SEMINARI TALLER DE LES EMOCIONS El Dol i les Ferides...

El patiment emocional i el gaudi en el fet creatiu. Una experiència vivencial.

SEMINARI TALLER DE LES EMOCIONSEl Dol i les Ferides Emocionals II-2016

Raquel Vidal Arandes-Psicòloga Psicoterapeuta Psicoanalíticawww.raquelvidalpsicologa.com


APROXIMACIÓ A LA CREATIVITAT I AL FET

CREATIU (1)


-La creativitat és la capacitat de generar noves idees o conceptes, o de noves associacions entre idees i conceptes coneguts, que habitualment produeixen solucions originals. -La creativitat és sinònim del "pensament original ", la " imaginació constructiva ", el "pensament divergent "o el "pensament creatiu ". Els test d'intel·ligència es limiten al pensament convergent: facultats de recordar i reconèixer, però no a les de descobrir i renovar (pròpies del pensament divergent). -La creativitat és una habilitat típica de la cognició humana, presenttambé fins a cert punt en alguns primats superiors, i absent en la computació algorítmica, per exemple.

-La Creativitat sorgeix de la fantasia i la imaginació i va més enllà de la conformitat i dels convencionalismes. D’aquesta manera és capaç“d’omplir” els buits que la ment “lògica” no és capaç d’omplir, generant pensaments i idees que van més enllà de la realitat.


La creativitat és un concepte que al.ludeix a un dels processos cognitius més sofisticats de l'ésser humà i que ve determinada per tota una amplia gama d'experiències evolutives, socials i educatives. El que defineix la cretivitat és la NOVETAT i la APORTACIÓ. No és un fet 'simple' dels éssers humans.

És indubtable que aspectes com la PSIQUE i ELS POCESSOS COGNITIUS QUE EN ELLA ES PRODUEIXEN, LA PERSONALITAT, LA MOTIVACIÓ, LES EMOCIONS I EL MÓN AFECTIU hi juguen un component singular en aquest procés.

La creativitat es pot desenvolupar.


Quan vivim situacions amb mancances de recursos, les persones ens tornem conscients dels nostres límits i esdevenim capaços de treure més profit del que ens envolta. Esdevenim més “creatius”.

LA CREATIVITAT POT ÉSSER ENTESA-com a procés -com a característica de la personalitat -com a producte.

Té a veure amb l’enginy (capacitat d’inventar quelcom de nou), amb la capacitat de trobar solucions originals i amb la voluntat de modificar i transformar el món en què vivim.

Té a veure amb la capacitat de trobar NOUS SIGNIFICATS...I NO RESPOSTES “CORRECTES” (Com són les personalitats creatives?).


TRETS I CARACTERÍSTIQUES DE LES PERSONALITATS CREATIVES (en absència de patologia)

-Mostren confiança en sí mateixes.-Originalitat.-Coratge.-Capacitat de perfecció.-Flexibilitat.-Alta capacitat d’associació.-Sensibilitat de percepció.-Capacitat intuïtiva.-Imaginació.-Són persones interessants als ulls dels altres.


-Són persones amb capacitat crítica. Capacitat d'anàlisi i síntesi.-Tenen curiositat, molta capacitat intel.lectual i una ampla gama d'interesos-Solen ser persones que se senten estimades i protegides a nivell afectiu.-Amb auto-percepció de ser lliures. Tenen una independència autèntica:No són comformistes però no tenen perquè ser anti-comformistes. Valoren la pròpia independència i autonomia.-Manifesten entusiasme. Són persones productives.-Tenacitat.-Tenen capacitat per ser indiferents respecte de l’opinió dels altres.-Amb una grau elevat d'introversió.-Capacitat de profunditat.

El patiment emocional i el gaudi en el fet creatiu. Una experiència vivencial

VARIABLES QUE CONSIDEREM AL MESURAR LA CREATIVITAT:

-FLUIDESA: capacitat per produïr idees i associacions d'idees sobre un concepte, objecte o situació.

