SANTA EUGÈNIARevista per la Divulgació i la Cultura

INDEX/CARTES %m-&Ä!£®P

1,- PORTADA

2.- INDEX/CARTES

3.- EDITORIAL

4.- CASA DE LA VILA

7.- ASSOCIACIÓ DE VEÏNATS

9.- FESTES PATRONALS

10.- Església: DOROTHY DAY

14.- ENTREVISTA: XISCO CASELLAS

16.- FESTOGRAFIA

18.- música: ÒPERA FRANCESA

20,- PEDAGOGIA

21.- M-Entrev./ESPORTS

23.-»PÀGINA INFANTIL

24.- CONTRPORTADA

Els articles d'aquesta revistaexpressen únicament

l'opinió dels seus autors

CONSELL DE REDACCIÓ

Nadal Trias Orell, M 3Magdalena PerellóBibi loni . Xisco Casellas Fiol, Biel LladóR i u t o r t , Mateu Crespí Perelló, XavierBascuñana Coll, Toni Cañellas Vieh, J aumeRiu to r t Crespí, Sebastiana Sastre Coll,M^Eugèn ia Polu Mule t ¡Maria Crespí Paye-ras.

Col·laboradors: Va 1er i e Green, Associacióde Veïnats , J u l i à Crespí i Gui l l em Crespí.

Fotos:Nadal TríasNs 46 Revista

SANTA EUGÈNIAD.L. PM 625/1983

Revista per la Difusiói la Cul tura

Aquest exemplar costa 100 Ftsredac.i Adm.C/J.Ant.l2.Tel.620260

07142-SANTA EUGÈNIAEditat i compost a la Parròquia

de Santa Eugènia. MallorcaImprès a:

INFORMACIONS LLEVANT.S.A. Manacor.

(SA N IA_E UG È_NRevilla per • I» Divulgació I I

TerrorismeFa uns r.esos, un tal Jaume Marto-

rell -o Jaime o Santiago o com vulgui- vacremar el repetidor de la TV-3. Lapolicia el va agafar, perquè sinól'agafaven se'ls hagués vist venir. Ambuna fiança de 1.000.000 pessetes -quepeí ell i els seus amiguets rics, no esres- va a ésser a defora i ben content ifent provocadores declaracions y a unapremsa on segur que també hi te qual-que amiguet.

Fa poques setmanes s 'ha produït un¿Itre cas semblant, un jove de Montuiri,en Macià Manera, ha estat detengut perésser pressumpte membre de TerraLliure, no se'l culpa de cap atemptatencara que li trobassin un amagatall ambexplosius. Però en aquest cas al detengutse li va aplicar tot d 'una la LleiAntiterrorista, se'l varen endur aMadr id , el varen tenir durant 72 horesincomunicat durant les quals l'ableni-ren. El seu germà el va visitar i el va

trobarv copejat de per tot, i humiliatpsicològicament. x El tenen tancat aAlcalá-Meco haura d 'esperar mesos, perventura anysv per a que li facin eljudici. Sofrirà mes mals tractes, segur,i llavors ja veurem el que li caurà decondena.

/

Les comparacions son inevitables, iqueda una pregunta a l 'a ire, s ' h a tractatigual a un ric espanyolista , que a unpicapedrer independentista? es evidentque no. Als radicals d'esquerres se'lsanomena terroristes als de dretessimplement "ultres".

També, per acabar, voldria destacarla parcialitat en aquest tema dev lapremsa, sobretot la del pellasso anònimdel "Llama la atención" de les pàginesd'opinió,, del cada vegada menysprestigios Diario de Mallorca.

BIEL LLADÓ

EDITORIAL SmE¿ ¿t|P"

VolerAmb la mateixa il·lusió de fa sis anys, com

quan feien el dos darrers cursos de l'escola bàsi-ca, tornaren refrescar la memòria pròpia i d'ex-tranys, amb uns acudits graciosos i unes situa-cions plenament còmiques, amb un interès propi dequi representa la realitat de la vida, escenifica-ren una locada de locos una comèdia que de locosanava i, que fa sis anys havia estat començadacom un treball escolar que els mestres llavorscoordinaren. No interessa fer una anàlisi de l'o-bra que en realitat no ha volgut esser mai talcosa, sino un simple exercici escolar. Els sis anysno han passat en va i la maduresa en la vida quedàreflectida damunt les taules de l'escena. L'assi<stència als assajos i a la representació del quillavors fou director de l'obra, foren indiscuti-blement necessaris, col·laboració que tots, espe-cialment els "alumnes", agraïren. El públic demos-trà haver-s'ho passat bé que és el que el que els"comediants", com a festeres que també eren, vo-lien.

Simplement això: volgueren.A aquesta edat sabre exactament el que un vol

no és tan senzill com a vegades els gransimaginen; a aquesta edat es volen moltes coses, ino totes amb la mateixa força, amb una grandispersió de idees, i difícil concentració devoluntats. Alguns "alumnes" en tengueren la idea,i el director comprometé les voluntats unides.Moltbé.

Un altre "molt bé" per l'agrupació de ballsmallorquins de Santa Eugènia: una organització queha sabut autopujar-se al lloc que molt prest me-reix dins Testol d'agrupacions mallorquines es-campades per l'illa. Saberen reconèixer que neces-sitaven un "mestre" i el cercaren, i en no confor-mar-se en tenir l'acompanyament musical empotât,posaren les mans a l'ansa corresponent i llogarenun altre "mestre" perquè les preparas l'acompanya-ment musical. Les Festes foren l'ocasió de presen-tar tot el que havien fet durant una llarg seguitde setmanes i més setmanes. Com a homenatje a totaAgrupació hem entrevistat al seu cap animós quedes d'un principi lluita pel mateix ideal.

INFORMACIÓ LOCALL^?A-ãaS^3I

PLE EXTRAORDINARI DE 22 DE JULIOL DE 1989

Assiteixen el Bâtie Pedro Pujol, el tinentBatle D.Bartomeu Mulet i d.Mateu A.Cañellas; noassiteixen D.Bartomeu Vidal, D.José Zapico, D.Ma-ties Caflellas i D.Jaume Crespi. Actua de secreta-ri d.Juan M.Campomar Isern.

Es dona compte de de següent correspondència:Ofici de la Delegació d'Hisenda pel gue es

dona compte a l'Ajuntament de la Liquidació defi-nitiva de 1988, i entrega a compte del primertrimestre de 1989 pel concepte dex parrticipaciod'ingressos de,la Companyia Telefònica Nacionald'Espanya; així com la liquidació definitiva del'any 1988 i entrega a compte dçl segon trimestredel Fons Nacionals de Cooperació Municipal.

Ofici de la Conselleria Adjunta'a la Presi-dència convocant al Sr. Batle i Cap de la PoliciaM'onicipal a una reunió per al dia 28 de junysabre Policies Locals.

Instància suscrita per D.Bartomeu Mulet Ca-nals (Saig d'aquest Ajuntament) en el que sol·li-cita ajuda personal per realitzar les funcionsque té encomenades durant les Fefstes,Patronals,ornades les alteracions de l'ordre públic pro-duïdes l'any passat.

Ofici de l'Ajuntament de Consell pel que esi'jmiteix certificació de l'acord d'Agrupació dela Secretaria de Consell j Santa Eugenia i con-tratacio d'un Assessor Jurídic.

Ofici de la Conselleria d'Agricultura i Çescac'el Govern Balear participant que s'aprova el"Pla de Camins Rurals".

Ofici del MOPU pel que es requereix a aquest/•juntament per a que mensualment remitesquin lesLicencies d'obres concedides.

Ofici del Servici de Carreteres pel que es; emet a aquest Ajuntament permís d'obres sol.li-( itat per GESA.

Ofici de la Consellçria d'Economia i Hisenda-il que ordena l'ingrés al ajuntament de lalantitat a compte del primer trimestre delsributs locals.

Ofici del CIM^pel que es sol·licita saber si'Ajuntament està interessat en dur a termeores de dotació d'aigua potable i red de clava-aeram.

