1. VELAZQUEZ -Biografia - Segona etapa de Madrid - Comentari de la obra

2. BiografiaDiego Rodrguez de Silva i Velzquez (Sevilla, cap al 5 de juny de 15991 - Madrid, 6 d'agost de 1660) conegut com Diego Velzquez, va ser un pintor barroc, considerat un dels mxims exponents de la pintura espanyola. Als 24 anys es va traslladar a Madrid, on va ser nomenat pintor del rei i quatre anys desprs va ser ascendit a pintor de cambra, el crrec ms important entre els pintors de la cort.En el primer viatge a Itliava estudiar tant la pintura antiga com la contempornia. En la seva maduresa, a partir de 1631, va pintar grans obres com La rendici de Breda. En la seva ltima dcada el seu estil es va tornar ms esquemtic i esbossat aconseguint un domini extraordinari de la llum. 3. La Primera etapa: Sevilla 4. 1era etapa: Naixement

Neix a Sevilla a la Esglesia de Sant Pedro. 5. Era el gran de 8 germans. 6. Casa Natal de Velazquez

7. 1era etapa: Aprenentage

Als 10 anys, entre com a aprenent de pintor al taller de Francisco Herrera. 8. 1 any desprs cambia al taller de Francisco Pacheco 9. Es deixa atrapar per el corrent tenebrista, naturalista i costumbrista.

10. 1era etapa: Influencies

Es deixa influir per Caravaggio (un pintor itli) 11. Durant aquests anys pinta obres com: El Aguador de Sevilla, La adoracin de los reyes Magos, Mujer friendo huevos.

12. 1era etapa: Reconeixament com a pintor

El 1617, amb 18 anys, s'examina en el gremi de pintors, per poder obrir el seu propi taller oexercir l'ofici lliurement.

13. 1era etapa: Canvi d'aires

Sevilla tot i ser una ciutat prspera i rica estava limitada per als pintors, ja que els compradors es reduien nicament en: Monjosi algun coleccionista privat. 14. Aix que seguint les indicaccions de Pacheco s'enav a Madrid on en aquells temps reinava Felip IV.

15.

Diego Velazquez 16. Primera etapa a Madrid.

17.

El 1621, Velazquezva viatjar a Madrid per formar part de la cort reial, ja que Felip III va morir i Felip IV va volguer fer camvis a la cort reial.

18.

Va pintar a Llus de Gongora, i aix va fer que tingues exit com a pintor a la cort reial.

19.

Grcies a Fonseca va podervisitar les colleccions reialsde pintura, d'enormequalitat, onCarles ViFelip IIhavien reunit quadres deTici ,Verons ,Tintorettoi elsBassano .

20.

L'estudi de la pintura de Ticia, vatenir una influncia decisiva en l'evoluci estilstica de Velzquez.

21. Va passar delnaturalisme auster de l'poca sevillana i de les severes gammes terroses a la lluminositat dels grisos plata i blaus transparents de la maduresa. 22.

El 1623 es va traslladar a Madrid per treballar a la cort del compteduc d'Olivares.

23.

Es va allotjar a casa del seu sogre, Fonseca, a qui va retratar durant la seva estancia alla.

24. El30 d'agostel rei va posar per primera vegada per a Velzquez. Els esbossos presentats per Velzquez al rei van ser del seu grat, i ms encara del gust d' Isabel de Borb , la reina consort 25.

Durant els primers mesos del 1623, Velazquez exercia de pintor de camara, pero havia d'acabar el quadre reial abans del 1624, ja que en comenaria un altre.

26.

Durant els primers anys a Madrid es va dedicar sobretot als retrats, per cap a l'any 1628 l'artista realitz la seva primera pintura d'un temamitolgic : El triomf de Bacus.

