Seguiment de Libèl·lules de Menorca · 2019-12-20 · Seguiment de libèl·lules de Menorca 2018....

Seguiment de Libèl·lules de Menorca

SLiMe

Memòria 2018

Autora:

Esther Soler Monzó

Seguiment de libèl·lules de Menorca 2018.

1

Recollida de dades:

Iván Fernández Rebollar (OBSAM)

Sònia Estradé Niubó (OBSAM)

Óscar Garcia- Febrero (OBSAM)

Oriol Perona Riera (Parc Natural de s’Albufera des Grau - IBANAT)

Naima Montes Moreda (Parc Natural de s’Albufera des Grau - IBANAT)

Esther Soler Monzó (OBSAM)

Coordinador del projecte:

David Carreras Martí, director de l’OBSAM.

Fotografia de portada:

Còpula Chalcolestes viridis

Autoria Dani Coca Serra.

El programa de Seguiment de Biodiversitat en la Reserva de Biosfera de Menorca és

una iniciativa del Departament de Medi Ambient i Reserva de Biosfera del Consell

Insular de Menorca. En el marc d’aquest programa, el seguiment de papallones

diürnes i libèl·lules ha estat encarregat a l’OBSAM, i realitzat en col·laboració amb el

Parc Natural de s’Albufera des Grau


2

ÍNDEX

1.INTRODUCCIÓ ......................................................................................................... 3

2.METODOLOGIA ........................................................................................................ 4

2.1.Estacions de seguiment ...................................................................................... 2

2.2.Registre de les espècies ..................................................................................... 5

2.3.Descripció de les localitats i de la metodologia emprada a cada una d’elles. ...... 8

2.4. Anàlisi de dades……………..…………………………… ………………………..19

3. RESULTATS ........................................................................................................... 20

3.1. Anàlisi per localitat…………………..………………………………………………20

3.2. Anàlisi conjunta ................................................................................................ 48

4. ALGUNES CONSIDERACIONS ............................................................................. 53

5. CONCLUSIONS………………………………………………………………………….54

6. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES ..................................................................... 56

ANNEXES .................................................................................................................. 58


3

1.INTRODUCCIÓ

La present memòria reflecteix el seguiment de les comunitats d’odonats a

Menorca durant l’any 2018. El odonats o libèl·lules (coneguts localment a Menorca

com a tallanassos) és un grup d’insectes constituït per dos sub-ordres: els anisòpters i

els zigòpters. Tot dos tenen un cicle vital complex que inclou ecosistemes terrestres i

aquàtics encara que la major part de la seva vida la passen a l’aigua en forma de larva

(Fig.1). Tenen un paper clau en els ecosistemes perquè són voraços depredadors i és

coneguda la seva influència sobre altres grups d’organismes (Laurila&Kusajalo 1999;

Knight et al. 2005).

Aquestes comunitats van començar a monitoritzar-se l’any 2015 tenint com a

referència els treballs de diferents autors (Ocharan 1987; Pons 1991; García-Avilés et

al. 1995; Márquez-Rodriguez 2014; Soler Monzó 2015). D’aquesta manera, Menorca

es suma a altres regions d’Espanya on existeix una xarxa robusta de seguiments a

llarg termini de libèl·lules (Catalunya, Andalusia, País Basc, País Valencià i

Extremadura). El seguiment de libèl·lules arreu el territori espanyol s’ha vist

incrementat als darrers anys. L’objectiu principal d’aquests seguiments sol ser

l’elaboració de monografies tipus Atlas, encara que les dades obtingudes són

requerides per organismes europeus per tal de poder establir les prioritats de

conservació dintre del grup.

Cal remarcar que des del punt de vista de la conservació ,aquest seguiment té

un valor afegit.Per una banda, no s’ha d’oblidar que la supervivència de les espècies

es pot veure més compromesa a les illes que al continent( Balzan 2012). I per una

altra banda, hi ha estimes que calculen que 1 de cada 5 libèl·lules està en risc

d’extinció a l’àrea mediterrània (Kalkman et al. 2010).


4

Fig.1. Esquema del cicle vital d’un odonat.

2.METODOLOGIA

2.1.Estacions de seguiment

Es van seleccionar 6 localitats: Es Murtar, Bassa Verda de s’Albufera des Comte (d’ara

endavant Es Comte), Algendar, Son Bou, Es Grau i la zona humida localitzada darrere

de la platja des Bot (d’ara endavant, La Vall).

Les localitats van ser seleccionades per cobrir tant els hàbitats temporals com els

permanents encara que a efectes del grup estudiat és important remarcar que més

que la temporalitat, el que interessava incloure eren hàbitats lòtics (aigües corrents) i

lèntics (aigües aturades). Així, podem considerar Es Murtar, sa Bassa Verda i Es Grau

com a ecosistemes lèntics mentre que Algendar seria el millor representant d’un

ecosistema lòtic. A Son Bou i La Vall s’han observat torrents també però l`època en la

qual es prospecte, formen aigües quietes.


5

2.2.Registre de les espècies

Per tal de fer el seguiment d’odonats s’ha modificat lleugerament la metodologia SLIC,

(Seguiment de les libèl·lules de Catalunya) (Pere Luque & Mike Lockwood,

pers.comm). Aquesta metodologia està basada en la de transsectes lineals de Moore

(1975) i que Pollard (1977) va adaptar i emprar amb èxit en el prestigiós programa de

seguiment de lepidòpters diürns BMS (ButterflyMonitoringScheme) britànic.

La metodologia SliC reuneix les següents característiques:

• El transsectes s’han realitzat sempre a una velocitat constant i pel mateix

investigador.

• Els transsectes han de recórrer, sempre que es pugui, un ambient homogeni.

• Els transsectes no s’han realitzat sota les següents condicions climàtiques:

- Dies de fort vent, amb més de 4 punts de l’escala de Beaufort.

- Temperatures inferiors als 18 ºC.

- Dies de pluja o amb una elevada nuvolositat que provoca molt poca llum i

escalfor.

- Dins del període horari amb poca radiació solar (abans de les 11:00 h i a partir de

les 17:00 h.)

En ocasions excepcionals es poden realitzar mostrejos en dies amb nuvolositat

intensa (de més del 75 % de cobertura del cel), però tractant-se sempre de núvols

prims i alts, que deixen passar una part important de la llum i escalfor solars.

• La distància a recórrer en els transsectes lineals és de 100 m.

• Els mostrejos tindran una freqüència quinzenal, i es realitzaran entre els mesos

d’abril i octubre, tots dos inclosos. Un total de 14 mostrejos.

• Els recorreguts dels transsectes, sempre que sigui possible, discorreran pel costat

dels medis aquàtics o el més a prop possible. En zones on les aigües són

temporals i van disminuint al llarg de l’any (basses temporals per exemple), s’haurà

d’anar modificant el transsecte per tal de continuar passant al costat de la línia

d’aigua. Es comptabilitzen tots els odonats, identificats a nivell específic, en una

franja de 5 m d’amplada; aquesta franja potser tant de 2,5 m a cada costat de

l’investigador com de 5 m a un sol costat quan el transsecte ressegueix un curs

d’aigua i així ho cregui oportú l’observador.


6

• No es comptabilitzen els exemplars procedents de la part de darrere de

l’observador i que pertanyen a una espècie ja comptabilitzada, per tal d’evitar

comptatges dobles.

• El nombre d’odonats observats de cada espècie s’anota en una fitxa de camp i

sempre que és possible es separen segons el seu sexe.

• En la fitxa de camp s’anoten la data i l’hora del mostreig, el grau de nuvolositat

(expressat en % de cobertura del cel), la intensitat del vent (segons l’escala de

Beaufort), la temperatura de l’aire i la temperatura del medi aquàtic.

En el cas d’exemplars dubtosos o interessants es procedirà a la seva captura i

se li realitzarà una fotografia digital en la que es puguin observar bé el tòrax, les ales,

l’ull i l’abdomen (si és possible es faran fotografies de detall dels apèndix abdominals).

Es molt recomanable, per tant, portar en el moment de la determinació un

caçapapallones i una càmera digital. Al llarg del mostreig també es poden realitzar

observacions de tipus etològic. A la fitxa de camp es poden anotar informacions

rellevants com el nombre d’exúvies, de tàndems, de còpules, d’ovoposicions,etc.

El present treball agafa de base la metodologiaSliC, però lleugerament

modificada. Per a l’any 2018, el calendari de prospeccions, establert quinzenalment, va

incloure 15 visites al camp, el que significa que les observacions van començar la

setmana del 29 d’abril i va acabar la setmana del 27 d’octubre (mireu Fig. 2). No

obstant, cal recordar que el nombre de visites ha pot variar en funció de la pluviometria

doncs a aigües temporals es fa l’aturada d’estiu, respectant el ritme hidrològic de

l’ecosistema.

Els transsectes han tingut longitud variable i als punts de recompte el temps

transcorregut ha estat pròxim als 5 minuts. A cada localitat de seguiment s’han

establert tant transsectes com punts de recompte, això implica que les dades es

podran comparar de manera global per a cada estació però també en funció del

mètode de mostreig emprat (transsectes o punts). Per tal d’afavorir la comparativa

entre estacions, els paràmetres calculats s’estandarditzen per a 100m en el cas dels

transsectes i per 5 minuts en el cas dels punts de recompte.


7

Fig.2: Calendari de prospeccions del 2018 per a les sortides al camp.

A la Taula 1 es resumeixen els transsectes i punts per a cada localitat de mostreig.

