Sentit de la vida
39
-
Upload
rafa-garceran -
Category
Education
-
view
2.164 -
download
0
Transcript of Sentit de la vida
CAPÍTOL I: “EL SENTIT DE LA VIDA”1.-EL BON SENTIT DE LA VIDA2.-FORMES DE SENTIT2.1.- Desenvolupament personal2.2.- El sentit de la vida i la llibertat2.3.- El sentit i la responsabilitat2.4.- El sentit i l'autonomia2.5.- Mort i sentit de la vida3.- LA VIDA BONA3.1.-L'altra cara de la felicitat3.2.- La bona vida i la vida bona4.- LA FELICITAT4.1.- Què és la felicitat4.2.- Distints models de felicitat4.2.1.- El nihilisme4.2.2.- El carpe diem4.2.3.- La postura pragmàtica: l'interés4.2.4.- La postura contemporània: el benestar4.2.5.- El poder dels diners4.2.6.- L'afany de poder i la llei del més fort
INDEX
1. EL BON SENTIT DE LA VIDA
Amb el pensament creem formes de sentit de vida.Quan ho fem és perquè la vida mateixa no té sentit.Por a la inseguretat
Temor = Ens fa refugiar-nos en la nostra ment
El temor és l'obstacle per a viure de manera diferent, el temor de ser lliure, a viure.
Zona de Confort
EL BON SENTIT DE LA VIDA
Víctor Frankl L'home necessita viure una vida amb sentit,
“Quan es té en la vida un perquè, es viu sense dificultat el cóm",
Açò ens vol dir que no podem canviar el destí que ens toca sinó seguir endavant amb actitud positiva.
EL BON SENTIT DE LA VIDA
Necesitem un Sentit per a desenvoluparnos com individus. És la condició de l'existència d'una consciència A vegades no ens dóna temps a pensar què volem.Provoca inconstància vital.No agafem les regnes de la nostra vidaLes coses no sempre són senzilles, Difícil ser fidel al propi projecte.a falta la confiança en un mateix. No dir “No puc“
EL BON SENTIT DE LA VIDA
La vida té sentit quan tenim una tasca que complir en ella. Això ens conduïx cap a l'estabilitat, il·lusió i per tant, i una certa felicitat cada dia que comença.
“Quan hi ha felicitat es desperta un nou dia amb ganes de dir si a la vida, de seguir endavant, això és la felicitat”
¿TE SENTIT LA VIDA? El sentit de la vida es dóna quan l’individu vol
canviar els elements de la realitat sense que això influixca directament a damunt d’ell
Si enfoquem les accions en benefici personal(guanyar diners, tenir coses, aprendre sense ensenyar…)
estem gastant temps i energia Per tant…De què estem parlant?
AUTORREALITZACIÓ
2. FORMES DE SENTIT DE LA VIDA
Les persones volem que les coses tinguen sentit, encara que hi ha la posibilitat de que no en tingan: L’absurd.El sentit deu ser personal. No basta que les coses tinguen sentito en general o pels altres. Reconeixer un sentit que no existix es autoenganyarse, Ens du al desequilibri psicològico i espiritual (de valors) Ens du a un món fictici.Viktor Frankl ens parla de la Logoterapia
2.1. EL DESENVOLUPAMENT PERSONAL
El sentit de la vida apareix en el proces de desenvolupament personalEns desenvolupem en el encontre amb l’altraAl trobarme amb altres persones i formar comunitats ens trobem amb la nostra realitatEns mostra el cami cap a
la nostra missió la nostra vocació
Dirigim la nostra vida (els nostres hàbits) cap aquest camí
2.2. PRIVACIONS DE SENTIT DE LA VIDA
Una resposta pot ser l’abortament, el suicidi, l’eutanàsiaHo és l’homicidi? I la pressó? I la violència? I qualsevol acte roin?
