Sant Pere de Boí. Taula frontal d'altar amb escenes pintades que fan allusió a la vida i martiri de sant Pere (foto: ECSA -Rambol)

laterals de Lluçà, conservat al Museu Episcopal de Vic-; davant l'emperador hi ha sant Pere, conversant animadament amb el primer, Pau, que l'acompanya en tot moment, i un soldat. Aquesta escena, juntament amb l'oposada (superior dreta), deu fer referència -com ja han indicat diversos historiadors- a l'enfrontament entre Pere i Simó el mag per tal que quedi demostrat si Simó és, com ell diu, el fill de Déu. En l'escena contrària, Simó apareix davant les portes d'una ciutat I conversant amb Pere, acompanyat per Pau.

A baix, els episodis representats són més concrets. A l'esquerra, Pere, que ha estat empresonat per ordre de Neró, és vigilat per dos soldats vcstits amb cota de malles i portant escut -l'un circular i l'altre triangular- i espasa, mentre que un àngel l'allibera. A la dreta, Pere i Pau són en actitud de pregar, mentre que Simó intenta volar per demostrar la seva divinitat (part de l'escena s'ha perdut); els dimonis alats que els subjecten en l'aire l'han deixat caure per ordre de Pere , mentre la mà de Déu emergeix d'entre un núvol. E n aquesta escena apareix, un cop més, un conjunt de construccions que figuren la ciutat de Roma.

Hom ha posat en estreta relació aquesta taula amb les de Gia i Sant Climent de Taüll. És ben clar que els tres conjunts són dins una mateixa línia estilística, però així com en els trets iconogràfics el frontal de Boí s'acosta més al de Taül! - per una major comunicació i interpretació dels fe ts en els personatges-, en l'aspecte formal segueix les pautes del de Gia, tot i que al meu entendre aquest darrer és millor. La datació més apropiada a la taula de Boí és la mateixa dels altres dos conjunts, la darreria del segle XIII.

(LCV)

NOTES

1. A q uest tipus de rep resentació apareix al frontal de Sant Climent de Taü ll, pe rò no al de G ia, fe t q ue demostra que aq uest e ra un recurs, com a ltres, e mprat en aq uesta mena d 'obres pe r tal de diferen ciades mínimamen t, tot i que e ls models que seguien eren comuns.

BIBLIOGRAFI A

COOK, 1928, pàgs. 178-183; GU DIOL I CUN ILL, 19215, pàg. 7, i 1929, pàgs. 256257; POST, 1930, pàgs. 30-33; Catàleg del M'.Lçeu d 'Art de Catalunya, 1936, pàg. 6 1; Frontales romanicos, 1944, pàg. 20; A1N AU D, 1957, pàg. 26; COOK, 1960, pàgs. 25 i 43; J UNYENT, 1960-61, n, pàg. 210; El arle romanico, 1961, pàg. 133; M ARETTE, 1961 , n úm . 892; A1 NAUD, 1962, pàg. 58, 1965, pàg. 9, 1973, pàg. 196, i 1980, pàgs. 100-101; COO K-G uD10L, [195011980, pàg. 160; SUR EDA, 1981 , pàg. 340; Kyrios, 1995, pàg. 18.

SANTA MARIA DE TAÜLL

L'església parroquial de Santa Maria presideix el poble de Taüll, a 1 482 m d 'altitud i al peu de la muntanya anomenada l'Agut d 'Erill, damunt de Boí, a la dreta de la vall lateral del riu de Sant Martí. Taüll consta de dos

nuclis, el principal on hi ha l'església de Santa Maria, i un segon, en forma de carrer allargassat, vora l'església de Sant Climent.

Mapa: 33-9 (181). Situació : 3 lTCH233099. Hi mena una carretera que puja des de Boí, que és a uns 3 km.

(.TEP)

Les primeres notícies del lloc de Taüll són de l'any 1064, en què Artau I i la seva esposa Llúcia , comtes de Pallars Sobirà, vengueren i alhora bescanviaren als comtes de Pallars Jussà, Ramon IV i la seva dona Valença,

"ipsa illa de Taul" juntament amb les altres viles de la vall. En pactes posteriors entre ambdues branques dc la casa comtal de Pallars apareix de nou la vila de Taüll com a pertanyent als comtes de Pallars Jussà.