Aquest any , igual que el passat, no s’han introduït canvis de punts i /o transsectes. A

les estacions només s’han comptabilitzat el nombre de mascles de cada espècie

encara que si s’han registrat comportaments reproductius. A l’Annex 1 podeu consultar

un model de fitxa de seguiment.

Dj Dv Ds Dg Dll Dt Dx

març Setm. 1 1 2 3 4 5 6 7

Setm. 2 8 9 10 11 12 13 14

Setm. 3 15 16 17 18 19 20 21

Setm. 4 22 23 24 25 26 27 28

abril Setm. 5 29 30 31 1 2 3 4 Mostreig SLIME 1

Setm. 6 5 6 7 8 9 10 11

Setm. 7 12 13 14 15 16 17 18 Mostreig SLIME 2

Setm. 8 19 20 21 22 23 24 25

maig Setm. 9 26 27 28 29 30 1 2 Mostreig SLIME 3

Setm. 10 3 4 5 6 7 8 9


Setm. 12 17 18 19 20 21 22 23


juny Setm. 14 31 1 2 3 4 5 6


Setm. 16 14 15 16 17 18 19 20


Setm. 18 28 29 30 1 2 3 4

juliol Setm. 19 5 6 7 8 9 10 11 Mostreig SLIME 8

Setm. 20 12 13 14 15 16 17 18


Setm. 22 26 27 28 29 30 31 1

agost Setm. 23 2 3 4 5 6 7 8 Mostreig SLIME 10

Setm. 24 9 10 11 12 13 14 15


Setm. 26 23 24 25 26 27 28 29

setembreSetm. 27 30 31 1 2 3 4 5 Mostreig SLIME 12

Setm. 28 6 7 8 9 10 11 12


Setm. 30 20 21 22 23 24 25 26

octubre Setm. 31 27 28 29 30 1 2 3 Mostreig SLIME 14

Setm. 32 4 5 6 7 8 9 10


Setm. 34 18 19 20 21 22 23 24

Setm. 35 25 26 27 28 29 30 31

BMS

CALENDARI BMS-SLIMe 2018


8

2.3.Descripció de les localitats i de la metodologia emprada a cada una d’elles.

Es Murtar

Aquesta localitat inclou una bassa temporal inclosa al projecte LIFE Basses que a

efectes pràctics es separa en bassa gran i bassa petita doncs queda interrompuda per

una estreta franja de terra coberta per vegetació de matolls. En l’aspecte florístic

alberga una alta diversitat de caròfits. Té

hidròfits habituals en ambients aquàtics

temporals propers als mar com Potamogeton

pectinatus o Ruppia maritima. Hi ha

vegetació més perenne que cobreix bona

part de la superfície d’inundació com

Bolboschoenus maritimus i Scirpus litoralis.

Al igual que en anys anteriors es van incloure

2 punts d’observació a la bassa gran i un

transsecte (Fig. 3.,Taula 1) que cobria el

recorregut entre ambdues basses i el

perímetre de la bassa petita (Fig.9).

La bassa petita va quedar eixuta a final de

juny i la més gran, a mitjans de juliol encara

que a l’agost es va recuperar

un poc. La bassa gran a la

tardor tenia una mica d’aigua

estancada.

Fig.3 Aspecte de la bassa gran (dalt) i

petita (baix) de Es Murtar.


9

Es Grau

A s’Albufera des Grau predominen els salicornars

(matollars de Sarcocornia fruticosa) de sòls argilosos

salins, temporalment inundats del litoral, que és correspon

amb un hàbitat d’interès comunitari.

La metodologia per al seguiment ha consistit dos

transsectes i dos punts de recompte (Fig.4, Taula 1, Fig.

9). Cal remarcar que el punt 2, malgrat tenir unes

característiques paisatgístiques semblants al primer punt

(Fig. 3.d).es correspon amb una vorera de la llacuna on

l’accés està restringit al personal del parc i es va

considerar interessant l’evolució dels dos punts amb el

temps.

Fig.4. Aspecte de transsectes (a)(c) i punts de recompte (b) (d) d’Es Grau.

a

c

b


10

S’Albufera des Comte

Es coneix com la Bassa Verda de s’Albufera des Comte un conjunt de dues

petites basses endorreiques incloses al projecte LIFE Basses. En el marc d’aquest

projecte va estar assenyalada com una de les més diverses, i no només des d’un punt

de vista odonatològic. Durant les prospeccions d’aquest any, a la Bassa des Comtees

va fer un únic transsecte i es va incloure en aquesta estació un transsecte que

transcorre paral·lel al Prat de Son Saura del Nord i un punt d’observació, doncs

l’alçada de la vegetació dificultava una correcta visió al llarg de tot el transsecte (Fig.5).

Aquesta estació es localitza a una àmplia àrea de marina, roquissar i pinar i ha estat

afectada per les recents extraccions de biomassa, amb la qual cosa l’ interès pel seu

seguiment augmenta. La vegetació més característica al Prat de Son Parc són les

canyes (Phragmites australis) i els joncs bovals (Scirpoides holoschoenus), mentre

que a la Bassa des Comte es registra una alta riquesa florística composta tant per

plantes exclusivament aquàtiques com Elatine macropoda o Ranunculus peltatus, i

plantes amfíbies com Carex divisa o Juncus articulatus.

Aquest any la Bassa Verda de s’

Albufera des Comte va quedar eixuta a

mitjans de juny i ja no es va recuperar a

la tardor. Al Prat també es va registrar

una situació de dèficit d’aigua, o aigua

molt estancada amb gran presència

d’algues.

a


11

Fig.5.(a) Transsecte paral·lel al Prat de Son Parc (b) Bassa d’es Comte (gran) (c) Aspecte del Prat

b

c


12

Son Bou

Aquesta localitat inclou els límits del Prat de Son Bou. Es van seleccionar dos punts i

dos transsectes seguint la làmina d’aigua que existeix al marge del torrent de Son

Boter per darrere de la platja de Talis (Fig. 6). Al transsecte 1 i punt 1 i 2 la vegetació

característica a prop de la làmina d’aigua són canyissars sempre inundats. El

transsecte 2 s’ha denominat zona de bosc perquè malgrat no seguir la vora de la

làmina d’aigua es va considerar adient incloure’l per la presència d’algunes espècies

tolerants d’ombra.

Al transsecte 3 predominen les jonqueres de jonc boval (Scirpoides holoschoenus) i

herbassars graminoides que constitueixen un hàbitat d’interès comunitari.


13

Fig. 6. Transsectes (dalt) i punt de recompte (baix) característics de Son Bou.

Algendar

En aquesta localitat es va prospectar el torrent del barranc d’Algendar al seu pas per

Son Pruna. Aquí es van incloure dos punts d’observació i el transsecte que els

separava. (Fig. 7, Fig. 9). Cal remarcar que al punt 2 es va incloure una zona de

vegetació enfora de la línia d’aigua per a facilitar la detecció d’algunes espècies

ombròfiles. La vegetació més característica de l’estació va ser el canyar (d'Arundo

donax) i el curs d'aigua permanent amb coes de cavall (Equisetum telmateia) i mentes

aquàtiques (Mentha spp.)

.


14

Fig. 7. Punts de recompte (a) (b) i transsecte d’Algendar (c).

a b

c


15

La Vall

Aquesta localitat inclou la part de torrent d’Algaiarens i la llacuna que es forma

per darrere de la platja des Bot. A la vora del torrent es va fer un punt d’observació

mentre que el transsecte es va fer al voltant de la llacuna juntament amb un altre punt

d’observació (Fig. 8). A la zona del punt predomina el canyissar de Phragmites

australis subsp. chrysanthus. Al transsecte es pot observar el mateix canyissar

juntament als tamarellars (que és un hàbitat d’interès prioritari). El final del transsecte

es correspon amb una platja arenosa sense vegetació.

Fig.8. Punt de recompte (dalt) i transsecte característic de la Vall (baix).

A la taula 1 es resumeix el nombre de punts i transsectes per a cada estació mentre

que a la figura 10 es mostren els mapes per cada una.

(a)


16

Localitat Transsectes Punts de recompte

Es Murtar MurtarT1

MurtarP1

MurtarP2

Es Grau

GrauT1

GrauT2

GrauP1

GrauP2

Es Comte

ComteT1

Comte2

ComteP1

Son Bou

BouT1

BouT2

BouT3

BouP1

BouP2

Algendar AlgendarT1

AlgendarP1

AlgendarP2

La Vall VallT1

Vall P1

VallP2

Taula 1: Resum de la metodologia emprada per a cada localitat i codis emprades en el text.

Es Murtar


17

Es Grau

Es Comte

Son Bou


18

Algendar

La Vall

Figura9. Localització de punts de recompte i transsectes dintre de cada localitat.

(a) (b)


19

2.4. Anàlisi de les dades

Les dades s’han analitzat per localitat i de manera conjunta (apartat 3).

Per a cada localitat s’inclou el resum de les prospeccions especificant el

número de visites en les quals no s’han registrat individus per a cada any de

seguiment (2015-2018) sempre i quan la metodologia no ha canviat en excés.

A més a més, s’avalua l’abundància relativa de cada espècie i la seva “fidelitat”.

L’abundància es calcula com la proporció d’individus de les espècies en relació al total

d’individus registrats a cada localitat. El terme “fidelitat” s’ha emprat per reflectir el %

de vegades que l’espècie ha estat registrada al llarg del seguiment. Aquest paràmetre

pot resultar d’especial interès quan el seguiment de les espècies està basat en el

registre d’adults (Bried et al. 2015), doncs degut a la mobilitat que presenten els

individus en aquest estadi, no sempre es pot tenir la certesa que aquella espècies està

tancant el seu cicle vital a la localitat observada. A més a més, s’indica en quines

espècies s’han observat comportaments reproductor .

