1  LA LITERATURA QUE ACULL. VINT LLIBRES RECOMANATS SOBRE TEMA MIGRATORI 

  ÀLBUMS  Bernard, F.; Roca, F. (il∙l.): La comèdia dels ogres. Barcelona: Juventud, 2003. 

Bernard, F.; Roca, F. (il∙l.): La comedia de los ogros. Barcelona: Juventud, 2003. 

  Aquest àlbum escenifica el xoc entre cultures a partir de la relació entre un nen ogre i un nen humà. Cadascú es posarà a la pell de l’altre quan, arrencat de la seva cultura, pateixi el procés de cosificació del que és vist com a diferent. La troballa formal d’adaptar un text teatral a  la lectura condensa les accions i emocions que reforcen unes il∙lustracions de qualitat pictòrica2.   Este álbum escenifica el choque entre culturas a partir de  la relación entre un niño ogro y un niño humano. Ambos se pondrán en la piel del otro cuando, arrancados de su lugar de origen, sufran el proceso de cosificación de  los que son condenados al aislamiento por ser diferentes.   El hallazgo formal de adaptar un texto teatral a  la  lectura condensa  las acciones y emociones que unas ilustraciones con calidad pictórica no hacen más que reforzar3.   

Candel, Francesc; Cesc (il∙l.): Una nova terra. Barcelona: La Galera, 1971. 

Candel, Francesc; Cesc (il∙l.): Una nueva tierra. Barcelona: La Galera, 1967.  

Va bé recordar un clàssic que va iniciar el tema de la immigració en els llibres  infantils catalans. Ho va  fer  justament per als més petits en  la innovadora  col∙lecció  Desplegavela.  El  referent,  llavors,  era  la immigració a Catalunya de gent procedent de la resta de l’estat. En el llibre,  un  nen  ens  explica  com  arriba  amb  la  seva  família  a  la  gran ciutat. Un cop allà, no sap ben bé si sentir‐se del poblet d’on ve o de la ciutat que  l’ha acollit. Francesc Candel ens parla de  la pobresa  i de  la necessitat  de  fugir‐ne,  del  desarrelament  social  i  de  la  diferència lingüística en un conte ple d’esperança.4 

1 Aquesta selecció ha estat elaborada pel Grup de Recerca GRETEL, Grup de recerca de linteratura infaltil i juvenil i educació literària de la Universitat Autònoma de Barcelona, dins del Simposi Internacional “La literatura que acull: immigració, infància i lectura”, que es va celebrar a Barcelona els dies 17,18 i 19 de novembre de 2011. 2 Ressenya extreta de: Margallo, A.M. (2008): Utilització dels textos literaris per a la integració i l'aprenentatge lingüístic de l'alumnat nouvingut. Proposta de corpus. Llicència d'estudis disponible  a: http://phobos.xtec.es/sgfprp/resum.php?codi=1753 3 Ib.

        S I M P O S I I N T E R N A C I O N A L La Literatura que acull: infància, immigració i lectura 1

4 Ressenya del dossier Interculturalitat en els llibres infantils i juvenils. Carme Homs, Biblioteca Rosa Sensat, abril, 1997. Disponible a:  http://www.xtec.es/recursos/lit_inf/dossiers/inter/12.htm 

Es  oportuno  recordar  un  clásico  que  inició  el  tema  de  la  inmigración  en  los  libros  infantiles catalanes. Lo hizo justamente para los más pequeños en la innovadora colección Desplegavela. El  referente, entonces, era  la  inmigración que  llegaba a Cataluña del  resto del estado. En el libro, un niño nos explica cómo llega con su familia a la gran ciudad. Una vez allí, no sabe muy bien  si  sentirse  del  pueblecito  del  que  procede  o  de  la  ciudad  que  lo  ha  acogido.  Francesc Candel  nos  habla  de  la  pobreza  y  de  la  necesidad  de  huir,  del  desarraigo  social  y  de  la diferencia lingüística en un cuento lleno de esperanza5. 

Es  oportuno  recordar  un  clásico  que  inició  el  tema  de  la  inmigración  en  los  libros  infantiles catalanes. Lo hizo justamente para los más pequeños en la innovadora colección Desplegavela. El  referente, entonces, era  la  inmigración que  llegaba a Cataluña del  resto del estado. En el libro, un niño nos explica cómo llega con su familia a la gran ciudad. Una vez allí, no sabe muy bien  si  sentirse  del  pueblecito  del  que  procede  o  de  la  ciudad  que  lo  ha  acogido.  Francesc Candel  nos  habla  de  la  pobreza  y  de  la  necesidad  de  huir,  del  desarraigo  social  y  de  la diferencia lingüística en un cuento lleno de esperanza5.   

Francotte, Pascale: Lluny del meu país. Barcelona: La Galera, 2008. Francotte, Pascale: Lluny del meu país. Barcelona: La Galera, 2008. 

