Seminari de difusió de l'avaluació del Pla d'Acció per a l'Alimentació i l'Agricultura...

1

Avaluació de la implementació del Pla d’Acció per a l’Alimentació i l’Agricultura Ecològica 2008-2012

Informe final Avaluador principal: Jaume Blasco Equip de treball: Jordi Sanz, David Casado, Maria Antònia Parera i Lluís Ferrer

Barcelona, 28 de juny de 2010

2

• Pla interdepartamental coordinat pel DAR i participat per sis altres departaments.

• Dotació de 36,8 milions € per al període 2008-2012.

• Sis objectius estratègics:

1) Foment de la informació i el consum

2) Foment de la producció3) Foment del sector4) Foment de la qualitat5) Foment de la innovació6) Foment de les polítiques

3

• Identificació clara dels objectius estratègics i operatius.

• Actuacions amb calendari, pressupost i responsable definit.

• Avaluació intermèdia amb voluntat de correcció de la implementació.

Oportunitats

4

•Més de 100 actuacions de naturalesa i pressupost molt diversos, i amb una connexió amb els objectius variable.

• Bases de dades limitades a la superfície i explotacions certificades, atorgament de subvencions i l’enquesta als consumidors.

Reptes

5

• Caracteritzar l’estat de la qüestió.• Identificar les barreres a la millora• Percepcions sobre assoliments• Anàlisi de l’execució pressupostària

• Anàlisi de Bases de dades• Entrevistes a 18 actors clau

Mètodes

6

El disseny i el procés d’elaboració

• Procés d’elaboració obert, deliberatiu, consensuat, centrat en qüestions rellevants, però amb problemes d’inclusivitat.

• Identificació generalitzada amb els continguts del PdAE.

• Valoració positiva de la capacitat de donar visibilitat, estructura i coherència a les polítiques del sector, i expandir el seu àmbit més enllà de la producció.

• Crítiques a la naturalesa de pla suma, excessiva dispersió en actuacions petites, i assumpció de responsabilitats sense recursos.

7

• Coneixement alt (84,6%), significativament més alt pels que tenen accés a Internet, titulació universitària, classes social alta o mitja-alta, mitjana edat (+ 5 punts des de 2008).

OE 1: El foment de la informació i el consum

-15 -10 -5 0 5 10 15 20

Girona

Lleida

Tarragona

Entre 10.000 i 50.000 hab.

Més de 50.000 hab.

35 a 49 anys

50 a 64 anys

65 anys o més

Entrevista en castellà

SSE Alt i mitjà-alt

SSE Mitjà

Est. Secundaris

Est. Superiors

Nens a casa

Accés a internet

Any 2009

Any 2010

8

• Consum relativament alt (35% habituals, 16% esporàdics, 34% reticents, 15% desconeixedors)


-10 -5 0 5 10 15 20

Girona

Lleida

Tarragona

Entre 10.000 i 50.000 hab.

Més de 50.000 hab.

35 a 49 anys

50 a 64 anys

65 anys o més

Entrevista en castellà

SSE Alt i mitjà-alt

SSE Mitjà

Est. Secundaris

Est. Superiors

Nens a casa

Accés a internet

Any 2009

Any 2010

9

• Patró majoritàri mixt, amb una quota de mercat del 7,8% al 2010 (error de mesura?)


02

04

06

08

0

Pe

rcen

tatg

e d

e co

mp

rad

ors

0 20 40 60 80 100Despesa en aliments ecològics sobre despesa alimentària (%)

10

• Principals barreres: el sobrepreu, l’accessibilitat i la confusió en la identificació i els atributs


• 61,4% dels consumidors i 44,9% dels no consumidors esmenta el preu com a motiu per no consumir més / no consumir

• 44,5% dels consumidors i 34,9% dels no consumidors esmenta l’accessibilitat com a motiu per no consumir més / no consumir (el 71% compra en súpers, hípers i mercats!)

