Seguretat a internet

47
ÍNDEX PRÀCTICA 5 Treball realitzat per : Cristina Bel Laura Jovaní Neus Andrés

Transcript of Seguretat a internet

Page 1: Seguretat a internet

ÍNDEX

PRÀCTICA 5Treball realitzat per :

Cristina Bel Laura JovaníNeus Andrés

Anna BesalduchCristina Checa

Page 2: Seguretat a internet

2

1. HÀBITS D’INTERNET.............................................................................................pàg. 4

2. REVISTA GUIX ........................................................................................................pàg. 5

3. L´ÚS D’INTERNET..................................................................................................pàg. 7

3.1. Decàleg per a l’alumnat

3.2. Decàleg per a les famílies

4. WEBQUEST ...........................................................................................................pàg. 9

Visiteu els webs i els vídeos següents i elaboreu un decàleg per al vostre alumnat i un

altre adreçat a les famílies sobre consells d’ús d’Internet

Vídeos:

2

Page 3: Seguretat a internet

3

"Buen uso de Internet" Junta de Andalucía. <http://www.youtube.com/watch?

v=2DWIk3M7n04>

"El uso del Internet: vicio o necesidad" <http://www.youtube.com/watch?

v=dIicbtT6pOY>

Webs:

e-nciclopedi@: Internet segura

<http://www.enciclopedia-sm.com/youandinternet.asp>

Per la privadesa a Internet : L'ordinador, la màquina que tot ho guarda. Privadesa i

xarxes socials http://www.vilaweb.cat/www/diariescola/noticia?id=3464813.

Navegar en seguretat del SE del Tarragonès.

<http://setarragones.net/navegarambseguretat/>

<http://setarragones.net/navegarambseguretat/?page_id=10>

Consells Correu: <http://www.xtec.cat/~aismael/docus/usemail.htm>

Consells cercar Internet <http://www.xtec.cat/~aismael/docus/consellcercar.htm>

3

Page 4: Seguretat a internet

4

1. HÀBITS D’INTERNET

Seleccioneu un grup d’edat i busqueu quins són els hàbits de consum d’Internet més freqüents

en aquesta edat.

 El grup d’edat que hem seleccionat ha estat de 15 a 17 anys.

Pel que fa a aquesta franja d’edat, el que més utilitzen de manera quotidiana a Internet són els

xats i les pàgines personals, per davant dels correus electrònics. Els joves, veuen Internet com

una eina de comunicació amb els seus amics. Tant, que a vegades, fins i tot es salten la

legalitat: dos de deu adolescents entre 12 i 16 anys tenen pàgina personal en Facebook, a

pesar de que la normativa de la red social ho prohibeix, tal i com ho exigeix l’Agència de

Protecció de Dades.

Aquestes són algunes de les conclusions que ofereix l’estudi “els joves i les TICs”;

Ens diu que, la plataforma més utilitzada per accedir a la virtualitat segueix sent l’ordinador

en la immensa majoria dels casos (95,94%). Quan ho fan, els espais web més visitats són

pàgines de tipus personal (24,5%) i els xats (21,8%), per davant dels espais de música i vídeo

(17,4%), el correu electrònic (16,4%), les descàrregues (12,8%) i els cercadors (10,8%).

Pel que fa a les pàgines personals, l'estrella és, amb molta diferència, el Messenger: fins a un

92% dels joves disposa d'aquest programa d'intercanvi de missatges en temps real. El 57,1%

dels adolescents posseeixen una pàgina Fotolog i quasi una tercera part (29,3%) està

connectat al Facebook.

D'altra banda, un 77,97% dels enquestats obtenen música que escolten d'internet de manera

gratuïta i només un 1,93% paguen per aquest servei.

