SANT MARTÍ - WordPress.com...9 Jaume e odes Ptge. de Prim de oi C. Albània a C. Ferralentí C. de...

1

SANT MARTÍ

00 INTRODUCCIO.indd 1 18/10/10 18:48:03

Primera edició: Novembre 2010

© Dels textos: Antoni Capilla i Gabriel Pernau

© De les fotografies: Frederic Camallonga

© D’aquesta edició: Ajuntament de Barcelona i Cossetània Edicions

Edita: Ajuntament de BarcelonaPasseig de la Zona Franca, 6608038 BarcelonaTel. 93 402 31 31www.bcn.cat/publicacions

Cossetània EdicionsC/ de la Violeta, 6 – 43800 VallsTel. 977 60 25 91 – Fax 977 61 43 57www.cossetania.com – [email protected]

Consell d’Edicions i Publicacions de l’Ajuntament de Barcelona: Ignasi Cardelús,Enric Casas, Eduard Vicente, Jordi Martí, Màrius Rubert, Jordi Campillo, Glòria Figuerola, Víctor Gimeno, Joan A. Dalmau, Carme Gibert, José Pérez Freijo

Director d’Alcaldia i Comunicació: Enric Casas

Director d’Imatge i Serveis Editorials: José Pérez Freijo

Coordinació editorial:

Impressió: Formes Gràfiques Valls, SA

ISBN: 978-84-9791-783-4

Dipòsit legal: T-1.245-2010

El contingut d’aquest llibre no podrà ser reproduït, ni totalment ni parcialment, sense el permís previ de l’editor