No donar sentit a la vida del altraes no entendre el sentit
Caure en l’egocentrisme
DespersonalitzacióSubordinació a:Dinero, plaer, poder, fama…
2.3. EL SENTIT I LA RESPONSABILITAT
La Responsabilitat es imprescindible per a donar sentit a la vidaPer a trobar sentit a la vida la pregunta no es:
Quin partit li puc traure a la vida?Sino
Què vol de mí la vida?
El sentit de la vida ve donat per els VALORS
2.4. EL SENTIT I L’AUTONOMIA I HETERONÒMIA
Autonomia = Capacitat de prendre decisions sense intervenció dels altresHeteronòmia = Acció influenciada pels altres
L’esquema autonomia – heteronòmia deixa de ser un dilema per convertirse en un contrastamentSoc autónom al ser heterónom?
2.5. MORT I SENTIT DE LA VIDA
En arribar la mort ens preguntem:Ha tingut sentit la vida?
La filosofía ens dona tres respostes:A- La vida ha tingut sentit per si mateixaB- La vida no ha tingut sentit i jo li he donatC- La vida ha sigut absurda
A. El sentit absolut
El món i la vida tenen sentit en si mateix.Aquest sentit radica en el seu propi ser.Que l’home ho conega o ho descobrisca és un altre problema.Alguns filòsofs situen el sentit més enllà, en una realitat trascendent.Llavors el món no té sentit PER si mateix
sino EN si mateixAltres, com Nietzsche afirmen que la recercade sentit fora del mon ha portat al home al nihilisme i a la alienació
B. La Donació de sentit
El sentit del món no és independent del home.Ho dóna el home.
I només podem donar al mónel sentit que les coses ens sugereixen.
Només el home pot donar sentit a quelcom que pareix no tindre sentit.
C. L’absurd
Alguns existencialistes diuen que la vida no te sentit i a més és imposible donar-li-lo. Tot és absurd i la realitat és sorda a les nostres preguntes.Sartre diu que el món és absurd però creu que l’home li pot donar sentitNo és el mateix revelar allò absurd de la nostra existéncia concreta que dir que tota l’existència és absurda.Schopenhauer diu que l’existència és irracionalEl dolor és el sentiment fonamental de l’existènciaL’únic real és el dolorPerque el plaer no és més que la absència de dolor i la absència no pot ser sentida
3.1.L’ALTRA CARA DE LA FELICITAT
La vida bona no es busca, sorgeix quan un es troba a si mateix
La felicitat no pot arribar si un no es coneix. Suposa estar atent a la vida. La vida bona es anar aprenent a viure bé Donar a cada cosa i a cada moment la importància
que te: TOTA.
La vida bona precisa: Benestar Calitat de Vida Bens que serveixen per a quelcom El saber i la virtut, ens ensenyen que la felicitat no
està tant en tenir com en ser. El que hem de fer per a ser feliç es practicar les
virtuts Ser virtuós es la forma de creixer i arribar a la
plenitut. Allò més comú és l’amor. Bona part de la felicitat
radica en tenir a qui estimar
3.2. LA BONA VIDA I LA VIDA BONA Res és tan interesant com viure bé. Però la paraula
“BÉ” no significa el mateix per a tots Què fa que una cosa siga BONA? Què es el BE? És el mateix que el PLAER? El plaer no és, ni bo ni roïn. El que es dóna es un ús o
un abús Té una relació el BÉ amb la VERITAT? És subjectiu el BÉ?
LA BONA VIDA
Durant la joventut s’ha de crear un PROJECTE DE VIDA
Exposar les expectativesQuè vull fer?
Com ho vull fer?Quan ho vull fer?
Durant la maduressa asumim i fem el camí que separa el projecte de la realització. La realització dels projectes dona sentit a la nostra vida
4.1. ¿QUÈ ÉS LA FELICITAT?
