SEGONA PART Protocol d’avaluació de la qualitat hidromorfològica · 2008-09-17 · El tram de...

SEGONA PART Protocol d’avaluació de la qualitat

hidromorfològica

Hidri_cat_A4.qxd 11/4/06 16:30 Página 59

Protocols d’avaluació de la qualitat hidromorfològica

61Protocols

A l'Annex V de la DMA es presenten els elements i els

parameters que cal considerar en la valoració de la quali-

tat hidromorfològica. Aquest capítol recull els protocols

dels paràmetres i mètriques que s'hauran d'utilitzar en els

diferents tipus de control per tal de dur a terme aquesta

valoració. Inclou també un protocol de determinació del

nivell final de qualitat hidromorfològica de les masses d'ai-

gua a partir dels parameters utilitzats.

L'ordre en què es presenten els protocols respon a dos

criteris:

• El tipus d'informació que aporten: en primer lloc es

presenten tots els protocols i fulls de camp que oferei-

xen informació descriptiva o de caracterització, i segui-

dament els que s'utilitzen en la determinació del nivell de

qualitat hidromorfològica o en la valoració dels plans de

mesures.

• L'ordre establert a l'Annex V de la DMA: en un

segon nivell jeràrquic, s'han ordenat els protocols i fulls

de camp en funció de l'ordre en què es presenten a

l'Annex V de la DMA.

TIPUS DE TIPUS DECONTROL MÈTRICA

Vigilància / Valoració /Operatiu Descripció

Règim hidrològic

Compliment de Cabals de Manteniment V / O V

Compliment dels IHA (no es presenta protocol) V / O V

Continuïtat fluvial

Index de Connectivitat Fluvial V V

Estudi comunitat peixos (no es presenta protocol) O V

Condicions morfològiques

Paràmetres de Caracterització Morfològica V (no exigible) D

Nivell d'Endegament de la llera V V

Índex d'Hàbitat Fluvial V / O D

Naturalitat dels Usos del sòl a les Riberes V V

Índex de Qualitat del Bosc de Ribera V / O V

Índex de Vegetació Fluvial O V

Nivell final de qualitat hidromorfològica V V

Per tant, els protocols s'ordenen tal com s'indica a conti-

nuació:

- Protocol 1: Paràmetres de Caracterització Morfològica

- Protocol 2: Índex d'Hàbitat Fluvial (IHF)

- Protocol 3: Compliment de Cabals de Manteniment

(QM)

- Protocol 4: Índex de Connectivitat Fluvial (ICF)

- Protocol 5: Nivell d'Endegament de la Llera

- Protocol 6: Naturalitat dels Usos del sòl a les Riberes

- Protocol 7: Índex de Qualitat del Bosc de Ribera (QBR)

- Protocol 8: Índex de Vegetació Fluvial (IVF)

- Protocol 9: Determinació del nivell de qualitat hidromor-

fològica final


62 Protocol d’avaluació de la qualitat HIDromorfològica dels RIus

Passos a seguir Observacions

GEOMETRIA DEL CANAL

1 Tipologia del canal

Inspecció visual del tram fluvial d’estudi.

Classificació del tram en rectilini, sinuós, meandriforme

o trenat segons la tipologia de la forma del canal.

2 Grau de sinuositat

Determinació mitjançant mesures en SIG de la longitud

del canal i de la línia recta que segueix la vall fluvial.

Càlcul de la sinuositat (SI) del tram en base a la relació

entre la longitud del canal del riu i la longitud de la vall

fluvial.

Determinació del grau de sinuositat a partir del valor de

SI.

Les quatre formes de tipologia del canal que es

contemplen són:

Cal mesurar la longitud del canal (línia blava) i la longitud

de la línea recta que segueix la vall del riu (línia vermella).

SI=longitud del canal principal/distància en línia recta al

llarg de la vall fluvial

Categories del grau de sinuositat:

PROTOCOL 1: PARÀMETRES DE CARACTERITZACIÓ

MORFOLÒGICA

Rectilini Sinuós

Meandriforme Trenat

Valor de SI Grau de sinuositat

1,00 - 1,05 Recte

1,05 - 1,50 Sinuós

> 1,50 Meandriforme


1 Determinació de la longitud de la unitat de mostreig. La unitat de mostreig serà habitualment la massa d’ai-

gua, tot i que quan convingui també es podrà aplicar

aquest protocol a altres unitats de mostreig.

2 S’anotarà el resultat de cadascun dels paràmetres de

caracterització en el full de camp, obtenint així una des-

cripció de les condicions morfològiques generals del

tram fluvial o massa d’aigua.

Les condicions morfològiques que es descriuen en

aquest protocol no són utilitzades per a determinar un

nivell de qualitat, sinó que tenen un valor propi per

caracteritzar el sistema fluvial.

Consideracions prèvies

Protocol


63Protocols


PENDENT DEL RIU

3 Pendent mitjà

Càlcul del pendent mitjà del tram segons la diferència

en elevació (en metres) entre dos punts dividit per la

distància (en km) que els separa.

La distància recomanada entre els dos punts de

mesura variarà en funció de les dimensions del sistema

fluvial.

Les mesures de la longitud entre els punts i el càlcul del

pendent es poden fer a través de SIG.

VARIACIONS EN AMPLADA I FONDÀRIADEL CANAL

4 Variació en l’amplada

Determinació de la variació en amplada del tram d’es-

tudi. En rius grans es determinarà a través de mesures

amb SIG, mentre que en rius petits i mitjans es determi-

narà a través de mesures al camp.

Assignació d’una categoria de variació d’amplada.

Fórmula pel càlcul del pendent:

Pendent =(altitud (m) punt alt) – (altitud (m) punt baix)

Distància (Km) entre punts

Distància adient entre els punts de mesura:

Mida del riu Distància entre punts(ordre Strahler) per càlcul pendent (m)

Petits (ordre 1-2) 2000

Mitjans (ordre 3-4) 5000

Grans (ordre > 4) 10000

La variació en amplada es defineix com la relació entre

la dimensió màxima i mínima del canal en tot el tram

d’estudi i en el moment de la mesura.

Var_ Amp =Amplada_màxima (m)

Amplada_mínima (m)

Aquesta relació permet establir diferents categories de

variació en amplada segons la següent taula:

Variació en amplada

Molt elevada (> 2.00)

Elevada (1.51 – 2.00)

Moderada (1.26 – 1.50)

Baixa (1.11 – 1.25)

Molt baixa (1.00 – 1.10)

Amplada màxima

Ampladamínima

Amplada màxima

Amplada mínima




5 Variació en la fondària

Valoració de la variació en fondària a través d’un tran-

secte transversal al canal del riu per calcular-ne la sec-

ció, i de l’apreciació visual en una inspecció al llarg del

tram d’estudi.

Classificació qualitativa de la variació en fondària.

TIPUS DE VALL FLUVIAL

6 Tipus de vall fluvial

Determinació del tipus de vall fluvial a partir de la ins-

pecció visual realitzada al camp.

Per poder valorar adequadament la variació en fondà-

ria, es recomana fer com a mínim cinc mesures en la

determinació de la secció del canal.

La variació en fondària es classificarà en una de les tres

categories següents:

Les categories de tipus de vall fluvial que es tindran en

compte són les següents:

Baixa Mitja Elevada

Gorja Forma de V U estreta U ampla

No perceptible Asimètrica


65Protocols

PROTOCOL 2: ÍNDEX D’HÀBITAT FLUVIAL (IHF)

Consideracions Observacions

1 Selecció de l’àrea d’observació

El tram de riu avaluat ha de tenir una longitud suficient

(uns 100 m) per proporcionar a l’observador la informa-

ció necessària per omplir els set blocs de què consta

l’índex.

2 Independència dels blocs a analitzar

Els set blocs en els quals es basa l’IHF són indepen-

dents i la puntuació de cada un d’ells no pot ser supe-

rior a la que s’indica al final del full de camp.

3 Puntuació final

La puntuació final serà el resultat de la suma dels set

blocs i, per tant, mai podrà ser superior a 100.

L’índex s’aplicarà durant períodes en els que el cabal

sigui baix, de manera que el substrat i les característi-

ques del canal puguin apreciar-se amb facilitat. No ava-

lueu l’hàbitat immediatament després d’una crescuda.

En cada bloc es valorarà tan sols la presència de cada

un dels paràmetres indicats, no pas la seva absència.

Consideracions prèvies que cal tenir en compte en l’aplicació de l’índex

Blocs Observacions

1 Inclusió en ràpids - sedimentació en basses

Inclusió: Es comptabilitza el grau en què les partícules

del substrat estan fixades (enfonsades) en el llit del riu.

Sedimentació: Consisteix en la deposició de material

fi en zones lenítiques del riu.

2 Freqüència de ràpids

S’estima la mitjana de l’aparició de ràpids en relació a la

presència de zones més calmes.

La inclusió es mesura aigües amunt i en la part central

de ràpids i zones de pedres, on no existeixi una depo-

sició de sediments i la distribució de les partícules del

substrat pugui apreciar-se amb més claredat.

En aquest apartat es pretén avaluar l’heterogeneïtat del

curs del riu. El fet que es produeixi de forma freqüent

l’alternança de ràpids i basses a escala de tram fluvial,

assegura l’existència d’una major diversitat d’hàbitats

per la comunitat d’organismes aquàtics.

Consideracions útils per omplir el full de camp



Blocs Observacions

3 Composició del substrat

Per omplir aquest apartat es fa una estima visual apro-

ximada de la composició mitjana del substrat.

4 Règims de velocitat/ profunditat

La presència d’una varietat més àmplia de règims de

velocitat i profunditat proporciona una major diversitat

d’hàbitats disponibles pels organismes.

5 Percentatge d’ombra sobre la llera

Estima, de forma visual, l’ombra projectada per la

coberta vegetal adjacent, que determina la quantitat de

llum que arriba al canal del riu i influencia el desenvolu-

pament dels productors primaris.

6 Elements d’heterogeneïtat

Mesura la presència de fulles, branques, troncs o arrels

dins el llit del riu. Aquests elements proporcionen l’hàbi-

tat físic que pot ser colonitzat pels organismes aquàtics

i, a la vegada, constitueixen una font d’aliment pels

mateixos organismes.

7 Cobertura de vegetació aquàtica

Mesura la cobertura de la vegetació aquàtica a la llera.

Una major diversitat de morfologies entre els produc-

tors primaris incrementa la disponibilitat d’hàbitats i de

fonts d’aliment per molts organismes. En el mateix sen-

tit, el domini d’un grup sobre el total de la cobertura no

hauria de superar el 50%.

El diàmetre de partícula considerat és el següent:

• Blocs i pedres: > 64 mm.

• Còdols i graves: 2 – 64 mm.

• Sorra: 0,6 – 2 mm.

• Llim i argila: < 0,6 mm.

Com a norma general es considera una profunditat de

0,5 m per distingir entre profund i somer i una velocitat

de 0,3 m/s per separar ràpid de lent.

En aquest apartat es considera únicament la presència

dels elements indicats. En cas de no existir no se’ls

dóna cap puntuació.

