SEAS - Santjusttrobat la traducció en occità, si bé en sentit figurat des de sempre l’anomenen...

SEASButlletí de la Secció Excursionistade l’Ateneu de Sant Just Desvern

www.santjust.org/seas

Carrer de l’Ateneu, 3 i 5 - 08960 Sant Just DesvernAdherida a la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC)

Butlletí de la Secció Excursionistade l’Ateneu de Sant Just Desvern

SEAS

Cinglera del Far des dels cingles del Goleró.Foto d’Àngel Burniol.

Carrer de l’Ateneu, 3 i 5 - 08960 Sant Just DesvernAdherida a la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC)

Núm. 328Gener/Febrer

2017

CALENDARI

COL·LABORACIONS

FLORETOCreu 66. Tel 933723103

CISTELLERIA BALLARTBonavista 82. Tel 933711364

Butlletí de la SEAS

Informació: si no s’especifica el contrari, les conferències tenen lloc els divendres a les 8 del vespre a la SalaPiquet de l’Ateneu, i les excursions tenen la seva sortida des del Parador. Informació sobre les matinals altelèfon 93 371 51 98 (nits).

2

Núm.328 Gener/Febrer 2017

IMMACULADA AMATMARCEL·LÍ CAMATSFRANCESC HOMEDES

— 13 de gener de 2017Conferència «La literatura del Camp deTarragona» per Dolors Requena

— 15 de generExcursió a la serra de la Gritella des d’Albarca(Priorat-Baix Camp) amb sortida a les 7 h

— 22 de generExcursió matinal al castell de Torre Baró (Barce-lonès) amb sortida a les 8 h

— 28 i 29 de generCap de setmana a la neu a Llívia

— 5 de febrerExcursió matinal circular a la Mola des de can Po-bla (Sant Llorenç del Munt) amb sortida a les 7 h

— 10 de febrerConferència «L’Empordà de Josep Pla» perLlorenç Soldevila

— 12 de febrerExcursió de Tamariu a Palamós (Baix Empordà)amb sortida a les 7 h

— 19 de febrerExcursió matinal a les fonts d’Argentona (Mares-me) amb sortida a les 7 h

— 4 de marçAssemblea General Ordinària de la SEAS a les19 h al local social

— 5 de marçExcursió matinal al camí de les Bateries(Montserrat) amb sortida a les 7.30 h

— 10 de marçConferència «La literatura de ponent» per JosepCamps

— 12 de marçExcursió a la serra de Mont-roig (Noguera) ambsortida a les 7 h

— 19 de marçExcursió matinal a la Plana de l’Eudald a SantMartí Sarroca (Alt Penedès) amb sortida a les7 h

— 31 de marçConferència «València i la literatura» perAlexandre Bataller

— 2 d’abrilExcursió al Delta de l’Ebre (Baix Ebre) amb sor-tida a les 7 h


3 MÓN EXCURSIONISTA


FLOR DE NEU.LEONTOPODIUMALPINUMDaniel Cardona Pera

IntroduccióFlor de neu en català, flor de nieu en altaragonès, elur-lili en euskera... No hetrobat la traducció en occità, si bé ensentit figurat des de sempre l’anomenenl’immortèla, i fleur de neige en francès,aquests són els diferents noms amb quèés coneguda la flor de neu en el nostrePirineu, mentre que a Itàlia l’anomenenstella alpina, i finalment és més conegu-da com a edelweiss en els països centre-europeus.

Quantes vegades havíem escoltat delspares, quan anàvem al Pirineu, «a veu-re si trobes la flor de neu»? Sens dubte,malgrat ser una planta protegida des defa anys, i difícil de trobar, va ser per amolts la primera que vam conèixer al-menys en fotografies, tret de la ginestaque apreciàvem al mes de juny per cons-truir les catifes del Corpus i la farigolaque anàvem a buscar amb l’avi de calCana (Busquets) del carrer de la Sala acan Baró (Collserola): la resta de plantesles hem anat aprenent amb el temps, so-bretot a partir d’excursions.

DescripcióLa Leontopodium alpinum, és una adap-tació al llatí (lleó i podium= peu) del grec‘leontopódion’ (λεοντοπόδιον). Es tractad’una planta de la família de les Asterace-ae.Va ser el botànic anglès Robert Brownqui, el 1817, va descriure per primer cop

aquesta família que viu en diferents partsdel món, i va ser el francès AlexanderHenri Gabriel de Cassini qui, l’any 1819,li va donar el nom, a Europa, Leontopo-dium alpinum cassini. Una altra espèciela trobem als Apenins italians: Leontopo-dium nivale. Ni el botànic Candolle1, enla seva travessa pirenaica de l’any 1807de Baiona a Perpinyà, —potser perquè nos’endinsa en el Pirineu calcari; ni a la valld’Ossoa ni al Perdut, però sí que ho faa Gavarnie— ni tampoc Ramond de Car-bonnières2 —més aficionat a la botànicaque botànic— la descriu quan realitzauna excursió amb guia, en la qual surtena primers d’octubre de 1792 de Gèdreanant a Bujaruelo i retornant per Gavar-nie, resseguint terrenys calcaris.