11



• Aliment dietètic• Producte de proximitat• Producte de mal aspecte• Producte exclusiu de canals de distribució singulars

4,3%

59,0%

0,9%/37,6%

12



• Només un 46,9% dels consumidors habituals coneix el segell català (però el 74,6% diu que es guia per l’etiqueta).

13

• Bones actuacions, però d’abast limitat


• La repercussió de les campanyes ha estat massa limitada, tant per l’abast com pel poc èmfasi en els atributs distintius (seguretat, salubritat, qualitat).

• Un 59,4% dels consumidors habituals citen “raons de salut”; un 31,3% la qualitat, només un 26,3% que els considera “més gustosos” i un 14,1% que destaca raons ambientals.

• Desenvolupament modest del programa de promoció als menjadors escolars.

un 59,4% dels consumidors habituals citen “raons de salut” i un 31,3% la qualitat, per només un 26,3% que els considera “més gustosos” i un 14,1% que destaca les raons ambientals.

14

• Creixement notable des de 2007 (+36,8% explotacions agrícoles, +19,9% explotacions ramaderes, +19,0% de superfície agrícola certificada)

OE2: El foment de les produccions

0

200

400

600

800

1000

1200

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

No

mb

re d

'insc

rits

Barcelona

Girona

Lleida

Tarragona

Total

15



0

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

70.000

80.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

Hec

tàre

es

Barcelona

Girona

Lleida

Tarragona

Total

Pastures, prats i farratges;vinya; cereals i lleguminoses per a gra, i olivera

16



0

50

100

150

200

250

300

350

400

450

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

No

mb

re d

'exp

lota

cio

ns

Barcelona

Girona

Lleida

Tarragona

Total

17

• La producció ecològica es desenvolupa en explotacions agrícoles relativament petites (la qual cosa incrementa costos de producció, distribució i dificulta l’estructuració del sector)


18

• Barreres a la producció:

1.Temor a la incertesa; aspectes tècnics, costos de reconversió i canals de comercialització

2.Canvi d’identitat professional; l’ús d’agroquímics es confón amb la competència professional

3.Manca d’experiència i competència tècnica d’alguns productors

4.Sobrecost associat a la mà d’obra, especialment en alguns conreus

5.Expectatives exagerades


19

• Els ajuts a la producció s’han doblat en dos anys


20



21



• Els ajuts a l’agricultura s’han multiplicat per 2,3 des de 2007: el número de beneficiaris ho ha fet per 2,2, el de superfície subvencionada un 2,1, i l’import mitjà, 12,2% (3,600 €)

• Els ajuts a la ramaderia s’han multiplicat per 2,4; el número d’expedients per 1,9 i la subvenció mitjana de 10.100 a 12.150.

22

• El sistema d’ajuts satisfà, en general, els productors


• El disseny correspon al PDR i és previ al PdAE• Signifiquen una proporció encara molt variable del sobrecost de producció, segons el producte• No hi ha una percepció unànime sobre el seu impacte en les decisions de reconversió i manteniment en el sector• S’alerta de l’existència d’un efecte pes mort.

23

“La xarxa no és prou sòlida i madura, hi ha gent que produeix amb dificultats per vendre, i gent que vol vendre amb dificultats per trobar proveïdors”.

OE3: El foment del sector

•Manca una concepció estratègica clara sobre el model a seguir (canals singulars o circuits generals)• Necessitats d’estructures de concentració de la producció per facilitar la distribució• Reivindicació de dos mesures no realitzades: la llotja virtual i la plataforma sectorial de l’agricultura ecològica.

24

• La satisfacció dels consumidors és relativament alta

OE4: El foment de la qualitat

• El 91,6% dels consumidors habituals opina que els productes solen ser frescos i en bon estat

• Però el 37,6% opina que la presentació del producte no sol ser adequada i atractiva.

• Una part dels entrevistats o atribueix a productors inexperts.

