Salvador Vilaseca Anguera, entre la medicina i l'arqueologia.

Jaume Massó CarballidoInstitut Municipal de Museus de Reus

Caricatura anònima del jove Vilaseca (anys vint).

Salvador Vilaseca (assegut, el tercer per la dreta), en una sortida de l'AgrupacióExcursionista de Reus a la cova del mas Monet (Pratdip), l'any 1916. Dret, amb americana blanca i cigarreta a la boca, el seu amic Manel Mata.

El primer article de Vilaseca sobreun jaciment prehistòric és aquest,publicat l'any 1919 al Butlletí de laInstitució Catalana d'Història Natural.

Vilaseca dedicà una petita part de laseva atenció a troballes d'èpocaromana, com en aquest article publi-cat l'any 1920 a la Revista del Centrede Lectura de Reus.

Un altre dels primers articles de Vilaseca sobre prehistòria del Camp fou aquest, referent a l'anomenada "Pedra Fita" de Botarell (publicat el 1922).

Fotografia oficial del casament de Salvador Vilaseca amb Lluïsa Borràs Nolla (filla del metge Eduard Borràs Pedret), celebrat el 2 de desembre de 1922.

Vilaseca, caricaturitzat per A. Cantos per al Boletín Médicode Reus (octubre de 1929).

Salvador "Vilasseca", segons l'escriptor Josep M. Prous i Vila(La Veu de Catalunya, 28-07-1926).

Salvador Vilaseca, Manel Mata i Pere Rius, amb dos obrers no identificats, a l'entrada de la cova del Janet (Tivissa), circa 1929.

Manel Mata, fotografiat per Vilaseca a l'entrada de l'avenc del Pep Anton (Arbolí).

Carta de S. Vilaseca a Josep Iglésies, 4 de novembre de 1930, anvers.

Carta de S. Vilaseca a Josep Iglésies, 4 de novembre de 1930, revers.

Excavacions de Salvador Vilasecaal poblat protohistòric del Molar,el gener de 1932.

Excavacions de S. Vilaseca a lanecròpolis del Molar (febrer de 1932).

Visita del president Macià i del conseller Gassol a l'exposició de la col·lecció prehistòrica de S. Vilaseca al Centre de Lectura. Abril de 1932 (El Día Gráfico).

La balma de Sant Gregori (Falset). Hi excavà des de l'any 1928, però la plaqueta amb la cérvola gravada no fou trobada fins el 26 de desembre de 1932 (diada de sant Esteve).

Goigs de sant Antoni i sant Gregori, amb versos de Salvador Estrem i Fa.Exemplar de la col·lecció particular de S. Vilaseca. Arxiu de l'IMMR.

Francesc Abelló (segons per l'esquerra) i Salvador Vilaseca (segon per la dreta),a l'Institut Pere Mata. Reus, 1933.

Coberta del primer número del ButlletíArqueològic en què publicà un articleSalvador Vilaseca (“Notes de Prehistòria.Quatre eines de pedra interessants”, època III, núm. 45 [1933], p. 263-265).

Eduard Toda i Güell (Reus, 1855 - Poblet, 1941), president de la RSAT, director del Butlletí Arqueològic de l'entitat i amic de Salvador Vilaseca.

Un dels treballs importants de Vilaseca és l'estudi de “Les coves d’Arbolí (Camp de Tarragona)”, Butlletí Arqueo- lògic, època III, núms. 47, 48 i 49, gener- setembre de 1934, p. 317-328, 341-356 i 373-388.

Notes i dibuixos de S. Vilaseca.

El recull dels lliuraments del treball deVilaseca sobre les coves d'Arbolí s'editàtambé en forma d'extret o monografia.

Façana de cal Rull, en què s'instal·là elMuseu Municipal de Reus, fundat l'any 1933 i inaugurat el 14 d'abril de 1934.S. Vilaseca en fou el director vitalici.

Angle de les sales del lapidari i d'arqueologia del Museu Municipal "Prim-Rull" (1934-1936). A l'esquerra, àmfora grecoitàlica amb un grafit ibèric (peça destruïda el 1938).

Una altra sala del Museu Municipal "Prim-Rull", cap al 1935. A les vitrines, diversos exemplars de ceràmica de reflex metàl·lic fabricada a Reus; al centre, l'anomenada Creu dels Ollers.

Excavacions endegades pel Museu de Reus a les restes del poblat ibèric de Santa Anna (Castellvell del Camp), a cura de Pere Rius. Any 1934.

Excavacions del Museu de Reus a la vil·la romana del mas de Valls (Reus), entre el desembre de 1934 i el gener de 1935, a cura de Pere Rius.