Plòcon: inclou organismes fixats al substrat per un

extrem -rizoides- en molts casos despresos i surant,

per exemple, Cladophora, Zygnematals, Oedogonials i

Briòfits.

Pècton: inclou tal·lus aplanats, laminars o esfèrics, per

exemple, Nostoc, Hildenbrandia, Chaetoforals, Rivula-

riàcies, Feltres d’oscil·latòries o Perifíton de diatomees.

Fanerògames i charals: per exemple, espècies dels

gèneres Potamogeton, Ranunculus, Ceratophyllum,

Apium, Lemna, Myriophyllum, Zannichellia o Rorippa i

Chara

Briòfits: inclouen molses i hepàtiques.


67Protocols


0 Àmbit d’aplicació

El compliment dels cabals ambientals o de manteni-

ment s’avaluarà d’una manera o una altra segons si a la

massa d’aigua o tram fluvial existeixen o no infraestruc-

tures que representin punts potencials de captació,

retenció o derivació d’aigua.

En trams on no hi hagi infraestructures d’aquest tipus,

el compliment de cabals de manteniment s’avaluarà en

un punt de mostreig representatiu de la massa d’aigua.

En aquells trams on sí que hi hagi infraestructures, s’a-

valuarà en cadascuna d’elles.

1 Assignació d’un cabal ambiental o demanteniment (QM) al punt de mesura

Per tal de determinar si un cabal mesurat és o no infe-

rior al QM, cal assignar un QM al punt de mesura

seguint certs criteris:

• Si el punt de mesura es troba en un tram on hi ha

estudis específics sobre el QM, s’assignarà el cabal

que aquests estudis hagin fixat.

Per al cas de les conques internes de Catalunya,

s’assignarà el QM segons el Pla Sectorial de Cabals

de Manteniment vigent.

• En cas de no existir dades, s’utilitzarà el mètode QPV

per assignar el QM.

Les infraestructures relacionades amb regulació,

extraccions d’aigua o derivacions cap a centrals hidro-

elèctriques, són les susceptibles d’incomplir els cabals

de manteniment per causes antròpiques i, per tant,

seran les seleccionades per a analitzar el grau de com-

pliment dels cabals ambientals o de manteniment.

En cas de no haver-hi estudis específics sobre el QM,

aquests es poden realitzar segons algun dels mètodes

proposats a l’annex I.

El mètode QPV assigna un cabal bàsic (Qb) en funció

de l’aportació anual (Q) coneguda al tram fluvial analit-

zat segons la taula següent:

Cabal mitjà Cabal bàsic QPVQ (m3/s) Qb (m3/s)

Q < 0,125 0,025

0,125 < Q < 2 20% Q (màxim de 0,3)

2 > Q 15% Q

El Qb es multiplicarà per 0,8 als mesos de juliol, agost i

setembre per obtenir el QM. En la resta de mesos, el

QM serà el Qb calculat segons aquest mètode.

PROTOCOL 3: COMPLIMENT DE CABALS DE

MANTENIMENT (QM)




2 Mesura del cabal real (QR)

2.1 Localització d’una secció representativaPer dur a terme la mesura del cabal real, seleccioneu

preferiblement un segment de riu rectilini on la profundi-

tat, l’amplada, la velocitat i el pendent siguin el màxim

d’uniformes. És important que per la secció seleccio-

nada hi passi tot el cabal del riu, i que hi hagi el mínim

de turbulències.

La profunditat mínima per tal que es pugui dur a terme

la mesura és de 0,10 m.

És preferible l’absència de plantes aquàtiques, neu i

cristalls de gel. Si és necessari, es netejarà la secció a

aforar i s’indicarà al full de camp que s’ha fet aquesta

operació.

2.2 Mesura de l’àrea de la secció i de la velocitat de l’aiguaDividiu el transecte en sub-seccions i mesureu en cada

una d’elles la profunditat i la velocitat de l’aigua.

L’amplada de les sub-seccions dependrà de l’amplada

i l’homogeneïtat del riu.

Calculeu l’àrea de cada sub-secció a partir de l’am-

plada i la profunditat. Es pot assimilar l’àrea de cada

polígon a un rectangle si no hi ha variacions de profun-

ditat, o bé a un trapezi si varia de forma significativa.

La velocitat que interessa pel càlcul del cabal és la mit-

jana de la columna d’aigua. Per obtenir un valor proper

a aquesta mitjana cal mesurar la velocitat a una profun-

ditat de 1/3 de la distància entre el fons i la superfície,

respecte el fons, en cadascuna de les sub-seccions. Si

la profunditat és superior a 0,5 m, es prendran dues

mesures de velocitat i se’n farà la mitjana. En aquest

cas, les profunditats adients són a 1/5 i a 4/5 del fons.

2.3 Càlcul del cabal El cabal de cada sub-secció (Qi) es pot calcular mit-

jançant el producte entre la velocitat de l’aigua (Vi) i l’à-

rea de la sub-secció (Ai).

El cabal total real (QR) serà la suma dels cabals de les

sub-seccions.

Zones amb fortes turbulències, remolins, braços morts,

o divisions del canal no són recomanables donat que

indueixen a resultats menys acurats.

En cas d’haver-hi una estació d’aforament, el cabal es

mesurarà a l’estació, i s’indicarà en el full de camp.

La distància entre els marges i la primera vertical serà

de l’ordre de 20 cm. La distància entre verticals conse-

cutives serà com a màxim d’un 20% de l’amplada total

del riu i mai serà superior a 2,0 m.

A menor distància entre mesures, major serà l’exactitud

del valor de cabal resultant.

Qi = Vi · Ai

QR = ΣQi

Dos punts de mesura de la velocitat(a 1/5 i 4/5 de la profunditat)

Amplada

Sub

Un sol punt de mesura de la velocitat (a 1/3 de la profunditat)

Amplada de la secció

Sub-seccions (mesures de profunditat/velocitat)


69Protocols


3 Determinació del compliment dels cabalsde manteniment

Es calcularà el nivell de compliment (C) a partir del quo-

cient entre el cabal de manteniment (QM) i el cabal real

mesurat (QR):

C = QMQR

Per al control de vigilància es disposarà d’una sola

mesura de cabal real i per tant es calcularà el nivell d’in-

compliment puntual segons aquesta dada.

Per dur a terme un control operatiu serà necessària una

sèrie de, com a mínim, 12 dades mensuals de cabal

real per un any hidrològic complet. Per cada mes es

calcularà el nivell de compliment a partir de la mesura

de cabal real i del cabal de manteniment assignat.

4 Penalització de l’incompliment

L’incompliment dels cabals de manteniment es penalit-

zarà en aquells casos en què sigui degut a causes

antròpiques, és a dir, trams de riu on les regulacions,

extraccions d’aigua o derivacions cap a minicentrals

deixin un cabal inferior al QM.

En trams on no hi hagi infraestructures, si es complei-

xen els QM (C�1) s’assignarà un nivell de qualitat

MOLT BO. Si s’incompleixen (C>1), aquest paràmetre

es considerarà NO AVALUABLE i caldrà buscar-ne les

causes aigües amunt.

En punts amb infraestructures i en què no es complei-

xen els cabals de manteniment (C>1), s’haurà de com-

parar el cabal real abans (Qx) i després (Qy) de la

infraestructura, per saber si aquesta és la responsable

de l’incompliment del cabal de manteniment aigües

avall. Per tant, caldrà mesurar el cabal abans de la infra-

estructura tal i com s’ha mesurat el cabal aigües avall

(punt 2).

Si, tot i haver-hi infraestructures, es compleixen els

cabals de manteniment (C�1), no caldrà mesurar el

cabal aigües amunt, perquè el resultat no alterarà la

valoració final del nivell de qualitat.

El control operatiu és un instrument de resposta a una

problemàtica detectada, que ha de permetre validar l’e-

ficiència del programa de mesures dissenyat per solu-

cionar-la i, per tant, ha d’implicar una anàlisi més a fons

que el control de vigilància. És per això que no es con-

sidera suficient determinar el nivell d’incompliment a

partir d’una sola dada puntual, i s’exigeix un seguiment

temporal més llarg i una freqüència mensual de l’anàlisi

d’incompliment.

Aquests trams seran:

a. Trams situats aigües avall d’infraestructures amb

capacitat de regulació.

En embassaments, es consultarà el cabal d’entrada

i es compararà amb el de sortida.

b. Trams situats dins la zona d’influència d’una extrac-

ció d’aigua:

• Per sota un assut amb captació per usos con-

sumptius.

• Entre la derivació i el retorn d’una mincentral hidro-

elèctrica o una captació d’ús parcial o temporal,

etc.

En assuts i minicentrals, es mesurarà, quan calgui, el

cabal abans i després:

assut

Qy

Qx



Passos a seguir

5 Determinació del nivell de qualitat o el grau d’acceptabilitat

En masses d’aigua o trams fluvials en què no hi ha infraestructures de captació, derivació o regulació del flux, si es com-

pleixen els cabals de manteniment (C�1) s’assignarà un nivell de qualitat MOLT BO. Si s’incompleixen (C>1), aquest parà-

metre es considerarà NO AVALUABLE i per tant no s’assignarà cap nivell de qualitat (vegeu punt 4).

En cas d’haver-hi infraestructures, s’assignarà un nivell de qualitat per cadascuna de les infraestructures presents a la

massa d’aigua o tram fluvial en funció del tipus de control, i el nivell final de la massa d’aigua serà el de la infraestructura

de pitjor qualitat.

5a Control de vigilànciaEl nivell de qualitat ve determinat per la taula següent:

5b Control operatiuEn el control operatiu no es determina un nivell de qualitat sinó el grau d'acceptabilitat de l'eficiència del programa de

mesures. Hi haurà d'haver com a mínim 12 dades de nivell d'incompliment, corresponents al seguiment mensual durant

1 any hidrològic. Per cada mes, el nivell d'incompliment es classifica en Acceptable o No Acceptable segons mostra la

taula següent:

La valoració del control operatiu és Acceptable només si s'obté un resultat acceptable en tots els mesos.

Per obtenir una mesura del grau d'incompliment es sumaran els resultats del nivell de compliment (C) d'aquells mesos en

què el resultat sigui No acceptable. Per fer el sumatori s'utilitzaran els valors al quadrat de manera que en el valor final de

la suma tinguin més pes els casos en què el cabal real queda molt per sota del cabal de manteniment.

GI = Σi(QM )2

QRi

GI = Grau d'incompliment

QM = Cabal de manteniment exigit en el moment de la mesura

QR= Cabal real mesurat pel mes i

En funció del valor final del sumatori del grau d'incompliment (GI) s'estableixen tres categories d'infracció:

• Incompliment lleu: quan GI < 10

• Incompliment elevat: quan 10 < GI < 30

• Incompliment greu: quan GI > 30

Nivell de compliment (C)� 1 1 – 1,2 1,2 – 2 >2

No Bo Bo Bo Bo

Sí Bo Mediocre Deficient Dolent Qy<Qx

Nivell de compliment (C)� 1 > 1

No Acceptable Acceptable

Sí Acceptable No AcceptableQy<Qx


71Protocols


0 Passos previsLocalització de barreres artificials en la zonad'estudiLa connectivitat s'avaluarà en trams amb infraestructu-

res que puguin representar barreres per al moviment

dels peixos.