-FLEXIBILITAT: capacitat d'adaptació a noves situacions utilitzant les experiències prèvies.

-ORIGINALITAT: facilitat per veure les coses de forma única i diferent.

-ELABORACIÓ: grau d'acabament.

-SENSIBILITAT: capacitat de captar els problemes, l'apertura a l'entorn, la cualitat que enfoca l'interés envers les persones, coses o situacions externes a l'individu.


- ABSTRACCIÓ: capacitat d'analitzar els components d'un projecte i comprendre les relacions entre aquests components; és a dir: extraient detalls d'un 'tot' ja elaborat.

-SÍNTESI: és l'oposat a l'abstracció. És la capacitat de combinar diversos components per tal d'arribar a un 'tot' creatiu. Va més enllà de l'anàlisi, ja que la síntesi, a més a més de detallar i descriure, dona explicacions creatives del funcionament d'un sistema.

-REDEFINICIÓ: habilitat per entendre idees i conceptes de manera diferent a com s'havia fet fins el moment, utilitzant això per finalitats completament noves i novedoses.


FASES EN EL PROCÉS CREATIU

-PREPARACIÓ: la ment 'enfoca' i explora les dimensions d'un problema

-INCUBACIÓ: el problema s'interioritza i exteriorment 'no passa res'. Aquesta fase ajuda a oblidar tot allò que no és d'utilitat real.

-INTIMACIÓ: el creatiu pressenteix que la solució està propera.

-IL.LUMINACIÓ: 'insight' : la idea creativa passa del processament interior al conscient.

-VERIFICACIÓ: la idea és conscientment verificada, elaborada i aplicada.


DIFERENTS FORMES DE CREATIVITAT:

-NIVELL EXPRESSIU: es relaciona amb el descobriment de noves formes per expressar sentiments, p.e. els dibuixos dels nens serveixen de comunicació per a ells mateixos i amb l'ambient.

-NIVELL PRODUCTIU: es centra en la tècnica d'execució i se centra en el nombre més que en el contingut i la forma.

-NIVELL INVENTIU: centrada en la descoberta de noves realitats. Exigeix molta flexibilitat perceptiva.

-NIVELL INNOVADOR: relacionada amb noves maneres d'entendre la realitat.

-NIVELL EMERGENT: UNEIX TALENT IGENI: LA CREACIÓ DE NOUS PRINCIPIS.


EDUCACIÓ MÓN EMOCIONAL I VIVÈNCIA CREATIVA.

- CREATIVITAT I EDUCACIÓEn una educació creativa l'individu ha d'aprendre a trobar-se amb el seu entorn d'una manera oberta i sense prejudicis, a sospesar les diferents vies possibles i a abordar aquestes vies de manera creativa, és a dir, a relacionar la nova situació amb d'altres que ja coneix.

Tenint en compte que l'aprenentatge és un aspecte en desenvolupament, el potencial creatiu de tot individu pot ser estimulat perquè desenvolupi la seva sensitivitat a la percepció de l'entorn i pugui relacionar entre si les coses percebudes integrannt-les dins del seu món psíquic i emocional. D'aquesta manera l'educació proporcionaria una seguretat psicològica.

- LA INFLUÈNCIA DE L'ENTORNLa societat té por i rebutja als homes creatius que no pensen amb mentalitat conformista, quan la nostra societat hauria de lluitar per fomentar la creativitat potencial, convertir-se en un sistema obert que possibiliti l'originalitat, l'experimentació, la iniciativa i el descobriment.


- SUPÒSITS PER A L'APRENENTATGE CREATIU

Per al comportament creatiu cal fomentar seguretat i llibertat psicològiques, per aconseguir això s'ha de donar una atmosfera escassament crítica i integradora del món emocional en què cadascú sigui com pugui ser i no com hagi de ser.

