1.- (Actors)

Dedicatòria a un amic.

L’estraperlisme prospera,ve el divuit de julioli, tot cantant “Cara al sol”,ens van donant pel darrera.

Entre misses i anatemesi camps de concentració, jo vaig dedicant poemesi seguint la processó.

Ai, amic Josep Maria,qui ens ho havia de dir?Però demà serà un altre dia,la mare que els va parir!.

Josep M de Segarra

2.-- (Actors)

R.S.P

Entre tantes injustíciescom al món han succeït.,no n’hem vist cap com aquesta:el Gran porc ha mort al llit!.

Ell va ser el cap terroristad’una guerra criminalcontra un Estat democràtic,contra un poble liberal.

L’ajudà tota la púrriades de fora i des de dina:Hitler, Salazar, Benito,en March, bisbes i botxins!

Quants ultratges, Catalunya!Quina ràbia! Quants paranys!

1

El seu fètid despotismeha durat trenta-cinc anys!

I ara el màxim Fratricidafina com un home honrat,amb tota mena d’auxilis i el saber mancomunatde cent metges al costat.

Els comunicats diarissón una obra magistral,que, en bonics vocabularis,i llevat de pits i ovaris,ho esmentaven tot, com cal,i ho trobaven tot malalt.

Declara: “Muero en el senode la Iglesia..” Quins pebrots!Mentrestant ataconavael més purs dels sacerdots.

Finalment, i en una espèciede sacrílega facècia,li posaven el manteud’una imatge profanadaper joiells d’altíssim preu,en la qual, Espanya, creu,amb la fe dels egoistes,el fanàtic ... I l’ateu!.

La mà que li tremolavade tantes morts com signà,els perseguits i els opresosja no farà tremolar.

“Ha mort per Déu i la Pàtria1”Per quina pàtria i quin déu?La pàtria dels farts i els lladresi un déu que es va fer seu.

El ploren els fills de putai el vil especuladori li canten les absoltes

2

A la televisió.

Li apliquen tants sufragis, tantes misses li han ofert,que les ànimes dels pobres,redimides amb les sobres,veuen ara el cel oberti amb poc temps el purgatorirestarà clos i desert.

I uns mitrats sense vergonya,els gendarmes més podritsi els ministres amb més ronyan’enterraran la carronyaa la Vall dels malparits!

CODA

A l’infern, en arribar-hi,hi hagué un pànic “general”i el Diable, a corre-cuita,volà cap el pis de dalt;i a la porta de la glòriaclamava amb veu estentòria:companys àngels, m’heu d’obrirs’expressava amb veu de tro:“Concediu-me asil polític!L’infern viu un moment crític!Tinc a baix l’home Mefíticque em corromprà fins a mi!”

Pere Quart.

3

FINAL!

-Havies d’haver fet una altra fi;et mereixies, hipòcrita, un mur aun altre clos. La teva dictadura,la teva puta vida d’assassí,

quin incendi de sang! Podrit botxí,prou t’havia d’haver estovat la durafosca dels pobres, donat a tortura,penjat d’un arbre al fons d’algun camí.

Rata de la més mala delinqüència,t’esqueia una altra mort amb violència,la fi de tants des d’aquell juliol.

Però l’has feta de tirà espanyol,sol i hivernat, gargall de la ciènciai amb tuf de sang i merda, Sa Excremència!-

Glòria del bunyol,ha mort el dictador més vell d’Europa.Una abraçada, amor, i alcem la copa!.

20 de novembre de 1975.

Joan Brossa.

3.— (Actors)

"Que n'ereu, de poca cosa: per protegir-vos contra el mot desconegut us van caldre fusells."

Roser Caminals

Maleeixo solemnement els militars salvadors de pàtries, els religiosos salvadors d’ànimes, els polítics salvadors d’administracions i a tots aquells energumens que han maniobrat criminalment per anorrear la nostra llengua. Signat: Josep Gironès, escriptor.