En cas que la infraestructura a valorar ja estigui catalo-

gada, cal especificar-ne el seu codi en el full de camp.

En cas contrari, s'anotarà el punt de mostreig i la situa-

ció exacta de la infraestructura (UTMs, descripció de la

localització, etc.).

Al full de camp, les caselles de dades generals blan-

ques hauran d'omplir-se sempre. Les marcades en gris

s'hauran d'omplir com a mínim la primera vegada que

s'avaluï una infraestructura, però no caldrà omplir-les

les següents vegades.

Caracterització de la infraestructuraLa caracterització de la infraestructura es realitzarà tot

seguint la primera pàgina del full de camp:

- Es tipifica la infraestructura i se'n determina la funcio-

nalitat, tenint en compte el motiu pel qual es va cons-

truir, si en l'actualitat està o no en ús i l'estat de

conservació en què es troba.

Cal fixar-se també en l'existència o no d'un canal de

derivació i en cas afirmatiu, precisar-ne la localització.

- Es caracteritza la infraestructura a partir de les mesu-

res representades als esquemes (Figures A i B).

Sempre que es pugui es prendran les mesures exac-

tes, però quan això no sigui possible es realitzarà una

estimació del valor i s'especificarà al full de camp

amb una (E).

Es considera una barrera qualsevol estructura de

caràcter antròpic capaç d'aturar i retenir l'aigua del riu i

que, per tant, pot representar un obstacle potencial a la

migració dels peixos.

Els tipus d'infraestructures possibles són:

• Resclosa o assut

• Travessa

• Estació d'aforament

• Gual foradat

• Pont ferroviari o de trànsit rodat

Tot allò que pugui representar un obstacle i no estigui

especificat en les categories anteriors, s'anotarà al full

de camp i, si cal, es farà una descripció dins l'apartat

d'observacions.

Les infraestructures s'assimilaran a una resclosa sem-

pre que l'aigua hi passi per damunt, i a un gual foradat

si l'aigua hi passa pel mig.

Figura A: Rescloses o similars

PROTOCOL 4: ÍNDEX DE CONNECTIVITAT FLUVIAL (ICF)




- Es determina si circula aigua per sobre l'obstacle (o

per l'interior dels tubs o passos habilitats en el cas

dels guals).

Figura B: Guals foradats

En el cas dels guals: l'alçada (h) es mesura des del punt

més baix del tub de sortida de l'aigua fins a la superfí-

cie de la làmina d'aigua; l'amplada de coronació (AC) és

la longitud del tub o pas per sota el gual; l'alçada de la

làmina en la coronació (ALC) és la profunditat de l'aigua

a l'interior del tub o pas.

El fet que no circuli aigua per sobre l'obstacle suposarà

considerar la infraestructura com una barrera infranque-

jable per tots els grups del tram.


73Protocols


1 Valoració de l'obstacle (bloc 1)

Cal determinar quins dels grups d'espècies piscícoles

següents es troben potencialment al tram d'estudi:

- Grup 1: Espècies diàdromes litorals de curt recorre-

gut fluvial amb baixa capacitat per superar obstacles.

- Grup 2: Espècies catàdromes de llarg recorregut,

sense capacitat de salt però amb elevada capacitat

per superar obstacles.

- Grup 3: Espècies migradores intrafluvials de curt

recorregut, amb capacitat per superar obstacles

baixa o moderada. Ciprínids.

Grup 3a: Espècies grans, amb capacitat moderada


Grup 3b: Espècies petites, amb molt poca capacitat


- Grup 4: Espècies migradores intrafluvials amb ele-

vada capacitat natatòria i de salt.

Es valoren les caracterísitiques de l'obstacle segons les

mesures o les estimacions realitzades:

Pels apartats 1A i 1B del full de camp, s'escull la pri-

mera entrada, començant des de dalt, que compleixi

totes les condicions. Els dos apartats es valoren inde-

pendentment.

1A: Es valora la verticalitat i l'alçada de l'obstacle, la

profunditat de la bassa, i en el cas dels guals, el diàme-

tre dels conductes de pas de l'aigua i la seva velocitat.

Per determinar la capacitat de pas de les espècies del

grup 2 (anguila), es mirarà que a les riberes no hi hagi cap

barrera que impedeixi assolir el riu aigües amunt reptant.

1B: Es valora l'amplada de la coronació i l'alçada de la

làmina d'aigua.

Es determinen els grups de peixos que passen l'obsta-

cle. Per considerar que un grup té capacitat per supe-

rar l'obstacle cal que compleixi els requeriments

especificats per tots dos grups de mesures (apartats

1A i 1B del full de camp).

Els resultats de la valoració de l'obstacle s'obtenen

comparant els grups de peixos presents en el tram i els

grups que passen l'obstacle.

Per determinar els grups d'espècies a Catalunya, es

situa el tram d'estudi en el mapa de distribució adjunt i

s'obtenen així els grups d'espècies presents al tram. En

d'altres zones caldrà recórrer a estudis existents o infor-

mació general, i classificar la fauna en els grups esmen-

tats.

Aquest apartat, especialment si les característiques han

estat mesurades, no cal fer-lo al camp, però aleshores

no es podrà determinar el nivell final de qualitat.

El primer grup de mesures (apartat 1A) permet determi-

nar els grups de peixos amb potencial per salvar la

diferència de cota generada per l'obstacle.

Una infraestructura es considera vertical quan genera

un angle de 90º (o molt proper) respecte l'horitzontal.

El segon grup de mesures (apartat 1B) determina els

grups amb capacitat de superar la coronació de l'obs-

tacle i assolir la llera situada aigües amunt.

S'obtenen tres possibles resultats:

- Barrera franquejable per tots els grups d'espècies del

tram

- Barrera infranquejable per alguns grups del tram

- Barrera infranquejable per tots els grups del tram



Passos a seguir

Mapa de distribució geogràfica de les espècies de peixos a Catalunya segons la capacitatper superar obstacles i el tipus de migracions


75Protocols


2 Valoració dels passos de peixos (bloc 2)

Cal determinar l'existència o absència de dispositius

artificials construïts per al pas de peixos. En cas que

n'hi hagi, s'ha d'identificar el tipus de pas:

- Canal lateral o similar: canal artificial situat a la zona

de ribera que connecta el riu aigües amunt i avall de

la barrera.

- Connector fluvial o similar: estructures de tancs suc-

cessius (o presència de deflactors) on l'aigua flueix

d'un a l'altre sense salts.

- Escala de peixos o similar: estructures de tancs suc-

cessius en què l'aigua flueix d'un a l'altre amb salts

Un cop identificat el tipus de pas, es valorarà la seva

efectivitat. Els passos poden ser eficients, eficients per

algunes de les espècies presents o ineficients.

En cas que hi hagi més d'un tipus de pas, es valoraran

tots i el resultat final serà el d'aquell que obtingui la

millor (més eficient) valoració.

Es valoren les característiques comunes als tres tipus

de passos de peixos (Taula 2A del full de camp).

L'incompliment d'alguna d'aquestes característiques

implicarà valorar el pas com a ineficient per tots els

grups.

El mètode de valoració de l'eficiència dels passos

depèn del tipus de pas:

CANALS LATERALSNo es valoren noves característiques. Per tant, la valo-

ració del pas es fa tenint en compte només les carac-

terístiques comunes (Taula 2A del full de camp).

Riu o canal lateral

Connectors fluvials

Escales de peixos

Característiques que es valoren en tot tipus de passos:

- Entrada no obstruïda

- Circulació contínua de l'aigua pel pas

- Bon estat de conservació

- Sortida no obstruïda




CONNECTORSEs valora la velocitat de l'aigua com a factor limitant pel

pas d'algun grup d'espècies (Taula 2B1 del full de

camp). Cal omplir les caselles només dels grups de pei-

xos potencialment presents al tram (bloc 1). En la valo-

ració final del pas es tenen en compte les

característiques comunes i la velocitat de l'aigua (taules

2A i 2B1 del full de camp).

ESCALESEs valoren quatre característiques que poden resultar

limitants pel pas d'algun dels grups de peixos (Taula

2B2 del full de camp), sempre segons els grups de pei-

xos potencialment presents (bloc 1). L'eficiència del pas

es determina en funció de les característiques comunes

i de les característiques específiques de les escales

(taules 2A i 2B2 del full de camp).

3 Moduladors finals (bloc 3)

En obstacles amb canals de derivació i/o passos artifi-

cials per a peixos, es valoren una sèrie de factors no

considerats en els blocs anteriors i que afecten negati-

vament la connectivitat fluvial. El compliment d'alguna

de les condicions exposades a la columna d'observa-

cions, farà disminuir en un nivell la qualitat final de l'ín-

dex.

La velocitat de l'aigua es mesurarà al camp amb un

correntímetre, entre dues cubetes successives.

- Alçada del primer salt: distància entre la làmina d'ai-

gua de la bassa abans d'entrar a l'escala i el primer

graó de l'escala.

- Profunditat de la bassa abans del salt

- Salts entre cubetes: distància entre la làmina d'aigua

d'una cubeta i el límit superior de la cubeta immedia-

tament superior.

- Absència de turbulències que impedeixin el salt en

qualsevol cubeta de l'escala.

Condicions dels moduladors finals:

- Absència de mecanismes que evitin el pas dels pei-

xos cap al canal de derivació. Es valorarà in situ la

presència de barreres físiques i es buscarà informació

sobre la presència d'altres tipus de barreres en els

canals de derivació.

- Absència d'un corrent d'atracció a l'entrada del pas

per a peixos. Per facilitar que el peix trobi l'entrada del

pas, aquesta ha de generar un corrent d'atracció, és

a dir, turbulències, corrents o un salt d'aigua que atra-

gui el peix cap a aquest punt.

- Absència de mecanismes que evitin la depredació. La

presència de reixetes o algun tipus de cobertura evita

que els peixos siguin fàcilment depredats dins l'es-

cala.

- Localització inadequada de la sortida. La sortida ha

d'estar situada de manera que eviti possibles caigu-

des dels peixos novament avall de l'obstacle.


77Protocols


4 Resultat final

4.1 Nivell de qualitat del punt avaluatEn primer lloc es combinen els resultats dels blocs 1 i 2

mitjançant la Taula de Valoració:

En segon lloc, si es compleix alguna de les condicions

referents als moduladors del bloc 3, cal disminuir un

nivell de qualitat el resultat obtingut segons la Taula de

Valoració.

4.2 Nivell de qualitat de la massa d'aiguaEn aquelles masses d'aigua o trams fluvials en què hi

hagi més d'una infraestructura transversal avaluada,

se li assignarà el nivell de la infraestructura de pitjor

qualitat.