Per mitjà de la creativitat no es pretén arribar a la anarquía i la rebel·lió, el que es pretén és reconèixer l'únic i peculiar de l'alumne i desenvolupar-lo, ja que la influència de l'educador és decisiva en l'alumne, així el professor creatiu ja no tindrà en compte l'entremaliadura del nen sinó la i manera en què realitza la malifeta.


- L'ACTITUD CREATIVA DAVANT L'EDUCACIÓ

L'actitud creativa davant l'educació significa descobriment, alliberament i foment dels potencials de l'home que ensenya i de qui aprèn. El mestre estimula i anima a l'alumne que pensa i que sent.

Principis bàsics de l'enfocament creatiu:

- Fomentar el pensament individual

- Trobar alegria en el procés i no en el resultat

- Ensenyar preguntes i no només respostes

- Aportar pensament interdisciplinari i no l'encaixonat

- Possibilitar una orientació de futur i no de passat

- Estimular allò lúdic i no només mètodes rígids de treball.


El conformisme porta implícit l'anul·lació del pensament creatiu ja que aquest queda reprimit en favor d'allò que garanteix l'éxit en la societat i impedeix descobrir l'entorn per si mateix, amb l'empobriment emocional i psicològic que això comporta.

En l'educació per a la creativitat, les capacitats i possibilitats de l'alumne han de ser fomentades reforçant la confiança en si mateixos, ja que els nens molt aviat veuen que les conseqüències d'un comportament divergent poques vegades són "satisfactòries".

La persona educada per a l'èxit es resistirà a acceptar els fracassos i aprendre dels propis errors. El genuí valor de l'educació està en realitzar amb goig i lliurament el que es fa, ja que és el procés una font inesgotable d'incitacions, activitat i satisfacció. L'assoliment i el producte només són reforçadors en el llarg procés creatiu.L'educació actual sovint planteja preguntes amb respostes concretes, el que condueix un mer emmagatzematge d'informació, quan l'aprenentatge hauria de ser un procés que condueix a noves hipòtesis gràcies a l'ocupació actiu de la imaginació sobre la base de l'experiència i el saber.


Incitar a l'aprenentatge i la investigació amb la promesa d'una participació de la continuïtat i de l'obrar humà, és proporcionar els mitjans per prendre decisions i avançar-se al futur, I és que l'educació formal tot just fa possible una creativitat aplicada i una actitud de descoberta independent.

Els nens aprenen la realitat a mesura que van jugant amb ella. El JOC infantil recorre diversos estadis: repetició, experimentació i JOC SIMBÓLIC. Joc que segons aquestes fases és clarament egocèntric i individual. Més tard amb la participació d'altres individus que intervenen activament i igualment poden prendre decisions, el joc es converteix en acció recíproca regida per unes regles de disciplina col·lectiva. Sorgeix així el procés transaccional de la comunicació entre el món intern i l'extern de la personalitat en desenvolupament.

El joc fa possible, com cap altre mètode, el examinar la fantasia i la intuïció, que aprenguin a canviar i a renovar-se i a pensar de manera divergent, ja que, adverteix que en aquest marc delimitat hi ha diferents possibilitats i alternatives.


EL PENSAMENT CREATIUUna de les manifestacions de la creativitat és el pensament creatiu que pot aplicar-se a qualsevol camp.El pensament creatiu és una activitat bipolar entre lògica i fantasia, i és el resultat de la comunicació interpersonal. Comença per ser una reacció subjectiva a un estímul i es converteix en formulació objectiva de la percepció subjectiva, on el món emocional té una paper important.

El pensament creatiu és l'equilibri, la integració d'extrems només aparents. Per fomentar aquesta capacitat ens hem d'allunyar del pensament mecànic, conformista i estereotipat, i d'una crítica massa precoç impediments tots dos que minven la possibilitat d'una nova combinació creativa.

Tota educació té per objectiu fer aflorar en els alumnes la creativitat potencial, fomentant la fluïdesa d'idees i induint a establir moltes associacions enfront d'un sol estímul, la flexibilitat intel·lectual i emocional mitjançant la juxtaposició de les diferents associacions. El descobriment de la pròpia capacitat per reaccionar de diferent manera en el mateix marc produeix una nova relació de l'individu amb el seu món interior. La percepció es converteix en consciència; és a dir, s'arriba a una comunicació intrapersonal conscient.