Tots els drets reservats


3

SANT MARTÍ

BARCELONABARRI A BARRI

ANTONI CAPILLA & GABRIEL PERNAUFOTOGRAFIES DE FREDERIC CAMALLONGA

1


EL BESÒS I EL MARESME

Ca l’Illa

Rambla Prim

Mercat del Besòs

Pl. Theolongo Bacchio

Torre Telefònica

Fòrum de les Cultures

Edifici Fòrum

La Fraternitat

EL CAMP DE L’ARPA DEL CLOT

Fàbrica Costa Font

Can Miralletes

Plaça de la Tortuga

Escola Zafra

Foment Martinenc

Plaça de Can Robacols

Laboratoris Uriach

Formiga Martinenca

Font de l’Ànec

EL CLOT

Els Encants Vells

La Farinera del Clot

Habitatges obrers

Orfeó Martinenc

Can Rivera

Ocells de Paper

Sant Martí del Clot

El Vapor del Clot

La Caixa

Mercat del Clot

Passatge de Can Robacols

Parc del Clot

Casa de la Vila

Torre de Sant Joan

La Perfección

8

18

28

11

11

12

12

13

15

16

17

20

21

22

22

24

24

25

26

27

30

31

31

32

32

33

33

34

34

35

36

37

37

38

39

DIAGONAL MAR I EL FRONT MARÍTIM

Palo Alto

Torre de les Aigües

Parc Diagonal Mar

Hotel Barcelona Princess

Les Platges

EL PARC I LA LLACUNA DEL POBLENOU

Plaça de les Glòries

Disseny Hub Barcelona

Torre Agbar

Centre Comercial Glòries

D197-D199

CMT

Ca l’Aranyó

Fundació Vila Matas

Media TIC

RTVE

Interface Building

Can Canela

Consell Audiovisual

Edifici BTV

Pla de la Nostàlgia

Museu de Carrosses

CC Parc-Sandaru

EL POBLENOU

Hotel Me

Can Felipa

Jardins de Gandhi

Can Saladrigas

Mercat del Poblenou

Plaça Prim

L’Aliança del Poblenou

La Vanguardia

42

43

44

44

46

50

51

51

53

53

54

55

56

57

58

59

60

61

61

62

62

63

66

67

67

68

69

69

70

70

40

48

64


7

La Flor de Maig

Masia Massana

Cementiri del Poblenou

Centre Abraham

Parc del Poblenou

Platja del Bogatell

PROVENÇALS DEL POBLENOU

Can Jaumandreu

Frigo

Can Ricart

Parc Central del Poblenou

Xemeneia Buigas i Samsó

Fàbrica Oliva Artés

La Escocesa

Església del Sagrat Cor

SANT MARTÍ DE PROVENÇALS

Parc de Sant Martí

Can Planes

Sant Martí Vell

Ca l’Arnó

Can Cadena

Edifici Agricultura

LA VERNEDA I LA PAU

Can Riera

Rambla Prim

Plaça de la Palmera

El Piramidón

LA VILA OLÍMPICA DEL POBLENOU

Biblioteca de les Aigües

Parc de Carles I

Avinguda Icària

El Centre de la Vila

Plaça Tirant lo Blanc

Tallavents

Parc de la Nova Icària

Plaça dels Campions

Platja de la Nova Icària

Fanals d’Antoni Rosselló

Centre Meteorològic

Parc del Port Olímpic

Plaça dels Voluntaris

Xemeneia de Can Folch

72

73

73

75

76

76

80

81

82

84

85

86

86

88

91

93

95

95

96

97

100

100

102

103

106

107

107

108

109

109

110

110

111

111

112

112

114

116

78

90

98

104


EL BESÒS I EL MARESME EREN DOS BARRIS diferents que es troben a ban-da i banda de la Rambla Prim i que la divisió admi-nistrativa realitzada per l’Ajuntament va unificar en un de sol. El nucli de Besòs és una mu-nió de blocs cons-truïts en alçada i es troba a la dreta de la Rambla, mentre que el de Maresme, que conserva una zona amb activitat industrial en

SANT MARTÍEL BESÒS I EL MARESME

el límit amb Provençals del Poblenou, és a l’esquerra. El barri fa de frontissa

entre Barcelona i Sant Adrià de Besòs.

Tots dos barris es van edificar a partir del 1959 amb ca-ràcter d’urgència i amb una plani-ficació tipus ciutat

dormitori per fer front al greu proble-

ma de manca d’habitat-ge que patia Barcelona en els

anys 50 i 60 i amb l’objectiu d’eradicar

El Besòs i el Maresme va néixer el 1959 com a ciutat

dormitori. Les darreres actuacions urbanes, com

el Fòrum Universal de les Cultures, han dignificat el barri

01 BESOSMARESME.indd 8 18/10/10 18:55:07

9

Jaume Fabre

C.R

od

es

Ptge. de Prim

de

C. A

lbàn

ia

C. d

e C

roia

C. Ferran Valentí

C. de Bermejo

C.

Ptg

e. P

rim

Pl.

Maresmedel C. de Bermejo

Pl.Diagonal

Mar

de Pujades

Car

rer

LlullCarrer

Ram

bla

Diagonal

C. M

ure

t

C.T

arb

a

C.P

au

Bernat Martorell

Febrer

Blai

Bargués

C. B

esie

rsC

. Aig

ües

mo

rtes

C. F

oix

C.T

olo

sa

C. C

àlle

rC. Pere Oller

C. Roís de Corella

Mes

sin

a

Pale

rm

C. A

lcam

o

C.T

rap

ani

C. M

arsa

la

C. C

atàn

iaC. Galba

C. Reixac

C. S

aler

n

C.T

àren

t

C. B

enev

ent

Pl.dela

MareNazàriaMarch

Pl.de

JaumeHuguet

Car

rer

de

Perp

inyà

de Ferrer Bassa

Pl.dels

GermansSerra

C. Sibiuda

C. d

'Otr

anto

de

de

C.

C.

SerraGermans

Pere

C.

C. dels

C. de

TheolongoBacchio

Moura

de Lluís Dalmau

Jaume Huguet

del

de

Puig

cerd

à de Bolívia

Veneçuela

del Marroc

Mag

nàn

im

Car

rer

el

Ctra. d

e Mataró

deC.

