes, en que no es precisa la subasta pública, razonando quepueden existir razones de tipo social, sanitario o cultural para cuya obtención el medio idóneosea la adjudicación directa, de forma que el acto de disposición lleva consigo una condición,causa impulsiva y determinante del mismo, que legitima el no uso del procedimiento de su-basta.

Indudablemente esta tendencia supone ciertos riesgos para la integridad de los patrimoniospúblicos, pero responde al interés público de asegurar también la agilidad y rapidez de estosprocedimientos. Desde el punto de vista registral, la jurisprudencia reseñada introduce un fac-tor de complejidad y de inseguridad en la calificación del Registrador que habrá de valorar laexistencia en el caso concreto de causas impulsivas de interés general que justifiquen la dispen-sa de la subasta.

Page 142: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

142 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

3. Nulidad o ineficacia de las enajenaciones. Régimen registralHay que partir de una afirmación de principio: los contratos que las Administraciones pú-

blicas celebren sobre bienes inmuebles (compraventa, permuta, arrendamientos, etc) tienensiempre naturaleza jurídica privada: son contratos privados sometidos al Derecho civil. Estaconclusión hoy está asentada sobre disposiciones de Derecho positivo: así se desprende de laLey de Contratos de las Administraciones Públicas de 18 de mayo de 1995, reformada en1999: «los contratos de compraventa, donación, permuta, arrendamiento y demás negociosjurídicos análogos sobre bienes inmuebles... tendrán la consideración de contratos privados»(cfr. arts. 5 y 9). Esto incluye los efectos del contrato, el conjunto de los derechos y obligacio-nes que surgen del mismo, y las causas de su extinción.

Ahora bien, de la anterior afirmación se han de excluir los actos previos que forman partede la fase preparatoria de la voluntad administrativa anteriores a la conclusión del contrato.Estos últimos están sujetos a las normas del Derecho Administrativo.

De forma congruente con la distinción anterior se ha de proceder para determinar la juris-dicción competente para conocer de los litigios que surjan en torno a tales contratos: la reglageneral es que resultan competentes los Tribunales del orden civil, salvo respecto de las im-pugnaciones de que puedan ser objeto los actos separables o previos, respecto de los cualesserá competente la jurisdicción de lo contencioso-administrativo. Doctrina que hoy ha sidorecogida por la Ley de la Jurisdicción de lo Contencioso-Administrativo de 13 de julio de1998, en su artículo 2,b).

En cuanto al régimen registral de tales impugnaciones, tanto en el caso de que sea compe-tente la jurisdicción ordinaria como en los que lo sea el orden de lo contencioso-administrativo,una vez interpuesta y admitida a trámite la demanda se podrá solicitar la práctica de la corres-pondiente anotación preventiva de la misma en el Registro de la Propiedad, a fin de evitar yprevenir la aparición de un tercero protegido por el principio de la fe pública registral del artí-culo 34 de la Ley Hipotecaria.

Recaída la sentencia estimatoria y una vez firme la misma, la propia ejecutoria judicial quehaya declarado la nulidad o resolución de la enajenación litigiosa será título hábil para la reins-cripción del bien o derecho a favor de la Administración enajenante.

Además de lo anterior, para el caso de que se trate de un vicio relativo a los actos previos,cabe que previamente al procedimiento contencioso recaiga un acto administrativo declarandola nulidad o la rescisión del mismo. En tal caso el artículo 27 del Reglamento Hipotecarioparece autorizar la reinscripción directa a favor de la Administración enajenante mediantecertificación en la que se ha de consignar «literalmente la resolución firme respectiva en la queconste la citación al adquirente y los demás trámites esenciales del procedimiento». Y ellohabrá que entenderlo tanto si se produce la revisión de oficio del acto, conforme a los artículos102 y siguientes de la Ley de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas, como si seactúa por la vía de un recurso administrativo ordinario o de alzada.

Ahora bien, el artículo 27 del Reglamento Hipotecario exige la «firmeza de la resoluciónadministrativa», y en este caso se ha de entender por acto firme aquél contra el que no cabe yarecurso ordinario alguno, ni administrativo ni contencioso-administrativo, bien por haber trans-currido con exceso los plazos previstos para recurrir, bien por haber sido desestimado el inter-puesto. Y ello no se ha de considerar contrario al principio de ejecutividad de los actos admi-nistrativos resultante del artículo 57 de la Ley de Régimen Jurídico de las AdministracionesPúblicas y del Procedimiento Administrativo Común, toda vez que este precepto excluye delcitado principio aquellos actos cuya eficacia esté demorada por exigirlo así el contenido delacto. Así lo entiende parte de nuestra doctrina más autorizada como González Pérez o ParejoGamir, tesis que personalmente comparto, pues en definitiva incluso las mismas sentencias

Page 143: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

VIII. DERECHO DE FAMILIA Y DE LA PERSONA 143

judiciales no son susceptibles de inscripción definitiva hasta que han alcanzado carácter defirmes, según dispone en la actualidad el artículo 524 n.º 4 de la vigente Ley de EnjuiciamientoCivil de 2000, conforme al cual «mientras no sean firmes, o aún siéndolo no hayan transcurridolos plazos indicados por esta ley para ejercitar la acción de rescisión de la sentencia dictada enrebeldía, sólo procederá la anotación preventiva de las sentencias que dispongan o permitan lainscripción o cancelación de asientos en los Registros públicos». Esta tesis, a mi juicio, esigualmente la más respetuosa para con lo dispuesto por el artículo 82 de la Ley Hipotecaria enmateria de cancelaciones.

Ahora bien, en caso de que sobre el bien transmitido y al que se refiere la declaración ad-ministrativa de nulidad se haya producido la constitución o adquisición de cualquier derecho afavor de terceros, quedará vedada la posibilidad de reinscripción a favor de la anterior Admi-nistración titular sin pasar por el correspondiente procedimiento judicial en el que habrán de serdemandados los titulares de tales derechos, además del adquirente directo de la Administra-ción. Este es el criterio de la Dirección General de los Registros y del Notariado puesto demanifiesto en la reciente Resolución de 14 de abril de 2003. Se trata de un supuesto en quefiguraba inscrita a favor de determinada sociedad la aportación de un inmueble realizada por unAyuntamiento así como determinados actos posteriores realizados por la sociedad a favor deterceros. El Ayuntamiento procede a declarar la nulidad de la aportación y de todos los actosposteriores a la misma realizados por la sociedad. La denegación por el Registrador de la reins-cripción de la finca a favor del Ayuntamiento es recurrida por éste, y mantenida por la Direc-ción General en base a la siguiente argumentación:

«la aportación realizada por el Ayuntamiento a una sociedad mercantil no es un contratoadministrativo, sino un contrato privado, que en cuanto a sus efectos y extinción se rige pornormas de Derecho privado, y el orden competente para enjuiciar las controversias que elmismo suscite es el jurisdiccional civil. En consecuencia, la Administración no puede, bajo elpretexto de la aplicación de los artículos 102 y siguientes de la Ley de Régimen Jurídico de lasAdministraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común declarar por sí sola, lanulidad de dicho contrato de aportación, y consiguientemente el negocio de retrocesión nopuede ser inscrito por no aparecer otorgado por el titular registral».

IV. CUARTA PARTE. TRATAMIENTO HIPOTECARIO DEL DERECHO DE REVERSIÓN

A) Dispone el artículo 54,1 LEF (en la redacción dada al mismo por la reciente Ley de Or-denación de la Edificación, Ley 38/1999, de 5 de noviembre de 1999, disp. Adicional 5.ª) que«en caso de no ejecutarse la obra o no establecerse el servicio que motivó la expropiación, asícomo si hubiera alguna parte sobrante de los bienes expropiados, o desapareciese la afectación,el primitivo dueño o sus causahabientes podrán recobrar la totalidad o la parte sobrante de loexpropiado, mediante el abono a quien fuera su titular de la indemnización que se determina enel artículo siguiente». Esta definición, o descripción legal es la mejor manera de entrar encontacto con esa peculiar figura jurídica llamada reempción, retrocesión, reexpropiación, remi-sión de la expropiación, o reversión, denominación esta última que es la asumida por la ley ypor la doctrina.

El derecho de reversión constituye una categoría tradicional y típica de la legislación ex-propiatoria; al estudiar la expropiación, surge inevitablemente el derecho de reversión. NuestroDerecho la conocía ya en la anterior Ley de Expropiación de 1987, en este punto modificadapor la ley Cambó de 24 de julio de 1918, que introdujo un plazo de prescripción de treinta añosdonde el texto de 1879 no distinguía. La Ley de Expropiación Forzosa y su Reglamento regula-

Page 144: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

144 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

ron la institución en la línea tradicional de la misma, regulación que ha estado vigente hasta laley 38/1999, que ha reformado ampliamente los artículos 54 y 55 de la citada ley, dando nor-mas nuevas en materia de plazo para el ejercicio del derecho y regulando los efectos del dere-cho de reversión frente a los terceros protegidos por la fe pública registral, verdadera «cruxiuris» hipotecaria del citado derecho.

El derecho de reversión es, pues, simplemente el que asiste al expropiado para recuperar elbien de que fue privado cuando no ha sido destinado al fin previsto en la expropiación. Se tratade un derecho de constitución «ex lege» que presupone la existencia de un procedimientoexpropiatorio previo ya consumado.

Acerca de la peculiar naturaleza jurídica de este derecho de reversión es comúnmenteaceptada la tesis sostenida originalmente por García de Enterría, según el cual se trata de unsupuesto de invalidez sobrevenida por falta de causa. Se apoya en la doctrina italiana (SANTI

ROMANO, GASPARRI) y parte de su concepto de causa de la expropiación, esto es, la utilidadpública o interés social. Para este autor esta causa ha de predicarse de cada expropiación sin-gular y no de la privación en sí, sino del destino posterior del bien que se expropia. Por ellotoda la expropiación queda vinculada al destino invocado como causa expropiatoria. El benefi-ciario queda así gravado con la carga de realizar ese destino, y de ello pende en definitiva lavalidez misma de la expropiación. Este juego de la «causa expropiandi» es el que explica quela alteración dada al destino de la cosa expropiada conlleve el derecho de reversión: es unainvalidez sucesiva sobrevenida por la desaparición de ese elemento esencial que es la causa.

Ahora bien, lo característico de esta invalidez es, sin embargo, su eficacia «ex nunc» y no«ex tunc». No hay nulidad total de la expropiación, sino cesación de sus efectos, la cual searticula mediante una transmisión de signo contrario a la expropiatoria, que es justamente lareversión o retrocesión.

A esta teoría de la reversión como invalidez por desaparición de la causa sigue el corolariode que el derecho de reversión es algo de esencia, consustancial a toda expropiación: ningunaexpropiación sin reversión, cabría decir.

No obstante, y a pesar de que la tesis citada ha sido expresamente avalada por la jurispru-dencia constitucional en la sentencia de 18 de abril de 1988 (67/1988), no lo ha sido su conclu-sión obligada. Ya la Sentencia del Tribunal Constitucional 166/1986, de 19 de diciembre,señaló que la concepción constitucional de la causa expropiandi incluye tanto la expropiaciónen que el fin predetermina el destino de los bienes y derechos como aquellas otras en las que elfin admite varios posibles destinos, por lo que el Tribunal Constitucional concluye que no sepuede decir que el derecho de reversión sea inherente por igual a toda persona expropiada. Portanto, es el derecho de reversión un derecho ordinario, cuyo contenido y configuración corres-ponde al legislador ordinario, por lo que cabría que éste suprimiese o limitase tal derecho.

Ahora bien, en cualquier caso de lo que no cabe duda, con independencia de su configura-ción o naturaleza jurídica, es que el derecho de reversión es un derecho, un derecho subjetivocon un titular: el expropiado. Como tal derecho subjetivo de contenido patrimonial es transmi-sible y gravable, y al recaer directamente sobre el bien expropiado, parece clara su calificacióncomo derecho real o, en todo caso, derecho de eficacia o transcendencia real. De todo ello, sedesprende que en los casos en que el objeto de la expropiación sea un bien inmueble, el dere-cho de reversión ha de entrar necesariamente en contacto con el Registro de la Propiedad.

Esta transcendencia registral de la reversión tiene distinto alcance práctico según que la fin-ca expropiada continúe en poder del expropiante o beneficiario de la expropiación, e inscrita asu favor, o por el contrario y con el paso del tiempo hayan surgido adquirentes o titulares dederechos reales o cargas sobre el mismo bien, que hayan inscrito su derecho en el Registro dela Propiedad.

Page 145: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

VIII. DERECHO DE FAMILIA Y DE LA PERSONA 145

En la primera de las hipótesis planteadas no surgen especiales dificultades desde el puntode vista hipotecario: los solos interesados serán nuevamente expropiante o beneficiario y ex-propiado. En caso de avenencia la resolución administrativa que reconozca la procedencia de lareversión unida al acta de pago de la indemnización o contraindemnización será título inscribi-ble, salvo que el interesado solicite expresamente que la reversión se documente en escriturapública, en cuyo caso éste será el título inscribible, conforme al artículo 70 del Reglamento deExpropiación. En caso de falta de acuerdo al respecto, ello dará lugar al correspondiente proce-dimiento judicial, en cuyo caso será la ejecutoria que ponga término al mismo la que integre eltítulo inscribible, pudiendo, además, tomarse en el Registro de la Propiedad anotación preven-tiva de la demanda interpuesta, según acepta la doctrina más autorizada.

Distinta es la situación de los derechos reales sobre cosa ajena que gravasen el bien antes dela expropiación y que debieron extinguirse en virtud de la purga de cargas que ordena la ley.Tales derechos continúan extinguidos después de que tenga lugar la reversión, no reviven, yaque, como se dijo, la reversión opera «ex nunc» y, además, la reversión se concede sólo alpropietario expropiado (el primitivo dueño o sus causahabientes, dice el artículo 54 de la Leyde Expropiación Forzosa).

La claridad del tema desaparece en el momento en que surgen cambios en la titularidad delos sujetos inicialmente implicados en la expropiación, bien por transmisión del derecho dereversión, bien por transmisión del bien expropiado. Sobre la transmisibilidad del derecho dereversión no parece haber duda: así el artículo 54 de la ley de Expropiación Forzosa alude alprimitivo dueño o a sus causahabientes. Surgida la causa que da lugar a la reversión, su ejerci-cio corresponderá al titular actual del mismo. Sin embargo, el sujeto pasivo del derecho dereversión lo es siempre la Administración expropiante, y no el titular actual al tiempo del ejer-cicio de la reversión. Así lo sostiene la doctrina y la jurisprudencia (sentencias del TribunalSupremo de 12 de junio de 1987). Ello implica que tales titulares posteriores permanecen enprincipio ajenos al ejercicio de tal derecho, teniendo tan sólo la carga de soportarlo. Para justi-ficar tan anómala situación el artículo 69 del Reglamento de Expropiación Forzosa declara quela reversión procede incluso contra terceros protegidos por el artículo 34 de la Ley Hipotecaria,sin perjuicio del derecho de repetición de los mismos que en su caso proceda.

Es evidente que este precepto por su carácter reglamentario y por su dificultad de encaje enla lógica jurídica no podía dejar de plantear problemas de interpretación. García de Enterríatrató de salvar la antinomia legal entre el citado artículo 69 y el 34 de la Ley Hipotecaria, en-tendiendo que la contradicción quedaba salvada por el artículo 37 de esta última: la reversiónse impone porque su causa consta ya en el Registro siempre que la expropiación esté inscrita.Esta interpretación de momento permite reducir el problema a los casos en que la expropiaciónno esté inscrita. No obstante, la doctrina y la misma jurisprudencia nadó en la confusión sobreeste tema durante largo tiempo, apreciándose Resoluciones contradictorias: frente a las senten-cias del Tribunal Supremo de 10 de mayo de 1988 y de 5 de febrero de 1991 que parten de latesis de que el derecho de reversión perjudica siempre al tercero protegido, la sentencia de 6 deabril de 1992 y la Resolución de la Dirección General de los Registros y del Notariado de 29de noviembre de 1978 niegan la reversión de la finca expropiada por aparecer transmitida atercero inscrito en el momento en que surge la causa de la reversión.

Ante tal panorama la reforma de la Ley de Expropiación Forzosa operada por la citada ley38/1999, intenta salir al paso de tal situación introduciendo un nuevo párrafo en el artículo 54de aquélla que trata de compaginar los intereses en conflicto, al disponer que «en las inscrip-ciones en el Registro de la Propiedad del dominio y demás derechos reales sobre bienes in-muebles adquiridos por expropiación forzosa se hará constar el derecho preferente de los rever-sionistas frente a terceros adquirentes que hayan inscrito los títulos de sus respectivos derechos

Page 146: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

146 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

conforme a lo dispuesto en la Ley Hipotecaria». Esta es, pues, la solución legal al problemaque impide la inaplicación del principio de fe pública registral, al tiempo que consigue unamejor coordinación entre el Registro de la Propiedad y la potestad expropiatoria de la Admi-nistración. Es cierto que el precepto genera nuevas dificultades interpretativas: cómo se cance-lará este derecho de reversión, es o no necesaria la inscripción sucesiva de la transmisión delderecho de reversión para mantener su preferencia frente a terceros adquirentes inscritos, cómose procede a la cancelación de los derechos posteriores inscritos en el caso del ejercicio delderecho de reversión inscrito, etc. Pero la contradicción legal ha desaparecido y los principiosadministrativos y los hipotecarios se han coordinado.

V. QUINTA PARTE. CONCESIONES ADMINISTRATIVAS. SU HIPOTECABILIDAD

La concesión se configura como un acto administrativo creador de derechos «ex novo», porlos cuales se transfiere a un particular facultades originariamente administrativas (Zanobini), ycuyas facultades pueden referirse a la gestión o disfrute de servicios públicos o de bienes inte-grados en el dominio público, lo que da lugar a la distinción entre concesiones de serviciospúblicos y concesiones sobre el dominio público.

Refiriéndose a estas últimas, Roca Sastre las define como «un acto de la Administración envirtud del cual se crea sobre bienes de dominio público y a favor de un particular un derechosubjetivo de uso, aprovechamiento o explotación exclusiva».

En opinión de nuestra doctrina administrativa (GONZÁLEZ PÉREZ), las concesiones admi-nistrativas otorgadas sobre bienes de dominio público pertenecen a la categoría jurídica de los«derechos reales administrativos», entendidos como aquellos que atribuyen a los administradosun poder concreto sobre una determinada dependencia demanial, que puede defender «ergaomnes», incluso frente a la Administración. Por ello no es de extrañar que desde antiguo sehablase de la inscribilidad registral de dichas concesiones.

La inscripción de las concesiones aparece expresamente prevista en el artículo 31 del Re-glamento Hipotecario. Pero lo que ahora nos interesa es destacar un aspecto concreto del régi-men registral de las concesiones de obra pública, cual es el de la constitución de hipotecassobre las mismas, con arreglo a la nueva regulación contenida en la reciente ley 13/2003, de 23de mayo, reguladora del contrato de concesión de obras públicas por la que se modifica la leyde Contratos de las Administraciones Públicas (Texto Refundido aprobado por Real DecretoLegislativo 2/2000, de 16 de junio).

La principal especialidad de la hipoteca de la concesión de obra pública es que se aparta dela regla general según la cual sólo los bienes inmuebles y derechos reales sobre los mismos quesean transmisibles pueden ser hipotecados, según resulta de lo establecido en el artículo 106 dela Ley Hipotecaria. Es cierto que las concesiones administrativas de obras públicas tienen laconsideración de bien inmueble, no por naturaleza sino por ficción legal: constituyen una mo-dalidad de las llamadas fincas funcionales o especiales, definidas como inmuebles expresa-mente por el artículo 334 n.º 10 del Código civil. Sin embargo, la segunda nota requerida parasu hipotecabilidad, ser transmisibles, aparece limitada dada la exigencia de que su enajenacióno gravamen obtenga previa autorización administrativa. No obstante lo cual, la posibilidad dehipotecar tales concesiones está expresamente consagrada por el artículo 107 n.º 6 de la LeyHipotecaria.

El origen histórico de esta admisión de la hipoteca de concesión es claro, ya que a diferen-cia del régimen vigente, históricamente la concesión administrativa sobre bienes demaniales, –no así las de servicio público que tenían el carácter de «intuitu personae»–, eran libremente

Page 147: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

VIII. DERECHO DE FAMILIA Y DE LA PERSONA 147

transmisibles. Así fue durante la vigencia de la antigua ley de Obras Públicas de 13 de abril de1877, que tan sólo exigía la comunicación «ex post» de la transmisión a la Administraciónconcedente, además de la subrogación del adquirente en las obligaciones establecidas en elpliego de condiciones. Este principio de libre transmisibilidad se invierte con la ley de Contra-tos de las Administraciones Públicas de 1995 que establece el requisito general de la previaautorización administrativa, además de exigir que el adquirente o cesionario reúna las cualida-des técnicas o personales del cedente (art. 114).

Ahora bien, la existencia de un interés público relevante en torno a la concesión adminis-trativa determina que la hipoteca de la misma, puesto que es de esencia en la hipoteca la posi-bilidad de forzar la transmisión del bien hipotecado en caso de incumplimiento de la obligaciónasegurada, sea sometida a un conjunto de particularidades exorbitantes respecto de su regula-ción ordinaria, particularidades que han sido reguladas con notable precisión técnica en lanueva ley del contrato de concesión de 23 de mayo de 2003. En la fase de latencia de la hipo-teca tales especialidades se refieren a la acción de devastación por disminución del valor de lagarantía y al pacto de administración y posesión interina del bien hipotecado, en este caso de laconcesión, por parte del acreedor hipotecario. Pero son las particularidades existentes en mate-ria de ejecución y cancelación de la hipoteca las más relevantes y a ellas me voy a limitar.

En materia de ejecución de la hipoteca, procedimiento regulado en los artículos 681 y si-guientes de la Ley de Enjuiciamiento Civil, la principal característica de la hipoteca de conce-sión es la intervención de la Administración concedente a fin de controlar que los posibleslicitadores reúnen los requisitos necesarios para garantizar su capacidad para la ejecución oexplotación de la obra pública. Frente a la confusa regulación hasta ahora vigente la nueva leyintroduce con claridad las siguientes especialidades:

1.º es necesaria la previa autorización administrativa para que se opere la subrogación deladjudicatario de la subasta en la posición jurídica del concesionario;

2.º para obtener esta autorización los licitadores deben comunicarlo al órgano de contrata-ción, incluyendo al propio acreedor hipotecario; tal autorización se debe conceder en el plazomáximo de 15 días;

3.º en caso de que la subasta quede desierta la Administración concedente puede optar entreacordar el secuestro o la resolución de la concesión. En este último caso debe fijar, medianteacuerdo con el acreedor hipotecario, la cuantía de la deuda y las condiciones en que debe seramortizada. En defecto de acuerdo la Administración queda liberada pagando al acreedor elimporte de la indemnización que corresponda al concesionario, es decir, el importe de las in-versiones realizadas por la expropiación de terrenos y ejecución de la obra, en función de sugrado de amortización.

Finalmente, en cuanto a las especialidades en materia de cancelación de hipotecas de con-cesión, la nota principal a destacar responde al principio de que la hipoteca de concesión quedapendiente de la extinción del derecho del concesionario.

En cuanto a las consecuencias registrales de tal extinción se debe diferenciar entre aquellossupuestos de extinción derivados de la caducidad de la concesión y aquellos otros derivados desu resolución. En el primer caso, la extinción de la concesión por transcurso del plazo de suvigencia, comporta la extinción de todos los contratos vinculados a aquella, procediéndose a lacancelación automática de la eventual hipoteca existente, sin ulteriores requisitos (cfr. Art. 262n.º 4 de la ley de 2003 y 175 n.º 3 del Reglamento Hipotecario). Por el contrario, en caso deresolución de la concesión, siempre que ésta no responda a causa imputable al concesionario(rescate de la concesión, supresión de la explotación por razones de interés público, mutuoacuerdo, etc) la cancelación de la hipoteca que la grave no será automática ya que, además dela resolución administrativa firme declarando la resolución, deberá acreditarse la consignación

Page 148: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

148 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

de las cantidades debidas al acreedor hipotecario. Las cantidades a consignar serán las quecorresponda percibir al concesionario en todo supuesto de resolución, esto es, el importe de lasinversiones realizadas para la expropiación de los terrenos y demás adquisiciones realizadaspara la explotación de la concesión, y el valor de las obras. Además en los casos señalados enque la resolución responde a causa imputable a la Administración, se ha de incluir en la con-signación el importe de la indemnización que corresponda al concesionario por los daños yperjuicios sufridos, hasta el límite de las responsabilidades garantizadas por la hipoteca.

Finalmente, se ha de destacar una última especialidad de relieve, cual es el derecho que sereconoce al acreedor hipotecario a subrogarse en la posición del concesionario cuando proce-da la resolución de la concesión por incumplimiento de alguna de las obligaciones del conce-sionario, para lo que en el expediente de resolución de la concesión se da trámite de audienciaal acreedor hipotecario, previa expedición por el Registrador de la correspondiente certifica-ción de cargas encaminada a poner de manifiesto en dicho expediente la existencia de talestitulares hipotecarios. Así como el derecho a percibir el importe del crédito con cargo a lascantidades consignadas corresponde, por su orden, a todos los acreedores con derecho inscritoo anotado sobre la concesión (art. 672 n.º 1 L.E.C. y art. 175 n.º 6 R.H.), el derecho de subro-gación en la posición del concesionario igualmente se reconoce a todos los titulares de dere-chos y cargas constituidos sobre la concesión, por el orden derivado de su prioridad registral(art. 258 ley del contrato de concesión).

VI. SEXTA PARTE. LA CALIFICACION DE LOS DOCUMENTOS ADMINISTRATIVOS.

La calificación registral es aquella decisión jurídica solemne dada por el Registrador, me-diante la que se declara que un acto o negocio objeto de ella reúne o no los requisitos legalespara obtener la protección registral.

La importancia de los efectos atribuidos al Registro explica suficientemente la relevanciade esa función calificadora. Sin esa previa depuración de la documentación presentada, losasientos podrían servir para confundir al público, vulnerando las exigencias del principio delegalidad registral.

1. La calificación de los documentos administrativos.La calificación de los documentos administrativos se sujeta a principio general consagrado

en el artículo 18 de la Ley hipotecaria: «Los Registradores calificarán bajo su responsabilidad:la legalidad de las formas extrínsecas de los documentos de toda clase en cuya virtud se solicitela inscripción, así como la capacidad de los otorgantes y la validez de los actos dispositivoscontenidos en las escrituras públicas, por lo que resulte de ellas y de los asientos del Registro».Pero, a partir de la reforma del Reglamento hipotecario de 12 de noviembre de 1982, se cuentacon un precepto específico, el artículo 99, que define el ámbito de calificación de los docu-mentos administrativos en los siguientes términos: «La calificación se extenderá, en todo caso,a la competencia del órgano, a la concurrencia de la resolución con la clase de expediente oprocedimiento seguido, a las formalidades extrínsecas del documento presentado, a los trámitese incidencias esenciales del procedimiento, a la relación de éste con el titular registral y a losobstáculos que surjan del Registro».

La reforma de 1982 que dio luz al precepto transcrito, recogió la jurisprudencia registralque, hasta entonces, había ido perfilando las facultades del Registrador en esta materia. Laprincipal conclusión de la reforma es que en los documentos administrativos gozan los Regis-tradores de una mayor libertad en la calificación que cuando se trata de documentos judiciales,

Page 149: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

VIII. DERECHO DE FAMILIA Y DE LA PERSONA 149

pues respecto a estos últimos no cabe que el Registrador extienda su juicio a la cuestión de lostrámites esenciales del procedimiento, y además, en estos últimos la determinación del ámbitode calificación supone la fijación de un límite máximo, en tanto que respecto de los documen-tos administrativos el artículo 99 antes visto declara que la calificación se extenderá a las cues-tiones señaladas, como mínimo.

2. Exégesis del artículo 99 del Reglamento hipotecario

1) CUESTIONES DE COMPETENCIAPara que un documento público administrativo se pueda tener por válido y auténtico, es

preciso que refleje un acto emanado de aquel órgano de la administración que legalmente tengaatribuida la potestad relacionada con la materia sobre la que verse dicho acto. Tradicionalmentese ha venido entendiendo que los defectos de competencia determinaban una ineficacia insub-sanable del documento a efectos registrales. Esta es la opinión de autores como Gómez Gálli-go, que cita la incompetencia de la autoridad que expide el documento entre los supuestos defaltas insubsanables, junto con los defectos de tracto sucesivo por falta de legitimidad en eldisponente del acto, y junto con los supuestos de nulidad de pleno derecho del acto o contrato.

Este criterio se ha de mantener igualmente en relación con los documentos administrativos,si bien cabe hacer respecto de los mismos dos importantes salvedades o matizaciones:

A) Algunos administrativistas, como es el caso de Remón Peñalver, entienden que el de-fecto de falta de competencia, será subsanable siempre que proceda o quepa la convalidacióndel acto. Apoya su opinión en el artículo 67.3 de la Ley de régimen jurídico de las administra-ciones públicas, conforme al cual: «si el vicio consiste en incompetencia no determinante denulidad, la convalidación podrá realizarse por el órgano competente cuando sea superior jerár-quico del que dictó el acto viciado»; y en el artículo 67.4 de la misma Ley para la falta dealguna autorización, que permitirá la convalidación del acto viciado «mediante el otorgamientode la misma por el órgano competente».

B) Otra importante cuestión que se plantea desde la perspectiva del estudio de la competen-cia de los órganos administrativos, es la que se deriva de la facultad de declaración de nulidadde los actos administrativos atribuida a la propia administración por el artículo 102 de la Leyde régimen jurídico. Así el citado precepto dispone que las administraciones públicas podránen cualquier momento, por iniciativa propia o a solicitud del interesado, y previo dictamenfavorable del Consejo de Estado u órgano consultivo de la Comunidad autónoma, si lo hubiere,declarar de oficio la nulidad de los actos enumerados en el artículo 62.1 de está Ley que hayanpuesto fin a la vía administrativa, o contra los que no se haya interpuesto recurso administrati-vo en plazo.

La cuestión que se plantea se refiere a los supuestos en que dicho acto haya causado en elRegistro de la propiedad algún asiento a favor de cualquier persona jurídica o natural, y si entales casos, la competencia de declaración de nulidad del acto administrativo de que goza laadministración, se extiende para cancelar el asiento registral.

El artículo 38.2 de la Ley hipotecaria dice que no podrá ejercitarse misma acción contra-dictoria del dominio de inmuebles o derechos reales inscritos a nombre de una persona o enti-dad determinada, sin que previamente o a la vez se entable demanda de nulidad o cancelaciónde la inscripción correspondiente. Por tanto, en principio no parece posible que la Administra-ción pueda declarar la nulidad del acto a los efectos de cancelar el asiento correspondiente. Losasientos del Registro están bajo la salvaguardia de los tribunales, y no cabe que la decisiónunilateral de la administración pueda producir el efecto de cancelación, en contra de la protec-ción derivada del principio de legitimación registral.

Page 150: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

150 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

2) CUESTIONES DE PROCEDIMIENTOLa principal cuestión de tramitación de los procedimientos administrativos que se plantea

en el trámite de su calificación registral, están relacionadas con el derecho de audiencia delinteresado, que obliga al Registrador a examinar si el administrado afectado por el expedienteha tenido en él mismo la intervención que en cada caso concreto prevean las Leyes.

Al respecto se ha de subrayar cómo el tribunal supremo viene acentuando la tendencia a lareducción de la virtualidad invalidatoria de los defectos formales, «de tal manera que, antes dellegar a solución tan extrema, hayan sido tomadas en consideración todas las circunstanciasconcurrentes, impuestas por la importancia y consecuencia de los vicios denunciados, la enti-dad del derecho afectado y la situación o posición de los interesados en el expediente, porquede otra manera se incurriría en un extremo formalismo repudiado en la propia Ley, con laconsecuencia de dañar gravemente la operatividad de la actuación administrativa» (sentenciadel tribunal supremo de 13 de marzo de 1991).

Es cierto, no obstante, que tras la aprobación de la Constitución, el Supremo afirma que laaudiencia del interesado, recogida como esencial trámite del procedimiento por el artículo 84de la Ley de régimen jurídico de la administraciones públicas, procede en todo expediente, sinque pueda prescindirse del trámite, «so pretexto de aplicar los principios de eficacia y celeri-dad» (sentencia de 21 de octubre de 1991). Sin embargo, la falta de audiencia sólo tendrá vir-tualidad invalidatoria cuando provoque una situación material de indefensión (sentencias de 17de junio de 1991, 29 de enero de 1992, etcétera).

A la vista de tal jurisprudencia algunos autores sostienen que la falta de audiencia del in-teresado sólo debe impedir el acceso al Registro del acto calificado cuando ese defecto for-mal haya situado al interesado en una situación real de indefensión, que no pueda ser subsa-nada.

En línea con estas opiniones se suele sostener al respecto que los vicios no esenciales deforma o competencia no podrán constituir obstáculo para la inscripción, si el acto administrati-vo devino firme en vía administrativa. Y ello en base al razonamiento de que si el particularprotegido por la norma y legitimado para ejercitar las acciones de impugnación procedentescontra el acto, se aquieta, permitiendo que el acto gane firmeza, no puede el Registrador alzarsecontra la fuerza de cosa decidida inherente a la resolución, por lo cual la firmeza del acto seconvertiría así, en límite para la calificación.

Estas opiniones, sin embargo olvidan, a mi juicio, el dato esencial, de que el Registrador hade velar en todo caso porque el acceso al Registro que cualquier acto se realice previa justifica-ción de su plena validez y eficacia, sin que la no apreciación de ilegalidad alguna por parte delafectado pueda implicar vinculación en cuanto al ejercicio de esta función por parte del órganoque legalmente la tiene atribuida.

3) CUESTIONES DE VALIDEZ DEL ACTO

La validez de los actos de administrativos habrá de ser enjuiciada a través de la luz del artí-culo 62 de la Ley de régimen jurídico de las administraciones públicas, según el cual son actosnulos de pleno derecho los siguientes:

A) los que lesionen el contenido esencial de los derechos y libertades susceptibles de ampa-ro constitucional.

B) Los dictados por órgano manifiestamente incompetente, por razón de la materia o del te-rritorio.

C) los que tengan un contenido imposible.D) los que sean constitutivos de infracción penal o se dicten como consecuencia de esta.

Page 151: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

VIII. DERECHO DE FAMILIA Y DE LA PERSONA 151

E) Los dictados prescindiendo total y absolutamente del procedimiento legalmente estable-cido o de las normas que contienen las reglas esenciales para la formación de la voluntad de losórganos colegiados.

F) Los actos expresos o presuntos contrarios al ordenamiento jurídico, cuando se adquieranfacultades o derechos, y se carezca de los requisitos esenciales para su adquisición.

G) Cualquier otro que se establezca expresamente en una disposición de rango legal.

Como se puede observar, hay una importante coincidencia entre los actos citados que lamencionada Ley determina como nulos, y los actos que el artículo 99 del Reglamento hipoteca-rio ordena al Registrador calificar, esto es, la competencia del órgano, la congruencia de laresolución con la clase de expediente seguido, las formalidades extrínsecas del documento, y laexistencia de un posible delito a la vista de los documentos presentados (el artículo 104 delReglamento hipotecario dice que los Registradores en caso de que pudiera resultar del títulopresentado haberse cometido algún delito, darán parte a la correspondiente autoridad judicial,con remisión del documento respectivo.)

Pero hay otros supuestos específicos que recoge el artículo 62 de la Ley de régimen jurídicoque no están presentes en el texto del artículo 99 del Reglamento hipotecario. Ante ello, cabeplantear el siguiente interrogante ¿Qué facultades tiene el Registrador respecto a los supuestosde nulidad de actos administrativos señalados en el artículo 62.1 a, c, f y g. La calificación delRegistrador, según Sanz, no tiene un carácter contencioso ni judicial, pero produce efectosfrente a todos, sin embargo no produce el efecto de cosa juzgada, ni impide el procedimientoque pueda seguirse ante los tribunales de justicia. La calificación registral queda determinadaen el artículo 101 del Reglamento hipotecario según el cual la calificación se entenderá limita-da a los efectos de extender, suspender, o denegar la inscripción, y no impedirá el procedi-miento que pueda seguirse ante los tribunales, sobre la validez o nulidad del título, o sobre lacontención del juez o tribunal, ni perjudicará los resultados del mismo procedimiento.

Se considera, por tanto, (Egea Ibáñez) que los actos nulos no recogidos en cuanto a su cau-sa de nulidad en el ámbito del artículo 99 del Reglamento hipotecario, deben, no obstante, sercalificados por el Registrador bajo su responsabilidad con arreglo al artículo 18 de la Ley hi-potecaria. No parece posible, pues, el acceso al Registro de la propiedad de actos administrati-vos que según la Ley son nulos de pleno derecho.

4) CUESTIONES RELATIVAS A LAS FORMALIDADES EXTRINSECAS DE LOSDOCUMENTOS

En cuanto al examen de los actos administrativos desde el punto de vista formal o de do-cumentación, la principal cuestión que se plantea es la de el privilegio de autoconfección de suspropios documentos atribuidos a la administración dentro de su régimen estatutario exorbitanterespecto de las normas del derecho privado. En concreto, destaca la posibilidad de inscribirderechos a favor de la administración a través de certificaciones libradas por la propia admi-nistración titular, en los términos del artículo 206 de la Ley hipotecaria, modificado por la Leyde acompañamiento a los presupuestos generales del Estado para 1997, ya comentado conanterioridad.

Otra cuestión que se suscita en cuanto a los títulos administrativos que pretende su accesoal Registro en su sentido formal o documental, es el relativo a la certificación de actos presun-tos. Como se sabe, la nueva Ley de régimen jurídico en caso de silencio administrativo presu-me la existencia de un acto administrativo.

Así la administración pública tiene la obligación de resolver las solicitudes de los particula-res, en los términos del artículo 42 de la citada Ley, y en todo caso en el plazo máximo estable-

Page 152: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

152 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

cido por las normas aplicables a la tramitación del procedimiento concreto de que se trate, y sila norma de procedimiento no fija plazos, en el plazo máximo de tres meses.

Si venciese el plazo de resolución se producirán los efectos jurídicos que se señalan en elartículo 43 de la mencionada Ley, es decir, que se consideran estimadas las resoluciones relati-vas a solicitudes de concesión de licencias y autorizaciones, ejercicio de derechos existentes,salvo que la estimación tuviera como consecuencia que se transfiera al solicitante o a tercerofacultades relativas al dominio público o al servicio público, en cuyo caso se entenderán deses-timadas.

Los actos presuntos son verdaderos actos administrativos cuya eficacia aparece recogida enel artículo 44 de la Ley de régimen jurídico. Existe pues un verdadero acto administrativo. Perola cuestión es la de cómo acreditar la existencia de dichos actos para que puedan ser eficaces.Para ello el artículo 44 de la citada Ley establece la figura de la certificación del acto presunto,que deberá ser expedida por el órgano competente que debió resolver expresamente el proce-dimiento, que deberá extenderla inexcusablemente en el plazo máximo de 20 días desde que lefue solicitada. Si la certificación no fuese emitida en el plazo establecido, los actos presuntosserán igualmente eficaces y se podrán acreditar mediante la exhibición de la petición de certifi-cación sin que por ello quede desvirtuado el carácter estimatorio o desestimatorio legalmenteestablecido para el acto presunto.

Desde el punto de vista de la calificación registral, la acreditación del acto presunto a travésde certificación expresa, no plantea dificultad alguna. Sin embargo, los autores (Egea Ibáñez)tienden a considerar que en caso de no haberse producido la expedición de dicha certificación,el mecanismo supletorio de eficacia del acto presunto por medio de la exhibición de la peticiónde dicha certificación, no podrá ser admitida a efectos registrales, ya que conforme al artículo3.º de la Ley hipotecaria, los asientos del Registro, se practican en todo caso por medio detítulos auténticos y públicos, siendo así que la mera solicitud de petición de certificación carecede tal condición pública y auténtica. No obstante, existen trabajos prenormativos que tienden ahabilitar mecanismos de eficacia registral de los actos presuntos aun cuando la administraciónhaya incumplido la obligación de expedir la certificación. Este es el caso de la proyectadareforma del Reglamento hipotecario, en concreto respecto de la expedición de licencias deobras y de parcelación, que son necesarias para poder inscribir en el Registro escrituras o títu-los de declaraciones de obras nuevas o de segregaciones de fincas.

3. La doctrina emanada de la Dirección general de los Registros y del notariadoLos criterios de la Dirección general sobre la materia que examinados, pueden exponerse a

través de los siguientes apartados:A) No puede accederse a la inscripción si el documento presentado es tan escueto que no

permite al Registrador ejercer su función calificadora. Así la resolución de 27 de abril de 1993responde a este principio: si bien la sola certificación del secretario del Ayuntamiento es títuloformal suficiente para la inscripción a favor del Ayuntamiento de los terrenos en que se con-cretan las cesiones obligatorias, no cabe acceder a la inscripción si de dicha certificación noresulta el procedimiento seguido para la cesión de viables y si, en su caso, el particular se sin-tiera perjudicado y había pedido oportunamente la reparcelación de los terrenos.

B) En la calificación, el Registrador deberá ceñirse a los datos resultantes del título presen-tado y de los asientos registrales, sin que pueda tener en cuenta otro elemento a cuyo conoci-miento acceda por vías distintas a las especificadas. En este sentido, cabe citar la resolución de18 de noviembre de 1986.

C) La calificación no puede extenderse a los criterios de fondo del acto administrativo. Así,la resolución de 16 de octubre de 1992 sostiene que «el Registrador no puede calificar el acto

Page 153: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

VIII. DERECHO DE FAMILIA Y DE LA PERSONA 153

administrativo por el que una Corporación local designa un recaudador de contribuciones, yaque ello supone una valoración del fondo del acuerdo adoptado, y la verificación de un juiciosobre la actuación administrativa que es competencia de los órganos jurisdiccionales en vía deimpugnación».

D) El Registrador debe calificar todos aquellos aspectos que puedan afectar a la validez delos actos dispositivos cuya inscripción se pretende. Esta función canalizadora no se limita por«la posible existencia de un dictamen del Consejo de Estado contrario a la declaración de nuli-dad de pleno derecho del acuerdo municipal de enajenación (cuya inscripción se solicitaba),por cuanto su eficacia se concreta a la improcedencia de la revisión de oficio de dicho acuerdoen vía administrativa (artículo 109 y siguientes de la Ley de procedimiento administrativo de1958), pero no prejuzga, ni es su cometido hacerlo, sobre su validez o nulidad» (resolución de21 de diciembre de 1990).

En suma, en palabras de la resolución de 7 de septiembre de 1992, «no importa para negar,en su caso, la inscripción, que los defectos puedan ser causa de mera anulabilidad, pues alRegistro sólo deben llegar actos plenamente válidos, máxime si la posible anulabilidad estáestablecida en interés y garantía del titular registral para evitar su indefensión, pues consta queno ha comparecido en el expediente».

4. La calificación y la ejecutividad del acto administrativoComo manda el artículo 65 de la Ley hipotecaria, si de la calificación resultase una falta in-

subsanable «se denegará la inscripción, sin poder hacer la anotación preventiva». Ahora bien,como los actos administrativos son inmediatamente ejecutivos y «se presumirán válidos yproducirán efectos desde la fecha en que se dicten, salvo que en ellos se disponga otra cosa»artículo 57 de la Ley de régimen jurídico de las administraciones públicas de 26 de noviembrede 1992), ¿supone la calificación negativa una excepción al principio de ejecutividad, al privaral acto de uno de sus posibles efectos, cual es el de acceder al Registro?

Remón Peñalver entiende que no puede hablarse de tal excepción, pues, en su opinión, laejecutividad ampara el contenido natural e implícito del acto; más su posible acceso al Registrono forma parte de tal contenido.

Por otra parte, la existencia de un control previo de legalidad, nunca definitivo, para permi-tir el acceso del documento al Registro, no supone limitación alguna a la inmediata ejecutivi-dad del acto. Para demostrarlo, basta recordar que, con arreglo al artículo 101 del Reglamentohipotecario, la calificación «se entenderá limitada a los efectos de extender, suspender o dene-gar la inscripción, anotación, nota marginal o cancelación solicitada, y no impide el procedi-miento que pueda seguirse ante los tribunales sobre la validez o nulidad del título o sobre lacompetencia del Juez o tribunal, ni prejuzgará los resultados del mismo procedimiento».

Page 154: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII
Page 155: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

IX

DERECHO MEDIOAMBIENTAL

Luis Suárez Arias

Page 156: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII
Page 157: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

IX.1DERECHO MEDIOAMBIENTAL Y REGISTRO MERCANTIL

Manuel BallesterosJosé Antonio Rodríguez del Valle

Registradores del Mercantil de Barcelona

Es doctrina comúnmente admitida en materia de medio ambiente que el desuso, la desuetu-do, es el mayor peligro de las normas de derecho medioambiental. Por ese motivo una de lastécnicas jurídicas que es necesario potenciar para lograr la eficacia de la normativa medioam-biental es la participación ciudadana, de tal manera que sean los propios ciudadanos los que seconstituyan en garantes de que por parte de las instancias implicadas, empresas, entidadespúblicas y privadas, etc. se cumplan dichas normas.

Ahora bien, no puede haber participación ciudadana sin una adecuada información, sin queel público esté al tanto de los requisitos que el poder público ha establecido para ejercer deter-minadas actividades contaminantes o de las limitaciones de uso que afectan a determinadoterritorio protegido, etc…, de la normativa medioambiental, en suma. De modo que la publici-dad se viene a convertir en un instrumento, en una técnica jurídica, que el Derecho medioam-biental debe utilizar intensamente a los efectos de garantizar su propia eficacia.

En ese sentido las instituciones por excelencia de publicidad como son los Registros de la Pro-piedad y los Registros Mercantiles pueden prestar un indudable servicio. Más aún si se tienen encuenta factores como son: a) su dilatada experiencia en el campo de la publicidad de derechos ysituaciones jurídicas, b) el hecho de que en los Registros se utilicen las últimas tecnologías de lainformación, y c) que, además, los Registros de la Propiedad y Mercantiles constituyen una red deoficinas distribuidas por todo el territorio europeo con una gran proximidad al ciudadano.

Indudablemente la colaboración que el Registro Mercantil, el Registro de Bienes Muebles yel Registro de la Propiedad Inmueble pueden prestar a la hora de conseguir una mayor publici-dad y eficacia de las situaciones jurídicas que se derivan de la normativa medioambiental sondistintas, pues son distintas, como se sabe, las características de dichos Registros.

En efecto, el Registro de la Propiedad Inmueble es un Registro cuya unidad fundamental detrabajo es la finca (una porción del territorio) en el que se inscriben los derechos o los contratos(según los sistemas) que afectan a los bienes inmuebles. El Registro Mercantil, por el contrario,es un Registro de personas, en el que se inscriben las situaciones jurídicas que afectan a loscomerciantes, sean éstos personas físicas, personas jurídicas (sociedades) u otro tipo de entida-des (como fondos de pensiones o de inversión, por ejemplo). Y el Registro de Bienes Muebles,en el sistema legislativo español, es un Registro de determinadas titularidades sobre bienesmuebles (que incluye desde los buques y la maquinaria industrial, los derechos de garantíaconstituidos sobre stocks o sobre cosechas o ganado) y en el que también se inscriben, en lasección correspondiente, las condiciones generales de la contratación.

Centrándonos ahora exclusivamente en las utilidades que el Registro Mercantil puedeprestar al Derecho medioambiental y dejando aparte ahora las que puedan prestar los otros

Page 158: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

158 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

Registros (de la propiedad inmueble o de bienes muebles), pueden resumirse, sin perjuicio deotras, diciendo que el Registro Mercantil es un instrumento apto para dar publicidad a las nor-mas, limitaciones, actuaciones administrativas o judiciales o de otro orden que afecten a lasempresas, haciendo constar en el historial jurídico de las personas físicas o jurídicas o entida-des inscritas las situaciones o actuaciones medioambientales a las que se crea convenientedotar de una adecuada publicidad.

A lo que habría que añadir que el Registro Mercantil es el instrumento que alcanza un ma-yor efecto multiplicador de la publicidad que proporciona, en tanto en cuanto es el archivo enel que consta la información que interesa a terceros y que surte efectos respecto de terceros dela vida jurídica de una determinada sociedad. Y es, además, el archivo en el se depositan, seconservan y se hacen públicos los datos de la contabilidad social, como consecuencia del depó-sito de las cuentas anuales de las sociedades en el Registro Mercantil, al menos en parte de lossistemas jurídicos europeos. Esa concentración de la información societaria en un solo archivoes evidente que crea sinergias favorables y que multiplica los efectos de la publicidad que sepretende. Sinergias que afectarían también a los datos de derecho medioambiental que, en sucaso, se publicasen en el Registro Mercantil.

La lista de esas situaciones o actuaciones medioambientales que afectan a empresarios mer-cantiles o a otras entidades inscritas en los Registros Mercantiles y a las que puede quizá inte-resar dar publicidad a través de éstos, es, indudablemente, abierta, y quizá pueden, esas situa-ciones, clasificarse, a efectos de una adecuada aproximación, en cuatro grupos:

a) Actuaciones administrativas o judiciales. Es decir, resoluciones adoptadas por los órga-nos competentes de la administración en cuestiones medioambientales, como pueden ser otor-gamientos de autorizaciones o licencias, o adopción de medidas preventivas, o imposición desanciones. Como asimismo las resoluciones judiciales que dicten en materia medioambientallas autoridades judiciales cuando sean competentes. Resoluciones todas ellas, tanto las admi-nistrativas como las judiciales a las que podría, en determinados casos, ser conveniente, darpublicidad a través del Registro Mercantil.

b) Auditorías medioambientales. Podría quizá, también tener interés el dar publicidad através de los Registros Mercantiles de los aspectos que tengan que ver con la realización deauditorías medioambientales, ya sea el hacer pública la incorporación de una determinadaempresa a los sistemas de auditoría medioambiental, ya sea el nombramiento de auditormedioambiental, ya sea el depósito en el Registro Mercantil, para hacerlo público, del infor-me del auditor.

c) Cuestiones medioambientales que se incorporan a las cuentas e informes anuales de lasempresas.

d) Publicidad registral del comercio de los derechos de emisión.

A continuación se tratarán separadamente cada uno de dichos aspectos:

A) Constancia en el Registro Mercantil, en la hoja, es decir, en el historial jurídico de lassociedades o entidades inscritas, de las medidas administrativas o judiciales que se deriven deactuaciones medioambientales.

Esas actuaciones administrativas o judiciales pueden ser «preventivas» o «negativas», co-mo adopción de medidas de advertencia o de prevención o incoación de expedientes sanciona-dores, imposición ya firme de sanciones, o «positivas», como la concesión de certificadosmedioambientales o concesión de subvenciones o préstamos públicos o privados para determi-nados proyectos medioambientales.

Page 159: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

IX. DERECHO MEDIOAMBIENTAL 159

Es evidente y casi no exige comentarios la conveniencia, en determinados casos, de la «pu-blicidad» registral para esas medidas administrativas y judiciales, en cuanto que dicha publici-dad da conocimiento de dichas medidas al público en general, entre cuyo público están losproveedores y los potenciales clientes de la empresa de que se trate. En ese sentido la publici-dad registral implica un importante reforzamiento, y también un agravamiento, de las sancio-nes y, por eso, dicha publicidad puede multiplicar, por ejemplo, el efecto disuasorio de lasnormas sancionadoras. De igual manera la publicidad registral refuerza los efectos de las ac-tuaciones «positivas», como la expedición de los certificados medioambientales y puedencontribuir a reforzar la mejora de imagen que de la empresa frente a su clientela.

Queda clara pues la conveniencia de que exista prevista en la legislación la posibilidad deque determinadas medidas administrativas o judiciales en materia de derecho medioambientalpuedan acceder al Registro Mercantil como sistema de publicidad más idóneo.

En cualquier caso, entendemos que, en esta materia, debe imponerse un criterio de pruden-cia a la hora de determinar las medidas a las que es conveniente dotar del «complemento» o del«reforzamiento» que supone la publicidad registral y cuáles no están necesitadas de esa publi-cidad, pues en algunos supuestos esa publicidad, por ejemplo de una sanción, puede ser unagravamiento innecesario de la misma y, en cualquier caso, tampoco es conveniente, a menosque se estime necesario, aumentar desmesuradamente el contenido de la publicidad del Regis-tro Mercantil, pues no debe olvidarse que un exceso de información puede ir en detrimento dela claridad de la información que se proporciona y en perjuicio, por consiguiente de la eficaciadel sistema de seguridad jurídica preventiva a que el Registro Mercantil, al fin y al cabo, sirve.

B) Incorporación al Registro Mercantil de las auditorías medioambientales.El Reglamento del Consejo 1836/93 de 29 de Junio de 1993 permite a las empresas del

sector industrial adherirse voluntariamente a un sistema comunitario de gestión y auditoríamedioambientales.

Dicha norma se ha visto afectada por la Decisión 264/97 de 16 de Abril sobre reconoci-miento de procedimientos de certificación y por la decisión 265/97 de 16 de Abril sobre reco-nocimiento de la norma internacional ISO 14001.

Toda empresa que participe en ese sistema comunitario de gestión y mejora medioambien-tales debe adoptar una política medioambiental en que se definan objetivos y principios deactuación de la empresa en esa materia, efectuar un análisis medioambiental de sus centros deactividades, establecer un sistema de gestión medioambiental, realizar una declaración medio-ambiental y realizar periódicamente una auditoría medioambiental.

La verificación de todos esos elementos debe realizarse por un verificador medioambientalacreditado e independiente de la empresa, estableciéndose en el reglamento de la CEE que cadaEstado miembro debe establecer un sistema de acreditación de esos verificadores, remitiendouna lista de los verificadores acreditados a la Comisión, que, con esos envíos, publicará unalista competa en el Diario Oficial de las Comunidades Europeas. Lista que ya ha sido objeto depublicación.

Se establece en dicho reglamento, por otra parte, la inclusión de las empresas que hayanparticipado en el sistema de auditoría medioambiental en un Registro que, al efecto, debenmantener los organismos competentes.

Desde su puesta en marcha en 1995 el sistema europeo de auditoría medioambiental, lla-mado habitualmente EMAS (Eco Management and Audit Scheme) ha tenido una implantacióncreciente y esperanzadora, de modo que aumenta exponencialmente de año en año el númerode empresas certificadas por el sistema EMAS. Lo mismo ocurre, en mayor número, dado sumayor ámbito de implantación, con el sistema ISO de certificación medioambiental, cuya

Page 160: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

160 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

validez, por otra parte, en la Unión Europea viene admitida en los términos de la decisión265/97 de 16 de Abril antes citada.

Lo que ahora se propone es que se incorpore o, al menos, que voluntariamente se pueda in-corporar, si es que los empresarios los desean, los datos referentes a esas auditorías medioam-bientales al Registro Mercantil, es decir a aquel organismo de cada uno de los Estados miem-bros en que se registra el historial jurídico de la vida de las sociedades.

Esa incorporación tendría o podría tener varios pasos: 1) la publicación en el Registro, enprimer lugar, del hecho de que una determinada sociedad o empresario se ha incorporado vo-luntariamente al sistema de auditoría medioambiental. Para lo cual habría que presentar alRegistro la solicitud de inscripción de dicho dato por parte de la sociedad o empresa de que setrate, acompañada de los documentos que, según la legislación de la Unión europea y la decada Estado, acredite fehacientemente que, en efecto, dicha incorporación se ha producido. 2)La inscripción del nombramiento del auditor medioambiental, es decir el verificador externoque, elegido de entre los que están oficialmente acreditados para realizar esta función, va acontrolar el grado de cumplimiento por parte de la empresa de sus compromisos medioam-bientales. Naturalmente no sería posible la inscripción del nombramiento de un auditor sinprevia comprobación de que dicho auditor está en efecto incluido en las listas oficiales deauditores autorizados. 3) El depósito periódico en el Registro Mercantil de las auditorías me-dioambientales, para las empresas que, efectivamente, se han incorporado al sistema de audito-ría medioambiental y respecto de las cuales dicha incorporación ya consta inscrita y que tieneninscrito el nombramiento de auditor medioambiental en el Registro Mercantil, de acuerdo conlo indicado en los anteriores apartados 1 y 2. Este depósito sería a los meros efectos de hacerpúblico el contenido de esas auditorías, sin que por parte de un organismo eminentementejurídico como es el Registro Mercantil se deba realizar un control para el que no sería compe-tente. Y podría seguir las pautas y los criterios que se siguen en el depósito anual de las cuentasde las sociedades.

Ciertamente puede en principio parecer que esta constancia de todos esos datos en el Re-gistro Mercantil es ociosa o incluso que viene a duplicar la publicidad que ya se otorga a esasdecisiones mediante, por ejemplo de la publicación en los Boletines oficiales correspondientesde los listados de empresas incorporadas a los sistemas de auditoría medioambiental, de loslistados de empresas certificadas o de los listados de auditores autorizados. Ahora bien, locierto es que la publicación de esos datos en el Registro Mercantil tiene, desde el punto de vistade la publicidad, indudables ventajas:

a) porque no se puede olvidar que el centro de publicidad de la vida jurídica y contable delas empresas es el Registro Mercantil y que, por consiguiente, desde el punto de vista unamayor eficacia de la publicidad y de facilitar el acceso a los datos por parte de los ciudadanos,tiene interés el centralizar lo más posible en un punto la información referente a las empresas,evitando tener que acudir a distintos centros para obtener una información que podrían obteneren un solo lugar.

b) porque alguno de los datos en juego, como por ejemplo, cuál es el concreto auditor me-dioambiental de una sociedad o cuál es el contenido de las auditorías medioambientales reali-zadas no son objeto, en la actualidad, de una adecuada publicidad.

La incorporación que se propone al Registro Mercantil daría pues, publicidad a datos queahora no la tienen y, en cualquier caso facilitaría enormemente la consulta y el conocimiento deesos datos.

Page 161: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

IX. DERECHO MEDIOAMBIENTAL 161

C) Reconocimiento, medición y publicación de las cuestiones medioambientales en las cuentasanuales y los informes anuales de las empresas

Otro asunto de importancia a los efectos de dar publicidad en el Registro Mercantil (u or-ganismo que en cada Estado de la Unión se encargue de la publicidad de la vida jurídica de lassociedades mercantiles) a los aspectos medioambientales, es el de la incorporación de criteriosmedioambientales a las cuentas anuales de las sociedades. Acerca de dicho tema la Comisiónha emitido una importante Recomendación de fecha 30 de Mayo del 2001 en la que «recomien-da a los Estados miembros que garanticen para los periodos contables que comiencen dentrodel plazo de doce meses a partir de la fecha de adopción de la citada recomendación y paratodos los futuros periodos contables que las empresas incluidas en la cuarta y séptima Directivarelativas al Derecho de Sociedades (Directivas 78/660 CEE y 83/349/CEE, respectivamente)apliquen las disposiciones incluidas en el anexo de la presente recomendación en la prepara-ción de las cuentas anuales y consolidadas, así como del informe anual y del informe anualconsolidado».

Dicha Recomendación no se refiere a los informes con fines específicos medioambientalestales como los informes, certificados o auditorías medioambientales, de que ya se ha tratado enlos anteriores apartados a) y b), sino a la información facilitada en las cuentas anuales y conso-lidadas y en los informes anuales propios y consolidados, todos ellos documentos específica-mente contables, por lo que respecta a cuestiones medioambientales.

Se trata, pues, de que en las cuentas anuales de las sociedades y en las consolidadas de losgrupos de sociedades, que se depositan y se hacen públicas conforme a las disposiciones de lasDirectivas Cuarta y Séptima en todos los Estados de la Unión, se incluyan y aparezcan con ladebida transparencia la medición e información de los gastos medioambientales, las obligacio-nes y riesgos medioambientales y los activos afines que se deriven de transacciones y aconte-cimientos que afectan o es probable que afecten a la posición y a los resultados financieros delas sociedades y grupos de sociedades mercantiles.

En dicha recomendación se especifica concretamente el tipo de información medioambien-tal que se considera oportuno incluir en las cuentas de sociedades y grupos.

Por otra parte, dicha Recomendación es aplicable no sólo a las sociedades a las que se refe-rían las Directivas Cuarta y Séptima, sino además, a los Bancos, instituciones financieras yCompañías de Seguros, ya que las implicaciones financieras de las cuestiones medioambienta-les no son diferentes para estos tipos de empresas.

En la recomendación de la Comisión, a cuyo texto nos ceñimos en estas líneas, se especifi-ca lo que debe entenderse por gasto medioambiental, determinando las partidas que hay queincluir y excluir de dicho concepto. La recomendación se remite, por otra parte, a estos efectos,a las definiciones emitidas por la Oficina estadística de las Comunidades europeas (Eurostat)incluidas en los documentos de aplicación del reglamento n.º 58/97 del Consejo, de 20 deDiciembre de 1996, relativo a las estadísticas estructurales de las empresas.

No es necesario entrar ahora en el detalle de cada una de las partidas de implicación u ori-gen medioambiental que deben incluirse en las cuentas anuales o consolidadas según los crite-rios de la Recomendación, pues ya son tratadas por extenso en el texto de la misma.

En la recomendación de la Comisión, además, se especifica la información contable de ori-gen o implicación medioambiental que debe incluirse en los informes anuales propios y conso-lidados, en el balance y en la memoria, documentos todos ellos que deben ser objeto de depó-sito y publicidad conforme a las Directivas Cuarta y Séptima. Específicamente se prevé, porotra parte, que, en caso de que la empresa tenga un informe medioambiental separado queincluya información medioambiental detallada o adicional de carácter cuantitativo o cualitati-vo, en el informe que se deposita con las cuentas anuales se haga una referencia explícita a

Page 162: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

162 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

dicho informe medioambiental separado y que se señale, asimismo, si aquél informe medioam-biental ha sido sometido o no a un procedimiento de verificación externo (auditoría medioam-biental, de que ya antes hemos tratado).

Por lo que se refiere a este aspecto de la verificación y del control externo, y aunque en larecomendación de la Comisión no se trata de este asunto, parece que sería conveniente regularde manera expresa que el informe de auditoría que acompaña obligatoriamente en determina-dos casos a las cuentas anuales entre a valorar el grado de cumplimiento de la normativa conta-ble medioambiental, así como, en su caso, el cumplimiento del programa medioambiental de laempresa o sociedad, programa que es una de las especificaciones que, según la recomendaciónde la Comisión, deben incluirse en el informe que forma parte de las cuentas anuales y consoli-dadas.

D) Publicidad registral del comercio de los derechos de emisiónLa comercialización de los derechos de emisión de gases de efecto invernadero es una de

las medidas más importantes para hacer frente al cambio climático. La comercialización de losderechos de emisión es un factor importante que puede contribuir a reducir los costes queimplica el cumplimiento de los compromisos del Protocolo de Kioto, con arreglo al cual laComunidad Europea se comprometió a reducir sus emisiones de gases de efecto invernadero enun 8% durante el período entre los años 2008 y 2012 respectivamente de los niveles de 1990.

El comercio de los derechos de emisión consiste en atribuir a las empresas cuotas para susemisiones de gases de efecto invernadero que, además, pueden intercambiar con otras empre-sas.

Este mecanismo de comercio de derechos de emisión permite a las empresas superar sucuota de emisiones a cambio de que encuentren otra empresa que haya emitido una cantidad degases inferior al límite máximo permitido y que esté dispuesta a ceder su cuota sobrante. Elresultado medioambiental global es el mismo que si ambas empresas consumiesen exclusiva-mente sus cuotas, y tanto la empresa compradora como la vendedora se benefician de la flexi-bilidad que aporta el sistema de intercambio sin perjuicio alguno para el medio ambiente.

Es evidente que la eficacia de una adecuada política medioambiental a través del sistema decomercialización de los derechos de emisión dependerá en gran medida de las disposicionesque regulen el sistema y de la rigurosidad y medidas de control del régimen de aplicación. Elobjetivo de un cumplimiento y un control estricto es fomentar la confianza en el sistema decomercialización y hacer que funcione de forma eficaz para alcanzar los objetivos medioam-bientales deseados.

Además para que un sistema de comercialización de los derechos de emisión funcione ade-cuadamente es necesario disponer de un sistema adecuado de supervisión, seguimiento e in-formación. También debe preverse la existencia de sanciones severas con un efecto disuasorioque induzca a las empresas a evitar el incumplimiento porque supere con creces el coste delcumplimiento.

Pues bien, esos objetivos de supervisión, seguimiento e información pueden implementarsea través de un eficaz instrumento: un Registro con efectos jurídicos al que tuviesen acceso esosderechos de emisión y las operaciones de tráfico jurídico sobre los mismos.

Pero más importante que la función que queda dicha de es el papel que, con relación al co-mercio de los derechos de emisión, puede desempeñar un Registro de efectos jurídicos, habidacuenta que estos derechos de emisión son titularidades que con frecuencia tendrán gran valoreconómico y en los que no existe publicidad posesoria, es decir, derechos cuyo titular perma-necerá secreto para los operadores que actúan en el mercado a menos que se arbitre un adecua-do sistema registral de publicidad.

Page 163: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

IX. DERECHO MEDIOAMBIENTAL 163

Un sistema en que se regule el acceso del comercio de esos derechos de emisión a un Re-gistro de efectos jurídicos sustantivos, construido a imagen y semejanza de los experimentadossistemas registrales inmobiliarios y con arreglo a los mismos principios.

Es más, no se puede concebir que el proyecto de poner en circulación los derechos de emi-sión tenga ninguna posibilidad de éxito si no está avalado y sostenido por un adecuado sistemade publicidad registral que permita conocer la titularidad y, en su caso, las cargas y limitacio-nes sobre esos derechos con seguridad a través de un procedimiento de consulta fácil, y sinnecesidad de costosas investigaciones.

Sobre las ventajas que un adecuado sistema registral tiene para lograr la seguridad del tráfi-co y en orden a aminorar los costes de transacción no hay que insistir pues es materia que hasido objeto de numerosos estudios por parte de los expertos.

Ese Registro al que accediesen las transferencias de los derechos de emisión no tendría, porotra parte por qué ser un Registro específico, que tuviese como único objeto esos derechos,sino que podría aprovecharse alguno de los Registros jurídicos ya existentes que se llevase conarreglo a los ya muy experimentados principios de la publicidad registral.

Un Registro adecuado a estos efectos es el que ya existe en el ordenamiento jurídicos espa-ñol bajo la denominación de Registro de Bienes Muebles creado por la Disposición adicionalúnica del Real Decreto 1828/1999 de 3 de diciembre. Este Registro cuenta entre sus seccionesuna denominada de bienes muebles registrables. Aquí podrían encuadrarse los derechos deemisión y a través de este Registro se llevaría a cabo un seguimiento del tracto en las transmi-siones de los derechos de emisión y se ofrecería un sistema de publicidad de todas las opera-ciones relativas a dichos derechos de emisión que alcanzaría una difusión territorial de exten-sión provincial al hallarse encuadrados los Registros de Bienes Muebles en los Registros Mer-cantiles de ámbito provincial. También puede el Registro servir como herramienta de controlque facilite y haga eficaz un sistema de sanciones adecuado que evite que el coste del incum-plimiento sea inferior al del cumplimiento.

Naturalmente debería ser objeto de regulación detallada todos los aspectos referentes al ac-ceso de los derechos de emisión al Registro jurídico de que hablamos, y en especial la inmatri-culación o primera inscripción de dichos derechos. Parece que lo lógico sería que el título deinmatriculación fuese el documento administrativo de concesión o de definición de dichosderechos de emisión a favor de su titular. Las sucesivas transmisiones o gravámenes de esosderechos accederían al Registro mediante los títulos públicos o privados que se estableciese enaquella regulación.

Por otra parte es conveniente la existencia de un Registro Europeo Central de derechos deemisión en el que se centralizase la información que los Registros de las distintas demarcacio-nes registrales van haciendo constar en sus archivos. Dicho Registro Central tendría la doblefunción de dar publicidad y un extracto de los datos que constan en los Registros provinciales,regionales o nacionales, así como la de servir de sistema de control para evitar que un mismoderecho conste inscrito en más de uno de esos Registros. El España, tanto para el RegistroMercantil como para el Registro de Bienes Muebles, ya hay experiencia contrastada del fun-cionamiento satisfactorio de un Registro Mercantil Central –que controla las denominacionesde las sociedades –y de un Registro Central de Bienes Muebles– que impide las dobles inma-triculaciones. Dichos Registros Centrales, así como los de las distintas demarcaciones provin-ciales, regionales o nacionales, deben funcionar, en cualquier caso, con un alto grado de infor-matización con objeto de que no se produzcan demoras en los traspasos de información y en eldespacho de los títulos. El sistema de escalonamiento de Registros permite compaginar lasventajas de la centralización de la información y las de mantener la cercanía de las oficinascorrespondientes a los ciudadanos.

Page 164: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

IX.2LLEI 4/2004, d'1 de juliol, reguladora del procés

d'adequació de les activitats d'incidència ambiental al queestableix la Llei 3/1998, del 27 de febrer, de la intervenció

integral de l'Administració ambiental(DOGC de 5 de juliol de 2004) 1

_______

1. Aquesta llei també esta disponible en aquest Servei d’Estudis Registrals de Catalunya en la versió castellanaper tota persona que necessiti disposar d’ella.

El President de la Generalitat de CatalunyaSia notori a tots els ciutadans que el Parla-ment de Catalunya ha aprovat i jo, en nomdel Rei i d'acord amb el que estableix l'article33.2 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya,promulgo la següent

LLEI

PREÀMBUL

El procés d'adequació de les activitats d'inci-dència ambiental o que poden afectar el medi,la salut i la seguretat de les persones a lesdeterminacions de la Llei 3/1998, del 27 defebrer, de la intervenció integral de l'Admi-nistració ambiental, tal com estableix la dis-posició transitòria primera d'aquesta Llei, haoriginat tot un conjunt de disfuncions que calcorregir amb urgència.La solució de la problemàtica plantejadaexigeix un ajornament del termini fixat per al'adequació de les activitats classificades enl'annex II de la dita Llei. Atès que entre lescauses que han originat la situació actualdestaca el fet que la majoria de les empreseshan iniciat el procés d'adequació a finals del'any 2003 i que s'ha produït un desbordamentde la capacitat de gestió, tant dels verifica-dors ambientals i professionals del sector

com de les mateixes administracions, calevitar que es torni a produir la mateixa situa-ció amb l'aplicació d'un esglaonament delprocés.En l'esglaonament del procés d'adequació caltenir en compte també les actuacions decontrol periòdic de les dites activitats, i evitaraixí que cada dos anys o cada quatre anys esreprodueixi la situació d'acumulació d'actua-cions.Així, doncs, per raons d'eficiència cal quel'ajornament del termini es complementi ambl'establiment d'un programa esglaonat d'ade-quació.Atès que l'ajornament del termini fixat per ales activitats classificades en l'annex II de ladita Llei faria coincidir pràcticament el noutermini amb el fixat per a l'adequació de lesactivitats classificades en l'annex I de la ditaLlei, és recomanable que el programa esglao-nat d'adequació comprengui les activitatsclassificades en tots dos annexos.Aquesta Llei regula, doncs, aquest procésd'adequació a la Llei 3/1998 i estableix tambéun procediment coercitiu específic per agarantir l'eficàcia del dit procés.

Article 1. ObjecteLes activitats d'incidència ambiental que en elmoment de l'entrada en vigor de la Llei3/1998, del 27 de febrer, de la intervenció

Page 165: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

IX. DERECHO MEDIOAMBIENTAL 165

integral de l'Administració ambiental, esti-guin classificades en els annexos I i II de ladita Llei i que no hagin obtingut ni sol·licitatencara l'autorització o la llicència ambientals,d'acord amb el que estableix la dita Llei, hande sol·licitar l'autorització o la llicència am-bientals segons el que estableix el Programad'adequació de les activitats d'incidènciaambiental a la Llei 3/1998, que ha de formu-lar el Govern.

Article 2. Programa d'adequació1. El Govern, per a establir el Programad'adequació, ha d'atendre els criteris següents:a) El procés d'adequació de les activitatsd'incidència ambiental al règim d'autoritzacióambiental i de llicència ambiental s'ha de dura terme de manera esglaonada tenint encompte: l'antiguitat de la llicència municipald'activitats classificades i de les autoritza-cions sectorials en matèria de medi ambient,la vulnerabilitat del medi potencialmentafectat i la tipologia i el nombre de les acti-vitats afectades.b) El procés d'adequació ha de finalitzarabans de l'1 de gener de 2007.c) Les sol·licituds d'adequació de les activi-tats classificades en l'annex II a la Llei3/1998 presentades abans de l'1 de gener de2004 i que estan pendents de resolució s'hand'incloure en el Programa d'adequació i s'hande tramitar i s'han de resoldre d'acord ambaquest Programa; per tant, el termini de re-solució de les sol·licituds ha d'ésser el fixaten el Programa. Es fixa l'inici dels controlsperiòdics d'aquestes activitats per a l'any2009 i la revisió ordinària de la llicènciaambiental per a l'any 2013.d) Per a les activitats en les quals es projectidur a terme un canvi s'ha de sol·licitar l'auto-rització o la llicència ambientals correspo-nents sense esperar el termini d'adequacióque pugui resultar del Programa d'adequa-ció.2. Per a garantir el compliment del Programad'adequació, el Govern ha de dotar les unitatsadministratives afectades dels mitjans perso-nals i materials necessaris.

Article 3. Règim sancionador1. Als efectes de garantir el compliment deles determinacions fixades pel Programad'adequació, es tipifiquen les infraccionssegüents:a) No presentar, dins el termini fixat en elrequeriment d'adequació, la sol·licitud d'auto-rització ambiental o de la llicència ambientalacompanyada de la documentació preceptiva.b) Presentar una documentació notòriamentinsuficient o no adequada, si no es corregeixsatisfactòriament en el termini atorgat aaquest efecte per l'Administració, si:Primer. Es tracta de documents de presenta-ció obligatòria segons la Llei 3/1998 i el seudesplegament reglamentari.Segon. Es refereixen a aspectes que tenen unaincidència especial en el medi ambient, en lasalut de les persones i en la seguretat de lespersones.2. Les infraccions tipificades per aquest arti-cle se sancionen amb una multa de fins a6.000 euros. També es poden imposar multescoercitives amb la quantia màxima de 200euros i un màxim de tres de consecutives. Enel cas que després de la imposició de les tresmultes coercitives persisteixi l'incomplimentdel requeriment d'adequació, l'activitat ésconsiderada clandestina i pot ésser clausura-da.3. La potestat pel que fa a la imposició de lessancions fixades per aquesta Llei correspon:a) Al Departament de Medi Ambient i Habi-tatge, pel que fa a les infraccions relatives ales activitats classificades en l'annex I de laLlei 3/1998 o en altres disposicions de des-plegament o de modificació dels annexos i laclausura de les activitats classificades enl'annex II.1 de la dita Llei a proposta de l'a-juntament corresponent.b) A l'ajuntament, pel que fa a les infraccionsla sanció de les quals no és atribuïda al De-partament de Medi Ambient i Habitatge.

Disposició addicional. Aprovació del Pro-grama d'adequacióEl Govern ha d'aprovar el Programa d'ade-quació de les activitats d'incidència ambiental

Page 166: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

166 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

a la Llei 3/1998 en el termini de tres mesos acomptar de la data d'entrada en vigor de lapresent Llei.

Disposició derogatòriaEs deroga la disposició transitòria primera dela Llei 3/1998.

Disposicions finals

Primera. Modificació del Programa d'ade-quacióEs faculta el Govern perquè modifiqui, en elcas que es detectin noves disfuncions, elPrograma d'adequació a què fa referènciaaquesta Llei.

Segona. Entrada en vigorAquesta Llei entra en vigor l'endemà d'haverestat publicada en el Diari Oficial de la Gene-ralitat de Catalunya.Per tant, ordeno que tots els ciutadans alsquals sigui d'aplicació aquesta Llei coope-rin al seu compliment i que els tribunals iles autoritats als quals pertoqui la facincomplir.

Palau de la Generalitat, 1 de juliol de 2004

PASQUAL MARAGALL I MIRA

President de la Generalitat de Catalunya

(04.182.114)

Page 167: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

IX.3RESOLUCIÓ MAH/1686/2004, de 4 de juny, per la qual es

fa públic l'Acord del Govern de 25 de maig de 2004, pel quals'aprova definitivament el Pla especial de protecció del medi

natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs(DOGC de 15 de juny de 2004)1

_______

1. Aquesta resolució també esta disponible en aquest Servei d’Estudis Registrals de Catalunya en la versiócastellana per tota persona que necessiti disposar d’ella.

Atès que en data 25 de maig de 2004 el Go-vern de la Generalitat va adoptar l'Acord pelqual s'aprova definitivament el Pla especialde protecció del medi natural i del paisatge dela Conreria-Sant Mateu-Céllecs,

Resolc:Fer públic l'Acord del Govern de 25 de maigde 2004, pel qual s'aprova definitivament elPla especial de protecció del medi natural idel paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs.Contra aquest Acord, que exhaureix la viaadministrativa, es pot interposar amb caràcterpotestatiu recurs de reposició davant l'òrganque l'ha dictat en el termini d'un mes acomptar de l'endemà de la publicació d'a-questa Resolució en el Diari Oficial de laGeneralitat de Catalunya, de conformitat ambel que preveuen els articles 116 i 117 de laLlei 30/1992, de 26 de novembre, de règimjurídic de les administracions públiques i delprocediment administratiu comú, en la redac-ció que en fa la Llei 4/1999, de 13 de gener, obé interposar directament recurs contenciósadministratiu davant el Tribunal Superior deJustícia de Catalunya en el termini de dosmesos a comptar de l'endemà de la publicacióde la Resolució en el Diari Oficial de la Ge-neralitat de Catalunya, de conformitat amb elque disposa l'article 46.1 de la Llei 29/1998,

de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicciócontenciosa administrativa.

Barcelona, 4 de juny de 2004

SALVADOR MILÀ I SOLSONA

Conseller de Medi Ambient i Habitatge

ACORDde 25 de maig de 2004, del Govern de laGeneralitat, pel qual s'aprova definitivamentel Pla especial de protecció del medi natural idel paisatge de la Conreria-Sant Mateu-CéllecsL'espai natural de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs forma part del Pla d'espais d'interèsnatural, aprovat pel Decret 328/1992, de 14de desembre. Es troba situat als municipisde Badalona, Tiana, Santa Maria de Marto-relles, Vallromanes, Vilanova del Vallès, laRoca del Vallès, Argentona, Òrrius, Cabre-ra de Mar, Cabrils, Vilassar de Dalt, Pre-mià de Dalt, Teià i Alella, a les comarquesdel Barcelonès, el Vallès Oriental i el Ma-resme.Mitjançant la Resolució del conseller deMedi Ambient de 10 de març de 1999, es vaaprovar inicialment el Pla, el qual ha estatsotmès a un període d'informació pública d'unmes de durada, i d'audiència als ens localsafectats per un termini d'un mes.

Page 168: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

168 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

S'han recollit els informes del Consell deProtecció de la Natura i tots aquells altrespreceptius d'acord amb la normativa vigent.El contingut i la tramitació del Pla s'ha sub-jectat a allò que disposen l'article 5 de la Llei12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals, il'article 8.5 del Decret 328/1992, de 14 dedesembre, pel qual s'aprova el Pla d'espaisd'interès natural.El Pla especial consta de la documentaciósegüent: Introducció, Memòria d'ordenació,Normes, Plànols d'ordenació, Annexos in-formatius i Plànols d'informació.A proposta del conseller de Medi Ambient iHabitatge, el Govern de la Generalitat acorda:Aprovar definitivament el Pla especial deprotecció del medi natural i del paisatge de laConreria-Sant Mateu-Céllecs, les normes delqual es transcriuen annexes al present Acord.

NORMES

Capítol 1Disposicions generals

Article 1. Objecte del Pla especialL'objecte del Pla especial de protecció delmedi natural i del paisatge de la Conreria-SantMateu-Céllecs (en endavant, Pla especial oPla) és la delimitació definitiva d'aquest espaiinclòs en el Pla d'espais d'interès natural (enendavant, PEIN), així com l'establiment detotes aquelles altres determinacions ne-cessàries per a l'adequada protecció del seumedi natural i del seu paisatge, d'acord amb elsobjectius formulats per aquest Pla especial.

Article 2. Àmbit d'aplicació. Delimitaciódefinitiva2.1 L'àmbit d'aplicació d'aquest Pla especialés l'establert als plànols d'ordenació O-1 (De-limitació i zonificació), que es transcriu al'annex 1 d'aquestes normes.2.2 Els límits del Pla especial tenen el caràc-ter de delimitació definitiva de l'espai d'in-terès natural de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs als efectes del compliment de l'article8 de les normes del PEIN. A l'annex 2 d'a-

questes normes es descriu detalladamentaquesta delimitació.2.3 L'àmbit de l'espai comprèn territoris delstermes municipals de Santa Maria de Marto-relles, Vallromanes, Vilanova del Vallès, laRoca del Vallès, Argentona, Òrrius, Cabrerade Mar, Cabrils, Vilassar de Dalt, Premià deDalt, Teià, Alella, Tiana i Badalona.2.4 S'exclouen de l'àmbit d'aplicació d'a-questes normes els terrenys classificats com aurbans o urbanitzables pels instruments urba-nístics vigents en el moment de l'aprovacióinicial del Pla especial, amb l'excepció, indi-cada a la descripció detallada de la delimita-ció, d'alguns terrenys qualificats com a zonesverdes, sistema d'espais lliures o similar enels mateixos instruments urbanístics.

Article 3. Marc jurídic3.1 El Pla especial ha estat formulat i tramitatd'acord amb el que estableix la Llei 12/1985,de 13 de juny, d'espais naturals (en endavant,Llei 12/1985), el Decret 328/1992, de 14 dedesembre, pel qual s'aprova el PEIN, i altranormativa concordant.3.2 Atès el que disposa l'article 5 de la Llei12/1985, aquest Pla té també els efectespropis dels plans especials previstos a lanormativa urbanística.

Article 4. Vigència, revisió i modificació4.1 La vigència d'aquest Pla especial és inde-finida. Tanmateix, pot procedir-se a la sevarevisió o a la modificació puntual de les sevesdeterminacions quan sigui conseqüència demodificacions del PEIN, quan ho disposi elseu Programa de desenvolupament, quanresulti necessari per garantir les finalitatsprotectores i d'ordenació del Pla, i també peradequar-se a les noves disposicions normati-ves que hi siguin d'aplicació.4.2 Les modificacions i les revisions del Plaespecial han de seguir un procediment idèntical requerit per a la seva aprovació.

Article 5. Interpretació5.1 Les determinacions del Pla especial s'in-terpreten basant-se en aquells criteris que,

Page 169: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

IX. DERECHO MEDIOAMBIENTAL 169

partint del sentit propi de les seves paraulesen relació amb el context i els antecedentslegislatius en la matèria, tinguin en compteprincipalment el seu esperit i la seva finalitatprotectora.5.2 En cas de produir-se contradiccions en laregulació del Pla entre els diferents docu-ments, es considera vàlida la determinacióque impliqui nivells de protecció més altsdels valors ecològics i paisatgístics, i querepresenti un millor assoliment dels objectiusestablerts pel Pla especial. Pel que fa a ladelimitació definitiva de l'espai preval, en casde contradicció entre els plànols d'ordenació ila descripció detallada de la delimitació,aquesta darrera.5.3 Per interpretar correctament el règimjurídic que aquest Pla estableix per a undeterminat ús, instal·lació, construcció oactivitat s'ha de consultar el règim aplicable ala zona definida per aquest Pla especial en laqual s'hagi de situar (capítol III d'aquestesnormes, Regulació de zones), així com aque-lles determinacions específiques per a l'ús,instal·lació, construcció o activitat de què estracti en el capítol II d'aquestes normes (Nor-mes generals d'ordenació), i tenint en compteles normes de protecció del medi o l'elementafectat (seccions 5 i 6 del capítol II).

Article 6. Obligatorietat6.1 Tant les administracions públiques comels particulars estan obligats al complimentde les disposicions que conté el Pla especial.Conseqüentment, qualsevol actuació o inter-venció sobre l'àmbit del Pla susceptible d'al-terar-ne la seva realitat física o l'ús, tinguicaràcter definitiu o provisional, sigui d'ini-ciativa pública o privada, ha d'ajustar-se a lesdisposicions esmentades.6.2 Als efectes del punt anterior, són deter-minacions de caràcter normatiu les contingu-des a les normes i plànols d'ordenació, inclo-ses les directrius que s'hi estableixen, lesquals són de compliment obligat.6.3 L'obligatorietat esmentada en els puntsanteriors no limita les facultats que correspo-nen als diferents departaments de la Genera-

litat de Catalunya i de les administracionslocals per a l'exercici, d'acord amb les previ-sions del Pla, de les seves competències,segons la legislació específica aplicable encada cas.

Article 7. Desenvolupament del Pla especialAmb l'objecte de complementar i desenvolu-par les determinacions del Pla especial, senseperjudici de la seva immediata aplicació,poden aprovar-se:a) Plans especials, normes especials i ca-tàlegs, d'acord amb el que preveu la legislacióurbanística i altra legislació aplicable segonsla seva finalitat.b) Projectes tècnics i normes sectorials, d'a-cord amb les legislacions específiques aplica-bles.c) Plans i programes de gestió, necessaris pera assolir les finalitats del Pla.

Capítol 2Normes generals d'ordenació

Secció 1Règim urbanístic i regulació d'usos

Article 8. Règim urbanístic8.1 A l'àmbit del Pla és d'aplicació el règimdel sòl no urbanitzable fixat per la legislacióaplicable en matèria de règim del sòl i per lalegislació urbanística vigent a Catalunya. Elsplans urbanístics l'àmbit d'ordenació delsquals afecti l'àmbit d'aquest Pla especial hand'incorporar les seves determinacions i justi-ficar degudament el seu compliment.8.2 Els terrenys inclosos en l'àmbit del Plaque el planejament urbanístic hagi qualificatcom a sistemes d'espais lliures, zones verdeso similars (veure plànols d'ordenació), encap cas no poden ser objecte d'usos o trans-formacions que no siguin congruents amb laseva naturalesa d'espai natural. En qualsevolcas hi són admesos els usos propis de la sevaqualificació quan siguin compatibles ambaquest objectiu de conservació i d'acord ambla regulació establerta per aquest Pla espe-cial.

Page 170: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

170 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

8.3 En les transferències de propietat, divi-sions i segregacions de terrenys rústics nopoden efectuar-se segregacions en contra delque disposa la legislació agrària i forestal.

Article 9. Usos i activitats compatibles9.1 S'admeten a cada zona els usos i les acti-vitats relacionats amb la seva regulació espe-cífica (capítol III d'aquestes normes) sempreque s'ajustin a les altres disposicions esta-blertes per aquest Pla especial, a la legislacióurbanística vigent i a la legislació sectorialaplicable, i sense perjudici de les determina-cions més restrictives establertes pel plane-jament urbanístic o aquelles que es puguinestablir en el marc dels procediments d'auto-rització en el sòl no urbanitzable als quals esfa referència a l'article 11.8 d'aquestes nor-mes. En particular, les edificacions o ins-tal·lacions destinades a aquestes activitatss'han d'adequar a les condicions d'edificació iocupació establertes a l'article 11 i següentsd'aquestes normes.9.2 Els usos i activitats compatibles en cadazona s'admeten sense perjudici de l'aplicacióde l'article 17, Avaluacions d'impacte am-biental, de les normes del PEIN (Decret328/1992) i altra normativa concordant en lamatèria.

Article 10. Usos i activitats incompatiblesS'entenen com a incompatibles i no admesosen l'àmbit d'aquest Pla especial tots aquellsusos, activitats o actuacions que es detallen acontinuació:a) Activitats industrials i comercials, a ex-cepció de les de tipus agropecuari i artesanalcomplementàries a les activitats agràries de lafinca on es localitzen.b) Noves activitats extractives i ampliació deles existents.c) Activitats d'abocament o d'emmagatze-matge de qualsevol tipus de residu o deixalla,llevat que tinguin relació amb la naturalesa,el destí o la producció agrícola, ramadera iforestal de la finca on es localitzen.d) Tractament o eliminació de qualsevol tipusde residu o deixalla. S'entén exclosa d'aquesta

prohibició la utilització de fems, purins,restes vegetals agrícoles i forestals o altresrestes orgàniques en les activitats agràries, lesquals es regulen d'acord amb la legislaciósectorial aplicable. S'entenen també exclosesles instal·lacions degudament legalitzades detractament de les aigües residuals, així com lautilització de runes, materials d'enderroc ifangs procedents de la depuració d'aigüesresiduals per al rebliment i restauració d'acti-vitats extractives autoritzades, en els supòsitsque estableix l'article 20.3 d'aquestes normes.e) Usos esportius o de lleure susceptibles deprovocar alteracions significatives en elssistemes naturals i la biodiversitat, nivellssonors alts, erosió del sòl o molèsties a lafauna silvestre protegida, com per exempleles instal·lacions –permanents o temporals–de tir al plat i similars.f) Complexos hotelers, recreatius i esportius(parcs recreatius i aquàtics, zoològics, golfs,càmpings, caravànings, aeròdroms, etc.), ambexcepció de les activitats de turisme rural isimilars, com ara la residència-casa de pagèsi la residència en casa de colònies, quans'ubiquin en les edificacions existents en ladata d'aprovació inicial d'aquest Pla especial.g) Establiment d'àrees de caça amb regla-mentació especial, d'acord amb el que preveula normativa vigent per als espais del PEIN.

Secció 2Normes generals d'edificació

Article 11. Condicions generals de les edifi-cacions11.1 En general, s'admeten les obres de con-servació, millora i rehabilitació de les edifi-cacions existents en la data d'aprovació ini-cial d'aquest Pla especial, destinades al de-senvolupament dels usos i activitats admesesper aquest.Les edificacions de nova planta i les amplia-cions s'admeten exclusivament en els supòsitssegüents:a) Edificacions destinades a les activitatsagrícoles, ramaderes o forestals i habitatgesunifamiliars a la zona agrícola i d'espais

Page 171: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

IX. DERECHO MEDIOAMBIENTAL 171

oberts (clau 3), d'acord amb la seva regulacióespecífica (vegeu l'article 47).b) Ampliacions de les edificacions existents enel moment de l'aprovació inicial del Pla espe-cial destinades al desenvolupament de lesactivitats i usos admesos a les zones forestals(clau 1), forestal de recuperació (clau 2), agrí-cola i d'espais oberts (clau 3) i de regulacióespecial (clau 5), d'acord amb els articlescorresponents al capítol III d'aquestes normes.c) Ampliacions i edificacions de nova plantaa la zona d'equipaments i serveis (clau 4),d'acord amb la seva regulació específica (ve-geu l'article 48).11.2 A efectes d'aquest article, la construccióde volums annexos no separats més de 10 mde l'edificació preexistent pot considerar-seampliació de les edificacions existents quanconcorrin condicions per un tractament mésrespectuós de l'edificació o per a la sevaintegració paisatgística. Igualment, la cons-trucció de piscines, pistes esportives encer-clades en alçada, coberts i altres instal·lacionsequiparables ha de computar-se com a super-fície construïda.11.3 A efectes d'aquest Pla, la instal·laciópermanent de construccions prefabricades,cases mòbils, carpes o altres elements decaracterístiques anàlogues tenen la considera-ció d'edificació i estan subjectes a l'articulatcorresponent. En qualsevol cas, no s'admet lainstal·lació permanent de caravanes de càm-ping i altres modalitats similars. També esconsideren edificacions els hivernacles, quanaquests comporten la construcció de fona-ments, murets perimetrals o altres elementsde caràcter permanent.11.4 En general, s'estableix com a alçadareguladora màxima per a qualsevol edificació6,5 m al carener, corresponent a planta baixai golfes, la superfície útil de les quals no potsuperar un terç de la superfície construïda dela primera. L'alçada indicada es refereix aqualsevol punt de contacte del terreny pre-existent circumdant i el perímetre edificat oels talussos projectats a l'efecte.Tanmateix, en casos justificats per a la millorintegració de l'edificació a l'entorn o quan ho

faci recomanable la necessitat de manteniruna unitat de tractament amb l'edificaciópreexistent, pot autoritzar-se una alçadasuperior fins a 9 m, corresponent a plantabaixa, pis i golfes. Igualment pot determinar-se una alçada superior en el marc dels plansespecials per a la regulació de l'edificacióprevistos específicament per a la zona 4 (ve-geu l'article 48).11.5 Els volums màxims edificables, lesnormes sobre el tractament de l'entorn exte-rior, com també altres normes aplicables, esregulen específicament per a cada zona alcapítol III d'aquestes normes.11.6 Tant en les edificacions de nova plantacom a les ampliacions i les reformes d'edifi-cis existents, cal utilitzar volumetries tradi-cionals i, en qualsevol cas, cercar la integra-ció en el medi rural i forestal i minimitzar elseu impacte paisatgístic.11.7 Els projectes de noves edificacions hande preveure el sistema corresponent per al'evacuació o el tractament d'aigües residualsi justificar-ne la idoneïtat, així com el tracta-ment o recollida de deixalles quan l'activitat adesenvolupar ho requereixi.L'evacuació de les aigües residuals s'had'efectuar preferentment per connexió di-recta amb la xarxa general de col·lectorsd'aigües residuals, sempre que això siguitècnicament viable i comporti un impacteambiental menor en relació amb les alterna-tives de depuració autònoma aplicables. Enel cas que això no sigui possible s'ha d'e-fectuar mitjançant fosses sèptiques o altressistemes individualitzats de depuració i, enqualsevol cas, es prohibeix qualsevol tipusd'actuació o activitat que impliqui l'evacua-ció directa de les aigües residuals a l'exteriorsense tractament.11.8 Les regulacions establertes per aquestPla s'entenen sense perjudici de les determi-nacions més restrictives establertes pel pla-nejament urbanístic, la legislació sectorialaplicable o aquelles que es puguin establir enel marc del procediment aplicable d'autoritza-ció d'edificacions, instal·lacions, usos o ac-tuacions en el sòl no urbanitzable, d'acord

Page 172: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

172 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

amb normativa urbanística vigent a Catalun-ya.11.9 Sense perjudici d'allò esmentat a l'apar-tat 8 d'aquest article, pot autoritzar-se lareconstrucció de masies en estat ruïnós desti-nades al desenvolupament dels usos admesosen el Pla, llevat d'aquelles localitzades a lazona forestal (clau 1) o a la zona de regulacióespecífica (clau 5). A aquests efectes, en elsterrenys forestals, caldrà que l'edificació esfaci en una parcel·la coincident, com a mí-nim, amb la unitat mínima forestal (25 ha),d'acord amb l'article 22 de la Llei forestal i elDecret 35/1990, de 23 de gener, pel qual esfixa la unitat mínima forestal. El volummàxim edificable es computarà a partir delvolum existent o que es pugui justificar apartir de les restes. Es podrà ampliar aquestvolum en els termes establerts específicamentper a cada zona.

Article 12. Altres obres i moviments de terresA més d'aquells casos associats a l'articleanterior, les obres i els moviments de terrestambé s'admeten en els supòsits següents:a) Moviments de terra de caràcter puntualassociats a les activitats agrícoles i fores-tals.b) Obres i moviments de terres vinculats a larestauració i millora dels sistemes naturals, laconstrucció de les instal·lacions necessàriesper a la prevenció d'incendis forestals, i laconstrucció i el manteniment de la xarxaviària d'acord amb l'establert a l'article 15d'aquestes normes.c) Obres, edificacions, instal·lacions i movi-ments de terres vinculats a la construcció i elmanteniment d'infraestructures generals a lesquals es fa referència a l'article 14 i següentsd'aquestes normes.d) Obres i instal·lacions destinades a l'orde-nació del lleure, d'acord amb el que preveul'article 39 d'aquestes normes.e) Obres i moviments de terres per adequarl'entorn immediat de les edificacions i lesinstal·lacions que comptin amb la degudacobertura jurídica a les seves necessitatsfuncionals.

Article 13. Regulació específica de les tan-ques13.1 En general, s'admeten les tanques detipus vegetal amb espècies autòctones pròpiesde l'espai i les parets de pedra seca, així comaquelles altres modalitats (com ara les utilit-zades tradicionalment per a la ramaderia) quesón formades amb elements verticals i longi-tudinals flexibles o rígids estesos entreaquells i que són compatibles amb la circula-ció de la fauna silvestre.13.2 No s'admet una alçada superior a 1,50m. Pel que fa als materials dels tancats i elseu disseny s'ha de cercar la màxima integra-ció paisatgística amb l'entorn. En general, esprohibeixen les modalitats pròpies dels am-bients urbans, com ara els tancats amb mallametàl·lica i el filat espinós.13.3 Tanmateix, amb caràcter excepcional ilocalitzat, s'admet la construcció de tanquesamb condicions diferents a les indicadesanteriorment quan sigui necessari per motiusde protecció o seguretat de determinats ele-ments funcionals, edificacions o instal·lacionsque així ho requereixin. En qualsevol cas,s'ha de minimitzar el seu impacte sobre l'am-bient rural i natural circumdant i han de sercompatibles amb la circulació de la faunasilvestre a través de l'espai.

Secció 3Xarxa viària, altres infraestructures i serveis

Article 14. Condicions generals per a lesobres d'infraestructura14.1 Les obres d'infraestructura públiques oprivades, incloses les referides a serveistècnics o urbanístics, han de limitar en lamesura que sigui possible els efectes sobre elmedi natural, minimitzar l'impacte paisatgís-tic i prendre, quan s'escaigui, mesures per a larestauració o el condicionament de les àreesalterades.14.2 Els promotors públics i privats d'obresd'infraestructura poden sol·licitar a l'òrgangestor l'informe previ a què fa referèncial'article 50.5 d'aquestes normes, a fi i efecteque l'òrgan gestor pugui indicar els contin-

Page 173: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

IX. DERECHO MEDIOAMBIENTAL 173

guts i la documentació que estima necessariincloure en els projectes tècnics o lessol·licituds d'autorització corresponents pertal de poder avaluar el compliment de lespresents normes.Si l'informe previ no indica el contrari o béen absència d'aquest, els projectes tècnics oles sol·licituds d'autorització que presentin elspromotors públics o privats per a llur tramita-ció o aprovació han de contenir els aspectessegüents:a) Descripció ambiental i paisatgística de lesàrees afectades (topografia, geologia, vegeta-ció, paisatge, etc.), amb la documentaciógràfica necessària per al desenvolupament ijustificació dels aspectes que fan referènciaals apartats següents.b) Avaluació dels efectes ecològics i pai-satgístics previsibles com a resultat de l'exe-cució del projecte.c) Justificació de l'elecció d'aquella opció quecomporta l'impacte ambiental més baix,d'entre les alternatives viables constatades enel projecte.d) Adopció de les mesures adequades perminimitzar l'impacte ambiental i restaurar ocondicionar les àrees alterades, amb la previ-sió de les partides pressupostàries ne-cessàries.14.3 Els criteris definits als punts anteriorss'han d'incorporar a les bases i clàusules decontractació de les administracions públi-ques catalanes tal i com estableix l'article6.2 de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'es-pais naturals.14.4 Les disposicions d'aquest article s'apli-quen sense perjudici de la legislació generalsobre avaluació de l'impacte ambiental i deles normes del PEIN (Decret 328/1992) enrelació amb la matèria.14.5 En relació amb l'aplicació del procedi-ment d'avaluació d'impacte ambiental s'esta-bleix que:a) La construcció d'infraestructures d'úscol·lectiu terrestres, aèries o soterrades (línieselèctriques, conduccions, canals, instal·la-cions radioelèctriques,...), com també lesobres de millora, ampliació o reforma de les

infraestructures preexistents que afectinl'àmbit d'aquest Pla especial, requereixensol·licitar prèviament l'informe de la DireccióGeneral de Medi Natural per determinar si hiés d'aplicació l'article 17, Avaluacions d'im-pacte ambiental, de les normes del PEIN (De-cret 328/1992).b) S'exclouen d'aquesta obligació general lesactuacions de conservació o millora de ca-mins i pistes forestals, de línies elèctriques id'altres infraestructures existents quan eslocalitzin estrictament en els terrenys ja ocu-pats per aquestes infraestructures i els seuselements funcionals.c) També se'n poden excloure les infraes-tructures particulars destinades a proporcio-nar servei elèctric, telefònic, d'aigua potable osimilar a les edificacions i les instal·lacionslocalitzades a l'àmbit del Pla especial sempreque l'impacte que es produeixi sigui conside-rat compatible o moderat per l'òrgan gestorde l'espai en els seus informes previ o pre-ceptiu.

Article 15. Regulació específica de la xarxaviària15.1 La xarxa viària que afecta l'àmbit del Plaes classifica en tres categories a efectes d'a-questes normes:a) Carreteres: són els vials permanents quetenen el caràcter de carretera d'acord amb lalegislació vigent. Es tracta de vies asfaltadesque permeten o bé travessar l'espai (autopistaB-40, carreteres transversals), o bé accedir alscamins rurals que discorren per l'interior del'espai. Es regulen d'acord amb la legislacióespecífica que els és d'aplicació.b) Camins, pistes i senders rurals i forestals:són vials de caràcter permanent, amb dife-rents funcionalitats.c) Pistes de desembosc i altres vials tempo-rals: són de caràcter temporal, associades alsaprofitaments forestals o bé a la construcciód'infraestructures. Les pistes de desembosc esregulen d'acord amb l'article 25 d'aquestesnormes.Les carreteres i els camins rurals grafiats alsplànols d'ordenació (O-1) d'aquest Pla espe-

Page 174: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

174 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

cial constitueixen la xarxa viària bàsica enl'àmbit del Pla.15.2 Només s'admet la construcció de novescarreteres o la conversió de qualsevol camí,pista o sender en carretera quan ho prevegiexpressament el Pla de Carreteres de Cata-lunya, previst a la Llei 7/1993, de 30 de se-tembre, de carreteres.15.3 S'admet l'obertura de nous camins, pistesi senders o la modificació dels existents enels supòsits següents:a) Desenvolupament d'activitats agràries id'altres activitats legalitzades en l'àmbit delPla, inclosos aquells associats a la construc-ció i el manteniment d'infraestructures i ins-tal·lacions admeses pel Pla. En el cas d'usos iactivitats forestals s'ha de preveure la sevaobertura en el marc d'un Pla tècnic de gestió imillora forestal o, en el seu defecte, ambl'informe favorable del Departament de MediAmbient.b) Prevenció, extinció d'incendis i altresemergències. En el cas de prevenció i extin-ció d'incendis, s'ha de preveure la seva ober-tura en el Pla coordinat de prevenció i extin-ció d'incendis a què fa referència l'article 31d'aquestes normes.c) Ampliació de la xarxa de senders d'úspedestre, i accessos particulars de menys de 2m d'amplada.En qualsevol cas l'obertura de noves pistes decaràcter permanent ha de seguir les directriussegüents:1. S'ha de seguir el criteri de mínima oberturade pistes. S'han d'habilitar pistes antiguesreconeixibles abans d'obrir-ne de noves,sempre i quan això no suposi un impacte mésgran sobre els sòls i la coberta forestal.2. S'ha d'evitar sempre que sigui possiblel'afectació sobre les àrees d'atenció especialdefinides al plànol I-4 (Medi natural: àreesd'atenció especial).3. Les noves pistes no han de circular per lallera de rieres i torrents, ni produir-hi alteracionsa la seva morfologia o a les comunitats vegetals.4. Cal prendre les mesures oportunes perevitar l'erosió, especialment en els marges italussos resultants.

15.4 D'acord amb les normes del PEIN, s'hande sotmetre al procediment d'avaluació d'im-pacte ambiental els camins de més de 5 md'amplada, i en tot cas sempre que el terrenysobrepassi el 40% de pendent transversal,amb l'exclusió dels camins de desembosc decaràcter temporal quan l'autorització per a laseva obertura comporti garanties per a larestauració de les àrees afectades una vegadahagi finalitzat la seva utilització.També podran quedar exempts del tràmitd'avaluació d'impacte ambiental els projectesde camins forestals promoguts per particularsen finques que disposin d'un pla tècnic degestió i millora forestal aprovat, amb la re-solució prèvia de la Direcció General deMedi Natural del Departament de Medi Am-bient i Habitatge.15.5 El manteniment dels camins i pistes queen el moment de l'aprovació inicial d'aquestPla especial no estiguin pavimentats ha detenir en compte la funcionalitat del camí aixícom l'afectació que pot crear sobre l'entorn.S'ha de tenir en compte, principalment, elsistema d'evacuació d'aigües per tal d'evitarprocessos erosius.15.6 Amb caràcter general es prohibeix lapavimentació dels camins i pistes de l'àmbitdel Pla. Tanmateix, quan es justifiqui ade-quadament per raons d'elevat pendent, reduc-ció de l'impacte o millora de la seguretat, espoden admetre pavimentacions puntuals detrams de camí, les quals requereixen l'infor-me preceptiu de l'òrgan gestor.15.7 L'obertura de nous camins i pistes o lamodificació del seu traçat no pot suposar unaalteració, interrupció o degradació significa-tiva de la llera dels torrents o del curs normalde les aigües, ni la desaparició o la degrada-ció de les comunitats de ribera.

Article 16. Regulació específica de la senya-lització i la publicitat16.1 S'admet la instal·lació a la xarxa viàriadels senyals de caràcter informatiu, indicadoro pedagògic que es considerin necessaris peral correcte desenvolupament de les activitatsadmeses en l'àmbit del Pla. S'exclou d'aquest

Page 175: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

IX. DERECHO MEDIOAMBIENTAL 175

supòsit qualsevol senyal o cartell de caràcterpublicitari. Els senyals han de ser conformesals criteris de disseny i localització establertsper l'òrgan gestor de l'espai.16.2 D'acord amb la consideració de paisatgeobert que estableix l'article 33 d'aquestesnormes per a l'àmbit del Pla, no es permet lainstal·lació de cartells de propaganda i d'al-tres elements similars que limitin el campvisual per a la contemplació de les bellesesnaturals, trenquin l'harmonia del paisatge odesfigurin les perspectives.

Article 17. Instal·lacions i serveis tècnics17.1. La localització d'instal·lacions i serveistècnics (dipòsits d'aigua, transformadorselèctrics, instal·lacions de telecomunicacions,estacions depuradores,...) dins l'àmbit del Plaespecial, només s'admet en els casos en elsquals es justifiqui el seu interès públic i ne-cessitat social i l'absència d'alternatives via-bles equivalents en altres sectors fora del'àmbit del Pla.17.2 En el cas de ser necessàries edificacionscomplementàries cal justificar la necessitat del'emplaçament dins l'àmbit de l'espai així comla inexistència d'alternatives fora d'aquestàmbit. En tot cas han de complir els condi-cionants dels articles 11 i 12 d'aquestes nor-mes.17.3 No s'admet en cap supòsit la instal·lacióen l'àmbit del Pla especial d'estacions deservei de combustibles.17.4 Les determinacions anteriors s'han decomplir sens perjudici de les regulacionsespecífiques per a cada tipus d'instal·lacióque estableixen els articles següents d'aquestasecció.

Article 18. Regulació específica de la xarxaelèctrica18.1 La instal·lació de noves línies elèctriquesd'alta tensió (de tensió nominal superior a 30kV) en l'àmbit del Pla s'admet exclusivamenten el cas que no existeixin altres alternativestècnicament viables que no l'afectin.18.2. Els projectes tècnics per a l'estesa denoves línies elèctriques, a més de complir

l'articulat general d'aquest Pla referent ainfraestructures i prevenció d'incendis, han decontemplar les directrius següents:a) S'ha d'evitar el pas per carenes, cingles ipunts culminants.b) S'han d'aprofitar, preferentment, els reco-rreguts de la xarxa viària existent.c) En l'execució del projecte s'ha d'evitar almàxim l'obertura de camins. En qualsevolcas, s'han de preveure mesures de control del'erosió i de prevenció del risc d'incendi i s'hade presentar un projecte de restauració delconjunt d'àrees afectades.d) S'han d'adoptar models de suports queminimitzin el risc d'electrocució per a les aus,i d'altres mesures per evitar-ne la col·lisióamb els cables.e) En el cas d'edificacions i construccionscomplementàries, és d'aplicació l'article 11d'aquestes normes.18.3 S'admeten les línies de subministramentelèctric a les edificacions ubicades dins l'àm-bit del Pla, tot i que preferentment s'hand'utilitzar sistemes autònoms que no compor-tin el traçat de nova xarxa de transport elèc-tric.18.4 En les instal·lacions elèctriques exis-tents, incloses les edificacions i instal·lacionscomplementàries, els treballs de manteni-ment, millora i conservació es duran a termede manera que es minimitzi el seu impactesobre el medi natural i el paisatge.

Article 19. Regulació específica de les ins-tal·lacions de telecomunicacions19.1 Només s'admet la ubicació de novesinstal·lacions de telecomunicacions en l'àmbitdel Pla quan no existeixin altres alternativestècnicament viables fora de l'àmbit del Pla.19.2 La ubicació d'antenes, torres de teleco-municacions i similars ha de ser prefe-rentment aquella on hi hagi instal·lacionssimilars preexistents.19.3 Aquestes instal·lacions s'han de sotmetreen qualsevol cas al procediment d'avaluaciód'impacte ambiental.

Page 176: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

176 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

Secció 4Ordenació dels aprofitaments de recursos

naturals

Article 20. Activitats extractives20.1 No s'admet l'obertura de noves activitatsextractives ni l'ampliació de les existents dinsl'àmbit del Pla, entenent com a tals els apro-fitaments de recursos minerals i geològicsenumerats als apartats A i C de l'article 3.1 dela Llei de mines, de 21 de juliol de 1973, i al'apartat D de l'article 1 de la seva modifica-ció de 5 de novembre de 1980, i normativaconcordant.20.2 Les activitats extractives legalmentestablertes existents en el moment de l'apro-vació inicial d'aquest Pla especial estan sot-meses a les determinacions següents:a) Es considera estrictament com a àmbit del'aprofitament miner el polígon que consti al'autorització atorgada per l'administraciócompetent.b) D'acord amb la legislació vigent, les admi-nistracions competents i l'òrgan gestor han devetllar per la correcta execució del programade restauració aprovat, així com de les mesu-res preventives i correctores que el mateixpreveu per a les diferents fases d'explotació, iles que constin a les respectives llicències iautoritzacions concedides.20.3 S'admet la utilització de runes, materialsd'enderroc, fangs procedents de la depuraciód'aigües residuals i altres materials similarsper al rebliment i la restauració de les activi-tats extractives autoritzades únicament quan:a) Es prevegi en el programa de restauracióaprovat.b) No es disposi de terres apropiades, previl'informe favorable de la Direcció General deMedi Natural.

Article 21. Aprofitaments d'aigua21.1 Els aprofitaments d'aigua es regulen perla normativa sectorial aplicable, i en especial,pel Decret 328/1988, d'11 d'octubre, pel quals'estableixen normes de protecció i addicio-nals en matèria de procediment en relacióamb diversos aqüífers de Catalunya, pel que

fa als aqüífers de l'àmbit del Pla que hi sóninclosos.21.2 Les noves extraccions, a més de complirtots els tràmits legals pertinents, han de ga-rantir les condicions següents:a) Que no s'excedeixi la capacitat de càrregade l'aqüífer de la zona.b) La permanència dels cabals superficialsaigües avall de l'extracció.c) La permanència dels cabals de les fonts isurgències properes.d) En cap cas poden efectuar extracció directad'un curs d'aigua superficial d'origen natural.e) Les instal·lacions de captació situades aprop de torrents i cursos d'aigua no podenlimitar la secció de la llera ni malmetre lescomunitats naturals adjacents amb les obresde construcció i manteniment de la captació.f) Els camins d'accés a la captació han deseguir, sempre que sigui possible, vials jaexistents. En cas de construcció de nous vialsaquests s'han de regir per l'establert a l'article15 d'aquestes normes.

Article 22. Usos i activitats agrícoles22.1 Els usos i les activitats agrícoles s'han deportar a terme de forma que siguin compati-bles amb la conservació global de l'espainatural.22.2 S'admeten els moviments de terra d'a-feixament amb finalitats agrícoles, sempreque no suposin la creació de talussos d'alçadasuperior a 2,20 metres.En qualsevol cas els afeixaments són un actesotmès a llicència municipal, i requereixl'informe preceptiu de l'òrgan gestor.22.3 En relació amb la prohibició de cremarrostolls i altres restes vegetals, és d'aplicacióel que especifica l'article 15 del Decret64/1995, de 7 de març, de prevenció d'incen-dis forestals, i altra normativa vigent aplica-ble.22.4 Es poden autoritzar rompudes de te-rrenys forestals quan concorrin les condicionssegüents:a) Siguin fetes amb la finalitat de desenvolu-par-hi una activitat agrícola o una actuació deprevenció d'incendis forestals contemplada en

Page 177: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

IX. DERECHO MEDIOAMBIENTAL 177

el Pla coordinat de prevenció i extinció d'in-cendis forestals a què fa referència l'article 31d'aquestes normes.b) Es localitzin exclusivament a la zona fo-restal de recuperació (clau 2), a la zona agrí-cola i d'espais oberts (clau 3) o a la zonad'equipaments i serveis (clau 4) del Pla espe-cial.c) Es localitzin en terrenys de poc pendent oque, en la data d'aprovació inicial d'aquestPla, es trobin afeixats convenientment perminimitzar el risc d'erosió.d) No s'afectin les àrees d'atenció especialgrafiades al plànol I-4 (Medi natural: Àreesd'atenció especial) d'aquest Pla especial.Les àrees on s'autoritzin rompudes mantin-dran a tots els efectes la zonificació que elsatorgui aquest Pla especial.22.5 Les construccions i instal·lacions agrí-coles (coberts, magatzems, hivernacles,...) esregulen d'acord amb la secció 2a (capítol II)d'aquestes normes.

Article 23. Usos i activitats ramaderes23.1 Els usos i les activitats ramaderes s'hande portar a terme de forma que siguin com-patibles amb la conservació global de l'espainatural.23.2 S'admet amb caràcter general la pràcticaramadera extensiva en tot l'àmbit del Pla.23.3 En cas que resulti necessari per motiusde protecció, de reforestació, de regeneraciódesprés d'aprofitament forestal o, en general,per assolir els objectius d'aquest Pla especialo per altres motius justificats, l'administraciócompetent, d'iniciativa pròpia o a instànciesde l'òrgan gestor, pot adoptar les mesuresoportunes per limitar la pastura en indretsespecialment vulnerables.23.4 S'admeten amb caràcter general lesactivitats ramaderes en règim d'estabulaciópermanent quan tinguin un caràcter comple-mentari de l'explotació familiar agrària.23.5 Les activitats ramaderes en règim d'es-tabulació permanent de caràcter intensiu(granges) només s'admeten en les explota-cions ja existents en la data d'aprovació ini-cial d'aquest Pla especial, legalment autorit-

zades, i en aquelles finques de 3 ha o més desuperfície situades íntegrament en zona agrí-cola i d'espais oberts (clau 3), sens perjudicide les regulacions sectorials que es derivin dela normativa vigent.23.6 Les construccions i instal·lacions rama-deres (coberts, granges, corts, etc.) es regulend'acord amb la secció 2a (capítol II) d'aques-tes normes.

Article 24. Usos i activitats cinegètiques24.1 S'admeten els usos i les activitats cine-gètiques en les àrees privades de caça decla-rades com a tals pel Departament de MediAmbient i Habitatge.24.2 L'autorització d'aquestes activitats en lesàrees privades de caça que quedin inclosestotalment o parcialment en l'àmbit d'aquestPla especial requereix l'aprovació de planstècnics de gestió cinegètica que contemplinels criteris següents:a) Mesures per tal d'exercir una pressió decaça adequada a les característiques de l'espaii de les poblacions de les espècies cinegèti-ques objecte d'aprofitament, per tal de garan-tir-ne un aprofitament sostenible.b) Mesures per garantir la conservació de lespoblacions d'espècies cinegètiques autòcto-nes.c) Mesures per garantir la viabilitat i l'èxit deles repoblacions cinegètiques que s'efectuïn.L'aprovació d'un pla tècnic de gestió cine-gètica requereix l'informe preceptiu de l'òr-gan gestor quan tingui caràcter plurianual.24.3 Zones de refugi.Amb l'objectiu de contribuir a la conservacióde les espècies cinegètiques existents en elmedi natural, es promouran actuacions enca-minades a l'establiment d'àrees de refugi iguarets de fauna salvatge temporals i rotato-ris, en les finques privades i en les, àreesaprovades i autoritzades en l'àmbit del Pla.24.4 Es prohibeix la introducció d'espèciescinegètiques que no siguin pròpies de lafauna silvestre autòctona, a excepció del faisà(Phasianus colchicus).24.5 S'admeten les repoblacions cinegèti-ques, sempre que estiguin dirigides al man-

Page 178: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

178 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

teniment o reforçament de les poblacionsnaturals i d'acord amb la normativa sectorialaplicable. Han de ser expressament autorit-zades pel Departament de Medi Ambient iHabitatge.