Instancia suscrita per Don A.B.M. pel que esjl.licita permis per col·locar una grua d'unsn2 amb una duració d'uns quatre mes per la3alitzacio d'obres.

Recurs de reposició interposat per don,.M.LL.contra expedient sançionador obert pel'Ajuntament dç Santa Eugenia per realitzar)res sense llicencia.

AGRUPACIÓ SECRETARIA CONSELL-SNTA EUGÈNIA.-ren la paraula el Sr. Batle el qual senyala que

ta el Ple de l'Ajuntament en sessió extraordinaricelebrada el passat 30 de junyyadopte- l'acord detramitar l'Expedient d'Agrupació dels municpis de

Congeli i Santa Eugènia per el sosteniment encomú del lloc únic de secretaria de conformitatamb lo disposat en el Decret 82/1988 de 20 vd'oc-tubre de la Conselleria Adjunta a la Presidència,aquesta Batlia proposa al Ple: nomenar una Comi-sió Mixta composta pels respectius Baties, deConsell D.Joan Bibiloni Fjol i de Santa EugèniaD.Pedró Pujol Puigserver per a la rredaccio de lamemòria justificativa de l'Agrupació i del Pro-jecte d'Estatuts,que han de regular la meteixa.Aquesta proposta és aprovada per unanimitat.

RETRIBUCIONS SECRETARIA.- Pre la paraula elSr. Batle qui,senyala quexel Ple d'aquest Ajunta-ment en Sessió extraordinària celebrada el passat30 de juny,adopta l'acord de tramitar l'expedientd'Agrupació dels municipis de Consell i santaeugenia pere al sosteniment en comú del lloc uniede secretaria.

L'Ajuntament de Consell nos ha comunicat queadopta l'acord de contractar els servicis jurí-dics del Secretari d'aquest Ajuntament D.JoanM.Campomar, Isern, mentre es tramita l'Expedientd'agrupació.

Per tot això aquesta Comisio d'Hisenda propo-sa al Ple: Fitxar les retibucions de secretariaen 3.005.112 ptes. brutes anuals desglosados dela següent manera:d'agost) 1.427.496; (Sou 1.180.848); Trienis(l)-42.740; Pagues extres 203.928.ment desti(16)441.204; Complement Específic1.036.364.

De les quals el 57% correrà a carreg del'Ajuntament de Consell.

Dita proposta és aprovada per unanimitat.HISENDES LOCALS.- S'aproven un lot de fac-

tures pagades o a pagar.LLICENCIES URBANÍSTIQUES.- S'aproven algunes

llicencies urbanistiques i se'n deneguen d'al-tres per manca d'alguna requisit.

REPARTIMENT DE CONTRIBUCIONS ESPECIALS.- D'a-cord amb lo disposat a l'art.33.2 de la LLei39/1988 de 28 de desembre el Ple acorda perunanimitat exigir per adelantat als contribuientsun 50% del pagament de contribucions especialsper l'aba'steixement d'aigües i sanejament en elmoment en que se les notifiqui, així com la restade pagament s'efectui una vegada les obres esti-guin acabades.

PRIMERA CERTIFICACIÓ OBRES ABASTEIXEMENTD'AIGÜES I SANEJAMENT. El Ple acorda f perunanimitat aprovar la primera certificació deles obres d'abasteixement d'aigua potable isanejament la qual puja a 12,555.007 ptes.

PLANS CAMINS RURALS."CAMÍ DE SON MASCARÓ".-Pren la paraula el Sr. Batle el qual senyala queper part (Je secretaria s'ha donat compte delescrit remes a aquest ajuntament per partr de laConselleria d'Agricultura i Pesca, relativa alPla de Camins Rurals que es desenrotllarà de 1989a 1992, aquesta batlia proposa al Ple: 1.-

INFORMACIÓ LOCAL pgA-illSA. ®

Sol·licitar la, inclusió dins cl Pla de CaminsRurals el Camí de Son Mascaró d'aguest termemunicipal.2.- Encarregar a la Direcció General dela Consellereia, d'Agricultura la redacció delprojecte del camí mentat.

OBRES D'INFRAESTRUCTURA HIDRÀULICA.- El Pleacorda per unanimitat contestar a l'escrit delCIM relatiu a les obres de infraestructurahisdraulica que l'Ajuntament pense realitzar enel sentit de que esta interessat en dur a termeles obres d'acomentides-induïdes en el projected'abasteixament i sanejament,d'aigua redactat perl'Ingenier Industrial D.Martí Vila Jaume.

I no baguent'hi mes assuptes a tractar, esdona per acabada la sessió.

PLE ORDINARI VEL 29 ffi JULIOL DE 1989Assiteixen el Batle en Funcions don Bartomenu

Mulet, els regidors D.Mateu A.Cañellas,D.BartomeuVidal, D.José Zapico,. Justifica la seva ausçnciadon Pedro Pujol; no justificaren la seva ausenciaels regidors D.Macià Cañellas i D.Jaume Crespí.

CORRESPONDENCIA I DISPOSICIONS OFICIALS.-Un ofici de la Cambra de Comenrç Indústria vi

Navegació indicant que en el terme de Santa Eugè-nia hi ha determinats punts negres de fems tiratsi que l'Ajuntament disposi lo necessari perquè esfaci net.

Un escrit%del Partit Popular de l'Ajuntamentde Santa Eugènia en el que sol·liciten lapresidència de diverses Comisions Informatives.Respecte de l'escrit el Sr. Batle en funcjonsmanifesta que es contestara i es durà_ al pròximple afegint que si no s'havia incluït a dinsl'ordre del dia del present era perquè haviatengut entrada el dia 26 i no hi ha hagut tempsd'estudiar-lo.

PRECS I PREGUNTES.- Pren la paraula el regi-dor D.Mateu A.Cañellas el qual pregunta si elsinformes que emiteixen les comissions informa-tives son vinculants. Se ^i contenta diguent queno son vinculants i que es el Ple amb criterisuperior el qui decideix.

Pren la paraula el regidor D.José Zapico elqual senyala que seria convenient senyalitzar lesobres que es realitzen en els carrers dels poble.El Srs Batle en funcions contesta diguent que hoposarà en coneixement de l'empresa que realitzales obres.

Pren la paraula el Regidor D.Mateu A.Cañellasel qual suggereix que en les obres de construccióque es realitzin en el poble es col·loqui uncartell indicatiu de que l'obra compta amb lapreceptiva llicencia municipal. Li contesta elSr. Batle en funcions que el tema serà estudiat.

Pren la paraula el regidor D.José Zapico elqual pregunta si l'Ajuntament ha decidit el tipusd'ajuda que concedirà al torneig de futbolet. ElSr.Batle en funcions li contesta que encara no hiha res decidit.Pren la paraula el Regidor D.Bartomeu Vidal elqua} suggereix que seria convenient dotar altelèfon del Consultori Metge d'un contestadorautomatic.El Sr.Batle en funcios li diu que eltema serà estudiat.

Pren la paraula el Regidor D.Bartomeu Vidalel qual suggereix que degut a la sequedat quepateix l'Illa es dugui a terme una campanya de

seguiment de control de les aigües en els estab-liments públics.

El Regidor Sr. Vidal suggereix que l'Ajunta-ment culmini l'equipament de la Piscina Municipalja que en la mateixa hi ha d'haver un, enfermeríaamb una taula per a la respiració, botiquínd'urgència. Demana que es faci així, ja que en elcas de que ocorri qualque desgracia el responsa-ble l'Ajuntament.

El Sr. Vidal senyala que l'auditoria decomptes que al^seu dia sol.lita l'Ajuntament a laComunitat Autònoma no ha estat registrada en lamateixa. Demana si seria mes convenient tornar-lasol·licitar. El Sr. Batle en funcions li diu queel tema serà estudiat.

El Sr. Vidal pregunta quina es la subvencióquev el CIM ha concedit a l'Ajuntament de SantaEugènia per a les obres d'abasteixament i saneja-ment d'aigües per a Ses Olleries. Li contesta elSr. Batle en funcions diguent-li que el CIM no hacomunicat res oficialment.