Francotte, Pascale: Lejos de mi país. Barcelona: La Galera, 2008. 

      

El pare de  la narradora ha hagut de marxar  sobtadament del  seu país  i  la  família en pateix l’absència enmig del caos d’un conflicte bèl∙lic. Aquesta història devastadora no només explica amb fidelitat  l’inici de  la guerra en un país africà, sinó que, gràcies a  la perspectiva narrativa infantil,  representa amb agudesa  la manera  com un nen pot  viure  la  irrupció de  la guerra  i l’exili en la seva vida. La relació entre el text i la imatge resulta encertada pel que fa al to tens del  text,  que  es  contraposa  amb  els  colors  suaus  i  les  il∙lustracions  poc  amenaçadores  que documenten  el  relat.  Les  paraules  s’ocupen,  d’aquesta  manera,  de  relatar  i  matisar  la subjectivitat de l’experiència, mentre que les imatges objectiven el conflicte.  El  padre  de  la  narradora  ha  tenido  que  irse  abruptamente  de  su  país  y  la  familia  sufre  su ausencia en medio del caos de un conflicto bélico. Esta historia devastadora no sólo relata con fidelidad el  inicio de  la guerra en un país africano sino que, gracias a  la perspectiva narrativa infantil, representa con agudeza la forma en la que un niño puede vivir la irrupción de la guerra y el exilio en su vida. La relación texto‐imagen resulta atinada en cuanto que el tono tenso del texto  se  contrapone  con  los  colores  suaves  de  las  ilustraciones  poco  amenazantes  que documentan el  relato. Las palabras  se ocupan, así, de  relatar y  tamizar  la  subjetividad de  la experiencia, mientras que las imágenes objetivan el conflicto.  

Greder, Armin: L’illa. Salamanca: Lóguez, 2003. 

Greder, Armin: La isla: una historia cotidiana. Salamanca: Lóguez, 2003. 

L’arribada  d’un  home  a  una  illa  provoca  una  por  immensa  als  seus habitants, que culpabilitzaran el nouvingut  i el perseguiran sense treva. Àlbum descarnat que reflexiona  sobre  la  immigració  des  de  la  perspectiva  social  i mostra  l’arrel  de  tota  actitud racista:  la  por.  La  força  expressiva  de  les  il∙lustracions  en  grisos  i  negres  emfatitza  la desproporció de  la reacció defensiva dels habitants de  l’illa  i  la violència d’un desenllaç que a més de carregar contra el nouvingut, condemna els nadius a l’ostracisme. 

5 Ib.

        S I M P O S I I N T E R N A C I O N A L La Literatura que acull: infància, immigració i lectura 22

La  llegada de un hombre a una  isla despierta una  inmensa y contagiosa ola de miedo en sus habitantes  que  reaccionarán  culpabilizando  al  recién  llegado  y  persiguiéndolo  sin  tregua. Álbum descarnado que reflexiona sobre la inmigración desde una perspectiva social y señala la raíz de las actitudes racistas: el miedo. La fuerza expresiva de las ilustraciones en tonos grises y negros  enfatiza  la  desproporción  de  la  reacción  defensiva  de  los  isleños  y  la  violencia  del desenlace que no sólo se ceba en el inmigrante sino que condena a los nativos al ostrascismo. 

La  llegada de un hombre a una  isla despierta una  inmensa y contagiosa ola de miedo en sus habitantes  que  reaccionarán  culpabilizando  al  recién  llegado  y  persiguiéndolo  sin  tregua. Álbum descarnado que reflexiona sobre la inmigración desde una perspectiva social y señala la raíz de las actitudes racistas: el miedo. La fuerza expresiva de las ilustraciones en tonos grises y negros  enfatiza  la  desproporción  de  la  reacción  defensiva  de  los  isleños  y  la  violencia  del desenlace que no sólo se ceba en el inmigrante sino que condena a los nativos al ostrascismo.   

Lechemeier, Philippe; Nouhen, Ë. (il∙l.): La historia de Akupai. Barcelona: Edelvives, 2008. Lechemeier, Philippe; Nouhen, Ë. (il∙l.): La historia de Akupai. Barcelona: Edelvives, 2008. 

           