Article 25. Usos i activitats forestalsa) Principis generals.25.1 Els usos i les activitats forestals s'han dedesenvolupar amb criteris de gestió sostenibledels terrenys forestals, i de forma que siguicompatible l'aprofitament dels recursos fo-restals amb la conservació global de l'espainatural.25.2 D'acord amb la Llei forestal de Catalun-ya, els usos i les activitats forestals han demantenir la coberta vegetal de caràcter fo-restal en l'àmbit del Pla, sense perjudici de lesactivitats autoritzades d'acord amb l'article22.4 d'aquestes normes (rompudes).b) Plans tècnics de gestió i millora forestal iplans simples de gestió forestal. Aforestació ireforestació.25.3 L'administració forestal ha de promou-re en l'àmbit del Pla la redacció de planstècnics de gestió i millora forestal (en enda-vant, PTGMF) i de plans simples de gestióforestal (en endavant PSGF) per tal de ga-rantir una gestió forestal basada en els prin-cipis generals d'aquest article i en la resta dedeterminacions d'aquestes normes. En fin-ques iguals o superiors a les 25 ha els apro-fitaments forestals s'autoritzaran prèviaaprovació d'un PTGMF per al conjunt de lafinca.25.4 Els PTGMF i els PSGF que afectinl'àmbit del Pla s'han de subjectar a les sevesdeterminacions, i a les del Pla coordinat deprevenció i extinció d'incendis de la Conre-ria-Sant Mateu-Céllecs, i requereixen l'in-forme preceptiu de l'òrgan gestor abans de laseva aprovació definitiva.25.5 Les activitats d'aforestació o reforestació(activitats que tenen com a objectiu la creacióo restauració de masses forestals) requereixenl'informe preceptiu de l'òrgan gestor. Aques-tes activitats han de ser projectades en elmarc d'un PTGMF quan es desenvolupin en

finques de superfície igual o superior a les 25ha.En qualsevol cas, pel que fa a les espècies,s'admet exclusivament la utilització de lesespècies autòctones pròpies d'aquest espai.c) Plantacions forestals.25.6. Les plantacions d'espècies arbòries iarbustives de creixement ràpid amb caràcterde terrenys forestals temporals d'acord ambla legislació forestal, s'admeten exclusiva-ment a la zona agrícola i d'espais oberts(clau 3).En aquest cas, així com a l'entorn enjardinatdels habitatges i altres construccions de l'àm-bit del Pla, s'admet la plantació d'altres es-pècies de les que s'indiquen a l'apartat ante-rior. En qualsevol cas, cal preveure les mesu-res necessàries per evitar la possible dispersióespontània d'espècies exòtiques. A aquestsefectes, resta prohibida la plantació en totl'àmbit del Pla de robínia (Robinia pseudoa-cacia), mimosa (Acacia sp.) i ailant (Ailant-hus altissima).25.7 Les plantacions forestals que es desen-volupin de forma adjacent amb els torrents irieres de l'espai, en cap cas poden suposar lasubstitució, eliminació o degradació de lescomunitats autòctones de ribera. En qualsevolcas s'ha de deixar un espai lliure de plantacióque permeti el desenvolupament de la vege-tació de ribera.d) Aprofitaments forestals.25.8 Els aprofitaments forestals s'han de dur aterme d'acord amb la Llei forestal de Cata-lunya, les disposicions concordants i lesdeterminacions d'aquest Pla especial. Eldesarrelament d'arbres i arbusts s'ha de ferd'acord amb el que preveu el Decret175/1996, de 4 de juny, i disposicions con-cordants.25.9 Aprofitaments en les àrees d'alzinar i debosc de ribera:a) En les àrees d'alzinar i de bosc de riberaindicades al plànol I-4 (Medi natural: àreesd'atenció especial) no s'admeten les talladesarreu ni el desarrelament d'arbres d'espèciesautòctones pròpies d'aquestes comunitats. Ales zones de ribera s'admet la tallada arreu, en

Page 179: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

IX. DERECHO MEDIOAMBIENTAL 179

rodals de petites dimensions, d'arbres d'es-pècies al·lòctones plantades a la zona (plà-tans, robínies, etc.).b) En els aprofitaments forestals que afectinles àrees d'alzinar s'han de reservar peus deles classes diamètriques més grans per garan-tir la presència disseminada d'arbres de lla-vor, el manteniment de refugis per a la faunai la qualitat paisatgística.c) Les activitats silvícoles que es desenvolu-pin en les àrees amb bosc de ribera han degarantir la persistència i la conservació de lescomunitats forestals autòctones. En qualsevolcas, aquestes activitats requereixen l'autorit-zació prèvia del Departament de Medi Am-bient i Habitatge.25.10 D'acord amb la normativa vigent enmatèria de prevenció d'incendis forestals, lescapçades dels aprofitaments forestals que nosiguin retirades s'hauran de trossejar o triturari ser esteses a ran del sòl. En cap cas no espodrà deixar dins d'una franja de 20 m d'am-plada a banda i banda dels camins.e) Activitats de desembosc.25.11 En les activitats de desembosc s'hand'utilitzar tècniques que assegurin la protec-ció del sòl i malmetin el mínim possible lavegetació del sotabosc.25.12 L'obertura de noves pistes forestals decaràcter permanent es farà d'acord amb el queestableix l'article 15 d'aquestes normes.25.13 L'obertura de pistes de desembosc decaràcter temporal ha de seguir les directriussegüents:a) S'ha de seguir el criteri de mínima oberturade pistes de desembosc. S'han d'utilitzar lesexistents sempre que sigui possible, o béhabilitar pistes antigues reconeixibles abansd'obrir-ne de noves, sempre i quan això nosuposi un impacte més gran sobre els sòls i lacoberta forestal.b) Les vies de desembosc no han de circularper la llera de rieres i torrents, ni produir-hialteracions a la seva morfologia o a les co-munitats vegetals.c) Cal prendre les mesures oportunes per a laposterior restauració de les vies obertes.Excepte en el cas que coincideixin amb la

xarxa viària bàsica definida per aquest Pla,les pistes de desembosc han de ser tancades ala circulació motoritzada general en el mo-ment que s'acabin les tasques d'extracció.f) Directrius per a la recuperació d'àreesafectades per incendis forestals.25.14 En les actuacions de recuperació de lesàrees afectades per incendis forestals, elsobjectius han de ser:a) Recuperar la coberta vegetal i la diversitatflorística i faunística.b) Garantir la protecció de la capa edàfica.25.15 Durant un període de protecció dequatre anys, les àrees afectades per incendisforestals estan subjectes a les determinacionssegüents:a) No s'admet cap ús ramader extensiu nicinegètic.b) L'administració competent pot regularl'accés a aquestes zones i pot tancar a la cir-culació pistes o vials.c) Les activitats de regeneració no podensuposar ni l'aterrassament ni la roturació ambmaquinària pesada ni la destrucció sistemàti-ca de la vegetació existent.d) En cas de ser necessària una revegetació,s'ha de realitzar amb espècies autòctonespròpies de l'espai. Només en el cas d'hidro-sembres, i amb caràcter localitzat si no hi haalternativa equiparable, es pot admetre ex-cepcionalment la introducció d'espèciesal·lòctones. A més de l'autorització del De-partament de Medi Ambient i Habitatge,aquesta activitat ha de comptar amb l'informepreceptiu de l'òrgan gestor.e) Les actuacions de protecció del sòl s'hand'efectuar de manera que no es produeixiarrossegament de les cendres i evitantaugmentar l'estat d'alteració del sòl.f) S'admet la construcció manual de barreresfísiques de protecció contra l'escorrentia.25.16 Passat el primer període de quatre anysl'activitat ramadera s'hi pot reprendre previinforme favorable de l'òrgan gestor. Enaquest informe cal valorar si es donen lescondicions necessàries per tal que l'activitatramadera no afecti la regeneració de la co-berta vegetal a la zona.

Page 180: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

180 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

Article 26. Activitats de recol·lecció26.1 Les activitats de recol·lecció d'elementsde la flora (o dels seus fruits, flors, arrels,etc.) i la fauna silvestres, en els casos quesigui admissible segons la legislació vigent,no poden suposar la degradació dels valorsnaturals, en especial de la coberta vegetal iedàfica, ni posar en perill la supervivència deles poblacions recol·lectades. Les activitats derecol·lecció amb finalitat comercial han deser autoritzades pel Departament de MediAmbient i Habitatge, amb l'informe preceptiude l'òrgan gestor.El Departament de Medi Ambient i Habitatgepot dictar mesures addicionals per tal dedonar compliment a aquest principi general.26.2 Les activitats de recol·lecció reguladess'han de desenvolupar d'acord amb la sevapròpia normativa.

Secció 5Protecció dels sistemes naturals

Article 27. Avaluació d'impacte ambientalEn les obres, instal·lacions i activitats a lesquals fa referència l'article 17 de les normesdel Pla d'espais d'interès natural (PEIN) quesón admissibles en l'àmbit d'aquest Pla d'a-cord amb les presents normes, és d'aplicacióel procediment d'avaluació d'impacte am-biental d'acord amb la legislació aplicable,sense perjudici del que estableix l'article 14.5d'aquestes normes.

Article 28. Protecció de la gea28.1 No s'admeten aquelles activitats suscep-tibles de provocar o accelerar els processoserosius o augmentar la inestabilitat del subs-trat rocós, excepte en aquells casos admesosd'acord amb l'article 20 d'aquestes normes(activitats extractives).28.2 Les administracions competents han degarantir la conservació dels elements i delsafloraments d'interès geològic en l'àmbit delPla, i particularment dels elements geomor-fològics característics de l'espai (afloramentsrocosos, geomorfologies granítiques singu-lars, etc.).

28.3 No s'admet l'explotació, la recol·lecció ila comercialització de boles de granit i engeneral de material rocós i altres mesoformesdel relleu de mida superior als 40 cm dediàmetre, a excepció de les procedents d'acti-vitats extractives degudament autoritzades.28.4 Les obres de condicionament dels vialsexistents o d'obertura de nous, els movimentsde terra i en general totes aquelles activitatssusceptibles d'originar talussos i terraplens,han de contemplar mesures per a la protecciódel sòl, la minimització de l'erosió i l'estabi-litat dels marges i talussos, coherents amb lanaturalesa geològica del substrat. Aquestesmesures s'han d'especificar en l'autoritzaciócorresponent.

Article 29. Protecció dels recursos hídrics idels cursos d'aigua29.1 A l'àmbit definit per la legislació d'ai-gües com de domini públic hidràulic i zonade servitud, hi són d'aplicació les normessegüents:a) S'admeten exclusivament les obres i elsmoviments de terres destinats a la construc-ció d'aforaments i altres instal·lacions vin-culades a la gestió pública del domini públichidràulic. També s'admeten aquelles inter-vencions destinades a la conservació i larestauració dels seus valors naturals, laconservació de les infraestructures i cons-truccions ja existents o la construcció deguals o ponts per a la xarxa viària que tra-vessa aquests àmbits.b) No s'admeten obres de canalització i regu-larització dels cursos d'aigua, ni la construc-ció de suports d'infraestructures de subminis-trament elèctric, serveis telefònics o similarsa excepció de les indicades en l'apartat ante-rior.29.2 No s'admeten les actuacions que puguinproduir una alteració significativa de la qua-litat i la quantitat dels recursos hídrics del'espai. En qualsevol cas, l'aprofitament delsrecursos hídrics s'ha de compatibilitzar ambla capacitat de recuperació del sistema hi-drològic i el manteniment dels sistemes natu-rals.

Page 181: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

IX. DERECHO MEDIOAMBIENTAL 181

29.3 L'abocament d'aigües residuals en llerapública només es pot autoritzar prèvia depu-ració.29.4 Les fonts i surgències naturals existentsen l'àmbit del Pla no poden ser modificadesde tal forma que disminueixi la qualitat iquantitat de les seves aigües, s'alteri el seuaflorament a l'exterior, es modifiquin lesseves característiques quan suposi la pèrduahàbitats d'interès per a la flora i la faunaautòctones pròpies de l'espai o, quan siguind'ús públic, s'impedeixi el seu aprofitamenttradicional.29.5 Quan els projectes d'edificació o d'ins-tal·lació d'infraestructures i serveis tècnicsafectin una zona de policia d'aigües, l'admi-nistració hidràulica ha d'avaluar en el seuinforme preceptiu l'impacte de les màximesavingudes d'un període de retorn de 500anys.

Article 30. Protecció de la flora i la vegeta-ció30.1 Les administracions competents han demantenir o restablir en un estat de conserva-ció favorable les poblacions de les espèciesde flora i les comunitats vegetals autòctonespròpies de l'espai.30.2 No s'admeten les actuacions que puguincomportar la desaparició o degradació signi-ficativa de les àrees d'atenció especial grafia-des al plànol I-4 (Medi natural: àrees d'aten-ció especial) en l'àmbit del Pla especial.30.3 L'òrgan gestor ha de vetllar per tal queles actuacions que es desenvolupin a les àreesV6 grafiades al plànol I-4 (Medi natural:àrees d'atenció especial) no comportin unaalteració significativa de les poblacions d'es-pècies de la flora especialment vulnerables al'espai. Aquesta norma també serà d'aplicacióa aquelles àrees d'especial interès que deter-mini el Catàleg de la flora amenaçada de laConreria-Sant Mateu-Céllecs.30.4 Les actuacions de restauració i revegeta-ció que es portin a terme dins l'àmbit del Plas'han d'efectuar principalment i sempre quesigui possible amb varietats locals de lesespècies autòctones pròpies de l'espai.

Article 31. Prevenció d'incendis forestals31.1 La prevenció i l'extinció d'incendisforestals en l'àmbit del Pla s'ha de portar aterme d'acord amb el Pla coordinat de pre-venció i extinció d'incendis forestals de laConreria-Sant Mateu-Céllecs, les normesd'aquest Pla especial i la legislació vigent enla matèria.31.2 D'acord amb la normativa vigent, elsplans de prevenció i extinció d'incendis queafectin l'espai del PEIN de la Conreria-SantMateu-Céllecs han d'adequar-se al contingutd'aquest Pla especial.31.3 Les mesures de tallada periòdica i selec-tiva de vegetació en la zona d'influència deles línies aèries de conducció elèctrica esregeixen pel Decret 268/1996, de 23 de juliol,i normativa concordant, sense perjudici delque estableix l'article 18 d'aquestes normes.31.4 Els plans triennals d'actuacions que elstitulars de línies aèries de conducció elèctri-ca estan obligats a presentar han de serinformats preceptivament per l'òrgan gestor,que pot proposar mesures addicionals a lesprevistes a la normativa específica, i quehauran de ser aprovades pel Departament deMedi Ambient i Habitatge. Així mateix,l'inici dels treballs ha de ser comunicat deudies abans per part del titular de la línia al'òrgan gestor.31.5 En els treballs que s'especifiquen en elsapartats anteriors, no és permesa la utilitzacióde productes químics hormonals per al retarddel creixement de massa arbustiva o estratherbaci.

Article 32. Protecció de la fauna salvatge32.1 Les administracions competents han demantenir o restablir en un estat de conserva-ció favorable les poblacions de les espèciesde fauna salvatge pròpies de l'espai i els seushàbitats.32.2 No es permet la introducció o l'allibera-ment d'espècies o subespècies salvatges noautòctones. La introducció d'espècies foranesúnicament s'admet amb motius de lluita bio-lògica i d'acord amb la legislació vigent. Aixímateix s'admeten també les espècies cine-

Page 182: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

182 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

gètiques esmentades a l'article 24.4 d'aquestesnormes.32.3. Els projectes de reintroducció d'es-pècies en l'àmbit del Pla han de comptar ambl'informe preceptiu de l'òrgan gestor i l'auto-rització del Departament de Medi Ambient iHabitatge. A tal efecte, s'han de tenir enconsideració:a) La idoneïtat dels hàbitats actuals per ga-rantir la supervivència de l'espècie.b) L'acceptació social de la reintroducció aefectuar, així com els possibles danyseconòmics que pot ocasionar l'espècie enqüestió.c) L'estat actual de les causes que motivarenl'extinció de l'espècie a la zona.d) Les repercussions de la reintroducció sobrealtres elements del medi natural.e) La idoneïtat genètica de la població donanti la garantia que aquesta no es veurà afectadaper l'extracció de part dels seus efectius.f) Les garanties sanitàries dels individusutilitzats en la reintroducció.g) La conveniència del seguiment de la rein-troducció efectuada i dels resultats obtinguts.32.4 L'òrgan gestor pot instar a l'administraciócompetent que limiti, ja sigui temporalment i/oen determinades localitats, aquelles activitatsque suposin una amenaça, en raó de l'època enquè s'efectuen o de la seva localització, per a lesespècies protegides segons la Llei 3/1988, de 4de març, de protecció dels animals, el Decret148/1992, de 9 de juny, pel qual es regulen lesactivitats fotogràfiques, científiques i esportivesque poden afectar les espècies de la fauna sal-vatge i totes les ordres posteriors que amplien elnombre d'espècies protegides a Catalunya.32.5 En relació amb l'Ordre de 3 d'octubre de1990, per la qual es regula la pràctica de lafalconeria, en cap cas no es poden autoritzaren l'àmbit del Pla captures d'individus de lesespècies d'ocells rapinyaires utilitzades per ala pràctica de la falconeria.

Article 33. Protecció del paisatge33.1 Qualsevol activitat o implantació d'usoss'ha de realitzar de manera que es minimitziel seu impacte negatiu sobre el paisatge.

33.2 S'ha d'evitar la localització de qualsevoledifici o instal·lació en els punts culminants oentorns propers dels turons i carenes, a ex-cepció de les instal·lacions que es regulenmitjançant l'article 19 d'aquestes normes.33.3 A efectes de l'aplicació de l'article 7.1 dela Llei 12/1985, la totalitat de l'espai de laConreria-Sant Mateu-Céllecs té la considera-ció de paisatge obert.

Secció 6Protecció del patrimoni cultural

Article 34. Protecció dels jaciments arqueo-lògics34.1 D'acord amb la Llei 9/1993, de 30 desetembre, del patrimoni cultural català, idisposicions concordants, la realització d'in-tervencions arqueològiques i paleontològi-ques requereix l'autorització prèvia del De-partament de Cultura, i l'informe preceptiu del'òrgan gestor.34.2 D'acord amb la Llei esmentada, es con-sideren intervencions arqueològiques i pa-leontològiques els estudis directes d'art ru-pestre i les prospeccions, els sondeigs, lesexcavacions, els controls i qualsevol altraintervenció, amb remoció de terrenys o sense,que tinguin com a finalitat descobrir o inves-tigar restes arqueològiques o paleontològi-ques.34.3 En l'informe preceptiu de l'òrgan gestors'han d'indicar les mesures a adoptar per talque les intervencions arqueològiques i pa-leontològiques siguin compatibles amb laconservació dels valors naturals i paisatgísticsde l'espai. En especial, si són necessaris mo-viments de terres, s'ha d'indicar la formad'abocament o evacuació amb l'objecte deminimitzar el seu impacte.34.4 Cal comunicar qualsevol descobrimentde restes amb valor arqueològic al Departa-ment de Cultura en la forma i en els terminisque estableix la Llei 9/1993 i la normativaque la desenvolupa.34.5 L'autorització de qualsevol obra o mo-viment de terra susceptible d'afectar els bénsarqueològics situats en l'àmbit del Pla i inclo-

Page 183: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

IX. DERECHO MEDIOAMBIENTAL 183

sos al Catàleg al que fa referència l'article35.1 d'aquestes normes, està condicionat al'obtenció de l'informe favorable del Depar-tament de Cultura.

Article 35. Protecció del patrimoni històric iarquitectònic35.1 Les administracions públiques, i espe-cialment l'òrgan gestor, han de vetllar per laprotecció, millora i conservació de totes lesmasies, ermites, castells i altres elementsd'interès del patrimoni arqueològic, històric iarquitectònic inclosos en el Catàleg de pro-tecció del patrimoni cultural de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs.35.2 Els béns declarats com a protegits al'empara de la normativa de protecció delpatrimoni cultural es regeixen per les normesque regulen aquesta declaració i pel propiacord de declaració.35.3 En absència de regulacions específiques,la intervenció en els elements del patrimonihistòric i arquitectònic ha de seguir els crite-ris següents:a) S'ha de mantenir l'estructura arquitectònicadel conjunt i les característiques generals del'entorn relacionat amb l'element.b) La instal·lació de conduccions elèctriques,telefòniques o similars, de tipus aeri oadossat, i les antenes de televisió, les panta-lles de recepció d'ones o altres dispositiusparticulars anàlegs s'han de situar en llocs onno perjudiquin la percepció paisatgística delconjunt.

Secció 7Regulació general de l'ús públic

Article 36. Ús públic36.1 El desenvolupament de l'ús públic enl'àmbit del Pla s'ha de portar a terme de formacompatible amb la conservació global del'espai natural.36.2 Als efectes d'aquestes normes, s'enténper ús públic el desenvolupament d'aquellesactivitats no directament productives quetradicionalment s'han dut a terme al medinatural i rural (el passeig, l'excursionisme,

l'esport...). Per tant, les disposicions esta-blertes en aquest article afecten exclusiva-ment aquestes activitats i no a les activitatsagrícoles, ramaderes i forestals vinculades al'aprofitament particular de les finques.36.3 L'ús públic en l'àmbit del Pla especials'ha de desenvolupar amb ple respecte alsbéns públics i privats, els drets i les propietatsexistents, d'acord amb l'establert a l'article 12de les normes del PEIN.36.4 Es prohibeix l'abocament i abandona-ment de materials o de qualsevol material derebuig, sense perjudici, si és el cas, de l'úsnormal de l'equipament instal·lat per a larecollida de deixalles.36.5 S'admet encendre foc exclusivament enaquelles àrees o supòsits autoritzats ex-pressament pel Departament de Medi Am-bient i Habitatge, i d'acord amb les condi-cions assenyalades per aquest. En qualsevolcas, és d'aplicació el Decret 64/1995, pel quals'estableixen mesures de prevenció d'incendisforestals i altres disposicions concordants.36.6 Els ajuntaments i el Departament deMedi Ambient i Habitatge poden establir, ainstàncies de l'òrgan gestor, determinacionscomplementàries d'ordenació o limitació del'ús i l'accés públic a algun sector de l'espai,per garantir la conservació de la gea, la fauna,la flora, la vegetació i el paisatge.36.7 Les administracions públiques i espe-cialment l'òrgan gestor han de garantir l'úspúblic de les fonts existents a l'interior del'espai, així com el seu manteniment, neteja iconservació. Les actuacions de condiciona-ment que s'hi realitzin han de comptar ambl'informe preceptiu de l'òrgan gestor.En qualsevol cas, les actuacions de condicio-nament han de garantir la conservació delsvalors naturals i paisatgístics de les fonts,d'acord amb l'article 29.4 d'aquestes normes.

Article 37. Ús de la xarxa viària i circulacióamb mitjans motoritzats37.1 La circulació motoritzada es regeixsegons el que estableix la Llei 9/1995, de 27de juliol, de regulació de l'accés motoritzat almedi natural, el Decret 166/1998, de 8 de

Page 184: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

184 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

juliol, que la desplega, i altra normativa apli-cable.37.2 Amb caràcter general, s'autoritza l'accési la circulació motoritzada en l'àmbit del Plaexclusivament per la xarxa viària bàsicadefinida per aquest Pla especial.37.3 Constitueixen la xarxa bàsica en l'àmbitdel Pla les carreteres i els camins i pistesrurals d'ús públic grafiats als plànols d'orde-nació (O-1).37.4 En la resta de l'àmbit del Pla, s'admet lacirculació motoritzada en els supòsits se-güents:a) desenvolupament de les activitats i usos decaràcter agrícola, forestal o ramader,b) accés dels titulars o de persones autoritza-des per ells a llurs finques,c) gestió de les àrees privades de caça,d) quan resulti imprescindible per al desen-volupament d'altres activitats autoritzades al'espai,e) prevenció, extinció d'incendis i altresemergències i, en general, la prestació deserveis de naturalesa pública,f) vigilància, control, conservació i millora del'espai realitzades per les administracionscompetents.La circulació motoritzada en aquests supòsitss'ha de desenvolupar sempre que sigui possi-ble per la xarxa viària existent.37.5 No s'admet en l'àmbit del Pla la realitza-ció de proves ni competicions esportives ambvehicles motoritzats ni la circulació motorit-zada en grup organitzada, excepte en lescarreteres transversals. Aquest darrer supòsitrequereix l'informe preceptiu de l'òrgan ges-tor.La circulació motoritzada en grup, no orga-nitzada, s'admet exclusivament quan siguidesenvolupada per grups de menys de quinzevehicles.En tot allò no regulat per les presents normes,és d'aplicació el Decret 166/1988 i la norma-tiva concordant.37.6 No s'admet en l'àmbit del Pla l'establi-ment d'àrees de circulació per al lleure il'esport, itineraris per a la pràctica de motoci-clisme de muntanya, circuits permanents no

tancats i circuits permanents tancats, tal i comes defineixen al Decret 166/1998, de 8 dejuliol, de regulació de l'accés motoritzat almedi natural.37.7 Els camins rurals que per les seves ca-racterístiques podrien ser aptes per a la cir-culació motoritzada (més de 4m d'amplada)però que no formen part de la xarxa viàriabàsica, han d'estar dotats de senyalització imesures que restringeixin l'accés motoritzatd'acord amb el que estableix la Llei 9/1995,de 27 de juliol, de regulació de l'accés moto-ritzat al medi natural i les presents Normes.37.8 No s'ha d'admetre cap ús o activitat queinterrompi de manera permanent el lliure paspels camins tradicionals, els senders excur-sionistes i els camins veïnals.

Article 38. Regulació dels usos i les activitatsesportives i recreatives38.1 Les proves o activitats esportives terres-tres que necessitin del concurs d'algun arte-facte amb motor es regulen mitjançant l'arti-cle 37 (Ús de la xarxa viària i circulació ambmitjans motoritzats) d'aquestes normes.38.2 Les proves i competicions esportivesque hagin de discorre totalment o parcial perl'àmbit del Pla, i l'establiment de circuitspermanents o itineraris senyalitzats eqüestres,de bicicleta de muntanya o d'altres vehiclessense motor, requereixen per al seu desenvo-lupament l'autorització del Departament deMedi Ambient i Habitatge, amb l'informepreceptiu de l'òrgan gestor.38.3 No s'admet en l'àmbit del Pla l'aterratge ienlairament d'aparells de navegació aèria ambmotor, tripulats o no, inclosos els ultralleu-gers, a excepció dels casos d'emergència.38.4 L'organització de pràctiques esportives,d'aventura o de lleure comercialitzades reque-reix l'autorització del Departament de MediAmbient i Habitatge, amb l'informe preceptiude l'òrgan gestor, que pot establir limitacionsd'acord amb els objectius de protecció del Plai les seves normes.38.5 La circulació en bicicleta, animal desella o qualsevol altre mitjà de locomociósimilar s'ha de desenvolupar pels vials i

Page 185: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

IX. DERECHO MEDIOAMBIENTAL 185

senders existents, i tenint cura de respectarla prioritat dels vianants en aquells vialsd'amplada inferior als 2 metres. En aquestsentit, l'òrgan gestor ha de promoure lesaccions informatives adients i, en el seu cas,els senyals adequats, per aplicar aquestcriteri.38.6 En relació amb el que preveu l'article 6.1del Decret 148/1992, de 9 de juny, pel qual esregulen les activitats fotogràfiques, científi-ques i esportives que poden afectar les es-pècies de la fauna salvatge, i sense perjudicidels supòsits previstos expressament alsapartats anteriors, les activitats esportives quees relacionen a continuació no requereixenautorització prèvia per al seu desenvolupa-ment en l'àmbit del Pla:a) L'escalada.b) El vol i descens per l'aire amb parapen-dent, ala delta i altres aparells similars, tripu-lats o no.c) La navegació aèria a menys de 300 metresper sobre del terra.d) La bicicleta tot terreny i qualsevol activitatesportiva terrestre que necessiti del concursd'algun artefacte sense motor.

Article 39. Equipaments d'ús públic per al'ordenació del lleure39.1 Els equipaments d'ús públic per a l'orde-nació del lleure en l'àmbit d'aquest Pla esclassifiquen en les tipologies següents:a) Tipus A: Punts d'informació. Els em-plaçaments indicatius proposats pel Pla noesgoten altres possibilitats d'ubicació, que enqualsevol cas s'han de situar en la xarxaviària bàsica. En aquests punts s'hi pot situaruna petita construcció desmuntable. Han deser de promoguts per l'òrgan gestor.b) Tipus B: Àrees d'acampada regulada. Sónles úniques àrees on s'hi pot desenvolupar lalliure acampada, en les condicions que esta-bleix la legislació vigent. Els emplaçamentsindicatius proposats pel Pla no esgoten altrespossibilitats d'ubicació, sempre que es com-pleixin les condicions establertes per aquestesnormes en el seu article 41. El nombre totald'àrees d'acampada regulada en l'àmbit del

Pla no pot ser superior a quatre. Poden ser depromoció pública o privada.c) Tipus C: Àrees recreatives/berenadors. Elsemplaçaments indicatius proposats pel Pla noesgoten altres possibilitats d'ubicació, sempreque es compleixin les condicions establertesper aquestes normes en el seu article 40.Poden ser de promoció pública o privada.d) Tipus D: Miradors panoràmics. Els em-plaçaments indicatius proposats pel Pla noesgoten altres possibilitats d'ubicació. Han deser promoguts per l'òrgan gestor. Exclusiva-ment en els miradors situats en la xarxa viàriabàsica s'admet l'adequació d'un espai per aaparcament.39.2 Les propostes del Pla respecte els equi-paments d'ús públic per a l'ordenació dellleure s'han grafiat als plànols d'ordenació O-1 (Delimitació i zonificació) i tenen el caràc-ter d'emplaçaments indicatius i orientadors.39.3 Els projectes de creació de noves àreesd'acampada regulada (tipus B), àrees recrea-tives (tipus C) i hípiques i centres eqüestreshan de definir-ne la ubicació, les ins-tal·lacions, els serveis i els acabats, i la sevaaprovació requereix l'informe preceptiu del'òrgan gestor, a més de la llicència municipali les altres autoritzacions que estableixi lalegislació vigent.39.4 Quan la creació d'un equipament de lestipologies descrites a l'apartat primer d'aquestarticle sigui de promoció pública i comportil'adquisició dels terrenys mitjançant expro-piació, s'haurà de redactar i aprovar prèvia-ment un pla especial de l'àmbit específic del'actuació, d'acord amb el que preveu l'article7 d'aquestes normes.

Article 40. Regulació específica de les àreesrecreatives40.1 La creació de noves àrees recreatives hade tenir en compte les directrius següents,que són d'obligat compliment:a) No poden situar-se ni afectar les àreesd'atenció especial definides als plànols I-4(Medi natural: àrees d'atenció especial) ni ales zones forestals (clau 1) i de regulacióespecial (clau 5).

Page 186: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

186 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

b) Han de conservar els elements naturalscaracterístics de la zona, i preveure els ser-veis d'evacuació de residus que siguin ne-cessaris.c) S'han d'ubicar sempre en terrenys ambaccés directe des de la xarxa viària bàsica, ipreferentment a la perifèria de l'espai.d) Han de complir les disposicions de l'article8 del Decret 64/1995 pel qual s'estableixenmesures de prevenció d'incendis forestals pelque fa a àrees recreatives i d'acampada, aixícom les altres disposicions del Decret que elssiguin aplicables.e) Els acabats i l'adequació estètica han d'in-tegrar-se a l'entorn on s'ubiquin.f) No s'admet la instal·lació de rètols i publi-citat que malmeti la qualitat paisatgística del'indret o que impedeixi la visibilitat des delmateix.g) No s'admet la utilització d'aparells d'ampli-ficació de so a excepció de festes tradicionalso altres activitats puntuals degudament auto-ritzades.h) S'han d'adequar zones específiques per al'aparcament de vehicles, les quals han degaudir de la mateixa qualitat estètica que laresta de l'àrea.i) En cas que es construeixin barbacoes d'o-bra, han d'incorporar mataguspires.40.2 Es prohibeix la realització de foc fora deles àrees condicionades per aquest ús.40.3 En les fonts d'ús públic tradicional s'ad-met la ubicació i la millora d'elements desti-nats a l'aprofitament lúdic de l'indret, senseperjudici del compliment dels articles 29.4 i36.7 d'aquestes normes.

Article 41. Regulació específica de l'acam-pada41.1 Les àrees d'acampada regulada es podenhabilitar exclusivament a la zona agrícola id'espais oberts (clau 3) i a la zona d'equipa-ments i serveis (clau 4) sempre que no afectinles àrees d'atenció especial definides alsplànols I-4 (Medi natural: àrees d'atencióespecial).

41.2 La creació de noves àrees d'acampadaregulada ha de tenir en compte les directriussegüents, que són d'obligat compliment:a) Han de conservar els elements naturalscaracterístics de la zona, i preveure els ser-veis d'evacuació de residus que siguin ne-cessaris.b) S'han d'ubicar en finques properes a ca-mins o pistes ja existents.c) Han de complir les disposicions de l'article8 del Decret 64/1995 pel que fa a àrees re-creatives i d'acampada, així com les altresdisposicions del Decret que els siguin aplica-bles.d) Els acabats i l'adequació estètica han d'in-tegrar-se en l'entorn on s'ubiquin.e) No s'admet la instal·lació de rètols i publi-citat que malmeti la qualitat paisatgística del'indret o que impedeixi la visibilitat des delmateix.f) No s'admet la utilització d'aparells d'ampli-ficació de so a excepció de festes tradicionalso altres activitats puntuals degudament auto-ritzades.g) S'admeten exclusivament les obres i mo-viments de terres destinades al condiciona-ment del terreny i a la dotació de serveishigiènics i elements de mobiliari (bancs,papereres,...).h) No es poden situar en terrenys de pendentnatural superior al 20%.41.3 A la zona agrícola i d'espais oberts (clau3) i a la zona d'equipaments i serveis (clau 4)s'admet l'acampada de caràcter temporal quantingui lloc en funció del que disposa la legis-lació vigent sobre colònies, campaments,camps de treball i rutes per infants i joves.Aquest cas requereix l'informe preceptiu del'òrgan gestor en relació a l'emplaçamentescollit.

Article 42. Regulació específica de les hípi-ques i els centres eqüestres42.1 L'obertura de noves hípiques i centreseqüestres (en endavant, hípiques) en l'àmbitdel Pla només pot autoritzar-se en finques desuperfície igual o superior a 3 ha, quan esti-guin situades exclusivament a la zona agrí-

Page 187: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

IX. DERECHO MEDIOAMBIENTAL 187

cola i d'espais oberts (clau 3), i en les qualstinguin un caràcter complementari de l'ex-plotació agrària existent o bé suposin la sevareconversió.42.2 D'acord amb la legislació vigent, leshípiques han d'estar inscrites en el Registrede nuclis zoològics de Catalunya.42.3 El condicionament de les hípiques exis-tents o la ubicació d'hípiques noves ha detenir en compte les directrius següents, quesón d'obligat compliment:a) Han d'ocupar una superfície màxima de 1ha.b) Han de conservar els elements naturalscaracterístics de la zona, i preveure els ser-veis d'evacuació i tractament de residus quesiguin necessaris.c) Els acabats i l'adequació estètica han d'in-tegrar-se en l'entorn on s'ubiquin.d) No s'admet la instal·lació de rètols i publi-citat que malmeti la qualitat paisatgística del'indret.e) No s'admet la utilització d'aparells d'ampli-ficació de so a excepció de festes tradicionalso altres activitats puntuals degudament auto-ritzades.f) S'han d'adequar zones específiques per al'aparcament de vehicles, les quals gaudirande la mateixa qualitat estètica que la resta del'àrea.g) No es poden situar en terrenys de pendentnatural superior al 20%.h) Les construccions i instal·lacions s'han deregir pel que estableix la secció 2a (capítol II)d'aquestes normes.

Secció 8Beneficis

Article 43. Beneficis43.1 Són d'aplicació en l'àmbit del Pla espe-cial els beneficis derivats del que disposal'article 10 del Decret 328/92, de 14 de de-sembre, pel qual s'aprova el Pla d'espaisd'interès natural (PEIN), i les que estableixi lanormativa aplicable.43.2 D'acord amb el que estableix la disposi-ció addicional quarta de la Llei 19/1995, de 4

de juliol, de modernització de les explota-cions agràries, en les transmissions mortiscausa i en les donacions inter vivos equipara-bles de superfícies rústiques de dedicacióforestal, s'ha de practicar una reducció del90% de la base imposable de l'impost corres-ponent.43.3 Així mateix, són d'aplicació les reduc-cions de drets notarials i d'honoraris registralsestablertes pel Reial decret 2484/1996, de 5de desembre.43.4 Sense perjudici de l'aplicació d'altressupòsits previstos al Reial decret 152/1995 inormativa concordant, s'ha d'aplicar l'e-xempció de l'Impost sobre Béns Immobles(IBI) prevista a la Llei 39/1988, de 28 dedesembre, reguladora de les hisendes locals, ia la Llei 19/1995, de 4 de juliol, de modernit-zació de les explotacions agràries, a les àreesd'alzinar indicades al plànol I-4 (Medi natu-ral: àrees d'atenció especial).

Capítol 3Regulació de zones

Article 44. Zonificació de l'àmbit del Pla44.1 El Pla divideix tot el seu àmbit territorialen cinc zones, establertes d'acord amb elsobjectius específics que s'assenyalen per acadascuna, i denominades de la forma se-güent:Zona forestal (clau 1).Zona forestal de recuperació (clau 2).Zona agrícola i d'espais oberts (clau 3).Zona d'equipaments i serveis (clau 4).Zona de regulació especial (clau 5).44.2 Les activitats incompatibles a cada zonasón les de l'article 10 d'aquestes normes, lesque s'indiquen a la regulació específica d'usosincompatibles de cada zona, i en general lesque no s'hi admeten expressament.44.3 En cada zona són d'aplicació, a més deles normes generals del Pla especial, aquellesaltres específiques establertes als articlescorresponents de cada zona.

Article 45. Zona forestal (clau 1)45.1 Definició.

Page 188: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

188 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

Aquesta zona inclou terrenys de caràcterforestal amb presència significativa de comu-nitats d'especial interès ecològic. Es troben enaquesta zona bona part dels alzinars litoralstípics, dels alzinars amb roures i de les sure-des.La seva delimitació és l'establerta en elsplànols d'ordenació (O-1).45.2 Objectius.L'objectiu d'aquesta zona és la conservaciódels ecosistemes forestals i la seva diversitatbiològica, i el foment dels processos quemillorin el seu estat de conservació i n'incre-mentin la maduresa.45.3 Regulació d'usos i activitats.45.3.1 Usos i activitats compatibles.S'admeten els usos i les activitats que s'espe-cifiquen a continuació:a) Usos i activitats ramaderes, d'acord ambles especificacions de l'article 23 d'aquestesnormes, i amb l'excepció de l'indicat a lalletra b) de l'apartat 45.3.2.b) Usos i activitats forestals, d'acord amb lesespecificacions de l'article 25 d'aquestesnormes, amb l'excepció de l'indicat a la lletrad) de l'apartat 45.3.2.c) Usos i activitats cinegètiques, d'acord ambles especificacions de l'article 24 d'aquestesnormes.d) Recol·lecció d'elements de la flora i de lafauna, d'acord amb les especificacions del'article 26 d'aquestes normes.e) Usos i activitats de lleure, esportius, cultu-rals i pedagògics, d'acord amb les especifica-cions de la secció 7 d'aquestes normes, quansiguin congruents amb la naturalesa rural i elcaràcter protegit de l'espai natural i no com-portin noves instal·lacions, construccions oedificacions per al seu desenvolupament, ambl'excepció dels punts d'informació (tipus A) iels miradors panoràmics (tipus D) definits al'article 39.1 d'aquestes normes.f) Activitats de turisme rural i similars, comara la residència-casa de pagès i la residènciaen casa de colònies, exclusivament en lesedificacions existents en la data d'aprovacióinicial d'aquest Pla especial amb la degudacobertura jurídica.

g) Habitatge unifamiliar en edificacionspreexistents amb la deguda cobertura jurídi-ca, d'acord amb les especificacions de l'article11 i següents d'aquestes normes.h) Construcció i manteniment d'infraestructu-res i serveis tècnics, d'acord amb les especifi-cacions de la secció 3 d'aquestes normes, aexcepció de l'indicat a la lletra f) de l'apartat45.3.2, tot i que s'admet el manteniment,millora i ampliació de les línies existents enla data d'aprovació inicial d'aquest Pla espe-cial, sempre que se segueixi el corredor jaexistent.i) Usos i activitats educatives, assistencials,religioses i altres d'interès social, exclusiva-ment en els edificis habilitats a tal efecte iamb aquest ús en la data d'aprovació iniciald'aquest Pla especial i amb la deguda cober-tura jurídica.j) Moviments de terres, exclusivament quansón necessaris per al desenvolupament d'usosi activitats admeses en el Pla i autoritzatsd'acord amb les presents normes.k) En general, les activitats relacionades ambla gestió de l'espai com a espai natural prote-git, les destinades a la conservació i restaura-ció dels sistemes naturals i del patrimonicultural, i les activitats científiques i de recer-ca que es desenvolupin d'acord amb els ob-jectius d'aquest Pla.45.3.2 Usos i activitats incompatibles.No s'admeten en aquesta zona els usos i lesactivitats no previstos expressament en l'a-partat anterior, així com les que es relacionena continuació:a) Usos i activitats agrícoles, incloses lesrompudes i els afeixaments.b) Activitats ramaderes en règim d'estabula-ció permanent de caràcter intensiu (granges).c) Usos i activitats comercials o industrials detipus agropecuari i artesanal.d) Plantacions forestals tal i com es definei-xen a l'article 25.6 d'aquestes normes.e) Usos i activitats de lleure, esportives,culturals o pedagògiques quan comportinnoves instal·lacions, construccions o edifica-cions per al seu desenvolupament, inclosesles hípiques i centres eqüestres, àrees recrea-

Page 189: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

IX. DERECHO MEDIOAMBIENTAL 189

tives i àrees d'acampada regulada. Se n'ex-ceptuen els punts d'informació (tipus A) i elsmiradors panoràmics (tipus D) definits al'article 39.1 d'aquestes normes.f) Noves infraestructures de conducció elèc-trica de tensió nominal igual o superior als 30kV.45.4 Condicions d'edificació.a) No s'admeten les edificacions de novaplanta ni la reconstrucció de masies i edifica-cions en estat ruïnós localitzades en aquestazona.b) Sense perjudici d'allò establert a l'article11.8, poden autoritzar-se ampliacions de lesedificacions existents abans de l'aprovacióinicial del Pla especial amb la deguda cober-tura jurídica, quan s'estimi que el volumedificat no és suficient per al desenvolupa-ment dels usos existents (fins a un màxim del20 % del sostre construït en el moment del'aprovació inicial del Pla especial); o per a laseva rehabilitació com a equipaments alservei de la gestió pública de l'espai naturalprotegit (fins un màxim del 50 %).45.5 Ordenació dels recursos naturals.Els plans tècnics de gestió i millora forestal iles autoritzacions d'aprofitament forestal id'activitats d'aforestació i reforestació que esrealitzin en aquesta zona han d'incloure me-sures de tractament silvícola destinades adisminuir el risc d'incendi forestal, especial-ment aquelles que afavoreixin l'evolució de lamassa forestal cap a estadis ecològicamentmés madurs.

Article 46. Zona forestal de recuperació(clau 2)46.1 Definició.Aquesta zona inclou terrenys de caràcterforestal, amb predomini de pinedes, comuni-tats arbustives i prats secs. Inclou tambéterrenys denudats, àrees cremades, etc., en elsquals es donen processos de recuperació de lacoberta vegetal.La seva delimitació és l'establerta en elsplànols d'ordenació (O.1).46.2 Objectius.Els objectius d'aquesta zona són els següents:

a) La conservació i la restauració dels eco-sistemes forestals, i el manteniment del seucaràcter protector en relació al risc d'erosió.b) El desenvolupament d'aquells usos quesiguin compatibles amb el manteniment delcaràcter principalment forestal de la zona,particularment els relacionats amb l'ús públicde l'espai.46.3 Regulació d'usos i activitats.46.3.1 Usos i activitats compatibles.S'admeten els usos i les activitats que s'espe-cifiquen a continuació:a) Usos i activitats agrícoles i ramaderes,d'acord amb les especificacions dels articles22 i 23 d'aquestes normes.b) Usos i activitats forestals, d'acord amb lesespecificacions de l'article 25 d'aquestesnormes, amb l'excepció de l'indicat a la lletrab) de l'apartat 46.3.2.c) Usos i activitats cinegètiques, d'acord ambles especificacions de l'article 24 d'aquestesnormes.d) Recol·lecció d'elements de la flora i de lafauna, d'acord amb les especificacions del'article 26 d'aquestes normes.e) Usos i activitats comercials o industrials detipus agropecuari i artesanal, complemen-tàries a les activitats agràries de la finca on eslocalitzen.f) Usos i activitats de lleure, esportius, cultu-rals i pedagògics, d'acord amb les especifica-cions de la secció 7 d'aquestes normes, quansiguin congruents amb la naturalesa rural i elcaràcter protegit de l'espai natural i no com-portin noves instal·lacions, construccions oedificacions per al seu desenvolupament, ambl'excepció dels punts d'informació (tipus A),les àrees recreatives (tipus C) i els miradorspanoràmics (tipus D) definits a l'article 39.1d'aquestes normes. En particular, els serveis iles activitats de restauració s'admeten exclu-sivament en les edificacions, amb la degudacobertura jurídica, existents en la data d'apro-vació inicial d'aquest Pla especial que estroben en finques amb accés directe des de laxarxa viària bàsica definida pel Pla.g) Activitats de turisme rural i similars, comara la residència-casa de pagès i la residència

Page 190: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

190 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

en casa de colònies, exclusivament en lesedificacions existents en la data d'aprovacióinicial d'aquest Pla especial amb la degudacobertura jurídica.h) Habitatge unifamiliar en edificacionspreexistents amb la deguda cobertura jurídi-ca, d'acord amb les especificacions de l'article11 i següents d'aquestes normes.i) Construcció i manteniment d'infraestructu-res i serveis tècnics, d'acord amb les especifi-cacions de la secció 3 d'aquestes normes.j) Usos i activitats educatives, assistencials,religioses i altres d'interès social, exclusiva-ment en els edificis habilitats a tal efecte iamb aquest ús en la data d'aprovació iniciald'aquest Pla especial i amb la deguda cober-tura jurídica.k) Moviments de terres, exclusivament quansón necessaris per al desenvolupament d'usosi activitats admeses en el Pla i autoritzatsd'acord amb les presents Normes.l) En general, les activitats relacionades ambla gestió de l'espai com a espai natural prote-git, les destinades a la conservació i restaura-ció dels sistemes naturals i del patrimonicultural, i les activitats científiques i de recer-ca que es desenvolupin d'acord amb els ob-jectius d'aquest Pla.46.3.2 Usos i activitats incompatibles.No s'admeten en aquesta zona els usos i lesactivitats no previstos expressament en l'a-partat anterior, així com els que es relacionena continuació:a) Usos i activitats de lleure, esportives,culturals o pedagògiques quan comportinnoves instal·lacions, construccions o edifica-cions per al seu desenvolupament, incloseshípiques i àrees d'acampada regulada. Sen'exceptuen els punts d'informació (tipus A),les àrees recreatives (tipus C) i els miradorspanoràmics (tipus D) definits a l'article 39.1d'aquestes normes.b) Plantacions forestals tal i com es definei-xen a l'article 25.6 d'aquestes normes.46.4 Condicions de l'edificació.a) No s'admeten edificacions de nova planta.Tanmateix poden autoritzar-se ampliacionsde les edificacions existents abans de l'apro-

vació inicial del Pla especial i amb la degudacobertura jurídica, fins a un màxim del 50 %del sostre construït en el moment de l'aprova-ció inicial del Pla especial, quan s'estimi queel volum edificat no és suficient per al desen-volupament dels usos admesos, sense perju-dici d'allò establert a l'article 11.8.b) Entorn exterior:Pot autoritzar-se el tractament de l'entornexterior com a espais oberts lliures de cobertaforestal, quan es justifiqui per raons de segu-retat o d'estricta funcionalitat en relació ambl'edificació existent o la reforma autoritzada.46.5 Ordenació dels recursos naturals:a) Els plans tècnics de gestió i millora fores-tal i les autoritzacions d'aprofitament forestali d'activitats d'aforestació i reforestació que esrealitzin en aquesta zona han d'incloure me-sures de tractament silvícola destinades adisminuir el risc d'incendi forestal, especial-ment aquelles que afavoreixin l'evolució de lamassa forestal cap a estadis ecològicamentmés madurs.b) L'òrgan gestor ha de prendre les mesuresoportunes per tal que la comunitat de brollade romaní i bruc d'hivern amb esteperola(Anthyllido cistetum-clusi) mantingui unapresència suficient en aquesta zona per tald'assegurar-ne la conservació.c) Les rompudes s'admeten exclusivament enels supòsits establerts a l'article 22.4 d'a-questes normes. No s'admeten els nousafeixaments.

Article 47. Zona agrícola i d'espais oberts(clau 3)47.1 Definició.Aquesta zona inclou terrenys on s'hi desen-volupa l'activitat agrícola, així com entornsde masies i altres espais de caràcter obert.La seva delimitació és establerta en elsplànols d'ordenació (O-1).47.2 Objectius.Els objectius d'aquesta zona són els següents:a) El desenvolupament de les activitatsagràries actuals i aquells altres usos relacio-nats amb les mateixes que siguin compatiblesamb els objectius establerts en el Pla.

Page 191: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

IX. DERECHO MEDIOAMBIENTAL 191

b) El manteniment d'espais oberts (sensecoberta forestal) a fi de garantir la presènciad'hàbitats que incrementen la biodiversitat del'àrea.c) El manteniment de zones que, en relacióamb la prevenció i extinció d'incendis fores-tals, generen una certa discontinuïtat en lamassa forestal.47.3 Regulació d'usos i activitats.47.3.1 Usos i activitats compatibles.S'admeten els usos i les activitats que s'espe-cifiquen a continuació:a) Usos i activitats agrícoles i ramaderes,d'acord amb les especificacions dels articles22 i 23 d'aquestes normes, respectivament.b) Usos i activitats forestals, d'acord amb lesespecificacions de l'article 25 d'aquestesnormes.c) Usos i activitats cinegètiques, d'acord ambles especificacions de l'article 24 d'aquestesnormes.d) Recol·lecció d'elements de la flora i de lafauna, d'acord amb les especificacions del'article 26 d'aquestes normes.e) Usos i activitats comercials o industrials detipus agropecuari i artesanal, complemen-tàries a les activitats agràries de la finca on eslocalitzen.f) Activitats extractives existents que com-pleixin tots els requisits legals, d'acord ambles especificacions de l'article 20 d'aquestesnormes.g) Usos, activitats i equipaments de lleure,esportius, de restauració, culturals i peda-gògics, d'acord amb les especificacions de lasecció 7 d'aquestes normes, quan siguin con-gruents amb la naturalesa rural i el caràcterprotegit de l'espai natural. En particular, elsserveis i les activitats de restauració s'admetenexclusivament en les edificacions existents enla data d'aprovació inicial d'aquest Pla espe-cial, amb la deguda cobertura jurídica, que estroben en finques amb accés directe des de laxarxa viària bàsica definida pel Pla. Les hípi-ques es regulen d'acord amb les especifica-cions de l'article 42 d'aquestes normes.h) Activitats de turisme rural i similars, comara la residència-casa de pagès i la residència

en casa de colònies. S'admeten exclusivamenten les edificacions existents en la data d'a-provació inicial d'aquest Pla especial amb ladeguda cobertura jurídica.i) Habitatge unifamiliar en edificacions pre-existents amb la deguda cobertura jurídica, inou habitatge unifamiliar d'acord amb lesespecificacions de l'article 11 i següentsd'aquestes normes.j) Construcció i manteniment d'infraestructu-res i serveis tècnics, d'acord amb les especifi-cacions de la secció 3 d'aquestes normes.k) Usos i activitats educatives, assistencials,religioses i altres d'interès social, exclusiva-ment en els edificis habilitats a tal efecte iamb aquest ús en la data d'aprovació iniciald'aquest Pla especial, i amb la deguda cober-tura jurídica.l) Moviments de terres, exclusivament quansón necessaris per al desenvolupament d'usosi activitats admeses en el Pla i autoritzatsd'acord amb les presents normes.m) En general, les activitats relacionades ambla gestió de l'espai com a espai natural prote-git, les destinades a la conservació i restaura-ció dels sistemes naturals i del patrimonicultural, i les activitats científiques i de recer-ca que es desenvolupin d'acord amb els ob-jectius d'aquest Pla.47.3.2 Usos i activitats incompatibles.No s'admeten en aquesta zona els usos i lesactivitats no previstos expressament en l'a-partat anterior.47.4 Condicions d'edificació.Sense perjudici d'allò establert a l'article 11.8,s'estableixen les condicions següents per al'edificació:a) Edificacions agrícoles, forestals i ramade-res:Poden autoritzar-se edificacions de novaplanta destinades a l'activitat agrícola, rama-dera o forestal en finques iguals o superiors ales 3 ha, amb una ocupació màxima d'edifica-ció del 5 % de la superfície de la finca (acomptar en la superfície qualificada com aagrícola i d'espais oberts en aquest Pla) i finsun sostre edificat màxim de 2.500 m2 per a latotalitat de la finca.

Page 192: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

192 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

b) Habitatges de nova planta:En aquells casos que el planejament urbanís-tic municipal ho admeti, pot autoritzar-se laconstrucció d'un segon habitatge familiar denova planta a l'entorn de les edificacionsexistents en finques agrícoles o ramaderes enactivitat i de superfície superior o igual a 3ha. A aquests efectes, cal aportar la certifica-ció registral conforme es compleix aquestasuperfície mínima i que la finca s'inscriu coma indivisible. El sostre edificat atribuïble alnou habitatge, no pot superar els 300 m2construïts, inclosos el seus annexos.c) Ampliacions:Poden autoritzar-se ampliacions de les edifi-cacions existents abans de l'aprovació inicialdel Pla especial amb la deguda coberturajurídica, fins a un màxim del 50 % del sostreconstruït en el moment de l'aprovació inicialdel Pla especial.d) Entorn exterior:Pot autoritzar-se l'habilitació d'àrees adja-cents a l'edificació o al conjunt d'edificacionscom a espais oberts per al desenvolupamentd'activitats a l'aire lliure vinculades a lesactivitats, instal·lacions, habitatges o edifica-cions autoritzades. La superfície destinada aaquestes activitats no pot superar els dos milcinc-cents metres quadrats de superfície (in-closa l'edificació o les edificacions) i mai nopot superar el 25 % de la finca. Igualment, lapavimentació d'aquests espais o el seu trac-tament amb elements arquitectònics mai nopot superar el 50 % del sostre màxim autorit-zable per a l'edificació.47.5 Ordenació dels recursos naturals.a) L'òrgan gestor ha d'establir les mesuresoportunes per tal que es mantingui el caràcterobert d'aquesta zona, i es puguin conservarels hàbitats i les espècies que són pròpiesd'aquests ambients.b) Així mateix, l'òrgan gestor ha d'establirmesures per tal d'afavorir el manteniment dela vegetació herbàcia, arbustiva i arbòria delsmarges dels conreus.c) Les noves activitats ramaderes en règimd'estabulació permanent de caràcter intensiu(granges) només s'admeten en aquelles fin-

ques de 3 ha o més de superfície situadesíntegrament en aquesta zona, previ atorga-ment de les autoritzacions sectorials corres-ponents.

Article 48. Zona d'equipaments i serveis(clau 4)48.1 Definició.Aquesta zona inclou terrenys amb usos, equi-paments i instal·lacions singulars de naturale-sa diversa, d'utilitat pública o interès social,de notable envergadura territorial en el con-text del Pla especial.La seva delimitació és l'establerta en elsplànols d'ordenació (O-1).48.2 Objectius.L'objectiu d'aquesta zona és l'establimentd'una regulació que faci compatibles els usosen els equipaments i instal·lacions existentsamb el compliment dels objectius del Plaespecial.48.3 Regulació d'usos i activitats.48.3.1 Usos i activitats compatibles.S'admeten els usos i les activitats que s'espe-cifiquen a continuació:a) Usos i activitats agrícoles i ramaderes,d'acord amb les especificacions dels articles22 i 23 d'aquestes normes respectivament, i aexcepció de l'indicat a la lletra a) de l'apartat48.3.2.b) Usos i activitats forestals, d'acord amb lesespecificacions de l'article 25 d'aquestesnormes, i a excepció de l'indicat a la lletra c)de l'apartat 48.3.2.c) Recol·lecció d'elements de la flora i de lafauna, d'acord amb les especificacions del'article 26 d'aquestes normes.d) Usos i activitats comercials o industrials detipus agropecuari i artesanal, complemen-tàries a les activitats agràries de la finca on eslocalitzen.e) Activitats extractives existents que com-pleixin tots els requisits legals, d'acord ambles especificacions de l'article 20 d'aquestesnormes.f) Usos, activitats i equipaments de lleure,esportius, de restauració, culturals i peda-gògics, d'acord amb les especificacions de la

Page 193: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

IX. DERECHO MEDIOAMBIENTAL 193

secció 7 d'aquestes normes, quan siguin con-gruents amb la naturalesa rural i el caràcterprotegit de l'espai natural. En particular, elsserveis i les activitats de restauració s'adme-ten exclusivament en les edificacions exis-tents en la data d'aprovació inicial d'aquestPla especial, amb la deguda cobertura jurídi-ca, que es troben en finques amb accés di-recte des de la xarxa viària bàsica definidapel Pla.g) Activitats de turisme rural i similars, comara la residència-casa de pagès i la residènciaen casa de colònies. S'admeten exclusivamenten les edificacions existents en la data d'a-provació inicial d'aquest Pla especial amb ladeguda cobertura jurídica.h) Habitatge unifamiliar en edificacionspreexistents amb la deguda cobertura jurídi-ca, d'acord amb les especificacions de l'article11 i següents d'aquestes normes.i) Construcció i manteniment d'infraestruc-tures i serveis tècnics, d'acord amb les espe-cificacions de la secció 3 d'aquestes nor-mes.j) Usos i activitats educatives, assistencials,religioses i altres d'interès social, exclusiva-ment en els edificis preexistents amb la degu-da cobertura jurídica, d'acord amb la regula-ció establerta en l'article 48 d'aquestes nor-mes.k) Moviments de terres, exclusivament quansón necessaris per al desenvolupament d'usosi activitats admeses en el Pla i autoritzatsd'acord amb les presents normes.l) En general, les activitats relacionades ambla gestió de l'espai com a espai natural prote-git, les destinades a la conservació i restaura-ció dels sistemes naturals i del patrimonicultural, i les activitats científiques i de recer-ca que es desenvolupin d'acord amb els ob-jectius d'aquest Pla.48.3.2 Usos i activitats incompatibles.No s'admeten en aquesta zona els usos i lesactivitats no previstos expressament en l'a-partat anterior, així com els que es relacionena continuació:a) Activitats ramaderes en règim d'estabula-ció permanent de caràcter intensiu (granges).

b) Usos i activitats cinegètiques. Els terrenysinclosos en aquesta zona tenen el caràcter dezona de seguretat d'acord amb la legislació decaça vigent.c) Plantacions forestals tal i com es definei-xen a l'article 25.6 d'aquestes normes.d) Hípiques i centres eqüestres.48.4 Condicions d'edificació.a) Sense perjudici d'allò establert a l'article11.8 i quan concorrin estrictes supòsits d'in-terès social, de necessitat d'emplaçament enel medi rural i les altres consideracionspròpies del procediment esmentat en l'article9.2, pot autoritzar-se l'ampliació de les edifi-cacions i les instal·lacions existents amb ladeguda cobertura jurídica per als usos adme-sos per aquest Pla. A aquests efectes, s'had'establir la indivisibilitat de la finca.b) Tanmateix, prèviament a l'autorització, laComissió d'Urbanisme corresponent potexigir la redacció i tramitació d'un pla espe-cial específic per a l'àrea corresponent ambl'objecte de regular les condicions d'edifica-ció, els usos i el tractament de les àrees lliu-res. A aquests efectes, s'ha de sol·licitar in-forme previ a l'òrgan gestor.En aquest cas, el pla especial ha de fixarl'ordenació de la zona i la integració de lesintervencions noves amb les edificacionsantigues i la vegetació existent, com també laprotecció de l'entorn natural que motivaaquest Pla i, si és el cas, el tractament de lesedificacions catalogades.

Article 49. Zona de regulació especial (clau5)49.1 Definició.Aquesta zona inclou terrenys que, per motiudel seu estat de conservació o de la sevaunitat funcional o dels seus valors geològics,biològics o paisatgístics intrínsecs, són consi-derats de gran interès per a la conservació dela diversitat biològica i dels sistemes naturalsen el conjunt de l'espai.La seva delimitació és l'establerta en elsplànols d'ordenació (O-1).49.2 Objectius.Els objectius d'aquesta zona són els següents:

Page 194: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

194 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

a) El manteniment i la millora de la integritatecològica de cada àrea, evitant la fragmenta-ció dels hàbitats.b) La conservació dels sistemes naturals i dela diversitat biològica.c) La minimització de les activitats humanes,amb la finalitat de conservar les seves condi-cions de naturalitat i baixa freqüentació.49.3 Regulació d'usos i activitats.49.3.1 Usos i activitats compatibles.S'admeten els usos i les activitats que s'espe-cifiquen a continuació:a) Usos i activitats ramaderes de caràcterextensiu.b) Usos i activitats forestals, d'acord amb lesespecificacions de l'article 25 d'aquestesnormes, i amb l'excepció de l'indicat a lalletra d) de l'apartat 49.3.2.c) Usos i activitats cinegètiques, d'acord ambles especificacions de l'article 24 d'aquestesnormes.d) Recol·lecció d'elements de la flora i de lafauna, d'acord amb les especificacions del'article 26 d'aquestes normes.e) Usos i activitats de lleure, esportius,culturals i pedagògics, d'acord amb lesespecificacions de la secció 7 d'aquestesnormes, quan siguin congruents amb lanaturalesa rural i el caràcter protegit del'espai natural i no comportin noves ins-tal·lacions, construccions o edificacions peral seu desenvolupament, amb l'excepciódels punts d'informació (tipus A) i els mira-dors panoràmics (tipus D) definits a l'article39.1 d'aquestes normes.f) Activitats de turisme rural i similars, comara la residència-casa de pagès i la residènciaen casa de colònies, exclusivament en lesedificacions existents en la data d'aprovacióinicial d'aquest Pla especial amb la degudacobertura jurídica.g) Habitatge unifamiliar en edificacionspreexistents amb la deguda cobertura jurídi-ca, d'acord amb les especificacions de l'article11 i següents d'aquestes normes.h) Manteniment d'infraestructures i serveistècnics existents en la data d'aprovació iniciald'aquest Pla especial, d'acord amb les especi-

ficacions de la secció 3 d'aquestes normes, iconstrucció de noves infraestructures i serveistècnics exclusivament en els supòsits se-güents:h.1) les destinades a donar servei de caràcterdomèstic a les edificacions i usos existents ala zona i a les edificacions i usos localitzatsen el seu entorn immediat, i les destinades al'abastament d'aigua potable;h.2) les destinades a la prevenció i extinciód'incendis forestals.i) Moviments de terres, exclusivament quansiguin imprescindibles per desenvolupar usosi activitats admeses en aquesta zona i autorit-zats d'acord amb les presents normes.j) En general, les activitats relacionades ambla gestió de l'espai com a espai natural prote-git, les destinades a la conservació i restaura-ció dels sistemes naturals i del patrimonicultural, i les activitats científiques i de recer-ca que es desenvolupin d'acord amb els ob-jectius d'aquest Pla.49.3.2 Usos i activitats incompatibles.No s'admeten en aquesta zona els usos i lesactivitats no previstos expressament en l'a-partat anterior, així com els que es relacionena continuació:a) Usos i activitats agrícoles, incloses lesrompudes i els afeixaments.b) Activitats ramaderes en règim d'estabula-ció permanent.c) Usos i activitats comercials o industrials detipus agropecuari i artesanal.d) Plantacions d'espècies arbòries tal i com esdefineixen a l'article 25.6 d'aquestes normes.e) Usos i activitats de lleure, esportives,culturals o pedagògiques quan comportinnoves instal·lacions, construccions o edifica-cions per al seu desenvolupament, inclosesles hípiques i centres eqüestres, àrees recrea-tives i àrees d'acampada regulada. Se n'ex-ceptuen els punts d'informació (tipus A) i elsmiradors panoràmics (tipus D) definits al'article 39.1 d'aquestes normes.f) Construcció de noves infraestructures iserveis tècnics, a excepció de les indicades ala lletra h) de l'apartat 49.3.1.49.4 Condicions d'edificació.

Page 195: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

IX. DERECHO MEDIOAMBIENTAL 195

a) No s'admeten les edificacions de novaplanta ni la reconstrucció de masies i edifica-cions en estat ruïnós localitzades en aquestazona.b) Sense perjudici d'allò establert a l'article11.8, poden autoritzar-se ampliacions de lesedificacions existents abans de l'aprovacióinicial del Pla especial amb la deguda cober-tura jurídica, quan s'estimi que el volumedificat no és suficient per al desenvolupa-ment dels usos existents (fins a un màxim del20 % del sostre construït en el moment del'aprovació inicial del Pla especial); o per a laseva rehabilitació com a equipaments alservei de la gestió pública de l'espai naturalprotegit (fins un màxim del 50 %).49.5 Xarxa viària.a) No s'admet l'obertura de nous camins,pistes i senders rurals i forestals de caràcterpermanent.b) L'obertura de noves pistes de desemboscde caràcter temporal només s'admet quan nosigui possible l'aplicació de la directriu esta-blerta per l'article 25.13 d'aquestes normes.49.6 Ordenació dels recursos naturals.a) Les zones de refugi a les quals fa referèn-cia l'article 24.3 d'aquestes normes s'han delocalitzar preferentment en aquesta zona.b) Els plans tècnics de gestió i millora fores-tal i les autoritzacions d'aprofitament forestali d'activitats d'aforestació i reforestació que esrealitzin en aquesta zona han d'incloure me-sures de tractament silvícola destinades adisminuir el risc d'incendi forestal, especial-ment aquelles que afavoreixin l'evolució de lamassa forestal cap a estadis ecològicamentmés madurs.49.7 Ordenació de l'ús públic.No s'admeten en aquesta zona usos i activi-tats que, amb caràcter permanent, incremen-tin la freqüentació i l'ús públic de la zona.49.8 Directrius específiques de gestió.Als efectes d'aquest article, la zona de regula-ció especial (clau 5) inclou les següentssubzones:Subzona de les valls de can Girona i de lafont Sunyera (clau 5.1).Subzona del bosc de Céllecs (clau 5.2).

Subzona del massís de Montcabrer (clau 5.3).Subzona de la vall de Riudemeia (clau 5.4).Subzona del corredor de connexió entreVallromanes i Alella (clau 5.5).En les normes següents s'especifiquen per ala cada subzona algunes directrius específi-ques, que són d'obligat compliment.Subzona de les valls de can Girona i de lafont Sunyera (clau 5.1).a) En els casos de presència d'espècies ar-bòries al·lòctones l'òrgan gestor ha de fo-mentar els tractaments forestals encaminats ala seva substitució per espècies autòctonespròpies de l'espai.b) Els treballs d'aprofitament forestal han dedesenvolupar-se fora del període de nidifica-ció dels ocells rapinyaires nidificants a lazona.Subzona del bosc de Céllecs (clau 5.2).c) En els casos de presència d'espècies ar-bòries al·lòctones l'òrgan gestor ha de fo-mentar els tractaments forestals encaminats ala seva substitució per espècies autòctonespròpies de l'espai.d) Els treballs d'aprofitament forestal han dedesenvolupar-se fora del període de nidifica-ció dels ocells rapinyaires nidificants a lazona.e) El Departament de Medi Ambient i Habi-tatge, a instàncies de l'òrgan gestor, pot esta-blir mesures d'ordenació específiques per ales activitats d'escalada, per tal que aquesteses desenvolupin de manera compatible ambla conservació dels hàbitats rupícoles i lesespècies protegides associades.Subzona de la vall de Riudemeia (clau 5.3).f) Els treballs d'aprofitament forestal han dedesenvolupar-se fora del període de nidifica-ció dels ocells rapinyaires nidificants a lazona.g) L'òrgan gestor ha de prendre les mesuresnecessàries per tal de garantir que l'accés a lavall tingui un caràcter restringit a la circula-ció motoritzada, a excepció dels casos pre-vistos a l'article 37.4 d'aquestes normes.Subzona del massís de Montcabrer (clau 5.4).h) El Departament de Medi Ambient iHabitatge, a instàncies de l'òrgan gestor,

Page 196: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

196 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

pot establir mesures d'ordenació específi-ques per a les activitats d'escalada, per talque aquestes es desenvolupin de maneracompatible amb la conservació dels hàbi-tats rupícoles i les espècies protegidesassociades.i) No s'admeten en aquesta subzona activitatsque puguin suposar pèrdua, destrucció odegradació de la diversitat liquenològica idels seus hàbitats, especialment en les àreesindicades al plànol I-4 (Medi natural: àreesd'atenció especial).Subzona del corredor de connexió entreVallromanes i Alella (clau 5.5).j) No s'admeten en aquesta subzona activi-tats que puguin suposar pèrdua, destrucció odegradació dels hàbitats naturals, o quecontribueixin a la seva fragmentació eco-lògica.

Capítol 4Disposicions per a l'aplicació i gestió de les

determinacions del Pla

Article 50. Règim jurídic i gestió50.1 El Departament de Medi Ambient iHabitatge de la Generalitat de Catalunya hade desenvolupar les seves competènciesreferides a l'àmbit del Pla especial d'acordamb la legislació vigent i les normes d'aquestPla.50.2 L'atorgament de llicències i l'exercici dela disciplina urbanística en l'àmbit del seuterme municipal corresponen a l'ajuntament.Aquesta competència municipal pot ser dele-gada en l'òrgan gestor mitjançant els proce-diments previstos en la legislació de règimlocal.50.3 Sense perjudici de les competènciespròpies dels diferents òrgans de l'Adminis-tració de la Generalitat de Catalunya i delsens locals, l'òrgan gestor ha d'emetre infor-me preceptiu previ a l'atorgament de lesautoritzacions necessàries per a l'execucióde qualsevol pla, obra, moviment de terres oexplotació dels recursos naturals, a l'interioro a l'exterior de l'àmbit del Pla i que podenafectar-lo. Igualment l'òrgan gestor ha d'e-

metre informe preceptiu en la tramitació deplanejament urbanístic general i derivat queafecti l'àmbit del Pla o que afecti terrenysadjacents.50.4 L'informe preceptiu a què fa referèncial'apartat anterior ha de ser requerit pels orga-nismes corresponents abans de l'adopció de laresolució o acte aprovatori, per tal d'incorpo-rar-lo a l'expedient administratiu.L'òrgan gestor ha d'emetre el seu informedins dels terminis fixats per la legislació deprocediment administratiu o, si s'escau, perles legislacions específicament aplicables encada cas.L'informe preceptiu emès per l'òrgan gestorha de ser motivat, d'acord amb el que esta-bleixen el present Pla especial i la legislacióaplicable en cada cas.50.5 L'òrgan gestor pot emetre informesprevis sobre la viabilitat o conveniènciad'eventuals actuacions en l'àmbit del Pla oque poden afectar-lo, quan així ho requerei-xin les administracions competents o elsparticulars interessats.L'informe previ emès per l'òrgan gestor ha deser motivat, d'acord amb el que estableixen elpresent Pla especial i la legislació aplicableen cada cas.Aquests informes tenen un caràcter orientatiui en cap cas eximeixen en el seu moment del'informe preceptiu de l'òrgan gestor i de laformulació de la documentació tècnica ne-cessària, així com de la tramitació adminis-trativa que correspongui.50.6 En la gestió del Pla, les administracionspúbliques implicades han de promoure en lamesura més àmplia possible la participaciódels propietaris, de les empreses i de lesentitats privades interessades. Particularment,l'òrgan gestor pot promoure els convenis decooperació i de col·laboració que resultinnecessaris.50.7 En el marc de les seves competències,els departaments de la Generalitat de Cata-lunya han de prestar la seva col·laboració alsajuntaments, a l'òrgan gestor i als propietarisparticulars, per al compliment dels objectiusd'aquest Pla especial.

Page 197: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

IX. DERECHO MEDIOAMBIENTAL 197

Article 51. Dret de tempteig i retracte. Ad-quisició de sòl51.1 D'acord amb l'article 10.3 de la Llei4/1989, de 27 de març, de conservació delsespais naturals i de la flora i fauna silvestres,l'òrgan gestor pot exercir el dret de tempteig iretracte en les transmissions oneroses intervivos de terrenys situats en l'àmbit del Pla.51.2 El dret de tempteig només es pot exercirdins dels tres primers mesos a comptar de lanotificació prèvia de la transmissió a la Gene-ralitat de Catalunya o a l'òrgan gestor. El dretde retracte només es pot exercir dins dels sismesos següents a la inscripció de la trans-missió en el Registre de la Propietat.51.3 L'òrgan gestor ha de prendre les deter-minacions procedents per a l'adquisició de sòlen l'àmbit del Pla especial, en la mesura queho requereix llur gestió eficaç i, molt parti-cularment, dels terrenys que, per llur fragilitato pels sistemes naturals que contenen, han deser objecte de la protecció més estricta.

Article 52. Infraccions i sancions52.1 És d'aplicació, quan s'escaigui, el règimsancionador regulat a la Llei 12/1985, de 13de juny, d'espais naturals, la Llei 2/2002, de14 de març, d'urbanisme, la Llei 6/1988, de30 de març, forestal de Catalunya i la Llei9/1995 de 27 de juliol, d'accés motoritzat almedi natural, sense perjudici de l'aplicaciód'altres legislacions, si és el cas, per raó de lamatèria.52.2 El procediment sancionador aplicable ésel que les legislacions esmentades establei-xen, com també l'establert per la normativageneral en matèria sancionadora.52.3 Atès el que estableix l'article 202 de laLlei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme, enl'àmbit del Pla, els actes de parcel·lació,d'urbanització, d'edificació i d'ús del sòl i delsubsòl que es duguin sense llicència o ordred'execució, són nuls de ple dret i en tots elscasos són susceptibles de sanció i d'acció dereposició sense limitació de termini. Igual-ment les llicències o les ordres d'execucióque s'atorguin amb infracció de les determi-nacions del Pla especial.

Article 53. IndemnitzacionsQualsevol actuació de l'Administració que,com a conseqüència de l'aplicació de lesdeterminacions d'aquest Pla, comporti laprivació singular de la propietat privada odels drets o interessos patrimonials legítims,solament es pot fer mitjançant la indemnitza-ció corresponent.

Article 54. Utilitat públicaD'acord amb el que disposa l'article 5.3 de laLlei 12/1985, l'aprovació d'aquest Pla espe-cial implica la declaració d'utilitat pública deles obres i les actuacions previstes i la neces-sitat d'ocupació dels béns immobles i elsdrets afectats.

Article 55. Acció públicaD'acord amb el que disposen les legislacionsurbanístiques i d'espais naturals, és públical'acció per exigir el compliment de les deter-minacions del present Pla especial.

Disposicions addicionals

PrimeraL'òrgan gestor ha de promoure la redacció delPla coordinat de prevenció i extinció d'incen-dis forestals de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs per a tot l'àmbit del Pla especial, elqual ha d'incloure com a mínim les qüestionssegüents:a) Identificació d'àrees de risc en funció de lacombustibilitat i la inflamabilitat de les dife-rents masses vegetals, així com la seva pro-ximitat a zones habitades o freqüentades, laseva accessibilitat, etc.b) Inventari d'infraestructures existents perfacilitar la vigilància i l'extinció: punts d'ai-gua, hidrants, torres de vigilància, situació devehicles adequats,...c) Inventari de camins forestals segons laseva amplada, característiques i capacitat peral pas de vehicles d'extinció.d) Actuacions de millora en la xarxa d'in-fraestructures per a la vigilància i l'extinció.e) Actuacions de millora en la xarxa viària enrelació amb la prevenció i l'extinció.

Page 198: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

198 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

f) Identificació de les àrees i el tipus de trac-tament preventiu que calgui aplicar des de lagestió forestal per tal de disminuir el riscd'incendi, d'acord amb les directrius d'aquestPla especial.Les determinacions d'aquest Pla coordinats'han d'ajustar al que estableixen les presentsnormes, i ha de ser aprovat per l'administra-ció competent.

SegonaL'òrgan gestor ha de promoure la redacció delCatàleg de la flora amenaçada de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs a què fa referència l'arti-cle 30.3 d'aquestes normes, el qual ha de seraprovat per l'administració competent.

TerceraL'òrgan gestor ha de promoure la redacció delCatàleg de protecció del patrimoni cultural dela Conreria-Sant Mateu-Céllecs a què fareferència l'article 35.1 d'aquestes normes, elqual ha de ser aprovat per l'administraciócompetent.

QuartaL'administració competent ha de redactar unpla que programi les possibilitats d'optimitza-ció i reducció de l'actual xarxa elèctrica i detelecomunicacions en l'àmbit del Pla, ambl'objectiu de reduir-ne l'impacte negatiu, iamb la participació concertada de l'òrgangestor i les empreses titulars de les infraes-tructures.

Disposicions transitòries

PrimeraD'acord amb allò que disposa l'article 5.4 dela Llei 12/1985, en el termini de dos anys desde la data d'aprovació definitiva d'aquest Plaespecial s'ha de procedir a adequar el plane-jament urbanístic dels municipis afectats peraquest Pla. En aquest sentit el planejamentgeneral municipal ha de ser modificat per talde reflectir en els seus plànols normatius ladelimitació definitiva de l'espai del PEIN laConreria-Sant Mateu-Céllecs establerta per

aquest Pla especial. Igualment, les sevesnormes han d'establir que en l'àmbit delimitatsón d'aplicació les normes d'aquest Pla espe-cial, sense perjudici de l'aplicació del plane-jament urbanístic quan la seva regulació enmatèria d'usos o edificació sigui més restric-tiva. A les zones d'equipaments i serveis (clau4) coincidents amb zones de verd privatd'interès tradicional (clau 8b) qualificades pelPla general metropolità (PGM), han de conti-nuar vigents les normes del PGM que hi sónd'aplicació.

SegonaEls usos i les activitats disconformes ambl'ordenació establerta per aquest Pla especialpoden continuar desenvolupant-se en lesseves condicions actuals, sense perjudici del'aplicació d'aquestes normes quan s'escaiguiper tal de garantir el compliment dels objec-tius del Pla especial.

TerceraEn les edificacions, construccions i ins-tal·lacions disconformes amb l'ordenacióestablerta per aquest Pla especial, noméss'admeten obres de manteniment estricte, iaquelles obres de reforma destinades al seudesmantellament o la disminució del seuimpacte paisatgístic, ecològic o ambiental.Aquestes obres de reforma no poden signifi-car en cap cas augment del volum edificat.

QuartaEls terrenys compresos en l'àmbit d'aquestPla especial en els quals existeixin, a la sevaentrada en vigor, parcel·lacions, edificacions,instal·lacions o processos urbanitzadorsil·legals, contraris al planejament anterior oque no hagin estat objecte de legalització, ique no siguin legalitzables d'acord amb l'or-denació establerta per aquest Pla especial,podran ser objecte d'expropiació, declarant-sea tal efecte la seva utilitat pública i interèssocial, entenent-se produïda la declaració denecessitat d'ocupació.Per procedir a l'expropiació s'ha d'elaborar unprojecte d'expropiació que ha de contenir la

Page 199: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

IX. DERECHO MEDIOAMBIENTAL 199

delimitació de l'àrea afectada, la relació debéns i drets afectats, la relació de propietaris il'estudi econòmic i financer sobre el cost del'expropiació.Es pot acceptar la cessió gratuïta d'aqueststerrenys i reconèixer al qui cedeix un dret desuperfície, integrat per l'edificació existent,per un termini que no excedeixi els vint-i-cinc anys. La cessió i el reconeixement deldret de superfície s'han de formalitzar enescriptura pública que s'ha d'inscriure alRegistre de la Propietat.Aquesta possibilitat d'expropiació s'enténsense perjudici de l'aplicació de les mesuresde disciplina urbanística derivades del caràc-ter d'infracció que pugui tenir qualsevolactivitat, ús o construcció que no compti ambla llicència o autorització corresponent, osigui contrària a les determinacions del pla-nejament.

CinquenaEls plans tècnics de gestió i millora forestalaprovats o en tràmit en el moment d'aprova-ció d'aquest Pla especial han de ser revisatsd'ofici per adaptar-se a les determinacions delPla en el termini màxim de dos anys acomptar des de l'aprovació definitiva del Pla.

SisenaEn el termini màxim de tres anys des del'entrada en vigor d'aquest Pla, el Departa-ment de Medi Ambient i Habitatge ha derevisar la zonificació vigent a efectes cine-gètics (límits de les àrees privades de caça,límits de les zones de seguretat, etc.), per talde procedir a la seva adaptació a la legislacióde caça vigent i normes concordants.

SetenaLa llista d'elements de l'àmbit del Pla in-closos en els apèndixs 2.1 i 2.2 dels anne-xos informatius d'aquest Pla especial s'had'utilitzar com a referència per a l'aplicacióde l'article 35 d'aquestes normes mentre nos'aprovi el Catàleg de protecció del patri-moni cultural de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs.

VuitenaMentre no s'aprovi el Pla coordinat de pre-venció i extinció d'incendis forestals previst al'article 31 d'aquestes normes, es poden exe-cutar aquelles actuacions previstes en plansmunicipals de prevenció, de protecció i d'ex-tinció d'incendis forestals aprovats, quan noresultin contradictòries amb les normes d'a-quest Pla especial.

Disposicions finals

PrimeraL'òrgan gestor al qual es fa referència enaquest Pla especial s'entén referit, pel que faal terme municipal de Badalona, al Consorcidel Parc Serralada de Marina, i pel que fa ala resta de l'àmbit del Pla especial al Con-sorci per a la protecció i gestió de l'espainatural de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs(actualment Consorci del Parc SerraladaLitoral).S'ha d'establir un mecanisme d'articulacióentre ambdós consorcis per tal que l'aplicaciód'aquest Pla i la gestió de l'espai natural engeneral es facin sota els criteris de coordina-ció i homogeneïtat.Aquest mecanisme de coordinació pot esten-dre's a l'administració gestora de l'espai natu-ral de les serres de Montnegre i el Corredor.

SegonaEls ajuntaments en el seu àmbit territorial, il'òrgan gestor prèvia delegació de competèn-cies, són les administracions competents perportar a terme:a) La promoció i l'execució del que preveul'article 39.4 d'aquestes normes.b) La promoció i l'execució del que preveu ladisposició transitòria quarta d'aquestes nor-mes.

TerceraEn tots aquells altres aspectes no regulatsper aquest Pla especial és d'aplicació el quedisposa el Decret 328/1992, així com leslegislacions urbanística, forestal i d'espaisnaturals, les disposicions del planejament

Page 200: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

200 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

urbanístic vigent i totes aquelles altresdisposicions que per raó de la matèria si-guin d'aplicació.

Annex 1Plànol de la delimitació definitiva de l'espainatural La Conreria-Sant Mateu-Céllecs(Vegeu plànol al document PDF)

Annex 2Descripció de la delimitació definitiva del'espai natural La Conreria-Sant Mateu-CéllecsAquesta descripció correspon a la delimitaciódefinitiva establerta gràficament en elsplànols d'ordenació d'aquest Pla especial (plà-nols O-1.1 a O-1.5, Delimitació i zonifica-ció). La base cartogràfica emprada ha estat lasèrie topogràfica a escala 1:5.000 de l'InstitutCartogràfic de Catalunya. Les referències alplanejament urbanístic municipal correspo-nen als diferents instruments d'ordenacióvigents esmentats al capítol 7, Planejament(Annexos informatius, d'aquest Pla especial).Per facilitar la comprensió d'aquest Pla espe-cial i, en particular, d'aquesta delimitació, lesdeterminacions gràfiques del planejamentmunicipal han estat transcrites en els plànolsinformatius (plànols I-6.0 a I-6.5, Planeja-ment urbanístic).A efectes d'aquesta descripció, les referènciesals sòls urbans poden entendre's com a referi-des als sòls urbans, urbanitzables o aptes perurbanitzar indistintament. Així mateix, qual-sevol referència al límit amb una urbanitzaciódeterminada s'ha d'entendre com a referida allímit del sòl urbà o el sòl urbanitzable reco-negut en el planejament vigent.L'àmbit de l'espai afecta l'àmbit dels munici-pis de Badalona, Tiana, Santa Maria de Mar-torelles, Vallromanes, Vilanova del Vallès, laRoca del Vallès, Argentona, Òrrius, Cabrerade Mar, Cabrils, Vilassar de Dalt, Premià deDalt, Teià i Alella. Així mateix són adjacentsa aquest espai els termes municipals de SantaColoma de Gramenet, Montcada i Reixac,Sant Fost de Campsentelles i Montornès delVallès.

A continuació es reflecteix la descripció delslímits de l'espai per a cada municipi per sepa-rat. S'inicia a Badalona, en el sud-oest del'espai, i se segueix el sentit horari. Llevat dela indicació expressa en sentit contrari, quanes faci referència a carreteres, pistes o caminscom a límit de l'espai, s'ha d'entendre que elselements mencionats queden exclosos en elstrams corresponents.

BadalonaDes del terme amb Tiana, i en direcció oest,el límit s'ajusta al límit dels sòls urbans iurbanitzables (urbanització mas Raqué ialtres) i ressegueix el límit establert per alParc Forestal (27 i 28) en el planejamentmunicipal. A continuació envolta els terrenysqualificats com a equipament de l'entorn delcomplex sanitari «Germans Trias i Pujol» i elcol·legi. A l'oest de l'hospital el límit coinci-deix en un primer tram amb l'establert per ala zona 26 i pren a continuació la cota 200.Entre el turó de can Onofre i el coll de l'Er-mita, l'espai s'ajusta als límits establerts urba-nísticament entre el Sòl lliure permanent (26)i la zona d'equipament (7a), el qual coinci-deixen parcialment amb la cota 200 i 175.A l'extrem sud-oest (coll de l'Ermita), el límitde l'espai coincideix amb els termes munici-pals de Santa Coloma de Gramenet i deMontcada i Reixac. Des d'aquest coll, el límitcontinua al nord, tot excloent-lo, pel viald'accés a la Vallensana, el qual coincideixparcialment amb el límit de terme municipal.Al nord del pla de Campament el límit sesepara del terme municipal i del camí deCarrerada i descendeix en direcció nord-oestfins al torrent de la Vallensana per una carenasecundària. Segueix aigües avall pel torrentesmentat, incloent ambdues riberes fins re-trobar el terme municipal amb Montcada iReixac. Continua al nord-est pel termenalmunicipal i en arribar a la carretera BV-501,a l'entorn de «can Pelat», s'exclouen els te-rrenys localitzats entre la carretera i el ba-rranc immediat de la Vallensana. Més al nordel límit coincideix de nou amb el terme mu-nicipal de Montcada i Reixac i, després amb

Page 201: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

IX. DERECHO MEDIOAMBIENTAL 201

el de Sant Fost de Campsentelles, fins trobarel límit septentrional de Tiana.

Tiana (nord)Des de la seva confluència amb Badalona, ellímit segueix el terme entre Tiana i Sant Fostde Campsentelles. En arribar al vial d'accés al'edifici de la Conreria, el límit se separa deltermenal, segueix el vial tot excloent-lo,travessa la carretera de la Conreria, i pren lapista que envolta el turó del Reig, la qualtambé s'exclou fins a arribar, de nou, al ter-menal amb Sant Fost. A continuació, segueixaquest fins trobar el terme de Santa Maria deMartorelles.

Santa Maria de MartorellesDes de la seva confluència amb Tiana, al suddel bosc d'en Mates, el límit segueix el termeentre aquest municipi i Sant Fost deCampsentelles fins a trobar la divisòria entrela zona PEIN i la zona 10 –Àrees d'interèsnatural– del planejament municipal. El límitcontinua per aquesta divisòria fins al terme deMontornès del Vallès, llevat del darrer tram,on en un tram recte, el límit es dirigeix des dela carena a la cruïlla dels termes municipalsde Santa Maria de Martorelles, Montornès delVallès i Vallromanes.

VallromanesDes de la confluència dels termes municipalsde Santa Maria de Martorelles, Montornès delVallès i Vallromanes, el límit segueix eltorrent que porta a les vinyes de can Barbeta,fins a enllaçar amb la cota topogràfica 325 m,la qual coincideix en gran part amb la di-visòria entre les zones 11b – Zona de protec-ció especial – i 12 –Zona forestal– del plane-jament municipal.Continua cap al sud per aquesta cota fins altorrent que voreja meridionalment el bosc decan Malloles. Baixa pel torrent fins a la cota250 i la segueix cap al sud-est. En aproximar-se a la carretera del coll de Font de Cera,abandona la cota i travessa en línia recta finstrobar la cota 300. Continua per aquesta cotaen direcció est fins a un barranc orientat del

sud al nord que enllaça amb el límit de lazona qualificada com a 13 –Zona de rústecordinari–.Descendeix pel barranc esmentat i gira a l'estpel límit urbanístic de la zona 13, tambéesmentada. Troba el camí que porta a laurbanització de Santa Fe, el segueix cap alsud durant uns 200 m. L'abandona, travessael barranc de la casa de can Pona a la cota300 i arriba a la cota 325. Aquesta cota coin-cideix en part amb la divisòria entre les zones13 i 11b del planejament. Segueix la cota finsa trobar els camps de can Martí de Dalt,descendeix pel torrent, envolta aquestscamps, juntament amb els corresponents a calFuster. Troba el camí de Vilassar i el segueixa l'oest fins passat can Viló. Aquí el límitdeixa el camí i s'enfila al turó d'en Moreu.Segueix la carena fins als turons de canTàvec i mas Miquel. Entre aquests turons ellímit s'ha ajustat al límit del sòl urbà de laurbanització de can Tàvec i el sòl urbanitza-ble adjacent.Des del turó de mas Miquel el límit descen-deix cap el nord-est. En arribar als campslocalitzats al marge esquerre del torrent decan Maimó, gira al sud-est tot excloent-los.Envolta els camps i segueix al nord pel margeesquerre del torrent de can Maimó. En apro-ximar-se a la urbanització de can Jornet,localitzada ja en el terme de Vilanova delVallès, abandona el marge, travessa el torrentfins a trobar el vial sud de l'esmentada urba-nització i l'accés a la urbanització de canXaragall.

Vilanova del VallèsEn general, el límit coincideix amb l'establertper a la zona 8 –Parcs forestals (NU-PEIN)–del planejament municipal, el qual en algunssectors coincideix amb els límits del sòl urbào urbanitzable. Tanmateix a la confluència deles rieres d'Ardenya i de can Nadal i en direc-ció est, el límit discorre pel marge esquerrede la riera d'Ardenya, excloent el seu dominipúblic i l'espai adjacent al vial d'accés a lesurbanitzacions. Igualment, a l'entorn de lasorrera de can Cartró i la Pedrera, el límit

Page 202: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

202 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

s'ajusta als perímetres establerts en els Pro-grames de restauració aprovats pel Departa-ment de Medi Ambient corresponents aaquestes activitats extractives (identificatscom a «Mercedes» – núm. exp. 84/0618,«Santa Quitèria» – núm. exp. 84/0775).

La Roca del VallèsDes del contacte del terme municipal amb laurbanització de Ruscalleda (localitzada aVilanova del Vallès), el límit es dirigeix al'oest coincidint amb el terme municipaldurant uns 650 m. Remunta en direcció nord-est la carena localitzada sobre els boscos decan Gol i can Solei, fins confluir amb unapista que segueix a l'est. En arribar a la care-na que descendeix en direcció nord la se-gueix, i travessa la carretera BV-5106. Ara ellímit segueix la carretera cap al nord pel seumarge dret fins trobar el torrent de can Ver-daguer.Abandona la carretera i remunta la carena queporta al turó Gros. Continua, sempre per lacarena i en direcció nord-est. Abandona lacarena, passa per la replana de can Planasmés orientat a l'est i descendeix fins trobar lacarretera C-1415, davant la cruïlla de canCompanys de Dalt.Puja per la carretera durant uns 100 m, l'ex-clou en aquest tram, i la travessa en direccióest, envolta l'àrea qualificada com a 15 – Sòlno urbanitzable lliure permanent– en el pla-nejament general municipal. Ascendeix endirecció nord-est fins al turó identificat per laseva cota de 296,64 m.A continuació, descendeix al nord-oest finstrobar la pista que envolta el turó localitzat alnord de can Toio. Segueix aquesta pista per ladreta durant uns 200 m. L'abandona i esdirigeix en línia recta i en direcció nord-est ala carena que delimita per la dreta la vall deltorrent que desemboca al torrent de la fontdel Bosc per ca l'Amat. Segueix la carena finsa confluir amb una pista que comunica ambel vial d'accés a la urbanització Sant Carles.Ara segueix la pista pel seu marge dret finstrobar el sòl urbà corresponent a la urbanitza-ció esmentada. Segueix en direcció sud el

límit dels terrenys classificats com a urbansfins al punt on conflueixen els termes muni-cipals de Dosrius, Argentona i la Roca delVallès.

Argentona (nord)Des del punt esmentat abans el límit continuapel terme municipal entre Argentona i Dos-rius. Abandona el terme a les Malloles perdescendir en carena fins a la carretera B-1415i la nova autovia B-40. Travessa els esmen-tats vials i envolta els terrenys qualificatscom a 7 –Zona de valor agrícola– en el pla-nejament municipal. Més al sud s'ajusta allímit dels sòls urbans i urbanitzables d'Ar-gentona fins trobar la carretera d'Òrrius (BV-5106). Voreja aquesta carretera pel seu margenord en direcció oest. L'abandona més enda-vant, coincidint amb el límit nord de la zona12 –Usos compatibles– i arriba al termed'Òrrius.

ÒrriusDes del punt indicat anteriorment el límitdiscorre al sud pel terme municipal entreÒrrius i Argentona fins trobar el límit del sòlurbà. Segueix per aquest límit a l'oest i l'a-bandona coincidint amb la divisòria de lazona H –Sistema de parcs naturals–.Continua per aquesta divisòria fins unbarranc per on descendeix a la rierad'Òrrius. Descendeix per la riera uns centmetres i remunta el barranc que porta alscamps de cal Gravat i can Vinyamata.Envolta, tot excloent-los, els terrenys quali-ficats com a 22 –Protegit d'interès agríco-la– i 21 –Verd privat– en el planejamentmunicipal. Continua al sud-oest per lacorba de nivell 300 m. En arribar al segondels barrancs que formen la capçalera delTorrent Deri, segueix el barranc aigüesamunt fins on aquest desapareix i arriba enlínia recta i direcció sensiblement oest a lacarretera BV-5106, just després d'un revolt.Voreja la carretera pel seu marge est fins lacollada. Ara travessa la carretera i l'aban-dona en direcció sud pel camí que desd'aquí mena a Vilanova i Vilassar de Dalt.

Page 203: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

IX. DERECHO MEDIOAMBIENTAL 203

Continua per aquest camí, tot incloent-lo enl'àmbit de l'espai, fins la cruïlla on se separenels camins a Vilanova i Vilassar respectiva-ment. Segueix cap a Vilassar i en el primerrevolt abandona el camí per dirigir-se en líniarecta fins el revolt més occidental del camíque uneix Òrrius i Cabrils per can Blanc (ca-mí sols parcialment reflectit a la cartografia).Ascendeix per aquest camí, el qual tambés'inclou en aquest tram, fins al revolt localit-zat sobre el Bosc Gros. Des d'aquí descendeixen direcció nord i conflueix amb el termemunicipal d'Argentona, en el punt on aquestcoincideix amb la delimitació del sòl apte perurbanitzar (sector el Morro Negre) establertper Òrrius en el planejament.

Argentona (sud)Des del punt esmentat abans, el límit conti-nua al nord pel terme municipal d'Òrrius finstrobar la divisòria entre les zones 12 –Usoscompatibles– i 8 –Zona d'interès geogràfic ihistòric–. Continua a l'est per aquesta di-visòria fins el límit del sòl urbà. S'ajusta aaquest límit en un petit tram, l'abandona is'orienta al sud seguint el límit urbanístic dela zona 8. Deixa el límit esmentat quan aquestse separa de la pista que porta al pla delsMatxos (pista sols parcialment reflectida a lacartografia). Des d'aquí enllaça seguint unbarranc amb la pista que envolta el pla delsAlemanys.Descendeix per aquesta pista fins trobar ellímit establert entre les zones 11 i 8 del pla-nejament. Segueix aquest límit en direcciósud-est fins la urbanització de can SerraLledó. Així mateix inclou el domini públichidràulic del torrent de Burriac fins la sevaconfluència amb el torrent de Cirers. A laurbanització de can Serra Lledó, el límits'ajusta al sòl urbà i continua per la cota 200fins arribar al terme municipal de Cabrera deMar.

Cabrera de MarDes del terme entre aquest municipi i Ar-gentona el límit discorre al sud-est per la cota200 a través de la zona qualificada com a 14

–Forestal– fins enllaçar amb el límit del sòlurbà. S'ajusta al límit septentrional de lesurbanitzacions de Sant Joan de Munt i canSegarra. Continua a l'oest en línia recta ienvolta les edificacions conegudes com a«urbanització de l'Altura» les quals s'ex-clouen. Es reprèn el límit del sòl urbà pelvessant de Montcabrer en direcció cap el mar.Tanmateix s'inclouen tres àrees urbanes qua-lificades com a espai lliure en el planejamentmunicipal i s'exclou l'entorn de les edifica-cions localitzades en sòl no urbanitzable de laGuardiola. Finalment, s'abandona el límit delsòl urbà i s'arriba en direcció oest al terme deCabrils pel marge nord del vial que comunicaCabrera i Cabrils a peu de vessant.

CabrilsAl vessant oest de Montcabrer, el límit inclouels terrenys adjacents a la carena qualificatscom a Sistema d'espais lliures en el planeja-ment (claus 6 i 4). Un cop passada la urbanit-zació La Llobera el límit s'ajusta al sòl urbà.Abandona aquest en arribar als terrenys de laMútua Metal·lúrgica i continua al sud-oestper la cota 300 fins a arribar al terme deVilassar de Dalt.

Vilassar de DaltEl límit coincideix amb la cota 300 fins elterme de Premià de Dalt.

Premià de DaltEl límit s'ajusta a la delimitació del sòl urbà,llevat de la zona adjacent a Teià qualificadacom a 21 –agrícola– en el planejament muni-cipal. En arribar al terme de Teià el límitcontinua per aquest fins a superar la urbanit-zació de sant Berger (Teià).

Teià (sud)Des del terme de Premià de Dalt, el límits'ajusta en un primer tram a la delimitació delsòl urbà de la urbanització de sant Berger finsque troba el torrent de Berger, i el remuntauns metres fins a la cota 175. Continua alnord-oest per aquesta cota, establerta en elplanejament municipal com a límit de l'àmbit

Page 204: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

204 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

de «Protecció de la serralada», tot incloent unsector de sòl urbà qualificat com a zona verdaen el planejament municipal. En endavant, ellímit coincideix amb aquest àmbit de protec-ció establert fins a fins trobar el terme d'Ale-lla. En el darrer tram, coincideix amb elmarge oest de la pista que condueix en direc-ció nord a la serra de Teià, de tal manera quequeda inclosa a l'àmbit del Pla. Així mateix,s'exclouen en forma d'enclavament, els te-rrenys urbans corresponents a les urbanitza-cions Assumpció i Santa Fe.

AlellaEn el primer tram, el límit segueix un camíque fa de límit de la zona qualificada com aespai lliure del sòl urbà de can Magarola,excloent-ne, però, aquest i la parcel·la quali-ficada igualment situada al sud d'aquest camí.Des d'aquí, continua pels límits inferiors deles zones qualificades com a 22 –Forestal– enel planejament municipal fins arribar al camíque uneix les àrees de carena a Teià i l'indretFont de Cera (s'exclouen per tant les zones 20i 21) d'aquesta àrea.El límit segueix el camí a l'oest pel seu margeesquerre (tot incloent-lo) per reprendre des-près els límits de la zona forestal (22), tra-vessa la carretera i arriba a la urbanització(Alella Park). Envolta aquesta urbanitzacióen direcció oest (tot incloent les zones fores-tals). També s'inclouen dues àrees perimetralsde la urbanització, qualificades com a Siste-ma local d'espais lliures públics (6) en elplanejament municipal.A «La pedrera» (extrem oest de la urbanitza-ció), el límit coincideix de nou amb l'establertper a les zones 22 –Forestal, de tal maneraque s'exclou la zona 20 – Rural. Arriba a laurbanització mas Coll, envolta els seus límitsincloent, però, l'àrea qualificada com a Sis-tema general d'espais lliures (4) excepte laparcel·la de l'extrem inferior, on s'ubica eldipòsit d'aigua. A ca l'Arrau, el límit incloul'àrea qualificada coma 22b i exclou lasubzona qualificada com a 22a situada entre

el mas Coll i la urbanització la Coma Fosca.Ascendeix a l'est envoltant la urbanització.Abans d'arribar al terme de Tiana, continua,al sud, tot incloent a l'espai l'àrea de sistemalocal d'espais lliures públics (6).En arribar al terme de Tiana, el límit continuaal sud-est pel termenal municipal. L'abandonaquan aquest se separa dels límits de la urba-nització la Coma Fosca. Descendeix pel límitmeridional de la fins a la cota 150. Continuaal sud per aquesta cota. A continuació envoltal'àrea conreada situada a l'oest de la urbanit-zació Nova Alella i, ajustant-se al límit de lazona 22 –Forestal–, arriba de nou al termeamb Tiana.

Tiana (sud)Des del punt esmentat anteriorment, en eltermenal amb Alella, el límit descendeix capal sud-oest i pel centre del barranc fins atrobar la cota 200. Ara segueix aquesta cotaen direcció oest, tot passant a l'oest de canGiró. Sempre coincidint amb la cota 200,continua fins trobar la zona 7b –Sistema locald'equipaments comunitaris– del planejament.El límit envolta i exclou la zona mencionada,i des de la cota 210 passa a coincidir amb ellímit de la zona 26 –Lliure permanent– delplanejament (exclosa) fins trobar la carreteraB-500, la qual segueix en direcció sud fins lacruïlla amb el camí de la Cartoixa. Continuaper aquest camí en direcció est fins trobar ellímit de la zona 28 –Sistema de repoblació–, iel segueix en direcció sud-oest fins trobar lariera de Montalegre.A continuació descendeix per la riera finstrobar el límit de la zona 8b al lloc anomenatMartorelles. Envolta la mencionada zona 8b(can Sant Rom), de tal manera que s'inclouenexclusivament les àrees qualificades com asistema forestal (28 i 27). En endavant ellímit coincideix amb l'establert per aquesteszones (llevat de l'entorn immediat mas Ramque s'exclou, tal com queda indicat en elsplànols), envolta el sòl urbà de la urbanitza-ció mas Ram i arriba al terme amb Badalona.

Page 205: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

IX.4ORDRE MAH/199/2004, de 8 de juny, per la qual esmodifiquen les bases reguladores dels ajuts per fer els

assaigs i/o controls per a l'obtenció del distintiu de garantiade qualitat ambiental o l'etiqueta ecològica de la Unió

Europea, i les bases reguladores dels ajuts per a larealització d'avaluacions mediambientals i per implantar

sistemes voluntaris de gestió ambiental(DOGC de 21 de juny de 2004)1

_______

1. Aquesta Ordre també esta disponible en aquest Servei d’Estudis Registrals de Catalunya en la versió caste-llana per tota persona que necessiti disposar d’ella.

Atès el Reglament (CE) núm. 69/2001 de laComissió de 12 de gener de 2001, relatiu al'aplicació dels articles 87 i 88 del Tractat CEals ajuts de minimis (DOCE L 10, de13.1.2001), d'acord amb el qual cal informara les empreses del caràcter de minimis del'ajut que es concedeix;Vistes l'Ordre MAB/111/2003, de 26 defebrer, per la qual s'aproven les bases regu-ladores dels ajuts per fer els assaigs i/ocontrols per a l'obtenció del distintiu degarantia de qualitat ambiental o l'etiquetaecològica de la Unió Europea, i l'OrdreMAB/112/2003, de 26 de febrer, per la quals'aproven les bases reguladores dels ajutsper a la realització d'avaluacions mediam-bientals i per implantar sistemes voluntarisde gestió ambiental, es considera necessarimodificar les bases reguladores dels esmen-tats ajuts per tal d'incorporar la informaciórelativa a la submissió d'aquests ajuts a lanorma de minimis;D'acord amb l'article 92 del Text refós de laLlei de finances públiques de Catalunya,aprovat pel Decret legislatiu 3/2002, de 24 dedesembre, i en ús de les atribucions quem'han estat conferides,

Ordeno:

Article 1.Es modifica l'Ordre MAB/111/2003, de 26 defebrer, per la qual s'aproven les bases regula-dores dels ajuts per fer els assaigs i/o controlsper a l'obtenció del distintiu de garantia dequalitat ambiental o l'etiqueta ecològica de laUnió Europea (DOGC núm. 3847, de20.3.2003), en els termes següents:S'afegeix una nova menció a l'apartat 2 de labase núm. 4 amb el contingut següent:«Declaració dels ajuts de minimis rebuts pelbeneficiari els darrers tres anys amb indicacióde l'import, ens atorgant i data d'atorgament.»S'afegeix un nou paràgraf a la base núm. 7amb el contingut següent:«Aquests ajuts se sotmeten al Reglament(CE) núm. 69/2001 de la Comissió de 12 degener de 2001, relatiu a l'aplicació dels arti-cles 87 i 88 del Tractat CE als ajuts de mini-mis (DOCE L 10, de 13.1.2001). En virtutd'aquest Reglament el total d'ajuts de minimisatorgats a una empresa no podrà excedir de100.000 euros en un període de tres anys ambindependència de la forma d'ajut o l'objectiud'aquest.»

Page 206: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

206 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

Article 2.Es modifica l'Ordre MAB/112/2003, de 26 defebrer, per la qual s'aproven les bases regula-dores dels ajuts per a la realització d'avalua-cions mediambientals i per implantar siste-mes voluntaris de gestió ambiental (DOGCnúm. 3847, de 20.3.2003), en els termessegüents:S'afegeix una nova menció a la base núm. 4.2amb el contingut següent:«Declaració dels ajuts de minimis rebuts pelbeneficiari els darrers tres anys amb indicacióde l'import, ens atorgant i data d'atorgament.»S'afegeix un apartat 5 a la base núm. 7 amb elcontingut següent:«Aquests ajuts se sotmeten al Reglament(CE) núm. 69/2001 de la Comissió de 12 degener de 2001, relatiu a l'aplicació dels arti-cles 87 i 88 del Tractat CE als ajuts de mini-

mis (DOCE L 10, de 13.1.2001). En virtutd'aquest Reglament el total d'ajuts de minimisatorgats a una empresa no podrà excedir de100.000 euros en un període de tres anys ambindependència de la forma d'ajut o l'objectiud'aquest.»

Disposició finalAquesta Ordre entrarà en vigor l'endemà de laseva publicació al Diari Oficial de la Genera-litat de Catalunya.

Barcelona, 8 de juny de 2004

SALVADOR MILÀ I SOLSONA

Conseller de Medi Ambient i Habitatge

(04.159.171)

Page 207: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

X

ACTUALIDAD PARLAMENTARIA

M.ª Isabel de la Iglesia Monje

Page 208: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII
Page 209: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

X.1PROYECTOS DE LEY EN TRAMITACIÓN

María Isabel de la Iglesia MonjeDoctora en Derecho. Profesora de la Universidad Complutense de Madrid

El Derecho de Familia y el ámbito de la Persona constituyen el objetivo prioritario de laactividad parlamentaria, que se retomará en septiembre tras el período vacacional.

Proposiciones de Ley en tramitación. Derecho de la Persona.

• Proposición de Ley Orgánica sobre interrupción voluntaria del embarazo.Presentado el 5 de abril de 2004, calificado el 20 de abril de 2004.Autor: Grupo Parlamentario Mixto.Situación Actual: Toma en consideración.Plazo desde el 1 de junio de 2004.

• Proposición de Ley de regulación de la interrupción voluntaria del embarazo.

Presentado el el 5 de abril de 2004, calificado el 20 de abril de 2004.Autor: Grupo ParlamentarioVerde-Izquierda Unida– Iniciativa por Cataluña.Situación Actual: Toma en consideración.Plazo desde el 1 de junio de 2004.Proposición de Ley sobre disponibilidad de la propia vida.Presentado el 16 de abril de 2004, calificado el 20 de abril de 2004.Autor: Grupo Parlamentario Verde-Izquierda Unida– Iniciativa por Cataluña Verds.Situación Actual: Toma en consideraciónPlazo: Desde el 1 de junio de 2004.

• Proposición de Ley de modificación de la Ley de Enjuiciamiento Civil para regular lostratamientos no voluntarios de las personas con trastornos psíquicos.

Presentado el 6 de julio de 2004, calificado el 13 de julio de 2004.Autor: Grupo parlamentario Catalán.Situación actual: Gobierno contestación.Plazo: Hasta el 5 de Octubre de 2004.

Proposiciones de Ley en tramitación. Propiedad y Derechos reales.

• Proposición de Ley de modificación del Texto Refundido de la Ley de Aguas, aprobadopor Real Decreto Legislativo 1/2001, de 20 de julio.

Presentado el 17 de mayo, y calificado el 25.Autor: La Comunidad Autónoma de Aragón– Cortes.Situación Actual: Contestación del GobiernoPlazo: Hasta el día 2 de septiembre de 2004.

Page 210: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

210 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

• Proposición de Ley sobre el régimen legal del suelo

Presentado el 14 de abril, y calificado el 20 de abrilAutor: Grupo Parlamentario Verde-Izquierda Unida– Iniciativa por Cataluña Verds.Situación Actual: Toma en consideraciónPlazo: Desde el 1 de junio de 2004.

• Proposición de Ley sobre delimitación de los espacios marítimos de Canarias.

Presentado el 6 de abril de 2004, calificado el 20 de abril de 2004.Autor: Grupo Parlamentario Coalición Canaria.Situación Actual: Toma en consideraciónPlazo: Desde el 1 de junio de 2004.

• Proposición de Ley Orgánica de transferencia a la Generalidad de Cataluña de las com-petencias en materia notarial.

Presentado el 2 de abril de 2004, calificado el 13 de abril de 2004.Autor: Grupo Parlamentario Comunidad Autónoma de Cataluña.Situación Actual: Toma en consideraciónPlazo: Desde el 28 de mayo de 2004.

Proposiciones de Ley en tramitación. Derecho de familia.

Cinco son los grandes bloques por los que se desarrolla la actividad parlamentaria en elámbito del Derecho de Familia.

I. Matrimonio y Uniones de pareja

• Proposición de Ley de modificación del Código Civil en materia de matrimonio.

Presentado el 5 de abril de 2004, calificado el 20 de abril de 2004.Autor: Grupo ParlamentarioVerde-Izquierda Unida– Iniciativa por Cataluña.Situación Actual: Toma en consideración.Plazo: Desde el 1 de junio de 2004.

• Proposición de Ley de igualdad jurídica para las uniones de hecho.

Presentado el 05 de abril de 04/2004, calificado el 20 de abril de 2004.Autor: Grupo Parlamentario MixtoSituación Actual: Comisión de justicia. EnmiendasPlazo: Hasta el 17 de septiembre de 2004.

• Proposición de Ley sobre uniones estables de pareja.

Presentado el 2 de abril de 2004, calificado el 20 de abril de 2004.Autor: Grupo Parlamentario Catalán de Convergencia y Unión.

Page 211: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

X. ACTUALIDAD PARLAMENTARIA 211

Situación Actual: Comisión de Justicia. Enmiendas.Plazo: Hasta el 17 de septiembre de 2004.

• Proposición de Ley sobre igualdad jurídica para las parejas de hecho.

Presentado el 5 de abril de 2004, calificado el 20 de abril de 2004.Autor: Grupo ParlamentarioVerde-Izquierda Unida– Iniciativa por Cataluña.Situación Actual: Comisión Justicia. Enmiendas.Plazo: Hasta el 17 de septiembre de 2004.

II. Matrimonio entre parejas del mismo sexo

•Proposición de Ley de modificación del Código Civil para reconocer la celebración dematrimonio entre personas del mismo sexo.

Presentado el 5 de abril de 2004, calificado el 20 de abril de 2004.Autor: Grupo Parlamentario Mixto.Situación Actual: Toma en consideración.Plazo: Desde 1 de junio de 2004.

• Proposición de Ley relativa a la modificación del Código Civil, para poner fin a la discri-minación que supone la prohibición del matrimonio entre personas del mismo sexo.

Presentado el 23 de junio de 2004, calificado el 29 de junio de 2004.Autor: Grupo Parlamentario Mixto.Situación actual: ContestaciónPlazo: Hasta el 5 de octubre 2004

• Proposición de Ley de modificación parcial del Código Civil para posibilitar la celebra-ción del matrimonio entre personas del mismo sexo.

Presentado el 11 de mayo de 2004, calificado el 18 de amyo de 2004.Autor: Grupo Parlamentario de Esquerra Republicana de Cataluña.Situación Actual: Toma en consideraciónPlazo: Desde el 26 de junio de 2004.

III. Separación y Divorcio

• Proposición de Ley sobre modificación del Código Civil en materia de separación y di-vorcio.

Presentado el 5 de abriol de 2004, calificado el 20 de abril de 2004.Autor: Grupo Parlamentario Mixto.Situación Actual: Toma en consideración.Plazo: Desde el 1 de junio de 2004.

Page 212: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

212 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

• Proposición de Ley de modificación del Código Civil para posibilitar el acceso al proce-dimiento de divorcio sin necesidad de un previo proceso judicial de separación.

Presentado el 2 de abril de 2004, calificado el 20 de abril de 2004.Autor: Grupo Parlamentario Catalán. Convergencia i Unió.Situación Actual: Toma en consideración.Plazo: Desde el 1 de junio de 2004.

IV. Conciliación de la vida familiar. Prestaciones

• Proposición de Ley de Ordenación del bienestar social general y de las familias: régimende prestaciones económicas y servicios mínimos básicos garantizados.

Presentado el 13 de abril de 2004, calificado el 20 de abril de 2004.Autor: Grupo Parlamentario Verde-Izquierda Unida– Iniciativa por Cataluña.Situación Actual: Toma en consideración.Plazo: Desde el 1 de junio de 2004.

• Proposición de Ley de corresponsabilidad laboral y familiar, por la que se modifica la Ley39/1999, de 5 de noviembre, para promover la conciliación de la vida familiar y laboral de laspersonas trabajadoras, y se extiende la duración del permiso de maternidad y se instaura unpermiso de paternidad independiente

Presentado el 23 de abril de 2004, calificado el 27 de abril de 2004.Autor: Grupo Parlamentario Mixto.Situación Actual: Toma en consideraciónPlazo: Desde el 8 de junio de 2004.

• Proposición de Ley de modificación de la Ley 39/1999, de 5 de noviembre, para promoverla conciliación de la vida familiar y laboral de las personas trabajadoras, con el fin de introdu-cir un permiso de paternidad en los supuestos de parto.

Presentado el 13 de abril de 2004, calificado el 20 de abril de 2004.Autor: Grupo Parlamentario Verde-Izquierda Unida– Iniciativa por Cataluña.Situación Actual: Toma en consideración.Plazo: Desde el 1 de junio de 2004.

V. Modificación del Registro Civil: Acceso de las parejas de hecho

• Proposición de Ley de modificación de la Ley de 8 de junio de 1957, reguladora del Re-gistro Civil, para el acceso de la unión estable de pareja o pareja de hecho al Registro Civil.

Presentado el 2 de abril de 2004, calificado el 20 de abril de 2004.Autor: Grupo Parlamentario de Esquerra Republicana (ERC)Situación actual: Comisión de Justicia. Enmiendas.Plazo: Hasta el 17 de septiembre de 2004.

Page 213: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

X. ACTUALIDAD PARLAMENTARIA 213

Proposiciones de Ley en tramitación. Derecho Tributario.

• Proposición de Ley de modificación de la Ley 40/1998, de 9 de diciembre, del Impuestosobre la Renta de las Personas Físicas y otras Normas Tributarias, para ampliar y universalizarlas deduciones por maternidad y por cuidado de ascendientes y personas discapacitadas.

Presentado el 24 de mayo de 2004, calificado el 1 de junio de 2004.Autor: Grupo Parlamentario Catalán (Convergencia i Unió)Situación actual: Gobierno Contestación.Plazos: Hasta el 9 de septiembre de 2004.

Page 214: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII
Page 215: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

XI

COLABORACIONES

Page 216: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII
Page 217: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

XI.1ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY

CONCURSAL 1

Vicente Domínguez CalatayudRegistrador de la Propiedad

I. RASGOS ESENCIALES DE LA NUEVA LEY CONCURSAL

La Ley Concursal 22/2003, de 9 de julio, en adelante LC, que, según su disposición finaltrigésima quinta entrará en vigor el día 1 de septiembre de 2004, salvo las modificacionesintroducidas por la disposición final tercera en los artículos 463, 472, y 482 de la Ley de Enjui-ciamiento Civil y el mandato contenido en la disposición final trigésimo segunda que entraronen vigor al día siguiente de la publicación de la LC en el BOE, que lo fue en el número 164, de10 de julio del pasado año.

La LC, Ley 22/2003, persigue satisfacer, como dice el parágrafo primero de su Exposi-ción de Motivos, «una aspiración profunda y largamente sentida en el Derecho patrimonialespañol: la reforma de la legislación concursal». El párrafo primero del citado parágrafo noahorra en la descripción de los defectos de que adolece la legislación vigente: «arcaísmo (noolvidemos que hasta la entrada en vigor de la LC, están vigentes un buen número de artícu-los de nuestro primer Código de Comercio, promulgado en 1829 por Fernando VII, en virtudde la invocación que de ellos hace la LEC de 1881, vigente en esta materia conforme alapartado primero de la disposición derogatoria única de la Ley 1/2000, de EnjuiciamientoCivil), inadecuación a la realidad social y económica de nuestro tiempo, dispersión (que esconsecuencia de nuestra codificación decimonónica y de sus presupuestos doctrinales quediversificaban entre comerciantes y no comerciantes, entre aspectos sustantivos y procesales,lo que daba lugar a una asistemática variedad de situaciones de insolvencia las cuales queda-ban afectadas por normas ubicadas en los más diversos cuerpos legales, objeto, además, desucesivas reformas), carencia de un sistema armónico, predominio de determinados interesesparticulares en detrimento de otros generales y del principio de igualdad de tratamiento delos acreedores, etc…».