El Sr.Vidal pregunta perquè en les obresmunicipals no s'ha col·locat un cartell indicatiude l'organisme que subvenciona les obres. Licontesta elvSr.Batle en funcions que l'Ajuntamentsol·licitarà els cartells.

I no haguent'hi mes assumptes a tractar, esdona per acabada la sessió.

A V fs

Els propietaris de vinyes, interessatsen inscriure's en la denominació d'origende Binissalem, hauran de presentar instàn-cia segons model de la Conselleria d'Agri-cultura, la qual es pot obtenir en el seurespectiu Ajuntament, o en la Conselleriad'Agricultura, i presentar-la abans del dia8 de setembre.

Per a més informació dirigiu-vos alServici de Industries i ComercialitzacióAgràries, (telèfon 72 58 49 ext. 250 i 245)

D E M O G R A F I A

NEIXAMENTS:

26-07-89Llorenç Sastre Llabrés

f i l l de Llorenç i Antònia.

Enhorabona al nou taujà i als seus pares!

DEFUNCIONS

23-08-89Miquel Pou Coll (60 anys)

Descansau en la pau del Senyor!

DIVULGACIÓ l^ffAriaSfiftiâjSP"

BANCOBILBAOVIZCAYA

FOTO i PAPERERIA

Carrero de Ca'n Tòf ol,7

DISPONIBLE

PER

PUBLICITAT

Demanau les

tarifes

sense cap,

compromís

Un espai coni aquest sols val 1512 Pts

INFORMACIÓ LOCAL S^A^^ñLlljyia

UN ANY DfASSOCIACIÖ DE VEÏNATS

Aquests dies passats ha fet unany que un grup de persones inte-ressades en la millora generalsdel poble, i especialment mogudespels problemes que poguessin durles obres -ara en marxa- d'abas-timent i sanejament d'aigua delmunicipi, varen promoure la crea-ció d'una Associació de Veïnats ala que donarem el nom de "Aljub".Varen constituir una Junta gesto-ral provisional i redactaren unsestatuts, imprescindibles per lalegalitzaciç de qualsevol tipusd'associació.

Una^vegada legalitzada, es vaconvoca al poble a una reunióper, entre altres coses, elegirdemocràticament 'una Junta Direc-tiva que s'hauria de fer carregde l'Associació durant unsany. Noes pot dir gue l'assistència aaquesta reunió fos massiva, rea|-ment no érem molts, i aquest esun í et que ha marcat un poc , eldesenvolupament de l'Associació iel desconeixement que moltes depersones encara ara en tenien. Detota manera la Junta elegida haanat fent feina . durant aquestdarrer any amb entusiasme i in-quietud tenint ben present quçels fins de qualsevol associacióde veïnats no poden ésser altresque promoure i defensar els inte-ressos comunitaris.

Segons els Estatuts son , finsfonamentals de_ l'Associació deVeïnats els següents:

* Dirigir-se als poders pú-blics per obtenir i millorar totsels serveis públics que siguind^utilitat general (enllumenatpúblic, instai.Racions xespor-tives, ordenació urbanística,etc.).

* Cçl.laborar en el fonent ipromoció d'aquelles activitats decaire cultural i educactiu quepuguin contribuir a elevar elnivell ^cultural i professionaldels veïnats de Santa Eugènia.

* Ajudar a conseguir pel muni-cipi totss i quantes obres iserveis siguin necessaris per ala deguda promoció dels interes-sos comunitaris del municipi.

* En general, cercar la màxima

cooperació de tots els veïnatsper lograr els objectius socialspropis de tota comunitat.

Dins , aquest ampli marcd'actuació s'han mogut lesnostres gestions, de les que araoferim un resum del que conside-ram mes destacat:

URBANISME: En diverses comunica-cions hem expressant a l'Ajunta-ment la nostra preocupació, peralgunes irregularitats urbanísti-ques pbservades. Vàrem tenir unareunió informativa amb l'Ajunta-ment ^ i l'arquitecte municipalperquè ens explicassin la situa-ció de les Normes Subsidiàries.Les mos varen deixaren estudiar iposteriorment hem presentat unasèrie d'al.legacions que conside-ram dignes de tenir en,compte pera la millora urbanística delpoble.

CULTURA: Vàrem organitzar unconcert de musica popular per aNadal.

Ens interessarem per l'aprofi-tament del poliesportiu munici-pal, que consideram infrautilit-zat a l'hivern, i oferirem al'Ajuntament propostes d'utilit-zació.

Hem Cestai en contacte amb laDirecció General de Cultura delGovern Balear per veure de decla-rar els llogarets del pobleconjunt historic-artistic perpoder conservar tot el/seu tipis-me característic. Aiximateix es-tam interessats en que el Serveidel Patrimoni de la Conselleriade Cultura investigui la zonaarqueològica de Ses Coves.

NETEJA: Els fems dels carrersi camins ha estat un tema que mosha preocupat des del principi.Hem pressionat a l'Ajuntamentperquè es possassin contenedorsals llocs necessaris i encara nçho hem conseguii del tot. Tambémos hem dirigit a l'Ajuntament deSencelles i a la Mancomunitat desPla per veure d'aturar els aboca-dors incontrolats de fems alscamins i carreteres. I a l'empre-sa concessionari de la recollida

per seguir el correcte cumplimentdel contracte.

Pel nostre compte vàremcomençar a fer nets els oms de SaCosta d'En Riera.

AIGÜES: És un dels temes quemes temps hem dedicat, sobretotpel que fa al sanejament o aigüesbrutes. En aquest sentit vàremmantenir reunions amb els batiesde Sencelles, Consell, Binissalemi Lloseta i amb el Cap de ServeisHidràulics de la Conselleria d'O-bres Publiques per veure d'inclo-ure a Santa Eugènia en el projec-te de la depuradora mancomunadaque s'ha de fer a Binissalem;creim que això estuviaria moltsde dobbers al poble i per altrabanda ajudaria a potenciar lesrelaciones amb aquests municipisdel Raiguer de Mallorca.

Ens informarem sobre la possi-ble toxicitat dels materials em-prats a la canalització. Hem feta saber a l'Ajuntament que elstubos no son els apropiats,, peròno hem pogut evitar que col·lo-quin.

Vàrem presionar molt a^ l'A-juntament perqué es convocas lareunió informativa amb el poble ihem demanat que es constituesquiuna comissió de seguiment de lesobres.

Endemés hem fet diverses ges-tions davant el Servei de Carre-teres de la Conselleria d'ObresdPubliques i Ordenació del Terri-tori per veure dç millorar lescarreteres d'accés a Santa Eugè-nia i també trobaç una solució alproblema del tràfic pesat queatravessa el poble.

Tenim previst organitzar uncicle de conferencies i fer ges-tions davant el Consell Insularde Mallorca per veure d'aconsse-guir mes ajudes econòmiques per ales obres%de canalització d'ai-gües. Però, a curt plac el mésimportant es l'Assamblea Generalque hem de fer el divendres 15 desetembre per, entre altres coses,elegir una nova Junta Directiva irecollir les inquietuds de totsels socis.

Associació de Veïnats "Aljub".

8 DIVULGACIÓ ^pg rE^Lk Ä

135 oficines60' caiiers

automàtics1000 emplois

185 000 milionsf n recursos externs

(orateliI oficina3 empleats46 783 pts f nrecursos «tfrns

D'ençà que ara fa /07 anys inauguràrem la primera oficinafins avui, que som la primera institució financera de /es

Balears, la nostra evolució ha estat constant. Tot i així, elnostre principal objectiu és encara e/ mateix: servir les

Balears, tota /a seva gent, amb tots els recursos a l'abast.Per tant, ah/r I avui: "Sa Nostra" és la Caixa de Balears. SA NOSTRA"

INFORMACIÓ LOCAL ^gAAS il©!

Festes Patronals 89Els passats dies quatre, cinq, sis i

set d'Agost varen tenir lloc ses tradi-cionals festes d'es poble.

Com sempre van comenÇar en divendres,essent una jornada dedicada sobretot alsmes petits amb un concurs de dibuix, unpartit de futbito i una vetllada amb unspallassos i alguns jocs al pati de lesescoles. Aquest any no va ésser possiblefer un trempo musical com altres vegades,degut a sa falta de gent, però sempre hisom a temps per un altre any.