El primer esment de Santa Maria de Ta üll és de l'any 1123, quan l'endemà de consagrar Sant Climent de Taül! (lO de desembre), e l bisbe Ramon Guillem de Roda-Barbastre fé u el mateix amb Santa Maria. L'església de Santa Maria de Taüll compartí a l'edat mitjana la parroquialitat amb la propera de Sant Climent. De fet, al segle XI, a Taüll, a més d 'aquestes dues esglésies, se'n construí una altra, la de Sant Martí. Hom relaciona la seva construcció amb un moment brillant que visqué l'economia de la zona. S'ha proposat que aquesta gran activitat constructiva podria tenir lligams amb l'intent dels senyors d 'E rill de crear un nucli monàstic a la vall de Boí, que després no reeixí. Igual que en el cas de Barruera, es pot documentar la senyoria dels Erill a Taüll a partir de la primeria del segle XII, ja que l'any 1171 Ramon III d 'Erill i la seva muller A gnès confirmarcn les dcixes fetes a l'orde de l'H ospital pel seu avi Ramo n 11 Pere d 'E rill (1094-1135), entre les quals figurava el mas de G uillem Odger de Taüll. A la resolució pactada sobre el patrimoni del di t R amon III d 'Erill, la seva filla Berenguera concedí a l'oncle Arnau II d 'E rill la meita t de Taüll amb termes i pertinences, mentre que l'altra meitat convingueren de tenir-la en condomini. Aquest A rnau d 'Erill, imitant l'avi, deixà a les acaballes del segle un altre home de Taül! als hospitalers.

D esprés de la concòrdia del 1140, les esglésies de Taüll , pel fet que pertanyien al comtat pa ll arès, passaren defin itivament al bisbat d ' Urgell. Com les a ltres parròq uies de la vall , San ta Maria de

Taüll gaudia d'un règim especial a utònom, del qual es té no tíc ia per primera vegada en la visita arquebisbal del J314. E n l'acta de la visita que ordenà el papa el 1373 es fa esment de dos vicaris de Taüll, anomenats A rnau de Perarnau i Joan de Cóll, e ls q uals, juntament amb el vicari de Boí i l'abat de Caldes, declara ren que e n l'anterior visita de l'època del papa Urbà V (1362-70) havie n pagat cinc sous com a dret de visita de les seves esglésies i de la d'E rill la-vall. D'acord amb el nombre d'esglésies existents a T aüll, hi havia força co-rectors. El 1556 eren se t; e l 1575, tres més un d' absent; i el 1620, vuit. D'e nt re aq uests co-rectors s'elegia el vicari anual o encarregat de la cura d 'ànimes.

Durant el segle XVIII Santa Maria es degué converti r en l't.in ica parròquia de Taüll i fo u objecte de grans reformes. Les naus laterals es convertiren en capelles, la nau ce ntral es cobr í amb volta de canó, s'aixecà una cúpula amb un cimbori exterior al transsepte i l'absis de la na u de l'epístola es reempl açà per una sagristia . Fou declarat monument històr ico-artístic l'any 1931. Les obres de restauració del començament dels anys setanta van retornar a l'església l'aspecte original del segle X IT, suprimint totes les modificacions esmentades. Durant aquesta restauració, també van aparèixer nous fragments de pintura mural, que es conserven in silu. La majoria de pintures murals, però, van se r traslladades a Barcelona als anys vint. Ara són al Museu Nacional d'Art de Catalunya. (JBP-APF)

És un edifici q ue enla seva forma actual és el resultat d'u n llarg i radical procés de resta uració , durant el qual es va reconstrui r l'absidiola sucl i s'e liminaren tots els elements cie la transformació que havia patit l'edifici a

partir del segle XVIII. E n el moment de començar la restauració tenia una sola nau, amb capelles la terals, i era cobert amb voltes per aresta , llevat del tram de nau immedi atament ante rior al presbiteri, que era cobert per un ci mbori, amb cúpula, al q ual s'obrien diverses finestres. Les obres de restauració han retornat a l'església l'aspecte que tenia al segle XII, però amb algunes deficiè ncies, especialment quant als nivells de paviment, tant inte riors com exteriors, que han estat reba ixats excessiva ment, sobre tot a l'interior, on el nivell actual és uns 50 cm per sota del nive ll original, amb diversos graons que no tenen cap relació amb els pavi ments primitius, la qual cosa ha obligat a rebaixar e l llindar cie la porta de la façana sud.