El resultat final s'obté ponderant el resultat de la Taula

de Valoració amb els moduladors finals, disminuint un

nivell de qualitat si es compleixen una o més de les con-

dicions exposades:

Resultat Taula Resultat Final

Molt bo → Bo

Bo → Mediocre

Mediocre → Deficient

Deficient → Dolent

Dolent → Dolent

Valoració del pas de peixos

Eficient per Eficient alguns grups Ineficient Sense

Molt bo

Bo Bo Bo Bo

Bo Mediocre Deficient Deficient

Mediocre Deficient Dolent Dolent

Sense

Franquejable

Infranquejable peralguns grups

Infranquejable pertots els grups

Valoració de l’obstacle(Bloc 1)




1 Delimitació del tram d'estudi

Caldrà determinar l'inici, el final i la longitud total del

tram fluvial d'estudi.

2 Localització de trams endegats

Localitzeu els trams de llera on s'ha realitzat algun tipus

d'endegament.

3 Caracterització dels endegaments

De cada tram endegat caldrà determinar-ne la longitud

i el tipus d'infraestructura de protecció.

El tram d'estudi serà en la majoria de casos la massa

d'aigua fluvial. Tanmateix, aquest protocol és vàlid per

qualsevol unitat de mostreig i, per tant, pot aplicar-se a

tot tipus de trams amb independència de la seva longi-

tud.

En tots els trams afectats per endegaments serà neces-

sari registrar les coordenades UTM d'inici i final.

Cal anotar si l'endegament afecta a un marge del riu o

a tots dos. Si afecta les dues ribes, pel nivell d'endega-

ment es computarà com dues vegades la longitud del

tram endegat (apartat 4).

Les estructures de protecció poden ser:

- Mota: compactament de terra al marge del riu.

- Escullera: obra feta de grans pedres

- Gabió: pedres de mida mitjana i grava incloses dins

d'una malla.

- Mur: paret gruixuda lateral al riu.

- Mur en U: paret gruixuda lateral al riu i llit del riu formi-

gonat.

Si ens trobem en un tram amb endegaments continus

integrats per diferents tipus d'infraestructures, caldrà

anotar la longitud de cadascuna d'elles per separat. Al

full de camp, s'anotarà la localització i les característi-

ques de cadascun d'ells.

PROTOCOL 5: NIVELL D'ENDEGAMENT DE LA LLERA


79Protocols


4 Càlcul del nivell d'endegament

Es determinarà un valor quantitatiu de nivell d'endega-

ment a partir de la longitud total del tram d'estudi i de

la longitud de trams endegats ponderada pel tipus

d'endegament, segons la fórmula:

5 Determinació del nivell de qualitat

El valor quantitatiu del nivell d'endegament (END) deter-

mina el nivell de qualitat del tram d'estudi segons la

taula següent:

END = Σ(Longitud_endegament�coeficient)longitud_massa_aigua

Els coeficients que s'aplicaran són funció del tipus d'en-

degament:

Tipus d’endegament Coeficient

Mota 0,2

Escullera o Gabió 0,5

Mur 0,8

Mur en U (llera formigonada) 1

Nivell de qualitat Color identificatiu Nivell d’endegament (END)

Molt bo < 0,1

Bo 0,1 – 0,2

Mediocre 0,2 – 0,3

Deficient 0,3 – 0,4

Dolent > 0,4




1 Determinació dels límits de la zonad'estudi

1.1 Definició dels límits longitudinals Delimiteu els punts d'inici i final del tram fluvial d'estudi.

1.2 Delimitació de l'amplada de les riberes- Sempre que sigui possible, s'utilitzarà cartografia

digital basada en models hidràulics que delimiten les

zones inundables. S'assimilarà la zona de ribera a l'à-

rea inundable per a un període de retorn de 50 anys.

En cas de no disposar de cartografia basada en

models hidràulics, s'utilitzaran amplades predefinides

en funció de la mida del riu, fent servir com a indica-

dor la superfície de conca situada aigües amunt del

tram d'estudi.

- Aquesta àrea serà revisada per tal de garantir que

zones de fisiognomia fluvial no quedin excloses de

l'àmbit d'estudi i, d'altra banda, evitar que s'incloguin

zones que presenten una total desconnexió de l'in-

cidència fluvial.

La revisió es farà a partir de fotografies aèries a escala

1:5.000.

- Finalment, l'àrea obtinguda es revisarà segons l'oro-

grafia i la topografia. S'utilitzarà cartografia topogrà-

fica a escala 1:5.000 o models digitals del terreny

(MDT) 1x1.

S'exclouran aquelles zones que queden a una eleva-

ció superior a 5 m per sobre de la cota de les màxi-

mes crescudes ordinàries (domini públic hidràulic).

- En tots els casos, s'utilitarà una amplada mínima de

10 m a banda i banda de la zona de màximes cres-

cudes ordinàries (zona del domini públic hidràulic).

La longitud de la zona d'estudi estarà en funció del

tipus d'anàlisi que es dugui a terme. Pot tractar-se

d'una massa d'aigua, d'un tram fluvial reduït que cal

analitzar en el context d'un control operatiu o, en l'altre

extrem, de l'estudi extensiu de tot un riu o tota una

conca.

La determinació de l'amplada de les riberes és un

aspecte crític. La millor manera de determinar-la és a

partir de cartografia basada en models hidràulics. En el

cas de Catalunya s'utilitzaran els estudis de l'INUNCAT

o de les PEFs.

Si no es disposa de cartografia, s'utilitzan amplades

predefinides en funció de la superfície de conca acumu-

lada aigües amunt, segons mostra la següent taula:

La utilització d'amplades predefinides és un mètode

que es fa més imprecís com més gran és el riu. Per

això, en trams baixos (amb àrees de conca grans)

caldrà comparar les riberes de rius propers per tal de

definir una amplada de ribera.

PROTOCOL 6: NATURALITAT DELS USOS DEL SÒL A

LES RIBERES

Superfície de conca Amplada de ribera(a banda i banda del riu)

� 20 km2 10 m

20 – 200 km2 20 m

200 – 1000 km2 40 m

� 1000 km2 Utilitzeu criteri expert


81Protocols


2 Determinació dels usos del sòl

Cal determinar el percentatge d'usos naturals, agrícoles

i urbans a la zona de ribera d'estudi. Es proposen dues

metodologies per fer-ho:

- l'ús de bases cartogràfiques d'usos del sòl en format

digital.

- la fotointerpretació d'ortofotoimatges a escala

1:5.000.

Si s'utilitza cartografia d'usos del sòl ja digitalitzada:

Assigneu les categories d'usos definides en la base

cartogràfica utilitzada a una de les tres categories (usos

naturals, agrícoles i urbans).

A continuació determineu quin percentatge de l'àrea

d'estudi ocupa cada una de les tres categories d'usos.

Si es treballa amb fotointerpretació:

Delimiteu dins la zona d'estudi els polígons en funció

dels diferents usos del sòl. Assigneu a cada polígon una

de les tres categories d'usos i calculeu el percentatge

de superfície ocupada per cada categoria respecte del

total de la zona d'estudi.

3 Determinació del nivell de qualitat

Es determinarà el nivell de qualitat segons el percen-

tatge d'ocupació de cada categoria d'usos.

En general, es prioritzarà l'ús de fotointerpretació en

rius petits i zones de capçalera, mentre que s'utilitarà

informació digitalitzada de bases cartogràfiques a

escala 1:25.000 o 1:50.000 en trams mitjans i baixos

amb valls amples i riberes extenses.

A l'Annex II d'aquest document es presenta la relació

entre aquestes tres categories i les categories utilitza-

des en les principals bases cartogràfiques d'usos del

sòl de Catalunya.

La superfície ocupada pel canal fluvial no es comptabi-

litza en cap de les categories i cal restar-la del total de

l'àrea d'estudi.

En funció del percentatge de sòl ocupat per cadascuna

de les tres categories d'usos proposades, es determi-

narà un nivell de qualitat segons els llindars establerts

en la següent taula:

* suma dels percentatges d'usos agrícoles i urbans

Nivell de qualitat

Molt bo Bo Inferior a bo

Natural �85 �60 <60

Agrícola �15 �40* >40*

Urbà 0 5 >5

% Usos



Introducció

El QBR és un índex d'aplicació ràpida i senzilla, que inte-

gra aspectes biològics i morfològics del llit del riu i la seva

zona inundable i els utilitza per avaluar la qualitat ambien-

tal de les riberes. S'estructura en quatre blocs indepen-

dents, cada un dels quals valora diferents components i

atributs del sistema: 1) el grau de coberta vegetal de les

riberes; 2) l'estructura vertical de la vegetació; 3) la qualitat

i la diversitat de la coberta vegetal i 4) el grau de naturali-

tat del canal fluvial. Cada bloc rep una puntuació entre 0 i

25, i la suma dels quatre blocs dóna la puntuació final de

l'índex, que expressa el nivell de qualitat de la zona d'es-

tudi. En la puntuació del QBR sumen tots aquells elements

que aporten certa qualitat a l'ecosistema de ribera, i resta

tot allò que suposa un distanciament respecte de les con-

dicions naturals. El QBR és doncs una mesura de les

diferències existents entre l'estat real de les riberes i el seu

estat potencial, de manera que el nivell de qualitat és

màxim només quan les riberes avaluades no presenten

alteracions degudes a l'activitat humana.

El format en què es presenta el protocol del QBR consta

d'un text i d'un recolzament gràfic integrat per esquemes i

fotografies. El text s'estructura en dues columnes verticals

paral·leles. A la columna de l'esquerra s'hi descriuen els

passos que cal seguir per aplicar degudament cada un

dels blocs de què consta l'índex. La columna de la dreta,

per la seva banda, inclou observacions i explicacions per

tal de facilitar la comprensió de cada un dels passos des-

crits a l'esquerra. Els esquemes i les figures exemplifiquen

i il·lustren els continguts del text. Estan agrupats en els

mateixos blocs que la part escrita i són útils per clarificar

possibles dubtes que puguin aparèixer en algun punt de la

lectura del text, i que podrien donar lloc a malinterpreta-

cions en l'aplicació d'algun dels passos de l'índex.

Tant el text com els elements de suport gràfic del protocol

contenen constants referències als diferents apartats dels

fulls de camp. Cada paràgraf, esquema o fotografia del

protocol que fa referència a un apartat concret del full de

camp inclou entre parèntesi la seva numeració identifica-

tiva. D'aquesta manera és fàcil establir una relació directa

entre l'explicació escrita i gràfica de cada pas a seguir, i la

seva valoració en el full de camp.

El protocol i els fulls de camp que es presenten incorporen

algunes modificacions respecte dels originals (Munné et al.

1998), que s'han considerat necessàries per adaptar l'ín-

dex a la totalitat de condicions hidrològiques i ripàries prò-

pies de l'àmbit mediterrani. L'abast de les modificacions

introduïdes en el QBR aplicat a rius efímers fa pertinent l'e-

laboració d'un full de camp propi, diferenciat del què s'a-

plica a la resta de rius. D'aquesta manera, en aquest

document es presenten 2 fulls de camp per l'índex QBR,

un per rius permanents i semipermanents (Full de camp A)

i un altre d'específic per rius efímers (Full de camp B).