La valoración de nuestro Derecho de quiebras por parte de la doctrina es la misma que larecogida en la E de M de la LC, valga por todos el muy severo juicio del profesor Prieto Castroexpresado en la XII Reunión de Profesores de Derecho Procesal, celebrada en Las Palmas deGran Canaria en octubre de 1976, recogido por Jaime Mairata Laviña, Secretario General delInstituto de Estudios Concursales, en trabajo publicado en el Boletín del Colegio de Registra-

_______

1. Este trabajo se hizo para que sirviera de base a la lección inaugural del curso 2.004 de la Cátedra BienvenidoOliver de la Universidad de Córdoba, que dirige el Catedrático de Derecho Civil, profesor José-Manuel GonzálezPorras, asistido, como Director adjunto, por el Registrador de la Propiedad, Mercantil y de Bienes Muebles AntonioManzano Solano, los Profesores Titulares de Derecho Civil Ignacio Gallego y Rafael Linares y los también Registra-dores de la Propiedad, Mercantiles y de Bienes Muebles Santiago Molina y José Gosálvez, a todos ellos mi gratitud porel honor que me hicieron, el cordial compañerismo con el que me acogieron y el magnífico trabajo de divulgación delDerecho Registral que llevan a cabo a través de la Cátedra Bienvenido Oliver de la Universidad de Córdoba.

Page 218: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

218 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

dores: «Son, en total, más de quinientos artículos de legislación concursal, en confusión, des-concierto y anacronismo, además de lagunosidad, notas que, conjuntamente, vienen a hacer delDerecho español de quiebras una inutilidad, que nada remedia en ningún terreno. Solamenteasí, sin atenuaciones, es como, según el profesor Prieto Castro, tenemos el deber de presentar elpanorama concursal español, en atención a nuestra propia responsabilidad»

No faltaron intentos de superar esta situación, «meritorios trabajos prelegislativos» que, contoda justicia, enumera la E de M de la LC hasta llegar al Anteproyecto de Ley, elaborado por laSección Especial para la Reforma Concursal, creada en el seno de la Comisión General deCodificación por Orden del Ministerio de Justicia de 23 de diciembre de 1996, Anteproyectoconcluido en mayo de 2000, antecedente del Proyecto de Ley que, tras el oportuno debateparlamentario, dio lugar a la Ley 22/2003.

La LC, la Ley 22/2003, supone, en palabras de su propia E de M, «una reforma global delDerecho concursal español», «no supone una ruptura con la larga tradición concursal española,pero sí una profunda modificación del Derecho vigente», en la que, además de tenerse encuenta «las aportaciones doctrinales y prelegislativas realizadas en el ámbito nacional», haninfluido las reformas legislativas recientes operadas en países extranjeros de nuestro entorno(Portugal-1993, Alemania-1994, Bélgica-1997), sin olvidar los «instrumentos supranacionaleselaborados para la unificación y la armonización del derecho en esta materia», como el Regla-mento comunitario de insolvencias 1.346/2000 o la Ley modelo de insolvencias de laU.N.C.I.T.R.A.L. Esta profundidad en la modificación del régimen legal aplicable a los proce-dimientos de ejecución universal hace que, como resulta del primer apartado de la Disposicióntransitoria primera, los procedimientos de concurso de acreedores, quiebra, quita y espera ysuspensión de pagos que se encuentren en vigor hasta la entrada de esta Ley continuarán ri-giéndose hasta su conclusión por el Derecho anterior, con algunas excepciones que recoge lamisma DT, de las que destaca la aplicación inmediata, a los procedimientos de ejecución uni-versal en tramitación el día primero de septiembre de 2004, de la mayoría de las normas sobreconclusión y reapertura del concurso contenidas en los artículos 176 a 180 LC.

El resultado, sin romper, como decíamos, con la larga tradición concursal española, suponeuna profunda modificación del Derecho vigente puesto que:

A.– establece un solo procedimiento para la tramitación de las situaciones de insolvencia,sea provisional o definitiva, y afecte ésta a deudores comerciantes o no comerciantes, aunque:

a.– evidentemente no ignora la especifidad del empresario:1.– por las especiales obligaciones que le afectan y constituyen su particular estatuto,2.– por la conveniencia de mantener la unidad de la explotación y la continuidad de la

misma buscando el incremento de la solvencia y la continuidad de las relaciones laborales, y3.– por la aplicación al deudor comerciante o empresario, normalmente, del procedimiento

concursal ordinario en lugar del abreviado previstos para concursos de menor entidad, es decir,de patrimonios no superiores a 1.000.000 € cuando el deudor sea persona natural o, si se trata-re de personas jurídicas, que estuvieren autorizadas a presentar un balance abreviado, comoresulta del artículo 190-1 LC.

b.– por otra parte, la unidad procedimental no impide que se pueda distinguir entre un con-curso voluntario y un concurso necesario con sus respectivas peculiaridades procesales y unconcurso ordinario y otro abreviado, según acabamos de ver.

B.– define nuevos órganos de control del procedimiento por medio de la administraciónconcursal regulada de manera pormenorizada y la atribución al Juez de un importante gradode discrecionalidad, siempre motivada y siempre dirigida a tutelar el interés del concurso,hasta la aprobación del convenio, en el que el arbitrio judicial es sustituido por la autonomía

Page 219: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

XI. COLABORACIONES 219

de la voluntad de las partes afectadas (deudor y acreedores, lo que se puede comprobar enlos artículos 99 a 102 que regulan la propuesta de convenio y en el artículo 128 LC queregula la oposición al mismo), arbitrio judicial e influencia de la voluntad de las partes quevuelven a cobrar protagonismo en la fase de liquidación, de lo que es buena muestra la parti-cipación que en la elaboración del preferente plan de liquidación se atribuye al deudor y alos acreedores, además, lógicamente, de a la administración concursal, como se desprendedel artículo 148 LC, rigiendo, sólo a falta de tal plan, las reglas legales supletorias de liqui-dación contenidas en los artículos 149 y ss de la LC. Relacionando esta novedad legal con laanterior, podemos decir que la unidad procedimental y legislativa vienen compensadas poruna gran flexibilidad traída de la mano de una importante discrecionalidad del Juez del con-curso, Juez mercantil altamente especializado, guiado siempre, como antes decía, por elinterés del concurso y por una importante influencia o intervención de los administradoresconcursales, dotados de especial profesionalidad y de un estatuto definidor en detalle de susdeberes, sus derechos y sus obligaciones, en definitiva, de su función. Puede parecer contra-dictorio con la especialización del Juez de lo Mercantil creado por la Ley Concursal, Ley22/2003, y por la LO 8/2003 para la reforma concursal la amplitud de materias que el mismopuede verse obligado a tratar como consecuencia de la amplitud de su jurisdicción tal ycomo ésta viene perfilada en los artículos 86 ter de la LOPJ, introducido por el artículo 2-7de la LO 8/2003, y 8 de la Ley 22/2003.

C.– se opta por la unidad jurisdiccional, pues la competencia para conocer de los procedi-mientos concursales está atribuida a los Juzgados de lo Mercantil, según lo previsto en el artí-culo 86-3 de la L.O.P.J. de 1 de julio de 1985, reformada por la Ley Orgánica para la reformaconcursal 8/2003, de 9 de julio; provisionalmente y hasta su entrada en funcionamiento a partirdel día 1 de septiembre de 2004, según la Disposición final segunda de la Ley Orgánica8/2003, de 9 de julio, para la Reforma Concursal, por la que se modifica la Ley Orgánica delPoder Judicial, la competencia estará atribuida a los Juzgados de Primera Instancia. TalesJueces competentes:

a.– deciden, en primera instancia, sobre la apertura o denegación del concurso y sobre todaslas actuaciones ordinarias que componen el proceso concursal, desde el auto que lo inicia,según el artículo 21 LC, hasta la apreciación de la concurrencia de las causas de su conclusiónrecogidas en el artículo 176 LC

b.– en efecto, la jurisdicción del Juez del concurso es, como resulta del artículo 8 LC, ex-clusiva y excluyente en todas las materias que se consideran de especial trascendencia para elpatrimonio del deudor, aunque sean de naturaleza social, así como respecto de las ejecucionesy medidas cautelares que afecten a bienes del patrimonio del concursado, cualquiera que fuereel órgano del que hubieren dimanado (confirmado por el artículo 86 ter-1– 3.º y 4.º LOPJ in-troducido por el artículo segundo.7 de la L.O. 8/2003, de 9 de julio, para la reforma concursal,por la que se modifica la LO 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial). Únicamente quedanfuera de la competencia del Juez del concurso la declaración de responsabilidades penales, sinperjuicio de que se mantenga dentro del concurso y como pieza separada en el mismo la de sucalificación, y las responsabilidades por deudas administrativas, tributarias y de la SeguridadSocial cuya declaración seguirá siendo competencia de los órganos administrativos, sin perjui-cio de que la LC recorte algunos de los privilegios que en cuanto al cobro tenían estos créditosde naturaleza pública. También quedan fuera de la jurisdicción del Juez del concurso los jui-cios sobre capacidad, filiación, patria potestad, matrimoniales y menores relacionados con elconcursado.

D.– el concurso sigue siendo un proceso de ejecución universal porque alcanza todo el pa-trimonio del deudor, menos el legalmente inembargable, como resulta del artículo 76 LC, y

Page 220: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

220 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

porque convoca a todos los acreedores del deudor concursado, como se desprende del artículo49 de la LC. La citada nota de universalidad del procedimiento concursal se refuerza porque

a.– dentro del mismo, aunque en pieza separada, a través del incidente concursal (reguladoen los artículos 192 a 196 LC), se sustancian las incidencias y procedimientos recogidos en elpárrafo primero del artículo 192 LC, es decir, todas las cuestiones que se susciten durante elconcurso y no tengan señalada en esta Ley otra tramitación, las demandas civiles y sociales quese planteen tras la declaración del concurso y los juicios declarativos en tramitación en PrimeraInstancia al declararse el concurso y que el Juez de éste los acumule por ser de sustancial tras-cendencia para la formación del inventario o de la lista de acreedores; y

b.– porque dentro del mismo, como pieza separada y por el procedimiento que corresponda,se ejecutan o siguen actuando todas las ejecuciones singulares sobre concretos bienes de lamasa que puedan continuarse conforme a lo previsto en los artículos 55 a 57 LC (por créditostributarios y laborales), las ejecuciones necesarias para el pago de los créditos con derecho deabstención, conforme a los artículos 90, 91 y 123 LC y de los créditos contra la masa, confor-me a los artículos 84 y 154 LC.

por otro lado, la universalidad del procedimiento concursal es sostenible pese a que:a.– se persiga el convenio, más que la liquidación, como final deseable del procedimiento,

hasta el punto de que la E de M de la LC nos diga que «el convenio es la solución normal delconcurso, que la ley favorece con una serie de medidas»

b.– y pese a la radical modificación del conjunto de consecuencias respecto del deudor yrespecto de la eficacia de sus actos y negocios jurídicos anteriores o posteriores a la declara-ción del concurso y anteriores al convenio o durante éste, pues ya no hay inhabilitación, (salvoen el caso de calificación del concurso como culpable y con eficacia respecto a la representa-ción de terceros o la gestión patrimonial ajena, no respecto de la propia) sino intervención osuspensión de las facultades patrimoniales del concursado; ya no hay nulidad, sino anulabili-dad; y ya no se da la drástica y dramática retroacción absoluta, sino reintegración a la masaactiva mediante el ejercicio de las oportunas acciones de rescisión de los actos y negocios quela perjudiquen. Esta correlación de conclusiones confirma la elasticidad de la que se dota a lanueva institución concursal, vinculada a la gran discrecionalidad de sus órganos rectores y a laimportante participación en el concurso de los acreedores e incluso del propio concursado conel objetivo de lograr la máxima adecuación posible de éste a las circunstancias patrimonialesdel concursado y de la situación en la que su crisis se enmarca buscando siempre el interés delconcurso.

E.– se modifica sensible y novedosamente, inspirándose para ello en el derecho comparado,la clasificación de los créditos buscando la racionalidad y la reducción de los privilegios, loque constituye otra de las características que refuerzan la idea de ejecución universal, la fideli-dad al principio «par conditio creditorum», frente al principio de prioridad que preside lasejecuciones individuales. La clasificación de los créditos establecida por la Ley es inalterablepor el convenio, como resulta del artículo 100-3 LC.

F.– la profunda modificación que, entre otras, apuntan las notas características que acaba-mos de relacionar, la originalidad del nuevo sistema concursal, debe insertarse armónicamenteen nuestro Ordenamiento Jurídico, «preocupación a la que, como dice la E de M de la LC,responde el cuidado puesto en las disposiciones adicionales, transitorias, derogatorias y finalesque cierran esta Ley»

G.– el Título IX y último de la LC contiene unas normas de Derecho Internacional Privadoaplicables al concurso que evidencian el interés del legislador por el cada vez más extendidofenómeno del concurso con elemento extranjero, normas que siguen, con las convenientesadaptaciones, el modelo del Reglamento (CE) n.º 1.346/2000 sobre procedimientos de insol-

Page 221: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

XI. COLABORACIONES 221

vencia en los que el centro de intereses principales del deudor se encuentre en uno de los Esta-dos miembros de la UE. El otro modelo normativo del Título IX de la LC es la Ley Modelo dela Comisión de las Naciones Unidas para el Derecho Mercantil Internacional (C.N.U.D.M.I.–U.N.C.I.T.R.A.L.) sobre la Insolvencia Transfronteriza, aprobada y recomendada por la Asam-blea general de la O.N.U. en su resolución 52/158, de 15 de diciembre de 1997, cuyos objeti-vos declarados eran la cooperación entre los Tribunales competentes de los diferentes países, elaumento de la seguridad jurídica para el comercio y las inversiones, una administración equi-tativa y eficiente de las insolvencias transfronterizas que protegiese los intereses de todas laspartes afectadas, la protección de los bienes del deudor y la optimización de su valor, así como,en fin, facilitar la reorganización de las empresas en dificultades financieras a fin de proteger elcapital invertido y asegurar el empleo.

Como pone de relieve el profesor Fernández-Ballesteros, los Jueces españoles de lo mer-cantil tendrán competencia internacional para la apertura del concurso principal si se la conce-de el artículo 3 del Reglamento comunitario n.º 1.346/2000 sobre procedimientos de insolven-cia. Todo lo que el artículo 10 LC dice sobre competencia internacional o todo lo que de él sepuede deducir sólo es válido en la medida en que repite lo que ordena el artículo 3 del RCE1.346/2000 citado, dada la supremacía de los reglamentos comunitarios sobre las Leyes inter-nas y su directa aplicabilidad en el territorio de los Estados miembros de la U.E. desde su pu-blicación en el D.O.C.E.

H.– otra de las notas que, con mayor seguridad, podemos predicar de la LC es que es unaLey bien sistematizada y, en este sentido y por ello acaba con el caos normativo anterior consus bien organizados 230 artículos, sin perjuicio de que haya alguna excepción a tal caracterís-tica, aunque no excesivamente clamorosa, como la contenida en el artículo 84-2-1.º que consi-dera créditos contra la masa los créditos salariales por los últimos treinta días de trabajo ante-riores a la declaración del concurso, cuando los créditos contra la masa son, por definición, losgenerados tras la declaración del concurso, objeción que se salva de alguna manera en el propioartículo 84-2-11.º que, siguiendo un orientación positivista, considera créditos contra la masacualesquiera otros créditos a los que la Ley Concursal atribuya expresamente tal consideración;o la contenida en el artículo 151 LC que prohíbe a los administradores concursales adquirirbienes y derechos de la masa activa y que, aunque residenciado en la regulación de la liquida-ción es perfectamente aplicable a todas las fases del concurso desde la fecha del auto de sudeclaración hasta la del auto de su conclusión, sin perjuicio de lo que resulte del convenio parael administrador acreedor; otras posibles anomalías sistemáticas serían las contenidas en losartículos 181 (rendición de cuentas de los administradores) y 182 (fallecimiento del concursa-do) LC, ubicados en la regulación de la conclusión del concurso, aunque aplicables, como losmismos artículos reconocen, a otras fases del mismo. En algunos otros artículos pueden apre-ciarse ciertas imprecisiones, como sucede en el artículo 81-1 cuando, como presupuesto de laimposibilidad de separación, señala la enajenación del bien, que el deudor poseyera sin título,antes de la declaración del concurso a tercero de quien no pueda reivindicarse, cuando quizásdebiera haber referido el momento de la enajenación a uno anterior a la anotación del concursoen el Registro de la Propiedad o, como dice el profesor Blasco Gascó, el taumatúrgico artículo146 que, por la apertura de la fase de liquidación, convierte en dinero los créditos que consistanen otras prestaciones, cuando lo que debería probablemente haber dicho el artículo es que talescréditos quedarían convertidos en créditos dinerarios.

los 230 artículos de la LC se dividen en nueve Títulos, de los que los cuatro primeros, com-prensivos de los artículos 1 a 97 se refieren a la declaración del concurso; el título quinto re-gula las fases del convenio (artículos 98 a 141) y liquidación (artículos 142 a 162); el Título VIregula la, en su caso, sección sexta del concurso, es decir, la calificación del mismo (artículos

Page 222: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

222 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

163 a 175); el Título VII, en un capítulo único, regula una materia de gran importancia y hastala fecha huérfana de regulación legal, cual es la conclusión del concurso (artículos 176 a 178) yla reapertura del concurso en los artículo 179 y 180. Contiene la LC un Título, el VIII, de nor-mas procesales en el que junto al procedimiento que podemos llamar ordinario, regula el pro-cedimiento abreviado, el incidente concursal, los recursos y en el último artículo del TítuloVIII, en el artículo 198, que integra el capítulo V del mismo, un novedoso Registro de Resolu-ciones Concursales, pendiente de desarrollo reglamentario, que se llevará en el Ministerio deJusticia y en el que se harán constar las resoluciones judiciales dictadas en procedimientosconcursales declarando culpables, en su caso, a los concursados y acordando la designación oinhabilitación de los administradores concursales, en los casos previstos en la Ley. Los últimos32 artículos de la LC conforman el título IX que contiene las normas de Derecho InternacionalPrivado referentes al concurso dedicadas a determinar la Ley aplicable al concurso según sea elprocedimiento principal o el territorial, a regular el reconocimiento, para que surtan efecto enEspaña conforme a los artículos 223 y ss de la LC, de los procedimientos extranjeros de insol-vencia y a establecer las normas para la coordinación entre procedimientos paralelos de insol-vencia.

I.– y, en fin, la característica más destacable, desde el punto de vista de nuestra disciplina,es la intensa y correcta relación entre el concurso, el Registro de la Propiedad y los principiosque lo presiden, como no podía ser de otro modo, pues ello significa la armonización del pro-cedimiento concursal con los principios de seguridad jurídica y, su variante, de seguridad deltráfico jurídico (art 9-3 CE) y con el derecho fundamental a la tutela judicial efectiva (art 24CE), que tienen en el Registro de la Propiedad y en la función calificadora uno de sus instru-mentos de realización más importantes. Esta armonización entre concurso y principios hipote-carios se lleva a cabo incorporando a la Ley Concursal buena parte del contenido de la juris-prudencia del TS y, sobre todo, de la DGRyN. Así lo podemos ver:

a.– en la adopción de las medidas cautelares anteriores a la declaración del concurso a lasque se refiere el art 17 LC, entre las que podrían adoptarse algunas con trascendencia patrimo-nial, anotables en el Registro de la Propiedad al amparo del art 727 LEC. Medidas cautelaressobre las que tendrá que pronunciarse el Juez del concurso cuando lo desestime o, por el con-trario, lo admita (cfr arts 17-3 y 21-4 LC).

b.– en el reflejo registral de todos los eventos esenciales del concurso, desde la anotaciónpreventiva del auto de declaración del concurso (art 24 LC) hasta su cancelación mediante laanotación de la resolución firme que acuerde la conclusión del concurso (art 177-3 LC), pasan-do por la anotación de la alteración de la composición o facultades de la administración con-cursal (art 38-3 LC), la anotación de la sentencia firme de aprobación de la propuesta anticipa-da de convenio (art 109-2-2 LC) o de la que aprueba el convenio aceptado por la junta deacreedores (art 132 LC); la anotación del auto de conclusión del concurso por cumplimientodel convenio (art 141 LC); la anotación preventiva del auto que declara la apertura de la fase deliquidación (art 144 LC) o la del auto que declara la reapertura del concurso que concluyó, ensu día, por inexistencia de bienes o derechos del concursado (art 179 LC). Todo ello, sin per-juicio de que en cualquier relación o inventario de activo o pasivo patrimoniales deba hacerseconstar por quienes los confeccionan los datos registrales de los bienes, en su caso, o de lasgarantías (arts 82-2, 85-3 u 86-2 LC). No se prevé, en cambio, en el artículo 148 LC la anota-ción preventiva del auto que aprueba el plan de liquidación para el caso de que prevea opera-ciones con trascendencia jurídico real inmobiliaria, aunque las facultades de administración yde disposición sobre el patrimonio del concursado las tienen los administradores que habránsido, en su caso y conforme al artículo 145 LC, repuestos en su cargo para ejercer las que laapertura de la fase de liquidación suspende en el concursado.

Page 223: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

XI. COLABORACIONES 223

c.– si las anteriores son conexiones que podríamos llamar estáticas entre el concurso y elRegistro de la Propiedad, hay otras conexiones que podríamos llamar dinámicas, como la con-tenida en el artículo 40-7-2 LC sobre no inscribibilidad de los actos del deudor efectuados sinsujetarse a los requisitos impuestos en el auto de declaración del concurso que suspende ointerviene sus facultades de administración y disposición patrimonial; o las previsiones sobreparalización de ejecución de garantías reales (art 56 LC); o la rescisión de los actos anteriores ala declaración de concurso y su coordinación con la fe pública registral (arts 72-2 y 73-2 LC); ola protección del tercero hipotecario a quien no alcance el ejercicio de las acciones de separa-ción (art 81-1 LC); o la exigencia, contenida en el artículo 90 LC, de que la garantía que privi-legia especialmente un crédito esté constituida con los requisitos de oponibilidad a la fecha enque venza el plazo el plazo señalado en el auto de declaración del concurso (art 21– 1– 5.º LC)para que los acreedores pongan de manifiesto sus créditos a la administración concursal, sinperjuicio del juego de la presunción contenida en el artículo 71-3-2.º LC; o la cancelación delas garantías reales constituidas a favor de personas especialmente relacionadas con el deudor(art 97 LC en relación con art 93 LC); o la inscribibilidad de los actos contrarios al convenio(art 137-2 LC); o la sujeción a la prioridad registral para el pago de varios créditos especial-mente privilegiados respecto de un mismo bien (art 155-3-2 LC); o los efectos patrimonialesque de la calificación del concurso como culpable puedan derivarse para los administradoresconcursales, al amparo de lo previsto en el artículo 172-2-3.º LC y 172-3 LC.

d.– la deseable coordinación entre el Registro de resoluciones Concursales previsto en elartículo 198 LC para hacer constar la separación de administradores o las consecuencias que lacalificación como culpable del concurso tienen sobre las facultades de representación y admi-nistración del patrimonio de terceros del concursado y sus cómplices.

e.– y todo ello sin olvidar la reforma, por la Disposición final séptima de la LC, del incisofinal del último párrafo del artículo 127 LH que, de decir antes que la ejecución de hipoteca porel procedimiento ordinario no se suspendería «ni por la declaración de quiebra, ni por el con-curso de acreedores de cualquiera de ellos», pasa a decir ahora que «En caso de concurso regirálo establecido en la Ley concursal.», es decir, lo que resulta de los artículos 56 y 57 LC sobreparalización, inicio o reanudación de la ejecución de las garantías reales. Para terminar, esnecesario mencionar que las Disposiciones finales octava y novena reforman ciertos artículosde la Ley de Hipoteca Mobiliaria y Prenda sin Desplazamiento y de la Ley de Hipoteca Naval.

De la sistemática antes expuesta podemos destacar cinco momentos cardinales o crucialesen el procedimiento concursal que son la declaración del concurso, la aprobación del convenio,la apertura de la liquidación, la conclusión del concurso y la posible reapertura del mismo.

II. LAS PRIMERAS MANIFESTACIONES REGISTRALES DELPROCEDIMIENTO CONCURSAL ANTES DE INICIARSE ÉSTE

Un examen conjunto de la LC y de la LEC permitiría reclamar la adopción de medidascautelares del Juez mercantil que, según el artículo 10 LC, fuera competente para conocer delconcurso incluso antes de presentarse la solicitud de declaración del mismo, pues el artículo723 de la LEC, confirmado por el artículo 730 del mismo cuerpo legal, permite instarlas aun-que el proceso no se haya iniciado y declara como Juez competente para adoptarlas al que losea para conocer de la demanda principal, es decir, en principio, al Juez de lo mercantil en cuyoterritorio tenga el deudor el centro de sus intereses principales LC, a quien, según el art 8-4.ºLC, confirmado por el artículo 86 ter-4.ª de la LOPJ, (artículo introducido por el artículo 2-7 dela LO 8/2003, de 9 de julio, para la reforma concursal, por la que se modifica la LO 6/1985, de

Page 224: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

224 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

1 de julio, del Poder Judicial) corresponde la competencia exclusiva y excluyente en materia demedidas cautelares que afecten al patrimonio del concursado, excepto las que se adopten en losprocesos civiles de capacidad, filiación, matrimonio y menores. Como antes decíamos, la me-dida cautelar ha de reunir las características previstas en el artículo 726 de la LEC. En estecaso, como resulta del artículo 730-2 de la LEC la solicitud de declaración de concurso deberápresentarse dentro de los veinte días siguientes a la adopción de la medida cautelar. Éste seríaun primer punto de contacto posible entre el procedimiento concursal y el Registro de la Pro-piedad, pues la medida cautelar podría consistir, de entre las previstas en el artículo 727 de laLEC, en una anotación preventiva de prohibición de disponer, que sería anotable en el Registroal amparo del artículo 42-4 de la LH, medida que podría ser de gran trascendencia para elinteresante supuesto, desde el punto de vista registral, previsto en el artículo 44-2-2 LC

No se podría estimar, en cambio, como medida cautelar propiamente dicha del procedi-miento concursal, ni tampoco en general, las anotaciones preventivas de embargo que refleja-rían registralmente las ejecuciones o apremios a los que se refiere el artículo 2-4 LC, posible-mente acreditativos de la insolvencia del deudor, pues estas ejecuciones, que quedarían parali-zadas en su inmensa mayoría por la declaración de concurso o asumidas las que pudieranproseguir, conforme a los artículos 55 a 57 LC, por la jurisdicción del Juez de lo mercantil queconozca del concurso ( art 8 LC ) y su constancia registral persiguen la completa satisfacciónindividual del acreedor ejecutante, como resulta del artículo 570 de la LEC y no la ordenadasatisfacción, en la medida de lo posible, de todos los acreedores del deudor que integran, segúnel artículo 49 LC, la masa pasiva del concurso.

Pero, lo cierto es que los hechos recogidos en el número 4 del artículo 2 de la LC, entre losque figura la existencia de embargos por ejecuciones pendientes que afecten de una manerageneral al patrimonio del deudor, u otros que, como se desprende del artículo 14-1 «in fine» dela misma Ley, sean alegados por el deudor o por el o los acreedores solicitantes tendrán que seradmitidos por el Juez del concurso como suficientemente acreditativos del presupuesto objeti-vo del concurso que no es otro que la insolvencia o imposibilidad por parte del deudor de cum-plir regularmente sus obligaciones exigibles, sea tal imposibilidad actual o inminente.

III. ASPECTOS DE ESPECIAL RELEVANCIA REGISTRAL EN LADECLARACIÓN DE CONCURSO RELATIVOS A LA LEGITIMACIÓN PARASOLICITARLA, A LA COMPETENCIA PARA CONOCER DE ELLA, A LASPRIMERAS MEDIDAS CAUTELARES DENTRO YA DEL PROCEDIMIENTO Y ALAUTO QUE LA DECLARA.

La legitimación para instar la declaración de concurso corresponde, en principio, al deudorpara el cual es, a la vez que un deber hacerlo dentro de los dos meses siguientes a que tenganconocimiento de su situación de insolvencia, según el artículo 5 de la LC, un derecho, no olvi-demos las ventajas que pueden derivarse para ellos de la declaración de concurso, pudiendo enconsecuencia recurrir en reposición y, en su caso, en apelación, el auto que deniega la apertura,según el artículo 20-3-2 LC y también corresponde a los acreedores del deudor para quienessolicitar la apertura del concurso es sólo un derecho, acreedores que también podrán recurrir elauto de denegación, según el mismo artículo citado, pudiendo, unos y otros solicitar anotaciónpreventiva en el Registro de la Propiedad de la demanda que recurre la desestimación del con-curso.

Por otro lado, según el artículo 20-3-1 LC, estarán legitimados para recurrir el auto de de-claración de concurso el deudor que no lo hubiese solicitado y cualquier persona que acredite

Page 225: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

XI. COLABORACIONES 225

interés legítimo, aunque no hubiere comparecido con anterioridad. Como sabemos que el autode declaración del concurso, aunque no sea firme, según resulta del artículo 21-2 LC, seráejecutivo y producirá sus efectos, entre ellos su posible anotación en el Registro de la Propie-dad, si tal anotación se hubiese producido, quien recurra contra el auto de declaración del con-curso, podrá pedir que se anote en el Registro la demanda correspondiente en virtud de man-damiento librado por el Juez de lo mercantil que haya conocido de la demanda de admisión dela solicitud de declaración del concurso o directamente de la de solicitud de declaración delmismo.

Así pues, la legitimación para instar la declaración de concurso corresponde:A.– al deudor, persona física, dando lugar al concurso voluntario. El deudor que insta la de-

claración de su propio concurso consigue así la ejecución ordenada de su patrimonio, en lamedida en que se gradúan los créditos que sus acreedores ostentan contra él; puede ver favore-cida la conservación y continuación de su actividad profesional o empresarial; desde la decla-ración de concurso ve como cesa el devengo de intereses de sus obligaciones; puede ver sus-pendida durante un año la ejecución de las hipotecas por él constituidas; puede ver modificadoslos derechos reconocidos en los convenios colectivos que suscribió como empresario y, engeneral, podrá ver novados los créditos contra él en los términos que resulten del convenio, ensu caso, como resulta del artículo 136 LC;

B.– el deudor, persona jurídica, dando lugar igualmente a un supuesto de concurso volunta-rio, a través de su órgano de administración o de liquidación o de los miembros de la personajurídica que sean personalmente responsables de las deudas sociales

C.– la herencia que no hubiere sido aceptada pura y simplemente podrá ser declarada enconcurso por los acreedores del deudor fallecido, por la administración de la herencia o por losherederos, caso éste último en el que la herencia se entenderá aceptada a beneficio de inventa-rio. Será concurso voluntario si la instan los herederos, como continuadores de la personalidaddel causante, o la administración de la herencia y será concurso necesario si instan la declara-ción de concurso de la herencia los acreedores del causante.

D.– y es que junto al concurso voluntario, está el concurso necesario que es el instado porlos acreedores, excluido el acreedor que, según dice el artículo 3-2 LC, dentro de los seis mesesanteriores a la presentación de la solicitud de declaración de concurso hubiere adquirido elcrédito por acto «inter vivos» y a título singular después de su vencimiento. Los acreedorestienen derecho a solicitar el concurso evitando así las maniobras fraudulentas de su deudor yordenando racionalmente el cobro de sus créditos; la LC pretende incentivar a los acreedores asolicitar el concurso mejorando el crédito del que lo inste que, siempre que no sea un créditosubordinado, es decir, siempre que sea un crédito ordinario, gozará de privilegio general hastala cuarta parte de su importe, como nos dice el artículo 91-6 LC.

En definitiva, la LC mantiene un modelo «ius privatista» o, mejor, dispositivo en lo refe-rente al inicio del proceso concursal, ya que se deja a las partes de la relación crediticia insatis-fecha su iniciación, pues en la intervención del Ministerio Fiscal, regulada en el artículo 4 LC,no se le legitima para solicitar la declaración de concurso, como tampoco se faculta en talsentido al Juez de lo mercantil, quien una vez iniciado el procedimiento tiene, como dijimos ypodremos comprobar, un amplio arbitrio en la defensa del interés legal del concurso. Modelo«ius privatista» o dispositivo que se mantiene, en general, como inspirador de toda la Ley sicontemplamos la eficacia de los actos del deudor anteriores a la declaración del concurso o lade los actos del deudor concursado contrarios a las limitaciones de su capacidad de obrar im-plícitas en la misma declaración del concurso o la de los actos del deudor concursado contra-rios a los términos del convenio, todos ellos anulables o rescindibles por la administraciónconcursal o por los acreedores; sin olvidar, como muestra también de la flexibilidad y carácter

Page 226: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

226 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

dispositivo de la LC, la decisiva influencia que ésta atribuye a la administración concursal,acreedores, Juez y al propio deudor concursado para definir el contenido del convenio o delplan de liquidación o el importante arbitrio judicial para conducir el convenio, en interés dellogro de su objetivo institucional, de la forma más ajustada a las diversas situaciones, funda-mentalmente económicas, por las que puede atravesar.

Pues bien, el deudor, cualquiera de sus acreedores, con la excepción ya vista recogida en elartículo 3-2 LC o, respecto de la herencia no aceptada pura y simplemente, las personas a lasque se refiere el artículo 3-4 LC, podrán formular la solicitud de la declaración de concursoante el Juez de lo mercantil competente territorialmente conforme al artículo 10 de la LC,normalmente el que lo sea en el lugar donde el deudor tenga el centro de sus intereses princi-pales. Esa competencia es examinada de oficio por el propio Juez, como nos dice el artículo10-5 LC, de suerte que éste sería un extremo excluido de la calificación registral que quedaríaasí limitada, cumpliendo con el artículo 100 RH, a la competencia funcional. La competenciaterritorial es controlada también por las partes a través de la declinatoria, cuya interposición nosuspende el procedimiento concursal y cuya estimación no invalida, caso de que se produzca,lo actuado en el concurso, como se desprende del artículo 12 LC, que regula la declinatoriasobre competencia territorial y, por tanto, interna y no la declinatoria internacional que tiene uncauce procesal específico, análogo al de la declinatoria a que se refieren los artículos 39 y 63-1de la LEC, que hay que entender con subordinación a los Reglamentos Comunitarios y a losTratados Internacionales, como dice el profesor Fernández-Ballesteros, pues estamos ante unacuestión de competencia internacional que nunca cabe confundir con la competencia territorialregida por normas de Derecho interno.

En cuanto a la competencia para conocer del procedimiento principal en las insolvenciastransfronterizas comunitarias, el artículo 10 LC coincide sustancialmente con lo que dice elartículo 31 del Reglamento (CE) 1.346/2000; pero, como pone de manifiesto el profesor Fer-nández-Ballesteros incurre en el error de mezclar la regulación de la competencia territorial, loque se hace con una norma de Derecho interno, con la distribución de competencia en el ám-bito internacional, que nunca debe resolverse con un punto de conexión fijado por una Leyinterna o nacional, sino con una Ley supranacional o internacional, máxime cuando, comosucede en nuestro caso, tal norma existe y es de preferente aplicación, según ya vimos, a lanorma interna y tal norma supranacional no es otra que el tantas veces citado Reglamento (CE)n.º 1.346/2000 con arreglo al cual, el Juez español tendrá competencia internacional para cono-cer del concurso principal en los procedimientos de insolvencia intracomunitaria cuando eldeudor tenga en España el centro de sus intereses principales, como nos dice el artículo 31 delcitado reglamento comunitario.

El Juez de lo mercantil competente para conocer del concurso tiene jurisdicción exclusiva yexcluyente, como resulta del artículo 8 LC, confirmado por el artículo 86 ter-1– 3.º y 4.º LOPJintroducido por el artículo segundo.7 de la L.O. 8/2003, de 9 de julio, para la reforma concur-sal, por la que se modifica la LO 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial, respecto de todas lasacciones, ejecuciones o medidas cautelares con trascendencia sobre el patrimonio del concur-sado. Esta exclusividad competencial es la consecuencia de que, una vez declarado el concurso,todos los acreedores del deudor, ordinarios o no, quedarán de derecho integrados en la masapasiva del concurso sin más excepciones que las establecidas en las Leyes, como nos dice elartículo 49 LC, de modo que, una vez declarado el concurso, como señala el artículo 55-1 LC,no podrán iniciarse ejecuciones singulares, judiciales o extrajudiciales, ni seguirse apremiosadministrativos o tributarios contra el patrimonio del deudor y, como resulta del artículo 55-2LC, las actuaciones que se hallen en tramitación quedarán en suspenso desde la fecha de ladeclaración del concurso, sin perjuicio del tratamiento concursal que corresponda dar a los

Page 227: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

XI. COLABORACIONES 227

respectivos créditos. Las actuaciones que se practiquen en contravención de lo dispuesto en losapartados 1 y 2 del artículo 55 de la LC serán nulas de pleno derecho, como sanciona el párrafotercero del citado artículo que exceptúa del efecto paralizante de la declaración de concurso, siconcurren los requisitos en ellos previstos, los procedimientos administrativos, las ejecucioneslaborales y las de garantías reales por deudas del concursado que continuarán su tramitacióndentro del procedimiento concursal, aunque en pieza separada, por los trámites del procedi-miento de ejecución que corresponda y bajo la jurisdicción del Juez del concurso; la mismasuerte podrán correr los demás créditos cuyas titulares gocen del derecho de abstención, con-forme a los artículos 90, 91 y 123 LC y los créditos concursales, conforme a los artículos 84 y154 LC, con la única excepción y no dudosa, como luego veremos, de los créditos con privile-gios sobre buques o aeronaves del concursado, conforme al artículo 76-3 LC, créditos éstos queson los únicos que parece gozan de ejecución separada, aunque tal conclusión no sea incuestio-nable, como se ha dicho y luego se verá.

Una vez cumplidos los trámites previstos en los artículos 13 a 20 LC, obviamente distintossegún que la declaración de concurso la solicite el propio deudor o la soliciten alguno, algunoso todos sus acreedores, es decir, trámites distintos según que el concurso sea voluntario o nece-sario, en el bien entendido de que el concurso de acreedores tendrá la consideración de necesa-rio cuando, en los tres meses anteriores a la fecha de la solicitud del deudor, se hubiere pre-sentado y admitido a trámite otra por cualquier legitimado, aunque éste hubiere desistido, nohubiere comparecido o no se hubiere ratificado, pues bien, una vez cumplidos los trámitesprocedimentales previstos, como decía, en los artículos 13 a 20 LC, el Juez dictará un autodeclarando, en su caso, el concurso, auto que, como resulta del artículo 21-2 LC, será ejecutivoaunque no sea firme, de modo que será anotable en el Registro de la Propiedad sin necesidadde que se diga en el correspondiente mandamiento que el auto que incorpora goza de firmezaprocesal.

Con el fin de evitar que, durante el lapso de tiempo que puede transcurrir desde que se pre-senta la solicitud de la declaración de concurso hasta que se dicte el auto declarándola y, másallá de éste, hasta que los administradores concursales acepten el cargo, pueda el deudor reali-zar actos perjudiciales para la masa activa y para los acreedores, la LC prevé la adopción deotras medidas cautelares:

A.– el artículo 17 LC nos dice que a petición del legitimado para instar el concurso necesa-rio, el Juez, al admitir a trámite la solicitud, podrá adoptar las medidas cautelares que estimenecesarias para asegurar la integridad del patrimonio del deudor de conformidad con lo pre-visto en los artículos 721 y ss de la LEC.

B.– como nos dice el artículo 17-3 LC, una vez declarado el concurso o desestimada la so-licitud, el Juez se pronunciará sobre la eficacia de las medidas cautelares adoptadas antes de ladeclaración del concurso y, como añade el artículo 21-4 LC, el auto de declaración del concur-so se pronunciará sobre las medidas cautelares que el Juez considere necesarias para asegurarla integridad, la conservación o la administración del patrimonio del deudor hasta que los ad-ministradores concursales acepten el cargo, lo que es de sumo interés, por ejemplo, en relacióncon los supuestos contemplados en los artículos 43-2 y 3 y 44-2-2 LC, de notable interés gene-ral y registral en particular.

C.– tales medidas cautelares pueden ser:a.– al amparo del artículo 42 LH, apartado uno o apartado cinco, la anotación preventiva de

la solicitud de declaración de concurso que luego podrá convertirse en anotación preventiva dedeclaración de concurso o la anotación preventiva de la declaración de concurso. En uno u otrocaso, presentando en el Registro de la Propiedad el mandamiento que contenga el testimoniodel auto de admisión a trámite a que se refiere el artículo 15-1 LC o el testimonio del auto de

Page 228: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

228 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

declaración del concurso al que se refiere el artículo 21 LC, que, en ninguno de los dos casosnecesitará ser firme para producir los efectos que le son propios. Se puede dudar sobre si laanotación preventiva debe extenderse al amparo del número 1 o del número 5 del artículo 42LH por la adecuación de la terminología de los artículos 2-4 LH y 142 RH al verdadero efectoque sobre la capacidad de obrar del concursado produce la declaración de concurso; pues conla Ley 22/2003 no parece que pueda sostenerse que el concursado sea un incapacitado, tampo-co lo era antes, aunque sufra modificaciones relativas a la libre disposición de sus bienes, res-tricciones (suspensión o intervención, como luego veremos) en sus facultades de administra-ción y disposición patrimoniales, que no son propiamente incapacidad, y ello durante un pro-cedimiento que puede concluir convencional o ejecutivamente con la liquidación o enajenaciónde su patrimonio, conservando entre tanto la idoneidad para continuar desempeñando su activi-dad empresarial o profesional, de suerte que la declaración de concurso o su previa solicitudpueden, por su propio desenvolvimiento, acabar produciendo una mutación jurídico real inmo-biliaria por lo que serían anotables en el Registro de la Propiedad al amparo del artículo 42-1LH o al amparo del artículo 42-5 LH si primamos la consideración de la trascendencia de lasituación concursal respecto de la capacidad de obrar del concursado a lo que parece tender laterminología y sistemática de nuestra Ley Hipotecaria. La anotación preventiva de la solicitudde declaración del concurso se cancelará en virtud del mandamiento judicial que incorpore elauto firme de desestimación de la solicitud al que se refiere el artículo 20-1 LC, sin perjuiciode la posible modificación de las medidas cautelares contenidas en el auto de estimación de lasolicitud de concurso, si las partes se oponen a ellas interponiendo el oportuno recurso de repo-sición, como resulta del número 2 del mismo artículo 20 LC, siendo también anotable en elRegistro de la Propiedad la demanda que incorpora tal recurso.

b.– cabrá también la anotación preventiva de prohibición de disponer y, en fin, en todo ca-so, la undécima y última de las posibles medidas cautelares a las que se refiere el artículo 727LEC, es decir, las que se estimen necesarias para asegurar la efectividad de la tutela judicialque debiera concederse al derecho reconocido en el procedimiento concursal que no es otro queel derecho al cobro de los créditos reconocidos contra el concursado, como la intervención delas comunicaciones o el registro domiciliario con los requisitos que establece el artículo 1 de laLO 8/2003 para la reforma concursal, pero estas medidas, sin perjuicio de su extraordinariarelevancia, carecen de trascendencia registral.

D.– como novedad de la Ley 22/2003 y aplicación de la teoría del levantamiento del velo,el artículo 48-3 de la misma dispone que desde la fecha del auto de declaración del concurso dela persona jurídica, el Juez del concurso, de oficio o a solicitud razonada de la administraciónconcursal, podrá ordenar motivadamente el embargo, por la cuantía que estime bastante, debienes y derechos de sus administradores o liquidadores de derecho o de hecho y de quieneshubieren tenido esa condición dentro de los dos años anteriores a tal fecha, cuando:

a.– de lo actuado resulte fundada la posibilidad de que el concurso se califique como culpa-ble y de que

b.– la masa activa sea insuficiente para satisfacer todas las deudas.en el párrafo quinto del mismo artículo 48 LC, se prevé el embargo de bienes de los socios

que fueran subsidiariamente responsables de las deudas sociales anteriores a la declaración deconcurso cuando de lo actuado resulte fundada la posibilidad de que la masa activa sea insufi-ciente para satisfacer todas las deudas. El Juez, de oficio o a instancia de la administraciónconcursal desde la declaración del concurso o subsidiariamente, en los términos que resultandel artículo 54 de la LC, a instancia de los acreedores, una vez aprobado el convenio o la liqui-dación del patrimonio social, podrá ordenar el embargo de bienes y derechos de los referidossocios en la cuantía que estime bastante. Similar consecuencia prevé el legislador en el artículo

Page 229: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

XI. COLABORACIONES 229

172-3 LC respecto de los administradores de hecho o de derecho durante los dos años anterio-res a la declaración del concurso, cuando éste hubiere sido calificado como culpable y la sec-ción de calificación se hubiere abierto como consecuencia de la apertura de la liquidación.

El legislador ha optado por esta solución realista y equilibrada, derivando responsabilida-des, que llevará a la ejecución, en su caso, de los bienes de los socios o de los administradoresy a la incorporación del líquido obtenido a la masa activa del concurso. Los embargos se tra-mitarán por las disposiciones de los artículos 584 y ss LEC, respondiendo a los principios delas ejecuciones singulares y el líquido que en su caso se obtenga es el que quedará incorporadoa la masa activa del concurso, no debiendo considerar en modo alguno como concursadas a laspersonas a las que se refiere el artículo 48 LC y quedando fuera de la calificación registral elfundamento de la decisión judicial sobre la derivación de responsabilidades.

IV. EFECTOS DE LA DECLARACIÓN DE CONCURSO SOBRE LASFACULTADES DE ADMINISTRACIÓN Y DISPOSICIÓN DEL CONCURSADO

El auto de declaración del concurso, además de pronunciarse, en su caso, sobre las medidascautelares adoptadas antes de él o desde él hasta que los administradores concursales aceptensus cargos, ha de contener una serie de pronunciamientos recogidos en el artículo 21 LC, de losque aquí interesa destacar sólo algunos.

El relativo a los efectos de la declaración de concurso sobre las facultades de administra-ción y disposición del deudor respecto de su patrimonio, así como el nombramiento y las fa-cultades de los administradores concursales. Antes de entrar en el examen de tales efectos,conviene precisar que se refieren a las facultades de administración y disposición, más que delpatrimonio del deudor, como dicen los artículos 21-2 y 40-1 LC, sobre los bienes, derechos yobligaciones que hayan de integrarse en el concurso y, e su caso, sobre los que correspondan alconcursado en su sociedad o comunidad conyugal, salvados los que corresponden al cónyugedel concursado, precisión introducida en el párrafo sexto del artículo 40 LC porque, pese alprincipio de universalidad patrimonial predicable del concurso, recogida en el artículo 76-1LC, el párrafo segundo de este artículo exceptúa del concurso los bienes y derechos que, aúnsiendo del deudor y teniendo carácter patrimonial, sean legalmente inembargables, conforme alos artículos 605 y siguientes de la LEC.

Tales efectos vienen establecidos en el artículo 40 LC y son los siguientes: en caso de con-curso voluntario, el deudor conservará las facultades de administración y de disposición sobresus bienes y derechos que integran la masa activa del concurso, conforme al artículo 76 LC,quedando sometido el ejercicio de éstas a la intervención de los administradores concursales,mediante la prestación de su correspondiente autorización o conformidad; en caso de concursonecesario, se suspenderá el ejercicio por el deudor de las facultades de administración y dispo-sición de su patrimonio, que serán desempeñados por los administradores concursales. Noobstante el régimen expuesto, el Juez podrá acordar la suspensión en caso de concurso volunta-rio o la mera intervención cuando se trate de concurso necesario mediante auto, así como acor-dar, también mediante auto y en cualquier momento de la fase común del concurso, es decir,hasta la aprobación del convenio o hasta la liquidación del patrimonio del concursado, el cam-bio de las situaciones de intervención o de suspensión de las facultades del deudor sobre supatrimonio de oficio o a solicitud de la administración concursal, oído el concursado y con lacorrespondiente motivación, cambio que deberá reflejarse en el Registro presentando en él elmandamiento que incorpore el auto del Juez del concurso en el que se formalice la modifica-ción correspondiente.

Page 230: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

230 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

Respecto de las personas jurídicas, como resulta del artículo 48 LC, en la fase común delconcurso se mantendrán sus órganos de administración, sin perjuicio de que se suspendan susfacultades en las que serían sustituidos por los administradores concursales o de que conservensus facultades intervenidas que deberán ejercer con la autorización o conformidad de la admi-nistración concursal. Si el órgano de administración es colegiado, sin perjuicio de lo antesdicho, los administradores concursales podrán intervenir en sus sesiones con voz pero sin voto,lo cual, lógicamente sólo se puede entender, dando por sentada la regla general de continuaciónde la actividad mercantil del concursado persona jurídica, en el sentido de que el órgano deadministración sigue conformando en lo que legal y estatutariamente le compete la voluntad dela persona jurídica, pero la ejecución o el ejercicio de tal voluntad sólo podrá llevarse a cabo,cuando corresponda, por la administración concursal o con su intervención, sin perjuicio de lainiciativa propia de ésta en cualquier caso y de las facultades que, con independencia de laadministración concursal se residencien, según el auto de declaración del concurso, en exclusi-va en el órgano de administración de la persona jurídica. En definitiva, de lo que se trata es demantener separados los ámbitos competenciales que del auto de declaración del concurso pue-dan resultar residenciados en los órganos sociales y en la administración concursal, así comolas responsabilidades que, en su caso, puedan resultar, sin perjuicio de la adecuada coordina-ción entre unos y otros. Por otro lado, la declaración de concurso no es, por sí sola, causa dedisolución de una sociedad mercantil, pero si en el procedimiento se produjere la apertura de lafase de liquidación, la sociedad quedará automáticamente disuelta, disolución que acordará elJuez del concurso en el auto de apertura de la fase de liquidación. Por otro lado, si alguna delas sociedades que estuvieren en proceso de fusión se hallare en concurso, se tendrá que hacerconstar en la escritura pública de fusión la resolución judicial que autorice a la sociedad aparticipar en la fusión.

Se suspendan o se intervengan las facultades de administración y de disposición del con-cursado, es decir, se ejerciten éstas en su nombre por la administración concursal o por el pro-pio deudor con la autorización o conformidad de aquélla, persiguiendo en todo caso lo que seamás conveniente para el interés legal del concurso, durante la fase común del concurso, esdecir, hasta la aprobación judicial del convenio o hasta la apertura de la fase de liquidación, nose podrán enajenar o gravar los bienes que integran la masa activa sin la autorización del Juez,como resulta del artículo 43 LC, salvo que se trate de actos de disposición inherentes a la con-tinuación de la actividad profesional o empresarial del deudor, ya que la declaración de concur-so no interrumpirá, en principio –la excepción está en el artículo 44-4 LC–, la actividad profe-sional o empresarial que viniere ejerciendo el deudor en los términos que resultan del artículo44 de la LC que distingue, a tal efecto, según que el concursado tenga intervenidas o suspendi-das sus facultades de administración y de disposición:

A.– pues si sólo las tiene intervenidas, la administración concursal podrá determinar losactos u operaciones propias del giro o tráfico de su actividad que queden autorizadas con ca-rácter general, por razón de su naturaleza o cuantía, al concursado; para las demás, necesitarápuntual autorización o conformidad de la administración concursal. Como, por definición, setrata de actos inherentes a la actividad profesional o empresarial del deudor, no necesitan, enningún caso, para su plena eficacia, autorización judicial.

B.– si el concursado tiene suspendidas las facultades de administración y disposición, co-rresponderá a la administración concursal adoptar las medidas necesarias para la continuaciónde la actividad profesional o empresarial,, sin perjuicio de lo que resulta de los párrafos 2 y 3del artículo 43 LC. En este caso, sin perjuicio de que ulteriormente y mediante auto judicial sepueda modificar tal reparto de competencias administrativas, podríamos sostener que, en lugarde que los administradores concursales tengan derecho de asistencia y de voz en las sesiones de

Page 231: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

XI. COLABORACIONES 231

los órganos colegiados de administración de las sociedades suspensas, como dice el artículo48-1 «in fine» LC, debieran ser los órganos de administración social los que concurrieran a lasreuniones de los administradores concursales con voz pero sin voto.

C.– hasta la aceptación de los administradores concursales, sin perjuicio de las medidascautelares que el Juez haya podido adoptar en el auto de declaración del concurso (art 21-1-4.ºLC), el concursado que tenga sólo intervenidas sus facultades podrá realizar los actos propiosdel giro o tráfico que sean imprescindibles para la continuación de su actividad siempre que seajusten a las condiciones del mercado, lo que implica, caso de que el acto celebrado en esa fasesea inscribible en el Registro, la valoración por parte del Registrador del cumplimiento u ob-servancia de las medidas cautelares que, en su caso, se hubieren adoptado y, además, si consi-dera que el acto o negocio no se ajusta a las condiciones de mercado, pues los otros dos requi-sitos, es decir, la pertenencia del acto al giro o tráfico profesional o empresarial del concursadoy su carácter imprescindible para la continuación de su actividad, probablemente requisitosredundantes (¿cuándo un acto, perteneciente al giro o tráfico de la empresa, no es imprescindi-ble para la continuación de la actividad, si ésta no es más que una sucesión de actos?) sonfácilmente comprobables contrastándolos con el objeto social o profesional del concursado. Encaso de duda sobre la concurrencia de los requisitos examinados en el acto inscribible, siemprepodrá el Registrador tomar anotación preventiva por defecto subsanable y esperar a la ratifica-ción del acto por los administradores una vez que acepten el cargo y, en su caso, a la aproba-ción judicial.

Los actos de administración o de disposición de bienes de la masa activa efectuados por eldeudor concursado respetando las limitaciones indicadas y concurriendo los requisitos ex-puestos son plenamente válidos, eficaces e inscribibles en el Registro de la Propiedad; en cam-bio, los actos del deudor que infrinjan las limitaciones establecidas en los artículos 40 a 44 LCson anulables, aunque no nulos, y por ello confirmables y no convalidables por la Administra-ción concursal; es decir, el acto, mientras no se ejercite la acción de nulidad por la administra-ción concursal, única legitimada al efecto, es válido y produce efectos, aunque con eficaciaclaudicante y por ello no inscribible en el Registro de la Propiedad hasta que no se produzca talconfirmación por la administración concursal, caduque o prescriba la acción de nulidad o seafirme la resolución judicial que desestime su ejercicio, como resulta del último párrafo delapartado séptimo del artículo 40 de la LC. La administración concursal, para ejercer la acciónde nulidad o para confirmar el acto, puede actuar de oficio o a requerimiento de cualquieracreedor o de quien haya sido parte en la relación contractual afectada. La acción de anulaciónse tramitará dentro del procedimiento concursal por el trámite del incidente concursal, reguladoen los artículos 192 a 196 LC, y caducará al mes de haberse formulado el requerimiento a laadministración concursal, con el cumplimiento del convenio por el deudor o, en el supuesto deliquidación, con la finalización de ésta.

En la fase común del concurso, así como con ocasión de la elaboración o del cumplimientodel convenio o en la fase de liquidación, en sede de la cual se establece la prohibición del artí-culo 151 LC, la cual, en realidad, es aplicable a cualquier momento del procedimiento concur-sal hasta su terminación definitiva, En efecto, sobre los administradores concursales pesa laprohibición de adquirir por sí o por persona interpuesta, ni aun en subasta, los bienes y dere-chos que integran la masa activa del concurso, bajo sanción de nulidad del acto que contraven-ga tal prohibición. El Registrador no podrá pues inscribir en el Registro de la Propiedad nuncatal acto dispositivo a favor de quien en la anotación preventiva del auto declarativo del concur-so figure como administrador o quien conste en el Registro, en asiento posterior, como inte-grante de la administración concursal, quienes, si infringen la prohibición que comentamos,sufrirán las consecuencias previstas en los párrafos segundo y tercero del artículo 151 LC, una

Page 232: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

232 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

de las cuales será la inhabilitación para ejercer el cargo, la consecuente separación del mismo yel nombramiento de nuevo administrador por medio de auto judicial inapelable (artículos 38-2y 39 LC), que será anotable en el Registro de la Propiedad publicando así el nombramiento delnuevo administrador afectado igual que los anteriores por la prohibición estudiada. La adquisi-ción de bienes de la masa activa por un administrador concursal es nula de pleno derecho y, portanto, no produce efecto traslativo del dominio alguno.

Como pone de manifiesto Fernando CURIEL LORENTE, al estudiar la actuación del órga-no de administración concursal, y resulta del artículo 35-2 LC, para el caso que comentamos ocualquier otro, es necesaria la actuación colegiada y por mayoría de los administradores, queno es equivalente ni puede ser sustituida por la comparecencia y conformidad prestada al actode dos de los tres administradores prescindiendo del otro, o la actuación mancomunada cuandopor cualquier circunstancia, como resulta del artículo 35-3 LC, el número de administradoresse haya reducido a dos, lo que significa que, si siendo tres los administradores, sólo compare-cen dos, tendrán que concretar la causa por la que sólo dos de ellos, los comparecientes, estánen el ejercicio del cargo, sin que el Registrador pueda exigir más que tal aclaración; así pues,régimen bien distinto del establecido por la DGRyN en resolución de 23 de junio de 1998, enla que el centro directivo entendía que los interventores de la suspensión no actuaban colegia-da, sino mancomunadamente de suerte que la decisión se atribuía a la voluntad de la mayoría,siendo, por ello, válida la actuación de dos de los tres interventores. Sin perjuicio:

A.– de la atribución por el Juez a algún administrador de competencias individualizadas, loque deberá acreditarse exhibiendo testimonio del auto judicial correspondiente, como resultadel artículo 35 LC

B.– y de lo previsto en los artículos 27-2-3.º y 191-3 LC para el procedimiento abreviadoen el que la administración concursal estará integrada por un solo miembro, que deberá serabogado, auditor de cuentas, economista o titulado mercantil que reúna los requisitos previstosen el apartado 1 del artículo 27 de la LC.

Por otro lado, sigue siendo aplicable la doctrina de la DGRyN sobre el alcance de la ins-cripción en el Registro Mercantil de los interventores de la suspensión contenida en las resolu-ciones de 23 de julio de 1998 o 1 de febrero de 1999 en el sentido de que a pesar de la obligato-riedad, que no carácter constitutivo, de la inscripción ( art 320-5 RRM, arts 21-2 y 24 LC ) lafalta de inscripción únicamente determinará que los administradores no podrán ampararse enlos pronunciamientos registrales para fundamentar su actuación, ni operará la legitimaciónregistral a su favor, pero su actuación será válida si acreditan tanto su nombramiento, como sutoma de posesión de otro modo a satisfacción de quien tenga que valorar o calificar su actua-ción a los efectos que procedan.

V. CONSIDERACIONES GENERALES SOBRE LA PUBLICIDAD REGISTRALDEL AUTO DE DECLARACIÓN DEL CONCURSO

Según el artículo 21-1-6.º LC, el auto deberá pronunciarse sobre la publicidad que haya dedarse a la declaración de concurso, tanto a la extrarregistral, regulada en el artículo 23 LC,como a la registral, regulada en el artículo 24 LC. Respecto al tipo de asiento a practicar en elRegistro para cada resolución judicial o acto de la administración concursal inscribibles, taltipo de asiento dependerá de la decisión que al respecto tome el Registrador, quien elegirá deentre los varios posibles el que mejor se adecue al contenido de la resolución judicial inscribi-ble con independencia del asiento al que se pueda referir, aunque sea de modo impreciso, lapropia resolución, como dijo la DGRyN en resolución de 30 de enero de 2003.

Page 233: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

XI. COLABORACIONES 233

Conviene hacer, en este momento, unas reflexiones generales sobre la eficacia de la publi-cidad registral respecto del procedimiento concursal:

A.– en primer lugar, lo constitutivo del concurso es el auto al que se refiere el artículo 21LC que, como nos dice en su apartado segundo, confirmando la doctrina de la resolución de laDGRyN de 23 de julio de 1998, producirá sus efectos de inmediato, abrirá la fase común de latramitación del concurso y será ejecutivo aunque no sea firme. El reflejo registral del concursoa través del correspondiente asiento carecerá de eficacia constitutiva del mismo. Es algo equi-valente a lo que para la ejecución singular previene el artículo 587 LEC; la anotación del em-bargo no es constitutiva del embargo, como la anotación del concurso no es constitutiva delconcurso. La calificación por parte del Registrador de los actos inscribibles otorgados porpersonas concursadas, si el concurso no consta en el Registro o de algún modo reflejado en eldocumento que formaliza el negocio que pretende inscribirse, no podrá tener en cuenta losrequisitos exigibles para la inscripción de los actos y negocios del concursado susceptibles deella, toda vez que el Registrador sólo puede tener en cuenta, en el ejercicio de su función califi-cadora, lo que resulte de los títulos presentados y de los asientos del Registro (artículo 18 LH),como dijo la DGRyN, entre otras, en resolución de 11 de octubre de 1985; a efectos de la cali-ficación por el Registrador, es suficiente con que la situación concursal conste en el Libro deIncapacitados, sin que sea imprescindible que haya sido reflejada en el folio abierto a cadafinca objeto del acto o negocio que se califica, pues, como dijo la DGRyN en resolución de 29de junio de 1988 pues no estamos aquí en el ámbito de la protección de tercero que confía en loque publica el Registro; en cambio, la constancia de la situación concursal sólo en el Libro deIncapacitados no será suficiente por sí misma para enervar la protección por la fe pública re-gistral del subadquirente del concursado. Por otro lado, si el mandamiento ordena anotar ladeclaración de concurso sobre algunos, no todos, los bienes que figuran inscritos en el Registroa nombre del concursado, el Registrador deberá anotar los que resultan del mandamiento yabstenerse de anotar los otros. Tampoco puede el Registrador anotar bienes que, aunque estu-vieran en su día inscritos a nombre del concursado y figuran en el mandamiento, aparezcaninscritos, cuando el mandamiento ordenando anotar el concurso llega al Registro, a favor deterceros que no han sido parte en el procedimiento, como dijo la DGRyN en ress de 24 deenero de 1979, 20 de enero de 1986 o 7 de noviembre de 1990. Y, en fin, cabe señalar, comodijera la DGRyN en resolución de 23 de julio de 1998, que la falta de inscripción de la situa-ción concursal no implica cierre registral, ni quiebra del tracto sucesivo registral en el que lasinscripciones concursales sean un eslabón necesario para inscribir actos del concursado o de laadministración concursal siempre que el bien esté inscrito a nombre del concursado y el títuloinscribible contenga datos suficientes sobre la situación concursal a efectos de la inscripción,ya que las resoluciones judiciales sobre incapacidad (sic) tienen por sí mismas efectos consti-tutivos, no precisando para su eficacia, de la inscripción en el Registro de la Propiedad.

B.– por otro lado, la fe pública registral, con su drástica protección que hace inatacable laadquisición del tercero protegido por el artículo 34 LH que reúna los requisitos exigidos en él,no alcanza, lógicamente, a quien adquiere del concursado, cuya adquisición podrá ser anuladasi no reúne los requisitos de los artículos 40 y 43 LC y ello pese a que, por ejemplo, por noconstar anotado el auto declarativo del concurso, se haya inscrito su claudicante adquisición. Elartículo 33 LH nos dice que la inscripción no convalida los actos o contratos que sean nuloscon arreglo a las leyes; por otro lado, la fe pública registral protegerá al adquirente del concur-sado que reúna los requisitos del artículo 34 LH de los vicios que pudieran anular o resolver laadquisición del concursado, los cuales no le podrán perjudicar, pero no le protege, porque no estercero, de los vicios o defectos que afecten al negocio en el que él mismo es parte, el quecelebró con el concursado. Le protegerá la presunción derivada del principio de legitimación,

Page 234: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

234 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

recogido, entre otros, en el artículo 38 LH, pero no la radical inatacabilidad de la fe públicaregistral resultante del artículo 34 LH.

C.– la fe pública registral del artículo 34 LH a quien protege, en el caso que contemplamos,es al que adquiere a título oneroso y con los demás requisitos exigidos por el citado artículo,del que adquirió del concursado, al subadquirente del concursado, el cual no podrá ver invali-dada su adquisición por los vicios del negocio por virtud del cual su causante adquirió lo ahoratransmitido del concursado. La inoponibilidad de la situación concursal al tercero del artículo34 LH, expresamente reconocida en los artículos 72-2 y 73-2 LC respecto de las acciones dereintegración, en el 137-2 LC respecto de los adquirentes de quien, a su vez, adquirió de unconcursado que transmitió sin respetar las restricciones que se le impusieron en el convenio yen el artículo 81 LC sobre la imposibilidad del ejercicio del derecho de separación, hipótesis lade este último artículo que se diferencia de las de los tres anteriores porque el tercero en élcontemplado es el subadquirente del verdadero titular del bien y adquirente del concursado,mientras que el tercero de los otros tres artículos es el subadquirente del concursado y adqui-rente de quien trae causa de él, tal inoponibilidad, en fin, es lo que hace de sumo interés, parala protección de los fines institucionales del concurso, la constancia registral de éste sobretodos los bienes que figuren inscritos en el Registro de la Propiedad a nombre del concursado;por eso, el artículo 6-2-3.º LC obliga al deudor que solicita ser declarado en concurso a queincorpore a la solicitud un inventario de bienes y derechos con expresión, entre otras circuns-tancias, de sus datos de identificación registral, en su caso.

Del artículo 24 LC resulta que si el deudor fuere persona natural, la declaración de concur-so, la modalización de sus facultades de administración y disposición y el nombramiento de losadministradores concursales se inscribirán en el Registro Civil (cfr arts 46 Ley de RegistroCivil y 178 del Reglamento de Registro Civil, que prevén la inscripción al margen de la denacimiento de la declaración de concurso y de la aprobación del convenio); si fuere sujetoinscribible en el Registro Mercantil pues en este Registro previa su inscripción en él (cfr art320 del Reglamento Registro Mercantil) y si fuere persona jurídica no inscribible en el Regis-tro Mercantil, pero estuviere inscrita en otro Registro público, en éste se harán constar talescircunstancias. Si el deudor tuviere bienes o derechos inscritos en el Registro de la Propiedad,se anotarán preventivamente en el folio correspondiente a cada uno de ellos la declaración deconcurso con expresión de la fecha del auto que lo declara, la modalización de sus facultadesde administración y disposición y el nombramiento de los administradores concursales.

Sea o no firme el auto de declaración de concurso, producirá en el Registro de la Propiedadla correspondiente anotación preventiva pues, como resulta del artículo 21-2 LC, el auto pro-ducirá sus efectos de inmediato y será ejecutivo aunque no sea firme, abriendo, desde su fecha,la fase común de la tramitación del concurso. Al objeto de producir la anotación preventiva delauto de declaración, el Juez del concurso librará correspondiente mandamiento al procuradordel solicitante del concurso en el que se insertará tal auto con todas las circunstancias del mis-mo anotables. El mandamiento ordenando anotar preventivamente la declaración de concursoen el Registro de la Propiedad se remitirá de oficio por el Juzgado de lo Mercantil directamenteal Registro si quien solicitó el concurso fuera una Administración Pública que actuara repre-sentada y defendida por sus servicios jurídicos. Pese a que del artículo 24-4 LC sólo resulta conclaridad la anotación preventiva en los folios en los que el concursado tuviera bienes inscritosdel auto de declaración del concurso, no debe de cabernos la menor duda de que al amparo delartículo 17-1 LC, es igualmente anotable en el Registro de la Propiedad el auto que declaratener por admitida la solicitud de declaración del concurso presentando el mandamiento delJuez de lo mercantil que conozca del procedimiento en el que se testimonie el auto de admisióna trámite de la solicitud al que se refiere el artículo 15 LC.

Page 235: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

XI. COLABORACIONES 235

También tendrá que hacerse constar en el Registro de la Propiedad el cambio de las situa-ciones de intervención o de suspensión de las facultades del deudor sobre su patrimonio y lacorrelativa modificación de las facultades o funciones de la administración concursal, según elartículo 40-4 LC, así como el cese y nombramiento de los administradores, conforme al artí-culo 38-3 LC. El asiento a practicar será el de una anotación preventiva en virtud del corres-pondiente mandamiento en el que se inserte el auto en el que el Juez acuerda la adopción detales medidas.

La anotación preventiva se practicará en el folio donde tenga inscritos el concursado bieneso derechos, incluidos bienes o derechos gananciales, pues, como nos dice el artículo 77-1 LC,en caso de concurso de persona casada la masa activa comprenderá los bienes o derechos pro-pios o privativos del concursado y, si el concursado estuviere casado en régimen de ganancia-les, los bienes gananciales cuando deban responder de las obligaciones del concursado, porello:

A.– cuando el deudor fuere persona casada y solicitare ser declarado en concurso, deberáindicar en la solicitud, concretamente en la memoria jurídica y económica, la identidad delcónyuge y el régimen económico del matrimonio, como nos dice el artículo 6-2-2.º LC y

B.– según resulta del artículo 82-1 LC, en el mismo caso, la administración concursal debe-rá incluir en el inventario de la masa activa la relación y el avalúo de los bienes y derechosprivativos del deudor concursado, así como los de los bienes y derechos gananciales, con ex-presa indicación de su carácter.

C.– no debe olvidarse que las facultades de administración y disposición del deudor con-cursado sobre sus bienes gananciales quedan sujetas conforme a lo que disponga el auto dedeclaración del concurso al régimen de intervención o de suspensión previsto en el artículo 40LC, al igual que sucede con las facultades de administración y disposición del concursadosobre el resto de sus bienes que integren la masa activa del concurso.

D.– y, en armonía con los artículos 1.373 y el 1.393-1 Cc, aunque por lo que respecta a esteúltimo artículo, no es necesario que el cónyuge del concursado que pidiere judicialmente ladisolución de la sociedad de gananciales «presente la correspondiente resolución judicial»,pues el cónyuge del concursado podrá pedir la disolución de la sociedad conyugal y el Juezacordará la liquidación o división del patrimonio que se llevará a cabo de forma coordinadacon lo que resulte del convenio o de la liquidación del concurso, como nos dice el artículo 77-2LC, de donde se desprende que el auto de declaración del concurso debe notificarse al cónyugecasado bajo régimen de gananciales con el concursado, cónyuge de quien el Juez tendrá cono-cimiento o por lo dispuesto en el artículo 6-2-2.º-2 (caso en el que ya se le podrá notificar alconsorte la misma solicitud de declaración de concurso de su propio cónyuge) o por lo dis-puesto en el artículo 21-1-3.º LC (caso en el que se le tendrá que notificar el mismo auto, con-tra el que el cónyuge podrá recurrir al amparo del artículo 20-3 LC, lo que no impedirá, comosabemos, que el auto sea ejecutivo y produzca sus efectos), pues de otro modo éste no podráejercer el derecho que le reconoce el artículo 77-2 LC, al que nos hemos referido, de suerte quepodemos sostener, por lo dicho, y por analogía con lo previsto en el artículo 144RH, que esconsecuencia del juego de los principios hipotecarios y del derecho fundamental a la tutelajudicial efectiva del artículo 24 CE, que para que el auto de declaración de concurso sea anota-ble en el Registro de la Propiedad sobre bienes gananciales será necesario que haya sido notifi-cado al otro cónyuge, notificación de la que se olvida el artículo 21-5 LC, no obstante recogerel mismo artículo en el apartado 7.º de su párrafo primero el pronunciamiento, en su caso ( loque depende de la exclusiva voluntad del cónyuge del concursado ), relativo a la decisión sobrela formación de pieza separada, conforme a lo dispuesto en el artículo 77-2 en relación con ladisolución de la sociedad de gananciales.

Page 236: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

236 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

Tenga o no tenga el concursado bienes inscritos en el Registro de la Propiedad, se tomarárazón de la declaración del concurso en el Libro de Incapacitados que viene regulado en losartículos 386 a 391 RH, Libro resucitado tras la Sentencia de la Sala 3.ª del TS de 31 de enerode 2001 que anuló los correlativos artículos del RH redactados conforme al Real Decreto1.768/1998, de 4 de septiembre, en los que se regulaba el llamado, por aquélla reforma, Librode Alteraciones de las Facultades de Administración y Disposición. El objetivo o finalidad delasiento de la declaración de concurso en este Libro, que se lleva por el sistema de encasillado,es el de posibilitar al Registrador hacer constar el concurso mediante la correspondiente anota-ción preventiva que practicará a continuación de la inscripción de la adquisición del bien por elconcursado, teniendo en cuenta que mientras el concurso no se anote en el folio del bien deldeudor concursado, la constancia de la situación concursal sólo en el Libro de Incapacitados noserá suficiente por sí misma para enervar la protección del subadquirente del concursado por lafe pública registral.

VI. EFECTOS DE LA ANOTACIÓN PREVENTIVA DE LA DECLARACIÓN DECONCURSO CON NOTABLE REPERCUSIÓN REGISTRAL, EN PARTICULAR:SOBRE LAS EJECUCIONES QUE SE SIGAN O PUEDAN SEGUIRSE ENADELANTE CONTRA EL CONCURSADO, SOBRE LOS PROCEDIMIENTOS ENQUE ÉSTE SEA PARTE, SOBRE SU CAPACIDAD PROCESAL, SOBRE LOSCRÉDITOS QUE SE TENGAN CONTRA ÉL, SOBRE LOS CONTRATOS EN LOSQUE SEA PARTE Y SOBRE ACTOS O NEGOCIOS SUYOS ANTERIORES A LADECLARACIÓN DE CONCURSO A LOS EFECTOS DE REINTEGRAR LA MASAACTIVA DEL CONCURSO

A.– A partir de la idea de suspensión de las ejecuciones o apremios iniciados antes de la fe-cha del auto de declaración del concurso, recogida en el artículo 55-1, con las excepciones delartículo 55-2 LC y de que, como dice el último inciso del artículo 24-4 LC, practicada la anota-ción preventiva de declaración del concurso, no podrán anotarse respecto de los bienes y dere-chos alcanzados por aquélla más embargos o secuestros posteriores a la declaración del con-curso, a la fecha del auto de declaración del concurso, que los acordados por el Juez del mismo,se concluye que los embargos iniciados antes de la declaración de concurso, cuya tramitaciónesté suspendida desde la fecha del auto de su declaración y los que puedan proseguir al amparodel artículo 55-2 LC (apremios administrativos y laborales), podrán asegurarse registralmentemediante la oportuna anotación preventiva ordenada en mandamiento de fecha posterior a ladel auto de declaración del concurso y librado por el Juez mercantil que conoce de éste (art 8-3.º y 4.º LC), pero que contenga diligencia de embargo anterior a la fecha del auto de declara-ción del concurso (cfr artículo 587 LEC), aunque se presente en el Registro de la Propiedadtras anotar éste, pues se estima que tal anotación de embargo sería útil en caso de que conclu-yera el concurso y se archivaran las actuaciones del mismo, pero sólo si concurre la causaprimera de conclusión del concurso recogida en el artículo 176-1 LC o las causas cuarta oquinta del mismo artículo, referida ésta última a la terminación del procedimiento por inexis-tencia de bienes y derechos del concursado. Por tanto, se mantiene la doctrina de la DGRyN enresoluciones, entre otras, de 20 de febrero de 1987 o 7 de mayo de 2001 recogida por sentencia,entre otras, de 29 de marzo de 1995 del Tribunal de Conflictos de Jurisdicción en el sentido deque el concurso paraliza las ejecuciones, pero no las medidas cautelares, éstas pueden adoptar-se y anotarse; lo que sucede es que en la nueva LC, en virtud de la asunción jurisdiccional porel Juez Mercantil del concurso de todas las medidas cautelares que afecten al patrimonio del

Page 237: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

XI. COLABORACIONES 237

concursado (art 8-4.º LC) y de todas las ejecuciones de bienes y derechos de contenido patri-monial del concursado, cualquiera que sea el órgano que la hubiere ordenado (art 8-3.º LC), elmandamiento ordenando extender la anotación preventiva, si es de fecha posterior a la del autode declaración del concurso, tendrá que librarlo el Juez mercantil que conoce de éste y el man-damiento de embargo de fecha anterior a la del auto de declaración del concurso no podráanotarse porque no lo habrá expedido el Juez del concurso, quien, desde el auto de declaraciónde éste, asume la competencia exclusiva, como vimos, respecto a las medidas cautelares queafecten al patrimonio del concursado.

B.– Declarado el concurso ya no podrán iniciarse ejecuciones singulares, judiciales o ex-trajudiciales, ni seguirse apremios administrativos o tributarios contra el patrimonio del con-cursado, según el artículo 55-1 LC, con la excepción recogida en el artículo 55-2 LC y los quese inicien o prosigan serán nulos de pleno derecho, como resulta del art 55-3 LC. De ahí que,según los artículos 135 LH, en la redacción que le dio la Disposición Final novena de la Ley1/2000 de Enjuiciamiento Civil, y 143-3 del RH, resulta el Registrador deba comunicar al Juezante el que se siga una ejecución anotada, incluso si afecta directamente a bienes hipotecados(de cuya ejecución se tiene constancia por la nota marginal acreditativa de la expedición de lacertificación de cargas), la existencia de ulteriores asientos que puedan afectar a la ejecución,como lo son, sin duda, los que reflejan registralmente la situación concursal.

Las ejecuciones ya iniciadas o que se hallen en tramitación, quedarán en suspenso desde lafecha de la declaración del concurso, sin perjuicio del tratamiento concursal que correspondadar a los respectivos créditos; si no se suspenden tales actuaciones, éstas serán nulas de plenoderecho, salvo que se trate de:

1.– procedimientos administrativos de ejecución en los que se hubiera dictado providen-cia de apremio antes de la fecha del auto de declaración del concurso y los bienes trabadosno resulten necesarios para la continuidad de la actividad profesional o empresarial del deu-dor, extremo éste que tendrá que resultar del respectivo mandamiento sin que el Registradorpueda detenerse en su calificación, en el caso de que ordenare, por no haberse extendidotodavía a la fecha de la declaración del concurso, que se practicare la correspondiente anota-ción preventiva en el Registro de la Propiedad. La previsión de la LC es coherente con loestablecido en el artículo 164 de la Ley 58/2003, de 17 de diciembre, General Tributaria queestima que si la concurrencia del crédito tributario lo es con una ejecución individual hayque estar a la fecha de la diligencia de embargo recaída en el apremio fiscal y si la concu-rrencia lo es con un procedimiento de ejecución colectiva hay que estar a la fecha de la pro-videncia de apremio, que es la que habrá que comparar con la del auto de declaración delconcurso. Si concurre el requisito visto, esta ejecución continuará dentro del procedimientoconcursal, en pieza separada, y por los trámites que correspondan a la naturaleza del créditoque motiva la ejecución y conllevará la cancelación de la posterior anotación del concursoque se hubiere practicado en los términos previstos en las ress de la DGRyN de 25 de marzoy 4 de abril de 2000.

2.– ejecuciones laborales en las que se hubieren embargado bienes del concursado antes dela fecha del auto de declaración del concurso y los bienes embargados no fueren necesariospara la continuidad de la actividad profesional o empresarial del deudor, extremo éste que, aligual que en el caso anterior, deberá resultar del mandamiento y no ser calificado por el Regis-trador, en el caso de que el Juez del concurso ordenare, por no haberse extendido todavía a lafecha de la declaración del concurso, que se practicare la correspondiente anotación preventivaen el Registro de la Propiedad. Esta ejecución continuará dentro del procedimiento concursal,en pieza separada, y por los trámites que correspondan a la naturaleza del crédito que motiva laejecución.

Page 238: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

238 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

3.– los titulares de créditos con privilegios sobre los buques y las aeronaves podrán separarestos bienes de la masa activa del concurso mediante el ejercicio, por el procedimiento corres-pondiente, de las acciones que tengan reconocidas en su legislación específica. Así pues, loscréditos sobre los indicados bienes se ejecutarán separadamente de la masa activa sin máslímite que el de reintegrar a ésta el remanente que quedare tras la satisfacción del crédito quegozare del privilegio. Parece ser el único supuesto de ejecución verdaderamente separada, en elsentido de que la ejecución se tramita por su propio procedimiento específico y no en piezaseparada dentro del procedimiento concursal, no obstante, esta singularidad es cuestionabledado el tenor del artículo 86 ter– 3.º de la LOPJ, introducido por el artículo 2-7 de la LO8/2003, de 9 de julio, para la reforma concursal, por la que se modifica la LO 6/1985, de 1 dejulio, del Poder Judicial; por otro lado, hay que tener en cuenta, en relación con los créditosprivilegiados sobre buques y aeronaves lo que dispone el párrafo final del artículo 31 de laLHN añadido por la DF 8.ª LC que devuelve la ejecución de tales créditos al seno del procedi-miento concursal si no se hubiere perseguido su satisfacción en ejecución separada, lo que nodice el artículo es hasta cuándo se puede ejercitar tal ejecución separada. A diferencia de lo queahora veremos sobre ejecuciones de garantías reales, parece que no se contempla aquí paraliza-ción alguna en la ejecución si el buque o la aeronave fueren necesarios para la continuación dela actividad profesional o empresarial del concursado. El Juez ante el que se sigue la ejecuciónpodrá ordenar, mediante el oportuno mandamiento, la anotación preventiva del embargo sobreel buque o la aeronave en ejecución, pese a que en su folio respectivo se hubiese anotado elconcurso.

4.– los créditos contra la masa, cuyo carácter de tal, conforme al artículo 84-2 LC quedeacreditado que se satisfarán a su vencimiento, cualquiera que sea la situación del concurso ydentro del mismo, como pieza separada, y por el procedimiento que corresponda a la naturalezadel crédito en la forma que previene el artículo 154 LC. No se trata en este supuesto de ejecu-ciones anteriores al concurso y que éste suspende, sino de ejecuciones que se inician dentro delconcurso, aunque en pieza separada, pero ejecuciones al fin y al cabo.

5.– los créditos con privilegio especial del artículo 90 de la LC o general del artículo 91 dela LC, cuyos titulares, salvo que voten a favor del convenio o se adhieran después de su apro-bación a él, gozarán de ejecución separada dentro del mismo procedimiento concursal y bajo lajurisdicción del Juez mercantil que conociere del mismo en pieza separada y de acuerdo con lasnormas procedimentales adecuadas a la naturaleza del crédito cuya satisfacción se persigue, desuerte que continúa siendo aplicable la doctrina de la resolución de la DGRyN de 17 de julio de2003 sobre cancelación de una anotación de suspensión de pagos, hoy concurso, posterior auna hipoteca que se ejecuta. No se trata en este supuesto, al igual que decíamos respecto delanterior, de ejecuciones iniciadas antes del concurso y que éste suspende, sino de ejecucionesque se inician dentro del concurso, aunque en pieza separada, pero ejecuciones al fin y al caboo, incluso, de ejecuciones que pueden haberse iniciado antes del concurso y que éste suspende,pero que, como veremos inmediatamente con las garantías reales, pueden reanudarse dentro delmismo, aunque en pieza separada.

6.– como pone de relieve Fernando CURIEL LORENTE, visto el itinerario legislativo, re-sulta palmario que el legislador no quiere poner límites a la ejecución de garantías reales salvocuando recaigan sobre bienes afectos a la actividad profesional o empresarial del concursado; yes que la ejecución de garantías reales sobre bienes no afectos a la actividad empresarial puedecontinuar, si ya estuviera iniciada, ante el propio Juez del concurso, en pieza separada y por lostrámites del procedimiento judicial o extrajudicial correspondiente, según el artículo 57-1 LC,con la obligación de remitir el remanente que quede, tras satisfacer al acreedor con garantíareal ejecutante y a los ulteriores de igual naturaleza que deban quedar cancelados por la ejecu-

Page 239: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

XI. COLABORACIONES 239

ción de la garantía hasta el límite de las cantidades aseguradas por tales garantías, a la masaactiva del concurso, como resulta del artículo 568 LEC (por cierto, modificado por el puntoséptimo de la Disposición Final tercera de la LC para adecuarlo a lo que resulte de ella y pre-viamente derogado por la Disposición derogatoria única de la LC en el punto decimoprimerode su apartado primero); lo que resulta claro es la inaplicabilidad al caso que contemplamos delpárrafo segundo del apartado primero del artículo 692 de la LEC, como el propio apartadoreconoce «in fine».

7.– por su parte, los acreedores con garantía real sobre bienes del concursado afectos asu actividad profesional o empresarial o a una unidad productiva de su titularidad, los titu-lares de acciones tendentes a recuperar bienes de las mismas características en virtud decontratos inscritos en el Registro de bienes muebles, los titulares de acciones tendentes arecuperar bienes que tengan idéntica afectación cedidos en arrendamiento financiero for-malizado en documento que lleve aparejada ejecución o que haya sido inscrito en el Regis-tro de Bienes Muebles, los titulares de acciones derivadas de condiciones resolutorias engarantía del precio aplazado de la venta de bienes inmuebles afectados, aunque tales condi-ciones resolutorias estén inscritas en el Registro de la Propiedad no podrán continuar laejecución o realización forzosa de la garantía hasta que se apruebe un convenio cuyo conte-nido no afecte al ejercicio de su derecho o transcurra un año desde la declaración del con-curso sin que se hubiere producido la apertura de la liquidación. Las actuaciones ya inicia-das en el ejercicio de las acciones referidas se suspenderán desde que la declaración deconcurso conste en el correspondiente procedimiento y a tal respecto conviene recordar que,conforme al artículo 135 LH, reformado por el punto décimo de la Disposición Final nove-na de la LEC, el Registrador deberá comunicar al Juez, ante el que se sustancia el procedi-miento ejecutivo, incluso cuando recaiga directamente sobre bienes hipotecados, la exten-sión de ulteriores asientos que puedan afectar a la ejecución. No tendrá lugar tal suspensiónsi en la fecha del auto de declaración del concurso ya estuvieren publicados los anuncios dela subasta del bien o derecho hipotecado afectado (y digo hipotecado porque la contra ex-cepción no es aplicable al ejercicio de las acciones reales del párrafo dos del apartado unodel artículo 56 LC porque en ellas el bien se quiere recuperar y no realizar), pues en talcaso, es decir, si en la fecha del auto de declaración del concurso ya estuvieren publicadoslos anuncios de la subasta del bien hipotecado, la ejecución no se detendrá, salvo que éstarecaiga sobre bienes o derechos que, además de afectados a la actividad profesional o em-presarial o a una unidad productiva de titularidad del concursado, sean necesarios paracontinuar su actividad profesional o empresarial, pues, en tal caso, aunque la subasta sehaya anunciado antes de la fecha del auto de declaración del concurso, el procedimientosufrirá la suspensión antes citada

8.– para concluir la cuestión relativa al inicio o continuación de la ejecución de garantíasreales sobre bienes del concursado, cabe decir:

* que como la declaración del concurso determina que todas las ejecuciones se suspendan ylas que puedan continuarse o iniciarse se inicien o continúen dentro del propio procedimientoconcursal en pieza separada y por los trámites del juicio ejecutivo que corresponda a la natura-leza del crédito, ya no es necesario el emplazamiento específico y expreso a la administraciónconcursal para que sea parte del procedimiento de ejecución en defensa de los intereses de lamasa, puesto que la administración concursal es estructural y esencialmente parte del procedi-miento concursal en cuyo seno se producen las ejecuciones. Cosa diferente es que los Jueces oTribunales ante los que se sigan ejecuciones separadas de privilegios sobre buques o aeronaves,si admitimos esta posibilidad de auténtica ejecución separada, o los Jueces ante los que sesigan juicios declarativos en que el deudor sea parte y se encuentre en tramitación al momento

Page 240: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

240 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

de declararse el concurso, que continuarán hasta la firmeza de la sentencia, y no se acumulen alconcurso, tengan que emplazar a la administración concursal y, si ésta se personase, tenerlacomo parte en defensa de la masa, según resulta de los artículos 50-2 y 51-1 LC y de reiteradadoctrina de la DGRyN, sin perjuicio de que, en caso de que las facultades de administración ydisposición del deudor se hubieren suspendido, la administración concursal, además, sustituyaal deudor concursado en los procedimientos en trámite o que se inicien al ver éste suspendidacorrelativamente su capacidad procesal.

* que la condición de los bienes sujetos al ejercicio de las referidas acciones reales comoafectados o como necesarios para la continuación de la actividad profesional o empresarial deldeudor la ha de apreciar el Juez del concurso a quien remitirá las actuaciones el Juez que estu-viere ejecutando, en virtud de lo dispuesto en el artículo 8 LC. Sin que la calificación registralpueda extenderse a tal extremo.

* que durante la paralización de las acciones o la suspensión de las actuaciones y cualquieraque sea el estado de la tramitación del concurso, la administración concursal podrá comunicar alos titulares de los créditos con garantía real sobre los bienes afectos a la actividad empresarialdel deudor que opta por pagarlos con cargo a la masa y sin realizar tales bienes, lo que conlle-vará:

o.– el pago inmediato de lo que esté vencido por principal e intereses y la conversión de lostodavía no vencido en crédito contra la masa que deberá, por ello, ser satisfecho a su venci-miento (en cuanto a los intereses, en todo caso, hasta el límite de lo asegurado por la garantíareal), cualquiera que sea la situación del concurso

o.– y la «incorporación» a la masa activa del bien que antes estaba sujeto por la garantía,pero ya sin ella, sino libre, sin perjuicio de que, en caso de incumplimiento, es decir, de impagode las cantidades a sus vencimientos, se realicen los bienes y derechos afectos por lo que esti-mo que el ejercicio por la administración concursal de la opción prevista en el artículo 155-2LC no debe conllevar la cancelación de la garantía real hasta la satisfacción íntegra del crédito,aunque debiera practicarse una nota al margen de la hipoteca, único supuesto al que esta opciónresulta aplicable, y otra al margen de la anotación del concurso que conste en el folio de lafinca afectada haciendo constar la decisión de la administración concursal, mediante título quela acredite de manera fehaciente.

*.– por otro lado, es posible que durante el concurso, el Juez autorice, a solicitud de la ad-ministración concursal y previa audiencia de los interesados (pues no en vano el o los créditosgarantizados con el privilegio especial sobre el bien que sale de la masa activa, por su enajena-ción, salen también de la masa pasiva, como resulta del artículo 155-3 LC, lo que conllevaría lano aplicación a ellos de lo previsto en el artículo 157-2 LC, estamos ante una asunción dedeuda sin el consentimiento en sentido estricto de los acreedores que exige el artículo 1205 Ccpara que les sea oponible la asunción liberando al primitivo deudor, aunque con su audiencia ycon la autorización judicial), que el bien de la masa activa sujeto por un privilegio especial a lasatisfacción de un determinado crédito, sea enajenado con subsistencia del gravamen y subro-gación del adquirente en la obligación del deudor que quedará así excluida de la masa pasiva.En este caso, de la masa pasiva sale la deuda que queda asumida por el adquirente mediantesubrogarse en ella y garantizada con la hipoteca que queda subsistente y en la masa activaentrará el precio de venta tras descontar el comprador del precio de venta el importe del créditocon privilegio especial sobre él y el de los demás de igual naturaleza que hayan de cancelarse ysólo de éstos. El párrafo segundo del apartado primero del artículo 692 de la LEC, que no secontradice, sino que hay que interpretar sistemática y armónicamente con el inciso final delpárrafo primero del artículo 155-3 LC, será aplicable cuando se ejecute la hipoteca sobre elbien que salió de la masa activa.

Page 241: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

XI. COLABORACIONES 241

*.– el artículo 57 LC regula la tramitación procesal de la iniciación o reanudación de la eje-cución de las garantías reales a las que se refiere el artículo 56 LC, que tendrá lugar a instanciade parte, bajo la jurisdicción del Juez del concurso y en pieza separada si se iniciaron antes dela declaración de concurso, se reanuden antes o después de la liquidación, pues si no se inicia-ron antes de la declaración del concurso, una vez abierta la liquidación no se tramitarán enpieza separada, sino por el procedimiento que corresponda pero dentro de las operaciones de laliquidación.

*.– según resulta del artículo 56-4 LC, la declaración de concurso no afectará a la ejecuciónde la garantía cuando el concursado tenga la condición de tercer poseedor del bien objeto deésta, pues, en tal caso, el concursado, aunque dueño del bien hipotecado, no es el deudor, esdecir, es un tercero respecto de la deuda garantizada, todo ello sin perjuicio de la notificación ala administración concursal para que intervenga en el avalúo y subasta del bien y la aplicacióndel artículo 692-1, párrafo segundo de la LEC. Pasa con este supuesto algo parecido a lo quepasa con la anotación preventiva de embargo sobre bienes gananciales del concursado pordeudas de su consorte no concursado; caso en el que, como, según el artículo 82-1 LC, losbienes gananciales del concursado forman parte de la masa activa, quedando afectos las facul-tades o derechos que sobre tales bienes puedan corresponder al concursado al pago de susdeudas, para poder anotar el embargo será necesario:

o.– que si el concursado ha sido suspendido en el ejercicio de sus facultades de administra-ción y disposición, la administración concursal sea notificada de la traba (artículo 144RH enrelación con el 51-2 LC).

o.– y si el concursado sólo tiene intervenidas sus facultades, la notificación deberá hacerseal mismo concursado quien necesitará autorización de la administración concursal para laintervención o no intervención en tal ejecución siempre que su actuación suponga allanamien-to, desistimiento o transacción de sus derechos sobre los bienes gananciales que formen partede la masa activa del concurso, como se desprende del artículo 51-3 LC.

o.– correlativamente, es lógico exigir, además de por los argumentos ya señalados en sumomento, que para anotar el concurso sobre bienes gananciales, sea notificada la demanda, lasolicitud o el auto de declaración al cónyuge del concursado.

C.– las demandas civiles y del orden social, una vez declarado el concurso, se tendránque tramitar ante el Juez mercantil que conozca del mismo si su jurisdicción se extiende,conforme al artículo 8 LC, a las respectivas materias, como nos dice el artículo 50-1 LC. Porotro lado, si se ejercitan con posterioridad a la declaración de concurso acciones de naturale-za contencioso-administrativa, social o penal con trascendencia patrimonial para el deudorconcursado, los Jueces o Tribunales respectivos deberán emplazar a la administración con-cursal a la que se tendrá, si compareciere, como parte en el procedimiento en defensa de losintereses de la masa activa del concurso, emplazamiento que deberá comprobar el Registra-dor de la Propiedad cuando califique los títulos inscribibles o anotables derivados de talesprocedimientos.

D.– los juicios declarativos y los procedimientos arbitrales en los que el deudor sea parte yque se encuentren en tramitación al declararse el concurso se continuarán hasta la firmeza de lasentencia o laudo, teniendo en cuenta lo dispuesto en el artículo 51 LC; aunque, según el artí-culo 8-3 LC, la ejecución de la sentencia o del laudo competa, en todo caso, al Juez del concur-so dentro del procedimiento, como pieza separada y por los trámites del procedimiento quecorresponda a la naturaleza del crédito, en el cual, por lo demás, se le dará al crédito que re-sulte, en otro caso, el tratamiento concursal que proceda, según su naturaleza.

E.– en general, puede decirse que la capacidad procesal del concursado corre paralela a sucapacidad de obrar cuando el procedimiento o acto procesal de que se trate tenga o pueda tener

Page 242: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

242 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

trascendencia patrimonial. En particular hay que estar a lo dispuesto en los artículos 51-2 y 3 y54 LC para la posible anotación registral de las demandas en ellos reguladas. En efecto:

a.– en caso de suspensión de las facultades de administración y disposición del deudor, laadministración concursal, en el ámbito de sus respectivas competencias, sustituirá a aquél enlos procedimientos judiciales en trámite, pero necesitará de la autorización del Juez del concur-so para desistir, allanarse y transigir en litigios. Sin perjuicio de lo dicho, el deudor podrámantener su intervención procesal garantizando que sus consecuencias económicas no reper-cutirán negativamente sobre la masa del concurso. En caso de suspensión, la administraciónconcursal está legitimada para el ejercicio de las acciones de índole no personal que correspon-dan al concursado, quien podrá ejercer las de índole personal, pero precisando la conformidadde los administradores concursales para interponer demandas o recursos, allanarse o desistircuando la materia litigiosa pueda afectar a su patrimonio.

b.– en caso de intervención, el deudor conservará la capacidad para comparecer en juicio,pero necesitará de la autorización de la administración concursal para desistir, allanarse, total oparcialmente, o transigir, cuando tales actos procesales tengan trascendencia patrimonial parael concursado. En caso de intervención, el deudor necesitará la conformidad de la administra-ción concursal para interponer demandas o recursos que puedan afectar a su patrimonio y si senegare a interponer una demanda que la administración concursal estimare conveniente paralos intereses del concurso, ésta podrá interponerla en nombre de aquél con autorización previadel Juez del concurso; subsidiariamente, si requeridos el deudor y la administración concursalpara interponer tal demanda, no lo hicieren en el plazo de dos meses desde el requerimiento, lapodrán interponer los acreedores que hayan instado su ejercicio, notificándolo a la administra-ción concursal en los términos que resultan del artículo 54-4 LC. Todo lo cual deberá tener encuenta el Registrador de la Propiedad cuando califique los mandamientos que acuerden practi-car las respectivas anotaciones preventivas en el Registro de la Propiedad.

c.– lo dicho sirve también para los procedimientos arbitrales en tramitación en el momentode declararse el concurso, los cuales continuarán hasta la firmeza del laudo.

d.– las sentencias y laudos firmes dictados antes o después de la declaración del concursovincularán al Juez de éste, el cual dará a los créditos resultantes de las resoluciones pronuncia-das el tratamiento concursal que proceda y caso de que tengan derecho de ejecución separada,ésta se tramitará dentro del procedimiento concursal, como pieza separada y por los trámitesdel procedimiento de ejecución que correspondan a la naturaleza del crédito.

F.– la declaración de concurso produce unos efectos de extraordinaria trascendencia sobrelos créditos:

a.– la imposibilidad de que a partir del momento de la declaración de concurso puedan con-currir, si no lo han hecho antes, caso en el que producirían todos sus efectos, las condiciones dela compensación, es decir, carácter de vencidos, de líquidos, de exigibles y las demás que,según el artículo 1196 Cc, han de concurrir en los créditos para que sean compensables entre sí.En definitiva, una vez declarado el concurso, la masa activa del deudor queda afecta a satisfa-cer la masa pasiva en su totalidad, sin que quepan soluciones, salvo las derivadas de los privi-legios especiales, que vinculen un solo bien o derecho con una sola deuda o cualesquiera otrasque no contemplen la afección de la totalidad del activo a la satisfacción del pasivo contempla-do uno y otro como un todo; reparemos en el artículo 100-3 LC y pensemos que en realidadsobre lo bienes del deudor concursado, incluidos sus créditos, existe contienda promovida porterceras personas, que son los demás acreedores del concursado, con lo que el quinto requisitopara la compensación, exigido por el artículo 1.196 Cc, no se puede dar.

b.– la suspensión del devengo de intereses de las deudas del concursado, salvo las corres-pondientes a los créditos con garantía real, que serán exigibles hasta donde alcance la respecti-

Page 243: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

XI. COLABORACIONES 243

va garantía y las salariales que devengarán el interés legal del dinero fijado en la Ley de Presu-puestos para la respectiva anualidad. Y todo ello sin perjuicio de:

1.– que si el concurso termina con la liquidación de la masa activa, los intereses de cual-quier clase, incluidos los moratorios, tendrán la consideración de créditos subordinados, demodo que se pagarán al tipo convenido, sólo si resultare remanente y después del pago de latotalidad de los créditos concursales, como resulta de los artículos 59 y 92-3 LC.

2.– que si el concurso llega a convenio que no implique quita, podrá pactarse en él el cobro,total o parcial, de los intereses cuyo devengo hubiese resultado suspendido, calculados al tipolegal o al convencional si fuere menor

c.– desde la declaración del concurso quedará interrumpida la prescripción de las accionescontra el deudor por los créditos anteriores a la declaración, plazo de prescripción cuyo cóm-puto se iniciará nuevamente en el caso de conclusión del concurso por las causas primera ocuarta del artículo 176 LC.

G.– la declaración de concurso también produce sus efectos sobre los contratos celebradospor el concursado, efectos que vienen regulados en los artículos 61 a 70 LC y de los que intere-sa destacar aquí, por su trascendencia registral, los siguientes:

a.– la posibilidad de resolver los contratos pendientes a la fecha de la declaración del con-curso por considerarse ello conveniente para el interés del concurso, resolución que se produci-rá, si hay acuerdo entre el concursado (en caso de intervención), la otra parte del contrato y laadministración concursal (en caso de suspensión para consentir y en caso de intervención paraautorizar el consentimiento del concursado), por auto dictado por el Juez del concurso reco-giendo tal acuerdo y, en otro caso, es decir, si no hubiere acuerdo, por sentencia dictada en elincidente concursal, siendo conveniente tomar anotación preventiva de la demanda incidental,que serán, uno u otra, los títulos que podrán dar lugar, en su caso, a la correspondiente cancela-ción en el Registro de la Propiedad, como se desprende del artículo 61-2 LC.

b.– se tendrán por no puestas la cláusulas que establezcan la facultad de resolución o la ex-tinción del contrato por la sola causa de la declaración del concurso de cualquiera de las partes,como resulta del artículo 61-3 LC, pues, como resulta del párrafo segundo del mismo artículo,la declaración de concurso, por sí sola, no afectará a la vigencia de los contratos con obligacio-nes recíprocas pendientes de cumplimiento y, en cualquier caso, la resolución y sus efectos sehan de discutir y resolver dentro del procedimiento concursal, como resulta del artículo 61-2 enbeneficio del principio «par conditio creditorum» y, sobre todo, en beneficio del interés de lamasa activa, todo ello salvo que la resolución del contrato por concurso de una de las partes seauna consecuencia expresamente prevista en alguna Ley, como nos dice el artículo 63 LC, cualsería, por ejemplo, el caso de concurso del agente urbanizador de la Ley Reguladora de laActividad Urbanística de la Comunidad Valenciana, que determinaría la resolución de la adju-dicación del Programa para el Desarrollo de la Actuación Integrada.

c.– si la declaración de concurso por sí sola y salvo que una Ley lo prevea no permite a laspartes pactar la resolución o extinción anticipada del contrato con obligaciones pendientes altiempo de declararse el concurso, la declaración del mismo no impide, en cambio, resolverlospor incumplimiento posterior de cualquiera de las partes, salvo que el Juez, atendiendo el inte-rés del concurso, acuerde el cumplimiento de las obligaciones incumplidas por el concursadocon cargo a la masa. La acción resolutoria se ejercitará ante el Juez del concurso y el título queprovocará, en su caso, la cancelación registral será el mandamiento que incorpore el testimoniode la sentencia de resolución recaída en el correspondiente incidente concursal, como resultadel artículo 62 LC.

d.– según se desprende del artículo 68 LC, la administración concursal por sí o a instanciadel propio concursado podrán, antes de que finalice el plazo previsto en el artículo 21-1-5.º LC

Page 244: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

244 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

para presentar la comunicación de los créditos, rehabilitar aquéllos cuyo vencimiento anticipa-do por impago de cuotas se haya producido dentro de los tres meses precedentes a la declara-ción de concurso, pagando o consignando ante el Juez del concurso la totalidad de las cantida-des vencidas hasta la fecha, asumiendo el pago de los futuros vencimientos con cargo a la masay notificando la rehabilitación al acreedor quien podrá oponerse si antes de la declaración deconcurso hubiere iniciado el ejercicio de las acciones de reclamación, salvo que el bien hipote-cado fuese la vivienda familiar, caso en el que el deudor, conforme al artículo 693-3-2 LEC,podrá, por una sola vez, aun sin el consentimiento del acreedor, librar el bien mediante la con-signación de las cantidades debidas. El mandamiento judicial ordenando la cancelación de lanota extendida al margen de la hipoteca acreditando la expedición de la certificación de cargaspara el correspondiente procedimiento de ejecución lo librará el Juez del concurso, que será elcompetente para resolver la rehabilitación.

e.– en términos análogos a los vistos en el artículo 68 LC para la rehabilitación de los cré-ditos, la administración concursal, por propia iniciativa o a instancia del concursado, podrárehabilitar los contratos de adquisición de bienes muebles o inmuebles con contraprestación oprecio aplazado, cuya resolución se haya producido dentro de los tres meses precedentes a ladeclaración del concurso, como resulta del artículo 69 LC. En este caso, el incumplimiento delcontrato que hubiere sido rehabilitado conferirá al acreedor el derecho a resolverlo sin posibili-dad de ulterior rehabilitación.

f.– también, la administración concursal podrá enervar la acción de desahucio ejercitadacontra el deudor antes de la declaración de concurso, así como rehabilitar la vigencia del con-trato de arrendamiento hasta el momento mismo de practicarse el efectivo lanzamiento en lostérminos que resultan del artículo 70 de la LC y sin que resulten aplicables las excepciones a laenervación del desahucio previstas en el último párrafo del artículo 22 de la LEC.

H.– hemos visto cómo afecta la declaración del concurso a la capacidad de obrar del con-cursado y a su capacidad procesal, provocando una serie de restricciones que no persiguen otracosa que el interés del concurso, el logro del fin u objetivo del concurso que es la satisfacciónordenada del mayor número posible de los créditos contra el concursado manteniendo la inte-gridad de la masa activa del concurso. No obstante ello, con tales restricciones no se garantizasuficientemente la tutela de la masa activa para lo que es necesario, además, dentro de la fasecomún del concurso en la que se determinan las masas activa y pasiva, poder intervenir concur-salmente sobre actos del deudor con trascendencia patrimonial anteriores a la fecha de la decla-ración del concurso. Esta necesidad era resuelta por la legislación vigente hasta el 1 de sep-tiembre de 2004, fundamentalmente, mediante el mecanismo de la nulidad de todos los actosde dominio y administración del entonces quebrado posteriores a la época a la que se retrotrai-gan los efectos de la quiebra, es decir, mediante el mecanismo de la retroacción de los efectosde la quiebra combinado con otros medios recogidos en los artículos 879 a 882 del C de co, sinperjuicio de la limitación que resultaba del artículo 10 de la Ley del Mercado Hipotecario y 25de su Reglamento, según los cuales, las hipotecas constituidas a favor de las entidades a las quese refiere la Ley sólo podrán ser impugnadas, al amparo del artículo 878 del C de co, cuando sehubieren formalizado en época posterior a la fecha a la que se hayan retrotraído los efectos dela quiebra mediante acción ejercitada por los Síndicos de la quiebra, demostrando la existenciadel fraude y quedando a salvo, en todo caso, el tercero que no hubiere sido cómplice en elfraude, modalización a los efectos de la retroacción que, como dijo la DGRyN en resolución de12 de abril de 1991, quedaba fuera de la calificación registral y dentro del alcance de la resolu-ción judicial.

La nulidad absoluta de los actos comprendidos dentro del período de retroacción elevaba elinterés de la quiebra al rango de máximo protegido en detrimento de otros intereses o incluso

Page 245: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

XI. COLABORACIONES 245

valores o principios del ordenamiento jurídico como la seguridad jurídica o derechos funda-mentales como el de la tutela judicial efectiva. En particular, su colisión con el artículo 34 LHy con la seguridad del tráfico jurídico era indiscutible, lo que llevó a la doctrina y a la jurispru-dencia, en particular la de la DGRyN (resoluciones, entre otras, de 24 de enero de 1979, 20 deenero de 1986, 7 de noviembre de 1990, 8 de noviembre de 1991 y 19 de enero de 1993), alimitar tal retroactividad para que no llegara a alcanzar la inatacabilidad del tercero protegidopor la fe pública registral, exigiendo que para que la nulidad le alcanzara, tal tercero fuera parteen el procedimiento en el que ésta se declarara. La Ley 22/2003, LC, se hace eco plausible-mente de estas críticas y correlativamente cambia la orientación anterior en sus artículos 71 a73, de los que resulta lo siguiente:

a.– en principio, los actos realizados por el deudor concursado en cualquier momento ante-rior a la declaración del concurso son válidos y eficaces y, por tanto, inscribibles en el Registrode la Propiedad, aún después de haberse anotado el auto de declaración del concurso, así lodeclaró la DGRyN en resolución de 14 de junio de 1973, salvo que la inscripción tenga carác-ter constitutivo, como dijo la misma DGRyN en resolución de 24 de abril de 1953.

b.– para conseguir la ineficacia del acto por estimarlo perjudicial para la masa activa hayque obtener una sentencia dictada por el Juez del concurso, en el seno de un incidente concur-sal, dictada a consecuencia del ejercicio de una acción rescisoria o una de impugnación. Serárecomendable tomar anotación preventiva de la demanda incidental de rescisión o impugnaciónal amparo del artículo 42-1 LH que, por razones de tracto, deberá dirigirse contra todos a quie-nes el Registro reconozca algún derecho en asientos posteriores al en que consta el acto o ne-gocio objeto de la rescisión o impugnación, sobre todo, si tenemos en cuenta que, inscrito elbien concernido a favor de persona distinta del concursado, no se podrá haber anotado sobre élel auto de declaración del concurso.

c.– la legitimación para ejercer las acciones rescisorias o de impugnación corresponde a laadministración concursal y subsidiariamente a los acreedores que hayan instado de ella suejercicio una vez transcurridos dos meses desde el requerimiento. La demanda de rescisión oimpugnación deberá dirigirse contra el deudor y contra quienes hayan sido parte en el acto onegocio impugnado y, si el bien que se pretende reintegrar a la masa hubiera sido transmitido aun tercero, la demanda también deberá dirigirse contra éste para así poder desvirtuar la presun-ción de buena fe del adquirente o atacar la irreivindicabilidad de que goce.

d.– la acción rescisoria se ha de fundamentar en el perjuicio a la masa activa del acto res-cindible realizado dentro de los dos años anteriores a la fecha de la declaración del concurso,aunque no hubiere existido intención fraudulenta y no alcanzará nunca a los actos ordinarios dela actividad profesional o empresarial del deudor realizados en condiciones normales, es decir,los comprendidos en el objeto social o profesional del concursado, circunstancia que tendrá quevalorar el Juez y en cuya apreciación no podrá entrar la calificación registral, ni a los compren-didos en el ámbito de leyes especiales reguladoras de los sistemas de pagos, compensación yliquidación de valores e instrumentos derivados.

e.– el ejercicio de la acción rescisoria se ve muy favorecido, no sólo por la innecesariedadde probar la intención fraudulenta del concursado, que se sustituye por el dato objetivo de lacelebración del acto o negocio que se pretende rescindir dentro de los dos años anteriores a lafecha del auto de declaración del concurso, sino que se facilita también mediante una serie depresunciones, unas «iuris tantum» y otras «iuris et de iure» de perjuicio patrimonial para lamasa activa del concurso, así:

1.– el perjuicio patrimonial se presume «iuris et de iure» respecto de los actos de disposi-ción a título gratuito que no constituyan liberalidades de uso y respecto de los actos de extin-ción de obligaciones cuyo vencimiento fuera posterior a la declaración del concurso.

Page 246: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

246 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

2.– el perjuicio patrimonial se presume «iuris tantum» de modo que el concursado deberáprobar su inexistencia, en los actos de disposición realizados a favor de alguna persona espe-cialmente relacionada con el concursado de las que menciona el artículo 93 LC y en la consti-tución de garantías reales para asegurar obligaciones preexistentes o las nuevas que constituyaen sustitución de aquéllas

f.– las acciones rescisorias y demás de impugnación se tramitarán por el cauce del incidenteconcursal de los artículos 192 a 196 LC.

g.– la sentencia que estime la acción declarará la ineficacia del acto impugnado y condenaráa la recíproca restitución de los bienes con sus frutos o intereses que hubieran sido objeto delnegocio rescindido. Para coordinar la eficacia de estas acciones de reintegración con la debidaseguridad del tráfico jurídico, cuyo máximo exponente es el artículo 34 LH, el artículo 73-2 LCexcepciona de la reintegración «in natura» al tercero no demandado conforme al artículo 72-2LC o que habiendo sido demandado, la sentencia que recayere declarare que procedió de buenafe o que gozaba de irreivindicabilidad o de protección registral, caso en el que se condenará aquien hubiere sido parte en el acto o negocio rescindido, como antes dije, a entregar el valorque las cosas tuvieren cuando salieron del patrimonio del deudor, es decir, no restitución «innatura», sino en especie, más el interés legal de tal valor y, si la sentencia hubiere apreciadomala fe en quien contrató con el concursado, se le condenará a indemnizar la totalidad de losdaños y perjuicios a la masa activa. El derecho a la prestación que resulte a favor de cualquierade los demandados como consecuencia de la rescisión, tendrá la consideración de crédito con-tra la masa, que deberá satisfacerse con cargo a ésta al tiempo que se reintegren a ella los bie-nes objeto del negocio rescindido, cualquiera que sea la situación en que esté el concurso, otendrán la consideración de crédito subordinado si la sentencia apreciase mala fe en el acree-dor.

En la fase común del concurso se determinan las masas activa y pasiva del concurso y den-tro de ésta última se clasifican los créditos. Conforman, fundamentalmente, las secciones terce-ra y cuarta del procedimiento concursal, últimas de la fase común del mismo y en ellas tienen opueden tener lugar determinaciones de trascendencia registral, además de las ya vistas accionesde reintegración, como las siguientes:

A.– la posibilidad que se le atribuye al cónyuge del concursado de pedir la disolución de lasociedad de gananciales, caso en el que el Juez del concurso acordará la liquidación del patri-monio ganancial en pieza separada y de forma coordinada con lo que resulte del convenio o dela liquidación. Esta previsión, contenida en el segundo inciso del apartado segundo del artículo77 LC coincide con el artículo 1.393-1 Cc y guarda armonía con lo previsto en el artículo 1.373del mismo cuerpo legal. Se establecen unas reglas de adquisición preferente a favor del cónyu-ge del concursado mediante abono de los precios respectivos a la masa en el artículo 78-3 LC,artículo que incluye presunciones en relación con donaciones conyugales y respecto del pactode sobrevivencia en beneficio de la masa.

B.– los artículos 80 y siguientes de la LC se refieren al derecho de separación de bienesque, siendo de propiedad ajena, se encuentren sin título que lo legitime en poder del deudorconcursado, derecho que obliga a la entrega de tales bienes por parte de los administradoresconcursales a sus legítimos titulares, si lo solicitan, salvo que hubieren sido enajenados por eldeudor antes de la anotación de la declaración del concurso, no sólo de la declaración, a untercero que devenga irreivindicable, en cuyo caso el legítimo titular percibirá del adquirente delbien la contraprestación aún no satisfecha al concursado transmitente o si ya la ha satisfechotoda o la parte ya satisfecha la percibirá de la masa. El derecho a percibir tales cantidades ten-drá la consideración de crédito de la naturaleza que le corresponda y por la cuantía del valordel bien en el momento de la enajenación o en otro posterior a elección del titular legítimo,

Page 247: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

XI. COLABORACIONES 247

más su interés legal. En relación con el derecho de separación no acaba de entenderse muy bienporqué el legítimo titular del bien no poseedor del mismo tiene que solicitar de la administra-ción concursal la entrega posesoria, pues lo más lógico sería que si la administración concursalconoce al legítimo titular del bien que el concursado posee sin título suficiente, se lo entregueen la fase de formación de la masa activa, máxime si el verdadero titular es el titular registralamparado, como está, por el principio de legitimación registral formulado fundamentalmenteen el artículo 38 LH.

C.– según el artículo 82 LC, la administración concursal elaborará a la mayor brevedad po-sible un inventario de la masa activa, expresando de cada uno de los bienes y derechos relacio-nados su naturaleza, características, lugar en que se encuentre y, en su caso, datos de identifi-cación registral, así como los gravámenes, trabas y cargas que afecten a esos bienes y derechoscon expresión de su naturaleza y sus datos de identificación.

D.– la formación de la masa activa implica también la clasificación de los créditos, créditosque pueden ser contra la masa o concursales, en ninguno de los dos grupos se integran loscréditos contra el cónyuge casado en régimen de gananciales con el concursado, aunque detales deudas y de las de su consorte concursado deban responder los bienes gananciales y losderechos sobre los mismos del concursado sí que se integren en la masa activa. Veamos:

a.– los créditos contra la masa son los enumerados en el artículo 84-2 LC. Según el artículo154 LC, antes de proceder al pago de los créditos concursales, la administración concursaldeducirá de la masa activa los bienes y derechos necesarios, siempre que no estén afectos alpago de crédito con privilegio especial, para satisfacer los créditos contra la masa. Los créditoscontra la masa, prosigue el párrafo segundo del mismo artículo 154 LC, cualquiera que sea sunaturaleza habrán de satisfacerse a sus respectivos vencimientos y, en caso de ser insuficienteslos bienes deducidos de la masa, se satisfarán por el orden de su vencimiento, con los queresultarán perjudicados los más recientes en el tiempo.

b.– los créditos concursales que tengan privilegio especial deberán ser comunicados a laadministración concursal, como los demás, en el plazo señalado en el artículo 21-1.º-5 LC conindicación, entre otros datos, de los bienes o derechos a los que afecte el privilegio y, en sucaso, sus datos registrales. Los créditos asegurados con garantía real inscrita en Registro públi-co deberán ser incluidos necesariamente en la lista de acreedores por la administración concur-sal, la cual, no obstante, podrá impugnar en juicio ordinario y dentro del plazo para emitir suinforme (dos meses desde la fecha de la aceptación del cargo por dos de los administradores,según el artículo 74-1 LC), la existencia y validez de los créditos asegurados con garantía real,entre otros, impugnación de la que será conveniente tomar anotación preventiva en el Registrode la Propiedad para evitar la aparición del cesionario del crédito con garantía real protegidopor la fe pública registral, como resulta del artículo 86-2 LC.

c.– cuando el concursado fuere persona casada en régimen de gananciales, la administra-ción concursal expresará, según el artículo 86-3 LC, respecto de cada uno de los créditos in-cluidos en la lista, si sólo pueden hacerse efectivos sobre su patrimonio privativo o tambiénsobre el patrimonio ganancial, conforme a los artículos 1.362 y siguientes del CC y siempreque el cónyuge del concursado no hubiere optado por liquidar la sociedad de gananciales,conforme al artículo 77-2 LC.

d.– los créditos concursales pueden ser, como resulta del artículo 89 LC, privilegiados (conprivilegio especial, si afectan a determinados bienes o derechos y con privilegio general, siafectan a la totalidad del patrimonio del deudor), ordinarios y subordinados:

1.– el artículo 90 LC enumera los créditos con privilegio especial que son los aseguradoscon garantía real que sujeta un bien determinado a su satisfacción, garantía que deberá serconstituida con los requisitos y formalidades previstos en su legislación específica para su

Page 248: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

248 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

oponibilidad a terceros, como resulta del artículo 90 LC, que sólo excluye de tal exigencia loscréditos garantizados con prenda, con hipoteca legal tácita y los refaccionarios de los trabaja-dores.