Tothom troba la felicitat en el seu PROJECTE PERSONAL
En tot encontre amb la vida, la veritat, bellesa i amor. La felicitat no la trobem en els bens materials. No és feliç qui no sap per què i per a què viu Donar-se a un mateix és la forma més intensa d’estimar Donarse exigeix un destinatari. S’estima el SER ABSOLUT
4.2. DIFERENTS MODELS DE FELICITAT NIHILISME Porta amb si la vivència del no-res. El no-res és, des del punt de vista de la voluntat, la vivència
del “no hi ha ningú” i el que ens rodeja és la soledat. Per als nihilistes la felicitat no és possible, no existix, és
inútil buscar-la, perquè mai es pot trobarTenim: La desesperació El fatalisme L'absurd El cinisme El pessimisme o esceptismo practique Contrapunt: L'afirmació eufòrica de la vida i l'ebrietat
EL CARPE DIEM significa aprofita el moment, disfruta el dia. Se'ns convida així a viure el present el més intensament posible. Es tracta d'una forma d'afirmació vitalista immediata i directa. El que sol succeir quan s'adopta esta postura és que s'identifica la felicitat i el sentit de la vida amb el plaer .La intensitat amb què esta actitud pot ser mantinguda és molt variable, però el conjunt dels seus trets és prou constant: La virtut i el plaer, es presenten com oposats. Tot allò que ens agrada és pecat i el que no està prohibit és obligatori. La doctrina és popular. La bondat moral significa llavors avorriment, i la verdadera llibertat, acabar amb els tabúes que ens impe-dixen disfrutar de les coses bones: la vida és un brollador del plaer“
La postura pragmàtica: el interés Una de les postures més freqüents enfront de la felicitat consistix a dir que tota la felicitat que aconseguisca serà a base de cuidar dels seus propis interessos.
La postura contemporània: el benestar La identificació de la felicitat amb el benestar ha anat adquirint un desenvolupament, difusió i vigència en la nostra època, sense proporció amb la qualitat intel·lectual d'eixa interpretació per a comprendre en que vivim.
El poder dels diners Hi ha un ideal de felicitat que és el més adequat per a ambiciosos, el poder. Poder significa potència, capacitat, força. Significa apostar per un mateix com a dominador del que rodeja és ací on apareix l'avarícia.
L’afany de poder i la llei del més fort L'afany de poder i la llei del més fort? Hi ha prou gent que en la seua conducta demostra un gran afany de poder. Es mouen per l'afany de tindre-ho i conquistar-ho, encara que siga en una dosi miserable. ¡Açò és meu i només meu! Ací mane jo!
5. La religió i el sentit
La religió fou la primera resposta històrica que trobà la humanitat al problema del sentitEs llavors una estructura simbòlica de sentit:A .- A nivell cosmològic: Es la explicació darrere. B.- Coneixer a Deu mitjançant la raó
Es un postulat de la moralC.- A nivell antropològic
– En la actualitat
5.1. La experiència religiosa
La religió és una estructura simbòlica de sentit que presta un sentit postrer a la vida, però es basa en una experiència profunda. Una experiència de sentitEs tracta de l’experiència de la presència de la trascendència.De una realitat que està més enllà del propi món.Pot tractarse d’una persona, però pot ser una força impersonal i infinitaSer un ser religiós implica preguntarse pel sentit de la nostra vida i estar disposat a qualsevol resposta
5.1. La experiència religiosa
La experiència religiosa implica la vivència de trobarse re-lligat, d’estar unit i amb dependència de l’altre.Aquest “religare” és el que dóna sentit a la vida i el que constitueix la religió.Tant la metafísica com la religió tenen per objecte determinar la relació del home amb l’univers; però aquesta relació sols pot ser captada pel sentiment i experiència de allò infinit.