Des d'una perspectiva de gènere, els nois acostumen a connectar-se més a internet des de la

consola que les noies, compren més que elles a través de la xarxa i tenen més tendència a

jugar online i a penjar vídeos al YouTube. Les noies, en canvi, solen tenir pàgines personals

com Metroflog o Myspace en un percentatge més elevat que els nois i acostumen també a

connectar-se de manera més freqüent i quotidiana a pàgines personals i a xat

2. REVISTA GUIX

4

Page 5: Seguretat a internet

5

Us recomanem que llegiu dos suplements de la revista GUIX:

Torrescasana, M.L. (2008). Nosaltres usem Internet, no n'abusem. Guix Núm.148.

Suplement Guix 348. (CRISTINA CHECA)

- Guix 348 feu l'activitat 1. Quin ús en fem, d'Internet?. Contesteu el qüestionari. Feu una

reflexió personal

Torrescasana, M.L. (2008). Em dic Internet i sóc una eina molt potent! Guix

Núm.146-147. Suplement Guix 346-347.

2. Guix 346-347 feu l'Annex 1. Què és Internet? Avantatges. Feu una reflexió personal

Per veure l’article de Guix “Em dic internet i sóc una eina molt potent!” clic aquí

Per veure el suplement de la revista Guix, clic aquí

Què és Internet?:

És un conjunt d'ordinadors connectats entre si, que permet intercanviar informació i/o

comunicar- nos amb qualsevol persona. Per tant, és molt important que qualsevol usuari

(especialment els menors) tingui en compte les premisses següents:

. El món virtual és igual que el món real.

. Darrere de la pantalla sempre hi ha algú.

. Qualsevol persona pot fer una pàgina web (la informació no sempre és fiable. No sempre

sabem a qui li donem la informació).

. Internet no té fronteres, ni lleis úniques.

5

Page 6: Seguretat a internet

6

Avantatges com a font d'informació i com a canal d’informació:

- Internet és una eina poderosa per facilitar i potenciar l'aprenentatge, perquè posa al teu abast

una immensa varietat de recursos educatius

- La informació s’aconsegueix des de casa, sense moure’ns!

- La quantitat d’informació disponible és enorme.

- No hi ha horaris.

- Ens permet comunicar-nos amb rapidesa i eficàcia.

Reflexió personal

Internet és una nova manera de treballar i d’informar-se sobre el món. Entre les avantatges i

desavantatges d’internet vaig a enumerar les que crec que existiesen:

Com avantatges es pot aconseguir informació tècnica i general molt específica sobre

qualsevol tema, hi ha enquestes, pots llegir llibres on-line sense tenir que descarregarte’l,

veure pel·lícules, escoltar música, pots comunicar-te en les persones a través d’e-mail d’una

manera eficaç i còmoda...

Com a desavantatges crec que hi ha un fàcil accés a la pornografia per part dels menors, hi ha

un empitjorament de l’idioma, hi ha spam als e-mails, virus...

Tot i així, si saps on et poses i que fas a internet tot són bones avantatges i una oportunitat de

fer-nos la vida més fàcil i còmoda.

6

Page 7: Seguretat a internet

7

3. L´ÚS D’INTERNET

3.1. Decàleg per a l’alumnat:

A Internet t'ho pots passar molt bé, però quan et

connectis, has d’anar en compte:

1. Sempre demana permís a un adult abans de

connectar-te a Internet.

2. Ensenya als teus pares a utilitzar Internet i les

pàgines web que visites.

3. Quan naveguis per internet, no donis mai les teves dades personals ni fotografies a

desconeguts (el teu nom i cognoms, la teva adreça, número de mòbil, adreça de correu

electrònic, nom del teu col·legi o institut i els noms dels teus amics).

4. Guarda en secret la teva contrasenya d’accés al correu i no la donis a ningú.

5. No donis les teves dades personals a qualsevol pàgina d’Internet.

6. Esborra qualsevol correu electrònic de desconeguts o d'empreses que no coneguis.

7. Si compres productes per Internet, compra a pàgines segures. Abans d’escriure les

dades de la teva targeta, assegurat’t: Ha d’haver una foto del producte i també una

icona d’un candau que indica que és una pàgina segura.