Santa Maria de Taün. Vista aèria del poble de Taüll, amb l'església de Santa Mari a al cent re, abans de les obres de pavi mentació del seu entorn (foto: A. Cuti ller)

Santa Maria de Taün. Aspecte del sector sud-est d'aquest temple, amb el campanar, l'absis central i l'absidiola sud, totalment refeta durant la restauració dels anys setanta (foto: ECSA - F. Bedmar)

Santa Maria de Taüll. Planta de l'església, que presenta un eix totalment desviat i altres anomalies, com la integració del campanar dins l'edifici, que revelen que la construcció actual es féu sobre un edifici preexistent (planta: R.M. Puig - Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya)

Santa Maria de Ta üll. Planta de l'àrea excavada entorn de l'església, amb la necròpoli a llevant i a migdia, on hi ha també les restes d'un edifici que pot identificar-se amb una església anterior a l'actual (planta: Pròleg DPCSL)

I I

\

I \ \

L,

La seva estructura és la d'un edifici basilical de tres naus, cobertes amb una estructu ra d 'embigat suportada per arcs formers que arrenquen de pilars cil índr ics. Les naus són capçades a llevant per sengles absis semici rculars, preced its de profunds a rcs presbiterals, doble a l'absis central, i amb una clara projecció en el volum exterior. El ritme dels a rcs interiors es trenca a la banda sud per la presència del campanar de torre , incorporat a l' interior de l'espai de l'església, tallant la nau la te ral sud, que ha perdut totalment la seva continuïta t.

L'edifici ha estat construït amb una to tal manca de cura pel q ue respecta a l'octago nal itat de ls se us e lements, situació que es fa especialment pa tent en les embocadures absidals, on s'observa perfec tament el canvi de direcció de l'eix dels absis amb relació a l'e ix de les na us respectives.

La porta principal s'obre a la façana de ponent i és feta amb un simple arc de mig punt, sense cap ornamentació o singularització dins el parament. A la façana sud s'obre una altra porta, de les mateixes característiques, però més estreta que la porta de ponent. A la mateixa façana de ponent s'obre un gran finestral d'esqueixada recta i a la façana sud hi ha una fi nestra de doble esqueixada am b els brancals rectes. A cada absis lateral s'obre una fi nestra, de doble esqueixada, però de brancals graonats. A l'absis central hi ha tres també de doble esqueixada, de les quals només és oberta la central, mentre que les dues de laterals foren paredades en el moment en què es va realitzar la decoració pictòrica de l'absis.

Les façanes són totalme nt nues i sense ornamentació, llevat dels semicilindres absidals, on es desenvolupa una decoració a base dels motius llomba rds d'arcuacions entre lesenes, completades per un fris en dent de serra , amb la particularitat que les arcuacions de l'absis central són esculpides en carreus de pedra tosca i els timpans són ocupats per cercles refosos, també esculpits en

Santa Ma ria de Taüll. Secció transversal de l'església, amb el

campanar del segle XI integrat a la nau lateral sud , del segle XII (planimetria :

R.M. Puig - Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat

de Catalunya)

carre us de tosca, amb la qual cosa es genera un tipus d 'ornamentació red undant molt elaborada , diferent però dins l'estil de l'absis de Sant Climent de Taüll i pràcticament idèntica a la que retrobem, més elaborada, a Santa Maria de Mijaran.

Els paraments tant interiors com exteriors presenten un aparell molt acurat fet de carrel/ons ben tallats i escairats disposats molt ordenadament en filades desiguals però molt regulars, que admeten la incorporació puntual de grans carreus. Aquest tipus d'a parell no hi és, però, al campanar, que presenta un aparell de carre uó només desbastat, disposat irregularment en filades desiguals, q ue contrasta amb l'acurat aparell dels !llurs cie l'església . Aquesta diferència constructiva, juntament amb altres factors com l'acord dels arcs interiors o la mate ixa posició del campanar en l'estructura de l'església , fa evident que l'església es va constru ir, al començament del segle XII, aprofitant el campanar d 'un edifici anterior, que va quedar incorporat de forma anòmala a l'interior de les naus de la nova església. A questa anomalia potser va ser provocada per la doble voluntat cie conservar el campanar i de construir un edifici basilical seguint el model cie San t Joan de Boí o Sant Climent de Taüll , i la impossibi li tat de desplaça r l'edifici

més cap al N pel desnivell del terreny o de construi r-lo al S de l campanar. És probable que l'església anterior, a la qual correspon el campanar, fos un edifici d'una sola nau, ateses les condicions topogràfiq ues de l'emplaçament i la limitació del desnivell cap al N, i la presència d'ediftcis al S, corresponents al poble primitiu de Taül!. Dissortadament, el rebaix dels nivells interiors de l'església fa que sigui molt improba ble que s'hagi conservat la traça d'aquest edifici primerenc, del qual només resta el campanar, incorporat a l'església consagrada el 1123.