BLOQUEIG A LA CREATIVITAT.Els éssers humans posseeixen un alt grau de necessitat de socialitzar, que influeix en el seu comportament, fins el punt en que la majoria, l'únic que vol és exercir el seu rol de subjecte social. Per aconseguir integrar-se en la societat, amb les activitats necessàries, li és imprescindible una forma d'orientar-se, acceptar què és el bo i què és el dolent.En la seva etapa d'aprenentatge la persona s'agafarà a estereotips, per resoldre les seves necessitats biològiques i socials, assumint determinats patrons i models de conducta, que li serveixen de pauta per satisfer aquestes necessitats i orientar-se en el medi social. Normalment,l'individu no ha de buscar res fora d'aquests patrons i molt menys crear-ne de nous, si no vol ser rebutjat. Així l'individu proveït d'aquestes regles, normes i models d'interacció social es converteix en una personalitatsocial, subjecta a totes les activitats al nivell de civilització de la seva societat, que modelen la seva personalitat.


La inventiva no es pot ensenyar, encara que es pot aprendre, trencant la vida rutinària, és a dir, trencant amb fer sempre el mateix, o potser, simplement, ambfer més del mateix. Això vol dir que el mateix individu que està buscant la imaginació (o la idea creativa) és qui ha de bussejar en la seva pròpia ment i emocions i treballar en si mateix per desenvolupar les seves pròpies habilitats de pensament i personalitat.

Els bloquejos en principi, es poden deure a diverses circumstàncies:

- Una especialització molt profunda.- Racionalisme extrem.- Enfocament superficial.- Manca de confiança.- Motivació reduïda.- Capacitat deficient per escoltar.- Respecte excessiu per l'autoritat.- Esperit no crític, no observador


Bloquejos emocionals: En general por a fer el ridícul, o d'equivocar-nos, i està relacionat amb una autocrítica personal negativa.

Bloquejos perceptius: En percebre el món que ens envolta, ho veiem amb una òptica limitada i reduïda, no podent observar el que els altres, els creatius, veuen amb claredat.

Bloquejos culturals: Les normes socials ens entrenen per veure i pensar d'una manera determinada, el que ens dóna una visió estreta.


“Per què hauria de fer por un barret?”Cap.1 d'El petit príncep d'Atoine de Saint Exupéry


INSTITUCIÓ I CULTURA EN EL FET CREATIU: FACILITANT EL

CARACTER TERAPÈUTIC (2)


Freud és totalment coherent amb si mateixi amb els seus intents d'estendre el procediment psicoanalític a situacions que no són estrictament terapèutiques, com és l'anàlisi de la cultura, l'art i de la societat... És a dir, des de la seva definició de 'psicoanàlisi', no se li podria objectar de cap manera la seva 'aplicació' a fenòmens diferents, perquè per a ell el fonamental segueix sent el procediment amb el qual es pot investigar les manifestacions de l'inconscient, en diferents nivells.


La cultura depèn precisament de la fundació, consolidació i vigència de les institucions que la sostenen,com la moral, la religió, la família, etc, eregidas totes elles a partir, i en funció, de la prohibició de l'incest (Tótem i tabú). Aquesta mateixa prohibició que, malgrat haver contribuït a la gestació d'aquestes institucions, se sosté també per elles mateixes, un cop institucionalitzades i convertides en instàncies reguladores de les relacions humanes, a nivell sociocultural.

*Institució: quelcom establert o fundat que compleix una funció d'interés públic i/o social. Les normes de conducta i costums que regeixen la societat es consideren també institucions

*Cultura versus natura.