Hom es podria demanar si la riquesa específica de cada localitat està relacionada amb

l’esforç de mostreig que es fa a cada una, doncs com s’ha comentat prèviament, cada

localitat no té el mateix nombre de transsectes ni de punts de recompte, i els

transsectes no mesuren a tots els llocs el mateix (Taula 1).D’aquesta manera, per a

cada localitat, el nombre d’individus registrats i les espècies registrades en funció del

mètode de mostreig (transsecte o punt) i estandarditzat per a 100 m i 5 min,

respectivament.

També per a cada localitat es representa el nombre d’individus i espècies, per

quinzenes, i en cas de faltar alguna prospecció s’han estimat les dades. Aquesta sèrie

temporal es compara amb la resta d’anys.

Per a una revisió conjunta de totes les estacions es dona la informació

detallada de la distribució de les espècies i el nombre d’individus registrats de cada

espècie. Aquestes mateixes dades es comparen amb 2015, 2016, 2017 i 2018 . A més

a més, es comparen les dades entre estacions en funció del mètode de mostreig

emprat (transsectes i punts).

(c)


20

3. RESULTATS

3.1. Anàlisi per localitat

Es Murtar

En aquesta localitat s’han registrat nou espècies. Aquest any s’ha observat que

la riquesa d’espècies es manté respecte al 2017 i que iguala el nombre d’espècies de

2015 (Taula 2).

Any Núm. visites Núm. visites 0 Núm. individus Núm. Espècies

2015 8 2 40 9

2016 6 5 1 1

2017 10 2 99 8

2018 13 1 94 9

Taula 2: Resum de les prospeccions per als diferents anys de seguiment.

Tal i com es va observar al 2017, l’espècie més abundant ha estat L.barbarus (Fig.10)

,que és una espècie molt associada a aigües temporals (Dijkstra. 2006 ) i també

C.viridis que té un cicle vital molt semblant. De L.barbarus es van arribar a

comptabilitzar en un dia 30 individus, una emergència massiva molt pròpia de la

espècie (Martin et al 2016 ).

De L.barbarus, S.meridionale i C. erythraeaes van observar comportaments

reproductius.


21

Fig.10. Abundància relativa de les espècies a Es Murtar al 2018.

Espècies Abundància relativa

Fidelitat

S.fus 0.03 8%

L.bar 0.53 54%

C.vir 0.11 31%

I.eleg 0.02 15%

C.ery 0.10 38%

S.fon 0.05 15%

S.str 0.04 15%

S.mer 0.12 31%

Taula 3: Abundància relativa i fidelitat de els espècies a Es Murtar.

Pel que fa al registre d’individus, el patró coherent amb el d’una bassa temporal on es

veuen dos pics a la primavera i tardor no es veu tan marcat com al 2017 (Fig.11)


22

Fig. 11. Correspondència entre nombre d’individus i espècies registrades per a cada prospecció (dalt) i

comparació d’aquesta tendència en el nombre d’individus per als diferents anys (baix).

Pel que fa al registre d’individus estandaritzat (en funció del temps o dels

metres recorreguts) segons el mètode emprat, a Es Murtar, la detecció als punts de

recompte és variable segons l’any. Al 2015 es van registrar més individus al P1, al

2017 ha estat al P2 i aquest any ha estat ben igual (Fig.12). No obstant,la detecció

d’individus és sempre major al transsecte (Fig. 13), sobretot a la passada campanya.

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

qu

inze

na

1

qu

inze

na

2

qu

inze

na

3

qu

inze

na

4

qu

inze

na

5

qu

inze

na

6

qu

inze

na

7

qu

inze

na

8

qu

inze

na

9

qu

inze

na

10

qu

inze

na

11

qu

inze

na

12

qu

inze

na

13

qu

inze

na

14

qu

inze

na

15

abril maig juny juliol agost setembreoctubre

Tota

l in

div

idu

s

Murtar

2015

2016

2017

2018


23

codi Murtar P1

Murtar P1

Murtar P1

Murtar P1

Murtar P2

Murtar P2

Murtar P2

Murtar P2

any 2015 2016 2017 2018 2015 2016 2017 2018

dies recompte 8 6 10 13 8 6 10 13

temps total (recomptes*5 min)

40 35 50 65 40 35 50 65

TOTAL ind 11 1 7 16 10 0 8 16

TOTAL sp. 3 1 2 2 3 0 2 2

promig quinzenal indiv

1,38 0,17 0,70 1,23 1,25 0,00 0,80 1,23

spspromig quinzenal

0,38 0,17 0,20 0,15 0,38 0,00 0,20 0,15

indiv/5min 1,38 0,14 0,70 1,23 1,25 0,00 0,80 1,23

IA especies 0,38 0,14 0,20 0,15 0,38 0,00 0,20 0,15

Taula 4: Comparativa de diferents paràmetres associats als punts de recompte des Murtar els diferents anys de

seguiment.

Fig.12. Representació dels individus registrats per als punts de recompte as Murtar.

0,00

0,20

0,40

0,60

0,80

1,00

1,20

1,40

1,60

MurtarP1 MurtarP2

ind

iv/5

min 2015

2016

2017

2018


24

codi Murtar T1 Murtar T1 Murtar T1 Murtar T1

any 2015 2016 2017 2018

dies recompte 8 6 10 13

long 46,2 46,2 46,2 46,2

metres totals 369,6 277,2 462 600,6

TOTAL ind 19 0 84 95

TOTAL sp. 6 0 4 9

promig quinzenal indiv 2,375 0 8,4 7,31

spspromig quinzenal 0,75 0 0,5 1,125

IA total (indiv/100m) 41,13 0,00 181,82 136,36

indiv/100m/dia mostreig

5,14 0,00 18,18 10,49

Taula 5: Comparativa de diferents paràmetres relacionats amb el tanssecte des Murtar als tres anys de

seguiment.

Fig.13. Representació dels individus registrats per al transsecte a Es Murtar.

Aquest fet no deixa de ser una mica sorprenent doncs no només els individus, sinó

que la majoria d’espècies s’han registrat a la bassa petita (per on passa transsecte),

que és la primera que queda eixuta. De fet, aquest any s’han pogut observar

ovoposicions “en sec” de diverses espècies durant el mes d’octubre. A la bassa gran,

0,00

5,00

10,00

15,00

20,00

ind

iv/1

00

m/d

ia m

ost

reig

MurtarT1

2015

2017

2018


25

tal i com es va advertir als seguiments anteriors, és urgent una neteja de la vegetació

doncs podria estar dificultant la correcta localització per part dels adults d’aquest punt

d’aigua (Osborn&Samways 1996) (Fig.14 ).

Fig. 14. Aspecte de la bassa gran d’Es Murtar al 2010 (esquerra) i al 2016 i 2017 (dreta).

Bassa des Comte

En aquesta localitat s’han registrat 11 espècies igual que l’any passat. (Taula 6)

Any Núm. visites Núm. visites 0 Núm. individus Núm. espècies

2015 3 0 19 8

2016 4 2 12 2

2017 9 0 119 11

2018 13 0 256 11

Taula 6: Resum de les prospeccions per als dos anys de seguiment a Bassa d’Es Comte.

L’espècie més abundant ha estat I.elegans i també la més fidel. Cal destacar els

registres de C.viris i S.meridionale. I.elegans havia presentat altes fidelitats tant a 2015

com 2016 mentre que S.fusca també va ser registrada diverses vegades a 2016 però

no tant al 2017 i 2018.


26

De S.fonscolombii , S.meridionale I.elegans i C.viridis s’han observat comportaments

reproductius. Cal destacar la quantitat d’exemplars (al voltant de 200) que s’han

registrat en forma de femella o tenerals de les espècies de Sympetrum al llarg de

l’estiu i principis de tardor . El fet de no trobar mascles pot indicar que pot haver un

desplaçament d’individus des d’altres llocs. En aquests estadis, la identificació de les

espècies es fa molt complicada.

.

Fig 15. Abundància relativa de les espècies d’Es Comte.


Fidelitat

S.fus 0,01

23%

L.bar 0,06

46%

C.vir 0,16

46%

I.eleg 0,2

85%

A.mix 0,02

8%

A.par 0,02

23%

O.can 0,01

15%

C.ery 0,06

46%

S.fon 0,19

38%

S.str 0,09

23%

S.mer 0,18

54%

Taula 7: Abundància relativa de les espècies des Comte.

S.fus

L.bar

C.vir

I.eleg

A.mix

A.par

O.can

C.ery


27

D’igual manera que passa amb Es Murtar, si observem el resgistre d’activitat al llarg de

la temporada, observem dos pics corrresponents a primavera i a tardor, malgrat no

observar aigua a la tardor. Si aquesta tendència es compara amba els altres anys,

s’observa que 2017 ha estat prou millor que 2016 , però l’activitat de tardor només s’ha

presentat al 2017 (Fig.16).




28

Pel que fa al registre estandaritzat, si comparem punts i transsectes, el 2017 ha estat

l’any de major detecció, excepte pel transsecte 1 (Fig.17 i Fig.18).

codi Comte P1 Comte P1 Comte P1 Comte P1

any 2015 2016 2017 2018



15 15 45 65

TOTAL ind 1 0 56 69

TOTAL sp. 1 0 4 4

promig quinzenal indiv 0,33 0,00 6,22 5,31

spspromig quinzenal 0,33 0,00 0,44 0,31

indiv/5min 0,33 0,00 6,22 5,31

IA especies 0,33 0,00 0,44 0,31

Taula 8: Comparativa de diferents paràmetres associats als punts de recompte d’Es Comte els diferents anys

de seguiment.

