Guanyadors del concurs d’intel·ligència artificial a la uab / Tallers nadalencs i concurs ‘Tens talent’ / Microscòpia a la UB/ Taller d’educació viària / Entrevista a Serafín pozo, que presenta el seu nou llibre / Ikea i el ‘do it yourself’ / 2on de batxillerat al saló de l’ensenyament

I enquestes, pintures, dibuixos, còmics i més...

Segon trimestre del Curs 2013-2014

Foto

: Cés

ar A

legr

e

2

EDITORIALLa meva edat em dóna perspectiva i, donada la situació actual, tinc la sensació que ens porten cap a un model educatiu de fa 30 anys, just quan vaig començar a treballar en educació. Només us vull posar dos exemples a tall de reflexió. Decisions polítiques i judicials provoquen discussions pel model lingüístic entre pares, professors i alumnes. I la nova llei d’educació (LOMCE) vol tornar a fer de la FP uns estudis de segona, tot i que s’ha demostrat que els graduats tenen un índex d’atur molt inferior a la població general. Malgrat tot, hem de continuar treballant en l’ensenyament que creiem. La feina ben feta i la implicació del professorat, de l’AMPA i de l’Ajuntament en són la millor garantia.Aquest últim trimestre tenim uns reptes que vull compartir amb vosaltres:–La participació d’en César en la III Jornada de l’Excel·lència en Educació, on explicarà com treballem la mediació.–L’esforç del professorat perquè els alumnes

professorat en general, atesa la tardança en les substitucions del professorat. La majoria del personal del centre, l’AMPA, l’Ajuntament i una bona part de l’alumnat possibiliten que l’ensenyament que ofereix el Giola millori cada dia. Moltes gràcies!

Sílvia Genís i Filbà Directora de l’Institut Giola

siguin competents amb llengües pròpies i estrangeres en un marc plurilingüe.–La trobada d’empresaris per presentar la guia de la formació professional inicial i les oportunitats que tenen les empreses amb la FP dual, entre d’altres.–La implantació del nou cicle de Producció Agropecuària, on la implicació d’agricultors i ramaders és imprescindible. Serem el 3r centre públic de Catalunya que l’impartirà.–La publicació dels millors treballs de recerca dels alumnes de batxillerat i la incorporació de la robòtica.–I com sempre, la motivació de l’alumnat per assolir els millors resultats possibles. I el convenciment que pares i professors hem d’anar a la una en l’acompanyament de la maduració d’aquests joves.Tot plegat, doncs, són exemples d’una manera de fer. Malgrat la situació en què ens trobem, vull manifestar el meu agraïment per les hores de treball del

El treball d’investigació dels professors Ferran Claudín i Jordi Morral ha determinat que l’arbre situat a la part posterior de l’Institut (al final del passadís 2) és un auró americà (acer negundo). En castellà, es denomina negundo; en anglès, box elder o maple mash.Acer negundo és un arbre de mida mitjana que generalment creix de pressa i viu pocs anys. Arriba als 10-25 m d’alt, amb un diàmetre del tronc de 30-50 cm, rarament fins un metre. Molt sovint presenta diversos troncs i fa una massa impenetrable. Al contrari que altres aurons, que presenten fulles simples palmades, el negundo les té generalment pinnades i compostes. Però

nacional, apareix una fulla estilitzada d’auró.En la simbologia japonesa, aquest arbre representa la pau i la serenor. En el simbolisme religiós, les fulles representen la veritat ja que aporten l´oxigen i eliminen el monòxid... Qui ens havia de dir que teniem a tocar un arbre tan peculiar....

César Alegre

sovint presenta polimorfisme foliar, i té fulles que marquen una tendència cap a la forma palmada.Tot i que el nostre auró és purament ornamental, altres espècies són molt importants: s’utilitza la seva fusta per fer instruments musicals, i amb la saba es fan beuratges i dolços. És un arbre tan important al Canadà que, en la bandera

L’arbre del Giola

CréditosDirectora: Sílvia Genís i Filbà Coordinador: Iván Guerrero (Dpto. de Lengua Castellana) Equipo de redacción: Judith Navar-rete, Sergio Aranda, Pol García, Oriol Fita, Laura Guzmán, Èric Muñoz, Paula Cortés, Naomi Olivera e Iván Guerrero Colabora-dores: Eduard Cereza, César Alegre, Sílvia Genís, Jordi Morral, Carme Roldán, Blas Valentín, Serafín Pozo, Yolanda Andrés, Ana Álvarez, Fede Veguillas, Pol Casany, Teresa Manasanch, Enric Jiménez, Oriol Closa, Darío García, María Escribano, Alba Man-silla, Laura Martín, Iris Torregrosa y otros profesores/as y alumnos. Igualmente, gracias a “Espe” de la Cruz Roja de Granollers y a mi gran amigo Ignasi, por su ayuda en la maquetación de la revista. ¡A todos ellos, nuestro más sincero agradecimiento!

Segon trimestre

Curs 2013-2014

3

Guanyadors del Concurs d’intel·ligència artificial a la UBEl dia 26 de març els alumnes de 1r de Batxillerat de l’àmbit Tecnològic, Javier de Muniategui, Bernat Oliveras, Alan Prat i Oriol Closa, i l’ajuda de l’Àlex Torregrossa, van vèncer en una competició de robots

L’AMPA amb la robòtica

La setmana passada, l’AMPA de l’Institut Giola va adquirit tres kits de robots Lego Mindstorm, per col·laborar amb el projecte de robòtica que desenvolupem al departament de Tecnologia del nostre centre. El seu cost és elevat i l’esforç ha estat important.Des del Departament els volem agrair la confiança dipositada. Aquests equips se sumen als que el propi departament ja havia adquirit, i això ens permetrà que el projecte pugui fer-se gran. Tot i així, ja està donant els primers fruits, com s’ha vist al concurs organitzat per la Facultat de Matemàtiques de la UB.A més, els alumnes de 4t ESO els fan servir a la matèria i en el Projecte de recerca de final de curs. Estem estudiant la viabilitat del seu ús en d’altres grups del centre.