El campanar és una esvelta torre prismàt ica composta per un a alta socolada i quatre nivells de fi nestres, dels quals el pri mer té tres finestres d'esqueixada recta, a les façanes es t i oest, i e ls altres tres presente n una finest ra geminada a cada faça na, amb columna de capitell mensuli forme i refosa exterior. La socolada presenta la façana llisa i els diferents pisos són separats per fr isos d'arcuacions entre lesenes cantoneres. que als dos nivells superiors s'acompanyen de frisos en dent de serra. Les arcuacions són executades amb petits carreus, complementats per l'arrebossat, que acaba de donar-los forma. Els paraments exteriors conserven bona part del seu acabat arrebossat, amb importan ts vestigis de la seva decoració pictòrica, composta de motius geomètrics de color vermell combinats amb el color blanc de l'arrebossat. El campanar de Santa Maria de Taüll s'afegeix així a la sèrie de campanars de torre catalans que conserven la decoració pictò rica de les seves façanes, com els de Sant Climent de Ta üll , Sant Romà de Valldarques, Sant Feliu del Racó o Santa Colom a d'Andorra, dels quals el de Santa Maria i e l de Sant Climent de Taüll són els q ue millor han conservat la decoració pictòrica.

A l'angle sud-oest del campanar s'observa perfectament com l'arrebossat re torna cap a la façan a oest, clara prova que, en el seu origen, el campanar tenia, possiblement, les tres façanes exemptes, i devia estar adossat pel seu costat nord a l'edifici de l'església. L'interior del campanar presenta e ls pisos de fusta superiors molt alterats per la col· locació de les campanes. A la socolada hi ha dos pisos amb el sostre format per voltes de canó, trencada la del pis superior. AI pis baix d'aq uesta socolada s'obre la porta, al mur nord que comunica amb l'esglési a, i dues fin estres, una en la façana est i l'altra a la façana sud , resoltes com espitlleres. AI pis superior es conserven dues portes, fetes amb arcs de mig punt, a les façanes est i oest, que ara s'obren a l' interior de l'església. La presència d'aquestes portes altes, que també re trobem al campanar de Sant Pere de Vic, fa plantejar qüestions sobre la utilització primitiva d'aquestes torres i la seva possible funció defensiva, tot i que aquesta funció sembla contradictòria amb la presència dels finestrals dels pisos superiors. De tota manera, la presència d 'aquestes portes confirma les evidències sobre la preexistència del campanar amb relació a l'església actual, que hem d'identificar amb l'obra consagrada el 1123, per la qual cosa resulta raonable de suposar que el campanar fou construït a la segona meitat del segle XI i que, com a l'església de Sant Climent de Taül!, les obres del] 123 a Santa Maria de Taül! consistiren en la substitució d'un edifici ja existent, del qual s'aprofitaren a lguns elements, uns fragments de mur a Sant Climen t i el campanar a Santa Maria de Taüll, el qual, per la seva execució, sembla tractar-se del campanar més antic de tots els conserva ts a la vall de Boí. (JAA)

BIBLIOGRAFIA

PASQUAL, 1785, pàg. 116; VI LLANUEVA, 1850, vol. XI. ap. IX, pàgs. 199-200; PUIG I CADAFALCH, 1907, pàgs. 119-136; P IG I CADAFALCH, FALGUERA, GODAY, 1909-18, vo l. lli (I) , pàgs. 77-78; M IQUEL, 1945-47, vo l. l, doc. pàgs. 60-61, doc. 49, pàgs. 63-64 i doc. 132, pàg. 133; P UI GORIO L- P U IGORIOL, 1971 ,pàg. 104; CARBONELL, 1974-75, vol. I , pàgs. 75-76: JU NYENT, 1975. pàgs. 125- 137; B OIX. 1982, docs. 271 , 280', 337, 428 i 597; M O LlNÉ, 1983, vol. VI, pàgs. 401-452; P UIG, 1984. doc. 55, pàgs. 100-1 01.

~ Arran de les obres de pavimentació de l'entorn de

Santa Maria de Taü ll , dutes a terme per la D irecció Ge

~~ neral d'Arquitectura i H abitatge i dirigides per l'a rqui

tecte Joan- Albert Adell, es va realitzar una intervenció arqueològica prèvia els mesos d'abril i maig del 1996. L 'objectiu d'aquesta in tervenció no era excavar aquestes àrees fins a exhaurir el jaciment arq ueològic, si nó conèixer les restes del subsòl, avaluar l'impacte de les obres sobre elles i excava r les susceptibles de ser afectades. Amb aq uesta finalita t es va obrir tota la superfície de la plaça que hi ha a llevant de l'església i es va practicar una ampla rasa paral 'lela al mur sud . La zona del mur nord de l'església es va descartar perquè ja havia estat destruïda, igual que tot el perímetre de la capçalera, per la const rucció d 'un drenatge per evitar les filtracions de l'interior de l'església.