Fig.17. Representació dels individus registrats per als punts de recompte a Es Comte.


29

Taula 9: Comparativa de diferents paràmetres relacionats amb el tanssecte d’Es Comte als diferents anys de

seguiment.

Fig. 18. Representació dels individus registrats per al transsecte as Comte.

0,00

1,00

2,00

3,00

4,00

5,00

6,00

7,00

8,00

9,00

ComteT1 ComteT2

ind

iv/1

00

m/d

ia m

ost

reig

2015

2016

2017

2018

codi ComteT1

ComteT1

ComteT1

ComteT1

ComteT2

ComteT2

ComteT2

Comte

T2

any 2015 2016 2017 2018 2015 2016 2017 2018

dies recompte 3 3 9 13 3 3 9 13

long 114 114 114 114 120,379

163 163 163

metres totals 342 342 1.026 1.482 361,14 489 1.467 2.119

TOTAL ind 10 7 4 18 8 7 59 169

TOTAL sp. 3 2 1 7 2 3 5 6


3,33 2,33 0,44 1,38 2,67 2,33 6,56 13,00

spspromig quinzenal

1,00 0,67 0,11 0,54 0,67 1,00 0,56 0,46

IA total (indiv/100m)

8,77 6,14 3,51 15,79 6,65 4,29 36,20 103,7


2,92 2,05 0,39 1,21 2,22 1,43 4,02 7,98


30

Amb les xifres d’aquest any es podria pensar que aquesta localitat ha recuperat el seu

interès des del punt de vista odonatològic, doncs a l’any 2008 es van registrar fins 12

espècies (Soler Monzó 2015). De fet, la major detecció d’espècies es sona al T2 que

correspon a la bassa .No obstant, cal recordar que en aquesta localitat i per aquest

seguiment s’inclou una part important de territori i que no només la bassa és la

responsable de la diversitat d’espècies, doncs tampoc recupera l’aigua a la tardor.

Es Grau

A s’Albufera des Grau s’han detectat vuit espècies. Si ho comparem amb la resta

d’anys de seguiment, veim que la riquesa d’espècies dels primers anys encara no s’ha

aconseguit. Cal recordar però que la metodologia emprada a esta estació no va ser

exactament la mateixa per a 2015 i la resta d’anys.


2015 12 0 347 13

2016 10 1 393 11

2017 14 0 1057 7

2018 15 2 453 8

Taula 10: Resum de les prospeccions per als dos anys de seguiment a s’Albufera des Grau.

I.elegans és l’espècie més abundant amb molta diferència (Taula 11, Fig.19) i

també la més fidel encara que amb un nombre d’individus registrats menor que altres

anys. Juntament amb I.elegans, A.parthenope i O.cancellatum també presenten

fidelitat alta. Aquestes espècies, també van ser les més fidels els anys anteriors, el que

ens remarca que estem davant d’una comunitat bastant estable.

D’ I.elegans, E.lindenii, O.cancellatum, A. parthenope i C. erythraea es van observar

comportaments reproductius.


31


Fidelitat

E.lin 0.188 33%

I.eleg 0.558 80%

A.imp 0.011 27%

A.par 0.124 73%

O.can 0.084 60%

C.ery 0.026 46%

S.fon 0.007 20%

S.mer 0.002 6.67%

Taula 11: Abundància relativa i fidelitat de les espècies as Grau.

Fig.19. Abundància relativa de les espècies as Grau.

Si ens fixem en l’estació al llarg de la temporada, es veu que aquest 2018 la detecció

d’individus ha patit prou oscil·lacions encara que el nombre d’espècies s’ha mantingut

prou constant (al voltant de 5). Aquesta tendència és la que s’observa la resta dels

anys també (Fig.20).

Cal destacar que des de que va començar SLIMe, a aquesta estació ha anat

descendint el nombre d’espècies detectades i potser seria interessant comparar si

aquest fet està veient-se també a altres seguiments de fauna del Parc.


32


comparació d’aquesta tendència en el nombre d’individus per als diferents anys (baix). Per a 2015, la línia

discontínua marca que la metodologia va ser lleugerament diferent.

0

50

100

150

200

250

300

qu

inze

na

1

qu

inze

na

2

qu

inze

na

3

qu

inze

na

4

qu

inze

na

5

qu

inze

na

6

qu

inze

na

7

qu

inze

na

8

qu

inze

na

9

qu

inze

na

10

qu

inze

na

11

qu

inze

na

12

qu

inze

na

13

qu

inze

na

14

qu

inze

na

15

abril maig juny juliol agost setembre octubre

Ab

un

dàn

cia

ind

ivid

us

ES GRAU

2015

2016

2017

2018


33

Pel que fa a la metodologia, si es comparen els transsectes i punts que s’han

mantingut als diferents anys de seguiment, es pot observar que als transsectes hi ha

una davallada important en la detecció d’individusmentre que als punts, el present any

s’han registrat una gran quantitat d’individus (Figura 21). Al Punt1 el nombre

d’individus és lleugerament superior al punt 2 encara que a ambdós s’han detecten 5

espècies (Taula). Pel que fa a les espècies, els transsectes tampoc han estat al 2018

gaire productius (Taula).

Taula 12: Comparativa de diferents paràmetres associats als punts de recompte d’Es Grau els diferents anys de seguiment.

Fig.21. Representació dels individus registrats per als punts de recompte a Es Grau. Noteu que el Punt2 a 2015

no existia.

0,00

5,00

10,00

15,00

20,00

25,00

30,00

35,00

40,00

Es Grau P1 Es Grau P1

ind

iv/5

min

2015

2016

2017

2018

codi Es Grau P1

Es Grau P1

Es Grau P1

Es Grau P1

Es Grau P2

Es Grau P2

Es Grau P2

any 2015 2016 2017 2018 2016 2017 2018

dies recompte 11 14 14 15 14 14 15


55 70 70 75 70 70 75

TOTAL ind 238 251 504 183 213 436 159

TOTAL sp. 10 7 5 5 7 5 4

promig quinzenal indiv 21,64 17,95 36,00 12,20 15,21 31,14 10,60

spspromig quinzenal 3,91 3,14 0,36 0,33 3,00 0,36 0,27

indiv/5min 21,64 17,95 36,00 12,20 15,21 31,14 10,60

IA especies 0,91 0,50 0,36 0,33 0,50 0,36 0,27


34

Taula 13: Comparativa de diferents paràmetres relacionats amb els tanssectes d’Es Grau als anys que han

estat coincidents.

Fig.22. Representació dels individus registrats per als transsectes a Es Grau. Només s’inclouen els anys on la

metodologia no ha canviat.

0,00

10,00

20,00

30,00

40,00

50,00

60,00

70,00

80,00

Es Grau T1 Es Grau T1

ind

iv/1

00

m/d

ia m

ost

reig

2016

2017

2018

Codi Es Grau T1

Es Grau T1

Es Grau T1

Es Grau T2

Es Grau T2

ES Grau T2

Any 2016 2017 2018 2016 2017 2018

Dies recompte 14 14 15 14 14 15

Long 158,3 158,3 158,3 195 195 195

Metres totals 2.216,2 2.216,2 2.374,5 2.730 2.730 2925

TOTAL ind 108 80 78 47 37 33

TOTAL sp. 9 3 5 5 2 2


7,68 5,71 5,20 3,32 2,64 2,20

spspromig quinzenal 2,43 0,21 0,33 1,57 0,14 0,13


67,91 50,54 49,27 23,85 18,97 16,92


4,85 3,61 3,28 1,70 1,36 1,13

IA especies 5,69 1,90 3,16 2,56 1,03 1,03


35

Son Bou

Per aquesta localitat s’han registrat 13 espècies, 3 espècies més que l’any

anterior encara que no és l’any que més espècies s’han detectat. No ocorre així amb el

nombre d’individus (Taula 14)


2015 12 1 1575 7

2016 17 1 706 15

2017 14 0 1548 10

2018 15 2 1754 13

Taula 14: Resum de les prospeccions de Son Bou.

Les espècies més abundants han estat O. coerulescens, C.erythraea seguits

per C.tenellum, resultat molt semblant al de l’any 2017 (Fig.23).Pel que fa a la seva

fidelitat, totes els espècies està al voltant d’un 50% tret de A. affinis i

S.meridionale.(Taula 15).La fidelitat de les espècies s’ha mantingut entre 2017 i 2018,

amb la qual cosa es podria pensar que estem davant de comunitats amb cert grau

d’estabilitat. De C.erythraea, O.coerulescens, O.cancellatum, C.tenellum, S.

fonscolombii, S.meridionale, C.viridis i A.imperator s’han registrat comportaments

reproductius, no siguent així per a C.haemorrhoidalis, encara que la presència de

femelles ha estat ben documentada. La presència de O.coerulescens i C.tenellum a

rieres litorals està estudiant-se actualment a Catalunya (Xavi Maynou, pers.comm).


36


Fidelitat

C.hae 0.03 87%

C.vir 0.01 40%

I.eleg 0.02 87%

C.ten 0.07 80%

A.affi 0.01 27%

A.mix 0.01 20%

A.imp 0.00 40%

O.can 0.04 67%

O.coe 0.44 80%

C.ery 0.29 87%

S.fon 0.02 67%

S.str 0.00 7%

S.mer 0.05 40%

Taula 15: Abundància relativa i fidelitat de les espècies a Son Bou l’any 2018

Fig. 23. Abundància relativa al 2018 de les espècies registrades a S.Bou.

