Telèfon: 972.840.124

Web: www.hotelpinxo.com

HOTEL PINXO

C/ Hospital, 1

17430 Santa Coloma de Farners

HOTE L PI NXO

Descobreix una terra d’ermites

SANT PERE CERCADA

Descripció:

Aquest és un magnífic itinerari que us endinsarà ens uns

paratges únics plens de racons carregats d’història.

Descobreix el Castell de Farners, l’ermita de la Mare de

Déu de Farners, l’antinc convent de Sant Pere Cercada i

deixa’t seduir per l’encant de la zona.

MAPA DE L’EXCURSIÓ

AMB NENS... L’EXCURSIÓ

Amb nens recomanem fer el tram fins al Castell i l’ermita de Farners i tornar pel

mateix camí.

ACTIVITATS

Al llarg de l’excursió es poden dur a terme diferents activitats per tal d’aconseguir que

el nen estigui distret i gaudeixi al màxim de l’experiència.

Algunes de les nostres propostes són:

- Jugar a Geocaching (Búsqueda del tresor amb GPS). Hi ha un tresor

amagat als voltants de la Font de Sant Salvador i del Castell de Farners.

HISTÒRIA

Conten que una noia de Cal Sobirà de Santa Creu, va tenir una relliscada amb el seu

promès, motiu pel qual els seus pares la van fer fora de casa. D’amagat, però, els

promesos es van casar a l’ermita de Sant Miquel de Cladells, i el matrimoni es quedà a

viure amb l’ermità. Tos tres eren feliços. Van transcórrer uns mesos i, sense saber-se

mai com va anar, un dia la noia trobà assassinats el marit i el bon ermità. La jove vídua

no pogué tornar a casa seva, ja que l’únic testimoni del seu matrimoni no existia ja i els

seus pares no l’haurien acollida. Així és que optà per marxar d’aquells indrets dels quals

tan mals records tenia per culpa de la mà criminal que l’havia deixada sola i desempara-

da en el món. Li faltava ben poc perquè el fill del seu amor li naixés i, per por que la

gent malpensés de la seva virtut, davant la impossibilitat de testificar el seu casament,

s’adreçà envers el castell de Farners per reposar i arrecerar-se a les seves ruïnes. Un

cop hi arribà, mirà envers l’ermita de la Mare de Déu de Farners, erigida als peus de la

fortalesa, demanant ajut a la Verge en el seu infortuni. Al punt succeí un prodigi : Els

murs del castell quedaren il·luminats amb una potent resplendor i tot seguit se li acostà

una dama bellíssima envoltada de claror, que l’ajudà a desocupar i es féu càrrec de la

criatura que acabava de néixer. En aquell moment, va passar un bon home, i la Mare de

Déu (que no era altra la bella dama) li preguntà on anava. Ell va respondre que la seva

muller havia tingut un infant mort, i cercava una criatura per a alletar. Llavors la Verge

li lliurà el nen de la vídua, dient-li que passats dos anys el tornés allí mateix i li seria

pagat el didatge. Aquell matrimoni es féu càrrec del nin, al qual crià amorosament, i al cap de dos anys tornaren al castell de Farners amb la criatura.Para la falda (digué la

Mare de Déu a la dona). I la hi ompli de quelcom molt pensant. -No mireu què és fins

que arribeu a casa vostra. Sereu rics per sempre més. Dit això, va desaparèixer amb el

nen.La dida i el seu home se’n tornaren a casa seva força amoïnats; però la dona no va

tenir espera i, pel camí aixecà una punta del davantal. Amb gran sorpresa i ràbia

comprovà que era sorra, i la llençà allà mateix. Val a dir que estaven ben segurs que la

senyora els havia enganyat. Molt disgustats arribaren a casa i, en treure’s el davantal, li

va caure a terra una engruna de la sorra que havia quedat en un doblec del voraviu, la

qual es convertí de sobte en una unça d’or. A més córrer s’adreçaren al lloc on havia

llençat la sorra, si bé ja no en trobaren rastre. Si haguessin fet cas del que els havia dit

la Senyora, haurien estat rics per tota la vida.

FAUNA I FLORA

ALZINA (Quercus ilex )

La capçada és ampla i densa, fulles de 3 a 7 cm amb dents

poc espinoses (són més espinoses les que estan a prop del

terra). La seva alçada varia entre els 5 i els 20 metres. Viu

des del nivell del mar fins a 1.400m d'altitud. Tradicional-

ment s'ha fet servir la seva fusta com a combustible, sent un

dels recursos més importants pel carboneig a Catalunya. La

fusta de l'alzina és molt dura i per això mateix sempre ha estat emprada en fusteria.

