Segunda república

of 14 /14
La Segona República Lucia Fernández Ana Pla Nadia Mimbrera Ferran Arce Adela Alfonso Sergio Medina 2º A

description

Comentari de text històric sobre la Segona República

Transcript of Segunda república

Page 1: Segunda república

La Segona República

Lucia FernándezAna PlaNadia MimbreraFerran ArceAdela AlfonsoSergio Medina2º A

Page 2: Segunda república

1

La Segona República

(TEXTO 1)

“Señores diputados, lejos yo de censurar ni atacar las manifestaciones de mi colega, señorita Kent; comprendo, por el contrario, la tortura de su espíritu al haberse visto hoy en el trance de negar la capacidad inicial de la mujer… Creo que por su pensamiento ha debido de pasar de alguna forma la amarga frase de Anatole France, cuando nos habla de aquellos socialistas que, forzados por la necesidad, iban al Parlamento a legislar en contra de los suyos.

…Al hablar de las mujeres obreras y universitarias ¿se va a ignorar a todas las que no pertenecen a una clase ni a otra? ¿No sufren éstas como las otras las consecuencias de la legislación? ¿No recae sobre ellas toda la consecuencia de la legislación que se elabora aquí para los dos sexos, pero solamente dirigida y matizada por uno? ¿Cómo puede decirse que la mujer no ha luchado y que necesita una época, largos años de República, para demostrar su capacidad?....

…Yo, señores diputados, me siento ciudadana antes que mujer y considero que sería un error político dejar a la mujer al margen de ese derecho, a la mujer que espera y confía en vosotros…. No cometáis, señores diputados, ese error político de gravísimas consecuencias…

… La mujer española espera hoy de la República la redención… No cometáis un error histórico que no tendréis nunca bastante tiempo para llorar al dejar al margen de la República a la mujer… que está anhelante, aplicándose a sí misma la frase de Humboldt, de que la única manera de madurarse en el ejercicio de la libertad y de hacerla accesible a todos es caminar dentro de ella.”

Clara Campoamor, Abogada, Delegada de la Sociedad de Naciones, Diputada del Partido Radical, 1931

(TEXTO 2) Discurso de Largo Caballero en la campaña electoral del Frente Popular. 1936

"Tenemos que unirnos contra la clase burguesa.

Nos dicen que hay que defender la Patria, pero para ello se necesita un proletariado sano. El verdadero patriotismo está en desarrollar la economía y la industria nacional, no en provecho de una minoría, sino en provecho de la colectividad.

Por encima de críticas y de todo, hemos de unirnos contra la clase reaccionaria, y aunque en ciertos momentos nos unamos a otros elementos, sin renunciar a nuestra independencia política, como en las luchas del día 16, que se presenta en dos frentes; de un lado, la reacción (…), y del otro, los que quieren contener a esa reacción.

Comunistas y socialistas, unidos a los republicanos, hemos firmado un pacto que no nos satisface, pero, a pesar de ello, hemos de cumplirlo todos, y el día 16 a votar, pase lo que pase en el acoplamiento de candidatos y vaya quien vaya en las candidaturas. Indudablemente, después, hemos de seguir nuestro camino. Pero, ¿qué sucedería si triunfasen las derechas?

Las derechas me acusan de que yo preparo la guerra civil. Yo tengo que decir aquí que cuando yo he dicho que hay que responder con la guerra civil es contestando a sus amenazas de pasquines y prensa que dicen que van a exterminar el marxismo, (…). Todo esto lo hacen para atemorizar a la clase media, presentándonos como salvajes, porque decimos la verdad respondiendo a esas gentes y les advertimos que no hablamos por hablar, sino que cumplimos nuestra palabra.

En el Parlamento, puestos en jarras, nos decían: ¿Por qué no la hacéis mañana?, creyendo que era sólo palabrería. Pero hemos demostrado que no somos como ellos; que si se atreven a poner en práctica sus propósitos, les cerraríamos una vez más el paso, puesto que necesitan para sus manejos fascistas a la clase obrera, y ésta, a pesar del soborno, no la conseguirán si algunos elementos no realizan una doble traición. Pero si desde las alturas, a pesar de todo, se realizase una nueva traición, no será al rescate de la República sólo a lo que habrá que ir, sino a algo más”

Page 3: Segunda república

2

La Segona República

Després de haver llegit els dos textos podem fer l’anàlisi de les dues fonts:

Començarem dient que les dues fonts son primàries, degut a que estan escrites en la mateixa època que els fets que es narren.