4

IMPROPERI A FRANCO No maleiré pas la teva memòria car en ella es congrien les imatges dels teus actes indignes i, així, palesant-los un a un, sabrem allò que mai hauria d’haver succeït i allò que mai voldrem. Tu ets, Indigne General, l’exemple del que no ha de ser, la representació enterca d’un mal record, d’un mal son que, malauradament, es va fer realitat. Sia, doncs, la teva memòria per a prevenir-nos d’homes com tu. Ignasi Roda Fàbregas 30/3/09

4.— (Actors)

__________________________________________________________________ “Jo, i molts, moltíssims, morirem com uns forasters a casa nostra; hi moriren els nostres pares, els nostres avis, generacions senceres...No és raó que hi visquin i hi morin els nostres fills, els nostres néts, i a nosaltres incumbeix la tasca de fer que puguin viure i morir en terra lliure, com a ciutadans de llur nació. Exactament com viuen moren aquells que ara ens refusen allò que es concedeixen oblidant voluntàriament que els drets humans emparen, amb les persones, els pobles.”

“Sabrem que una terra és ocupada no només per l’espoliació econòmica, per la dependència, política, sinó per la falta de llibertat amb que es mou la cultura indígena, per la desconsideració que sofreix la seva llengua, per la creació de dispositius que la posen contínuament en discussió i la subordinen a la cultura importada, des dels centres directors de la qual es decideix, en darrera instància, si la corda serà curta o llarga... I als pobres catalans sembla que no se’ns acut que, mentre hi hagi corda, curta o llarga, la durem lligada al coll” MANUEL DE PEDROLO

5.— (Actors)

5

La pell de brau.

XLVI

A vegades és necessari i forçósque un home mori per un poble.Però mai no ha de morir tot un poble per un home sol:recorda això Sepharad.Fes que siguin segurs els ponts del diàlegi mira de comprendre i estimarles raons i les parles diverses dels teus fills.Que la puja caigui a poc a poc en els sembratsi l’aire passi com una estesa màsuau i molt benigna damunt els amples camps.Que Sepharad visqui eternamenten l’ordre i en la pau, en el treball,en la difícil i merescuda llibertat.

Salvador Espriu.

Horació al senyor Sant Jordi.

Senyor sant Jordi, patró, cavaller sense por, guarda'ns sempre del crim de la guerra civil. Allibera'ns dels nostres pecats d'avarícia i enveja, del drac de la ira i de l'odi entre germans, de tot altre mal. Ajuda'ns a merèixer la pau i salva la parla de la gent catalana. Amén.

6

Salvador Espriu

6.— Ignasi Riera.

Va fer un comentari satíric

7.— (Actors)

Franco, assassí:com que vas voler matar la meva llengua: assassí de llengüescom que vas voler assassinar el meu poble: assassí de poblesI com que vas sembrar el terror durant quaranta anys: TERRORISTA.  Isabel-Clara Simó

COM TOTS SABEU LA LLENGUA ÉS UN ÒRGA SEXUAL... A MI M'AGRADA FER L'AMOR AMB LA MEVA LLENGUA... Raimon Cuxart

Francisco Franco, Álvarez Arenas i altres criminals de guerra i postguerra, morts i enterrats, però encara no prou morts i mal sepultats:

Maleït el dia que vau maleir el nostre poble i la nostra llengua en nom de la unitat indivisible de la vostra malnada pàtria i el vostre idioma imposat a sang i foc! Josep Sabater

7

8.— (Actors)

EL MEU CANT A LA PÀTRIA

Esplèndida i total, et tinc al cor unida,i encara més endins.I mentre les banderes esteses de la vidatremolin refulgents pels meus íntims camins,et portaré a l’altar de l’ànima tothorail·luminant enforaamb llum dels teus destins.

Fa temps vaig immolar-te damunt l’ara sagradal’esclat de joventut.Després et vaig lliurar, de l’arca ben tancadadels meus tresors interns, encara més tribut. Ençà de les distàncies em queda ta presència amb cos de transparènciaper tot el que he perdut.

Oh! Pàtria dels dolors, l’amor que sempre creaem fa més emotiui sento el bleix etern dins el teu pit de deaque atia el foc indòmit del gran combat passiu, i sento com la teva febrosa sang estesaproclama la represaamb un vermell més viu.

Oberta afirmació és el solc de la rellaque endinso ben pregon.El meu cant no és el color d’efímera rosella,ni de l’ocell que passa és el xiscle que es fon,sinó que és un esqueix d’incògnita energiaque va forjar-te un dial’estel que duus al front.