 La llegenda del Pare Noel i la immigració es fusionen en aquest àlbum de text poètic i imatges delicades. El narrador ens explica que, quan era petit, els  immigrants arribaven de  les zones més fredes per a treballar al camp en l’obtenció del tint vermell, font principal de riquesa del poble.  La  fascinació  pels  estrangers,  de  parla  i  jocs  estranys,  així  com  l’alegria  pels  regals hivernals que aquests porten als  infants, van descabdellant una història que esdevé  llegenda quan, malgrat  la  interrupció de  la  immigració, Akupai, un dels  estrangers,  continua portant joguines als nens amb el seu vestit vermell. Quan ell mor, el narrador n’agafarà el relleu. Una bella història, narrada amb riquesa  i precisió, que parla de  la possibilitat d’harmonia entre  la gent i de l’aportació dels immigrants a la comunitat d’acollida.  La  leyenda  de  Papá  Noel  y  la  inmigración  se  fusionan  en  este  álbum  de  texto  poético  e imágenes delicadas. El narrador cuenta  que, en su infancia, los inmigrantes llegaban de zonas más  frías para  trabajar en  la cosecha y en  la obtención del  tinte  rojo que daba  riqueza a su pueblo. La fascinación por los extranjeros, de habla y juegos extraños, así como la alegría por los  regalos  invernales  que  estos  traían  a  los  niños,  van  desarrollando  una  historia  que  se convierte en leyenda cuando, a pesar de la interrupción de la inmigración, Akupai ‐ uno de los extranjeros ‐ continúa trayendo juguetes a  los niños con su vestido tintado de rojo. Cuando él muere, el narrador  tomará el relevo. Una bella historia, narrada con riqueza y precisión, que habla de la posibilidad de armonía entre la gente y de lo mucho que aportan los inmigrantes a la comunidad donde llegan.            

        S I M P O S I I N T E R N A C I O N A L La Literatura que acull: infància, immigració i lectura 33

Lofthouse, Liz; Ingpen, R. (il∙l.): Ziba vino en un barco. Salamanca: Lóguez, 2008. 

  A causa d’una guerra que assola el país, Ziba i la seva família es veuen obligats a emigrar. Fan un viatge transatlàntic que no és gens còmode, amuntegats entre altra gent, dolguts pel que deixen  enrere,  entre  il∙lusionats  i  temerosos pel  futur  incert que  els depara  el país que  els acollirà. Com el moviment pendular del vaixell on viatja la Ziba, el seu viatge intern és un vaivé entre  els  records de  les persones  i  els  espais  còmodes del passat, d’una banda,  i  les  seves projeccions esperançades d’una vida allunyada de les tragèdies però també de les alegries del món conegut, de l’altra.  A causa de  la guerra que asola su país, Ziba y su familia se ven forzados a emigrar. Hacen un viaje trasatlántico nada cómodo, hacinados, dolidos por lo que dejan atrás y entre ilusionados y temerosos por el futuro incierto que les depara el país que los acogerá. Como el movimiento pendular del barco en el que viaja Ziba, su viaje interno es un vaivén entre los recuerdos de las personas  y  los  espacios  reconfortantes  del  pasado,  por  una  parte,  y  sus  proyecciones esperanzadas de una vida alejada de las tragedias ‐aunque también de las alegrías‐ del mundo conocido, por otra.  

Molist, Pep; Urberuaga, E. (il∙l.): Dos fils. Barcelona: La Galera, 2007. 

  Aquest àlbum, d’una proximitat càlida, narra el recorregut que fa en Moussa amb el seu tren de  joguina  al  llarg  d’un  dia  sencer.  Primer  el  condueix  cap  a  l’arbre  on  el  seu  avi  explica històries  immemorials.  De  tornada,  fa  una  llarga  travessia  passant  per  paisatges  naturals preciosos, però també, de vegades, amenaçadors. Gràcies als seus dos fils, d’anada i tornada, arriba a  la seguretat de  la  llar. Però sap que el pare  i el germà gran han hagut d’emigrar tot seguint un altre fil que ell no vol agafar. La història, fonamentalment descriptiva, permet que el lector s’endinsi en el ritme tranquil de la quotidianitat fantasiosa de l’infant, així com també que intueixi les seves veritables pors. Les il∙lustracions d’Urberuaga tracen el camí tranquil i ple de detalls que va travessant tots els colors de l’Àfrica.  

        S I M P O S I I N T E R N A C I O N A L La Literatura que acull: infància, immigració i lectura 4

Este cálido álbum narra el recorrido que hace Moussa con su tren de juguete a lo largo de todo un día. Primero lo conduce hacia el árbol bajo el que su abuelo explica historias inmemoriales. De  regreso  realiza  una  larga  travesía  en  la  que  pasa  por  paisajes  naturales muy  hermosos, aunque a veces también resulten amenazadores. Gracias a sus hilos de  ida y vuelta  llega a  la seguridad  del  hogar.  Pero  sabe  que  el  padre  y  el  hermano mayor  han  tenido  que  emigrar 

siguiendo otro hilo que él no desea tomar. La historia, fundamentalmente descriptiva, permite que el  lector se sumerja en el ritmo de  la cotidianidad  fantasiosa del niño, así como también que intuya sus miedos reales. Las ilustraciones de Urberuaga trazan el camino tranquilo y lleno de detalles que va atravesando todos los colores de África. 

 

Müller, Jörg: El soldadito de plomo. Salamanca: Lóguez, 2005. 