8. Controla la teva llista de contactes de missatgeria instantània.

9. Xatejar comporta els seus riscos: no coneixes la persona amb qui parles i pot ser molt

diferent a com te la imaginaves, et pot enganyar, no et creguis tot el que et diuen al

xat.

7

Page 8: Seguretat a internet

8

10. Mai quedis amb algú amb qui hagis parlat online i no coneguis personalment.

3. 2. Decàleg per a les famílies:

1. Determinar unes hores per a utilitzar

l’ordenador a la setmana o al dia, un horari

2. Saber els interessos del teu fill o de la teus

filla, per a instal·lar software a l’ordenador

3. Activar les eines necessàries per a que el

infants no veigue contingut no adequat a la

seua edat

4. Veure internet com un mitjà positiu per aconseguir informació i divertir-se

5. Oferir la teua ajuda per a navegar

6. Determinar entre els dos les pagines web que pot veure i prepara-les per a que l’infant

les tinga a mà i no s’hage d’exposar a trobar pagines no adequades per a ell/a

7. Podeu instal·lar l’ordenador en una habitació oberta a tota la família, per ex, el

menjador.

8

Page 9: Seguretat a internet

9

8. Parlà amb ells dels risc d’internet, del que no és aconsellable de fer i les conseqüències

negatives que pot provocar: quedar amb algú, virus informàtics, enganys, dades

personals...

9. Comentar-li que tot el que fa amb

l’ordenador és guarda en aquest

10. Animar-lo a passar l’antivirus desprès

cada vegada que mirar el correu o és

descarrega alguna cosa, i de manera

setmanal desprès de navegar

4. WEBQUEST:

9

Page 10: Seguretat a internet

10

PÀGINA WEB

10

Page 11: Seguretat a internet

11

VÍDEO

NO ES POT VISUALITZAR!

Què són?

Els virus informàtics són un malware que té per objecte alterar el normal funcionament de

l’ordinador sense el permís o el coneixement de l’usuari.

Com arriben?

El funcionament d'un virus informàtic és conceptualment simple. S'executa un programa que

està infectat, en la majoria de les ocasions, per desconeixement de l'usuari. El codi del virus

queda resident (allotjat) en la memòria RAM de l’ordinador, tot i que el programa que ho

contenia hagi acabat d'executar-se.

El virus pren llavors el control dels serveis bàsics del sistema operatiu, infectant, de manera

posterior, arxius executables que siguin cridats per a la seva execució.

Finalment s'afegix el codi del virus al programa infectat i es grava en el disc, amb la qual cosa

el procés de replicat es completa.

11

Page 12: Seguretat a internet

12

Què fan?

Els virus, habitualment, reemplacen archius executables per altres infectats amb el códic

d’aquest.

Com evitar-los?

Els mètodes per a disminuir o reduir els riscos associats als virus poden ser els denominats

actius o passius.

Actius

- Antivirus: són programes que tracten de descobrir les traces que ha deixat un programari

maliciós, per a detectar-lo i eliminar-lo, i en alguns casos contenir o parar la contaminació.

Tracten de tenir controlat el sistema mentre funciona parant les vies conegudes d'infecció i

notificant a l'usuari de possibles incidències de seguretat.

- Filtres de fitxers: consisteix a generar filtres de fitxers nocius si l'ordinador està connectat a

una xarxa. Aquests filtres poden usar-se, per exemple, en el sistema de correus o usant

tècniques de firewall. En general, aquest sistema proporciona una seguretat on no es

requereix la intervenció de l'usuari, pot ser molt eficaç, i permetre emprar únicament

recursos de forma més selectiva.

Passius

- Evitar introduir al teu equip mitjos d'emmagatzematge extraïbles que consideris que

poguessin estar infectats amb algun virus.

- No instal·lar programari "pirata". Evitar descarregar programari d'Internet.