25

• El control de la certificació del producte ecològic al comerç minorista, una assignatura pendent.

OE4: El foment de la qualitat

No hi ha evidència de frau, però sí una manca de garanties.

El PdAE preveu una actuació no implementada• El cost de la certificació, una possible barrera (especialment per als transformadors).

Controvèrsia sobre l’existència d’un únic mecanisme certificador.

26

Elevat consens a considerar la innovació com l’àmbit de la principal fallida de la implementació

OE5: El foment de la innovació

• Escassa producció científica amb una participació molt baixa del sector privat.

• Domina la percepció que el sector pateix llacunes d’informació importants que llasten el desenvolupament i resten sense resoldre.

• L’IRTA no s’ha pogut fer càrrec de les actuacions previstes, per un malentès en el disseny del PdAE

27

Elevat consens a considerar la innovació com l’àmbit de la principal fallida de la implementació


• La figura del tècnic-dinamitzador territorial és força ben valorat, si bé els mateixos tècnics lamenten la manca de fonts d’informació per atendre les demandes.

28


29

OE6: El foment de les polítiques

• La creació de l’Observatori en agricultura i ramaderia ecològica és altament valorada per tots els entrevistats, tant com a punt d’informació especialitzada com per la implicació de tots els actors del sector en el seu funcionament.

• Es considera prioritària l’harmonització de les bases de dades existents amb els sistemes estadístics internacionals.

• La base de dades del CCPAE, que actualment és la principal font de dades per a l’anàlisi del sector, requereix una actualització tècnica i el manteniment de còpies històriques.

30

L’execució del pressupost (2008-2010)

-312.601,0 €

-45.042,6 €

1.000.748,1 €

-22.000,0 €

-195.218,0 €

75.231,0 €

1.651.378,7 €

-151.000,0 €

-1700000 -1200000 -700000 -200000 300000 800000 1300000

Agricultura, Alimentació iAcció Rural

Economia i Finances

Educació

Innovació, Universitats iEmpresa

Medi Ambient i Habitatge

Presidència

Salut

Total general

31

L’execució del pressupost (2008-2010)

2.986.754,2 €

20.475,9 €

-881.095,5 €

-305.205,1 €

-32.046,6 €

-752.856,5 €

1.000.748,1 €

-1700000 -1200000 -700000 -200000 300000 800000 1300000 1800000 2300000 2800000

Foment de la informació i elconsum

Foment de la innovació

Foment de la qualitat

Foment de les polítiques

Foment de les produccions

Foment del sector

Total general

32

• Concentrar recursos i prioritzar actuacions

• Crear la plataforma sectorial de l’agricultura ecològica com a espai formal de reflexió estratègica

• Nodrir la plataforma sectorial amb l’actualització dels indicadors del PdAE i una valoració qualitativa sobre les actuacions.

•Millorar el coneixement actual sobre els costos de producció i els mecanismes de formació de preus.

Recomanacions

33

• Difondre un registre voluntari d’establiments que comercialitzen productes ecològics.

• Fomentar el reconeixement dels segells que acrediten la certificació del producte ecològic.

• Revisar el disseny dels ajuts a la producció: clarificació d’objectius, i adequació del disseny.

• Activar la llotja virtual per fomentar i fer més eficient la distribució i comercialització d’inputs i productes ecològics.

Recomanacions (II)

34

• Establir un mecanisme de control de la certificació dels comerços minoristes.

• Reformular l’agenda de recerca i innovació i orientar-la vers les demandes dels agricultors i ramaders en procés de reconversió.

Recomanacions (III)

35

Moltes gràcies per la vostra atenció

www.ivalua.cat

@ivalua_cat

Seminari de difusió de l'avaluació del Pla d'Acció per a l'Alimentació i l'Agricultura...

Education

Transcript of Seminari de difusió de l'avaluació del Pla d'Acció per a l'Alimentació i l'Agricultura...