L'essència mateixa de l'obra cultural, i de la civilització en l'accepció més àmplia, no pot ocultar el seu origen vinculat a la neurosi.Aquest enfocament és essencial per entendre la perspectiva psicoanalitica dels fenòmens grupals, institucionals, socials, etc... Veiem que els processos de grupalització, institucionalització i socialització de l'ésser humà suposen sempre un conflicte irreconciliable entre la seva vida pulsional (pulsions parcials, libidinals i agressives) i els requeriments d'aquesta grupalització / socialització. Aquest nivell pulsional podrà reprimir-se de manera conflictiva o, suposadament, sublimar-se sense conflictes. Però estem parlant en aquest últim camí d'una resposta gairebé ideal. No podem pensar en camins sublimatorios absoluts, mancats de conflictes.


Tota la reflexió sobre l'art, l'artista i la sublimació aportada per la psicoanàlisi ens ha mostrat clarament que, encara que existeixin sublimacions aconseguides, només podem pensar en modalitats de sublimacions molt parcials: gairebé podríem dir en "zones o àrees de sublimació", que no eviten la persistència del conflicte i el patiment neuròtic en altres zones. El sentit mateix de les institucions socioculturals, per a Freud, consisteix precisam en permetre a l'individu vies per a la compensació dels seus desitjos. Així, s'expressava en 1913: "doncs les neurosis mateixes es revelen com uns intents de solucionar per via individual els problemes de la compensacion dels desitjos,problemes que s'hauran de resoldre socialment per les institucions "(Freud,1913). "Per tot l'anterior, tot grup humà (i en conseqüència tota organització, associació, societat o institució en el sentit ampli), porta en si mateixa el germen de la seva destrucció, des d'aquesta perspectiva, per la lluita entre expressió pulsional i coerció d'aquestes pulsions, en funció dels requeriments de la interacció grupal, institucional o social. Qui no pugui realitzar aquesta sufocació de nivells pulsionals, ens diu Freud, s'enfronta a la societat com "criminal", com 'outlaw "(Freud, 1908).


El malestar en la cultura és una obra situada sota el signe de la tragèdia, enla mesura que planteja la possibilitat de la fi de l'espècie humana, en funció del mateix procés institucional i civilitzador. Es tracta d'un text que no sembla envellir amb el temps, mantenint una frescor i permanènciainusitades. S'ha parlat del seu poder estremidor, de la seva força i la seva lluita contra totes les il·lusions de l'ésser humà, entre elles òbviament les institucitonals.Els convulsionats esdeveniments polítics, econòmics i socials del nostre temps, amb els concomitants enfonsaments d'ideals, no han fet mes que tornar encara més actual l'obra de Freud. Semblaria escrita i dedicada a aquest terrible postmodernisme, sense ja utopies, amb el que la humanitat decideix tristament acabar el mil·lenni. No seria exagerat dir, potser, que la pulsió de mort sembla haver aconseguit imposar dràsticament el seu regnat, tant en la seva expressió més directa en les guerres ètniques, la fam, la misèria generalitzada, com en les promeses de gaudi individualil·limitat -immediat, fàcil i vuit-promesa de les noves tecnologies- amb què la cultura consumista ens bombardeja incessantment.


La vida institucional, començant per la institució familiar primària, ensbrinda la felicitat anhelada? Serà que, donada la nostra constitució, les crisis són tan inevitables com a necessàries, perquè els contrastants i fugaços moments d' "equilibri" ens evoquin fugaçment la felicitat enyorada?... Freud torna aqui sobre el tema quan comenta que només la solitud buscada activament, pot permetre a l'home protegir-se dels pesars que li deparen les institucions, és a dir, la societat dels homes: "Del temut món exterior no és possible protegir- se excepte extranyant-se d'ell d'alguna manera "