->

L’esdeveniment estava organitzat per la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona, juntament amb el professor de Tecnologia, Federico Veguillas. Hi havia inscrits 30 Instituts d’arreu de Catalunya, però es van presentar nou a competir.El concurs consistia en un joc, la presa i el caçador. Els equips havien de programar el seu robot amb els dos rols. En cada ronda, un d’ells feia de caçador i, l’altre, de presa. A la següent ronda s’invertien els papers. La finalitat del joc és que el caçador atrapi la presa en un temps limitat i en una pista plena d’obstacles; o que la presa escapi del caçador, i s’esgoti el temps.Vam guanyar però aconseguir-ho no va ser gens senzill. Els nostres companys van haver de treballar dur. Fer pensar un robot no és gens fàcil. Se’ls van presentar moltes dificultats!Aquesta exhibició estava destinada a atreure estudiants interessats en

degana de la Facultat de Matemàtiques, la senyora Carme Cascante Canut i el senyor Eloi Puertas i Prats, que fou el professor organitzador. Gràcies, nois, pel vostre esforç!

enginyeria al camp de la intel·ligència artificial. El premi, un altre robot Lego Mindstorms, el va lliurar el mateix Rector de la UB, el senyor Dídac Ramírez i Sarrió. L’acompanyaven la

Text: Andrea Garcia (1r de Batxillerat)

Text: Departament de Tecnologia

4

A la Fira Guia’tL’institut va participar de nou en aquesta mostra d’ensenyaments i de sortides professionals. En aquesta ocasió, vam enregistrar un ‘lipdub’ per promocionar el centre

Ja fa quatre anys que es celebra la fira Guia’t de Granollers i l’institut sempre ha participat per a promocionar l’oferta de cicles del nostre centre. Cada edició ha suposat una nova experiència a l’hora de muntar la carpa: un espai de 3x3m, un rètol amb el nom del centre, i una taula i dues cadires a la nostra disposició.A l’edició del 2010-11 ens vam estrenar: aquell curs impartíem el cicle de comerç i els alumnes de l’assignatura d’aparadorisme van tenir una bona ocasió de pensar com volien promocionar el centre. És en aquest context que va sorgir la idea d’enregistrar un lipdub on hi va participar tot el centre. Respecte al muntatge de l’estand, aleshores no teníem gaire clar com podíem ocupar l’espai. Així que vam decidir reproduir el vídeo en una tele i dur els maniquís que tenim a l’aula vestits amb les samarretes del centre.A partir  de la segona edició, el cicle d’elèctrics ha estat el protagonista de la nostra carpa. El curs 2011-12 vam portar unes maquetes i uns plafons amb circuits. El curs següent ja començàvem a familiaritzar-nos amb el tema de l’estand i ens vam atrevir amb una carpa doble i amb una important novetat: alumnes dels cicles d’elèctrics treballant en viu amb el seu tutor, el Seve. L’experiència l’hem tornat a repetir aquest any.En aquesta quarta edició el Departament d’administratiu també ha volgut tenir una participació visible. Vam escollir dissenyar els seu espai expositiu seguint una estètica James Bond, aprofitant la coincidència de codis: 00A dels cicles d’Administració, 007 de l’agent

Pol i de la dedicació de l’Oriol Closa, un alumne de 1r de Batxillerat que es va involucrar en el projecte amb una generositat i un talent extraordinaris. 

amb llicència per a matar. El procés de creació del vídeo ha estat possible gràcies a la participació dels alumnes del cicle de Grau mitjà, del seu tutor

Text: Ana Álvarez, professora d’Expressió

Segon trimestre

Curs 2013-2014

5

‘Quid pro quo’, Clarice

A El silenci dels anyells, Hannibal Lecter condiciona la seva col·laboració amb el FBI. En els diàegs que manté amb l’agent especial Starling, aquesta ha de seguir la norma del “quid pro quo”: Hannibal El Caníbal, el psicòpata més sofisticat del cinema, no mou un dit sense rebre res a canvi.  Tot i que ben lluny dels guions estrafolaris de Hollywood, el  nostre dia a dia s’ha fet igual de pragmàtic. De  l’acció-reacció, a l’acció-recompensa. Si faig res perquè m’ho demanes, exigeixo la meva sardina, com els dofins de Marineland.Sóc professora de dibuix. Cal dibuixar

cabrioles en oceans de profunditats insondables.

Ana ÁlvarezProfessora d’Expressió

molt i equivocar-se molt per aprendre. Adonar-te dels errors és el camí més curt per l’aprenentatge, tot i que sigui feixuc repetir les coses. Aquesta és la lliçó més valuosa. Però la Clara em va demanar la nota d’un retrat que vam fer a classe. “No té nota”, li vaig dir. Doncs perquè l’hem fet?Quid pro quo, quid pro quo. Tots participem del joc i ens fem cada cop més depenents del jutge, del reconeixement, del premi…Fugiu! Fugiu! No us deixeu atrapar! Fugiu! Fugiu de la mesquinesa, escapeu-vos a l’exuberant selva de l’abundància on no calen propines. Hi ha una entrada secreta una mica més amunt del vostre melic. Si la traspasseu es farà el miracle: les celles ja no pesen, els sons s’amorteeixen i es poden sentir les galàxies en expansió.Vinga valents! Ho teniu a quatre passes! Vosaltres heu de ser el vostre jutge. Vosaltres heu de ser el vostre estímul. Vosaltres heu de ser capaços de decidir el què i el per a què.  I nedareu en mar obert fent

Formació agropecuària al GiolaText: Revista Giola

A partir del curs 2014-15, el nostre institut ofereix un nou cicle formatiu de Grau Mitjà: Tècnic en Producció Agropecuària. Durant 2 cursos, l’alumne aprendrà a organitzar i gestionar els mitjans de producció agropecuaria, tant pel que fa a l’ús d’adobs, llavors i aliments, com pel que fa a la selecció d’espècies i a la utilització de maquinària. Aquest Grau proporciona sortides professionals per treballar cultius o ramaderia per comptes propi o aliè, i acadèmicament serveix per accedir a altres cicles formatius de grau mitjà, de grau superior de la mateixa familia o d’afins (a través de prova o curs d’accés) o al Batxillerat.

La dedicació de l’alumne Oriol Closa va inspirar a la professora Álvarez aquest text sobre la tendència de vincular els esforços a una recompensa

de granollers

6

Tallers nadalencs i concurs Tens talent

Un any més, alumnes i professors hem gaudit dels engrescadors Tallers de Nadal. Enguany, però, amb grans novetats que han tingut un èxit aclaparador. Per exemple, s’ha celebrat la I Cursa de Nadal, organitzada per la professora Ana Álvarez. El guanyador en la modalitat masculina ha estat el D. Mandela, mentre que la mateixa Ana Álvarez s’ha imposat entre les noies. Per la seva banda, en el tradicional torneig de futbol, els “Manolos” de 4t

esportius, plàstics... d’alumnes i professors. Així, vam gaudir de la veu i el piano del professor Joan Valero, la guitarra del Moisés Moreno, la sorprenent posada en escena dels instrumentistes de vent Jaime i Alejandro o l’emocionant cor de la Rosa Maria Garcia i altres professors espontanis cantant (o fent veure que cantaven) nadales en francès. A més de l’espectacular exhibició de “mates” dels companys de 4t. Per a tots ells van ser aquests trofeus.

venceren en una emocionantíssima final a l’equip dels “Elèctrics”. En el concurs d’engalonament i decoració d’aules, les classes guanyadores van ser 1rA i 2nA d’ESO. Això no vol dir que els altres grups no agradessin, ja que el recompte de vots va estar ben renyit fins el final: felicitats a tots, nois!Com a altra novetat d’aquest any, se celebrà el certamen Tens Talent, que triomfà d’allò més. Consistí en desenvolupar els talents musicals,