No es el momento de extendernos sobre ello, pero frente a la claridad de los artículos 1.875Cc y 145 LH en cuanto al carácter constitutivo de la inscripción de la hipoteca, del artículo 90-2 LC no resulta con claridad que la inscripción registral de la hipoteca sea uno de sus requisitosconstitutivos, sino más bien parece ser configurado como un requisito de mera oponibilidad,aunque, teniendo en cuenta que en los números 1 a 5 del apartado primero del artículo 90 LCse recogen otras garantías reales, además de la hipoteca, lo sistemático y, por ello, correcto seráentender que la inscripción como requisito de oponibilidad se refiere a otras de las garantíasrecogidas en el artículo referido, como la prenda, la anticresis o la inscripción de la condiciónresolutoria en garantía del precio aplazado.

el pago de los créditos con privilegio especial se hará con cargo a los bienes y derechosafectos y si un bien garantizara con garantía real más de un crédito el pago se hará conforme ala fecha de su inscripción en el Registro de la Propiedad. La realización se hará en subastasalvo que el Juez autorice la venta directa a quien ofrezca un precio superior al mínimo que sehubiere pactado y lo hubiere pagado al contado, extremos éstos que no tendrá que calificar elRegistrador cuando se le presente a inscripción la escritura que contenga la enajenación directadel bien y que resultan todos ellos del fundamental artículo 155 LC.

2.– los créditos con privilegio general se recogen en el artículo 91 LC y, según el artículo156 LC, se pagan con la realización de los bienes que queden tras deducir de la masa activa losbienes y derechos necesarios para pagar los créditos contra la masa y los afectos a créditos conprivilegio especial, por el orden en que son enumerados en el artículo 91 LC y, en su caso, aprorrata dentro de cada número.

3.– los créditos subordinados se enumeran en el artículo 92 LC y, entre ellos están los cré-ditos por intereses de cualquier clase, incluidos los moratorios, salvo los correspondientes acréditos con garantía real hasta donde alcance la respectiva garantía. Los créditos subordinadosse satisfarán una vez que hayan quedado íntegramente satisfechos los créditos ordinarios por elorden que establece el artículo 92 LC y, en su caso, a prorrata dentro de cada número.

4.– los créditos ordinarios que son los que no se encuentran calificados en la Ley, ni comoprivilegiados, ni como subordinados, como resulta del artículo 89-3 LC y dentro de los que seconsiderarán incluidos los excedentes de los créditos con privilegio especial no cubiertos con larealización de los bienes que los garantizaban. Unos y otros se satisfarán a prorrata, comoresulta del artículo 157 LC.

5.– todo lo dicho sobre el pago de los diferentes tipos de créditos concursales se entiendesin perjuicio de lo que en su caso se hubiera establecido en el convenio al que se hubiera llega-do, pues los créditos de todos los acreedores concursales, cualquiera que fuere su clase, quehubieren votado a favor del mismo o cuyo voto hubiera podido ser computado para aprobar elconvenio o que se hubieren adherido a él, sufrirán la novación de sus créditos respectivos enlos términos que resulten del convenio conforme al artículo 136 LC; sin embargo, hay quetener en cuenta, como resulta del artículo 100-3 LC, que, en ningún caso, la propuesta de con-venio podrá consistir en la alteración de la clasificación de los créditos establecida en la Ley, nien la alteración de la cuantía de los mismos fijada en el procedimiento, sin perjuicio de lasquitas que pudieren acordarse.

e.– según resulta del artículo 94 LC, al informe de la administración concursal regulado enlos artículo 74 y 75 LC, se acompañará la lista de acreedores, referida a la fecha de la solicituddel concurso, que comprenderá una relación de los incluidos y otra de los excluidos, ambasordenadas alfabéticamente. La relación de acreedores incluidos expresará, entre otras circuns-

Page 249: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

XI. COLABORACIONES 249

tancias, las garantías reales de los créditos de que sean titulares, con los datos registrales res-pectivos, en su caso. Cuando el acreedor incluido en la lista esté casado en régimen de ganan-ciales se relacionarán separadamente los créditos que sólo puedan hacerse efectivos sobre supatrimonio privativo y los que puedan hacerse efectivos también sobre el patrimonio común.

f.– tras las impugnaciones, en su caso, del inventario y de la lista de acreedores y las corre-lativas modificaciones que por ser procedentes fueren introducidas por la administración con-cursal en el inventario, en la lista de acreedores y en la exposición motivada de su informe,presentará ésta al Juez del concurso los textos definitivos correspondientes que quedarán demanifiesto en la Secretaría del Juzgado, como resulta del artículo 96 LC.

Conviene destacar una consecuencia muy radical recogida en el artículo 97-2 LC y referidaal acreedor calificado en la lista de acreedores como especialmente relacionado con el deudor,es decir, como uno de los enumerados en el artículo 93 LC, que no hubiere impugnado entiempo y forma esa calificación, respecto del cual el Juez dictará un auto declarando extingui-das las garantías de cualquier clase constituidas por el concursado a favor de los créditos de losque aquél fuera titular contra éste, ordenando la cancelación correlativa de los asientos de losregistros correspondientes y pasando, de esta manera, el crédito a tener la categoría de créditosubordinado, salvo que las garantías hubieran sido constituidas por el concursado personanatural a favor de los créditos por salarios calificados como con privilegio general en el artí-culo 91-1 LC. Lo previsto en el artículo 97-2, que acabamos de ver, sólo guarda relativa armo-nía con el tratamiento que el artículo 71-3-1.º LC da a las acciones rescisorias de actos disposi-tivos realizados a título oneroso por el concursado a favor de alguna de las personas especial-mente relacionadas con él, pues si en este caso permite al adquirente, cualquiera de laspersonas relacionadas en el artículo 93 LC, probar que no se produjo el perjuicio patrimonial,evitando, así, la rescisión de su adquisición, en el artículo 97-2 LC permite al acreedor, califi-cado como persona especialmente relacionada con el concursado, impugnar tal calificación enlos términos del artículo 96 LC, impugnación que si prospera permitirá que su crédito sigagozando de la correspondiente garantía.

VII. EL CONVENIO

Según resulta de los artículos 98 y 111 LC, cuando el concursado no hubiere solicitado laliquidación, lo que podrá hacer en los casos y términos previstos en el artículo 142 LC, y nohaya sido aprobada ni mantenida una propuesta anticipada de convenio en los términos queresultan de los artículos 104 a 110 LC, el Juez, dentro de los quince días siguientes a la expira-ción del plazo de impugnación del inventario y de la lista de acreedores, si no se hubiesenpresentado impugnaciones o, de haberse presentado, conforme al artículo 96 LC, una vezpuestos de manifiesto en la Secretaría del Juzgado los textos definitivos de aquellos documen-tos, el Juez dictará auto poniendo fin a la fase común del concurso, abriendo la fase de conve-nio y ordenando la formación de la sección quinta.

El convenio es una de las soluciones previstas en la LC para el concurso, podemos sostener,como antes decía, que es, como dice la Exposición de Motivos de la LC, «la solución normaldel concurso, que la Ley fomenta con una serie de medidas orientadas a alcanzar la satisfacciónde los acreedores a través del acuerdo contenido en un negocio jurídico en el que la autonomíade la voluntad de las partes goza de una gran amplitud», sin llegar a ser absoluta, ya que deberárespetar el contenido mínimo y las limitaciones y condiciones impuestas en el artículo 100 LC.El convenio se elabora en la Junta de Acreedores a que se refieren los artículos 116 a 126 LC yse aprueba por sentencia judicial, como resulta del artículo 130 LC, sentencia a la que se le

Page 250: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

250 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

dará la publicidad prevista en los artículos 23 y 24 de la LC, como resulta del artículo 132 de lamisma

Entre las medidas, como dice la Exposición de Motivos de la LC, tendentes a facilitar lasolución convencional del concurso destaca la admisión de la propuesta anticipada de convenioque el deudor puede presentar con la propia solicitud de concurso voluntario o, incluso, cuandose trata de un concurso necesario, hasta la expiración del plazo de comunicación de créditos,siempre que vaya acompañada de adhesiones de acreedores en el porcentaje que la Ley esta-blece, como resulta de los artículos 99 a 109 LC. Como señala en concreto el artículo 109-2LC, la sentencia judicial que apruebe la propuesta anticipada de convenio pondrá fin a la fasecomún del concurso y, sin apertura de la fase de convenio, declarará, con la consiguiente «no-toria economía de tiempo y de gastos respecto de los actuales procedimientos concursales»,declarará, digo, aprobado el convenio con los efectos que, para la aprobación del convenio enla sección quinta del concurso, se establecen en los artículos 133 a 136 LC.

La aprobación del convenio no produce, como dice la Exposición de Motivos de la LC, laconclusión del concurso, que sólo se alcanza, en su caso, con el cumplimiento de aquél; hastaque el convenio se apruebe seguirán aplicándose las normas establecidas para la fase comúndel concurso contenidas en el Título III de la LC y, una vez aprobado el convenio, salvo que,en caso de oposición, el Juez decrete la suspensión de su eficacia o su eficacia provisional,conforme a los artículos 112, 129-4, 132 y 197-5 LC. Una vez se dicte la sentencia de aproba-ción, el convenio producirá, con las salvedades vistas, su efectos, básicamente consistentes,como resulta del artículo 133-2 LC, en el cese de todos los efectos de la declaración de concur-so, que quedarán sustituidos por los que se establezcan en el propio convenio (cfr ress DGRyNde 29 de junio de 1988 y 18 de febrero de 1997) y el cese, correlativo, de los administradoresconcursales, sin perjuicio de las funciones que el convenio pudiera encomendar a todos o aalgunos de ellos hasta su íntegro cumplimiento y de su intervención, en su caso, en la pieza decalificación del concurso. Todo ello no implica que durante la fase de convenio el deudor pue-da eludir el cumplimiento de los deberes generales de colaboración e información que le impo-ne el artículo 42 LC, que continuarán subsistentes hasta la conclusión del concurso.

Desde el punto de vista subjetivo, el convenio vincula al deudor y a los acreedores ordina-rios y subordinados respecto de los créditos que fueran anteriores a la declaración de concurso,aunque no hubiesen sido reconocidos y, en cuanto a los acreedores privilegiados, éstos sóloquedan vinculados por él si hubieren votado a su favor o se hubieren adherido a él antes de lafecha en que el Juez declare cumplido el convenio, como resulta del artículo 134 LC, pues lasola asistencia o, incluso, la intervención de estos acreedores privilegiados a o en la Junta deacreedores no les deja vinculados al convenio que en ella se apruebe, como resulta del artículo123 LC. Los acreedores ordinarios y subordinados que no hubieren votado a favor del conve-nio no verán modificados sus créditos por él frente a los obligados solidarios, los fiadores o losavalistas del deudor concursado, como resulta del artículo 135 LC, lo que quiere decir queéstos no podrán invocar el convenio en perjuicio de aquéllos

Desde el punto de vista objetivo o de contenido del convenio, éste es básicamente un plande pagos, parte esencial del cual es, en su caso, la quita y espera de los créditos con los límitesdel artículo 100-1 LC, al que habrá que añadir un plan de viabilidad profesional o empresarial(los créditos que se concedan al concursado para financiar el plan de viabilidad se satisfarán enlos términos fijados en el convenio, ex art 100-5-2 LC) si, para atender el cumplimiento delconvenio, se previera contar con los recursos generados por la continuación de la actividadprofesional o empresarial del concursado, como resulta del artículo 100 LC. El convenio seplantea en la LC como algo muy flexible con el objetivo de adaptarse bien a cualesquiera cir-cunstancias, prueba de ello son sus posibles contenidos «ad exemplum» recogidos en el mismo

Page 251: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

XI. COLABORACIONES 251

artículo 100 o en los artículos 101 y 102 de la LC. Todo este contenido posible del convenioproduce un efecto novatorio sobre los créditos de los acreedores privilegiados que hubierenvotado a favor del convenio y sobre los de los acreedores ordinarios y subordinados que, comonos dice el artículo 136 LC, quedarán extinguidos en la parte que alcance la quita y aplazadosen su exigibilidad por el tiempo de espera y, en general, afectados por el contenido del conve-nio. Si el convenio sólo establece la quita y/o la espera, al no imponer limitación alguna, enprincipio, a las facultades de administración y disposición del suspenso, serán inscribibles losactos de disposición otorgados únicamente por el deudor, como admitió la DGRyN en ress,entre otras, de 20 de septiembre de 1983 y 18 de febrero de 1997 y serán anotables los embar-gos para asegurar el pago de créditos posteriores al convenio contra el propio concursado ytambién para asegurar los créditos anteriores que no resulten afectados por el convenio, esdecir, los no comprendidos en el artículo 136 LC, como dijo la DGRyN en ress de 17 de febre-ro de 1986 y 15 de noviembre de 1999, entre otras.

Del convenio sólo quedan excluidos, como contenido posible del mismo, la cesión de bie-nes y derechos a los acreedores en pago y para pago de sus créditos por ser de carácter liqui-datorio y, por la misma razón, tampoco podrá constituir contenido del convenio cualquierforma de liquidación global del patrimonio del concursado para la satisfacción de sus deudas;tampoco podrá ser contenido del convenio la alteración de la clasificación de los créditos esta-blecida por la Ley o de su cuantía fijada en el procedimiento concursal, sin perjuicio de lasquitas que se hubieren convenido, como resulta del artículo 100-3 LC. Por otro lado, la pro-puesta que someta la eficacia del convenio a cualquier clase de condición se tendrá por nopuesta, como establece, con toda lógica, el párrafo primero del artículo 101 LC. Son criticableslas limitaciones transmisivas al contenido objetivamente posible del convenio pero perfecta-mente coherentes con la finalidad institucional del concurso, máxime cuando el mismo artículo100-2 de la LC permite que se puedan incluir en la propuesta de convenio proposiciones deenajenación, bien del conjunto de bienes y derechos del concursado afectos a su actividadempresarial o profesional o de determinadas unidades productivas a favor de una persona natu-ral o jurídica determinada, todo ello, sin perjuicio de los contenidos propios del plan de liqui-dación.

Como dijo la DGRyN en resolución de 18 de febrero de 1997, una vez aprobado judicial-mente el convenio el concursado recupera su capacidad de obrar, sin más limitaciones que lasdefinidas en dicho convenio, que han de ser interpretadas restrictivamente y por eso, la mismaDGRyN en resoluciones de 6 de abril de 1987 y de 16 de noviembre de 1995 declaró que unasociedad limitada suspensa que había alcanzado con sus acreedores un convenio en el queexpresamente se le facultaba para vender sus bienes muebles e inmuebles y hacer pago a susacreedores, podía concurrir al otorgamiento de una sociedad limitada a la que aportaba ciertosinmuebles en pleno dominio; otra resolución de la DGRyN de 29 de junio de 1988 declaró queconstando en el convenio inscrito que se precisa informe favorable de la comisión de acreedo-res para actos de extraordinaria administración, no era inscribible el auto de adjudicación deri-vado de la anotación de embargo practicada después de la anotación preventiva de la suspen-sión de pagos y antes de la inscripción del convenio, si no consta haberse obtenido dicho in-forme. En resolución, entre otras de 15 de noviembre de 1999, la DGRyN dijo que la extensiónde la anotación de suspensión de pagos y la del ulterior convenio recaído en ella no era obstá-culo para anotar mandamientos de embargo, los cuales permitirían al interesado asegurar suderecho para el caso de que con posterioridad se produjera la ineficacia del expresado conve-nio, en realidad, la conclusión del mismo por las causas 1.ª, 4.ª o 5.ª del artículo 176-1 LC.

La sentencia que apruebe el convenio (artículos 109 y 133 LC) y, en su caso, las medidascautelares que se adopten por el Juez al amparo del artículo 129-4 LC, accederán al Registro de

Page 252: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

252 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

la Propiedad en forma de anotación preventiva o de inscripción en función de su contenido yasí, las que afecten a las facultades de administración o disposición del concursado, limitándo-las o redefiniéndolas, serán objeto de anotación, como las que atribuyan a los administradoresconcursales facultades para enajenar o gravar bienes del deudor, en los términos que resultandel artículo 100 LC, pues unas y otras son medidas de duración temporal; en cambio, las queimpliquen enajenación o gravamen de bienes (artículo 100-2-2 LC) serán objeto de inscripción,dado su carácter definitivo. El TS, en sentencias de 13 de febrero de 1989 y 19 de octubre de1992, entre otras, entiende que desde el momento en que se dicta el auto judicial de aprobacióndel convenio, se ha de entender transmitido el dominio de los bienes a que se refiere, por apli-cación analógica del artículo 1462 Cc y estos títulos serán inscribibles en el Registro si losbienes afectados figuran inscritos a nombre del concursado, aunque no se haya reflejado regis-tralmente la situación concursal, que, como dijo la DGRyN en resolución de 23 de julio de1998, no es un eslabón necesario en el tracto registral o como dijo en resolución de 18 de juliode 2003 su falta no produce el cierre registral para los actos que dimanen del concurso. Segúnla resolución de la DGRyN de 6 de abril de 1987, cualquier modificación o desarrollo ulteriordel convenio deberá estar sujeto a idénticas garantías y controles, habrán de ser adoptados porel deudor y sus acreedores reunidos en Junta convocada y constituida con observancia de losrequisitos legalmente establecidos al efecto, mediante aprobación judicial y todo ello, comogarantía de los derechos de las minorías.

Por otro lado, la anotación de suspensión de pagos no debe cancelarse cuando se inscribe elconvenio, pues, como dice RIVAS, su pervivencia puede conservar una eficacia residual, comopor ejemplo, si ha transcurrido el plazo para llevar a cabo las previsiones del convenio sin quehayan sido cumplidas, aunque el convenio quede vacío de contenido, la situación concursalcontinúa hasta que recaiga resolución que modifique o rescinda el convenio y es que, comodijo la DGRyN en ress de 11 de noviembre de 1975 y 17 de abril de 1980, el transcurso delplazo fijado para el cumplimiento del convenio sin que éste se haya cumplido, no implica queel suspenso recupere la plena disponibilidad de su activo, ni que los acreedores insatisfechospuedan promover la ejecución separada de sus créditos, lo que supone es la posibilidad deconvocar una nueva Junta para acordar lo procedente, sin que sea posible una cancelaciónautomática por vencimiento del plazo, puesto que la cancelación de la inscripción del conveniorequiere el oportuno mandamiento que incorpore el testimonio del auto donde se acuerde judi-cialmente tal cancelación.

Como acabamos de ver, hasta la aprobación del convenio, las facultades del deudor concur-sado siguen restringidas en los términos previstos en el ya estudiado artículo 40 LC; pero elconvenio aprobado puede restablecer por completo la plena capacidad de obrar del concursadoo establecer medidas prohibitivas o limitativas del ejercicio de sus facultades de administracióny disposición, como resulta del artículo 137 LC, medidas que, según el párrafo segundo delmismo artículo, serán inscribibles en los Registros públicos correspondientes y, en particular,en aquéllos en los que resulten inscritos los bienes o derechos afectados por ellas. Ahora bien,la inscripción registral de tales restricciones no impedirá el acceso al Registro de la Propiedadde los actos efectuados en contravención de aquéllas, como prosigue diciendo el artículo 137LC, pero perjudicará a cualquier titular registral la acción de reintegración a la masa que, en sucaso, se ejercite, pues el Registro de la Propiedad publica, frente a todos, la limitación de lacapacidad del concursado con los efectos legalmente previstos que enervan la protección re-gistral respecto de cualquier adquirente. Y es que, en principio, la realización por el deudor deun acto que implique el ejercicio de facultades de administración o disposición que le han sidolimitadas en el convenio, no implica necesariamente que tal acto o contrato sea nulo o ineficaz,sino sólo que es un acto rescindible mediante el ejercicio de la correspondiente acción de rein-

Page 253: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

XI. COLABORACIONES 253

tegración fundada en el perjuicio o en la imposibilidad de cumplimiento del convenio a causa,precisamente, del acto cuya rescisión se pretende; de modo que el fundamento de la acción derescisión/reintegración reside en el perjuicio a los intereses de los acreedores tal y como vienendefinidos en el convenio:

A.– la legitimación corresponde a los acreedores vinculados por el convenio y a los admi-nistradores concursales, en los casos de párrafo segundo del apartado segundo del artículo 133LC.

B.– y se tramitarán tales acciones por el cauce procesal del incidente concursal, como re-sulta del artículo 72-3 LC.

La infracción que representa el acto o negocio celebrado por el deudor concursado contra-viniendo las limitaciones que el convenio imponga a su capacidad de obrar constituyen, ade-más, incumplimiento del convenio que cualquier acreedor podrá solicitar que se declare en laparte que estime que le afecta:

A.– la acción se tramitará por el cauce del incidente concursal yB.– concluirá con una sentencia en la que:a.– o bien se confirmará el acto y se declarará que su realización no supuso incumplimiento

del convenio,b.– o bien una sentencia en la que se declarará que el convenio se incumplió, lo que dará

lugar a la rescisión de éste y la desaparición de los efectos novatorios sobre los créditos, retro-trayéndose el procedimiento concursal a la fase común del mismo.

Los efectos del acto realizado por el deudor concursado contraviniendo las limitaciones queen el convenio se impusieron a su capacidad de obrar y, por lo mismo, los asientos registralesque las reflejen, durarán hasta que se dicte, en los términos previstos en los artículos 139 y 141LC, el auto judicial de cumplimiento del convenio, que se inscribirá en el Registro de la Pro-piedad y dará lugar a las oportunas cancelaciones de los asientos registrales que todavía publi-quen limitaciones en la capacidad de obrar del concursado, no en vano el auto firme que decla-ra cumplido el convenio da lugar, conforme al artículo 176-1-2.º LC, a la conclusión del con-curso y al archivo de las actuaciones referentes al mismo.

VIII. LA LIQUIDACIÓN

La alternativa al convenio es la liquidación que puede pedir el propio concursado con lasolicitud del concurso voluntario y en los demás casos que señala el artículo 142-1 y 2 LC oque deberá pedir el concursado cuando, como dice el artículo 142-3 LC, durante la vigencia delconvenio conozca la imposibilidad de cumplir los pagos comprometidos y las obligacionescontraídas con posterioridad a la aprobación del convenio. Si el deudor no solicitare la liquida-ción durante la vigencia del convenio, podrá hacerlo cualquier acreedor que acredite, conformeal artículo 2-4 LC, la insolvencia patrimonial del deudor, como resulta del artículo 142-4 LC y,en fin, podrá abrir el Juez la fase de liquidación de oficio en los casos enumerados en el artí-culo 143 LC. Como dice la Exposición de Motivos de la LC, la unidad y flexibilidad del pro-cedimiento permiten, en los casos de solicitud de la liquidación por los acreedores o de decla-ración de la misma de oficio por el Juez, pasar de forma rápida y simple del convenio a laliquidación sin necesidad, como sucedía en la legislación anterior, de solicitar la declaración dequiebra cuando no se alcanzaba o se incumplía un convenio dentro de un expediente de sus-pensión de pagos.

La resolución judicial que, en cualquiera de los casos citados abre la liquidación, es el autodictado por el Juez de lo mercantil que conoce del concurso al que se dará, como exige el artí-

Page 254: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

254 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

culo 144 LC, la publicidad extrarregistral prevista en el artículo 23 LC y la publicidad registralprevista en el artículo 24 LC a la que será aplicable lo antes dicho sobre el auto que declaró elconcurso, es decir, básicamente será objeto de anotación preventiva y de toma de razón porextracto en el Libro de Incapacitados.

El objetivo de la fase de liquidación no es otro que la realización de los bienes de la masaactiva del concurso para con el dinero obtenido pagar todas las deudas del concursado queintegran la masa pasiva del concurso, por ello, porque se van a pagar los créditos, el artículo146 LC nos dice que la apertura de la liquidación producirá, además de los efectos establecidosen el capítulo II del Título III de la LC (artículos 49 a 60, es decir, los efectos de la declaraciónde concurso sobre los acreedores, previsión sólo lógica si ha mediado antes de la liquidaciónun convenio con los efectos previstos en los artículo 132-2 y 136 LC que ha sido dejado sinefecto ), el vencimiento anticipado de los créditos concursales aplazados y la conversión encréditos dinerarios, más que en dinero, como acertadamente pone de manifiesto el profesorBlasco Gascó, de los créditos que consistan en otras prestaciones.

Como nos dice la Exposición de Motivos de la LC, no obstante la mayor imperatividad delas normas que regulan esta fase, la Ley las dota también de la conveniente flexibilidad, comose refleja en el Plan de Liquidación, que habrá de preparar la administración concursal y sobreel que podrán formular observaciones o propuestas el deudor y los acreedores concursalesantes de su aprobación por el Juez mediante el auto previsto en el artículo 148-2 «in fine» de laLC, al que habrá de darse, aunque nada diga al respecto la Ley Concursal, la oportuna publici-dad registral cuando, como es lo normal, atribuya facultades dispositivas sobre la masa activadel concurso a los acreedores constituidos en comisión de liquidación o en otro órgano degestión de la liquidación; sólo si no recae la aprobación judicial sobre el plan de liquidación y,en su caso, en lo que éste no prevea, se aplicarán supletoriamente las reglas legales sobre reali-zación de bienes y derechos de la masa activa del concurso, previstas en el artículo 149 LC,procurando, en todo caso, dar preferencia a las soluciones liquidatorias que garanticen la conti-nuidad de la empresa.

La fase de liquidación se rige por las normas contenidas en el capítulo segundo del Título Vde la LC (artículos 142 a 162) y, en lo no previsto en ellas, por las establecidas en el Título III,como resulta del artículo 147 LC, en particular, por lo que a la situación durante la fase deliquidación respecto a la capacidad de obrar del concursado se refiere, será la de suspensión delejercicio de sus facultades de administración y disposición sobre su patrimonio con todos losefectos establecidos en el Título III de la LC, como nos dice el apartado 1 del artículo 145 LC,por lo que el párrafo segundo del mismo apartado y artículo nos dice que, cuando en virtud dela eficacia del convenio hubieren cesado los administradores concursales, el Juez los repondráen el ejercicio de su cargo o nombrará a otros, una vez acordada la apertura de la liquidación,añadiendo, además, dos efectos particulares para el caso de que se trate de personas naturales ode personas jurídicas:

A.– pues si el concursado fuere persona natural, la apertura de la liquidación producirá laextinción del derecho a alimentos con cargo a la masa activa

B.– y si el concursado fuere persona jurídica, el auto que abra la liquidación disolverá lasociedad y sustituirá a los administradores o liquidadores, si la sociedad ya estuviere disuelta,por los administradores concursales que procederán a la liquidación de la masa activa del con-curso.

La liquidación de la masa activa se hace, como antes dijimos, con arreglo a un plan de li-quidación presentado por la administración concursal, al que el deudor y los acreedores podránformular observaciones o propuestas de modificación y que deberá ser aprobado por auto delJuez del concurso, quien pese al plan, podrá acordar la liquidación, en todo o en parte, confor-

Page 255: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

XI. COLABORACIONES 255

me a las reglas supletorias previstas en los artículos 149 y siguientes de la LC. En todo caso,debe procurarse la enajenación unitaria de las unidades productivas al objeto de mantener laactividad profesional o empresarial.

En el caso de liquidación conforme al plan, caben enajenaciones directas por medio de ne-gocios traslativos u otros que permitan obtener metálico, que serán inscritos en el Registro dela Propiedad mediante el título adecuado, según el artículo 3 LH, que los formalice, normal-mente la escritura pública, título al que deberá incorporarse la parte del plan que prevea elnegocio y el auto judicial de la aprobación del plan.

En el caso de liquidación conforme a las reglas supletorias, el artículo 149-1-3.º LC nos di-ce que los bienes y derechos del concursado se enajenarán siempre dentro del procedimientoconcursal, según su naturaleza, conforme a las disposiciones establecidas en la LEC para elprocedimiento de apremio en los artículos 634 y ss, cabrá pues el convenio de realizaciónjudicialmente aprobado, la realización por persona o entidad especializada, en los términosprevistos en los artículos 641 y 642 de la LEC y cabrá, en fin, la subasta. Todo ello, sin perjui-cio de la posible venta directa, autorizada por el Juez del concurso, de bienes afectos a créditocon privilegio especial al oferente de un precio superior al mínimo pactado para su enajena-ción, que no puede ser otro que el de tasación para subasta, y que pague al contado, según elartículo 155-4 LC.

Además de la regla contenida en el artículo 155-3 LC, anteriormente examinada, como lacontenida en el artículo 151 LC, el artículo 150 LC contempla la enajenación de los bieneslitigiosos, quedando el adquirente a las resultas del litigio; la administración concursal comuni-cará la enajenación al Juzgado o tribunal ante el que se siga el litigio y tal comunicación pro-ducirá, de pleno derecho, la sucesión procesal sin que pueda oponerse la contraparte y aunqueel adquirente no se persone.

Puede suceder que en el plan de liquidación a que se refiere el artículo 148 LC, aprobadopor auto del Juez del concurso (art 148-2 in fine LC), se convenga la cesión de bienes a losacreedores para pago de las deudas, caso en el que, como dijo la DGRyN en resolución de 28de enero de 1987, se habrá producido una mutación jurídico real inmobiliaria consistente enatribuir facultades dispositivas, que no el dominio sobre los bienes que sigue perteneciendo aldeudor, sobre la masa activa a la comisión liquidadora o al órgano de gestión creado al efectoque siempre que actúe dentro de los límites previstos en el plan de liquidación aprobado nonecesitará ni poderes, ni ratificaciones, ni intervenciones del deudor, aunque, como dijo laDGRyN en resolución de 27 de noviembre de 1974, si se añade, como sucedió en el caso re-suelto, la presencia del deudor, se ha dado una garantía plena al acto que hace innecesario elcumplimiento de las limitaciones impuestas en el plan de liquidación a la comisión liquidadora.

En cuanto a la posible anotación registral de los embargos cuando en el plan de liquidaciónse ha convenido la cesión de bienes a los acreedores para pago de las deudas, cabe anotar losque pretendan asegurar el cobro de créditos nacidos de la actuación de la propia comisión deliquidación o del órgano de gestión creado al efecto en el plan de liquidación.

En el caso de que el plan de liquidación judicialmente aprobado ceda los bienes a los acree-dores en pago de sus créditos se produce, en el momento mismo en que se dicta el auto queaprueba el plan de liquidación al que se refiere el artículo 148-2 «in fine» LC, la cesión deldominio de los bienes a favor de la colectividad de acreedores, como ha dicho el TS por aplica-ción analógica del artículo 1462 Cc, acreedores que ven, de este modo, extinguidos sus crédi-tos. La inscripción del plan de liquidación que contenga la cesión en pago a los acreedores,judicialmente aprobado mediante auto, se practicará en el Registro a favor de la colectividad deacreedores, surgiendo así, como dijo la DGRyN en resoluciones de 28 de enero de 1987 y 30de enero de 2003, un supuesto de titularidad imperfectamente identificada en su composición,

Page 256: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

256 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

pero plenamente articulada en su funcionamiento, sin que por ello se resientan los principiosbásicos de nuestro sistema registral, por lo que:

A.– sólo podrán ser inscritos los actos dispositivos otorgados por esa colectividad de acree-dores, titular registral actual de los bienes que se le cedieron en pago de sus créditos.

B.-en cuanto a los embargos, no cabe duda de que serán anotables los que pretendan asegu-rar el cobro de créditos contra la colectividad adjudicataria en pago de los bienes de la masaactiva.

Con el nuevo régimen legal del concurso, en particular como resultado de la acumulaciónen el seno del mismo de todas las ejecuciones contra el patrimonio del deudor concursado, yano se pueden plantear los problemas que magistralmente describía y resolvía Rafael RIVASTORRALBA EN EL NÚMERO 13 de los Estudios de Derecho Judicial, páginas 173 a 261,coeditados por el Consejo General del Poder Judicial y el Colegio de Registradores, sobrepreferencia de los actos dispositivos llevados a cabo por la comisión liquidadora a la que se lecedieran para pago o en pago los bienes del quebrado y las adjudicaciones derivadas de losprocedimientos de ejecución para la satisfacción de créditos que gozaran de derecho de ejecu-ción separada.

Finalmente, cabe decir que la previsión del legislador sobre la duración de la fase de liqui-dación es de un año desde la fecha del auto judicial de su apertura con la consecuencia deseparar a los administradores concursales si indebidamente se prolonga el plazo más allá delcitado término, como prevé el artículo 153 LC.

Antes de pasar a la calificación del concurso, conviene que hagamos algunas observacionesde interés en relación con todo lo hasta aquí dicho:

A.– la DGRyN dijo, en resolución de 5 de junio de 1993, que el Registrador no debe adop-tar «decisiones de fondo sobre la prevalencia sustantiva de los créditos».

B.– que la doctrina del Tribunal de Conflictos de Jurisdicción recogida en la sentencia de22 de noviembre de 1994, según la cual las normas que regulan la prevalencia procesal sólodeterminan el órgano judicial o administrativo que debe continuar la vía de apremio, pero nadaprejuzgan acerca de la preferencia de los créditos que hayan originado las distintas ejecuciones,hay que entenderla sin perjuicio de lo dispuesto en los artículos 86 ter 3.º y 4.º LOPJ (introdu-cido por el artículo 2-7 de la LO 8/2003, de 9 de julio, para la reforma concursal 8-3.º LC), esdecir, sin perjuicio de que la jurisdicción del Juez del concurso es exclusiva y excluyente, entreotras materias, en relación a toda ejecución frente a los bienes y derechos de contenido patri-monial del concursado, cualquiera que fuese el órgano que la hubiere ordenado.

C.– que la doctrina de la DGRyN contenida, entre otras, en resoluciones de 17 de febrerode 1986 o de 19 de octubre de 1994 sobre los requisitos que han de concurrir para que puedainscribirse en el Registro la adjudicación derivada del embargo practicado a favor de acreedo-res que gocen del derecho de abstención debe revisarse a la luz de la nueva Ley Concursal enlos siguientes términos:

a.– los acreedores con derecho de abstención, es decir, con derecho de que el convenioaprobado en Junta de Acreedores no les afecte, aunque acudan a tal Junta e intervengan en lasdeliberaciones, siempre que no voten a favor del convenio o se adhieran a él en un momentoposterior antes de su aprobación por el Juez, son los acreedores privilegiados, es decir, losrelacionados en los artículos 90 y 91 de la LC.

b.– el titular del crédito que motiva la ejecución ha de estar incluido, con la calificación ju-rídica de privilegiado, en la lista definitiva de acreedores a la que se refieren los artículos 94,96 y 97 LC. El Juez resuelve las impugnaciones por la vía procesal del incidente concursal ylos administradores hacen las modificaciones en la lista que resulten de tales impugnaciones sihubieren sido apreciadas por el Juez, pero no se produce un acto judicial de aprobación de la

Page 257: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

XI. COLABORACIONES 257

lista, sino que ésta tiene el carácter de definitiva como consecuencia de su no impugnación enplazo o de la desestimación de tal impugnación o de la incorporación de aquello en que hayasido judicialmente estimada.

c.– que el acreedor privilegiado haya hecho uso efectivo del derecho de abstención en lostérminos que resultan del artículo 123 LC por lo que se refiere al concurso, o en los que resul-tan del artículo 148 LC por lo que se refiere al Plan de Liquidación.

d.– en cuanto a la participación en la ejecución de los órganos del concurso, en concreto, dela administración concursal, no parece un requisito especialmente exigible si la ejecución sepa-rada tiene lugar dentro del propio concurso en pieza separada y por los trámites del procedi-miento de ejecución que se adecuen a la naturaleza del crédito que la motiva, es decir, el requi-sito reiteradamente exigido por la DGRyN para poder inscribir las adjudicaciones derivadas deprocedimientos de ejecución seguidos para la satisfacción de créditos con derecho de ejecuciónseparada cual era el de la participación en tales procedimientos de los representantes de laquiebra para defender los intereses de la masa pasiva, no tiene ya sentido toda vez que la ejecu-ción correspondiente tiene lugar, por el procedimiento que corresponda a la naturaleza delcrédito y en pieza separada, dentro del propio procedimiento concursal del que es componenteestructural la administración concursal.

IX. LA CALIFICACIÓN DEL CONCURSO

Como dice la Exposición de Motivos de la LC, una de las materias en las que la reforma hasido más profunda es la de la calificación del concurso de la que se ocupa el Título VIII, com-prensivo de los artículos 163 a 175 LC. Para proceder a calificar el concurso es necesario for-mar la sección sexta del procedimiento concursal que procederá, como se desprende del artí-culo 163 LC, en supuestos muy concretos, es decir, cuando proceda la apertura de la fase deliquidación o cuando se apruebe un convenio que resulte especialmente gravoso para los acree-dores porque contenga una quita superior a la tercera parte del importe de los créditos o porquela duración de la espera sea superior a tres años.

Formada la sección sexta del procedimiento concursal por concurrir los presupuestosexaminados, el concurso se calificará, como resulta del artículo 163-2 LC, como fortuito ocomo culpable, calificación que no vinculará a los Jueces o Tribunales del orden jurisdic-cional penal.

La LC formula en el párrafo primero de su artículo 164 el criterio general para calificar unconcurso como culpable, que no es otro que la concurrencia del deudor, sus representantes osus administradores, con dolo o culpa grave, para generar o agravar el estado de insolvenciapatrimonial. La regla general se completa:

A.-con la formulación de una serie de supuestos, en el artículo 164-2 LC, que provocan elque, concurriendo y por su intrínseca naturaleza, se califique en todo caso el concurso comoculpable

B.– y con la enumeración, en el artículo 165 LC, de otra serie de supuestos que, salvo prue-ba en contrario, permiten presumir el dolo o la culpa por constituir, como dice la Exposición deMotivos de la LC, incumplimiento de determinadas obligaciones legales relativas al concursa-do.

Si el informe de la administración concursal y el dictamen que, en su caso, hubiese emitidoel Ministerio Fiscal coincidieren en calificar el concurso como fortuito, el Juez, sin más trámi-tes, ordenará el archivo de las actuaciones mediante auto contra el que no cabrá recurso alguno,como nos dice el artículo 170-1 LC.

Page 258: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

258 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

En otro caso, la calificación como culpable se decidirá tras un contradictorio sustanciadopor los trámites del incidente concursal, en el que serán parte el Ministerio Fiscal, la adminis-tración concursal, el deudor y todas las personas a quienes pudiera afectar la calificación, comose desprende de los párrafos segundo y tercero del artículo 170, del artículo 171 y de la Expo-sición de Motivos de la LC. La sentencia, a la que se refiere el artículo 172 LC declarará elconcurso como fortuito o como culpable, expresando, en este último caso, la causa o causasdeterminantes de tal calificación, las personas afectadas, las que se pueden considerar cómpli-ces conforme al artículo 166 LC y los efectos de la calificación del concurso como culpableque serán, fundamentalmente:

A.– la inhabilitación de las personas afectadas para administrar los bienes ajenos durante unperíodo de tiempo de dos a quince años, así como para administrar o representar a cualquierpersona durante el mismo tiempo, considerando en todo caso la gravedad de los hechos y laentidad del perjuicio. Este efecto de la calificación del concurso como culpable debería teneracceso al Registro de la Propiedad si afectase a personas que en él figurasen como tutores,curadores, administradores concursales, etc…y, por ello, debería asegurarse la adecuada cone-xión entre el Registro de Resoluciones Concursales, previsto en el artículo 198 LC y necesitadode desarrollo reglamentario, en el que se prevé la inscripción de estas resoluciones y el Regis-tro de la Propiedad.

B.– otro efecto es la pérdida de cualquier derecho que las personas afectadas por la califica-ción como culpable o declaradas cómplices de ellas tuvieran como acreedores concursales o dela masa y la condena a devolver los bienes o derechos que hubieren obtenido indebidamentedel patrimonio del deudor o hubiesen recibido de la masa activa, así como a indemnizar losdaños y perjuicios causados. Este efecto de la sentencia recaída en el incidente concursal decalificación también tiene trascendencia registral pues puede implicar una mutación jurídicoreal inmobiliaria, a cuyo efecto y para asegurar su ejecución, la administración concursal debe-ría pedir anotación preventiva de la resolución judicial en la que se ordena la formación de lasección sexta o sección de calificación del concurso, resolución judicial a la que se refiere elartículo 167 LC; si no se hubiere procedido así, la administración concursal debería pedir laanotación de la demanda de ejecución de la sentencia recaída en el incidente concursal, queserá apelable, para evitar que pudiera aparecer un tercero protegido por la fe pública registral.

C.– y, en fin, si la sección de calificación es consecuencia de la apertura de la liquidación yel concurso se califica de culpable, la sentencia podrá condenar a los administradores o liqui-dadores de la persona jurídica y a quienes hubieran tenido esa condición dentro de los dos añosanteriores a la fecha de la declaración del concurso a pagar a los acreedores concursales, total oparcialmente, el importe que de sus créditos no perciban en la liquidación de la masa activa, loque puede dar lugar a embargos anotables en el Registro de la Propiedad o incluso a declara-ciones de concurso de los condenados.

X. CONCLUSIÓN Y REAPERTURA DEL CONCURSO

Por último, procede tratar de la conclusión y reapertura del concurso. Sin perjuicio de lodispuesto en el artículo 325 del RRM que nos dice que «los asientos a que se refiere el artículo320 (relativos a la suspensión de pagos), se cancelarán en virtud de mandamiento judicial,transcribiendo la parte dispositiva de la resolución judicial firme por la que se sobresea lasuspensión de pagos o se declare el íntegro cumplimiento del convenio aprobado», porque,como dice RIVAS TORRALBA, lo que realmente termina el expediente no es la aprobación,sino el cumplimiento o incumplimiento del convenio, sin perjuicio del citado artículo del Re-

Page 259: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

XI. COLABORACIONES 259

glamento de Registro Mercantil, la LC regula novedosa y detalladamente las causas de conclu-sión del concurso, cuya naturaleza puede ser muy diversa, como se puede ver en el artículo 176LC, pues el concurso puede concluir porque la apertura no se ajuste a Derecho, o bien por queel procedimiento alcanzó su finalidad o bien, al contrario, por su frustración al no existir bieneso derechos con los que satisfacer a los acreedores, o bien por el ejercicio del derecho de dispo-sición de las partes sobre el procedimiento, en concreto por la renuncia, desistimiento o tran-sacción de los acreedores o entre éstos y el deudor producidos tras la fase común del concursoy aceptados u homologados por el Juez del concurso, previo informe de la administraciónconcursal. Antes de la declaración de conclusión del concurso podrá formularse oposición quese tramitará por los cauces del incidente concursal; una vez tramitada la oposición, en su caso,el Juez dictará auto ordenando, en su caso, la conclusión del concurso, auto contra el que nocabrá, como resulta del artículo 177-1 LC, recurso alguno. El auto de conclusión se notificarápersonalmente o por edictos a los interesados y será objeto de publicidad registral por mediodel asiento que se corresponda con la naturaleza de sus efectos que se pretenda garantizar:

A.– la cesación de las limitaciones de las facultades de administración y disposición delconcursado que aún quedaren vigentes, a salvo las que resulten de la pieza de calificación, a lasque antes nos hemos referido, serán objeto de cancelación por medio de anotación preventivaque se practicará en virtud de mandamiento librado por el Juez del concurso en el que se in-serte el auto de conclusión haciendo constar que es firme. Las cancelaciones correspondientesse extenderán en los libros de inscripciones donde estén anotadas las limitaciones de la capaci-dad de obrar del concursado y en el Libro de Incapacitados.

B.– si se declara la conclusión del concurso por inexistencia de bienes y derechos en el pa-trimonio del concursado, el mandamiento cancelatorio que testimonie parcialmente el auto deconclusión lo hará constar así y se practicarán las cancelaciones de los asientos concursales enlos libros de inscripciones y, también, en el Libro de Incapacitados. En tal caso, como nos diceel artículo 178-2 LC, el concursado quede responsable del pago de los créditos restantes y losacreedores, consecuentemente, podrán iniciar o proseguir ejecuciones singulares o aisladas. Elconcurso tendrá que ser, en su caso, nuevamente declarado por el Juez quien, si lo hicieredentro de los cinco años siguientes a la conclusión del anterior concurso, lo considerará rea-pertura de éste y, en otro caso, nuevo concurso, acordando la incorporación al proceso de todolo actuado en el anterior y ordenando la publicidad prevista en los artículos 23 y 24 LC, esdecir, la publicidad extrarregistral y registral que correspondería a una declaración concursal«ex novo». De lo dicho en los artículos 178-2 LC, que acabamos de ver, 179 LC sobre publici-dad registral de la reapertura y 180 LC sobre actualización del inventario y de la lista de acree-dores en caso de reapertura del concurso, se puede desprender que no debe mantenerse, cuandoel concurso termina por falta de bienes, la toma de razón en el Libro de Incapacitados hasta quetranscurran cinco años desde la firmeza del auto de conclusión del concurso.

C.– si el concurso concluye por inexistencia de bienes y derechos del deudor persona jurí-dica, el auto de conclusión acordará la extinción de la persona jurídica y el correlativo cierre desu hoja en el Registro Mercantil, lo que se hará remitiendo al Registrador Mercantil el oportu-no mandamiento que contenga el testimonio parcial del auto firme de conclusión, como resultadel artículo 178-2 LC.

D.– la conclusión del concurso por las causas previstas en los apartados 2.º, 3.º y 4.º del ar-tículo 178 LC conllevará la cancelación de la anotación del concurso, de todos los demásasientos registrales en los que se hayan reflejado incidencias concursales y de todas las anota-ciones e inscripciones de cargas y gravámenes que afecten al bien inscrito; tal cancelación sellevará a cabo mediante mandamiento librado por el Juez de lo mercantil que ha conocido delconcurso. Como pone de relieve RIVAS TORRALBA, de esta purga general se librarán las

Page 260: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

260 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

anotaciones de embargo sobre el bien inscrito establecidas para la seguridad del cobro de cré-ditos contra el cónyuge del concursado puesto que habrán recaído sobre los derechos que alcónyuge deudor del concursado le pudieran corresponder sobre tales bienes, salvo que el cón-yuge del concursado hubiere pedido la disolución de la sociedad conyugal al amparo del artí-culo 77-2 LC.

Lo que la LC deja claramente establecido es que la muerte o declaración de fallecimientodel concursado no es, como resulta del artículo 182 LC, causa de conclusión del concurso, quecontinuará tramitándose como concurso de la herencia, la cual permanecerá durante ese tiempoindivisa, correspondiendo la administración y disposición del caudal relicto a la administraciónconcursal y la representación de la herencia a quien la ostente conforme a derecho y, en sucaso, a quien designen los herederos. La herencia en concurso podrá ser aceptada por los here-deros pura y simplemente o a beneficio de inventario y deberemos entender que hay aceptacióna beneficio de inventario si el o los herederos continúan aceptando la tramitación del concurso;de hecho, la aceptación a beneficio de inventario se da cuando la declaración de concurso lapiden los mismos herederos, según el artículo 3-4 LC. La aceptación pura y simple, por laconfusión de patrimonios que se da entre los del difunto concursado y los de los herederos,puede ser causa de conclusión del concurso si el patrimonio de los herederos permite satisfacerlas deudas del causante, haciendo desaparecer así el requisito de la insolvencia. Lo que quedaclaro es que si consta en el Registro de la Propiedad anotado el concurso de una persona física,no cabrá inscribir, mientras esta situación perdure, la escritura de partición de la herencia decualquier clase que sea, sea partición real o seudo partición, lo que es extraño pues los herede-ros, en cuanto adquirentes a título gratuito, nunca estarán protegidos por la fe pública registral.

A la reapertura del concurso se refieren los artículos 179 y 180 LC y tiene por causa fun-damental la aparición de nuevos bienes o derechos en el patrimonio del deudor o la revaloriza-ción de los existentes en términos que permitan satisfacer los créditos pendientes que quedaronimpagados. Ya hemos visto el efecto que produce la reapertura en el deudor persona física,según el artículo 179-1 LC. La reapertura del concurso del deudor persona jurídica que seconcluyó por inexistencia de bienes y derechos, será declarada por el mismo Juzgado queconoció de éste, se tramitará en el mismo procedimiento y se limitará a la fase de liquidaciónde los bienes y derechos aparecidos con posterioridad. A la reapertura del concurso, que sedecidirá por auto del Juez que lo conoció en la fase anterior, se le dará la publicidad prevista enlos artículos 23 y 24 LC, es decir, por lo que a la publicidad registral se refiere se anotará en elfolio de cada uno de los nuevos bienes inscritos a favor del concursado y se volverá a hacerconstar en el Libro de Incapacitados, en el que, por las razones antes expuestas, se canceló laconstancia de la anterior fase del concurso.

Page 261: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

XII

NOVEDADES LEGISLATIVAS

Page 262: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII
Page 263: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

XII.1LEY COMUNIDAD AUTÓNOMA DE CATALUÑA 2/2004, DE 4DE JUNIO, DE MEJORA DE BARRIOS, ÁREAS URBANAS Y

VILLAS QUE REQUIEREN UNA ATENCIÓN ESPECIAL(BOE DE 10 DE JUNIO DE 2004)

EL PRESIDENTE DE LA GENERALIDADDE CATALUÑA

Sea notorio a todos los ciudadanos que elParlamento de Cataluña ha aprobado y yo, ennombre del Rey y de acuerdo con lo queestablece el artículo 33.2 del Estatuto deAutonomía de Cataluña, promulgo la si-guiente Ley [Comunidad Autónoma de Ca-taluña] 2/2004, de 4 de junio, de mejora debarrios, áreas urbanas y villas que requierenuna atención especial.

PREÁMBULO

I

En los últimos veinticinco años, las villas ylas ciudades de Cataluña han experimentadouna evolución que, en términos generales,hay que considerar positiva. Así, en su granmayoría hoy son espacios mejor ordenados ymejor equipados que los que la Generalidad ylos ayuntamientos democráticos se encontra-ron en sus inicios. Ahora bien, por razón delas condiciones históricas en las que se crea-ron y se han desarrollado, muchas áreas delas ciudades de Cataluña sufren importantesproblemas urbanísticos y sociales que, enocasiones, lejos de resolverse, aún tienden aagravarse.Entre estos espacios, destacan algunasáreas donde se concentran procesos deregresión urbanística, problemas demográ-ficos (causados por la pérdida o el excesivo

crecimiento de la población) y carenciaseconómicas y sociales. Son, en muchoscasos, barrios viejos o cascos antiguos,extensiones suburbanas realizadas sin unaplanificación ni dotación de equipamientosapropiadas, polígonos de viviendas o áreasde urbanización marginal. En estas zonas,confluyen a menudo problemas de diferentenaturaleza, que afectan en muchos casos elestado de conservación de las edificacio-nes, la urbanización y las redes de servi-cios; la existencia de espacios públicos; ladotación de equipamientos; la concentra-ción de grupos de ciudadanos con necesi-dades especiales; la accesibilidad viaria yen transporte público; el desarrollo econó-mico; la actividad comercial, y la seguridadciudadana. Estas circunstancias afectannegativamente el bienestar de los ciudada-nos que residen en estas áreas y son unimpedimento para la cohesión social y eldesarrollo económico.Es por ello que determinados barrios y áreasurbanas de Cataluña hoy requieren una aten-ción especial de la Administración pública.Una atención que supere las intervencionessectoriales y que permita emprender accionesde intervención integral, dirigidas tanto a larehabilitación física como a la sostenibilidadambiental, el bienestar social y la dinamiza-ción económica. Estas acciones deben irdirigidas a la comunidad entera del barrio o elárea afectados para conseguir que el espacioy los equipamientos públicos se conviertan enfactores de desarrollo social y personal, gene-radores de tejido social y cultural, entornos

Page 264: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

264 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

favorecedores de cohesión e identificadoressociales y culturales.La Administración –La Generalidad y losayuntamientos– ya han realizado en variasocasiones intervenciones de este tipo, algunasde las cuales han obtenido un remarcableéxito y han atraído incluso la atención inter-nacional. En estas acciones se ha contado amenudo con la implicación del Estado, elesfuerzo de los promotores privados, la parti-cipación de las asociaciones vecinales y lacontribución de las instituciones europeas(canalizada especialmente por el programaUrban).El objeto de la presente Ley, que ha sidoinformada favorablemente por la Comisiónde Gobierno Local de Cataluña, es, precisa-mente, extender las actuaciones de esta natu-raleza a todos los barrios y las áreas urbanasde Cataluña que lo precisen. Y por ello, en elmarco de las competencias autonómicas ylocales reconocidas por el artículo 9 del Es-tatuto de autonomía y por el artículo 66 delTexto refundido de la Ley municipal y derégimen local de Cataluña, y de acuerdo conlo establecido por la disposición final octavade la Ley [Comunidad Autónoma de Catalu-ña] 2/2002, del 14 de marzo, de urbanismo,dota a la Administración de los instrumentosespecíficos apropiados para esta finalidad.

II

La presente Ley consta de tres capítulos, quecomprenden los aspectos que son objeto deregulación para alcanzar los objetivos des-critos. El capítulo primero establece la crea-ción del Fondo de fomento del programa debarrios y áreas urbanas de atención especial,que se concibe como un instrumento de cola-boración institucional y financiera de la Ge-neralidad con los proyectos de intervenciónintegral que quieran elaborar y emprender losdiferentes municipios para el tratamiento delos problemas de estas áreas. Asimismo, estecapítulo fija los objetivos del Fondo, y elnúmero y la duración de las actuacionesfinanciables.

Una vez establecido este marco general, elcapítulo segundo define los ámbitos urbanossusceptibles de ser considerados objeto deatención especial a los efectos de esta Ley, ydetermina los que se estiman prioritarios a lahora de asignar los recursos. Y, finalmente,establece las actuaciones que pueden serfinanciadas.El régimen jurídico del Fondo es fijado por elcapítulo tercero y último. Este capítulo esta-blece un reparto de responsabilidades claro yequilibrado entre la Administración local y laGeneralidad, según el cual la elaboración y laejecución de los proyectos objeto de finan-ciación corresponden a los municipios; laselección de los proyectos y la asignación delos recursos, al Departamento de PolíticaTerritorial y Obras Públicas, previo informede una comisión mixta, y la evaluación de laejecución de las actuaciones corresponde a uncomité de evaluación y seguimiento integradopor la Generalidad, la Administración muni-cipal y una representación de las entidadesciudadanas y de los agentes sociales.De la parte final de la Ley, cabe destacar ladisposición transitoria, que permite solicitarla participación en el Fondo a los municipiosque han emprendido actuaciones urbanas quese ajustan a los objetivos y las finalidades deesta Ley antes de que haya sido promulgada.En las disposiciones finales se autoriza alGobierno a desarrollar la Ley.

Capítulo ICreación, objetivos y dotación del Fondo de

fomento del programa de barrios y áreasurbanas de atención especial

Artículo 1. Creación del Fondo de fomentodel programa de barrios y áreas urbanas deatención especial.Se crea el Fondo de fomento del programa debarrios y áreas urbanas de atención especialcomo un instrumento financiero de la Gene-ralidad destinado a la rehabilitación y lapromoción específica de barrios y áreas urba-nas que, por sus características, requieren unaatención especial de la Administración, de

Page 265: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

XII. NOVEDADES LEGISLATIVAS 265

acuerdo con los criterios fijados por esta Leyy el reglamento que la desarrolla.

Artículo 2. Fondo de fomento del programade barrios y áreas urbanas de atención espe-cial.El objeto del Fondo de fomento del programade barrios y áreas urbanas de atención espe-cial es ser el instrumento para la contribuciónfinanciera de la Generalidad a los proyectosde intervención integral en las áreas a las quese refiere el artículo 1 que tienen el objetivode mejorarlas desde el punto de vista urba-nístico, social, económico y ambiental, pre-sentados por sus municipios mediante elprocedimiento establecido por el capítulo IIde esta Ley y por el reglamento que la desa-rrolla.

Artículo 3. Dotación del Fondo.La dotación económica del Fondo se estable-ce anualmente en el presupuesto de la Gene-ralidad y se adscribe al Departamento dePolítica Territorial y Obras Públicas.

Capítulo IIParticipación en el Fondo, y áreas y

actuaciones elegibles

Artículo 4. Administraciones que puedenrecibir financiación del Fondo.1. Pueden recibir financiación del Fondo losmunicipios en cuyo término o ámbito deactuación se ubican los barrios o las áreasurbanas que cumplen la condición de áreaurbana de atención especial, de acuerdo conlos criterios establecidos por el artículo 5.2. La participación en el Fondo debe sersolicitada por los municipios, según lo esta-blecido por el artículo 8.

Artículo 5. Definición de áreas urbanas deatención especial.1. A los efectos de la presente Ley, se entien-de por área urbana de atención especial elbarrio o el área urbana geográficamentediferenciables, mayoritariamente destinados aviviendas habituales, que se encuentran o se

pueden encontrar, si no se actúa, en alguna delas siguientes situaciones:a) Un proceso de regresión urbanística, comola degradación progresiva de la edificación ola persistencia de déficits de equipamientos, obien la insuficiencia o la falta de calidad de laurbanización, de las redes viarias, de sanea-miento y del espacio público.b) Una problemática demográfica causadapor la pérdida o el envejecimiento de la po-blación, o bien por un crecimiento demasiadoacelerado para que pueda ser asumido desdeel punto de vista urbanístico o de servicios.c) Una presencia característica de problemaseconómicos, sociales o ambientales espe-cialmente graves.d) Una persistencia de déficits sociales yurbanos importantes, y una problemática dedesarrollo local.2. Los criterios de evaluación objetiva de lassituaciones que especifica el apartado 1 de-ben establecerse por reglamento.

Artículo 6. Prioridad en la financiación.Entre los barrios y las áreas que cumplen lascondiciones para ser considerados áreasurbanas de atención especial a los efectos dela presente Ley, se da prioridad para recibirfinanciación del Fondo a las actuaciones quese aplican en alguno de los siguientes ámbi-tos territoriales:a) Áreas viejas y cascos antiguos.b) Polígonos de viviendas.c) Áreas de urbanización marginal y áreasque tienen una alta presencia de unidades deviviendas que no cumplen las condicionesmínimas de habitabilidad exigibles, según lanormativa vigente.

Artículo 7. Contenido de los proyectos y lasactuaciones susceptibles de ser financiados.1. Los proyectos deben contener: la delimita-ción del área en la que se quiere intervenir; ladescripción de su situación urbanística ysocial; la propuesta de actuación; la valora-ción de la necesidad de la actuación y losrequerimientos de mantenimiento; el calenda-rio de desarrollo; los recursos previstos, con

Page 266: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

266 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

la aportación que se propone de cada Admi-nistración; el marco institucional y de partici-pación ciudadana para su desarrollo, y cual-quier otro dato que se considere necesariopara su cumplimiento. Asimismo, en losproyectos debe indicarse si existen otrasintervenciones públicas en curso o proyecta-das en el mismo ámbito.2. Los proyectos deben prever intervencionesen alguno de los siguientes campos:a) La mejora del espacio público y la dota-ción de espacios verdes.b) La rehabilitación y el equipamiento de loselementos colectivos de los edificios.c) La provisión de equipamientos para el usocolectivo.d) La incorporación de las tecnologías de lainformación en los edificios.e) El fomento de la sostenibilidad del desa-rrollo urbano, especialmente en lo que res-pecta a la eficiencia energética, el ahorro enel consumo de agua y el reciclaje de residuos.f) La equidad de género en el uso del espaciourbano y de los equipamientos.g) El desarrollo de programas que conllevenuna mejora social, urbanística y económicadel barrio.h) La accesibilidad y la supresión de lasbarreras arquitectónicas.

Capítulo IIIRégimen jurídico del Fondo de fomento del

programa de barrios y áreas urbanas deatención especial

Artículo 8. Procedimiento.1. El procedimiento y los requisitos paraparticipar en el Fondo y hacer efectivas lasaportaciones a los proyectos seleccionadosdeben establecerse por reglamento.2. El reglamento debe establecer, como mí-nimo, que el Departamento de Política Terri-torial y Obras Públicas publique anualmenteel inicio del procedimiento, la documentaciónque los municipios deben presentar junto conla solicitud de participación en el Fondo y loscriterios motivados para la evaluación objeti-va de las solicitudes que se presenten.

3. Los municipios pueden solicitar la asisten-cia técnica de la Administración de la Gene-ralidad para elaborar los proyectos que debenpresentar, así como para ejecutarlos en elcaso de que obtengan financiación del Fondo.4. La percepción de financiación del Fondoes compatible con la percepción de subven-ciones procedentes de otras fuentes públicaso privadas para la ejecución de los mismosproyectos, siempre y cuando la financiaciónpercibida no supere su coste total.

Artículo 9. Determinación de los proyectos afinanciar.1. Las solicitudes de participación en el Fon-do son examinadas por una comisión integra-da por personas en representación de la Ad-ministración de la Generalidad, de la Admi-nistración local y de los sectores afectados.Después del análisis de las solicitudes pre-sentadas, la comisión realiza una propuestade adjudicación del Fondo, teniendo encuenta el principio de equidad territorial paragarantizar la distribución de recursos delFondo en el conjunto del territorio de Catalu-ña.2. La composición y el régimen de funciona-miento de esta comisión se determina porreglamento, previa consulta de las entidadesrepresentativas de los entes locales. La mayo-ría de los miembros de la comisión debencorresponder a la Generalidad, y la represen-tación de los entes locales no puede ser infe-rior a las dos quintas partes del total.3. Durante el proceso de adjudicación, si lacomisión lo cree necesario puede pedir in-formación complementaria a los solicitantesy, si procede, proponer ajustes o adiciones alos proyectos presentados, que los solicitantesdeben aceptar.4. La comisión eleva la propuesta de resolu-ción definitiva al consejero o la consejera dePolítica Territorial y Obras Públicas, queresuelve qué proyectos pueden ser financia-dos por el Fondo y por qué cuantía. Si estaresolución introduce alguna variación res-pecto a la propuesta de la comisión, debehacerlo de forma razonada.

Page 267: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

XII. NOVEDADES LEGISLATIVAS 267

Artículo 10. Financiación.1. La contribución del Fondo a la financia-ción de las actuaciones resueltas se estableceen cada caso y debe representar como míni-mo el 50% y como máximo el 75% del pre-supuesto global del proyecto, de acuerdo conlos criterios que se determinen en la convo-catoria correspondiente.2. La contribución a la que se refiere el apar-tado 1 puede consistir en aportaciones decarácter económico o bien en la práctica porparte de la Administración de la Generalidado de sus entes vinculados de actuacionesmateriales o de prestación de servicios com-prendidos en el proyecto.

Artículo 11. Ejecución de los proyectos.1. Corresponde a los municipios la ejecuciónde las actuaciones por las que han recibido unaporte económico del Fondo, directa o indi-rectamente, mediante cualquiera de las fór-mulas establecidas por la normativa vigente.2. Cada una de las actuaciones financiadasdebe ejecutarse en un plazo máximo de cua-tro años, sin perjuicio de lo establecido por elartículo 12.2.

Artículo 12. Evaluación y seguimiento de losproyectos.1. Para cada uno de los proyectos que tienenfinanciación del Fondo debe crearse un co-mité de evaluación y seguimiento, integradopor representantes de la Administración de laGeneralidad y de la Administración local, ypor representantes de las entidades vecinales,de los agentes económicos y sociales, y de lasasociaciones ciudadanas.2. La composición y las funciones de loscomités de evaluación y seguimiento, y laperiodicidad con la que deben reunirse, debenestablecerse por reglamento, teniendo encuenta que durante la ejecución del proyectolos comités de evaluación y seguimientodeben realizar, como mínimo, tres reunionesal año, y que los municipios deben presentarun informe de desarrollo del proyecto todoslos semestres. Asimismo, deben establecersepor reglamento los supuestos en que se pue-

den acordar prórrogas para la ejecución delproyecto y las causas que, de acuerdo con lalegislación vigente en materia de finanzaspúblicas, pueden dar lugar al cese de la finan-ciación o a la obligación de retornar los fon-dos percibidos.3. Una vez finalizada la actuación, el comitéde evaluación y seguimiento debe elaborar uninforme de evaluación final para incorporar laexperiencia al conjunto de los programas encurso. Este informe debe contener una eva-luación de los resultados de la actuacióndesde la perspectiva de la funcionalidadurbanística y territorial, la estructura econó-mica y comercial, las implicaciones ambien-tales, la cohesión social y la equidad de géne-ro en el uso del territorio.

Disposición adicional primera. Participa-ción de los municipios en la ejecución de lapresente Ley.Los municipios pueden ejercer las iniciativasy las funciones establecidas por la presenteLey directamente o mediante la asociación ola colaboración con otros municipios u otrosentes locales.

Disposición adicional segunda. Ejercicio delderecho de tanteo y retracto en áreas delimi-tadas por los proyectos financiados.Los proyectos a los que se otorga financia-ción pueden incorporar la delimitación deáreas al efecto del ejercicio del derecho detanteo y retracto, de acuerdo con lo que dis-pone la legislación urbanística.

Disposición transitoria. Apoyo del Fondo aactuaciones ya iniciadas.1. Los ayuntamientos que ya hayan empren-dido actuaciones urbanas ajustadas a losobjetivos y las finalidades de esta Ley, y quese encuentren en curso cuando ésta entre envigor, pueden solicitar la cofinanciaciónestablecida por el artículo 8.4. Las inversio-nes y las aportaciones ya ejecutadas, o entrámite de ejecución en el momento de aco-gerse al Fondo creado por esta Ley, no pue-den computar a efectos del aporte de los entes

Page 268: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

268 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

locales establecido por el artículo 10, si biense tendrán en cuenta para establecer las prio-ridades fijadas por el artículo 6.2. La solicitud a la que se refiere el apartado1 en ningún caso conlleva la paralización delas obras en curso en el momento de la entra-da en vigor de la presente Ley.

Disposición final primera. Desarrollo presu-puestario.La presente Ley tiene un desarrollo presu-puestario plurianual. Las previsiones de lasconvocatorias de ayudas tienen una vigenciainicial de cuatro años. Al final de este periododebe realizarse una evaluación de los objetivosalcanzados y de las necesidades de continui-dad, sin perjuicio de las actuaciones en curso.

Disposición final segunda. Desarrollo y apli-cación.1. Se autoriza al Gobierno para dictar las nor-mas necesarias para el desarrollo de esta Ley.Asimismo, se autoriza al consejero o la con-sejera de Política Territorial y Obras Públicaspara efectuar las convocatorias y dictar otrasmedidas de aplicación de esta Ley.

2. El Gobierno y el consejero o la consejerade Política Territorial y Obras Públicas debenadoptar las disposiciones necesarias paradesarrollar y aplicar esta Ley en el plazomáximo de seis meses desde su entrada envigor.

Disposición final tercera. Entrada en vigor.La presente Ley entra en vigor el día si-guiente de haberse publicado en el DiariOficial de la Generalitat de Catalunya.Por tanto, ordeno que todos los ciudadanos alos que sea de aplicación esta Ley cooperenen su cumplimiento y que los tribunales yautoridades a los que corresponda la hagancumplir.

Palacio de la Generalidad, 4 de junio de2004.

PASQUAL MARAGALL I MIRA

JOAQUIM NADAL I FARRERAS

Presidente Consejero de Política Territorialy Obras Públicas

Page 269: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

XII.2REAL DECRETO 1415/2004, DE 11 DE JUNIO DE 2004,

POR EL QUE SE APRUEBA EL REGLAMENTO GENERAL DERECAUDACIÓN DE LA SEGURIDAD SOCIAL

(BOE DE 25 DE JUNIO DE 2004)

Mediante el Real Decreto 1637/1995, de 6 deoctubre, se aprobó el hasta ahora vigenteReglamento General de Recaudación de losRecursos del Sistema de la Seguridad Social,en desarrollo reglamentario de las prescrip-ciones legales sobre esta materia, contenidasen el Texto Refundido de la Ley General dela Seguridad Social, aprobado por el RealDecreto Legislativo 1/1994, de 20 de junio, yde acuerdo con la habilitación conferida alefecto por el artículo 5.2.b) y la disposiciónfinal séptima del mismo Texto Refundido,que faculta al Gobierno para aprobar losReglamentos Generales de Aplicación yDesarrollo de dicha Ley General de la Segu-ridad Social.Con posterioridad, los Reales Decretos1426/1997, de 15 de septiembre, y2032/1998, de 25 de septiembre, han modifi-cado parcialmente el Reglamento General deRecaudación.Por su parte, la reciente Ley 52/2003, de 10de diciembre, de Disposiciones Específicasen Materia de Seguridad Social, ha introduci-do modificaciones importantes que afectan ala gestión recaudatoria de la Tesorería Gene-ral de la Seguridad Social, sobre todo en suartículo 3, que modifica el artículo 20 delTexto Refundido de la Ley General de laSeguridad Social, relativo a los aplazamien-tos de pago, su artículo 4, que modifica elartículo 23 de la propia ley en lo relativo alinterés de demora aplicable a las cantidadesindebidamente ingresadas, y su artículo 5,relativo a la recaudación en período volunta-rio y en vía ejecutiva, que modifica en todo o

en parte los artículos 25 a 34 de dicha LeyGeneral, artículos todos ellos en vigor desdeel 1 de junio de este año, aparte de otrasmodificaciones como las de su artículo 12,que modifica los artículos 15 y 104 de lamisma ley, aplicable ya desde enero de 2004.Dada la entidad de las innovaciones legalesintroducidas en la gestión recaudatoria de laSeguridad Social por la citada Ley 52/2003,de 10 de diciembre, se ha considerado nece-sario aprobar en su integridad un nuevo Re-glamento General de Recaudación en esteámbito, acomodado a la regulación legal hoyvigente en la materia y en desarrollo regla-mentario de ésta, en lugar de introducir re-formas parciales al respecto en el Reglamentoprecedente de 6 de octubre de 1995, quetendrían que ser de gran parte de éste, lo queproduciría, sin duda, ciertos efectos indesea-dos, como la dispersión normativa y la difi-cultad de localización y manejo de sus dis-tintos preceptos, razones por las que tambiénse incorporan al nuevo reglamento parte delas previsiones de la Orden Ministerial de 26de mayo de 1999, de Desarrollo del anterior,o se dejan parte de sus previsiones a futurasnormas de rango inferior.Todo ello se pretende llevar a cabo medianteeste Real Decreto por el que se aprueba eltexto íntegro y unitario del nuevo Regla-mento General de Recaudación de la Seguri-dad Social.En su virtud, a propuesta del Ministro deTrabajo y Asuntos Sociales, con la aproba-ción previa del Ministro de AdministracionesPúblicas, de acuerdo con el Consejo de Esta-

Page 270: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

270 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

do y previa deliberación del Consejo de Mi-nistros en su reunión del día 11 de junio de2004, dispongo:

Artículo único. Aprobación del ReglamentoGeneral de Recaudación de la SeguridadSocial.Se aprueba el Reglamento General de Recau-dación de la Seguridad Social, cuyo texto seinserta a continuación.

Disposición derogatoria única. DerogaciónnormativaQuedan derogados el Reglamento General deRecaudación de los Recursos del Sistema dela Seguridad Social, aprobado por el RealDecreto 1637/1995, de 6 de octubre; el RealDecreto 1328/1986, de 9 de mayo, sobreorganización de la recaudación en vía ejecu-tiva en el ámbito de la Seguridad Social, y laOrden de 26 de mayo de 1999, por la que sedesarrolla el Reglamento General de Recau-dación de los Recursos del Sistema de laSeguridad Social, excepto sus artículos 57.2,59, 68, 69, 73, 78 y 84 y sus disposicionesadicionales segunda, séptima y octava y sudisposición final primera, los cuales se man-tendrán en vigor hasta que se dicten las co-rrespondientes normas de desarrollo delreglamento que por este Real Decreto seaprueba.Asimismo quedan derogadas las disposicio-nes de igual o inferior rango que se opongana lo dispuesto en el reglamento que por esteReal Decreto se aprueba.

Disposición final primera. Liquidaciones decuotas de los artistas, anteriores al 31 dediciembre de 2002Se da nueva redacción a la disposición adi-cional única del Real Decreto 335/2004, de27 de febrero, por el que se modifican elReglamento General sobre cotización y liqui-dación de otros derechos de la SeguridadSocial, aprobado por el Real Decreto2064/1995, de 22 de diciembre, y el RealDecreto 2930/1979, de 29 de diciembre, porel que se revisa la tarifa de primas para la

cotización a la Seguridad Social por acci-dentes de trabajo y enfermedades profesio-nales, en los siguientes términos:

«Disposición adicional única. Liquidacionesde cuotas de los artistas, anteriores al 31 dediciembre de 2002.Las cotizaciones sociales relativas a losartistas, liquidadas a cuenta según la norma-tiva vigente hasta el 31 de diciembre de2002, tendrán carácter de definitivas paraempresas y trabajadores, sin perjuicio deque, a efecto de las pensiones, se computenlas bases de cotización que hubieran corres-pondido por las retribuciones declaradas, enfunción de las actuaciones realizadas, con-forme a lo establecido en el artículo 32.5.a)del Reglamento General sobre Cotización yLiquidación de otros Derechos de la Seguri-dad Social.Los efectos en la acción protectora se exten-derán a la consideración de días cotizados yen alta, así como a los demás elementosdeterminantes del derecho y cuantía de lapensión».

Disposición final segunda. Entrada en vigorEl presente Real Decreto y el reglamento quepor él se aprueba entrarán en vigor el díasiguiente al de su publicación en el «BoletínOficial del Estado».Se exceptúa de lo previsto en el párrafo ante-rior el artículo 50 del Reglamento General deRecaudación de la Seguridad Social, queentrará en vigor el 1 de septiembre de 2004,fecha en que lo hará, asimismo, la Ley22/2003, de 9 de julio, Concursal, según sudisposición final trigésima quinta.

Page 271: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

XII. NOVEDADES LEGISLATIVAS 271

Reglamento General de Recaudación de laSeguridad Social

Título IDisposiciones generales

Capítulo IGestión recaudatoria

Sección 1.ªGestión recaudatoria y órganos de

recaudación

Artículo 1. Concepto y objeto de la gestiónrecaudatoria.1. La gestión recaudatoria en el ámbito de laSeguridad Social consiste en el ejercicio de laactividad administrativa conducente a larealización de los créditos y derechos de laSeguridad Social cuyo objeto esté constituidopor los siguientes recursos:a) Cuotas de la Seguridad Social.b) Aportaciones que, por cualquier concepto,deban efectuarse a favor de la SeguridadSocial en virtud de norma o concierto quetenga por objeto la dispensación de atencio-nes o servicios que constituyan prestacionesde la Seguridad Social.c) Aportaciones para el sostenimiento delos servicios comunes y sociales de la Se-guridad Social y de contribución a losdemás gastos generales y a la satisfacciónde las exigencias de la solidaridad nacional,a efectuar por las mutuas de accidentes detrabajo y enfermedades profesionales de laSeguridad Social y por las empresas quecolaboren en la gestión de la SeguridadSocial.d) Capitales coste de pensiones o de rentacierta temporal y otras prestaciones que de-ban ingresar las mutuas de accidentes detrabajo y enfermedades profesionales de laSeguridad Social y las empresas declaradasresponsables de su pago por resolución admi-nistrativa.e) Aportaciones por reaseguro obligatorio yfacultativo que efectuarán las mutuas de

accidentes de trabajo y enfermedades profe-sionales de la Seguridad Social.f) El importe de las sanciones por infraccio-nes en materia de Seguridad Social.g) El importe de los recargos sobre prestacio-nes por falta de medidas de seguridad e hi-giene en el trabajo, declarados procedentespor resolución administrativa.h) Reintegros de los préstamos que tengan elcarácter de inversión social.i) Premios de cobranza o de gestión que sederiven de la recaudación de cuotas u otrosconceptos para organismos y entidades ajenosal sistema de la Seguridad Social.j) El importe de las contraprestaciones eindemnizaciones que procedan en los con-tratos administrativos celebrados por lasentidades gestoras y la Tesorería General dela Seguridad Social.k) Aportaciones por ayudas equivalentes ajubilaciones anticipadas o por ayudas previasa las jubilaciones ordinarias.l) Aportaciones por integración de entidadesde previsión social sustitutorias.m) Reintegros de prestaciones indebidamentepercibidas.n) Reintegro de prestaciones indebidamentecompensadas y de deducciones indebida-mente practicadas en los documentos decotización.ñ) Costas procesales impuestas a quieneshayan litigado contra las entidades gestoras yla Tesorería General de la Seguridad Social.o) Cualesquiera otros ingresos de la Seguri-dad Social distintos de los especificados enlos apartados anteriores, que tengan el carác-ter de ingresos de derecho público y cuyoobjeto no sean frutos, rentas o cualquier otroproducto de sus bienes muebles o inmuebles,a los que se aplican las reglas del derechoprivado.p) El importe de los recargos e intereses queprocedan sobre los conceptos enumeradosanteriormente.2. Asimismo, la gestión recaudatoria de laTesorería General de la Seguridad Socialtendrá como objeto la cobranza de las cuotasde desempleo, fondo de garantía salarial,

Page 272: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

272 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

formación profesional y cuantos otros con-ceptos se recauden, o se determine en elfuturo que se recauden, por aquélla paraentidades y organismos ajenos al sistema dela Seguridad Social, incluyendo, en su caso,los recargos e intereses que procedan sobretales conceptos.

Artículo 2. Competencia y atribución defunciones.1. La gestión de la recaudación de los recur-sos del sistema de la Seguridad Social objetode este Reglamento es de competencia exclu-siva de la Tesorería General de la SeguridadSocial, que ejercerá tales funciones bajo ladirección, vigilancia y tutela de Ministerio deTrabajo y Asuntos Sociales, con sujeción alas normas contenidas en el Texto Refundidode la Ley General de la Seguridad Social, eneste Reglamento y en sus disposiciones com-plementarias.2. La Tesorería General de la SeguridadSocial llevará a cabo dicha gestión recaudato-ria a través de sus direcciones provinciales,salvo atribución expresa a otros órganos ounidades, de acuerdo con la distribución defunciones que se establezca en este Regla-mento y en la normativa reguladora de suestructura y organización, y conforme a lareserva y reparto de competencias que lleve acabo el Ministro de Trabajo y Asuntos So-ciales, sin perjuicio de la delegación de com-petencias que pueda realizar.El Ministro de Trabajo y Asuntos Socialespodrá autorizar, cuando las circunstanciasconcurrentes en orden al mejor servicio así loaconsejen, que determinadas unidades uórganos extiendan el ejercicio de sus funcio-nes, en los términos que determine, a todo elterritorio nacional o al ámbito geográfico queestablezca, o a todas las actuaciones quedeban seguirse en relación con determinadossujetos responsables.3. Las unidades de recaudación ejecutivade la Tesorería General de la SeguridadSocial son competentes para la ejecuciónforzosa del patrimonio del deudor, en lostérminos establecidos en el Texto Refundi-

do de la Ley General de Seguridad Social yen este Reglamento, y para las actuacionesque les correspondan, en orden al asegura-miento de dicha ejecución forzosa o a laregularización del pago por el sujeto res-ponsable.La unidad de recaudación ejecutiva que porsu demarcación territorial resulte competentepara la ejecución forzosa de un título ejecuti-vo llevará a cabo cuantas actuaciones resultenprecisas para el embargo y aseguramiento delos bienes del responsable de la deuda, auncuando dichos bienes radiquen fuera de sudemarcación. No obstante, cuando la propianaturaleza de la actuación requiera la presen-cia física del recaudador o funcionario de launidad de recaudación ejecutiva actuante, sepodrá requerir su realización al recaudadorejecutivo de la demarcación territorial de quese trate.El recaudador ejecutivo y el resto del perso-nal adscrito a las unidades de recaudaciónejecutiva tendrán, en el ejercicio de sus fun-ciones, la consideración de agentes de laautoridad pública, y podrán recabar la coope-ración y auxilio de la autoridad gubernativapor conducto de sus órganos superiores odirectamente en caso de urgencia y, en espe-cial, en los casos previstos en este Regla-mento.

Sección 2.ªColaboración en la gestión recaudatoria

Artículo 3. Colaboradores en la gestiónrecaudatoria.1. Son colaboradores de los órganos de re-caudación de la Tesorería General de la Segu-ridad Social:a) Las entidades financieras autorizadas paraactuar como oficinas recaudadoras en elámbito de la Seguridad Social, que a conti-nuación se indican:1.º Los bancos y las cajas de ahorro, queacreditarán su condición mediante certifica-ción expedida por el Banco de España deencontrarse inscritos, respectivamente, en elRegistro de bancos y banqueros y en el Re-

Page 273: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

XII. NOVEDADES LEGISLATIVAS 273

gistro especial de cajas generales de ahorropopular.2.º Las cajas rurales cooperativas de crédito,que acreditarán su condición mediante certi-ficación del Registro especial de cooperativasde crédito.Las demás cooperativas de crédito podrán sertambién autorizadas para actuar como ofici-nas recaudadoras, si se apreciara su capacidadpara llevar a buen fin tal colaboración.b) Cualesquiera otras entidades, órganos oagentes autorizados para actuar como oficinasrecaudadoras.c) Las Administraciones públicas o entidadesparticulares a las que se atribuyan funcionesrecaudatorias en el ámbito de la SeguridadSocial en virtud de concierto o por disposi-ciones especiales.2. Las autorizaciones, disposiciones específi-cas y conciertos que permitan colaborar en lagestión recaudatoria en ningún caso atribui-rán el carácter de órganos de recaudación alas entidades, órganos, agentes o Administra-ciones públicas autorizados o habilitados paraello.

Artículo 4. Autorizaciones de colaboraciónen la gestión recaudatoria.1. La concesión o denegación de autorizacio-nes para actuar como colaboradores en lagestión recaudatoria de la Seguridad Socialcorresponderá, conforme a las normas esta-blecidas al efecto por el Ministro de Trabajoy Asuntos Sociales, al Secretario de Estadode la Seguridad Social, quien deberá resolverlas solicitudes formuladas a tal efecto en unplazo de seis meses a partir de la fecha en quela solicitud haya tenido entrada en su registro.Transcurrido dicho plazo sin que se hubieradictado y notificado resolución expresa, lasolicitud se podrá entender desestimada con-forme a lo previsto en el artículo 43.2 de laLey 30/1992, de 26 de noviembre, de Régi-men Jurídico de las Administraciones Públi-cas y del Procedimiento Administrativo Co-mún.2. El Secretario de Estado de la SeguridadSocial determinará la forma y condiciones en

que la colaboración autorizada ha de prestar-se y, en caso de incumplimiento de éstas, asícomo de las normas reguladoras de la gestiónrecaudatoria, podrá suspender o revocar laautorización concedida, previo expedienteincoado al efecto, así como restringir tempo-ral o definitivamente el ámbito territorial deactuación del colaborador o excluir de laprestación del servicio de colaboración aalguna de sus oficinas o unidades.En particular, el Secretario de Estado de laSeguridad Social podrá hacer uso de talesfacultades en caso de darse alguna de lascircunstancias siguientes:a) Admisión de la documentación recaudato-ria que no esté debidamente cumplimentadaen los datos relativos a la identidad y domici-lio del responsable del pago.b) Presentación reiterada de la documenta-ción recaudatoria, que como colaboradordeba remitir a la Tesorería General, fuera delos plazos establecidos, de forma incompleta,con deficiencias o con manipulación de losdatos contenidos en dicha documentación,sea la que el colaborador debe custodiar, seala que deba entregar a los responsables delpago.c) Incumplimiento de la obligación, comocolaborador, de proporcionar datos con tras-cendencia recaudatoria conforme a lo esta-blecido en el artículo 36 del Texto Refundidode la Ley General de la Seguridad Social y eneste Reglamento.d) Colaboración o consentimiento en el le-vantamiento de bienes embargados.e) Resistencia, negativa u obstrucción a laactuación de los órganos de recaudación.f) No efectuar o efectuar con retraso el ingre-so de las cantidades recaudadas en las cuentasde la Tesorería General de la Seguridad So-cial.g) Escasa utilización de la autorización, ma-nifestada por la inexistencia de ingresosrealizados a través de la entidad, órgano oagente colaborador de que se trate o por suescaso volumen.3. Los colaboradores autorizados comooficinas recaudadoras que deseen cesar en

Page 274: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

274 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

su colaboración deberán solicitarlo, conuna antelación mínima de 30 días al pre-visto para el cese, al Secretario de Estadode la Seguridad Social, quien resolverá lasolicitud en el plazo de tres meses, que seentenderá estimada en defecto de resolu-ción expresa.4. La resolución del Secretario de Estado dela Seguridad Social que autorice o denieguela colaboración, revoque o suspenda la auto-rización concedida o acuerde el cese en lacolaboración se publicará en el boletín oficialde la provincia o provincias o en el de laComunidad o Comunidades Autónomas enque pretendiera actuar o viniera actuando laentidad, el órgano o agente colaborador, o enel del Estado, si lo hiciera en todo su territo-rio, y surtirá efectos desde el día primero delmes siguiente al de su publicación en el co-rrespondiente boletín.

Artículo 5. Conciertos de colaboración en lagestión recaudatoria.Los conciertos que la Tesorería General de laSeguridad Social pueda celebrar con lasAdministraciones públicas o con entidadesparticulares para el desarrollo de la gestiónrecaudatoria requerirán la previa autoriza-ción, respectivamente, del Ministerio deTrabajo y Asuntos Sociales o del Consejo deMinistros, y deberán fijar, como mínimo, lassiguientes materias:a) Determinación de los servicios recaudato-rios objeto del concierto, con indicación delos órganos que asumen las funciones derecaudación concertadas.b) Señalamiento del procedimiento adminis-trativo que ha de observarse en el cumpli-miento de las funciones recaudatorias con-certadas.c) Fijación de las compensaciones económi-cas.d) Determinación de los plazos y formas deingreso de lo recaudado en las cuentas de laTesorería General de la Seguridad Social.e) Señalamiento del plazo de vigencia pre-visto para el concierto y procedimiento parasu resolución, en su caso. En todo caso, la

habilitación otorgada a las entidades particu-lares tendrá carácter temporal.f) Mención expresa de que cualquier modifi-cación legislativa en la regulación de la ges-tión recaudatoria de los recursos de la Segu-ridad Social que afecte al contenido del con-cierto después de celebrado podrá dar lugar asu revisión o rescisión por resolución de laTesorería General de la Seguridad Social,adoptada y publicada en la misma forma queel concierto a que se refiere.g) Obligación de no utilizar los datos perso-nales objeto de tratamiento automatizado parafines distintos de los recaudatorios encomen-dados, así como de no cederlos ni comuni-carlos a terceros, salvo en los casos que de-terminan los artículos 36.6 y 66.1 del TextoRefundido de la Ley General de la SeguridadSocial, y de retornarlos a la Tesorería Generalo destruirlos una vez cumplida la finalidadrecaudatoria para la que fueron suministra-dos, con sujeción a los restantes requisitosprevistos en el artículo 12 de la Ley Orgánica15/1999, de 13 de diciembre, de Protecciónde Datos de Carácter Personal.

Capítulo IIDesarrollo del procedimiento de recaudación.

Normas generales

Artículo 6. Desarrollo del procedimiento.1. El período voluntario de recaudación seiniciará en la fecha de comienzo del plazoreglamentario de ingreso y se prolongará, deno mediar pago u otra causa de extinción dela deuda, hasta la emisión de la providenciade apremio, con la que se dará inicio al pe-ríodo de recaudación ejecutiva, sin perjuiciode los casos en que sea de aplicación el pro-cedimiento de deducción. En los casos esta-blecidos en este Reglamento deberán presen-tarse documentos de cotización en el plazoreglamentario de ingreso, aunque éste nollegara a efectuarse.2. Transcurrido el plazo reglamentario deingreso sin pago de la deuda, se aplicarán loscorrespondientes recargos y comenzará eldevengo de intereses de demora, sin perjuicio

Page 275: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

XII. NOVEDADES LEGISLATIVAS 275

de que estos últimos sólo sean exigibles en elperíodo de recaudación ejecutiva, en lostérminos establecidos en este Reglamento.3. El procedimiento de recaudación seimpulsará de oficio en todos sus trámites ysólo se suspenderá en los términos estable-cidos en los artículos 129 y siguientes de laLey 29/1998, de 13 de julio, reguladora dela Jurisdicción Contencioso-Administrati-va, y en aquellos otros casos en que así seestablezca en este Reglamento, por ley o enejecución de ella y en las condiciones y conlos efectos que en ellos se determinen.4. La terminación del procedimiento recau-datorio establecido en el presente Reglamen-to, tanto en período voluntario como en víaejecutiva, se producirá en los casos de anula-ción o extinción del débito perseguido y enlos términos y condiciones que en el mismose establecen.5. En aplicación de los principios de econo-mía y eficacia administrativa podrá no ini-ciarse el procedimiento recaudatorio cuandoel importe de una deuda sea inferior a lacantidad que determine el Ministro de Tra-bajo y Asuntos Sociales como insuficientepara la cobertura del coste que su exacción yrecaudación representen, y si esta circuns-tancia sobreviene en el curso del período derecaudación ejecutiva, como consecuenciade la ejecución forzosa del patrimonio deldeudor, se pondrá fin al procedimiento, enlos términos y condiciones que aquel deter-mine.

Artículo 7. Presunción de legalidad.Los actos de la Tesorería General de la Segu-ridad Social para la determinación y recauda-ción de la deuda con la Seguridad Socialgozan de presunción de legalidad y son in-mediatamente ejecutivos.

Artículo 8. Cómputo de plazos.El cómputo de los plazos establecidos en esteReglamento se regirá por lo dispuesto en laLey 30/1992, de 26 de noviembre, de Régi-men Jurídico de las Administraciones Públi-cas y del Procedimiento Administrativo Co-

mún, sin más particularidades que las si-guientes:a) Cuando los plazos reglamentarios para elpago de las deudas con la Seguridad Social seseñalen por días y siempre que no se expreseotra cosa, se entiende que éstos son hábiles,excluyéndose del cómputo los sábados, do-mingos y festivos.b) Cuando tales plazos reglamentarios deingreso se señalen por días naturales o sefijen por meses o años, si el último día delplazo es inhábil, se entenderá que finaliza elanterior día hábil del plazo de que se trate.

Artículo 9. Notificaciones.1. Las notificaciones que se efectúen en losprocedimientos recaudatorios regulados eneste Reglamento se practicarán conforme a lodispuesto en la Ley 30/1992, de 26 de no-viembre.2. Los edictos que la Tesorería General de laSeguridad Social, en ejercicio de sus compe-tencias, ordene publicar en los boletinesoficiales tendrán la consideración de resolu-ciones o de anuncios oficiales de inserciónobligatoria, a los efectos previstos en la le-gislación tributaria que resulte de aplicación,sin que su coste pueda considerarse repercu-tible al deudor.Serán de inserción gratuita cuantos anuncioshayan de publicarse en el «Boletín Oficial delEstado», en el de la provincia o en el de laComunidad Autónoma respectiva, relaciona-dos con el procedimiento recaudatorio.

Capítulo IIIRecargos e intereses

Artículo 10. Recargos.1. Las deudas con la Seguridad Social cuyoobjeto esté constituido por cuotas, cuando nose abonen en el plazo reglamentario de ingre-so, devengarán los siguientes recargos:a) Cuando los sujetos responsables del pagode cuotas a la Seguridad Social no las ingre-sen pero hubiesen presentado los documentosde cotización dentro del plazo reglamentariode ingreso:

Page 276: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

276 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

1.º Recargo del tres por ciento de la deuda, sise abonasen las cuotas debidas dentro delprimer mes siguiente al vencimiento delplazo reglamentario.2.º Recargo del cinco por ciento de la deuda,si se abonasen las cuotas debidas dentro delsegundo mes siguiente al vencimiento delplazo reglamentario.3.º Recargo del 10 por 100 de la deuda, si seabonasen las cuotas debidas durante el tercermes siguiente al del vencimiento del plazoreglamentario.4.º Recargo del 20 por 100 de la deuda, siésta se abonara una vez transcurrido el tercermes desde la finalización del plazo regla-mentario de ingreso, con independencia de sise hubiese notificado o no la providencia deapremio o hubiera comenzado el procedi-miento de deducción.b) Cuando los sujetos responsables del pagode cuotas a la Seguridad Social no las ingre-sen ni presenten los documentos de cotiza-ción dentro de plazo reglamentario de ingre-so:1.º Recargo del 20 por 100 de la deuda, si seabonasen las cuotas debidas antes de la ter-minación del plazo de ingreso de la reclama-ción de deuda o acta de liquidación.2.º Recargo del 35 por 100 de la deuda, si seabonaran a partir de la terminación de dichoplazo de ingreso.2. Las deudas con la Seguridad Social quetengan carácter de ingresos de derecho públi-co y cuyo objeto esté constituido por recursosdistintos a cuotas, cuando no se abonen den-tro del plazo reglamentario que tengan esta-blecido, se incrementarán con el correspon-diente recargo previsto en el apartado 1.a)anterior, según la fecha del pago de la deuda.3. En ningún caso podrá aplicarse recargosobre la deuda constituida a su vez por recar-gos o intereses.4. Cuando el ingreso fuera del plazo regla-mentario sea imputable a error de la Admi-nistración, sin que ésta actúe en calidad deempresario, no se aplicará recargo.5. Los recargos se liquidarán e ingresaránconjuntamente con el principal de las deudas

sobre las que recaigan. Cualquiera que sea lanaturaleza de dichas deudas, las cantidadesrecaudadas en concepto de recargos se inte-grarán en su totalidad en el presupuesto derecursos de la Tesorería General de la Segu-ridad Social.Los ingresos del principal de la deuda reali-zados fuera del plazo reglamentario sin in-cluir la totalidad o parte del recargo queproceda serán considerados como ingresos acuenta de la totalidad de la deuda, la cual nose entenderá satisfecha hasta que se produzcael ingreso del importe íntegro, incluidos losrecargos.Sin embargo, cuando en plazo reglamentariose hubiera ingresado exclusivamente la apor-tación de los trabajadores, conforme a loestablecido en este Reglamento, el recargo seaplicará sobre la parte de deuda que resulteimpagada después del vencimiento del plazoreglamentario de ingreso.

Artículo 11. Intereses.1. El principal de las deudas con la SeguridadSocial objeto de gestión recaudatoria deven-gará intereses de demora desde el día si-guiente al del vencimiento del plazo regla-mentario de ingreso.El recargo aplicable a dicho principal deven-gará intereses de demora sólo desde el ven-cimiento del plazo de los 15 días naturalessiguientes a la notificación de la providenciade apremio.En ningún caso, los intereses de demoradevengados se acumularán al principal o alrecargo a efectos del cálculo de nuevos inte-reses.El devengo de intereses se prolongará hasta elingreso en la Tesorería General de la totali-dad de lo adeudado, sin que se suspenda, enningún caso, por la impugnación administra-tiva o judicial de cualquier acto del procedi-miento.2. Los intereses de demora que se hubierandevengado en aplicación del apartado prece-dente sólo serán exigibles cuando hubiesentranscurrido 15 días naturales desde la notifi-cación de la providencia de apremio o desde

Page 277: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

XII. NOVEDADES LEGISLATIVAS 277

la comunicación del inicio del procedimientode deducción, sin pago de la deuda.También serán exigibles los intereses dedemora cuando se acordase la suspensión delprocedimiento administrativo en los trámitesdel recurso contencioso-administrativo que sehubiese interpuesto contra las resolucionesdesestimatorias de los recursos administrati-vos presentados contra una reclamación dedeuda o acta de liquidación, si no se hubieseabonado el importe de la deuda en el plazofijado en dichas resoluciones desestimatorias.3. El tipo de interés de demora será el interéslegal del dinero vigente en cada momento delperíodo de devengo, incrementado en un 25por 100, salvo que la Ley de PresupuestosGenerales del Estado establezca uno diferen-te.4. El cálculo y liquidación de los intereses dedemora exigibles podrá realizarse, según loscasos y en los términos que determine elMinistro de Trabajo y Asuntos Sociales:a) En la fecha de pago de la deuda apremia-da, cuando éste sea realizado en las condicio-nes y con los requisitos establecidos en laprovidencia de apremio.b) En la fecha de la aplicación del ingreso norealizado en las condiciones a que se refiereel párrafo anterior o de la aplicación dellíquido obtenido de la ejecución forzosa debienes del apremiado o derivado del proce-dimiento de deducción.En los casos previstos en este párrafo b), losintereses exigibles serán los que se hubiesendevengado a la fecha de aplicación.c) En cualquier momento en que la tramita-ción del procedimiento de apremio lo requie-ra.En cualquier caso, se podrá efectuar el cál-culo por meses naturales, sin considerarfracciones inferiores, así como no exigircantidades que no superen la cuantía quedetermine el Ministro de Trabajo y AsuntosSociales.No será necesaria la cuantificación expresadel importe de los intereses de demora en lasnotificaciones del procedimiento ejecutivo,siempre que se fije en ellas la cuantía de la

deuda por principal y recargo y se advierta alinteresado el devengo y exigibilidad de inte-reses conforme a lo dispuesto en el apartado1.En caso de extinción provisional o definitivadel crédito de la Seguridad Social, no serápreciso efectuar la liquidación regulada eneste apartado, sin perjuicio de su cálculoposterior exclusivamente en el supuesto derehabilitación de la deuda extinguida deforma provisional.

Capítulo IVResponsables del pago

Artículo 12. Responsables de pago: normascomunes.1. Son responsables del cumplimiento de laobligación de cotizar y del pago de los demásrecursos de la Seguridad Social las personasfísicas o jurídicas, o entidades sin personali-dad, a las que las normas reguladoras de cadarégimen y recurso impongan directamente laobligación de su ingreso y, además, los queresulten responsables solidarios, subsidiarioso sucesores «mortis causa» de aquéllos, porconcurrir hechos, omisiones, negocios o actosjurídicos que determinen esas responsabilida-des, en aplicación de cualquier norma conrango legal que se refiera o no excluya expre-samente a las obligaciones de SeguridadSocial, o de pactos o convenios no contrariosa las leyes.2. Cuando en aplicación de normas específi-cas de Seguridad Social, laborales, civiles,administrativas o mercantiles, los órganos derecaudación aprecien la concurrencia de unresponsable solidario, subsidiario o «mortiscausa» respecto de quien hasta ese momentofigurase como responsable, declararán dicharesponsabilidad y exigirán el pago medianteel procedimiento recaudatorio establecido eneste Reglamento.3. En caso de que la responsabilidad por laobligación de cotizar corresponda al empresa-rio podrá dirigirse el procedimiento recauda-torio contra quien efectivamente reciba laprestación de servicios de los trabajadores

Page 278: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

278 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

que emplee, aunque formalmente no figurecomo empresario en los contratos de trabajo,en los registros públicos o en los archivos delas entidades gestoras y servicios comunes. Siel procedimiento recaudatorio se hubieradirigido ya contra quien figurase como em-presario, las nuevas actuaciones contra elempresario efectivo se seguirán conforme alo establecido en el artículo siguiente, a noser que se aprecien otras circunstancias quedeterminen la concurrencia de responsabili-dad subsidiaria.4. Salvo que las normas legales de aplicación alos concretos supuestos de responsabilidadestablezcan otra cosa, no podrán exigirse porresponsabilidad solidaria, subsidiaria o «mortiscausa», las sanciones pecuniarias ni los recar-gos sobre prestaciones económicas debidas aaccidentes de trabajo y enfermedades profesio-nales causados por falta de medidas de seguri-dad e higiene en el trabajo salvo, respecto deestos últimos, que exista declaración de respon-sabilidad de la entidad gestora competente.5. Sin perjuicio de las especialidades conteni-das en la normativa específica reguladora delas actuaciones de la Inspección de Trabajo ySeguridad Social, lo previsto en este Regla-mento para el procedimiento recaudatorioseguido en relación con reclamaciones dedeuda por derivación de responsabilidadsolidaria, subsidiaria o «mortis causa», seráde aplicación al que se siga en virtud de actasde liquidación emitidas por derivación deresponsabilidad.

Artículo 13. Responsables solidarios.1. Cuando concurran hechos, negocios oactos jurídicos que determinen la responsa-bilidad solidaria de varias personas, físicas ojurídicas o entidades sin personalidad, res-pecto de deudas con la Seguridad Social,podrá dirigirse reclamación de deuda o actade liquidación contra todos o contra cual-quiera de ellos. El procedimiento recaudato-rio seguido contra un responsable solidariono suspenderá ni impedirá que pueda seguir-se contra otro, hasta la total extinción delcrédito.

2. Cuando el deudor hubiera presentado losdocumentos de cotización dentro del plazoreglamentario de ingreso, sin haberlo efec-tuado, o cuando ya se hubiese emitido recla-mación de deuda o acta de liquidación contraél, la Tesorería General de la Seguridad So-cial sólo podrá exigir dicha deuda a otroresponsable solidario mediante reclamaciónde deuda por derivación, o lo hará, en sucaso, la Inspección de Trabajo y SeguridadSocial, mediante acta de liquidación, sinperjuicio de las medidas cautelares que pue-dan adoptarse sobre su patrimonio, en cual-quier momento, para asegurar el cobro de ladeuda.3. Salvo que la responsabilidad solidaria sehalle limitada por ley, la reclamación dedeuda por derivación comprenderá el princi-pal de la deuda y los recargos e intereses quese hubieran devengado al momento de suemisión, en el procedimiento recaudatorioseguido contra el primer responsable solida-rio a quien se hubiera reclamado, o que hu-biera presentado los documentos de cotiza-ción dentro del plazo reglamentario de ingre-so. Incluirá, asimismo, las costas que sehubieran generado para el cobro de la deuda.Desde la reclamación de deuda o acta deliquidación por derivación serán exigibles atodos los responsables solidarios el principal,los recargos e intereses que deban exigirse adicho primer responsable, y todas las costasque se generen para el cobro de la deuda.4. La reclamación de deuda por derivacióncontendrá todos los extremos exigidos paracualquier reclamación de deuda y, además,la identificación de los responsables solida-rios contra los que se sigan actuaciones, y laexpresión de los hechos y fundamentos dederecho en que se funda la responsabilidad.Previamente a su emisión, deberá darseaudiencia a quien pueda ser su destinatario,salvo cuando se base en los mismos hechosy fundamentos de derecho que motivaronuna previa reclamación de deuda por deriva-ción al mismo responsable; en tal caso, sehará constar dicha circunstancia en la recla-mación.

Page 279: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

XII. NOVEDADES LEGISLATIVAS 279

5. La suspensión o terminación del procedi-miento recaudatorio seguido contra un res-ponsable solidario suspende o pone fin alprocedimiento que se siga contra cada uno deellos, a no ser que se produzcan con motivode impugnaciones o revisiones fundadas encausas que sólo concurran en alguno de ellos.

Artículo 14. Responsables subsidiarios.1. Cuando concurran hechos, negocios oactos jurídicos que determinen la responsabi-lidad subsidiaria de una persona, física ojurídica, o entidad sin personalidad, respectode deudas con la Seguridad Social líquidas,vencidas y exigibles, una vez constatada lainsolvencia del deudor principal, podrá emi-tirse reclamación de deuda o acta de liquida-ción contra el responsable subsidiario.La Tesorería General de la Seguridad Social,con carácter previo a la emisión de la recla-mación de deuda por responsabilidad subsi-diaria, y una vez constatada la insolvencia aque se refiere el párrafo anterior, dirigirácomunicación al responsable subsidiarioseñalándole el plazo reglamentario para elingreso del principal de la deuda, que seextenderá hasta el último día hábil del messiguiente al de la notificación. Vencido dichoplazo sin ingreso, la deuda del responsablesubsidiario devengará los recargos e interesesprevistos en este Reglamento para el caso deque se hubieran presentado los documentosde cotización, y se emitirá la correspondientereclamación de deuda, siguiéndose en losucesivo los trámites ordinarios del procedi-miento recaudatorio.2. Salvo que la responsabilidad se halle limi-tada por ley, la comunicación al responsablesubsidiario comprenderá la totalidad de ladeuda exigible al deudor principal en el mo-mento de su emisión, excluidos recargos,intereses y costas, y contendrá, además delseñalamiento del plazo reglamentario deingreso, la identificación del deudor principaly manifestación de su insolvencia, con refe-rencia, en su caso, al acto en que se hubieradeclarado, la expresión de la naturaleza de ladeuda, trabajadores y períodos a que ésta se

refiera y los hechos y fundamentos de dere-cho de la responsabilidad subsidiaria.3. La constatación de la insuficiencia debienes del deudor principal en el procedi-miento recaudatorio seguido contra él, ladeclaración de insolvencia efectuada en otroprocedimiento administrativo o judicial y ladeclaración de concurso en el que se hayaproducido la apertura de la fase de liquida-ción serán circunstancias suficientes para laconsideración del deudor principal comoinsolvente a efectos de exigir el pago de ladeuda al responsable subsidiario.4. La alegación por el responsable subsidiariode la existencia de bienes realizables deldeudor principal no producirá más efecto, ensu caso, que la suspensión de la ejecuciónforzosa sobre el patrimonio de aquél, hastatanto se realicen dichos bienes.Para acordar esta suspensión se requerirá, concarácter general, que no se hubiera autorizadoya la enajenación de los bienes del responsa-ble subsidiario, y que los bienes señaladospor éste se identifiquen suficientemente paraproceder a su traba, radiquen en territorionacional y alcancen una valoración que, enrelación con la deuda y descontadas las car-gas, justifique su enajenación forzosa.

Artículo 15. Sucesores «mortis causa».1. Los herederos del responsable del pago dela deuda a la Seguridad Social, desde laaceptación expresa o tácita de la herencia,responderán solidariamente entre sí de supago con los bienes de la herencia y con supropio patrimonio, salvo que la aceptasen abeneficio de inventario; en tal caso, sóloresponderán con los bienes de la herencia queles hayan sido adjudicados. En cuanto alalcance de la responsabilidad del legatario, seestará a lo dispuesto en la legislación civil.2. Constatado el fallecimiento del deudor, lostrámites de ejecución forzosa de los bienesque hubieran sido ya trabados antes de dichofallecimiento se seguirán con quien ostente larepresentación o administración de la heren-cia yacente, o con los sucesores «mortiscausa». Para proceder contra bienes que no

Page 280: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

280 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

hubieran sido ya embargados, será precisodirigir reclamación administrativa de deudapor derivación al sucesor «mortis causa»,siguiéndose en lo sucesivo los trámites ordi-narios del procedimiento recaudatorio. Si elheredero acreditase haber hecho uso delderecho a deliberar, se estará al resultado dedicha deliberación, y se dejará sin efecto lareclamación que pudiera haberse emitidocontra él si renunciase a la herencia.3. La reclamación de deuda por derivacióncomprenderá el principal de la deuda y losrecargos, intereses y costas que se hubierandevengado hasta el momento de su emisiónen el procedimiento recaudatorio seguidocontra el causante de la herencia. Desde lareclamación de deuda por derivación seránexigibles a todos los sucesores los interesesdevengados desde el impago por el causante,si fueran exigibles para éste o cuando lo seanpara cualquiera de los sucesores, y todas lascostas que se generen para el cobro de ladeuda.4. Tan pronto resulte acreditado que no exis-ten herederos conocidos o los conocidosrenuncien a la herencia o no la acepten, elprocedimiento para la efectividad de losdébitos se proseguirá contra los bienes de laherencia, sin perjuicio de poner los hechossin dilación en conocimiento de los órganoscompetentes de la Hacienda pública a losefectos legales que procedan.

Artículo 16. Domicilio del responsable depago.1. A todos los efectos de la gestión recaudato-ria, salvo que para algunos de ellos se señaleexpresamente otro distinto, se considerarádomicilio de los sujetos responsables delpago el siguiente:a) Para los empresarios, aquel en que radiquela efectiva gestión administrativa y direcciónde la explotación, industria o negocio de laempresa, que deberá, asimismo figurar en susolicitud de inscripción en la Seguridad So-cial, en la que se podrá hacer constar, ade-más, un lugar distinto a efectos de notifica-ciones.

b) Para los trabajadores, el indicado en lasolicitud de alta en el régimen de SeguridadSocial que corresponda, en la que asimismopodrá designar un lugar distinto para notifi-caciones.c) En caso de falta de solicitud de inscripcióno de alta o de falta de constancia en ella deldomicilio, se considera como tal:1.º Para las personas naturales, el de su resi-dencia habitual.2.º Para las personas jurídicas domiciliadasen España, el de su domicilio social, siempreque en él esté efectivamente centralizada sugestión administrativa y la dirección de susnegocios. En otro caso, se atenderá al lugaren que radiquen dichas gestión y dirección.3.º Las personas naturales o jurídicas resi-dentes en el extranjero que desarrollen activi-dades en España tendrán su domicilio, a losefectos indicados, en el lugar que radique laefectiva gestión administrativa y la direcciónde sus negocios.2. Los sujetos responsables que residan en elextranjero durante más de seis meses de cadaaño natural vendrán obligados a designar unrepresentante con domicilio en territorioespañol, a los efectos de sus relaciones con laTesorería General de la Seguridad Social.3. Las variaciones de los domicilios, declara-dos o designados conforme a lo dispuesto enlos apartados anteriores, serán comunicadas ala dirección provincial o administración de laTesorería General de la Seguridad Social a laque corresponda la gestión de la empresa ohaya declarado el alta del trabajador, o, en sucaso, a la unidad administrativa que realizarael acto recaudatorio de que se trate.Cuando los sujetos obligados y demás res-ponsables del pago no hubieran comunicadoel cambio de domicilio a dicha direcciónprovincial o administración, éstas podránmodificarlo de oficio en los casos en que secompruebe que el domicilio real es distintodel anteriormente declarado o asignado.

Page 281: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

XII. NOVEDADES LEGISLATIVAS 281

Capítulo VPago o cumplimiento voluntario

Sección 1.ªRequisitos para el pago

Artículo 17. Legitimación para el pago.Están legitimados para el pago de las deudasa la Seguridad Social objeto de la gestiónrecaudatoria los sujetos responsables del pagode aquéllas, los administradores de bienes onegocios intervenidos o administrados judi-cialmente y, en general, cualquier persona,tenga o no interés en el cumplimiento de laobligación, ya lo conozca y lo apruebe, ya loignore el responsable del pago.En ningún caso, el tercero que pague la deudaestará legitimado para el ejercicio, ante la Ad-ministración de la Seguridad Social, de losderechos que correspondan al responsable delpago, sin perjuicio de las acciones de repeticiónque sean procedentes según el derecho privado.

Artículo 18. Legitimación para el cobro.1. El pago de las deudas objeto de gestiónrecaudatoria de la Seguridad Social deberáefectuarse directamente a los órganos derecaudación de la Tesorería General de laSeguridad Social o a través de los colabora-dores autorizados o habilitados conforme a lodispuesto en este Reglamento, y en amboscasos producirá los mismos efectos.2. Los pagos realizados a órganos o personasno legitimadas para recibirlos no liberarán enningún caso al deudor de su obligación depago, sin perjuicio de las responsabilidadesde todo orden en que incurra el perceptor noautorizado.La Administración de la Seguridad Social noasumirá responsabilidad alguna en los casosde usurpación de la función recaudatoria.

Artículo 19. Integridad y efectos del pago.1. Para que el pago produzca los efectosextintivos que le son propios ha de ser por latotalidad de la deuda.La integridad del pago no obsta a la posibili-dad de las compensaciones y deducciones

procedentes, en los términos establecidos eneste Reglamento, ni al ingreso separado delas aportaciones de los trabajadores retenidaspor el empresario en los términos que esta-blezca el Ministro de Trabajo y AsuntosSociales, pero no se entenderá extinguida ladeuda hasta que el pago alcance la totalidadde esta.2. Salvo lo previsto en este Reglamento aefectos del aplazamiento y fraccionamientodel pago y de la compensación, las cuotascorrespondientes a las contingencias de acci-dentes de trabajo y enfermedades profesio-nales no podrán ingresarse separadas de lascuotas por contingencias comunes y de losconceptos de recaudación conjunta.3. En vía ejecutiva, la integridad del pago noserá obstáculo para que se apliquen al pagode la deuda las cantidades parciales entrega-das por el deudor y aquellas que se obtuvie-ran por el embargo y la realización sucesivadel valor de los bienes embargados del eje-cutado, en los términos previstos en esteReglamento.4. El pago realizado extingue la deuda co-rrespondiente y libera a los responsables,siempre que se realice con los requisitosexigidos en este Reglamento.

Artículo 20. Pago por consignación.Cuando el órgano de recaudación rechaceindebidamente el pago ofrecido o no puedaadmitirlo por causa de fuerza mayor, el res-ponsable de pago podrá proceder a su consig-nación a disposición de la Tesorería Generalde la Seguridad Social. En tal caso, una vezse acuerde la procedencia del pago o supera-da la causa de fuerza mayor, se aplicará laconsignación efectuada al pago de la deuda, yretrotraerá sus efectos a la fecha en que seformalizó dicha consignación.

Sección 2.ªMedios de pago

Artículo 21. Medios de pago.1. El pago de las deudas a la Seguridad Socialdeberá realizarse en efectivo, mediante dinero

Page 282: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

282 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

de curso legal, cheque, transferencia o domi-ciliación bancaria, así como cualquier otromedio de pago autorizado por la TesoreríaGeneral de la Seguridad Social.2. El pago deberá efectuarse con arreglo alprocedimiento de ingreso que determine laTesorería General de la Seguridad Social enfunción del tipo de deuda y período de recau-dación a que se refiera.3. El pago en dinero de curso legal se realiza-rá, en todo caso, a través de las entidadescolaboradoras autorizadas o habilitadas alefecto.

Artículo 22. Cheque.1. Además de los requisitos generales exigi-dos por su legislación específica, los chequesque se expidan para el pago de las deudas conla Seguridad Social deberán reunir los si-guientes requisitos:a) Ser nominativos a favor de la TesoreríaGeneral de la Seguridad Social y cruzados ala entidad financiera en que tenga su cuentadebidamente autorizada el órgano recaudadoro el colaborador.b) Ser librados contra entidades financieras ode crédito debidamente autorizadas e inscritasen el registro correspondiente y situadas enterritorio nacional.c) Estar fechados en el mismo día o, a losumo, en los dos anteriores a aquel en que seefectúe su entrega.d) Estar conformados, visados o certificadospor la entidad librada, que deberá retener elimporte consignado para el pago del cheque asu presentación hasta un plazo, como míni-mo, de 30 días posteriores a la fecha de suemisión.e) Indicar el nombre o razón social dellibrador y, según proceda, su número ocódigo de identificación fiscal, que se ex-presarán debajo de la firma con toda clari-dad. Cuando se extienda por apoderado,además de los datos anteriores, figurará enla antefirma el nombre completo del titularde la cuenta corriente.2. Cuando un cheque válidamente conforma-do o certificado no fuera hecho efectivo en

todo o en parte, la cuantía impagada le seráexigida a la entidad que lo conformó o certi-ficó.

Artículo 23. Transferencia bancaria.1. El pago de las deudas con la SeguridadSocial podrá efectuarse mediante transferen-cia bancaria.2. Los mandatos de transferencia podráncursarse a través de banco o banquero inscritoen el correspondiente registro oficial, caja deahorros, entidad financiera o instituciones decrédito o de depósito, para el abono de suimporte en las cuentas de la Tesorería Gene-ral de la Seguridad Social abiertas en lasentidades financieras.3. El mandato de transferencia habrá de ex-presar el concepto concreto a que el ingresocorresponda y contener el pertinente detallecuando el ingreso se refiera y haya de apli-carse a varios conceptos, así como, en sucaso, el código de cuenta de cotización delsujeto responsable del pago.4. Simultáneamente al mandato de transfe-rencia, el deudor cursará al órgano colabora-dor los documentos cuya presentación estéestablecida, y expresará en ellos la fecha de latransferencia, su importe y la entidad finan-ciera utilizada para la operación.5. El pago efectuado mediante transferenciabancaria se entenderá realizado en la fecha enque los fondos tengan entrada en la entidadfinanciera a que se transfieren.

Artículo 24. Otros medios de pago.Las solicitudes para que la Tesorería Gene-ral de la Seguridad Social autorice la utili-zación de medios de pago distintos al dine-ro de curso legal, el cheque o la transfe-rencia deberán ser resueltas en el plazo detres meses contados a partir del día en quela solicitud haya tenido entrada en cual-quiera de los registros de aquélla. Si trans-currido dicho plazo no se hubiera dictadoresolución, la solicitud se entenderá deses-timada.

Page 283: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

XII. NOVEDADES LEGISLATIVAS 283

Sección 3.ªJustificantes y certificaciones de pago

Artículo 25. Justificantes de pago y deber deinformación de los empresarios.1. El que efectúe un pago a la SeguridadSocial conforme a lo dispuesto en este Re-glamento tendrá derecho a que se le entregueun justificante del pago realizado.2. Los justificantes del pago serán, según loscasos:a) Los documentos de cotización o, en sucaso, de ingreso, debidamente diligenciados.b) Los recibos expedidos por los órganosrecaudadores o por los colaboradores en lagestión recaudatoria.c) Las certificaciones acreditativas del ingre-so efectuado.d) Cualquier otro documento al que específi-camente se otorgue carácter de justificante depago por el Director General de la TesoreríaGeneral de la Seguridad Social.3. Los empresarios y demás sujetos responsa-bles del cumplimiento de la obligación decotizar deberán conservar copia de los docu-mentos de cotización o de ingreso, debida-mente diligenciada por la oficina recaudado-ra, durante un plazo de cuatro años, salvo quese transmita dicha documentación por mediosinformáticos; en tal caso, únicamente seconservará el justificante del pago.4. Los empresarios deberán informar a losinteresados, en los centros de trabajo y dentrodel mes siguiente a aquel a que correspondael ingreso de las cuotas, de los datos figura-dos en la relación nominal de trabajadores yen el boletín de cotización.Cuando los datos de las relaciones nominalesde trabajadores se transmitan por mediosinformáticos, la obligación de informar sobretales relaciones se considerará cumplidamediante la colocación o puesta a disposiciónde los trabajadores, a través de la presenta-ción en pantalla de ordenador o terminalinformático, de los datos de sus archivos que,a tales efectos, serán considerados copiaautorizada de dichas relaciones nominales detrabajadores.