La cultura no només funciona com a coerció, negant possibilitats, sinó també aportant d'altres, obrint vies "autoritzades" o "facilitades" per a mecanismes "homeostàtics" com desplaçaments, compensacions, repressions, depositacions, sublimacions, renúncies, etcètera: tot el que resulta imprescindible per a la vida en comunitat en el seu combat contra la pulsió de mort. AQUI RAU LA IMPORTÀNCIA DE LA INSTITUCIÓ.EN LA CONTENCIÓ.Les oposicions més lineals entre individu i societat, o entre pulsió sexual i cultura, hauran de ser matisades i repensades en funció de la introducció de la pulsió tanàtica. La cultura ara es troba submergida en la lluita entre dos gegants: Eros i Tanatos. Si la renúncia pulsional, necessària a la cultura, es manté, ho farà amb un desplaçament essencial: ja no serà tan marcadament la renúncia al desig sexual (o a les pulsions parcials que aquest vehicula) sinó que la renúncia principal exigida per la cultura tindrà a veure ara amb la agressivitat, amb l'enorme capacitat destructiva, essencialment anticultural, de l'ésser humà. Val a dir, amb l'expressióexterna de la pulsió de mort, dirigida al món exterior.


A L A RECERCA DE L'EQUILIBRI: LA IMPORTÀNCIA DELS MOVIMENTS

SOCIALS “ANTI”.

UN EXEMPLE VIVENCIAL: LA ANTIPSIQUIATRIA I EL KINGSLEY HALL

COM A INSTITUCIÓ. EL CAS DE MARY BARNES

(3)


"L'esquizofrènia és una situació de crisi microsocial en la qual els actes i l'experiència de certa persona són invalidats per uns altres, en virtut de raons culturals i microculturals (en general familiars) intel·ligibles, fins al punt que aquella és triada i identificada d'alguna manera com a "malalt mental", i la seva identitat de "pacient esquizofrènic" és després confirmada (per un procés de retolació estipulat però altament arbitrari) per agents metges o quasi mèdics.” (Cooper DG. Psiquiatria i antipsiquiatria)


Cooper va bolcar les seves experiències del "Pavelló 21" en el seu llibre Psiquiatria i antipsiquiatria (1967), amb el qual es va institucionalitzar oficialment el moviment antipsiquiátric. En aquesta obra l'autor denuncia el procés de "invalidació" que la societat imposa a alguns dels seus membres mitjançant el rètol de "esquizofrènics", víctimes de la violència (entesa en el seu sentit més ampli i no únicament com a violència física) que sobre ells exerceixen els "sans" amb la "complicitat" dels psiquiatres, violència que aconsegueix la seva màxima expressió en l'internament manicomial. Com Laing, Cooper culpa en primer lloc a la família i al "doble vincle", pel procés que porta al futur esquizofrènic a sumir-se en una situació insostenible


Al 1965, Laing, Cooper i Aaron Esterson van fundar la Philadelphia Association, que va tenir com a objectiu crear centres per donar acollida a persones amb malalties mentals. Es van obrir tres "llars" d'aquest tipus, la més cèlebre de les quals va ser Kingsley Hall, que va funcionar entre 1965 i 1970 en un antic edifici de Londres.

En Kingsley Hall no existien regles de cap tipus, els residents feien el que volien, metges i pacients convivien en condicions d'igualtat absoluta, i els suposats malalts podien dur a terme un "viatge regressiu" per situar-després en un món més "autèntic" . La pacient més famosa del centre va ser Mary Barnes, qui al costat de Joseph Berke, va publicar les seves memòries sota el títol Mary Barnes. Viatge a través de la bogeria, on pacient i psiquiatra narren l'experiència psicòtica fora del marc psiquiàtric convencional. L' autora es va fer famosa també per les seves pintures, realitzades inicialment amb els seus propis excrements.


Christ triomphant Mary's Room


PINTAR-MARY BARNES (1)

La pintura és un moviment de cos i ànima, l'essència d'una experiència. Per a mi, la pintura és una part important de la meva vida que va ser enterrada al llarg de 42 anys. Va sorgir com a resultat d'un esdeveniment interior, part d'una reforma emocional. Kingsley Hall va veure el naixement de la meva pintura, al 1965. En un estat salvatge, de trencament. Sota pressió. Pits negres al voltant de les parets, la sala, la sala de jocs, passadissos, per terra, a tot arreu negre, negre, negre...