El dissabte demati i horabaixa tambéfou dedicat als mes petits amb la festafinal del curset de natació i una "ginka-ma" que els va fer suar de valent. Esvaren presentar també algunes coques ipastissos al concurs que van acabar com aberenar dels "festeros". Mes tard vatenir lloc la final del torneig de futbi-to el qual va ésser guanyat pels "Co-sins". Finalment va comenÇar la primeraverbena de les festes amb "Ocultos"l"Aqua vitae" i "Soda" que es va allargafins ben avençada la matinada.

Pels gui no van tenir son, el diumen-ge demati varen poder veure a missa elball de l'Oferta a càrrec de l'AgrupacióPuig D'en,Marron que estrenava així saseva secció musical. Desprès es va oferira la gent del poble un petit refresc.Acte seguit al pati de les escoles unaprova d'habilitat motoristica per passara l'horabaixa anb el tir al colom i lestradicionals carreres al camí nou, ambuna gran animació. Se va arribar així ala segona verbena, un poc mes tranquilaque la del dia anterior, amb els conjunts"Soda" i "Arizona".

Arribat ja el dilluns, el dematicomença amb unes altres carreres al car-rer de devant l'església on s'hi va notarel cansament d'altres dies. Dilluns hora-baixa va arribar uns dels aconteixementsmes esperats per la gent del poble: elXXXII Homenatge a la,Vellesa. Afortunada-ment tçt va anar be. ^Darrera sa curtaactuació d'en Toni Moria i de la lectura

d'una poesia de Sor Miquela (com a ellali hauria agradat) va actuar l'AgrupacióAromes Puig D'en Marron essent molt ani-mada i molt exitosa. Ja com a darrer acted'aquestes festes es va representar sacomèdia 'Tots els locos es troben sempreal mateix lloc" a càrrec d'uns jovesd'aquí ("festeres" i no 'Testeros") quesi mateix va fer riure a la gent que lava presenciar. Els focs artificials i latraca final van tancar unes festes perdonar pas a^sa resaca, ses lloances i sescritiques típiques de cada any.

JAUME RIUTORT

FE D'ERRADES

L'anterior N8 45 de la revista no pertenei-xia al 31 d'agost sino al 31 de juliol.Les fotografies de la contraportada perte-neixeien a la Festa fi de Curs de lesMestresses de Casa.

10 ESGLÉSIA gA-Ia fülEIF

DOROTHY DAYUNA DONA PEREGRINA

El "New York Times" deldiumenge 30 Je novembre de 1980publica un article de quatrecolumnes començat amb aqueststitulars:"DOROTHY DAY DINAMICAACTIVISTA CATÓLICA NOR A L'EDAT DE83 ANYS". "La senyoreta Day,fundadora de nombroses llars perals pobres i pels que no teninencasa... i co-fundadora del "TheCatholic Worker",... fou activistasocial i pacifista de lluminosapersonalitat i al mateix tempsdevota catòlica romana".

L'article c it '.va cl comentarifet quan ella rebé el mes alt prarude la Universitat de Notre Dame, laMedalla Lactaré, en 1972. Se l'elo-giava per ia b>eví> labor de "conso-lar als afligits i afligir alsacomodats durant pràcticament totala seva vida".

LA RECERCA

Dorothy Day nasqué en 1897 aBrooklyn, Nova York; era filla deJonh Day, cronista esportiu, itenia quatre germans. La seva vidava ser molt tranquila fins que anàa la universitat als setze anys. Acaseva no hi havia radio, ni contespoliciais ni llibres il·lustrats.En lloc d'això, els germans Daypodien llegir obres de Dickens,Scott i Stevenson. Dorothy ^pasagran part de la seva infanciallegint llibres.

En cumplir els quinze anys,s'interessa mes per la lecturasobre temas socials. Donald, elsseu germà major, es trobava empe-nyat en descriure les lluites delmoviment laboral o de la condicionsinhumnaes de treball ,de certesfàbriques. Dorothy llegí tots elsseus% escrits. Pasetjant amb% seugermà pet^t en cotxet, visita lesseccions mes pobres de Xicago, on

LbRDTHY

Cl·lY

queda impressionada per les depri-ments escenes vi els penetrantsolors que alia trobava. La sevafamília no era,creient i no assis-tia a l'església, però1 Dorothyhayia tengut algunes bones expe-riències a una escola dominicalmetodista i en una església episco-paliana, on aprengué a valorar elssalms. Però no veia que la gentreligiosa que anava coneguem, fésres respecte de \a pobresa i delsufriment dels demés.

Ja mes gran escrigué: "Elsnins miren les coses en forma moltdirecta i senzilla... Jo volia la

vida i volia la vida en abundància.Però volia que n'hi haguésd'altres, no nois com IJExercit deSalvació, que també fossinbondadosos amb els pobres. Voliaque tots les cases estiguessinobertes per als coixos, els invà-lids j els cecs, com havia succecïtdesprès del terratrèmol de, SanFrancesco. Aquesta fou la únicaocasiç en que la gent visque iestima als seus germans. En aquesttipus d'amor_ estava la vida a-bundant, pero no tenia la menoridea de con trobaria".

Aquesta recerca de vida a-

ESGLÉSIA ^aSÖÄ-IaSfifü^äT 11

bundant per g. si mateixa i per atots als demés, especialment elsdespose its, acompanyaria a Dorothytota la seva vida; fou sens dubtel'objectiu de la seva vida.

DÉU EN LA NATURA

Dorothy abandona els seus es-tudis universitaris desprès de dosanys i comença a treballar com areportera d'un diari socialista.Alia escrivia sobre manifestacionsde carrer i les vagues. Al novembrede 1917, just,cumplits els 20 anys,Dorothy acudi a un manifestació aWashington en favor del dret de votper a la dona, i fou arrestada perdemostrar davant la Casa Blanca, , isentenciada a trenta dies de presó,on finalment hi va estar 10 diesdels quals 6 foren d'aïllament.

Les dones f.oren posades enllibertat per ordre del PresidentWoodrow Wilson, i Dorothy regresa ala ciutat dç Nova York. Aquesthivern conegué al dramaturg EugeneO'Neill, que recita per a ella unpoema de Francis Thomson ("El gal gcelestial"), de} que la primeraestrofa deia així:"De nit i de dia fugi d'eli;

Pels recolzes dels ays, fugid'ell;

D'ell fugi en el laberint dela meva ment;

I en mig de Kles mevesllàgrimes, em vaig amaga d'ell."

Mes envand Dorothy escrivia:"Eç un d'aquests poemes que animenl'anima, fent-}i recordar que Deues el seu destí... Me feu sentirque inevitablement^hauria de feruna pausa en la voragine de la mevavida i recordar el meu primer co-mençament i el meu darrer final".

Elç anys següents els passà ala "varagine de la vida". Enamorada^d'un home major, Dorothy s'enredçamb e\l i queda embarassada, peròesvorta, cosa que 1lamenta tota laseva vi<}a. Una volta recuperada,contragué matrimoni amb un home queli duia uns 20 anys en edat. El

matrimoni dura menys d'un any,perquè, en arribarxd'un viatge aEuropa, ella el deixa.

A la primavera de 1924, als 26anys d'edaç, Dorothy publica unanovel·la. Mes tard digué gue era unllibre molt dolent, però amÇ elsdrets que guanya es compra unacabana al costat oest de StatenIsland. A aquesta casa anà a viu-re'hi amb un inconscient activistapolític angles, profundament inte-ressat en les ciències naturals,fins al punt de que insistia ensortir a caminar sense impçrtar-liel fred o la pluja que pogués, fer.,

Un mon totalment nou s'obriper a la jove, que havia crescut enuna ciutat. Pescaven junts; ell liparlava de les estrelles; el,diarjde la vida que ella duia esta plede comentaris entorn a la platja, ales gavióles, als crancs, les copi-nyes ÍN "les algues verdes i rojes"i l'oceà. L'encantaven les flors jtenia el seu propi jardí; tambéescrivia columnes per a un periòdicde Long Island. A "The Long Loneli-ness", Dçrothy diu que l'amor perla creació que tenia el seu "mari^"la dugué al Creador de tot. "Compot no,haver-hi Deu, quan hi ha totl'hermos que es veu?", es pregunta-va.