Es tracta d’una flor que creix en petitsgrups en els prats alpins i rocams, sobre-tot de substrat calcari en els Alps, el Piri-neu occidental i central (Castanesa, Boí iRasos de Liat a la Vall d’Aran)3,4, també enels Prepirineus (Turbón, Peña Montañesa)i a Catalunya a les muntanyes de l’AltaRibagorça (Vall de Boí)5, a Falgars (Serrade Catllaràs i rasos de Peguera). No se’nconeix cap al Pirineu oriental, a causa del

Imatge d’una flor de neu fotografiada als Alps.


MÓN EXCURSIONISTA


substrat silici i sobretot perquè mentreen els massissos occidentals tenen unclima més temperat, a causa de la boira,en el Pirineu oriental el clima és més fluc-tuant amb estius molt secs6. L’altitud aquè es pot trobar és entre els 1.350 i els2.600 m. És una herba perenne de 8 a 30cm, no té més de 10 cm d’alçada, ambbràctees grosses, carnoses i cobertesd’una fina pelussa, i d’un un color blanc itonalitat verdosa o groguenca.

A nivell farmacològic s’ha utilitzat en lamedicina popular occitana per als do-lors abdominals, angines, bronquitis idiarrees. Darrerament, en estudis defarmacognòsia se li han trobat accionsantioxidants per l’alta qualitat de fenols(s’utilitza en cosmètica), antiinflamatorisi fins i tot antibacterians7.

Perquè la flor de neu és tan importanten l’alpinisme centreeuropeu?El culte a la flor de neu és una filosofiarelativament moderna i neix per dos fac-tors que apareixen a meitat del segle XIX:l’alpinisme i el turisme. Els membres dela major part de la burgesia acadèmicadels recents apareguts clubs alpins euro-

peus veuen l’alpinisme com un esperit decompetència, d’exclusivitat i d’elitisme.Els alpinistes d’aquelles primeres èpo-ques transfereixen aquesta nova filosofiaromàntica a una flor petita i peluda queviu a més de 1.500 m: la flor de neu8. Apartir d’aleshores, qualsevol excursionis-ta que porti a la solapa una flor de neués que ha estat a un lloc alt «vencent lanatura i el perill» malgrat ser una flor queno es troba ni en glaceres ni en paretsverticals i només la podem trobar en unprat alpí calcari a partir dels 1.500 m.

Per altra banda, el turisme que es des-envolupa des de mitjans del segle XIXen els nous balnearis de fonts termals al’alta muntanya dels Alps i dels Pirineus,converteix aquesta flor en objecte de re-cord i fa que els veïns d’aquests llocs larecol•lectin per a vendre-la en aquestsbalnearis turístics, fet que fa que acabisent una flor protegida per evitar-ne ladesaparició.

Una flor de còmic, militaritzada i depel·lículaL’edelweiss és la flor nacional de Suïssai Àustria.

En el còmic Astérix a Helvecia9 el pre-fecte del Comtat de Rennes, Graco Ojo-alvirus és enverinat pel recaptador romàClaudius Sinusitus per irregularitats fis-cals. Graco demana ajuda al seus veïnsels gals i aleshores Panoramix l’informaque per poder-lo curar necessita una es-trella de plata (edelweiss) que creix a laprovíncia romana d’Helvècia.

També en la Segona Guerra Mundial, enels Balcans i a partir d’octubre de 1943,els alemanys van crear la 7a Divisió de lesSS Prinz Eugen, una divisió eminentment

La flor de neu a Catalunya és molt rara i undels pocs llocs que es troba és a la serra deCatllaràs (Berguedà). Foto de Jordi Gironès.


MÓN EXCURSIONISTA


alpina. Aquesta divisió estava formadainicialment per alemanys de les zonesdels Balcans i dels Carpats, que van llui-tar contra els partisans capitanejats pelgeneral Tito, i que lluïen un escut amb laflor de l’edelweiss a l’avantbraç dels seusuniformes.

Abans, en la nostra Guerra Civil i als inicisde la contesa, es crearen les Milícies Alpi-nes, més tard anomenades Milícies Piri-nenques10 les quals cobriren el front nordd’Aragó —lloc difícil per la seva geografiamuntanyosa— a les ordres del coman-dant Josep Maria Benet amb una majoriade soldats i comandaments procedentsdel món excursionista català. El desem-bre de 1936, la Generalitat de Catalunyacreà el Regiment Pirinenc número 1, elqual era la primera unitat militar d’obedi-ència estrictament catalana des del 1714.Eren dos batallons, un de muntanya (unacompanyia d’esquí i dues companyies deraquetes) i l’altre de costes per a repri-mir el contraban a la frontera amb l’Estatfrancès. La seva insígnia era la senyeracatalana amb una flor de neu (figura 1).