ARBOCER (Arbutus unedo )

Símbol de la immortalitat en l’antiga Grecia, l’arbocer

és un abre que assoleix entre els 5 i els 15 metres

d’alçada i que dona per fruit la cirera d’arboç, una baia

carnosa i groguenca per dins i granulada i aspra per

fora, amb un color vermellós molt intens quan madura.

La cirereta d'arboç és comestible i dolça però no

agrada a tothom. Es diu que si se'n menja massa pot

emborratxar, ja que a dins conté una certa proporció de CH2OH-CH3 (etanol).

Amb les cireretes d'arboç es preparava tradicionalment una beguda similar a la sidra i

tambévinagre casolà. A algunes zones del Mediterrani es fa una salsa per a acompanyar

carn i caça. També se'n pot fer melmelada o confitura.Fàcil de preparar, aquesta

melmelada és molt popular a Itàlia i a Còrsega.

(Castanea sativa) CASTANYER MEDITERRÀNI

És un arbre de gran volum (entre 20-35 metres d'alçada) i amb

un tronc, buit en la vellesa, que pot passar dels 2 metres de

diàmetre. L´escorça és llisa i d´un marró clar fins els 15-20

anys, després s'enfosqueix i s'esquerda longitudinalment.

El fruit és una cúpula espinosa que fa entre 5 i 11 centímetres

de diàmetre i conté de 2 a 7 castanyes. El fruit pròpiament dit

presenta dues cares ben diferenciades, una plana i l´altra convexa. Cada llavor està

recoberta per una pell de color vermellós, brillant per fora i vellut a la part interna. En

l´interior trobem la castanya, aquesta està recoberta per una segona pell molt fina,

difícil de separar, i que li confereix un cert sabor amarg.

Les fulles s´utilitzen com a expectorant, antitussigen, astringent, antidiarreic, antipirètic

i antirreumàtic. L´escorça és astringent.

La seva àrea d'expansió actual és deguda a plantacions que ja havien començat en època

dels romans. A més de les castanyes la seva fusta flexible era molt utilitzada per a fer

botes per a vi. La llenya de castanyer no és un bon combustible ja que desprèn molt de

fum i poca calor.

FITXA TÈCNICA

DIFICULTAT: Mitjana

LONGITUD: 23,5 km

ÈPOCA RECOMENADA: Tot l’any

PERFIL GRÀFIC:

MATERIAL NECESSARI:

Calçat i roba còmode, impermeable, aigua, menjar (fruita,

barretes energètiques...), mapa de la zona, brúixola i farmaciola.

QUÈ CAL SABER:

En tot l’itinerari no trobarem cap punt d’aigua fora del poble. A

l’estiu i en dies calorosos portar protección solar i aigua

abundant.

TEMPS: 5h 30’

DESNIVELL: 762 m

Parc de Sant Salvador - Sant Pere Cercada

LLIBRE DE RUTA

Des del l’entrada del Parc de Sant Salvador, creuem

el pont i seguim les marques blanques a la dreta.

Temps parcial 0’ Temps total 0’

Passada la Font Picant, seguim per un petit sender a

mà esquerra. Seguim les marques blanques.

Temps parcial 13’ Temps total 13’

Sortim a un altre camí. Girem cap a la dreta.

Temps parcial 2’ Temps total 15’

Arribem a un viver, el voregem per la nostra esque-

rra, al final del camp retrobem el camí.

Temps parcial 1’ Temps total 16’

Descartem una pista que puja per la nostra esquerra i

seguim per la pista indicada amb senyals blancs.

Temps parcial 5’ Temps total 21’

Sortim a una carretera, la seguim cap a l’esquerra

separant-nos del riu.

Temps parcial 4’ Temps total 25’

Seguim el cartell que ens indica Can Miquel i el

cartell de la ruta de les 10 Ermites.

Temps parcial 12’ Temps total 37’

Atenció! Deixem la pista forestal per endinsar-nos

per un petit sender que comença pujant per l’esquerra

Temps parcial 14’ Temps total 51’

Ermita de Farners. A la nostra dreta enfilat al turó

veiem el Castell de Farners. Seguim recte.

Temps parcial 9’ Temps total 1h

FAUNA I FLORA

CUERETA BLANCA (Motacilla alba)

Molt distribuïda dins el territori català, la cuereta blanca és un

ocell de l’ordre dels passeriformes.

