SD Laura Serra i Dídac Rovira

Títol de la SD: Digue’m com parles i et diré d’on ets (4t d’ESO)

Alumnes: Dídac Rovira Serrano i Laura Serra Planells Tutora: Neus Real

Introducció

Aquesta seqüència didàctica està destinada als alumnes de 4t d’ESO de l’INS Vescomtat de

Cabrera. Durant sis sessions, els alumnes s’organitzen en grups de quatre o cinc persones i

treballen, de manera introductòria, els dialectes catalans. Aquest projecte se centra en una

petita recerca dialectal sobre els parlars del domini lingüístic català a partir d’una breu

entrevista als professors del centre que consisteix en la lectura d’un petit fragment (d’acord

amb el dialecte de cada entrevistat) i en un qüestionari de caire personal en el qual els

alumnes poden extreure’n les principals característiques del dialecte que hagin de

profunditzar. Les dades obtingudes es mostraran en forma de presentació Power Point i es

recolliran en una webquest de domini públic, sota la plataforma Google Sites, que es penjarà

al web de l’institut amb la voluntat de transmetre aquests coneixements a un públic més

ampli: estudiants d’altres grups o cursos, professors, pares i mares, etc. En definitiva, aquest

projecte permet que qualsevol persona pugui conèixer tant la tasca realitzada com els altres

aspectes treballats.

Aquesta projecte pretén treballar les capacitats de cooperació, interacció i participació dels

alumnes en grups a l’aula per traspassar les seves barreres personals a l’hora de relacionar-se

amb fluïdesa i treballar de manera participativa tenint en compte que, en general, són grups

apàtics. Per aquest motiu, la creació d’una plataforma interactiva com la webquest, que

recull la informació treballada, pot ser útil no només com a consolidació dels continguts

d’àmbit dialectal a partir d’una eina TIC sinó també com a consulta i ampliació de les fonts

d’informació.

Siguin quines siguin les característiques del grup que portarà a terme aquesta seqüència

didàctica, el que busca aquest projecte es fonamenta en tres grans blocs. El primer és

l’adquisició de les característiques principals dels dialectes catalans pel que fa als trets

fonètics (el vocalisme), els trets morfosintàctics (els articles i les terminacions verbals), el

lèxic i altres aspectes rellevants que puguin percebre els estudiants en la seva anàlisi. El

segon es basa en les reflexions a partir de l’opinió, la col·laboració en la construcció del

coneixement, etc. partint dels coneixements previs de l’alumne. El tercer, sobre el qual giren

els anteriors, fomenta l’ús d’eines TIC com a mètode d’aprenentatge i participació actius de

l’alumne.



FASE DE PREPARACIÓ DEL PROJECTE

Formulació del

projecte/tasca/producte

Tasca: què es farà

La tasca consistirà en l’elaboració de petites entrevistes per part dels

alumnes als professors del centre amb orígens diversos dins del domini

lingüístic del català per, d’aquesta manera, entreveure’n les principals

característiques del dialecte que representen. Aquesta recerca dialectal

estarà formada per un qüestionari d’unes 3-4 preguntes i la lectura d’un

fragment adaptat a cada varietat dialectal. Les dades que recullin els

alumnes s’analitzaran en petits grups, es presentaran a l’aula en forma

d’exposició oral i s’aniran introduint en una webquest d’àmbit públic.

Amb quina intenció (projecció social):

Aquesta webquest representa el producte digital que es penjarà al web de

l’institut per tal que se’n pugui fer un ús de consulta sobre el treball

realitzat pels alumnes en relació als dialectes catalans: les entrevistes.

Així, es crea una projecció social oberta a tothom i útil per a l’institut.

Qui en seran els destinataris:

Els destinataris d’aquesta webquest són tant els membres del centre

(estudiants, professors, AMPA…) com qualsevol persona que vulgui conèixer

com s’han treballat les varietats dialectals del català des d’una òptica en la

qual els protagonistes de la tasca són els estudiants.