- No obrir missatges provinents d'una adreça electrònica desconeguda.

- No acceptar e-mails de desconeguts. Generalment, solen enviar "fotos" per la web, que

diuen cridar-se "mifoto.jpg", tenen una ícona quadrada blanca, amb una línia blava en la

part superior. En realitat, no estem en presència d'una foto, sinó d'una aplicació Windows

(*.exe). El seu veritable nom és "mifoto.jpg.exe", però la part final "*.exe" no la veiem

perquè Windows té deshabilitada (per defecte) la visualització de les extensions

registrades, és per això que solament veiem "mifoto.jpg" i no "mifoto.jpg.exe". Quan la

12

Page 13: Seguretat a internet

13

intentem obrir (amb doble clic) en realitat estem executant el codi de la mateixa, que corre

sota MS-DOS.

Quants tipus hi ha?

Existeixen diversos tipus de virus, varien segons la seva funció o la manera que aquest

s'executa en la nostra computadora alterant l'activitat de la mateixa, entre els més comuns

estan:

-Troyano:que consisteix a robar informació o alterar el sistema del maquinari o en un cas

extrem permet que un usuari extern pugui controlar l'equip.

-Cuc:té la propietat de duplicar-se a si mateix. Els cucs utilitzen les parts automàtiques d'un

sistema operatiu que generalment són invisibles a l'usuari.

-Bombes lògiques o de temps: són programes que s'activen al produir-se un esdeveniment

determinat. La condició sol ser una data (Bombes de Temps), una combinació de tecles, o

certes condicions tècniques (Bombes Lògiques). Si no es produïx la condició roman ocult a

l'usuari.

-Hoax: els hoax no són virus ni tenen capacitat de reproduir-se per si sols. Són missatges de

contingut fals que inciten a l'usuari a fer còpies i enviar-la als seus contactes. Solen apel·lar

als sentiments morals ("Ajuda a un nen malalt de càncer") o a l'esperit de solidaritat ("Avís

d'un nou virus perillosíssim") i, en qualsevol cas, tracten d'aprofitar-se de la falta

d'experiència dels internautes novençans

13

Page 14: Seguretat a internet

14

“DESAFIO CHAT”:

Les idees principals que he extret de la simulació de xat estan reflectides en el guió.

BONA EDUCACIÓ

A continuació poso la informació de les dos pàgines webs que propossa visitar:

14

Page 15: Seguretat a internet

15

Les 5 normes que he redactat estan posades en el guió final.

15

Page 16: Seguretat a internet

16

LLEGIR DOCUMENTS I VISUALITZAR UN VÍDEO

Les conclusions estan plasmades al guió final.

CONSELL

FONT: http://www.lamalla.cat/petitamalla/eltema/article?id=96465.

16

Page 17: Seguretat a internet

17

VÍDEO

17

Page 18: Seguretat a internet

18

CONSELLS PER EVITAR REBRE SPAMS

18

Page 19: Seguretat a internet

19

19

Page 20: Seguretat a internet

20

TEST

20

Page 21: Seguretat a internet

21

21

Page 22: Seguretat a internet

22

22

Page 23: Seguretat a internet

23

23

Page 24: Seguretat a internet

24

24

Page 25: Seguretat a internet

25

25

Page 26: Seguretat a internet

26

CONFERÈNCIA

-Els Virus:

o Què són?

o Com arriven?

o Quans tipus hi ha?

o Què fan?

o Com evitar-los?

o Aspectes actius

o Aspectes passius

o Quants tipus hi ha?

o Troyano

o Cuc.

o Bombes lògiques o de temps.

o Hoax.

-Conclusions els virus:

o La probabilitat de ser contaminat per un virus es reduïx gairebé a zero quan s'apliquen

totes les mesures de seguretat. Però una PC a l'abast de nens o persones que

desconeixen, o un fatídic clic a l'annex d'un correu poden causar estralls al més

previsor dels usuaris.