En los demás casos, los empresarios deberánexponer, en el lugar y durante el períodoindicados en el primer párrafo de este aparta-do, un ejemplar de la relación nominal detrabajadores y del boletín de cotización ocopia autorizada de éstos. Esta obligaciónpodrá sustituirse poniendo de manifiestodicha documentación a los representantes depersonal durante el mismo período.5. Los justificantes de pago expedidos por loscolaboradores en la gestión recaudatoriasurtirán para los responsables del pago losmismos efectos que si el ingreso se hubierarealizado en la Tesorería General de la Segu-ridad Social y, en consecuencia, quedaránliberados para con ésta, en la fecha de ingresoconsignada en los justificantes, por el importeque figure en ellos.La posesión por los sujetos responsables delpago de los justificantes de éste expedidospor los colaboradores determinará la presun-ción de ingreso en la entidad, órgano o agenteque expidió el justificante de pago.6. El colaborador que recibiera el pago res-ponderá de este desde la fecha de ingresoconsignada en los justificantes de pago y porel importe que figura en éstos, y resultaráresponsable de los perjuicios causados en lostérminos que establezca la autorización oconvenio de colaboración.

Artículo 26. Requisitos formales de los justi-ficantes de pago.1. Todo justificante de pago deberá indicar,como mínimo, las siguientes circunstancias:a) Datos identificativos del sujeto responsa-ble de pago.b) Concepto, importe y período a que serefiere el ingreso.c) Fecha de pago.d) Órgano recaudador o colaborador que loexpide.Cuando el justificante de pago se extiendapor medios electrónicos, informáticos o tele-máticos, estas circunstancias, atendiendo alos datos que figuran en el documento depago, podrán expresarse mediante código oabreviatura suficientemente identificadoras,

Page 284: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

284 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

en su conjunto, del sujeto obligado y de ladeuda a que se refieran.2. El deudor a quien se haya expedido elcorrespondiente justificante de pago podrásolicitar de la Tesorería General de la Seguri-dad Social, y ésta deberá expedir, certifica-ción acreditativa del pago efectuado.

Capítulo VIGarantías de pago

Artículo 27. Vigencia y ejecución de garan-tías.1. Cuando la ley o este Reglamento atribuyanalgún efecto a la constitución de garantías depago de la deuda de Seguridad Social objetode gestión recaudatoria, no se admitirán comotales las que no puedan ejecutarse hasta, almenos, los seis meses siguientes al momentoen que concurra la causa establecida para suejecución.2. Las garantías sólo quedarán liberadas unavez comprobado el pago total de la deuda,incluidos recargos e intereses y costas, en sucaso, a que se extienda la garantía de que setrate, o cuando se extinga, por cualquiercausa, la obligación del deudor en cuyo favorse hubiera constituido.Si a consecuencia de resolución administrati-va o judicial firmes se declarase parcialmenteimprocedente la deuda objeto de la garantía,quien la hubiera constituido tendrá derecho asu reducción proporcional. La TesoreríaGeneral de la Seguridad Social llevará a cabolas actuaciones precisas para dicha reducción,en aplicación de la normativa reguladora deltipo de garantía de que se trate, y siempre queno resulte perjudicado el aseguramiento delcrédito subsistente.En cualquier otro caso, para la liberaciónparcial de garantías, se estará a lo que en sucaso se prevea en la resolución administrativaen cuya atención se hayan constituido, y, ensu defecto, a lo dispuesto en la legislaciónaplicable a la garantía de que se trate.3. La sustitución de la garantía inicialmenteconstituida sólo se admitirá cuando concurrancausas extraordinarias que la justifiquen, y

siempre que no resulte perjudicado el asegu-ramiento del crédito objeto de la garantía.4. En caso de incumplimiento de las obliga-ciones garantizadas, los órganos de recauda-ción procederán a la ejecución de la garantíaconforme a los trámites previstos en el títuloIII.

Artículo 28. Tipos de garantía.1. En cualquier caso en que la ley o esteReglamento atribuyan efectos a la constitu-ción de garantías, se admitirá como tal el avalsolidario formalizado por entidades financie-ras de depósito o de crédito inscritas en elRegistro de bancos y banqueros o de coope-rativas de crédito legalmente autorizadas paradicha actividad en el territorio español, conrenuncia expresa a los beneficios de excusióny división, y que deberá inscribirse en elRegistro especial de avales. Si la norma deaplicación exigiera la constitución de aval, seentenderá que se refiere al que reúna dichosrequisitos.2. Cuando no resulte posible, por causajustificada, la constitución del aval a que serefiere el apartado anterior, y siempre que lanorma de aplicación lo permita, podránadmitirse otros medios de garantía, como lahipoteca inmobiliaria, hipoteca mobiliaria,prenda con o sin desplazamiento de la pose-sión, seguro de caución de compañías deseguros autorizadas para operar en el ramocorrespondiente, aval, fianza personal ocualquier otra que se estime suficiente.Asimismo, y para los casos en los que ladeuda esté sometida a procedimiento deapremio, podrá admitirse como garantía laanotación preventiva de embargo en registropúblico de bienes de valor suficiente paracubrir el importe de la deuda.Estas garantías se constituirán y regirán con-forme a las normas civiles, mercantiles oadministrativas que les sean aplicables.Cuando la legislación aplicable a la garantíade que se trate prevea la aceptación o cance-lación mediante documento público, se lleva-rán a cabo mediante documento administrati-vo emitido por el órgano competente para

Page 285: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

XII. NOVEDADES LEGISLATIVAS 285

dictar la resolución a que se vincule, en sucaso, la garantía.

Artículo 29. Aval genérico.Se podrá presentar aval genérico en conceptode garantía especial para responder del pagode todas y cada una de las deudas presentes yfuturas que mantenga el sujeto responsablecon la Tesorería General de la SeguridadSocial.La constitución del aval genérico no suspen-derá el procedimiento recaudatorio iniciado oque pudiera iniciarse y determinará que seconsidere al sujeto responsable al corrienterespecto de sus obligaciones de pago con laSeguridad Social, mientras que el importeavalado garantice suficientemente la deudaque pudiera generarse.

Artículo 30. Reembolso del coste de las ga-rantías.Cuando se hayan aportado garantías para sus-pender el procedimiento de recaudación de ladeuda con la Seguridad Social, y ésta sea decla-rada improcedente por sentencia o resoluciónadministrativa firmes, la Tesorería General dela Seguridad Social reembolsará el coste dedichas garantías y, en su caso, el interés legalde las cantidades depositadas o consignadasdesde la fecha del depósito o la consignación,hasta los 30 días siguientes a la notificación alinteresado de la resolución o sentencia quedeclare la improcedencia de la deuda.Cuando la deuda sea declarada parcialmenteimprocedente, el reembolso alcanzará a laparte correspondiente del coste de las referi-das garantías e intereses, en su caso.La Tesorería General realizará los citadosreembolsos previa acreditación de su importey por el procedimiento previsto para la de-volución de ingresos indebidos.

Capítulo VIIAplazamientos de pago

Artículo 31. Normas generales.1. Los órganos de la Tesorería General de laSeguridad Social, conforme al reparto de

competencias que lleve a cabo su DirectorGeneral, podrán conceder aplazamientos parael pago de deudas con la Seguridad Social, asolicitud de los sujetos responsables del pago,cuando la situación económico-financiera ydemás circunstancias concurrentes, discre-cionalmente apreciadas por el órgano com-petente para resolver, les impida efectuar elingreso de sus débitos en los plazos y térmi-nos establecidos con carácter general en esteReglamento.2. La duración total del aplazamiento nopodrá exceder de cinco años. No obstante,cuando concurran causas de carácter extraor-dinario debidamente acreditadas, el órganocompetente podrá elevar al Director Generalde la Tesorería General de la Seguridad So-cial propuesta favorable para la concesión deotro período superior, dictándose por esteúltimo, en su caso, la correspondiente resolu-ción.3. La concesión del aplazamiento, siempre ycuando se cumplan las condiciones estableci-das en este Reglamento y en la resoluciónque lo conceda, dará lugar, en relación conlas deudas aplazadas, a la suspensión delprocedimiento recaudatorio y a que el deudorsea considerado al corriente de sus obligacio-nes con la Seguridad Social en orden a laobtención de subvenciones y bonificaciones,la exención de responsabilidad por nuevasprestaciones de la Seguridad Social causadasdurante aquél, la contratación administrativay a cualquier otro efecto previsto por ley o enejecución de ella.

Artículo 32. Deudas con la Seguridad Socialsusceptibles de aplazamiento.1. Podrá ser objeto de aplazamiento cualquierdeuda de Seguridad Social objeto de gestiónrecaudatoria, excepto las cuotas correspon-dientes a las contingencias de accidentes detrabajo y enfermedades profesionales, y laaportación de los trabajadores correspon-diente a las cuotas aplazadas, cuando serefieran a trabajadores por cuenta ajena oasimilados, incluidos en el campo de aplica-ción de regímenes del sistema de la Seguri-

Page 286: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

286 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

dad Social que prevean tales aportaciones. Elingreso de dichas cuotas deberá efectuarse, sino estuviera ya realizado con anterioridad, enel plazo de un mes desde la fecha de notifica-ción de la resolución por la que se conceda elaplazamiento.2. Sólo en el caso de que el aplazamiento segarantice íntegramente con aval podrán serobjeto de aplazamiento las cantidades adeu-dadas en concepto de recargo sobre presta-ciones económicas debidas a accidente detrabajo o enfermedad profesional originadopor falta de medidas de seguridad e higieneen el trabajo.3. El aplazamiento deberá incluir la totalidadde las deudas aplazables en el momento de lasolicitud, cualquiera que sea su naturalezajurídica, incluidos los recargos e intereses ycostas exigibles a dicho momento, sin que apartir de su concesión puedan considerarseexigibles otros recargos, intereses y costassobre la deuda aplazada, a salvo de lo que sedispone para caso de incumplimiento.4. El pago efectuado en concepto de cuotasinaplazables, en cumplimiento de la resolu-ción de concesión de aplazamiento, se impu-tará a éstas. El resto de los pagos del aplaza-miento se imputará según las condiciones deamortización establecidas en la resoluciónque lo autorice.

Artículo 33. Garantías.1. El cumplimiento del aplazamiento deberáasegurarse mediante garantía suficiente paracubrir el importe principal de la deuda, recar-gos, intereses y costas, salvo las excepcionesprevistas en este Reglamento.2. El aplazamiento se considerará incumplidosi las garantías que establezca la resoluciónde concesión no se constituyen en el plazo delos 30 días naturales siguientes al de su noti-ficación, salvo que ésta determine un plazosuperior, que no podrá exceder de seis meses.Durante el plazo establecido para la constitu-ción de garantías, la resolución de concesiónsurtirá los efectos que le son propios.3. Durante la vigencia del aplazamiento, asolicitud del interesado, el órgano que lo

hubiese concedido podrá autorizar la sustitu-ción de las garantías inicialmente constituidaspor otras distintas, siempre que la deudapendiente de pago se halle en todo momentosuficientemente garantizada.4. No será necesaria la constitución de garan-tías, sin perjuicio de que se mantengan comotales los embargos que hubieran podido tra-barse para la ejecución de la deuda, en lossiguientes supuestos:a) Cuando el solicitante sea la Administra-ción General del Estado, una ComunidadAutónoma, una entidad de la Administraciónlocal u organismos o entidades de derechopúblico con personalidad jurídica propiavinculados o dependientes de cualquiera detales Administraciones, siempre que no ac-túen en el tráfico jurídico bajo forma societa-ria mercantil.b) Cuando el total de la deuda aplazable seaigual o inferior a 30.000 euros, o cuando,siendo la deuda aplazable inferior a 90.000euros, se acuerde que se ingrese al menos untercio de la deuda antes de que hayan transcu-rrido 10 días desde la notificación de la con-cesión y el resto en los dos años siguientes.Estas cantidades podrán ser modificadas porresolución del Director General de la Tesore-ría General de la Seguridad Social.c) Cuando se trate de deuda correspondiente aprestaciones indebidamente percibidas que nohubieran sido satisfechas dentro del plazo ode los plazos reglamentarios fijados al efecto,siempre que el sujeto responsable de su rein-tegro mantenga su condición de pensionistade la Seguridad Social.d) En los aplazamientos en que, por concurrircausas de carácter extraordinario que así loaconsejen, el Secretario de Estado de la Segu-ridad Social autorice expresamente la exen-ción de garantías, previa propuesta favorabledel Director General de la Tesorería Generalde la Seguridad Social.

Artículo 34. Interés.La concesión de aplazamiento dará lugar aldevengo de interés, que será exigible desdesu concesión hasta la fecha de pago, confor-

Page 287: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

XII. NOVEDADES LEGISLATIVAS 287

me al tipo de interés legal del dinero que seencuentre vigente en cada momento duranteel período de duración del aplazamiento.Se aplicará, en cambio, el interés de demoraen aquellos aplazamientos en los que se hayaeximido al sujeto responsable de pago de laobligación de constituir garantías por causasde carácter extraordinario.En todo caso, el interés que corresponda seráaplicable sobre el principal de la deuda, losrecargos procedentes sobre ella y las costasdel procedimiento que fueran objeto de apla-zamiento.

Artículo 35. Procedimiento.1. La solicitud de aplazamiento contendránecesariamente los datos precisos para laidentificación del deudor y de la deuda, conexpresión del domicilio a efectos de notifi-caciones, de los motivos que originan lasolicitud, y del plazo y vencimientos que sesolicitan. Contendrá además, en su caso, elofrecimiento de garantías por el titular delos derechos que vayan a asegurar el cum-plimiento, con justificación de su suficien-cia.2. La Tesorería General de la SeguridadSocial podrá recabar del solicitante cuantadocumentación considere necesaria paraacreditar la situación económico-financiera ydemás circunstancias que hubieran sido ale-gadas en la solicitud y, en general, cuantosinformes y actuaciones estime convenientespara adoptar la resolución.3. Si la solicitud de aplazamiento no reunieselos requisitos exigidos o no se aportasen conella los documentos establecidos, o se apre-ciasen en ella defectos u omisiones, se reque-rirá al solicitante para que subsane la falta oacompañe los documentos preceptivos en elplazo de 10 días, con indicación de que encaso contrario se dictará resolución tenién-dole por desistido de su solicitud.4. La resolución por la que se resuelva lasolicitud de aplazamiento deberá ser dictadaen el plazo máximo de tres meses, contados apartir de la fecha de entrada en el registro delórgano competente para su tramitación.

Transcurrido dicho plazo sin que haya recaí-do resolución expresa, podrá entendersedesestimada la solicitud. En dicha resolucióndeberá indicarse la cuantía total y el períodode la deuda aplazada, la duración y venci-mientos del aplazamiento, así como los pla-zos para la constitución de las garantías ycumplimiento de las demás condiciones quese establezcan, extremos que, en atención alas circunstancias concurrentes, podrán diferirde los solicitados.5. La mera solicitud de aplazamiento nosuspende el procedimiento recaudatorio.Denegada dicha solicitud, se aplicará a ladeuda objeto esta el recargo que procedasegún las normas generales establecidas en laley y en este Reglamento.6. En general, dará lugar a la denegación dela solicitud de aplazamiento la concurrenciade alguna de las siguientes circunstancias:a) Que el solicitante haya incurrido en reite-rados incumplimientos de aplazamientosanteriormente concedidos.b) Que, al momento de la solicitud, hubierasido ya autorizada la enajenación de bienesembargados.c) Que el importe de la deuda aplazable nosupere el doble del salario mínimo interprofe-sional mensual vigente al momento de lasolicitud.

Artículo 36. Incumplimiento.1. En caso de incumplimiento de cualquierade las condiciones o pagos del aplazamiento,se proseguirá, sin más trámite, el procedi-miento de apremio que se hubiera iniciadoantes de la concesión. Se dictará asimismosin más trámite providencia de apremio poraquella deuda que no hubiera sido ya apre-miada, a la que se aplicará el recargo del 20por 100 del principal, si se hubieran presen-tado los documentos de cotización dentro delplazo reglamentario de ingreso, o del 35 por100, en caso contrario.En dicho procedimiento de apremio los órga-nos de recaudación procederán en primerlugar a ejecutar las garantías que se hubieranconstituido.

Page 288: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

288 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

En todo caso, los intereses de demora que seexijan serán los devengados desde el venci-miento de los respectivos plazos reglamenta-rios de ingreso.2. Se considerará incumplido el aplazamientoen el momento en que el beneficiario deje demantenerse al corriente en el pago de susobligaciones con la Seguridad Social, conposterioridad a su concesión.

Capítulo VIIIMoratoria y transacción

Artículo 37. Moratorias.Cuando concurran circunstancias excepcio-nales que afecten a un determinado sector deactividad o ámbito geográfico, que dificultenel cumplimiento de la obligación de cotizar,el Gobierno, por Real Decreto, podrá autori-zar genéricamente a los responsables de pagoafectados a realizar el ingreso de las cuotasen plazos o condiciones distintas a los pre-vistos en este Reglamento o autorizadas en suaplicación.Estas moratorias se regularán por las disposi-ciones contenidas en el Real Decreto que lasestablezca y, en lo no previsto en ellas, por lodispuesto en este Reglamento y en sus nor-mas de desarrollo.El incumplimiento de las condiciones de lamoratoria determinará la resolución de ésta ydará lugar a la reclamación de la deuda pen-diente por la Tesorería General de la Seguri-dad Social, con los recargos e intereses queprocedan conforme al procedimiento admi-nistrativo de recaudación en período volunta-rio y en vía de apremio establecido en esteReglamento.

Artículo 38. Transacción y arbitraje.No se podrá transigir judicial ni extrajudi-cialmente sobre los derechos de la SeguridadSocial ni someter a arbitraje las contiendasque se susciten respecto de éstos sino me-diante Real Decreto acordado en Consejo deMinistros, previa audiencia del Consejo deEstado, salvo lo previsto en el artículo 24 delTexto Refundido de la Ley General de la

Seguridad Social y en este Reglamento paralos acuerdos y convenios concursales.

Capítulo IXProcedimiento de deducción a entidades

públicas

Artículo 39. Procedencia e inicio de la de-ducción.1. Si el deudor fuese una Administraciónpública, organismo autónomo, entidad públi-ca empresarial o, en general, cualquier enti-dad de derecho público, transcurrido el plazoreglamentario de ingreso y una vez adquierafirmeza en vía administrativa la reclamaciónde deuda o el acta de liquidación, en los casosen que éstas procedan, sin que se haya satis-fecho la deuda, la Tesorería General de laSeguridad Social iniciará el procedimiento dededucción sobre las cantidades que, concargo a los Presupuestos Generales del Esta-do, deban transferirse a la entidad deudora.La Tesorería General de la Seguridad Socialabrirá el trámite de audiencia previa a laAdministración o entidad pública deudora,concediéndole un plazo de 15 días para alegary presentar los documentos que se estimenoportunos, mediante notificación en que seidentificará la naturaleza, origen y cuantía dela deuda afectada.En consideración a las alegaciones que, en sucaso, se hayan efectuado y demás circunstan-cias concurrentes, la Tesorería General de laSeguridad Social dictará resolución queacuerde la improcedencia de las actuacioneso la retención a favor de la Seguridad Socialen la cuantía que corresponda por principal,recargo e intereses, y continuará de estemodo el procedimiento de deducción.2. En los casos en que la ley prevea que unaentidad de derecho público pueda ostentar latitularidad de bienes embargables, transcurri-do el plazo reglamentario de ingreso y unavez adquiera firmeza en vía administrativa lareclamación de deuda o el acta de liquida-ción, en los casos en que éstas procedan, sinque se haya satisfecho la deuda, se dictaráprovidencia de apremio contra ella, según las

Page 289: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

XII. NOVEDADES LEGISLATIVAS 289

normas generales establecidas en este Regla-mento.Transcurrido el plazo de impugnación de laprovidencia de apremio sin que haya sido pre-sentado recurso, o desestimado el que se hubierainterpuesto, la Tesorería General de la SeguridadSocial dictará, sin más trámite, el acuerdo deretención a que se refiere el apartado anterior.Sin perjuicio de la prosecución, en todo caso, dedicho procedimiento de deducción, la TesoreríaGeneral de la Seguridad Social continuará elprocedimiento de apremio sobre los bienesembargables de la entidad de derecho públicodeudora hasta el total cobro de la deuda.

Artículo 40. Aplicación y efectos de la de-ducción.En cualquier caso, el acuerdo de retenciónfijará expresamente el momento en que éstadeba practicarse, que deberá ser posterior almenos en tres meses a la fecha de notifica-ción de dicho acuerdo.El acuerdo de retención se notificará al orde-nador de pagos competente, a fin de queaplique la deducción a las transferencias quedeban efectuarse a la Administración o enti-dad de derecho público deudora, con sujecióna los límites legales que pudieran establecer-se, y proceda al ingreso de los fondos corres-pondientes a favor de la Tesorería General dela Seguridad Social.La deuda objeto del procedimiento de deduc-ción quedará extinguida desde que se practi-que la retención. La aplicación y consiguienteextinción de la deuda por el importe aplicadoserá notificada a la Administración o entidadde derecho público sometida al procedi-miento de deducción.

Artículo 41. Deducción especial a Comuni-dad Autónoma.Sin perjuicio de lo dispuesto con caráctergeneral en los artículos anteriores, si el deu-dor fuera una Comunidad Autónoma o enti-dad de derecho público de ella dependiente, ytratándose de deudas líquidas, vencidas yexigibles, la Tesorería General de la Seguri-dad Social podrá acordar la deducción de la

participación en la recaudación líquida de lostributos cedidos y gestionados por el Estado yde las entregas del Fondo de suficiencia delas Comunidades Autónomas.Dicho acuerdo será notificado al Ministeriode Economía y Hacienda, que lo aplicarápracticando la deducción en las entregas acuenta que, por tales conceptos, le correspon-dan al ente deudor.La resolución en que se declare la extincióntotal o parcial de la deuda producirá susefectos desde el momento en que se practiquela retención y por la cuantía acordada.

Capítulo XPrescripción

Artículo 42. Plazo de prescripción.1. La obligación de pago de las cuotas de laSeguridad Social y de los conceptos de re-caudación conjunta, así como de los recargossobre unos y otras, prescribirá a los cuatroaños, a contar desde la fecha en que finaliceel plazo reglamentario de ingreso de aquéllas.2. La obligación de reintegro del importe delas prestaciones indebidamente percibidasprescribirá a los cuatro años, contados a partirde la fecha de su cobro o desde que fue posi-ble ejercitar la acción para exigir su devolu-ción, con independencia de la causa queoriginó la percepción indebida, incluidos lossupuestos de revisión de las prestaciones porerror imputable a la entidad gestora.3. La obligación de pago de otros recursos dela Seguridad Social prescribirá en los plazosestablecidos en las normas que los regulen oen las que resulten de aplicación atendiendo ala naturaleza del recurso de que se trate.4. La prescripción se declarará de oficio, sinnecesidad de que la invoque o excepcione elresponsable de pago, en cualquier momentodel procedimiento recaudatorio.

Artículo 43. Interrupción, extensión y efectosde la prescripción.1. El plazo de prescripción quedará interrum-pido por las causas ordinarias y, en todo caso,por las siguientes:

Page 290: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

290 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

a) Por cualquier actuación del responsable depago conducente al reconocimiento o extin-ción de la deuda.b) Por cualquier acción de la Tesorería Gene-ral de la Seguridad Social o de la Inspecciónde Trabajo y Seguridad Social realizada conconocimiento formal del responsable delpago conducente al reconocimiento, regulari-zación, comprobación, inspección, asegura-miento, liquidación y recaudación de todos oparte de los elementos de la obligación con laSeguridad Social.c) Por interposición de recurso o impugna-ción administrativa o judicial; en tal caso, seiniciará de nuevo el cómputo del plazo deprescripción a partir de la fecha en que sedicte la resolución o sentencia firmes que losresuelvan. Cuando éstas declaren la nulidaddel acto impugnado, se considerará no inte-rrumpido el plazo de prescripción por estacausa.d) Por solicitud de una prestación económicade la Seguridad Social en los supuestos enque legal o reglamentariamente esté previstala posibilidad de advertir al interesado de queha de ponerse al corriente en el pago de suscuotas en orden al reconocimiento de aquélla.2. Si existieran varias deudas liquidadas acargo de un mismo responsable de pago, lainterrupción de la prescripción por el ejerci-cio de la acción administrativa sólo afectará ala deuda a que ésta se refiera.3. La prescripción de una deuda o parte deella aprovecha por igual a todos los responsa-bles de su pago. Interrumpido el plazo deprescripción para uno, se entenderá interrum-pido para todos los demás.

Capítulo XIDevolución de ingresos indebidos

Artículo 44. Derecho a la devolución deingresos indebidos.1. El sujeto responsable del pago de cual-quiera de los recursos que son objeto degestión recaudatoria por la Tesorería Gene-ral de la Seguridad Social, sea cual fuere elmomento en que se hubiera realizado el

ingreso y la causa que lo hubiera originado,tendrá derecho a la devolución total o par-cial del importe de los ingresos que por errorhubiese realizado, salvo que en el momentode su realización fuese deudor a la Seguri-dad Social o tuviese concedido un aplaza-miento o moratoria; en este caso, el importedel ingreso erróneo se aplicará a la deudapendiente de ingreso o de amortización,salvo para el caso de deuda exigible garanti-zada mediante el aval genérico previsto eneste Reglamento.Las devoluciones de ingresos indebidos in-cluirán el interés de demora previsto en elartículo 28.3 del Texto Refundido de la LeyGeneral de la Seguridad Social desde la fechade su ingreso en la Tesorería General de laSeguridad Social hasta la fecha de la pro-puesta de pago.No procederá la devolución de cuotas u otrosrecursos ingresados maliciosamente, sinperjuicio de la responsabilidad de todo ordena que hubiera lugar.2. Los ingresos que, en virtud de resoluciónjudicial firme, resulten o se declaren objetode devolución a los interesados tendrán laconsideración de ingresos indebidos y seránobjeto de devolución en los términos fijadosen dicha resolución, con aplicación de loestablecido en el artículo 106 de la Ley29/1998, de 13 de julio, reguladora de laJurisdicción Contencioso-Administrativa,cuando la Administración de la SeguridadSocial fuera condenada al pago de una canti-dad líquida, o de lo dispuesto en la Ley Gene-ral Presupuestaria, en otro caso.3. El derecho a la devolución de ingresosindebidos de cuotas prescribirá a los cuatroaños, a contar desde el día siguiente a suingreso. Una vez reconocida la procedenciade la devolución, el derecho a exigir su pagocaducará a los cuatro años a contar desde lafecha de notificación del acto de reconoci-miento.El derecho a la devolución de ingresos dis-tintos de cuotas o demás conceptos de recau-dación conjunta y asimilados a aquéllas sesujetará a los plazos de prescripción estable-

Page 291: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

XII. NOVEDADES LEGISLATIVAS 291

cidos en las normas aplicables a la naturalezade tales recursos.4. Serán a cargo de la entidad gestora o cola-boradora por cuya cuenta se efectúe la devo-lución de ingresos indebidos los intereses dedemora que se satisfagan a los interesados, elimporte del reembolso de los costes de lasgarantías aportadas para suspender el proce-dimiento de recaudación y los intereses queprocedan sobre éste.

Artículo 45. Competencia y plazo de resolu-ción.1. La competencia para resolver sobre laprocedencia de la devolución de las cantida-des ingresadas indebidamente corresponderáa la Tesorería General de la Seguridad Social,conforme a la distribución de competenciasque ésta tenga establecida.En el supuesto de que la devolución se refieraa los conceptos de recaudación conjunta conlas cuotas, corresponderá la resolución a losórganos u organismos gestores de aquéllos,los cuales, en su caso, comunicarán a la Teso-rería General de la Seguridad Social susresoluciones, una vez sean firmes en víaadministrativa.Sin embargo, no se requerirá resoluciónprevia de los aludidos órganos u organismosgestores en los supuestos en que la devolu-ción se solicite como consecuencia de erroresmateriales o de cálculo, por duplicidades deingreso o por exceso sobre el tope máximoabsoluto de la base de cotización, por perío-dos posteriores a la fecha de efectos de labaja o después de haber prescrito la acciónpara exigir su pago, o en cualquier supuestoen que la resolución de devolución debabasarse exclusivamente en la comprobaciónmaterial, aritmética o contable o en el simplecómputo de los extremos alegados por losinteresados.A los efectos indicados en los párrafos ante-riores, la Tesorería General de la SeguridadSocial resolverá las solicitudes presentadas olas remitirá, cuando proceda, al organismocorrespondiente junto a la documentaciónpresentada para la resolución que proceda.

2. En cualquier caso, la resolución deberáadoptarse y notificarse dentro de los seismeses siguientes a la fecha en que se hubieracompletado la documentación que debaaportar el solicitante de la devolución. Trans-currido dicho plazo sin que haya recaídoresolución expresa, podrá entenderse deses-timada la solicitud.

Capítulo XIIRevisión de los actos de gestión recaudatoria

Artículo 46. Impugnación de los actos degestión recaudatoria.1. A salvo de las especialidades establecidasen el Texto Refundido de la Ley General deSeguridad Social y en este Reglamento, con-tra los actos de gestión recaudatoria de laTesorería General de la Seguridad Social,dictados tanto en período voluntario como envía de apremio, podrán interponerse los re-cursos administrativos de alzada, reposición yrevisión, y el recurso contencioso-administra-tivo, en los supuestos, forma, plazo y con losefectos previstos en la legislación comúnsobre procedimiento administrativo y en lalegislación reguladora de la jurisdiccióncontencioso-administrativa.2. Sin perjuicio de lo especialmente estable-cido para el recurso de alzada contra la pro-videncia de apremio y para las tercerías, elprocedimiento recaudatorio sólo se suspende-rá por la interposición de recurso administra-tivo si el recurrente garantiza con aval oprocede a la consignación a disposición de laTesorería General de la Seguridad Social delimporte de la deuda exigible, incluidos losrecargos, intereses y las costas del procedi-miento.Desestimado el recurso, si el responsable depago no realizase el ingreso de la deuda en elplazo concedido en la reclamación o, en sucaso, dentro de los 15 días siguientes a aquelen que se notifique la resolución del recurso oen que pueda entenderse desestimado porsilencio administrativo, la Tesorería Generalde la Seguridad Social aplicará lo consignadoal pago de la deuda o ejecutará el aval. Desde

Page 292: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

292 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

la interposición del recurso, con consignacióno aval, hasta el vencimiento de dicho plazo depago se considerará que el responsable sehalla al corriente de pago respecto de la deu-da a que se refiera el recurso, sin perjuicio dela obligación de ingreso de los intereses dedemora que fueran exigibles.Si dentro de dicho plazo de 15 días el intere-sado acredita la interposición de recursocontencioso-administrativo y la solicitud, ensus trámites, de la suspensión del procedi-miento, se mantendrá tal suspensión hastaque el órgano judicial resuelva sobre dichasolicitud. Durante este período se seguiráconsiderando al recurrente al corriente depago respecto de la deuda objeto de la im-pugnación, así como en el caso de que lacitada suspensión se confirme judicialmente,siempre que el aval o consignación incluya elimporte de los recargos e intereses de demoraque procedan, una vez transcurrido el citadoplazo de ingreso de 15 días.3. Las Administraciones públicas y las enti-dades y organismos de ellas dependientes nopodrán formular recurso administrativo frentea los actos de gestión recaudatoria de la Teso-rería General de la Seguridad Social, aunquesí requerimiento previo al recurso contencio-so-administrativo contra dichos actos, en elplazo y condiciones fijados en la ley regula-dora de dicha jurisdicción.

Artículo 47. Revisión de oficio.1. Los actos declarativos de derechos quepuedan dictarse en el ámbito de la gestiónrecaudatoria no podrán revisarse de oficio enperjuicio de sus beneficiarios. Cuando laTesorería General de la Seguridad Socialpretenda la revisión de dichos actos, deberáacudir a la jurisdicción contencioso-administrativa.2. No obstante lo dispuesto en el apartadoanterior, la Tesorería General de la SeguridadSocial podrá revisar de oficio sus actos decla-rativos de derechos cuando la revisión sefunde en la constatación de omisiones oinexactitudes en las declaraciones de losbeneficiarios.

3. Los órganos de la Tesorería General de laSeguridad Social podrán revocar en cual-quier momento sus actos de gravamen odesfavorables, siempre que tal revocaciónno constituya dispensa o exención no per-mitida por las leyes, o sea contraria al prin-cipio de igualdad, al interés público o alordenamiento jurídico.La revocación sólo será posible mientras nohaya transcurrido el plazo de prescripción.4. La Tesorería General de la SeguridadSocial podrá rectificar en cualquier momentodel procedimiento recaudatorio, de oficio o ainstancia de persona interesada, los erroresmateriales o de hecho y los aritméticos con-tenidos en sus actos.

Capítulo XIIIConcurrencia de acreedores

Artículo 48. Preferencia de créditos.1. Los créditos por cuotas de la SeguridadSocial y conceptos de recaudación conjuntay, en su caso, los recargos e intereses quesobre tales créditos procedan, de conformidadcon lo dispuesto en el artículo 22 del TextoRefundido de la Ley General de la SeguridadSocial, gozan, respecto de la totalidad deellos, de igual preferencia que los créditos aque se refiere el artículo 1924.1.º del CódigoCivil.2. Los capitales coste de pensiones y otrasprestaciones a cargo de mutuas de accidentesde trabajo y enfermedades profesionales de laSeguridad Social en régimen de liquidación yde empresas declaradas responsables de supago, además de los recargos sobre ellas,tendrán el carácter de créditos privilegiados ygozarán, al efecto, del régimen establecido enel artículo 32 del Texto Refundido de la Leydel Estatuto de los Trabajadores, conforme alo dispuesto en el artículo 121.2 del TextoRefundido de la Ley General de la SeguridadSocial.3. Los demás créditos de Seguridad Socialgozan del mismo orden de preferencia esta-blecido en el artículo 1924.2.º E) del CódigoCivil, según lo dispuesto en el artículo 22 del

Page 293: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

XII. NOVEDADES LEGISLATIVAS 293

Texto Refundido de la Ley General de laSeguridad Social.4. El acreedor del deudor apremiado por laTesorería General de la Seguridad Social queconsidere su derecho preferente al de éstapodrá hacer valer dicha preferencia mediantela tercería de mejor derecho regulada en eltítulo III de este Reglamento. Cuando laTesorería General de la Seguridad Socialembargue bienes que estuvieran ya trabados aresultas de otro procedimiento ejecutivo,judicial o administrativo, formulará, en sucaso, las tercerías, acciones o incidentes queprocedan en dicho procedimiento para ladefensa del mejor derecho que pueda corres-ponder a la Seguridad Social.5. A los efectos previstos en la Ley 22/2003,de 9 de julio, Concursal, los créditos de laSeguridad Social contra el concursado ten-drán la preferencia que corresponda en apli-cación de dicha Ley.

Artículo 49. Conflicto de procedimientos yconcurrencia de embargos.1. En los casos de conflicto entre el procedi-miento de apremio regulado en el título III yotros procedimientos ejecutivos singulares,administrativos o judiciales, la preferenciapara continuar la tramitación se determinará,respecto de cada bien objeto de apremio, porla prioridad temporal en el embargo de dichobien. Si no fuese posible determinar la priori-dad por aplicación de dicho criterio, se estaráa la fecha de la providencia de apremio queiniciara antes el procedimiento de apremio.2. No obstante lo dispuesto en el apartadoanterior, si al efectuarse el embargo de bieneséstos estuvieran embargados a resultas deotro procedimiento ejecutivo, judicial o ad-ministrativo, la Tesorería General de la Segu-ridad Social podrá llevar a cabo la realizaciónforzosa de los bienes embargados cuando losderechos de los embargantes anteriores no sevieran perjudicados por dicha realización, sinperjuicio de que se formulen las tercerías y seejerciten las acciones que en defensa delmejor derecho de la Seguridad Social corres-pondan.

3. Cuando los bienes embargados sean ob-jeto de un procedimiento de expropiaciónforzosa, se paralizarán las actuaciones deejecución de los bienes afectados, comuni-cando a la Administración expropiante elembargo de los pagos a realizar al expropia-do. A efectos de continuar o no el procedi-miento ejecutivo respecto de otros bienesdel deudor, se considerará realizado el em-bargo por el precio firme del bien expropia-do; cuando no sea firme, por la parte en queexista acuerdo, y, de no haberlo, por elprecio ofrecido por la Administración ex-propiante.4. Cuando fuera preferente el derecho de laTesorería General de la Seguridad Socialsobre los bienes embargados, se comunicaránal órgano judicial o administrativo que hayadecretado el reembargo las resolucionesadministrativas que pudieren afectar a losacreedores reembargantes.

Artículo 50. Procedimientos de ejecuciónuniversal Concurso.1. Si el responsable de la deuda con la Segu-ridad Social fuera declarado en concurso, laTesorería General de la Seguridad Social sepersonará en el procedimiento y comunicaráa la administración concursal los créditos deque sea titular mediante la correspondientecertificación administrativa.2. Si no se hubiese dictado providencia deapremio cuando se declare el concurso, seseguirá el procedimiento recaudatorio esta-blecido en este Reglamento hasta la notifica-ción de dicha providencia, cuando proceda,suspendiéndose cualquier actuación ejecutivaposterior a resultas de lo que se acuerde en elprocedimiento concursal.3. Si se hubiese dictado providencia de apre-mio antes de la declaración del concurso, seseguirá el procedimiento recaudatorio en lostérminos previstos en el artículo 55.1, párrafosegundo, de la Ley 22/2003, de 9 de julio,Concursal.4. Sólo podrá iniciarse o proseguirse la ejecu-ción administrativa de garantías reales cons-tituidas sobre bienes de quien haya sido de-

Page 294: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

294 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

clarado en concurso cuando concurran algu-nas de las siguientes circunstancias:a) Cuando la garantía se haya constituidopara asegurar el cobro de deudas ajenas alconcursado.b) Cuando los bienes no se hallen afectos a laactividad profesional o empresarial o a unaunidad productiva de titularidad del concur-sado.c) Cuando al tiempo de la declaración deconcurso ya se hayan publicado los anunciosde subasta del bien objeto de la garantía, yéste no resulte necesario para la continuidadde la actividad profesional o empresarial deldeudor.Si no concurriese ninguna de tales circuns-tancias, se suspenderán las actuaciones deejecución administrativa de la garantía real yse instará del órgano judicial lo que conformea Ley 22/2003, de 9 de julio, Concursal,pueda resultar procedente para su ejecución,sin perjuicio de la aplicación, en tanto ésta noproceda, de lo dispuesto en el apartado 3 deeste artículo, para el cobro de la deuda garan-tizada.5. La declaración de concurso suspende eldevengo de intereses de las deudas anterioresa dicha declaración, salvo que dichas deudasse hallaran aseguradas con garantía real, encuyo caso serán exigibles hasta donde alcan-ce dicha garantía.6. La Tesorería General de la SeguridadSocial, conforme al reparto y reserva decompetencias que determine su DirectorGeneral, podrá suscribir o adherirse a losconvenios o acuerdos previstos en la Ley22/2003, de 9 de julio, Concursal, sometiendosu crédito a condiciones que no podrán sermás favorables para el deudor que las conve-nidas con el resto de acreedores.7. Desde que se encomiende al Consorcio deCompensación de Seguros la liquidación deuna entidad aseguradora, mediante el proce-dimiento previsto en la Ley 30/1995, de 8 denoviembre, de Ordenación y Supervisión delos Seguros Privados, y durante su tramita-ción, quedará en suspenso la ejecución de lasprovidencias de apremio contra dicha entidad

aseguradora, a resultas de lo que en dichoprocedimiento se acuerde.

Capítulo XIVOtras disposiciones generales

Artículo 51. Compensación.1. Las deudas con la Seguridad Social porconceptos distintos a cuotas, o recargos,intereses y costas que sobre aquéllas proce-dan, podrán extinguirse total o parcialmentepor compensación con los créditos que hubie-ran sido reconocidos, liquidados y notificadospor la Administración de la Seguridad Sociala favor del deudor. Esta compensación podráacordarse de oficio o a instancia de los suje-tos responsables del pago en los términos ycondiciones que se establezcan por resolucióndel Director General de la Tesorería Generalde la Seguridad Social.2. Será requisito indispensable la existenciade acto administrativo previo que reconozcay liquide los créditos y las deudas, debiendoreunir ambos los demás requisitos que seestablecen en los artículos 1196 y siguientesdel Código Civil.3. Cuando se haya iniciado el trámite a ins-tancia de parte, la resolución sobre la com-pensación deberá adoptarse dentro de los seismeses siguientes a la fecha de presentaciónde la solicitud. Transcurrido dicho plazo sinque se haya dictado y notificado resolución,podrá entenderse desestimada.4. Si la iniciación del procedimiento de com-pensación hubiera sido de oficio, la reclama-ción administrativa de la deuda deberá serfirme en vía administrativa.5. Practicada la compensación, el crédito y ladeuda quedarán extinguidos en la cantidadconcurrente, se entregará al interesado eljustificante oportuno de la extinción de ladeuda, se declarará extinguido el créditocompensado y, si éste fuera superior a lacuantía de la deuda, se efectuará liquidaciónminorándolo y expresando el importe delremanente a favor del interesado.6. Los sujetos responsables del pago de cuo-tas a la Seguridad Social sólo podrán com-

Page 295: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

XII. NOVEDADES LEGISLATIVAS 295

pensarlas con las prestaciones abonadas comoconsecuencia de la colaboración obligatoriacon la Seguridad Social en los términos esta-blecidos en el título II.

Artículo 52. Imputación de ingresos.1. Los pagos que voluntariamente se efec-túen, y las cantidades de las compensacionespor prestaciones abonadas por el responsablede pago como consecuencia de su colabora-ción obligatoria con la Seguridad Social,cuando se lleven a cabo con los requisitos ymediante el procedimiento que se regula en eltítulo II, se imputarán a las deudas en períodovoluntario a que se refieran. Si el pago noalcanzase a cubrir el importe total de dichadeuda, se distribuirá proporcionalmente entreprincipal y recargos.2. Los ingresos que no deban imputarse adeuda en período voluntario, según el aparta-do anterior, se aplicarán a la amortización delos aplazamientos o convenios concursalescon espera que hubieran podido concederse alresponsable de pago, y, en su defecto, seimputarán a la deuda en período ejecutivo,aplicándose primero a las costas y luego a lostítulos más antiguos vigentes en cada mo-mento, según las previsiones contenidas en elTexto Refundido de la Ley General de laSeguridad Social.3. Las cantidades objeto de compensaciónincluidas en el apartado 1 se aplicarán a lasdeudas por orden de antigüedad de la recla-mación de deuda o resolución administrativaque fije su importe y el plazo reglamentariode ingreso. Si la compensación no alcanzasea cubrir el importe total de alguna de dichasdeudas, se distribuirá proporcionalmenteentre principal y recargos.

Artículo 53. Deber general de información.1. De conformidad con lo dispuesto en elTexto Refundido de la Ley General de laSeguridad Social, y sin perjuicio de lasespecialidades contenidas en este Regla-mento, las personas o entidades depositariasde dinero en efectivo o en cuenta o de cual-quier otro bien del deudor a la Seguridad

Social y los funcionarios y fedatarios públi-cos están obligados a colaborar con la Ad-ministración de la Seguridad Social, sumi-nistrando cualquier información que puedaser útil para la gestión recaudatoria, sea ono objeto de tratamiento automatizado,incluidos los datos de carácter personal, sinque su cesión requiera el consentimiento delafectado, ni se sujete a lo dispuesto en elartículo 21 de la Ley Orgánica 15/1999, de13 de diciembre, de Protección de Datos deCarácter Personal, sin otras limitacionesque las establecidas en el artículo 36 delTexto Refundido de la Ley General de laSeguridad Social.Las obligaciones a que se refiere el párrafoanterior deberán cumplirse bien con caráctergeneral, bien a requerimiento individualizadode los órganos competentes de la Administra-ción de la Seguridad Social, que indicará lautilidad de la información solicitada para laefectiva gestión recaudatoria de los recursosde la Seguridad Social.2. Los requerimientos de información que, enexigencia de dichas obligaciones, efectúe elórgano competente de la Tesorería Generalde la Seguridad Social deberán cumplirse enel mismo momento de su presentación, a noser que dicho órgano aprecie la concurrenciade dificultades operativas para el cumpli-miento inmediato; en este caso, podrá conce-der un plazo de hasta un mes.En caso de que dichos requerimientos nofueran atendidos en los plazos señalados, elDirector Provincial de la Tesorería Generalde la Seguridad Social adoptará las medidastendentes a la exigencia de la responsabilidadcivil, administrativa o penal a que haya lugar.

Artículo 54. Medidas cautelares.1. Para asegurar el cobro de la deudas con laSeguridad Social y antes del inicio del proce-dimiento de apremio, los órganos de recauda-ción ejecutiva de la Tesorería General podránadoptar medidas cautelares de carácter provi-sional cuando existan indicios racionales deque, en otro caso, dicho cobro pueda versefrustrado o gravemente dificultado.

Page 296: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

296 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

2. Las medidas habrán de ser proporcionadasal daño que se pretenda evitar. En ningúncaso se adoptarán aquellas que puedan pro-ducir un perjuicio de difícil o imposible repa-ración.3. Como medida cautelar, podrá adoptarsealguna de las siguientes:a) Retención del pago de devoluciones deingresos indebidos o de otros pagos que debarealizar la Tesorería General de la SeguridadSocial, en la cuantía estrictamente necesariapara asegurar el cobro de la deuda. La reten-ción cautelar total o parcial de una devolu-ción de ingresos indebidos deberá ser notifi-cada al interesado juntamente con el acuerdode devolución.b) Embargo preventivo de bienes o derechos,que se practicará conforme a las reglas esta-blecidas para los embargos ordinarios que lesean de aplicación según su naturaleza, y seasegurará mediante su anotación en los re-gistros públicos correspondientes o medianteel depósito de los bienes muebles embarga-dos.c) Cualquier otra legalmente prevista.4. Cuando la deuda con la Seguridad Socialno se encuentre todavía liquidada pero sehaya devengado y haya transcurrido el plazoreglamentario para su pago, y siempre quecorresponda a cantidades determinables porla aplicación de las bases, tipos y otros datosobjetivos previamente establecidos que per-mitan fijar una cifra máxima de responsabili-dad, será precisa la previa autorización, en surespectivo ámbito, del Director Provincial dela Tesorería General de la Seguridad Social o,en su caso, de su Director General, o autori-dad en quien deleguen.Cuando hubiera vencido el plazo reglamenta-rio de ingreso y el responsable del pago de ladeuda con la Seguridad Social hubiera pre-sentado documentos de cotización o se hu-biera ya emitido reclamación de deuda o actade liquidación contra él, la medida cautelarpodrá adoptarse sin más trámite por el órganode recaudación ejecutiva.5. Las medidas cautelares se convertirán endefinitivas cuando se dicte providencia de

apremio sin que se haya cobrado la deuda. Eneste caso, el órgano de recaudación ejecutivanotificará dicha circunstancia a los interesa-dos y, en su caso, al registro en que se hu-biera anotado la medida cautelar. La sujecióndel bien o derecho al procedimiento de apre-mio se entenderá producida, a todos losefectos, desde la fecha en que se adoptó lamedida cautelar.6. Desaparecidas las circunstancias que justi-ficaron la adopción de las medidas cautelares,acordada su sustitución por otra garantíasuficiente o transcurrido el plazo de seismeses desde su adopción sin que se hayanconvertido en definitivas dentro del procedi-miento administrativo de apremio, dichasmedidas se levantarán de oficio por el mismoórgano que las hubiera adoptado.7. Los gastos ocasionados por la adopción demedidas cautelares convertidas en definitivastendrán la condición de costas del procedi-miento administrativo de apremio.8. Se podrá acordar el embargo preventivo dedinero y mercancías en cuantía suficientepara asegurar el pago de la deuda con laSeguridad Social que corresponda exigir poractividades y trabajos lucrativos ejercidos sinestablecimiento cuando los trabajadores nohayan sido afiliados o, en su caso, no hayansido dados de alta en la Seguridad Social.Asimismo, podrán intervenirse los ingresosde los espectáculos públicos de las empresascuyos trabajadores no hayan sido afiliados nidados de alta o por los que no hubiesen efec-tuado sus cotizaciones a la Seguridad Social.

Título IIProcedimiento de recaudación en período

voluntario

Capítulo INormas generales

Artículo 55. Plazo reglamentario de ingreso.Regla general.1. Se considera plazo reglamentario de ingre-so para que los responsables del pago haganefectivas sus deudas a la Seguridad Social el

Page 297: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

XII. NOVEDADES LEGISLATIVAS 297

establecido en las disposiciones específicasaplicables a los distintos recursos y, en sudefecto, el establecido en este Reglamento.2. En aquellos supuestos en que no esté esta-blecido plazo reglamentario para el ingresode algún recurso de la Seguridad Social,aquél se iniciará con la notificación de lareclamación de deuda y finalizará el últimodía hábil del mes siguiente al de dicha notifi-cación.

Artículo 56. Plazos reglamentarios de ingre-so de cuotas.1. Las cuotas de la Seguridad Social y losrecursos que se recauden conjuntamente conellas se ingresarán dentro del mes siguiente alque corresponda su devengo, salvo que seestablezca otro plazo por las normas queregulan cada uno de los regímenes que inte-gran el sistema de la Seguridad Social.No obstante lo anterior, para los colectivos yregímenes que se indican a continuación, seconsiderarán plazos reglamentarios de ingre-so los siguientes:a) Respecto de colectivos del Régimen Gene-ral:1.º Las cuotas que deben abonar los organi-zadores ocasionales de espectáculos taurinosse ingresarán, en todo caso, antes de la cele-bración del espectáculo de que se trate.2.º Las cuotas resultantes de la regularizacióndefinitiva de la cotización de los artistas y delos profesionales taurinos se ingresarán den-tro del mes siguiente a aquel en que se notifi-que por la dirección provincial o administra-ción de la Tesorería General la diferencia decuotas resultante. Dicha regularización debe-rá realizarse dentro del año siguiente al de lafinalización del ejercicio a que esté referida.3.º Las cuotas correspondientes a los profe-sionales taurinos en situación de incapacidadtemporal se ingresarán dentro del mes si-guiente al de la percepción de la prestacióneconómica correspondiente.b) Respecto de los regímenes especiales:1.º Las cuotas correspondientes al RégimenEspecial de Trabajadores por Cuenta Propia o

Autónomos se ingresarán dentro del mismomes al que aquéllas correspondan.2.º En el seguro escolar, la cantidad que,como parte de la cuota, deben abonar losalumnos se hará efectiva en el momentomismo de pagar la matrícula correspondienteen el centro docente.El centro docente deberá efectuar el ingresodel importe de dichas aportaciones en el messiguiente a aquel en que haya finalizado elplazo para la matriculación.La aportación al seguro escolar correspon-diente al Estado o, en su caso, a la Comuni-dad Autónoma se ingresará dentro del messiguiente a aquel en que se comunique laliquidación correspondiente por la TesoreríaGeneral de la Seguridad Social.c) Respecto de otros supuestos especiales:1.º En las situaciones de convenios especialesel plazo reglamentario de ingreso de las cuo-tas correspondientes será el establecido en sunormativa específica y, a falta de éste, elaplicable al régimen de Seguridad Social delque aquéllos deriven.2.º El plazo reglamentario para el ingreso delas cuotas por incrementos de salarios, modi-ficaciones de las bases, conceptos y tipos decotización que deban aplicarse con carácterretroactivo o por las que pueda optarse en elplazo establecido al efecto, en virtud de dis-posición legal, acta de conciliación, sentenciajudicial o por cualquier otro título legítimo,finalizará, salvo que en dichas normas o actosse fije otro plazo, el último día del mes si-guiente al de la publicación en el boletínoficial correspondiente de las normas que losestablezcan, al de agotamiento del plazo deopción, al de la notificación del acta de con-ciliación o de la sentencia judicial o al de lacelebración o expedición del título.No obstante, si la norma, el acta de concilia-ción, la sentencia o el título correspondienteestablecieran que tales incrementos o diferen-cias deben abonarse o deben surtir efectos enun determinado mes, el plazo reglamentariode ingreso de las cuotas correspondientesfinalizará el último día del mes siguiente aaquel en que se abonen dichos incrementos o

Page 298: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

298 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

surtan efecto dichas diferencias, siempre quese acredite documentalmente el mes en quehan sido abonadas o aplicadas.3.º Respecto de los incrementos salarialesdebidos a convenio colectivo, el plazo regla-mentario de ingreso finalizará el último díadel mes siguiente a aquel en que deban abo-narse, en todo o en parte, dichos incrementosen los términos estipulados en el convenio y,en su defecto, hasta el último día del messiguiente al de su publicación en el boletínoficial correspondiente.4.º El plazo reglamentario para el ingreso delas cuotas correspondientes a salarios detramitación, que deban abonarse como conse-cuencia de procesos por despido o extincióndel contrato de trabajo por causas objetivas,finalizará el último día del mes siguiente alde la notificación de la sentencia, del autojudicial o del acta de conciliación.2. El Director General de la Tesorería Gene-ral de la Seguridad Social podrá autorizar quese efectúe el pago de las cuotas correspon-dientes en plazos reglamentarios distintos alos establecidos con carácter general en esteReglamento cuando concurran circunstanciasde índole especial que así lo aconsejen, asícomo revocar las autorizaciones existentes.Esta excepción en materia de ingreso decuotas no afectará a la forma y tiempo enque, en su caso, haya de efectuarse el des-cuento de la aportación correspondiente a lostrabajadores.3. El Ministro de Trabajo y Asuntos Socialespodrá establecer un sistema simplificado deliquidación y pago de cuotas de la SeguridadSocial y conceptos de recaudación conjuntacon éstas, mediante entregas parciales perió-dicas a cuenta de aquéllas y con regulariza-ción anual o al momento de la extinción de laobligación de cotizar con anterioridad a dicharegularización anual.

Artículo 57. Lugar de pago.Los ingresos que se realicen por los sujetosresponsables dentro del período voluntario derecaudación se llevarán a cabo a través de loscolaboradores autorizados, habilitados o

concertados, enumerados en este Reglamen-to, que efectuarán el ingreso de lo recaudadoen la cuenta abierta a nombre de la TesoreríaGeneral de la Seguridad Social en cada enti-dad financiera autorizada.La Tesorería General de la Seguridad Socialpodrá establecer aquellos supuestos en quesea necesaria su previa autorización para larealización de determinado tipo de ingresos.

Artículo 58. Forma del pago.1. El ingreso de las deudas con la SeguridadSocial se efectuará cumplimentando los mo-delos y siguiendo los sistemas y formalidadesque se establezcan por la Tesorería Generalde la Seguridad Social.2. En el momento de realizar en períodovoluntario el pago de los importes adeuda-dos a la Seguridad Social el sujeto respon-sable deberá presentar a los colaboradoresindicados en el artículo anterior el docu-mento o documentos de ingreso correspon-dientes, salvo en los casos en que se efectúemediante el sistema de domiciliación encuenta.Dicha presentación podrá también efectuarsea través de medios telemáticos, con las parti-cularidades y mediante los sistemas de cobroque determine el Director General de la Teso-rería General de la Seguridad Social.3. Efectuado el pago, el colaborador expediráy entregará al interesado el oportuno justifi-cante de pago, remitiendo los documentospresentados al recibir el ingreso o las referen-cias o códigos establecidos para los sistemasde domiciliación en cuenta y cobro por ven-tanilla, a la Tesorería General de la SeguridadSocial, en la forma y plazos que determine suDirector General.

Artículo 59. Presentación de los documentosde cotización.1. La presentación, en plazo reglamentario deingreso, de los documentos de cotización, enla forma y lugares que establezca la TesoreríaGeneral de la Seguridad Social, es obligatoriaaun cuando los sujetos responsables de pagono ingresen las cuotas correspondientes.

Page 299: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

XII. NOVEDADES LEGISLATIVAS 299

2. Se consideran presentados dentro del plazoreglamentario:a) Los documentos de cotización transmitidosen plazo reglamentario por medios electróni-cos, informáticos o telemáticos en los térmi-nos que establezca la Tesorería General de laSeguridad Social, correspondientes a trabaja-dores dados de alta.b) Los documentos de cotización correspon-dientes a trabajadores de los RegímenesEspeciales de Trabajadores por Cuenta Propiao Autónomos y de Empleados de Hogar, losrelativos a las cuotas fijas de convenios espe-ciales, del Régimen Especial Agrario y Ré-gimen Especial de los Trabajadores del Mar,y que correspondan a períodos posteriores ala presentación del alta en los supuestos enque ésta proceda.3. La falta de recepción de los documentosde cotización, cuando éstos sean expedidospor la Tesorería General de la SeguridadSocial, no liberará al sujeto responsable dela obligación de pagar dentro de plazo re-glamentario.

Artículo 60. Compensación y deducción enlos documentos de cotización.1. Los sujetos responsables del pago quepresenten los documentos de cotización den-tro del plazo reglamentario, efectúen o no elingreso de la cuota total o de las aportacionesde los trabajadores, podrán compensar enaquéllos el importe de las prestaciones abo-nadas, en su caso, en virtud de su colabora-ción obligatoria con la Seguridad Social, conel de las cuotas debidas que correspondan almismo período.2. Los sujetos responsables del pago quetengan reconocidas bonificaciones, reduccio-nes y otras deducciones en las cuotas deSeguridad Social y conceptos de recaudaciónconjunta, y no hubieran perdido el derecho aestos beneficios por cualquier causa, podrándescontar su importe en los documentos decotización correspondientes a los períodos alos se refiera la liquidación, siempre que seefectúe su ingreso dentro del plazo regla-mentario.

Capítulo IIEfectos de la falta de cotización en plazo

reglamentario

Artículo 61. Efectos de la falta de cotización.La falta de cotización en plazo reglamentariodeterminará el devengo de los correspon-dientes recargos e intereses y, en los casos enque legalmente proceda, la emisión de recla-mación de deuda, acta de liquidación o pro-videncia de apremio, sin perjuicio de lassanciones que procedan.

Artículo 62. Reclamaciones de deuda.1. Procederá la reclamación de deuda en lossiguientes supuestos:a) Falta de cotización respecto de trabajado-res dados de alta, cuando no se hubiesenpresentado los documentos de cotización enplazo reglamentario o cuando, habiéndosepresentado, contengan errores aritméticos ode cálculo que resulten directamente de talesdocumentos. Si estas circunstancias fuesencomprobadas por la Inspección de Trabajo ySeguridad Social, lo comunicará a la Tesore-ría General de la Seguridad Social con lapropuesta de liquidación que proceda.b) Falta de cotización en relación con traba-jadores dados de alta que no consten en losdocumentos de cotización presentados enplazo reglamentario, respecto de los que seconsiderará que no han sido presentadosdichos documentos.c) Diferencias de importe entre las cuotasingresadas y las que legalmente correspondaliquidar, debidas a errores aritméticos o decálculo que resulten directamente de losdocumentos de cotización presentados.Se entenderán comprendidas dentro de esteapartado las diferencias originadas por loserrores de hecho o de derecho en la aplica-ción de las compensaciones o deducciones enlos documentos de cotización, así como, ensu caso, las correspondientes a la omisión oincorrecta aplicación de recargo.d) Deudas por cuotas cuya liquidación nocorresponda a la Inspección de Trabajo ySeguridad Social.

Page 300: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

300 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

2. Procederá también la reclamación dedeuda cuando, en atención a los datosobrantes en la Tesorería General de laSeguridad Social y por aplicación de cual-quier norma con rango de ley que no ex-cluya la responsabilidad por deudas deSeguridad Social, deba exigirse el pago dedichas deudas:a) A los responsables solidarios; en este caso,la reclamación comprenderá el principal de ladeuda a que se extienda la responsabilidadsolidaria, los recargos, intereses y costasdevengados hasta el momento en que seemita dicha reclamación.b) Al responsable subsidiario, por no haberingresado éste el principal adeudado por eldeudor inicial en el plazo reglamentarioseñalado en la comunicación que, en estecaso, se libre a tal efecto.c) A quien haya asumido la responsabilidadpor causa de la muerte del deudor origina-rio; en tal caso, la reclamación comprenderáel principal de la deuda, los recargos, inte-reses y costas devengados hasta que seemita.3. En los supuestos de falta de cotizaciónrespecto de trabajadores dados de alta, lasreclamaciones de deuda se extenderán enfunción de las bases declaradas por el sujetoresponsable en los documentos de cotiza-ción y con arreglo al tipo de cotizaciónvigente en la fecha en que las cuotas sedevengaron.Si no existiese tal declaración, se tomarácomo base de cotización la media entre labase mínima y máxima correspondiente alúltimo grupo de cotización conocido en queestuviese encuadrada la categoría de lostrabajadores a que se refiera la reclama-ción. En este supuesto, una vez transcurri-dos los plazos establecidos en este regla-mento, no producirá ningún efecto en elprocedimiento recaudatorio el hecho de quelos salarios percibidos por los trabajadoressean inferiores a las bases consignadas enla reclamación de deuda, no procediendo,en ningún caso, devolución respecto dedichas bases.

Artículo 63. Requisitos de la reclamación dedeuda.Las reclamaciones de deuda serán expedidaspor la Tesorería General de la SeguridadSocial, y deberán contener, al menos, lossiguientes datos:a) Datos identificativos correspondientes alsujeto o sujetos responsables del ingreso.b) Naturaleza y período del descubierto.c) Datos necesarios para la determinación de ladeuda con indicación del importe reclamado, asícomo de la cuantía del recargo aplicado, y conexpresión, en su caso, del número de trabajado-res a que se refiere la reclamación y de las basesy tipos de cotización aplicados.d) Plazo y forma en que haya de ser pagada.e) Consecuencias que se derivarán en caso deincumplimiento, con advertencia del devengode interés de demora y plazo a partir del cuales exigible.f) Fecha en que se expide.g) Recurso que procede contra la reclamaciónde deuda, órgano ante el que ha de presentar-se y plazo para interponerlo.

Artículo 64. Plazos de ingreso de las recla-maciones de deuda.Los importes exigidos en las reclamacionesde deuda por cuotas y conceptos de recauda-ción conjunta con éstas, incluidos recargossobre unas y otros, impugnadas o no, deberánhacerse efectivos dentro de los plazos si-guientes:a) Las notificadas entre los días 1 y 15 decada mes, desde la fecha de la notificaciónhasta el día 5 del mes siguiente o el inmediatohábil posterior.b) Las notificadas entre los días 16 y últimode cada mes, desde la fecha de notificaciónhasta el día 20 del mes siguiente o el inme-diato hábil posterior.

Artículo 65. Actas de liquidación.1. Se expedirá acta de liquidación de cuotasen los siguientes supuestos:a) Falta de afiliación o de alta de trabajadoresen cualquiera de los regímenes del sistema dela Seguridad Social.

Page 301: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

XII. NOVEDADES LEGISLATIVAS 301

b) Diferencias de cotización por trabajadoresdados de alta, cuando dichas diferencias noresulten directamente de los documentos decotización presentados dentro o fuera delplazo reglamentario.Se entenderán comprendidas dentro de esteapartado las diferencias existentes entre lasremuneraciones realmente percibidas sujetasa cotización y las bases estimadas que figurenen las reclamaciones de deuda emitidas porfalta de declaración de bases del sujeto res-ponsable.c) Por derivación de la responsabilidad delsujeto obligado al pago, cualquiera que sea sucausa y régimen de la Seguridad Social apli-cable, y con base en cualquier norma conrango de ley que no excluya la responsabili-dad por deudas de Seguridad Social. En loscasos de responsabilidad solidaria legalmenteprevistos, la Inspección podrá extender acta atodos los sujetos responsables o a alguno deellos; en este caso, el acta de liquidacióncomprenderá el principal de la deuda a que seextienda la responsabilidad solidaria, losrecargos, intereses y costas devengados hastala fecha en que se extienda el acta.d) Aplicación indebida de las bonificacionesen las cotizaciones de la Seguridad Social,previstas reglamentariamente para la finan-ciación de las acciones formativas del sub-sistema de formación profesional continua.En los casos a los que se refieren los párrafosanteriores, la Inspección de Trabajo y Seguri-dad Social podrá formular requerimientos alos responsables del pago de cuotas adeuda-das por cualquier causa, previo reconoci-miento de la deuda por aquéllos ante el fun-cionario actuante. En este caso, el ingreso dela deuda por cuotas contenida en el requeri-miento será hecho efectivo hasta el último díadel mes siguiente de su notificación. En casode incumplimiento del requerimiento, seprocederá a extender acta de liquidación y deinfracción por impago de cuotas.2. Las actas de liquidación se extenderán deacuerdo con la remuneración total que tengaderecho a percibir el trabajador o la queefectivamente perciba de ser ésta superior en

razón del trabajo que realice por cuenta ajenay que debe integrar la base de cotización.Cuando la Inspección de Trabajo y SeguridadSocial se vea en la imposibilidad de conocerel importe de las remuneraciones percibidaspor el trabajador, se estimará como base decotización la media entre la base mínima ymáxima correspondiente al último grupo decotización conocido en que estuviese encua-drada la categoría de los trabajadores a que serefiera el acta de liquidación.

Artículo 66. Plazos de ingreso de las actas deliquidación.Los importes de las deudas figurados en lasactas de liquidación de cuotas, se expidan ono simultáneamente actas de infracción porlos mismos hechos, no impugnadas o impug-nadas mediante recurso de alzada sin presen-tación de aval o consignación suficiente, seingresarán hasta el último día del mes si-guiente al de la notificación del correspon-diente acto administrativo definitivo de liqui-dación.

Capítulo IIIRecaudación de otros recursos

Sección 1.ªAportaciones para el sostenimiento de los

servicios comunes y sociales de la SeguridadSocial

Artículo 67. Aportaciones de las mutuas deaccidentes de trabajo y enfermedades profe-sionales de la Seguridad Social a sus servi-cios comunes y sociales.1. El ingreso de las aportaciones para el sos-tenimiento de los servicios comunes y socia-les de la Seguridad Social y de contribución alos demás gastos generales y a la satisfacciónde las exigencias de la solidaridad nacional,que deban efectuar las mutuas de accidentesde trabajo y enfermedades profesionales de laSeguridad Social, se realizará por la TesoreríaGeneral de la Seguridad Social descontandodirectamente su importe del de las cuotas poraccidentes de trabajo y enfermedades profe-

Page 302: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

302 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

sionales que recaude mensualmente de lasempresas que tengan concertada su coberturacon dichas entidades colaboradoras de laSeguridad Social y, en su defecto, mediantecompensación con el de cualquier otro cré-dito que éstas ostenten frente a las EntidadesGestoras y Servicios Comunes de la Seguri-dad Social, notificándose así a cada una delas mutuas.2. En caso de insuficiencia de tales cuotas ocréditos, la Tesorería General de la SeguridadSocial efectuará la reclamación de deuda dela aportación que se debe ingresar conforme alo señalado en el artículo 82.

Artículo 68. Aportaciones de empresas cola-boradoras al sostenimiento de los servicioscomunes y sociales.1. El pago de las aportaciones que debanefectuar las empresas autorizadas a colaboraren la gestión de la asistencia sanitaria e inca-pacidad temporal derivadas de accidente detrabajo y enfermedad profesional, para elsostenimiento de los servicios comunes ysociales de la Seguridad Social y de contribu-ción a los demás gastos generales y a lasexigencias de la solidaridad nacional, serealizará junto con las cuotas a la SeguridadSocial que dichas empresas deban abonar, enlos mismos supuestos, forma, plazos y demáscondiciones establecidos para las menciona-das cuotas.2. La falta de ingreso de tales aportacionesdeterminará su reclamación conforme a loindicado en este Reglamento para las cuotasjunto a las que debieron ingresarse.

Sección 2.ªCapitales coste de pensiones y otras

prestaciones

Artículo 69. Prestaciones y capitales coste depensiones y de renta cierta temporal a cargode mutuas y empresas.1. La Tesorería General de la SeguridadSocial recaudará de las mutuas de acciden-tes de trabajo y enfermedades profesionalesy de los empresarios declarados responsa-

bles de prestaciones por resolución de laentidad gestora, y hasta el límite de su res-pectiva responsabilidad, los siguientesconceptos:a) El importe del valor actual del capitalcoste de las pensiones de las que hayan sidodeclaradas responsables, haya mediado o noanticipo por parte de la Seguridad Social.b) Los intereses de capitalización.c) El importe correspondiente a las prestacio-nes de cuantía fija o periódica no vitalicia yde tanto alzado, incluidas aquellas que hayande ser satisfechas directamente a los benefi-ciarios por la entidad colaboradora o el em-pleador, en caso de impago de aquéllas, hayamediado o no anticipo por parte de la Seguri-dad Social.d) El recargo del cinco por ciento por falta deaseguramiento que proceda.Los intereses de capitalización se liquidarán eingresarán junto con los capitales coste sobrelos que recaen. Asimismo, los recargos porfalta de aseguramiento de la que hubiesensido declarados responsables de pago losempresarios se liquidarán e ingresarán junto alos capitales coste de pensión.2. La Tesorería General de la SeguridadSocial recaudará de la mutuas de accidentesde trabajo y enfermedades profesionales y delos empresarios responsables el capital nece-sario para constituir una renta cierta temporaldurante 25 años del 30 por 100 del salario delos trabajadores que mueran por consecuenciamediata o inmediata de accidente de trabajo,sin dejar familiares con derecho a pensión.3. A los efectos indicados, la entidad gestoracorrespondiente remitirá a la Tesorería Gene-ral de la Seguridad Social las resoluciones ylos acuerdos firmes en vía administrativa quedeclaren la responsabilidad de la mutua o dela empresa, con indicación expresa del mo-mento en que se hubiera realizado su notifi-cación, junto con todos los datos necesariospara que por parte de aquélla se pueda calcu-lar el importe del capital que se deba ingresarpara la constitución de la pensión y fijar losintereses de capitalización y los recargoscorrespondientes.

Page 303: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

XII. NOVEDADES LEGISLATIVAS 303

Asimismo será necesaria resolución previaque agote la vía administrativa de la entidadgestora competente que declare la responsa-bilidad solidaria, subsidiaria o «mortis causa»en orden a las prestaciones de las que seanresponsables las empresas por prestaciones asu cargo.La entidad gestora habrá de comunicar a laTesorería General de la Seguridad Social lassentencias firmes dictadas en procedimientosen los que hayan sido objeto de impugnaciónlas resoluciones dictadas declarando respon-sables, en todo o parte de una prestación, auna mutua o a una empresa.4. Las sentencias que condenen a una mutuao a un empresario al pago de una prestaciónde Seguridad Social o a ingresar en la Tesore-ría General de la Seguridad Social el capitalnecesario para constituir una pensión o unarenta cierta temporal se ejecutarán a través delos trámites establecidos en el Texto Refun-dido de la Ley de Procedimiento Laboral,aprobado por el Real Decreto Legislativo2/1995, de 7 de abril, previa fijación por laTesorería General de la Seguridad Social delcapital coste correspondiente en el supuestode pensiones.

Artículo 70. Plazo reglamentario de ingreso.1. El plazo reglamentario de ingreso de loscapitales coste de pensiones y rentas ciertastemporales, así como de las cantidades porprestaciones que no tienen el carácter depensión, se iniciará al día siguiente de lanotificación de la reclamación de deudapracticada por la Tesorería General de laSeguridad Social por el importe fijado en laresolución firme de la entidad gestora o cola-boradora, del capital coste, de los intereses decapitalización y, en su caso, del recargo porfalta de aseguramiento, y finalizará el últimodía hábil del mes siguiente al que se produzcadicha notificación.Los intereses de capitalización que se deven-guen desde el día en que se expida la corres-pondiente reclamación del importe de ladeuda hasta el de su pago serán liquidados yadicionados por el sujeto responsable de éste.

2. Transcurrido el plazo reglamentario deingreso sin que se haya satisfecho la deuda, yuna vez firmes en vía administrativa, en sucaso, las reclamaciones de deuda, se iniciaráel procedimiento ejecutivo mediante la emi-sión de la providencia de apremio, en la quese cuantificará la deuda pendiente de pago,con el recargo correspondiente, o se iniciará,en su caso, el procedimiento de deducción.No obstante, cuando el sujeto responsable seauna mutua de accidentes de trabajo y enfer-medades profesionales, la Tesorería Generalde la Seguridad Social podrá descontar elimporte de las prestaciones, capital coste depensiones y rentas ciertas temporales, intere-ses de capitalización y recargo, del importede las cuotas que recaude de las empresas quetengan concertada su cobertura con dichasentidades colaboradoras, o bien compensarlocon otros créditos que éstas ostenten contralas entidades gestoras y servicios comunes dela Seguridad Social.

Artículo 71. Supuestos de devolución.1. En los casos en que, como consecuenciade sentencia firme, se anule o reduzca laresponsabilidad de la mutua o de la empresadeclarada por resolución administrativa,éstas tendrán derecho a que se les devuelvala totalidad o la parte alícuota, respectiva-mente, de la prestación o del capital ingre-sado, más el recargo, el interés de demora,en su caso, y el interés legal que procedan,sin detracción de la parte correspondiente alas prestaciones satisfechas a los beneficia-rios, que quedan exentos de efectuar restitu-ción alguna.Los reintegros o devoluciones a que se refie-re el párrafo anterior se imputarán con cargoal presupuesto de la respectiva entidad ges-tora.2. Salvo lo establecido en el apartado ante-rior, los capitales coste de pensiones, cual-quiera que sea el período de supervivencia delos beneficiarios, no serán objeto de reversióno rescate, total o parcial, y no procederá larealización de reintegro alguno a la mutua o ala empresa por esta causa.

Page 304: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

304 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

Sección 3.ªAportaciones por reaseguro con la Tesorería

General de la Seguridad Social

Artículo 72. Aportaciones por reaseguroobligatorio.1. Se entenderá directamente ingresada afavor de la Tesorería General de la SeguridadSocial la cantidad resultante de aplicar a lascuotas satisfechas por los empresarios aso-ciados a una mutua de accidentes de trabajo yenfermedades profesionales el porcentaje queal efecto apruebe el Ministerio de Trabajo yAsuntos Sociales como compensación delreaseguro obligatorio que a favor de la enti-dad colaboradora presta el servicio común,respecto de las prestaciones periódicas que secausen como consecuencia de la actualiza-ción de los riesgos de incapacidad perma-nente y muerte y supervivencia.2. Tal cantidad será fijada por la TesoreríaGeneral de la Seguridad Social respecto decada una de la mutuas de accidentes de tra-bajo y enfermedades profesionales, por me-dio de una liquidación mensual que seránotificada a la entidad colaboradora. En casode insuficiencia de tales cuotas o créditos, laTesorería General de la Seguridad Socialefectuará la reclamación de deuda de laaportación que se debe ingresar conforme a loseñalado en este Reglamento.

Artículo 73. Aportaciones por reasegurofacultativo u otras formas de compensaciónde resultados.1. La Tesorería General de la SeguridadSocial reclamará a las mutuas de accidentesde trabajo y enfermedades profesionales lasliquidaciones derivadas de los conciertossuscritos por éstas para el reaseguro volunta-rio del exceso de pérdidas y las determina-das por otros sistemas de compensación deresultados que hubieran sido autorizados porel Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales.2. El plazo reglamentario de ingreso deestos recursos finalizará el último día hábildel mes siguiente a aquel en que se produz-ca la notificación de la reclamación de

deuda por la Tesorería General de la Segu-ridad Social.Transcurrido dicho plazo sin ingreso, laTesorería General de la Seguridad Socialdescontará el importe de la reclamación conel recargo e intereses que procedan del im-porte de las cuotas recaudadas de las empre-sas asociadas a la entidad colaboradora, o locompensará con otros créditos que éstaostente contra las entidades gestoras y servi-cios comunes.3. En caso de insuficiencia de tales cuotas ocréditos, se iniciará el procedimiento ejecuti-vo mediante la emisión de la providencia deapremio en la que se identificará la deudapendiente de pago, con el recargo e interesescorrespondientes.

Sección 4.ªRecaudación de sanciones y recargos sobre

prestaciones

Artículo 74. Sanciones por infracciones enmateria de Seguridad Social.Las resoluciones definitivas en vía admi-nistrativa que impongan sanciones econó-micas por infracciones de las normas deSeguridad Social se comunicarán a la Teso-rería General de la Seguridad Social, la cualinstará su pago de los sujetos responsablesmediante la correspondiente reclamación dedeuda a los solos efectos recaudatorios y sinposibilidad de revisión de la sanción im-puesta.

Artículo 75. Recargos sobre prestaciones.1. Las resoluciones de la Entidad Gestora dela Seguridad Social en las que se declare laprocedencia de recargos sobre las prestacio-nes económicas debidas a accidentes detrabajo y enfermedades profesionales origi-nados por falta de medidas de seguridad ehigiene en el trabajo, así como los responsa-bles de dichos recargos, conforme a lo pre-visto en el artículo 123 del Texto Refundidode la Ley General de la Seguridad Social, unavez sean firmes en vía administrativa secomunicarán a la Tesorería General de la

Page 305: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

XII. NOVEDADES LEGISLATIVAS 305

Seguridad Social, con indicación expresa delmomento en que se hubiera realizado sunotificación, para la recaudación por ésta delimporte de tales recargos, sin perjuicio de lasdevoluciones que, en su caso, procedan, si seredujeran o anularan en vía judicial los dere-chos reconocidos en dichas resolucionesadministrativas.El importe de dichas devoluciones se imputa-rá con cargo al presupuesto de la citada enti-dad gestora de la Seguridad Social.2. A estos efectos, la Tesorería General de laSeguridad Social, en el supuesto de que losrecargos recaigan sobre pensiones, determi-nará el importe del capital coste de aquéllos,procediendo a su recaudación junto a losintereses de capitalización que procedan hastala fecha de su ingreso. En el caso de recargossobre otras prestaciones, la Tesorería Generalde la Seguridad Social recaudará directa-mente el importe de dichos recargos.3. El plazo reglamentario de ingreso de di-chos recargos se iniciará el día siguiente al dela notificación por la Tesorería General de laSeguridad Social de la reclamación de deudadel capital coste, incluidos los intereses decapitalización que procedan, o del importecorrespondiente a otras prestaciones y finali-zará el último día hábil del mes siguiente alde su notificación.Los intereses de capitalización que se de-venguen desde el día en que se expida lacorrespondiente reclamación del importe dela deuda hasta el de su pago serán liquidadosy adicionados por el sujeto responsable deéste.4. Las sentencias que condenen al pago derecargos sobre prestaciones de la SeguridadSocial se ejecutarán a través de los trámitesestablecidos en el Texto Refundido de la Leyde Procedimiento Laboral, previa fijación porla Tesorería General de la Seguridad Socialdel capital coste correspondiente, en caso detratarse de pensiones.

SECCIÓN 5.ªRecaudación de préstamos, premios de

gestión y otras contraprestaciones eindemnizaciones

Artículo 76. Reintegro de préstamos de ca-rácter social.Los reintegros de los préstamos que tengan elcarácter de inversión social deberán efectuar-se en el plazo y demás condiciones fijadas enel contrato de préstamo.En el supuesto de inexistencia de estipulacio-nes al respecto, el reintegro se efectuarádesde el día siguiente al de la notificación dela reclamación de deuda expedida por laTesorería General de la Seguridad Social, yhasta el último día hábil del mes siguiente.Transcurrido el plazo reglamentario de ingre-so sin que se haya satisfecho la deuda, seiniciará el procedimiento ejecutivo mediantela emisión de la providencia de apremio, en laque se cuantificará la deuda pendiente depago, con el recargo e intereses correspon-dientes.

Artículo 77. Premios de gestión y otras con-traprestaciones e indemnizaciones.1. Los premios de cobranza o de gestión quese deriven de la recaudación de cuotas u otrosrecursos para organismos y entidades ajenosal sistema de la Seguridad Social, una vezliquidados por la Tesorería General de laSeguridad Social en la forma, términos ycondiciones establecidos en las normas quelos regulen o, en su caso, en las cláusulas delrespectivo convenio, serán notificados parasu ingreso a dichos organismos o entidades,si bien su cuantía podrá ser retenida de oficiopor la Tesorería General de la SeguridadSocial descontándola de las cantidades recau-dadas en favor de aquéllos y aplicándolas alpago del premio de cobranza o de gestión, sinperjuicio de su ulterior comprobación y con-trol a efectos de las regularizaciones perti-nentes.2. La liquidación de las contraprestaciones eindemnizaciones que procedan en los con-tratos administrativos celebrados con las

Page 306: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

306 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

entidades gestoras de la Seguridad Social ycon su Tesorería General se efectuará, deacuerdo con las cláusulas del contrato corres-pondiente, por la entidad que lo hubieracelebrado. Una vez determinado su importede forma definitiva y previa comunicación deéste en caso de haberse liquidado por otraentidad, la Tesorería General de la SeguridadSocial procederá a su recaudación en lostérminos establecidos en el artículo 82.

Sección 6.ªAportaciones por ayudas y por integración

de entidades, reintegro de prestacionesindebidamente percibidas y costas procesales

Artículo 78. Aportaciones por ayudas equi-valentes a jubilaciones anticipadas o previasa jubilaciones ordinarias.1. El importe de las aportaciones por ayudasequivalentes a la jubilación anticipada delsistema de la Seguridad Social, a cargo de losfondos de promoción de empleo o de lasempresas acogidas a planes de reconversiónindustrial respecto de los trabajadores per-ceptores de aquéllas, deberá ser ingresado enla Tesorería General de la Seguridad Socialen los plazos y demás condiciones estableci-dos en el Real Decreto 1990/1984, de 17 deoctubre, sobre desarrollo de las medidaslaborales de la reconversión industrial, ydemás disposiciones complementarias de laLey 27/1984, de 26 de julio, sobre reconver-sión y reindustrialización.Los fondos de promoción de empleo o lasempresas acogidas a la modalidad de pago delas ayudas prevista en el artículo 9.2 delcitado Real Decreto deberán ingresar en laTesorería General de la Seguridad Social elimporte de las ayudas y cuotas a su cargodentro del plazo de 30 días naturales si-guientes a la fecha en que se les notifique laconcesión y cuantía de las ayudas.Dicho ingreso se podrá realizar íntegramenteo por anualidades, con un máximo de cinco,previa autorización de la Tesorería Generalde la Seguridad Social, siempre que se pre-senten garantías suficientes en derecho.

2. El importe de las aportaciones por ayudasprevias a la jubilación ordinaria de la Seguri-dad Social, a cargo de empresas sujetas aprocesos de reestructuración respecto detrabajadores perceptores de aquéllas, deberáser ingresado en la Tesorería General de laSeguridad Social en tantas anualidades comoaños vayan a permanecer los trabajadorespercibiendo las ayudas, con un máximo decinco.Las empresas podrán, asimismo, optar porrealizar un pago único; en este caso, deberánmanifestarlo por escrito a la Tesorería Gene-ral de la Seguridad Social. En este caso, elingreso de la aportación deberá efectuarsedentro de los 30 días siguientes a su notifica-ción por el órgano gestor.El ingreso de la primera anualidad deberárealizarse en el plazo de los 30 días naturalessiguientes al de su notificación por la Admi-nistración competente, presentando al mismotiempo garantías suficientes en derecho, ajuicio de la Tesorería General de la SeguridadSocial, para responder del pago de las anuali-dades pendientes de ingreso y cuya validez seextienda desde que los trabajadores debancomenzar a percibir las ayudas hasta, al me-nos, un año después del vencimiento de laanualidad o anualidades que se garantizan. Elplazo de ingreso de las restantes anualidadesserá el de los 30 días naturales inmediata-mente anteriores al de la iniciación de laanualidad de que se trate.3. En el supuesto de falta de ingreso de estasaportaciones en los plazos indicados y notifi-cados por la Tesorería General de la Seguri-dad Social mediante la correspondiente re-clamación de deuda, se iniciará el procedi-miento ejecutivo mediante la emisión deprovidencia de apremio.4. Las empresas podrán solicitar de la Tesore-ría General de la Seguridad Social aplaza-miento de sus aportaciones por ayudas equi-valentes a jubilaciones anticipadas o previas ajubilaciones ordinarias de conformidad con lodispuesto en este Reglamento.No obstante, a efectos de la concesión deestos aplazamientos, las empresas en todos

Page 307: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

XII. NOVEDADES LEGISLATIVAS 307

los casos deberán ofrecer y constituir garan-tías suficientes, salvo respecto de los pagospor anualidades de aportaciones por ayudasprevias a jubilaciones ordinarias de empresassujetas a procesos de reestructuración, en losque la garantía se hubiera ya formalizadopara la concesión de dicho sistema de pago.

Artículo 79. Aportaciones por integración deentidades de previsión social sustitutorias.1. En defecto de norma expresa en las dispo-siciones que regulen la integración de colec-tivos protegidos por entidades de previsiónsocial, sustitutorias de las prestaciones otor-gadas por los regímenes del sistema de laSeguridad Social, en los gestionados por elInstituto Nacional de la Seguridad Social o elInstituto Social de la Marina, la aportaciónprocedente en cada supuesto de integraciónse fijará por el Ministerio de Trabajo yAsuntos Sociales, que comunicará su importea la entidad integrada, al sujeto responsablede su pago, a la entidad gestora en la que seproduzca la integración y a la Tesorería Ge-neral de la Seguridad Social.2. En ausencia de norma expresa en las dis-posiciones que regulen la integración, laaportación correspondiente deberá ser ingre-sada en la Tesorería General de la SeguridadSocial a partir del día siguiente al de la notifi-cación por parte del ministerio de su importey hasta el último día hábil del mes siguiente.3. En el supuesto de falta de ingreso en losplazos indicados y notificados por la Tesore-ría General de la Seguridad Social mediantela correspondiente reclamación de deuda, seiniciará el procedimiento ejecutivo mediantela emisión de la correspondiente providenciade apremio.

Artículo 80. Reintegro de prestaciones inde-bidamente percibidas.1. Lo establecido en los apartados siguientespara el reintegro de las prestaciones indebi-damente percibidas será únicamente aplicableen aquellos supuestos en que no hubiera sidoposible la aplicación del procedimiento espe-cial de reintegro por descuento regulado en el

Real Decreto 148/1996, de 5 de febrero por elque se regula el procedimiento especial parael reintegro de las prestaciones de la Seguri-dad Social indebidamente percibidas, o biencuando, iniciado éste, no hubiera sido posibleefectuar las deducciones necesarias paracancelar la deuda en su totalidad.2. La Tesorería General de la SeguridadSocial recaudará de los sujetos responsablesel importe de las prestaciones que hayan sidodeclaradas como indebidamente percibidasmediante resolución o acuerdo firme en víaadministrativa de la entidad gestora o colabo-radora, Administración u organismo públicocorrespondiente.3. A estos efectos, la entidad gestora ocolaboradora, Administración u organismoremitirá a la Tesorería General de la Segu-ridad Social las citadas resoluciones oacuerdos firmes en vía administrativa, conindicación del momento en que se hubieserealizado su notificación al sujeto respon-sable y de si han sido o no impugnadas antelos tribunales.4. Para el reintegro de las citadas prestacio-nes, la Tesorería General de la SeguridadSocial expedirá reclamación de deuda en laque se fijará el plazo reglamentario para elreintegro, que comenzará con la notificaciónde dicha reclamación y finalizará el últimodía hábil del mes siguiente al de aquellanotificación, pudiendo el sujeto obligadosolicitar el establecimiento de diversos plazosreglamentarios para el reintegro.Los órganos de la Tesorería General de laSeguridad Social, conforme al reparto decompetencias que lleve a cabo su DirectorGeneral, podrán establecer dichos plazosreglamentarios, hasta un máximo de cincoaños, cuando la situación económica y demáscircunstancias concurrentes, discrecional-mente apreciadas por el órgano competentepara resolver, impidan efectuar el reintegroen el plazo indicado en la reclamación. Encaso de denegación de la solicitud, la resolu-ción dará un nuevo plazo de ingreso de 15días desde la notificación de la resolución,salvo que fuere mayor la parte del plazo que

Page 308: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

308 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

reste para el pago fijado en la reclamación dedeuda.En el supuesto de falta de ingreso en el plazoindicado en la reclamación de deuda o en laresolución denegatoria de la ampliación delplazo reglamentario de ingreso, se iniciará elprocedimiento ejecutivo mediante la emisiónde la correspondiente providencia de apre-mio.En el supuesto de falta de ingreso del im-porte correspondiente a alguno de los plazosreglamentarios concedidos, se entenderárevocada la autorización por la que se con-cedían dichos plazos, y se iniciará automáti-camente la vía ejecutiva, mediante la emi-sión de la correspondiente providencia deapremio, por la totalidad del importe quequedara por pagar. En este caso, y a efectosde cálculo de los intereses de demora quecorrespondan, se entenderá como plazoreglamentario de ingreso, el primer plazodejado de ingresar.5. Las sentencias firmes en el orden jurisdic-cional social que recaigan sobre las resolu-ciones o acuerdos firmes que declaren laobligación de devolver las prestaciones inde-bidamente percibidas serán, asimismo comu-nicados a la Tesorería General de la Seguri-dad Social, al objeto de continuar el procedi-miento recaudatorio en los términos queprocedan.6. Los reintegros de prestaciones declaradospor resolución judicial, sin que exista pre-viamente resolución de la entidad gestora ocolaboradora, Administración u organismopúblico correspondiente, se efectuarán en lostérminos establecidos en ella, y en defecto decumplimiento voluntario, se instará su ejecu-ción judicial, a cuyos efectos deberá serremitida a la Tesorería General de la Seguri-dad Social.

Artículo 81. Costas procesales.1. La Tesorería General de la SeguridadSocial recaudará las costas procesales a cuyopago fuera condenada la parte que hubieralitigado contra las Entidades Gestoras y Ser-vicios Comunes de la Seguridad Social.

2. Una vez firme el auto aprobatorio de latasación de costas, la Tesorería General de laSeguridad Social emitirá reclamación dedeuda en la que se indicará el importe de lascostas y el plazo reglamentario de ingresoque finalizará el último día hábil del messiguiente al de su notificación. Transcurridodicho plazo sin ingreso, se iniciará el proce-dimiento de apremio mediante la emisión dela correspondiente providencia de apremiocon los recargos e intereses que procedan.

Sección 7.ªNormas comunes sobre recaudación de

recursos de la Seguridad Social distintos acuotas

Artículo 82. Normas generales.1. La recaudación de los recursos de la Segu-ridad Social que tengan el carácter de ingre-sos de derecho público no regulados en lassecciones precedentes de este capítulo, asícomo la de los recursos a que se refierendichas secciones, en lo que no se halle pre-visto en ellas o en las normas específicas quelos regulen, se efectuará conforme a las nor-mas siguientes:a) La Tesorería General de la SeguridadSocial reclamará de pago al deudor mediantela correspondiente reclamación de deudaexpedida por el órgano de recaudación quetenga adscritas las funciones recaudatorias enperíodo voluntario.b) Dicha reclamación de deuda deberá reco-ger, al menos, los datos identificativos delresponsable del pago, naturaleza y elementosdeterminantes de la cuantía de la deuda liqui-dada, así como plazo, lugar y forma en quedeba procederse a su pago. Además, expresa-rá las consecuencias directas del incumpli-miento y el recurso que contra aquélla proce-da, órgano ante el que debe formularse yplazo y demás requisitos para interponerlo.Cuando no esté previsto expresamente elplazo reglamentario de ingreso, éste será elseñalado en el apartado 2 del artículo 55.c) Transcurrido el plazo reglamentario deingreso sin que los sujetos responsables ha-

Page 309: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

XII. NOVEDADES LEGISLATIVAS 309

yan efectuado el pago, la deuda se incremen-tará con el recargo procedente conforme a loprevisto en el apartado 2 del artículo 10.d) Los intereses de demora devengados desdeel vencimiento del plazo reglamentario deingreso serán exigibles cuando transcurran 15días desde la notificación de la providenciade apremio o desde la notificación del iniciodel procedimiento de deducción sin que sehaya abonado el importe de la deuda.2. Los efectos de la impugnación de las re-clamaciones de deuda, en todo lo que no sehalle especialmente previsto en las seccionesprecedentes de este mismo capítulo, se regi-rán por lo dispuesto en el artículo 46.3. El procedimiento recaudatorio seguidopara la efectividad de las resoluciones admi-nistrativas que declaren la responsabilidad enel pago de prestaciones o de recargos porfalta de medidas de seguridad e higiene en eltrabajo, o bien la obligación de devolverprestaciones de la Seguridad Social comoindebidamente percibidas, continuará en elcaso de que dichas resoluciones sean confir-madas por sentencia firme del orden jurisdic-cional social.

Sección 8.ªRecaudación para entidades y organismosajenos al sistema de la Seguridad Social

Artículo 83. Recaudación de recursos ajenosal sistema de la Seguridad Social.1. La recaudación en período voluntario delas cuotas de desempleo, formación profesio-nal, fondo de garantía salarial y de cuantosotros conceptos se determine, por norma opor pacto, que se recauden por la TesoreríaGeneral de la Seguridad Social para entidadesy organismos ajenos al sistema de la Seguri-dad Social, siempre que se liquiden e ingre-sen conjuntamente con las cuotas de la Segu-ridad Social, se efectuará en los plazos y consujeción a las reglas y formalidades estable-cidas para la recaudación de dichas cuotas eneste Reglamento, sin perjuicio de lo expresa-mente establecido por ley o en ejecución deella.

2. Los convenios que pueda celebrar la Teso-rería General para la recaudación de talesrecursos ajenos a los de la Seguridad Socialjuntamente con las cuotas de ésta requeriránautorización previa del Ministerio de Trabajoy Asuntos Sociales y deberán fijar, comomínimo, las siguientes materias:a) Ámbito de aplicación y objeto de la recau-dación.b) Limitación del convenio a la recaudaciónen período voluntario.c) Fijación del premio de gestión o de lascompensaciones económicas que procedan eindicación de que su importe deberá serdescontado por la Tesorería General de laSeguridad Social de lo recaudado para laentidad u organismo antes de ingresarlo ensus cuentas.d) Plazo de vigencia y procedimiento para suresolución, haciéndose constar expresamenteque cualquier modificación legislativa queafecte al contenido del convenio podrá darlugar a su revisión por parte de la TesoreríaGeneral de la Seguridad Social.

Título IIIProcedimiento de recaudación en vía eje-

cutiva

Capítulo IIniciación del procedimiento de apremio y

normas generales

Artículo 84. Providencia de apremio: natu-raleza y contenido.1. La providencia de apremio constituye eltítulo ejecutivo suficiente para el inicio delprocedimiento de apremio por la TesoreríaGeneral de la Seguridad Social y tiene lamisma fuerza ejecutiva que las sentenciasjudiciales para proceder contra los bienes yderechos de los responsables del pago de ladeuda.Su omisión determinará la improcedencia dela vía de apremio.2. La providencia de apremio, expedida por laTesorería General de la Seguridad Socialconforme a la distribución de competencias

Page 310: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

310 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

establecida, deberá contener al menos lossiguientes datos:a) Datos identificativos del sujeto responsa-ble del ingreso de las deudas.b) Concepto e importe de la deuda pendientede ingreso por principal y recargo, así comoperíodo a que corresponde.c) Indicación expresa de que la deuda no hasido satisfecha, en las circunstancias previstasen el artículo siguiente.d) Fecha en que se expide.e) Advertencia expresa de que si el pago nose efectúa dentro del plazo de los 15 díasnaturales siguientes a la notificación, seránexigibles los intereses de demora devengadosdesde la finalización del plazo reglamentariode ingreso.f) Advertencia de que, una vez firme en víaadministrativa la providencia de apremio sinque se haya efectuado el ingreso, se procederáa la ejecución administrativa de las garantíasexistentes y, en su caso, al embargo de losbienes del apremiado, en cuantía suficientepara cubrir el principal de la deuda, los recar-gos y los intereses y costas del procedimientoque se hayan causado y se prevea que se cau-sen hasta la fecha de ingreso o de la adjudica-ción a favor de la Seguridad Social, en lostérminos establecidos en este Reglamento.g) Expresa mención de que contra la provi-dencia de apremio solamente será admisiblerecurso de alzada basado en los motivosenumerados en el artículo 86, debidamentejustificados.

Artículo 85. Providencia de apremio: casosen que procede.1. Se dictará providencia de apremio, sinprevia reclamación de deuda o acta de liqui-dación, en los siguientes casos:a) Falta de ingreso de la totalidad o de algunade las aportaciones que integran la cuota,respecto de trabajadores dados de alta e in-cluidos en documentos de cotización presen-tados en plazo reglamentario, cuando la deu-da estuviese correctamente liquidada.b) Falta de ingreso de las cuotas relativas atrabajadores en alta en los Regímenes Espe-

ciales de Trabajadores por Cuenta Propia oAutónomos y Empleados de Hogar, cuotasfijas del Régimen Especial Agrario y delRégimen Especial de los Trabajadores delMar, cuotas por convenios especiales y cual-quier otra cuota fija que pudiera establecerse.2. En el resto de los casos, se dictará provi-dencia de apremio cuando haya transcurrido,sin pago de la deuda, el plazo fijado en lareclamación de deuda o el acta de liquidacióny éstas hayan adquirido firmeza en vía admi-nistrativa.

Artículo 86. Impugnación de la providenciade apremio.1. Contra la providencia de apremio sola-mente será admisible recurso de alzada basa-do en los motivos, debidamente justificados,que a continuación se especifican:a) Pago.b) Prescripción.c) Error material o aritmético en la determi-nación de la deuda.d) Condonación, aplazamiento de la deuda osuspensión del procedimiento.e) Falta de notificación de la reclamación dedeuda, cuando ésta proceda, del acta de liqui-dación o de las resoluciones que éstas o lasautoliquidaciones de cuotas originen.2. La interposición de recurso suspenderá elprocedimiento de apremio, sin necesidad dela presentación de garantía, hasta la notifica-ción de su resolución.

Artículo 87. Ejecución forzosa.1. Una vez firme en vía administrativa laprovidencia de apremio sin que se hayaefectuado el ingreso, el recaudador ejecutivoinstará la ejecución de las garantías existentesy, en su caso, procederá al embargo de losbienes y derechos del responsable para elcobro forzoso de la deuda, mediante su ena-jenación o adjudicación a la Tesorería Gene-ral de la Seguridad Social.2. Para proceder contra los bienes y derechosdel responsable, se acumularán en un soloprocedimiento las providencias de apremioque se hubieran dictado contra éste, sin per-

Page 311: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

XII. NOVEDADES LEGISLATIVAS 311

juicio de que, cuando las circunstancias delprocedimiento lo exijan, se proceda a lasegregación de las providencias acumuladas.3. Las actuaciones del procedimiento deapremio para el cobro de la deuda podránprever un incremento sobre la cuantía exigi-ble de hasta un 10 por 100, en concepto deprevisión de costas e intereses que puedandevengarse hasta el momento del efectivocobro. La previsión de costas nunca podrásuperar el tres por ciento del importe de ladeuda.4. Si como consecuencia de las actuacionesde ejecución forzosa se produjese un excesode cobro respecto del importe de la deudaapremiada, se procederá a la inmediata resti-tución del sobrante al apremiado o, en sucaso, a quien conste como titular del bien oderecho en cuya ejecución se haya producido,salvo que medie embargo u orden de reten-ción.

Artículo 88. Ejecución de garantías.1. Cuando el cumplimiento de la deuda estu-viera garantizado mediante aval, prenda,hipoteca o cualquier otra garantía personal oreal, se procederá inmediatamente a exigir elpago al garante o a ejecutar la garantía dadapor el procedimiento administrativo de apre-mio regulado en este Reglamento.No obstante, si el recaudador ejecutivo de laSeguridad Social estimara insuficiente odesproporcionada la garantía constituida,podrá proceder, sin esperar a su ejecución, alembargo de otros bienes del deudor.2. Si la garantía consistiera en aval, fianza uotra garantía personal, se instará del garanteel pago de la deuda hasta el límite del importegarantizado, y se le prevendrá expresamenteque de no realizar el pago en el plazo fijadose procederá contra sus bienes.3. Si la garantía consistiera en prenda, hipote-ca u otra de carácter real constituida por osobre bienes o derechos del deudor, suscepti-bles de enajenación forzosa, se procederá aenajenarlos con preferencia a otros bienes deldeudor, por el procedimiento establecido parala enajenación de bienes embargados de

similar naturaleza, sin necesidad de previaanotación preventiva de embargo.En la ejecución de la garantía hipotecaria porel procedimiento administrativo de apremio,el tipo para la subasta y la oferta mínima parael concurso podrán fijarse de acuerdo con lasreglas previstas en este Reglamento y conindependencia del precio en que se hayatasado el bien al tiempo de constituir la hi-poteca.4. Si la garantía consistiera en dinero consig-nado o depositado en efectivo, se requerirá aldepositario el ingreso en el plazo de 24 horas.Si el depositario es la propia Administraciónde la Seguridad Social, se aplicará la cantidadconsignada o depositada a cancelar la deuda,y si lo fuera otra Administración pública, seinstará de ella su entrega presentando copiade la providencia de apremio y aplicándose elimporte entregado a la cancelación de ladeuda.

CAPÍTULO IIEmbargo de bienes

Sección 1.ªDisposiciones generales

Artículo 89. Obtención de información parael embargo.1. A requerimiento de las unidades de recau-dación ejecutiva de la Seguridad Social,deberán facilitar información sobre los bienesy paradero del responsable de la deuda:a) La Administración de la Seguridad Socialy demás Administraciones públicas.b) Los registros públicos.c) Las entidades o personas públicas o priva-das obligadas por ley a aportarla, en los tér-minos regulados en el artículo 36 del TextoRefundido de la Ley General de la SeguridadSocial y en este Reglamento.d) El propio responsable del pago.2. Si el deudor no hiciera manifestación desus bienes, no podrá estimarse como causa deimpugnación del procedimiento de apremio lapreterición o alteración del orden de prela-ción que se debe observar en el embargo de

Page 312: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

312 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

bienes, en relación con los bienes y derechosno señalados.

Artículo 90. Obligación de información deentidades financieras.1. La solicitud de información que se refiera amovimientos de cuentas corrientes, depósitosde ahorro y a plazo, cuentas de préstamo ycréditos y demás operaciones activas o pasi-vas de bancos, cajas de ahorro, cooperativasde crédito y de cuantas personas físicas ojurídicas se dediquen al tráfico bancario ocrediticio exigirá la autorización previa delDirector Provincial de la Tesorería Generalde la Seguridad Social competente.2. Los requerimientos sobre movimientos delas operaciones a que se refiere el apartadoanterior se formularán con indicación de lascircunstancias siguientes:a) Identificación del deudor, expresando elnombre y apellidos o razón social, su númeroo código de identificación fiscal, o cualquierotro dato que permita su individualización ala entidad financiera.b) Clase de operaciones objeto de la investi-gación que se requiere, especificándose si setrata de movimientos de cuentas corrientes,depósitos de ahorro y a plazo, cuentas depréstamos y créditos y demás operacionesactivas o pasivas de banco, caja de ahorros,cooperativa de crédito y de la persona física ojurídica dedicada al tráfico bancario o crediti-cio a la que se requiere.c) Período a que están referidos las operacio-nes que se requieren.3. Los informes y requerimientos a que serefieren los apartados precedentes deberán sercumplimentados en el plazo máximo de 10días, salvo cuando las circunstancias del casorequieran, a criterio del órgano de recauda-ción, la fijación de un plazo superior al efec-to.

Artículo 91. Orden de prelación que se debeobservar en el embargo de bienes.1. La unidad de recaudación ejecutiva embar-gará los bienes del apremiado en el ordendeterminado por la mayor facilidad de su

enajenación y la menor onerosidad de éstapara el apremiado.2. Si por las circunstancias de la ejecuciónresultase imposible la aplicación de los crite-rios establecidos en el apartado anterior, elembargo de bienes se sujetará al orden esta-blecido en el artículo 592.2 y 3 de la Ley1/2000, de 7 de enero, de EnjuiciamientoCivil. A tales efectos, se entiende que uncrédito, efecto, valor o derecho es realizableen el acto o a corto plazo cuando, en cir-cunstancias normales y a juicio del recauda-dor ejecutivo, teniendo en cuenta su venci-miento y de acuerdo con las circunstanciasjurídicas del documento, puede ser realizadoen un plazo no superior a tres meses.3. A solicitud expresa del deudor, que seconsignará en la diligencia de embargo, sepodrá alterar el orden de prelación estableci-do en este artículo si, a juicio del recaudadorejecutivo, los bienes que se señalan garanti-zan el cobro de la deuda con la misma efica-cia y celeridad que los bienes a trabar concarácter preferente, siempre que no se irrogueo pueda presumiblemente causarse perjuicio atercera persona con la adopción de dichamedida y sin que en ningún caso pueda pos-ponerse el embargo de dinero efectivo o encuentas abiertas en entidades de depósito.

Artículo 92. Bienes inembargables y limita-ciones al embargo.1. No podrán ser objeto de embargo los bie-nes exceptuados por los artículos 605 y 606de la Ley 1/2000, de 7 de enero, de Enjuicia-miento Civil, o por otras disposiciones conrango de ley.2. A efectos del embargo de salarios, sueldos,pensiones, retribuciones o sus equivalentes yde prestaciones económicas reconocidas aldeudor por la Seguridad Social o por cual-quier organismo o entidad pública, se estará alo dispuesto en los artículos 27.2 del TextoRefundido de la Ley del Estatuto de los Tra-bajadores y 607 de la Ley 1/2000, de 7 deenero, de Enjuiciamiento Civil.3. No se embargarán los bienes de cuya reali-zación se presuma, a juicio del recaudador

Page 313: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

XII. NOVEDADES LEGISLATIVAS 313

ejecutivo, que su producto ha de resultarinsuficiente para la cobertura del coste dedicha realización, lo que se hará constar en elexpediente por medio de diligencia.

Artículo 93. Diligencia de embargo.Por cada actuación de embargo se practicarádiligencia de embargo, que se notificará alapremiado, y al cónyuge cuando se trate debienes que formen parte de la sociedad degananciales, sin perjuicio de lo dispuestoespecíficamente para el embargo de bienesinmuebles.La diligencia de embargo en caso de cuotasde participación de bienes poseídos pro indi-viso se limitará a la cuota de participación deldeudor y se notificará a los condóminos.

Artículo 94. Incumplimiento de las órdenesde embargo.1. En caso de incumplimiento de las órdenesde embargo por el deudor y por cualquier otrapersona física o jurídica obligada a colaboraren el embargo, así como de obstrucción oinhibición en la práctica de dichas órdenes, laDirección Provincial de la Tesorería Generalde la Seguridad Social realizará o promoverálas actuaciones pertinentes, incluido en sucaso el ejercicio de las acciones penales queprocedan.2. Las personas o entidades depositarias debienes embargables que, con conocimientoprevio del embargo practicado por la Tesore-ría General de la Seguridad Social, colaboreno consientan en su levantamiento serán res-ponsables solidarios de la deuda hasta ellímite del importe levantado. A estos efectos,el pagador de sueldos, salarios, pensiones ocréditos embargados tendrá la consideraciónde depositario.

Artículo 95. Levantamiento de embargo.Tan pronto como se haya satisfecho en sutotalidad la deuda objeto de apremio, el re-caudador ejecutivo de la Seguridad Socialalzará los embargos que pudieran subsistirpara la ejecución forzosa de dicha deuda,acordará su entrega al apremiado o, en su

caso, a quien conste como titular del bien oderecho objeto de enajenación, y dirigirá losoportunos mandamientos de cancelación delas anotaciones de embargo que pudieranhaberse practicado en los registros públicos.

Sección 2.ªNormas especiales de los embargos según su

objeto

Artículo 96. Embargo de dinero efectivo o encuentas abiertas en entidades de crédito,ahorro o financiación.1. En caso de embargo de dinero efectivo oen depósitos a la vista en entidades de crédi-to, ahorro o financiación, se aplicarán lasnormas siguientes:a) Cuando lo embargado sea dinero efectivo,el dinero será inmediatamente ingresado en lacuenta determinada al efecto por la TesoreríaGeneral de la Seguridad Social y, además dehacerlo constar en la diligencia de embargo,se extenderá documento por duplicado espe-cificando el importe; uno de los ejemplares seunirá al expediente y el otro se entregará aldeudor.Si el dinero efectivo embargado fuera el decajas, taquillas o similares de empresas oestablecimientos en funcionamiento, el re-caudador ejecutivo de la Seguridad Social, silo autorizase el Director Provincial corres-pondiente de la Tesorería General, podráacordar los pagos que, con cargo a dichoefectivo, sean necesarios para evitar la parali-zación de sus actividades.b) El embargo de dinero depositado a la vistaen cuentas de cualquier clase abiertas enentidades de crédito, ahorro o financiación serealizará mediante diligencia de embargo,que comprenderá todos los posibles saldosdel deudor existentes en dichas entidades,hasta alcanzar el importe de la deuda recla-mada en vía de apremio, con arreglo a lassiguientes normas:1.ª La diligencia de embargo se comunicará, através de cualquiera de sus oficinas, a laentidad de depósito, que procederá inmedia-tamente a la retención del importe embargado

Page 314: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

314 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

si existiese saldo en cualquier cuenta abiertaen dicha entidad.2.ª Cuando el dinero se encuentre depositadoen cuentas corrientes o de ahorro a la vista anombre de varios titulares, ya sean las cuen-tas de titularidad indistinta con solidaridadactiva frente al depositario, habitualmentedenominadas cuentas indistintas, ya sean detitularidad conjunta o de mancomunidadactiva frente al depositario, el embargo podráalcanzar a la parte del saldo correspondienteal deudor, entendiéndose que corresponde apartes iguales a los titulares de la cuenta,salvo que de los términos del contrato sedesprenda otra cosa o que se pruebe unatitularidad material de los fondos diferente.A tales efectos, el Director General de laTesorería General de la Seguridad Social olos directores provinciales podrán autorizar oefectuar los requerimientos sobre operacio-nes, activas o pasivas, que hayan tenido lugaren las cuentas, cuando se consideren necesa-rios para probar las relaciones reales entre loscotitulares y la auténtica titularidad materialsobre los fondos depositados, con el fin delimitar el embargo a los que efectivamentecorrespondan al deudor.3.ª Cuando como consecuencia de tales ac-tuaciones se trabe dinero depositado en lascuentas, se notificará la diligencia de embar-go al apremiado conforme a las reglas gene-rales establecidas en este Reglamento. Elimporte de las cantidades retenidas en talcaso será ingresado en la cuenta determinadaal efecto por la Tesorería General de la Segu-ridad Social una vez transcurridos 20 díasnaturales sin que la entidad correspondientehaya recibido comunicación en contrario porparte del recaudador ejecutivo de la Seguri-dad Social.Si el débito apremiado no hubiera quedadototalmente solventado con el importe de lascantidades retenidas, podrá proseguirse elprocedimiento de apremio respecto de losdemás bienes y derechos del deudor para larealización del débito pendiente.2. Las mismas normas establecidas en elapartado anterior se aplicarán cuando el

depósito de dinero estuviera constituido encuentas denominadas a plazos, pudiendominorarse el saldo en la cantidad que pordisposición anticipada corresponda a la enti-dad depositaria. Sólo en el caso de que eldepositante carezca de facultad para efectuardicha disposición anticipada, el ingreso de lascantidades retenidas se diferirá hasta el díasiguiente al del vencimiento del plazo.

Artículo 97. Embargo de créditos y derechosrealizables.1. El embargo de créditos y derechos singarantía se notificará a la persona o entidaddeudora del apremiado, apercibiéndole deque, a partir de la fecha de la notificación, notendrá carácter liberatorio el pago efectuado asu deudor. Cuando el crédito o derecho em-bargado haya vencido, aquélla deberá ingre-sar en la cuenta determinada al efecto por laTesorería General de la Seguridad Social elimporte hasta cubrir la deuda. En otro caso, elcrédito quedará afectado a dicha deuda hastasu vencimiento, si antes no resulta solventa-da.Si el crédito o derecho consiste en pagossucesivos, se ordenará al pagador ingresar enla cuenta determinada al efecto por la Tesore-ría General de la Seguridad Social su importehasta el límite de la cantidad adeudada, entanto no resulte solventado por la realizaciónde otros bienes sin esperar a posibles deven-gos sucesivos.2. Si se tratase de créditos garantizados, senotificará también el embargo al garante o, ensu caso, al poseedor del bien ofrecido engarantía, que podrá depositarlo hasta el ven-cimiento del crédito. Vencido éste, sin pagode la deuda, se ejecutará la garantía según sunaturaleza.3. En ejecución forzosa de la deuda de Segu-ridad Social, el recaudador ejecutivo decreta-rá la retención de los pagos que la TesoreríaGeneral de la Seguridad Social deba, en sucaso, efectuar al apremiado, al que notificaráque, llegada la fecha del vencimiento depago, se aplicará su importe a la deuda con-forme a las reglas generales de imputación.

Page 315: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

XII. NOVEDADES LEGISLATIVAS 315

Una vez se efectúe dicha aplicación, se extin-guirán los respectivos créditos por el importeaplicado.

Artículo 98. Embargo de títulos, valores uotros activos financieros.1. En el embargo de títulos, valores, efectos uotros activos financieros admitidos a nego-ciación en un mercado secundario oficial devalores, si están depositados o anotados enuna entidad de depósito o entidad especiali-zada en la gestión de valores, o cuando setrate de valores representados mediante ano-tación en cuentas, cuotas de participación uotros procedimientos similares, se procederáde la siguiente forma:a) El embargo se efectuará mediante la co-municación de la diligencia de embargo a laentidad donde se encuentren anotados odepositados.La diligencia afectará a todos los títulos,valores, efectos u otros activos financierosdel deudor que puedan hallarse depositados oanotados en dicha entidad, hasta cubrir elimporte que, con arreglo a las cotizaciones enel mercado secundario de valores, cubra ladeuda.b) El recaudador ejecutivo de la SeguridadSocial ordenará su enajenación, que se reali-zará a través del mercado oficial en las mejo-res condiciones posibles, según las prácticasusuales de buena gestión. Si la orden es tra-mitada por la entidad depositaria o gestora,ésta podrá deducir del importe obtenido losgastos y comisiones que procedan. En casocontrario, la entidad entregará los títulos o losdocumentos que permitan su enajenación alrecaudador ejecutivo de la Seguridad Social,que transmitirá la orden al organismo rectorcorrespondiente para su cumplimiento.c) El importe obtenido deberá ingresarse en lacuenta determinada al efecto por la TesoreríaGeneral de la Seguridad Social hasta el límitede lo debido.2. Si los títulos, valores, efectos u otros acti-vos a que se refiere el apartado anterior noestán depositados o anotados en las entidadesde depósito o especializadas en la gestión de

valores, la diligencia de embargo se presenta-rá al propietario o, en su caso, al depositario.Éste los entregará al recaudador ejecutivojuntamente con la póliza de compra o títulode adquisición, disponiéndose su venta en laforma y por los medios previstos en los párra-fos b) y c) del apartado 1.3. Cuando se trate de valores u otros activosfinancieros no admitidos a cotización oficial,el embargo se comunicará a quien resulteobligado al pago, en caso de que éste hubierade efectuarse periódicamente o en fechadeterminada, o a la entidad emisora en elsupuesto de que fueran redimibles o amorti-zables a voluntad de su tenedor o propietario.A la comunicación del embargo se añadirá elrequerimiento de que, a su vencimiento o, enel supuesto de no tener vencimiento, en elacto de recibir la comunicación, se retenga, adisposición de la unidad de recaudaciónejecutiva, el importe o el mismo título oinstrumento financiero, así como los intereseso dividendos que, en su caso, produzcan.

Artículo 99. Embargo de acciones y partici-paciones sociales.Cuando se embarguen participaciones ensociedades civiles, colectivas, comanditarias,en sociedades de responsabilidad limitada oacciones que no coticen en mercados secun-darios oficiales, se comunicará el embargo alos administradores de la sociedad, que debe-rán poner en conocimiento de la unidad derecaudación ejecutiva la existencia de pactosde limitación a la libre transmisión de accio-nes o cualquier otra causa estatutaria o con-tractual que afecte a las acciones embargadas.El embargo también comprenderá los dere-chos económicos devengados a partir de lafecha de realización.

Artículo 100. Embargo de intereses, rentas yfrutos de toda especie.1. Cuando se embarguen intereses, rentas yfrutos del apremiado que se materialicen enpagos en dinero, la diligencia de embargo senotificará al deudor y a la persona o entidadpagadora, la cual debe retenerlos e ingresar-

Page 316: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

316 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

los en la cuenta determinada al efecto por laTesorería General de la Seguridad Socialhasta cubrir la cantidad adeudada.Cuando los frutos que se deban embargarsean los correspondientes a los derechos deexplotación de una obra protegida por la Ley22/1987, de 11 de noviembre, de PropiedadIntelectual, aquéllos se considerarán comosalarios, realizándose el embargo con laslimitaciones, en cuanto cantidades a retener,contempladas para ellos.2. En garantía del embargo de rentas o frutosobtenibles por el deudor en empresas o acti-vidades comerciales, industriales y agrícolas,se nombrará un depositario que los adminis-tre cuando las circunstancias concurrentes asílo aconsejen.Las funciones de administración del deposita-rio incluirán la adopción de las medidasprecisas para la obtención de los frutos yrentas de que se trate.3. Si los frutos están asegurados, se notificaráa la entidad aseguradora el embargo de lasindemnizaciones o prestaciones que corres-pondan en caso de siniestro, las cuales debe-rán ingresarse, una vez ocurrido el siniestro,en la cuenta determinada al efecto por laTesorería General de la Seguridad Social.