Formulació dels objectius

d’aprenentatge

Què s‘aprendrà:

1. Promoure el treball en equip i la participació activa a l’aula

opinant, reflexionant, col·laborant en la construcció del

coneixement, etc.

2. Combinar els coneixements sobre els dialectes amb l’ús de les

TIC: webquest, programes de gravació d’àudio i Google Drive.

3. Aprendre a consultar les fonts d’informació adients per a la

realització de les entrevistes: diccionaris en línia, enciclopèdies,

manuals, blocs, etc.

En l’àmbit dialectal

4. Conèixer els dialectes del conjunt dels territoris del domini

lingüístic català a partir de materials visuals i auditius.

5. Conscienciar sobre la unitat de la llengua catalana a partir dels

diferents dialectes que la formen.

6. Saber distingir les varietats dialectals i conèixer, a grans trets,

els territoris on es parlen.

7. Identificar les principals característiques dels dialectes

afavorint el coneixement dels trets fonètics, morfosintàctics i

lèxics més rellevants.

8. Reflexionar sobre els conceptes de llengua, dialecte i

estàndard i potenciar una mirada crítica sobre la seva societat.



Justificació

En general, els estudiants tenen pocs coneixements sobre els dialectes. Per aquest motiu,

proposem una seqüència pràctica per tal que els estudiants puguin conèixer el domini

lingüístic en el qual viuen i les característiques bàsiques d’una manera més enriquidora.

També sabem que majoritàriament hi ha un cert desinterès pel tema bàsicament a causa del

desconeixement dels estudiants, fet que explica la poca participació i motivació a l’aula. Per

això, pretenem augmentar la dinàmica de la classe amb activitats que puguin sentir-se

partícips d’allò que s’està treballant.

Aquests factors ens situen en un context educatiu molt complex on caldrà introduir un

producte que els motivi en l’aprenentatge. Així doncs, centrarem la nostra seqüència

didàctica en un recurs web innovador: la webquest. Els alumnes ja estan avesats a utilitzar les

noves tecnologies en el seu dia a dia i, per tant, aquestes activitats representen un encaix

molt clar amb la seva manera de desenvolupar les tasques proposades. És a dir, l’ús de les TIC

a l’aula és un fet tan habitual que als alumnes no els suposa cap impediment d’aprenentatge.

Al contrari: el fet d’avaluar-se, deixant de costat els exercicis mecànics i exàmens finals,

converteix la tasca en una eina molt atractiva que els encoratja per aprendre i saber més d’un

tema tan complex com són els dialectes. Hem de dir que el fet que l’institut intenti aplicar

una metodologia didàctica activa, per tal d’implicar la participació de l’alumnat en el seu

procés d’aprenentatge i que aquest sigui tan significatiu i funcional com sigui possible,

possibilita la inserció de l’activitat en el marc de funcionament de centre.

Per aquest motiu, a l’hora de realitzar les activitats que es proposen a l’aula, es formaran

grups petits per aconseguir la col·laboració entre els membres, és a dir, el treball eficient en

equip. D’aquesta manera, introduïm activitats de cooperació en unes aules acostumades a

treballar individualment. No obstant això, també podem crear un espai per a la realització

d’activitats i reflexions individuals. La posada en comú de les diferents idees o coneixements i

les activitats de reflexió, en el fons, són tasques que obren l’horitzó d’expectatives dels

alumnes. Per aquest motiu, podem considerar que aquestes són adequades a l’hora d’adquirir

el coneixement per part de l’alumne i, alhora, de donar resposta a les seves inquietuds i a les

pròpies reflexions.



Quant a l’avaluació, les tasques proposades aniran complementant i ampliant els continguts

de la matèria a partir d’una observació sistemàtica i pautada. Per aquest motiu, es tindran en

compte cadascuna de les activitats desenvolupades, tant a l’aula com fora d’aquesta, donant

pas a una avaluació formativa. Per tant, s’avaluaran els processos d’aprenentatge dels

alumnes durant cada una de les tasques individuals i col·lectives a partir d’un seguiment

constant tant de les activitats com de l’assoliment dels objectius. Hem de remarcar que els

objectius que exposem en aquesta seqüència didàctica van summament relacionats amb els

objectius proposats pels tutors i amb els continguts que hi ha al currículum de curs, amb la

finalitat que els alumnes assoleixin les competències bàsiques mínimes programades.