S'utilitzarà en cada cas un o l'altre en funció del tipus de

riu on s'avaluï l'índex. Per l'efecte que produeix la tempo-

ralitat d'un curs fluvial en les dimensions i la composició

estructural i específica de les seves riberes, es considera

adequat utilitzar el full de camp B en rius amb les següents

característiques (Munné 2003):

• Rius intermitents. Cursos fluvials amb elevada temporali-

tat, que poden romandre secs entre 100 i 200 dies a l'any,

i amb presència de basses esparses i desconnectades.

• Rius efímers o episòdics. Cursos fluvials on tan sols cir-

cula aigua superficialment de manera esporàdica en epi-

sodis de tempesta (una mitjana inferior a 100 dies a

l'any).

PROTOCOL 7: ÍNDEX DE QUALITAT DEL BOSC DE

RIBERA (QBR)


83Protocols


1 Selecció de l'àrea d'observació

Seleccioneu un tram d'uns 150 m procurant que tingui

unes riberes representatives de la massa d'aigua. Cal

considerar la totalitat de l'amplada potencial del bosc

de ribera per tal de calcular el QBR. En ella diferencia-

rem i delimitarem visualment el llit baix del riu, la riba i la

ribera.

Cal tenir en compte que en zones planes de trams mit-

jos i baixos les riberes poden ocupar franges de dese-

nes o fins i tot centenars de metres d'amplada.

Indicadors útils per diferenciar els àmbits d'aplicació de

l'índex:

Límit riba-ribera:

• Talús

• Espècies presents

Límit extern de la ribera:

• Composició específica de la comunitat vegetal

• Taques residuals de vegetació de ribera

• Canvi en l'orografia del terreny: augment del pendent

Llit baix. Zona de la llera inundada durant la majoria de

dies de l'any.

Riba. Zona de la llera inundable en crescudes ordinà-

ries en un període aproximat de dos anys.

Ribera. Zona inundable en crescudes de gran magni-

tud (períodes de fins a 100 anys). Poden estar incloses

diverses terrasses al·luvials.

L'acció modeladora de les crescudes ordinàries sol

resultar en la formació d'un talús (bankfull) que en

marca el límit i es converteix en el millor indicador del

final de la riba i l'inici de la ribera.

La riba es veu afectada de forma freqüent per crescu-

des de cabal, per tant les espècies vegetals que hi

viuen han d'estar adaptades a aquestes pertorbacions.

Els helòfits i les espècies del genere Salix, en especial

les de port arbustiu, són per la seva flexibilitat les més

ben adaptades a aquestes condicions. La substitució

d'aquestes espècies per llenyoses més rígides pot ser

indicatiu de la interfase riba-ribera.

Per determinar el límit extern de riberes amb cobertura

vegetal natural, el millor indicador és el canvi de comu-

nitats dominades per espècies de ribera a comunitats

dominades per espècies pròpies de l'ecosistema fores-

tal adjacent.

En riberes alterades per usos agrícoles o, de forma par-

cial, per usos urbans o industrials, cal fixar-se en la

presència de taques residuals de vegetació de ribera

més enllà dels prats, camps de cultiu o espais cons-

truïts. La seva existència indicarà la proximitat del nivell

freàtic a la superfície i per tant l'extensió de la zona de

ribera.

Un augment significatiu del pendent també pot ser un

bon indicador del límit de la ribera, donat que implica un

distanciament entre la superfície i el nivell freàtic.

Consideracions prèvies a tenir en compte en l'aplicació de l'índex




• Observació de la riba oposada o de trams situats

aigües amunt o aigües avall

2 Independència dels blocs a analitzar

Els quatre blocs en què es basa el QBR per al seu càl-

cul són independents i la puntuació de cada bloc no pot

excedir de 25 ni estar per sota de 0.

3 Càlcul bloc per bloc

En cada bloc s'ha d'entrar per una de les quatre

opcions principals, puntuant 25, 10, 5 o 0. Tan sols es

pot escollir una entrada: la que compleixi la condició

exigida sempre llegint de dalt a baix.

La puntuació final de cada bloc serà modificada per les

condicions exposades en la part baixa de cada bloc,

tantes vegades com es compleixi la condició (sumant o

restant).

4 Puntuació final

La puntuació final s'extraurà de la suma dels quatre

blocs i, per tant, variarà entre 0 i 100.

5 Nota

Els ponts i camins utilitzats per accedir a l'estació de

mostreig no seran tinguts en compte per a l'avaluació

de l'índex QBR de la zona. Si és possible, el QBR hau-

ria de ser analitzat aigües amunt o avall d'aquests llocs

d'accés. Altres ponts o les carreteres (per exemple, les

paral.leles al riu) sí que seran considerades.

En casos en què la zona de ribera estigui completament

alterada per activitats humanes i no s'aprecïi cap dels

indicador esmentats, o quan tot i haver-hi indicadors

persisteixen els dubtes sobre el límit de la ribera, és

molt útil buscar referències o bé en la ribera oposada o

en d'altres trams de riu propers, de condicions geomor-

fològiques (amplada i pendent del riu, pendent de les

riberes) semblants. En aquests casos es pot estimar

l'amplada de ribera d'estudi a partir d'aquests refe-

rents.

De les quatre opcions principals se n'ha d'escollir

només una.

La puntuació final de cada bloc s'arrodonirà a 25 si

excedeix d'aquesta xifra o a 0 si és negativa.

Les condicions s'analitzaran considerant ambdós mar-

ges del riu com una sola unitat.

Els trams per on accedim al riu solen estar pertorbats

atesa la fàcil accessibilitat i ens poden fer decréixer la

puntuació.

Si és possible, fóra interessant fer diversos transectes

(cada 100-200 m) i avaluar-ne el QBR en un tram llarg

per tenir una puntuació representativa de la zona.


85Protocols

Delimitació de l’espai fluvial. Àmbit d’aplicació de l’índex

QBR: índex d’aplicació en riberes de cursos fluvials permanents i efímers

Riu permanent Riu efímer

Àrea d’aplicació de l’índex

Zonificació de l’àmbit d’influència fluvial en funció de diferents criteris

Zona d’aplicació del QBR: Llit baix; Riba; Ribera




Grau de cobertura ripària

Es mesura el % de cobertura de tota la vegetació,

excepte de les plantes de creixement anual. Es tenen

en compte, doncs, arbres, arbustos (tant petites mates

com grans arbustos), lianes, canyes i herbàcies no

anuals. Es consideren ambdues bandes del riu conjun-

tament.

S'avalua el grau de cobertura tan sols de les riberes,

excloent-ne les ribes i el llit baix.

En rius efímers els percentatges de cobertura que

determinen l'entrada de puntuació principal (1a, 1b, 1c,

1d) són inferiors als de la resta de rius.

Cal tenir en compte, també, la connectivitat entre el

bosc de ribera i l'ecosistema forestal adjacent a l'hora

de sumar o restar punts (1i, 1ii, 1iii, 1iv).

Ens interessa puntuar la cobertura del terreny per part

de la vegetació sense tenir en compte la seva estruc-

tura vertical, que es puntua a l'apartat següent. Es des-

taca en aquest bloc el paper de la vegetació com a

element estructurador de l'ecosistema de ribera.

Tampoc es pretén valorar la qualitat de la cobertura. Cal

doncs considerar tota la vegetació (excepte les plantes

anuals), incloent-hi plantacions i conreus d'espècies no

anuals com els pollancres, els fruiters o la vinya i també

espècies arbustives indicadores d'alteració com els

esbarzers.

En rius efímers el desenvolupament potencial de la

vegetació de ribera no assoleix els graus de cobertura

propis d'ambients més humits. És per això que cal

rebaixar els percentatges de cobertura exigits per asso-

lir els diferents nivells de puntuació.

Els camins no asfaltats amb menys de 4 metres d'am-

plada no es consideren com a elements d'aïllament

amb l'ecosistema adjacent. Sí que es consideren ele-

ments que trenquen la connectivitat, a més de les

carreteres asfaltades i els camins amples, els camps de

conreu i en general tots els usos del sòl que impliquin la

desaparició de la coberta vegetal natural (construc-

cions, sòl industrial, activitats extractives, etc.), tant si

es troben dins la zona de ribera com si estan al límit

entre la ribera i l'ecosistema adjacent. Els canals de

derivació d'aigua a cel obert es consideraran elements

d'aïllament quan no comptin amb estructures que faci-

litin el pas de les espècies de fauna vinculades a

ambients riberencs (passeres per creuar, rampes per

sortir en cas de caiguda, etc.).

Bloc 1. Grau de cobertura de la zona de ribera


87Protocols

Grau de cobertura de la zona de ribera

Percentatge de la suma de lessuperficies A, B i C respecte de lasuperficie total de les riberes (àreacarabassa)

1i ) connectivitat total 1ii ) connectivitat superior al 50%

1iii ) connectivitat entre el 25 i el 50% 1iv) connectivitat inferior al 25%




Estructura de la coberta

La puntuació es realitza segons el percentatge de

cobertura d'arbres i arbusts. Es valora tan sols sobre

les zones on existeix cobertura de vegetació, no sobre

la totalitat de les riberes. Cal tenir en compte que sobre

una mateixa superfície, la suma del percentatge de

cobertura d'arbres i arbusts pot ser superior al 100%

donat que són estrats de vegetació diferents que poden

sobreposar-se.

La puntuació de l'entrada principal seleccionada (2a,

2b, 2c, 2d) està en funció del grau de cobertura deter-

minat en el bloc 1 (1a, 1b, 1c, 1d).

Es consideraran les riberes d'ambdós marges.

En rius efímers els arbusts amb una alçada superior a

1,5 metres es consideraran com a arbres en la determi-

nació dels percentatges de cobertura d'aquest bloc.

Elements com la linealitat en els peus dels arbres (símp-

tomes de plantacions), o les cobertures distribuïdes no

uniformement i formant taques es penalitzen en l'índex

(2iv, 2v, 2vii), mentre que la presència d'helòfits i

arbusts a la riba (2i, 2ii) i la interconnexió entre arbres i

arbusts a la ribera (2iii) es potencien.

En trams d'alta muntanya la presència d'herbassars

megafòrbics a les ribes són considerats favorablement

en la puntuació (2i, 2ii). La manca d'un sotabosc con-

solidat, per contra, evidencia una degradació de l'eco-

sistema i resta en la puntuació del bloc (2vi).

En aquest apartat el que es vol és mesurar la comple-

xitat de la vegetació que pot ser causa d'una major bio-

diversitat animal i vegetal a la zona.

Quan la cobertura arbòria i l'arbustiva es sobreposen és

a dir, quan per sota els arbres hi trobem arbusts, la

suma dels percentatges de cobertura d'arbres i arbusts

d'una taca de vegetació serà superior al 100%.

Per no redundar en la valoració del grau de cobertura

de les riberes s'analitza només l'estructura d'aquelles

zones cobertes de vegetació. Tanmateix, la puntuació

es pondera tenint en compte la cobertura avaluada al

bloc 1, de manera que no es pot obtenir una bona pun-

tuació en casos en què la cobertura sigui baixa per molt

ben estructurada que estigui la vegetació. D'aquesta

manera s'evita la sobrevaloració de petites illes de

vegetació en molt bon estat.