Aquest

any, una cursa

i una exhibició

de talents van

acompayar les

decoracions

d’aules

Text: Paula Cortés (3r ESO C) i Revista Giola

Segon trimestre

Curs 2013-2014

7

Educació emocionalUna formadora de la plataforma El Tritó va proposar una activitat la qual, mitjançant la paraula i la música, impulsava els alumnes a treballar els seus sentiments i la seva relació amb l’entorn

Jornades de mediació al Giola

En César Alegre va presentar la Jornada, ja que és el Coordinador de la Mediació juntament amb l’Amparo Rubio. La Maria Hernández (de 1r d’ESO A) i la professora Rubio van explicar tot el que fa referència a aquest tema. Van cridar-me l’atenció unes indicacions. Què has de fer quan algú vol molestar-te?:–Mantén la calma–No responguis igual–Intenta ser amable–Marxa del lloc–Digues al mestre o als teus pares el problema que tens.A més, hi va participar Mario Jiménez, exalumne del centre, que ens va explicar la seva gran experiència com a mediador durant el curs 2005-2006. I l’equip de mediació actual, format per alumnes de 3r d’ ESO: Maria Girabent, Alba Jurado, Marina Gallego, Andrea Bolaños, Sara Sánchez, Cristina García, Pau del Moral, Pau Barragán i Xavi Pérez.

Al mes de febrer una formadora d’El Tritó ens parlà sobre les emocions que el nostre cos sens. Primer de tot, ens va fer presentar i digué que expliquéssim com ens sentíem. Després ens va demanar que enumeréssim totes les emocions que coneixíem i les va anotar a la pissarra. De totes les que vam dir va triar les quatre més importants: la por, la tristesa, l’alegria i la ràbia. Ens va fer separar en quatre grups, cadascú dels quals havia de representar una emoció mitjançant paraules i dibuixos. La formadora va posar música de fons que suggeria cada emoció, per tal d’inspirar-nos en la nostra escenificació. Al final de l’activitat, cada grup va exposar el seu mural els altres alhora que comentàvem què els generava l’emoció triada.

Quim Giménez (4t d’ESO A)

Vam realitzar una activitat de tutoria sobre Dinàmiques emocionals. Ens vam invitar a que comentéssim en veu alta com expressar-nos

emocionalment i ho va fer una formadora d’El Tritó, la Gemma. Fou una activitat molt agradable i profitosa: ens va fer veure que estem sotmesos a molts condicionants que, sense adonar-nos, ens afectaven molt, com la política, les amistats dolentes, les crítiques, els pares, etcètera.A l’acabament de l’activitat, ens va emportar a un viatge emocional. Estirats a terra, amb música suggeridora, vam viatjar a un altre món: al Sol, a la Lluna, al nostre jardí..., a

llocs on no hi ha problemes i estan plens de sensacions agradables. Ens vam poder relaxar moltíssim.

Ana Contardo (4t d’ESO A)

Text: Oriol Fita (3r d’ESO B)

8

Taller d’educació viària

La Fundació Institut Guttmann és un hospital de referència per al tractament medicoquirúrgic i la rehabilitació integral de les persones amb lesió medul·lar, dany cerebral adquirit o una altra gran discapacitat neurològica.En seguiment del seus objectius fundacionals, la Fundació Institut Guttmann desenvolupa un ampli i divers programa d‘activitats el qual, sota la denominació genèrica de “Sensibilització Social”, aglutina iniciatives orientades a: · Donar a conèixer la situació, les necessitats i el potencial de les persones amb diversitat funcional, especialment les afectades per una lesió sobrevinguda greu del sistema nerviós central. I promoure en la societat actituds positives cap a la seva autonomia persona, la seva autogestió sempre que sigui possible, la inclusió social, la qualitat de vida i l’equiparació d’oportunitats,·Incidir en la prevenció primària, secundària i terciària de les causes que originen o agreujen les seqüeles.Els alumnes de 4t vam assistir a una xerrada a la biblioteca, inclosa en el programa d’activitats de Tutoria, sobre Educació viària i relacionada amb la campanya “Game over”, que tracta sobre les prevencions dels accidents de trànsit. Per

persones normals, però amb l’inconvenient de que ara anaven ‘enganxats’ a una cadira de rodes i les seves imatges havien canviat.També van parlar sobre els problemes que es troben pels seus desplaçaments amb cadira de rodes. Perquè el món on vivim no està encara preparat per facilitar un accés adequat a persones en la seva situació. Les experiències i relats d’aquests dos homes ens van fer reflexionar sobre les dramàtiques conseqüències de les imprudències amb el cotxe o la moto. I ens va recordar que la vida d’una persona pot fer un gir en un segon: per una petita imprudència, una tonteria, et pots quedar paralític o patir danys cerebrals per tota la vida.

dur a terme l’activitat, van venir dos homes que pertanyien a l’Institut Guttmann, tots dos en cadira de rodes. Ells ens explicaren les circumstàncies dels accidents que patiren: l’un el tingué amb el cotxe i, l’altre, amb la moto (un conductor es va saltar el senyal d’stop i l’atropellà!).A continuació, ens comentaren quines foren les conseqüències immediates a la seva vida quotidiana, i com canviaren les seves vides desprès de l’accident. Per exemple, el tracte que van rebre de les seves famílies, amics i altres persones fou totalment diferent respecte al passat: ara sentien llàstima per ells i això no els agradava. Perquè volien ser considerats

Text: Gemma Belmonte, Blanca Vega (4t d’ESO A) i altres alumnes de 4t

L’Esperança, a la que tots coneixem com Espe, és voluntària de la Creu Roja de Granollers. Des de fa uns cursos, col·labora activament amb l’institut en el Taller de Primers Auxilis. I ns va explicar en què consistia el PAS (protegir, alertar i socórrer). En va ensenyar com poder salvar algú quan està inconscient, amb l’ajuda d’un maniquí. Una companya de classe ho va provar i, malgrat que no li va anar igual que a l’Esperança, al menys ho va intentar.El Taller va ser teòric i pràctic, i tot plegat va esdevenir una experiència molt útil.

Pol Garcia, Oriol Fita, Paula Cortés (3r d’ESO)

Comencem la sessió parlant de primers auxilis, comentant el PAS (protegir, alertar, socórrer), que és el que hem de fer sempre que ens trobem en alguna situació d’emergència. Continuem amb les posicions d’espera, com curar les ferides, unes pautes d’actuació ben senzilles i eficaces. Què hem de fer en cas d’hemorràgia nasal, desmitifiquem tòpics.Què és això del boca a boca? En realitat, són unes maniobres de reanimació cardiopulmonar que poden salvar la vida.Saps què cal fer quan hi ha una cremada? Informa’t bé, perquè hi ha moltes “llegendes urbanes” que, en lloc d’ajudar, poden empitjorar la situació.Quan prepares una farmaciola, saps què has de dur? Du només el necessari.I recorda, el 112 és el telèfon que has de marcar en cas que et trobis en alguna situació en la que es requereixi l’actuació d’una ambulància, la policia, els mossos d’esquadra o els bombers.