ESQUEMA DE DESENVOLUPAMENT DE LA SD

SESSIÓ 1

OBJECTIUS ACTIVITATS MATERIALS ORGANITZACIÓ TEMPORITZACIÓ

Activar la participació a l’aula i la

interacció entre els alumnes

Activitat 1. Presentació oral a

l’aula sota el títol Qui sóc i d’on

sóc? Breus intervencions de

presentació personal i origen dels

alumnes i del professor

-- Treball individual 5’

Iniciar la reflexió sobre el conjunt

de dialectes del domini lingüístic

catalans a partir dels conceptes de

llengua i dialecte.

Presentar la plataforma Webquest

com a mitjà d’aprenentatge,

consulta, tutorials, etc.

Activitat 2. Introducció de la SD:

Projecció del mapa interactiu dels

dialectes i presentació de la

Webquest com a plataforma de

base i recolzament durant el

desenvolupament de la seqüència

Presentació

PPT

Webquest

Reflexió i posada

en comú

col·lectiva

10’

Promoure la tasca als estudiants per

tal que realitzin les activitats

proposades

Incentivar l’interès pel

descobriment dels parlars catalans

Activitat 3. Presentació de la SD.

A partir d’una presentació PPT,

donarem a conèixer els objectius,

els continguts, l’avaluació, la

webquest, etc.

Presentació

PPT

Webquest

Posada en comú

col·lectiva i

explicació

magistral

10’



Promoure la utilització de la

plataforma webquest

Activitat 4. Presentació de la

tasca. A partir del PPT de

l’activitat 3, explicarem als

alumnes què farem, com ho

farem, com ens organitzarem,

què farem servir, aclarirem

aspectes dubtosos i els resoldrem

conjuntament.

Construir els coneixements a partir

de les reflexions a l’aula

Conèixer els dialectes catalans a

partir de la unió de les idees inicials

i de les idees que sorgeixin durant

la presentació dels continguts

Activitat 5. Presentació dels

continguts: construcció dels

coneixements i explicació bàsica

sobre els dialectes que hem

escoltat del mapa interactiu a

partir de les aportacions inicials i

dels continguts. Acabarem amb

una reflexió-síntesi final.

Presentació

PPT

Posada en comú

col·lectiva i

explicació

magistral

20’

Materialitzar els coneixements

inicials dels alumnes sobre els

dialectes

Reflexionar sobre l’adquisició de

coneixements de la sessió

Activitat 6. Reflexió final de la

sessió: els alumnes posaran per

escrit el que saben i el que han

après durant la sessió. L’activitat

servirà per saber si han assolit els

primers continguts i ens permetrà

fer una primera avaluació.

Fitxa Treball individual 5’



MATERIALS

Presentació Power Point sessió 1 (annex)

Webquest (annex)

AVALUACIÓ

Fitxa de preguntes per a l’avaluació inicial (annex)



SESSIÓ 2


Construir els coneixements de la

sessió anterior reflexionant sobre què

han assimilat.

Activar el treball en equip i la

participació a l’aula.

Activitat 7. Reflexió oral inicial sota el títol Què recordem de la sessió anterior? A partir de la pluja d’idees, reconstruirem la classe anterior.

Webquest Reflexió i

posada en comú col·lectiva

5’

Promoure la iniciativa de formació de grups de treball i el debat intern per a dur a terme la tasca

Activitat 8. Organització de la tasca. Activitat 8.1. Creació de grups de treball (un total de cinc) i distribució de les entrevistes dels professors per a cada grup en funció dels dialectes.

--

Petits grups

10’

Posar a l’abast dels alumnes els documents col·laboratius com a eina d’organització entre els membres de cada un dels grups.

Activitat 8.2. Creació dels documents col·laboratius de Google per al treball en grups de les entrevistes i seguiment de la tasca.