Els resultats de la intervenció van ser força interessants. D'una banda, es va poder recuperar el traçat urbanístic medieval d 'aques

ta zona del poble. En l'espai ocupat actualment per la pl aça, anti gament hi havia la necròpoli de Santa Maria, un espai lliure que podia ser una plaça de menors dimensions i un carrer estret que recorria d'E a W la plaça per la handa sud, des de l'entrada a la plaça fins al carrer que tanca per l'W l'església.

L'espai ocupat per la necròpoli comprenia des de la capçalera cap a l'E fins a mitja plaça. Estava tancat per un mur irregular de pedres col·locades en sec. Tanmateix, el fet que s'hagin localitzat enterraments amb caixa de fusta davant del mur sud de l'església indica que la necròpoli també s'estenia cap a aquesta zona. Probablement, el mur sud de la necròpoli que s'ha conservat es devia allargar seguint e l límit del carrer medieval fins a l'angle sud-oest de l'església, on probablement hi havia la porta d'accés, encara que també s'hi podia accedir per la porta oberta al mur sud de l'església. L'excavació de la necròpoli va consistir en l'exhumació dels enterraments situats en les cotes més e levades, a lhora que es va excavar intensivament una àrea concreta per poder conèixer la seva potència. Els resultats van ser sorprenents, ja que van donar una mitjana de dos enterraments per metre quadrat. A la base de la capçalera, la majoria d'enterraments situats a una cota superior eren de caixa de fusta , mentre que per sota d 'aquesta cota ja es va detectar la presència d'ente rraments amb caixa de ll oses de p issarra. Això es deu al fe t que e l nive ll original de la necròpoli medieval devia ser e l mateix que el de la capçale ra de l'absis de l'església, amb un lleuger pendent N-S. Posteriorment, durant els da rre rs segles de vida de la necròpoli, el nivell va pujar més d 'un metre i m ig i va cobrir part de la capçalera de l'església, probablement a causa de la gran quantitat d 'inhumacions.

A la zon a exterior de la necròpoli , si tu ada a l'E de la plaça, es van realitzar uns sondeigs arqueològics fins a arri bar al terreny natural. Ta n sols es va de tectar un es trat de reble de grava, sense que es pogués document ar la presència d·es tructures. Aquest espa i era la plaça del poble abans que es construís la plaça actual i és probable, pel resultat dels sondeigs, que ja ho fos des d'època medieval.

Hom té poca informació del carrer medieval que recorre tota la zona cxcavada d'E a W i que delimitava pe l S l'espai religiós

Santa Maria de Taüll, Interior de l'església, de disposició basil ical, recuperada després de la radi cal restauració dels anys setanta (foto: ECSA - F. Bedmar)

Santa Maria de Taüll, Vista de l'excavació del sector de migdia de l'església, on es localitzà un mallador, algunes tombes del cementiri i els vestigis d'un edifici que tal vegada fou el temple que precedí al de l'època romànica (foto: Pròleg DPCSL)

(a la pàgina següent) Santa Maria de Taüll. Conjunt de pintures murals corresponents a la decoració de l'absis central, conservades al MNAC (núm, 15 863 de l'inventari) , amb la representació de l'Epifania i el col·legi apostòlic com a temes principals (foto: ECSA - Rambol)

format per l'església i la necròpoli. Se sap que per la part est s'hi va transitar fins a la meitat d'aquest segle, mentre que e l tram oest va ser amortitzat, juntament amb la part de la necròpoli de davant del mur sud de l'església , per la construcció d'un mallador o era de batre. Probablement això es féu e n el mateix moment en què es destruí l'absidiola sud de l'església per bastir una sagristia de planta quadrada, adossada a l'absis central i a l'angle sud-est, i es traslladà l'entrada del cementiri prop d'aquesta nova construcció.