DÉU, O UN HOME?

Dorothy comença a resar, ana ala capella catòlica i, llegí laImitació de Crist. Tambe descubríque estava embarassada. L'home ambqui cohabitava resentía jant el seuembaraç com el seu interès per a }areligió, i comença a dedicar-li mespoc temps a el|a. Aquesta vegadaDorothy no pensa en l'esvort, sinóque sentia una inmensa gratitud perla criatura que li neixarja , ipregue la important decisió desquela Afaria batiar per l'EsglésiaCatòlica.

Unir-se al cristianisme catò-lic Ij paresque natural a Dorothy,perquè moltes de vegades, en elpassat, quan es sentia desanimada ocansada, anava a l'església catòli-ca de mes aprop. Les portes estavensempre obertes i s'asseia en elsdarrers bancs observant els feelsajonollats, quedant impressionadaper l'ambient d'oració que aliasentia.

En el seu llibre "From UnionsSquare to Rome", Dorothy escrigué:"Sabia que faria batiar sla mevanina%com a catòlica, costas el quecostas. Sabia que no }a fariapassar pels anys de peripècies quejo havia passat, dubtant i ,vacil-Estava convençuda de que això serialo millor per a la meva filla. Enquan a mi, vaig pregar demananç eldo de la fe. Estavat segura, pero notan segura. I així vaig retrassarel dia de la meva decisió"

Tamar Teresa nasqué el març de1927 quan Dorothy tenia 29 anys. Amesura que es preparava per albautisme de la seva filla, Dorothylluitava amb els seus sentiment capa la ,seva possible relació ambl'Església. "Fer-me catòlica signi-ficava per a mi renunciar a l'homeque tanc estimava". Segons 1'esglé-sia Catòlica, seguia casada amb unaaltra persona, el marit amb quihavia viatjat a Europa.

'Vaig arribar al punt en quesimplememnt es tractava d'escollirentre Deu i un home". Pel desembrçDorothy posa fi a la seva relaciçamb el pare de Tamar i es convertíal catolicisme, rebent els^ sagra-ments ,del bautisme, penitencia icomunió.

L'ORACIÓ DE DOROTHY

En començar 1^ seva vidacristiana en forma seria, Dorothyno abandona la seva inquietut perals pobres i desposeits. En aquellsdies (anteriors a l'administracióKennedy), mol^s- consideraven quel'Església catòlica estava compostaper inmigrants i obrer? . "1'esglé-sia de policies i renta ¡ores irlan-desos".

Per a Dorothy, això era mespositiu que negatiu, perquè lessenyes de riquesa la molestaven.Treballant com a redactora indepen-dent, Dorothy tan sols no guanyavaper a ella i la seva filla. Eldesembre de 1932, quan Tamar tenia6 anys, viatja a, Washington, acubrir la informació de la Marxa deDesocupats contra la Fam. "Vaigobservar aquella turba de pellerin-gos i em vaig dir: 'Aquests son elspobres de Crist... aquests es con-sideren traits pel cristianisme.Els homes no son cristians avui. Siho fossin, seria impossibje veuresemblant escena... l'endemà es ce-lebrava , la fesç.a de la InmaculadaConcepció, així que vaig anar a laMissa sçlmne del Santuari Nacional.L'oració que vaig oferir fou quepogués trobar qualque manera detreballar amb els pobles i elsoprimits. Quan vaig retornar a NovaYork, Peter Maurin m'esperava a ca-nostra".

DIA A DIA

Peter Mayrin era un filòsofcamperol francès i treballador am-bulant, d'uns 55 anys, que es veia"tan colrat i espelleringat",comqualsevol altre dels manifestantsque Dorothy acabava de veure. Ambel temps, arriba a donar-se'n comp-te de que çll era la resposta a laseva pregaria. Peter havia llegittots els articles de Dorothy adiverses revistes, i volia comptaramb la seva col·laboració per ini-

12 ESGLÉSIA JA i¿t§iP"

ciar un periodic laboral catòlic ivaris altres projectes.

Peter comença %per educar aDorothy. Li ensenya historia del'Església i vides de sants; liduguç 41 ihres i volia ,que ellapensas amb claretat, procés que elldenominava "esclariment". Maurindespreciava el capitalisme per serun sistema que organitzava la vidaen torn, de les ganancies i de laproducció. En canvi preferia lavida d'acord amb la "dinamita "dels Evangelis. Maurin espressa lesseves idees, en grups de versos quela gen^ mes tard denomina 'Medita-cions fàcils".

Es mostrava partidari üeconstruir albergs com els de l'Fda'Mitja. i els denoti,ìnava "casebd'Hospitalitat". El seu fi eraalbergar als qi.i no teninen casa irebre als que lorien fam. Una deles seves Meditacions Fàcils diu alcomençanent :" Els qui passen necessitat

i que no temen demanardonen, als qui no necessitenocasió de fer el beper amor i per bondat.

Avui la,societat diu c;ue e] pobreque és vagabund i^peresósi d'ell se'n desfà<Je manera despectiva

Però els gregs be deien:que com embaixadors dels deusels pobres i necessitats

venien.

^Peter pensava fundar unperiòdic per als treballadors en elque s'explicassin les encicliqyes ila Adoctrina social de l'església.Alia ensenyaria sobre la dignitatdel treball, s'explicarien lesobres de misericordia i lessolucions de l'evangeli per alsproblemes socials..

Maurin tengue la jdea, peròDorothy la dugué a la practica amb"The Catholic Worker" (Eltreballador catòlic). Els 2.500exemplars del primer numero es

distribuiren a la ciutat de NovaYork el 1 de maig de 1933. En, dosanys, el tiratge augmenta a mes de100.000. i les peticions per quan-titats arribaven de les escoles iseminaris de tot el pais.

Els qui no tenien casa comen-çaren a tocar a les portes de Doro-thy cercant les cases d'hospital i-tat de que parlava el periodic.Dorothy lloga un apartament, lla-vors un altre, fins que finalmentel "The Catholic Worker" tengue elseu propi edifici en CharlesStreet. A la cuina sempre hi haviauna olla de sopa calenta i cafe.^

The Catholic Worker" comçnça amadurar i a créixer. Si be lesmeditacions de Maurin es publicavensempre, el diari era obra exlussivade Dorothy, que es distingia pelseu Cestii literari personal. ,Co-mençà a escriure la seva pròpiacolumna, que originàriament es de-nomina "Dia a dia", i llavors fourenomenada "Peregrinatge".

LA FILA DEL PA

Dorothy dugué una vida depobresa voluntari a fi de compartiramb els demés i demostrar-los amor.El que guanyava del diari, a penessi li bastava per cubrif el quegastava, i amb frequçncia nobastava per a calefacció o aiguacalenta.

Per l'abril de 1936. 'The:atholic Worker" es trasl.ladar aMott Street, oficines que serien laseva seu durant els pròxims ,14anys. Era J'eooca de la Depressió ipoc desprès de la mudança, unshomes aparegueren fent fila davantla porta. Se|ls dona de menjar iprest es junta una fila diaria demes de 100 persones que esperavenel Berenar de formatge, pa d'ordi icafè.

Amb el temps, varis i donesvengueren a ajudar a Dorothy;venien just per un fi de setmana, iacabaven quedant-se per tota lavida. Altres descubriren que nopodien soportar la pobresa i notornaven desprès de la primera nit.

Per l'any 1939 hi havia 23Cases d'Hospitalitat (Hospicis) entot el pais i Canada, dues grangesi tretze cèl·lules, com se]Isanomçnava als centres de discusio iacció. Per a Dorothy, viatjar foupart de la seva vida, que havia devisitar les cases; viatjava semprecom els pobres -en autobús- .passantllargs dies i esgotadores nits enautobussos i estacions.