Google Docs

25’

Fomentar la col·laboració de tots els membres de cada grup per tal d’elaborar les entrevistes i la selecció de textos

Activitat 8.3. Creació plantilla de l’entrevista a partir de les aportacions dels alumnes (i el consens final) i de les pautes del professor.

Petits grups i posada en comú col·lectiva de tots els grups

Activitat 8.4. Tria de textos que Google Docs i



faran llegir als professors durant l’entrevista a partir de les aportacions dels alumnes (i el consens final).

pàgines web seleccionades

Adquirir pautes d’ús d’eines TIC a partir de recomanacions i tutorials.

Activitat 9. Organització de les gravacions de les entrevistes. Presentació dels materials de gravació recomanats per a materialitzar les entrevistes a la webquest i dels tutorials per al seu ús.

Webquest i pàgines web

seleccionades

Planificar la disponibilitat per a la realització de les entrevistes als professors

Activitat 10. Organització de les entrevistes per a poder treballar-les a la 3a sessió: dates i hores.

--



MATERIALS

Webquest

Document Google Docs per a la creació de les entrevistes

Textos dels diferents dialectes (annex)

Ordinadors per a les gravacions

AVALUACIÓ

--



SESSIÓ 3


Participar activament a l’aula entre els companys i el professor reflexionant, opinant, etc.

Activitat 11. Reflexió oral sobre l’experiència de l’entrevista al voltant de les preguntes: punts de vista, dificultats, aspectes que millorarien, etc.

--

Petits grups

15’

Promoure l’activitat de grup a

l’hora de reconèixer les

principals característiques

dialectals dels professors

entrevistats.

Activitat 12. Anàlisi de les preguntes de l’entrevista prenent com a base els coneixements adquirits durant les sessions i a partir de l’ajuda del professor.

Google Docs Materials auditius obtinguts pels alumnes. Fitxa de característiques Graelles d’avaluació

25’

Participar activament a l’aula

entre els companys i el

professor reflexionant, opinant,

etc.

Activitat 13. Reflexió oral final de la sessió sobre el funcionament de l’anàlisi de les entrevistes.

--

Posada en comú col·lectiva

10’



MATERIALS

Document Google Docs

Materials auditius enregistrats pels alumnes

Fitxa d’anàlisi de l’entrevista (annex)

Graella d’avaluació

AVALUACIÓ

Graella d’avaluació (annex)

Reflexió oral a l’aula sobre els resultats de les entrevistes



SESSIÓ 4


Participar activament a l’aula entre els companys i el professor reflexionant, opinant, etc.

Activitat 14. Reflexió oral sobre l’experiència de l’entrevista al

voltant dels textos: punts de vista, dificultats, aspectes que

millorarien, etc.

--

Petits grups

15’

Promoure l’activitat de grup

a l’hora de reconèixer les

principals característiques

dialectals dels professors

entrevistats.

Activitat 15. Anàlisi dels textos de l’entrevista prenent com a base els coneixements adquirits durant les sessions i a partir de l’ajuda del

professor.

Google Docs Materials auditius obtinguts pels alumnes. Fitxa de característiques Graelles d’avaluació

25’

Organitzar les tasques finals

de l’entrevista i fixar les

dates de lliurament de

manera col·lectiva

Activitat 16. Finalització de la tasca: especificació data final de

lliurament i correcció -- Reflexió i

posada en comú col·lectiva

10’



MATERIALS

Document Google Docs

Materials auditius obtinguts pels alumnes

Fitxa d’anàlisi dels textos (annex)


AVALUACIÓ


Reflexió comuna i lliurament de les tasques per a la correcció



SESSIÓ 5


Millorar l'expressió oral a partir dels coneixements adquirits. Utilitzar la presentació (Power Point, Prezi o similar) com a eina TIC de treball i de recolzament en l'exposició oral. Participar activament a l’aula opinant i reflexionant sobre la tasca realitzada i dels coneixements apresos durant les sessions.