  Una relectura del conte clàssic d’Andersen utilitza  la fatídica sort de  les  joguines per realitzar una  crítica  política  i  cultural  incisiva  sobre  les  relacions  entre  el  primer  i  el  tercer món.  La versió  no  té  text  i  la  narrativa  recau  exclusivament  en  les  il∙lustracions  hiperrealistes  que mostren un soldadet oblidat i una nina Barbie malgirbada que s’embarquen en un periple per les desigualtats i misèries del món. La parella de joguines passa de les canonades d’una ciutat europea  a  la  boca  d’una  tonyina  pescada  brutalment,  i  després  a  una  enorme  deixalleria africana, on un nen els  recull  i els arregla  fent servir altres deixalles. Les  joguines  renovades són  comprades per un  turista, que després  les exhibeix  en un museu etnogràfic del primer món. Tant l’estil de les il∙lustracions com l’ús de colors estridents i de plans cinematogràfics fan que aquest àlbum no només sigui un impecable document de denúncia, sinó també una sòlida narració visual per a tots els públics.  Una relectura del cuento clásico de Andersen se sirve de la fatídica suerte de los juguetes para realizar una  incisiva  crítica política  y  cultural  sobre  las  relaciones  entre  el primer  y  el  tercer mundo.  La  versión  carece  de  texto  y  la  narrativa  recae  exclusivamente  en  las  ilustraciones hiperrealistas  que muestran  un  soldadito  olvidado  y  una muñeca  Barbie  desaliñada  que  se embarcan  en  un  periplo  por  las  desigualdades  y miserias  del mundo.  La  pareja  de  juguetes pasa  de  las  cañerías  de  una  ciudad  europea  a  las  fauces  de  un  atún  que  es  brutalmente pescado, y  luego a un enorme basurero africano, donde un niño  los recoge y remoza usando otros desechos. Un turista les compra  los juguetes renovados  que después serán exhibidos en algún museo etnográfico del primer mundo. Tanto el estilo de las ilustraciones, como el uso de colores  estridentes  y  de  planos  cinematográficos,  hacen  que  este  álbum  no  sólo  sea  un impecable documento de denuncia,  sino  también una  sólida  narración  visual para  todos  los públicos.         

        S I M P O S I I N T E R N A C I O N A L La Literatura que acull: infància, immigració i lectura 5

 

Piquemal, Michel; Nouhen, Ë. (il∙l.): Mi miel, mi dulzura. Madrid: Edelvives, 2005. 

  Les paraules  i frases en àrab, així com  les  il∙lustracions amb figures en blau  i fons color sorra d’aquest àlbum, ens situen de ple a les medines. Jadiya, la nena protagonista, viatja cada estiu a Tunísia per veure la seva àvia, amb qui comparteix menjars, costums, històries, versos i jocs. L'àvia encarna aquest país d’origen que també és “una mica el seu”. Però un dia tot canvia per a la nena quan arriba un “telegrama que fa de trencador de somnis” en què s'anuncia la mort de l’àvia. La Jadiya experimenta llavors el procés de dol, aferrada a un caftà, últim llegat rebut d'aquesta persona tan estimada. Però aprendrà a deixar‐lo anar, igual com ho ha de fer amb el lligam, amb  la seva àvia  i amb el món d’origen. És en aquest moment que  Jadiya descobreix que pot  cantar en  la  llengua de  la  seva  àvia  la  cançó de bressol que ella  li havia ensenyat. Aquest fet serveix de símbol de l’afirmació de la seva nova identitat amb integració de les dues cultures.  

 

Álbum que  ‐ mediante palabras,  frases en árabe e  ilustraciones con  figuras en azul y  fondos color arena que recuerdan a  las medinas árabes  ‐ permite a  los  lectores adentrarse  junto con Jadiya, la niña protagonista, en otra cultura: la de su abuela, a quien visita todos los veranos en Túnez y con quien comparte comidas, costumbres, historias, versos y juegos. La abuela encarna de algún modo ese otro país que es  también “un poco el suyo”. Pero todo cambia el día que reciben un “telegrama como un quebrantador de sueños” en el que se anuncia que su abuela ha  muerto.  Jadiya  experimenta  entonces  (y  los  lectores  con  ella)  el  proceso  de  duelo,  acompañada de un caftán – último legado que recibe de este ser querido – que habrá de dejar ir,  como  a  su  abuela.  Sin  embargo,  es  en  ese momento  cuando  Jadiya  descubre  que  puede cantar en la lengua de su abuela la canción de cuna que ella le había enseñado e integra así en su identidad ambas culturas.  

Recovirts, Helen; Swiatkowska, G. (il∙l.): Em dic Yoon. Barcelona: Juventud, 2003. 

Recovirts, Helen; Swiatkowska, G. (il∙l.): Me llamo Yoon. Barcelona: Juventud,2003. 