Artículo 101. Embargo de sueldos y presta-ciones.1. La diligencia de embargo de sueldos, sala-rios y pensiones u otras prestaciones se noti-ficará al deudor y al pagador. Este últimoestará obligado a retener e ingresar periódi-camente las cantidades retenidas, atendiendoa las limitaciones establecidas para el embar-go de esta categoría de bienes, en la cuentadeterminada al efecto por la Tesorería Gene-ral de la Seguridad Social.2. Si el deudor es beneficiario de más de unade dichas prestaciones, a efectos de deducir laparte inembargable, se acumularán todasellas, y la cantidad embargada podrá detraer-se de la percepción o percepciones que fije launidad de recaudación ejecutiva. Si el deudorpropone expresamente otra, le será aceptada,si ello no supone obstáculo para el cobro.

3. Cuando el embargo comprenda percepcio-nes futuras, aún no devengadas, y existanotros bienes embargables, una vez cobradaslas devengadas, podrán embargarse dichosbienes, sin esperar a los posibles devengossucesivos, continuándose el apremio respectodel débito pendiente sobre los demás bienesdel deudor.Una vez cubierto el débito, el órgano derecaudación comunicará al pagador la sus-pensión de las retenciones.

Artículo 102. Embargo de los restantes bie-nes muebles y de los semovientes.1. El embargo de los demás bienes muebles yde los semovientes se llevará a efecto por elpersonal de la unidad de recaudación ejecuti-va en el domicilio del deudor o, en su caso,en el lugar donde se encuentren los bienes,extendiéndose la correspondiente diligencia.Si el resultado del embargo es positivo, senotificará la diligencia al deudor que nohubiese estado presente durante su realiza-ción.2. Cuando para la práctica del embargo seanecesario el acceso a cualquier lugar quedependa del consentimiento de su titular, yéste no lo prestara, se solicitará del juzgadocompetente autorización para la entrada,solicitud que se efectuará, según las circuns-tancias concurrentes, con carácter individua-lizado o de forma conjunta para varios deudo-res, justificando la necesidad de la entrada endomicilio o lugar donde se encuentren losbienes.Si el juez denegase expresamente la autoriza-ción solicitada o transcurriesen tres meses sinhaberse pronunciado, el Director Provincialde la Tesorería General de la Seguridad So-cial promoverá las actuaciones que procedan.Consentido dicho acceso, o autorizado judi-cialmente, el embargo se practicará presen-tándose el personal de la unidad de recauda-ción ejecutiva en dicho lugar, ordenando suentrega al poseedor de los bienes, que sedetallarán en la correspondiente diligencia.En caso de negativa a la entrega inmediata oimposibilidad de ésta, se procederá al pre-

Page 317: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

XII. NOVEDADES LEGISLATIVAS 317

cinto o a la adopción de medidas necesariaspara impedir la sustitución o levantamiento,todo lo cual se hará constar en diligencia.Cuando no se encuentren bienes legalmenteembargables o cuando los que encuentren nosean suficientes para garantizar el pago de ladeuda, se hará constar en el expediente pormedio de diligencia. En tal caso, deberánrelacionarse genéricamente los que no sehayan trabado por estar exceptuados de em-bargo, al efecto de que la Dirección Provin-cial de la Tesorería General de la SeguridadSocial competente pueda acordar el ejerciciode las acciones a que se refiere el artículo1111 del Código Civil.3. En los casos de oposición u obstrucción alas actuaciones materiales tendentes a laaprehensión de los bienes objeto de embargo,el personal de la unidad de recaudación eje-cutiva podrá recabar de las autoridades gu-bernativas la protección y el auxilio necesa-rios para llevar a cabo el embargo de bienes,previa exhibición en caso necesario de laoportuna autorización judicial para la entradaen el domicilio o locales del deudor o de untercero.4. Las autoridades gubernativas prestarán laprotección y colaboración necesarias a losrecaudadores ejecutivos de la SeguridadSocial, a su personal y a los demás órganosde gestión recaudatoria de la Tesorería Ge-neral de la Seguridad Social en el ejerciciode las funciones que les están atribuidaspara la recaudación en vía de apremio, in-cluido el auxilio de las fuerzas de ordenpúblico.5. Cuando el embargo afecte a bienes com-prendidos en los artículos 12, 52, 53 y 54 dela vigente Ley sobre Hipoteca Mobiliaria yPrenda sin Desplazamiento, el recaudadorejecutivo expedirá mandamiento de embargopara su anotación preventiva en el registro dela localidad correspondiente. Estos manda-mientos se expedirán en la forma establecidaen el artículo 34 del reglamento de dicha Ley,y se observarán en su tramitación las formali-dades establecidas en el título III de su re-glamento.

6. Cuando se trate de automóviles, camiones,motocicletas, embarcaciones, aeronaves uotros vehículos, se procederá según lo dis-puesto en los apartados anteriores. Si nofuese posible aprehender el bien, se requeriráal apremiado para que, en un plazo de cincodías, lo ponga a disposición de los órganos derecaudación con su documentación y llavesnecesarias para su apertura, funcionamientoy, en su caso, custodia, advirtiéndole de que,en caso contrario, podrán ser suplidos a sucosta.No obstante, cuando las anotaciones preven-tivas o cancelaciones de embargo de dichotipo de bienes sean practicadas por mediostelemáticos, la unidad de recaudación ejecu-tiva de ámbito estatal podrá expedir un únicomandamiento por cada remisión electrónicade ficheros en el que se ordene dicha anota-ción o cancelación, en el registro correspon-diente, de la totalidad de las diligencias deembargo o de levantamiento dictadas por lasdiferentes unidades de recaudación ejecutivae incluidas en ellos.Si no se efectúa la puesta a disposición ni selocaliza el bien objeto de embargo, podráprocederse al embargo de otros bienes, peroel recaudador ejecutivo solicitará de las auto-ridades que tengan a su cargo la vigilancia dela circulación, y a las demás que proceda, lacaptura, depósito y precinto de los bienescitados en el lugar donde los hallen, impidancualquier otra actuación en perjuicio de losderechos de la Seguridad Social y se pongan,en su caso, a disposición del recaudadorembargante.Cuando se decrete el embargo de una embar-cación, se mandará practicar además anota-ción del embargo tanto en el Registro dematrícula de buques de la provincia marítimacorrespondiente como en el libro de buquesdel Registro Mercantil, y el recaudador eje-cutivo comunicará a la autoridad marítimacompetente que el empresario correspon-diente no se halla al corriente en la cotizacióna la Seguridad Social, a fin de que no autoriceel despacho del buque o embarcación para susalida a la mar.

Page 318: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

318 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

A efectos de embargo, los buques mercantestendrán la consideración de bienes inmuebles.7. Cuando se trate de embargo de bienesadquiridos por el sistema de ventas a plazo,se producirá el sobreseimiento del procedi-miento de apremio respecto del bien inscritoen el Registro de bienes muebles cuando porcertificación del registrador consten inscritosderechos a favor de personas distintas deldeudor embargado.

Artículo 103. Embargo de bienes inmuebles.1. La diligencia de embargo de bienes in-muebles especificará los datos siguientes:a) Nombre y apellidos, razón social o deno-minación del titular del derecho sobre la fincaembargada o cuantos datos puedan contribuira su identificación.b) En el caso de fincas rústicas, naturaleza ynombre de dicha finca, lugar, según se deno-mine en la localidad, y término municipaldonde radique; polígono y parcela catastrales;linderos y superficie.c) En el caso de fincas urbanas, localidad,calle y número, u otros datos que permitan suidentificación, locales y pisos de que se com-pone y su superficie.d) Derechos del deudor sobre los inmueblesembargados.e) Período, concepto a que corresponde eldébito e importe total de la responsabilidad aque se afecta el inmueble por principal, re-cargo, intereses, en su caso, y costas.f) Advertencia de que del embargo se tomaráanotación preventiva en el Registro de laPropiedad a favor de la Tesorería General dela Seguridad Social.2. El embargo de bienes inmuebles se notifi-cará al deudor, a su cónyuge, a los tercerosposeedores, a los acreedores hipotecarios y alos anotantes anteriores. En dicho acto serequerirá al deudor la entrega de los títulos depropiedad a efectos de la valoración y, en sucaso, inmatriculación o inscripción de la fincaembargada.3. Cuando el deudor no presentara los títulosen el plazo señalado y se tratara de bienesinscritos, la unidad de recaudación ejecutiva

dirigirá mandamiento a los registradores de lapropiedad para que, a costa de los deudores,libren certificaciones de los extremos quesobre la titulación dominical de tales bienesconsten en el Registro.Cuando no estuviesen inscritos títulos de do-minio ni los deudores los presentasen, losrematantes de los bienes deberán, si les intere-sa, sustituirlos por los medios establecidos en eltítulo VI de la Ley Hipotecaria, incumbiéndo-les instar el procedimiento que corresponda, sinque la Tesorería General de la Seguridad Socialcontraiga otra obligación a este respecto que lade emitir, si el deudor no otorga la escritura deventa, el certificado de adjudicación.

Artículo 104. Mandamiento de anotación deembargo de bienes inmuebles.1. Los mandamientos que para obtener laanotación preventiva de embargo de bienesinmuebles expidan los recaudadores ejecuti-vos de la Tesorería General de la SeguridadSocial tendrán, a todos los efectos, la mismavirtualidad que si emanasen de la autoridadjudicial.2. El mandamiento para la anotación preven-tiva de embargo de bienes inmuebles debecontener, en todo caso, los siguientes requi-sitos:a) Nombre y apellidos del recaudador ejecu-tivo o funcionario de la unidad de recauda-ción ejecutiva que practica el embargo.b) Transcripción literal de la diligencia deembargo del inmueble o inmuebles de que setrate, indicando a quiénes y en qué conceptose notificó el embargo.c) Nombre y apellidos o razón social deldeudor y expresión del derecho que tengasobre los bienes embargados.d) Período, concepto a que corresponda eldébito e importe de la responsabilidad a quese afecta el inmueble por principal, recargos,intereses y costas.e) Fecha en que se expide el mandamiento deanotación de embargo.f) Expresión de que la anotación habrá dehacerse a favor de la Tesorería General de laSeguridad Social.

Page 319: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

XII. NOVEDADES LEGISLATIVAS 319

3. Simultáneamente a la expedición del man-damiento para anotación preventiva, el re-caudador solicitará del registrador de la pro-piedad que se libre certificación acreditativade las cargas que en el Registro figuren sobrecada finca, con expresión detallada de aqué-llas y de sus titulares, incluyendo en la certi-ficación al propietario de la finca en esemomento y su domicilio.La unidad de recaudación ejecutiva comuni-cará inmediatamente el embargo a quienesostentando algún derecho sobre la finca em-bargada no hayan sido objeto de notificacióncon anterioridad.

Artículo 105. Presentación de los manda-mientos de embargo en el Registro de laPropiedad.1. El mandamiento de embargo se presentarádirectamente o por cualquier medio electróni-co, informático o telemático en el Registro dela Propiedad, el cual de modo inmediatoacusará recibo de la presentación y expediráen un momento posterior nota acreditativa dehaber quedado extendida la anotación opor-tuna o de no haber podido practicarse, expre-sando detalladamente en este caso no sólo losdefectos advertidos, sino también la forma ymedio de subsanarlos.Cuando el mandamiento se adelante portelefax desde la unidad de recaudación ejecu-tiva a fin de que cause asiento de presenta-ción, quedará en suspenso la práctica de laanotación hasta que se presente el documentooriginal, lo que inexcusablemente deberáhacerse en el plazo máximo de 10 días si-guientes a dicha remisión.2. Si la finca o fincas no constasen inscritas ono fuese posible extender la anotación porcualquier defecto subsanable, se tomará razóndel embargo en el libro especial correspon-diente y se hará constar así en la contestaciónal mandamiento.Cuando se trate de fincas no inscritas, launidad de recaudación ejecutiva solicitará deldeudor que subsane la falta de inscripción. Siel deudor no llevara a efecto la inscripción, elDirector Provincial de la Tesorería General

de la Seguridad Social, a la vista de las cir-cunstancias que concurran en el expediente,ordenará que se inicien las actuaciones nece-sarias para suplir los títulos de dominio porlos medios previstos en el título VI de la LeyHipotecaria o la enajenación en subasta pú-blica del bien embargado sin suplir previa-mente la falta de títulos de propiedad. En esteúltimo caso, se expresará en los edictos talcircunstancia y se observará lo prevenido enla regla 5.ª del artículo 140 del ReglamentoHipotecario.3. En caso de suspensión de la anotaciónpreventiva de embargo por defectos subsana-bles, el recaudador ejecutivo solicitará alregistrador correspondiente la prórroga deplazo para la subsanación, al menos, ochodías antes de que finalice el plazo de 60 díasque, como ordinario, señala el artículo 96 dela Ley Hipotecaria.4. El registrador practicará el asiento queproceda y expedirá la certificación referente acargas y gravámenes, dentro del plazo fijadoen la Ley Hipotecaria.La Tesorería General de la Seguridad Socialpodrá ejercitar cuantas acciones civiles pro-cedan legalmente para exigir responsabilida-des de los daños y perjuicios a que diere lugarla dilación de los registradores en la prácticade los servicios que les encomienda esteReglamento.

Artículo 106. Embargo de empresa.1. Podrá decretarse el embargo de la empresacuando, atendiendo a todas las circunstancias,resulte preferible al embargo de sus distintoselementos patrimoniales.2. Del acto del embargo se extenderá la co-rrespondiente diligencia en la que se haránconstar, inventariados, todos los bienes yderechos de la empresa embargada.3. Si en el patrimonio de la empresa estuvie-ran incluidos bienes susceptibles de inscrip-ción en los registros públicos, se practicarárespecto de aquellos la correspondiente ano-tación preventiva de embargo.4. El embargo de empresa comprenderá, silos hubiera, los siguientes bienes y derechos:

Page 320: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

320 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

a) Derechos de traspaso o de subarriendo dela finca, si ésta fuera arrendada para usodistinto del de vivienda o los de cesión delcontrato de arrendamiento, en su caso, asícomo las instalaciones del local.b) Derechos de propiedad intelectual e in-dustrial.c) Utillaje, máquinas, mobiliario, utensilios ydemás instrumentos de producción y trabajo.d) Mercaderías y materias primas.e) Posibles indemnizaciones.f) Cualesquiera otros bienes y derechos sus-ceptibles de embargo.5. Según las circunstancias del caso, podráacordarse la adopción de alguna de las medi-das siguientes:a) El precinto del local hasta la enajenaciónde lo embargado.b) El nombramiento de un depositario confunciones de administrador en las condicionesque se establecen en los artículos siguientes.

Sección 3.ªDepósito de bienes embargados

Artículo 107. Lugares para el depósito.1. Los bienes embargados seguirán deposita-dos en los lugares o entidades en que se en-cuentren al ser trabados si, a juicio del recau-dador ejecutivo de la Seguridad Social, ofre-cen garantías de seguridad y solvencia.2. Cuando los bienes embargados se encon-traren en lugares que no ofrezcan estas ga-rantías, se depositarán:a) En los locales de la propia Tesorería Gene-ral de la Seguridad Social destinados a talefecto.b) En los locales de otros entes públicos oempresas privadas dedicados habitualmente aactividades de depósito, siempre que reúnancondiciones para ello.c) En defecto de los anteriores, en locales depersonas físicas o jurídicas, distintas deldeudor, que ofrezcan esas garantías de segu-ridad y solvencia, previa designación deaquéllas como depositarios.d) Excepcionalmente, en los propios localesdonde estuvieran ubicados, cuando se trate de

bienes de difícil o costoso transporte, proce-diéndose en caso necesario a su precinto o ala adopción de medidas que garanticen suseguridad e integridad.

Artículo 108. Funciones del depositario.1. El depositario, sea éste un tercero o elpropio deudor, está obligado a custodiar yconservar los bienes embargados, a exhibirloscuando la unidad de recaudación ejecutiva lodisponga y a entregarlos a la persona que elrecaudador ejecutivo designe. En su nom-bramiento se tendrá en cuenta su capacitaciónprofesional cuando la naturaleza de los bienesexija una especial actividad para su conserva-ción y custodia.2. Cuando el depositario fuera nombradotambién administrador de los bienes embar-gados, sus funciones, además de las señala-das, comprenderán las habituales de gestiónde bienes y negocios, debiendo ingresar enlas cuentas de la Tesorería General de laSeguridad Social las cantidades resultantes dedicha gestión.En este último caso, el nombramiento serealizará por el Director Provincial de laTesorería General de la Seguridad Social,que establecerá la clase y cuantía de lasoperaciones que requieran su previa autori-zación.

Artículo 109. Derechos, deberes y responsa-bilidad del depositario de bienes embarga-dos.1. El depositario, salvo cuando se trate delpropio deudor o de un ente público, tienederecho a la retribución convenida por laprestación de sus servicios y al reintegro delos gastos que haya soportado por razón deldepósito cuando no estén incluidos en dicharetribución.2. Se consideran gastos reintegrables a losdepositarios los siguientes:a) Los de transporte de los bienes embarga-dos al lugar en que hayan de depositarse, asícomo los de embalaje, acondicionamiento,almacenaje, guarda, custodia, entretenimientoy conservación.

Page 321: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

XII. NOVEDADES LEGISLATIVAS 321

b) Los originados por el desempeño de fun-ciones de administración necesarias para lagestión de los bienes embargados.c) Para incluir otros gastos será precisa auto-rización de la Dirección Provincial de laTesorería General de la Seguridad Social.3. Además de los deberes inherentes a susfunciones como depositario y, en su caso,como administrador de los bienes embarga-dos, el depositario tiene el deber de rendir lascuentas que le sean ordenadas por los órganosde recaudación y de cumplir las medidas quepara la mejor administración y conservaciónde los bienes sean acordadas por dichos órga-nos. En caso de incumplimiento de dichosdeberes, se designará un nuevo depositario,sin perjuicio de la responsabilidad civil openal en que pueda incurrir.4. El depositario será responsable solidario dela deuda hasta el límite del importe en queestén valorados los bienes embargados cuan-do colabore o consienta en su levantamiento,responsabilidad que le será exigida conformeal procedimiento establecido en este Regla-mento, sin perjuicio de la responsabilidadcivil o penal en que pueda incurrir.

Capítulo IIIEnajenación de los bienes embargados

Sección 1.ªEnajenación en favor de terceros

Artículo 110. Valoración de bienes.1. Los órganos de recaudación, en su caso, yaquellas personas o entidades que designe laTesorería General de la Seguridad Socialprocederán a valorar los bienes embargadoscon referencia a precios de mercado y deacuerdo con los criterios habituales de valo-ración. Cuando los bienes de que se trate, enfunción de la legislación aplicable, tenganprecio tasado para su enajenación, será éste elque se considere para los trámites de la ena-jenación.2. La unidad de recaudación ejecutiva de laSeguridad Social notificará la valoración aldeudor, el cual, en caso de discrepancia,

podrá presentar valoración contradictoria enel plazo de 15 días, ampliable cuando lascircunstancias concurrentes así lo aconsejen.Si la diferencia entre ambas valoraciones,consideradas por la suma de los valores asig-nados a la totalidad de los bienes, no excedie-ra del 20 por 100 de la menor, se estimarácomo valor de los bienes el de la tasaciónmás alta. En caso contrario, la unidad derecaudación ejecutiva solicitará de los cole-gios o asociaciones profesionales o mercan-tiles oportunos la designación de otro peritotasador, que deberá realizar nueva valoraciónen plazo no superior a 15 días desde su de-signación. Dicha valoración habrá de estarcomprendida entre los límites de las efectua-das anteriormente y será la definitivamenteaplicable.3. Cuando el tasador designado no cumplieradentro del plazo que se le señale el cometidoque hubiera aceptado, se entenderá que re-nuncia al cargo, y, sin perjuicio de la exigen-cia de responsabilidades en que pueda haberincurrido, se procederá a la designación delque haya de sustituirle.

Artículo 111. Fijación del tipo para la enaje-nación.1. La valoración obtenida según los criteriosdel artículo anterior servirá como tipo para laenajenación.2. Si sobre los bienes embargados existiesencargas o gravámenes de carácter real, servirácomo tipo para la subasta la diferencia entreel valor de los bienes y el de las cargas ogravámenes anteriores que sean preferentes alderecho anotado de la Seguridad Social, quequedarán subsistentes, sin aplicarse a suextinción el precio del remate. A tales efec-tos, se llevarán a cabo las actuaciones opor-tunas para comprobar si las cargas inscritassubsisten o han sido modificadas por pagosposteriores a su inscripción u otras causas.3. Cuando las cargas o gravámenes preferen-tes absorban o excedan del valor fijado albien, se atenderá al importe de la deudaapremiada. Si el importe adeudado no superael valor fijado al bien, servirá como tipo para

Page 322: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

322 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

la enajenación el importe de la deuda; en casocontrario, servirá de tipo de enajenación elvalor del bien. En ambos casos quedaránsubsistentes las cargas y gravámenes prefe-rentes, sin aplicar a su extinción el precio delremate.4. Si apareciesen indicios de que todas oalgunas de las cargas anteriores y preferentesson simuladas y su importe impidiese o difi-cultase la efectividad del débito, se remitiránlas actuaciones al servicio jurídico para elejercicio, en su caso, de las acciones queprocedan, incluida la exigencia de responsa-bilidades en vía civil o penal. En atención alas circunstancias concurrentes y en aras a lamejor posibilidad de cobro, podrá aguardarseal resultado de tales acciones para proseguirlos trámites de la enajenación.

Artículo 112. Lotes.1. Los bienes muebles trabados podrán distri-buirse en lotes, integrando en cada uno deéstos los que sean de análoga naturaleza,atendida su clase y el aprovechamiento oservicio de que sean susceptibles.2. Se formará un solo lote con aquellos bienesmuebles embargados sobre los cuales se hayaconstituido una misma hipoteca mobiliaria oestén afectos a un mismo contrato de prendacon o sin desplazamiento de la posesión.3. Asimismo, se formarán lotes, aunque no setrate de bienes de una misma naturaleza,cuando se estime conveniente a fin de obtenermayores facilidades para la concurrencia delicitadores.

Artículo 113. Formas de enajenación. Con-curso.1. El procedimiento ordinario para la realiza-ción de los bienes embargados será el desubasta. No obstante, tratándose de bienesmuebles o semovientes el director provincialpodrá autorizar su enajenación por concurso,cuando las circunstancias concurrentes, elvolumen o el valor de los bienes así lo acon-sejen.2. En la enajenación por concurso la provi-dencia en que se apruebe especificará el lugar

en que deban presentarse las proposiciones, lafianza que se debe prestar y la forma de pago;además podrá establecer que la enajenaciónse realice mediante una sola licitación verbal,sin admitirse posturas en sobre cerrado. Podráasimismo exigir condiciones especiales parala adjudicación, referidas tanto a las caracte-rísticas profesionales que deban reunir losconcursantes como a la retirada de los bienesenajenados. En el anuncio del concurso seespecificarán tales extremos.3. Transcurridos cinco días hábiles desde lafinalización del plazo de admisión de propo-siciones, el Director Provincial de la Tesore-ría General de la Seguridad Social procederáa adjudicar el concurso o a declararlo desier-to. La adjudicación, en su caso, se efectuaráen favor de la oferta más ventajosa, teniendoen cuenta no sólo el aspecto económico, sinotambién el cumplimiento de las condicionesespeciales exigidas en la convocatoria. Eladjudicatario no podrá reservarse el derecho aceder a terceros.4. En lo no previsto para el concurso en esteapartado, se estará a lo establecido para laenajenación por subasta.

Artículo 114. Capacidad para licitar.Con excepción del personal de la unidadrecaudación ejecutiva, de los tasadores, de losdepositarios de los bienes y de los funciona-rios directamente implicados en el procedi-miento de apremio, podrá tomar parte en lasubasta o concurso, por sí o por medio derepresentante, cualquier persona que poseacapacidad de obrar con arreglo a derecho yque no tenga para ello impedimento o restric-ción legal.

Artículo 115. Competencia para acordar laenajenación.1. La enajenación y la forma en que debapracticarse se decretará mediante providenciadel director provincial en cuya demarcaciónterritorial se encuentren los inmuebles o sehallen depositados los muebles. Dicha provi-dencia se dictará a propuesta de la unidad derecaudación ejecutiva que hubiese efectuado

Page 323: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

XII. NOVEDADES LEGISLATIVAS 323

el embargo, que requerirá la autorización delDirector Provincial del que dependa si laenajenación hubiera de efectuarse en otraprovincia.2. No obstante, cuando las circunstancias asílo aconsejen, el Director General de la Teso-rería General de la Seguridad Social podráautorizar a una Dirección Provincial la enaje-nación de bienes ubicados o depositados enprovincias distintas.

Artículo 116. Providencia de subasta.1. La providencia por la que se decrete laventa por subasta determinará el plazo parapresentar ofertas, que será al menos de unmes, así como el día, hora y lugar en queéstas se harán públicas y el tipo de subasta.2. Dicha providencia será notificada al deu-dor, a su cónyuge, al depositario de los bienesembargados, a los condueños, a los acreedo-res hipotecarios y pignoraticios y a los titula-res de anotaciones de embargo practicadascon anterioridad al derecho de la SeguridadSocial.Cuando se trate de subastar el derecho detraspaso del local de negocio o el derecho decesión del contrato de arrendamiento, lanotificación se efectuará, además, al arrenda-dor, al cedente o al administrador de la fincacuando proceda, con los requisitos y a losefectos previstos en la Ley 29/1994, de 24 denoviembre de Arrendamientos Urbanos.En todas las notificaciones se hará constarque, en cualquier momento anterior al de laadjudicación de los bienes, éstos podránliberarse pagando la totalidad de la deudaperseguida, incluidos el recargo, intereses ylas costas del procedimiento.

Artículo 117. Anuncio de subasta.1. La subasta se publicará en el tablón deanuncios de la Dirección Provincial, de susdependencias y de los ayuntamientos, encuyas demarcaciones se hallen los bienes.Cuando el valor de los bienes supere la cuan-tía que se fije por resolución del DirectorGeneral de la Tesorería General de la Seguri-dad Social, el anuncio de la subasta deberá

insertarse, además, en el boletín oficial de laprovincia o boletín oficial de la ComunidadAutónoma correspondiente.Cuando, a juicio del Director Provincial de laTesorería General de la Seguridad Social, seaconveniente para el fin perseguido y resulteproporcionado con el valor de los bienes,podrá publicarse también el anuncio de lasubasta en medios de comunicación de grandifusión o en publicaciones especializadas.2. En el anuncio de la subasta se hará constar:a) Descripción de los bienes o lotes de bie-nes, su titularidad y tipo de subasta, así comolugar donde estén ubicados o depositados losbienes o los títulos de propiedad disponiblesy días y horas en que podrán ser examinados.Cuando se trate de bienes inscribibles enregistros públicos, se advertirá expresamenteque los licitadores habrán de conformarsecon los títulos de propiedad que se hayanaportado al expediente, y no tendrán derechoa exigir otros; que, de no estar inscritos losbienes en el Registro, el certificado de adju-dicación o, en su caso, la escritura públicade venta, son títulos mediante los cualespuede efectuarse la inmatriculación en lostérminos prevenidos por el artículo 199.b)de la Ley Hipotecaria, y que, en los demáscasos en que sea preciso, habrán de proce-der, si les interesa, como dispone el título VIde dicha Ley.b) Expresión de las cargas, gravámenes,situaciones jurídicas y titulares de éstos que,en su caso, afecten a los bienes y hayan dequedar subsistentes, sin aplicarse a su extin-ción el precio de la adjudicación.c) Que las posturas anteriores a la celebraciónde la subasta deberán presentarse en sobrecerrado y conforme al modelo oficial estable-cido al efecto por la Tesorería General de laSeguridad Social.d) Plazo para la presentación de las posturasy lugar, día y hora de celebración de la su-basta.e) Obligación de acompañar a cada posturacheque certificado, visado o conformado porel librado, extendido a nombre de la Tesore-ría General de la Seguridad Social, por im-

Page 324: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

324 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

porte, en todo caso, del 25 por 100 del tipo desubasta.f) Posibilidad de presentar posturas verbalessuperiores al 75 por 100 del tipo de enajena-ción en el acto de celebración de la subasta,constituyendo en el acto un depósito del 30por 100 de dicho tipo fijado para la subasta, ano ser que se hubiera presentado previamentepostura en sobre cerrado con su correspon-diente depósito.g) Obligación del adjudicatario de abonar,mediante ingreso en cuenta, cheque confor-mado expedido a nombre de Tesorería Gene-ral de la Seguridad Social, o transferenciabancaria, la diferencia entre el precio de laadjudicación y el importe del depósito cons-tituido, dentro de los cinco días hábiles si-guientes al de dicha adjudicación, perdiendoel depósito en otro caso.h) Advertencia de que la subasta se suspende-rá en cualquier momento anterior a la adjudi-cación de los bienes si se hace el pago de ladeuda, intereses en su caso, recargos y costasdel procedimiento, y se procederá, en su caso,a la devolución de los cheques que se hubie-ran formalizado para la constitución deldepósito.i) Exhortación al deudor del derecho que leasiste a presentar tercero que mejore lasposturas hechas en el acto de la subasta,conforme al apartado 5 del artículo 120, en elplazo de tres días hábiles contados a partir dela fecha de su celebración.j) Que la Tesorería General de la SeguridadSocial podrá ejercitar el derecho de tanteo enlos términos establecidos en el artículo 121.

Artículo 118. Presentación de posturas ensobre cerrado.1. Entre la convocatoria y el día hábil inme-diatamente anterior a la celebración de lasubasta, los licitadores presentarán sus postu-ras en sobre cerrado e independiente paracada bien o lote de bienes, indicándose en suexterior el número de dicho bien o lote, eincluyendo en su interior copia del docu-mento nacional de identidad o, si se trata deextranjeros, de su documento de identifica-

ción y de la acreditación de la representacióncon que, en su caso, se actúe, así como elimporte de la postura con la firma del intere-sado.2. Simultáneamente a la presentación de laoferta, el licitador deberá constituir depósitomediante cheque certificado, visado o con-formado por el librado, por importe, en todocaso, del 25 por 100 del tipo establecido parala enajenación del bien de que se trate. Elcheque será nominativo a favor de la Tesore-ría General de la Seguridad Social, y deberáreunir los requisitos establecidos en el artí-culo 22. En la certificación, conformidad ovisado expedido por el librado, se hará cons-tar que se garantiza la existencia de fondossuficientes en la cuenta del librador, obligán-dose el librado a retener el importe para supago hasta 10 días, como mínimo, posterioresa la fecha en que se hagan públicas las ofertaspresentadas.3. Tanto las ofertas como la constitución delos depósitos deberán realizarse, en todocaso, en la sede de la Dirección Provincial dela Tesorería General de la Seguridad Socialen la que se tramite el expediente.A efectos de posibles adjudicaciones, en eljustificante que acredite haber presentadooferta se hará constar la hora y minuto en queésta se haya realizado, así como el número deorden que le haya correspondido.

Artículo 119. Constitución de la mesa desubasta.La mesa de subasta estará compuesta por elDirector Provincial de la Tesorería Generalde la Seguridad Social o titular del órgano ounidad en quien delegue, que actuará comopresidente; por el jefe de la unidad de recau-dación ejecutiva que tenga a su cargo elexpediente ejecutivo; por el Interventor Dele-gado en la Dirección Provincial de la Tesore-ría General de la Seguridad Social, y por unfuncionario que a tal efecto designe el Di-rector Provincial, que actuará como secreta-rio.Cualquier miembro de la mesa podrá sersustituido por el funcionario que designe el

Page 325: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

XII. NOVEDADES LEGISLATIVAS 325

Director Provincial de la Tesorería Generalde la Seguridad Social y, en su caso, el Inter-ventor Delegado.En lo no previsto en este Reglamento, lamesa de subasta sujetará su actuación a lasprevisiones contenidas en el capítulo II deltítulo II de la Ley 30/1992, de 26 de noviem-bre, de Régimen Jurídico de las Administra-ciones Públicas y del Procedimiento Admi-nistrativo Común.

Artículo 120. Celebración de subasta y adju-dicación de bienes.1. Constituida la mesa, el acto de la subastadará comienzo con la lectura pública de lasrelaciones de bienes o lotes de éstos, asícomo de las demás condiciones reguladorasde la subasta.2. Si en el acto de celebración de subastaconcurriese alguna persona interesada enparticipar en la licitación que no hubierapresentado en plazo postura en sobre cerradoni constituido el depósito necesario, podrá seradmitida a participar en ella si constituye enel acto un depósito del 30 por 100 del tipofijado para la subasta. A tal fin, se abrirá unplazo por el tiempo imprescindible para quelos que deseen licitar constituyan el depósitonecesario. No será admitida como licitadorninguna persona desde que la mesa hayahecho pública la existencia de posturas pre-sentadas por escrito.3. Hecha pública por la presidencia laexistencia o no de ofertas presentadas porescrito, con indicación de los lotes o bienesa que afecten, con carácter previo a laapertura de los sobres que las contenganconvocará a los licitadores para que for-mulen de viva voz posturas superiores al 75por 100 del tipo de tasación, con la partici-pación, en su caso, de los que presentaronsu oferta en sobre cerrado, que se identifi-carán en este momento, y se anunciarán porel secretario las sucesivas posturas quevayan haciéndose con sujeción a los tramosfijados. La puja se dará por terminadacuando, repetida hasta por tercera vez lamás alta, no haya quien la supere, adjudi-

cándose el bien al mejor postor, si no hu-biese ofertas en sobre cerrado.Las posturas verbales que se vayan formu-lando deberán guardar una diferencia entreellas de, al menos, el dos por ciento del tipode subasta.4. Si se hubiesen presentado ofertas en sobrecerrado, y concluida la formulación de ofertasverbales, el secretario procederá a la aperturade los sobres presentados y expondrá ante lamesa y en voz alta las pujas que se hubiesenefectuado siempre que superen la posturamáxima alcanzada verbalmente por cualquierlicitador.Hecha pública la postura más alta, se declara-rá adjudicado el bien o lote de bienes al mejorpostor.Si coincidiesen como mejor postura varias delas ofertadas, se dará preferencia en la adju-dicación a la presentada por escrito, y siconcurriesen dos de esta naturaleza, a laregistrada en primer lugar.5. En caso de que no se hubieran realizadoposturas verbales, el secretario expondrá antela mesa y en voz alta las posturas que sehubiesen realizado por escrito, observándoselas siguientes reglas para la adjudicación delos bienes subastados:a) Se aprobará el remate en favor de la mejorpostura, cuando ésta supere el 60 por 100 deltipo de la subasta o cuando, siendo inferior,cubra al menos el importe de la deuda, inclu-yendo recargos, intereses y costas causadas.b) También podrá aprobarse el remate enfavor de una mejor postura inferior al 60 por100 y que no cubra el importe adeudado,siempre que supere al menos el 25 por 100del tipo de subasta, mediante resoluciónmotivada del Director Provincial de la Teso-rería General de la Seguridad Social.c) Si coincidiesen como mejor postura variasde las ofertadas, se dará preferencia en laadjudicación a la registrada en primer lugar.d) Si la mejor postura fuera inferior al 75 por100 del tipo de subasta y no cubriese el im-porte de la deuda, el deudor podrá presentar aun tercero que la mejore al menos hasta dicholímite y que acredite el ingreso íntegro del

Page 326: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

326 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

importe ofrecido en el plazo de tres díashábiles; en este caso, se aprobará el remate enfavor del tercero.6. Sin interrupción, en forma sucesiva y enlas mismas condiciones, se irán subastandolos lotes o bienes por el orden establecido y,si para alguno no hubiera postor, se pasará alque siga. El acto se dará por terminado tanpronto como con el importe de los bienesadjudicados se cubra la totalidad de las deu-das exigibles al deudor, incluido el principal,los recargos, los intereses y las costas.7. Los bienes subastados que no resultenadjudicados, o aquellos respecto de los queno se satisfaga en el plazo establecido elprecio de remate, podrán ser objeto de unasegunda subasta que se celebrará en las mis-mas condiciones de la primera, a criterio delDirector Provincial de la Tesorería Generalde la Seguridad Social. Si no se acordase estasegunda subasta, o celebrándose resultasetambién desierta, y los bienes no se adjudica-sen a la Tesorería General de la SeguridadSocial por los trámites previstos en la sección2.ª de este capítulo, serán devueltos al apre-miado o, en su caso, a quien conste comotitular del bien o derecho objeto de enajena-ción, procediéndose al levantamiento delembargo.8. Concluido el acto, el secretario de la mesaprocederá a devolver los depósitos que sehubiesen constituido, conservando los pre-sentados por los adjudicatarios, a quienesprevendrá para que ingresen la diferenciahasta el precio de la adjudicación en el plazode los cinco días hábiles siguientes.9. El adjudicatario podrá ceder su derecho aun tercero que no incurra en prohibición delicitar, mediante comparecencia de ambosante la Dirección Provincial en el plazo esta-blecido en el apartado anterior, acreditandohaber efectuado el pago del precio de adjudi-cación.10. Si el adjudicatario no completase el pagoen dicho plazo por los medios señalados en elanuncio de la subasta, perderá el importe deldepósito constituido, que se ingresará enfirme en la cuenta de recaudación de la Teso-

rería General de la Seguridad Social, y que-dará obligado a resarcirle de los mayoresperjuicios que del incumplimiento de talobligación se deriven.11. Finalizada la subasta, se levantará acta enla que se hará constar el desarrollo, inciden-cias y resultados de la subasta, que será sus-crita por todos los miembros de la mesa. Enel supuesto previsto en el apartado 5.d), sedesignará adjudicatario provisional, a resultasdel derecho que asiste al deudor, al postorque realizó la oferta más ventajosa.12. No perjudicará al adjudicatario el pago dela deuda apremiada efectuado con posteriori-dad a la adjudicación de los bienes enajena-dos.

Artículo 121. Derecho de tanteo a favor de laTesorería General de la Seguridad Social.La Dirección Provincial de la Tesorería Ge-neral de la Seguridad Social podrá ejercitarderecho de tanteo en todas las subastas, conanterioridad a la emisión del certificado deadjudicación o de la escritura pública deventa y en el plazo máximo de 30 días; eneste caso, se adjudicará el bien subastado,notificándose así al deudor y al adjudicatario,al que se devolverá el depósito que hubieraconstituido, y, en su caso, el resto del preciosatisfecho.

Artículo 122. Actuaciones posteriores a laadjudicación.1. Una vez pagado el precio de remate en elplazo establecido, el Director Provincial de laTesorería General de la Seguridad Social, sinperjuicio de lo previsto en el apartado 2,emitirá certificado de la adjudicación, en elque se hará constar la aprobación del rematey la identificación del adjudicatario, la des-cripción de los bienes enajenados y las cargasy gravámenes a que estuvieran afectos, laidentificación del deudor, el importe de lasdeudas objeto de ejecución y el valor deadjudicación del bien. Asimismo se haráconstar, en su caso, que queda extinguida laanotación registral del embargo que hayadado lugar a la enajenación, librándose con el

Page 327: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

XII. NOVEDADES LEGISLATIVAS 327

certificado mandamiento de cancelación delas cargas posteriores a dicha anotación,conforme a lo previsto en la legislación re-guladora del registro público en que se hu-biera practicado.2. Si el bien adjudicado fuera inmueble,antes de la emisión del certificado la Direc-ción Provincial comprobará si se han obser-vado todas las formalidades legales en lasustanciación del expediente de apremio,requiriendo al efecto informe del serviciojurídico, y dispondrá en su caso lo necesariopara subsanar los defectos que se observen.Dicho certificado incluirá, además de losextremos requeridos en el apartado anterior,los relativos a la ubicación del inmueble ytodas aquellas circunstancias que, en sucaso, sean precisas para su inscripción conarreglo a la legislación hipotecaria La certi-ficación así emitida será título suficientepara la inscripción o inmatriculación de laadquisición a favor del adjudicatario en elRegistro de la Propiedad.Si el adjudicatario solicita el otorgamiento deescritura de venta del inmueble adjudicado,con carácter previo al otorgamiento de laescritura se remitirá el expediente al serviciojurídico para que se emita el preceptivo in-forme, que deberá ser formulado en el plazode cinco días a partir de la fecha de recepcióndel expediente de referencia. El directorprovincial dispondrá lo necesario para que sesubsanen los defectos que se observen.Una vez devuelto el expediente por el servi-cio jurídico, con informe de haberse observa-do las formalidades legales en el procedi-miento de apremio, deberán ser otorgadas lasescrituras de venta de los inmuebles quehubieran sido enajenados, dentro de los 15días siguientes, previa citación a los deudoreso sus representantes si los hubiese, o poredicto si así procede.Si no comparecieran a la citación, se otorga-rán de oficio tales escrituras por el directorprovincial en nombre de los deudores y afavor de los adjudicatarios, haciéndose cons-tar en ellas que queda extinguida la anotaciónpreventiva hecha en el Registro de la Propie-

dad a nombre de la Tesorería General de laSeguridad Social.Asimismo se expedirá mandamiento de can-celación de las cargas no preferentes conrelación a los créditos ejecutados, de acuerdocon lo dispuesto en el artículo 175.2.ª delReglamento Hipotecario.3. El documento público de venta se entrega-rá al adjudicatario, y se remitirá copia a laAgencia Estatal de Administración Tributariau órgano correspondiente de la Administra-ción pública competente, a efectos de laliquidación y pago de los tributos que gravenla transmisión de los bienes.Los adjudicatarios que tengan la condiciónde empresario o profesional estarán faculta-dos, en los términos dispuestos en el Regla-mento del Impuesto sobre el Valor Añadido,aprobado por el Real Decreto 1624/1992, de29 de diciembre, para expedir la factura enque se documente la operación y se reper-cuta la cuota del impuesto, presentar ladeclaración-liquidación correspondiente,ingresar el importe del impuesto y efectuar,en su caso, la renuncia a las exenciones delartículo 20.2 de la Ley 37/1992, de 28 dediciembre, del Impuesto sobre el ValorAñadido.El ejercicio por el adjudicatario de estasfacultades deberá ser manifestado por escritoante el órgano de la Tesorería General de laSeguridad Social que esté desarrollando elprocedimiento de enajenación, de formaprevia o simultánea al pago del importe de laadjudicación.Los requisitos de las comunicaciones, lasobligaciones del adjudicatario, la expediciónde la factura, la posible renuncia a la exen-ción y el pago, en su caso, de la cuota resul-tante se ajustarán a los términos establecidosen la disposición adicional quinta del Regla-mento del Impuesto sobre el Valor Añadido.4. Si el bien adjudicado hubiese sido objetode depósito, se ordenará al depositario laentrega inmediata de los bienes al adjudicata-rio.5. Los gastos que origine la transmisión de lapropiedad del bien adjudicado, incluidos los

Page 328: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

328 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

fiscales y registrales, serán siempre a cargodel adjudicatario.6. Salvo que existiera embargo u orden deretención, el sobrante del precio obtenido enla subasta, si lo hubiese, se entregará alapremiado o, en su caso, a quien conste comotitular del bien o derecho objeto de enajena-ción.

Artículo 123. Ejecución material de subastaspúblicas por empresas y profesionales espe-cializados.1. La ejecución material de la enajenaciónpor subasta de bienes del deudor podrá tam-bién realizarse por empresas o profesionalesespecializados cuando así lo acuerde el Di-rector Provincial de la Tesorería General dela Seguridad Social, previa autorización de suDirector General.2. A salvo de lo previsto en este artículo, losórganos de recaudación de la respectivaDirección Provincial mantendrán las funcio-nes de gestión recaudatoria que les corres-ponden según este Reglamento.En lo demás será aplicable, en los casos a quese refiere este artículo, lo dispuesto en gene-ral para las subastas, con las particularidadessiguientes:a) No será necesario constituir depósito pre-vio para concurrir a la licitación.b) La licitación se acomodará a los proce-dimientos específicos de cada empresa oprofesional especializado con el que sehubiese concertado la ejecución de la su-basta. Cualquiera que sea su procedimientopara la realización de la subasta, existirásiempre un mínimo de adjudicación pre-viamente fijado, para cada bien o lote debienes, por la Tesorería General de la Se-guridad Social.c) La mesa de la subasta estará presidida en elacto de la licitación por uno de los compo-nentes previstos para la mesa en la subastaordinaria, que decidirá sobre las incidenciasque pudieran surgir en su desarrollo.d) Cuando el deudor pague en el acto de lalicitación la deuda, incluidos el recargo,intereses, en su caso, y costas, el represen-

tante de la mesa acordará la terminación de lalicitación de bienes correspondiente.3. A efectos de lo dispuesto en los aparta-dos anteriores, la Dirección General de laTesorería General de la Seguridad Socialpodrá celebrar directamente conciertos conpersonas físicas o jurídicas especializadaspara la ejecución material de las subastas,siempre que las empresas y profesionalesse hallen al corriente de sus obligacionestributarias y de Seguridad Social impuestaspor las disposiciones vigentes y se encuen-tren en las demás circunstancias estableci-das para poder contratar con la Administra-ción conforme a los artículos 15 y siguien-tes del Texto Refundido de la Ley deContratos de las Administraciones Públi-cas, aprobado por el Real Decreto Legisla-tivo 2/2000, de 16 de junio.Los conciertos que se celebren deberán de-terminar las condiciones de las contrapresta-ciones económicas que deba percibir la em-presa o profesional especializado como con-secuencia de la realización de la prestación desus servicios, deberán ser autorizados por elConsejo de Ministros y tendrán caráctertemporal.4. El representante de la mesa de la subasta,al finalizar la licitación, practicará la liquida-ción que corresponda referida al productoobtenido, que deberá ser ingresado en laTesorería General de la Seguridad Social enel plazo máximo de los 20 días siguientes alde la celebración de la licitación.

Sección 2.ªAdjudicación de bienes a la Tesorería

General de la Seguridad Social

Artículo 124. Normas generales.1. Cuando alguno o algunos de los bienesembargados no se hubieran adjudicado en losprocedimientos de enajenación previstos enlos artículos precedentes, se podrá acordar laadjudicación a la Tesorería General de laSeguridad Social de los que puedan ser deinterés al Servicio Común para el cumpli-miento de sus fines, en los términos y condi-

Page 329: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

XII. NOVEDADES LEGISLATIVAS 329

ciones fijados en este artículo y en los si-guientes.2. A efectos de valoración, la adjudicación serealizará por valor igual al débito perseguidopero sin que exceda del 80 por 100 del valorque sirvió de tipo para la enajenación.3. La adjudicación extinguirá las deudas hastael importe del valor de la adjudicación, entre-gándose al deudor los justificantes corres-pondientes, y producirá el alta de los bienesadjudicados en el inventario de la SeguridadSocial.

Artículo 125. Adjudicación de bienes inmue-bles.1. El Director General acordará la adjudica-ción de bienes inmuebles a la Tesorería Ge-neral de la Seguridad Social, a propuesta deldirector provincial, previo informe del servi-cio jurídico, cuando se justifique su conve-niencia para uso administrativo o explotaciónpatrimonial.2. Acordada la adjudicación de inmuebles, seprocederá a su inscripción en el Registro dela Propiedad en virtud de certificación expe-dida por la Dirección Provincial de la Tesore-ría General, comprensiva de la resolución delDirector General que acuerda la adjudicación,la descripción y ubicación de los bienes ena-jenados y las cargas y gravámenes a queestuvieran afectos, la identificación del deu-dor y el importe de las deudas objeto deejecución, el valor de adjudicación del bien ydemás circunstancias que sean precisas parasu inscripción con arreglo a la legislaciónhipotecaria.La certificación tendrá la eficacia suficientepara producir la inscripción o inmatricula-ción, en su caso, a nombre de la TesoreríaGeneral de la Seguridad Social.Practicados los asientos que procedan a nom-bre de la Tesorería General de la SeguridadSocial, el registrador de la propiedad devol-verá a ésta el original de la certificación conanotación de sus honorarios.3. Asimismo, la Dirección Provincial de laTesorería General expedirá, en su caso, man-damiento de cancelación de las cargas poste-

riores con relación a los créditos ejecutados,de acuerdo con lo dispuesto en la legislaciónhipotecaria.

Artículo 126. Adjudicación de bienes mue-bles.Respecto de los bienes muebles no enajena-dos y cuya adjudicación se presuma quepudiera interesar a la Tesorería General de laSeguridad Social, el Director Provincialpodrá acordar su adjudicación a dicho servi-cio común, previa consulta, en su caso, alposible órgano usuario en función de la pre-visible utilidad que pudiera reportarle.

Capítulo IVCostas del procedimiento

Artículo 127. Costas del procedimiento.1. Se entienden por costas en el procedi-miento de apremio aquellos gastos que seproduzcan con ocasión y por consecuencia desu tramitación. Las costas causadas, aunquesean anticipadas por la Tesorería General dela Seguridad Social, serán en todo caso acargo del apremiado, a quien le serán exigi-das.2. Se consideran costas los gastos siguientes:a) Los de investigación y averiguación de loselementos que integran el patrimonio deldeudor.b) Los derechos de peritos y demás honora-rios que deban realizarse a personas queintervengan en el procedimiento, como losdevengados con ocasión de valoraciones yenajenaciones de los bienes embargados.c) Las tasas y derechos arancelarios quedeban abonarse por la expedición de copias,certificaciones, notas, testimonios y docu-mentos análogos que hayan de solicitarsepara la adecuada tramitación del procedi-miento, salvo que se aporten por registros yprotocolos que los faciliten de forma gratuita.d) Los producidos por el depósito y adminis-tración, en su caso, de los bienes embargados,incluyendo el desmontaje, embalaje, acondi-cionamiento, transporte, almacenaje, custo-dia, entretenimiento y conservación.

Page 330: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

330 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

e) Aquellos otros gastos imprescindibles parala ejecución, previa autorización de la Direc-ción Provincial de la Tesorería General de laSeguridad Social competente.3. No podrán incluirse como costas del pro-cedimiento de apremio los gastos ordinariosde los órganos y unidades de la Administra-ción de la Seguridad Social.

Artículo 128. Documentación, liquidación yjustificantes de pago de las costas del proce-dimiento.1. Los documentos justificativos de los gastosoriginados por las costas causadas en el pro-cedimiento de apremio habrán de ser unidosal expediente de apremio.Ninguna partida de costas podrá ser exigidaal deudor si en el expediente no obran losrecibos o justificantes que las acrediten.2. Cuando el servicio o la gestión que ocasio-nen las costas se produzcan en virtud de uncontrato administrativo, se atenderá a losprecios o tarifas señalados en éste, en lospliegos de cláusulas administrativas, genera-les o particulares o, en su caso, en el de lasprescripciones técnicas, salvo que el contra-tista haya adquirido la obligación de fijar conrespecto a cada deudor el importe de la con-traprestación.3. Las costas que afecten a varios deudores yque no sean susceptibles de individualizaciónse distribuirán entre todos de forma propor-cional a sus respectivas deudas.4. Comprobado el pago de las costas, seentregará al deudor un justificante que expre-se los conceptos por los que se han satisfe-cho.Procederá la devolución de costas satisfechasen los casos de anulación de la liquidación odel procedimiento de apremio en que secausaran.

Capítulo VCréditos incobrables

Artículo 129. Calificación.1. Se calificarán administrativamente comoincobrables aquellos créditos que no hayan

podido hacerse efectivos por haberse agotadoel procedimiento de apremio seguido contralos bienes conocidos y embargables de lossujetos responsables.Se entenderá que concurren las circunstanciasprevistas en el párrafo anterior si no existie-ran más bienes del responsable de la deudaque aquellos respecto de los que ya se hubie-sen agotado las posibilidades de enajenaciónforzosa, sin adjudicación a la propia Tesore-ría General de la Seguridad Social o a untercero.No procederá la calificación de un créditocomo incobrable en tanto el sujeto responsa-ble del pago de la deuda ejerza una actividadque determine la inclusión y alta de trabaja-dores en el campo de aplicación de cualquierade los regímenes del sistema de la SeguridadSocial.2. Corresponde al director provincial u órga-no en quien delegue la calificación del créditocomo incobrable a propuesta del recaudadorejecutivo, que deberá acompañar los informesy actuaciones acreditativos de las circunstan-cias que la justifiquen, en los términos quecon carácter general determine el DirectorGeneral de la Tesorería General de la Seguri-dad Social.

Artículo 130. Efectos.1. La calificación administrativa de un créditocomo incobrable no afecta a la obligación depago del responsable de la deuda ni a la suje-ción de su patrimonio a dicha responsabili-dad, pudiendo seguirse de nuevo el procedi-miento de apremio contra aquél o ejercitarsepor la Tesorería General de la SeguridadSocial cuantas acciones para su cobro lecorrespondan con arreglo a las leyes, contraquien proceda y deba responder de la deudapor cualquier causa, en tanto no se extinga laacción administrativa para su cobro.2. Dicha calificación motivará la baja encuentas del crédito, y se procederá a la datade los títulos ejecutivos correspondientes, sinperjuicio de que corresponda a los órganos derecaudación efectuar las comprobacionesoportunas de la persistencia de la situación de

Page 331: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

XII. NOVEDADES LEGISLATIVAS 331

insolvencia y de las posibles adquisiciones debienes o de nuevas titularidades jurídicas porlos responsables de la deuda.3. Si como consecuencia de las comprobacio-nes a que se refiere el apartado anterior seacreditase la titularidad de bienes ejecutablespara el cobro de la deuda, la unidad de recau-dación ejecutiva proseguirá, sin necesidad derealizar ningún trámite previo, el procedi-miento de apremio, rehabilitándose el créditoincobrable mediante el correspondiente con-traído en cuentas.

Artículo 131. Extinción definitiva del créditoincobrable.Se extinguirá definitivamente la acción admi-nistrativa de cobro de aquellos créditos califi-cados incobrables que no hubieran sido ob-jeto de rehabilitación en el plazo de prescrip-ción.

Capítulo VITercerías

Artículo 132. Competencia y clases.Corresponde a la Tesorería General de laSeguridad Social la resolución de las terceríasque se susciten en el procedimiento de apre-mio y su interposición ante ésta será requisitoprevio para que puedan ejercitarse ante losjueces y tribunales del orden civil.La tercería sólo podrá fundarse en el dominiode los bienes embargados al deudor o en elderecho del tercerista a ser reintegrado de sucrédito con preferencia al perseguido en elexpediente de apremio.

Artículo 133. Presentación y admisión de lasreclamaciones en tercería.1. La reclamación previa en tercería se for-mulará por escrito ante la unidad de recauda-ción ejecutiva, acompañando inexcusable-mente los documentos originales en que eltercerista funde su derecho, así como copiade éstos, si desea que aquéllos le sean de-vueltos previo cotejo. Si no uniese tales do-cumentos al escrito de reclamación, la unidadde recaudación ejecutiva requerirá al terce-

rista para que en plazo de 10 días proceda asu aportación, con la advertencia de que, encaso contrario, se le tendrá por desistido de lareclamación.2. No se admitirán a trámite las reclamacio-nes previas en tercería si concurre alguna delas circunstancias siguientes:a) Que la tercería haya sido interpuesta des-pués de otorgado el documento público deventa, de realizada la entrega de los bienesmuebles en cualquiera de sus modalidades odel acuerdo de adjudicación de los bienes a laTesorería General de la Seguridad Social, otratándose de la de mejor derecho, después deque la unidad de recaudación ejecutiva hayarecibido el precio de la venta.b) Cuando se trate de segunda o ulteriortercería que se funde en títulos o derechosque poseyera el tercerista al tiempo de inter-poner la primera.

Artículo 134. Tramitación de la tercería.1. El recaudador ejecutivo calificará provi-sionalmente, sin perjuicio de la resoluciónque en definitiva se dicte, la tercería presen-tada conforme a lo previsto en el artículoprecedente. Si fuera de mejor derecho, seproseguirá el procedimiento hasta la realiza-ción de los bienes. Si fuera de dominio, lapresentación producirá los siguientes efectos:a) Se adoptarán respecto del bien de que setrate las medidas de aseguramiento que mejorcorrespondan a su naturaleza y a las circuns-tancias concurrentes.b) Si los bienes objeto de la tercería no pudie-ran conservarse sin sufrir deterioro o que-branto, el recaudador ejecutivo elevará pro-puesta de enajenación a la Dirección Provin-cial de la Tesorería General de la SeguridadSocial.c) Tomadas las medidas de aseguramientoprocedentes, la unidad de recaudación ejecu-tiva suspenderá el procedimiento de apremioen cuanto a los bienes controvertidos, entanto la tercería se resuelva, sin perjuicio deque dicho procedimiento deba seguirse res-pecto al resto de los bienes y derechos deldeudor.

Page 332: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

332 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

2. Ultimados dichos trámites, la reclamaciónen tercería y los documentos que han deacompañarla se unirán al expediente deapremio y se remitirán a la Dirección Provin-cial de la Tesorería General de la SeguridadSocial para su resolución. Si fuera de mejorderecho, se dará traslado de la reclamaciónprevia al apremiado, al objeto de que puedaaducir alegaciones y aportar documentos uotros elementos de juicio, especialmente losrelativos a la cuantificación y subsistencia delcrédito del tercerista.

Artículo 135. Resolución de la reclamaciónen tercería.1. La reclamación en tercería se resolverá,previa la práctica de la prueba que puedaestimarse oportuna, por el Director Provincialde la Tesorería General de la Seguridad So-cial en el plazo máximo de tres meses, acontar desde el día en que se promovió.Transcurrido dicho plazo sin que haya recaí-do resolución expresa, podrá entendersedesestimada a efectos de formular la corres-pondiente demanda ante los órganos jurisdic-cionales del orden civil.2. Si se dictase resolución estimatoria de latercería de dominio, se alzará el embargotrabado sobre el bien de que se trate, sinperjuicio de la prosecución del procedimientode apremio sobre otros bienes del apremiado.Si se estimase la tercería de mejor derecho, sehará entrega al tercerista del importe en sucaso obtenido de la enajenación, hasta lacantidad suficiente para cubrir el créditopreferente.3. Transcurridos 20 días a contar desde lanotificación de la resolución recaída o, en sucaso, desde el día en que presuntamente seentienda desestimada la tercería con arregloal apartado 1, proseguirán los trámites delprocedimiento de apremio que quedaron ensuspenso, salvo que el tercerista justifiquedocumentalmente la interposición de deman-da judicial ante los órganos jurisdiccionalesdel orden civil en relación con la terceríapresentada ante la Tesorería General de laSeguridad Social.

Disposición adicional primera. Regímenesespeciales excluidos de la aplicación delreglamentoLo dispuesto en este Reglamento no será deaplicación a los Regímenes Especiales de laSeguridad Social de los Funcionarios Civilesdel Estado, Fuerzas Armadas y Funcionariosal Servicio de la Administración de Justicia,que continuarán rigiéndose por sus normasespecíficas.

Disposición adicional segunda. Colaboracióndel Instituto Social de la MarinaEl Instituto Social de la Marina colaborarácon la Tesorería General de la SeguridadSocial en el desempeño de la función recau-datoria en el ámbito del Régimen Especial dela Seguridad Social de los Trabajadores delMar, con especial referencia al control de lascotizaciones a efectos de despacho de buquespor la autoridad marítima competente, segúnlo establecido al efecto.

Disposición adicional tercera. Aplicación delprocedimiento administrativo de apremio parala recaudación ejecutiva de reintegros o exi-gencia de responsabilidades en favor de losentes gestores de los conceptos de ingresoconjunto con las cuotas de la Seguridad SocialEl procedimiento de apremio regulado en esteReglamento será aplicable para la recauda-ción ejecutiva de los reintegros o la exigenciade responsabilidades en favor de los entesgestores de los conceptos que se recaudenconjuntamente con las cuotas de la SeguridadSocial, como consecuencia de la anulación,reducción o imputación de responsabilidadesal empresario respecto de los derechos reco-nocidos a los perceptores de los beneficiosconcedidos por aquéllos, en todo lo que no sehalle expresamente previsto en sus normasespecíficas.

Disposición adicional cuarta. Aplicación demedios técnicos: validez y eficacia de losdocumentos producidos a través de éstos1. Todos los actos definitivos o de trámite delos procedimientos recaudatorios regulados

Page 333: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

XII. NOVEDADES LEGISLATIVAS 333

en este Reglamento podrán ser realizadosmediante la aplicación de técnicas y medioselectrónicos, informáticos y telemáticos, consujeción a lo dispuesto en la normativa vi-gente.2. Los documentos en los que se formalicen omediante los que se notifiquen a los interesa-dos los citados actos, emitidos, incluida sufirma, por medios electrónicos, informáticoso telemáticos, aprobados por la Secretaría deEstado de la Seguridad Social, gozarán deplena validez y eficacia, siempre que en éstosquede garantizada su autenticidad mediante laimpresión de los datos que determine la Teso-rería General de la Seguridad Social, consujeción a lo dispuesto en la normativa vi-gente.

Disposición adicional quinta. Incorporaciónal sistema de remisión electrónica de datos1. Los profesionales colegiados y demáspersonas que en el ejercicio de su actividadcumplimenten y presenten documentos decotización en representación de los sujetosresponsables del cumplimiento de la obliga-ción de cotizar deberán incorporarse al siste-ma de remisión electrónica de datos reguladoen la Orden de 3 de abril de 1995, en losplazos y demás condiciones que se establez-can por la Tesorería General de la SeguridadSocial.2. La incorporación al Sistema RED para laremisión electrónica de datos que se estableceen el apartado anterior será determinante parala percepción de la contraprestación estable-cida en la disposición adicional cuarta delReglamento sobre colaboración de las mutuasde accidentes de trabajo y enfermedadesprofesionales, aprobado por el Real Decreto1993/1995, de 7 de diciembre (RCL 1995,3321).No obstante, el Ministerio de Trabajo yAsuntos Sociales podrá establecer la percep-ción de un porcentaje mínimo de dicha con-traprestación en el supuesto de no incorpora-ción al Sistema RED por los profesionales ydemás personas a que se refiere el apartadoanterior.

Disposición adicional sexta. Normas para elpago de determinadas deudas entre la Segu-ridad Social y el sector públicoLas transferencias al Estado pendientes depago, que figuran como obligaciones recono-cidas en las cuentas y balances del InstitutoNacional de la Salud y del Instituto Nacionalde Servicios Sociales a 31 de diciembre de1995, derivadas de los servicios transferidos ala Comunidad Autónoma del País Vasco y laComunidad Foral de Navarra, serán amorti-zadas en el plazo máximo de 10 años a partirdel 1 de enero de 1996.La recuperación de las deudas del sectorpúblico existentes a 31 de diciembre de 1995con la Seguridad Social y los pagos efectua-dos a ésta como consecuencia de lo estableci-do en la disposición adicional trigésima de laLey 41/1994, de 30 de diciembre, de Presu-puestos Generales del Estado para 1995, sedestinarán por la Tesorería General de laSeguridad Social a la amortización a que serefiere el párrafo anterior.

Disposición adicional séptima. Certificacio-nes de descubierto desaparecidasEn los casos de destrucción, sustracción oextravío de certificaciones de descubiertoemitidas por las Direcciones Provinciales dela Tesorería General de la Seguridad Socialcon anterioridad a noviembre de 1994, setendrán en cuenta las previsiones siguientes:a) El expediente que al efecto debe instruirseen la Dirección Provincial será previo a cual-quier otra actuación, tendrá carácter de ur-gente y se tramitará por el funcionario que eldirector provincial designe.b) Se notificará a los deudores la iniciacióndel expediente, advirtiéndoles que no haganefectivos los importes a persona alguna queintentase su cobro. Si alguno de los deudorescompareciese en el expediente haciendomanifestaciones de interés, se le tomará de-claración.c) Tan pronto existan indicios de responsabi-lidad contra cualquier funcionario o personaextraña a la Administración de la SeguridadSocial, se proseguirán las actuaciones que

Page 334: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

334 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

procedan para declarar y sancionar dicharesponsabilidad, previa autorización de laDirección General de la Tesorería General dela Seguridad Social.d) Comprobada la inexistencia de responsa-bilidad, el director provincial decretará lanulidad de las certificaciones de descubiertoafectadas, y autorizará la expedición de du-plicados de tales títulos, dándose traslado delo actuado a los deudores afectados.

Disposición transitoria primera. Ámbito deaplicación temporal1. Los recargos e intereses de demora pre-vistos en este Reglamento se aplicarán a lascuotas y demás conceptos de recaudaciónconjunta que se devenguen a partir del 1 dejunio de 2004. También serán de aplicación alas cuotas resultantes de las regularizacionesde los colectivos de artistas y profesionalestaurinos, así como a los recursos distintos acuotas, cuando las reclamaciones correspon-dientes se emitan a partir del 1 de junio de2004.Los actos y procedimientos de gestión recau-datoria que se sigan respecto de las cuotas,conceptos de recaudación conjunta y recursosdistintos a cuotas a que se refiere el párrafoanterior se regirán, en todo caso, por lo dis-puesto en este Reglamento.2. Los actos y procedimientos de gestiónrecaudatoria de cuotas, conceptos de recau-dación conjunta y demás recursos de la Segu-ridad Social, iniciados con anterioridad al 1de junio de 2004, se regirán por lo dispuestoen la normativa anterior hasta la emisión dela providencia de apremio.Las actuaciones ejecutivas posteriores a laemisión de la providencia de apremio seseguirán de acuerdo con las disposicionesestablecidas en este Reglamento.3. Sin perjuicio de lo dispuesto en el apartado1, el procedimiento recaudatorio que debeseguirse en caso de aplazamientos incumpli-dos a partir del 1 de junio de 2004 se regirápor lo previsto en este Reglamento queigualmente se aplicará a las solicitudes pen-dientes de resolución a su entrada en vigor.

4. A efectos de lo dispuesto en los apartadosanteriores, los actos y trámites realizados porlos órganos de recaudación en los procedi-mientos promovidos ante ellos de acuerdocon la normativa anterior serán válidos en losnuevos procedimientos administrativos quese inicien o continúen.5. La exacción de las costas procesales pre-vista en el artículo 81, que ya hubiera sidoiniciada con anterioridad a su entrada envigor, continuará tramitándose por las normasprocesales comunes.

Disposición transitoria segunda. EstructuraorgánicaEn tanto se establezca la estructura de lasunidades administrativas en las respectivasDirecciones Provinciales de la TesoreríaGeneral de la Seguridad Social, en la formaprevista en el artículo 7 del Real Decreto1314/1984, de 20 de junio, por el que seregula la estructura y competencias de laTesorería General de la Seguridad Social,según redacción dada por la disposiciónadicional segunda del Real Decreto469/2003, de 25 de abril, por el que semodifican parcialmente la estructura orgá-nica y las funciones del Instituto Nacionalde la Seguridad Social y de la TesoreríaGeneral de la Seguridad Social, continuaránsubsistentes la estructura orgánica y lospuestos de trabajo de las unidades de recau-dación ejecutiva actuales, en los términosprevistos en la disposición transitoria únicadel citado Real Decreto 469/2003, de 25 deabril.

Disposición transitoria tercera. Manteni-miento de las declaraciones de insolvencia enlos expedientes de quiebra y de suspensión depagosSerá circunstancia suficiente para la conside-ración del deudor principal como insolvente,a efectos de exigir el pago de la deuda alresponsable subsidiario, la declaración dequiebra o la calificación de la insolvenciacomo definitiva en expediente de suspensiónde pagos, declaradas de conformidad con la

Page 335: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

XII. NOVEDADES LEGISLATIVAS 335

legislación anterior a la entrada en vigor de laLey 22/2003, de 9 de julio, Concursal.

Disposición final primera. Aplicación suple-toria del Reglamento General de Recauda-ción del EstadoEn lo no previsto en este Reglamento y enlas disposiciones de desarrollo que al efectose dicten, se aplicará a la recaudación de losrecursos del sistema de la Seguridad Social,supletoriamente, el Reglamento General deRecaudación del Estado, si bien las referen-cias que en éste se efectúan al Ministerio deHacienda, Dirección General de Recauda-ción, Delegaciones de Economía y Hacienday demás órganos de recaudación se entende-

rán hechas, respectivamente, al Ministeriode Trabajo y Asuntos Sociales, a la Direc-ción General de la Tesorería General de laSeguridad Social, a las Direcciones Provin-ciales y a los demás órganos de recaudaciónde la Seguridad Social, que tengan atribui-das funciones análogas en materia recauda-toria.

Disposición final segunda. Facultad de desa-rrolloSe faculta al Ministro de Trabajo y AsuntosSociales para dictar, en el ámbito de suscompetencias, las disposiciones necesariaspara la aplicación y desarrollo de este Regla-mento.

Page 336: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

XII.3LLEI 6/2004, DE 16 DE JULIOL, DE PRESSUPOSTOS DE LA

GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2004(DOGC DE 21 DE JULIOL DE 2004)1

_______

1. Aquesta llei també esta disponible en aquest Servei d’Estudis Registrals de Catalunya en la versió castellanaper tota persona que necessiti disposar d’ella.

El President de la Generalitat de CatalunyaSia notori a tots els ciutadans que el Parla-ment de Catalunya ha aprovat i jo, en nomdel Rei i d'acord amb el que estableix l'article33.2 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya,promulgo la següent

LLEI

PREÀMBUL

El fet que les eleccions al Parlament de Ca-talunya tinguessin lloc el 16 de novembre de2003 va impossibilitar que els pressupostosde la Generalitat per al 2004 s'aprovessinabans de l'1 de gener.En conseqüència, i en aplicació de l'article 33del text refós de la Llei de finances públiquesde Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu3/2002, del 24 de desembre, es va produir lapròrroga automàtica del pressupost anterior,que es va concretar en el Decret 341/2003,del 29 de desembre.Amb aquesta Llei s'aproven els pressupos-tos de la Generalitat corresponents al 2004,adaptats a la nova estructura organitzativade l'Administració de la Generalitat, apro-vada pel Govern per mitjà del Decret296/2003, del 20 de desembre, de creació,denominació i determinació de l'àmbit decompetència dels departaments de l'Admi-nistració de la Generalitat de Catalunya, iper disposicions normatives posteriors, i

fonamentats en les línies directrius marca-des pel Govern.Des de la perspectiva financera, els pressu-postos s'inscriuen en un marc condicionat perla situació actual de les finances de la Gene-ralitat i els compromisos econòmics ja adqui-rits. Per aquest motiu, s'han articulat mesuresde reducció de la despesa corrent de caràcterdiscrecional i de contenció de les despeses defuncionament, amb excepció de les destina-des a despesa social, que permeten una re-ducció sensible del dèficit respecte al de l'any2003. En aquest sentit, el 2004 és el punt departida d'un escenari que té per objectiuassolir l'equilibri pressupostari a mitjà termi-ni, compatible amb els principis de la Llei18/2001, del 12 de desembre, general d'esta-bilitat pressupostària, i de la normativacomptable en els termes del sistema europeude comptes.Els pressupostos s'articulen per a donar co-bertura a les necessitats reals derivades de laprestació dels serveis públics bàsics, en espe-cial en matèria educativa i sanitària. Enaquest sentit, i en relació amb aquest darreràmbit, els pressupostos del Servei Català dela Salut consignen per primera vegada latotalitat de la despesa que es preveu meritardurant l'exercici.Algunes de les actuacions que incorporenels pressupostos en matèria de benestar igarantia de la cohesió social i la sostenibili-tat són l'ampliació dels beneficiaris i de laquantia de les prestacions dels ajuts a la

Page 337: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

XII. NOVEDADES LEGISLATIVAS 337

família, la gent gran i les persones ambdiscapacitat; el pla de xoc en l'àmbit del'atenció primària sanitària; l'increment delnombre de mestres i professors per a millo-rar la qualitat de l'ensenyament públic; l'ini-ci del nou pla per a fer possible que els jovesi altres col·lectius accedeixin al lloguer o ala compra d'un habitatge digne, i el desple-gament de les noves polítiques mediam-bientals (entre les quals hi ha una novacultura de l'aigua).Les polítiques sectorials que s'han iniciat enl'àmbit de la cultura, la indústria, el comerç iel turisme, i també en relació amb els nousreptes del sistema universitari, la recerca i lainnovació, el desenvolupament de la societatde la informació, l'entrada en funcionamentdel servei d'ocupació, l'increment de la inver-sió en infraestructures i la potenciació de lesinstitucions financeres que depenen de laGeneralitat, juntament amb el diàleg obertamb el conjunt dels agents socials, han decontribuir a un nou impuls econòmic per aCatalunya.Pel que fa a altres consideracions, la conti-nuació del desplegament de la Policia de laGeneralitat-Mossos d'Esquadra en l'àreametropolitana de Barcelona i l'increment delsrecursos que es destinen a protecció civil il'Administració de justícia són els instru-ments adients per a garantir la seguretat i laprotecció, aspectes que una part de la societatpercep, cada vegada més, com un bé públicbàsic. Així mateix, l'increment dels recursosdestinats a potenciar l'ús social del catalàinicia un procés que ha de fer possible millo-rar l'equilibri social del país.Un primer tret a destacar de la nova Llei depressupostos és que, per primera vegada,algunes previsions que s'havien anat repetinten les lleis de pressupostos anteriors ja no sónincloses en l'articulat del pressupost, sinóque, atès que són normes pressupostàries ipatrimonials de caràcter substantiu i, per tant,amb una clara vocació de permanència enl'ordenament jurídic, mitjançant la Llei demesures fiscals i administratives que acom-panya aquesta Llei de pressupostos per al

2004, han estat incorporades en les lleismaterials que els correspon, això és, el textrefós de la Llei de finances públiques deCatalunya i el text refós de la Llei de patri-moni de la Generalitat de Catalunya.Quant als continguts específics, en primerlloc cal destacar que el títol I, dedicat a l'a-provació del pressupost i al règim de lesmodificacions pressupostàries, té un precepteque estableix un fons de contingència d'exe-cució pressupostària amb la finalitat d'atendrenecessitats no previstes pel pressupost apro-vat inicialment que poden sorgir al llarg del'exercici. També cal fer ressaltar la signifi-cativa reducció del nombre de crèdits am-pliables.Pel que fa al títol II, relatiu a les normessobre gestió pressupostària i despesa pública,se n'ha de destacar, en especial, l'articulaciódels mecanismes necessaris per a evitar l'a-dopció d'acords i de resolucions que incom-pleixin les normes generals de limitació del'augment de la despesa. En aquest sentit,s'encomana al Departament d'Economia iFinances que vetlli pel compliment d'aquestesnormes i que exigeixi responsabilitats alstitulars dels centres de despesa que les in-compleixin.El títol III, sobre despeses de personal, de-termina l'àmbit d'aplicació de les normes enaquesta matèria, i estableix l'increment del2% de les retribucions íntegres del personal,una nova configuració de les pagues extraor-dinàries i altres disposicions, entre les qualshi ha la limitació de l'augment de les despesesde personal.El títol IV, relatiu a operacions financeres ilínies d'actuació del crèdit públic, estableixles autoritzacions sobre endeutament i avalsper a diversos tipus d'entitats i organismes, itambé les diferents actuacions dels instru-ments del crèdit públic de la Generalitat,entre les quals destaca l'establiment de dospreceptes específics que inclouen, respecti-vament i de manera no exhaustiva, les líniesde finançament a desenvolupar per l'InstitutCatalà de Finances i per l'Institut Català delCrèdit Agrari.

Page 338: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

338 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

Les normes tributàries que s'incorporen altítol V de la Llei tenen a veure amb el grava-men de protecció civil de Catalunya, en quès'actualitzen les quotes per a les empresesafectades per un pla especial de protecció, iamb el cànon de l'aigua, respecte al quals'actualitza el tipus impositiu del cànon co-rresponent als usos domèstics i industrials i elvalor de cada unitat de paràmetre de conta-minació emprats per a la determinació deltipus de gravamen específic i s'actualitzen elsvalors de determinació de la quota correspo-nent als establiments ramaders. En concret,l'increment fixat per al cànon de l'aigua ésd'un 6,5%, si bé, en la mesura en què s'had'aplicar des que aquesta Llei entri en vigor,en còmput anual significa un increment infe-rior al 2,5%. El mateix títol actualitza lestaxes amb tipus de quantia fix.Del títol VI, dedicat a la participació dels enslocals en els ingressos de l'Estat i de la Gene-ralitat, cal destacar-ne especialment l'incre-ment substancial del fons destinat a lliuredisposició per als municipis, l'increment de ladotació destinada a la prestació supramunici-pal de serveis i l'aplicació del mateix incre-ment a la dotació destinada als consells co-marcals.El darrer títol de la Llei, el VII, conté lesnormes específiques de gestió pressupostàriadel Parlament, del Consell Consultiu, de laSindicatura de Comptes de Catalunya, delConsell de Treball, Econòmic i Social deCatalunya, del Consell de l'Audiovisual deCatalunya i de l'Agència Catalana de Protec-ció de Dades.Entre les disposicions addicionals que com-pleten les normes pressupostàries, mereixenuna atenció especial les previsions que s'hiinclouen sobre la cooperació al desenvolu-pament i les relatives als ajuts assistencials enprotecció dels cònjuges supervivents i, enparticular, els ajuts per a les famílies ambfills, que s'estenen a les famílies monoparen-tals.Per últim, les disposicions finals contenen lesnormes relatives a la pròrroga de disposi-cions, a l'habilitació per a les adaptacions

tècniques com a conseqüència de reorganit-zacions administratives i a l'entrada en vigord'aquesta Llei.

Títol IAprovació del pressupost i règim de les

modificacions pressupostàries

Capítol IAprovació del pressupost

Article 1. Crèdits inicials i llur finançament1. S'aprova el pressupost de la Generalitat deCatalunya per a l'exercici del 2004, integratpels estats de despeses i els estats d'ingressosde la Generalitat i dels ens següents que endepenen:a) Les entitats autònomes de caràcter admi-nistratiu.b) Les entitats autònomes de caràcter comer-cial, industrial, financer o anàleg.c) El Servei Català de la Salut i les entitatsgestores de la Seguretat Social, l'InstitutCatalà de la Salut i l'Institut Català d'Assis-tència i Serveis Socials.d) L'ens públic Corporació Catalana deRàdio i Televisió i les societats per a lagestió dels serveis públics de radiodifusió itelevisió.e) Les empreses a què fa referència l'article4.2 del Decret legislatiu 3/2002, del 24 dedesembre, pel qual s'aprova el text refós dela Llei de finances públiques de Catalunya.2. En l'estat de despeses de la Generalitat esconcedeixen els crèdits necessaris per alcompliment de les seves obligacions, per unimport de 18.710.818.090,49 euros. Elsingressos que hom estima que s'han de li-quidar durant l'exercici sumen un import de18.710.818.090,49 euros.3. En l'estat de despeses de les entitats au-tònomes de caràcter administratiu, elscrèdits consignats per a atendre el compli-ment de llurs obligacions sumen un importtotal de 349.234.803,82 euros. Els drets quehom estima que han d'ésser liquidats percada entitat autònoma de caràcter adminis-tratiu es detallen en els estats d'ingressos

Page 339: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

XII. NOVEDADES LEGISLATIVAS 339

corresponents, per un import total de349.234.803,82 euros.4. En l'estat de despeses de les entitats au-tònomes de caràcter comercial, industrial,financer o anàleg, els crèdits consignats per aatendre el compliment de llurs obligacionssumen un import total de 184.738.669,67euros. Els recursos estimats per a les entitatsautònomes de caràcter comercial, industrial,financer o anàleg es detallen en l'estat d'in-gressos corresponent, per un import total de184.738.669,67 euros.5. En l'estat de despeses del Servei Català dela Salut i de les entitats gestores de la Segu-retat Social, l'Institut Català de la Salut il'Institut Català d'Assistència i Serveis So-cials, els crèdits consignats per a atendre llursobligacions sumen un import total, un copdeduïdes les transferències internes del ServeiCatalà de la Salut a l'Institut Català de laSalut, de 7.133.089.545,45 euros. Els dretseconòmics que hom estima que aquests hande liquidar durant l'exercici sumen un importde 7.133.089.545,45 euros.6. En l'estat de despeses de l'ens públic Cor-poració Catalana de Ràdio i Televisió esconcedeixen les dotacions necessàries per aatendre el desenvolupament de les sevesactivitats, per un import total de 208.530.105euros, i els recursos s'estimen en 208.530.105euros.7. Els estats de despeses i d'ingressos de lessocietats per a la gestió dels serveis públicsde radiodifusió i televisió s'aproven d'acordamb el detall que consta en l'annex 1 d'a-questa Llei.8. Les dotacions i els recursos consolidatsestimats de les entitats de dret públic sotme-ses a l'ordenament jurídic privat en què laGeneralitat participa directament, totalment omajoritàriament, són els que consten en l'an-nex 2 d'aquesta Llei.9. Les dotacions i els recursos consolidatsestimats d'explotació i de capital de lesempreses en què la Generalitat participadirectament, totalment o majoritàriament,són els que s'especifiquen en l'annex 3 d'a-questa Llei.

Article 2. Beneficis fiscalsEls beneficis fiscals que afecten els tributsestatals el rendiment dels quals és cedit a laGeneralitat s'estimen en 1.548,30 milionsd'euros.

Article 3. Vinculació de crèdits del pressu-post1. Els crèdits autoritzats en el pressupost delcapítol 1 dels departaments i les entitatsautònomes de la Generalitat tenen caràctervinculant per article, llevat dels conceptes del'article 15, «Incentius al rendiment i activi-tats extraordinàries», i del concepte 160,«Quotes de la Seguretat Social», en els qualsés per concepte.2. Els crèdits autoritzats en el pressupost dedespeses del Servei Català de la Salut tenencaràcter vinculant per article, llevat dels casossegüents:a) Vinculació per concepte 160, «Quotessocials».b) Vinculació per partida 51 01 D/489.0001,«Farmàcia (receptes mèdiques)».3. Els crèdits autoritzats en el pressupost dedespeses de l'Institut Català de la Salut tenencaràcter vinculant per article, llevat del con-cepte 160, «Quotes socials», que té vincula-ció per concepte.4. Els crèdits autoritzats en el pressupost dedespeses de l'Institut Català d'Assistència iServeis Socials tenen caràcter vinculant perarticle, llevat dels conceptes 160, «Quotessocials», 471, «A empreses privades», i 487,«Prestacions socials», en què la vinculació ésper concepte.5. Independentment de la vinculació delscrèdits del pressupost de despeses, la classi-ficació per conceptes i subconceptes i elcompliment del principi d'eficiència s'had'utilitzar per al registre comptable de lesoperacions de despesa en el moment del'execució del pressupost i en els expedientsde modificacions pressupostàries dels de-partaments i de les entitats esmentades peraquest article.

Page 340: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

340 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

Capítol IIRègim de les modificacions pressupostàries

Article 4. Principis generalsLes modificacions dels crèdits pressupostariss'han d'ajustar al que disposa aquesta Llei i alque estableix sobre aquesta matèria el Decretlegislatiu 3/2002, en els punts que no sónmodificats pels articles 5 i 6 d'aquesta Llei.En tots els casos, és preceptiu l'informe del'òrgan competent de la Intervenció General.

Article 5. Transferències de crèdit1. Les transferències de crèdit no podenafectar, mitjançant minoracions, els crèditsque tenen la naturalesa d'ampliables, elscrèdits nominatius, els crèdits extraordinaris iels suplements de crèdit concedits a partir del'entrada en vigor d'aquesta Llei. Excepcio-nalment, es poden compensar els crèditsampliables destinats a les quotes de la Segu-retat Social i d'altres règims de previsió socialdel personal afectat per reestructuracionsadministratives.2. Correspon al Govern, a proposta del con-seller o consellera d'Economia i Finances,d'autoritzar, amb les úniques limitacions queestableix l'apartat 1, les modificacionspressupostàries següents:a) Les transferències de crèdit entre elscrèdits consignats en els diversos departa-ments i organismes autònoms, llevat de lesque proposin els departaments i les entitatsautònomes a favor de la secció Despesesdiversos departaments (secció DD) per afinançar les adquisicions centralitzades quegestiona la Comissió Central de Subminis-traments.b) Les transferències que afectin els crèditsdestinats a despeses de personal que compor-tin increments de plantilla.c) L'habilitació de crèdits mitjançant la crea-ció dels conceptes pressupostaris que siguinprocedents, en el supòsit que en l'execuciódel pressupost es plantegin necessitats que nohi hagin estat expressament recollides; ambaquesta finalitat, s'han d'efectuar les trans-ferències de crèdit necessàries per a compen-

sar, per un import igual, la dotació dels nousconceptes.d) Les transferències, amb la sol·licitudprèvia del conseller o consellera de Benestar iFamília, entre els crèdits consignats a favorde l'Institut Català d'Assistència i ServeisSocials (secció 50) i la resta de les aplica-cions pressupostàries del Departament deBenestar i Família (secció BE) destinades aactuacions socials, les quals transferències nopoden minorar els crèdits compromesos ni elsafectats per ingressos finalistes. En funció deldesplegament del Decret legislatiu 17/1994,del 16 de novembre, pel qual s'aprova larefosa de les lleis 12/1983, del 14 de juliol;26/1985, del 27 de desembre, i 4/1994, del 20d'abril, en matèria d'assistència i serveissocials, es poden autoritzar transferènciestambé entre les aplicacions pressupostàriesdel capítol 1 de l'Institut Català d'Assistènciai Serveis Socials (secció 50) i del Departa-ment de Benestar i Família (secció BE).3. El conseller o consellera d'Economia iFinances pot autoritzar, amb les úniqueslimitacions que estableix l'apartat 1, trans-ferències de crèdit entre els crèdits consignatsen un mateix departament o organisme au-tònom i entre els consignats entre un depar-tament i els seus organismes autònoms, ex-cepte les que afectin crèdits per a despeses depersonal que comportin increments de planti-lla.4. El conseller o consellera d'Economia iFinances pot autoritzar, amb les úniqueslimitacions que estableix l'apartat 1, trans-ferències de crèdit entre els crèdits consignatsen els diversos departaments i organismesautònoms i la secció Despeses diversos de-partaments (secció DD), servei 03, per afinançar adquisicions i contractacions centra-litzades de béns i serveis promogudes per laComissió Central de Subministraments i per aatendre les despeses necessàries derivades dela contractació formal i les regularitzacionsdels immobles de la Generalitat.5. En les transferències de crèdit del ServeiCatalà de la Salut i de les entitats gestores dela Seguretat Social, correspon al conseller o

Page 341: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

XII. NOVEDADES LEGISLATIVAS 341

consellera d'Economia i Finances d'autoritzarla creació de conceptes, en el cas que corres-ponguin a crèdits amb vinculació per article.6. Els titulars dels departaments i els presi-dents, directors o càrrecs assimilats delsorganismes autònoms poden autoritzar trans-ferències, amb les limitacions establertes perl'article 42 del Decret legislatiu 3/2002, entreels crèdits consignats en un mateix article delcapítol 2 del pressupost, «Despeses de bénscorrents i de serveis», excepte que comportinaugment dels subconceptes del concepte 226,«Altres despeses diverses». Un cop la trans-ferència ha estat autoritzada pels titulars delsdepartaments o els presidents, directors ocàrrecs assimilats dels organismes autònoms iformalitzada comptablement per la Interven-ció Delegada, s'ha de notificar a la DireccióGeneral de Pressupostos i Tresor mitjançantuna còpia de la resolució que autoritza latransferència.7. Les intervencions delegades en els depar-taments i els organismes autònoms han d'in-formar, prèviament a l'autorització de lespropostes de transferències de crèdit, sobreels punts següents:a) El compliment de les limitacions aplica-bles en cada supòsit.b) La suficiència dels crèdits pressupostarisque es pretén de minorar.c) Qualssevol altres que derivin de la legisla-ció aplicable.

Article 6. Generació de crèdits1. S'han de generar en l'estat de despeses elscrèdits necessaris per a atendre les obliga-cions derivades dels serveis que altres admi-nistracions traspassin a la Generalitat durantl'exercici del 2004. El límit dels crèdits gene-rats no pot ésser superior a l'import de lestransferències de fons acordades per a atendreels serveis traspassats.2. Igualment han de generar crèdits en l'estatde despeses les transferències de fons efecti-ves amb càrrec als pressupostos generals del'Estat destinades a les corporacions localsper a finançar els dèficits provocats per laprestació de serveis que no corresponen a

competències municipals, i també les corres-ponents a les despeses de capitalitat de l'A-juntament de Barcelona.3. En les generacions i les ampliacions decrèdits finançades amb ingressos procedentsd'altres administracions o d'entitats públiquesde la Generalitat, es pot dictar una resolucióque ampliï o generi el crèdit a la vista delsconvenis o altres documentacions justificati-ves del reconeixement de l'obligació perl'administració que ha de trametre els fons,però no es poden ordenar pagaments fins queno s'hagi produït efectivament l'ingrés, llevatque les ampliacions o les generacions siguinnecessàries per a atendre les despeses depersonal traspassat o les subvencions denaturalesa periòdica que tinguin per finalitatprestacions de caràcter personal o social, oque siguin necessàries per a assegurar elfuncionament dels serveis transferits o enconveni, o que es tracti de programes fi-nançats totalment o parcialment per la UnióEuropea.4. Els ingressos derivats d'acords que s'adop-tin en l'àmbit de la sanitat són susceptibles degenerar o ampliar crèdits en els estats dedespeses del Departament de Salut (seccióSA), del Servei Català de la Salut (secció 51)i de l'Institut Català de la Salut (secció 52).5. Els ingressos derivats d'acords i convenissubscrits per la Comissió Central de Submi-nistraments poden generar crèdits en l'estat dedespeses de la secció Despeses diversosdepartaments (secció DD), servei 03, sempreque es destinin a l'adquisició d'equipamentsper a millorar les condicions de treball delpersonal al servei de l'Administració de laGeneralitat.

Article 7. Crèdits ampliablesEs consideren crèdits ampliables fins a unasuma igual a les obligacions que és preceptiude reconèixer, amb el compliment previ deles normes legals pertinents i, en tots elscasos, donant-ne compte trimestralment alParlament, els crèdits inclosos en els pressu-postos de la Generalitat i en els dels ens

Page 342: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

342 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

públics aprovats per aquesta Llei que esdetallen a continuació:1. Amb aplicació a totes les seccions delspressupostos de la Generalitat i de les entitatsautònomes i els ens públics:a) Els crèdits destinats a les quotes de laSeguretat Social del personal al servei del'Administració de la Generalitat, d'acord ambels preceptes en vigor, i també l'aportació dela Generalitat al règim de previsió social delsfuncionaris públics de la Generalitat.b) Els triennis derivats dels còmputs de tempsde servei realment prestat a l'Administraciópels funcionaris.c) Els crèdits destinats a despeses de funcio-nament (capítol 2, «Despeses de béns co-rrents i de serveis») de serveis per als qualss'exigeixen taxes, exaccions parafiscals,cànons o preus. Aquests crèdits poden ésserampliats per la diferència entre la recaptacióinicialment prevista.entesa aquesta, si escau,com l'obtinguda el 2003, incrementada en un3%. i l'efectivament ingressada.d) Els crèdits corresponents a serveis tras-passats, si, per l'aplicació de la normativavigent, cal reconèixer obligacions addicionalsa les previstes inicialment, per l'import de lestransferències de fons que per a compensaraquestes actuacions hagi de formalitzar l'ad-ministració corresponent.2. Amb aplicació a les entitats autònomes decaràcter comercial, industrial, financer oanàleg i a les entitats de dret públic sotmesesa l'ordenament jurídic privat:a) Els crèdits la quantia dels quals es deter-mina en funció de recursos finalistes efecti-vament obtinguts.b) Els crèdits corresponents a interessos,amortitzacions i menyscaptes en operacionsde crèdits consignats en els pressupostos deles entitats, com a conseqüència d'operacionsfinanceres autoritzades. En el supòsit que elsingressos pressupostats siguin insuficients pera atendre les obligacions produïdes peraquestes operacions, s'han d'ampliar elscrèdits que per a aquestes entitats siguinconsignats en les seccions corresponents delpressupost de la Generalitat.

3. Els crèdits consignats en el pressupost dela Generalitat que es destinen al pagamentd'interessos, a l'amortització de principal i ales despeses derivades del deute, considerataquest en els termes de l'article 16 del Decretlegislatiu 3/2002. Si cal, s'han de generar elscrèdits pertinents per a atendre les obliga-cions, i els pagaments s'han d'aplicar, inde-pendentment de quin sigui el venciment a quècorresponen, als crèdits respectius de l'exer-cici econòmic del 2004. En el supòsit de laformalització de les operacions de modifica-ció, refinançament i substitució que autoritzal'article 30.3 d'aquesta Llei, el Departamentd'Economia i Finances ha d'instrumentar lesmodificacions pressupostàries que siguinnecessàries en el capítol 9 de l'estat d'in-gressos i en el capítol 9 de l'estat de despeses,corresponents a variació de passius financers.4. En la secció Pensions (PE), els crèditsrelatius a obligacions de classes passives.5. Amb aplicació a les seccions pressupos-tàries que s'indiquen, i amb l'acord previ delGovern, els crèdits següents:a) En el Departament de Justícia (secció JU),els crèdits corresponents a les aplicacionspressupostàries JU 05 D/440.3920 i JU 05D/440.3921, en funció del cost que es pro-dueixi en els torns d'ofici d'advocats i procu-radors, respectivament, determinat pelsmòduls fixats per la Generalitat i pel nombred'assumptes atesos.b) En el Departament d'Interior (secció IT):Primer. Dins el servei 03, les despeses ex-traordinàries autoritzades pel Govern per aafrontar situacions excepcionals declarades«d'emergència 2».Segon. En el supòsit que l'organisme au-tònom Servei Català de Trànsit liquidi l'exer-cici pressupostari amb superàvit, un copdeduïdes totes les despeses d'explotació i lesprevistes en la Llei 14/1997, del 24 de de-sembre, de creació del Servei Català de Tràn-sit, aquest s'ha de destinar a finançar mésdespesa en matèria de seguretat i protecciócivil.c) En el Departament d'Economia i Finances(secció EC): el crèdit EC 01 D/226.1014, fins

Page 343: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

XII. NOVEDADES LEGISLATIVAS 343

a l'import necessari per a atendre el pagamentdels interessos de demora resultants de ladevolució d'ingressos tributaris i per a atendreel pagament de les retribucions del perittercer en les taxacions pericials contradic-tòries, en els termes que determina la Lleigeneral tributària de l'Estat.d) En el Departament de Governació i Admi-nistracions Públiques (secció GO): el crèditde l'aplicació pressupostària GO 03D/761.1101 per a afrontar les despeses ex-traordinàries derivades de danys catastròfics isituacions d'actuació urgent degudamentaprovades pel Govern.e) En el Departament de Treball i Indústria(secció TI): el crèdit de l'aplicació pressu-postària TI 05 D/483.4000, per a les presta-cions econòmiques de la renda mínima d'in-serció (RMI).f) En el Departament de Benestar i Família(secció BE): el crèdit de l'aplicació pressu-postària BE 05 D/480.2102, «Programa d'a-juts a famílies».g) En la secció Pensions (PE): el crèdit PE 03D/480.3001, «Complement pensions de vi-duïtat».h) En la secció Despeses diversos departa-ments (secció DD), a proposta del conseller oconsellera d'Economia i Finances:

Primer. El crèdit de l'aplicació pressupos-tària DD 01 D/226.0004, si mitjançant unasentència judicial ferma es declaren respon-sabilitats pecuniàries de la Generalitat i perles despeses jurídiques efectuades per laDirecció General del Patrimoni de la Gene-ralitat de Catalunya amb motiu del compli-ment d'obligacions legals derivades d'adqui-sicions hereditàries a favor de la Generalitati, en general, amb motiu de la gestió delsimmobles.Segon. El crèdit de l'aplicació pressupos-tària DD 01 D/226.3203, corresponent a lesdespeses derivades de la gestió de paga-ments.Tercer. El crèdit de l'aplicació pressupostàriaDD 01 D/460.3200, per un import igual al deles transferències de fons per a atendre les

despeses generades pels serveis estatals quepresta l'Ajuntament de Barcelona, consignatsen els pressupostos generals de l'Estat.Quart. El crèdit de l'aplicació pressupostàriaDD 03 D/224.0001 «Despeses d'asseguran-ces», fins a l'import necessari per a cobrir lesdespeses derivades de les pòlisses d'assegu-rances que subscrigui la Generalitat.Cinquè. El crèdit de l'aplicació pressupostàriaDD 03 D/226.3212 «Despeses per a diferèn-cies del canvi de pagaments en moneda es-trangera».Sisè. El crèdit de l'aplicació pressupostàriaDD 03 D/610.3200, fins a l'import dels cen-sos que calgui constituir.Setè. El crèdit de l'aplicació pressupostàriaDD 05 D/460.3201, en funció del finança-ment propi del Consell General de la Valld'Aran.Vuitè. El crèdit de l'aplicació pressupostàriaDD 05 D/460.3202, per al finançament de lescompetències transferides al Consell Generalde la Vall d'Aran.

6. En el Departament de Benestar i Família(secció BE), els crèdits que s'hagin d'ampliara partir dels ingressos que es produeixin enla Tresoreria de la Generalitat provinentsdels resultats de l'Entitat Autònoma de Jocs iApostes de la Generalitat com a conseqüèn-cia dels beneficis obtinguts de la recaptaciótotal, un cop deduïdes totes les despesesd'explotació, els premis i les altres despesesprevistes per la Llei 5/1986, del 17 d'abril,de creació de l'Entitat Autònoma de Jocs iApostes de la Generalitat, modificada per laLlei 32/1991, del 24 de desembre, depressupostos de la Generalitat de Catalunyaper al 1992. L'import dels crèdits ampliatsper aquest concepte s'ha de destinar al fi-nançament d'inversions i de programesd'atenció social.7. En el Servei Català de la Salut, el crèdit dela partida 51.01 D/489.0001, «Farmàcia (re-ceptes mèdiques)». La instrumentació de lesampliacions es pot condicionar a les reservesde crèdit en altres partides del pressupost delServei Català de la Salut.

Page 344: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

344 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

Article 8. Retencions de saldos pressuposta-risEn funció de l'execució de l'estat d'ingressoso de despeses, el Govern, a proposta delconseller o consellera d'Economia i Finances,ha d'acordar la retenció de saldos pressupos-taris corresponents a crèdits no vinculats aingressos afectats dels departaments i lesentitats del sector públic, i també qualsevolaltra mesura que consideri adient per a com-plir l'objectiu d'estabilitat pressupostària.

Article 9. Crèdits autoritzats a favor de lesentitats del sector públic1. L'import dels crèdits pressupostaris desti-nats a transferències corrents a favor de lesentitats autònomes i de les empreses públi-ques regulades pel Decret legislatiu 2/2002,del 24 de desembre, pel qual s'aprova el textrefós de la Llei 4/1985, del 29 de març, del'estatut de l'empresa pública catalana, s'had'ajustar de manera que la liquidació de llurspressupostos el 31 de desembre sigui equili-brada. Per a aconseguir aquest objectiu d'e-quilibri, també es poden aplicar les aporta-cions de capital a la compensació de pèrduesd'exercicis anteriors, amb l'acord previ delGovern.2. A fi de determinar les despeses que s'hande tenir en compte en la liquidació delspressupostos de les entitats autònomes i deles empreses públiques, s'hi ha d'inclourel'import de les obligacions reconegudes per aoperacions corrents.3. Si s'han lliurat fons en excés, s'han deminorar per l'import d'aquests els crèditsautoritzats a favor de les entitats autònomes iles empreses públiques en el pressupost per al'exercici del 2005.4. Les transferències corrents a favor desocietats i qualsevol altre tipus d'entitats elcapital de les quals pertanyi majoritàriamenta la Generalitat, a les seves entitats autòno-mes o als ens de dret públic, tenen la natura-lesa de subvenció d'explotació en la mesuranecessària per a equilibrar el compte de pèr-dues i guanys, exceptuant les dotacions per aamortitzacions, provisions i variacions d'e-

xistències, i tenen la naturalesa de lliuramentsa compte de futures operacions de capital pera la resta, sens perjudici de les normes quepugui dictar el conseller o consellera d'Eco-nomia i Finances, a proposta de la Interven-ció General. Per a aplicar els lliuraments al'ampliació de capital de les societats cal, entot cas, l'acord previ del Govern.5. En el cas d'entitats que tinguin un contracteprograma, aprovat pel Govern, que reguliaquest tractament, s'ha de seguir el que dispo-si el contracte programa.

Article 10. Fons de contingència d'execuciópressupostària1. Dins el límit de la despesa fixada anual-ment per a la Generalitat, s'ha de crear unasecció pressupostària anomenada «Fons decontingència d'execució pressupostària» perun import de 37.335.000 euros.2. El Fons de contingència d'execuciópressupostària s'ha de destinar, quan escaigui,a atendre necessitats no previstes en elpressupost aprovat inicialment que puguinsorgir al llarg de l'exercici.3. L'aplicació de la dotació inclosa anualmenten el Fons de contingència d'execuciópressupostària requereix l'aprovació del Go-vern de la Generalitat, a proposta del conse-ller o consellera d'Economia i Finances.4. El romanent de crèdit que hi pugui haveren el Fons de contingència d'execuciópressupostària al final de cada exercici anualno es pot incorporar a exercicis posteriors.

Títol IINormes sobre gestió pressupostària i des-

pesa pública

Article 11 Execució anticipada de projectesd'inversió1. El Govern, a proposta conjunta del Depar-tament d'Economia i Finances i del Departa-ment d'Educació o del Departament de Cultu-ra o del Departament de la Presidència, potautoritzar que aquests tres darrers departa-ments estableixin convenis de col·laboracióamb les entitats locals que permetin l'execu-

Page 345: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

XII. NOVEDADES LEGISLATIVAS 345

ció anticipada de projectes de construccionsescolars, de biblioteques, de teatres o decentres poliesportius inclosos en els planscorresponents.2. Les obres a què es refereix l'apartat 1 hand'ésser finançades i, si escau, adjudicades perles entitats locals. L'import d'aquestes obresha d'ésser reintegrat en tot o en part per laGeneralitat, d'acord amb les dotacions apro-vades en cada exercici pressupostari per alfinançament dels plans fixats pel departamentcorresponent i d'acord amb els convenissignats amb cada entitat local.3. El Govern, a proposta conjunta del Depar-tament d'Economia i Finances i del Departa-ment de Salut o del Departament de Benestari Família, pot autoritzar el Servei Català de laSalut o l'Institut Català d'Assistència i ServeisSocials a establir convenis de col·laboracióamb entitats locals i altres entitats titulars decentres sanitaris que prestin serveis percompte del Servei Català de la Salut o decentres de serveis socials de la xarxa bàsicade serveis socials que permetin l'execucióanticipada de projectes d'inversió en infraes-tructura sanitària o social.4. Les inversions a què es refereix l'apartat 3han d'ésser finançades i gestionades per lesentitats esmentades sota la supervisió delServei Català de la Salut o de l'Institut Catalàd'Assistència i Serveis Socials. Aquest ha dereintegrar, en tot o en part, l'import d'aquestesinversions a les entitats que les facin, d'acordamb les dotacions aprovades en cada exercicipressupostari per al finançament dels plansfixats pel Servei Català de la Salut o perl'Institut Català d'Assistència i Serveis So-cials i d'acord amb els convenis signats.

Article 12. Pressupostos de les universitatscatalanesPrèviament a l'aprovació dels pressupostos deles universitats, el Departament d'Universi-tats, Recerca i Societat de la Informació had'elaborar la proposta de la despesa del per-sonal funcionari docent i no docent i la delpersonal contractat de les universitats que esfinanci amb càrrec al pressupost de la Gene-

ralitat, i l'ha d'elevar al Govern, amb l'infor-me previ del Departament d'Economia iFinances, perquè l'autoritzi.

Article 13. Finançament del pla d'inversionsde les universitats1. El Govern de la Generalitat ha de garantir elfinançament de les inversions previstes pel Plapluriennal d'inversions, reposició i mantenimentde les universitats públiques catalanes per alperíode 2001-2006 amb càrrec als crèdits per adespeses consignats en el pressupost.2. Les obligacions derivades de l'apartat 1 espoden complir mitjançant la inversió directa del'Administració, o mitjançant transferències decapital a favor de les universitats o amb l'en-deutament de les universitats. En aquest darrercas, correspon al Govern autoritzar les univer-sitats per a subscriure operacions d'endeuta-ment per l'import necessari per al finançamentdel programa d'inversions de cadascunad'elles. La càrrega financera derivada d'aques-tes operacions d'endeutament, per interessos,amortitzacions i comissions, s'ha de finançaramb càrrec als crèdits per a despeses del De-partament d'Universitats, Recerca i Societat dela Informació.3. El Govern, addicionalment i de maneraexcepcional, pot autoritzar les universitats aanticipar les inversions previstes pel Pla,mitjançant operacions de crèdit de les univer-sitats. En aquest cas, les amortitzacions hand'ésser subvencionades pel pressupost de laGeneralitat, que també pot afrontar, totalmento parcialment, el pagament dels interessos.4. El Govern, a proposta del conseller o con-sellera d'Economia i Finances, i amb l'infor-me previ del Departament d'Universitats,Recerca i Societat de la Informació, pot de-terminar la modificació, el refinançament i lasubstitució de les operacions d'endeutamentde les universitats que siguin autoritzades pelGovern per a finançar inversions.

Article 14. Limitació de l'augment de ladespesa1. Durant l'exercici del 2004 el Govern i totsels titulars de centres de despesa són obligats

Page 346: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

346 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

a no prendre cap iniciativa legislativa o ad-ministrativa que comporti creixement de ladespesa pública pressupostada, si no proposaalhora els recursos addicionals necessaris oles reduccions proporcionals de despesa ambl'especificació pressupostària corresponent.Són nuls de ple dret les resolucions i elsacords que s'adoptin en incompliment d'a-quest precepte.2. El pla anual de control a què es refereixl'article 71 del Decret legislatiu 3/2002, queés aprovat pel conseller o consellera d'Eco-nomia i Finances a proposta de la IntervencióGeneral, ha d'incloure les activitats de segui-ment de les prescripcions contingudes enl'article 1 en relació amb tots els departa-ments i el sector públic que en depengui o hiestigui vinculat.3. La Intervenció General ha d'informartrimestralment sobre les possibles incidèn-cies detectades en relació amb les obliga-cions que estableix aquest article. Ambindependència d'això, en qualsevol mo-ment, els òrgans fiscalitzadors que, enexercici de llurs competències, tinguinconeixement de l'adopció d'iniciatives queincompleixin el que estableix aquest arti-cle, ho han de posar en coneixement delDepartament d'Economia i Finances, elqual ha d'exigir responsabilitats als titularsdels centres de despesa que incorrin en eldit incompliment.4. Durant l'exercici del 2004 el Govern ésobligat a oposar-se a qualsevol iniciativalegislativa que comporti creixement de ladespesa pública pressupostada, si no es pro-posen alhora els recursos addicionals ne-cessaris.

Article 15. Compromisos de despesa d'exer-cicis anteriors1. Les obligacions reconegudes fins al 31 dedesembre de 2003 que corresponguin a com-pra de béns, serveis, prestacions, obres odespeses en general, degudament adquiritspels departaments de la Generalitat i elsorganismes autònoms, es poden aplicar alscrèdits del pressupost vigent.

2. El Departament d'Economia i Finances, aproposta d'un altre departament, amb l'in-forme previ de l'interventor o interventoradelegat respectiu, pot determinar els crèditsamb càrrec als quals s'imputa el pagamentde les obligacions a què es refereix l'apartat1, que han d'ésser els adequats a la naturale-sa de la despesa segons l'estructura pressu-postària.3. Pel que fa referència al Servei Català de laSalut i a les entitats gestores de la SeguretatSocial, el Departament d'Economia i Finan-ces pot autoritzar, a proposta dels directorsrespectius i amb l'informe previ de l'inter-ventor o interventora delegat corresponent,l'aplicació als crèdits del pressupost vigent deles obligacions derivades de compromisos dedespesa de l'exercici anterior.

Article 16. Recurrència de despeses en exer-cicis futursEl Departament d'Economia i Finances had'emetre un informe preceptiu sobre qualse-vol disposició normativa de caràcter generalque impliqui recurrència de despeses enexercicis pressupostaris futurs, especialmentpel que fa a les retribucions del personal delsdiferents departaments i entitats.

Títol IIIDespeses de personal

Capítol IRetribucions del personal

Article 17. Àmbit d'aplicació de les normessobre despeses de personalLes disposicions incloses en aquest títols'apliquen a tot el personal al servei de:a) L'Administració de la Generalitat i lesseves entitats autònomes de caràcter admi-nistratiu.b) Les entitats autònomes de caràcter comer-cial, industrial, financer o anàleg.c) El Servei Català de la Salut i les entitatsgestores de la Seguretat Social, l'InstitutCatalà de la Salut i l'Institut Català d'Assis-tència i Serveis Socials.

Page 347: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

XII. NOVEDADES LEGISLATIVAS 347

d) L'ens públic Corporació Catalana de Ràdioi Televisió i les societats per a la gestió delsserveis públics de radiodifusió i televisió.e) Les empreses a què fa referència l'article4.2 del Decret legislatiu 3/2002 que percebinaportacions de qualsevol naturalesa ambcàrrec als pressupostos públics o amb càrrecals pressupostos dels ens o les societats ambparticipació de la Generalitat destinades acobrir el dèficit d'explotació, llevat de les quedisposin d'un contracte programa, si així hodetermina expressament el Govern, ambl'informe previ del departament competent enmatèria de funció pública i del Departamentd'Economia i Finances.f) Les altres entitats públiques amb participa-ció majoritària de la Generalitat.g) Les universitats públiques catalanes.

Article 18 Retribucions del personal no labo-ral1. Per a l'exercici del 2004, les retribucionsíntegres del personal en actiu no sotmès a lalegislació laboral, incloent-hi els alts càrrecs,experimenten un augment del 2% respecte ales fixades per a l'exercici del 2003.2. Sens perjudici del que estableix l'apartat1, cadascuna de les pagues extraordinàriesdels funcionaris en servei actiu als quals ésd'aplicació el règim retributiu que estableixel Decret legislatiu 1/1997, del 31 d'octubre,pel qual s'aprova la refosa en un text únicdels preceptes de determinats textos legalsvigents a Catalunya en matèria de funciópública, té un import d'una mensualitat desou, triennis i un 40% del complement dedestinació mensual que percebi el funcionario funcionària.3. Les retribucions de la resta de personalno laboral en servei actiu, incloent-hi elsalts càrrecs, experimenten el mateix incre-ment anual addicional que tingui el perso-nal funcionari, segons el que disposa l'a-partat 2.4. El que estableixen els apartats 1, 2 i 3s'entén sens perjudici de l'adequació de lesretribucions complementàries, si cal, per aassegurar que les assignades a cada lloc de

treball mantenen la relació adequada amb elcontingut d'especial dificultat tècnica, dededicació, de responsabilitat, de perillositat ode penositat, amb l'informe favorable deldepartament competent en matèria de funciópública i del Departament d'Economia i Fi-nances.5. Les retribucions que tenen caràcter d'ab-sorbibles, la indemnització per residència iles indemnitzacions per raó de serveis esregeixen per llur normativa específica i pelque disposa aquesta Llei, i no experimentencap increment respecte a les fixades per al'exercici del 2003.

Article 19. Retribucions del personal funcio-nari1. Les retribucions a percebre el 2004 pelsfuncionaris, d'acord amb el sistema retributiuestablert pel Decret legislatiu 1/1997, són lessegüents:a) El sou i els triennis, segons el grup en quèes classifiquen els cossos i les escales, refe-rents a dotze mensualitats:

Grup Sou TriennisA 12.583,60 483,48B 10.680,00 386,88C 7.961,16 290,40D 6.509,64 194,04E 5.942,88 145,56

b) Les pagues extraordinàries, que són duesl'any i s'acrediten els mesos de juny i desem-bre, per un import d'una mensualitat de sou,triennis i un 40% del complement de destina-ció mensual que percebi el funcionari o fun-cionària. Si un funcionari o funcionària haprestat una jornada de treball reduïda durantels sis mesos anteriors als mesos de juny odesembre, l'import de la paga extraordinàriaha d'ésser objecte de la reducció correspo-nent.c) L'import del complement de destinaciócorresponent a cadascun dels nivells delsllocs de treball, que és el següent, referit adotze mensualitats:

Page 348: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

348 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

Nivell Euros Nivell Euros30 11.049,60 15 3.734,6429 9.911,28 14 3.478,6828 9.494,40 13 3.222,3627 9.077,52 12 2.966,0426 7.963,80 11 2.710,2025 7.065,60 10 2.454,1224 6.648,84 9 2.326,2023 6.232,20 8 2.197,8022 5.815,08 7 2.070,0021 5.398,92 6 1.941,8420 5.015,16 5 1.813,6819 4.758,96 4 1.621,8018 4.502,76 3 1.430,1617 4.246,56 2 1.238,0416 3.990,96 1 1.046,16

d) L'import del complement específic, ques'incrementa d'un 2% respecte als aprovatsper al 2003, sens perjudici del que estableixl'article 18.4.e) El complement de productivitat establertper l'article 103.1.c del Decret legislatiu1/1997, que retribueix el rendiment especial,l'activitat i la dedicació extraordinàries, l'in-terès o la iniciativa amb què el funcionari ofuncionària duu a terme el seu treball, d'acordamb els crèdits pressupostaris assignats percada departament a aquest efecte, i que esregeix per les normes següents:Primera. L'apreciació de la productivitat, alsefectes del pagament d'aquest complement,s'ha de fer mitjançant una valoració indivi-dualitzada per a cada funcionari o funcionàriadels factors especificats per l'article 103.1.cdel Decret legislatiu 1/1997. Els comple-ments de productivitat han d'ésser de conei-xement públic per als altres funcionaris deldepartament o l'organisme interessat, i se n'hade donar coneixement, així mateix, als repre-sentants sindicals.Segona. Les quantitats assignades a comple-ment de productivitat durant un període detemps determinat no poden originar dretsindividuals respecte a les valoracions o lesapreciacions corresponents a períodes succes-sius.

Tercera. Cada departament ha de donarcompte al departament competent en matèriade funció pública i al Departament d'Econo-mia i Finances de la quantia dels comple-ments i dels criteris de distribució aplicats.f) Les gratificacions per serveis extraordina-ris, que han d'ésser concedides per cada de-partament o organisme autònom dins elscrèdits assignats a aquesta finalitat. Aquestesgratificacions tenen caràcter excepcional i tansols poden ésser reconegudes per serveisextraordinaris prestats fora de la jornadanormal de treball, i en cap cas no en pot ésserfixa la quantia ni periòdic el guany.g) Els complements personals transitorisreconeguts d'acord amb la disposició transi-tòria segona del Decret legislatiu 1/1997, quesón absorbits, durant l'any 2004, d'acord ambles normes següents:Primera. De l'increment de retribucions decaràcter general que estableix l'article 18.1,només se'n computa, a l'efecte de l'absorció,el 50% corresponent a les retribucions com-plementàries; de qualsevol altra millora retri-butiva, incloent-hi les derivades de canvis dellocs de treball i els increments de les retribu-cions no compresos en l'increment generalestablert per l'article 18.1, el complementpersonal transitori n'absorbeix el 100%.Segona. En el cas que el canvi de lloc detreball determini una minva de les retribu-cions, es manté el complement personaltransitori, al qual s'ha d'imputar qualsevolmillora retributiva.Tercera. No es consideren, a l'efecte de l'ab-sorció del complement personal transitori, elstriennis, les gratificacions per serveis ex-traordinaris ni el complement de productivitatregulat per la lletra e.2. El càlcul de les retribucions que s'hagin deliquidar normativament per dies s'ha d'efec-tuar tenint en compte el nombre de dies natu-rals del mes corresponent.3. Els funcionaris interins inclosos en l'àmbitd'aplicació del Decret legislatiu 1/1997 per-ceben el 100% de les retribucions bàsiquesdel cos en el qual ocupen la vacant, ambaplicació del que estableix l'article 18.2, i el

Page 349: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

XII. NOVEDADES LEGISLATIVAS 349

100% de les retribucions complementàriesque corresponen al lloc de treball que ocupen,excloent-ne els triennis i els complementsvinculats a la condició de funcionari de carre-ra.4. El personal contractat administratiu com-près en la disposició transitòria tercera delDecret legislatiu 1/1997, fins que no conclo-gui el procés d'extinció regulat pel mateixDecret legislatiu, percep el 100% de les retri-bucions bàsiques del cos en el qual ocupa laplaça, amb aplicació del que estableix l'article18.2, i el 100% de les retribucions comple-mentàries que corresponen al lloc de treballque ocupa, excloent-ne els triennis i els com-plements vinculats a la condició de funcionaride carrera.5. El personal al qual no siguin aplicables lesretribucions fixades per l'apartat 1 percep pera l'exercici del 2004 un increment del 2%sobre les retribucions del 2003, sens perjudicide l'aplicació del que estableix l'article 18.3.6. Les retribucions bàsiques i complemen-tàries del personal que, d'acord amb les di-rectrius que el Govern estableix en aquestamatèria, sol·liciti reducció de la seva jornadade treball s'han de reduir en la mateixa pro-porció del temps de jornada.