També en el món del cinema la flor deneu és present en la pel•lícula The Soundof Music en la cançó Edelweiss, traduïdaa Espanya com Somriures i llàgrimes arafa 50 anys, del director Robert Wise iamb Julie Andrews, Christopher Plummeri Eleanor Parket entre altres intèrprets.Aquesta pel•lícula es va estrenar a Espa-nya el desembre de 1965.

Una flor protegida des de fa més d’unsegle... A vegades gairebé a escalapolicialEls primers intents de protecció van sor-gir precisament de les files excursionis-tes. Així, durant l’assemblea general dela Deutscher und Österreichischer Alpen-verein (Associació Alpina d’Alemanya iÀustria) de 1874 es va aprovar que els es-caladors abandonessin el costum de po-sar-se a la solapa dels seus jerseis la florde neu. El 1878, el cantó suís d’Obwal-den va aprovar una llei que prohibia re-collir edelweiss amb arrels11, malgrat queles classes més pobres continuaven ambel mercadeig d’aquesta flor.

Henry Correvon, un horticultor de Gi-nebra, fundà el 1883 l’Associació pera la Protecció de les Plantes, els pri-mers membres de la qual són reclutatsprincipalment del Club Alpí Suís, i enel primer número del butlletí anual del’associació van argumentar les motiva-cions per a la protecció de les plantes:«Creiem que les flors que adornen elnostre país, decoren les nostres mun-tanyes i ajuden a donar-los el seu pai-satge caràcter propi, mereixen que esconservin»12. El 1900, els membres delDeutscher und Österreichischer Alpen-verein (El clubs alpins alemany i austrí-ac) van fundar la Verein zum Schutzeder Alpenpflanzen —l’associació per a

Bandera de la Companyia d’Esquí delRegiment Pirinenc núm 1 de Catalunya.Ref.de J de Ramon Vidal (10)

Butlletí de la SEASButlletí de la SEAS

MÓN EXCURSIONISTA


la protecció de plantes alpines— amb lamateixa filosofia suïssa.

Malgrat tot, els excursionistes continua-ven collint flor de neu, per la qual cosa,després de decretar lleis específiquesen alguns Länder, el 1920 es va fundarla Bergwacht formada per guardes demuntanya. Era una organització amb el«compromís pràctic de la protecció de lanatura», perquè estaven convençuts que

el públic en general no entenia la utilitatde legal de preservar les flors. Els mun-tanyencs estaven decidits a aconseguir-ho amb la creació d’aquesta organitzaciógairebé policial.

Sorprenentment, en el Parc Nacional delValle de Ordesa, segon parc nacional es-tatal (decret d’Alfons XIII de 1918), in-augurat el 14 d’agost de 1920 i ampliatel 1982 fins al Mont Perdut, en l’apartat

En occità

Sèi un pais e ua flor, e ua florQue l’aperam la de l’amor, la de amor, la del’amor...Tornada:Haut, Peiròt, vam caminar, vam caminar, decap tà l’immortèlaHaut, Peiròt, vam caminar, vam caminar, lopaís vam cercar!

Au som deu malh, que i a ua lutz, que i a ualutz, que i a ua lutzQu’i cau guardar los uelhs dessús, los uelhsdessús, los uelhs dessús...

Que’ns cau traucar tot lo segàs, tot lo segàs,tot lo segàsTà ns’arrapar, sonque las mans, sonque lasmans, sonque las mans

Lhèu veiram pas jamei la fin, jamei la fin,jamei la finLa libertat qu’ei lo camin, qu’ei lo camin, qu’eilo camin...

Après lo malh, un aute malh, un aute malh,un aute malhAprès la lutz, ua auta lutz, ua auta lutz, uaauta lutz...

En català

Conec un lloc i una flor, i una flor, i una florL’anomenem la de l’amor, la de l’amor...

Tornada:Amunt, Peret, caminarem, caminarem cap a laflor de neuAmunt, Peret, caminarem, fins que trobem ellloc!

Al cim de la muntanya, hi ha una llum, hi hauna llum, hi ha una llumI no hi pots treure l’ull de sobre, l’ull de sobre,l’ull de sobre...

Haurem d’anar a través d’esbarzers, a travésd’esbarzers, a través d’esbarzersFins que només ens aguantem per les mans,per les mans, per les mans...

Potser no en veurem mai la fi, mai la fi, maila fiLa llibertat és l’únic camí, l’únic camí, l’úniccamí...

Després del cim, un altre cim, un altre cim, unaltre cimDesprés de la llum, una altra llum, una altrallum, una altra llum...