Té una embergadura de 31cm i un pes que ronda els 20 gr.

S’alimenta d’insectes i llavors en camins i vores de carreteres.

Està molt lligada a l’aigua i és present durant tot l’any.

PORC SENGLAR (Sus Scrofa)

El senglar és un mamífer de mida mitjana amb un cap allargat i

gros i d'ulls molt petits. El coll és ample i les potes molt curtes,

això accentua la forma arrodonida de l'animal.

El senglar compensa la seva poca visió amb un important desen-

volupament de l'olfacte, que li permet detectar aliment, com ara

tòfones o vegetals i animals sota terra, o fins i tot enemics a més

de 100 metres de distància.

GARSA (Pica Pica)

Inconfusible plomatge blanc i negre que contrasta

molt i cua llarga. Sovint en petits grups. Construeix

un niu amb forma de cúpula en arbres alts, arbusts

espinosos, tanques, vores de boscos...

(Apodemus sylvaticus) RATOLÍ BOSCÀ

Fa el doble de llarg que un ratolí casolà, té el pèl de color

avellana, la cua llarga i la panxa blanca. Són els micromamífers

més abundants a moltes zones amb un mínim de cobertura

vegetal i viu a tota mena d’hàbitats, des d’arran de mar fins als

Prats de l’alta muntanya, però si pot, tria vores de bosc amb

sotabosc espès. Són opurtunistes que s’atipen de qualsevol

cosa comestible, bàsicament d’origen vegetal. Els agraden especialmente els aglans, i per

això abunden a les rouredes i alzinars, però també roseguen castanyes, fruites i tota

mena de llaors del bosc..

PUNTS D’INTERÈS

ERMITA DE SANT PERE CERCADA

És una entitat de població del municipi de Santa Coloma de

Farners. Els habitatges s'agrupen al voltant de l'església del

mateix nom, i són la transformació del que fou un monestir

agustinià el 1136. En el cens de 2006 comptava amb 9 habi-

tants.

L'església data del 1063, però l'oposició del monestir de Sant

Salvador de Breda impedí l'establiment de la comunitat

agustiniana fins al 1136. La nova església, de factura romànica,

fou construïda entre finals del segle XII i principis del XIII i consagrada l'any

1245 pel bisbe de GironaGuillem de Cabanelles.

L'església és un magnífic exemple de romànic tardà, de planta de creu llati-

na, cimbori octogonal i capçalera triabsidiada. Exteriorment, l'església presenta pocs

elements ornamentals, excepte a la façana principal, orientada a ponent, de portalada

amb arcs en degradació, columnes ambcapitells decorats, llinda i timpà, una finestra

superior de mig punt i campanar d'espadanya de dos ulls. L'estat de conservació del

temple, recentment restaurat, és excel·lent. De les dependències del cenobi només en

resten algunes vestigis a les vivendes, actualment habitades, que hi ha a ponent de

l'església. El claustre i les cel·les han desaparegut.

SANTA VICTÒRIA DE SAULEDA

El lloc de Sauleda apareix ja documentat a finals del segle IX,

si bé no tenim cap constància escrita de l'església fins l'any

1167, quan el bisbe de Girona, Guillem de Peratallada, la va

donar a Sant Pere Cercada..

L'església actual va ser construïda a finals del segle XI o prin-

cipis del XII. Està formada per una sola nau, acabada en un absis semicircular. Aquest

està decorat externament amb arcuacions llombardes, agrupades de tres en tres i

separades per lesenes. En la part central s'obre una finestra de mig punt i doble

esqueixada.

Al llarg dels segles el temple va patir nombroses modificacions. Entre elles va ser

necessari reforçar els murs laterals amb unes arqueries cegues per tal de suportar el pes

de la volta de canó, afegida posteriorment i més alta que l'original. També es van afegir

posteriorment unes capelles laterals a banda i banda de la nau

LLIBRE DE RUTA

Girem a la dreta seguint la ruta de les 10 ermites.

Temps parcial 11’ Temps total 1h 11’

Seguim per la pista principal, ignorant altres camins

que ens apareixen per l’esquerra.

Temps parcial 9’ Temps total 1h 20’

Seguint les marques blanques girem a l’esquerra.

Temps parcial 4’ Temps total 1h 24’

Atenció! En aquest punt deixem les marques

blanques, i seguim per la dreta.