Activitat 17. Primeres quatre exposicions orals per part dels alumnes sobre les dades obtingudes durant la recerca dialectal i posterior reflexió sobre l'experiència.

Google Docs

Webquest

Treball col·lectiu

50’



MATERIALS

Ordinadors (un per grup)

Projector

Power point

AVALUACIÓ


--



SESSIÓ 6


Millorar l'expressió oral a partir dels coneixements adquirits. Utilitzar la presentació (Power Point, Prezi o similar) com a eina TIC de treball i de recolzament en l'exposició oral. Promoure la participació activa a l’aula en la valoració de la SD: l’alumne pren el paper fonamental a l’aula. Afavorir el debat, la reflexió, temps per a comentaris, suggeriments, etc.

Activitat 18. Última exposició orals sobre les dades obtingudes

durant la recerca dialectal i posterior reflexió sobre

l'experiència.

Power point / Prezi

Treball col·lectiu

25’

Incidir en la reflexió pròpia, autònoma, sobre el paper de cada alumne durant el treball individual i en grup.

Activitat 19. Debat i valoració de la tasca

Graella de valoració

Treball individual

25’



MATERIALS

Webquest

Graella de valoració (annex)

AVALUACIÓ

Avaluació final (annex)



ANNEXOS

Sessió 1

MATERIALS

Webquest Digue’m com parles i et diré d’on ets

https://sites.google.com/site/diguemcomparlesetdiredonets/

Presentació Power Point sessió 1

https://docs.google.com/viewer?a=v&pid=sites&srcid=ZGVmYXVsdGRvbWFpbnxkaWd1ZW1jb21

wYXJsZXNldGRpcmVkb25ldHN8Z3g6M2UzYTdlMWYxMTgwYWUwNQ

AVALUACIÓ

Fitxa de preguntes per a l’avaluació inicial

1.Explica amb les teves paraules la diferència entre llengua i dialecte.

2. A quants països es parla català? Quins?

3. Quins són els dialectes del català?

4. Segons la teva manera de parlar, quin dialecte del català parles?

5. On s’utilitza l’article lo? I l’article salat?

6. Quines paraules utilitzen els vostres pares o avis que en el teu dia a dia no fas servir?

https://sites.google.com/site/diguemcomparlesetdiredonets/

https://docs.google.com/viewer?a=v&pid=sites&srcid=ZGVmYXVsdGRvbWFpbnxkaWd1ZW1jb21wYXJsZXNldGRpcmVkb25ldHN8Z3g6M2UzYTdlMWYxMTgwYWUwNQ

https://docs.google.com/viewer?a=v&pid=sites&srcid=ZGVmYXVsdGRvbWFpbnxkaWd1ZW1jb21wYXJsZXNldGRpcmVkb25ldHN8Z3g6M2UzYTdlMWYxMTgwYWUwNQ



Sessió 2

MATERIALS

Textos dels diferents dialectes

1. Central

Un homa numés tania dos fills. Al més jova va di'l seu para: "Ia és hora ca sigui'l meu propi amu ca tingui cèntims; ma n'haig d'anà a veura món. Partiu la vostra harència i duneu-ma al ca'm toqui". "Ai, fill meu", va dí'l para, "com vulguis; ets un dulén i Déu at castigarà". I dasprés va ubrí un cala(i)x, ba partí la seva harència i va fer-na dugues parts. Al cap d'uns quants dias, al dulén sa'n va 'ná dal pobbla mol tibat i sensa dí adéu a ningú. Va trabassá molta terra erma, mols boscus i mols rius, i va arribá a una gran ciutat on va gastà tots als cèntims.

Paràbola del fill pròdig Quan penso massa estona seguida en una mateixa cosa em ve mareig. Només estic bé quan estic sol, assegut aquí dalt, amb les cames penjant enfora, i mirant. Aquesta perdrera havia tingut molta pedra. Es va acabar. Em faig venir tanta saliva com puc i des d’aquí dalt escupo damunt de l’última pila de pedra trencada que el camió ja no va venir a buscar. Si l’escopinada cau damunt de la pila la sento caure; si va a parar fora no sento res. De vegades no la puc ensopegar perquè fa vent.