MÓN EXCURSIONISTA


de la flora amenaçada aragonesa del seuprimer decret regulador (1995) no es feiareferència a la flor de neu, i no seria finsal 2005 quan s’incorporà en aquest ca-pítol. A Catalunya passa més o menys elmateix: no consta en el primer decret re-gulador d’espècies protegides de 1984,però sí a partir de 2008. Així, durant 75anys en el nostre Pirineu no hi havia captipus de protecció, mentre que als Alps jafeia més d’un segle que es defensava.

Finalment, tampoc Benito Alonso13, en laseva excel•lent tesi doctoral de la Flora yvegetación del Parque Nacional de Orde-sa y Monte Perdido (2005), no la descriuen les 10 espècies prioritàries de pro-tecció del Pirineu. Per la part francesa,des de la seva creació, el 1967, del ParcNational des Pyrénnées Occidentales —56.000 ha i 130 km de frontera francoes-panyola entre la vall d’Aspe (pic d’Anie) ila vall de l’Aude (pic de Lustou) — no es-pecifica explícitament quines plantes espoden collir i quines no. Dels set puntsdel seu reglament, sols descriu en l’apar-tat primer: «no col•leccionar ni extreure:animals, plantes, minerals i fòssils perta-nyents al paisatge».

“L’Ítaca” occitana: la cançóL’immortèlaLa cançó composta el 1978 pel grup be-arnès Nadau, L’Immortèla14 (flor de neuen occità), ha esdevingut darrere del cantnacional occità Se canta, una de les can-çons més presents en els actes reivindi-catius nacionals d’Occitània. Precisamentla flor de neu hi és present de manerasemblant al Viatge a Ítaca de Lluís Llach;aquí «el viatge» per trobar l’edelweiss ésel més important.

Conclusió... la recollida de la florencara cueja al segle XXIEl que són les coses, la lletra d’aquesthimne occità a la recerca de la flor deneu ha comportat darrerament un aug-ment de la recol•lecció d’aquesta flor ala vall d’Ossau, paral•lela a la vall d’As-pe, ja en territoris del parc nacional fran-cès. Així ho manifesta l’article de diariLe Monde del 25 d’agost de 2005, sensesignar i sota el títol «Braconnage tradi-tionnel d’edelweiss dans les Pyrénées»(la recol•lecció furtiva tradicional d’edel -weiss als Pirineus)15. L’autor anònim vainculpar els joves de la vall d’Ossau, so-bretot de les localitats d’Or, Laruns i Bie-

Flor de neuprop del Casco(Ordesa).Foto de Jordide la Riva.



lle, que van cada estiu a recollir edelweissa la zona central del Parc Nacional delsPirineus, on està estrictament prohibittocar la flora. Els de la zona li responenque és «tradició», i que ells la van a cer-car a la zona del preparc, a Laruns, en eldia de la Festa Major del 15 d’agost cone-gut com a dia de la hèsta de Notre Dama,la Mare de Déu d’Agost. Aleshores, elsjoves —els baladins—16, que són els quiconeixen els llocs on creix la flor de neu,surten de bon matí cap a la muntanyes acollir-ne per vendre’n durant les festes iaixí poder pagar les despeses. Observantaquests darrers rampells dels bearnesosde la vall d’Ossau, la flor de neu té difícilla seva preservació.

Bibliografia1. . Voyage de Tarbes

1807. Première grande traversée des Pyré-nées. 1a edició. Edita: Loubatières. Portet surGaronne. France,1999.

2. DE . L.F.E.Carnets pyrénéens. Edition: Pierre Debofle.Edita: Monhelios. Pau, 2014.

3. . El «Edelweiss» en losPirineos. Montaña (anales del Centro Excur-sionista de Cataluña 1939-1945),1946,pàg13-22.

4. VIGO, J. Els prats. En l’alta muntanyacatalana. Flora i vegetació. Edita: CEC. Edito-rial Montblanc-Martín. Barcelona, 1976, pàg.235-236.

5.GUARDIOLA, M; PETIT, A,CARRILLO, E ICOL•LABORADORS. Aportacions a la flora delPirineu Central. Orsis 27: 261-286, 2013.

6. ALCÁNTARA, M; GOÑI, D; GUZMAN, D;PIRENTE, J. Leopodium alpinum. En: Catálogode Especies amenazadas en Aragón. Flora.Edita: Gobierno de Aragón. Gráficas Alós.Huesca, 2007, pàg, 268-270.

7. ROSSI, S. L’attività biologia de Leonto-podium alpinum. En: Usi salustici di Leon-

topodium alpinum (Stella Alpina). Corso diLaurea in Farmacia. Universita Degli Studi diFerrara, 2012-2013, pàg. 43-51.

8. SCHEIDEGGER, T. L’État policier en hautsur la montagne? Débats autour de la pro-tection de l’edelweiss en Suisse, Allemagneet Austriche (1870-1940). En: Plantes demontagne. www. symposcience.org. Organit-za: Université de Toulouse. Le Mirail, 6-8 denovembre 2009.