27. En direcci cap a Roma, es va aturar a Ferrara, Cento-on residia Guercino, un dels grans pintors italians del moment- amb els seus tresors, especialment les obres de Miguel Angel.A la tornada, Velzquez va embarcar a Npols. A Roma, principal part de viatge, Velzquez va comptar amb el suport del cardenal Francesco Barberini, per les gestions va ser seva estada en el mateix Vatic.El cardenal havia estat a Madrid en 1620, es va interessar per l'arquitectura i va ser retratat malenconis i sever per Velzquez, segons ha criticat Cassiano dal Pozzo.La incomoditat de l'allotjament i la proximitat de l'estiu li va fer posar els seus ulls en Villa Medici, la propietat del Gran Duc de Toscana, on, desprs d'algunes gestions diplomtiques, va poder residir alguns mesos. 28. El 1630 Roma era el formiguer artstic del mn i en ell, fins al ms exquisit pintor de retrats del natural-ttol amb que va ser presentat al Duc de Toscana-, hauria d'aprendre. El naturalisme sobrevivia en les manifestacions pintoresques dels bamboccianti i el classicisme rom-bolonys possea la representaci de l'art oficial.El desenvolupament de la pintura barroca, amb els seus cicles decoratius a la fresca va fer tornar la vista a Parma i Vencia, generant-se un corrent de neovenecianismo colorista i dinmic, va impregnar manifestacions pictriques.En aquest ambient es va desenvolupar l'obra de Pietro de Cortona, Poussin, Claudio Lorena, Bernini o el propi Velzquez. Apolo a la farga de Vulc (La farga) i La tnica de Jos sn les dues grans pintures fruit del primer viatge a Itlia, pintades per pur delit personal. 29. El repertori d'ensenyaments acadmiques que el pintor havia rebut a Sevilla, aparent i sistemticament negades, es van renovar a Roma en aquestes dues composicions complexes, plenes de nus heroics, en exquisit equilibri i ben coordinada composici.Desapareixen les inconnexi antigues, encara visibles a Los borratxos, les expressions individuals de cada personatge reaccionant davant els esdeveniments, segons la teoria artstica italiana. L'atmosfera unitria es vessa en amplis escenaris, desconeguts fins ara en Velzquez, i envolta suaument a les figures, allunyant-se definitivament del tenebrisme. 30. PRIMER VIATGE A ITLIA. El viatge d'estudis a Itlia va ser autoritzat per Felip IV al juny i es va desenvolupar entre agost de 1629 i gener de 1631.Velzquez va partir amb grans mitjans econmics-el sou assegurat i diners extra per al viatge-. Des de Barcelona, la comitiva d'Ambrosio Spnola en la qual anava integrat Velzquez, va arribar a Gnova, punt de partida del recorregut del pintor fins a Vencia, Velzquez va admirar als mestres del segle XVI i va copiar algunes obres de Tintoretto. 31. Segona etapa a Madrid Velazqeuz viatge a Itlia, als32 anys va iniciar el seu perode de maduresa. El 1631, retorna a Madrid. Segons Palomino, immediatament desprs del seu retorn a la cort es va presentar al comte-duc qui li va ordenar anar a donar les grcies al rei que no s'ha deixat retratar per un altre pintor en la seva absncia. En 1631, va entrar al seu taller un jove ajudant de vint anys, Juan Bautista Martnez del Mazo, nascut a Conca que es va casar amb la filla de Velazquez. 32. El 1632 va pintar un retrat del prncep Baltasar Carlos que es conserva a la Col.lecci Wallace de Londres, derivat d'un retrat anterior El prncep Baltasar Carlos amb un nan, acabat en 1631. En aquest quadre buscava la simplificaci del treball pictric 33. Va participar en els dos grans projectes decoratius del perode: el nou Palau del Buen Retiro, impulsat per Olivares, i la Torre de la Parada, un pavell de caa del rei en les proximitats de Madrid. Durant aquesta epoca va pintar La rendici de Breda. 34. Tant el retrat de Felip IV a cavall com el del prncep es troben entre les obres mestres del pintor. 35. La dcada de 1630 va ser per a Velzquez la de major activitat amb els pinzells; gaireb un ter del seu catleg pertany a aquest perode perCap a 1640 va disminuirVelzquez va ocupar en 1643 el lloc de Ajuda de Cambra, que suposava el mxim reconeixement dels favors reals, ats que era una de les persones ms properes al monarca. 36. SEGON VIATGE A ITLIA 37. Segon viatge a Itlia

El va realitzar el 1649 amb 50 anys per poder aconseguir escultures i pintures per el Felip IV per decorar el palau de Alczar. 38. Va obtenir obres de Tintoretto i Veronesei en va vendre de seves aix va poder obtenir prestigi entre els pintors italians. 39. A Roma al 1950 va ser elegit membre del'acadmia de San Lucas i de la Congregazionde dei Virtuosi.