.

Al llarg de la campanya del treball de camp, al 2018 s’ha pogut veure que gran

part de la riquesa d’espècies i nombre d’individus es van començar a registrar al

voltant de la quinzena 5 (finals maig) i que desprès es va mantenir i fins i tot

incrementat fins final de campanya. Aquesta tendència és semblant a la de 2017

encara que no és l’observada per la resta d’anys. En aquesta estació el mes d’abril no

és massa productiu (Fig. 24).

C.hae

C.vir

I.eleg

C.ten

A.affi

A.mix

A.imp

O.can

O.coe

C.ery


37



Pel que fa al mètode de mostreig, sembla que els primers anys als transsectes es

registren més quantitat d’individus en general, però al 2017, el punt2 està molt igualat

al T1 (Fig.25, Fig.26) . Tant per 2017 com per 2018, al punt 2 es detecten més

individus (Taula 16, Fig.25).

0

2

4

6

8

10

12

14

0

50

100

150

200

250

300

350

q1

q2

q3

q4

q5

q6

q7

q8

q9

q1

0

q1

1

q1

2

q1

3

q1

4

q1

5

Tota

l esp

èci

es

Tota

l in

div

idu

s

individus

espècies


38

codi Son Bou P1

Son Bou P1

Son Bou P1

Son Bou P1

Son Bou P2

Son Bou P2

Son Bou P2

Son Bou P2

any 2015 2016 2017 2018 2015 2016 2017 2018

dies recompte 12 15 14 15 12 15 14 15


60 75 70 75 60 75 70 75

TOTAL ind 75,5 56 123 118 77 69 225 402

TOTAL sp. 5 6 4 3 6 11 5 8

promig quinzenal indiv 6,29 3,73 8,79 8,43 6,42 4,60 16,07 28,71

spspromig quinzenal 2,75 1,8 0,29 0,21 2 2,4 0,36 0,57

indiv/5min 6,29 3,73 8,79 7,87 6,42 4,60 16,07 26,80

IA especies 0,42 0,40 0,29 0,20 0,50 0,73 0,36 0,53

Codi SBou T1

SBou T 1

SBou T1

SBou T 1

SBou T2

SBou T2

SBou T2

SBou T2

SBou T3

SBou T3

SBou T3

SBou T3

Any 2015 2016 2017 2018 2015 2016 2017 2018 2015 2016 2017 2018

Dies recompte 12 15 14 15 12 15 14 15 12 15 14 15

Long 222 222 222 222 317 317 317 317 121 121 121 121

Metres totals 2.664 3.330 3.108 3.330 3.804 4.755 4.438 4.755 1.452 1.815 1.694 1.815

TOTAL ind 1187 348 610 629 34 55 226 140 201.5 115 364 465

TOTAL sp. 4 11 8 7 2 7 5 5 5 13 6 7


98.92 23.20 43.57 44.93 2.83 3.67 16.14 10.00 16.79 7.67 26.00 33.21

sps promig quinzenal

3.17 3.53 0.57 0.47 0.83 1.27 0.36 0.33 2.08 2.87 3.53 3.53


534.7 156.8 274.8 283.3 10.73 17.35 71.29 44.16 166.5 95.04 300.8 384.3


44.56 10.45 19.63 18.89 0.89 1.16 5.09 2.94 13.88 6.34 21.49 25.62

Taula 16: Comparativa de diferents paràmetres associats als punts de recompte de Son Bou els diferents anys

de seguiment.


39

Fig.25.: Representació dels individus registrats per als punts de recompte a Son Bou

Als transsectes, al T2 és on menys espècies i individus es registren (Fig. 26, Taula 17).

Fig.26. Representació dels individus registrats per transsectes de Son Bou per als diferents anys de

seguiment.


40

Algendar

Aquest any s’han registrat 12 espècies, igualant així la riquesa específica de 2015.

Durant aquesta campanya s’ha registrat el número més alt d’individus. A la primera

visita de la campanya no es va registrar espècies (Taula 18).


2015 11 0 183 12

2016 12 0 289 11

2017 15 2 422 9

2018 15 1 622 12

Taula 18: Resum de les prospeccions a Algendar .

L’espècie més abundant ha estat C.haemorrhoidalis seguida per C.tenellum i

C.viridis. (Taula 19). Segons el nombre de vegades registrades, C.haemorrhoidalis ,

I.elegans i C.erythaea es poden considerar com a part del nucli important de la

comunitat. Aquest any es van registrar comportaments reproductius de C.tenellum,

A.mixta, C.viridis i S.meridionale no així de C.haemorrhoidalis malgrat la presència

notable de femelles.

Fig.27. Abundància relativa de les espècies registrades a Algendar durant 2018.


41


Fidelitat

C.hae 0.41

93%

C.vir 0.14

60%

I.eleg 0.04

80%

C.ten 0.17

60%

A.mix 0.01

20%

A.iso 0.01

33%

A.imp 0.01

33%

A.par 0.00

7%

O.coe 0.09

47%

C.ery 0.06

80%

S.fon 0.00

13%

S.mer 0.04

27%

Taula 19: Abundància relativa i fidelitat de les espècies a Algendar.

Si ens fixem en els registres per a l’any 2018, es veu com es produeix un ascens

gradual d’individus i espècies fins el mes de juny i despès es manté prou estable al

llarg de la campanya. Aquesta tendència és semblant a la de 2017 però l’any passat

va tardar més a estabilitzar-se les prospeccions (Fig.28)

Fig.28. Correspondència entre nombre d’individus i espècies registrades per a cada prospecció


42

Fig 29. comparació de la tendència en el nombre d’individus per als diferents anys.

Pel que fa a la metodologia, el punt de recompte 2 és el que presenta més diferències

pel que fa a resultats (Taula20). En aquesta localitat, el transsecte 1 ha evolucionat de

manera creixent pel que fa al nombre d’individus amb els anys però el primer punt de

recompte és on es detecten més espècies (Taula 21)

Resultats segons els punts

codi Algendar P1

Algendar P1

Algendar P1

Algendar P1

Algendar P2

Algendar P2

Algendar P2

Algendar P2

any 2015 2016 2017 2018 2015 2016 2017 2018

dies recompte 12 13 15 15 12 13 15 15


60 65 75 75 60 65 75 75

TOTAL ind 73 124,5 130 158 30,5 34,5 53 81

TOTAL sp. 11 10 6 6 7 6 4 4

promig quinzenal indiv 6,08 9,58 8,67 10,53 2,54 2,65 3,53 5,40

spspromig quinzenal 2,83 3,92 0,40 0,40 1,92 1,54 0,27 0,27

indiv/5min 6,08 9,58 8,67 10,53 2,54 2,65 3,53 5,4

IA especies 0,92 0,77 0,40 0,40 0,58 0,46 0,27 0,27

Taula 20: Comparativa de diferents paràmetres associats als punts de recompte d’Algendar els diferents anys

de seguiment.


43

Fig.28: Representació dels individus registrats perals punts de recompte d’Algendar pels diferents anys de

seguiment.

Resultats segons transsecte

codi Algendar T1 Algendar T1 Algendar T1 Algendar T1

any 2015 2016 2017 2018


long 230,71 198,2 198,2 198,2

metres totals 2.768,52 2.576,6 2.973 2.973

TOTAL ind 132 154 239 382

TOTAL sp. 8 9 7 6


spspromig quinzenal 3,33 3,38 0,47 0,40

IA total (indiv/100m) 57,21 77,70 120,59 79,68

indiv/100m/dia mostreig 4,77 5,98 8,04 5,31

Taula 21: Comparativa de diferents paràmetres associats al transsecte d’Algendar els diferents anys de

seguiment.

Fig. 29. Representació dels individus registrats per al transsecte d’Algendar per als diferents anys de

seguiment.

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

2015 2016 2017 2018

ind

iv/1

00

m/d

ia m

ost

reig Algendar T1

2015

2016

2017

2018


44

La Vall

En aquesta localitat s’han registrat 11 espècies. En aquesta localitat hi ha

registres dubtosos al voltant de C.caerulesens i C.scitulum . Per a pròximes

campanyes s’haurà de tenir en compte.

A la Taula 22 es pot veure que el nombre d’espècies detectades seria semblant al de

2016 però amb un nombre d’individus registrats major. Sorprèn l’absència de registre

de S.fonscolombii.


2015 9 1 52 6

2016 15 1 156 12

2017 15 0 288 10

2018 14 1 171 11

Taula 22 : Resum de les prospeccions a La Vall.

L’ espècie més abundant ha estat A.parthenope i O.cancellatum

(Fig.30).No obstant això, les espècies més fidels han estat A. parthenope, i I.elegans.

En general, hi ha bastants espècies que no semblen conformar el gruix de la comunitat

(Taula 23).

De A. parthenope, O. cancellatum, i E.lindenii s’ha registrat comportament reproductor

Fig.30. Abundància relativa de les espècies registrades a la Vall al 2018


45

Taula 23: Abundància relativa i fidelitat de les espècies a La Vall.

Al 2018 en aquesta localitat,s’ha observat que el nobre d’espècies ja no es manté més

o menys constant tota la temporada com en anys anteriors sinò que és durant l’estiu

que es veu un pic. El número d’individus es manté prou alt una vegada es passa el

mes de maig (quinzena 4).

Fig.31.a) Correspondència entre nombre d’individus i espècies registrades per a cada prospecció.