9. GOSCINNY, R; UDERZO, A. Astérix enHelvecia. Edita: Hachette Livre. 48 pàgines.1a edició 1970.

10. DE RAMON VIDAL, J. El regiment Piri-nenc número 1 de Catalunya. Edita: Dalmau,2004.

11. SCHEIDEGGER, T. Ibídem, pàg. 5. ésun cultisme llatí que significa en el mateixlloc i s’usa en les cites o notes d’un text pera citar la referència immediatament anterior.Per tant significa igual que la referència ante-rior i s’utilitza per a no repetir-la.

12. SCHEIDEGGER, T. Ibídem, pàg. 7.13. BENITO ALONSO, J.L. Conservación de

la flora y la vegetación. Especies prioritarias.En: Flora y vegetación del Parque Nacional deOrdesa y Monte Perdido. Edita: Universitat deBarcelona. Tesis doctoral, abril 2005, pàg.601-631.

14. L’immortèla. Grup Bearnès Nadau.Concert a l’Olimpia de París, 2005. www.yo-utube.com/watch?v=nnXm_Eo4KDk o el discNadau Olympia, 2005.

15. ALBERT-LLORCA, M., TARÉRY, M. Unefleur pour la tradition. L’edelweiss dans lavallée d’Ossau (Pyrénées-Atlantiques). Ter-rain, núm. 51, pàg. 148-159. Any 2008.http://terrain.revues.org/11663.

16. ALBERT-LLORCA, M., TARÉRY, M. Ba-ladins són els joves que organitzen la festamajor. Prové del segle XIX i s’anomenavenaixí als dansaires de la ballade, ball popularbearnès que es ballava durant el carnaval.Ibidem, pàg. 158.

MÓN EXCURSIONISTA

999


9


DE LA SALUT AL FARFerran de la Fuente Rigla

Aquest itinerari que proposo avui, és elrecorregut que vam fer els participantsdel denominat itinerari curt, entre lestres opcions que hi havia el mes d’abrilde 2016 dins el cicle de Plantes Medici-nals.

He pensat oferir-vos aquesta ressenya,perquè malgrat que la primera part del’excursió (fins al coll de Condreu) ésmolt coneguda pels excursionistes ipassejadors, l’excursió sencera ens vaagradar molt a tots els participants, icrec que pot aportar alguna novetat a al-gun company que vulgui anar a aquestacontrada.

L’inici i el final de l’excursió són alspunts més allunyats del recorregut, perla qual cosa amb un cotxe sol és com-plicat fer sencer aquest itinerari. Hi haaparcament a la Salut, al coll de Con-

dreu i al Far, separats entre ells per unsquatre quilòmetres. Amb dos cotxes espodria fer alguna combinació per deixarels vehicles als extrems.

Crec que el recorregut menys coneguti més interessant de l’excursió és eltram: coll de Condreu, l’Om, creuamentde la riera de l’Om, pas per la part su-perior del grau de Cabrafiga, la Trona iel Far. La tornada a Condreu hauria deser per la carretera (quatre quilòmetres)o bé resseguir sota una línia elèctrica al’esquerra de la carretera, si no es voltrepitjar tanta estona l’asfalt. En distàn-cia, no hi ha cap avantatge per la líniaelèctrica.

El temps i la distància emprada fins alsantuari de la Salut, des de la carrete-ra d’Olot a Vic, per la pista que hi puja,és de vint minuts i poc més d’un qui-

Foto de Teresa Cots

ON ANEM?



lòmetre. A més del santuari hi ha unrestaurant, i des de la terrassa es potfruir d’una gran panoràmica cap al nordi llevant.

Per continuar el recorregut, sortiu pelportal del recinte cap a ponent, ambdues opcions per remuntar el desnivell(poc) que hi ha fins al pla superior. Uncorriol que puja per unes escales cap al’esquerra (senyal PR) o bé seguir perla pista, una mica més llarg però méssuau. Aviat trobareu un filat d’aquellsque permeten el pas a la gent, però noal bestiar.

Pràcticament ja sereu al planell superi-or i no hi ha d’haver cap dificultat perprosseguir cap a les Roques Encantades.Després de travessar una ampla porta,seguiu per un corriol pla entre camps deconreu. Arribeu a la fageda i de seguidatrobareu una esplanada a l’esquerra i uncamí que porta a les Roques Encantades.És un lloc encisador i sorprenent.