- L’Spam:

o Correu escombraria no desitjat.

o Inundar internet amb moltes còpies del mateix missatge.

o Prové de persones i companyies que tenen la meva direcció.

o Tipus

o Es poden evitar.

- Conclusions spam:

o Hem de vigilar on escribim les nostres dades.

o Ens poden enganyar o enviar correu no desitjat constantment.

o Es pot evitar desconfiant de correus.

26

Page 27: Seguretat a internet

27

27

Page 28: Seguretat a internet

28

28

Page 29: Seguretat a internet

29

WEBQUEST: NAVEGA PER INTERNET AMB TOTA SEGURETAT

GUIÓ : PRINCIPALS PERILLS D’INTERNET

A) VIRUS

La connexió a la xarxa pot fer que ens entrin VIRUS a l’ordinador. Busqueu:

-         Els tres tipus principals de virus

Els tres tipus principals de virus són:

-Troyano:que consisteix a robar informació o alterar el sistema del maquinari o en un cas

extrem permet que un usuari extern pugui controlar l'equip.

-Cuc:té la propietat de duplicar-se a si mateix. Els cucs utilitzen les parts automàtiques d'un

sistema operatiu que generalment són invisibles a l'usuari.

-Hoax: els hoax no són virus ni tenen capacitat de reproduir-se per si sols. Són missatges de

contingut fals que inciten a l'usuari a fer còpies i enviar-la als seus contactes. Solen apel·lar

als sentiments morals ("Ajuda a un nen malalt de càncer") o a l'esperit de solidaritat ("Avís

d'un nou virus perillosíssim") i, en qualsevol cas, tracten d'aprofitar-se de la falta

d'experiència dels internautes novençans

-         Instal.lació i actualització d’antivirus

L'usuari recomana la compra de qualsevol dels antivirus nacionals, per a estar protegits dels

virus fets a casa molt prolífics últimament. De preferència, aquest antivirus hauria de treballar

en conjunt amb altre antivirus estranger. Comprar antivirus pirates pot arribar a empitjorar les

coses. No té sentit estalviar-se unes quantes monedes quan el que es desitja cuidar és alguna

cosa tan valuós com el seu prdinador i la informació que guarda dintre. S

29

Page 30: Seguretat a internet

30

i bé pel cost d'un bon Antivirus Nacional, és moderat, perquè no hagi excuses per a la compra

d'un antivirus estranger, aquí els donem una llista d'antivirus gratuïts:

- AVG Antivirus.

- F-Secure.

- PC- Selló.

- Virus Catcher.

Les actualitzacions no han de posposar-se si es desitja estar mitjanament protegits, i els

antivirus apliquen tècniques eurísticas per a anticipar-se a la infecció de virus desconeguts.

Per Internet i el correu electrònic circulen millons d'arxius i correus contaminats cada dia, i les

més avançades tècniques per a produir virus són públicament conegudes.

La freqüència amb que ha de fer-se una profunda revisió antivirus depèn de diversos factors:

- Quantitat d'usuaris de la computadora.

- Utilització de disquets provinents de l'exterior.

- Ús d'Internet per a baixar programes.

- Nivell d'ús del correu electrònic.

- Ús de barreres protectores.

- Si s'observa alguna evident deterioració del funcionament de la PC.

La probabilitat de ser contaminat per un virus es reduïx gairebé a zero quan s'apliquen totes

les mesures de seguretat. Però una PC a l'abast de nens o persones que desconeixen, o un

fatídic clic a l'annex d'un correu poden causar estralls al més previsor dels usuaris.

30

Page 31: Seguretat a internet

31

B)     XATS

Els perills dels xats. Parleu dels següents temes:

- El problema de parlar amb desconeguts:

Quan parles amb algú de la xarxa que no coneixes personalment t’exposes a una sèrie de

riscos importants, ja que te pot estar enganyant fent-se passar per un altre, pots estar danvat

d’un situació de pederàstia o terrorisme. Per tant, has d’anar en compte amb qui parles.