Espècies abund.relat fid

C.vir 0,02 14,29%

E.lin 0,19 28,57%

C.scit 0,01 7,143%

I.eleg 0,09 64,29%

A.mix 0,05 14,29%

A.iso 0,01 7,143%

A.imp 0,03 28,57%

A.par 0,25 78,57%

O.can 0,20 57,14%

C.ery 0,15 57,14%

S.mer 0,01 7,143%


46

Fig. 31 b). Comparació de la tendència en el nombre d’individus per als quatre anys.

Pel que fa a la metodologia, el punt 2 és més prolífic que el punt 1 pel que fa al

nombre d’individus com s’ha observat altres anys (Fig. 28) .Mentre que el transsecte 1

(Taula 25) s’han observat menys individus i espècies que els anys anteriors (cal

recordar que va patir petites modificacions respecte al 2015).

codi La Vall P1

La Vall P1

La Vall P1

La Vall P1

La Vall P2

La Vall P2

La Vall P2

any 2015 2016 2017 2018 2016 2017 2018

dies recompte 11 15 15 14 15 15 14


55 75 75 70 75 75 70

TOTAL individus 39,5 43 104 66 66 114 72

TOTAL espècies 7 10 4 5 8 6 5

promig quinzenal individual

3,59 2,87 6,93 4,71 4,40 8,14 4,80

Promig quinzenal d’espècies

1,55 1,80 0,29 0,33 2,80 0,43 0,33

individus/5min 3,59 2,87 6,93 4,71 4,40 7,60 5,14

IA especies 0,64 0,67 0,27 0,36 0,53 0,40 0,36

Taula 24: Comparativa de diferents paràmetres associats als punts de recompte de La Vall. Noteu que el P2 no

existia al 2015.


47

Fig.28: Representació dels individus registrats per als punts de recompte de La Vall per als diferents anys de

seguiment (P1) i per als dos darrers (P2).

codi La Vall T1 La Vall T1 La Vall T1 La Vall T1

any 2015 2016 2017 2018


long 155,24 85 85 85

metres totals 1707,64 1275 1275 1190

TOTAL ind 16,5 63,75 70 33

TOTAL sp. 2 7 4 3


sps promig quinzenal 0,63 2,27 0,27 0,21

IA total (indiv/100m) 10,63 75,00 82,35 38,82

indiv/100m/dia mostreig 0,97 5,00 5,49 2,77

Taula 25: Comparativa de diferents paràmetres associats al transsecte de La Vall.

Fig.29. Representació dels individus registrats per al transsecte de La Vall per als quatre anys de seguiment.

0,00

1,00

2,00

3,00

4,00

5,00

6,00

7,00

8,00

La Vall P1 La Vall P2

ind

iv/5

min 2015

2016

2017

2018


48

3.2. Anàlisi conjunta

Amb el seguiment dut a terme al 2018 s’han detectat un total de 18 espècies

d’odonats per a l’illa de Menorca. S’ha pogut registrar un comportament reproductor

del 78% d’aquestes espècies. Les localitats on més espècies s’han registrat han estat

Son Bou i Algendar, mentre que a Es Murtar i Es Grau s’han registrat menys espècies

(Taula 26).

Amb aquest registre només quedarien tres espècies que no s’han pogut detectar:

C.scitulum, O.brunneum, i C.caerulescens. De la primera existeixen registres

dubtosos a La Vall que s’han de confirmar els pròxims anys. De les dues restants, els

registres d’O. brunneum a Son Bou (2015) i de C.caerulescens (2017) a La

Vall,continuen sense poder confirmar-se.

Espècies Es Murtar Algendar

Es Comte Es Grau La Vall Son Bou Distribució

Calopteryx haemorrhoidalis (Chae) 1 1 2

Sympecma fusca (Sfus) 1 1 2

Lestes barbarus (Lbar) * 1 1 2

Chalcolestes viridis (Cvir)* 1 1 1 1 1 5

Erythromma lindenii (Elin) * 1 1 2

Ischnura elegans (Iele) * 1 1 1 1 1 1 6

Ceriagrion tenellum (Cten) * 1 1 2

Aeshna affinis (Aaff) 1 1

Aeshna mixta (Amix)* 1 1 1 1 4

Anaciaeschna isoceles (Aiso) 1 1 2

Anax imperator (Aimp)* 1 1 1 1 4

Anax parthenope (Apar) * 1 1 1 1 4

Orthetrum cancellatum (Ocan) * 1 1 1 1 4

Orthetrum coerulescens (Ocoe)* 1 1 2

Crocothemis erythraea (Cery)* 1 1 1 1 1 1 6

Sympetrum fonscolombii (Sfon)* 1 1 1 1 1 5

Sympetrum striolatum (Sstr) * 1 1 1 3

Sympetrum meridionale (Smer)* 1 1 1 1 1 1 6

Total especies 8 12 11 8 10 13

Taula 26. Resum de les espècies registrades a cada localitat. També s’indica el nombre de llocs on s’ha

registrat cada espècie i si s’ha observat un comportament reproductor (*).


49

Al 2018 s’han registrat les mateixes espècies que ala anys anteriors. A més a

més, amb els anys s’ha incrementat el nombre d’espècies de les quals es té evidència

reproductora (7, 10 i 11 i 14 respectivament).

Al 2018 les espècies amb una distribució major també la presentaven altres

campanyes, tret de S.meridionale quina distribució s’ha incrementat de manera notable

(Taula 27). Per contra, hi ha espècies que durant tots els anys han mantingut una

distribució limitada a 1 o dues estacions com el cas de C.haemorrhoidalis, E.

lindenii,C.tenellum, L.barbarus o A.affinis (Taula 27, Fig.30).

Espècie 2015 2016 2017 2018

Calopteryx haemorrhoidalis (Chae) 1 2 2 2

Erythromma lindenii (Elin) 1 2 2 2

Ceriagrion tenellum (Cten) 1 3 2 2

Aeshna mixta (Amix) 1 1 4 4

Sympetrum meridionale (Smer) 1 1 2 6

Lestes barbarus (Lbar) 2 2 1 2

Chalcolestes viridis (Cvir) 2 3 2 5

Aeshna affinis (Aaff) 2 1 0 1

Anaciaeschna isoceles (Aiso) 2 3 2 2

Anax parthenope (Apar) 2 4 4 4

Orthetrum coerulescens (Ocan) 2 3 2 2

Sympetrum striolatum (Sstr) 2 2 4 3

Sympecma fusca (Sfus) 4 2 3 2

Anax imperator (Aimp) 4 4 2 4

Orthetrum cancellatum (Ocan) 4 4 3 4

Crocothemis erythraea (Cery) 5 4 6 6

Sympetrum fonscolombii (Sfon) 5 4 4 5

Ischnura elegans (Iele) 6 5 6 6

Taula 27: Nombre de localitats ocupades per any de seguiment per a cada espècie.


50

Fig. 30. Nombre de localitats on les espècies han estat registrades als diferents anys de seguiment.

O.coerulescens ha estat l’espècie més abundant en 2018 tal i com va passar al 2017.

També C. erythraea ha presentat abundàncies altes (Taula 28) per davant de

d’I.elegans espècie que tradicionalment ha presentat registres alts encara que si es

compara amb el 2017, les seves poblacions han patit una bona baixada igual que amb

E.lindenii. C.viridis i S.meridionale han vist incrementades les seves poblacions de

manera notable aquest 2018. Pel que fa als Aèshnids, 2018 ha estat un any bó per

observar els més tardaners com A.affinis i A.mixta(Taula 28, Fig.31) però s’ha de

seguir amb atenció el cas de A. isoceles ja que segons les categories UICN es tracta

d’una espècie vulnerable que pateix fragmentació de poblacions i destrucció d’hàbitat

(Martin et al. 2016)


51

Taula 28. Nombre d’individus registrats de cada espècie per a cada any de seguiment (sense recomptes de Son Bou al 2015).

Fig. 31. Total d’individus de les espècies que han estat registrades als diferents anys de seguiment.

Espècie 2016 2015 2017 2018

S.fus 1 2 57 6

A.affi 2 6 0 9

A.mix 2 0 21 30

S.mer 7 1 43 178

L.bar 8 2 100 67

C.vir 13 17 87 165

A.imp 22 10 26 22

A.iso 22 2 13 10

E.lin 29 6 406 117

S.str 32 6 83 29

S.fon 39 39 113 98

A.par 110 17 80 104

C.hae 128 51 215 306

O.coe 148 10 765 824

C.ten 181 37 238 230

O.can 217 79 120 151

C.ery 309 52 613 616

I.eleg 378 255 723 386


52

Una altra manera de veure-ho és observar l’abundància relativa de cada espècie per al conjunt de l’illa (Fig.32)

Fig.32. Representació de l’abundància relativa de cada espècie al 2017

Si ara es fan comparacions entre les localitats en funció del mètode de

prospecció, A Son Bou i Algendar són les localitats on més individus es van registrar

fent servir els transsectes encara que per a la detecció d’espècies a Es Murtar hi ha

uns resultats semblants a Son Bou T3.

Fig. 33. Comparació de l’efectivitat dels diferents transsectes per al 2018.

Any 2018

C.hae S.fus L.bar C.vir E.lin C.cae C.scit I.eleg C.ten

A.affi A.mix A.iso A.imp A.par O.can O.coe O.bru C.ery


53

Al transsecte de la Vall s’observa el mateix que l’any passat, té un IA d’espècies alt

per al nombre d’individus que es registren (Fig.33)

Fig.34. Comparació de l’ efectivitat dels punts de recompte per al 2018.