L'element més rell evant descobert durant la intervenció arqueològica fou les restes de l'arrancament d'u n mur que separava el carrer mcdieval dc la necròpoli , construït amb pedres no treballades lligades amb argamassa de calç. Se'n conserva un tram amb tres filades davant de la porta sud de l'església , mentre que des de davant del campanar cap a l'W tan sols resta una fonamen tació de grans blocs de granit que salven el pendent que el terreny té cap a l'W i sobre e ls quals tot just es conserva l'argamassa de la primera filada del mur. Per desgràcia les re lacions estratigràfiques d 'aquest mur són poc aclaridores, ja que els múltiples enterraments situats entre aquest i el mur sud de l'església han impedit pode r relacionar bé ambdues estructures. Hi ha, però, un parell d'elements que aporten una important informació. A l'alçada del SW de l'església es van localitzar les restes d ' un paviment, d'aproximadament 50 cm2 Aquest paviment s'adossa a un dels grans blocs de la fonamentació de la fase an tiga del mur sud de l'església i també es relaciona amb el mur de què parlem. Aquest fet és rellevant perquè damunt el paviment es va excavar un estrat de cendra d'aproximadament mig centímetre de gru ix que contenia una moneda de plata. Malgrat que no en coneixem la datació exacta, perquè en el momcnt de publicar aquest cscrit encara s'està estudi ant, sabcm que es tracta d 'una moneda jaquesa, probablement del segle XIJl. D'això es desprèn que els dos murs són an teriors al paviment i que també devicn ser anteriors a aqucsta data . En e l cas de la fase antiga del mur sud de l'església , que comprèn el campanar i la banqueta de fonamentació amb les primeres filades del tram oest del mur sud, era de suposar, ja que l'església actual és del començament del segle XII. E n el cas del nou mur descobert, és rellevant saber que es tracta d'una est ructura d 'origen medieval, perquè o bé formava part de la construcció de l segle X LI, o bé és un afegit lleugerament posterior, o bé correspon a un edifici més antic. Aquest mur està relacionat amb unes estructures menors, una de planta quadrada que se li adossa, de difícil interpretació, i

una altra que podria ser un mur amb una obertura o bé l'arrencament d'algun tipus d 'es tructura vertical. Aquesta darrera cstà tallada per la fase més moderna del mur sud i, per tant , és més antiga.

L'estratigrafia, doncs, ha permès arribar a saber que aquesta estructura és almenys anterior a la fase més moderna del mur sud de l'església, que es pot datar a l segle XII , si bé no pe rmet precisar si també ho seria de la fase més antiga del temple, que és la del campanar, del final del segle Xl. El tipus de parament-que s'adiu a una datació del segle XIl o anterior-, el fe t de tenir altres estructures associades, la presència d'enterraments en fossa, però sense caixa de fusta que ens indiquin que són moderns, a les dues bandes del mur (tenint en compte que els situats a la cara sud van ser amortitzats pel carrer) i el fet que la fonamentació de Ics dues fases del mur sud de l'església es troba sobreelevada respecte al nivell d 'ús d'aquesta estructura, permeten plantejar la hipòtesi que es tracta d ' un edifici anterior. En aquest cas, es tractaria d 'una església amb enterra me nts interiors, és a dir, al N del mur, i amb una necròpoli que podria trobar-se situada al S del mur. (JBG)

I~ I Les pintures murals que decoraven part de l'interior de Santa Maria de Taüll van ser estudiades i publicades'

\ per primera vegada el 1907 com a conseqüència de la gran expedició realitzada per l' Institut d 'Estudis Cata

lans dirigida per J. Puig i Cadafalch i gràcies al repertori de di buixos que se n'obtingué. El 19J1 el mateix Institut li va dedicar un fascicle. Foren adquirides per la Junta de Museus entre els anys 1918 i 1919, i arrencades i transferides a llenç durant la primera campanya realitzada per especialistes de Bèrgam sota la inspecció dels conservadors del Museu de Barcelona2. Tot el conjunt s'ha instal ·lat al Museu Nacional d 'Art de Catalunya, i a l'església només en queden petits fragments . També es conserva la segona capa de pintura de l'absis (MNAC, 113 140), molt important no sols perquè és una de les poques que s'han conservat (igual que uns fragments de Sorpe i uns altres de Sant Pere de la Seu d'Urgell), sinó també perquè pcrmet analitzar tant el treball de "fresc mixt" utilitzat pel pintor romànic, com els procediments d 'arrencament i transferiment (segons el mètode italià del "strappo") dut a terme pels restauradors3

En primer lloc analitzarem, de manera conjunta, tots els elements que pertanyen a la capçalera de l'església , és a dir, e ls que corresponen al fons de l'absis (MNAC 15 863), els dos arcs absidals (MNAC 15 861 i 15856) i la zona lateral meridional (MNAC 15960). Hi hem afegit els fragments de la decoració de l'altar de maçoneria (MNAC 113 141).