En rius efímers es considera que les espècies arbusti-

ves de port arbori ocupen el paper funcional dels arbres

de les riberes de zones més humides quant a l'estruc-

tura vertical de l'ecosistema.

Quan a causa de les característiques geomorfològiques

o hidrològiques del tram el bosc adjacent ocupa la zona

de ribera, aquest es comptabilitza als apartats de

cobertura, estructura i qualitat de la coberta.

Bloc 2. Estructura de la coberta


89Protocols

Estructura de la coberta

arbres

arbusts

arbres

arbusts

arbres

arbusts

Percentatge d’arbres i arbusts a la zona de ribera amb cobertura (suma de les superficiesA, B, C i D)

2i ) cobertura d’helòfits o arbusts a la riba superior al 50%

2ii ) cobertura d’helòfits o arbusts a la ribaentre el 25 i el 50%

Cobertura hèlòfits o arbusts a la riba

2iv ) plantació amb sotabosc > al 50% 2vii ) plantació amb sotabosc < al 50%




Qualitat de la coberta

Per omplir aquest apartat cal primer determinar el tipus

geomorfològic mitjançant les indicacions del revers del

full de camp.

Un cop seleccionat el tipus geomorfològic (1 a 3) comp-

tarem el nombre d'espècies arbòries i arbustives nati-

ves presents a la riba i la ribera. En rius efímers, els

arbusts considerats de port arbori a l'apartat d'estruc-

tura seran comptabilitzats també com a arbres en

aquest bloc.

Les espècies no hidròfiles típiques de les rambles i rius

efímers, i les espècies dels ecosistemes forestals adja-

cents a la zona ripària que solen trobar-se a les riberes

dels rius temporals i dels trams de capçalera es comp-

tabilitzen igualment en la valoració de la qualitat de la

coberta.

Els boscos en forma de túnel al llarg del riu fan augmen-

tar la puntuació depenent del seu percentatge de reco-

briment al llarg del tram estudiat (3i, 3ii).

La disposició de les diferents espècies arbòries en ban-

des paral·leles, és a dir en grups que es succeeixen de

més a prop a més lluny de l'aigua, puntuen augmentant

el valor de l'índex (3iii).

La diversitat d'espècies arbustives autòctones millora la

puntuació (3iv).

Aquelles espècies introduïdes a la zona i naturalitzades

penalitzen en aquest bloc de l'índex. La penalització és

més forta quan es troben formant comunitats (3vii), i

menor si es troben tan sols de forma aïllada (3vi).

L'existència d'estructures o construccions d'origen

antròpic i els abocaments de deixalles fan baixar la qua-

litat i per tant també la puntuació (3v, 3viii).

Per determinar el tipus geomorfològic cal usar el revers

del full de camp. En aquesta part indicarem amb un

cercle la puntuació del marge esquerre i del dret segons

el seu desnivell i forma. La puntuació final s'obté de la

suma dels dos marges complementada per les restes i

sumes dels apartats inferiors (si calen). La presència d'i-

lles en el riu fa decréixer la puntuació, mentre que la

presència d'un sòl rocós i dur (lloses) amb una baixa

potencialitat per arrelar-hi una vegetació de ribera el fa

augmentar. El resultat de l'operació ens indica el tipus

geomorfològic del canal del tram a estudiar pel qual ens

fixarem a l'hora de determinar la columna a utilitzar en

la puntuació del tercer bloc.

A les riberes dels rius efímers prenen gran rellevància

espècies no hidròfiles amb requeriments hídrics menys

exigents. També és freqüent l'ocupació de l'espai de

ribera de trams de capçalera i rius temporals per la

vegetació climàcica dels ecosistemes forestals adja-

cents.

Existeix una llista de les espècies introduïdes (conside-

rades no naturals) més freqüents a Catalunya al revers

del full de camp. No es penalitzaran espècies introduï-

des en temps remots que apareguin de forma espontà-

nia i aïllada, com les figueres.

No s'han de tenir en compte les estructures o construc-

cions de dimensions molt reduïdes ni tampoc aquelles

que estiguin completament naturalitzades i integrades

en la vegetació. La presència de deixalles disperses fruit

de la capacitat d'arrossegament de l'aigua o d'una

acció incívica aïllada no s'ha de considerar. Només

penalitzen les zones d'acumulació de deixalles per abo-

caments.

Bloc 3. Qualitat de la coberta


91Protocols


Tipus geomorfològics

Tipus 1. Riberes tancades Tipus 1. Sòl rocós

Tipus 2. Riberes de trams mitjos Tipus 3. Riberes extenses, de trams baixos

Espècies dominants en rius efímers

Ribera d’un riu efímer ocupada per baladres. Cal comptabilitzar l’espècie en la puntuació del bloc (3a; 3b; 3c; 3d)




3i ) continuïtat longitudinal de la comunitat de ribera al llarg del canal

3iii ) disposició de les espècies de ribera en bandes paral·les al riu

Construccions d’origen antròpic naturalitzades en el paisatge (3v = 0)

Construccions a la zona de ribera no integrades en la vegetació (3v = - 5)


93Protocols


Grau de naturalitat del canal fluvial

La modificació de les terrasses adjacents al riu implica

que el canal d'aquest es redueixi, els marges es facin

més drets i el riu més recte. Els camps de conreu pro-

pers al riu i les activitats extractives produeixen aquest

efecte.

Quan a més existeixen estructures sòlides, com ara

parets, murs, etc., els signes d'alteració són més evi-

dents i la puntuació més baixa.

La presència de qualsevol tipus d'estructura artificial

dins el llit del riu resta en la puntuació final del bloc (4i,

4ii).

No es consideren els ponts ni els passos per creuar el

riu utilitzats per accedir a l'estació de mostreig a efec-

tes del càlcul del QBR.

Bloc 4. Grau de naturalitat del canal fluvial

Nivells de qualitat de l'índex QBR

Nivell de Valor índex Coloració DMA qualitat QBR 2000/60/CE

Molt bo Bosc de ribera sense alteracions, estat natural � 95 Blau

Bo Bosc lleugerament pertorbat 75-90 Verd

Mediocre Inici d'alteració important 55-70 Groc

Deficient Alteració forta 30-50 Taronja

Dolent Degradació extrema � 25 Vermell



Grau de naturalitat del canal fluvial

4a) llera inalterada 4b) modificació de terrasses adjacents

4c) estructures rígides intermitents 4d) riu canalitzat en ambdues ribes

4i ) estructura sòlida (tapa del col·lector) al llit del riu 4ii ) infraestructura transversal al llit del riu


95Protocols

PROTOCOL 8: ÍNDEX DE VEGETACIÓ FLUVIAL (IVF)

Punt Passos a seguir Observacions

1 Recorreu el riu per a estimar-ne la potencia-

litat

2 Definiu l’àmbit d’estudi, tant en llargada

(150 m) com en amplada (per a la definició

de l’amplada, però, vegeu el punt 7)

3 El recobriment natural de roca o de codolar

nu és igual o superior al 80% de l’àrea d’es-

tudi?

sí no

3a/3b L’IVF no pot L’IVF pot serser aplicat aplicat

L’observació del riu en trams diferents i amb condicions

variades permet l’avaluador de conèixer la potencialitat

de la vegetació de ribera, fet necessari per a una inter-

pretació més fidel de la zona d’estudi (vegeu, per exem-

ple, el punt 8). Pot ser el cas, per exemple, d’un sector

d’on hagin extret àrids recentment, que podríem inter-

pretar com a riu més denudat i torrencial que no és en

realitat si no hem vist altres trams del riu més propers a

la naturalitat.

La definició de la llargada és constant per a tots els

casos (150 m), però l’amplada no pot ésser definida de

la mateixa manera sinó que es troba condicionada per

l’entitat del curs d’aigua. Així, es considera que l’àrea

d’estudi fineix lateralment allà on la vegetació higròfila o

ripària desapareix, o bé allà on acaben el paisatge o la

vegetació de gènesi fluvial (que no té perquè ser

necessàriament higròfila, com és el cas d’un codolar o

d’uns aigualleixos fluvials). Així, les motes o esculleres

no tenen perquè delimitar obligatòriament l’àrea d’es-

tudi si al seu darrera (reremota) s’hi troben el paisatge

i/o la vegetació abans esmentats. De la mateixa

manera, els camins també poden integrar-se dins l’àm-

bit d’estudi i han d’ésser avaluats com a sòl nu per

sobrepastura, trepig...

Es considera codolar nu aquell que presenta, de

manera natural (sense esculleres, sense extraccions

d’àrids...), un recobriment vegetal inferior al 10%

Definició i reconeixement de l’àrea d’estudi

Punt 1) Riu constant afectat per unaactivitat extractiva. (Foto I)

Punt 2) Arenys fluvials, colonitzats perteròfits oligotròfics com a vegetaciópotencial i pins pinyers esparsos. A

la part superior dreta, una mota els separa de la Tordera. (Foto II)




4 Les aigües hi són permanents o semiper-

manents?

sí no

4a/4b Curs amb circulació Curs d’aigua d’aigua més o tipus “efímer”

menys regular, no pas ocasional Salteu al punt 7

5 La ràtio sorral o codolar (el substrat mòbil, no

pas el sòl nu simplement!)/amplada mullada

> 2,5?

sí no

5a/5b Curs d’aigua tipus Curs d’aigua“torrencial” tipus “permanent-

semipermanent”

Per considerar que un riu és permanent o semiperma-

nent cal que existeixin (llevat d’èpoques d’estiatge fort)

aigües superficials -corrents o no- en algun sector del

tram d’estudi (o bé poc per sobre o per sota d’aquest).

Independentment de la presència d’aigües superficials,

en aquest medi existeix una bona potencialitat per al

desenvolupament d’un estrat arbori caducifoli de ribera.

El sorral o codolar pot trobar-se en una sola riba, o bé

estar repartit en totes dues, o bé trobar-se separat del

riu per una franja de vegetació arbustiva, herbàcia. En

qualsevol cas, el sorral o codolar per ser considerat

com a tal ha de tenir una vegetació llenyosa (arbusts o

arbres joves) amb un recobriment inferior al 10%.

Compte amb les situacions “anòmales” o, si més no,

poc representatives com ara estiatges o derivacions

excessives d’aigua que deixen l’amplada mullada més

reduïda del que és habitual (àdhuc fan desaparèixer l’ai-

gua superficial), o bé aigües anormalment altes.

Determinació del tipus fluvial

Punt 4a) Riera semipermanent. (Foto III)

Punt 4b) Curs de tipus “efímer”. (Foto IV)

Punt 5a) Curs de tipus “torrencial”. La Noguera Ribagorçana, a

l'esquerra, amb un codolar moltample a la riba dreta. (Foto V)

Punt 5b) Curs de tipus “permanent-semipermanent”. (Foto VI)


97Protocols


6 S’inventaria els hidròfits presents al tram

d’estudi i se n’estima el recobriment

7 Hi ha mur, mota de terra (no pas talús) o

escullera que limiti clarament la ribera (en cas

de dubtes, el factor correctiu no s’aplica)?

sí no

7a/7b Es resten 0,5 punts S’integra totper riba afectada l’espai ripari

(sigui o no de reremota o

escullera, ja que Per aquesta riba pot no existir-ne) salteu al punt 9.1 a l’àrea d’estudi

o 9.2 segons calgui a tots els efectes

Com hidròfits es consideraran briòfits, carofícies i plan-

tes vasculars eulímniques (veritablement aquàtiques).