-  El problema de donar informació personal:

Donar informació per Internet és un risc, ja que oferir informació personal suposa que la

persona sàpiga on vius, on trobar-te, amb qui parla (si es més o menys “accessible a ell/a)... I

pot presentar-se a la teva casa i localitzar-te per móvil, creant així un abus a la intimitat.

També podem estar davant d’un pederàstica. Per tant no hem de donar informació personal a

ningú.

-  La bona educació a la xarxa: la netiqueta

 A continuació afegim les 5 normes que considerem que son necessàries per una bona

educació dins d’un xat:

o No facis res que no vulguis que et facin.

o Respectar al temàtica del canal i fer ús d’un llenguatge adequat.

o Evita l’ús de majúscules, ja que poden interpretar-se com crits. I evitat insults i

expressions ofensives.

o En les llistes de distribució, cal intentar evitar diàlegs personals entre dos usuaris que

potser no interessen a la resta.

o També us recomanem que us rellegiu un parell de vegades els missatges abans

d'enviar-los: els textos breus, concisos i ben redactats fan de bon llegir!

31

Page 32: Seguretat a internet

32

Seguidament poso les idees principals que he extret a partir de “Desafio xat”:

- No donar informació personal a desconeguts que xategem, ja que ens poden localitzar.

- Si la persona intenta saber més de tu, informació personal, avisa a un adult i deixa la

conversa immediatament.

- No acceptar cap document que ens envien, ja que pot ser un virus.

- No enviar cap fotografia ni document personal, ja que podem estar davant d’una

situació de pederàstica.

- No confies del que et diuen et poden enganyar. Es poden fer passar per un altre.

- Coordinar una trobada amb algú que xateges pot ser peligros.

- Canviar de tema quan volen saber de tú es una bona opció.

- Has de ser educat/da ja que no saps amb qui parles.

C)    EL CORREU ELECTRÒNIC: ESTAFES, “SPAMS”

- Què és un “SPAM”?

És correu no desitjat, correu “escombraries”. Consisteix en inundar internet amb moltes

còpies del mateix missatge, per tal que el llegeixi quanta més gent millor. La majoria són

anuncis comercials.

Prové de persones i companyies que tenen la meva direcció. Aquesta la poden obtenir amb les

enquestes que he emplenat o amb les suscripcions que jo faci, alguns, però roben les adreces

de les llistes de distribució. Les empreses poden vendre aquesta informació.

L’spam suposa una molèstia ja que fa perdre molt de temps, de vegades, pot ofendre i fins i

tot pot propagar enganys, virus i estafes. A més, el seu contingut sol ser dubtós.

32

Page 33: Seguretat a internet

33

Els tipus d’spam que hi ha són:

o Publicitat no solicitada.

o Missatges amenaçadors.

o Missatges enganyosos que poden excutar virus (per aquest motiu és recomanable

tenir antivirus).

o Phishing o missatges enganyosos de delinqüents que demanen dades personals.

Per tal d’evitar-ho es recomana:

o No donar direccions.

o Saber quins filtros ofereix el proveïdor o programa que utilitzem.

o Desconfiar de tots els archius que ens enviïn.

o Denunciar el mal ús.

- Com ens intenten enredar amb correus que semblen d’entitats autèntiques.

Mitjançant el phishing.  Ens animen a fer clic a un vicle on hem de facilitar dades personals

importants, com un número de targeta de crèdit, contrasenyes, dades de comptes corrents... A

més, semblen procedents d’una institució financera, com un banc, una entitat emisora de

targetes de crèdit, un establiment comercial en línia de confiança o una organització benèfica.

S’intenten perpretar a través de correu electrònic no desitjat, finestres emergents i missatges

instantanis.