Si mirem aquesta mateixa relació als punts de recompte, a Son Bou P2 es registren la

major quantitat d’individus i d’espècies. De fet, exceptuant aquest punt i el d’Algendar,

els valors de IA d’espècies és bastant semblant a totes les localitats (Fig. 34).

Fig. 35. Evolució dels índexs d’abundància en transsectes (T) i en punts de recompte (P) per al període 2015-18.

Variable dels transsectes: individus/100 m./dia. Variable dels punts de recompte: individus/5 min.

A nivell global s’observa que el punt des Grau pateix una important davallada, mentre

a Son Bou incrementa una mica (Fig. 35).

0

10

20

30

40

50

60

70

80

Evolució 2015-18 a transsectes i punts

2015

2016

2017

2018


54

4. ALGUNES CONSIDERACIONS

Durant 2018 la fenologia de les espècies detectades s’ha correspost bastant bé

amb el període de vol descrit per a les mateixes a un ambient mediterrani (Martin et al.

2016).Pel que fa a la pluviometria, ha estat un bon any, sobretot si es té en compte

que durant l’estiu encara es podia trobar una mica d’aigua a les estacions

temporals.Tret d’Es Grau i les basses temporals, és cert que el registre d’espècies

s’endarrereix una mica a algunes estacions com són Son Bou, Algendar o La Vall.

Igual que va ocórrer al 2017, s’han observat algunes explosions durant la tardor

sobretot de Sympetrum meridionale i Chalcolestes viridis tal i com reflecteix la

bibliografia per a altres zones mediterrànies com Catalunya (Martin et al. 2016).

El seguiment d’odonats aquí presentat es fa basant-se en el registre de

mascles. Les femelles, encara que no tenen efectes quantitatius també s’han registrat i

s’ha pogut comprovar que de manera general no afegeixen informació nova per a les

estacions (Soler Monzó 2015). En el cas específic de C.haemorrhoidalis a S. Bou i

Algendar i de S.fonscolombii a totes les estacions aquest registre ha estat molt

significatiu durant 2018.

5.CONCLUSIONS

La fauna odonatològica en aquests diferents anys de seguiment sembla

mantenir-se prou estable a les estacions seleccionades.

Amb les 18 espècies que s’han registrat, es té constància de prop del 85% de les

espècies citades per a Menorca (Soler Monzó 2015). No obstant, cal esmentar que

Orthetrum brunneum no s’ha registrat en els darrers anys i s’hauria de fer un

seguiment d’un possible registre a La Vall de Coenagrion caerulescens i Coenagrion

scitulum.

L’espècie més abundant ha estat O.coerulescens (Fig.35, a) però la seva distribució és

baixa, de fet, les poblacions més nombroses d’O.coerulescens es troben a Son Bou.

Les espècies amb major distribució han estat I.elegans i C.erythraea., L’expansió de

Crocothemis ja va quedar reflectida a la memòria de 2017 i coincideix amb una

expansió també recollida a altres llocs de la Península Ibèrica , juntament amb

T.kirbyi,una altra espècie africana en total expansió (Adrià Miralles, pers.comm).


55

Quant a altres espècies registrades, cal remarcar que

1. De les espècies de Lèstids només C.viridis manté bons registres per a les seves

poblacions. L.barbarus, quina distribució es limitava a estacions d’aigües temporals ha

patit una davallada d’individus respecte 2017 i S.fusca s’ha registrat molt poc en

general. Açò pot ser degut a una detecció insuficient (és una espècie que passa molta

part dels eu temps entre la vegetació) o errades d’identificació.

2. Les poblacions d’ E.lindenii han registrat una baixada en els nombres d’individus

encara que mantenen la seva distribució. Els anys anteriors es podia pensar que

aquesta espècie podria estar desplaçant I.elegans però tot i que les poblacions

d’I.elegans també han baixat, este any no sembla que aquest fet haja passat.

3. Pel que fa als aèshnids, aquest any s’han pogut registrar bastants exemplars d’A.

mixta (Fig.35, c) a diverses localitats i d’A.affinis (Fig. 35, d) a Son Bou. L’increment

d’A.mixta s’ha observat a Múrcia (James Smith, pers.comm) i Catalunya (Pere Luque,

pers.comm). Per una altra banda, s’ha deixat de registrar A.isoceles (Fig. 35,b) a Es

Comte i el nombre d’individus registrats des de 2015 ha baixat fins pràcticament la

meitat. S’ha de recordar que aquesta espècie és una espècie vulnerable segons els

criteris UICN (Martin et al. 2016)

4. Aquest 2018 ha estat l’any d’expansió de S.meridionale, no podem saber encara si

en detriment de S.striolatum o com a resultat d’un moviment migrador( Sánchez et al.

2009). Aquest

(a)


56

(b)

(c)

(d)

Fig. 35. Imatges d’algunes espècies remarcables per al seguiment de 2018. (a) O.coerulescens, mascle. (b)

A.isoceles mascle. (c) A.mixta (d). A.affinis mascle. Fotos cedides per Iván Fernández.


57

6. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Balzan, M. V. 2012. Associations of dragonflies (Odonata) to habitat variables

withintheMalteseIslands: A spatiotemporalapproach. Journal of InsectScience 12:

87.

Bried, J. T., McIntyre, N. E., Dzialowski, A. R. & Davis, C. A. 2015. Resident-immigrant

dichotomymatters for classifyingwetlandsitegroupsandmetacommunities.

FreshwaterBiology60: 2248-2260.

Dijkstra, K. (2006) Field guide to the dragonflies of Britain and Europe." Gillingham:

British Wildlife Publishing.

Kalkman, V. J., Boudot J. P., Bernard, R., Conze, K.-J., De Knijf, G., Dyatlova, E.,

Ferreira, S., Jović, M., Ott, J., Riservato, E. &Sahlen, G. 2010. European Red List of

dragonflies. Publications Office of theEuropean Union, Luxembourg.

Knight, T. M., McCoy, M. W., Chase, J. M., McCoy, K. A. &Holt, R. D. 2005. Trophic

cascades acrossecosystems.Nature437: 880-883.

Laurila, A., &Kujasalo, J. 1999. Habitat duration, predationriskandphenotypicplasticity

in commonfrog (Ranatemporaria) tadpoles. Journal of Animal Ecology68:1123-1132.

Martín R, Maynou X, Lockwood M, Luque P, Garrigós B, Vilasís D, Escolà J, Garcia-

Moreno J, Oliver X, Batlle R M, Palet J, Sesma J M, Rodríguez M, Müller P. 2016.

Les libèl·lules de Catalunya. Brau edicions, Figueres

Ocharan, F. J. 1987. Nuevos datos sobre los odonatos de Menorca (España). Boletín

de la Real Sociedad Española de Historia Natural 83: 155-161.

Osborn, R. &Samways, M. J. 1996. Determinants of adult dragonfly assemblage

patternsatnewponds in SouthAfrica. Odonatologica25: 49-58.


58

Pollard, E. 1977. A method for assessingchanges in theabundance of

butterflies. BiologicalConservation12: 115-134.

Pons, G. 1991.Llista Vermella dels odonats i ropalòcers de les balears Núm II,

Documents tècnics de conservació. Conselleria d’Agricultura i pesca. Govern

Balear, Palma de Mallorca.

Sánchez, A; Pérez, J; Jimenéz, E &Tovar, C. 2009. Los Odonatos de Extremadura.

Consejeria de Industria, Energía y Medio Ambiente,344 pp.

Soler Monzó, E. 2015. Estructura de comunidades de Odonata en

sistemasmediterráneos. Tesis doctoral. Universitat de València, València.


59

ANNEXES


60

ANNEX 1:Model de fitxa de camp per fer el seguiment de libèl·lules a Menorca

(SLiMe).

SLiMe

DATA: INVESTIGADOR:

LLOC: HORA INICI: HORA FINAL:

VENT: TEMPERATURA: % SOL/NÚVOL:

ESPÈCIE / SECCIÓ Passarel·la Transsecte 1 Passarel·la Punt 1

Vorera Transsecte 2

TOTAL

Calopteryxhaemorrhoidalis

Sympecmafusca

Lestesbarbarus

Chalcolestesviridis

Erythrommalindenii

Coenagrioncaerulescens

Coenagrion. cf. scitulum

Ischnuraelegans

Ceriagriontenellum

Aeshnaaffinis

Aeshna mixta

Aeshnaisoceles

Anaximperator

Anaxparthenope

Orthetrumcancellatum

Orthetrumcoerulescens

Orthetrumbrunneum

Crocothemiserythraea

Sympetrumfonscolombei

Sympetrumstriolatum

Sympetrummeridionale

Observacions de la secció

SOL individus

Total espècies sp.

Observacions generals

ANNEX 2. RECOMPTES PER ESPÈCIE I DATA A CADA ESTACIÓ.