Repreneu la pista que serpenteja entrela fageda i, a no trigar, arribareu a una

altra porta gran, que dóna pas a la casapairal can Armadans, a la dreta en unentorn privilegiat.Deixareu la pista sortint per una portaestreta de ferro que hi ha a l’esquerra.Un corriol us portarà sense problemesal coll de Condreu. A l’altra banda dela carretera trobareu un restaurant, unaparcament i una zona de lleure. Seguiuendavant pel camí que puja a la carre-tera, però heu de seguir pel camí quebaixa cap al mas i la riera de l’Om. Quantingueu la riera a la vostra esquerral’haureu de creuar, però us recomanoseguir per la pista uns minuts més finsque tingueu a la vista la cinglera que se-gueix fins al Far. És espectacular i a méstindreu ocasió de veure per on passareumitja hora després.

Torneu a la riera i la creueu per la lleraplana de pedra. L’aigua, pel salt del Go-leró, pren el seu camí cap al fons de lacinglera. Remuntant una mica per l’altravora, arribareu a un prat i a la dreta tin-dreu un alzinar amb boix i plantes ras-treres. De moment no hi ha un sendergaire clar. Us recomano avançar cap a

Les Roques Encacantades.Foto de Jordi Gironès

ON ANEM?



llevant a prop de la zona arbrada que téun contorn molt irregular. Més endavantarribareu a un filat doble molt difícil depassar. Amb tota seguretat haureu deseguir el filat cap a la dreta fins a trobarel lloc on un dels filats es pot desengan-xar. Això facilita el pas per l’altra filatsense estripar la roba.

A continuació travesseu una torrenteraseca. Seguiu endavant sense allunyar-vos dels arbres, que ara seran pins. Usesteu acostant al final del prat i principide la fageda que canvia el paisatge demanera radical. Arribeu a un filat, fàcilde traspassar, i a un corriol enfosquitper l’exuberant vegetació. El primer queus cridarà l’atenció és el vertiginós cor-riol que baixa cinglera avall. Sou al graude Cabrafiga i baixar per aquest corriolno li recomanaria a ningú que no esti-gués en perfectes condicions físiques.Pujar, segurament és més fàcil.

No cal dir que heu de seguir el corriolque teniu al davant i que va pel costatde la cinglera, encara que la vegetacióque hi ha a la dreta dissimula força béla timba.

Aquestes condicions del camí duren unsquinze minuts i en alguna ocasió la ve-getació permet veure l’amplitud del pai-satge que s’estén al peu de la cinglera.

El camí puja molt suau, es va apartantde la cinglera i pren l’aspecte d’un corri-ol boscà molt fàcil de resseguir. Encaratrobareu una altra curiositat abans d’ar-ribar al Far: una roca elevada al costatmateix del cingle que s’anomena La Tro-na. Us sona això? Si el dia és ventós nous hi acosteu.

Malgrat la proximitat de la cinglera, lasensació és la de caminar enmig d’unbosc esclarissat de caducifolis. En veu-re unes quantes pinàcies ja haureu ar-ribat al Far, mirador per excel•lènciad’aquesta llarguíssima cinglera que co-mença per les rodalies de Tavertet i elpantà de Sau.

Horaris aproximats:Carretera–Santuari de la Salut: 20 minLa Salut–coll de Condreu: 1 hora 15 minColl de Condreu–Riera de l’Om: 45 minRiera de l’Om–camí de la cinglera: 30 minCinglera–El Far: 45 min

Masia de l’Om,prop del saltantdel Goleró.Foto d’ÀngelBurniol.

ON ANEM?



TAUMATAWHAKATANGIHANGAKOAUAUOTAMATEATURIPUKAKAPIKIMAUNGAHORONUKUPOKAIWHENUAKITANATAHU

Joan Bladé

Ja fa uns anys, per motius professionals,vaig voler treballar en molts països dife-rents del món. Durant 8 anys, ho vaig fera 28 països, de tots els continents, ex-cepte d’Àfrica; allí no hi havia fàbriquesper a fer desenvolupament de nous me-dicaments ni necessitat de desenvolupa-ments tèxtils de llana.

És lògic que durant aquest llarg temps entants llocs diferents, tingués experiènci-es interessants. Avui vull explicar-vos-enuna de concreta i molt especial: és la deltítol de l’escrit. Aquesta paraula llarga de

Nova Zelanda és d’origen maori. NovaZelanda és un país molt interessant i llu-nyà. Se’n podria escriure un llibre, peròavui em vull centrar en un fet concret: lamuntanya-volcà que porta el nom del tí-tol d’aquest petit escrit.

Breu introducció a Nova ZelandaSi mirem la bola del món, ens costa tro-bar Nova Zelanda (NZ). Són una sèried’illes llargues i estretes, situades al suddel globus terraqüi, vora l’Antàrtida, quevan pujant apropant-se a l’Equador. Elclima és molt variat a causa de la granvariació de latitud. És un llarg i abruptepaís; ocupa una superfície d’uns 170.000km quadrats, és a dir, 1/3 d’Espanya, deboscos, costes de coralls i innombrablesrius, volcans i guèisers. Està situat al Pa-

Indicador cap al volcà.