Taller de primers auxilisEls consells de l’Espe

Segon trimestre

Curs 2013-2014

9

IKEA és un museu, un espai d’exposició dedicat al disseny modular. Un museu on les obres es poden tocar, es poden mesurar, es poden moure… i fins i tot, t’hi pots asseure, gronxar, escarxofar… És un museu organitzat com els museus: un espai expositiu amb un recorregut assenyalat, amb obres etiquetades amb el nom, l’any de creació, l’autor, el material…, amb un espai d’esbarjo que inclou cafetería-restaurant i botiga. A les botigues dels museus no es venen les obres exposades, es venen imants per la nevera amb una reproducció del Guernica o un joc de te estampat amb El crit de Munch. O paraigües molt cars amb els colors dels cercles de Miró.En això IKEA no s’assembla gaire als museus: també venen imants i tasses i paraigües… però, sobre tot, mobles. En això IKEA no s’assembla gaire a un museu, perquè IKEA no és un museu. IKEA és una botiga, i tot està fet per a vendre: l’espai expositiu, l’etiquetat dels productes, l’amabilitat de la cafeteria…Els mobles d’IKEA tenen noms impossibles perquè a nosaltres el suec ens sóna a xinès. El que més interessava al Departament de Plàstica no és la fonètica extraterrestre de les prestatgeries Borgsjo o altres mobles d’IKEA. El que el Departament de Plàstica troba a IKEA és una sala d’exposicions dedicada al disseny de mobiliari i a l’interiorisme.El grup de 4t d’ESO de l’optativa de Visual i Plàstica organitza una visita a l’IKEA per a estudiar la disposició dels mobles

Sortida a IKEA:

Text: Ana Álvarez, professora d’Expressió

Visitar una botiga de la multinacional sueca pot servir de punt de partida per a reflexionar

‘Do it yourself’

uniformes. Aquest tipus de mobiliari rep el nom de RTA (Ready To Assembly) i s’inspira en la filosofia del Do It Yourself. Quan sortim al camí del turó de la gespa verda, o al carrer de les torres elèctriques, o mesurem el perímetre del pati peu a peu o pleguem uns cartrons per a poder seure sense enfonsar-nos, el que més importa de tot això és el Do It Yourself que hi ha amagat. Do It Yourself li va dir la granota a l’arrogant orangutà de Sumatra. Però l’orangutà no es volia mullar els peus. Do It Yourself, li va repetir fent un mortal amb tirabuixó abans de capbussar-se. L’arrogant orangutà de Sumatra va gratar-se mirant l’altra riba del Tembesi. Un tapir passejava a l’altra banda mig ocult per les rafflesies en flor. Porc idiota! Granota estúpida!Fosca nit. L’arrogant orangutà de Sumatra torna a gratar-se el cap i s’endinsa al fang. Sent l’aigua tèbia i s’endinsa fins els genolls. Veu l’altra riba. Neda.

en l’estand expositiu que simula l’estança d’una vivenda. Els alumnes han de prendre nota del què veuen en el codi secret dels dibuixants: croquis acotat en planta-alçat-perfil. I amb aquests apunts, després, resolen el seu propi projecte ja a l’aula. El curs passat vam dissenyar uns mobles de cartró. Aquest curs encara hi treballem.El que més atreu al grup quan comencem a preparar la visita a IKEA és la sortida en si mateixa (tot un matí fóra del centre!!), o el fet d’anar a una botiga (i podré comprar alguna cosa?), o el mite (real) del got de Coca-cola que es pot reomplir de franc. Però el que el Departament de Plàstica busca és un espai de treball fora de context que engresqui els alumnes. Altres vegades no cal agafar el tren, quan dibuixem plantes sortim al camí que puja cap el turonet de gespa, o quan dibuixem estructures ens plantem davant de les torres elèctriques del carrer, per a descobrir els triangles i quadrats amagats.Els productes d’IKEA són desmuntables i es poden emmagatzemar en embalatges

10

2n de batxillerat al Saló de l’Ensenyament

Dimarts 4 de febrer, els alumnes de 2n de Batxillerat vam assistir a les xerrades d’Orientació i Informació sobre Graus universitaris, que organitzà la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).Acompanyats de les nostres tutores i deesses de Filosofia i Anglès, agafarem el tren direcció Montmeló, a una hora que a tots ens va semblar massa aviat. Havent fet el transbord i agafat l’autobús, acabàrem l’aventura a la Plaça Cívica, al bell mig de la UAB,

audiovisual, Filologies, Enginyeries, etcètera. Variat com la vida mateix!Per posar punt i final a aquest enriquidor dia, vam retrobar-nos tots els companys i professors a l’estació de ferrocarrils. Després d’una horeta d’espera (disculpeu, profes!), vam agafar el tren de tornada al poble... i és que a alguns de nosaltres ens va agradar tant l’ambient universitari que no volíem tornar a l’institut!

Alba Mansilla (2n de Batxillerat)

que esdevingué el nostre punt de trobada. Un cop vam estar equipades tan sols amb un petit mapa i unes etiquetes identificadores, les nostres mestres van marxar, abandonant-nos a la nostra sort dins un campus desconegut! I llavors va haver-hi de tot. Alguns van tenir dificultats per trobar les facultats; d’altres van ser més ràpids. Tots, però, vam assistir a les apassionants xerrades que més ens van interessar: Ciències de la Salut, Dret, Criminologia, Comunicació

El mes de febrer, tot just després del lliurament i exposició dels Treballs de recerca, els alumnes de 2n de Batxillerat reben orientació de cara al seu futur acadèmic. Abans de l’acabament del segon trimestre i la pressió de les notes del final de curs i proves de selectivitat, des de la tutoria se’ls mostren les vies d’accés, tant als graus universitaris, com els Cicles formatius de grau superior . Aquest curs, la primera visita que van rebre al centre va ser la de la Universitat Pompeu Fabra, una universitat pública que ofereix a Barcelona, al costat del mar, diversos graus de molts àmbits. Es caracteritza per funcionar d’una manera més semblant a la que estan acostumats els nostres alumnes: trimestral, proper al professor.El 7 de febrer els alumnes van visitar la UAB acompanyats de les seves tutores. Els alumnes s’havien inscrit prèviament a les xerrades dels graus que més els interessaven, de manera

centres que ofereixen graus superiors, de tipus públic o privat.Els alumnes també podran aquests dies comptar amb la presència d’ex-alumnes del centre que ara estudien a la universitat o cursen graus superiors, per explicar unes experiències, més properes a les dels nostres alumnes.Davant d’aquest ventall que se’ls obre de cara al seu futur acadèmic, en aquests moments els nostres alumnes de 2n de Batxillerat treballen dur per acabar aquesta etapa a l’institut.