C. C.

Pallars

Car

rer

Carrerde

de

Prim

l Taulat

de

Jose

pPl

aC

arre

r

Cristóbal de

de

C. de

C. de

C.T

essà

lia

de

Llevant

C. Xavier Nogués

C. Mestre Alfonso

C. X

ipre C.

Ep

ir

C.C

on

stan

tin

ob

le

C. de Guillem Sagrera

C. Joan Palomar

C. Felip de Malla

d'A

lfo

ns C. de Pere Moragues

C.

de

Pa

lerm

C.

d

e

Mes

sin

a

dePl.

Ptge. de Foret

C. d'Auger

C. de Jubany

d'Andreu

C. d'Arnau

C. Pere Joan

C. Mestre Aloi

C.

Car

cass

on

a

C.

Nar

bo

na

C. de Bernat Desclot

Pere IV

C. de Bernat Metge

FòrumBarcelona 2004

C.d

e Fr

ance

sc d

e B

orj

a M

oll

C.d

'An

aïs

N

in

C. de Pierre Vilar

C. de Narcis Roca

C. de Lluís Borrassà

Pl.d'Ernest Lluch

i Martín

C.

Ori

stan

y

C.

Teu

lad

a

C.

Sà

sser

Pl. Av. d'Eduard Maristany

C. P

rad

a

1 2

3

4

5

6

7

8


els nuclis barraquistes del Somorros-tro i de Montjuïc. El seu aïllament i el veïnatge amb el barri de la Mina, han impedit durant dècades la inte-gració plena a la resta de la ciutat, tot i que darrerament la situació està canviant força.

Les inversions realitzades per les administracions públiques, amb la urbanització de la Rambla Prim a par-tir del 1982 i després amb la creació de dos pols d’atracció ciutadana com són Diagonal Mar i el recinte Fòrum, aplanen el camí perquè els seus ha-bitants se sentin, avui, més barcelo-nins. El procés es veurà reforçat els propers anys amb la construcció de nous edificis de grans dimensions, com la Torre Telefònica, o el veïnat-ge amb el sector 22@ i el Campus Interuniversitari que s’està aixecant


LLUITA VEÏNALEls nuclis de Besòs i Maresme van patir durant dècades nombrosos dèficits derivats de la deficient cons-trucció realitzada a partir del 1959 pel Patronat Municipal de l’Habi-tatge i una promotora privada. A aquest problema s’hi van afegir la desatenció cap a aquella zona aïllada i l’existència de la riera d’Horta, l’ac-tual Rambla Prim, que quan hi havia aiguats forts, com el 1962, inundava aquelles terres baixes.

El polígon del Besòs no era espe-cialment petit. Constava de 5.000 habitatges i hi vivien 25.000 per-sones. En un principi va ser batejat com a Poblado del Suroeste del Río Besós, que és clar, no era precisa-ment del gust dels veïns. Van sorgir diferents propostes per donar-li un altre nom (Sant Josep, José Anto-nio...) però finalment es va imposar la denominació popular de Besòs.

El polígon del Maresme, més petit, no deu el nom a la comarca veïna, sinó als aiguamolls que en el passat cobrien la zona. La construc-ció del polígon va finalitzar el 1964 però la primera millora, l’enllume-nat públic, va arribar sis anys més tard, mentre que la primera escola encara es faria esperar més. Per rei-vindicar inversions, ben aviat van sorgir entitats veïnals: l’Associació de Veïns de Maresme i el Centre So-cial de Besòs.


11

al costat del mar, ja en el terme mu-nicipal de Sant Adrià de Besòs, i que inclourà un singular edifici de l’arqui-tecta Zaha Hadid.

1 CA L’ILLA

A la part alta del barri, ocupant tota l’illa de cases Puigcerdà-Maresme-Bolívia-Marroc, es conserva una anti-ga fàbrica (Vicente Illa) on encara es manté l’activitat industrial. Ca l’Illa (Bolívia, 340) data del 1930 i és obra de l’arquitecte racionalista Carlos Martínez Sánchez. Va funcionar com a fàbrica de blanqueig, tints i estam-pats i, pel volum de la seva maquinà-ria, va arribar a figurar entre les cent primeres de Sant Martí. Actualment, ocupen l’illa, que ha servit d’escenari

per al rodatge de pel·lícules, empreses de sectors diversos.