La meva Cristina i altres contes, Mercè Rodoreda

2. Nord-occidental Un home domés tenia dos fills. Lo més djobe li va dí a sun pare: “Ia és hora de que siga’l meu propi amo i de que tinga dinés: cal que puga anar-me’n a vore món. Partiu los vostres béns i doneu-me el que’m toque”. “Ai, fill meu”, li va dí el pare, “com vulgues, ets dolén i siràs castigat”. I después va ubrí un calaix, va partí’ls seus béns i va fer-ne dos parts. Uns dies después, lo dolén se’n va anà del poble mol ufà i sense dí adéu a dingú. Va travessà moltes terres ermes, mols boscos i mols rius, i va arribá a una gran ciutat a on se va gastà tots los dinés.

Paràbola del fill pròdig

Jo me’n recordo, la Fira del Teatre al Carrer, no?, que es deia? Tamé hi ha coses al carrer, pero bueno, ia si vols veu n obra bona bona, ia t’has de nar pagant, has de buscar ntrada un mes abans [...] dos hores abans ia stà tot ple. Hi ha molta gent de fora. Un hora abans, anà-t a sentar llà per puguè-ho vère! Al meu germà li ancantae. Suposo que si ets a l’ajuntament i és lo que t’arade, vull dir que és lo que vos llançar.



3. Valencià Un home només tenia dos fillx. El més tjove li va dir a sun pare: "Ia és hora que siga el meu propi amo i que tinga dinés: fa falta que puga anar-me'n a vore món. Partixca els seus béns i done'm lo que'm toque". "Ai, fill meu", va dir el pare, "com vullgues, eres un roín i seràs castigat". I después va ubrir un caixó, va partir els seus béns i va fer dos parts. Uns dies después, el roín se'n va anar del poble molt campante i sense dir adiós a ningú. Va travessar moltes terres ermes, molts boscs i molts rius, i va arribar a una gran ciutat on es va gastar tots los dinés.


I res no m'agrada tant com enramar-me d'oli cru el pimentó torrat, tallat en tires.

cante, llavors, distret, raone amb l'oli cru, amb els productes de la terra.

m'agrada molt el pimentó torrat, mes no massa torrat, que el desgracia, sinó amb aquella carn mollar que té en llevar-li la crosta socarrada.

l'expose dins el plat en tongades incitants, l'enrame d'oli cru amb un pessic de sal i suque molt de pa, com fan els pobres, en l'oli, que té sal i ha pres una sabor del pimentó torrat.

després, en un pessic del dit gros i el dit índex, amb un tros de pa, agafe un tros de pimentó, l'enlaire àvidament, eucarísticament,

me'l mire en l'aire. de vegades arribe a l'èxtasi, a l'orgasme

cloc els ulls i me'l fot.

Vicent Andrés Estellés. Res no m'agrada tant



4. Balear (Eivissenc) Un home numés tenia dos fis. Un dia es més jove se’n va aná des poble mol estufat i sense dí diós a ningú. Atravessà moltes terres pelades, mols de boscus i mols de rius i arribà a una gran ciudat on se va gastá tots es sous. As cap d’uns mesus va havé de vendre sa roba a una dona veia i es va llugà com a jurnalé. El varen envià al cam a guardar-hi es àsens i es bous. Llavò va sé mol desgraciat. Ia no va tení llit per durmí a la nit ni foc per escalfar-se quan tenia fred.


(Mallorquí) Un homo domés tenia dos fiis. Un dia es més jove se’n va aná des pobble tot gojós i sense dí diós a nigú. Va travessà mols d’ermassos, mols de bots i mols de rius i va arribà a una gran ciutat a on va gastà tots es dobbés. As cap d’un mesos, va havé de vendre sa seva roba a una dona veia i se va llogá per missatge: el varen enviar a foravila per gordar-hi ets ases i es bous. Llavò va ser molt desgraciat. Ja no va tení llit per durmí en sa nit ni foc per escaufar-se quant tenia fred.