Presideix la conca absidal l'escena de l'Epirania. La Mare de Déu, asseguda en un tron dccorat amb gemmes i envoltada per una màndorla de cercles concèntrics, sosté el Fill a la falda. Duu una ampla túnica i casu lla sacerdotal. Porta també un vel curt que cau damunt Ics espatlles sota un nimbe groc. L'Infant, amb vestits rics i nimbe crucífer, té un rètol a la mà esquerra i alça la dreta en senyal de benedicció. Maria té la mirada fixa de manera hieràtica envers l'espectador, mentrc que Jesús adreça la seva envers Melcior. El reduït espai de la semivolta absidal (2,82 m) ra que la Maies/as Mariae aparegui imprcssionant, deixant poc espai a la figuració dels Mags. Identificats per inscripcions, els Mags s'apropen per a la presentació de les ofrenes: a l'esquerra Melcior (MEL.HIOR) i a la dreta Gaspar (GASPAS) i Baltasar (BALDASAR). Van vestits ricament, amb corones al cap i, d 'acord amb la tradició literària , representen les tres edats de l'home, motiu pel qual un d'ells és barbamec4 Dues estrelles (ESTELA), col'locades a dalt cic tot i de lluminositat diferent , poden significar l'Antiga i la Nova Llei.

El tractament donat a la Mare de Déu com a Sedes Chris/L o Tron de la Saviesa és d'extracció bizantina però adaptada a la [01'ma occidental, ja que el tradicional aïllament de la Kiriofissa ha estat substituït per la imatge litúrgica de l'Adoració dels Mags'. La influència que va poder tenir en la creació d'aquestes imatges e l mosaic de la façana de l'església de la Nativitat , a Betlem, o d 'altres primitives esglésies cristianes, ha estat posada de manifest per Hubert Schrade, però difícilment pot ser confirmada . És més probable que es tinguessin en compte les representacions de l'Ojficium S/el/ue, teatre litúrgic d'èxit notable al segle X1I 6

Una greca ben traçada separa la volta de la resta del semicilin dre absidal, dividit en tres registres. AI superior, a banda i banda de la finestra que ocupa l'eix de l'a bsis, es disposen una sèrie d 'apòstols sota d 'arcades. A la part esquerra se situa Andreu, amb la creu simbòlica del seu martiri, i Pere, que sosté les Claus del Regne. A la dreta hi ha Pau , identificat per la calbesa, i Joan Evangelista, representat imbcrbe i amb el llibre. Als extrems es poden veure d ues figures apostòliques més, difícils d 'identificar. Tots porte n els seus símbols respectius amb la mà velada pel mantell , com en la iconografi a bizantina. Segons Ch. Post hi havia més imatges,

Santa Maria de Taüll. Detall de la figura d'Abel amb un anyell a les mans (núm. MNAC/MAC 15861 de l'inventari), situat a l'intradós del segon arc triomfa l(foto: ECSA - Rambol)

Santa Maria de Taüll. Grup de quatre figures (núm. MNAC/MAC 15 856) corresponents als símbols de Lluc i Joan juntament amb un serafí i l'arcàngel Gabriel (foto: ECSA - Rambol)

potser de sants, fins a completar les setze figures que es poden apreciar de manera borrosa.

E l registre intermedi constitueix un dels elements més notables del conjunt. Una ampla faixa de medallons circulars acull animals reals i fantàstics: una àguila amb les ales esteses, una au passant, un felí i un altre animal amb cos de felí i cua de peix. La barreja

d 'anim als reals amb altres de fan tàstics procedeix dels bestiaris medievals , les fonts dels quals es troben en altres de més antics com ara e l Fisiòleg de Melitó de Sardes. E l model realitzat aqu í potser va ser pres, com suggerí Ch. Post, d 'un teixit oriental de procedència sassànida conegut a través de la producció tèxtil hispano-àrab del segle X7

H. Schrade va cridar l'atenció sobre el sentit iconogràfic precís que calia donar a aquesta representaci ó d'animals. Pl antejava la qüestió de si es tractava només d 'un motiu de caràcter o rnamental o potser pretenia expressar simbòlicament el món del mal anticristià i demoníac. La comparació amb un exemple semblan t de l'església de Saint Jacques de Tremin , on els animals lluiten entre si , sembla advocar per l'opinió que a Ta üll es tracta només d'un motiu ornamentaL Però sempre és difícil de precisar en una època on el que és demoníac de cap manera no queda exclòs de l'expressió plàstica del món sobrenaturaL La mateixa decoració es pot trobar a San Baudelio de Berlanga (Sòria) i a les pintures de Maderuelo (Madrid, Museo del Prado).