Temps parcial 13’ Temps total 1h 37’

Girem a l’esquerra i agafem la pista més ben

conservada com si giresim cua.

Temps parcial 18’ Temps total 1h 55’

Baixem per la pista de la dreta cap a Sant Pere

Cercada obviant altres camins menys importants.

Temps parcial 15’ Temps total 2h 10’

Seguim baixant, ara per la pista de l’esquerra.

Temps parcial 15’ Temps total 2h 25’

Ara agafem la pista de la dreta, que ens farà guan-

yar metres per assolir l’ermita de Sant Pere Cercada

Temps parcial 5’ Temps total 2h 30’

Ara Sant Pere Cercada. Seguim per el camí de la

dreta. Tornem a seguir les marques blanques.

Temps parcial 0’ Temps total 2h 30’

Després de pujar durant un bon tros seguint les

marques blanques sortim a una pista més ample.

Temps parcial 25’ Temps total 2h 55’

LLIBRE DE RUTA

Seguim per la pista de l’esquerra tal com indiquen

les marques blanques.

Temps parcial 10’ temps total 3h 05’

Deixem una masia a la dreta, i seguint les marques

blanques ens dirigim cap a la dreta.

Temps parcial 7’ temps total 3h 12’

Ermita de Santa Victoria de Sauleda. Seguim recte

per la pista que passa pel costat del temple.

Temps parcial 3’ temps total 3h 15’

Baixem per la pista principal que ara fa un gir a la

dreta.

Temps parcial 5’ temps total 3h 20’

Ara la pista es bifurca, nosaltres girem a l’esquerra

seguint punts vermells

Temps parcial 5’ temps total 3h 25’

Ara la pista es bifurca, nosaltres girem a l’esquerra

seguint punts vermells

Temps parcial 5’ temps total 3h 30’

Creuem una pista i seguim recte en la mateixa

direcció.

Temps parcial 5’ temps total 3h 35’

Atenció! Deixem la pista forestal i agafem un petit

sender senyalitzat amb punts vermells.

Temps parcial 3’ temps total 3h 38’

Seguim baixant per la pista, ara girem a la dreta.

Temps parcial 7’ temps total 3h 45’

Girem a la dreta i seguim els punts vermells que en

poc més d’un quilometre ens duran al punt nº12 del

llibre de ruta. Seguir el mateix camí per tornar fins al

parc de Sant Salvador.

PUNTS D’INTERÈS

PARC DE SANT SALVADOR

El parc de Sant Salvador és un espai natural públic, amb més

d'un miler d'arbres -sobretot plàtans- creat a l'entorn de la font

de Sant Salvador, amb diverses fonts i espais d'oci. Ja al segle

XVIII la font de Sant Salvador era utilitzada pels habitants de

Santa Coloma, però l'indret no fou d'ús públic fins el 1895.

Durant el segle XX s'ha anat ampliant i configurant l'actual parc amb compres i

donacions.

CASTELL DE FARNERS

El Castell de Farners és una construcció romànica del

segle XI. Apareix documentat el 1046 al jurament de

fidelitat del vescomte Ramon Folc I de Cardona al com-

te Ramon Berenguer I.

El castell té una superfície de 200 m² en planta trapezial

irregular. De la primera època constructiva es conserven el

amples mur baixos (uns 4 metres, amb una ampliació de 2 metres datada en el segle XIV

-XV) i la torre sobirana, de 8,40 metres de diàmetre, una alçada de 12 metres i amb la

porta d'accés situada a 7 metres de terra. L'accés principal del castell és una porta a

l'oest, amb arc de mig punt rebaixat, protegida per un reducte de 2,75 x 1,75 amb

tres espitlleres. A tramuntana, hi ha una petita porta que comunica amb el Turó del Vent.

Tots els murs estan rematats amb merlets.

ERMITA DE LA MARE DE DÉU DE FARNERS

La construcció inicial del segle XI estava ubicada a l'actual

absis, si bé no és conserva. La construcció actual de

l'absis semicircular i allargat, amb un diàmetre de 3,60 metres i

cobert amb una volta de quart d'esfera allargada, correspon a

l'any 1200 quan també es va ampliar amb elpresbiteri i cambril

de la Verge.

Al llarg del segle XVIII s'amplià l'ermita amb un creuer amb cúpula el·líptica, nau

d'entrada i porxo deixant-la com és en l'actualitat; l'any 1883 es construí l'escala i el cor.

A dins hi ha un senzillretaule barroc amb la Verge de Farners, una talla romànica

restaurada recentment.