LA GUERRA I LA PAU

Quan la Deperessio disminuïa,el mon es precipitava cap a laguerra. Dorothy abraça el pacifis-me , convençuda de que 1'amor a qyees référer ia el mandat de Jesusincluía l'amor a l'enemic. Alguns

dels seus col·laboradors no hiestaren d'acord, i el movimentquasi es dividí. Les suscripcionsal dieri foren cancel·lades i oltpregaven a Dçrothy que abandonas laseva posició pacifista per a noposar en perill la resta de la sevameravellosa obra. Ella senzillamentIcs responia que consultassin laBíblia.

Als residents de les cases igranges de treballadors se'lsinstava a produir aliments per alsqui tenien fam, cuidar els ferits jdijunar : pregar per la pau. Peròella respatlava als qui refuavenanar 9 la guerra per motius deconsciència, parlava en contrai departicipar en la fabricació demunicions i de comprar billets algovern.

Rera les tensions de laguerra sobrevengueren en els anys50, la^bomba d'hidrogen, les provesatmosfèriques i els repetitsexercicis de la defensa civil.Donant testimoni de que hi havia unpoder superior a la mort, Dorothyrefuava participar en elssimulacres de la defencsa civil deNova York, motiu pel qual fousentçnciada varies vegades a lapresó per períodes de fins a 30dies cada vegada.

El, 1963. el Papa Joan XXIIIescrigué la seva carta "Pacem interris", document que, junt amb elConcili Vaticà II,, inicia l'examenper part de l'Església del signifi-cat de la guerra a la notra era, Enaquesta dècada, Dorothy viatja aRoma ,com a delegada oficial alCongrés Internacional del Laicat.

Per tot on els treballadorsprotestaven per les males condi-cions laborals, Dorothy hi anava adonar-los recolzament i a dir-losque hi havia seguirdors de Jesu-crist que estaven amb ells. Esreunia amb els treballadors de laindústria automotriu a Detroit iamb els emigrants a Californià.Continua també les seves visites ales Cases d'hospitalitat, que se-guiren multiplicant-se fins a 50.

EL CEL

Si bé a Dorothy la inquietavenles coses de la terra, mantenia elsulls en el cel. Freqüentment deiaque la vida eterna comença ara, ili agradava citar a Sanca Catalinae Siena: "Tot el camí cap,al celes el cel,, perqué Ell digue: 'Josom El Camí'". ^

Amb frequência Dorothy recal-cava la importancia de la comunitatcristiana, escriguent que s'haviadeixat a un costat l'aspecte co-munitari del cristianisme.

Dorothy s'anticipa uns vint otrenta anys en molts de temes queens inquieten,en aquest deceni. Lipreocupava mes la t tragedia delsaccidents automóvilistics i altres

ESGLÉSIA KTArÍíi PÍ rÍlaílP^v T3

problemes causats per l'alcohol delqual es privava, per considerar quehavia d'evitar allo que era causad'ensopeg de tants dels seus ger-mans.

Moltes dones d'avui podranidentjficar-se amb Dorothy, quetengue un esvort en els anys previsa la,seva conversió, i comprendrantambé el remordiment queexperimenta tota la seva vida peraquesta causa. Despès de convertir-se a Jesucrist, Dorothy reconegué iabraça la perspectiva bíblica enmateria de sexualitat donantexemple: acaba la seva vidad'adulteri amb l|home que estimava,perquè,era contraria a l'ensenyançade Jesús.

En els anys postrers de laseva vida Dorothy potser foy tancèlebre cgm la Mare Teresa de Cal-cuta ho es avui., Com la religiosade Calcuta, el public la coneixiaper la seva dedicació als pobres idesprosseits, pero ella no era

solament una bona persona. Estimavaa Jesucrist i tot el que feia veniasempre desprès del seu temps d'ora-ció i lectura bíblica. Aquells aqui atenia pod ien,tornar-se a tro-bar una vegada mes agafats per lafam, pero pel contacte que havientengut amb Dorothy, sabien queJesús els estimava i que podrienacudir a Ell.

Peter Maurin morí en 1949 al'edat de 72 anys, i Dorothy en1980, cumplis ja els 83. Fjns alfina ella tengue un viu interès perl'Església i pel mon. Havia visitata la Mare Teresa a la India, idemostra gran jnteres per la reno-vació carismatica de l'esglésiaCatòlica iniciada en 1970.

"The Catholic Worker" segueixessent "un tabloide de vuit planesque surt nou vegades a l'any":segueix ostant una "penny" (centaude dollar) i s'envia gratuitamentals qui ho sol·liciten.

"The Word among us".Agost 1989.

MINYO,INFANTESPORT

c^etjOVt

Plaça dets Hostals, 13/15

Tel. 62 00 4SSANTA MARIA DEL CAMÍ

GRAN ASSORTIT DEROBA PER Á GENT GRAN

Bar-RestaurantCAN PUCETA

Ctra.Vel la de Slneu. Qm.15'500telèfon 14 01 58

Ses OlleriesSANTA EUGÈNIA

14 ENTREVISTA ~^^^^S®^

CLENTREVISTA

AMBXISCO CASELLAS FEMENIAS

EN XISCO CASELLAS ÉS ES PRESIDENT DE S'AGRUPACIO TAUJANA DE

BALL DE BOT, "AROMES DE'S PUIG D'EN MARRON". COM QUE FA 1 ANY

QUE VA NÉIXER AQUESTA AGRUPACIÓ I ENGUANY PER LES FESTES S'HA

PRESENTAT AMB LA SEVA MUSICA HEM VOLGUT CONÈIXER UN POC MI-

LLOR SA CURTA PERÒ PLENA DE VIDA DE S'AGRUPACIO

QUAN VA APARÈIXER S'AGRUPACIO DE BALL?

Lo primer que va sortir va ésser s'encola,que va venir a traves dels sis balladors anticsde Santa Eugènia. Ells se posaren en contacte, amben Pere Duran i varen fer s'escola,. Aquí vacomençar s'escola i va funcionar així un any imig, mes o manco.

L'any passat per, sa festa des vells varenfer sa primera actuació com a grup "Aromes de'sFuig De 'n Marron".

| QUAN VÀREU DECIDIR POSAR MÚSICA AL GRUP?

Quan varc j , formar es grup de ball vàrem| decidir ,posar musica a dins es mateix grup, perj que això de ballar amb " casset ", no va bç, no

vesteix i a mes un grup sense musica només esmig grup.

Vàrem començar amb sa musica per a Nadali ara duim 8 mesos.

1 sa primera sortida l 'hem feta per .sa festades vells d'enguany.

Hem aprofitat ses dues fes,tes per presentar-no,s, l 'any passat com agrupació i enguany amb samusica.

QUI SE VA POSAR ENDAVANT AMB AIXÒ DE SAMUSICA?

Be quan comentarem posar musica en esj grup, vàrem començar a gestionar es mestres que; podien venir.

Es mestre de ^baU de bot v mos havia| aconsellat en Sebastià Oliver, però ell en unj principi mos va dir que no. Llavors vaig xerrar; amb un de Bunyola però ,noltros l 'haviem d'anara cercar i tornar, i així varen passar 2 mesos.

: Un altra dia me vaig tornar a posar en contacteamb en Sebatia Oliver i me va dir que si, suposperquè mos va veure amb moltes ganesd'aprendre.

QUANTS SOU ELS QUE TOCAU?

Som 13 nersones que tocam i un cantador quesegurament tocarà es "ferregins". Hi ha 7guiterres, 3 mandurries i 3 llauds.

Miram també d'imcorporar-hi unescastenyetes o dues.

Hi ha tres veus, tres cantad ors., a mes tambéhi ha sa gent que toca que també canta com acoro.

ENTREVISTA pg lHS lEI 15

VÀREU FER MOLTS D'ASSAIGS?

Per poder actuar per sa festa, a lo% millorvàrem atropellar mes de. lo normal. Però haviad'ésser així ,perqué sinó te poses una /neta, nofas res. A mes sa festa es un moment bo per fersa presentació.

QUAN TENIU UNA AGRUPACIÓ HEU D'ESTARINSCRITS A CUALQUE,LLOC?