2 RAMBLA PRIM

Aquesta avinguda exerceix de colum-na vertebral del barri i s’ha convertit en una agradable zona de passeig que aplega als veïns dels nuclis del Besòs i del Maresme i que s’extingeix, abans d’arribar al mar, al recinte Fòrum. L’ar-tèria segueix el curs natural de l’anti-ga riera d’Horta i, després d’anys de reivindicació popular, l’any 1982 se’n va inaugurar el primer tram, entre els carrers Cristóbal de Moura i Llull. Abans dels Jocs Olímpics de 1992 es va perllongar fins a la cruïlla Diagonal-Taulat i, per la seva part superior, fins a la ronda de Sant Martí després de

1


creuar en sentit transversal tot el barri de la Verneda i la Pau.

En total, són prop de dos quilòme-tres i mig d’avinguda que, malgrat haver estar construïda en èpoques di-ferents, manté una certa unitat, amb llocs per seure, flors i, a la cruïlla amb Pere IV, uns plàtans centenaris salvats gràcies a la reivindicació veïnal. Pujant a mà esquerra, entre Marroc i Pere IV, hi ha tres carrerons amb casetes de planta baixa representatives dels ha-bitatges obrers de principis del segle XX. És el nucli més antic de la zona. En

canvi, ha desaparegut la Font del Cou-re, instal·lada el 1992 i retirada durant les obres del Fòrum.

3 MERCAT DEL BESÒS

A tocar del terme municipal de Sant Adrià (Jaume Huguet, 38), hi ha la principal zona comercial d’un barri amb una població d’edat avançada on encara es manté molt viu el cos-tum d’anar a comprar al mercat. Es va construir el 1968 per abastir els veïns del Besòs. Els dissabtes al matí s’hi fa mercadillo. Els més joves tenen més tendència a traslladar-se fins al proper centre comercial de Diagonal Mar.

4 PLAÇA THEOLONGO BACCHIO

Una plaça i un petit monument de-dicats a una llegenda. El suposat protagonista de la història és un tal Theolongo Bacchio, personatge que, si haguéssim de fer cas de la història,


2

3


13

hauria estat el corretjós cabdill laietà que, al front de les tropes iberes, hau-ria aturat els cartaginesos al seu pas per Catalunya, i al qual els escipions

haurien dedicat un monument al seu Blanes natal. Qui en realitat hi va néi-xer va ser l’inventor d’aquest conte, Joan Gaspar Roig i Jalpí, un historia-dor que en moments de debilitat es dedicava a reescriure la Història.

5 TORRE TELEFÒNICA

El front litoral barceloní compta amb un nou gratacel: el Consorci de la Zona Franca ha erigit un edifici de 24 plantes i 110 metres d’alçada al carrer

4

5


Taulat, al costat de l’edifici Fòrum. Es tracta d’una torre de vidre recoberta per una teranyina metàl·lica blanca i afilada com la proa d’un vaixell a la façana que mira a la Diagonal. L’arqui-tecte autor del projecte, Enric Massip-Bosch, ha batejat l‘obra com Diagonal ZeroZero, per raó de la seva ubicació i del prefix telefònic internacional,

el 00. L’edifici es convertirà en la seu central a Catalunya de Telefónica. Ha costat uns 70 milions d’euros i hi tre-ballaran 1.500 persones.

Just a la vorera del davant hi ha l’hotel Diagonal 1, i al darrere, este-nent-se cap a Sant Adrià, un nou barri de blocs de planta baixa i tres pisos que destaca pel seu agosarat disseny i



15pel mobiliari urbà, com ara els fanals doblegats o els bancs de pedra artifici-al arrodonits. Al darrere de la torre, ja a Sant Adrià, es construeix el Campus Interuniversitari del Besòs, que inclou-rà un singular edifici de l’arquitecta angloiraquiana Zaha Hadid. S’anome-narà Spiralling Tower i serà una super-posició de volums d’11 pisos d’alçada

que la seva autora compara amb una pila de llibres desendreçats.