Sílexs de les Brugueres o Burgueres (Marçà).

Sílexs del mas d'en Lluc (Cornudella).

Sílexs i ceràmica de la Moreva (Marçà).

L'abric del Filador (Margalef de Montsant), circa 1933.

El llibre de Vilaseca s'acabà d'impri-mir, finalment, l'1 de gener de 1936.

Rebut, redactat per Salvador Vilaseca i signat per Josep Pelejà, de l'adqui- sició d'un braçalet serpentiforme, d'argent, que havia estat trobat al jaci- ment ibèric de la Serra de l'Espasa (Capçanes). Reus, 19 de març de 1936. Arxiu de la família Pallejà-Vilaseca.

Excavacions del Museu de Reus a la vil·la romana de Parets-delgades (santuari de Paretdelgada, la Selva del Camp), entre el gener i el juny de 1936.

Primera plana de l'ofici de Salvador Vilaseca a Ignasi Mallol, sobre la protecció dels mosaics de la vil·la romana de Parets-delgades, de la Selva del Camp. Datat a Reus el 30 de desembre de 1936. BHMT, Llegat Babot.

Pàgina de la memòria publicada l'any 1937 pel Servei d’Excava- cions i Arqueologia de Catalunya, amb la relació del personal cor- responent al període 1936-1937. Vilaseca hi figura com a inspector de la "zona arqueològica" de les "Comarques tarragonines".

Vilaseca, Abelló i altres membres de la plantilla de l'Institut Pere Mata, elnovembre de 1936.

Ofici del regidor de Finances de l'Ajuntament de Reus (Àngel Pallejà Vall) a l'arquitecte municipal (Josep Simó), per coordinar el trasllat a lloc segur de l'urna que contenia el cor de Fortuny, existent a la capella “de la Marquesa” de l'església prioral de Sant Pere. Reus, 21 de desembre de 1936.

Pere Rius Gatell(Reus, 1898 - 1973)

Conservador del Museu de Reusi delegat del Servei de Museus dela Generalitat de Catalunya a Reus.

Retrat de Pere Rius, cap al 1940. Arxiu de la família Rius.

Retrat de Pere Rius, als anys vint. Arxiu de la família Rius.

Ca Gai, al carrer de Prat de la Riba, cap als anys vint. Durant la guerra civil, s'hi començà a instal·lar el nou Museu Comarcal de Reus.

Els bombardeigs feixistes sobre les ciutats catalanes van augmentar molt considerablement els darrers quinze mesos de la guerra civil. El Museu de Reus, per exemple, va ser parcial- ment destruït el 24 de gener de 1938 (a dalt, imatge parcial de com va quedar l'edifici de ca Gai, al qual havien estat traslladats els fons). Els museus catalans van ser tancats al públic per ordre de la Generalitat (DOG, decret del 26 de febrer de 1938) i es van traslladar molts dels seus fons a dipòsits més segurs (en el cas de Reus, a un dipòsit patrimonial instal·alt a Bescanó, Gironès).

Còpia, feta amb paper carbó, d'unofici de l'alcalde de Reus referental retorn a Reus de la col·leccióprehistòrica de Salvador Vilaseca.Document datat a Reus el 21 dejuny de 1939.

Jardí del Museu Prim-Rull, anys quaranta. Hi veiem uns quants dels membres delPatronat del Museu de Reus (el president, Enric Aguadé, és el tercer per l'esquer-ra), a més de S. Vilaseca (tocant la figura de Cronos) i el conserge Venanci Bonet (segon per la dreta).

La sala d'arqueologia del Museu Prim-Rull, a la segona meitat dels anys quaranta. La major part de les peces eren ibèriques o romanes.

El carnet de comissari provincial d'Excavaciones Arqueológicas. Nomenat (el 1941) i revalidat (el 1953) pel comissari general Julio Martínez Santa-Olalla.

Josep de Calassanç Serra i Ràfols, Martín Almagro i Salvador Vilaseca,en una excursió arqueològica per les muntanyes de Prades, l'any 1943.

Adolf Brull, Adolf Schulten i Salvador Vilaseca, en una de les torres de l'entrada al poblat ibèric del Castellet de Banyoles (Tivissa), l'any 1943.

Vilaseca, amb diverses autoritats i prohoms locals (el primer per l'esquerra, borrós, és Pau Font de Rubinat), en un acte cultural portat a terme a Reus (abans del 4 de desembre de 1948).