Anava cap avall en direcció cap a la foscor i volia mamar, però el pit era negre. Anava cap avall, directe a la ràbia i la desesperació, gemegant, grinyolant, ploricant i mossegant... Sortir d'una xarxa, fugir d'un embolic criminal. Joe (el Dr. Joseph Berke) va dir: "Aquí, fes gargots" i més tard "vaig pintar la crucifixió." Ho vaig fer partint de la meva merda a la paret i acabant amb pintura a l'oli damunt de tela. La pintura sortia de mi, i jo la deixava créixer de la forma en què ella volia, sovint sense saber el que estava fent. La casa es va omplir de pintures, i semblava com si "jo" hi fos a les parets. Més tard, quan les pintures van baixar de les parets em vaig sentir com un globus desinflat; perduda, desapareguent en l'aire.

En la meva pròpia ment, funcionava d'aquesta manera...


PINTAR-MARY BARNES (2)“A mesura que em vaig anar desengantxant de Joe, entre 1968-1969, sabia més del que era sentir-se una persona separada. Ja no em recriminava a mi mateixa si Joe tenia les ungles brutes, o es posava una gran quantitat de sal en el seu sopar, o semblava estar patint d'alguna manera. Ja no em preguntava a mi mateixa: Què he fet, oh per què sóc tan dolenta, que Joe ha de castigar-se ? També ara el timbre podia espallar-se (o alguna altra cosa a la casa) i jo ja no em sentia ferida, gairebé morta. Era molt bó saber realment que jo no ho controlava tot.

Una enorme pintura amb els dits que vaig fer el 1968 va ser la de la crucifixió a la paret del menjador. Es diu “Crist Triomfant” i representa les tres etapes del sacrifici: el xai cremant,el Crist de l'Antic Testament, l'Anyell de Déu, crucificat i el Sacrifici de la missa.

Vaig necessitar una escala de mà i vuit hores acabar-ho, i les mides són de deu peus per dotze. Espero que encara sigui allà. Vam haver de sortir Kingsley Hall al maig de 1970 ja que l'edifici va canviar de propietari. Vaig passar el meu cinquè i últim any compartint el temps amb les altres persones. Em vaig sentir molt a prop de persones en estats de bogeria i poc a poc, quan vaig sortir de la meva pròpia dependència, vaig voler ajudar els altres a través de les meves experiències similars. La pintura és una part vital de la meva vida, una part que vaig aconseguir a Kingsley Hall, en passar des de la meva bogeria al seny.”

https://youtu.be/13s9oLvb-Bg


MARY BARNES & JOE BERKE

https://youtu.be/ljpDsk8o7O0

https://youtu.be/13s9oLvb-Bg

https://youtu.be/ljpDsk8o7O0


Mary Barnes and Joe Berke atKingsley Hall


MORT

Les comportes de la meva ànima són obertes, i l'aigua de la meva vida flueix cap a un mar infinit de llum.

Mary Barnes


Crucifixió

Crist està mirant endavant i ens demana que mirem. Al mateix temps, de manera il·lusòrias'eleva com un Esperit que es separa del cos. “La resurrecció: la Reunió de Déu en l'home". Pintura amb dits. Juliol 1967.


Pintura de dits. Juny 1969.Festa de Corpus.Tela de 8x3 peus. El cos de Crist.


Green and red explosion Boo bah


Tunnel Orange and green portrait


Hunched figure


Christ Triumphant.Finger paint. May 1968


PROJECCIONS Sento que moro M'odio Estàs morta? Per què t'estàs matant? T'estimo profundament Em vols besar? No estiguis gelosa de mi Perque jo t'envejo Per què no respons? Tu ets jo: Deslliguem el nus I siguem nosaltres mateixos. Et sento Què he fet Mary Barnes Per percebre't tan dolenta? Estic furiosa amb mi mateixa Per què no crides?