L'últim registre, parcialment conservat , recorda cortinatges fo rmats per semicercles que acullen palmetes. L 'extradós del fons de l'absis també fou proveït de decoració geomètrica i floral.

L'arc absidal menor solament conserva part de la decoració: presideix la figura de l'Agnus Dei amb nimbe crucífer i sostenin t una creu amb les potes del davant. Es troba tancat en un clipi format per cercles concèntrics, envol ta t al seu torn per un altre de més gran amb dues lluminàries, de l costat dret de les quals surt, dels núvols, la Dextera Domini que accepta l'ofrena d 'Abel. Aquest alça les mans velades per la capa i ofereix un anyell blanc. A l'altra banda hi havia hagut la figura de Caín oferint fl ors i fru its de la terra. El sentit moralitzant i eucarístic d'aquestes fi gures és l'habitual en la pintura romànica8 A la part baixa de l'arc continuava la sèrie d 'apòstols, la decoració de clipis amb animals i la cortina figurada, però tan sols queden restes de pintura.

L'arc absidal major tenia la Maiestas Domini en una màndorla dc la qua l amb prou feines queden res tes dels àngels que la sostenien. En correspondència amb la conca absidal es disposaven els símbols dels evangelistes acompanyats d 'arcàngels, querubin i serafins. A la part dreta apare ixen els símbols de Ll uc i Joan amb un serafí i l'arcàngel Gabriel. Val la pena ressaltar diverses peculiaritats iconogràfiques : la realització antropozoomòrfica dels símbol dels evangelistes, he reva de la tradició hispànica més clàssica dels regnes de Lleó i Castella (Beats , Sant Is idor de Lleó, Maderuelo)Y, i la presència de l sera fí, amb sis ales plenes d'ulls, al costat d'aquests símbols pe r re forçar la visió teofànica (Isaïes VI, 1-10). És molt probable q ue a la part oposada hi hagués un serafí acompanyant els símbols de Mate u i Marc segons la disposició tradicional presa de la Je rarq uia Celestial del Pseudo-Dionís, com és el cas de ls re lleus del cor de Sant Semi de Tolosa, on apareix aquesta disposició explicada per les inscripcions corresponents: " Ad dextram Patris Cherubin s/at cunclipotel7/es" i "posside/ inde sacram Serafin sine fine sinistram"IO

La quarta figura del grup és l'arcàngel Gabriel, identi ficat per la inscripció (GA-BRI-EL) situada sota l'ala dreta. Està ricament vestit amb elloros o vestit ce rimonial dels alts dignataris bizantins. La cartel·la habitual amb la llegenda" Petitius" ha es tat subst ituïda aquí per un rè tol sense llegenda, cosa que va fer pensar que la presència de ls arcàngels era merament ornamental o suplementària 11 . Això no obstant, la fórmul a utilitzada respon a una altra de les possibles i es troba prou estesa a Itàlia (per exemple a Cefalú, Sicília) amb e l mate ix significa t: com a àngels introductors de la sagrada litúrgia celes tial que s' imaginava semblant al complicat cerimonial del Palau imperia l12

A sota d'aquestes figures continua l'Apostolat, els medallons d 'animals (un cérvol passant) i també el regis tre format pe r cortinatges, on es poden apreciar a ltres clipis molt desdibuixats amb animals (un gall i un lleó).

De la decoració de les absidiol es i dels murs de separació de la capçalera de l'església queden escasses restes en aquest museu, i algun es, pertanyents a l'absis de l'evangeli, in situ. De la cara fïOntal del mur que separa l'absis central del de l'epístola queda un fragment amb un capitell pintat coronat per una figura, la part inferior dreta d'un sant i els plecs de la part baixa d 'una altra figura. La identificació ò'aquesta última amb un atlant és problemàtica.

De l'arc que donava pas a l'absidiola de l'Epístola queda també el parament exterior, adaptat a la inclinació de la coberta, en el qual apareixen paons bevent a la font de la Gràcia. El tema és arcaic (pres del repertori iconogràfic paleocristià) com també l'estil en què és realitzat, però - segons J.Ainaud- no s'ha de dissociar òe la resta de la decoració de la capçalera. A l'intradós cie l'arc, en correspondència amb el sentit teofànic del conjunt. se situa la Dreta òe Déu flanquejaòa per profetes dels quals només s'aprecien els bustos.