6 FÒRUM DE LES CULTURES

És un espai enorme, més gran que la plaça de Tiananmen de Pequín i gai-rebé tan freda com aquella. El Recin-

6


te Fòrum (Elias Torres i José Antonio Martínez Lapeña) té una extensió equivalent a més d’una vintena d’illes de l’Eixample, repartits entre Barcelo-na i Sant Adrià de Besòs. Inclou la pla-ça del Fòrum, el Parc dels Auditoris, una zona de banys i un port esportiu, ja en el terme de Sant Adrià.

L’any 2004 va concentrar la immen-sa majoria dels actes del Fòrum de les Cultures i actualment acull especta-cles multitudinaris, com ara esdeveni-ments esportius i concerts. Les peces arquitectòniques més destacades són l’Edifici Fòrum i el Centre Internacio-nal de Convencions de Barcelona, ja dins del barri de Diagonal Mar. Quan no hi ha cites importants, les seves inabastables dimensions de paviment (la proximitat del mar desaconsellava plantar-hi arbres), es converteixen en una zona molt cobejada per patina-dors i ciclistes.

L’element més característic del re-cinte és la planta fotovoltaica, visible

des dels municipis del Maresme sud. Se sosté sobre quatre peus de formigó i mesura 112 metres per 50, suficient per oferir una bona ombra a l’estiu, per generar l’energia equivalent a la que consumeixen un miler de llars i per evitar l’emissió d’unes 440 tones anuals de CO2. A més, una mena de xemeneia metàl·lica de color blanc in-forma de les condicions meteorològi-ques que regnen en cada moment.

7 EDIFICI FÒRUM

Obra dels suïssos Herzog i De Meu-ron, és l’estrella dels edificis que es van construir per al Fòrum de les Cul-tures, per bé que des de l’any 2004 ha tingut una utilitat més aviat limitada. S’aixeca sobre els terrenys que fins als anys 60 ocupava un solitari castell de planta quadrangular amb una tor-re en cada angle. L’Edifici Fòrum és triangular, de 180 metres de costat


7


17

BAR PACÍFICSenzill i típic bar de barri molt po-pular entre els veïns del barri. Situat en una de les nombroses zones de vianants que uneixen el carrer Alfons el Magnànim amb la Rambla Prim (carrer Bermejo), el bar dels Padilla destaca per la seva varietat de tapes casolanes i la cervesa ben tirada.

per 25 d’alçada. S’estructura al vol-tant d’un auditori amb capacitat per a 3.200 persones i acull una sala d’ex-posicions de 5.000 metres quadrats. Els elements més destacats de la cons-trucció són el color blau, pintat sobre una superfície rugosa i que contrasta amb les superfícies llises, la sensació de levitació aconseguida pels arqui-tectes, i la làmina d’aigua que cobreix el terrat. Està previst que a partir del 2011 l’edifici aculli el Museu Nacional de Ciències Naturals i que passi a ano-menar-se Edifici Blau.

8 LA FRATERNITAT

Al final de l’edifici Fòrum, alineat amb la Rambla Prim, hi ha un monument vertical realitzat en ferro Corten en homenatge als republicans afusellats pel franquisme al Camp de la Bota en-tre els anys 1939 i 1952. La Fraternitatés obra de l’artista Miquel Navarro, fa 28 metres d’alçada i té al seu peu uns versos de Màrius Torres. En ser inau-gurat, el monument s’il·luminava amb un raig làser que al cap d’un temps va deixar de funcionar.

8


SANT MARTÍ - WordPress.com...9 Jaume e odes Ptge. de Prim de oi C. Albània a C. Ferralentí C. de...

Documents

Transcript of SANT MARTÍ - WordPress.com...9 Jaume e odes Ptge. de Prim de oi C. Albània a C. Ferralentí C. de...