173172

Al món hi ha olors de moltes menes, algunes de les quals són més fàcils de detectar que d’altres. També hi ha perfums que s’apoderen de nosaltres sense que ens n’adonem, com ara el perfum de la cultura o, naturalment, el de l’amor. Són perfums que ens duen fins al límit i

que, de vegades, ens fan traspassar portes d’accés a plaers insospitats. Però també són aromes que ens deixen la seva empremta a la memòria,

a l’espera que les rememorem algun dia.El brogit mundà, la feina quotidiana de crear objectes nous i repetits alhora,

em distreu la ment i em permet refugiar-me en el silenci i la invisibilitat, un domini on, sense so ni llum, regnen les olors. Aquest mateix domini màgic és el dels matins al bosc,

on també impera el silenci els dies d’hivern, quan la humitat se’t fica al moll de l’os i els peus s’enfonsen en la fullaraca, sota la volta d’un cel d’un blau intens i net,

que s’albira entre nogueres, alzines i esbarzers. És el bosc on vaig aprendre amb el meu pare a cavar la terra per plantar-hi uns arbres que he vist créixer al llarg de la meva vida i que

potser em sobreviuran. Aquest és un bosc d’amor entre generacions i enllà del temps, i d’amor és la seva aroma.

Deia Chateaubriand que «la joventut ho embelleix tot, fins i tot la desgràcia». Per això el temps és la pedra de toc de l’amor. El veritable amor s’enriqueix amb els anys perquè reneix a cada instant i es redescobreix i es retroba en les coses més humils: en les

molles del pa que el forner ha pastat amb amor, fent servir la farina d’un blat sembrat i conreat amb tot l’amor de què som capaços la natura i els humans. Quan veig la falç o la

destral amb què el meu pare segava l’herba a l’estiu o tallava la llenya a l’hivern, retrobo la força de les seves mans dures i, alhora, amoroses i la seva mirada feliç: el seu amor

en un ferro rovellat.

L’amor és un ferro rovellat

santi santamariacuiner