  

        S I M P O S I I N T E R N A C I O N A L La Literatura que acull: infància, immigració i lectura 6

A partir del difícil procés d’adaptació d’una nena coreana a un país occidental, se’ns proposa una  reflexió  sobre  la  construcció  de  la  identitat  simbolitzada  a  través de  l’aprenentatge de l’escriptura de  la  llengua d’acollida. Un  text de gran condensació expressiva que  transmet, a través de la repetició estructural, cada intent frustrat que té la nena en escriure el seu nom, i el 

feixuc camí que emprèn per trobar les grafies en la nova llengua amb què pugui identificar‐se. Les il∙lustracions ressalten l’emotivitat tendra de la història i permeten al lector endinsar‐se en el món imaginatiu d’aquesta nena.  El  costoso  proceso  de  adaptación  de  una  niña  coreana  al  país  occidental  en  el  que  se  ha instalado junto a sus padres se simboliza en esta historia en las dificultades de la protagonista para  escribir  su  nombre  en  la  nueva  lengua.  El  texto,  de  una  gran  condensación  expresiva, transmite,  a  través  de  la  repetición  de  la  misma  estructura  en  el  relato  de  cada  intento frustrado de escribir su nombre, el arduo camino que emprende la protagonista para encontrar las  letras  de  la  nueva  lengua  con  las  que  identificarse.  Las  ilustraciones  resaltan  la  tierna emotividad de la historia y permiten al lector adentrarse en el mundo imaginativo de la niña.   

Ruillier, Jérome: Això és casa meva. Barcelona: Joventut, 2009. 

Ruillier, Jérome: Aquí es mi casa. Barcelona: Juventud, 2009. 

  Un nen dibuixa una  línia  a  terra per  crear  la  frontera entre  casa  seva  i  la  resta del món. A l’entorn d’aquesta  línia hi van desfilant diversos personatges –un cargol, un conill,  la branca d’un arbre, etc.‐, però el nen, ferm  i territorial, no vol deixar passar ningú a  la banda de casa seva. Aquesta actitud defensiva comença a desmuntar‐se quan apareix un nen a l’altra banda de la línia. D’una manera molt senzilla i gràfica, aquest àlbum explora idees complexes com el concepte de  frontera  i aborda el tema de  la tolerància  i  la convivència d’una manera  inusual però molt efectiva.  Un  niño  traza  una  línea  en  el  suelo,  creando  la  frontera  que  delimita  su  casa  del  resto  del mundo. Frente a esta  línea desfilan varios personajes –un caracol, un conejo,  la  rama de un árbol,  etc.‐  pero  el  niño,  firme  y  territorial,  no  quiere  darle  paso  a  ninguno  a  su  casa.  Esta actitud defensiva comienza a desmoronarse cuando del otro lado de la línea aparece otro niño. De una manera muy sencilla y gráfica, este álbum explora  ideas complejas como qué es una frontera  y  aborda  el  tema  de  la  tolerancia  y  la  convivencia  de  una  manera  inusual  pero poderosa.          

        S I M P O S I I N T E R N A C I O N A L La Literatura que acull: infància, immigració i lectura 7

 

Schimel, L.; Rivera, A.M. (il∙l.): Anem a veure el pare! Barcelona: Ekaré, 2010. 

Schimel, L.; Rivera, A.M. (il∙l.): ¡Vamos a ver a papá! Barcelona: Ekaré, 2010. 

  Una narració en primera persona ens explica  l’emoció amb què una nena enyora el seu pare des del seu país d'origen i es prepara per retrobar‐lo a l'estranger. La versió catalana de l’obra està narrada a posteriori, de manera que  la nena recorda allò que va passar  ja en  la  llengua d'acollida; mentre que la versió castellana està narrada com si els esdeveniments passessin al moment i, per tant, ho fa en la llengua materna. Aquest canvi formal de la narració suposa una exploració molt destacable d'aquest àlbum en favor de la versemblança de la traducció i de la representació del procés d'integració de  la protagonista  a  través de  l’ús mateix d'una nova llengua.  Les  imatges,  amb  tons pastels  i plenes de detalls  i  textures,  recreen  tant  el  tempo emocional de l'espera del viatge com el món infantil i familiar de la nena (Recomanats Gretel)  La narración en primera persona nos explica la emoción y añoranza de una niña que, en su país de origen, espera reencontrarse con su padre que está en el extranjero. La versión catalana de la obra está narrada a posteriori de forma que la niña recuerda lo que pasó ya en la lengua de acogida. En cambio,  la versión en castellano se narra en presente, a medida que ocurren  los acontecimientos, por lo que se hace en la lengua materna. Este cambio formal de la narración supone una destacable exploración por la verosimilitud de la traducción y por la representación del  proceso  de  integración  de  la  protagonista  a  través  de  su  uso  de  la  nueva  lengua.  Las imágenes,  en  tonos  pastel  y  ricas  en  detalles  y  texturas,  recrean  el  tempo  emocional  de  la espera del viaje y el mundo infantil de la niña. (Recomendados Gretel)  

Sís, Peter: Madlenka. Barcelona: Lumen, 2002. 