Cerqueu-los també en basses segregades del riu.

Es considera que no delimiten la ribera si poden ésser

depassats per les revingudes i, sobretot, si al seu darrera

es conserva la vegetació o, si més no, el paisatge o la

geomorfologia que hi serien esperables o si estan situats,

aproximadament, sobre el límit natural de l’espai fluvial.

Compte de no confondre mota i talús natural: la mota

és d’origen antròpic i constreny la ribera; al seu darrera

manté (o mantindria si no hagués estat reblerta!) plana

al·luvial. El talús, en canvi, és natural, com ara un caient

o un espadat sobre el riu (p.e., ribes còncaves)

7a) ...i l’escullera, el mur o la mota es consideren el límit

lateral de l’àrea d’estudi. Tanmateix, els límits de l’àrea

d’estudi poden incloure la base de l’endegament

(àdhuc tot ell!) si la vegetació higròfila (sigui o no fores-

tal) o ripària l’ha colonitzat.

Per ser considerat factor de penalització per una riba,

l’endegament n’ha d’afectar, si més no, una tercera part.

Compte: les dues ribes poden tenir una condició molt

diferent entre elles, que cal avaluar per separat.

Aplicació dels factors de correcció (I)

Punt 6) Hydrocharis morsus-ranae(fanerògama)

Chara vulgaris (Foto VII)(caròfita)

Fontinalis antipyretica(briòfit)

Punt 7a) Riera amb escullera limitant laribera

Punt 7b) Escullera que no limita la ribera. Al’esquerra, presència d’àlbers, tamarius...

(Foto IX)

Mota de terra constrenyent la llera i rere-mota amb usos antròpics. (Foto VIII)


Punt Curs d’aigua tipus “efímer” i “torrencial”



8 L’espai que ocuparia la segona banda de

vegetació llenyosa autòctona de ribera o, en

el cas de cursos torrencials o efímers, la

franja de contacte amb la vegetació climà-

cica, ha estat fortament antropitzat i ocupat

majoritàriament?

sí no

8a/8b Es resten 0,5 punts No s’aplica capper banda afectada factor de

i aquell sector s’exclou correccióde l’àrea d’estudi

Salteu al punt 10 Salteu al punt 9.1 o 9.2 segons

el tipus fluvial

Ocupació per conreus, pastures intensives, plantacions

forestals sense regeneració llenyosa al sotabosc,

camins amples o altres usos antròpics que desplacen la

vegetació natural o seminatural i que comporten un

canvi en l’ús del sòl. No es considera ocupació quan,

tot i no haver-hi comunitats llenyoses de ribera, la franja

que roman sense ocupar permetria, si el sòl fos prou

desenvolupat, l’establiment d’un estrat arbori, encara

que fos lineal.

En cas de dubtes, aquest factor de correcció no s’apli-

carà

Compte: les dues ribes poden tenir una condició molt

diferent entre elles.

Punt 8a) Conreu d’oliveres envaint el domini de ribera en un curs d’aigua

efímer (Foto X).

Punt 8b) Plana al·luvial amb usosantròpics però que conserva vegeta-

ció natural o seminatural (Foto XI).

Aplicació dels factors de correcció (II)

Una segona o tercera bandes poden ser omeda o frei-

xeneda, o, per exemple, verneda en el cas que existeixi

una primera franja de salzereda. La vegetació llenyosa

climàcica fa referència a bosc o màquia, però no pas a

la brolla, que a Catalunya molt rarament hauria de ser

considerada com a vegetació primària. Per al càlcul del

seu recobriment no es té en compte el gènere Rubus.

En els inventaris, però, sí que cal considerar-lo.

9.1 Existeix segona banda de vegetació de

ribera llenyosa autòctona amb recobriment

>20% de llur àrea potencial dins l’àrea d’es-

tudi, o bé hi ha contacte amb la vegetació

llenyosa climàcica (>20% de contacte)?

sí no

Salteu al punt Salteu al punt 9.2a 9.2b


Punt Curs d’aigua tipus “permanent-semipermanent”

Vegeu les observacions del punt 9.1

Això significa que cal incloure dins l’àrea d’estudi les

plantacions forestals no llaurades amb regeneració

arbustiva al sotabosc, o els conreus abandonats amb

regeneració cap al bosc de ribera, i peus joves d’oms,

freixes...

En cas que hi hagi dubtes, aquest factor de correcció

no s’aplicarà

9.2 Hi ha dues o més bandes de vegetació de

ribera llenyosa autòctona amb recobriment

>20% en relació a l’àrea potencial dins l’àrea

d’estudi?

sí no

9.2a/9.2b Se sumen 0,5 punts No se sumaper riba que ho puntuació

compleixi i el sector s’inclou dins

l’àrea d’estudiSalteu al punt 10

99Protocols

Punt 9.2a) A dalt, dues bandesllenyoses de ribera: primera detamarigar i segona d’albereda.

A baix, curs de tipus “efímer” ambuna llera amb poblament de Glaucium

flavum, en contacte directe ambl’alzinar-màquia climàcics. (Foto XII)

Punt 9.2b) A dalt, curs d’aigua ambhortes a banda i banda, que eliminenel bosc de ribera, especialment les

segones bandes de vegetació.A baix, curs d’aigua de tipus

“permanent” amb una única bandallenyosa de ribera -tamarigar- i una

segona banda constituïda pel canyar. (Foto XIII)




10 Cal avaluar el % de recobriment de cada uni-

tat de vegetació amb recobriment � 20%.

Hom pot fer-ho: a) emprant estimacions

visuals (per a casos simples); b) fent diversos

transsectes perpendiculars al curs d’aigua;

c) fotointerpretant ortofotomapes (per a cur-

sos d’aigua que tenen ja una certa entitat)

No existeix cap inconvenient en estudiar unitats de

vegetació amb un recobriment inferior al 20% llevat de

la major inversió de temps que això suposa. En el cas,

per exemple, de dues unitats, l’una amb un recobriment

del 83% i la segona amb un 17%, pot ser interessant

mostrejar la segona tot i que no assoleixi el 20% reque-

rit. En un segon cas en què trobem verneda en un 60%,

bardissa en un 15%, bosquina de ribera en regeneració

en un 17% i vegetació ruderal en un 8%, seria poc

representatiu mostrejar tan sols el 60% de l’àrea d’es-

tudi (atès que la verneda és l’única formació que asso-

leix més del 20% requerit), i hom podria considerar com

una única unitat d’estudi la bardissa+bosquina, que

ocuparien el 32%; la vegetació ruderal no seria estu-

diada per tal com recobreix una superfície molt baixa.

En el supòsit que hom trobés unitats de vegetació equi-

libradament distribuïdes (cadascuna amb un 20% de

recobriment), hom hauria d’estudiar 5 unitats de vege-

tació, per bé que el màxim que ha estat mostrejat,

excepcionalment, són 4 unitats, essent el cas habitual

trobar-ne 2-3.

Excepcionalment, en el cas de riberes molt fragmenta-

des, amb mosaic indestriable d’unitats de vegetació, és

possible de tractar la zona d’estudi com una única uni-

tat de vegetació a inventariar.

Inventari de la vegetació

Punt 10) Exemple de transsectes per metres o passes per a estimar el recobriment de les unitats de vegetació: verneda

26+33+33+18 =110 m. erm

24+17+17+21+8+50+50=187 m. Sobre un total de 297 metres o passes, l’erm n’ocupa 187, que és un 63%, i la verneda, per tant, un 37%. (Esquema XIV)


101Protocols


11 Per a cada unitat de vegetació de les abans

esmentades es fan, repartits en l’espai, (5) 6-

7 (8) subinventaris de vegetació, depenent

de la heterogeneïtat del medi estudiat. La

superfície dels diferents subinventaris d’una

unitat de vegetació ha de ser més o menys

constant.

12 Cal emplenar la fitxa de localitat.

S’aconsella, a més, prendre una o dues foto-

grafies del punt d’estudi

Aquests són inventaris equivalents als emprats per la

metodologia sigmatista, tot i que exclouen la xifra de

sociabilitat, estudien superfícies petites (per exemple,

10 m2, per bé que per a comunitats arbòries poden ser

superfícies més grans), i tan sols registren els tàxons de

flora vascular més abundants (mai “r”, i poques vega-

des “+”: excepte en el cas d’unitats de vegetació molt

diverses les espècies amb ocurrència “+” tenen un pes

irrellevant). Compte amb el sòl nu per trepig, remo-

ció i altres intervencions d’origen antròpic, que és

comptabilitzat com si fos un tàxon (vegeu-lo a la taula

de puntuació de tàxons – Annex III).

Per a certs gèneres (principalment al·lòctons), la pun-

tuació dels quals és igual per a totes les espècies, no

cal determinar el tàxon fins a nivell específic.

La fitxa d’inventaris inclou una plantilla per a facilitar la

presa de dades.




13 Per unitat de vegetació, es calcula la pun-

tuació mitjana per a cadascuna de les espè-

cies inventariades

14 Es calcula la puntuació de cadascun dels

inventaris (tants com unitats de veget. exis-

teixin amb recobriment � 20%)

15 S’ha pres un únic inventari ja que tan sols

s’ha reconegut una unitat de vegetació amb

un recobriment igual o superior al 20%?

sí no

15a/15b La puntuació obtinguda Per a obtenir en el punt 13 és la puntuació IVFla puntuació IVF caldrà aplicar

la fórmula exposada a les observacions

16 A la puntuació IVF s’apliquen els 3 factors

de correcció, que arriben a modificar ±2 la

puntuació IVF: a) hidròfits - punt 6 (±1),

b) endegament - punt 7 (0/-1); c) ocupació

de domini de ribera i bandes de vegetació -

punts 8 i 9 (±1); per tal d’obtenir la puntua-

ció integrada IVF

17 La comparació de la puntuació integrada

IVF amb la taula de rangs permet d’assignar-

li una classe de qualitat d’acord amb la

DMA

Per exemple, en el cas d’una unitat de vegetació sobre

la qual s’han pres 6 subinventaris, una determinada

espècie que aparegui en tres amb recobriments de 5,5,

de 0,5 i de 17,5, té un recobriment mitjà de 23,5/6=

5,6%. Si aquest es multiplica per la puntuació de

l’espècie (vegeu l’annex III), s’obté la puntuació mitjana

de l’espècie dins l’inventari de vegetació corresponent

a aquella unitat de vegetació; si l’espècie tingués una

puntuació de 6, la puntuació específica seria

5,6*6=33,6. La fórmula seria, doncs: Puntuació especí-

fica d’una espècie = recobr. mitjà de l’espècie * puntua-

ció de l’espècie.