Un grup de comandaments militars visiten el Museu "Prim-Rull", el juny de 1948. Al fons, taules i escultures del retaule major de la prioral de Sant Pere, salvats de l'incendi provocat per un bombardeig aeri franquista del gener de 1938.

Salvador Vilaseca, els anys quaranta.

La memòria científica sobre les excavacions al poblat i a la necròpolis del Molar, que havia enllestit i que era a punt de ser publicada (en català) a mitjan 1936, es va editar finalment a Madrid el 1943.

Notes de camp de S. Vilaseca, en la seva exploració del jaciment protohistòric dels Reguers (l'Albi, les Garrigues), el 10 de febrer de 1945.

Un altre dels pocs treballs arqueològics de Vilaseca sobre estacions o jaciments prehistòrics situats a fora dels límits provincials és aquest de 1947.

Excursió científica a la cova Remígia, l'any 1950. A la segona fila, Lluïsa Vilaseca (nascuda el 1924) al costat de Martín Almagro (el seu director de tesi). Salvador Vilaseca és més a la dreta.

Croquis i notes de Salvador Vilaseca, referents a la fotografia anterior.

A la col·lecció "Rosa de Reus", de l'Associació d'Estudis Reusencs, de la qual fou un dels màxims impulsors, Salvador Vilaseca va publicar uns quants dels seus principals treballs sobre la història de la medicina a Reus i al seu entorn.

Vilaseca, com a membre destacat de l'IET, va saber gestionar la creació d'un "Centro Comarcal de Reus" que edità diverses monografies arqueològiques als anys cinquanta i seixanta del segle XX.

Còpia de la carta amb què Salvador Vilaseca va agrair a H. Schlunk el seu nomenament com a membre corresponent del DAI, 30-XII-1954.Ofici amb què H. Schlunk va comunicar

a S. Vilaseca el seu nomenament com a corresponent del DAI, 7-XII-1954.

Duplicats de les autoritzacions oficials, signa-des pel director general de Bellas Artes, Grati-niano Nieto, per a les intervencions arqueo-lògiques del DAI a Centcelles, els anys 1963, 1964 i 1965.

Segona pàgina d'una carta de Josep Maria Porta, mestre resident a Constantí i col·laborador de Salvador Vilaseca, sobre les excavacions a Centcelles, 5-XI-61.

Felicitacions de Nadal i Any Nou, editades pel DAI · Madrid i il·lus-trades amb detalls del mosaic de la cúpula de Centcelles. Tramesesa S. Vilaseca.

Salvador i Lluïsa Vilaseca van publicar la guia del Museu Municipal de Reus l'any 1963, que fou editada a Madrid per la Dirección General de Bellas Artes.

Carta d'Amadeu-Jesús Soberanas i Lleó (recentment traspassat) a S. Vilaseca, referent a una col·laboració d'aquest al Butlletí Arqueològic. Tarragona, 19 de novembre de 1966.

Al despatx de casa seva, al carrer de Sant Joan, l'any 1968.

Vilaseca, actuant com a forense del partit judicial, a l'acte d'inspecció prèvia a la sortida de Madrid dels taüts amb les restes del general Prim i a l'acte de recepció a l'Ajuntament de Reus, el febrer i el març de 1971.

Vilaseca, a Salou, l'any 1971.

Sens dubte, l'obra arqueològica més destacada de Vilaseca és aquesta de 1973. Quaranta anys després, és encara una publicació de referència.

Salvador Vilaseca i el prehistoriador aragonès José Ignacio Lorenzo, a la porta del Museu Municipal de Reus (de l'actual plaça de la Llibertat), l'any 1974. Lorenzo va ser un dels molts investigadors a qui Vilaseca va facilitar la consulta de materials de la seva important col·lecció arqueològica.

Medalla, editada per l'Associació d'Estudis Reusencs, d'homenatge a Salvador Vilaseca. Fou realitzada per l'artista Ramon Ferran l'any 1974.

El Museu d'Arqueologia Salvador Vilaseca, instal·lat a l'antiga seu del Banc d'Espanya a Reus (número 59 del raval de Santa Anna. Fou inaugurat el 17 d'abril de 1984 (quasi exactament dinou anys després de la mort de Vilaseca i quan feia exactament vuitanta-vuit anys del seu naixement).

Al Museu també es conserva la documentació particular de Vilaseca, que documenta la seva mantinguda relació amb els prehistoriadors i arqueòlegs europeus més destacats de l'època.

Placa d'homenatge a salvador Vilaseca, col·locada l'any 1996 (arran del cente-nari del naixement) a la façana de la casa núm. 51 del raval de Santa Anna.