  

        S I M P O S I I N T E R N A C I O N A L La Literatura que acull: infància, immigració i lectura 8

A la Madlenka se li belluga una dent. Aquest fet poc extraordinari és l’excusa per explicar, amb una proposta gràfica original, una història que permet  recórrer el món des del punt concret d’una quadrícula. Tot  fent un recorregut per  la seva  illa de cases de Nova York,  la Madlenka imagina els  llocs  remots que evoquen els comerços dels  seus veïns  immigrants. Les  imatges s’expressen en dos registres diferents: un que denota el passeig i l’altre, ple a vessar de detalls identificables, que remet a la cultura imaginada per la nena. La narrativa visual, que comença amb un  zoom del món  fins arribar a  l’illa d’edificis novaiorquesa,  funciona, a més, com una 

metàfora sobre la forma en què podem tenir tota una cosmovisió del món, simplement pel fet d’obrir‐nos a conviure amb els altres.   A Madlenka se le mueve un diente. Este suceso, poco extraordinario, es la excusa para contar, con una propuesta gráfica original, una historia que permite recorrer al mundo desde el punto concreto  de  una  cuadrícula.  Al  recorrer  su  manzana  neoyorquina,  Madlenka  imagina  los lugares  remotos  que  evocan  los  comercios  de  sus  vecinos  inmigrantes.  Las  imágenes  se expresan en dos registros diferentes: uno que denota el paseo y otro, más profuso y  lleno de detalles  identificables, que remite a  la cultura  imaginada por  la niña. La narrativa visual, que comienza  con  un  zoom  del mundo  hasta  llegar  a  la manzana,  funciona  además  como  una metáfora sobre  la  forma en  la que podemos  tener una cosmovisión del mundo, simplemente por el hecho de abrirnos a convivir con los otros.  

Tan, Shaun: Emigrantes. Cádiz: Bárbara Fiore, 2007. 

  Aquesta  novel∙la  gràfica  aclamada  per  la  crítica  ofereix  un  relat  poderós  que  només  amb imatges  transmet  l’experiència  del  desplaçat  i  l’estranyament  de  qui  fa  front  a  un  món diferent. Una història que ressalta la universalitat de totes les migracions i que, a través de les seves il∙lustracions en tons sèpia, recrea l’atmosfera dels viatgers que a principis del XX es van haver d’exiliar. Alhora, els detalls surrealistes situen el relat en un temps  imaginari amb aires futuristes que permeten viure el sentiment d’incomprensió davant un món aliè6.  Novela  gráfica  que  la  crítica  ha  aclamado  por  su  poderoso  relato  que,  únicamente  con imágenes, transmite la experiencia del desplazado y la sensación de estrañamiento del que se enfrenta a un mundo distinto al  suyo. Una historia que  resalta  la universalidad de  todas  las migraciones  y  que,  a  través  de  sus  ilustraciones  en  tonos  sepia,  recrea  la  atmósfera  de  los viajeros que a principios del s.XX tuvieron que exilarse. A la vez, los detalles surrealistas sitúan el  relato en un  tiempo  imaginario  con aires  futuristas que nos hacen  vivir el  sentimiento de incomprensión ante un mundo ajeno7.  

6 Per aprofundir en  l’anàlisi d’aquesta obra  recomanem  consultar Fittipaldi, M.,  (2008),  “Emigrantes:  identidad y relación con los demás”. CLIJ. Cuadernos de literatura infantil y juvenil. Año 21, n. 217, 50‐53. ISSN: 0214‐4123. 

        S I M P O S I I N T E R N A C I O N A L La Literatura que acull: infància, immigració i lectura 9

7 Ib. 

NARRACIONS  

Abdel‐Fattah, Randa: Per què tothom em mira això del cap? Barcelona: La Galera, 2008. 

Abdel‐Fattah, Randa: ¿Por qué todos me miran la cabeza? Barcelona: La Galera, 2008. 

  Novel∙la  juvenil  narrada  per  una  adolescent musulmana  a  Austràlia  que  decideix  portar  el hijab, cosa que té diverses conseqüències en les seves relacions familiars, escolars i d’amistat. L’obra ofereix diferents opcions, matisos i reflexions sobre la construcció de la pròpia identitat segons  les normes de  la religió, en el context d’un món adolescent ben propi de  les societats actuals. Adoptar aquesta perspectiva permet que els lectors adolescents del nostre país puguin posar‐se fàcilment en el lloc de l’altre i enriquir les seves opinions més enllà dels estereotips.  Esta  novela  juvenil,  narrada  por  una  adolescente musulmana  que  decide  ponerse  la  hiyab, cuenta  las  consecuencias  que  tiene  su  apuesta  por  adoptar  un  símbolo  religioso  en  su vestimenta  en sus relaciones familiares, escolares y amistosas. La obra presenta, con matices y reflexiones,  las  opciones  de  distintos  personajes  ante  las  maneras  de  construir  la  propia identidad en relación a las normas religiosas y lo hace en el contexto de un mundo adolescente característico  de  las  sociedades  actuales.  La  adopción  de  esta  perspectiva  permite  que  los lectores  adolescentes  de  nuestro  país  se  pongan  fácilmente  en  el  lugar  del  otro  lo  cual  los encamina a enriquecer sus opiniones más allá de los estereotipos.    