40. Segon viatge a Itlia

Desprs de posar per el seu serf Juan Pareja, es familiaritza amb els pinzells , i la llibertat absoluta l'aconsegueix al 1650. 41. Velzquez tenia com

encrrec acabar de 42. decorar l'alczar amb 43. pintors frescos.

44. Segon viatge a Itlia

Per aix, va contractar a Angelo Michele y Agostino Mitelli, experts en pintura del seu temps, i li va ocupar molt de temps fer-ho. 45. Va viatjar buscant pintures

de mestres antics, 46. seleccionant pintures 47. antigues per poder-les 48. copiar.

49. Segon viatge a Itlia

1650, fou elegit membre de les 2 principals organitzacions d'artistes :

• • Academia de San lucas (gener) 50. Congregazione dei Virtuosi del Panthen (febrer).

El excellent treball del papa va fer que altres membres de la cria papal volguessin que Velzquez els fes retrats. 51. Va realitzar 2 despullats femenins, probablement unes altres 2 venus, una d'elles en el inventari de bens per la seva mort.

52. La tercera etapa de Madrid : Velzquez torna a Madrid el juny de 1651 desprs d'innombrables crides per part del rei.Per decorar una de les sales de l'Alcsser amb motius mitolgics va pintar quatre obres de les quals noms queda una, "Mercuri i Argos". En aquesta etapa es suposa que tamb va pintar dues de les seves obres ms conegudes.Es tenen dubtes sobre la data de la seva creaci, per la majoria dels entesos pensa que va ser en aquests anys. Una de les obres ms importants s "Les Hilanderas o Rondalla de Aracne"Al 1656 realitza el que tots estan d'acord a anomenar "la seva obra mestra": "Les Meninas". En aquesta poca els seus deures com a cortes li ocupen tant de temps que moltes de les repeticions dels retrats ms o menys oficials se les s'encarregava al seu gendre, el pintor anomenat Mall. El 1659, quan tenia seixanta anys, i desprs de vncer algunes dificultats amb la noblesa d'aquell temps, Velzquez s nomenat cavaller de Santiago, el que ho encastella al capdamunt de la vida social espanyola. Velzquez mor, desprs d'una curta malaltia, el 6 d'agost de 1660.Desprs de la seva mort, alguns enemics que es va anar fent en vida el van acusar d'haver-se enriquit amb diners de la corona.Els seus bns van ser confiscats, per desprs d'algunes investigacions, Velzquez va quedar net de culpa. La seva devoci per Itlia fa pensar que estava una mica constret davant la forma de vida en l'Espanya del segle XVII, davant les obligacions palatines i de la pintura, que anhelava una mica de llibertat.Aquesta llibertat la va demostrar en els traos de la seva pintura. 53. Comentari El Crist crucificat: Descripci: Velzquez pinta el Crist seguint la iconografia acceptada en el segle XVII, s a dir, amb 4 claus i els peus junts recolzatsen una petita mnsula de fusta.Ms de la meitat de la cara est coberta pel cabell llarg que cau anciant la mort ja succeda per la ferida que apareix al costat dret. No se sap amb exactitud la data en que Velzquez va pintar aquesta obra ja que no hi ha un suport documental.No obstant aix els historiadors creuen que l'obra es va realitzar desprs del seu retorn d'Itlia, probablement entre els anys 1631 i 1632. 54. Segurament va ser un encrrec fet per la sagristia del convent de monges benedictines de Sant Plcid a Madrid. Una de les enraonies que es va difondre pel Madrid de llavors va ser que el quadre va arribar al convent de les monges de Sant Plcido per una donaci feta pel rei Felip IV, com penediment per haver-se enamorat d'una monja d'aquest convent. Una altra llegenda assegura que va ser el Protonotari Major d'Arag, senyor Jernimo de Villanueva qui va fer la donaci, arran d'un assumpte trbol relacionat amb el tema del diable que havia tingut lloc al convent, en aquest assumpte va haver de prendre decisions la Inquisici.