que l’orientació era específica dels graus, tot i que al començament de cada xerrada s’explica el funcionament de l’Autònoma com a facultat.Els orientadors de la Universitat de Girona també ens van visitar al centre.Finalment, el passat divendres 14 de març ens vam desplaçar al Saló de l’Ensenyament. L’oferta allà és molt més àmplia, ja que a més d’estands de caire general com “Estudiar a Catalunya” o “el Consorci d’Educació”, es pot recollir informació tant de facultats com de

Una alumna ens explica la seva vivència de les xerrades d’Orientació i Informació sobre graus universitaris, organitzades per la Universitat Autònoma de Barcelona

Text: Carme Roldán, coordinadora de Batxillerat

Segon trimestre

Curs 2013-2014

11

Primer dubte que se’t planteja: què haig de fer al Treball de Recerca? Tens tants dubtes al principi... Tot sembla borrós i confús... Però una cosa està clara: el primer que fas, abans de començar a triar el tema, és tornar-te boig amb els teus companys, pensant en la por que flota a l’aire entre els professors de Batxillerat. Va, va... No exagereu! Ep! No dic que no sigui difícil. Ho és, i molt. Però encara ho sembla més si és l’únic que diuen els professors...Parlem del Treball de Recerca. Dues parts: redacció i exposició. Per on començo? Tria un tema. No és difícil, gens ni mica. Un cop ja tens el tema, has d’escriure... i escriure... Bé, pren-t’ho amb molta calma. Si ho penses, no ha de ser tan complicat. Si, és veritat... vint-i-cinc pàgines són moltes, però creieu-me: el principal problema és que, en el fons, són poques. Ara bé... que tot estigui tal i com diuen les pautes? No sé si sóc l’única, però què tenen a veure els marges de les pàgines amb el contingut? I després arriba el moment de l’exposició. Per a mi, i per a la majoria dels companys, la part més difícil de totes. Un tribunal: tres persones que et miren fixament. Públic. Segurament els teus pares voldran formar-ne part. Què? Mai de la vida!! Després et pares a pensar... i no hauries de voler que la sala s’omplís de gom a gom, per demostrar que la feina ha pagat la

l’estiu. Hi havien dies que em volia morir, perquè semblava que no s’acabava mai! Però un cop vaig entregar els tres dossiers, em sentí molt satisfeta. L’esforç que aquelles pàgines havien suposat va ser immens, però agraït. I l’exposició fou, en cinc síl·labes, a-ter-ri-do-ra! Els nervis em feien males

passades i haver d’exposar al primer torn em va fer venir encara més nervis. Però un cop la vaig tancar, vaig pensar: ja està... aquí acaba tot... Només tocava esperar la nota. Però quan saps que t’ho has treballat, no hi ha res de misteri en ella. En fi, per a tots els meus companys ha estat un gran esforç. Malgrat la feina i els nervis, ningú no ha mort durant el procés del Treball de recerca. Tots érem conscients de la importància que tenia i, en general, tots vam obtenir molt bones notes. Alguns han tingut problemes. És important saber que tens d’altres que se senten com tu, que saben pel que estàs passant i poden.. donar

un cop de mà? Ni en somnis! Com si no tingués jo prou feina! En conclusió, el Treball de recerca és un pas complicat però necessari per al teu futur. És difícil, però no per això t’has de rendir. Segueix endavant. Segons el que he après aquests anys a l’institut, estudiar té realment una fita a assolir, una que només tu pots arribar a aconseguir.

Maria Escribano (2n de Batxillerat)

pena? O és que només he estat treballant com un ruc per a que ara només vinguin quatre gats a veure’m? I ara!En l’exposició del Treball importa molt la personalitat de cada persona. Alguns prefereixen una sala deserta, i criden allò de “ep!, jo ja en tinc prou amb el tribunal!”

Hi ha d’altres, en canvi, que diuen: “No, no! Que s’ompli, que s’ompli la sala!” I també hi ha als qui no els importa, que volen entrar a l’aula, exposar, treure una nota acceptable i fugir cames ajudeu-me.Plantejada tota aquesta aventura, m’agradaria que salpiquéssiu com es viu de primera mà. Vaig estar engrescat en el meu treball des de finals de 1er de Batxillerat, quan em van assignar el tutor. Vaig estar fent la recerca d’informació durant tot

Treballs de recercaUna alumna ens explica la seva experiència de dubtes, esforç i consecució d’objectius

L’ex-alumna Clàudia Pérez ens va fer una interessant xerrada sobre el seu Treball de recerca, que va aconseguir publicar a la Xarxa de Biblioteques de Catalunya. Ens explicà com se’l va plantejar i com el va dur a terme. També ens donà alguns consells molt valuosos, per ajudar-nos a millorar el nostre projecte. La Clàudia parlà sobre el difícil

la informació, saber-la seleccionar i comprendre-la, ja que, quan ho has aconseguit, fer el redactat és més fàcil, però no pas senzill. I va recomanar concloure l’explicació assegurant que aquesta només reflecteix una petita part del gran esforç que hi ha darrere.

Iris Torregrossa, Laura Martín, Laura Fuentes, Andrea Lafuente (2n de Batxillerat)

procés d’elecció del tema a tractar, que ha de ser concret i limitat, però a l’hora accessible, per tal de trobar la informació necessària. Ens recomanà que comencéssim com abans millor perquè comporta molta feina: s’ha d’investigar i, un cop informat àmpliament, pots encetar a estructurar i elaborar el treball. Afirmà que el més complicat és trobar

Una antiga alumna va recordar la seva vivència del Treball de recerca, el qual aconseguí publicar

12

Sortida d’alumnes de biologia:

El passat 13 de març, el grup de Biologia de 1r i 2n de Batxillerat va tenir el plaer de visitar el Servei de Microscòpia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). En ’arribar ens van fer una breu introducció sobre els microscopis, explicant-nos les diferències entre els diferents tipus, sobretot entre l’òptic i l’electrònic. Una cosa que ens va sobtar va ser la discriminació feta sobre la lupa, ja que, al cap i a la fi, és el mateix que un microscopi: està compost per una o vàries lents i la seva funció és amplificar la mostra a analitzar.Tot seguit, mitjançant un microscopi electrònic, vam observar diferents mostres, des d’alguns òrgans, com el fetge, fins a grams de pol·len, o les diferents parts d’una mosca. Va ser una experiència molt interessant, ja que a l’institut normalment estudiem conceptes d’una manera teòrica i, a la universitat, vam dur-los a la pràctica. Ens va agradar molt que confiessin en nosaltres a l’hora de manipular els microscopis, ja que et senties com un científic professional intentant descobrir què era allò que estaves observant.Sens dubte, va ser una experiència molt enriquidora, perquè gran part del grup vol estudiar alguna carrera en la qual es necessita un important coneixement en microscòpia.

les gràcies al Departament de Ciències per organitzar aquesta sortida i als professors de la UAB per l’explicació, tant teòrica com pràctica, que ens van oferir.