La primera font és de tipus polític-social, perquè és un discurs de Clara Campoamor en el que parla de incloure a la dona dins de la societat republicana. I la segona font és de tipus marcadament polític, ja que es un discurs de “Largo Caballero” en la campanya electoral del Front Popular al 1936, però també podem dir que es social ja que parla de la lluita social de les classes.

Com podem observar, als dos casos trobem autors individuals, més concretament, al primer text l’autora es Clara Campoamor la advocada delegada de la societat de Nacions i diputada del partit radical, al qual es va unir quan es va proclamar republicà, liberal, laic i democràtic i que defenia els drets de la dona i el sufragi universal masculí i femení. Al segon text l’autor és Largo Caballero, aquest fou un polític i sindicalista marxista espanyol, dirigent del PSOE i UGT, i a la segona República fou també ministre de treball i president del govern.

La finalitat del primer text és incloure el paper de la dona dins de la societat pública del moment, i més concretament en el dret a vot d’aquesta. En el cas del segon text la finalitat és convèncer a la gent de que el voten(Largo Caballero) perquè les seues idees son les que deurien de recolzar per poder dur endavant un bon sistema de govern més just i on el proletariat tinguera un paper just a la societat.

Pel què fa al destinatari, en la primera font Clara Campoamor es dirigeix als diputats, mentre que al segon cas, Caballero es dirigeix a totes les persones en edat de vot, encara que podem dir que el destinatari és públic en els dos casos ja que és accessible a tota la nació.

La idea principal de la primera font és la declaració de Clara Campoamor de que els polítics d’Espanya de l’època haurien de donar la llibertat a les dones de tindre el dret a vot ja que seria un gran avanç per a la nació. Les idees secundàries d’aquesta font son els arguments que dona per a que aquest fet s’acompleixa, per exemple que és l’única manera de madurar-se en l’exercici de la llibertat i de fer-la accessible a tots, l’altra és que totes les dones sofreixen les conseqüències de la legislació i no deuria de haver diferenciació entre classes o sexe.

La idea principal de la segona font és que els partits d’esquerres estiguen units per a guanyar les eleccions, entre les idees secundàries podem destacar dues: la primera és fer front a els partits de la dreta, incloent a la burgesia, i la segona idea secundària és desenvolupar l’economia i la industria nacional.

Podem situar les dues fonts dins del context de la Segona república espanyola (1931-1933) i la Guerra Civil espanyola (1934-1939) així: després de la denominada “dictablanda” de Berenguer, es va proclamar la segona república espanyola al 1931; aquest any es convocaren de nou les corts constituents per a elaborar una nova constitució, on es va acceptar el sufragi femení, gràcies a Clara Campoamor, que va ser la que ho va aconseguir. Després de la victòria popular, els socialistes es plantejaren una revolució, la qual no va ser secundada per anarquistes, a excepció d’Astúries. Al 1936 es proclamaren de nou eleccions on el Front Popular, que era un pacte entre partits d’esquerres, com a conseqüència de la nova constitució, on va guanyar les eleccions, fent que el nou president de la Segona República fora Largo Caballero.

Per a entendre millor el tema cal definir els següents conceptes:

Page 4: Segunda república

3

La Segona República

MISSIONS PEDAGÒGIQUES: iniciades al 1931 pel Govern Progressista Republicà, eren accions culturals amb l’objectiu principal fomentar la cultura de pobles i llogarets d’Espanya. Es generalitzava la cultura mitjançant lectures, sessions cinematogràfiques, musicals i orquestres, audicions radiofòniques, exposicions d'art ambulants, visites a escoles, cursets per a mestres, etc. En definitiva, es portava a totes les zones rurals l’activitat cultural que es desenvolupava a les ciutats. En aquestes missions participaven les dones republicanes .

REFORMA AGRÀRIA: son mesures legislatives, polítiques, socials i econòmiques promulgades amb la Llei de 9 setembre de 1932, amb la finalitat de modificar la producció de la terra i l’ estructura de la propietat. Aquesta tenia l’objectiu augmentar la baixa productivitat agrícola causada pel retràs tecnològic i solucionar problemes com el latifundisme i els abusos. Es una reforma molt destacada de la Segona República.