VIURE EL MÓN


VIURE EL MÓN


cífic Sud, aproximadament a 10.000 km ,al sud-oest de Sud-amèrica i a uns 2.300km a l’est d’Austràlia.

Té dues illes principals, la del Nord i ladel Sud. L’Illa del Nord té platges dau-rades, aigües termals, volcans i ciutats,és l’illa més poblada de les dues grans.L’Illa del Sud té muntanyes nevades, gla-ceres exuberants, boscos i fiords. És ellloc més proper a l’Antàrtida. L’explora-dor James Cook va proclamar NZ terri-tori de la Corona Britànica. Els primersassentaments de colons anglesos forenpescadors, mariners i presoners forçatsa anar-hi, els quan van introduir-hi laprostitució i múltiples malalties. Canvi-aven les pedres precioses que hi haviaper armes de foc amb els maoris natius iamb els primers colons. L’Illa del Sud téal voltant de la quarta part de la poblacióde NZ Està dividida longitudinalment pelsAlps del Sud, el cim més alt dels qualsés el Mont Cook o Aoraki, amb 3.724metres sobre el nivell del mar. Existei-

xen 18 pics que sobrepassen els 3.000metres. Hi ha abruptes costes, molt altaproporció de bosc nadiu i glaceres moltconsiderables.

A NZ hi ha 83 volcans marítims i terres-tres. Vull esmentar el Ruapehu, que és elvolcà més actiu de NZ, i la muntanya méselevada de l’Illa del Nord, amb 2.797 me-tres d’altitud. Té un llac al cràter. La sevaprimera erupció va tenir lloc fa 250.000anys. Una curiositat d’aquest volcà ésque entre erupció i erupció, es formaun llac d’aigües cristal•lines al cràter.Aquest volcà va intervenir en la gravacióde la pel•lícula El senyor dels Anells, di-rigida per Peter Jackson.

Una nota demogràfica: l’any 2011 hi vivi-en 4.500.000 persones i hi ha més donesque homes. Els idiomes oficials són l’an-glès i el maori. Tothom està alfabetitzat.La majoria de neozelandesos, d’origeneuropeu, tenen avantpassats britànics oirlandesos.

Mount Cook de 3.724 metres d’altitud.


VIURE EL MÓN


Una nota econòmica: els principals pro-ductes que NZ exporta són la llana, demolt alta qualitat, i el kiwi. Destina moltasuperfície a pastures per a obtenir carn,llana i làctics, que es venen i exporten atot el món.

Hi ha una simbiosi entre les races maorii anglesa, moltes noies, com a resultatd’aquesta barreja de races, són preci-oses. Un servidor, per feina, ha agafatl’avió per anar a aquest país en 22 ocasi-ons, i també per a conèixer bé la geogra-fia. Ja veieu que el títol, o sigui l’epígraf,és molt llarg. Segons el llibre Guinnessdels Rècords, aquest és el nom geogrà-fic més llarg del món. Té 85 lletres i elscartells indicadors per ajudar a arribar-hitenen 10 metres de llargada, perquè hicàpiguen totes les lletres.

Un aspecte religiós: la cultura maori erapoliteista, abans de l’arribada dels euro-peus. No fa gaire, 2.000 persones vandeclarar seguir la religió maori. El 20%de la població no professa cap creençareligiosa.

Aquesta paraula llarga:taumatawhakatangihangakoauauota-

mateaturipukakapikimaungahoronuku-pokaiwhenuakitanatahu, en català signi-fica: «el cim des d’on Tamatea, l’homeescalador de muntanyes, el viatger in-cansable, va tocar la flauta per a la sevapersona estimada». Fou una mena debruixot o cap d’unes tribus maoris.

Aquesta muntanya, amb el seu volcà,està situada a l’Illa Nord, i la part mésalta es troba a 305 metres d’altitud. Elssenyals per arribar-hi són plafons de 10metres de llarg que ocupen les 85 lletresdel nom del volcà-muntanya. La regiódel Mont Cook és famosa, està situada alcentre de l’Illa Sud. Les seves aigües sónincreïblement clares, les nits estelades,els dies de sol brillant, el notable turque-sa dels llacs blaus, les valls de color ma-ragda-verd-blavós i les altes muntanyesnevades. Aquestes muntanyes, formadesper les forces extremes de la naturalesa,tenen glaceres enormes i contenen unrastre de llacs, de rius i de muntanyesmoltes impressionants.

Per finalitzar, en els primers temps dela colonització, era important que elshomes fossin forts per tallar arbres ifer-hi prats per al bestiar. Els esportstenen molta importància en la culturadel país. El primer és el rugbi. Altres es-ports populars són el criquet, el netball,el bàsquet i el futbol. En menor mesurael golf, el ciclisme, l’hoquei sobre her-ba, l’esquí i el jet boating, que ells vaninventar. L’esportista més famós de NZfou Sir Edmund Hillary, la primera per-sona que va coronar el cim més alt dela terra, l’Everest. Nova Zelanda és elpaís que té la proporció més alta d’es-portistes, a causa de la necessitat de laforça i la traça, entre els primers colonsconqueridors.