I, a més, és un tema molt interessant. Fins i tot la gent a qui no li agraden les ciències es pot quedar impressionat per l’observació d’alguna mostra. Per finalitzar, volem donar

Text: Iris Torregrossa i Laura Martín (1r de Batxillerat)

Tinc fusta d’emprenedor?Els alumnes del Cicle Superior d’Administració i Finances van participar en la sessió Aprendre a emprendre: “Apropa’t a emprenedors innovadors d’èxit del nostre territori”.Durant la sessió van poder conèixer de primera mà a joves emprenedors que van explicar com van tenir la idea de negoci, com van trobar finançament i com s’estan posicionant en el mercat malgrat la crisi econòmica. En acabar la sessió, paraules com innovació, creativitat, tenacitat, autodisciplina, sentit crític, visió de futur, etc., estaven en el cap de tots. La pregunta que va quedar a l’aire va ser: tinc fusta d’emprenedor?

Al Tecnocampus de mataró

Text: Teresa Manasanch i Pol Casany, professors de cicles formatius

Microscòpia a la UAB

Segon trimestre

Curs 2013-2014

13

Actualmente, el número de teléfonos móviles en España supera al de los fijos. Se estima que el 50% de los estudiantes entre 10 y 15 años, y más del 80% de los jóvenes de 16 y 17 años, posee teléfono móvil. Se ha convertido en una herramienta multifunción desde la cual se conecta a Internet el 84% de los adolescentes. No obstante, la pérdida de intimidad, las prácticas incorrectas de su utilización, la móvil-dependencia (o la nomofobia) o recientes estudios sobre los efectos de los móviles en nuestra salud física parecen ser temas tabúes para las empresas de la telecomunicaciones.Estos días hemos llevado a cabo una exhaustiva encuesta sobre si los alumnos de 3º ESO poseen móviles o no, así como los principales usos que hacen de él, la periodicidad de renovación, a qué edad tuvieron su primer terminal o se si consideran “adictos” a éste. No consideramos el móvil como un mal social, pero sí creemos en la necesidad urgente de que haya una concienciación sobre su uso responsable y mesurado. Agradecemos la gran colaboración de los alumnos y profesores.

el uso de teléfonos móviles

TV3 visita Llinars del Vallès

Els dies 28 i 29 de gener, el programa Divendres de TV3, presentat pel Xavi Coral i Espartac Peran, va visitar el nostre poble. El seu equip es va instal·lar a la Plaça Santa Maria per fer connexions en directe, a fi de donar a conèixer alguns dels trets d’identitat de Llinars, com ara la nostra gastronomia, patrimoni arquitectònic, paisatgístic i cultural... Els llinarsencs podíem fer de públic i participar en entrevistes i activitats.El primer dia d’emissió vam gaudir de la presència de l’escriptor Màrius Serra qui, amb la seva secció Paraules en ruta, va

analitzar els mots més característics que fem servir els habitants del poble. Com parlem a Llinars? Creieu que utilitzem les mateixes paraules i expressions que a Tarroja de Segarra, per dir un exemple?L’endemà, tres savis (la doctora Folch, Carme Ruscalleda i Enric Gràcies, de Caçadors de bolets), van explicar les virtuts d’uns dels nostres productes-estrella, els bolets, i donaren bones idees per a la seva elaboració. A més, el públic s’ho va passar d’allò més bé fent una menjada popular de flams i una genial demostració de l’estirada de corda entre blaus i vermells, joc tradicional de la nostra Festa Major. Els

Texto: Judith Navarrete y Sergio Aran-da (3º de ESO B)

vídeos corresponents estan penjats al web Tv3.cat sota els títols “Llinars del Vallès: paraules en ruta!“ i “Llinars del Vallès: capital del bolet“

Encuesta

Text: Revista Giola

14

Serafín PozoPROFESOR Y ESCRITOR

ENTREVISTA A...

Serafín Pozo Pérez nació en Tíjola (Almería), en 1955. Estudió Magisterio y se licenció en Historia. Con el libro Yo, Zaida de Tachola ganó el 1er Premio de Novela Corta Ciudad de Tíjola 1999

Profesor de Secundaria, historiador, pintor y escritor, acaba de publicar su última novela: No entrarás al lavabo de las chicas (Cículo Rojo, 2014), una trepidante road movie literaria

Texto: Éric Muñoz (3º de ESO A), Laura Guzmán (3º de ESO B) e Iván Guerrero

“A los talentos les recomiendo leer, leer y leer”

¿Cómo se te ocurrió la idea de escribir No entrarás en el lavabo de las chicas?Estando de dos a tres del mediodía en el Departamento de Sociales, después de comer, cuando había clases por la tarde. Tras haber observado el comportamiento de algunos alumnos.

¿Te sientes especialmente identi–ficado con algún fragmento?Sí, porque lo que le sucede a uno de los protagonistas en cierto pasaje de la novela es algo que también me ha pasado a mí. Las novelas, a veces, refejan las vivencias de sus autores.

Si hubieras de recomendar sólo un fragmento de tu novela, éste sería...En una historia que tú has escrito, todo es favorito y todo te gusta. Tal vez lo que más disfruté fue relatar los

Sobre todo, ¿a qué clase lector va dirigida esta historia?A todo el mundo y, especialmente, a los alumnos de Secundaria. Puesto que explica qué les sucede a unos alumnos de 3º de ESO.

Tu novela tiene una fantástica portada…Sí, porque lo ha confeccionado un gran dibujante, también profesor del Giola: Edu Cereza. Lo ha hecho reflejando y captando muy bien el impacto que produce a las chicas la entrada de los chicos a su lavabo, por motivos que se explican en el libro.

¿Qué es lo que te motiva a escribir?Sacar todo lo que llevo dentro y explicárselo, a mi manera, a los lectores. Con la intención expresa de compartir vivencias.

acontecimientos que transcurren en París, pues los protagonistas se ven en un aprieto con el mafioso Boris y salen airosos.

¿De dónde extraes ideas para tus libros?De lo que pasa en la vida, de lo cotidiano, de lo que observas. Creo que un escritor tiene que ser un poco chismoso y empaparse de lo que ocurre a su alrededor. Pero este libro ha sido más difícil: esta vez, he partido de la propia experiencia dando clase y observando a los alumnos.

¿Esperas obtener beneficios con tu nueva publicación?No. Eso sólo les ocurre a los escritores más famosos y mediáticos. Yo me conformo por el momento con poder publicar y costear los gastos que eso me conlleva.