KINGSLEY HALL


EN LA CASA LA CREATIVITAT DINS LA

INSTITUCIÓ

(4a)


La guanyadora de la Concha de Oro a Sant Sebastià és un preciós homenatge al procés creatiu, il·lustrat amb brillantor per la literatura, però al cap ia la fi aplicable, no tant en la forma com en el fons , al comú de les arts. El discurs de la cinta obre un debat sobre una dualitat no conciliable i desequilibrada en l'actual noció que té l'home de l'art. D'una banda, encara sobreviu l'òptica reverencial i clàssica, recolzada en la transcendència de les estètiques en la pròpia vida; de l'altra, la neòfita visió, cada vegada més estesa, d'un menyspreu postmodern cap a tota forma cultural entesa com sacrifici intel·lectual o un inútil cultiu de l'ànima, la banalització purament lúdica en què desemboca l'aprenentatge -inclòs el de la digestió artística.


El que comença com una crònica anecdòtica d'una tasca escolar, acaba evolucionant cap a un morbós fulletó per entregues. La narració es divideix en tres tipus de seqüències plenes de lliçons que, a poc a poc, van modelant la novel·la. El primer tipus, té lloc sota el marc d'una transgressió: la violació de la intimitat d'una família 'tipus' en el seu propi nucli, la llar i la seva regina com a musa d'inspiració. El segon, ens és donat com a una “teràpia constructiva” que el professor practica a casa amb la seva dona, de la qual es dedueix la incapacitat d'explicar les passions. Finalment, hi ha les escenes protagonitzades per Claude i Germain, alumne i mestre mà a mà, un tiki-taka de lliçons recíproques, intens i arrogant: combat de genis que pugnen per donar lliçons.


(4b) LA PIANISTA

QUAN EL FET CREATIU PERD EL NORD.

EL PATIMENT


Hi havia una vegada una princeseta que vivia dolçament acompanyada per la seva reina mare, que no madrastra, i que dedicava els dies a il·lustrar el pobre 'poble' sobre l'elevat art de la música. La bella jove ensenyava la riquesa d'emocions que desprenen totes i cadascuna de les notes que un piano pot abocar, com si d'un màgic llenguatge es tractés, reservat exclusivament als que li dediquen tot el seu cos i ànima. Al vespre, l'exemplar jove sentia la seva solitud com un pesat llast i, a l'espera del príncep blau que la lliurés de les cadenes de la seva clausura, calmava el seu ansiós cor educant-se per a l'amor, observant curiosa la passió d'altres amants i preparant tot el seu ésser per al seu estimat. Vet aquí que el galant cavaller fa la seva aparició i l'esperat fulgor d'efusions uneix en delicada harmonia a l'enlluernadora parella, que es reconeixen creats l'un per l'altre i l'altre per l'un ...


PERÒ... Aquesta jove princeseta és una seca, fosca i esquerpa cuarentona que malviu amb la seva mare, amb la qual no és estrany que tingui tensos episodis de violència verbal i fins i tot física. Aquesta professora de piano recrea les seves nits contemplant espectacles porno, espiant les aventures sexuals de sorpresos nois i noies en cinemes a l'aire lliure i fins i tot autolesionant-se amb fulles d'afaitar a la recerca de no sé quins dolors plaents. L'únic que no m'atreveixo a rebatre és el seu virtuosisme i amor per la música... Ah, i pel que fa al príncep blau, no és sinó un fogós atrevit amb el qual intercanvia una malsana i cruel relació submissió-dominació.


MOLTES GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ. PODEU TROBAR-ME A:

www.raquelvidalpsicologa.com

Www.raquelvidalpsicologa.com

http://www.raquelvidalpsicologa.com/

http://Www.raquelvidalpsicologa.com/

SEMINARI TALLER DE LES EMOCIONS El Dol i les Ferides...

Documents

Transcript of SEMINARI TALLER DE LES EMOCIONS El Dol i les Ferides...