Alfons XIII va haver de liderar en el canvi de la dictadura a la democràcia, a causa de la dimissió de Primo de Rivera. Encara que el caciquisme estava vigent al medi rural, l’augment de la població a les ciutats i el descontent de la societat en anys anteriors, va ocasionar que els republicans guanyaren les eleccions i es proclamara la Segona República el 14 d'abril de 1931,

aquest va ser u dels moments més justos tan per les dones com defensa Clara Campoamor a la primera font per la instauració de el sufragi universal (que al llarg de la redacció explicarem), com per als homes, així com un moment esperançadors per al poble espanyol amb ànsies de canvi i evolució, per últim, cal destacar-lo com un període de gran importants en la història espanyola del segle XX.

A partir d’aquest moment, van haver nombrosos canvis. El rei Alfons XIII es va exiliar a França, a causa del canvi de govern. En eixe moment es va formar un Govern Provisional dirigit per Niceto Alcalá Zamora composat per republicans d'esquerres i de dretes, socialistes i nacionalistes bascs i catalans. Degut al malestar social, la Segona República va haver de fer reformes, cal destacar la reforma agrària, les reformes laborals, militars, la nova

legislació educativa i l’estatut provisional d’Autonomia de Catalunya. La CNT va ampliar les vagues, el sector més conservador de l’església encapçalat pel Cardenal Segura va posar tot tipus de dificultats al nou govern. Al maig de 1931 diversos grups anticlericalismes varen assaltar i cremar diferents esglésies i convents. L’opinió pública es va alterar més, allunyant els catòlics de el govern republicà.

Finalment, al juny de 1931 es van tindre lloc les eleccions a Corts Constituents per a les que Clara Campoamor vol conscienciar a la població i a les pròpies corts com veiem a la primera font, en un ambient de tranquil·litat on les urnes donaren majoria a la coalició republicana-socialista. La nova constitució, aprovada el desembre de 1931, va tindre diversos trets; la sobirania popular, la declaració de l’estat espanyol com una República democràtica de treballadors de totes classes. Es va aprovar el sufragi universal masculí i femení, on les dones tenien dret al vot, Clara Campoamor, va defendre la necessitat de permetre a la dona “demostrar su capacidad” com es pot veure a la primera font. Es va fer a més una declaració de drets i llibertats; van haver drets civils, com per exemple el divorci i drets a l’educació laica per a tots.

Page 5: Segunda república

4

La Segona República

Els poders de l’Estat estaven dividits en tres: el poder legislatiu a les corts unicamerals; poder executiu, dividit per el president de la república i el cap de govern i l’aprovació de les Corts; el poder judicial als tribunals de justícia. Per primera vegada a la història d’ Espanya s’estableix el dret de les regions per establir Estatus d’Autonomia. Pel que fa a la “qüestió religiosa” s’estableix un estat laic; es va separar l’església de l’estat, va desaparèixer el pressupost de culte i clero, es va prohibir exercir l'educació i es va donar llibertat de consciència i cultes.

Després del triomf de la Constitució es va iniciar un nou govern dirigit per Manuel Azaña i grups de republicans d’esquerres i dretes així com socialistes, que va triar al Desembre del mateix any com a president de la república a Niceto Alcalá Zamora. Podem dir, que és a aquest moment quan comença el Bienni Progressista.

El govern republicà-socialista va emprendre un ampli programa de reformes en una mala situació econòmica, marcada per l’augment de l’atur. Destaquem quatre reformes importants; la reforma laboral, iniciada per Largo Caballero que afavoria als treballadors i sindicats. En la reforma educativa es va dur a terme un programa d’ensenyança mixta i laica així com la contractació de més mestres i construcció de més escoles.. Pel que fa a la reforma militar va exigir el jurament de fidelitat de l’Exèrcit al nou règim de la república. Pel que fa a la ultima reforma, que va ser la agrària es va aprovar al 1932 la Llei de Bases de la Reforma Agrària, que buscava llauradors sense terra per col·locar-los en latifundis. Aquesta reforma va ser un fracàs ja que sols beneficià a uns pocs llauradors açò va provocar una decepció generalitzada de la població.