Segon trimestre

Curs 2013-2014

15

Hemos investigado tu vida personal anterior a la docencia. De jovencito trabajaste en la construcción del Observatorio de Calar Alto, en Almería, ¿qué recuerdos conservas de esa etapa?Fue una experiencia inolvidable. Era bonito contemplar el paisaje desde una altura de 2.200 metros, y contribuir en la construcción de las cúpulas que albergarían los telescopios más avanzados de la época. Pero no era todo idílico, porque tenías que levantarte a las 6:30h de la mañana, cansado como una burra de la jornada anterior. Hora y media de viaje tortuoso, plagado de curvas y en autocar, para subir; otra hora y media de viaje para bajar. Y, hasta que no llegaban las once o la doce de la mañana, en que desaparecía la niebla, se pasaba un frio que pelaba. Luego, se pasaba de golpe a un calor infernal. Pero lo peor de todo era cuando se producía una tormenta de rayos y truenos. Con todo

y el e-book es el futuro. Será definitivo cuando las editoriales y librerías resuelvan sus problemas con la piratería. Entonces, ya nadie los parará.

¿Novelas históricas o de ciencia-ficción?Las primeras, pues para eso soy profesor de Historia. Pero la ciencia-ficción, si está bien escrita y estructurada, también me gusta. Sobre todo, las obras que tratan del espacio y los planetas. Es el futuro.

¿Qué recomendarías a los nuevos talentos literarios?Leer, leer y leer. Chismorreos y empaparse como una esponja de todo, pues ese bagaje cultural será el que te proporcione el argumento y la idea para una novela o relato. Ser humilde, tener paciencia y ser metódico. Y si además participas en talleres literarios, mejor. Porque allí te guiarán y te asesorarán en tu camino.

lleno de hierros, el ambiente se parecía al del infierno de Dante.

Además de disfrutar de la docencia y de la literatura, escondes alguna afición artística más… ¿La pintura al óleo, tal vez?Efectivamente. Estuve pintando durante veinte años, de 1982 a 2002. Disfrutaba como un cosaco con el surrealismo. Era un forofo de Dalí y de René Magritte. Del primero, he visitado su museo-teatro de Figueras por lo menos diez veces. Pinté 200 o 300 cuadros, y vendí unos 60. Con el dinero conseguido pagaba las telas y las pinturas. Fue una época muy bonita, pues en exposiciones y viajes conocí a otros artistas y celebridades.

¿E-book o el libro tradicional?Libro tradicional por romanticismo. Pero soy consciente de que el mundo evoluciona

PRIMERAS LÍNEAS“El instituto donde estudié la ESO era blanco e impoluto de pintadas: la envidia de los demás centros educativos y a imagen y semejanza de los demás. Ubicándose como un castillo en un altozano que hacía de mirador de la ciudad y de sus paisajes más urbanos, en la parte oeste del barrio barcelonés de San Andrés Condal. Donde todos los estudiantes, salvo excepciones, acudíamos a cultivarnos en las artes y en las ciencias del conocimiento universal. Donde unos estudiábamos de verdad y otros venían a hacer relaciones públicas, y donde el amor adolescente llamaba a nuestra puerta cada día. Quedándose en algo concreto para algunos y pasando de largo para otros. En definitiva, que veníamos a conocernos los unos a los otros y, si de paso, aprendías algo, mucho mejor.”

HAN DICHO DE ELLA...“No entrarás en el lavabo de las chicas es un texto que los puristas catalogarían de literatura juvenil, por la temática adolescente tratada. No obstante es algo más. Se trata, en realidad, en una road movie literaria que empieza en Barcelona, se cuece en Paris y se sirve en Nueva York. Un elato trepidante que se inicia una apuesta anodina de entrar en el lavabo de las chicas, sigue con una acusación de violación, continúa con un ruso mafioso en Paris y un final muy americano.Es un cóctel molotov literario que no nos puede dejar indiferente -ya que podría explotarnos en las manos- porque explica, a través de su peculiar caleidoscopio, una verdad insoslayable: la adolescencia es un doloroso parto ante el que no podemos permanecer indiferentes.”

César Alegre RoigProfesor de Historia del Arte y Mediador

16

Pinturacamisa de tonalitats verdoses. La gamma cromàtica està formada per una paleta de blaus, verds, ocres, negres i grisos que generen una sensació de calma espiritual.Tècnicament és una obra que s’ajustaria al cànon cubista picassià, però des del punt de vista de Cézanne. Perquè predominen les construccions volumètriques dels cossos i dels elements que conformen la natura.Aquesta barreja conceptual i estètica li dóna un valor afegit al treball de l’Enric, en el sentit que ha estat capaç de fer seves les aportacions de les primeres avantguardes del segle XX, i retre homenatge al mestratge d’aquells pintors que un dia van decidir “copiar” la realitat de forma subjectiva.L’Enric Jiménez deixa la pissarra per metamorfosar-se en pintor. Des de la seva obra, ens mostra el rostre d’un home que destil·la serenor, introspecció i una certa malenconia.

César Alegre RoigProfessor d’Història de l’Art i Mediador

La formulació conceptual de Cézanne en la pintura d’Enric Jiménez

L’Enric Jiménez busseja en els clàssics de la pintura per recuperar una tradició d’avantguarda, seguint els postulats de Cézanne. A les acaballes del segle XIX, aquest va construir els fonaments del cubisme a l’observar la natura des d’una òptica geomètrica. L’Enric, professor de matemàtiques i coneixedor de la geometria, ens aporta un petit oli sobre tela de 25x27 centímetres i que mostra un autoretrat.L’autoretrat és un recurs emprat per artistes plàstics paradigmàtics com Rembrandt, Goya i Cézanne, per copsar el pas del temps i fer un estudi de l’ànima del pintor enfrontant-se a si mateix.L’Enric ens apareix amb un rostre construït a partir de triangles, llevat dels llavis i la barbeta. De la part inferior del cos, tan sols veiem un jersei de color blau i, per sota, una

El professor de Matemàtiques Enric Jiménez ens ensenya un autoretrat perquè el comenti el professor d’Història de l’Art

El alumno Darío Garcia, de 1º de ESO A, nos ha cedido algunos de sus dibujos. ¡Buen trabajo, Darío!

Dibujos

Segon trimestre

Curs 2013-2014

17

La alumna Andrea Isidro, de 1º d’ESO A, ha vuelto a proporcionarnos obras suyas para la revista. ¡Gracias, Andrea!