Fernández Paz, Agustín: Lluna de Senegal. Barcelona: Barcanova, 2010. 

Fernández Paz, Agustín : Luna de Senegal. Madrid: Anaya, 2009. 

  

        S I M P O S I I N T E R N A C I O N A L La Literatura que acull: infància, immigració i lectura 10

La història del viatge de Senegal a Vigo, que fa primer el pare  i després  la resta de  la família, permet mostrar tant la tragèdia dels viatges que travessen l’Estret en pastera com el dolor de la mare i les nenes que abandonen el seu país per reunir‐se amb el progenitor. És una novel∙la ambiciosa  que  aspira  a  presentar  l’experiència  del  viatge  i  de  l’adaptació  a  un  nou  país 

combinant  la visió  informativa que predomina als capítols narrats en tercera persona amb  la visió íntima de la història que es desenvolupa en els que reprodueixen el diari de la filla d’onze anys. Aquests darrers són precisament els més encertats. S’hi barregen imatges suggerents (la terra d’arribada com a País de les Absències, la llavor del baobab que sobreviu en un test com a  símbol  del  desig  d’arrelar  al  país  estrany...)  amb  les  històries  tradicionals  que  la  nena  ha après de la seva àvia.  La historia del viaje de Senegal a Vigo que emprende primero el padre,   y  luego el resto de  la familia,  permite mostrar  tanto  la  tragedia  de  las  travesías  de  los  que  cruzan  en  cayuco  el Estrecho, como el desgarro de la madre y las niñas que abandonan su país para reunirse con su progenitor. Estamos ante una novela ambiciosa que aspira a presentar  la experiencia del viaje y de  la adaptación a un nuevo país  combinando  la  visión  informativa que predomina en  los capítulos narrados en tercera persona con la visión íntima de la historia que se desarrolla en los que reproducen el diario de  la hija de once años. Estos últimos resultan precisamente  los más acertados. En ellos se entremezclan imágenes sugerentes ‐ la tierra de llegada como País de las Ausencias,  la  semilla del baobab que    sobrevive  en una maceta  como  símbolo del deseo de arraigar en el país extraño…‐ con las historias tradicionales que la niña aprendió de su abuela.  

Geda, Fabio: En el mar hi ha cocodrils. Barcelona: La Galera, 2011. 

Geda, Fabio: En el mar hay cocodrilos. Barcelona: Destino, 2011. 

 

La por  a  l'abandonament,  a  la pèrdua de  les  seguretats  i  al desconegut  regnen  en  aquesta novel∙la per a nois  i noies que segueix el periple d'un noi afganès, anomenat Enaiatollah, des de  la  seva  fugida  de  la  persecució  talibana  fins  a  l’arribada  a  Itàlia.  La  novel∙la,  totalment basada en fets reals, té una estructura narrativa a mig camí entre el viatge iniciàtic i el gènere de l'entrevista. El relat és apassionant, no només per les aventures i situacions crues que narra, sinó  per  la  finesa  i  la  profunditat  amb  què  es  construeix  la  veu  del  protagonista.  Les descripcions  són  realistes  sense  carregar  les  tintes  i  la  història  no  deixa  de  tenir  un  fil  de l'humor  i  la  tendresa  que  usualment  associem  a  la  infantesa,  encara  que  el  relat  no  sigui precisament  idíl∙lic.  Una  experiència  de  lectura  intensa  que  ens  porta  a  viure  en  primera persona  les  situacions de  guerra, explotació  i migració presents  al món  actual  (Recomanats Gretel). 

 

        S I M P O S I I N T E R N A C I O N A L La Literatura que acull: infància, immigració i lectura 11

El miedo  al  abandono,  a  la  pérdida  de  seguridad  y  a  lo  desconocido  reinan  en  esta  novela juvenil  que  sigue  el  periplo  de  un  joven  afgano,  llamado  Enaiatollah,  desde  su  fuga  de  la persecución talibana hasta su llegada a Italia. La novela, totalmente basada en hechos reales, posee  una  estructura  narrativa  a medio  camino  entre  el  viaje  iniciático  y  el  género  de  la entrevista. El relato es apasionante, no sólo por  las aventuras y duras situaciones que narra, sino  por  la  finura  y  la  profundidad  con  que  se  construye  la  voz  del  protagonista.  Las 

descripciones son realistas sin cargar las tintas y la historia no deja de tener un deje del humor y la ternura que usualmente asociamos a la niñez, aunque el relato no sea precisamente idílico. Una experiencia de  lectura  intensa que nos  lleva a vivir en primera persona  las situaciones de guerra, explotación y migración presentes en el mundo actual.  