Paràbola del fill pròdig Això era una al·lota pubia, garrida ferm, que havia nom Catalineta. Anava a costura, i sa mestra sempre li deia: -Oh fieta meua, que t’estim. Ja t’hi tractaria bé si fos ta mare. -Però no ho sou, deia s’al·lota. -Ho seria, deia sa mestra, si matasses sa que tens. Jo me casaria amb ton pare i cada dia per berenar te donaria pa amb mel. -Pa amb fel me donaríeu vós. -deia s’al·lotona.

I heu de creure i pensar que un dia, demanà pa i botifarró. Sa mare, per donar-n’hi, obri sa pastera, trava sa coberta que hi havia a sa paret, s’acala per taiar es botifarró, que el tenia allà dins; Na Catalineta, jugant jugant, s’enfila a una cadira, posa sa mà a sa tortuga, que tenia travada sa coberta; sense témer-se’n, li dóna mitja volta, sa coberta escapa, i plam! Cau damunt es cau de sa mare, i li va rompre s’ansa des coll, i dins una estona la pobreta ja va haver badaiat.

Aplec de rondaies mallorquines, Antoni Maria Alcover



5. Septentrional o Rossellonès

Jo sóc el rei d’aquest planeta i jo tiri totes les cordetes. Faig el que vull, ningú me diu pas

res; el que li agrada pas, la cara a l’enrevés! La força és la meva sola veritat; sempre giri el

plat del ban que em convé. Esmerci els sous que els altre han guanyat, i així visc com vull

amb tot el que em fa pler.

6. Alguerès

Aquesta llegenda se refereix a Montfort, petit puig entre lo llac de Bàratxe i Montdolla.

Una vegada, un pagès, per la conquista del tresor, anà a Montfort en companya d’un

sacerdot, sou compare de baptisme, lo qual posseïa lo que se’n diu llibre dels comanaments.

Arribats al llac, lo sacerdot així li diu: «Jo fas obrir lo Mont, vos entrau: trobareu una tauleta,

sobre la qual hi ha tres poms d’or, i en aquí i en allà muntons d’or i de gemmes; trascureu

cada altra cosa, aguantau u dels tres poms i ixiu lego»

I, fets quatre senyals sobre’l llibre i envocades no sé quals divinitats, la muntanya s’obri. Lo

pagès entra i, després de poc, compareix amba u dels poms. Lo sacerdot, molt content, diu al

compare: «Preniu la vostra alforja, retornau, ompliu-la d’or i de gemmes, però tornau lego.»

Lo compare debaixà novament i en un fiat se trobà fores arriba’l nou conquist.



Sessió 3 i 4

MATERIALS

Fitxa d’anàlisi de l’entrevista

PREGUNTES

TEXT

Trets Fonètics

(vocalisme)

Trets morfològics

(articles i terminacions verbals)

Lèxic

(paraules habituals del dialecte)

Altres

característiques



AVALUACIÓ


MOLT BÉ BÉ REGULAR MALAMENT

5 punts 4 punts 3 punts 2 punts

Treball en equip Bona col·laboració i

bon diàleg entre els membres.

Participa, en la majoria del casos,

durant les activitats

col·lectives.

La coordinació entre els membres

és quasi inexistent. Poc

diàleg.

Cada membre treballa

individualment i no es té en

compte l'opinió del company.

Participació individual

Bona participació activa a l'aula reflexionant, opinant, etc.

Coopera, en la majoria dels casos,

en activitats d'intervenció.

Poca participació a l'aula i mai per iniciativa pròpia.

No existeix participació. Es manté al marge

de les activitats.

Utilització eines digitals

Utilitza molt les eines digitals.

Fa servir algunes eines digitals.

Fa servir eines digitals amb poca

freqüència.

No fa servir eines digitals.

Activitats a l'aula Molta participació i

motivació. En la majoria dels casos participa.

Mostra poc interès en les activitats.

No participa en activitats a

l'aula.

Entrevistes (preguntes)

Contesta correctament.

Més de la meitat està bé.