ES COMTE C.h

ae

S.fu

s

L.b

ar

C.v

ir

E.lin

C.c

ae

C.s

cit

I.ele

g

C.t

en

A.a

ffi

A.m

ix

A.is

o

A.im

p

A.p

ar

O.c

an

O.c

oe

O.b

ru

C.e

ry

S.fo

n

S.st

r

S.m

er

Total indiv Riquesa sp

07/04/2018 0 0 0 0 0 0 0 3 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 3 1

22/04/2018 0 1 0 0 0 0 0 5 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 6 2

11/05/2018 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 2 0 0 0 5 0 0 8 3

20/05/2018 0 1 3 0 0 0 0 7 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0 12 4

05/06/2018 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0 1 1 0 0 3 0 0 7 13 5

17/06/2018 0 0 0 1 0 0 0 4 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 7 0 12 3

05/07/2018 0 1 2 0 0 0 0 19 0 0 0 0 0 0 0 0 0 2 26 0 7 57 6

15/07/2018 0 0 1 4 0 0 0 6 0 0 0 0 0 0 0 0 0 7 0 7 2 27 6

23/07/2018 0 0 1 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 2 0 0 5 4

08/09/2018 0 0 4 11 0 0 0 3 0 0 0 0 0 1 0 0 0 0 14 0 2 35 6

24/09/2018 0 0 5 3 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1 10 10 31 7

08/10/2018 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 13 14 2

21/10/2018 0 0 0 21 0 0 0 0 0 0 4 0 0 2 0 0 0 0 0 0 6 33 4

Total ind/sp 0 3 16 41 0 0 0 51 0 0 4 0 0 4 3 0 0 15 48 24 47 256


ES GRAU C.h

ae

S.fu

s

L.b

ar

C.v

ir

E.lin

C.c

ae

C.s

cit

I.ele

g

C.t

en

A.a

ffi

A.m

ix

A.is

o

A.im

p

A.p

ar

O.c

an

O.c

oe

O.b

ru

C.e

ry

S.fo

n

S.st

r

S.m

er


02/04/2018 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

24/04/2018 0 0 0 0 0 0 0 19 0 0 0 0 0 0 1 0 0 1 1 0 0 22 4

09/05/2018 0 0 0 0 8 0 0 17 0 0 0 0 0 1 0 0 0 1 1 0 0 28 5

21/05/2018 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

01/06/2018 0 0 0 0 28 0 0 5 0 0 0 0 0 3 4 0 0 0 0 0 0 40 4

13/06/2018 0 0 0 0 42 0 0 5 0 0 0 0 1 7 7 0 0 0 0 0 0 62 5

25/06/2018 0 0 0 0 2 0 0 0 0 0 0 0 0 4 4 0 0 1 0 0 0 11 4

17/07/2018 0 0 0 0 5 0 0 106 0 0 0 0 2 2 5 0 0 0 0 0 0 120 5

02/08/2018 0 0 0 0 0 0 0 9 0 0 0 0 0 4 3 0 0 1 0 0 0 17 4

09/08/2018 0 0 0 0 0 0 0 5 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 5 1

24/08/2018 0 0 0 0 0 0 0 44 0 0 0 0 1 5 8 0 0 1 0 0 0 59 5

12/09/2018 0 0 0 0 0 0 0 15 0 0 0 0 0 15 2 0 0 4 0 0 0 36 4

17/09/2018 0 0 0 0 0 0 0 17 0 0 0 0 1 7 4 0 0 3 1 0 0 33 6

10/10/2018 0 0 0 0 0 0 0 3 0 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 4 2

17/10/2018 0 0 0 0 0 0 0 8 0 0 0 0 0 7 0 0 0 0 0 0 1 16 3

Total ind/sp 0 0 0 0 85 0 0 253 0 0 0 0 5 56 38 0 0 12 3 0 1 453


ALGENDAR C.h

ae

S.fu

s

L.b

ar

C.v

ir

E.lin

C.c

ae

C.s

cit

I.ele

g

C.t

en

A.a

ffi

A.m

ix

A.is

o

A.im

p

A.p

ar

O.c

an

O.c

oe

O.b

ru

C.e

ry

S.fo

n

S.st

r

S.m

er

Tota

l in

div

Riq

ues

a sp

04/04/2018 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

21/04/2018 1 0 0 0 0 0 0 2 0 0 0 0 0 0 0 0 0 2 0 0 0 5 3

03/05/2018 12 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 2 0 0 16 4

15/05/2018 15 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0 1 1 0 0 0 0 3 1 0 0 22 6

04/06/2018 22 0 0 0 0 0 0 2 9 0 0 3 1 0 0 2 0 4 0 0 0 43 7

17/06/2018 26 0 0 0 0 0 0 2 13 0 0 2 1 1 0 3 0 4 0 0 0 52 8

30/06/2018 28 0 0 1 0 0 0 2 16 0 0 2 1 0 0 8 0 5 0 0 0 63 8

17/07/2018 36 0 0 3 0 0 0 3 17 0 0 1 1 0 0 10 0 5 0 0 0 76 8

28/07/2018 31 0 0 3 0 0 0 4 15 0 0 0 0 0 0 14 0 6 0 0 0 73 6

11/08/2018 29 0 0 3 0 0 0 3 19 0 0 0 0 0 0 16 0 5 0 0 0 75 6

01/09/2018 24 0 0 5 0 0 0 1 10 0 0 0 0 0 0 4 0 2 0 0 0 46 6

11/09/2018 14 0 0 9 0 0 0 2 4 0 0 0 0 0 0 0 0 2 0 0 2 33 6

22/09/2018 5 0 0 16 0 0 0 2 1 0 2 0 0 0 0 0 0 1 0 0 5 32 7

11/10/2018 8 0 0 22 0 0 0 0 0 0 3 0 0 0 0 0 0 0 0 0 9 42 4

24/10/2018 3 0 0 27 0 0 0 0 0 0 4 0 0 0 0 0 0 0 0 0 9 43 4

Total ind/sp 254 0 0 89 0 0 0 25 104 0 9 9 5 1 0 57 0 40 3 0 25 621


SON BOU C.h

ae

S.fu

s

L.b

ar

C.v

ir

E.lin

C.c

ae

C.s

cit

I.ele

g

C.t

en

A.a

ffi

A.m

ix

A.is

o

A.im

p

A.p

ar

O.c

an

O.c

oe

O.b

ru

C.e

ry

S.fo

n

S.st

r

S.m

er


04/04/2018 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

21/04/2018 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1

03/05/2018 2 0 0 0 0 0 0 4 8 0 0 0 0 0 0 0 0 6 0 0 0 20 2

15/05/2018 4 0 0 0 0 0 0 7 7 0 0 0 0 0 2 4 0 14 0 0 0 38 3

04/06/2018 5 0 0 0 0 0 0 3 6 0 0 0 0 0 4 16 0 25 1 0 0 60 7

13/06/2018 8 0 0 0 0 0 0 4 6 0 0 0 0 0 5 29 0 30 2 0 0 84 5

30/06/2018 6 0 0 0 0 0 0 2 7 1 0 0 1 0 9 75 0 35 3 0 0 139 4

17/07/2018 5 0 0 0 0 0 0 2 10 3 0 0 1 0 14 156 0 60 5 0 0 256 4

26/07/2018 4 0 0 0 0 0 0 1 7 3 0 0 2 0 14 163 0 71 4 0 0 269 6

12/08/2018 7 0 0 2 0 0 0 4 26 2 0 0 1 0 11 163 0 101 6 0 5 328 2

29/08/2018 4 0 0 3 0 0 0 3 23 0 0 0 1 0 8 79 0 67 6 0 9 203 3

03/09/2018 1 0 0 4 0 0 0 1 18 0 0 0 1 0 6 59 0 47 4 0 7 148 5

22/09/2018 3 0 0 4 0 0 0 2 7 0 2 0 0 0 2 14 0 32 6 0 12 84 6

11/10/2018 1 0 0 4 0 0 0 4 1 0 4 0 0 0 0 6 0 14 2 0 25 61 3

20/10/2018 2 0 0 5 0 0 0 2 0 0 3 0 0 0 0 3 0 13 0 1 35 64

Total ind/sp 50 0 0 17 0 0 0 37 126 9 6 0 7 0 75 764 0 502 39 0 58 1754


LA VALL C.h

ae

S.fu

s

L.b

ar

C.v

ir

E.lin

C.c

ae

C.s

cit

I.ele

g

C.t

en

A.a

ffi

A.m

ix

A.is

o

A.im

p

A.p

ar

O.c

an

O.c

oe

O.b

ru

C.e

ry

S.fo

n

S.st

r

S.m

er


04/04/2018 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

18/04/2018 0 0 0 0 0 0 0 3 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 3 1

30/04/2018 0 0 0 0 0 0 0 4 0 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 5 2

15/05/2018 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0 1 0 0 0 2 0 0 0 4 3

30/05/2018 0 0 0 0 0 0 2 1 0 0 0 1 1 3 5 0 0 6 0 0 0 19 7

20/06/2018 0 0 0 0 14 0 0 0 0 0 0 0 1 5 5 0 0 4 0 0 0 29 5

02/07/2018 0 0 0 0 9 0 0 0 0 0 0 0 0 2 4 0 0 3 0 0 0 18 4

11/07/2018 0 0 0 0 6 0 0 1 0 0 0 0 0 0 9 0 0 2 0 0 0 18 4

02/08/2018 0 0 0 2 3 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1 0 0 4 0 0 1 12 6

21/08/2018 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0 4 0 0 0 0 0 0 0 5 2

01/09/2018 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 6 5 0 0 2 0 0 0 13 3

17/09/2018 0 0 0 1 0 0 0 1 0 0 0 0 1 7 5 0 0 0 0 0 0 15 5

06/10/2018 0 0 0 0 0 0 0 3 0 0 3 0 2 11 1 0 0 2 0 0 0 22 6

17/10/2018 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 5 0 0 2 0 0 0 0 0 0 0 8 3

Total ind/sp 0 0 0 3 32 0 2 16 0 0 8 1 5 43 35 0 0 25 0 0 1 171

Seguiment de Libèl·lules de Menorca · 2019-12-20 · Seguiment de libèl·lules de Menorca 2018....

Documents

Transcript of Seguiment de Libèl·lules de Menorca · 2019-12-20 · Seguiment de libèl·lules de Menorca 2018....