L’oposició al govern va venir tant per part d’una dreta conservadora, radical i desorganitzada, a càrrec de Lerroux, el context de crisi econòmica, el debat de l’Estatut d’autonomia Català, el descontent que hem mencionat abans per les reformes agrícoles del govern i una esquerra revolucionaria que poc a poc anava agafant poder amb la CNT, PCI y FAI. La força de tota aquesta oposició va desembocar en greus enfrontaments entre el poble i les forces armades. Un dels enfrontaments mes importants va ser el de “Sanjurjada”, colp militar dut a terme pel general Sanjurjo l’agost de 1932 a Sevilla, però fracassà. Malgrat aquest fracàs de Sanjurjo, les Corts al veure el descontent de la població van intentar millorar la situació aprovant la Llei de Reforma Agrària i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, on l’Esquerra Republicana va guanyar les primeres eleccions autonòmiques. Però encara així el descontent de la població seguia augmentat i el poder del govern era cada dia més escàs. Aquests problemes van portar a l’escàndol de “Casas Viejas”, que va ser on la Guàrdia d’Assalt assassinà un grup de camperols anarquistes, la qual cosa va portar a noves eleccions en novembre de 1933.

A aquestes eleccions de 1933 la dreta es reorganitza presentant tres partits: la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes(CEDA), partit catòlic dirigit per Gil Robles; la Renovació Espanyola, grup monàrquic dut per Calvo Sotelo; i la Falange Espanyola, grup produït pel fill de Primo de Rivera. Les eleccions les va guanyar el Partit Radical de Lerroux i la CEDA, provocant d’aquesta manera una insurrecció anarquista que va ser reprimida.

En un principi, Lerroux es conformava amb membres del seu partit, mentre la CEDA els

Page 6: Segunda república

5

La Segona República

recolzava en la seua política de rectificació del bienni anterior. Aquesta política va dur a terme una sèrie de paralitzacions, com la reforma agrària, amb l’expulsió dels llauradors de les terres ocupades; la reforma militar, on designaren a llocs estratègics militars antirepublicans i donaren l’amnistia als colpistes de Sanjurjo; la conciliació amb l’Església catòlica; la reforma educativa, aturant el programa escolar i anul·lant l’ensenyança mixta; i l’enfrontament amb els nacionalismes perifèrics, amb l’atur de l’Estatut d’Autonomia basc i els conflictes amb la Generalitat Catalana, presidida per Lluís Companys.

En un context de crisi econòmica internacional i de triomf dels extremistes a Europa: Mussolini, a Itàlia, el triomf de Hitler en 1933 a Alemanya i Stalin a Europa, el ambient polític espanyol es va anar radicalitzant cada vegada més. Espanya es va dividir entre “dretes” i “esquerres” es va fer més patent que mai: en la dreta, la CEDA de Gil Robles comptava amb una organització juvenil (Joventuts d’Acció Popular) JAP, amb ideologia feixista; la Renovació Espanyola dirigida per Calvo Sotelo, qui cada vegada tenia postures més extremes i antidemocràtiques; i la Falange Espanyola, de José Antonio Primo de Rivera que constituïa el nucli polític feixista espanyol. Pel que fa als partits d’esquerres, l’Esquerra Republicana de Manuel Azaña optava per una política de reformes i pactes amb el moviment obrer; el PSOE, baix la influència de Largo Caballero, aquest també va sofrir un procés de radicalització; el PCE buscava una aliança amb l’esquerra contra el feixisme; la CNT, continuava lligada a l’acció revolucionària; i l’Esquerra Republicana de Catalunya, dirigida per Lluis Companys, com a conseqüència del conflicte amb el govern de Madrid, va radicalitzar la seva postura d’esquerres.

La creixent tensió entre els dos bàndols polítics va culminar amb l'entrada de tres ministres de la CEDA en el govern al 1934, acte que va ser interpretat per l'esquerra com l’anunci del triomf del feixisme. L’esquerra cada vegada més radical (UGT, PSOE, CNT i PCE), va cridar a la vaga general contra el govern des de totes les parts del país. El moviment va fracassar a Madrid, però tot i així l’exèrcit va arrestar als principals dirigents socialistes i comunistes. A Barcelona, Companys va dirigir una insurrecció independentista, que també va ser reprimida per l’exèrcit. A Astúries la vaga general va triomfar i es va convertir en una autèntica revolució per la UGT i CNT. Va tindre una dura repressió, de la qual es va encarregar la Legió, dirigida pel general Franco.