Respon correctament

algunes qüestions.

No respon cap pregunta

correctament.

Entrevistes (textos)

Contesta correctament.

Més de la meitat està bé.

Respon correctament

algunes qüestions.

No respon cap pregunta

correctament.

Exposició oral a l'aula

Exposició clara i entenedora.

Presenta poques dificultats

d'exposició.

Presenta moltes dificultats de presentació.

No s'entén res.

Presentació PPT/PREZI

Originalitat i claredat en la presentació,

Petits errors: claredat,

ortografia, etc.

Nombrosos errors que dificulten

l'exposició.

Presentació sense sentit

lògic.



Sessió 6

MATERIALS

Graella de valoració

1. Ha estat complicada? Marca una opció.

MOLT FORÇA NORMAL POC GENS

2. Què és el que ha costat més?

3. Què destacaries de l'activitat?

4. Canviaries alguna cosa de l'activitat?

5. Voldries afegir algun comentari?

AVALUACIÓ

Fitxa de preguntes per a l’avaluació final

1. Explica amb les teves paraules la diferència entre llengua i dialecte.

2. A quants països es parla català? Quins?

3. Digues quins són els dialectes catalans i quins són els quatre trets característics de

cada un d'ells.

4. On s’utilitza l’article lo? I l’article salat?

5. Llegeix el text i identifica a quin dialecte pertany. Justifica la resposta.

Camina caminaràs, topa a un riu, i a sa vorera hi havia una veieta, qui com que provàs de

passar; i ja s’escometen:



—Alabat sia Déu, germaneta.

—Per a sempre... Oh Bernadet fii de rei! ¿tu ets?

—Jo som. I ¿què volíeu fer, ara?

—Passar aquest riu.

—Ca, dona! Vos ne duria. Esperau, vos posaré a ses anques d’es cavall.

La hi posa, dóna an es cavall per dins es riu, i dins un instant ja fonc a s’altra part.

Sa jaieta tot d’una davalla, i diu:

—Oh Bernadet, quin favor m’has fet! Déu del cel el te pot pagar, i no més!

—Això no és cosa, germaneta. Si voleu res pus…

—Que em digues a on te’n vas per aquests paratges, i tal volta te poria dar un camí.

—A veure si trobaré l’amor de les tres taronges, germaneta. Ja em faríeu un gros favor si em

dèieu a on para.

—Dins es llevant. Ves sempre tot dret cap allà on veges sortir es sol.

—Me diuen, germaneta, que he de passar un camp de formigues, un d’animals ferosos i un

que hi ha una serp de set caps, i que llavò hi ha unes portes de bronzo que sempre portegen i

no deixen passar ningú.

—I ben ver que és, Bernadet.

—¿I com ho hauria de fer perque ses formigues no em diguessen res i me deixassen passar?

—Du-los blat.

—¿I an ets animals ferosos?

—Euveies i anyells.



—¿I a sa serp de set caps?

—Set gerres de llet.

—¿I a ses portes de bronzo?

—Unta-los es gaufons de saïm bo, i s’aturaran de portejar i de fer renou, es gegants

s’adormiran, i tu poràs fer sa teva via.

—Per amor de Déu sia, germaneta! Diu En Bernadet, i li dóna una grapada de dobles de vint.

Sa veieta se posa sa mà a sa butxaca, i se treu tres rodetes de floc, una verda, s’altra color

de cendra, s’altra roja, i llavò un bolic de cotó.

—Jas això, diu ella. Per entrar dins es jardí, perque no et senten, posaràs aquest cotó a ses

potes d’es cavall; i quan t’encalcen, si veus que ja t’agafen de tot, amolla aquests flocs. No

res, Bernadet, fé sa teva via, i que Déu te guard de perill, i te deix arribar allà on tu vols.

—Amèn, diu en Bernadet.

I ja és partit ben acanalat cap a llevant.

Antoni Maria Alcover. L'amor de les tres taronges

SD Laura Serra i Dídac Rovira

Documents

Transcript of SD Laura Serra i Dídac Rovira