L’home religiós te la experiència de allò divi: NUMINOSEnfront d’ell apareix en l’home el sentit de criatura, de
ANONADAMENT
5.2. La expresió de l’experiència de Deu
Si la experiència religiosa posa en contacte amb el misteri sóls es podrà expresar per mitjans diferents: Símbols i rites.Els símbols apareixen bàsicament en tres dimensions:
Els somnis (oníric)La poesia (poétic)La religió
Els rites són estructures carregades de sentit que recreen de forma ordenadaquelcom important
5.2.1. Els símbolsEn el simbolisme oníric veren que els somnis podrien tindre missatges de Deus. En la actualitat parlem de missatges del inconscient.Freud se encarrega de fer una lectura de eixos en “Interpretació dels somnis”En el simbolisme poétic un simbolisme ulterior s’amaga i es revela.El mecanisme de producció és invers. Si en els somnis el símbol amaga un desig prohibit, en la poesia s’utiliza per a expresar millor un sentiment o intuició.En tots els signes hi ha una dualitat: significat-significant, però també els objectes mateixos es converteixen en símbols. P.e. L’aigua en vida.
5.2.2.Característiques dels símbols- Pertanyen a l'àmbit de la imaginació. - Són l'alfabet de la imaginació. - Aquesta forma de coneixement és intuïtiva i sintètica- Tots els hòmens empren els mateixos símbols - Són insubstituïbles per a expressar determinades
experiències i encara que s'interprete el símbol, mai es pot prescindir del tot d'ell.
- Formen un sistema, de manera que si s'aïllen, perden sentit- Els símbols si són vius posseïxen una força que arrossega- Els amulets són símbols amb eixa força. - Es comprén amb tot açò que les religions s'expressen a
través de signes. - Aquests símbols són l'única manera d'expressar les
experiències religioses
5.3. Les estructures religioses del sentit
La manifestació de allò sagrat sacralitza el lloc o l'objecte en què es realitza. El grup humà que participa de la mateixa experiència religiosa es constituïx en comunitat i crea les institucions adequades per a prolongar i mantindre la seua creença. D'esta manera la religió es convertix en una estructura de sentit
A. El sagrat i el profàL'homogeneïtat del món queda trencada quan en un lloc es manifesta el numinós. La realitat s'organitza en dos àmbits: El sagrat i el profàLa sacralització d'un objecte no li priva del seu ser natural. Entre el sagrat i profà hi ha una ruptura. Si el profà toca el sagrat, este pot perir. Per això sorgixen els tabús (prohibicions rituals) Els ritus d'iniciació són un dels elements més comuns de les religions: Els passos d'un estat a un altre.
B. Espais i temps sagratsQuan en un lloc es manifesta el sagrat, eixe lloc se sacralitza. Dóna un orde - cosmos- al món, traient-ho del caos.Les religions són les que doten l'home d'estructures d'orientació i sentit. El mateix passarà amb el temps Hi ha temps forts, sagrats. Etern retorn Només la religió bíblica es convertix en una excepció
C- Institucionalització de la religió
Les experiències religioses profundes solen ser privatives de pocs individus, però es comuniquen a tots. De aquesta manera apareix la comunitat religiosa.La seva estabilitat exigeix que els elements esencials de la religió siguen institucionalitzats (dogmes, ritus, festes, etc…)
D- Crítica a la religió-L'expressió de les experiències a través de les al·legories, són confoses amb faules, mites i llegendes. -La dimensió psicològica. Feuerbach defén que la religió és una projecció que l'home fa de si mateix on es convertix en fill, no responsable i alienat.- La dimensió psicològica - Pel que és un invent perquè els poderosos mantinguen la seua posició i facen obeir l'home sense temor.
- Marx: La religió és l'opi del poble - Nietzsche: La religió la utilitza l'esclau per a fer veure el ric un Déu a imatge i semblança seua
![ADULTS - Vilanova i la Geltrú...batalla sense sentit que Jankowski analitza magníficament. Mi vida en la carretera – Gloria Steinem [92(Ste) Ste] Nascuda el 1934 a Ohio, Estats](https://static.fdocuments.ec/doc/165x107/5f305575977a574da84a434d/adults-vilanova-i-la-geltr-batalla-sense-sentit-que-jankowski-analitza-magnficament.jpg)