Si, lo gue passa es que noltros en aquestsmoments només estam inscrits a mitjes. Vàrem feruna,estatuts i s'ajuntament mos ho va acceptar iaquí consta s que existeix es grup i tenim unregistre. Però en canvi quan vàrem anar en esgovern civil, mos varen dir que havíem de fer unsestatuts així com Deu mana, de 6 o 7 fols i elshem de fer.

SA GENT DES GRUP ESTÀ ANIMADA PER SEGUIRENDAVANT?

Si de moment si, esperem que duri moltad'estona. Es grup dur un poc de feina i sacrificii n 'hi ha que. a lo millor no, hç acabend'entendre. A mes un grup qye ara te musica i sino s'espenya i continua tendra mes ocasions i mésoportunitats de sortir.

QUANTS SOU A L'AGRUPACIÓ?

Som unes 40 persones entre balladors isonadors. N ' h i ha de totes les edats, des de 4a 50 i " RÍCO" d'anys. He de dir que no hi hagaire presencia masculina i es una pena.

HEU TENGUT CRÍTIQUES POSITIVES O NEGATIVESDE S'AGRUPACIÓ ?

No he sentit cap crítica, i si^n'he sentidaqualque una ha estat positiva. Però lo que a jom'agradaria es que s 'hi ha qualque, cosa que nova be m'ho diguessin, peraue així ho podries

IS_ANTA_E UJ3EN I A_Rfvttla p«r • U í3lvulgicÍ¡n~U Tutoli»

telèfon 62 02 60. C/J.Ant.1207142 SANTA EUGÈNIA

Mallorca (Balears)

corregir. Aconstructiva.

mes sa critica pot ésser

TENIU SUBVENCIONS?

Noltros n'h,em rebudes de moment dues, unava ésser a traves d 'en Tomeu de Son Mascaró quevaren rebre un equip de música: un amplificador,una platina i un altaveu; es un gran aparato, esfabulós per fer actuacions dins^ locals però peranar a defora no tenim potencia abastament.Demanarem una subvenció a Cultura i mos donaren150 mil,pessetes, i només hem pogut comprar migequip, t;s a dir, la taula mescladora; encara mosfalten "micros" i dos bafles. Es dia de sa festaes batle me va dir que li présentas un presupostd'alio que mos fa falta, i ell intentaria per saseva part donar-mos s'ajuda possible per acabarde completar aquest equip.

PERQUÈ CREUS QUE HI HA POCS BALLADORS?

Jo crec que ,estan "empegueïts", hi ha, moltpoca participació masculina, pero no sé esmotius. Ara que tots els grups de ball de botpateixen de lo mateix. Jo des ^d ' aqu i demanariaque, s'animassin a ballar perquè som molt pocs,només som 4 balladors i mos cansam molt.

ENGUANY TORNAREU FER "SA FESTA DESBUNYOLS"?

Si, pensam fer-la. Jo crec que l'any passates poble va quedar content. Enguany tenim ganesde fer sa festa des bunyols i de cantar serenatessi podem. S'jdea es poder sorgir a fer qualqueserenata, però es repertoti serà petit. A més an'aquesta festa volem conseguir un parell dedoblers' per pagar s'equip de musica que mos fafalta.

Toni i Pilar

C O D O L A D A C U R T AA Santa Eugènia els donam en es cans,es pastels mos tornen agres,en ves de donar-los en es hereus i en es nostros pareses dies de ses seves festes i de's seus Sants.

P.R.

FORN CA'N QÜECESPECIALITAT:

ENSAÏMADES I PASTISSOS

Telèfon: 14 02 14

POLLASTRES A L'AST

C/ José Antonio, nQ 7

SANTA EUGÈNIA

16 FESTOGRAFIA gA-E!A |¡P

FESTOGRAFIA l§g£A^U&fim4$ß 17

18 MUSICA íânJA-Ê!J§ ! @P"

A l'anterior revista vàrem estarparlant del major representant de l'operaalemanya, Richard Wagner i de la influen-cia que exercirà en autors posteriors.

L'Opera francesa s'ha de, relacionaramb les circunstancies polítiques delSegon Imperi o Imperi de Napoleo III; escrea un tipus d'obra de gust naturalistai entretengut: surgeixen així les obresdes Giacomo Meyerbeer que crea un tipusd'opera en la que es,mesclen els aii-cients musicals, canco, dança... era comuna autentica funció de varietats, ambgran orquestra, coros i escenari; composa"L'Africana", "Els Hugonots"... per im-pressionar el public.

La burgesia, llavors en el poder,convertira aquest genere en el seu prefe-rit ja que cap altre li oferia tantespossibilitats per l'ostentació i pompa.

Charles Gounod (1818-1893) tambe esdedica plenament a l'opera francesa. Lesseves composicions s'agrupen en dos as-pectes principals: musica religiosa imusica dramàtica. Destaquen l'opera"Faust", el seu millor exit. "Philemon iBaucis", el gran oratori "R-ïdencio" il'opera "Romeu i Julieta".

Gounod es veu influenci.'.t amb modera-ció per l'opera aiemanya de Weber i Wag-ner.

Ara be, l'esperit d'aquest SegonImperi en musicü es segueix millor que encap altre gènere en l'Opereta: obra escè-nica en la qual es combinen passatgesparlats ambxaltres cantats, de tema frí-vol i humorístic.

L'Opereta tenia a França dos prece-dents on inspirar-se: l'Opera bufa i elVodevil.

Ara aquest estil ens dona una imatgeperfecta de la societat frívola i cínicadel Segon Imperi, però curiosament impli-cava moltes vegades una sàtira social siridiculitzacio de l'ambient d'aquest re;giin polític; però aquesta critica passadesapercebuda als seus contemporanis quesimplement reien i s'ho passaven be ambels "galops" i "cacans" que es dançavenen aquelles operetes.

El mestre consumat d'aquest estil esJacques Offenbach (1819-1880), va escriu-re en total 102 operetes curtes :"0rfeuen els Inferns", "La Bella Elena", "BarbaAzul".,

IFBAWCESAUn any depres de la seva mort (1881)

es representa "Els Contes de Hoffmann",obra seria i vertader regal d"Offenbach"a la posteritat. La delicada "barcarola"de l'obra ens ha arribat com una vertade-ra mostra de la seva inspiració.

Especial menció precisa l'opera "Car-men" de Georges Bizet (1838-1875). L'am-bient d'aquesta obra es plenament espa-nyol. Amb ella el músic s'oposava ro-tundament a les teories musicals wagne-rianes.

Ma Magdalena Perelló

Gounod

DIVULGACIÓ ^^A-EÏA IF 19

EMERGENCIESPART FORANA

Servei de Bombersdel Consell Insular de Mallorca

Parc principal

(_) Parc auxiliar

amb la meitatde númerosl'ajudemen la meitatde temps

ACCIDENTSINUNDACIONS

RESCATSINCENDIS

*àà/CONSELL INSULARDE MALLORCA

20 PEDAGOGIA l§am-äü^4yJ^

El desequilibri de l'adolescènciaL'ADOLESCÈNCIA ES, PER EXCEL·LÈNCIA, L'EDAT DEL DESEQUILIBRI: COMOBSERVA EL DR.OUILLON: "L'EQUILIBRI DE LA INFANCIA JA NO EXISTEIX,EL DE L'ADULT NO S'HA ALCANCAT ENCARA".

UN DESEQUILIBRI EN TOTS ELS TER-RENYS

Desequilibri glandular. El desequili-bri mes^ manifest es el de la pubertat:les glàndules, despertades de cop,pareixen imprimir a l'acti-vitat orgàni-ca un cert desordre que es real durant ejperíode del estirament t pubertiapròpiament dit. A vegades es necessariun control mèdic per evitar que aquestdesequilibri es faci morbos i engendriperturbacions hormonais que puguindificultar el ple desenvolupament del'adolescent.

Desequilibri corporal.- L'estiradadel creixement es realitza en la puber-tat per les extremitats, Endemés,l ' aument d'estatura no va a la par ambl'aumenent de pes: per això la morfolo-gia de l'adolescent es tan freqüentmentfiliforme. L'adolescent que creix massaaviat pot patir momentaneament unencorvament passatjer. No hi -ha, empe-rò, en això, res que hagi de inquietarseriament, com ho mostren les taules decreixement.