D)    CONTINGUTS INADEQUATS

-   Pornografia infantil:

Al no ser conscients realment amb qui parlem per la xarxa estem expostos a la pornografia

infantil, ja que quan enviem un document com és un fotografia nostra o d’un amic/a no

sabem a quines mans va a parar aquesta fottografia, per tant, no hem d’enviar a ningú cap

33

Page 34: Seguretat a internet

34

imatge i/o fotografia nostra ni de ningú, ja que no sabem l’ús que l’altra persona pot fer

d’ella.

Un altre punt important a destacar és la càmara web, ja que hem de fer un bon ús d’ella, per

això no hem d’utilitzar-la amb desconeguts/es, ja que una vegada més destaco que no

sabem qui és la persona amb la que ens comuniquem i no sabem quin ús fa.

-   Tema estètica: pàgines amb dietes, cirugies estètiques,…

-   Terrorisme i delinqüència a la xarxa

-  Què és el phishing

El "Pishing" és una forma d'estafa bancària, basada en l'enviament de missatges

electrònics fraudulents. Bàsicament el "Pishing" és una forma de correu electrònic no

sol·licitat, que pretén obtenir informació confidencial mitjançant la suplantació de les

pàgines d'accés a un servei de banca electrònica.

Phishing és la capacitat de duplicar una pàgina web per a fer creure al visitant que es troba

en la pàgina original en lloc de la copiada. Normalment s'utilitza amb fins delictives

duplicant pàgines web de bancs coneguts i enviant indiscriminadament correu-vos perquè

s'accedeixi a aquesta pàgina a actualitzar les dades d'accés al banc.

En ocasions, el terme phishing es diu que és la contracció de password harvesting fishing

(collita i pesca de contrasenyes), encara que això probablement és un acrònim retroactiu.

De forma més general, el nom phishing també s'aplica a l'acte d'adquirir, de forma

fraudulenta i a través d'engany, informació personal com contrasenyes o detalls d'una

targeta de crèdit, haciendose passar per algú digne de confiança amb una necessitat

veritable de tal informació en un e-mail semblant a l'oficial, un missatge instantani o

qualsevol altra forma de comunicació. És una forma d'atac de l'enginyeria social

CINC NORMES PER A EVITAR EL PHISHING

El Centre d'Alerta Antivirus de Xarxa.és, que s'encarrega de fomentar la seguretat en

internet, ha publicat un document amb 5 normes senzilles per a evitar caure en el parany

34

Page 35: Seguretat a internet

35

del phishing, maniobra d'enginyeria social per la qual un usuari de correu electrònic és

convidat a revelar les seves claus bancàries o nombres secrets d'accés a comptes financers.

El phishing no és un virus, sinó un mètode que utilitza un missatge de correu digital en la

qual es proposa enganyosament la introducció de claus en una pàgina web que simula la

d'una entitat bancària.

Els missatges enviats utilitzaran tot tipus d'enginyosos arguments relacionats amb la

seguretat de l'entitat, per a justificar la necessitat d'introduir les seves dades d'accés.

Alguns exemples dels més comuns poden ser els següents:

- Problemes de caràcter tècnic.

- Recents deteccions de frau.

- Noves recomanacions de seguretat.

- Canvis en la política de seguretat de l'entitat.

Davant aquesta campanya, Xarxa.és recomana 5 normes de fàcil aplicació per a evitar

caure en aquests cimbells:

1.- No atengui a correus electrònic escrits en idiomes que no parli: la seva entitat financera

no es dirigirà a Ud en aquest idioma si abans no ho han pactat prèviament

2.- No atengui a correus enviats per entitats de les quals no és client en els quals li

demanin dades íntimes o que afectin a la seva seguretat

3.- No atengui a sortejos o ofertes econòmiques de forma immediata i impulsiva

4.- No atengui a correus que li avisin del cessament d'activitats financeres rebuts per

primera vegada i de forma sorpresiva

5.- No atengui a correus dels quals sospiti sense confirmar-los telefònica o personalment

amb l'entitat signant.

35

Page 36: Seguretat a internet

36

36