El resultat de la Revolució d'octubre va ser devastador: centenars de morts i ferits i milers de detinguts, entre ells Companys i Azaña, qui no havien recolzat l'alçament, i els principals dirigents del PSOE, com Prieto o Largo Caballero. Com a reacció el govern va endurir la seua política: es va suspendre l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i es va redactar una nova Llei de Reforma Agrària, que en realitat era una Contrareforma.

Les diferències entre el Partit Radical i la CEDA eren creixents. La CEDA va optar per nomenar a Gil Robles com nou ministre de Defensa. Els militars contraris a la República i la democràcia van ser designats en llocs clau de l'Exèrcit. Franco va ser nomenat cap de l'Estat Major.

La crisi arribà amb l'escàndol de la corrupció, l’escàndol de l' ”Estraperlo”, produït com a conseqüència de la introducció d'un joc de ruleta elèctrica de marca "Stra-Perlo”, que va afectar alts càrrecs governamentals, com Lerroux i el Partit Radical que caigueren en desgràcia.

Page 7: Segunda república

6

La Segona República

L'aparició de nous escàndols va precipitar la fi de la legislatura i la convocatòria d'eleccions a Corts al 1936.

A diferència de les últimes eleccions, l'esquerra es va presentar unida baix el nom del Front Popular, coalició de Esquerra Republicana, PSOE, PCE, POUM (Partit Obrer d'Unificació Marxista) i Esquerra Republicana de Catalunya. Estava dirigida, entre altres, per Largo Caballero, l’autor de la segona font, on es pot extreure la necessitat que sentia l’esquerra per guanyar les eleccions, de “unirnos contra la clase reaccionaria”, és a dir, la dreta extremista.

La CNT no va demanar l'abstenció, però va recolzar el pacte. La coalició de dreta, formada per la CEDA i Renovació Espanyola, es va presentar amb un programa basat en la por a la revolució social. La Falange i el PNB es van presentar pel seu compte.

Però finalment va ser El Front Popular qui va guanyar les eleccions, va obtenir la majoria a les ciutats i les províncies del sud i la perifèria. Pel contrari, la dreta va triomfar al nord i l'interior. Després de les eleccions, Manuel Azaña va ser nomenat president de la República. L'objectiu era que Indalecio Prieto fóra President del Govern, però per disputes internes va ser nomenat Casares Quiroga. Aquestes disputes ja es podien deixar entreveure durant la campanya política abans de les eleccions, segons es pot extreure de la segona font: “Comunistas y socialistas, unidos a los republicanos, hemos firmado un pacto que no nos satisface[...]”. Aquests formaren un govern exclusivament format per republicans d'esquerra, sense la participació del PSOE.

El nou gabinet al cap del govern va dur a terme diverses reformes, entre les quals es troba l'àmplia amnistia per als represariats de la Revolució d'Octubre; el restabliment de l'Estatut català; la reestructuració de l'Exèrcit, allunyant als generals més sospitosos; també es va reprendre la reforma agrària i es van començar a establir els estatuts d'autonomia, com l'Estatut de Galícia.

Per altra part, les postures radicals es van anar aguditzar cada vegada més. L'esquerra obrera es va posicionar per una postura revolucionària, mentre que la dreta buscava l'aboliment del sistema democràtic. A l'abril d’aquest mateix any es van succeir l'espiral de violència: enfrontaments entre grups falangistes i milícies socialistes, comunistes i anarquistes.

També es va crear el “Cartell”, diari publicitari del Front Popular per a les eleccions de 1936 .

A aquest moment, la dreta va atacar a la República per diferents fronts. Per una part, hi estava la conspiració militar, on augmentava el nombre de generals. Al terreny polític, s'estava conformant una trama, formada pels principals líders dels partits: Gil Robles, Calvo Sotelo i Jose Antonio Primo de Rivera. El conflicte espanyol va adquirir valors internacionals, es a dir, es van iniciar els contactes amb Mussolini i Hitler.