Gómez, Ricardo; Alonso, J.R. (il∙l.): 7x7 cuentos crudos. Aunque éste no sea un buen sitio para nacer. Madrid: SM, 2007. 

 7x7 cuentos crudos no és un llibre sobre la immigració, però parla de la realitat escruixidora de molts dels països dels quals s’emigra si es pot. Es tracta d’un  llibre de contes diversos amb el denominador comú de la seva breu duresa, però sens dubte és un dels títols recents més bells en aquesta aposta per  la sensibilització social dels  infants sobre els conflictes del món actual. (Recomanats Gretel)  7x7 cuentos crudos no es un libro sobre inmigración, pero se refiere a  la cruda realidad de los países desde los que se emigra... si ello es posible. Se trata de un libro de cuentos diversos con el denominador común de su escueta dureza,  pero sin duda es uno de los títulos recientes más bellos en esta apuesta por  la sensibilización social de  los niños sobre  los conflictos del mundo actual. (Recomendados Gretel)  

Janer Manila, Gabriel: El rei Gaspar. Barcelona: La Galera, 1975. 

Janer Manila, Gabriel: El rey Gaspar. Barcelona: La Galera, 1997. 

  

        S I M P O S I I N T E R N A C I O N A L La Literatura que acull: infància, immigració i lectura 12

Rei per un dia. El protagonista de  la història, un nouvingut,  troba  feina  fent de  rei Mag, un treball temporal i precari com els que sovintegen entre la població immigrant. Mentre porta la disfressa, carregada de màgia i promesa d’abundància, reflexiona sobre la vida que li ha tocat, inestable  i  lluny dels seus,  i  recorda  fragments de  la vida quotidiana al seu  lloc d’origen,  tot apropant el  lector a altres  realitats. Gabriel  Janer Manila, un dels autors de  referència de  la literatura  infantil  i  juvenil  catalana,  traspassa al  lector, des de  la mirada de  l’immigrant,  les sensacions d’enyorança i tristor, però també les il∙lusions que sent el protagonista. L’autor ens commou en un  joc de  contrastos:  l’opulència consumista de  la  societat d'acollida enfront  la dura  experiència migratòria,  contextualitzada  a  finals  de  la  dècada  dels  setanta  a  les  Illes Balears i una de les primeres narracions de tot l’Estat que abordà aquest tema. 

Rey por un día. El protagonista de  la historia, un  inmigrante,  consigue un  trabajo  como  rey Mago,  una  ocupación  precaria  y  temporal  como  la mayoría  de  las  que  asume  la  población recién  llegada.  Mientras  viste  el  disfraz,  repleto  de  magia  y  promesas  de  abundancia, reflexiona sobre  la vida que tiene,  inestable y  lejos de  los suyos, y recuerda fragmentos de  la vida cotidiana de su  lugar de origen, aproximando al  lector a otras  realidades. Gabriel  Janer Manila, uno de los autores de referencia de la literatura infantil y juvenil catalana, traspasa al lector, desde la mirada del inmigrante, las sensaciones de soledad y tristeza, pero también las ilusiones  que  siente  el  protagonista.  El  autor  nos  conmueve  en  un  juego  de  contrastes:  la opulencia  de  la  sociedad  consumista  de  acogida  frente  a  la  dura  experiencia  migratoria, contextualizada  a  finales  de  la  década  de  los  setenta  en  las  Islas  Baleares  en  una  de  las primeras narraciones del Estado que abordó este tema.  

        S I M P O S I I N T E R N A C I O N A L 13 La Literatura que acull: infància, immigració i lectura 

Zubizarreta, Patxi; Villamuza, N. (il∙l.): Sola y Sincola. Madrid: Edelvives, 2005. 

  Sola y Sincola és el relat tendre d’un fet que podria semblar aterridor: una família  immigrant que es dirigeix a passar les vacances al seu país d’origen oblida una de les moltes filles que té en una benzinera. Mitjançant una aposta  literària realista plena de delicadesa  i el∙lipsis, és el treballador de  la gasolinera qui  relata  l’anècdota, amb una gran contenció  i empatia amb  la nena que espera en silenci a l’autopista. La narració aborda la immigració de manera natural, sense  superioritat  ni  valoracions morals,  amb  respecte  i  sense  paternalismes.  (Recomanats Gretel)  Sola  y  Sincola  es  el  relato  tierno  de  un  hecho  que  podría  parecer  aterrador:  una  familia emigrante, que  se dirige a  su país de origen para pasar  las  vacaciones, olvida a una de  sus muchas hijas en una gasolinera. Mediante una apuesta literaria llena de delicadeza y elipsis, es el  trabajador de  la gasolinera el que  relata  la anécdota, con una gran contención y empatía hacia  la niña que  espera  en  silencio  en  la autopista.  La narración aborda  la  inmigración de forma  natural,  sin  superioridad  ni  valoraciones  morales,  con  respeto  y  sin  paternalismos. (Recomendados Gretel)