Mount Cook.

151515


15 INFORMACIÓ DE LA SEAS


ACORDS DE LA JUNTA

Reunió del 7 de novembre de 2016

— Altes: cap— Baixes: Xavier Serra Gabriel (648) perdefunció

— Després d’haver-se espatllat el pro-jector, finalment se n’ha comprat un denou amb els corresponents accessorisper una suma total de 721,02 euros.

— El saldo de la Caminada ha estatpositiu per l’import de 736,87 €. Cal te-nir en compte que enguany hem estal-viat perquè no hem hagut de comprarregals.

— El proper 21 de desembre tindràlloc la reunió de la Vegueria del BaixLlobregat a la SEAS. En aquestes ocasi-ons és norma que el president o el vice-president de l’entitat amfitriona faci unapetita presentació, a la vegada que esconvida els assistents a un pica-pica.

— Davant la propera celebració delCentenari de l’Ateneu, les seccions hau-ran de preparar alguna activitat pròpiaoberta a tots els socis de l’Ateneu i al ma-teix poble de Sant Just. Per aquest motiues comencen a debatre possibles iniciati-ves que s’hauran d’anar concretant benaviat en properes reunions de Junta.

— Es comenta favorablement la re-cepció del lot de llibres que ens acabade lliurar la Federació pel fet de manteniractiva la nostra pròpia llibreria per als so-cis de la Secció. Ens han estat lliurats unasèrie de guies i llibres, alguns d’ells degran format, de l’Editorial Cossetània, degran interès i utilitat.

— En el darrer butlletí del Parc deCollserola s’ha fet ressò de la participa-ció de membres de la SEAS en la netejade fonts relacionada amb la temàtica de

l’aigua a Collserola que va formar part dela darrera Caminada Popular.

— El Parc de Collserola ja ha fet el pla-fó de l’Itinerari de Santa Creu d’Olorda,el qual serà col•locat en el mateix palque hi ha després de la cadena, al cap-damunt de Bellsoleig. Per tal de donar unlluïment a aquest fet es preveu fer-ho el8 de gener avisant tots els socis.

Reunió del 12 de desembre de 2016

— Altes: Dolors López Castillo (1166),Enric Blanch Morera (1167), Alba BlascoCardona (1168), Jana Mora Blasco (1169)i Bruno Tonatiuh Blasco Figueroa (1170)— Baixes: José Luis Molina (1070) i Elisa-beth Chiva (953)

— A la reunió hi assisteix Josep MariaRius per informar-nos que en acabar latemporada de les matinals, el mes dejuny, deixarà d’encarregar-se’n.

— El 21 d’aquest desembre, la reunióde la Vegueria es farà en el nostre local.

— La SEAS va assistir a la Troba-da d’Entitats relacionada amb la col-laboració amb el Parc de Collserola, en laqual es va constatar les moltes iniciativesque es poden fer des de les entitats. Ambtot, hi ha una problemàtica relacionadaamb la nova llei del voluntariat que preo-cupa per la seva complexitat.

— Es decideix informar els socis so-bre les novetats que es vagin produint enel nostre fons bibliogràfic.

DEFUNCIÓLamentem informar-vos de lamort de Xavier Serra Gabriel, quehavia estat soci de la Secció du-rant trenta-un anys.

Taula de redacció —

Autoedició —Tramesa —Disseny —

Correcció de textos —Impressió —

ÍNDEX


Taula de redacció —

Autoedició —Tramesa —Disseny —

Correcció de textos —Impressió —

ÍNDEXCinglera del Far des dels cingles del GoleróCalendariFlor de neu. Leontopodium Alpinum, per Daniel Cardona.De la Salut al Far, per Ferran de la Fuente.Taumatawhakatangihangakoauauotamateaturipukakapikimaungahoronukupo-kaiwhenuakitanatahu, per Joan Bladé.Informació de la SEAS

Roureda a l’excursió matinal de la Font de les Tàpies (Moianès)Foto de Jordi de la Riva.

Leonci Canals, Ferran de la Fuente, Maria Garcia,Jordi Gironès, Ramon Prat i Agustí Revilla.Jordi Gironès i Leonci CanalsElisabeth BartToni RoyoServei Local de Català de Sant Just DesvernNB Comunicacions

Portada —02 —03 —09 —12 —

15 —

BUTLLETÍ DE LA SEAS. ANY 84. No. 328


SEAS - Santjusttrobat la traducció en occità, si bé en sentit figurat des de sempre l’anomenen...

Documents

Transcript of SEAS - Santjusttrobat la traducció en occità, si bé en sentit figurat des de sempre l’anomenen...