La puntuació d’un inventari es calcula mitjançant la fór-

mula següent: Σ puntuacions específiques/ Σ recobri-

ments mitjans

15b) La puntuació IVF es calcula mitjançant la fórmula

següent: Σ(puntuacions dels inventaris * (% recobri-

ment de la unitat inventariada/100))

Atenció: Quan els apartats b) i c) tenen puntuació nega-

tiva són excloents, és a dir, la suma de tots dos no pot

ser inferior a –1.

Per als hidròfits trobats, es creuarà la classificació auto-

ecològica dels tàxons (Taula de classificació dels hidrò-

fits – Annex III) amb la taula que determina la puntuació

a partir del recobriment que assoleixen (Taula de

correcció de la puntuació IVF a partir del poblament

d’hidròfits – Annex III). En el supòsit de presència en un

mateix punt d’espècies pertanyents a categories tròfi-

ques diferents, tan sols s’utilitzarà per a avaluar la cate-

goria que proporcioni una puntuació més elevada.

Obtenció de la puntuació


Taula del nivell de qualitat segons la puntuació integrada IVF

Molt bo: Tram fluvial que presenta una gran naturalitat. La

vegetació amb prou feines reflecteix pertorbacions, i el

recobriment de les espècies ruderals i/o al·lòctones és nul

o migradíssim.

Bo: Tram fluvial que presenta certes alteracions, naturals o

antròpiques, que l’allunyen d’un estat òptim de conserva-

ció. Aquestes poden ocasionar l’aparició d’espècies rude-

rals i/o al·lòctones, tot i que les espècies pròpies de rius

ben conservats hi dominen amb escreix.

Mediocre: Tram fluvial amb alteracions notables en l’es-

tructura de la vegetació i/o en el químisme de l’aigua i el

sòl. El recobriment vegetal sovint està dominat per espè-

cies pròpies de comunitats secundàries (bardisses, mato-

llars, fenassars, etc), i la presència d’espècies ruderals i/o

al·lòctones sovint és important. Cal tenir present que la

casuística del medi pot ser molt contrastada, de manera

que hom pot arribar a trobar-hi claps poc o molt ben con-

servats i, alhora, zones molt degradades.

Deficient: Tram fluvial que presenta un estat d’alteració

important. El recobriment vegetal hi està dominat per

espècies ruderals i/o al·lòctones, tot i que les espècies

pròpies de comunitats secundàries (bardisses, matollars,

fenassars, etc) poden ser-hi força abundants.

Dolent: Tram fluvial fortament artificialitzat, amb alteracions

físiques i/o químiques importants. Les espècies ruderals

i/o al·lòctones dominen la vegetació, tot i que sovint

aquesta hi és gairebé inexistent per causes antròpiques.

103Protocols

Cursos d’aigua Cursos d’aiguaNivell de Coloració tipus “permanent- tipus “torrencial”qualitat DMA semipermanent” i/o “efímer”

Blau �8 �7

Verd 6,00 - 7,99 5,00 - 6,99

Groc 4,00 - 5,99 3,50 - 4,99

Taronja 2,00 - 3,99 2,00 - 3,49

Vermell <2 <2

Descripció i localització de lesfotografies i esquemes del protocolFoto I. Riu constant afectat per una activitat extractiva(Ribera Salada. Alt Urgell)

Foto II. Arenys fluvials, colonitzats per teròfits oligotròficscom a vegetació potencial i pins pinyers esparsos. A la partsuperior dreta, una mota els separa de la Tordera (LaTordera. La Selva)

Foto III. Riera semipermanent (riera de Sant Segimon. Osona)

Foto IV. Curs de tipus “efímer” (riera de Pineda. Maresme)

Foto V. Curs de tipus “torrencial”. Vegeu, a l’esquerra, laNoguera Ribagorçana, amb un codolar molt ample a la ribadreta (Alta Ribagorça)

Foto VI. Curs de tipus “permanent-semipermanent” (LaTordera. Vallès Oriental)

Foto VII. Diversos hidròfits: planta vascular surant(Hydrocharis morsus-ranae), briòfit submergit, arrelat enroca (Fontinalis antipyretica) i carofícia (Chara vulgaris)

Foto VIII. A l’esquerra, riera amb escullera que limita moltclarament la ribera (riera de l’Alforja). A la dreta, mota deterra, a segon terme, que constreny la llera (afectada, d’altrabanda, pel pas de vehicles) del barranc de la Galera, a pri-mer terme. A reremota, els usos antròpics ocupen part delsistema fluvial (Montsià).

Foto IX. Escullera que no limita la ribera, ja que rera la mateixahom pot observar-hi una plana al·luvial no ocupada, amb

àlbers, polles, tamarius (riu Francolí. Tarragonès)... Vegeu-ne unaltre exemple, de mota de terra, al punt II.

Foto X. Conreus d’oliveres que envaeix el domini de ribera isubstitueix el contacte amb la vegetació climàcica en uncurs d’aigua de tipus efímer (barranc de la Galera. Montsià)

Foto XI. Plana al·luvial del Francolí, amb usos antròpics (pasde canonades, d’un camí, pastura...), però que conservavegetació natural o seminatural i condicions per desenvolu-par-s’hi bosc de ribera (riu Francolí. Tarragonès)

Foto XII. A dalt, dues bandes llenyoses de ribera: primerabanda de tamarigar damunt d’arenys; segona banda d’albe-reda (riu Ebre. Ribera d’Ebre). A baix, curs de tipus efímeramb uns llera amb poblament de Glaucium flavum, en con-tacte directe amb l’alzinar.

Foto XIII. A dalt, curs d'aigua amb hortes a banda i banda,que eliminen el bosc de ribera, especialment les segonesbandes de vegetació, que hi serien d'omeda, essent la ver-neda la formació llenyosa més propera (La Tordera. VallèsOriental). A baix, curs d'aigua de tipus “permanent” amb unaúnica banda de vegetació llenyosa de ribera: primera bandade tamarigar. A la segona banda l'albereda ha estat substi-tuïda pel canyar (riu Ebre. Ribera d'Ebre)

Esquema XIV. Exemple de transsectes per metres o passesper a estimar el recobriment de les unitats de vegetació: ver-neda 26+33+33+18 = 110 m. erm 24+17+17+21+8+50+50= 187 m. Sobre un total de 297 metres o passes, l'erm n'o-cupa 187, que és un 63%, i la verneda, per tant, un 37%.

Molt bo

Bo

Mediocre

Deficient

Dolent



PROTOCOL 9: DETERMINACIÓ DEL NIVELL DE QUALITAT

HIDROMORFOLÒGICA FINAL


1 Control de Vigilància

1a Determinació del nivell de qualitat de

cada paràmetre

1b Determinació del nivell de qualitat de

cada element

Determinació del nivell de qualitat segons el règim

hidrològic

Determinació del nivell de qualitat segons la continuïtat

fluvial

El nivell de qualitat s'obté en cada cas segons s'espe-

cifica en el protocol propi de cada mètrica utilitzada per

avaluar el paràmetre.

En el control de vigilància, aquestes mètriques són:

• Compliment dels cabals de manteniment

• Indicadors d'alteració de la hidrologia (IHA)

• Índex de continuïtat fluvial (ICF)

• Nivell d'endegament a la llera

• Naturalitat dels usos a la ribera

• Índex de qualitat del bosc de ribera (QBR)

El nivell de qualitat de l'element es determina segons

mostra la següent taula:

En masses d'aigua o trams fluvials on no es puguin

determinar els IHA per manca d'estacions d'aforament,

el nivell de qualitat de l'element correspondrà al nivell de

qualitat obtingut del compliment dels cabals de mante-

niment.

El nivell de qualitat de l'element correspon al nivell de

qualitat obtingut de l'índex de continuïtat fluvial.

Compliment dels IHA

Molt bo Bo Med. Def. Dolent

Molt bo Molt bo Bo Med. Def. Dolent

Bo Bo Bo Med. Def. Dolent

Med. Med. Med. Med. Def. Dolent

Def. Med. Def. Def. Def. Dolent

Dolent DolentCo

mp

limen

t ca

bal

sm

ante

nim

ent


105Protocols


Determinació del nivell de qualitat segons les condi-

cions morfològiques

1c Determinació del nivell de qualitat final

2 Control operatiu

2a Determinació del nivell de qualitat de

cada paràmetre

El nivell de qualitat de l'element es determina segons

les següents combinacions:

En primer lloc es combinen els nivells de qualitat obtin-

guts segons el QBR i la Naturalitat dels usos a la ribera

per obtenir el nivell de qualitat de la ribera:

Seguidament es combinen el nivell de qualitat de la

ribera i el nivell d'endegament de la llera per obtenir el

nivell de qualitat de l'element:

El nivell de qualitat hidromorfològica correspon al pitjor

dels nivell de qualitat dels tres elements.

El nivell de qualitat s'obté en cada cas segons s'espe-

cifica en el protocol propi de cada mètrica utilitzada per

avaluar el paràmetre. Les mètriques utilitzades en el

control operatiu són:

• Compliment dels cabals de manteniment

• Indicadors d'alteració de la hidrologia (IHA)

• Mesura de les comunitats de peixos a banda i banda

de les barreres en la continuïtat fluvial.

• Índex de qualitat del bosc de ribera (QBR)

• Índex de vegetació fluvial (IVF)

La valoració dels paràmetres en el control operatiu no té

com a objectiu principal la determinació d'un nivell de

qualitat hidromorfològica, sinó validar la correcta

implantació i seguiment del programa de mesures pre-

vist. Per aquest motiu interessa la valoració individual

de cada paràmetre i en la majoria de casos no està pre-

vista cap combinació de mètriques per opbtenir un

nivell de qualitat global. Només pel règim hidrològic

s'estableix un nivell de qualitat de l'element.

QBR


Molt bo Molt bo Bo Bo Med. Def.

Bo Bo Bo Med. Def. Dolent

Inf. a bo Med. Med. Med. Def. DolentNat

. us

os

a la

rib

era

Nivell de qualitat de la ribera


Molt bo Molt bo Bo Med. Med. Def.

Bo Bo Bo Med. Def. Def.

Med. Med. Med. Med. Def. Def.

Def. Med. Med. Def. Def. Dolent

Dolent Def. Def. Def. Dolent Dolent

Niv

ell e

ndeg

. de

la ll

era




2b Determinació del nivell de qualitat se-

gons el règim hidrològic

2c Determinació del nivell de qualitat final

El nivell de qualitat del règim hidrològic es determina a

partir de la combinació dels compliments dels cabals

de manteniment i dels indicadors d'alteració de la hidro-

logia, tal com mostra la següent taula:

Per les raons exposades anteriorment no està previst

obtenir un nivell de qualitat hidromorfològica final a tra-

vés del control operatiu.

Compliment dels IHA


Accept. Molt bo Bo Med. Def. Dolent

Noaccept. Dolent

Co

mp

l. ca

-b

als

Man

t.


SEGONA PART Protocol d’avaluació de la qualitat hidromorfològica · 2008-09-17 · El tram de...

Documents

Transcript of SEGONA PART Protocol d’avaluació de la qualitat hidromorfològica · 2008-09-17 · El tram de...