Article 20. Acreditació de retribucionsAl personal no laboral al servei de l'Admi-nistració de la Generalitat inclòs en l'àmbitd'aplicació del Decret legislatiu 1/1997 li sónaplicables les normes en matèria retributivasegüents:1. Les retribucions bàsiques i complemen-tàries que s'acreditin amb caràcter fix i perio-dicitat mensual s'han de fer efectives permensualitats completes i d'acord amb lasituació dels funcionaris referida al primerdia hàbil del mes que correspongui. Noméss'han de liquidar per dies en els casos se-güents:a) En el mes de la presa de possessió de laprimera destinació en un cos o escala, en elreingrés al servei actiu i en el d'incorporacióper acabament de llicència sense dret a retri-bució.

b) En el mes d'inici de llicències sense dret aretribució.c) En el mes de cessament en el servei actiu.No obstant això, quan el motiu del cessamentsigui la mort, la jubilació o el retir del fun-cionari o funcionària inclòs en el règim declasses passives de l'Estat o qualsevol altrerègim de pensions públiques que s'acreditenper mensualitats completes des del primer diadel mes següent del naixement del dret, laliquidació de les retribucions no s'ha d'efec-tuar pels dies de servei actiu, sinó que had'incloure el mes sencer en el qual s'ha pro-duït el fet causant del cessament.2. Les pagues extraordinàries s'han d'acreditarels mesos de juny i desembre i, d'acord ambla situació i els drets del funcionari o fun-cionària, els dies 1 de juny i 1 de desembre,excepte en els casos següents:a) Quan el temps de serveis prestats siguiinferior a la totalitat del període corresponenta una paga extraordinària, aquesta paga s'had'abonar proporcionalment al temps de ser-veis efectivament prestats. Quan la jornada detreball durant els sis mesos immediatamentanteriors als mesos de juny o desembre siguide jornada reduïda, l'import de la paga ex-traordinària ha de tenir la reducció correspo-nent.b) Per als funcionaris en servei actiu ambllicència sense dret a retribució, la pagaextraordinària s'ha d'acreditar els mesos dejuny i desembre, però amb la quantia pro-porcional al temps de serveis prestats en elperíode corresponent a cadascuna de lespagues.c) En el cas de cessament en el servei actiu, lapaga extraordinària s'ha d'acreditar el dia delcessament amb referència a la situació i elsdrets del funcionari o funcionària en aquelladata, però proporcionalment al temps deserveis efectivament prestats.d) Quan el cessament del servei actiu siguiper jubilació, per mort o per retir i es doninles circumstàncies especificades en el darrerpunt de la lletra c de l'apartat 1, també s'ha deconsiderar, quant a la paga extraordinària,com a mes complet.

Page 350: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

350 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

3. El període corresponent a cadascuna de lespagues extraordinàries comprèn els sis mesosimmediatament anteriors als mesos de juny idesembre. Quan el temps de serveis efecti-vament prestats sigui inferior a sis mesos, elsperíodes, a l'efecte de liquidació, quedenestablerts de la manera següent:a) Paga extraordinària de juny: període des del'1 de desembre fins al 31 de maig immedia-tament anterior.b) Paga extraordinària de desembre: períodedes de l'1 de juny fins al 30 de novembreimmediatament anterior.4. Els funcionaris de carrera que canviïn delloc de treball dins el mateix cos o escalatenen dret, durant el termini de presa depossessió, a totes les retribucions de caràcterfix o mensual, les quals s'han de fer efectivesper mensualitats completes d'acord amb lasituació dels funcionaris referida al primerdia del mes que correspongui, seguint lesdirectrius següents:a) Si el termini per a la presa de possessióacaba dins el mateix mes del cessament, ladependència en què cessa s'ha de fer càrrecde tota la mensualitat, i a partir del primer diadel mes següent s'ha de fer càrrec de retri-buir-lo la dependència on hagi estat destinat,d'acord amb la situació i els drets que té elfuncionari o funcionària el primer dia del mesque correspongui.b) Si el termini per a la presa de possessiócomprèn dates de dos mesos diferents, ladependència en què cessa s'ha de fer càrrecde les retribucions fins al final del mes delcessament, i la dependència on va destinat elfuncionari o funcionària s'ha de fer càrrec deles seves retribucions a partir del dia 1 delmes següent, independentment de si el fun-cionari o funcionària ha exhaurit o no eltermini de presa de possessió, però d'acordamb la situació i els drets que té el funcionario funcionària el primer dia del mes que co-rrespongui.

Article 21. Retribucions del personal laboral1. Per a l'exercici del 2004, la massa salarialdel personal laboral no pot experimentar un

augment global superior al 2%, respecte a lacorresponent per a l'exercici del 2003, entermes d'homogeneïtat per als dos períodesobjecte de comparació. A més, la massasalarial del personal laboral pot tenirl'augment necessari per a fer possible l'apli-cació a aquest personal de l'increment addi-cional que estableix l'article 18 per al perso-nal no laboral.2. Per a determinar o modificar les condi-cions retributives del personal laboral delsens indicats pels apartats a, b, c, d i e del'article 17, cal l'informe favorable conjuntdel departament competent en matèria defunció pública i del Departament d'Economiai Finances, d'acord amb els criteris següents:a) Es considera determinació o modificació deles condicions retributives la signatura de con-venis col·lectius, les revisions, les adhesions oles extensions d'aquests, l'aplicació dels conve-nis col·lectius d'àmbit sectorial i dels pactes demillores que modifiquin les condicions delpersonal laboral i la fixació de retribucionsmitjançant un contracte individual, si no sónregulades mitjançant un conveni col·lectiu.b) A l'efecte de l'emissió de l'informe correspo-nent, els departaments, els organismes au-tònoms i les entitats han de trametre el projectede pacte o millora del conveni, proposta indivi-dual o projecte de conveni, abans que siguisignat, acompanyat d'una memòria amb lavaloració de tots els aspectes econòmics i dellur incidència en exercicis futurs.c) L'informe a què fa referència la lletra b had'ésser elaborat pel departament competent enmatèria de funció pública i pel Departamentd'Economia i Finances en el termini de quin-ze dies des de la recepció de la proposta o elprojecte.3. Són nuls de ple dret els acords adoptats enmatèria de retribucions del personal laboralamb omissió del tràmit d'informe o en contrad'un informe desfavorable, i també els pactesque impliquin creixements salarials per aexercicis successius contraris al que determi-nin les futures lleis de pressupostos.4. No es poden autoritzar les despeses deri-vades de l'aplicació de les retribucions per al

Page 351: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

XII. NOVEDADES LEGISLATIVAS 351

2004 si no es compleixen els requisits esta-blerts per aquest article.

Article 22. Retribucions variables en funciód'objectius1. En l'àmbit del personal directiu de lesentitats del sector públic, inclòs el sanitari,l'establiment per contracte de retribucionsvariables en funció del compliment de deter-minats objectius ha d'incloure necessàriamentobjectius pressupostaris. Amb caràcter previa la formalització del contracte, es requereixl'informe favorable del Departament d'Eco-nomia i Finances i del departament compe-tent en matèria de funció pública.2. La concreció anual dels objectius establertsen els contractes, amb inclusió dels de caràc-ter pressupostari, requereix l'informe favora-ble del Departament d'Economia i Finances idel departament competent en matèria defunció pública.3. L'acreditació posterior de les retribucionsvariables per assoliment d'objectius exigeixl'informe favorable del Departament d'Eco-nomia i Finances en relació amb el compli-ment dels objectius pressupostaris fixats. Lacomprovació del compliment de la resta delsobjectius, sota la supervisió del titular d'a-quest departament o de l'autoritat en quidelegui, correspon al departament del qualdepengui o al qual estigui vinculada l'entitat.

Article 23. Adequació d'acords, convenis opactesNo es pot signar cap acord, conveni o pacteen contravenció al que estableix aquesta Llei.Els acords, els convenis o els pactes ja signatsque impliquin creixements retributius s'hand'adequar al que estableix aquesta Llei, iesdevenen així inaplicables les clàusules quesiguin contràries al que estableixen els arti-cles 18, 19 i 21, que s'hi oposin o que hiresultin incompatibles.

Article 24. Pensions1. Amb efectes des de l'1 de gener de 2004, laquantia de les pensions reconegudes pelDecret del 14 de novembre de 1978 i per la

Llei 18/1984, del 20 de març, sobre el perso-nal eventual, contractat i interí al servei de laGeneralitat en el període anterior al 1939,s'incrementen un 2% en relació amb les del'exercici del 2003.2. Les pensions atorgades a l'empara de laLlei 6/2003, del 22 d'abril, de l'estatut delsexpresidents de la Generalitat, i de la Llei2/1988, del 26 de febrer, sobre assignacionstemporals i pensions als presidents del Par-lament, en cessar, i a llurs familiars, es regei-xen per llur normativa específica.3. Els consellers de la Generalitat que deixinel càrrec durant l'any 2004 tenen dret a lapensió per un període màxim de divuit me-sos. Tanmateix, deixen de percebre-la en elmoment que obtenen una altra retribució ambcàrrec a fons públics.

Capítol IIAltres disposicions en matèria de despeses de

personal

Article 25. Limitació de l'augment de despe-ses de personalDurant l'exercici del 2004 no es poden tra-mitar expedients d'ampliació de plantilla nidisposicions o expedients de creació o dereestructuració d'unitats orgàniques si l'in-crement de la despesa pública que en derivano es compensa mitjançant la reducció delmateix import d'altres conceptes pressuposta-ris dels capítols de despeses corrents. Sil'ampliació i la creació de plantilles o la rees-tructuració d'unitats orgàniques deriven del'entrada en funcionament de noves inver-sions, l'increment de la despesa resultant had'ésser finançat mitjançant la minoració delscrèdits per a inversions del departament ol'entitat que ho proposi.

Article 26. Contractació temporal de perso-nal laboralEls departaments i les entitats autònomespoden contractar temporalment personallaboral, d'acord amb la legislació vigent, pera executar obres i per a prestar serveis co-rresponents a alguna de les inversions inclo-

Page 352: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

352 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

ses en el pressupost i a càrrec d'aquest. Lacontractació del personal laboral s'ha de fermitjançant els serveis d'ocupació, amb prio-ritat per als treballadors sense subsidi d'atur.Els departaments i les entitats autònomes hande comunicar trimestralment al departamentcompetent en matèria de funció pública lescontractacions que hi hagi hagut, i tambéllurs característiques. El departament com-petent en matèria de funció pública ha dedonar compte de tota la informació referent aaquest personal a les centrals sindicals consi-derades més representatives.

Article 27. Oferta pública d'ocupació1. Per a l'exercici del 2004, l'oferta públicad'ocupació només pot incloure les places queel Govern, a proposta del departament com-petent en matèria de funció pública i ambl'informe previ del Departament d'Economia iFinances, consideri necessàries per al funcio-nament dels serveis públics essencials.2. No obstant el que estableix l'apartat 1, elGovern pot aprovar una o diverses ofertesparcials d'ocupació pública de llocs de tre-ball, dotats pressupostàriament i inclosos enles relacions de llocs de treball, que estiguinocupats per personal interí o personal laboraltemporal.3. El que disposen els apartats 1 i 2 s'ha desubjectar, en qualsevol cas, als límits quepuguin ésser aplicables al conjunt de lesadministracions públiques en virtut de lesdisposicions estatals de caràcter bàsic en lamatèria.

Article 28. Integració en el treball1. Per a complir els principis d'integració enel treball establerts per la Llei de l'Estat13/1982, del 7 d'abril, d'integració social deminusvàlids, i pel Decret legislatiu 1/1997, iamb la finalitat que el 2% de la plantillaorgànica de l'Administració de la Generalitatsigui cobert per persones amb discapacitat, esreserva el 5% de les places previstes en l'o-ferta pública d'ocupació.2. Les empreses públiques de la Generalitathan de reservar el 5%, com a mínim, de les

noves contractacions previstes per a l'exercicipressupostari del 2004 perquè siguin cobertesper persones amb discapacitat.

Títol IVOperacions financeres i línies d'actuació

del crèdit públic

Article 29. Avals1. La Generalitat pot prestar avals durantl'exercici del 2004 per a les operacions decrèdit interior o exterior que concertin lesentitats o les empreses que s'indiquen fins alsimports que s'assenyalen:a) Gestió d'Infraestructures, SA, fins a151.628.989,07 euros.b) Regs de Catalunya, SA, fins a 3.123.000euros.c) Consorci del Museu Nacional d'Art deCatalunya, fins a 6.242.334 euros.d) Consorci del Circuit de Catalunya, fins a3.040.000 euros.e) Centre Integral de Mercaderies i ActivitatsLogístiques, SA (CIMALSA), fins a20.000.000 d'euros.2. Els avals a què fa referència l'apartat 1 hand'ésser autoritzats pel Govern, a propostaconjunta del conseller o consellera d'Econo-mia i Finances i del conseller o consellera deldepartament interessat per raó de la matèria, ihan d'ésser signats pel conseller o consellerad'Economia i Finances o per l'autoritat en quidelegui expressament.3. El Govern pot determinar en cada cas elcaràcter solidari o no solidari dels avals auto-ritzats.4. S'autoritza l'Institut Català de Financesperquè pugui prestar durant l'exercici del2004 les garanties següents, tant en forma deprimer aval com en forma de segon aval,sobre les operacions de crèdit concertades perempreses o entitats:a) En els termes que estableix la Llei decreació, fins a un import màxim de300.000.000 d'euros.b) Per a l'exercici del 2004, el límit a què fareferència l'article 11.4 del Decret legislatiu4/2002, del 24 de desembre, pel qual s'aprova

Page 353: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

XII. NOVEDADES LEGISLATIVAS 353

el text refós de la Llei de l'Institut Català deFinances, és del 3% de la quantitat globalautoritzada (9.000.000 d'euros). Excepcio-nalment, el Govern pot acordar d'augmentaraquest límit.c) Per a les operacions de crèdit destinades alfinançament d'inversions i de despeses dereestructuració que concertin les entitats que,dins l'àmbit d'actuació del Servei Català de laSalut, tenen com a objectiu la gestió de ser-veis sanitaris i sociosanitaris, fins a un importtotal de 120.000.000 d'euros.d) Per a finançar inversions en matèriad'assistència i serveis socials, fins a un importtotal de 33.100.000 euros. S'inclouen en el ditlímit altres operacions de risc efectuades perl'Institut Català de Finances a favor d'entitatsde serveis socials.e) Per a les operacions de crèdit concertadesen el marc dels programes de finançamentd'estudiants universitaris de tercer cicle iformació continuada de l'Agència de Gestiód'Ajuts Universitaris i de Recerca, per unimport màxim de 6.000.000 d'euros. L'InstitutCatalà de Finances i l'Agència de Gestiód'Ajuts Universitaris i de Recerca han deformalitzar els convenis corresponents per apromoure i gestionar les operacions concerta-des pel que fa al cas.5. Addicionalment al límit assenyalat perl'apartat 4, l'autorització feta per l'article 1.ade la Llei 3/2003, del 28 de març, d'autoritza-cions financeres per a l'ampliació de la Firade Barcelona, a favor de l'Institut Català deFinances, per a avalar les operacions de crèditde la societat Fira 2000, SA, destinades a lesobres d'ampliació del recinte firal de la GranVia, s'ha d'entendre que ho és fins a un im-port per principal de 200.000.000 d'euros,més els interessos corrents i altres despesesfinanceres que es derivin d'aquestes opera-cions.6. S'autoritza l'Institut Català del Crèdit Agra-ri, en els termes que estableix la Llei 4/1984,del 24 de febrer, de creació de l'Institut, per-què atorgui avals fins a un import màxim de2.400.000 euros. Igualment s'autoritza l'Ins-titut Català del Crèdit Agrari perquè dins

l'exercici del 2004 pugui prestar avals per agarantir la part de les obres de regs de novaimplantació o de millora dels regs existents acàrrec dels regants, fins a un import total de30.000.000 d'euros.7. Els instituts a què es refereixen els apartats4 i 6 han de tenir necessàriament en compte,en els avals que puguin prestar, que en capcas no s'han de fer càrrec dels interessoscorrents de les operacions ni dels interessosde demora produïts per l'incompliment d'o-bligacions dels avalats.8. En relació amb l'apartat 4, i pel que fa a lesoperacions de l'àmbit sanitari, el Govern, siescau, a proposta conjunta dels departamentsd'Economia i Finances i de Salut, pot autorit-zar el Servei Català de la Salut per a adoptarmesures amb la finalitat de garantir el com-pliment de les obligacions que derivin d'a-questes operacions de crèdit.9. El Departament d'Economia i Finances had'inspeccionar les inversions finançades ambcrèdits avalats per la Generalitat per a com-provar-ne l'aplicació i la rendibilitat, i had'instrumentar, si escau, les mesures correcto-res que siguin pertinents.10. S'autoritza el Govern per a concedir l'avalde la Generalitat en les operacions de crèditformalitzades per les entitats de dret públicsubjectes al dret privat i per la CorporacióCatalana de Ràdio i Televisió, a l'empara del'autorització concedida per l'article 30.11. El conseller o consellera d'Economia iFinances ha de trametre trimestralment a laComissió d'Economia, Finances i Pressupostdel Parlament una memòria explicativa sobrela concessió d'avals i préstecs per l'InstitutCatalà de Finances i l'Institut Català delCrèdit Agrari, que ha d'incloure les caracte-rístiques i el volum de les operacions realit-zades, la incidència sectorial i territoriald'aquestes i els resultats de la gestió duta aterme pels instituts esmentats.12. La Generalitat pot prestar l'aval fins a unaquantia màxima, el 2004, de 1.000.000.000d'euros, amb l'objecte de garantir valors derenda fixa emesos per fons de titulitzaciód'actius, constituïts conforme a les disposi-

Page 354: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

354 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

cions vigents, a l'empara dels convenis que,en el cas que es consideri convenient, subs-criguin el Departament d'Economia i Finan-ces i les societats gestores de fons de titulit-zació d'actius inscrites en la Comissió Nacio-nal del Mercat de Valors, amb l'objecte demillorar el finançament de l'activitat produc-tiva empresarial de les petites i les mitjanesempreses, per a projectes localitzats dins ofora de Catalunya, i de les corporacions lo-cals catalanes.

Article 30. Operacions d'endeutament1. S'autoritza el Govern perquè, a propostadel conseller o consellera d'Economia i Fi-nances, emeti o contregui deute públic o faciús de l'endeutament amb terminis de reem-borsament superiors a l'any en qualsevolmodalitat, tant en operacions a l'interior coma l'exterior, amb la limitació que el saldo dedeute viu a 31 de desembre de 2004 no superiel corresponent saldo autoritzat a 31 de de-sembre de 2003 en més de 1.033.276.357,26euros; addicionalment, l'endeutament autorit-zat el 2003 i no formalitzat el 31 de desembredel mateix any, tant de la Generalitat comdels ens i les entitats que en depenen, es potinstrumentar el 2004. El Govern ha de fixarles característiques de l'endeutament i laforma de representació del deute públic dinsel marc establert en els acords de políticafiscal i financera.2. L'endeutament de la Generalitat es potaugmentar amb la finalitat d'amortitzar l'en-deutament de les entitats públiques que esclassifiquen en el sector d'administracionspúbliques pel mateix import que s'amortitzi,per a optimar la càrrega financera global. Elsingressos derivats de l'augment de l'endeuta-ment de la Generalitat han de generar crèdits.3. S'autoritza el Govern perquè, a propostadel conseller o consellera d'Economia i Fi-nances, modifiqui, refinanci i substitueixi lesoperacions d'endeutament de la Generalitat ide les seves entitats i empreses públiques,instrumentades en qualsevol de les modalitatsque enumera l'article 16 del Decret legislatiu3/2002, i existents abans o concertades a

partir de l'entrada en vigor d'aquesta Llei,amb novació del contracte o sense, per aobtenir un cost menor de la càrrega financerao prevenir els possibles efectes negatiusderivats de fluctuacions en les condicions demercat, dotar de més liquiditat les emissionsen circulació o possibilitar l'emissió de noustipus d'actius més adequats a les condicionsactuals dels mercats financers. No obstantaixò, l'endeutament en qualsevol modalitatconcertat per la Generalitat i els ens i lesentitats que en depenen també es pot refi-nançar, amb novació del contracte o sense, afi d'obtenir una millor estructura del deute encirculació.4. En el cas de refinançament o substituciód'operacions d'endeutament amb un terminide reemborsament igual o inferior a un any,definides per l'apartat 6, l'import màxim quees pot refinançar o substituir no pot éssersuperior al deute viu existent en aquestamodalitat el 31 de desembre de 2003.5. En el cas de modificació, refinançament osubstitució d'operacions de les entitats o lesempreses públiques, amb aval de la Genera-litat o sense, s'autoritza el Govern perquèatorgui l'aval de la Generalitat a les opera-cions resultants de les modificacions, elrefinançament o la substitució que es pro-dueixin.6. El límit d'endeutament viu per operacionsd'endeutament amb termini de reemborsa-ment igual o inferior a un any, referit, enconseqüència, tant a les disposades el 2003com a les disposades el 2004, incloent-hi lesdestinades a atendre despeses relacionadesamb el finançament del Servei Català de laSalut, és el resultant d'aplicar el percentatgedel 15,5% sobre l'estat de despeses delpressupost.7. S'autoritza l'Institut Català de Financesperquè, sense ultrapassar el límit màximd'endeutament viu de 2.000.000.000 d'euros,concerti durant el 2004 operacions d'endeu-tament en qualsevol modalitat, destinades afinançar les operacions pròpies de l'Institut.8. L'autorització feta per l'article 1.b de laLlei 3/2003, del 28 de març, d'autoritzacions

Page 355: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

XII. NOVEDADES LEGISLATIVAS 355

financeres per a l'ampliació de la Fira deBarcelona i per a finançar l'aportació delsregants al canal Segarra-Garrigues, a favor del'Institut Català de Finances, fins a un importde 65.000.000 d'euros, s'ha d'entendre com aaddicional al límit assenyalat en l'apartat 7.9. S'autoritza l'Institut Català del Crèdit Agra-ri perquè durant el 2004 concerti operacionsd'endeutament en qualsevol modalitat, desti-nades a finançar les operacions pròpies del'Institut, sense ultrapassar el límit màximd'endeutament viu per aquesta finalitat de250.000.000 d'euros. El finançament especí-fic de l'aportació dels regants a la infraes-tructura de la xarxa primària del canal Sega-rra-Garrigues i el límit d'endeutament asso-ciat, equivalent en import, de 223.000.000d'euros s'exclou d'aquesta autorització pel fetque fou aprovat pels articles 3 i 4 del capítolii de la Llei 3/2003.10. S'autoritza l'Institut Català del Sòl perquèconcerti durant el 2004 les operacions d'en-deutament següents:a) Subscripció d'operacions d'endeutament dequalsevol modalitat, per a afrontar l'adquisi-ció i la urbanització de sòl fins a un importmàxim de 40.000.000 d'euros.b) Préstecs hipotecaris, fins a un importmàxim de 80.000.000 d'euros, per a finançarles obres de construcció que promogui.Aquest import correspon al total d'operacionsa subscriure l'any 2004 per aquest concepte,del qual l'import a executar l'any 2004 és de23.673.375,67 euros.c) Línia de crèdit per un import de 2.404.040euros, per a atendre necessitats transitòriesderivades d'una operació destinada a finançarparcialment el Pla d'habitatge, la qual cosaconsisteix en la cessió de crèdits de garantiahipotecària generats per l'alienació d'habi-tatges de promoció pública.d) Línies de crèdit per un import màxim de50.000.000 d'euros per a finançar necessitatstransitòries de tresoreria.11. S'autoritza l'Institut Català del Sòl perquè,amb l'informe favorable del Departamentd'Economia i Finances, concerti, durant el2004, operacions d'endeutament de qualsevol

modalitat, fins a un import màxim de30.000.000 d'euros, destinades a finançar:a) La promoció o l'adquisició d'edificis,locals o instal·lacions per a fer-ne la posteriorexplotació com a béns destinats a la prestacióde serveis públics.b) Obres d'edificació, política de millora debarris i d'intervenció en nuclis antics i patri-moni arquitectònic que promogui per comptedel Govern.12. S'autoritza l'Institut Català del Sòl perquèconcerti, durant el 2004, operacions d'endeu-tament amb l'Institut Català de Finances, pera crear un marc financer en l'àmbit de lesactuacions protegibles compreses en el Placatalà de l'habitatge fins a un màxim de10.000.000 d'euros.13. S'autoritza Ferrocarrils de la Generalitatde Catalunya perquè concerti operacionsd'endeutament fins a un import de 42.900.000euros per a finançar les inversions en infraes-tructures ferroviàries en la seva xarxa perencàrrec de la Generalitat.14. S'autoritza Infraestructures Ferroviàriesde Catalunya perquè concerti operacionsd'endeutament fins a un import de650.000.000 d'euros per a finançar les inver-sions en infraestructures ferroviàries quetingui encomanades o adscrites pel Govern dela Generalitat.15. S'autoritza el Centre de Telecomunica-cions i Tecnologies de la Informació de laGeneralitat de Catalunya perquè concerti,durant el 2004, les operacions d'endeuta-ment a llarg termini en qualsevol modalitat,per un import màxim de 41.235.000 euros,destinades al finançament de les seves in-versions.16. S'autoritza l'Agència Catalana de l'Aiguaa concertar noves operacions d'endeutament allarg termini en qualsevol modalitat, per unimport màxim de 89.366.300 euros, destina-des a operacions de capital.17. S'autoritza l'Agència Catalana de l'Aiguaa formalitzar les operacions d'endeutamentnecessàries, fins a un límit màxim de70.000.000 d'euros, per a finançar els deca-latges produïts pel calendari de pagaments i

Page 356: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

356 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

cobraments dels projectes d'inversió finançatsamb fons comunitaris.18. S'autoritza l'empresa Administració, Promo-ció i Gestió, SA perquè contracti, durant el2004, operacions d'endeutament per un importmàxim de 28.806.886,13 euros, destinades afinançar parcialment les obres de rehabilitacióprevistes en el parc d'habitatges de titularitat dela Generalitat, d'acord amb els compromisosadquirits en el Pla director d'obres.19. S'autoritza l'Institut d'Assistència Sani-tària perquè concerti, durant el 2004, opera-cions d'endeutament en qualsevol modalitat,per un import màxim de 15.000.000 d'euros,destinades a operacions de capital.20. S'autoritza l'entitat Gestió de ServeisSanitaris perquè concerti, durant el 2004,operacions d'endeutament en qualsevol mo-dalitat, per un import màxim de 420.000euros, destinades a operacions de capital.21. S'autoritza l'empresa pública Energèticad'Instal·lacions Sanitàries, SA perquè concer-ti, durant el 2004, operacions d'endeutamenten qualsevol modalitat, per un import màximde 762.069 euros, destinades a operacions decapital.22. S'autoritza l'Institut Català d'Oncologiaperquè concerti, durant el 2004, operacionsd'endeutament en qualsevol modalitat, per unimport màxim de 760.500 euros, destinades aoperacions de capital.23. S'autoritza l'entitat Gestió i Prestació deServeis de Salut perquè concerti, durant el2004, operacions d'endeutament en qualsevolmodalitat, per un import màxim de2.441.405,33 euros, destinades a operacionsde capital.24. S'autoritza l'Institut de Recerca i Tecno-logia Agroalimentàries perquè concerti, du-rant el 2004, operacions d'endeutament enqualsevol modalitat, per un import de351.600 euros, destinades a operacions decapital.25. S'autoritza la Corporació Catalana deRàdio i Televisió perquè concerti, durant el2004, operacions d'endeutament en qualsevolmodalitat, destinades a finançar les opera-cions pròpies de l'ens, amb la limitació que el

saldo de deute viu a 31 de desembre de 2004no superi el saldo de deute autoritzat a 31 dedesembre de 2003 en més de 83.000.000d'euros.26. S'autoritza la Corporació Catalana deRàdio i Televisió a subrogar-se en els prés-tecs a llarg termini, avalats per la Generalitat,formalitzats per les seves empreses filialsTelevisió de Catalunya, SA, i CatalunyaRàdio, SRG, SA, com a prestatàries. Els ditsavals s'estenen a garantir, en els mateixostermes, el compliment de les obligacions dela Corporació Catalana de Ràdio i Televisió,un cop subrogada.27. Dins el mes següent a l'aprovació delpressupost, els organismes autònoms nofinancers i les entitats públiques no finance-res han de trametre al Departament d'Econo-mia i Finances els projectes d'inversió pre-vistos en llurs pressupostos respectius que esproposin finançar amb el producte de lesoperacions d'endeutament autoritzades peraquest article, i també el programa d'execuciód'aquells.28. Els organismes autònoms no financers iles entitats públiques no financeres han d'in-formar el Departament d'Economia i Finan-ces de les disposicions que efectuïn de lesoperacions d'endeutament formalitzades, itambé de l'aplicació d'aquestes.29. Les característiques de les operacionsd'endeutament assenyalades per aquest articlehan d'ésser fixades pel Govern, a proposta delconseller o consellera d'Economia i Finances,llevat de les característiques de les operacionsa què fa referència l'apartat 6, que podenésser determinades per aquest mateix conse-ller o consellera.30. Abans que el Govern fixi les característi-ques de les operacions d'endeutament en elstermes de l'apartat 29, la Direcció General dePolítica Financera i Assegurances ha d'esta-blir les negociacions de les diverses opera-cions financeres autoritzades a favor delsorganismes autònoms no financers i les enti-tats públiques no financeres i ha de triarl'instrument més adequat, coordinadamentamb les entitats afectades, amb l'objectiu de

Page 357: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

XII. NOVEDADES LEGISLATIVAS 357

racionalitzar l'operativa i obtenir les millorscondicions dels mercats financers, tot teninten compte l'estructura del deute en circulacióde cadascuna d'aquestes i del conjunt delsector públic de la Generalitat. El mateixprocediment s'ha de seguir amb relació a lesaltres empreses o entitats de qualsevol formajurídica admesa en dret participades majori-tàriament per la Generalitat de Catalunya, demanera directa o indirecta, que necessitinl'autorització del Govern per a formalitzaroperacions d'endeutament en qualsevol mo-dalitat, d'acord amb la legislació vigent. Aaquests efectes, la Direcció General de Políti-ca Financera i Assegurances ha de dictar lesinstruccions adequades.31. S'autoritza el Govern perquè acordi la trans-formació dels títols representatius del deutepúblic actualment en circulació en anotacionsen compte, sempre que es respecti la resta de lescaracterístiques de l'emissió corresponent.32. El Govern, a proposta del conseller oconsellera d'Economia i Finances, pot establirles actuacions que s'han de dur a terme en elcurs de l'exercici del 2004 encaminades acobrir el tipus d'interès i el tipus de canvi deles operacions d'endeutament existents abanso concertades a partir de l'entrada en vigord'aquesta Llei, mitjançant la utilització delsdiversos instruments financers de coberturade risc que hi ha als mercats. La contractacióde les operacions concretes, dins el marcesmentat, correspon al conseller o consellerad'Economia i Finances, que pot delegaraquesta facultat en la Direcció General dePolítica Financera i Assegurances.33. Les operacions d'endeutament autoritzadesper aquesta Llei a favor de les entitats públi-ques que, segons el Sistema Europeu deComptes 95, són integrades en el sector de lesadministracions públiques, únicament es po-den formalitzar en el supòsit que l'augmentd'endeutament viu del conjunt del dit sector nosuperi el previst en aquests pressupostos. Alsefectes d'assegurar el compliment d'aquestprecepte, aprovats els pressupostos del 2004,el Departament d'Economia i Finances had'instrumentar els ajustos necessaris i ha d'au-

toritzar, si escau, les formalitzacions de lesoperacions d'endeutament que calgui i, conse-güentment, la disposició dels crèdits reservatsa aquests efectes en l'estat de despeses.

Article 31. Fons patrimonial de l'InstitutCatalà de Finances1. El fons patrimonial de l'Institut Català deFinances es fixa en 157.375.000 euros. Aaquest efecte, la Generalitat ha d'aportar al'Institut, dins l'exercici del 2004, 60.000.000d'euros en concepte de capital.2. S'autoritza l'Institut Català de Finances afer operacions de cobertura de risc de crèditde les seves operacions actives, tant de prés-tecs com d'avals.

Article 32. Línies de finançament de l'InstitutCatalà de Finances i d'ICF Holding, SAEntre les finalitats d'impuls al teixit econòmici social de Catalunya establertes per la Llei decreació de l'Institut Català de Finances, di-rectament o mitjançant la seva societat ins-trumental ICF Holding, SA, aquest ha de dura terme, entre altres, les actuacions destinadesa finançar:a) El foment de les empreses, especialmentles de dimensions reduïdes, per a millorar-nela productivitat.b) Projectes socials orientats principalment aatendre les necessitats específiques de lespersones amb discapacitat, tant pel que fa al'habitatge com a l'autonomia personal o aqualsevol tipus d'ajut material o tècnic querequereixin a causa de llur discapacitat.c) Projectes d'economia social, concretamentpel que fa a les infraestructures sanitàries,sociosanitàries i socials.d) Programes, en conveni amb l'Agència deGestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca,destinats a estudiants universitaris, i a lacreació o l'ampliació d'empreses, laboratoriso instal·lacions de recerca.e) El foment de l'habitatge de lloguer dins elPla català de l'habitatge.f) El foment del sector de l'audiovisual.g) Projectes d'interès general de les adminis-tracions públiques, incloses les operacions

Page 358: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

358 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

d'arrendament financer, destinats especial-ment als ens locals.h) Programes destinats a finançar o garantirdespeses i inversions per a joves, orientades allur emancipació social, i per a famílies mo-noparentals, en el marc de les directrius quedetermini el Govern.

Article 33. Fons social de l'Institut Català delCrèdit AgrariEl fons social de l'Institut Català del CrèditAgrari es fixa en 48.608.176,17 euros. Dinsl'exercici del 2004, la Generalitat hi ha d'a-portar 10.000.000 d'euros. S'exclou de l'es-mentada aportació la que especifica l'article 4del capítol II de la Llei 3/2003, en què esrecull una aportació mínima del 15% del'augment operatiu atorgat per la dita Llei peral finançament específic de l'aportació delsregants a la infraestructura de la xarxa delcanal Segarra-Garrigues, xifra que s'hi hauràd'afegir per tal d'assegurar l'equilibri patri-monial de l'Institut Català del Crèdit Agrari.

Article 34. Línies de finançament de l'InstitutCatalà del Crèdit AgrariDins l'exercici del 2004, l'Institut Català delCrèdit Agrari, d'acord amb la seva Llei decreació, amb l'objectiu de fomentar, coordinari canalitzar el crèdit agrari a Catalunya, ha dedesenvolupar, entre altres, les actuacionsdestinades a finançar:a) El foment de l'activitat aqüícola, sobretotla del delta de l'Ebre.b) El foment de l'activitat pesquera mi-tjançant el suport als períodes d'aturada tem-poral de l'activitat.c) El foment d'infraestructures de regadiusnous i dels existents.d) El suport al sector pesquer d'encerclament.e) Projectes que impliquin una millora tec-nològica en els processos productius.f) Projectes que impliquin una millora en eldesenvolupament del medi rural.

Article 35. Fons per a les indústries culturals1. El Fons de garantia per a establir una líniaespecial de crèdit per a activitats de produc-

ció cinematogràfica, constituït per la disposi-ció addicional dotzena de la Llei 12/1994, del28 de desembre, de pressupostos de la Gene-ralitat de Catalunya per al 1995, l'objecte delqual és ampliat a la resta de sectors culturalsper la disposició addicional vint-i-setena de laLlei 14/2000, del 29 de desembre, de pressu-postos de la Generalitat de Catalunya per al2001, i per la disposició addicional vint-i-dosena de la Llei 30/2002, del 30 de desem-bre, de pressupostos de la Generalitat deCatalunya per al 2003, passa a denominar-seFons per a les indústries culturals.2. S'autoritza el Govern a destinar part de ladotació del Fons per a les indústries culturalsa la participació de l'Institut Català de lesIndústries Culturals en l'accionariat de socie-tats creades per a desenvolupar projectesculturals amb un especial valor estructural,d'acord amb els requisits legals vigents.

Títol VNormes tributàries

Article 36 Desplegament de l'article 59.3 dela Llei 4/1997, del 20 de maig, de protecciócivil de CatalunyaAls efectes del càlcul del gravamen al qualsón sotmeses les empreses afectades pel Plaespecial de protecció civil establert perl'article 59.3 de la Llei 4/1997, del 20 demaig, i tenint en compte que el cost delsrespectius plans especials de protecció civilés superior als límits fixats per l'apartat 2 deldit article, s'estableix que la quota del gra-vamen per a les empreses de l'apartat 3, pera l'exercici del 2004, d'acord amb llur volumanual de facturació, s'ha d'ajustar a l'escalasegüent:

Facturació (euros) Quota (euros)

Fins a 3.005.060,52 euros 6.166,38

Més de 3.005.060,52 euros i fins a

12.020.242,08 euros 15.415,96

Més de 12.020.242,08 euros i fins a

30.050.605,21 euros 30.831,92

Més de 30.050.605,21 euros 61.663,84

Page 359: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

XII. NOVEDADES LEGISLATIVAS 359

Article 37. Cànon de l'aigua1. Durant l'any 2004 els valors de base pervolum per a usos domèstics i industrials i elvalor de cada unitat de paràmetre de conta-minació del cànon de l'aigua, a l'efecte de ladeterminació del tipus de gravamen específicd'una manera individualitzada, són els se-güents:

Concepte Any 2004

Domèstica 0,3118 euros/m3

Industrial general 0,0987 euros/m3

Industrial específica 0,3869 euros/m3

Matèries en suspensió 0,2989 euros/kg

Matèries oxidables 0,5980 euros/kg

Sals solubles 4,7841 euros/Sm3/cm

Matèries inhibidores 5,9800 euros/Kequitox

Nitrogen 0,3828 euros/kg

Fòsfor 0,7656 euros/kg

Aquests valors no inclouen l'impost sobre elvalor afegit.2. Durant l'any 2004, els valors per a la de-terminació de la quota del cànon d'aiguacorresponent als establiments ramaders sónels següents:

Tipus d'explotació

Engreix d'ànecs 0,0197 euros/plaça

Engreix de guatlles 0,003578 euros/plaça

Engreix de pollastres 0,0197 euros/plaça

Engreix de galls dindi 0,0384 euros/plaça

Engreix de perdius 0,0081 euros/plaça

Avicultura de posta 0,0429 euros/plaça

Pollets de recria 0,008051 euros/plaça

Cria de boví 0,6649 euros/plaça

Engreix de vedells 1,8979 euros/plaça

Vaques alletants 4,4304 euros/plaça

Boví de llet 6,3292 euros/plaça

Vedelles de reposició 3,1668 euros/plaça

Cabrum de reproducció 0,6228 euros/plaça

Cabrum de reposició 0,3109 euros/plaça

Cabrum de sacrifici 0,2096 euros/plaça

Producció de conills 0,3736 euros/plaça

Bestiar equí 5,5316 euros/plaça

Oví d'engreix 0,2606 euros/plaça

Ovelles de reproducció 0,7821 euros/plaça

Ovelles de reposició 0,3888 euros/plaça

Porcí d'engreix 0,7276 euros/plaça

Producció porcina 1,5171 euros/plaça

Porcí de transició 0,3341 euros/plaça

Aquests valors no inclouen l'impost sobre elvalor afegit.El tipus de gravamen específic per a usosramaders s'afecta d'un coeficient 0, llevat quehi hagi contaminació de caràcter especial ennaturalesa o en quantitat, comprovada pelsserveis d'inspecció de l'administració com-petent.

Article 38. Actualització de les taxes ambtipus de quantia fixa1. Els tipus de quantia fixa de les taxesvigents de la Generalitat s'eleven, l'any2004, fins a la quantitat que resulti de l'apli-cació del coeficient 1,03 a la quantia del'any 2003. Són tipus de quantia fixa els queno es determinen per un percentatge sobre labase.2. La xifra que resulta de l'aplicació de l'in-crement a què es refereix l'apartat 1 s'arrodo-neix de la manera següent:a) La xifra de les unitats de cèntim d'eurocompreses entre l'1 i el 5 s'arrodoneixen al 5.b) La xifra de les unitats de cèntim d'eurocompreses entre el 6 i el 9 s'arrodoneixen al 0amb l'augment d'una unitat en la xifra de lesdesenes de cèntim d'euro.c) En el cas que es tracti de taxes recaptadesmitjançant efectes timbrats, l'import resultantde l'aplicació de l'increment s'arrodoneix, al'alça o a la baixa, a la xifra múltiple de 25cèntims d'euro més propera.3. Resten exceptuades de l'augment fixat perl'apartat 1:a) La taxa fiscal sobre els jocs de sort, envit oatzar.b) Les taxes les quotes de les quals siguinobjecte de modificació per la Llei de mesuresfiscals i administratives que acompanyaaquesta Llei de pressupostos.

Page 360: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

360 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

Títol VIParticipació dels ens locals en els ingressos

de l'Estat i de la Generalitat

Article 39. Participació en els ingressos1. El Fons de cooperació local de Catalunyaés integrat pels conceptes següents:a) La participació que correspon als enslocals de Catalunya en els ingressos de l'Es-tat.b) La participació en els ingressos de la Ge-neralitat per un import de 71.093.608 euros,dels quals 27.749.245 euros, consignats enl'aplicació GO 03 D/461.1101, «Fons decooperació local de Catalunya, consells co-marcals», s'han de distribuir entre les comar-ques; 43.044.363 euros, consignats en l'apli-cació GO 03 D/463.1100, «Fons de coopera-ció local de Catalunya, ajuntaments», s'hande distribuir entre els municipis, i 300.000euros, consignats en l'aplicació GO 03D/463.1102, «Fons de cooperació local deCatalunya, entitats municipals descentralitza-des», s'han de distribuir entre les entitatsmunicipals descentralitzades.2. Les participacions en els ingressos del'Estat s'han de distribuir d'acord amb el queestableixen l'article 48.2 de l'Estatut d'auto-nomia i la normativa que hi sigui aplicable.3. Els crèdits consignats en la secció «Parti-cipació dels ens locals de Catalunya en elsingressos de l'Estat (secció PL)» s'han d'a-justar, quant a llur quantia definitiva, alresultat de la distribució que se'n faci d'a-cord amb els criteris continguts en la nor-mativa que hi sigui aplicable. La gestiópressupostària d'aquests crèdits ha d'ésserefectuada per la Direcció General dePressupostos i Tresor.4. D'acord amb el que disposa la Llei16/1990, del 13 de juliol, sobre el règimespecial de la Vall d'Aran, s'estableix unpercentatge de participació en els ingressosde la Generalitat a favor de la Vall d'Aran del'1,86% de l'aplicació pressupostària GO 03D/461.1101 del Departament de Governació iAdministracions Públiques. El 98,14% res-tant de la dita aplicació pressupostària es

distribueix entre la resta de les comarques,d'acord amb els criteris següents i tenint encompte que les dades de població són lesreferents al padró d'habitants de l'any 2003:a) Atenent el nombre d'habitants de la co-marca:Primer. En funció de la població, agrupadaper intervals, 550.047,20 euros per a lescomarques amb població superior a 75.000habitants o una densitat de població superiora 100 habitants/km2, i 450.624,20 euros enels altres casos.Segon. En funció de la població comarcal,2.608.480 euros.Tercer. En funció de la població comarcalponderada per la inversa de la renda comar-cal, 2.608.480 euros.b) Atenent el principi de solidaritat interte-rritorial, 1.420.365 euros distribuïts en pro-porció directa a la superfície de cada comar-ca, i 582.355,06 euros distribuïts en funciódel nombre de municipis de cada comarca,ponderant amb el factor 2 els municipis defins a 500 habitants, amb el factor 1,5 elscompresos entre els 501 i els 2.000 habitants,i amb el factor 1 la resta de municipis.5. L'aplicació GO 03 D/463.1100 del pressu-post del Departament de Governació i Admi-nistracions Públiques, en concepte de partici-pació dels municipis en els ingressos de laGeneralitat, s'ha de distribuir:a) Atenent l'important increment experimen-tat en la participació del Fons de cooperaciólocal de Catalunya de l'any 2003 pels muni-cipis de menys de 1.000 habitants, i ambcaràcter transitori, amb la perspectiva d'unareconsideració general dels criteris de distri-bució, associada a la futura evolució delvolum global de la participació dels munici-pis de Catalunya en els recursos de la Gene-ralitat, es distribueixen 39.584.000 euros coma participació de lliure disposició per alsmunicipis, de la manera següent, tenint encompte que el nombre d'habitants per a esta-blir els trams de població dels subapartatsprimer, segon i tercer és el que va ésser utilit-zat en el càlcul de les participacions corres-ponents a l'anualitat de 2003:

Page 361: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

XII. NOVEDADES LEGISLATIVAS 361

Primer. Al municipi de Barcelona, la quanti-tat de 3.654.861,83 euros.Segon. Als municipis de menys de 1.000habitants, la suma de les participacions co-rresponents a l'any 2003, llevat del tramcorresponent a la prestació supramunicipal deserveis, incrementada amb el 2%.Tercer. Als municipis de més de 10.000habitants, les participacions corresponents al'any 2003, llevat del tram corresponent a laprestació supramunicipal de serveis, incre-mentades amb el 6%.Quart. Als municipis compresos entre els1.000 i 10.000 habitants, la quantitat resultantd'aplicar la fórmula següent, amb un creixe-ment mínim garantit del 6%:P = 29.465 + 1,15 (H – 1.000) + N + CEn la qual:P = participació del municipi per a l'any2004.H = nombre d'habitants segons el padró del'any 2003.N = import de la part de la participació en elFons de cooperació local de l'any 2003 que liva correspondre pel fet de tenir nuclis depoblació fora de l'entitat capital de municipi.C = import de la part de la participació en elFons de cooperació local de l'any 2003 que liva correspondre pel fet de ser capital decomarca.b) Es distribueixen entre els municipis3.460.363 euros proporcionalment a la quan-titat de lliure disposició calculada per a cadaun d'ells amb els criteris de la lletra a, per afomentar la prestació supramunicipal deserveis. Els ajuntaments, mitjançant un acorddel ple, han de distribuir percentualment llurassignació per aquest concepte entre lesmancomunitats, les comunitats de municipis iels consorcis legalment constituïts i, si és elcas, inscrits al Registre d'ens locals de Cata-lunya, en què participen, i el consell comarcalcorresponent. L'esmentat acord del ple potdeterminar a quines actuacions concretes elsens supramunicipals als quals es fa l'assigna-ció han de destinar els recursos que la Gene-ralitat els transferirà per aquest concepte. Ladecisió municipal s'ha de comunicar abans

del 30 d'octubre de 2004 a la Direcció Gene-ral d'Administració Local, la qual ha de ges-tionar les transferències d'acord amb la distri-bució que hagin efectuat els ajuntaments. Enel cas dels municipis que no notifiquin ladestinació dels recursos abans de la dataindicada, s'entendrà que s'ha fet en favor delmateix ens o els mateixos ens als quals es vadestinar aquesta dotació en l'exercici del2003.6. L'aplicació GO 03 D/463.1102, «Fons decooperació local de Catalunya, entitats muni-cipals descentralitzades», dotada amb300.000 euros, es distribueix entre les entitatsmunicipals descentralitzades de Catalunyaexistents el dia 1 de gener de 2004, de lamanera següent:a) Una quantitat fixa, d'acord amb els tramsde població que s'indiquen, tenint en compteque les dades de població són les correspo-nents al padró de l'any 2003:Primer. 3.000 euros per a cada entitat muni-cipal descentralitzada amb una població igualo inferior a 100 habitants.Segon. 5.000 euros per a cada entitat munici-pal descentralitzada amb una població com-presa entre 101 i 500 habitants.Tercer. 8.000 euros per a cada entitat munici-pal descentralitzada amb una població com-presa entre 501 i 1.000 habitants.Quart. 12.000 euros per a cada entitat muni-cipal descentralitzada amb una poblaciósuperior a 1.000 habitants.b) Una quantitat variable, en funció de laquantitat restant, que es distribueix en pro-porció al nombre d'habitants de cada entitatmunicipal descentralitzada.7. El lliurament de les participacions en elFons de cooperació local de Catalunya restacondicionat a l'adequat compliment dels enslocals destinataris de l'obligació de trametre,d'acord amb el que estableix la legislaciósectorial, llurs pressupostos; les liquidacionspressupostàries anuals i els qüestionaris esta-dístics homogeneïtzats d'aquestes dades alDepartament de Governació i Administra-cions Públiques, i llurs comptes anuals a laSindicatura de Comptes.

Page 362: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

362 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

Títol VIINormes de gestió pressupostària del Par-lament i d'altres institucions i organismes

Article 40. Parlament de Catalunya1. La Comissió de Govern Interior del Parla-ment ha d'incorporar els romanents de crèdita la secció PA del pressupost per al 2003 alsmateixos capítols del pressupost per al 2004.2. Les dotacions pressupostàries de la seccióPA s'han de lliurar en ferm i periòdicament anom del Parlament, a mesura que aquest lesdemani.3. La Comissió de Govern Interior del Parla-ment pot acordar modificacions de crèditentre conceptes de la secció PA sense limita-cions, la qual cosa ha de comunicar al De-partament d'Economia i Finances.

Article 41. Consell ConsultiuLes dotacions de la secció CC s'han de lliuraren ferm, per quartes parts, a nom del ConsellConsultiu, el president o presidenta del qualés qui ordena els pagaments propis d'aquestorganisme.

Article 42. Sindicatura de Comptes de Cata-lunya1. Les dotacions pressupostàries de la seccióSC s'han de lliurar en ferm, per quartes parts,a nom de la Sindicatura de Comptes de Ca-talunya, el síndic o síndica major de la qualés qui ordena els pagaments propis d'aquestorganisme.2. La Comissió de Govern de la Sindicaturade Comptes pot acordar transferències decrèdits entre conceptes de la secció SC ambles limitacions establertes per l'article 5.1, laqual cosa ha de comunicar al Departamentd'Economia i Finances.

Article 43. Consell de Treball, Econòmic iSocial de Catalunya; Consell de l'Audiovi-sual de Catalunya, i Agència Catalana deProtecció de Dades1. Les dotacions pressupostàries de les sec-cions del Consell de Treball, Econòmic iSocial de Catalunya (secció CT), del Consell

de l'Audiovisual de Catalunya (secció CA) ide l'Agència Catalana de Protecció de Dades(secció PD) s'han de lliurar en ferm, perquartes parts, a nom de l'organisme correspo-nent. El president o presidenta del Consell deTreball, Econòmic i Social de Catalunya i eldel Consell de l'Audiovisual de Catalunya i eldirector o directora de l'Agència Catalana deProtecció de Dades són els ordenadors depagaments propis de l'organisme.2. La Comissió Executiva del Consell deTreball, Econòmic i Social de Catalunya, elPle del Consell de l'Audiovisual de Catalunyai el director o directora de l'Agència Catalanade Protecció de Dades poden acordar trans-ferències de crèdits entre conceptes de lesseccions corresponents amb les limitacionsestablertes per l'article 5.1, la qual cosa hande comunicar al Departament d'Economia iFinances.

Disposicions addicionals

Primera. Pressupostos de les diputacionsprovincialsAl pressupost de la Generalitat s'uneixen elspressupostos de les diputacions provincials deBarcelona, Girona, Lleida i Tarragona co-rresponents a l'exercici del 2003.

Segona. Interès de demora1. Fins al 31 de desembre de 2004, l'interèslegal del diner és el fixat per la Llei depressupostos generals de l'Estat per al 2004.2. Fins al 31 de desembre de 2004, l'interèsde demora aplicable a les quantitats degudesa les finances de la Generalitat és del 4,75%.

Tercera. Règim d'autonomia econòmica de laDelegació del Govern de la Generalitat aMadrid1. Es faculta el Govern per a establir que laDelegació del Govern de la Generalitat aMadrid tingui règim d'autonomia econòmica.2. El règim d'autonomia econòmica té perobjecte gestionar tots els ingressos obtingutsper les activitats que organitzen la Delegaciódel Govern de la Generalitat a Madrid i el

Page 363: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

XII. NOVEDADES LEGISLATIVAS 363

Centre Cultural Blanquerna, i també les trans-ferències provinents de la Generalitat, de lesaltres administracions públiques o d'altresentitats.3. L'òrgan responsable de la gestió de la Dele-gació del Govern de la Generalitat a Madrid hade presentar anualment al Departament de laPresidència la justificació dels ingressos i elcompte de gestió econòmica, els quals quedena disposició de la Intervenció General, de laSindicatura de Comptes de Catalunya i, siescau, del Tribunal de Comptes.4. Per decret del Govern s'ha de determinar elrègim jurídic que ha de regular la gestió de laDelegació del Govern a Madrid.

Quarta. Alienació de béns immobles de laGeneralitat i títols de societats de la Genera-litat1. Es faculta el Govern perquè, durant el 2004,pugui aprovar els expedients d'alienació debéns immobles de la Generalitat o de les sevesentitats autònomes de valor pericial superior a6.010.121,04 euros la utilització dels quals noes consideri necessària. Així mateix, el Governpot aprovar l'alienació directa de béns immo-bles, qualsevol que en sigui el valor, que tem-poralment hagin de continuar utilitzant per a laprestació de serveis. L'acord d'alienació d'a-quests immobles pot autoritzar la formalitzacióde contractes d'arrendament o l'arrendamentfinancer d'aquests.2. Dels expedients d'alienació de béns immo-bles de valor superior a 12.020.242,09 euros,se n'ha de donar compte al Parlament.3. Es faculta el Govern perquè, durant l'any2004, pugui autoritzar l'alienació de títols desocietats en el cas que comporti la pèrdua dela posició majoritària o fins i tot la dissoluciói la liquidació. S'ha de donar compte d'a-questes alienacions al Parlament, les qualshan d'ésser publicades en el Diari Oficial dela Generalitat de Catalunya.

Cinquena. Cessió de domini al Servei Catalàde la Salut1. S'autoritza el Govern a cedir al ServeiCatalà de la Salut el domini dels béns immo-

bles on hi ha edificats centres de prestació deserveis sanitaris de la seva titularitat, alsefectes d'unificar-ne i racionalitzar-ne lagestió i amb la tramitació prèvia establertaper la legislació patrimonial de la Generalitat.Les cessions de domini resten condicionadesal manteniment de la finalitat de prestació delservei sanitari.2. Es faculta el Departament d'Economia iFinances perquè, mitjançant la DireccióGeneral del Patrimoni de la Generalitat deCatalunya, dugui a terme els actes i forma-litzi els documents necessaris per a ferefectives les cessions a què es refereixl'apartat 1.

Sisena. Cooperació al desenvolupamentEl Govern ha de destinar un import total de30.593.865,86 euros a la cooperació al de-senvolupament, que es desglossa de la mane-ra següent:a) 18.998.088,57 euros són consignats al'Agència Catalana de Cooperació al Desen-volupament, entitat de dret públic adscrita alDepartament de Governació i Administra-cions Públiques.b) 11.595.777,29 euros corresponen a accionsa fer en els àmbits de la solidaritat interna-cional i de la cooperació al desenvolupament,bé directament pels diversos departaments,organismes i empreses de la Generalitat, bémitjançant el suport a entitats que actuen enaquest àmbit. A aquests efectes, s'autoritza elGovern perquè habiliti les partides pressu-postàries necessàries, tot compensant l'importd'aquestes dotacions amb la minoració d'al-tres crèdits pressupostaris, per a les actua-cions que no tenen cabuda en les partidespressupostàries previstes pels diferents de-partaments.

Setena. Transferències de les diputacionsL'estimació dels ingressos provinents de lestransferències de les diputacions a la Genera-litat de Catalunya s'ha d'ajustar al que esderivi de l'aplicació de la Sentència del Tri-bunal Constitucional de data 25 de març de2004.

Page 364: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

364 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

Vuitena. Convenis de l'Institut Català de laSalut i de l'Institut Català d'Assistència iServeis SocialsS'autoritza l'Institut Català de la Salut i l'Ins-titut Català d'Assistència i Serveis Socials al'intercanvi de prestacions vinculades a l'àm-bit sanitari i al de serveis socials, mitjançantl'establiment de convenis amb la resta deproveïdors del Servei Català de la Salut i del'Institut Català d'Assistència i Serveis So-cials en el marc de les regions sanitàriescreades per la Llei 15/1990, del 9 de juliol,d'ordenació sanitària de Catalunya, i delDecret legislatiu 17/1994.

Novena. Fons per al control de les incapaci-tats temporalsPer tal de coadjuvar a garantir l'assolimentdels objectius fixats en l'Acord de finança-ment autonòmic en relació amb el fons dotatper al control de les incapacitats temporals, esfaculta els departaments d'Economia i Finan-ces i de Salut perquè estableixin els convenisde col·laboració convenients amb els agentssocials que tenen implantació i més repre-sentativitat a Catalunya.

Desena. Romanents de crèdit1. S'autoritza el Departament d'Economia iFinances perquè els romanents dels crèdits noutilitzats de la partida «Dotació fons d'acciósocial», del pressupost del Departament deGovernació i Administracions Públiques,s'incorporin a l'aplicació corresponent del'exercici del 2004 per tal de donar compli-ment a les finalitats establertes en els acordssindicals, i també als projectes interdeparta-mentals en matèria de personal.2. S'autoritza el Departament d'Economia iFinances perquè incorpori a l'aplicació co-rresponent de l'exercici del 2004 els roma-nents dels crèdits existents el 31 de desem-bre del 2003 de la partida «Dotació fonsd'acció social», del pressupost del ServeiCatalà de la Salut corresponent al seu perso-nal laboral, per tal de donar compliment ales finalitats establertes en el seu convenicol·lectiu.

3. No es poden incorporar els romanents decrèdits pressupostaris del capítol 1, «Remu-neracions del personal», als pressupostos dedespeses per a l'any 2004, i s'han d'aplicar alscrèdits del pressupost vigent, en el momentd'expedició dels manaments de pagament, lesobligacions que resultin de la liquidaciód'endarreriments a favor del personal.

Onzena. Aplicació del Programa de desen-volupament rural i de l'Instrument financerd'orientació de la pescaEn l'àmbit del fons FEOGA-Garantia i del'Instrument financer d'orientació de la pesca,i per a les línies d'ajut que s'hagin d'executaren l'exercici del 2005, es poden tramitaranticipadament les convocatòries d'ajut de lesmesures incloses en els programes, si bé laresolució de concessió s'ha de produir en elmoment en què es disposi del crèdit adequat isuficient.

Dotzena. Pagament a la bestreta de les pen-sions per cessament en l'activitat agràriaS'autoritza el Govern a pagar a la bestretal'import de les pensions de cessament antici-pat de l'activitat agrària.

Tretzena. Ajuts a les petites i les mitjanesempreses que contractin treballadors segonsuns requisits determinatsEl Govern ha d'instrumentar les actuacionsnecessàries per a promoure ajuts a les petitesi les mitjanes empreses de Catalunya quecontractin treballadors que compleixin elsrequisits següents: persones demandants delprimer lloc de treball, persones aturades quefaci més d'un any que siguin inscrites a laxarxa informàtica del Servei d'Ocupació deCatalunya, persones més grans de quarantaanys, persones menors de vint-i-cinc anys ipersones amb discapacitat.

Catorzena. Supressió de barreres arquitec-tòniquesEls departaments de la Generalitat han dedestinar, per a l'any 2004, un mínim del 2%de llurs partides pressupostàries d'inversió

Page 365: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

XII. NOVEDADES LEGISLATIVAS 365

directa en els edificis d'ús públic de titularitatde la Generalitat o en els edificis el dret d'úsdels quals, per qualsevol títol, correspon a laGeneralitat, a suprimir-ne les barreres arqui-tectòniques.

Quinzena. Ajuts assistencials per a la protec-ció dels cònjuges supervivents1. Tenen la condició de beneficiàries delsajuts assistencials per a la protecció delscònjuges supervivents les persones que per-ceben pensions de viduïtat del sistema deseguretat social i que no obtenen rendimentsper raó del treball o, si perceben altres rendes,els ingressos totals anuals de les quals per al2004 no superen la quantia de 7.400 euros,juntament amb l'ajut que estableix aquestadisposició.2. Es fixa en 30 euros l'import mensual perals mesos sencers de l'any 2004 amb efectesdes del mes de gener, per a les personesbeneficiàries que no perceben ingressos dequalsevol tipus que excedeixen els 7.040euros. Per a les persones que perceben in-gressos, en còmput anual, que oscil·len entrela xifra esmentada i 7.400 euros, el dit im-port de 30 euros queda reduït en proporcióamb l'import dels ingressos, sense que encap cas pugui ésser inferior a 6 euros men-suals.3. Els ajuts assistencials de protecció delscònjuges supervivents ja reconeguts es pro-rroguen fins que el Parlament aprovi la novallei que ha de regular les prestacionseconòmiques assistencials.

Setzena. Ajut per a les famílies amb fillsEs fixa en 550 euros l'ajut per a les famíliesamb fills en edats compreses entre els zero iels tres anys, i en 625 euros l'ajut per a lesfamílies nombroses i les famílies monopa-rentals amb fills en el tram d'edat comprèsentre els zero i els sis anys.

Dissetena. Tarifes especials d'aigua, gas,electricitat i telèfonEl Govern ha de promoure convenis amb lescompanyies subministradores d'aigua, gas,

electricitat i telèfon, per a l'aplicació de tari-fes especials a les famílies nombroses i a lespersones grans que cobrin la pensió mínimade viduïtat.

Divuitena. Programa de gestió dels residusmunicipalsEl Govern, amb la col·laboració dels enslocals, dins les previsions pressupostàries peral 2004, ha de promoure la reducció de laproducció de residus, la recollida separada dematèria orgànica i de fraccions reciclables iles plantes de tractament ecològic de la ma-tèria orgànica, en el Programa de gestió delsresidus municipals, de conformitat amb laLlei 6/1993, del 15 de juliol, reguladora delsresidus, modificada per la Llei 15/2003, del13 de juny.

Dinovena. Adscripció a Administració, Pro-moció i Gestió, SA (Adigsa), de determinatshabitatges de promoció públicaS'autoritza el Govern a adscriure a Adminis-tració, Promoció i Gestió, SA (Adigsa), elshabitatges de promoció pública transferits perl'Administració general de l'Estat a la Gene-ralitat mitjançant el Reial decret 2626/1982,de l'1 d'octubre, i el Reial decret 1009/1985,del 5 de juny, que actualment es troben sotael control i la dependència de l'Institut Catalàdel Sòl.

Vintena. Pla de recerca de la GeneralitatEn el marc del Pla de recerca de la Generali-tat 2001-2004, i amb l'autorització prèvia delGovern, es poden efectuar despeses d'abastpluriennal per als programes de beques, ajutsi subvencions que s'hi incloguin.

Vint-i-unena. Canvi del model tarifari delConsorci d'Aigües de TarragonaLa Generalitat, per mitjà de l'Agència Catala-na de l'Aigua i de les reassignacions pressu-postàries pertinents, ha de facilitar la transicióal model tarifari de recuperació íntegra detots els conceptes de cost de servei públic quepresta el Consorci d'Aigües de Tarragonamitjançant una aportació extraordinària de

Page 366: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

366 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

fins a 3.000.000 d'euros dins l'exercici del2004.

Vint-i-dosena. Creació del Museu Castellerde Catalunya a VallsDins les previsions pressupostàries de la Gene-ralitat per a l'any 2004, s'han d'habilitar elsrecursos necessaris per a donar compliment alconveni signat pel Departament de Cultura, laDiputació de Tarragona i l'Ajuntament deValls, per a iniciar el procés de creació delMuseu Casteller de Catalunya a Valls.

Disposicions finals

Primera. Pròrroga de disposicionsEs prorroga per a l'exercici del 2004 el contin-gut de la disposició addicional dissetena de laLlei 9/1990, del 16 de maig, de pressupost dela Generalitat de Catalunya, de les seves enti-tats autònomes i de les entitats gestores de laSeguretat Social per al 1990, relativa a lapercepció de les pensions determinades per alpersonal eventual, el contractat i l'interí alservei de la Generalitat en el període anterioral 1939.

Segona. Adaptacions tècniques com a conse-qüència de reorganitzacions administrativesS'autoritza el Departament d'Economia iFinances perquè faci, en les seccions delpressupost de despeses de la Generalitat i deles seves entitats autònomes, les adaptacionstècniques que calguin, com a conseqüència dereorganitzacions administratives, per a crearles seccions, els serveis i els conceptespressupostaris necessaris i per a autoritzar lestransferències de crèdits corresponents.Aquestes operacions en cap cas no podendonar lloc a un increment de crèdit dins elpressupost.

Tercera. Imputació de despeses autoritzadesamb càrrec als crèdits del pressupost prorro-gatLes despeses autoritzades amb càrrec alscrèdits del pressupost prorrogat s'han d'im-putar als crèdits autoritzats per aquesta Llei.

En el supòsit que en el pressupost prorrogatno figuri el mateix concepte que en el pressu-post per al 2004 o que els crèdits consignatsen aquest siguin inferiors als prorrogats, elDepartament d'Economia i Finances ha dedeterminar el concepte pressupostari a quès'ha d'imputar la despesa autoritzada.

Quarta. Entrada en vigorAquesta Llei entra en vigor l'endemà d'haverestat publicada en el Diari Oficial de la Gene-ralitat de Catalunya.Per tant, ordeno que tots els ciutadans alsquals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperinal seu compliment i que els tribunals i lesautoritats als quals pertoqui la facin complir.Palau de la Generalitat, 16 de juliol de 2004

PASQUAL MARAGALL I MIRA

President de la Generalitat de Catalunya

ANTONI CASTELLS

Conseller d'Economia i Finances

Annex 1Estats de despeses i ingressos de les societatsper a la gestió dels serveis públics de radiodi-fusió i televisió

Recursos Dotacions

Televisió de Catalunya,

SA 320.545.158 320.545.158

Emissores de la Gene-

ralitat-Catalunya Ràdio,

Servei de Radiodifusió

de la Generalitat, SA 33.669.076 33.669.076

TVC Edicions i Publi-

cacions, SA 120.000 120.000

CCRTV-Serveis Gene-

rals, SA 10.420.420 10.420.420

TVC Multimèdia, SL 8.955.739 8.955.739

CCRTV Interactiva, SA 5.501.063 5.501.063

TVC Netmedia Audio-

visual, SL 4.341.016 4.341.016

Activa 3, IT Solutions

and Technologies, SL 600 600

Intracatalonia, SA 807.123 807.123

Page 367: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

XII. NOVEDADES LEGISLATIVAS 367

Annex 2Estats de despeses i ingressos consolidats deles entitats de dret públic sotmeses a l'orde-nament jurídic privat

Recursos Dotacions

Centre d'Alt Rendiment

Esportiu 8.932.416,00 8.932.416,00

Ferrocarrils de la Genera-

litat de Catalunya 199.016.668,33 199.016.668,33

Institut Cartogràfic de

Catalunya 22.882.985,98 22.882.985,98

Ports de la Generalitat 17.016.474,92 17.016.474,92

Institut Català del Sòl 495.567.821,02 495.567.821,02

Infraestructures Ferro-

viàries de Catalunya 250.000,00 250.000,00

Centre d'Iniciatives per a

la Reinserció 18.195.881,17 18.195.881,17

Institut Català de Finances

861.673.081,00 861.673.081,00

Agència Catalana de

Cooperació al Desenvolu-

pament 18.998.088,57 18.998.088,57

Institut Català de les

Indústries Culturals 23.642.633,94 23.642.633,94

Institut de Recerca i Tec-

nologia Agroalimentàries

23.187.190,00 23.187.190,00

Centre d'Innovació i Desen-

volupament Empresarial 20.106.016,23 20.106.016,23

Laboratori General d'Ass-

aigs i Investigacions

1.500.000,00 1.500.000,00

Institut d'Investigació

Aplicada de l'Automòbil

10.619.031,65 10.619.031,65

Institut Català d'Energia 5.209.952,46 5.209.952,46

Agència Catalana de

l'Aigua

422.972.210,00 422.972.210,00

Agència de Residus de

Catalunya

91.123.921,85 91.123.921,85

Centre de la Propietat

Forestal

4.252.832,92 4.252.832,92

Aigües Ter-Llobregat 84.267.320,20 84.267.320,20

Servei Meteorològic de

Catalunya 5.761.045,20 5.761.045,20

Agència de Gestió d'Ajuts

Universitaris i de Recerca 26.690.206,75 26.690.206,75

Centre de Telecomunica-

cions i Tecnologies de la

Informació de la Genera-

litat de Catalunya 176.053.975,61 176.053.975,61

Agència per a la Qualitat

del Sistema Universitari

de Catalunya 2.166.000,00 2.166.000,00

Institut de Diagnòstic per

la Imatge 27.809.487,97 27.809.487,97

Gestió de Serveis Sanitaris

32.472.319,42 32.472.319,42

Institut d'Assistència

Sanitària 77.865.058,36 77.865.058,36

Gestió i Prestació de

Serveis de Salut 15.940.451,95 15.940.451,95

Agència d'Avaluació de

Tecnologia i Recerca

Mèdiques 2.167.257,00 2.167.257,00

Institut Català d'Oncologia 76.323.073,10 76.323.073,10

Serveis Sanitaris de Re-

ferència-Centre de Trans-

fusió i Banc de Teixits 30.737.478,57 30.737.478,57

Parc Sanitari Pere Virgili 21.186.179,80 21.186.179,80

Annex 3Estats de despeses i ingressos consolidats deles empreses en què la Generalitat participadirectament, totalment o majoritàriament

Empreses Recursos Dotacions

Agència de Patrocini i

Mecenatge, SA 786.377,37 786.377,37

Turisme Juvenil de Cata-

lunya, SA 12.574.331,00 12.574.331,00

Ferrocarrils de Muntanya

de Grans Pendents, SA 1.356.860,06 1.356.860,06

Túnels i Accessos de

Barcelona, SAC 30.253.039,07 30.253.039,07

Gestió d'Infraestructures,

SA 1.076.492.939,01 1.076.492.939,01

Equacat, SA 1.596.851,00 1.596.851,00

Centre Integral de Merca-

deries i Activitats Logísti-

ques, SA 57.367.035,00 57.367.035,00

Túnel del Cadí, SAC 58.704.736,11 58.704.736,11

Teatre Nacional de Cata-

lunya, SA 14.350.423,00 14.350.423,00

Promotora d'Exportacions

Catalanes, SA 1.775.629,97 1.775.629,97

Regs de Catalunya, SA 86.109.715,55 86.109.715,55

Reg Sistema Segarra-

Garrigues, SA 13.064.280,08 13.064.280,08

Empresa de Promoció i

Localització Industrial de

Catalunya, SA 2.058.200,00 2.058.200,00

Eficiència Energètica, SA 1.954.514,91 1.954.514,91

Sanejament Energia, SA 481.834,24 481.834,24

Page 368: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

368 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

Centre per a l'Empresa i

per al Medi Ambient, SA 2.769.417,24 2.769.417,24

Forestal Catalana, SA 15.819.996,93 15.819.996,93

Administració, Promoció i

Gestió, SA 52.259.522,20 52.259.522,20

Portal Salut i Qualitat de

Vida, SA 2.030.452,78 2.030.452,78

Energètica d'Instal·lacions

Sanitàries, SA 2.955.716,74 2.955.716,74

Sistema d'Emergències

Mèdiques, SA 71.091.817,98 71.091.817,98

(04.197.158)(Vegeu annexos al document

Page 369: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

XII.4LLEI 7/2004, DE 16 DE JULIOL, DE MESURES FISCALS I

ADMINISTRATIVES(DOGC DE 21 DE JULIOL DE 2004) 1

_______

1. Aquesta llei també esta disponible en aquest Servei d’Estudis Registrals de Catalunya en la versió castellanaper tota persona que necessiti disposar d’ella.

El President de la Generalitat de CatalunyaSia notori a tots els ciutadans que el Parla-ment de Catalunya ha aprovat i jo, en nomdel Rei i d'acord amb el que estableix l'article33.2 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya,promulgo la següent

LLEI

PREÀMBUL

Juntament amb la Llei de pressupostos de laGeneralitat de Catalunya per a l'any 2004, espresenta aquesta Llei de mesures fiscals iadministratives, que s'estructura en dos títols:el primer, dedicat a les mesures fiscals, i elsegon, dedicat a les mesures administratives.En conjunt, la Llei conté cinquanta-vuit arti-cles, als quals cal afegir les corresponentsdisposicions addicionals, transitòries, dero-gatòria i finals, que la completen.El títol I, que recull les mesures fiscals, esdivideix en quatre capítols. Cal recordar, pelque fa als tributs estatals cedits, que les nor-mes que conté aquesta Llei han estat dictadesen exercici de les competències assumides enel marc de l'actual sistema de finançament,establert amb caràcter general per la Llei del'Estat 21/2001, del 27 de desembre, per laqual es regulen les mesures fiscals i adminis-tratives del nou sistema de finançament de lescomunitats autònomes de règim comú i ciu-tats amb estatut d'autonomia, i, concretament,

pel que fa a Catalunya, per la Llei de l'Estat17/2002, de l'1 de juliol, del règim de cessióde tributs de l'Estat a la Generalitat de Cata-lunya i de fixació de l'abast i les condicionsde la cessió.El capítol I, dedicat als impostos directes,conté dues normes referides a l'impost sobrela renda de les persones físiques i a l'impostsobre el patrimoni, respectivament. Quant al'impost sobre la renda, s'estableix una novadeducció en el tram autonòmic de la quotaper als contribuents que hagin quedat vidusdurant l'exercici. Aquesta mesura preténminorar la càrrega impositiva que recau sobreel col·lectiu de persones vídues en el momentinicial de la nova situació en què es trobenper tal com es considera que aquesta reque-reix una atenció i una protecció especials. Enel cas que la persona contribuent vídua tinguidescendents a càrrec seu, es considera perti-nent disminuir la càrrega tributària que hirecau, per la qual cosa es fixa una deducciósuperior a la que s'estableix amb caràctergeneral. D'altra banda, atès que la condició deviduïtat es perllonga en el temps i que lesdificultats que aquesta situació comportapoden ésser també perdurables, es disposal'aplicació de la deducció fiscal amb relacióno solament a l'exercici en què la personacontribuent queda vídua, sinó també als dosexercicis immediatament posteriors.Pel que fa a l'impost sobre el patrimoni,s'introdueix una bonificació respecte alsanomenats patrimonis especialment prote-

Page 370: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

370 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

gits de contribuents amb disminució.Aquesta institució ha estat creada per la Lleide l'Estat 41/2003, del 18 de novembre, deprotecció patrimonial de les persones ambdiscapacitat i de modificació del Codi civil,de la Llei d'enjudiciament civil i de la nor-mativa tributària amb aquesta finalitat, inomés en poden ésser beneficiaris els afec-tats per una discapacitat psíquica igual osuperior al 33% i els afectats per una disca-pacitat física o sensorial igual o superior al65%. El patrimoni especialment protegit,sotmès a un règim especial d'administració,resta directament vinculat a la satisfacció deles necessitats vitals de la persona ambdiscapacitat. Amb la finalitat de facilitar laconstitució d'aquests patrimonis, s'estableixuna bonificació del 99% de la quota queproporcionalment correspongui als béns odrets que en passin a formar part.El capítol II fa referència als impostos indi-rectes. En primer lloc, amb relació a l'impostsobre transmissions patrimonials i actes jurí-dics documentats, es concreten els tipus degravamen dels documents notarials, amb lesnovetats següents: d'una banda, s'implanta untipus reduït del 0,3% per als documents deconstitució, per a petites i mitjanes empreses,de drets reals a favor d'una societat de garan-tia recíproca. Tot i que el subjecte destinatarid'aquesta mesura, com a contribuent, és lasocietat de garantia recíproca, també ha deredundar, indirectament, en benefici de lapetita i mitjana empresa, que ha de veurereduïts els seus costos en la concertació de lesoperacions de finançament. D'altra banda, eltipus general aplicable a tots els documents,llevat dels que tinguin atribuït un tipus espe-cífic, es fixa en l'1%, seguint així la tendènciaobservable en altres comunitats autònomes derègim comú de finançament.El capítol II inclou també un article referit al'impost sobre les vendes minoristes de de-terminats hidrocarburs, pel qual es fixen elstipus de gravamen autonòmic conformemental que estableixen la llei que regula el sistemavigent de finançament autonòmic i la Llei del'Estat 24/2001, del 27 de desembre, de mesu-

res fiscals, administratives i de l'ordre social,que creà el dit tribut.Les normes sobre tributs propis s'han agrupaten el capítol III, el qual es divideix en duesseccions. En la secció primera, dedicada algravamen de protecció civil, es modifica laLlei 4/1997, del 20 de maig, de protecciócivil de Catalunya. D'una banda, s'incremen-ten els tipus impositius amb efectes a partirde l'1 de gener de 2005, de conformitat ambles regles de vigència establertes per la Lleide l'Estat 58/2003, del 17 de desembre, gene-ral tributària; de l'altra, s'actualitza l'escala dequanties màximes que han d'ingressar elscontribuents, determinada en funció de lafacturació.La secció segona està dedicada a les taxesque gestiona cadascun dels departaments dela Generalitat. S'ha d'assenyalar aquí la crea-ció de tres taxes, dues de les quals creades pelDepartament de Salut: la taxa pels serveis detramitació i resolució de sol·licituds d'autorit-zació per a l'elaboració i el control de fórmu-les magistrals i preparats oficinals per en-càrrec d'una oficina de farmàcia o un serveifarmacèutic que no disposi dels mitjans ne-cessaris, i la taxa pels serveis de tramitació iresolució de les sol·licituds d'autorització delsestudis de postautorització observacionalsprospectius amb medicaments que es vulguindur a terme en centres sanitaris de la xarxad'utilització pública de Catalunya. La tercerataxa que es crea grava l'atorgament de permi-sos per a fotografiar o filmar la fauna sal-vatge des d'un observatori fix de fauna sal-vatge situat en terrenys d'una reserva nacionalde caça. La seva gestió correspon al Depar-tament de Medi Ambient i Habitatge.Altres taxes.algunes de les quals pertanyentsals departaments abans esmentats, i d'altres,als departaments de la Presidència, d'Educa-ció, de Cultura i de Política Territorial iObres Públiques. són objecte de modifica-cions diverses, sigui per la necessitat d'adap-tació a la normativa substantiva corresponent,sigui per la introducció de supòsits d'e-xempció. Quant al Departament de la Presi-dència, cal matisar que les taxes pels drets

Page 371: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

XII. NOVEDADES LEGISLATIVAS 371

d'inscripció a les proves per a l'obtenció delscertificats de coneixements de català queconvoca la Secretaria de Política Lingüística,pels drets d'inscripció a les proves de traduc-tors i d'intèrprets jurats d'altres llengües alcatalà i per la utilització de la cambra hipo-bàrica de l'Institut Nacional d'Educació Físicade Catalunya (INEFC) no són de nova crea-ció, sinó que els serveis que graven erenprestats fins ara pel Departament de Cultura,però, arran de la darrera reestructuració de-partamental, han passat a ésser prestats pelDepartament de la Presidència, sense que sen'hagi modificat la regulació substantiva niles quanties, les quals es mantenen en elsimports vigents el 2003. Finalment, s'ha defer esment de l'increment de les quotes de lataxa d'inspecció i control sanitari d'animals iproductes d'animals, gestionada pel Departa-ment de Salut, la qual fins ara havia restatexclosa dels increments anuals de les taxes dequantia fixa efectuats en les darreres lleis depressupostos. Precisament amb relació aaquesta darrera taxa, la disposició final cin-quena estableix una entrada en vigor especí-fica que ha de coincidir amb l'inici d'un delsperíodes trimestrals d'autoliquidació.El darrer capítol dedicat a les mesures fiscals,el capítol IV, recull altres normes tributàries.Estructurat en dues seccions, en la primera,dins l'àmbit de la gestió tributària, s'estableixl'obligació dels notaris de trametre telemàti-cament a l'Administració els documentsautoritzats que tinguin transcendència tribu-tària. La secció segona regula els pagamentsderivats de la gestió tributària i estableix que,mitjançant el sistema de minoració d'in-gressos, s'efectuï el pagament, d'una banda,dels honoraris dels liquidadors de districtehipotecari, meritats com a conseqüència dellur intervenció en la gestió, la liquidació i larecaptació dels tributs cedits, i, de l'altra, dela quantitat corresponent a la confecció d'e-fectes timbrats. També es disposa que elsdeutes derivats de les indemnitzacions perdespeses d'aval i els interessos que en derivines facin efectius per la via de la minoració delcompte d'ingressos.

El títol II inclou les mesures administratives ies divideix en cinc capítols. El primer capítol,referit a les finances, la contractació i elpatrimoni, conté una sèrie de modificacionsde diversos preceptes de la norma reguladorade les finances públiques de Catalunya, elDecret legislatiu 3/2002, del 24 de desembre,pel qual s'aprova el text refós de la Llei definances públiques de Catalunya, per tald'incorporar al dit text refós determinadesprevisions normatives que, de manera reite-rada, s'han anat incloent en les darreres lleisde pressupostos de la Generalitat i de dotar-les de vigència sense cap limitació en eltemps. Es tracta, bàsicament, de normesrelatives a la informació al Parlament sobrel'estat d'execució del pressupost, l'evolució del'endeutament i el dèficit; a la informació alDepartament d'Economia i Finances sobre lasituació financera de les entitats públiques iles societats mercantils; a la documentacióque s'ha d'adjuntar al projecte de llei depressupostos de la Generalitat; a l'anul·lació ola baixa de determinades liquidacions; alsmanaments de pagament; a l'execució dedespeses pluriennals; a la coordinació de latresoreria de les entitats autònomes i empre-ses de la Generalitat; a la tramesa d'informa-ció de les entitats autònomes de tipus comer-cial, industrial i financer, de les empresespúbliques, de les universitats públiques i delspatronats i els consorcis participats per laGeneralitat a la Intervenció General, i, final-ment, les relatives a la comptabilitat i elsistema de fiscalització i control de les uni-versitats públiques i les empreses i les entitatsque formen part del sector públic.En el mateix capítol I, però amb relació a lacontractació administrativa, figura un pre-cepte pel qual es modifica el corresponentarticle de l'anterior llei de mesures fiscals iadministratives, la Llei 31/2002, del 30 dedesembre, que va introduir determinadesmesures per al foment dels objectius socialsen la contractació. Amb la modificació, bàsi-cament, es millora la identificació de l'àmbitd'aplicació subjectiu de la norma, incloent-hiles empreses d'inserció sociolaboral, d'acord

Page 372: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

372 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

amb la Llei 27/2002, del 20 de desembre, queles regula, i es millora la concreció dels ob-jectes contractuals i de l'import màxim de lareserva.Finalment, en aquest capítol es modifiquendiversos preceptes del Decret legislatiu1/2002, del 24 de desembre, pel qual s'apro-va el text refós de la Llei de patrimoni de laGeneralitat de Catalunya, en uns casos per aincloure-hi determinades previsions enmatèria patrimonial que, de manera reitera-da, s'incloïen en les successives lleis depressupostos de la Generalitat i per a dotar-les de vigència indefinida, i, en altres casos,per a fer modificacions puntuals del dit textrefós. Es tracta de normes sobre adquisiciód'immobles en substitució dels que s'ocupenen règim de lloguer; sobre execució de re-formes i projectes de primera ocupaciód'immobles; sobre determinades operacionsde cessió gratuïta de béns mobles i de cessiógratuïta d'ús dels drets de la propietatintel·lectual; sobre vinculació d'immobles alpagament d'una prestació periòdica, i sobrel'inventari general del patrimoni de la Gene-ralitat.En el capítol II, relatiu a les mesures sobre elsector públic, s'hi inclouen, en primer lloc iamb relació a l'Institut Català de Finances,determinats preceptes d'adequació de la nor-ma reguladora d'aquest ens, referits bàsica-ment al seu àmbit d'actuació, al sistema dedesignació dels membres de la Junta de Go-vern i a les funcions dels seus òrgans. Ensegon lloc, es regula el sistema de nomena-ment dels membres de la Junta de Govern idel Consell Consultiu de l'Institut Català delCrèdit Agrari.En aquest mateix capítol II, s'hi inclouenaltres mesures que afecten igualment el sectorpúblic. Concretament, es modifica la configu-ració de la direcció de l'Institut Català del'Acolliment i de l'Adopció i s'adapten a lanova realitat organitzativa de l'Administracióde la Generalitat els consells d'administracióde l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroa-limentàries i de l'Institut Català de les Indús-tries Culturals. També s'hi introdueixen de-

terminades modificacions dels preus públicsper prestacions patrimonials de caràcter pú-blic de l'entitat Ports de la Generalitat i dedeterminades tarifes per serveis generals i perserveis específics que presta aquesta entitat.Aquest capítol fineix amb dos preceptesrelatius a la nova adscripció de l'AgènciaCatalana de Cooperació al Desenvolupamental departament que tingui atribuïda la funcióen l'àmbit de la política de cooperació aldesenvolupament, i a la modificació de lacomposició i el sistema de nomenament delsmembres de la Junta de Govern de l'InstitutCatalà de la Dona.El capítol III, relatiu a mesures en matèria depersonal, s'obre amb un precepte relatiu al'aprovació de les relacions de llocs de treball,que també s'ha anat reiterant en les successi-ves lleis de pressupostos de la Generalitat ique també es considera que ha de tenir vigèn-cia sense cap limitació en el temps. Peraquest motiu, s'incorpora el dit precepte alredactat del Decret legislatiu 1/1997, del 31d'octubre, pel qual s'aprova la refosa en untext únic dels preceptes de determinats textoslegals vigents a Catalunya en matèria defunció pública. Així mateix, es regulen enaquest capítol determinats aspectes dels pro-cessos de funcionarització de personal laborali l'equiparació de les retribucions del personalde la Sindicatura de Comptes a les del perso-nal del Parlament.Cal destacar igualment la regulació d'un nousistema unitari de percepció de dietes i in-demnitzacions amb un límit anual sobre lesretribucions brutes que es percebin. Final-ment, s'introdueixen tres modificacions queafecten sengles col·lectius: la primera esrefereix al sistema de promoció interna a lesdiferents escales del Cos de Bombers; lasegona afecta la classificació dels funcionarisdel Cos de Mossos d'Esquadra que pertanyena la categoria de mosso o mossa o caporal ocaporala, i la tercera, dins l'àmbit del personalsanitari, regula el dret dels funcionaris delscossos de metges, farmacèutics i practicantstitulars de la sanitat local a romandre en actiufins als setanta anys.

Page 373: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

XII. NOVEDADES LEGISLATIVAS 373

El capítol IV agrupa una sèrie de modifica-cions de lleis substantives: la de la Sindicatu-ra de Comptes, per a ampliar-ne les funcions iincloure-hi la fiscalització de la comptabilitatdels processos electorals d'àmbit català; la delJurat d'Expropiació de Catalunya, per a am-pliar-ne les seccions amb la inclusió de la queactuarà en la demarcació de les Terres del'Ebre; la dels consells escolars, per a atendrela singularitat del Consell Escolar de la ciutatde Barcelona; la d'alta muntanya, per a adap-tar la composició del Consell General deMuntanya; la del Sistema Bibliotecari deCatalunya, amb relació al Consell Rector dela Biblioteca de Catalunya i al sistema denomenament de la direcció d'aquesta biblio-teca, que passa a ésser competència del con-seller o consellera de Cultura. En el mateixcapítol, es concreta el concepte dels estudisd'opinió de la Generalitat i es precisen deter-minats aspectes del seu règim jurídic.El capítol IV fineix amb una sèrie de mesuressobre, en primer lloc, la normativa reguladorade les fundacions, per tal de dotar de caràcterpúblic determinada documentació econòmicad'aquestes entitats, i la normativa reguladorade les cooperatives, per a les quals s'estableixuna ampliació del termini d'adaptació a lanormativa específica. En segon lloc, es regu-len els projectes de nous establiments comer-cials i de lleure adjacents a determinats esta-dis esportius de nova construcció i, en l'àmbitdel turisme, s'amplien els terminis inicialmentprevistos per a la declaració de municipisturístics, per a l'elaboració del mapa turísticde Catalunya i per a la redacció del Pla deturisme de Catalunya. Finalment, es determi-nen les competències municipals en matèriasancionadora pel que fa a la tinença d'animalspotencialment perillosos.En el darrer capítol, el capítol V, es regulendeterminats aspectes dels programes de sub-vencions dels ens locals i la integració d'al-guns d'aquests en el Pla únic d'obres i serveisde Catalunya; es regulen també determinatsaspectes de la programació universitària deCatalunya, i s'estableixen mesures en matèriade prevenció i control del frau en el servei de

transport públic de viatgers. Dins aquestmateix capítol, s'estableixen determinadesprevisions amb relació a l'afectació de lesquantitats recaptades procedents de sancionsadministratives i resolucions judicials enmatèria de protecció de la salut; de les san-cions en matèria de control, regularitat iqualitat del subministrament d'energia elèc-trica a Catalunya; de les sancions en matèriade mineria, i finalment de les procedentsd'infraccions en matèria de prevenció de riscslaborals recaptades en període voluntari pelDepartament de Treball i Indústria.Dins les disposicions addicionals, se n'hiinclouen dues de relatives a la matèria fiscal.La primera estableix l'afectació dels rendi-ments derivats de l'aplicació del tipus degravamen autonòmic de l'impost sobre lesvendes minoristes de determinats hidrocar-burs, establert per l'article 4, al finançamentde despeses sanitàries, i la segona estableixun manament al Govern perquè prengui lesmesures per minimitzar els efectes derivatsde l'increment d'aquest impost en beneficidels sectors econòmics afectats.Pel que fa a la resta de disposicions addicio-nals, en primer lloc, cal destacar la supressióde l'Institut Català del Voluntariat i l'adscrip-ció de les funcions, el personal i el patrimonid'aquest institut al Departament de Benestar iFamília. En segon lloc, s'inclou l'autoritzacióal Govern per a dissoldre la societat Ferroca-rrils de Muntanya de Grans Pendents, SA. Entercer lloc, s'inclou una disposició que fapossible l'aplicació immediata del que esta-bleix aquesta Llei amb relació al nomena-ment i el cessament dels membres dels òrgansde govern de l'Institut Català de Finances i del'Institut Català del Crèdit Agrari. En quartlloc, s'estableix la intervenció del departa-ment competent en matèria d'educació en laregulació del planejament urbanístic mi-tjançant l'emissió d'un informe, atesa la ne-cessitat de coordinar el planejament urbanís-tic general municipal i la planificació que, enl'àmbit educatiu, porta a terme aquest depar-tament. En cinquè lloc, s'estableix la inscrip-ció al Registre Administratiu d'Empreses

Page 374: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

374 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

d'Inserció de les fundacions i les associacionsque exerceixen activitats d'inserció sociolabo-ral. En darrer lloc, s'estableix la participacióde la Generalitat en el Consell d'Administra-ció de la societat Barcelona Sagrera AltaVelocitat, SA.La primera de les tres disposicions transi-tòries de la Llei, amb relació a la deduccióper viduïtat en l'impost sobre la renda esta-blerta per l'article 1, per tal d'evitar situacionsdiscriminatòries en aplicar-la, permet alscontribuents que hagin quedat vidus en elsexercicis 2002 o 2003 que puguin aplicar ladita deducció en la declaració liquidaciócorresponent al 2004, en el primer cas, i enles del 2004 i del 2005, en el segon cas. Lasegona estableix el règim transitori de l'afec-tació de les quantitats recaptades procedentsde sancions administratives i resolucionsjudicials en matèria de protecció de la salut.La tercera concedeix una pròrroga del terminiestablert per l'article 1 de la Llei 16/2001, del29 de novembre, d'ampliació dels terminis deresolució del procediment i de presentació desol·licituds concedits pel Decret 288/2000, de31 d'agost, pel qual s'estableixen els requisitsper regular les indemnitzacions de les perso-nes incloses en els supòsits previstos per laLlei 46/1977, de 15 d'octubre, d'amnistia, iexcloses dels beneficis de la disposició addi-cional divuitena dels pressupostos generals del'Estat per als períodes 1990 i 1992.La Llei fineix amb una disposició derogatòriai sis disposicions finals. La disposició finalprimera autoritza el Govern a regular elsperíodes i els procediments de liquidació delshonoraris dels liquidadors de districte hipote-cari meritats com a conseqüència de llurintervenció en la gestió, la liquidació i larecaptació dels tributs cedits o de les quanti-tats corresponents a la confecció dels efectestimbrats de l'impost sobre transmissionspatrimonials i actes jurídics documentats. Ladisposició final segona autoritza el Governperquè, en el termini d'un any, refongui en untext únic la normativa reguladora de taxes ipreus públics de la Generalitat amb l'encàrrecque la refosa comprengui la regularització,

l'aclariment i l'harmonització de les disposi-cions vigents en aquesta matèria. La disposi-ció final tercera conté un manament al Go-vern perquè presenti al Parlament un projectede llei de regulació de l'impost sobre succes-sions i donacions en el marc de les compe-tències assumides sobre aquest tribut. I laquarta estableix l'obligació que els diversosdepartaments del Govern publiquin una rela-ció de les taxes vigents que gestionen, ambefectes merament informatius. Finalment, lesdisposicions finals cinquena i sisena inclouenl'entrada en vigor específica del que establei-xen alguns articles i l'entrada en vigor generalde la Llei, respectivament.

Títol IDe mesures fiscals

Capítol IImpostos directes

Secció primeraImpost sobre la renda de les persones

físiques

Article 1. Deducció per als contribuents quequedin vidus1. Amb efectes des de l'1 de gener de 2004,en la part corresponent a la comunitat au-tònoma de la quota íntegra de l'impost sobrela renda de les persones físiques, els contri-buents que quedin vidus durant l'exercici espoden aplicar una deducció de 150 euros.Aquesta deducció és aplicable en la declara-ció corresponent a l'exercici en què els con-tribuents quedin vidus i en els dos exercicisimmediatament posteriors.2. Si la persona contribuent que queda víduaté a càrrec seu un o més descendents que, deconformitat amb l'article 43 del Reial decretlegislatiu 3/2004, del 5 de març, pel quals'aprova el text refós de la Llei de l'impostsobre la renda de les persones físiques, com-puten als efectes d'aplicar el mínim per des-cendents, es pot aplicar una deducció de 300euros en la declaració corresponent a l'exerci-ci en què la persona contribuent queda vídua,

Page 375: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

XII. NOVEDADES LEGISLATIVAS 375

i als dos exercicis immediatament posteriors,sempre que els descendents mantinguin elsrequisits per a computar als efectes d'aplicarel mínim esmentat.

Secció segonaImpost sobre el patrimoni

Article 2. Bonificació dels patrimonis espe-cialment protegits de contribuents amb dis-capacitatAmb efectes a partir de l'1 de gener de 2004,si entre els béns o drets de continguteconòmic computats per a la determinació dela base imposable n'hi ha que formen part delpatrimoni especialment protegit de la personacontribuent constituït a l'empara de la Llei del'Estat 41/2003, del 18 de novembre, de pro-tecció patrimonial de les persones amb disca-pacitat i de modificació del Codi civil, de laLlei d'enjudiciament civil i de la normativatributària amb aquesta finalitat, la personacontribuent es pot aplicar una bonificació del99% en la part de la quota que proporcional-ment correspongui als dits béns o drets.

Capítol IIImpostos indirectes

Secció primeraImpost sobre transmissions patrimonials i

actes jurídics documentats

Article 3. Actes jurídics documentatsEs modifica l'article 7 de la Llei 21/2001, del28 de desembre, de mesures fiscals i admi-nistratives, que resta redactat de la manerasegüent:«Article 7. Tipus de gravamen dels docu-ments notarials«Els documents notarials a què fa referèncial'article 31.2 del text refós de la Llei de l'im-post sobre transmissions patrimonials i actesjurídics documentats, aprovat pel Reial decretlegislatiu 1/1993, del 24 de setembre, tributensegons els tipus de gravamen següents:«a) El 0,1%, en el cas de documents d'adqui-sició d'habitatges declarats protegits, i també

dels documents del préstec hipotecari atorgatper a adquirir-los.«b) L'1,5%, en el cas de documents en quès'hagi renunciat a l'exempció en l'IVA con-formement al que disposa l'article 20.2 de laLlei de l'Estat 37/1992, del 28 de desembre,de l'impost sobre el valor afegit.«c) El 0,3%, en el cas de documents notarialsque formalitzin la constitució i la modificacióde drets reals a favor d'una societat de garan-tia recíproca amb domicili social a Catalunya.«d) L'1%, en el cas d'altres documents.»

Secció segonaImpost sobre les vendes minoristes de

determinats hidrocarburs

Article 4. Tipus de gravamenAmb efectes des de l'1 d'agost de 2004, eltipus de gravamen autonòmic de l'impostsobre les vendes minoristes de determinatshidrocarburs és el següent:a) Gasolina: 24 euros per cada 1.000 litres.b) Gasoli d'ús general: 24 euros per cada1.000 litres.c) Gasoli d'usos especials i de calefacció: 6euros per cada 1.000 litres.d) Fuel: 1 euro per tona.e) Querosè d'ús general: 24 euros per cada1.000 litres.

Capítol IIITributs propis

Secció primeraGravamen de protecció civil

Article 5. Tipus de gravamenEls tipus de gravamen fixats per l'article 59.1de la Llei 4/1997, del 20 de maig, de protec-ció civil de Catalunya, s'eleven fins a laquantitat que resulti d'aplicar el coeficient1,026 a la quantia exigida l'any 2003.

Article 6. Quantitat màxima a ingressarEs modifica l'apartat 2 de l'article 59 de laLlei 4/1997, que resta redactat de la manerasegüent:

Page 376: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

376 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

«2. La quantitat màxima que el subjecteobligat al pagament del gravamen ha d'in-gressar no pot superar els 61.663,84 euros,d'acord amb l'escala següent:«Fins a 3.005.060,52 euros de facturació: unaquota màxima de 6.166,38 euros.«De 3.005.060,53 a 12.020.242,08 euros defacturació: una quantia màxima de 15.415,96euros.«De 12.020.242,09 euros a 30.050.605,21euros de facturació: una quantia màxima de30.831,92 euros.«Més de 30.050.605,21 euros de facturació:una quota màxima de 61.663,84 euros.»

Secció segonaTaxes

Article 7. Modificació del títol II de la Llei15/19971. Es modifica l'article 49 del capítol I deltítol II de la Llei 15/1997, del 24 de desem-bre, de taxes i preus públics de la Generalitatde Catalunya, que resta redactat de la manerasegüent:«Article 49. Quota«L'import de la quota és:«De dia (de les 6 a les 22 hores)

Euros

Temps màxim T M A

1/2 hora 0 0 5

Tot el dia 4 2 10,5

3 dies 5 3 14

7 dies 6 3,5 20

15 dies 7 4,5

30 dies 10 6

60 dies 12 9

T = turismes; M = motos; A = autocars»

2. Es modifica l'apartat 1 de l'article 50 delcapítol I del títol II de la Llei 15/1997, queresta redactat de la manera següent:«1. És exempta la primera mitja hora d'ús del'aparcament per a tots els tipus de vehicles,llevat dels autocars.»

3. S'afegeix un capítol, el III, al títol II de laLlei 15/1997, amb el text següent:«Capítol III. Taxa pels drets d'inscripció a lesproves per a l'obtenció dels certificats deconeixements de català que convoca la Se-cretaria de Política Lingüística.«Article 56 bis. Fet imposable«Constitueix el fet imposable de la taxa lainscripció a les proves per a l'obtenció delscertificats de coneixements de català queconvoca la Secretaria de Política Lingüísti-ca.«Article 56 ter. Subjecte passiu«Són subjectes passius de la taxa les personesque s'inscriuen a les proves.«Article 56 quater. Acreditament«La taxa s'acredita en el moment de la presta-ció del servei i s'exigeix en el moment de lainscripció.«Article 56 quinquies. Quota«L'import de la quota és:«1. Proves per a l'obtenció del certificat denivell bàsic de català (certificat A bàsic):12,70 euros.«2. Proves per a l'obtenció del certificat denivell elemental de català (certificat A ele-mental): 12,70 euros.«3. Proves per a l'obtenció del certificat denivell intermedi de català (certificat B): 12,70euros.«4. Proves per a l'obtenció del certificat desuficiència de català (certificat C): 22,15euros.«5. Proves per a l'obtenció del certificat denivell superior de català (certificat D): 22,15euros.«6. Proves per a l'obtenció del certificat deconeixements de llenguatge administratiu:22,15 euros.«7. Proves per a l'obtenció del certificat deconeixements de llenguatge jurídic: 22,15euros.«8. Proves per a l'obtenció del certificat dellenguatge comercial: 22,15 euros.«9. Proves per a l'obtenció del certificat decapacitació per a la correcció de textos orals iescrits: 22,15 euros.«Article 56 sexties. Exempcions

Page 377: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

XII. NOVEDADES LEGISLATIVAS 377

«Són exempts d'aquesta taxa, amb la justifi-cació documental prèvia de llur situació, elssubjectes passius en situació d'atur que noperceben cap prestació econòmica i els jubi-lats.»4. S'afegeix un capítol, el IV, al títol II de laLlei 15/1997, amb el text següent:«Capítol IV. Taxa pels drets d'inscripció a lesproves de traducció i interpretació juradesd'altres llengües al català«Article 56 septies. Fet imposable«Constitueix el fet imposable de la taxa lainscripció a les proves convocades per laSecretaria de Política Lingüística per al'obtenció de l'habilitació professional detraducció i interpretació jurades d'altres llen-gües al català.«Article 56 octies. Subjecte passiu«Són subjectes passius de la taxa les personesque s'inscriuen a les proves.«Article 56 novies. Acreditament«La taxa s'acredita en el moment de la presta-ció del servei i s'exigeix en el moment de lainscripció.«Article 56 decies. Quota«La quota de la taxa és:«1. Proves per a l'obtenció de l'habilitacióprofessional de traducció jurada: 64,45 euros.«2. Proves per a l'obtenció de l'habilitacióprofessional d'interpretació jurada: 64,45euros.»5. S'afegeix un capítol, el V, al títol II de laLlei 15/1997, amb el text següent:«Capítol V. Taxa per la utilització de la cam-bra hipobàrica de l'Institut Nacional d'Educa-ció Física de Catalunya«Article 56 undecies. Fet imposable«Constitueix el fet imposable de la taxa lautilització de la cambra hipobàrica de l'Insti-tut Nacional d'Educació Física de Catalunya.«Article 56 duodecies. Subjecte passiu«Són subjectes passius de la taxa les personesfísiques o jurídiques, públiques o privades,que utilitzen la cambra hipobàrica.«Article 56 terdecies. Acreditament«La taxa s'acredita i s'exigeix en el momenten què s'autoritza la utilització de la cambrahipobàrica.

«Article 56 quaterdecies. Quota«La quota de la taxa és:«1. Test d'hipòxia, per hora: 112,30 euros.«2. Prova tècnica, per hora: 132,90 euros.«3. Exposició a hipòxia, per hora i per perso-na:«3.1. Una persona: 66,95 euros.«3.2. Dues persones: 33,50 euros.«3.3. Tres persones: 26,80 euros.«3.4. Quatre persones: 20,60 euros.«3.5. Cinc persones: 18,55 euros.«3.6. Sis persones: 16,70 euros.«3.7. Set persones: 14,85 euros.«3.8. Vuit persones o més: 13,60 euros.«4. Prova d'esforç, per hora: 95,80 euros.«5. Analítiques:«5.1. Lactat: 45,35 euros.«5.2. Hemograma: 35,35 euros.«5.3. EPO: 33,30 euros.«5.4. Bioquímica: 44,60 euros.»

Article 8. Modificació del títol V de la Llei15/19971. S'afegeix un apartat, el 3.3.5, a l'article 87del capítol I del títol V de la Llei 15/1997,amb el text següent:«3.3.5. Títol superior del vidre: 50,25euros.»2. S'afegeix un apartat, el 3.3.6, a l'article 87del capítol I del títol V de la Llei 15/1997,amb el text següent:«3.3.6. Títol superior de ceràmica: 50,25euros.»3. S'afegeix un apartat, el 3.5, a l'article 87del capítol I del títol IV de la Llei 15/1997,amb el text següent:«3.5. Ensenyaments d'esport:«3.5.1. Títol de tècnic o tècnica d'esport:44,85 euros.«3.5.2. Títol de tècnic o tècnica superiord'esport: 50,25 euros.»4. S'afegeix un apartat, el 3, a l'article 98 delcapítol III del títol V de la Llei 15/1997, ambel text següent:«3. Són exempts de pagar la taxa exigida,amb la justificació documental prèvia de llursituació, les persones subjectes a mesuresprivatives de llibertat.»

Page 378: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

378 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

5. Es modifica l'encapçalament del capítol VIdel títol V de la Llei 15/1997, que resta re-dactat de la manera següent:«Capítol VI«Taxa per la inscripció a la prova d'accés alscicles formatius de grau mitjà i a la provad'accés als cicles formatius de grau superior deformació professional específica i dels ensen-yaments d'arts plàstiques i de disseny, per lainscripció a la prova d'accés de caràcter generalals ensenyaments de règim especial de tècnic otècnica d'esport i tècnic o tècnica superior d'es-port i a les formacions esportives de nivell 1 i denivell 3, i per la inscripció a les proves de ca-ràcter específic per a l'accés als ensenyamentsde règim especial de tècnic o tècnica d'esport itècnic o tècnica superior d'esport».6. Es modifica l'article 107 bis del capítol VIdel títol V de la Llei 15/1997, que resta re-dactat de la manera següent:«Article 107 bis. Fet imposable«Constitueixen el fet imposable de la taxa lainscripció a la prova d'accés als cicles forma-tius de grau mitjà i a la prova d'accés alscicles formatius de grau superior de formacióprofessional específica i dels ensenyamentsd'arts plàstiques i de disseny, la inscripció ala prova d'accés de caràcter general als en-senyaments de règim especial de tècnic otècnica d'esport i tècnic o tècnica superiord'esport i a les formacions esportives denivell 1 i de nivell 3, i la inscripció a la provade caràcter específic per a l'accés als ensen-yaments de règim especial de tècnic o tècnicad'esport i tècnic o tècnica superior d'esport.»7. Es fan les modificacions següents a l'article107 quinquies del capítol VI del títol V de laLlei 15/1997:a) S'afegeix un nou punt 3 amb el text se-güent:«3. Prova d'accés de caràcter general alsensenyaments de règim especial de tècnic otècnica d'esport i a les formacions esportivesde nivell 1: 15,95 euros.»b) S'afegeix un nou punt, el 6, amb el textsegüent:«6. Prova d'accés de caràcter general alsensenyaments de règim especial de tècnic o

tècnica superior d'esport i a les formacionsesportives de nivell 3: 25,70 euros.»c) Els antics punts 3, 4 i 5 passen a ésser elspunts 4, 5 i 7, respectivament.

Article 9. Modificació del títol VI de la Llei15/1997Es modifica l'article 137 quinquies del capítolVIII del títol VI de la Llei 15/1997, que restaredactat de la manera següent:«Article 137 quinquies. Quota«L'import de la quota és:«1. Reproduccions fotogràfiques. Amplia-cions en blanc i negre:«Mida 9x14 o 10x15: 6,35 euros.«Mida 13x18: 6,55 euros.«Mida 18x24: 6,75 euros.«Mida 24x30: 7,10 euros.«Mida 30x40: 7,60 euros.«Full de contacte (120 o 135): 7,10 euros.«2. Reproduccions en microfilm de 35 mm:«Un fotograma: 0,55 euros.«Duplicat d'un rodet: 35,45 euros.«Reproducció en paper DIN A4: 0,15 euros.«Reproducció en paper DIN A3: 0,30 euros.«3. Impressions d'imatges digitals«3.1. A 300 dpi (punts per polzada), en paperfotogràfic, en blanc i negre o en color:«Mida 24x30: 7,12 euros.«Mida 30x40: 8,25 euros.«3.2. A 72 dpi, en paper normal, en blanc inegre o en color:«Mida fins a 24x30: 0,30 euros.«4. Escaneig directe en blanc i negre o en color«TIFF(format d'arxiu d'imatge amb etique-tes)<6 Mb, 1 imatge: 7,65 euros.«TIFF>6 Mb, 1 imatge: 8,25 euros.«A les reproduccions de més d'una imatge dedocuments textuals s'apliquen les tarifessegüents:«De 2 a 6 imatges, per cada imatge: 6,88euros.«De 7 a 20 imatges, per cada imatge: 6,12euros.«De 21 a 50 imatges, per cada imatge: 4,59euros.«De 51 a 100 imatges, per cada imatge: 3,82euros.

Page 379: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

XII. NOVEDADES LEGISLATIVAS 379

«De 101 en endavant, per cada imatge: 3,06euros.«5. Reproduccions de vídeo VHS«El sol·licitant o la sol·licitant ha d'aportar elsuport i ha de pagar a l'ANC per la reproduc-ció:«Per un minut seleccionat: 1,55 euros.«Per duplicació de cinta, per cada 30 minuts:10,00 euros.«6. Reproduccions d'enregistraments sonors«El sol·licitant o la sol·licitant ha d'aportar elsuport i ha de pagar a l'ANC per la reproducció:«Per un minut seleccionat sobre cinta ana-lògica: 0,60 euros.«Per un minut seleccionat sobre CD-R: 0,75euros.«Duplicació de cinta analògica o de CD-R,per cada 30 minuts: 6,00 euros.«7. Tarifes per usos comercials de les repro-duccions:«En el cas que l'usuari o usuària destini lesreproduccions de documents a ús comercial,ha de pagar a l'ANC, a més de les tarifes dereproducció, les que estableix aquest apartat.En el cas que en el contracte de cessió dedrets d'explotació a l'ANC s'hagi establertalguna remuneració per a l'autor o autora deldocument, l'usuari o usuària ha de satisferaquesta remuneració directament a l'autor oautora.«7.1. Fotografia«7.1.1. Ús editorial«Entitats sense ànim de lucre: 32,20 euros.«Entitats amb ànim de lucre: 64,45 euros.«7.1.2. Ús en comunicació pública«Entitats sense ànim de lucre: 64,45 euros.«Entitats amb ànim de lucre: 96,90 euros.«7.1.3. Ús publicitari«Entitats sense ànim de lucre: 64,45 euros.«Entitats amb ànim de lucre: 128,85 euros.«7.2. Imatge mòbil«7.2.1. Ús editorial i en comunicació pública«Entitats sense ànim de lucre: 31,60 eu-ros/minut.«Entitats amb ànim de lucre: 64,45 euros/minut.«7.2.2. Ús publicitari«Entitats sense ànim de lucre: 64,45 eu-ros/minut.

«Entitats amb ànim de lucre: 128,85 eu-ros/minut.«7.3. So«7.3.1. Ús editorial i en comunicació pública«Entitats sense ànim de lucre: 12,90 eu-ros/minut.«Entitats amb ànim de lucre: 32,20 euros/mi-nut.«7.3.2. Ús publicitari«Entitats sense ànim de lucre: 12,90 eu-ros/minut.«Entitats amb ànim de lucre: 64,45 euros/mi-nut.«8. Despeses per tramesa de material«A petició de l'usuari o usuària, s'envien lesreproduccions per correu amb acusament derecepció. En aquest supòsit, l'usuari o usuàriaha d'abonar les despeses de tramesa d'acordamb les tarifes postals vigents.»

Article 10. Modificació del títol VII de la Llei15/19971. Es modifiquen les quotes de l'apartat 3 del'article 158 del capítol IV del títol VII de laLlei 15/1997:«1.1. Sacrifici de boví de més de 218 kg:2,008 euros.«1.2. Sacrifici de boví de menys de 218 kg:1,115 euros.«2. Sacrifici de solípede equí: 1,964 euros.«3.1. Sacrifici de porcí de més de 25 kg:0,576 euros.«3.2. Sacrifici de porcí de menys de 25 kg:0,223 euros.«4.1. Sacrifici d'oví, cabrum i altres remu-gants de més de 18 kg: 0,223 euros.«4.2. Sacrifici d'oví, cabrum i altres remu-gants d'entre 12 i 18 kg: 0,155 euros.«4.3. Sacrifici d'oví, cabrum i altres remu-gants de menys de 12 kg: 0,074 euros.«5.1. Sacrifici d'aviram i caça menor de plo-ma de més de 5 kg: 0,018 euros.«5.1.C. Sacrifici de conills i caça menor depèl de més de 5 kg: 0,018 euros.«5.2. Sacrifici d'aviram i caça menor de plo-ma d'entre 2,5 i 5 kg: 0,009 euros.«5.2.C. Sacrifici de conills i caça menor depèl d'entre 2,5 i 5 kg: 0,009 euros.

Page 380: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

380 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

«5.3. Sacrifici d'aviram i caça menor de plo-ma de menys de 2,5 kg: 0,004 euros.«5.3.C. Sacrifici de conills i caça menor depèl de menys de 2,5 kg: 0,004 euros.«5.4. Sacrifici de gallines de reposició: 0,004euros.«5.5. Sacrifici de guatlles, pollastrons i per-dius: 0,002 euros.«5. Especejament, inclosos els ossos: 1,338euros.«6. Emmagatzematge, inclosos els ossos:1,338 euros.»2. Es modifiquen les quotes de l'apartat 1 del'article 160 del capítol IV del títol VII de laLlei 15/1997:«1. Residus, en animals de sacrifici, per tona:1,338 euros.«1.1. Residus de boví de més de 218 kg:0,341 euros.«1.2. Residus de boví de menys de 218 kg:0,235 euros.«2. Residus de solípede equí: 0,198 euros.«3.1. Residus de porcí de més de 25 kg:0,099 euros.«3.2. Residus de porcí de menys de 25 kg:0,026 euros.«4.1. Residus d'oví, cabrum i altres remu-gants de més de 18 kg: 0,025 euros.«4.2. Residus d'oví, cabrum i altres remu-gants d'entre 12 i 18 kg: 0,020 euros.«4.3. Residus d'oví, cabrum i altres remu-gants de menys de 12 kg: 0,009 euros.«5.1. Residus d'aviram, conills i caça menor:0,002 euros.«5.2. Residus de guatlles, pollastrons i per-dius: 0,001 euros.»3. Es modifica la quota de l'apartat 3 de l'arti-cle 160 del capítol IV del títol VII de la Llei15/1997:«Residus en productes d'aqüicultura: 0,099euros.»4. Es modifica la quota de l'apartat 4 de l'arti-cle 160 del capítol IV del títol VII de la Llei15/1997:«Residus en llet i productes làctics: 0,020 euros.»5. Es modifica la quota de l'apartat 5 de l'arti-cle 160 del capítol IV del títol VII de la Llei15/1997:

«Residus en ovoproductes i mel: 0,020 euros.»6. Es modifiquen les quotes de l'apartat 1 del'article 161 del capítol IV del títol VII de laLlei 15/1997:«1.1.1. Bestretes, boví de més de 218 kg:1,115 euros.«1.1.2. Bestretes, boví de menys de 218 kg:0,775 euros.«1.2. Bestretes, solípede equí: 0,620 euros.«1.3.1. Bestretes, porcí de més de 25 kg:0,322 euros.«1.3.2. Bestretes, porcí de menys de 25 kg:0,087 euros.«1.4.1. Bestretes, oví, cabrum i altres remu-gants de més de 18 kg: 0,081 euros.«1.4.2. Bestretes, oví, cabrum i altres remu-gants d'entre 12 i 18 kg: 0,062 euros.«1.4.3. Bestretes, oví, cabrum i altres remu-gants de menys de 12 kg: 0,025 euros.«1.5.1. Bestretes, aviram, conills i caça me-nor: 0,002 euros.«1.5.2. Bestretes, guatlles, pollastrons i per-dius: 0,001 euros.»7. Es modifica l'encapçalament del capítol Vdel títol VII de la Llei 15/1997, que restaredactat de la manera següent:«Capítol V«Taxa pels serveis de tramitació d'autoritza-cions administratives dels centres, serveis iestabliments sanitaris».8. Es modifica l'apartat 1 de l'article 169 delcapítol V del títol VII de la Llei 15/1997, queresta redactat de la manera següent:«Article 169. Quota«La quota de la taxa és:«1. Per l'estudi, els informes i la inspecció, siescau, de la resolució dels expedients d'auto-rització administrativa d'instal·lació, modifi-cació, permís de funcionament i trasllat delscentres, serveis i establiments sanitaris.«La quota s'estableix com la suma d'unaquantitat base, una quantitat per cada servei aautoritzar i, si escau, una quantitat per lavalidació del programa de garantia de qualitatassistencial.«1.1. Centres amb internament«Als efectes d'aquesta taxa, es considerencentres amb internament els hospitals gene-

Page 381: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

XII. NOVEDADES LEGISLATIVAS 381

rals, els hospitals especialitzats, els hospitalssociosanitaris, els hospitals de salut mental itractament de toxicomanies i altres centresamb internament.«1.1.1. Quantitat base: 273,14 euros.«1.1.2. Per cada servei a autoritzar: 18,00euros.«1.1.3. Per cada programa de garantia dequalitat assistencial (radiodiagnòstic, radio-teràpia i medicina nuclear): 40,00 euros.«1.2. Centres sense internament«1.2.1. Quantitat base: 116,87 euros.«Aquest import és únic per a la categoria deconsultes mèdiques, consultes d'altres profes-sionals sanitaris (excepte dentistes i po-dòlegs), centres d'atenció primària, centres desalut i consultoris d'atenció primària.«1.2.2. Per cada servei a autoritzar: 18,00euros.«La suma d'aquest import més l'anteriorquantitat base s'ha d'aplicar en centres d'espe-cialitat, centres polivalents, centres de repro-ducció humana assistida, centres de cirurgiaambulatòria, centres d'interrupció voluntàriade l'embaràs, centres de diagnòstic (excepteradiologia), centres de transfusió, bancs deteixits, centres de reconeixements mèdics,centres de salut mental i altres centres.«1.2.3. Per cada programa de garantia dequalitat assistencial (radiodiagnòstic, radio-teràpia i medicina nuclear): 40,00 euros.«La suma d'aquest import, més la quantitatbase, més l'import establert per cada servei aautoritzar s'ha d'aplicar a centres de radio-diagnòstic, clíniques dentals i clíniques depodologia.«1.3. Establiments sanitaris«Quota: 184,23 euros.«1.4. Modificacions«1.4.1. Estructura o trasllat amb internament(preu base): 273,14 euros.«1.4.2. Estructura o trasllat sense internament(preu base): 116,87 euros.«1.4.3. Ampliació de serveis (preu per ser-vei): 18,00 euros.»9. Es modifica l'encapçalament del capítolXV del títol VII de la Llei 15/1997, que restaredactat de la manera següent:

«Capítol XV«Taxa per l'avaluació de la documentació i latramitació de les sol·licituds de llicències iautoritzacions de productes sanitaris».10. Es modifica l'article 211 del capítol XVdel títol VII de la Llei 15/1997, que restaredactat de la manera següent:«Article 211. Quota«1. Avaluació de la documentació i tramita-ció de les sol·licituds de llicència per a lafabricació de productes sanitaris a mida«La quota de la taxa és:«1.1. Per la sol·licitud de llicència prèviasanitària de funcionament de la instal·lació defabricació de productes sanitaris a mida:587,28 euros.«1.2. Per la sol·licitud de modificació de lallicència per canvi de domicili o tipus d'acti-vitat: 240,96 euros.«1.3. Per la sol·licitud de modificació de lallicència pel canvi de titular de l'empresa o deresponsable tècnic: 98,21 euros.«1.4. Per la sol·licitud de revalidació quin-quennal de la llicència: 438,03 euros.«2. Avaluació de la documentació i tramita-ció de les sol·licituds de llicència per a distri-buir productes sanitaris«La quota de la taxa és:«2.1. Per la sol·licitud de llicència prèviasanitària de funcionament de l'empresa distri-buïdora de productes sanitaris: 455,91 euros.«2.2. Per la sol·licitud de modificació de lallicència per canvi de domicili o tipus d'acti-vitat: 240,96 euros.«2.3. Per la sol·licitud de modificació de lallicència pel canvi de titular de l'empresa o deresponsable tècnic: 98,21 euros.«2.4. Per la sol·licitud de revalidació quin-quennal de la llicència: 240,96 euros.«3. Autorització de la publicitat de productessanitaris dirigida al públic i inserida en mi-tjans de difusió pública: 262,75 euros.»11. S'afegeix un capítol, el XIX, al títol VIIde la Llei 15/1997, amb el text següent:«Capítol XIX«Taxa pels serveis de tramitació i resolucióde les sol·licituds d'autorització per a l'elabo-ració i el control de fórmules magistrals i

Page 382: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

382 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

preparats oficinals per encàrrec d'una oficinao un servei de farmàcia que no disposi delsmitjans necessaris«Article 215 bis. Fet imposable«Constitueix el fet imposable de la taxa latramitació i la resolució, per la SubdireccióGeneral de Farmàcia i Productes Sanitaris,del Departament de Salut, dels expedientsd'autorització de les oficines i els serveis defarmàcia per a l'elaboració i el control defórmules magistrals i preparats oficinals perencàrrec d'una oficina o un servei de far-màcia que no disposi dels mitjans necessa-ris.«Article 215 ter. Subjecte passiu«El subjecte passiu de la taxa és la personafísica titular de l'oficina de farmàcia o lapersona jurídica titular del centre hospitalarion sigui el servei de farmàcia.«Article 215 quater. Acreditament«L'obligació del pagament de la taxa sorgeixquan es presenta la sol·licitud per a obtenirl'autorització. El pagament de la taxa s'ha defer efectiu quan es presenta la sol·licitud.«Article 215 quinquies. Quota«La quota de la taxa és de 115 euros.»12. S'afegeix un capítol, el XX, al títol VII dela Llei 15/1997, amb el text següent:«Capítol XX«Taxa pels serveis de tramitació i resolucióde les sol·licituds d'autorització dels estudisde postautorització observacionals prospec-tius amb medicaments que es vulguin dur aterme en centres sanitaris de la xarxa d'utilit-zació pública de Catalunya«Article 215 sexties. Fet imposable«Constitueix el fet imposable de la taxa latramitació i la resolució, per la SubdireccióGeneral de Farmàcia i Productes Sanitaris,del Departament de Salut, dels expedientsd'autorització dels estudis de postautoritzacióobservacionals prospectius amb medicamentsque es vulguin dur a terme en centres sanita-ris de la xarxa d'utilització pública de Cata-lunya.«Article 215 septies. Subjecte passiu«El subjecte passiu de la taxa és la personafísica o jurídica que sol·licita autorització

d'estudis de postautorització observacionalsprospectius amb medicaments.«Article 215 octies. Acreditament«L'obligació del pagament de la taxa sorgeixquan es presenta la sol·licitud per a obtenirl'autorització. El pagament de la taxa s'ha defer efectiu quan es presenta la sol·licitud.«Article 215 novies. Quota«La quota de la taxa és de 505,25 euros.»