El olvido del cielo

Mi mano anquilosada de escribir sobre las teorías soteriológicas del misticismo, y de vuesa merced, Fray Luis, un místico frustrado que no alcanzó plenamente el último estado de unión con Dios, un dolor sordo, ramplón, un sufrimiento que partía de las entrañas de vuestra impotencia porque no alcanzaba el misticismo ni las alturas cristianas de San Juan de la Cruz y Santa Teresa; así lo aseveró Dámaso Alonso, llamándoos “poeta doloroso”. Y escribí sobre vos, sobre las tres grandes Odas místicas de San Juan de la Cruz, sobre la pedagogía y sobre los versos verdaderamente malos pero auténticos y puros de Santa Teresa.Y a mi cerebro llegó, como luz de pedantería cisterciense, la doctrina del hispanista Allison Peers, y las escuelas del Renacimiento Cristianizado de la época de Felipe II, de las escuelas poéticas de Salamanca y Sevilla, y de sus ingratos componentes para con mi recuerdo y

palabras hechas pasión y fuego, y hablé de tu Noche Oscura del Alma, de tu Llama de Amor Viva, de tu Cántico Espiritual, de tu noche estrellada, de mi estrellada noche.Justicia divina, gloria, gloria en el cielo, osana, osana.Y Santa Teresa, y sus cánticos de celestial fineza, tanto la leí, tanto intenté entender su ascendencia conversa y sus estadios del alma, que solo me restó ya cantar gregoriano; después de escribir sobre ella hasta lo indecible, que más no dije porque tiempo más no tuve, bien pudiéramos recordar ese tremendista apotegma que no es suyo sino de Torres Naharro que así dice: “Vivo sin vivir en mí y muero porque no muero”.De verdad que esto es un milagro, gracias Fray Luis, San Juan, gracias gracias. ¡Milagro!, lo nunca visto, es inexplicable, no tiene lógica, pertenece a la esfera celestial, gracias por esta experiencia divina y mística, por este éxtasis orgásmico que deja en el alma la constatación de que los caminos del señor son inescrutables; tan inescrutables como la estupidez humana y la exaltación hacia los altares de la manduca y la manteca. Por Cristo, Señor Nuestro, y Hacha de las mantecas terrenales, amén.

plasmación en Sevilla, tan ingratos como vuecencia, Fray Luis, que hablabais del cielo, del abandono del mundo, del ascensus platónicus necesario para alcanzar el verdadero camino, la verdadera senda que conduce hacia Dios.Os estudié concienzudamente, y vuestra aparición una mañana de domingo fue como esas apariciones que hacían las Vírgenes a los pastorcillos. Yo me sentí –por un momento- uno de esos pastorcillos ingenuos y vivarachos, tocados por vuestra luz divina.Y qué decir de vuecencia, San Juan, qué decir de vuecencia, que es al que más estudié de todos (y ya es decir), qué decir de vuesas contradicciones entre la aspiración a la Nada, esto es, entre el despego/desafecto del mundo y vuesa cursilona doctrina del conocimiento intelectivo de la verdad divina; de vueso sentir entendiendo, y de vueso entender sintiendo, de esos símbolos vuestros de paloma y de llama, de lámpara y de cabra cabrona, de los símbolos de caza hacia el “Amado”, de la pasión mística; de la utilización de formas provenzales, del ritmo de vuesos versos, de las loas a vuesa poesía por parte de Juan Ramón Jiménez, de la prodigiosa cadencia de vuesas

Dibujos

El profesor de Literatura Blas Valentín nos ofrece esta mirada heterodoxa a la literatura mística española

18

Dos còmics d’Eduard Cereza

Segon trimestre

Curs 2013-2014

19

20

El duelo culinario de

Tía Paca vs. Iaia PaquiSoy la tía Paca, la mejor cocinera de España. ¡Tía Paca sólo hay una! Si la cocina catalana de la iaia Paqui se independizase de la española de vuestra querida tía Paca saldría de la cocina europea inmediatamente. Lo han dicho varios cocineros europeos y hasta el presidente de la cocina de la UE, Van Rompuy. Lo ha dicho claramente, sin ningún rodeo ni posibilidad de otras interpretaciones: las recetas de la cocina europea se dejarían de aplicar en el territorio escindido y el nuevo país tendría que solicitar la adhesión, iniciándose un proceso de espetec, butifarra y espera que os dejaría sin nutrientes tan importantes en la dieta de la alegría: la española, esa sí que mola. La catalana, esa da mala gana.Pero la propaganda de la iaia Paqui, con sus recetas de grasas saturadas y separatistas insiste en que no, que la cocina catalana no saldría de la cocina europea. Puede seguir insistiendo en que la cocina catalana seguirá igual, que ella es la cocinera verdadera y que el sol brillará todo el año. Algunos se lo creerían.

Entro, esbufegant, en la redacció de la revista i, el director, Sr. Guerrero, m’esbatega a un pam del nas un foli escrit i renegant com un carreter em diu: “Vostè és capaç de millorar aquesta recepta meravellosa de la Tía Paca?”. Mentre cridava -obria la boca com un hipopòtam de Tanzània- vaig començar a tremolar com les fulles d’un arbre i albirar el meu acomiadament.“Iaia Paqui –va bordar el director-, vull la seva recepta a sobre de la meva taula en quinze minuts. I si no supereu l’exquisidesa del plat proposat per la Tía Paca, ja sabeu on és la porta!”Vaig llegir amb por quin tipus de menja ens havia preparat el borinot de la Tía Paca. Quin fart de riure! Es tractava d’un minve, escàs, deficitari, magre, reduït, minso, pobre, míser, mesquí, esquifit, escarransit, exigu, curt, naquis, migrat i insuficient OU PASSAT PER AIGUA!!!!!!!!! “Me parto y me mondo”, com diria la fetillera castellana. Doncs bé, aquí està la meva saborosa venjança.

Ingredientes:HuevoAguaSalAceite de oliva virgen extraPan

Preparación:Lavamos bien los huevos con agua. Los ponemos dentro de un cazo con agua fría que los cubra por completo, con un poco de sal para que no se nos agriete la cáscara. Cuando el agua comience a hervir a borbotones, contamos el tiempo: tres minutos si queremos la clara y la yema poco cuajadas, y cuatro si queremos que la clara esté cocida y la yema líquida. Es importante remover el huevo durante el primer minuto, para que la yema quede en el centro.Cuando ha transcurrido el tiempo, sacamos el huevo y lo ponemos debajo del grifo con agua fría para parar la cocción. Con un cuchillo de sierra rompemos la cáscara por arriba, lo servimos en una huevera o en un cuenco, le añadimos aceite y lo acompañamos de bastoncitos de pan tostado con los que mojar la yema.

Ingredients:Llesques de pa de pagès.Tomàquets ben madurs.Oli d’oliva verge.Sal

Preparació:Talleu els tomàquets per la meitat. Els tomàquets han de ser ben madurs i no àcids. Fregueu amb l’interior del tomàquet la superfície de cada llesca de pa, per les dues bandes i tant a la molla com a la crosta. Poseu les dues llesques, una al costat de l’altra, en un plat, i regueu-les amb un setrill ple d’oli d’oliva. Espolseu una mica de sal pel damunt. Cal menjar-lo de seguida: que no s’estovi!

huevo pasado por agua vs. Pa amb tomàquet

En diversos

países

latinoamericanos,

el huevo pasado por

agua se denomina

“huevo tibio“

 La

primera

referència escrita de

la recepta apareix al segle

XVIII, com a “panboli bo”,

a Modo de cuynar a la

mallorquina de Jaume

Martí Oliver