El 12 de juliol va ser assassinat un oficial de la Guàrdia d'Assalt, el tinent Castillo, a mans dels extremistes de la dreta. A la matinada del dia següent, era assassinat també José Calvo Sotelo per part d'un grup de membres de les forces de seguretat. Va començar així un enfrontament, el govern de Casares Quiroga es va llavar les mans i no va prendre mesures al respecte. El 17 de juliol de 1936 l'exèrcit del Marroc, encapçalat pel general Franco, va iniciar la rebel·lió contra el

Page 8: Segunda república

7

La Segona República

govern de la República, es a aquest moment quan comença a Espanya el període de la Guerra Civil (1936-39).

Per concloure la nostra redacció deguem observar que l’etapa de la Segona República, instaurada després de la dictadura de Primo de Rivera és la que representa el verdader sistema de caràcter democràtic. Una de les característiques més destacades d’aquest període històric és la sobirania popular, on els electors estan integrats per tota la ciutadania, tant els homes com les dones gracies a el sufragi universal masculí i femení, es a aquest moment quan per primera vegada en la historia d’Espanya tots poden votar per igual manera. Destacar, que aquest és un tret molt important i significatiu ja que permet que la presa de decisions sigui realment presa per la voluntat del poble.

Si observem el període del 0Sistema Democràtic podem veure que té unes característiques molt similars, encara que no iguals a les del Sistema Liberal, ja que aquest seria el primer pas per anar aconseguint la democràcia que a la actualitat veiem reflectida com a forma de govern. El Sistema Liberal estava definit per una constitució on s’indicava la divisió de poders, cosa que implicava justícia i objectivitat: el poder executiu estava concentrat en El Govern, el legislatiu en mans del Parlament o les Corts i el judicial corresponent als Tribunals de Justícia. Altres tret important d’aquesta constitució era que establia que l’Estat podia organitzar-se en dos tipus de govern: la monarquia parlamentaria o la república, i també estaven afegits els drets individuals i col·lectius dels ciutadans, com per exemple la igualtat de tots els ciutadans i ciutadanes davant la llei.

Abans del Sistema Liberal, durant l’etapa de l’Antic Règim, el model d’Estat era la monarquia absoluta, on tots els poders (executiu, legislatiu i judicial) estaven concentrats en el monarca, per raons que es justificaven amb l’origen diví de la procedència de Deu. Degut a que la societat era teocèntrica, s’acceptava aquest fet i el rei només responia davant Deu. El monarca era qui prenia totes les decisions i les Corts tenien un paper de caràcter consultiu. Aquest fet feia que el poble no tingués cap participació en la política en la presa de decisions ja que el rei era qui tenia el poder i qui actuava conforme els seus interessos.

Pel què respecta a la Dictadura de Primo de Rivera, podem dir que va ser el període anterior a la República, aquesta Dictadura va contar amb el suport del monarca Alfons XIII, a aquest període trobem moltes semblances amb l’Antic Règim, on una figura serà la que acapararà els tres poders. Podem veure reflectida aquest tret amb el règim franquista que s’instaurarà a Espanya després de un període de Guerra Civil que posarà fi al govern legal i civil de la República .

Després de la victòria del bàndol nacional en la Guerra Civil les reformes polítiques que s’havien instaurat en la II República van ser abolides. Els anys darrers a la guerra es van caracteritzar per la fam i la pobresa de quasi tota la població, menys un sector minoritari que es va veure clarament beneficiat per el model econòmic que imperava la Dictadura. A aquest període el paper de l’exercit serà fonamental, com a la instauració del S. Liberal, però estarà caracteritzat per un marcat autoritarisme semblant a la Dictadura de Primo de Rivera i al Antic Règim com havem explicat anteriorment. També cal mencionar el paper que va fer L’Església durant la dictadura de Franco, ja que li donava plena aprovació la institució eclesiàstica i el propi Deu amb la seva voluntat. L’església també recolzava aquest règim per la protecció que li donava, la censura i per que deixava impartir i educar la religió als joves.

Finalment, es va finalitzar la dictadura franquista i es va aprovar la Constitució de 1978 durant el període de la Transició, es a aquest moment quan a Espanya comença un segon Sistema

Page 9: Segunda república

8

La Segona República

Democràtic, el més llarg viscut fins a la actualitat al nostre país. És per aquesta raó que podem concloure dient que la Segona República va ser el precedent per a aplegar a la democràcia que visquem a l’actualitat.