Desequilibri psicològic. Els ^desequi-libris sicologics tan freguent-mentconstatats durant l'adolescència hacontribuït a limitar-la tan sols en e| seuaspecte de crisi.. De fet, la noció dedesequilibri no es solament negati-va,com sols creure 's.; en aquesta edat,desequilibri es sinònim de vitalitat, derecerca d'ell mateix, recerca que passaper dubtes enqriqui-dors i per incerte-ses constructives, cosa molt logica si espensa que una de les caractensti-quesessencials de l'adolescència es lasimultaneitat ,de les transforr.acionspsíquiques i físiques. Ara be. 1|emocióno era altra cosa vque la traducció sobreel plànol orgànic d'una reaccióafectiva.

Aquests desordres de l'emotivitatprovenen incontestablement d 'una faltade domini emocio-nal i, sobretot, de lanecessitat de lliberar-se d 'una tensió

interior quç resulta incontrolable.L 'exemple típic d'aquestes ^perturba-ción^ es el rubor o empegueiment, tanfreqüent en l'adoles-cent que "es posacom una domatiga" per qual-se vol cosa.Qui podria senyalar , les fronteres entreel que hi ha de còlera, d 'orgull.. deimpotència o de desig de perfecció enaquesta reacció?

Aquesta incertesa dona una ideabastant precisa del desequilibri del'adolescent. Per intentar veure ambclaretat en aquest terreny, ,lo mateix queen altres temes, val mes evitar lareferencia a l'adult, perquè el desequi-libri de l'adolescent no es com, el ^del'adult, es a dir, perturbacio d 'unsistema de valors acceptats i jeconegutscom a tais. E,n 1 ^adolescència, eldesequilibri no es mes que aparent iessen-cialment transitori. De fet no fasinó traduir els tantejos inherents a lainstl·lacio d 'un equilibri difícil d'esta-blir.

Això es el que els pares no hand'oblidar mai. Com, que els seus fills nohan fet encara la síntesi dels seus modusde vida, les viven a tots ells ambplenitut, sense pensar en establir unesreferències internes. Per això, el mespetit desaire pot sumergir-los en unabatiment sense^ mesura, de la matei-xamanera que un èxit, encara que petit, esorigen d 'un entusias-me des-bordant. Elfracàs o y èxit ells les vivenaïlladament, es a dir, plenament.

Aquest desequilibri de l'adolescentsola-ment el veu com a tal l 'adul t , queha après a judicar-sç i a judicar elsaltres, adquirint així el, sentit de latelativitat de tota situació.

Finalment, l 'adult sent la tentacio deconsiderar com a desequilibri la mateixarecerca de ]a perfecció que fa del'adolescent .un idealista. Els adultsdiran: un utòpic. Però, no es dona entota rescerca un desequilibri inicial entrela ^hipòtesi original i els medis posats enpractica per arribar a la conclusió?

Trad.i adap. de Nadal Trias Orell.

DIVULGACIÓ t&KJAE^MktjJÏ

La primera paraulaque pronunciarà aquest nin

serà en mallorquí.Els infants que ara neixen a la nostra illa sónciutadans del món per dret propi. Lapaulatina desaparició de les fronteres,lexpansió dels mitjans de comunicació iI agilització dels transports, posaran a labastde tots aquests infants la possibilitat devisitar o de fixar la residència a qualsevol llocdel món.Per tot això no hi ha res tan important com

oferir-los, des de molt petits, la possibilitatque siguin vertaderament conscients de laseva pròpia identitat i que puguin sentir-sedignes hereus de tota la riquesa de la nostracultura. La normalització de la nostra llengua iel coneixement de la nostra cultura és l'úniccamí perquè puguin aconseguir-ho. La nostraobligació, evidentment, és facilitar-los-ho al

21

mm>/^>

^r^& ^

CONSELL INSULAR DE MALLORCA

22 MINI-ENTR / ESPORTS ííUlaSteí¿H

mini-ERTREVISTH

/Vom i. edatPlLcfueJ. Coti Oie^/ÁL

Cusi¿8£ d'E-QB

D'on. te. diuen.?De. Ca'N 7oine¿>

Signe. a^tn.oßog-ic.?AAÀ&A

Sol o,¿¿una?Unnn

Nií o cLLa?HU.

Sa¿ut, Dinesu, o Amoi?Amo/i

La nüJjLofi peJL.lículaLíníy Dancing

7i.pu¿> de. mll¿¿ca?Rock. and. njofJL

¿¿ ¿eu plat pn£.£ejiit?PaAJLÍfjLada

I menyó?LtenLLzA

AA¿¿gnatuAju pie.fjesJjda?nateaetiLLque¿>

l ¿a mesiy¿?DiJUttix.

Ûuin e¿>poit pnactLque^d?NaiaciX

FloduA de. uiatjoA.?Coixe.

L'anJLicA£. que. /TZ¿Ó t'agrada de. ¿a /ie.L>¿¿í.a?Le¿> nLÍnLenÍA£i}¿¿ie¿>

I ntentjA?Re*

4 on t'agiadasu.a viaijan.?a CaJLLfSifLia

Cedici de. £e.ciusi£¿>?AventuA&A

Quina p/i£.gunía ha estiai ¿a que. t'fia ag/ia~dat mé¿?

Salut DAMA* o anto/i.Clini. -pesii.od¿¿te¿>

7on¿Pe/í flique-í

Tomeu.

FUTBOLSALA

El passat dia 5 d'agost es s vacelebrar la final del V Torneig Tauja deFutbol Sala. La final la varen jugar elsequips Cosins i Cavalls 66. Per arribara la final varen derrotar als equips delsBruts i de Ca'n Solé respectivament.

La primera semifinal va esser la delsCavalls 66-Ca'n Solé va esser unasemifinal molt disputada en la quefinalment ,la major força física i unbanquet mes ampli per part dels Cavallsva fer que el resultat es decantas perpart seva.

La segona semifinal també va éssermolt disputada amb uns marcadors moltajustats fins al final on per majorexperiencia i major tècnica els Cosinsvaren distanciar-se dels historiesBruts.

L'espectació per veure la final eramolta ja que se presumia una fortaigualtat entre els dos equips, i així vaésser. Els Cavalls 66 varen fer uncomençament de partit molt fort i esvaren distanciar amb un 2-0. A poc a pocels cosins es varen anar situant millordamunt el camp i varen poder empatar,va esser una fase del partit ymoltinteressant per la seva emoció iincertesa pel resultat, finalment elsCosins varen aconseguir fer el 2-3 ivaren poder aguantar el resultat fins alfinal, el que feia que per primer any esproclamassi!) campions.

Gols:1-0 Ramon Parets.2-0 Ramon Parets.2-r Vicenç Canyelles.2-2 Vicenç Canyelles.2-3 Jaume Crespi.Un dia abans s'havia jugar el partit

per tercer i quart lloc entre Bruts i Ca'nSolé que varen guanyar aquests darrers.

BIEL LLADÓMATEU CRESPI

PÀGINA INFANTIL %.PJ. J¿94N E¡P 23

CONCURS

La clau del concurs d'aquest

número és fer una descripció

amb bona lletra del carrer on

viviu. Que cabi dins un foli

i enviar-lo al carrer G.Weyler

número 9. El guanyador sortirà

a la pròxima revista i tendra

un magnífic premi.

*•& *•*

SOLUCIONS ALMES PASSAT

JEROGLÍFICA Portugal

JEROGLÍFIC:

SOPA DE LLETRES

C N D C B A X H L M N C

F G C L C J I I O T O F

A P O A L I O X Z I H A

Q C M D P N M A A G I F

C I I E O N M R L Q J E

U B E L L I B R E C D V

I I G F J R V U Ç B U Z

N H T I E X X C U I N E

A R S Ñ U V C E A I O C

LLIBREPOALMOIX

ARBREFOTOCUINA

Qui canta a Alcúdia?

LABERINT:

SORTIDA ENTTRADA

I

**JULlX I GUILLEM 5è EGB