Article 11. Modificació del títol VIII de laLlei 15/19971. Es modifica l'apartat 3 i el primer incís del'apartat 4 de l'article 220 del capítol I deltítol VIII de la Llei 15/1997, que resten re-dactats de la manera següent:«3. Atorgament, rehabilitació, pròrroga, visato modificació de l'autorització d'operador detransport de mercaderies«3.1. Atorgament o rehabilitació de l'autorit-zació d'operador de transport: 41,60 euros.«3.2. Pròrroga, visat o modificació de l'auto-rització d'operador de transport: 20,85 euros.«4. Atorgament, rehabilitació, pròrroga, visato modificació de l'autorització de lloguer devehicles amb conductor/a o sense, per la seucentral o per una sucursal».2. Es modifica el capítol III del títol VIII dela Llei 15/1997, que resta redactat de la ma-nera següent:«Capítol III«Taxa per l'expedició o la renovació del títolde capacitació per a l'exercici de la professióde transportista per carretera; del títol decapacitació per a l'activitat de conseller oconsellera de seguretat per al transport demercaderies perilloses per carretera, perferrocarril o per via navegable; del certificatde conductor o conductora per al transport demercaderies o de viatgers per carretera, o dela targeta de tacògraf digital«Article 226. Fet imposable«Constitueix el fet imposable de la taxa l'ex-pedició o la renovació del títol de capacitacióper a l'exercici de la professió de transportistaper carretera; del títol de capacitació per al'activitat de conseller o consellera de segu-retat per al transport de mercaderies perillo-

Page 383: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

XII. NOVEDADES LEGISLATIVAS 383

ses per carretera, per ferrocarril o per vianavegable; del certificat de conductor o con-ductora per al transport de mercaderies o deviatgers per carretera, o de la targeta de ta-cògraf digital.«Article 227. Subjectes passius«Són subjectes passius de la taxa els quisol·liciten l'expedició o la renovació del títolde capacitació per a l'exercici de la professióde transportista per carretera; del títol decapacitació per a l'activitat de conseller oconsellera de seguretat per al transport demercaderies perilloses per carretera, perferrocarril o per via navegable; del certificatde conductor o conductora per al transport demercaderies o de viatgers per carretera, o dela targeta de tacògraf digital.«Article 228. Acreditament«La taxa s'acredita quan es presenta lasol·licitud, però l'ingrés de la taxa s'ha de ferabans de l'expedició o renovació del títol, delcertificat o de la targeta.«Article 229. Quota«La quota de la taxa és:«1. Per cada títol o certificat: 17,05 euros.«2. Per cada targeta: 30 euros.»3. Es modifica la lletra b de l'apartat 1 del'article 259 del capítol X del títol VIII de laLlei 15/1997, que resta redactada de la mane-ra següent:«b) Per la utilització del domini públic: si espot valorar, s'utilitza aquest valor com a base;en cas contrari, la base imposable s'ha de fixaren els valors dels materials que es beneficiïnde la utilització. En el cas d'estacions d'autobu-sos i àrees d'estacionament, la base es determi-na per la totalitat dels beneficis líquids obtin-guts l'exercici anterior per l'explotació i elsserveis complementaris de l'estació o l'àreacorresponent, entenent per beneficis líquids elsingressos bruts menys l'import de les despesesnecessàries per a obtenir-los.»

Article 12. Modificació del títol IX de la Llei15/19971. Es modifica l'apartat 2.5 de l'article 267 delcapítol II del títol IX de la Llei 15/1997, queresta redactat de la manera següent:

«2.5. Són exemptes de pagament de matrículales àrees privades de caça que tinguin unasuperfície afectada com a mínim en un 25%pels incendis forestals produïts durant l'anyanterior, d'acord amb la informació que constaa la Direcció General del Medi Natural.»2. Es modifica l'article 285 del capítol VI deltítol IX de la Llei 15/1997, que resta redactatde la manera següent:«Article 285. Exempcions i bonificacions«1. Són exempts del pagament de la taxa elssubjectes passius que acreditin documental-ment la situació d'incapacitat permanent totalo absoluta i les persones menors de catorzeanys.«2. Els subjectes passius que acreditin docu-mentalment la condició de jubilat o jubiladasón exempts del pagament de la taxa, en lamodalitat de pesca sense mort, de dilluns adijous, llevat de festius i vigílies de festius.No s'inclou en aquesta exempció la taxa perpermisos de zones de pesca controlada inten-siva.«3. Els pescadors riberencs de les zonesd'aigües d'alta muntanya, que són els quetenen el veïnatge administratiu en els termesmunicipals pels quals transcorren els tramsd'aigües d'alta muntanya, tenen una bonifica-ció del 60% de la quota de la tarifa general dela taxa.»3. S'afegeixen dos nous articles, el 285 bis iel 285 ter, al capítol VI del títol IX de la Llei15/1997, amb el text següent:«285 bis. Autorització de cobrament«S'autoritza el Departament de Medi Am-bient i Habitatge perquè, en el marc del con-veni que subscrigui per a la gestió de leszones de pesca controlada amb les federa-cions esportives catalanes o altres entitatslegalment constituïdes vinculades al món dela pesca, atribueixi a aquestes federacions oentitats el cobrament de la taxa en nom i percompte de la Generalitat. En el marc del ditconveni, es pot establir una compensacióeconòmica a les federacions o entitats, pelcobrament de la taxa, del 5% als llocs amblectors de targeta i del 10% als que no entenen.»

Page 384: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

384 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

«285 ter. Afectació de la taxa«La taxa té caràcter finalista, per la qual cosa,de conformitat amb l'article 3, els ingressosderivats de la taxa s'afecten a la gestió, la con-servació i la vigilància de les zones de pescacontrolada, en les partides corresponents delDepartament de Medi Ambient i Habitatge.»

Article 13. Modificació del títol XII de la Llei15/19971. Es modifica l'apartat 5.2 de l'article 333 delcapítol I del títol XII de la Llei 15/1997, queresta redactat de la manera següent:«5.2. Registre d'actuacions d'entitatscol·laboradores i d'inspecció i control, d'em-preses i de professionals autoritzats«5.2.1. Inscripció reglamentària de professio-nals, empreses i entitats col·laboradores id'inspecció i control; pròrrogues, canvis denom i canvis de nomenament de tècnics delaboratori autoritzats o habilitats, i certifica-cions acreditatives de responsable tècnic detaller de reparació d'automòbils: 32,35 euros.«5.2.2. Certificacions referents a les inscrip-cions registrals d'empreses i de professionalsautoritzats, de responsables de tallers dereparació d'automòbils, i de no-suspensiód'activitats, i també l'emissió de duplicatsdels documents originals o les certificacionsacreditatives: 12 euros.»2. S'afegeix un article, el 333 bis, al capítol Idel títol XII de la Llei 15/1997, amb el textsegüent:«Article 333 bis. Exempcions«És exempta del pagament de la taxa l'expe-dició de duplicats de la targeta ITV, en cas derobatori, sempre que aquest es justifiquimitjançant la corresponent denúncia.»

Article 14. Modificació del títol XIV de laLlei 15/19971. Es modifica l'article 367 del capítol II deltítol XIV de la Llei 15/1997, que resta redac-tat de la manera següent:«Article 367. Fet imposable«Constitueixen el fet imposable de la taxal'obtenció i la renovació del distintiu de ga-rantia de qualitat ambiental.»

2. Es modifica l'article 369 del capítol II deltítol XIV de la Llei 15/1997, que resta redac-tat de la manera següent:«Article 369. Acreditament«La taxa s'acredita per l'obtenció i la renova-ció del distintiu de garantia de qualitat am-biental, però pot ésser exigida la justificacióde l'ingrés de la taxa quan es presenta lasol·licitud.»3. Es modifica l'article 370 del capítol II deltítol XIV de la Llei 15/1997, que resta redac-tat de la manera següent:«Article 370. Quota«1. La quota per cada sol·licitud de distintiude garantia de qualitat ambiental és de 300euros. Si el subjecte passiu és una microem-presa o una petita o mitjana empresa, segonsla definició que en fa la Recomanació2003/361/CE de la Comissió, del 6 de maig,la quota de sol·licitud es redueix el 50%.«2. La quota per cada sol·licitud de renovaciódel distintiu de garantia de qualitat ambientalés de 200 euros. S'hi poden aplicar les bonifi-cacions següents, que són acumulables:«a) Reducció del 50% si el subjecte passiu ésuna microempresa o una petita o mitjanaempresa, segons la definició que en fa laRecomanació 2003/361/CE de la Comissió.«b) Reducció del 15% als subjectes passiusque acreditin tenir la certificació EMAS oISO 14001.»4. Es modifica l'article 370 bis del capítol IIdel títol XIV de la Llei 15/1997, que restaredactat de la manera següent:«Article 370 bis. Exempcions«1. Són exemptes de les taxes fixades perl'article 370 les entitats públiques, les entitatsprivades sense ànim de lucre i les entitatsparticipades per un organisme autònom o unaempresa dependent de la Generalitat, sempreque aquesta participació superi el 50% delcapital.«2. Són exempts de les taxes corresponents ales quotes de renovació establertes per l'a-partat 2 de l'article 370 els subjectes passiusque tenen l'etiqueta ecològica comunitària perals mateixos productes o serveis als qualss'atorga el distintiu de garantia de qualitat

Page 385: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

XII. NOVEDADES LEGISLATIVAS 385

ambiental, sempre que acreditin el pagamentde la quota corresponent.»5. Es modifica l'article 374 del capítol III deltítol XIV de la Llei 15/1997, que resta redac-tat de la manera següent:«Article 374. Quota«1. La quota per la sol·licitud d'etiqueta eco-lògica comunitària, en concepte de despesesde tramitació, és de 300 euros.«2. Aquesta quota pot ésser objecte de lesbonificacions següents:«a) Reducció del 35% si el subjecte passiu ésuna microempresa o una petita o mitjanaempresa, segons la definició que en fa laRecomanació 2003/361/CE de la Comissió.«b) Reducció del 25% si el subjecte passiu ésfabricant de productes o prestador de serveisde països en desenvolupament.«c) Reducció del 75% en el cas de refugis demuntanya i de microempreses incloses en lacategoria de serveis d'allotjament.«Les reduccions a i b són acumulables. L'a-plicació de la reducció c no permet cap altrareducció addicional.«3. La quota anual per l'ús de l'etiqueta eco-lògica comunitària es determina aplicant elpercentatge del 0,15% sobre el volum anualde vendes del producte o del servei a la UnióEuropea, amb el mínim de 515 euros anuals iel màxim de 25.000 euros anuals. En el casdels allotjaments turístics la quota mínima ésde 100 euros.«4. La xifra del volum anual de vendes esbasa, com a regla general, en la facturació delproducte o del servei amb etiqueta i es cal-cula a partir dels preus de fàbrica quan elproducte que ha obtingut l'etiqueta és un bé ia partir del preu de lliurament quan es tractade serveis.«En el cas dels allotjaments turístics el volumanual de vendes es calcula multiplicant elpreu de l'allotjament pel grau d'ocupació. Elproducte obtingut es divideix per 2.«El preu de l'allotjament és el preu mitjàd'una nit, incloent-hi els serveis no facturats apart com a extres.«5. La quota anual d'ús pot ésser objecte deles bonificacions següents, que són acumula-

bles i aplicables a la quota resultant mínima imàxima, sense excedir, en cap cas, el 50%:«a) Reducció del 35% si el subjecte passiu ésuna microempresa o una petita o mitjanaempresa, segons la definició que en fa laRecomanació 2003/361/CE de la Comissió.«b) Reducció del 25% si el subjecte passiu ésfabricant de productes o prestador de serveisde països en desenvolupament.«c) Reducció del 15% als subjectes passiusque acreditin tenir la certificació EMAS oISO 14001. Aquesta reducció resta subjecta ala condició que el subjecte passiu es com-prometi, de manera expressa, a garantir queels seus productes o serveis amb etiquetaecològica compleixen els criteris de l'etiquetadurant el període de validesa del contracte.Aquest compromís s'ha d'incorporar adequa-dament en els objectius mediambientalsdetallats del sistema de gestió ambiental. Elssubjectes passius que tenen la certificació deconformitat amb la norma ISO 14001 han dedemostrar cada any el compliment d'aquestcompromís.«d) Reducció del 25% als tres primerssol·licitants que, en el conjunt de l'Estat,obtinguin l'etiqueta ecològica per una catego-ria de productes o serveis.«e) Reducció del 30% per a aquells productesals quals s'hagi atorgat una altra etiquetaecològica que satisfaci els requisits generalsde la norma ISO 14024.«6. Es dedueixen del preu dels productes elscostos dels components que hagin estat sub-jectes al pagament d'una quota anual.«7. El còmput del període de vigència de laquota anual d'ús s'inicia el mateix dia en quès'aprova la resolució d'atorgament de l'eti-queta ecològica.»6. Es modifica l'article 385 del capítol VI deltítol XIV de la Llei 15/1997, que resta redac-tat de la manera següent:«Article 385. Fet imposable«Constitueix el fet imposable la prestaciódels serveis administratius relatius als proce-diments de:«a) Acreditament de les entitats ambientalsde control.

Page 386: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

386 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

«b) Renovació de l'acreditació de les entitatsambientals de control.«c) Modificació de l'acreditació de les entitatsambientals de control.«d) Supervisió de les actuacions de les enti-tats acreditades.«e) Acreditament d'establiments comple-mentaris (laboratoris).«f) Renovació de l'acreditació d'establimentscomplementaris (laboratoris).«g) Modificació de l'acreditació d'establi-ments complementaris (laboratoris).»7. Es modifica l'article 387 del capítol VI deltítol XIV de la Llei 15/1997, que resta redac-tat de la manera següent:«Article 387. Pagament de la taxa«1. S'han de pagar una quota base, quan espresenta la sol·licitud corresponent a laprimera fase de l'acreditament per a algundels fets imposables establerts per l'article385, i una quota complementària, quans'hagi estudiat la documentació presentada is'hagi emès l'informe previ corresponent ala segona fase de l'acreditament o bé a larealització de l'auditoria extraordinària oparcial, o previ a la capacitació dels tèc-nics.«2. La quota en concepte de supervisió s'hade liquidar trimestralment durant la primeraquinzena del mes següent al trimestrevençut.»8. Es modifica l'article 388 del capítol VI deltítol XIV de la Llei 15/1997, que resta redac-tat de la manera següent:«Article 388. Quota«Per la prestació del servei dels fets imposa-bles establerts per l'article 385, es fixen lesquotes següents:«1. Fet imposable de l'article 385.a: procedi-ment d'acreditament de les entitats ambientalsde control«1.1. Quota base: 2.000 euros.«1.2. Quota complementària«1.2.1. Auditoria d'entitat«1.2.1.1. Fins a dues tipologies, indepen-dentment del nivell, excepte tipologies in-dustrials, energètiques o de gestió de residusde nivell I: 6.000 euros.

«1.2.1.2. Més de dues tipologies o fins a duestipologies si són industrials, energètiques o degestió de residus: 10.000 euros.«1.2.2. Auditoria de camp ordinària o gene-ral:«a) De les entitats ambientals de control detipologia industrial: 6.000 euros.«b) De les entitats ambientals de control detipologia energètica o de gestió de residus,per cada tipologia: 4.000 euros.«c) Resta de tipologies, per cada una: 3.000euros.«1.2.3. Auditories extraordinàries o parcials,com ara les derivades de canvis documentalsdurant el procés d'acreditament:«a) Auditories d'entitat: 1.250 euros.«b) Auditories de camp: 750 euros per cadaauditoria.«2. Fet imposable de l'article 385.b: procedi-ment de renovació de l'acreditació de lesentitats ambientals de control«2.1. Quota base: 1.500 euros.«2.2. Quota complementària: la quota corres-ponent al fet imposable de l'article 385.a pera l'auditoria d'entitat i el 50% de l'import del'auditoria de camp ordinària o general. Per ales auditories extraordinàries, les quotes sónequivalents a les del fet imposable de l'article385.a.«3. Fet imposable de l'article 385.c: procedi-ment de modificació de l'acreditació de lesentitats ambientals de control«3.1. Quota complementària«3.1.1. Procediment de modificació per am-pliació del nombre de tipologies«3.1.1.1. Per passar d'una tipologia a dues oper canvi del nivell II al nivell I, excepte en elcas de les tipologies industrials, energètiqueso de gestió de residus de nivell I:«a) En concepte d'auditoria d'entitat: 1.500euros.«b) En concepte d'auditoria de camp or-dinària: l'import establert per al fet imposablede l'article 385.a, segons que correspongui,excepte en el cas de passar del nivell II alnivell I, en què s'aplica el 50% de l'importestablert per al fet imposable de l'article 385.aamb aquesta finalitat.

Page 387: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

XII. NOVEDADES LEGISLATIVAS 387

«3.1.1.2. Per ampliació a un nombre de tipo-logies acreditades superior a dos i per am-pliació a la tipologia industrial i energètica ode gestió de residus de nivell I:«a) En concepte d'auditoria d'entitat: 4.500euros.«b) En concepte d'auditoria de camp or-dinària: l'import establert per al fet imposablede l'article 385.a, segons que correspongui,excepte en el cas de passar del nivell II alnivell I per una determinada tipologia, en quès'aplica el 50% de l'import establert per al fetimposable de l'article 385.a amb aquestafinalitat.«3.1.2. Procediment de modificació de lescondicions documentals que comporti larealització d'una auditoria de l'entitat: 1.500euros. Si no comporta auditoria, 150 euros.«3.1.3. Procediment d'aixecament d'unasuspensió d'acreditació:«a) En concepte d'auditoria d'entitat: 1.500euros.«b) En concepte d'auditoria de camp: 750euros per auditoria.«3.1.4. Procediment de modificació del per-sonal capacitat:«a) Per cada auditoria de capacitació: 750euros.«b) Per cada tècnic o tècnica a capacitar,sense auditoria i per tipologia: 150 euros.«4. Fet imposable de l'article 385.d: procedi-ment de supervisió de les actuacions de lesentitats acreditades«La quota en concepte de supervisió de lesactuacions realitzades per les entitats am-bientals de control i els verificadors am-bientals acreditats, en el marc de la Llei3/1998, del 27 de febrer, de la intervencióintegral de l'Administració ambiental, és lasegüent:«4.1. Per cada actuació industrial i energèticade l'annex I de la Llei 3/1998: 50 euros.«4.2. Per cada actuació de gestió de residus iminera de l'annex I de la Llei 3/1998 i percada actuació industrial i energètica de l'an-nex II.1 de la Llei 3/1998: 40 euros.«4.3. Per cada actuació industrial i ener-gètica dels annexos II.2 i III de la Llei

3/1998, de gestió de residus, minera, co-mercial i de serveis, i recreativa, d'especta-cles i oci de l'annex II de la Llei 3/1998: 30euros.«4.4. Per cada actuació d'instal·lacions deradiocomunicació i agrícola i ramadera,independentment de quin sigui l'annex de laLlei 3/1998, i per les altres tipologies del'annex III de la Llei 3/1998: 15 euros.«5. Fet imposable de l'article 385.e: procedi-ment d'acreditament d'establiments comple-mentaris (laboratoris) segons els vectors:aigües residuals, residus, caracteritzaciód'emissions a l'atmosfera.«5.1. Quota base: 1.500 euros.«5.2. Quota complementària pel procés d'a-creditament inicial, que s'aplica en concepted'auditoria d'entitat i d'auditories tècniquesordinàries o generals, segons vectors i pa-ràmetres o tècniques analítiques«5.2.1. Aigües residuals«5.2.1.1. Paràmetres fisicoquímics (matriu dela mostra d'aigua residual)«a) Analítica bàsica (pH, MES, DQO, DBO,clorurs, increment de temperatura, MI, MS,N, P, conductivitat): 9.600 euros.«b) Altres determinacions en funció de latècnica analítica (absorció atòmica, plasma-ICP, cromatografia de gasos, cromatografialíquida, generadors d'hidrurs, espectrometria,etc.):«b.1. 1 o 2 tècniques analítiques: 9.600 euros.«b.2. 3 o 4 tècniques analítiques: 11.100euros.«b.3. Analítica bàsica més 1 o 2 tècniquesanalítiques: 11.100 euros.«b.4. Tots els paràmetres fisicoquímics o mésde 5 tècniques analítiques: 12.900 euros.«5.2.1.2. Paràmetres microbiològics (matriude la mostra d'aigua residual): 9.600 euros.«5.2.1.3. Analítica bàsica més paràmetresmicrobiològics (matriu de la mostra d'aiguaresidual): 11.100 euros.«5.2.1.4. Totes les determinacions (matriu dela mostra d'aigua residual): 14.600 euros.«5.2.1.5. Matriu de la mostra d'aigües conti-nentals o marines: s'incrementen els costosd'acreditament el 10%.

Page 388: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

388 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

«5.2.2. Residus«Tots els paràmetres regulats per l'Ordre del'1 de juny de 1995 sobre acreditació de labo-ratoris per a la determinació de les caracterís-tiques dels residus i la seva modificació del26 de setembre de 2000: 12.300 euros.«5.2.3. Caracterització d'emissions a l'atmos-fera«5.2.3.1. Determinació in situ per a gasos decombustió (CO2, SO2, NOX, CO, O2) icompostos orgànics volàtils (COV): 8.700euros.«5.2.3.2. Paràmetres analítics en funció de latècnica d'anàlisi (gravimetria, volumetria,colorimetria, cromatografia líquida, cromato-grafia de gasos-masses, absorció atòmica,entre altres):«a) 1 o 2 tècniques analítiques: 8.700 euros.«b) 3 o 4 tècniques analítiques: 11.400 euros.«c) 5 o 6 tècniques analítiques: 13.800 euros.«5.2.3.3. Determinació in situ de gasos decombustió i 1 o 2 tècniques analítiques:11.400 euros.«5.2.3.4. Determinació in situ de gasos decombustió i 3 o 4 tècniques analítiques:13.800 euros.«5.2.3.5. Determinació in situ de gasos decombustió i 5 o 6 tècniques analítiques:15.900 euros.«5.3. Quota complementària per l'acredita-ment de més d'un vector«La quota complementària es calcula com lasuma de la quota complementària del vectorque en funció dels paràmetres o les tècniquesanalítiques correspongui a una quota méselevada, el 40% del cost de la quota comple-mentària del segon vector i el 20% del cost dela quota complementària del tercer vector,segons que correspongui.«5.4. Auditories extraordinàries o parcials:1.800 euros (derivades de queixes, suspen-sions d'acreditació, etc.).«6. Fet imposable de l'article 385.f: procedi-ment de renovació de l'acreditació d'establi-ments complementaris (laboratoris)«6.1. Quota base: 1.200 euros.«6.2. Quota complementària: s'aplica el 80%de la quota corresponent al fet imposable de

l'article 385.d; per a les auditories extraor-dinàries les quotes són equivalents a les delfet imposable de l'article 385.d.«7. Fet imposable de l'article 385.g: procedi-ment de modificació de l'acreditació d'esta-bliments complementaris (laboratoris)«7.1. Quota base: 750 euros.«7.2. Quota complementària«7.2.1. Procediment de modificació perampliació dels vectors, els paràmetres i lestècniques analítiques: el 50% de la quotacorresponent al fet imposable de l'article385.d.«7.2.2. Procediment de modificació de lescondicions documentals de l'establiment:1.500 euros.»9. Es modifica l'apartat 1.3 de l'article 399 delcapítol VIII del títol XIV de la Llei 15/1997,que resta redactat de la manera següent:«1.3. Cabirol:«Caça selectiva:«De femelles: 15 euros.«De mascles: 30,90 euros.«Caça de trofeu: 154,80 euros.»10. Es modifiquen els apartats 1.4 i 1.6 del'article 399 del capítol VIII del títol XIV dela Llei 15/1997, que resten redactats de lamanera següent:«1.4. Isard:«Caça selectiva: 61,80 euros.«Caça de trofeu: 180 euros.»«1.6. Cérvol:«Caça selectiva:«De femelles: 30 euros.«De mascles: 61,80 euros.«Caça de trofeu: 309,55 euros.»11. Es modifica l'apartat 2.1 de l'article 399del capítol VIII del títol XIV de la Llei15/1997, que resta redactat de la manerasegüent:«2.1. Cabirol«Caça selectiva de femelles:«Per peça ferida o cobrada: 30 euros.«Caça selectiva de mascles:«Per peça ferida o cobrada: 61,80 euros.«Caça de trofeu:«Per peça ferida i no cobrada: 154,50 euros.«Per peça cobrada:

Page 389: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

XII. NOVEDADES LEGISLATIVAS 389

Punts Euros

Fins a 95 90

De 95 fins a 100 154,50

101 173,05

102 191,60

103 210,15

104 228,70

105 247,20

106 265,75

107 284,30

108 310,05

109 334,75

110 359,50

111 384,20

112 415,10

113 446

114 476,90

115 507,80

116 538,70

117 575,80

118 612,85

119 649,95

120 687,05

121 724,10

122 761,20

123 798,25

124 835,35

125 872,45

126 909,50

127 984,70

128 1.058,85

129 1.133

130 1.207,20

131 1.281,35

132 1.355,50

133 1.429,65

134 1.503,80

135 1.579

+ de 1351.579 + 92,70 perpunt addicional»

12. Es modifica l'apartat 1 de l'article 400 delcapítol VIII del títol XIV de la Llei 15/1997,que resta redactat de la manera següent:«1. Els caçadors locals tenen una bonificaciódel 80% de la quota fixa o d'entrada, exceptede la quota de caça menor i porc senglar.»13. Es modifica l'apartat 3 de l'article 400 delcapítol VIII del títol XIV de la Llei 15/1997,que resta redactat de la manera següent:«3. Són caçadors locals, als efectes del'aplicació d'aquesta taxa, els que tenen elveïnatge administratiu en algun dels termesmunicipals als quals pertany la reservacorresponent i els propietaris d'un mínimde cinc hectàrees de terreny rústic dins ladita reserva.»14. Es modifica l'article 407 del capítol X deltítol XIV de la Llei 15/1997, que resta redac-tat de la manera següent:«1. Constitueix el fet imposable de la taxal'emissió de les declaracions d'impacte am-biental i les resolucions que determinen la no-necessitat de sotmetre al procediment d'ava-luació d'impacte ambiental un projecte del'annex II del Reial decret legislatiu1302/1986, de 28 de juny, d'avaluació d'im-pacte ambiental, modificat per la Llei 6/2001,de 8 de maig.«2. No estan subjectes a aquesta taxa lesactuacions a què fa referència l'apartat 1relatives a les activitats sotmeses al règimd'autorització ambiental, recollides per l'an-nex I de la Llei 3/1998. Tampoc no estansubjectes a aquesta taxa els projectes públicspromoguts per la Generalitat.»15. Es modifica l'article 410 del capítol X deltítol XIV de la Llei 15/1997, que resta redac-tat de la manera següent:«Article 410. Quota«La quota de la taxa és la següent:«a) Per l'emissió d'una declaració d'impacteambiental: 2.984 euros.«b) Per l'emissió d'una resolució que de-termina la no-necessitat de sotmetre unprojecte al procediment d'avaluació d'im-pacte ambiental d'un projecte de l'annex IIdel Reial decret legislatiu 1302/1986: 1.618euros.»

Page 390: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

390 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

16. Es modifica l'article 411 del capítol X deltítol XIV de la Llei 15/1997, que resta redac-tat de la manera següent:«Article 411. Afectació«La taxa té caràcter finalista, per la qual cosa,de conformitat amb l'article 3, els ingressosque en deriven s'afecten a la Direcció Generaldel Medi Natural per a les actuacions se-güents:«a) Estudis per a determinar i caracteritzarllindars dels diferents tipus de projectes alsefectes del que estableix l'article 1.2 in finedel Reial decret legislatiu 1302/1986.«b) Actuacions de protecció i correcció me-diambiental de projectes i activitats duts aterme abans de l'entrada en vigor de la nor-mativa d'impacte ambiental, o bé d'activitatso de projectes i activitats als quals, en elmoment d'iniciar-se aquelles o de realitzar-seaquests, no era exigible de sotmetre's al pro-cediment d'avaluació d'impacte ambiental,però als quals la normativa posterior exigeixla dita avaluació.«c) Projectes de recerca i desenvolupament(R+D) en matèria de tecnologies i sistemesper a l'avaluació, la prevenció, la minimitza-ció i el control de l'impacte ambiental sobreel medi natural.«d) La vigilància del compliment de les de-claracions d'impacte, amb l'estudi d'impacteaprovat i les condicions addicionals imposa-des, i de llur efectivitat.»17. S'afegeix un capítol, l'XI, al títol XIV dela Llei 15/1997, amb el text següent:«Capítol XI. Taxa pels permisos per a foto-grafiar o filmar fauna salvatge des d'un ob-servatori fix de fauna salvatge situat en te-rrenys d'una reserva nacional de caça«Article 411 bis. Fet imposable«Constitueix el fet imposable de la taxa l'a-torgament de permisos per a utilitzar unobservatori fix de fauna salvatge dins lesreserves nacionals de caça i les reserves decaça amb la finalitat de fotografiar o filmarfauna salvatge.«Article 411 ter. Subjecte passiu«Són subjectes passius les persones adjudi-catàries dels permisos corresponents que

utilitzen un observatori fix de fauna salvatgedins les reserves nacionals de caça i les reser-ves de caça amb la finalitat de fotografiar ofilmar fauna salvatge.«Article 411 quater. Acreditament«La taxa s'acredita quan s'utilitza l'obser-vatori fix per a fotografiar o filmar faunasalvatge.«Article 411 quinquies. Quota«La quota de la taxa és:«Pel permís d'un dia: 90 euros.«Per cada dia de més: 60 euros.»

Capítol IVAltres normes tributàries

Secció primeraNormes de gestió tributària

Article 15. Obligació de la tramesa telemàti-ca dels documents autoritzats pels notarisEn els terminis i les condicions que s'esta-bleixin per reglament, els notaris estan obli-gats a trametre per via telemàtica, a les dele-gacions de la Direcció General de Tributs iles oficines liquidadores, els documents a quèfan referència els articles 32.3 de la Llei del'Estat 29/1987, del 18 de desembre, de l'im-post sobre successions i donacions, i 52 deltext refós de la Llei de l'impost sobre trans-missions patrimonials i actes jurídics docu-mentats.

Secció segonaPagaments derivats de la gestió tributària

Article 16. Règim de pagament d'honoraris iconfecció d'efectes timbratsEls honoraris dels liquidadors de districtehipotecari meritats com a conseqüència dellur intervenció en la gestió, la liquidació i larecaptació dels tributs cedits i la quantitatcorresponent a la confecció dels efectestimbrats de l'impost sobre transmissionspatrimonials i actes jurídics documentatss'han de fer efectius per minoració de laquantia total de la recaptació dels tributscorresponents.

Page 391: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

XII. NOVEDADES LEGISLATIVAS 391

Article 17. Despeses d'avalEls deutes derivats de les indemnitzacions perdespeses d'aval i els interessos que en derivines poden fer efectius per la via de la minora-ció en el compte d'ingressos en els termes queel Departament d'Economia i Finances de-termini.

Títol IIDe mesures administratives

Capítol IMesures amb relació a les finances, la

contractació i el patrimoni de la Generalitat

Secció primeraMesures en matèria de finances públiques

Article 18. Modificació del Decret legislatiu3/20021. S'afegeixen tres apartats, del 3 al 5, a l'arti-cle 21 del Decret legislatiu 3/2002, del 24 dedesembre, pel qual s'aprova el text refós de laLlei de finances públiques de Catalunya, ambel text següent:«3. El Govern ha de trametre al Parlament,amb periodicitat trimestral i dins els tresmesos següents a l'acabament del trimestreque correspongui, conjuntament amb l'estatd'execució del pressupost a què es refereixl'article 79, la informació sobre l'evolució del'endeutament, classificada en:«a) Crèdits i préstecs bancaris a llarg termini.«b) Emissions de deute a llarg termini.«c) Crèdits i préstecs a curt termini.«d) Emissions de deute a curt termini.«4. Amb els mateixos terminis i periodicitatfixats per l'apartat 3, el Govern ha de trametreal Parlament la informació completa i ne-cessària sobre l'evolució dels resultats nofinancers de la Generalitat i dels seus orga-nismes autònoms, amb l'anàlisi, si escau, deles desviacions respecte a les previsions delpressupost.«5. Les entitats autònomes, les entitats públi-ques i les societats mercantils amb participa-ció majoritària de la Generalitat han de tra-metre mensualment al Departament d'Eco-

nomia i Finances un estat de llur situaciófinancera, d'acord amb l'estructura que aquestdetermini.»2. S'afegeix un apartat, el 4, a l'article 26del Decret legislatiu 3/2002, amb el textsegüent:«4. El conseller o consellera d'Economia iFinances pot disposar la no-liquidació o, siescau, l'anul·lació i la baixa de la comptabi-litat de les liquidacions de les quals resultendeutes inferiors a la quantia que es fixa com ainsuficient per a cobrir el cost que l'exacció ila recaptació comporten.»3. Es modifica la lletra a de l'apartat 4 del'article 31 del Decret legislatiu 3/2002, queresta redactada de la manera següent:«a) El compte consolidat dels projectes rela-tius a la Generalitat i a les seves entitatsautònomes, distingint separadament les ope-racions corrents i les de capital, tenint encompte la distribució sectorial i territorial deles despeses d'inversió. Els projectes d'inver-sió s'identifiquen mitjançant el codi d'actua-ció que tenen assignat, amb la finalitat d'esta-blir-ne el seguiment pressupostari. Les modi-ficacions dels programes d'inversió queimpliquen l'inici de nous projectes requerei-xen l'assignació dels codis corresponents,d'acord amb el Departament d'Economia iFinances.»4. Es modifica l'apartat 2 de l'article 50 delDecret legislatiu 3/2002, que resta redactat dela manera següent:«2. Els manaments de pagament que no pu-guin anar acompanyats dels documents justi-ficatius quan s'expedeixin tenen el caràcter demanaments a justificar, sens perjudici del'aplicació que calgui als crèdits pressuposta-ris corresponents.«Els lliuraments de fons poden tenir el ca-ràcter de renovables, d'acord amb les normessegüents:«a) La renovació s'efectua per l'import justifi-cat, de manera que la quantitat lliurada ro-mangui fixa al llarg de l'exercici.«b) Abans del lliurament de fons, s'ha d'e-fectuar la retenció del crèdit en els conceptespressupostaris per als quals se sol·licita.

Page 392: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

392 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

«c) El règim de funcionament i els conceptespressupostaris que es poden utilitzar hand'ésser fixats per ordre del Departamentd'Economia i Finances.»5. S'afegeix un apartat, el 6, a l'article 50 delDecret legislatiu 3/2002, amb el text següent:«6. Durant el mes següent a l'aprovació delpressupost, els departaments han d'efectuarl'autorització de despeses per l'import del'anualitat de l'exercici dels compromisospluriennals de despesa i per l'import delscontractes o els convenis d'abast anual rela-tius al funcionament dels serveis. El Depar-tament d'Economia i Finances, amb l'informeprevi de l'interventor o interventora delegatcorresponent, pot efectuar una reserva decrèdit de les quantitats anteriors fins que esmaterialitzi l'autorització de despesa corres-ponent.»6. S'afegeix un apartat, el 3, a l'article 57 delDecret legislatiu 3/2002, amb el text següent:«3. Correspon al Departament d'Economia iFinances vetllar per la coordinació de lagestió de tresoreria de les entitats autònomes iles empreses de la Generalitat. Amb aquestafinalitat, en l'estat de situació financera a quèfa referència l'apartat 4 de l'article 21, lesentitats a què fa referència han de trametre lainformació de llur tresoreria.»7. S'afegeixen cinc apartats, del 4 al 8, al'article 71 del Decret legislatiu 3/2002, ambel text següent:«4. Les entitats autònomes de tipus comer-cial, industrial i financer; les empreses públi-ques, tant si estan constituïdes en forma desocietat anònima com si no ho estan; lesuniversitats públiques finançades per la Ge-neralitat, i els patronats i els consorcis en elsquals participa la Generalitat han de trametrea la Intervenció General de la Generalitat i ala Sindicatura de Comptes de Catalunyaabans del 30 d'abril la liquidació del pressu-post, els comptes anuals i la memòria degestió de l'exercici anterior, i també han detrametre la mateixa documentació referida ales empreses en què participen.«5. Les universitats públiques i les empreses iles entitats que, d'acord amb les normes re-

guladores del sistema europeu de comptes, esconsidera que formen part del sector de lesadministracions públiques han de trametre ala Intervenció General de la Generalitat tri-mestralment, dins el mes següent a l'acaba-ment del trimestre, la informació sobre l'exe-cució del pressupost i la situació d'endeuta-ment, d'acord amb la dita normativa i en elmodel que a aquest efecte ha d'establir laIntervenció General de la Generalitat.«6. Sens perjudici del que estableix l'apartat4, la Sindicatura de Comptes ha de presentaranualment al Parlament un informe de fisca-lització de les entitats a què fa referèncial'apartat 5 quan llur pressupost anual superiels 150 milions d'euros o la xifra que deter-mini anualment la llei de pressupostos.«7. Les entitats a què fa referència l'apartat 4poden establir òrgans propis de controleconòmic i financer intern. Corresponen a laIntervenció General de la Generalitat lesfuncions de coordinació, inspecció, assesso-rament i impuls dels dits òrgans.«8. Les actuacions de control a què es refe-reix aquest article han de comprendre unaauditoria financera i de regularitat a fi decomprovar que l'actuació de l'entitat s'haajustat a la legalitat vigent i a les directriusdel Govern i del Departament d'Economia iFinances que li siguin aplicables, i també queles transferències rebudes de la Generalitats'han aplicat a les finalitats previstes; en cascontrari, poden incloure la proposta de lesmesures d'ajust i de compensació que siguinpertinents.»

Secció segonaMesures en matèria de contractació

Article 19. Modificació de la Llei 31/2002Es modifica l'article 35 de la Llei 31/2002,del 30 de desembre, de mesures fiscals iadministratives, que resta redactat de la ma-nera següent:«Article 35. Foment dels objectius socials enla contractació«1. En els termes establerts per aquest article,els departaments, els organismes autònoms i

Page 393: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

XII. NOVEDADES LEGISLATIVAS 393

les empreses públiques de la Generalitat hande reservar determinats contractes adminis-tratius d'obres, subministraments o serveis acentres d'inserció laboral de disminuïts, em-preses d'inserció sociolaboral regulades per laLlei 27/2002, del 20 de desembre, sobremesures legislatives per a regular les empre-ses d'inserció sociolaboral, o a entitats senseànim de lucre que tinguin com a finalitat laintegració laboral o social de persones ambrisc d'exclusió social, sempre que compleixinels requisits establerts per les normes del'Estat i de la Generalitat que els siguin apli-cables i que llur finalitat o llur activitat, d'a-cord amb llurs normes reguladores, estatuts oregles fundacionals, tingui relació directaamb l'objecte del contracte.«2. Els objectes contractuals susceptibles dereserva són les obres i els serveis de conser-vació i manteniment de béns immobles; elsserveis de missatgeria, correspondència idistribució, d'arts gràfiques, de neteja i buga-deria, de restauració i de recollida i transportde residus, i els serveis i els subministramentsauxiliars per al funcionament de l'Adminis-tració. No obstant això, els òrgans de con-tractació poden ampliar la reserva a altresobjectes contractuals, depenent de l'adequacióde les prestacions a les peculiaritats delscentres, les empreses i les entitats a què esrefereix aquest article.«3. Els contractes reservats són exclusiva-ment els adjudicats com a contracte menor oper procediment negociat per raó de la quan-tia econòmica, d'acord amb els llindars esta-blerts per la legislació de contractes de lesadministracions públiques. Amb els mateixoslímits quantitatius aplicables als procedi-ments negociats, els òrgans de contractaciópoden no utilitzar els procediments derivatsdel sistema de contractació centralitzada quanes pretengui adjudicar, mitjançant reservasocial, alguna de les prestacions a què fareferència l'apartat 2.«4. Els contractes reservats s'han de sotmetresempre al règim jurídic establert per la nor-mativa vigent reguladora de la contractaciópública, sense que en cap cas es pugui reque-

rir la constitució de garanties provisionals odefinitives.«5. Les entitats a què fa referència l'apartat 1que vulguin ésser contractades en compli-ment de les mesures regulades per aquestarticle s'han d'inscriure prèviament en elRegistre de Licitadors de la Generalitat.«6. El Govern ha de fixar, a l'inici de cadaexercici, la quantia econòmica de la reservasocial que ha d'aplicar cada departament,incloent-hi els organismes o les empresespúbliques vinculades o dependents. L'importfixat no ha de superar el 20% de l'importcontractat l'exercici anterior mitjançant con-tractes menors o procediments negociats perraó de la quantia en els contractes que tenenper objecte les prestacions a què fa referènciael primer incís de l'apartat 2.«7. Les entitats que integren l'Administraciólocal de Catalunya poden aplicar la reservasocial establerta per aquest article en elstermes que estableixi l'acord corresponent delple de la corporació.»

Secció terceraMesures patrimonials

Article 20. Modificació del Decret legislatiu1/20021. S'afegeix un apartat, el 5, a l'article 13 delDecret legislatiu 1/2002, del 24 de desembre,pel qual s'aprova el text refós de la Llei depatrimoni de la Generalitat de Catalunya,amb el text següent:«5. En els termes d'aquest article, el Govern,a proposta del conseller o consellera delDepartament d'Economia i Finances, potautoritzar els departaments perquè adquirei-xin immobles o construeixin edificis per asubstituir els que actualment ocupen en règimde lloguer i, amb aquesta finalitat, pot acordarles modificacions pressupostàries que cal-guin.»2. S'afegeix un apartat, el 3, a l'article 15 delDecret legislatiu 1/2002, amb el text següent:«3. Els projectes d'adequació per a la primeraocupació d'immobles destinats a ús adminis-tratiu adscrits a serveis dels departaments de

Page 394: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

394 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

la Generalitat i els seus organismes autònomsi els projectes d'obres de reforma dels jaocupats que tinguin, en ambdós casos, unpressupost de licitació superior a 300.000euros han de tenir, per a ésser executats, uninforme favorable previ de la Direcció Gene-ral del Patrimoni de la Generalitat de Cata-lunya, tant pel que fa als aspectes qualitatiuscom als quantitatius, que té caràcter vinculanti que ha d'ésser emès en el termini d'un mes acomptar de la data de la sol·licitud.»3. Es modifica l'apartat 3 de l'article 20 delDecret legislatiu 1/2002, que resta redactat dela manera següent:«3. El Departament d'Economia i Financespot acordar la cessió gratuïta de béns moblesi de l'ús dels drets de la propietat intel·lectuala favor d'entitats vinculades a la Generalitat oa favor de corporacions públiques o privadessense ànim de lucre, per a fins d'utilitat públi-ca o d'interès social. Així mateix, els depar-taments que tinguin assignats drets de pro-pietat intel·lectual poden signar convenis decooperació amb les dites entitats que tinguinper objecte un intercanvi de programari.»4. Es modifica l'article 21 del Decret legisla-tiu 1/2002, que resta redactat de la manerasegüent:«Per l'alienació de títols representatius decapital en empreses mercantils, hom s'had'atenir al que disposa el Decret legislatiu2/2002, del 24 de desembre, pel qual s'aprovael text refós de la Llei 4/1985, del 29 demarç, de l'Estatut de l'empresa pública cata-lana.»5. Es modifica l'apartat 1 de l'article 25 delDecret legislatiu 1/2002, que resta redactat dela manera següent:«1. No es poden gravar els béns o els dretsdel patrimoni de la Generalitat si no és ambels requisits exigits per a alienar-los.«Nogensmenys, el Govern, a proposta delDepartament d'Economia i Finances, potvincular els béns immobles de la Generalitat,qualsevol que en sigui l'afectació, al paga-ment d'una prestació periòdica de les queregula la legislació civil catalana sobre el dretde cens.»

6. S'afegeix un apartat, el 2, a l'article 35 delDecret legislatiu 1/2002, que resta redactat dela manera següent:«2. Els beneficiaris de l'adscripció i els ces-sionaris dels drets d'ús d'immobles que sónpropietat de la Generalitat han d'assumir elpagament de les obligacions tributàries quecorresponen a la titularitat de l'immoble.»7. Es modifica l'apartat 1 de l'article 37 delDecret legislatiu 1/2002, que resta redactat dela manera següent:«1. El Departament d'Economia i Finances hade portar l'inventari general del patrimoni dela Generalitat, que ha de comprendre els bénsimmobles de domini públic i patrimonials, elsbéns mobles i també els drets sobre bénsimmobles i mobles, els drets immaterials dela propietat industrial i intel·lectual i els títolsvalors, tant si són de propietat de la Genera-litat com si són de propietat d'organismesautònoms o pertanyen a ens públics o empre-ses públiques.»

Article 21. Modificació de la Llei 15/1990S'afegeix un apartat, el 7, a l'article 51 de laLlei 15/1990, del 9 de juliol, d'ordenaciósanitària de Catalunya, amb el text següent:«7. El Servei Català de la Salut, amb l'informeprevi favorable del Departament d'Economia iFinances, mitjançant una autorització delGovern, pot vincular els béns immobles queformin part del seu patrimoni, qualsevol queen sigui l'afectació, al pagament d'una presta-ció periòdica de les que regula la legislaciócivil catalana sobre el dret de cens. El capitalobtingut s'ha de destinar a finançar les opera-cions relacionades amb els serveis sanitaris.»

Capítol IIMesures sobre el sector públic

Secció primeraInstitut Català de Finances

Article 22. Modificació del Decret legislatiu4/20021. Es modifica l'apartat 8 de l'article 11 delDecret legislatiu 4/2002, del 24 de desembre,

Page 395: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

XII. NOVEDADES LEGISLATIVAS 395

pel qual s'aprova el text refós de la Llei del'Institut Català de Finances, que resta redac-tat de la manera següent:«8. L'Institut Català de Finances pot concediri instrumentar operacions de finançament igarantia a favor d'altres subjectes i per aaltres finalitats.»2. Es modifica l'apartat 4 de l'article 17 delDecret legislatiu 4/2002, que resta redactat dela manera següent:«4. La resta de vocals són nomenats i separatslliurement pel Govern, a proposta del conse-ller o consellera d'Economia i Finances.»3. Es modifica la lletra f de l'apartat 2 del'article 22 del Decret legislatiu 4/2002, queresta redactada de la manera següent:«f) La direcció superior i la contractació delpersonal de l'Institut Català de Finances, itambé la lliure designació dels responsablesde les diferents àrees funcionals.»4. Es modifica la lletra g de l'apartat 2 del'article 22 del Decret legislatiu 4/2002 i sen'hi afegeix una altra, la h, les quals restenredactades de la manera següent:«g) L'organització i l'estructuració internes del'Institut Català de Finances en les àreesfuncionals que consideri més adequadesperquè acompleixi més bé l'activitat or-dinària.«h) L'exercici de les facultats que li delegui laJunta de Govern.»5. Es modifica l'apartat 2 de l'article 26 delDecret legislatiu 4/2002, que resta redactat dela manera següent:«2. Del nombre total de vocals electius, cincsón nomenats i separats lliurement pel Go-vern entre persones de competència recone-guda, procedents de l'àmbit financer,econòmic, social o universitari, i els altrescinc són designats pel Parlament entre perso-nes de la mateixa procedència. A aquestefecte, cada grup parlamentari ha de designarun vocal.»6. Es modifica l'apartat 5 de l'article 26 delDecret legislatiu 4/2002, que resta redactat dela manera següent:«5. Els consellers electius designats pel Par-lament són nomenats per un període de cinc

anys no renovable. Són causes de finimentdel mandat:«a) El finiment del període per al qual vanésser designats.«b) La defunció.«c) La renúncia expressa, comunicada perescrit al conseller o consellera d'Economia iFinances o al president o presidenta del Par-lament.»

Secció segonaInstitut Català del Crèdit Agrari

Article 23. Modificació de la Llei 4/19841. S'afegeix un article, el 9 bis, a la Llei4/1984, del 24 de febrer, de l'Institut Catalàdel Crèdit Agrari, amb el text següent:«Els membres de la Junta de Govern i delConsell Consultiu són nomenats i separatslliurement pel Govern.»2. Es modifica l'article 17 de la Llei 4/1984,que resta redactat de la manera següent:«El Govern ha d'aprovar, a proposta delstitulars dels departaments d'Economia i Fi-nances, i d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, idel departament competent en matèria decooperatives, el reglament de l'Institut, que hade redactar la Junta de Govern.»

Secció terceraInstitut Català de l'Acolliment i de

l'Adopció

Article 24. Modificació de la Llei 13/1997Es modifica l'article 9 de la Llei 13/1997, del19 de novembre, de creació de l'Institut Ca-talà de l'Acolliment i de l'Adopció, que restaredactat de la manera següent:«Article 9. La Direcció«1. La persona que ocupa la Direcció del'Institut, que té nivell orgànic assimilat adirecció general, és nomenada i separada pelGovern, a proposta del conseller o conselleracompetent en la matèria.«2. Correspon a la Direcció de l'Institut:«a) Executar els acords del Consell Rector.«b) Presentar la proposta del programa d'acti-vitats de l'Institut al Consell Rector.

Page 396: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

396 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

«c) Elaborar i trametre al Consell Rector laproposta de les taxes o els preus públics aaplicar.«d) Presentar al Consell Rector l'avant-projecte de pressupost de l'Institut i la me-mòria anual.«e) Ordenar les despeses i els pagaments dinsels límits establerts.«f) Dirigir, organitzar i gestionar l'activitat del'Institut.«g) Proposar la contractació del personal pera atendre les necessitats de l'Institut.«h) Mantenir relacions amb organismesanàlegs o amb responsabilitat en el mateixàmbit.«i) Resoldre les sol·licituds de declaraciód'idoneïtat de les persones o les famílies quevolen adoptar i de les que volen acollir sensevoluntat d'adoptar.«j) Resoldre la constitució dels acollimentssimples en família aliena i resoldre o propo-sar a l'òrgan judicial la constitució dels aco-lliments preadoptius, segons que correspon-gui.«k) Dirigir les publicacions de l'Institut.«l) Exercir les altres funcions que li encoma-nin la Presidència i el Consell Rector.»

Secció quartaInstitut de Recerca i Tecnologia

Agroalimentàries

Article 25. Modificació de la Llei 23/1985Es modifica l'apartat 1 de l'article 10 de laLlei 23/1985, del 28 de novembre, de creacióde l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroa-limentàries, que resta redactat de la manerasegüent:«1. El Consell d'Administració es compondels membres següents:«a) El president o presidenta.«b) El director o directora general.«c) Dos representants del Departament d'A-gricultura, Ramaderia i Pesca.«d) Dos representants del Departament d'Uni-versitats, Recerca i Societat de la Informació.«e) Un representant de cadascun dels depar-taments següents: Economia i Finances,

Salut, Medi Ambient i Habitatge, Treball iIndústria, i Comerç, Turisme i Consum.«f) Un representant elegit pels òrgans derepresentació del personal de l'Institut.«g) Un representant de cadascuna de lesdiputacions catalanes que participen en elfinançament de l'Institut.«h) Fins a dos membres més proposats pelconseller o consellera d'Agricultura, Ramade-ria i Pesca.»

Secció cinquenaInstitut Català de les Indústries Culturals

Article 26. Modificació de la Llei 20/2000Es modifica la lletra a de l'apartat 1 de l'arti-cle 6 de la Llei 20/2000, del 29 de desembre,de creació de l'Institut Català de les IndústriesCulturals, que resta redactada de la manerasegüent:«a) És presidit pel secretari o secretària gene-ral de Cultura.»

Secció sisenaPorts de la Generalitat

Article 27. Modificació de la Llei 17/1996Es modifiquen les tarifes per concessions iautoritzacions administratives atorgades perPorts de la Generalitat, que estableix l'article10 de la Llei 17/1996, del 27 de desembre,per la qual es fixen els preus públics queconstitueixen prestacions patrimonials decaràcter públic, que resten fixades en elsimports següents:C. Concessions administrativesTarifa C-1. Ocupació i utilització de terrenysi superfícies: 12,83 euros per metre quadrat iper any.Tarifa C-2. Utilització de locals i d'edificis:37,43 euros per metre quadrat i per any.Utilització de naus de venda de peix: 6,92euros per metre quadrat i per any.A. Autoritzacions administrativesTarifa A-1. Utilització d'una zona d'aiguaarrecerada, per a un camp d'ancoratge: 0,38euros per metre quadrat d'ocupació i per any;per a palanques desmuntables: 41,60 euros

Page 397: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

XII. NOVEDADES LEGISLATIVAS 397

per metre de palanca i per any; per a zonesannexes als molls: 20,79 euros per metre demoll i per any.Tarifa A-2. Utilització d'una zona d'avaradadins la zona de servei del port: 4,15 euros permetre quadrat i per any.Tarifa A-3. Utilització d'espais coberts: 17,33euros per metre quadrat i per any.

Article 28. Modificació de l'annex 1 de laLlei 5/1998Es modifiquen determinades quanties de lestarifes per serveis generals i serveis específicsque presta directament Ports de la Generalitatdels apartats corresponents de l'annex 1 de la Llei5/1998, del 17 d'abril, de ports de Catalunya, lesquals resten fixades en els imports següents:Apartat 3.1.4 de la tarifa G-1, entrada i estadade vaixells: 10,99 euros per cada 100 tones deregistre brut (o per cada 100 unitats d'ar-queig) o fracció.Apartat 3.2.4 de la tarifa G-2, atracada: 1,42euros.Apartat 3.5.4 de la tarifa G-5, embarcacionsesportives:Serveis (per cada 10 metres quadrats i perperíodes de 24 hores): utilització de l'aiguadel port, 0,52 euros; ancoratge amb morts,1,05 euros; atracada en punta, 1,26 euros;atracada de costat, 3,45 euros, i avarada enzona de terra, 0,52 euros.Serveis addicionals (per cada 10 metres qua-drats i per períodes de 24 hores): atracada ambamarra a mort, 0,31 euros; preses d'aigua, 0,31euros; recollida d'escombraries, 0,21 euros;vigilància general de la zona, 0,21 euros; atra-cada o fondeig en instal·lacions exclusivamentde temporada, 0,42 euros; preses d'energiaelèctrica, 0,21 euros; cabrestants i escales enzones d'avarada, 0,21 euros, i personal d'ajudaen zones d'avarada, 0,42 euros.Apartat 4.1.4, punt 1 de la tarifa E-1, utilitza-ció de maquinària i utillatge portuaris:Hora de grua de més de 12 tones: 103,00euros.Apartat 4.2.4, punt 1 de la tarifa E-2, utilitza-ció de superfícies d'emmagatzematge, delocals i d'edificis:

Mercaderies. Zones de trànsit. Superfíciedescoberta (per cada 10 metres quadrats i perdia natural o fracció): de 4 a 10 dies, 0,21euros; d'11 a 17 dies, 0,31 euros; de 18 enendavant, 0,84 euros; zona d'emmagatze-matge, 0,21 euros.Mercaderies. Zones de trànsit. Superfíciecoberta (per cada 10 metres quadrats i per dianatural o fracció): d'1 a 3 dies, 0,31 euros; de4 a 10 dies, 0,52 euros; d'11 a 17 dies, 1,05euros; de 18 en endavant, 2,09 euros; zonad'emmagatzematge, 0,42 euros.Altres utilitzacions: temporada alta (de l'1 dejuny al 30 de setembre), 2,62 euros; tempora-da baixa, 1,26 euros.Apartat 4.4.4 de la tarifa E-4, servei d'eleva-ció, reparació i conservació:a) Rampa d'avarada: 6,30 euros per operació.b) Carros d'avarada: hissada o avarada,0,63 euros per metre lineal d'eslora permànega; estada a la zona de reparació, 0,31euros per dia i per metre lineal d'eslora permànega.c) Pòrtics elevadors: hissada o avarada, 14,55euros per metre d'eslora; immobilització,19,43 euros l'hora; estada a la zona de repara-ció, 2,19 euros per dia i per metre lineald'eslora.d) Grues fixes: operació amb grua fixa menysde 30 minuts, 18,87 euros; operació amb gruafixa més de 30 minuts, 9,44 euros per cadamitja hora o fracció d'excés; estada, 0,21euros per metre quadrat i per dia.e) Altres serveis: recollida de deixalles, 1,49euros per metre d'eslora i per setmana o frac-ció; subministrament d'energia i aigua, 0,35euros per metre d'eslora i per dia; lloguer demàquina de neteja a pressió, 25,41 eurosl'hora.

Secció setenaAgència Catalana de Cooperació al

Desenvolupament

Article 29. Modificació de la Llei 31/2002Es modifica l'apartat 3 de l'article 50 de laLlei 31/2002, que resta redactat de la manerasegüent:

Page 398: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

398 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

«3. L'Agència Catalana de Cooperació alDesenvolupament és adscrita al departamentque tingui atribuïda la funció en l'àmbit de lapolítica de cooperació al desenvolupament,mitjançant la unitat directiva d'aquest depar-tament que executa aquestes competències, elqual n'estableix les directrius i exerceix elcontrol d'eficàcia i eficiència sobre la sevaactivitat.»

Secció vuitenaInstitut Català de la Dona

Article 30. Modificació de la Llei 11/19891. Es modifica l'article 4 de la Llei 11/1989,del 10 de juliol, de creació de l'Institut Catalàde la Dona, que resta redactat de la manerasegüent:«L'Institut Català de la Dona és regit per laJunta de Govern.»2. Es modifica l'apartat 1 de l'article 5 de laLlei 11/1989, que resta redactat de la manerasegüent:«1. La composició de la Junta de Govern ésdeterminada per reglament i els seus mem-bres són nomenats pel Govern, a propostadel president o presidenta de la Generali-tat.»

Capítol IIIMesures en matèria de personal

Secció primeraModificació del Decret legislatiu 1/1997

Article 31. Modificació del Decret legislatiu1/1997Es modifica la lletra b de l'article 31 delDecret legislatiu 1/1997, del 31 d'octubre, pelqual s'aprova la refosa en un text únic delspreceptes de determinats textos legals vigentsa Catalunya en matèria de funció pública, queresta redactada de la manera següent:«b) Les modificacions produïdes per la varia-ció del nombre de llocs i les modificacionsdel grup, del complement de destinació i delcomplement específic dels llocs de treballinclosos en les relacions inicials.»

Article 32. Addició d'una disposició transi-tòria al Decret legislatiu 1/1997S'afegeix una disposició transitòria, la tretze-na, al Decret legislatiu 1/1997, amb el textsegüent:«Tretzena«1. També podrà prendre part en els pro-cessos de funcionarització del personal labo-ral que són regulats per les disposicions tran-sitòries desena i dotzena el personal quetingui suspès el seu contracte perquè té exce-dència voluntària per incompatibilitat o perinterès particular.«2. El personal que compleixi els requisitsper a acollir-se als corresponents processosde funcionarització en aplicació d'aquestadisposició transitòria i superi les proves se-lectives que s'estableixin resta, respecte al coso l'escala de personal funcionari al qual hagiaccedit, en situació d'excedència voluntària ipot reingressar en el cas que hi hagi unavacant dotada pressupostàriament.»

Secció segonaSindicatura de Comptes

Article 33. Personal de la Sindicatura deComptes1. Les retribucions del personal de la Sindi-catura de Comptes de Catalunya, inclosos elstriennis, són les que corresponen en funció del'equiparació establerta per l'article 27 de laLlei 6/1984, del 5 de març, de la Sindicaturade Comptes, segons el text establert per laLlei 15/1991, del 4 de juliol. Aquesta dispo-sició s'ha d'aplicar, pel que fa als triennis, alsmembres dels òrgans de la Sindicatura deComptes de Catalunya que tinguin la condi-ció de funcionaris.2. Les garanties establertes per la disposicióaddicional onzena del Decret legislatiu1/1997 també són aplicables, en els mateixostermes, als funcionaris de carrera que exer-ceixin o hagin exercit durant més de dos anysseguits o tres amb interrupció el càrrec desíndic de la Sindicatura de Comptes de Cata-lunya, nomenats per resolució del Ple delParlament.

Page 399: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

XII. NOVEDADES LEGISLATIVAS 399

Secció terceraDietes i indemnitzacions

Article 34. Modificació de la Llei 21/1987Es modifica l'article 7 de la Llei 21/1987, del26 de novembre, d'incompatibilitats del per-sonal al servei de l'Administració de la Gene-ralitat de Catalunya, que resta redactat de lamanera següent:«1. El personal inclòs en l'àmbit d'aquestaLlei que, per raó del càrrec o per designació onomenament, pertanyi a consells d'adminis-tració o a òrgans de govern d'entitats o em-preses públiques o privades en representaciódel sector públic pot percebre únicament lesdietes i les indemnitzacions derivades de laseva assistència en la quantia establerta en elrègim general de dietes i indemnitzacions dela Generalitat de Catalunya o de la corporaciólocal de què es tracta.«2. Hom no pot pertànyer a més de dos con-sells d'administració o a òrgans de governfixats per l'apartat 1, llevat que aquesta perti-nença ho sigui en virtut del càrrec o bé siguideterminada pel Govern o pel ple de la corpo-ració local de què es tracti.«3. El Govern, a proposta del Departamentd'Economia i Finances, o el ple de la corpo-ració han de determinar l'import de lesdietes o les indemnitzacions a percebre perla pertinença als òrgans de govern de lesentitats o de les empreses públiques o pri-vades a què es refereix l'apartat 1 d'aquestarticle, i també el seu règim de control.També ho han de determinar per als casosde pertinença a qualssevol altres òrganscol·legiats d'aquesta Administració o d'unade diferent.«4. En l'àmbit de l'Administració de la Gene-ralitat, l'import de les dietes o les indemnitza-cions que per qualsevol concepte es percebinno poden ésser superiors en termes anuals al30% de les retribucions brutes que la personaafectada hagi de rebre per aquest període. Elpercentatge pot ésser modificat per la llei depressupostos.»

Secció quartaCos de Bombers

Article 35. Modificació de la Llei 5/19941. Es modifica l'article 18 bis de la Llei5/1994, del 4 de maig, de regulació delsserveis de prevenció i extinció d'incendis i desalvaments de Catalunya, que resta redactatde la manera següent:«1. El personal del Cos de Bombers de laGeneralitat que tingui un mínim de dos anysd'antiguitat de servei actiu en la categoriaimmediatament inferior, que hagi superatprèviament un curs de capacitació de caràcterselectiu impartit per l'Escola de Bombers iSeguretat Civil de Catalunya i que tingui latitulació adequada pot accedir a la categoriade bomber o bombera de primera per promo-ció interna, mitjançant concurs oposició.«2. També pot accedir a aquesta categoria elpersonal del Cos de Bombers que no disposide la titulació requerida si compleix la restade requisits establerts per l'apartat 1, té unaantiguitat de deu anys en l'escala bàsica o decinc anys en aquesta escala i ha superat uncurs de formació que pot constituir-se comuna ampliació del curs específic de formacióexigible en tots els casos.«3. El personal funcionari que accedeix a lacategoria de bomber o bombera de primera, sicompleix els requisits que s'estableixin, restadestinat de manera definitiva al mateix llocde treball que ocupava.»2. Es modifica l'article 19 de la Llei 5/1994,que resta redactat de la manera següent:«El personal del Cos de Bombers de la Gene-ralitat que tingui un mínim de dos anys d'an-tiguitat de servei actiu en la categoria imme-diatament inferior i que hagi superat o superiun curs de capacitació de caràcter selectiuimpartit per l'Escola de Bombers i SeguretatCivil de Catalunya pot accedir a la categoriade caporal o caporala per promoció interna,mitjançant concurs oposició.»3. Es modifica l'article 20 de la Llei 5/1994,que resta redactat de la manera següent:«El personal del Cos de Bombers de la Gene-ralitat que tingui un mínim de dos anys d'an-

Page 400: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

400 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

tiguitat de servei actiu en la categoria imme-diatament inferior i que hagi superat o superiun curs de capacitació de caràcter selectiuimpartit per l'Escola de Bombers i SeguretatCivil de Catalunya pot accedir a la categoriade sergent o sergenta per promoció interna,mitjançant concurs oposició.»4. Es modifica l'article 20 bis de la Llei5/1994, que resta redactat de la manera se-güent:«El personal del Cos de Bombers de la Gene-ralitat que tingui un mínim de dos anys d'an-tiguitat de servei actiu en la categoria imme-diatament inferior i que hagi superat o superiun curs de capacitació de caràcter selectiuimpartit per l'Escola de Bombers i SeguretatCivil de Catalunya pot accedir a la categoriad'oficial o oficiala per promoció interna,mitjançant concurs oposició.»

Secció cinquenaPolicia de la Generalitat-Mossos d'Esquadra

Article 36. Addició d'una nova disposicióaddicional a la Llei 10/1994S'afegeix una nova disposició addicional, lasisena, a la Llei 10/1994, de l'11 de juliol, dela Policia de la Generalitat-Mossos d'Esqua-dra, amb el text següent:«1. Els funcionaris del Cos de Mossos d'Es-quadra de les categories de mosso o mossa icaporal o caporala de l'escala bàsica es classi-fiquen, a efectes administratius de caràctereconòmic, en el grup C, d'acord amb el queestableix l'article 19 del Decret legislatiu1/1997, del 31 d'octubre, pel qual s'aprova larefosa en un text únic dels preceptes de de-terminats textos legals vigents a Catalunya enmatèria de funció pública.«2. L'aplicació d'aquesta mesura comportaque la diferència retributiva del sou baseresultant de la classificació en el grup C esdedueix del complement específic de la co-rresponent relació de llocs de treball.«3. Els triennis perfets en l'escala bàsica ambanterioritat a l'aplicació del canvi de classifi-cació a què fa referència aquesta disposiciós'han de valorar d'acord amb el grup de

classificació al qual pertanyia el funcionari ofuncionària en el moment que foren perfets,d'entre els establerts per l'article 19 del De-cret legislatiu 1/1997.«4. Les persones aspirants a la categoria demosso o mossa, durant la realització del cursselectiu a l'Escola de Policia de Catalunya,han de percebre les retribucions bàsiquescorresponents al grup D.»

Secció sisenaPermanència en el servei actiu delsfuncionaris dels cossos de metges,

farmacèutics i practicants titulars de lasanitat local

Article 37. Regulació de la pròrroga en elservei actiu del personal funcionari per-tanyent als cossos de metges, farmacèutics ipracticants titulars de la sanitat local1. Els funcionaris dels cossos de metges,farmacèutics i practicants titulars de lasanitat local, en el marc del que disposal'article 2.3 de l'Estatut marc del personalestatutari dels serveis de salut, podensol·licitar voluntàriament perllongar llurpermanència en el servei actiu, com amàxim, fins que compleixin els setantaanys d'edat, dins els dos mesos anteriors ala data de compliment dels seixanta-cincanys. La permanència en el servei actiu had'ésser autoritzada pel departament com-petent en aquesta matèria, en funció de lesnecessitats del sistema sanitari públic, iarticulada en el marc del pla d'ordenació derecursos humans que resulti afectat o l'ins-trument de gestió equivalent.2. La pròrroga en el servei actiu, a instànciade la persona interessada, és procedent si enel moment de complir l'edat de jubilacióforçosa li manquen sis anys o menys de cotit-zació per a causar la pensió de jubilació.Aquesta pròrroga no es pot perllongar mésenllà del dia en què la persona interessadacompleti el temps de cotització necessari pera causar la pensió de jubilació, en el règimque li sigui aplicable, sigui quin en siguil'import, i la seva concessió ha d'ésser supe-

Page 401: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

XII. NOVEDADES LEGISLATIVAS 401

ditada al fet que resti acreditat que té la capa-citat funcional necessària per a exercir laprofessió o les activitats corresponents al seunomenament.3. La persona interessada que, en el mo-ment de l'entrada en vigor d'aquesta Llei,hagi complert els seixanta anys d'edat, potperllongar voluntàriament la seva edat dejubilació fins a assolir el temps màxim decotització en el sistema de previsió socialal qual estigui acollit, amb el límit delssetanta anys d'edat i sempre que resti acre-ditat que té la capacitat funcional ne-cessària per a exercir la professió o desen-volupar les activitats corresponents al seunomenament.

Capítol IVAltres modificacions de lleis substantives

Secció primeraSindicatura de Comptes

Article 38. Modificació de la Llei 6/1984S'afegeix una nova lletra, la i, a l'apartat 1 del'article 2 de la Llei 6/1984, del 5 de març, dela Sindicatura de Comptes, amb el text se-güent:«i) Fiscalitzar la comptabilitat dels processoselectorals l'àmbit dels quals se circumscriguia Catalunya.»

Secció segonaJurat d'Expropiació de Catalunya

Article 39. Modificació de la Llei 6/1995Es modifica l'apartat 1 de l'article 2 de la Llei6/1995, de 28 de juny, del Jurat d'Expropia-ció de Catalunya, que resta redactat de lamanera següent:«1. El Jurat d'Expropiació funciona en cincseccions, la demarcació de les quals corres-pon als territoris de les províncies actuals deBarcelona, Girona i Lleida i als territoris deles delegacions del Govern a Tarragona i ales Terres de l'Ebre.»

Secció terceraConsells escolars

Article 40. Modificació de la Llei 25/1985S'afegeix una nova disposició addicional, lasegona, a la Llei 25/1985, del 10 de desem-bre, dels consells escolars, amb el text se-güent:«1. Al Consell Escolar de la ciutat de Barce-lona, atesa la seva singularitat, li és aplicableel règim establert per als consells escolarsterritorials, amb la composició específica quees determini per decret.«2. El règim dels consells escolars de dis-tricte és el que aquesta Llei estableix per alsconsells escolars municipals, amb la compo-sició específica que es determini per decret.»

Secció quartaConsell General de Muntanya

Article 41. Modificació de la Llei 2/1983Es modifica l'apartat 2 de l'article 14 de laLlei 2/1983, del 2 de març, d'alta muntanya,que resta redactat de la manera següent:«2. La composició del Consell General deMuntanya ha d'ésser determinada pel Governa proposta del Departament de Política Te-rritorial i Obres Públiques. En qualsevol cas,en aquest Consell hi ha d'haver representantsde l'Administració local i dels diferents de-partaments de l'Administració de la Genera-litat vinculats amb les actuacions de mun-tanya.»

Secció cinquenaSistema bibliotecari de Catalunya

Article 42. Modificació de la Llei 4/19931. Es modifiquen les lletres b i c de l'apartat 1de l'article 14 de la Llei 4/1993, del 18 demarç, del sistema bibliotecari de Catalunya,que resten redactades de la manera següent:«b) La vicepresidència primera, que corres-pon al director o directora general competenten matèria de patrimoni cultural; la vicepre-sidència segona, que correspon al president opresidenta de l'Institut d'Estudis Catalans, i la

Page 402: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

402 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

vicepresidència tercera, que correspon aldirector o directora de la Biblioteca de Cata-lunya.«c) Els vocals següents, nomenats pel conse-ller o consellera de Cultura: els directors de lesdiferents unitats de la Biblioteca de Catalunya;quatre vocals a proposta del director o directo-ra general competent en matèria de patrimonicultural; dos vocals a proposta de l'Institutd'Estudis Catalans; dos vocals a proposta delConsell Interuniversitari; un vocal a propostade l'Ajuntament de Barcelona, i un vocal aproposta del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya.»2. Es modifica l'article 15 de la Llei 4/1993,que resta redactat de la manera següent:«Article 15. El director o directora«El director o directora, que és nomenat pelconseller o consellera de Cultura, té les fun-cions següents:«a) Exercir la direcció de l'entitat, establir lesdirectrius tècniques per a la prestació deserveis i fixar els criteris generals d'organit-zació.«b) Representar el centre i exercir-ne lesaccions judicials i administratives.«c) Formalitzar els contractes i autoritzar lesdespeses.«d) Dirigir el personal.«e) Coordinar l'activitat de les diferents uni-tats en què s'estructura la Biblioteca de Ca-talunya.«f) Acordar les adquisicions de materialbibliogràfic.«g) Proposar al Consell Rector el pla anuald'actuacions, la memòria sobre la gestió il'avantprojecte de pressupost.«h) Qualsevol altra que el Consell Rector liencomani i, en general, totes les que no haginestat assignades expressament a altres òr-gans.»

Secció sisenaEstudis d'opinió de la Generalitat

Article 43. Modificació de la Llei 23/19981. Es modifica l'article 5 de la Llei23/1998, del 30 de desembre, d'estadística

de Catalunya, que resta redactat de la ma-nera següent:«1. Són també objecte d'aquesta Llei:«a) Les enquestes d'intenció de vot o de lavaloració dels partits polítics.«b) Els estudis postelectorals.«c) Els estudis d'avaluació de polítiques oserveis del Govern de la Generalitat i elsaltres que siguin rellevants per a l'acció degovern.«2. Els estudis i enquestes a què es refereixaquest article s'anomenen estudis d'opinió dela Generalitat.»2. Es modifiquen els apartats 1, 2, 3 i 5 del'article 39 bis de la Llei 23/1998, que restenredactats de la manera següent:«1. Les disposicions del capítol V bis no sónaplicables als estudis d'opinió de la Genera-litat.«2. Els estudis d'opinió de la Generalitat s'hande desplegar per via reglamentària seguint elsprincipis que estableix aquest article.«3. La resposta dels ciutadans a les demandesd'informació per a estudis d'opinió de laGeneralitat és sempre voluntària.»«5. Els empleats públics i els agents encarre-gats de recollir informació per a estudis d'o-pinió de la Generalitat han de llegir de vivaveu la declaració següent a les persones a lesquals es demana informació:«»a. Les informacions que se us demanen sónper a elaborar un estudi d'opinió oficial.«b. L'Administració i els funcionaris queutilitzin aquesta informació estan obligats perllei a garantir el vostre anonimat i al secretestadístic, és a dir, a no divulgar de cap ma-nera les vostres respostes individuals i a noutilitzar-les per a cap altra finalitat que nosigui l'elaboració d'un estudi d'opinió oficial.«c. Teniu dret a no respondre totes o algunesde les preguntes.»»3. Es modifica l'article 55 bis de la Llei23/1998, que resta redactat de la manerasegüent:«1. Els estudis d'opinió s'han d'arxivar en elRegistre Públic d'Estudis d'Opinió una vega-da n'hagi conclòs el procés d'elaboració tèc-nica.

Page 403: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

XII. NOVEDADES LEGISLATIVAS 403

«2. Tota persona natural o jurídica, pública oprivada, que ho sol·liciti pot obtenir informa-ció sobre els estudis d'opinió de la Generalitaten les mateixes condicions que la resta de lainformació estadística de la Generalitat.«3. L'accés als resultats dels estudis d'opinióde la Generalitat s'ha de poder fer en tot casen el termini màxim de tres mesos compta-dors des de la data de finalització dels treballsde camp.«4. Sens perjudici del que disposen els apar-tats 1, 2 i 3, s'ha de trametre al Parlament unavançament provisional dels resultats delsestudis d'opinió de la Generalitat que facinreferència a la intenció de vot i a la valoraciódels partits i dels líders polítics, en un terminino superior a dos mesos des de la finalitzaciódels treballs de camp.«5. L'Institut d'Estadística de Catalunya ha detraslladar al Parlament cada tres mesos larelació circumstanciada dels estudis d'opinióde la Generalitat finalitzats i entrats al Regis-tre.»

Secció setenaProcediment administratiu

Article 44. Addició d'un nou supòsit a l'annexcorresponent al Departament d'Agricultura,Ramaderia i Pesca de la Llei 23/2002S'afegeix un nou supòsit a l'annex correspo-nent al Departament d'Agricultura, Ramade-ria i Pesca de la Llei 23/2002, del 18 de no-vembre, d'adequació de procediments admi-nistratius en relació amb el règim de silenciadministratiu i el termini de resolució i notifi-cació, i de primera modificació dels articles81, 82 i 83 de la Llei 13/1989, d'organització,procediment i règim jurídic de l'Administra-ció de la Generalitat de Catalunya, amb eltext següent:«Núm. 7«Denominació del procediment administratiu:inscripció en el Catàleg d'explotacions prio-ritàries.«Normativa reguladora: Decret 97/1997, del15 d'abril, pel qual s'estableixen determinatscriteris d'aplicació de la Llei 19/1995, de 4 de

juliol, de modernització de les explotacionsagràries.«Termini màxim de resolució i notificació: 6mesos.«Efecte del silenci administratiu: desestima-tori.»

Secció vuitenaFundacions

Article 45. Modificació de la Llei 5/2001Es modifica l'apartat 3 de l'article 31 de laLlei 5/2001, del 2 de maig, de fundacions,que resta redactat de la manera següent:«3. La documentació a què es refereix l'arti-cle 29 és pública un cop el Protectorat n'haverificat l'adequació formal a la normativavigent.»

Secció novenaMesures en matèria de cooperatives

Article 46. Modificació de la Llei 18/2002Es modifiquen els apartats 1 i 2 de la disposi-ció transitòria primera de la Llei 18/2002, del5 de juliol, de cooperatives, que resten re-dactats de la manera següent:«1. Les cooperatives constituïdes abans del'entrada en vigor d'aquesta Llei han d'adaptarllurs estatuts socials abans de l'1 de gener de2006.«2. Un cop ultrapassat el termini establert perl'apartat 1, si la cooperativa no compleix laseva obligació de presentar els nous estatuts,queda desqualificada per resolució del conse-ller o consellera competent en matèria de coo-peratives, a proposta del director o directorageneral competent en aquesta matèria, i se li had'aplicar el que estableix l'article 138.5 i 6.»

Secció desenaEquipaments comercials

Article 47. Modificació de la Llei 17/2000S'afegeix una nova disposició addicional, lasisena, a la Llei 17/2002, de 19 de desembre,d'equipaments comercials, amb el text se-güent:

Page 404: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

404 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

«Sisena. Projectes de nous establiments co-mercials i de lleure adjacents a estadis espor-tius«Els projectes de nous establiments comer-cials i de lleure adjacents a estadis espor-tius de nova construcció poden afegir unincrement de superfície de venda no supe-rior a 25.000 metres quadrats en el dimen-sionament que estableixi el Pla territorialsectorial d'equipaments comercials, sempreque compleixin tots i cada un dels requisitssegüents:«a) La instal·lació esportiva adjacent com-porta una gran capacitat d'atracció de públicperquè disposa d'un aforament mínim de30.000 espectadors i és destinada prioritària-ment a acollir la competició en un esportmajoritari.«b) L'establiment comercial i el nou estadiesportiu formen part des de l'inici d'un mateixprojecte urbanístic.«c) En el cas que es tracti d'un establimentcol·lectiu, el projecte no preveu la implanta-ció de cap gran establiment comercial ali-mentari.«d) En el conjunt del projecte de l'equipa-ment comercial, la superfície de venda deproductes alimentaris no supera en cap cas els2.000 metres quadrats.»

Secció onzenaTurisme de Catalunya

Article 48. Modificació de la Llei 13/20021. Es modifica l'apartat 1 de la disposicióaddicional tercera de la Llei 13/2002, del 21de juny, de turisme de Catalunya, que restaredactat de la manera següent:«1. Un cop aprovades les disposicions regla-mentàries i amb la sol·licitud prèvia delsajuntaments interessats, el departament com-petent en matèria de turisme pot iniciar elstràmits per a la declaració de municipis turís-tics i per a la resta de les declaracions turísti-ques contingudes en el títol II d'aquesta Llei.En conseqüència, se suspenen les declara-cions fetes fins al desenvolupament regla-mentari preceptiu.»

2. Es modifica l'apartat 2 de la disposicióaddicional tercera de la Llei 13/2002, queresta redactat de la manera següent:«2. En el termini de tres anys a comptar del'entrada en vigor d'aquesta Llei, el departa-ment competent en matèria de turisme had'elaborar un mapa turístic de Catalunya, enel qual han de constar els municipis, les co-marques i les altres àrees territorials de ca-ràcter turístic. El mapa s'ha d'incloure dins elPla de turisme de Catalunya.»3. Es modifica la disposició addicional quartade la Llei 13/2002, que resta redactada de lamanera següent:«El Pla de turisme de Catalunya s'ha de re-dactar en el termini de tres anys a comptar del'entrada en vigor d'aquesta Llei.»

Secció dotzenaAnimals potencialment perillosos

Article 49. Competències municipals sobreanimals potencialment perillosos1. Es modifica l'article 13 de la Llei 10/1999,del 30 de juliol, sobre la tinença de gossosconsiderats potencialment perillosos, queresta redactat de la manera següent:«Article 13. Òrgans competents«La competència per a imposar les sancionsestablertes per la comissió de les infraccionstipificades per aquesta Llei correspon alsòrgans següents:«a) Als alcaldes, per la comissió d'infraccionsde caràcter lleu.«b) Al ple de l'ajuntament, per la comissiód'infraccions de caràcter greu i molt greu.»2. L'exercici de la potestat sancionadora perla comissió de les infraccions tipificades perla Llei de l'Estat 50/1999, del 23 de desem-bre, sobre el règim jurídic de la tinença d'a-nimals potencialment perillosos, i el Reialdecret 287/2002, del 22 de març, que la de-senvolupa, correspon als òrgans següents delsajuntaments:a) Als alcaldes, per la comissió d'infraccionsde caràcter lleu.b) Al ple de l'ajuntament, per la comissiód'infraccions de caràcter greu i molt greu.

Page 405: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

XII. NOVEDADES LEGISLATIVAS 405

Capítol VAltres mesures

Secció primeraProgrames de subvencions a ens locals

Article 50. Programes de subvencions a enslocals1. El Departament de Governació i Admi-nistracions Públiques ha de redactar uninforme anual sobre totes les partides delpressupost de la Generalitat destinades aens locals, indicant en cada cas la finalitat,els criteris i els procediments d'assignacióo de distribució als ens locals destinatarisd'aquestes partides i l'òrgan responsable defer-ne la gestió.2. Els ens locals poden participar, mitjançantla Comissió de Cooperació Local de Catalun-ya, en la formulació dels programes de sub-vencions destinats a llurs inversions finança-des amb càrrec als pressupostos de la Gene-ralitat. Les bases reguladores d'aquestsprogrames han d'incorporar l'emissió d'uninforme de la Comissió com a tràmit previ ala resolució corresponent. El que estableixaquest apartat no és aplicable als casos delínies d'ajut o programes la normativa regula-dora dels quals estableix un òrgan específicde participació dels ens locals com a tràmitprevi a la resolució corresponent. En aquestscasos, és suficient informar la Comissió deCooperació Local de les subvencions atorga-des.3. El Govern, sens perjudici del que esta-bleix l'apartat 2, amb l'informe previ de laComissió de Cooperació Local de Catalun-ya, ha d'establir la integració en el Pla únicd'obres i serveis de Catalunya dels pro-grames de subvencions que, per la plurali-tat dels destinataris, l'objecte i les caracte-rístiques tècniques, es poden desenvoluparmitjançant aquest instrument de coopera-ció econòmica. Aquesta integració s'ha defer sens perjudici que es pugui mantenir, siescau, la gestió administrativa i econòmicaen el departament o l'organisme correspo-nent.

Secció segonaUniversitats públiques catalanes

Article 51. Programació universitària deCatalunyaLa Programació universitària de Catalunya ésun instrument bàsic d'ordenació del sistemauniversitari de Catalunya, marcat per la inte-gració de les universitats en el nou espaieuropeu d'educació superior. En el cas que dela Programació universitària de Catalunyaderivin despeses associades a la implantacióde nous estudis, s'ha d'autoritzar la correspo-nent despesa pluriennal per al període d'im-plantació.

Secció terceraTransport públic de viatgers

Article 52. Mesures aplicables per l'ús inde-gut del servei de transport públic de viatgers1. Les persones usuàries del servei de trans-port públic de viatgers subjecte a règim tari-fari han de disposar, per a accedir a aquestsserveis, d'un bitllet o d'un títol de transportadequat de conformitat amb les condicionsaplicables en cada moment.2. Es considera que una persona usuària fa unús indegut del servei quan es troba en algundels supòsits següents:a) Viatja sense bitllet o amb un títol de trans-port no validat.b) Viatja amb un títol de transport que no ésvàlid per a les característiques del trajecte ode la persona usuària.c) Viatja amb un títol de transport integratvalidat a l'inici del desplaçament però novalidat en el transbordament.d) Viatja utilitzant un bitllet o un títol detransport manipulat o falsificat.3. En el cas que hom viatgi sense bitllet oamb un títol de transport no validat, s'hand'adoptar les mesures següents:a) El personal de l'empresa operadora ha derequerir a la persona usuària l'abonament dela percepció mínima corresponent, amb unabonificació del 50% respecte a aquesta en elcas de pagament immediat.

Page 406: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

406 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

b) En el cas que la persona usuària no efectuïel pagament immediat de la percepció míni-ma, el personal de l'empresa operadora ha desol·licitar-li que s'identifiqui per tal de ges-tionar el cobrament. En el cas que no s'efectuïel pagament durant els trenta dies posteriors ala intervenció, l'Administració titular delservei ha de tramitar el procediment sancio-nador corresponent.c) Si la persona usuària es nega a identificar-se, el personal de l'empresa operadora ha desol·licitar l'auxili del personal de seguretat odels agents de l'ordre públic perquè la identi-fiquin, sens perjudici de la facultat de reque-rir a la persona usuària que abandoni el mitjàde transport o les instal·lacions.4. En el cas que hom viatgi amb un títol detransport no vàlid per a les característiquesdel trajecte o de la persona usuària, s'hand'adoptar les mesures establertes per l'apartat3. Així mateix, en el cas que, amb la identifi-cació prèvia de la persona usuària, es com-provi que es tracta d'un títol de transport queno és vàlid per a les seves característiques, oquan aquesta es negui a identificar-se i pertant no s'hagi pogut comprovar aquest aspec-te, el personal d'intervenció ha de retenir eltítol i dipositar-lo en el lloc que es determiniper tal que el seu titular, amb l'acreditacióprèvia, pugui retirar-lo.5. En el cas que hom viatgi amb un títol detransport integrat validat a l'inici del des-plaçament però no validat en el transborda-ment, el personal de l'empresa operadora hade requerir a la persona usuària l'abonamentd'una percepció equivalent al preu del bitlletsenzill d'una zona tarifària.6. En el cas que es viatgi utilitzant un bitllet oun títol de transport que presenti indicis d'ha-ver estat manipulat o falsificat, el personal del'empresa operadora ha de retenir el bitllet oel títol de transport i ha de requerir a la per-sona usuària que s'identifiqui als efectes decursar la denúncia corresponent. Posterior-ment, s'ha d'indicar a la persona usuària queabandoni el vehicle o les instal·lacions delservei. Si la persona usuària es nega a identi-ficar-se, el personal de l'empresa operadora

ha de sol·licitar l'auxili del personal de segu-retat o dels agents de l'ordre públic perquè laidentifiquin, sens perjudici de la facultat derequerir a la persona usuària que abandoni elmitjà de transport o les instal·lacions.

Article 53. Règim sancionador1. És una infracció lleu utilitzar de maneraindeguda el servei de transport públic deviatgers subjecte a règim tarifari en els termesestablerts per l'article 52.2.2. La infracció a què es refereix aquest articleés sancionada amb una multa de fins a 600euros.3. El termini màxim per a resoldre el proce-diment sancionador i notificar-ne la resolucióa la persona denunciada és de sis mesos.

Article 54. Àmbit d'aplicació1. El que estableixen els articles 52 i 53 ésaplicable directament als serveis de transportferroviari i també als serveis de transport públicde viatgers per carretera subjectes a règimtarifari de competència de la Generalitat.2. Els ens locals poden aplicar el règim esta-blert pels articles 52 i 53 en els termes quedisposin llurs ordenances.

Secció quartaAfectació d'ingressos

Article 55. Afectació de les quantitats recap-tades procedents de les sancions administra-tives i les resolucions judicials en matèria deprotecció de la salutLes quantitats recaptades procedents de san-cions administratives i les derivades de reso-lucions judicials dins l'àmbit de la proteccióde la salut s'afecten a actuacions tendents a lamillora del control sanitari i la protecció de lasalut, per una quantia igual a l'excés sobre laquantitat recaptada en l'exercici anterior,incrementada en l'índex de preus de consum.

Article 56. Afectació de les quantitats recap-tades procedents de sancions en matèria decontrol, regularitat i qualitat del subminis-trament d'energia elèctrica a Catalunya

Page 407: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

XII. NOVEDADES LEGISLATIVAS 407

Les quantitats recaptades procedents de lessancions imposades en matèria de control,regularitat i qualitat del subministramentd'energia elèctrica a Catalunya s'afecten afinançar actuacions vinculades amb el sectorelèctric. Aquestes quantitats recaptades sónobjecte de generació de crèdits en les partidescorresponents de la Direcció General d'Ener-gia, Mines i Seguretat Industrial, del Depar-tament de Treball i Indústria, per una quantiaigual a l'excés sobre la quantitat recaptada enl'exercici anterior, incrementada en l'índex depreus de consum.

Article 57. Afectació de les quantitats recap-tades procedents de sancions en matèria demineriaLes quantitats recaptades procedents de lessancions imposades en matèria de minerias'afecten a finançar actuacions vinculadesamb la seguretat minera i la investigació derecursos minerals. Aquestes quantitatsrecaptades són objecte de generació decrèdits en les partides corresponents de laDirecció General d'Energia, Mines i Segu-retat Industrial, del Departament de Treballi Indústria, per una quantia igual a l'excéssobre la quantitat recaptada en l'exercicianterior, incrementada en l'índex de preusde consum.

Article 58. Afectació de les quantitats recap-tades pel Departament de Treball i Indústriaper la sanció d'infraccions en matèria deprevenció de riscs laboralsL'import de les sancions econòmiques perinfraccions en matèria de prevenció deriscs laborals recaptades pel Departamentde Treball i Indústria s'ha de destinar a larealització d'actuacions preventives pro-gramades pel Departament de Treball iIndústria, competent en l'execució de polí-tiques de prevenció de riscs laborals i en elcompliment dels manaments parlamentarisen aquesta matèria, per una quantia igual al'excés sobre la quantitat recaptada en l'e-xercici anterior, incrementada en l'índex depreus de consum.

Disposicions addicionals

Primera. Impost sobre les vendes minoristesde determinats hidrocarbursEls rendiments derivats de l'impost sobre lesvendes minoristes de determinats hidrocar-burs queden afectats totalment al finançamentde despeses sanitàries determinades ambcriteris objectius.

Segona. Efectes de l'increment de l'impostminorista sobre carburantsEl Govern ha d'adoptar les mesures pertinentsamb l'objectiu de minimitzar els efectes del'augment de costos que implica l'incrementde l'impost minorista sobre carburants per alsdiversos sectors econòmics.

Tercera. Incorporació dels objectius, lesfuncions i el personal de l'Institut Català delVoluntariat al Departament de Benestar iFamília1. Se suprimeix l'Institut Català del Volunta-riat (Incavol), creat per la Llei 25/1991, del13 de desembre. Els objectius i les funcionsque li havien estat atribuïts han d'ésser exer-cits pel Departament de Benestar i Família.2. El personal de l'Incavol s'integra i passa adependre del Departament de Benestar i Fa-mília, dins el qual s'integra també el pressu-post. Així mateix, el patrimoni de l'Incavols'incorpora al patrimoni de la Generalitat iresta assignat al Departament de Benestar iFamília, al qual correspon l'adopció de lesmesures necessàries quant a conservar-lo iutilitzar-lo per a la finalitat prevista.3. El Govern ha d'establir i articular per re-glament un òrgan de participació en l'acció degovern de les entitats que actuïn a Catalunyaen l'àmbit del voluntariat. En tot cas, entre lesfuncions que li siguin assignades s'ha d'in-cloure la participació en l'elaboració de líniespolítiques relatives al voluntariat; en concret,les següents:a) Informar sobre els plans estratègics desubvencions del Departament de Benestar iFamília en aquest àmbit, llurs objectius i elsefectes previstos.

Page 408: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

408 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

b) Informar sobre els criteris de prioritat per ala concessió de subvencions que convoqui elDepartament de Benestar i Família en aquestàmbit.c) Informar sobre les propostes de disposi-cions generals en l'àmbit de les entitats delvoluntariat.d) Promoure la participació de les personesvoluntàries al si de les entitats.e) Promoure campanyes de voluntariat.f) Informar sobre les necessitats formativesen el camp del voluntariat.4. Les funcions que les disposicions vigentsfins a l'entrada en vigor d'aquesta Llei atri-buïen al gerent de l'Incavol han d'ésser exer-cides per l'òrgan actiu del Departament deBenestar i Família que es determini.

Quarta. Dissolució de la societat Ferrocarrilsde Muntanya de Grans Pendents, SAS'autoritza el Govern a dissoldre la societatFerrocarrils de Muntanya de Grans Pendents,SA.

Cinquena. Designació dels membres delsòrgans de govern i d'assessorament de l'Ins-titut Català de Finances i de l'Institut Catalàdel Crèdit Agrari1. A partir de l'entrada en vigor d'aquestaLlei, el Govern pot substituir, d'acord amb elque disposen els articles 17.4 del Decretlegislatiu 4/2002, del 24 de desembre, i 9 bisde la Llei 4/1984, del 24 de febrer, segons eltext establert pels articles 23 i 24 de la pre-sent Llei, respectivament, els actuals mem-bres dels òrgans de govern i d'assessoramentde l'Institut Català de Finances i de l'InstitutCatalà del Crèdit Agrari, la designació delsquals li correspon.2. Resten sense efectes les referències de laLlei 4/1984, del 24 de febrer, de l'InstitutCatalà del Crèdit Agrari, a la Federació deCaixes Rurals, i especialment les contingudesen els articles 8 i 9 respecte al nombre demembres de la Junta de Govern i del ConsellConsultiu, que s'han d'entendre reduïdes,respectivament, en el nombre de represen-tants que a la dita Federació li corresponia.

Sisena. Planejament urbanísticLa tramitació de la primera formulació o de larevisió d'una figura de planejament urbanísticgeneral requereix un informe previ del depar-tament competent en matèria d'educació, en elstermes del que estableix l'article 83.2 de la Llei2/2002, del 14 de març, d'urbanisme.

Setena. Inscripció al Registre Administratiud'Empreses d'Inserció1. Les fundacions i les associacions queexerceixen activitats d'inserció sociolaboralen el moment de l'entrada en vigor d'aquestaLlei poden sol·licitar, durant els sis mesossegüents a l'aprovació d'aquesta Llei, la ins-cripció al Registre Administratiu d'Empresesd'Inserció i ésser qualificades provisional-ment com a tals, sempre que compleixin elsrequisits que estableix la Llei 27/2002, del 20de desembre, sobre mesures legislatives per aregular les empreses d'inserció sociolaboral.2. La qualificació provisional a què fa re-ferència l'apartat 2, un cop expedida, és vàli-da per un període transitori d'un any, durantel qual, per a adquirir la qualificació definiti-va d'empresa d'inserció, han d'adoptar qual-sevol de les formes jurídiques que estableix laLlei 27/2002.

Vuitena. Participació en el consell d'admi-nistració de la societat Barcelona SagreraAlta Velocitat, SAS'autoritza el conseller o consellera de Políti-ca Territorial i Obres Públiques a participar,en representació de la Generalitat, com avocal i vicepresident, en el consell d'admi-nistració de la societat Barcelona SagreraAlta Velocitat, SA.

Disposicions transitòries

Primera. Impost sobre la renda de les perso-nes físiquesEls contribuents de l'impost sobre la renda deles persones físiques que hagin quedat vidusels anys 2002 o 2003 poden aplicar-se ladeducció establerta per l'article 1 d'aquestaLlei, amb els mateixos requisits i condicions,

Page 409: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

XII. NOVEDADES LEGISLATIVAS 409

en les declaracions corresponents als exerci-cis que s'especifiquen a continuació:a) En el cas que la persona contribuent hagiquedat vídua l'any 2002, la deducció nomésés aplicable en la declaració liquidació del'exercici 2004.b) En el cas que la persona contribuent hagiquedat vídua l'any 2003, la deducció nomésés aplicable en les declaracions liquidacionsdels exercicis 2004 i 2005.

Segona. Afectació de les quantitats recapta-des procedents de les sancions administrati-ves i les resolucions judicials en matèria deprotecció de la salutEl que estableix l'article 55 és aplicable alsexpedients sancionadors que s'iniciïn a partirde l'1 de gener de 2004 o els que es cloguinper una resolució dictada a partir d'aquestadata, amb independència del moment en elqual s'hagin iniciat.

Tercera. Pròrroga del termini establert perl'article 1 de la Llei 16/2001El termini per a resoldre i notificar els proce-diments de concessió d'indemnitzacionss'amplia a sis mesos més, a comptar de l'en-demà de la finalització del dit termini, esta-blert per l'article 1 de la Llei 16/2001, de 29de novembre, d'ampliació dels terminis deresolució del procediment i de presentació desol·licituds concedits pel Decret 288/2000, de31 d'agost, pel qual s'estableixen els requisitsper regular les indemnitzacions de les perso-nes incloses en els supòsits previstos per laLlei 46/1977, de 15 d'octubre, d'amnistia, iexcloses dels beneficis de la disposició addi-cional divuitena dels pressupostos generals del'Estat per als períodes 1990 i 1992.

Disposició derogatòria

1. Es deroga la disposició addicional sisenade la Llei 5/1994, del 4 de maig, de regulaciódels serveis de prevenció i extinció d'incendisi de salvaments de Catalunya.2. Es deroguen la Llei 25/1991, del 13 dedesembre, per la qual es crea l'Institut Català

del Voluntariat, i les normes de desplegamentde la dita llei.3. Es deroguen la disposició addicional sisenadel Decret 68/2004, del 20 de gener, d'es-tructuració i de reestructuració de diversosdepartaments de l'Administració de la Gene-ralitat, i l'Ordre de 30 de novembre de 1998,per la qual es modifiquen l'article 19 de l'Or-dre de 21 de juny de 1982 i l'article 23 del'Ordre de 17 de març de 1986, en matèria deconcessió en l'àmbit de la inspecció tècnicade vehicles i de la seguretat, qualitat i norma-tiva industrial.4. Es deroguen els capítols I, II i X del títolVI, l'apartat 3 de l'article 169 del capítol Vdel títol VII i l'apartat 5 de l'article 220 delcapítol I del títol VIII de la Llei 15/1997, del24 de desembre, de taxes i preus públics de laGeneralitat de Catalunya.5. Es deroga l'article 61 de la Llei 31/2002,del 30 de desembre, de mesures fiscals iadministratives.6. Resten derogades totes les altres disposi-cions de rang igual o inferior que contradi-guin el que estableix aquesta Llei, s'hi oposino hi resultin incompatibles.

Disposicions finals

Primera. Autorització per a la regulació delsperíodes i dels procediments de liquidaciód'honoraris derivats de la gestió tributàriaEs faculta el conseller o consellera d'Econo-mia i Finances perquè, mitjançant una ordre,determini i reguli els períodes i els procedi-ments de liquidació dels honoraris dels liqui-dadors de districte hipotecari meritats com aconseqüència de llur intervenció en la gestió,la liquidació i la recaptació dels tributs ceditso de les quantitats corresponents a la confec-ció dels efectes timbrats de l'impost sobretransmissions patrimonials i actes jurídicsdocumentats a què fa referència l'article 16.

Segona. Autorització de refosa de la legisla-ció sobre taxes de la GeneralitatS'autoritza al Govern perquè, en el terminid'un any, refongui en un text únic la Llei

Page 410: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

410 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

15/1997, del 24 de desembre, de taxes i preuspúblics de la Generalitat de Catalunya, i lesdisposicions que la modifiquen contingudesen la Llei 17/1997, del 24 de desembre, laLlei 25/1998, del 31 de desembre, la Llei15/2000, del 29 de desembre, la Llei 21/2001,del 28 de desembre, la Llei 9/2002, del 27 demaig, i la Llei 31/2002, del 30 de desembre, ien la present Llei, tot tenint en compte lesactualitzacions dels imports de les taxesestablertes per les lleis de pressupostos perals exercicis 2001, 2002, 2003 i 2004, ambl'encàrrec que la refosa comprengui la regula-rització, l'aclariment i l'harmonització d'a-questes disposicions.

Tercera. Projecte de llei de regulació del'impost sobre successions i donacionsEn el termini de sis mesos a comptar des del'entrada en vigor d'aquesta Llei, el Govern hade presentar al Parlament un projecte de lleique reguli l'impost sobre successions i dona-cions, en exercici i amb el límit de les compe-tències normatives assumides en el marc de laLlei orgànica 8/1980, del 22 de setembre, definançament de les comunitats autònomes(LOFCA), i la Llei de l'Estat 21/2001, del 27de desembre, per la qual es regulen les mesu-res fiscals i administratives del nou sistema definançament de les comunitats autònomes derègim comú i ciutats amb estatut d'autonomia.

Quarta. Publicació informativa de les taxesvigents1. En el termini de dos mesos des de l'entradaen vigor d'aquesta Llei, cada un dels depar-taments del Govern ha de publicar en el DiariOficial de la Generalitat de Catalunya, mi-tjançant una ordre del conseller o conselleracompetent en aquesta matèria i amb efectesmerament informatius, una relació de lestaxes vigents que gestionen, en què s'identifi-quin els serveis i les activitats que les genereni les quotes corresponents.2. La relació de taxes ha d'ésser exposada entotes les dependències i oficines del departa-

ment corresponent i ha d'estar a disposiciódels contribuents que la sol·licitin.3. La relació de les taxes vigents ha d'ésserobjecte d'actualització en la mesura que lestaxes que contingui siguin objecte de modifi-cació o de supressió o bé se'n creïn de noves.

Cinquena. Entrada en vigor específica dedeterminats apartats dels articles 10 i 201. Els imports de les quotes de la taxa d'ins-pecció i control sanitaris d'animals i de llursproductes establerts per l'article 10, apartats1, 2, 3, 4, 5 i 6, són aplicables a partir delprimer dia del trimestre natural següent a ladata d'entrada en vigor d'aquesta Llei.2. L'obligació establerta per l'article 20.6, pelqual s'afegeix un apartat 2 a l'article 35 delDecret legislatiu 1/2002, del 24 de desembre,pel qual s'aprova el text refós de la Llei depatrimoni de la Generalitat de Catalunya, ésexigible:a) Amb caràcter general, a partir de l'entradaen vigor d'aquesta Llei.b) Per a les adscripcions i les cessions d'úsque siguin vigents en el moment de l'entradaen vigor d'aquesta Llei, a partir de l'1 degener de 2005.

Sisena. Entrada en vigorAquesta Llei entra en vigor l'endemà d'haverestat publicada en el Diari Oficial de la Gene-ralitat de Catalunya.

Per tant, ordeno que tots els ciutadans alsquals sigui d'aplicació aquesta Llei coope-rin al seu compliment i que els tribunals iles autoritats als quals pertoqui la facincomplir.

Palau de la Generalitat, 16 de juliol de 2004

PASQUAL MARAGALL I MIRA

President de la Generalitat de Catalunya

ANTONI CASTELLS

Conseller d'Economia i Finances

Page 411: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

XII.5DECRET 316/2004, DE 22 DE JUNY, DE MODIFICACIÓ DE

L'ARTICLE 7 DEL DECRET 287/2003, DE 4 DE NOVEMBRE,PEL QUAL S'APROVA EL REGLAMENT PARCIAL DE LA LLEI

2/2002, DE 14 DE MARÇ, D'URBANISME.(DOGC DE 25 DE JUNY DE 2004)1

_______

1. Aquest Decret també esta disponible en aquest Servei d’Estudis Registrals de Catalunya en la versió caste-llana per tota persona que necessiti disposar d’ell.

PREÀMBUL

El Decret 287/2003, de 4 de novembre, pelqual s'aprova el Reglament parcial de la Llei2/2002, de 14 de març, d'urbanisme, en elprimer paràgraf de l'article 7 estableix que ladocumentació que s'ha de lliurar als òrgansde la Generalitat de Catalunya per a l'aprova-ció definitiva de figures de planejament gene-ral i derivat ha d'incorporar el text de lesnormes urbanístiques i els plànols d'ordena-ció en suport informàtic i en format de trac-tament de textos.L'exigència d'acompanyar el text de les nor-mes urbanístiques en suport informàtic té perobjecte facilitar la seva publicació al DOGCconjuntament amb l'acord d'aprovació defini-tiva de l'instrument de planejament de què estracti, tal com exigeix l'article 100 de la Llei2/2002, de 14 de març, d'urbanisme, per al'entrada en vigor d'aquests instruments.El volum i entitat de les normes urbanísti-ques trameses als òrgans urbanístics del'Administració de la Generalitat fa aconse-llable que la seva publicació es porti a termemitjançant un sistema que permeti agilitar elprocés i evitar el retard en l'entrada en vigordels plans, amb els consegüents efectes queaixò comporta.Per això aquesta modificació, a més d'altresespecificacions, determina la presentació del

text de les normes urbanístiques en un suportinformàtic independent que compleixi elsrequeriments tècnics que el Departament dePolítica Territorial i Obres Públiques, prèviaconsulta de les entitats associatives dels enslocals, estableixi amb la finalitat indicada.Així, aquesta disposició ha de contribuir acomplir l'objectiu de la Llei d'urbanismed'imprimir celeritat i eficàcia als procedi-ments urbanístics.Per tot això, d'acord amb el dictamen de laComissió Jurídica Assessora, a proposta delconseller de Política Territorial i Obres Pú-bliques,

Decreto:

Article únicEs modifica l'article 7 del Decret 287/2003,de 4 de novembre, pel qual s'aprova el Re-glament parcial de la Llei 2/2002, de 14 demarç, d'urbanisme, que resta redactat de lamanera següent:«1. La documentació que s'ha de lliurar alsòrgans de la Generalitat de Catalunya per al'aprovació definitiva de les figures de plane-jament general o derivat, o dels seus textosrefosos, ha d'incorporar, a més de l'expedientcomplet en format paper, el text de les nor-mes urbanístiques i els plànols d'ordenació ensuport informàtic.

Page 412: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

412 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

«2. Les normes urbanístiques s'han de pre-sentar, en un suport informàtic independent,amb els requeriments tècnics que el Depar-tament de Política Territorial i Obres Públi-ques estableixi, amb la finalitat de publicarles normes urbanístiques esmentades alDOGC. El Departament de Política Territo-rial i Obres Públiques ha d'establir aquestsrequeriments tècnics amb la consulta prèviade les entitats associatives dels ens locals.Aquests requeriments poden ser actualitzatsper adequar-los als avenços tecnològics.«3. El fedatari públic de l'organisme que hatramitat l'instrument de planejament ha degarantir l'autenticitat i integritat del documentde les normes urbanístiques aportat en suportinformàtic, conforme correspon amb el ques'ha aprovat en el darrer acord de tràmit.«4. La presentació de les normes urbanísti-ques en la forma assenyalada als apartatsanteriors és requisit necessari per ordenar lapublicació al DOGC dels acords d'aprovaciódefinitiva de les figures de planejament gene-ral o derivat i de les normes urbanístiquesrespectives, a l'efecte d'executivitat.

«5. L'edicte de publicació dels acordsd'aprovació definitiva dels instruments deplanejament ha d'indicar expressament ellloc i els mitjans adequats per poder exer-cir correctament els drets de consulta id'informació. Així mateix, ha d'indicar queles normes urbanístiques del planejamentdefinitivament aprovat són objecte depublicació en l'annex específic del mateixDiari Oficial de la Generalitat de Catalun-ya.»

Disposició finalAquest Decret entrarà en vigor l'endemà de laseva publicació al Diari Oficial de la Genera-litat de Catalunya.

Barcelona, 22 de juny de 2004

PASQUAL MARAGALL I MIRA

President de la Generalitat de Catalunya

JOAQUIM NADAL I FARRERAS

Conseller de Política Territorial i ObresPúbliques

Page 413: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

XII.6INSTRUCCIÓN DE 1 DE JULIO DE 2004, DE LA DIRECCIÓNGENERAL DE LOS REGISTROS Y DEL NOTARIADO, POR LA

QUE SE MODIFICA LA REGLA PRIMERA DE LAINSTRUCCIÓN DE 15 DE FEBRERO DE 1999, SOBRE

CONSTANCIA REGISTRAL DE LA ADOPCIÓN(BOE DE 5 DE JULIO DE 2004)

La Instrucción de 15 de febrero de 1999, dela Dirección General de los Registros y delNotariado sobre constancia registral de laadopción (BOE n.º 52/1999, de 2 de marzo)supuso un importante avance en la protecciónde la intimidad personal y familiar, al esta-blecer una serie de medidas tendentes a evitarla publicidad de las filiaciones adoptivas.Dicha Instrucción tiene su causa en el artí-culo 21 del Reglamento del Registro Civilque no permite, sin autorización especial,la publicidad de la filiación adoptiva o delas circunstancias que puedan descubrireste carácter. Se trata de preservar, eninterés del menor, que se conozca dichafiliación o cualquier otra circunstancia dela que ésta pueda deducirse.Una de las circunstancias reveladora de unafiliación adoptiva puede ser la relativa allugar del nacimiento, especialmente, cuan-do éste ha acaecido en un país remoto. Porello, es conveniente que la publicidad deeste dato quede limitada y sujeta a la auto-rización especial que el citado artículo 21del Reglamento establece y, a tal efecto,procede que se permita que no conste en lainscripción de la adopción el lugar real delnacimiento del adoptado y que en sustitu-ción pueda solicitarse que conste el corres-pondiente al domicilio del adoptante oadoptantes, por atribución a éstos de lafacultad similar que el apartado 2 del artí-

culo 16 de la Ley del Registro Civil otorgaa los padres biológicos.La Instrucción citada no previó este su-puesto, pero el notable incremento experi-mentado por las denominadas adopcionesinternacionales, que han pasado a ser, condiferencia, mayoritarias respecto de lasnacionales, aconseja que sea ahora con-templado para que la finalidad perseguidapor dicha Instrucción continúe siendoefectiva.En su virtud, esta Dirección General, enuso de las facultades que tiene conferidas,ha adoptado el siguiente acuerdo: Se modi-fica la regla primera de la Instrucción deesta Dirección General de 15 de febrero de1999, sobre constancia registral de laadopción, mediante la adición de un se-gundo párrafo, quedando redactada dicharegla de la siguiente manera: «Una vezextendidas en el Registro competente lainscripción principal de nacimiento y lamarginal de adopción, si el matrimonioadoptante lo solicita durante la minoría deedad del adoptado, podrá extenderse en elfolio que entonces corresponda, una nuevainscripción de nacimiento en la que consta-rán solamente, además de los datos delnacimiento y del nacido, las circunstanciaspersonales de los padres adoptivos y laoportuna referencia al matrimonio de és-tos.

Page 414: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

414 BOLETÍN DEL SERC • 113 S e r v i c i o d e E s t u d i o s R e g i s t r a l e s d e C a t a l u ñ a

En los casos de adopción internacional, eladoptante o los adoptantes de comúnacuerdo, pueden solicitar que en la nuevainscripción, conste su domicilio como lugarde nacimiento del adoptado».

Madrid, 1 de julio de 2004.—La DirectoraGeneral, Pilar Blanco-Morales Limones.Ilmos. Sres. Jueces encargados de los Regis-tros Civiles.

OBSERVACIONES:BOE número 161, lunes 5 de julio de 2004.

Page 415: Servicio de Estudios Registrales de Cataluña · XI.1 ASPECTOS GENERALES Y REGISTRALES DE LA LEY CONCURSAL ..... 217 Vicente Domínguez Calatayud. Registrador de la Propiedad XII

XII.7RESEÑA LEGISLATIVA DEL BOLETIN OFICIAL DEL ESTADO

– Real Decreto 1418/2004, de 11 de junio, por el que se desarrolla la estructura orgánicabásica del Ministerio de la Presidencia. (BOE de 12 de junio de 2003).

– Real Decreto 1475/2004, de 18 de junio, por el que se desarrolla la estructura orgánicabásica del Ministerio de Justicia. (BOE de 19 de junio de 2004).

– Real Decreto 1477/2004, de 18 de junio, por el que se desarrolla la estructura orgánicabásica del Ministerio de Medio Ambiente. (BOE de 19 de junio de 2004).

– Real Decreto 1552/2004, de 25 de junio, por el que se desarrolla la estructura orgánicabásica del Ministerio de Economía y Hacienda. (BOE de 26 de junio de 2004).

– Real Decreto 1689/2004, de 12 de julio, por el que se desarrolla la estructura orgánica de laPresidencia del Gobierno. (BOE de 13 de julio de 2004).

– Real Decreto 1718/2004, de 23 de julio, por el que se desarrolla la estructura orgánicabásica del Ministerio de la Vivienda. (BOE de 27 de julio de 2004)

– Real Decreto 1721/2004, de 23 de julio, por el que se modifica el Real Decreto 1/2002, de11 de enero, sobre medidas de financiación de actuaciones protegidas en materia de vivien-da y suelo del Plan 2002-2005, y se crean nuevas líneas de actuaciones protegidas para fo-mentar el arrendamiento de viviendas. (BOE de 28 de julio de 2003).

– Convenio entre el Reino de España y la República Bolivariana de Venezuela para evitar ladoble tributación y prevenir la evasión y el fraude fiscal en materia de Impuestos sobre laRenta y sobre el Patrimonio, hecho en Madrid el 8 de abril de 2003. (BOE de 15 de juniode 2004).

– Orden MAM/1873/2004, de 2 de junio, por la que se aprueban los modelos oficiales para ladeclaración de vertidos y se desarrollan determinados aspectos relativos a la autorización devertido y liquidación del canon de control de vertidos regulados en el Real Decreto606/2003, de 23 de mayo, de reforma del Real Decreto 849/1986, de 11 de abril, por el quese aprueba el Reglamento de Dominio Público Hidráulico, que desarrolla los Títulos preli-minar, I, IV, V, VI y VII de la ley 29/1985, de 2 de agosto de Aguas. (BOE de 18 de juniode 2004).

– Resolución de 16 de junio de 2004, del Banco de España, por la que mensualmente sehacen públicos los índices de referencia oficiales para los préstamos hipotecarios a tipo va-riable (BOE de 23 de junio de 2004).

Comunidad Foral de Navarra. Ley Foral 8/2004, de 24 de junio, de protección pública a lavivienda en Navarra. (BOE de 17 de julio de 2004).

Comunidad Autónoma de Extremadura. Ley 5/2004, de 24 de junio, de prevención y luchacontra los incendios forestales en Extremadura. (BOE de 17 de julio de 2004).