Josep Maria Murià i Romaní Mèxic 1953

8

9.— (Actors)

IMPROPERIContra els crims antics i presents d’ Espanya contra Catalunya, d’ Olivares a Felip v, de Primo de Rivera a Franco, i fins als seus seguidors actruals, contra els intel.lectuals i escriptors que els ha fet i els fan costat, d’ Antonio Machado a Unamuno, de Julian Marías a Fernando Savater, i contra els gossos mesells d’ aquí que els fan costat en la infàmia, no podríem esgotar els insulta del diccionari, i n’ hauríem d’inventar molts més en aquesta llengua que Espanya ha combatut i combat a mort.

Jaume FàbregaEscriptor gastronòmic

Ja que no em podreu tornar mai al meu pare, jo us torno tota la ràbia que encara em permet cridar alt i fort: fexistes!

Jordi Sierra i Fabra

10.— (Actors)

No hem preguntis perquè, però l’estimode cor la meva llenguaNo ho preguntis en va; sols podré dir-tel’estimo perquè si, perquè és la mevaL’estimo perquè si, perquè eixa parlaés la parla mateixaque al so d’una non non, la més formosagronxà amorosament ma son primeraL’estimo de tot cor per catalanal’estimo perquè en ellala primera rondalla en contà l’àviaun cap vespre d’estiu mentre el sol queiaL’estimo de tot cor, perquè al descloure’sl’exquisida poncelladels meus vint anys, aquell sublim “t’estimo”va dictar-me’l l’amor en eixa llenguaL’estimo de tot cor perquè la parlen els meus amics de sempreels que ploren amb mi i els que amb mi riuenels que em criden “avant” i avant m’empenyen

9

L’estimo de tot cor, perquè cardinesi espigues i rosellesi els rossinyols i el mar i el cel i l’airesos grans secrets em català em revelenL’estimo de tot cor, perquè no en trobo de més franca i més bellai hem preguntes perquè?... i això hem preguntes?l’estimo perquè si, perquè és la meva.

Apel·les Mestres.

A CATALUNYA

La Llengua.

Insidioses, les veus de la famat’han mort en va, que et miro fit a fiti et veig parpallejar com una flamaQue crepita en la fosca de la nit.

Com més densa és la fosca, més et miroque, a la claror naixent en que se’t veuet sento més en l’aire que respiroi en la tonada de la meva veu.

Car fins quan balbucejo que no ets mortaen llengua emprada per a dir-ho al món,de tan present com ets, no se’t confon.

I de tan viva que t’hi sents i forta,t’estremeixes al fons del meu accentque enlluerna de clar i crema d’ardent.

Ventura Gassol

11.—

HIMNE

Bon cop de falç –diu,alçat, aquest poble.que ha conegut la tralla i el fusell

10

com la raó suprema de la força.

La llibertat, ofegada als fossarso en la foscor de les cel·les més fondes,ha rebrotat en els nostres vells cants.

Són tantes les veus esbotzant el silencidels anys de por, tatuats en la carnque qui és sord n’hereta el vituperi.

Bon cop de falç –no pas com a revenjad’antics combats per a altres vencedors,sinó segant les feixugues cadenes.

La nostra pau és una flor senzilla,fruit i llavor d’una esperança plena,per abastir un serè futur lliure.

Amb el puny clos vetllarem la monjoiade cada espai conquerit pam a pam,per eixamplar finalment la victòria.

I guanyarem unànimes la guerraque no ens deixarà completament vençuuts.Bon cop de falç, defensors de la terra!

(11/IX/1976)

Francesc Vallverdú.

ESTAT DE DRET

Vindran impunement, i amb l’ajut vergonyós d’alguns caragirats, t’ocuparan la casa, t’escupiran el rostre, t’espoliaran la hisenda i et negaran la pròpia identitat. I només s’avindran a respectar-te, si els promets ser, pensar i parlar com ells. T’imposaran, poc a poc, la seva llengua 

11

fins dur la teva a l’extinció, i estrafaran, en benefici seu, la història de la terra on has nascut i on t’han nascut germans, pares i avis. I si un dia, potser, en un atac de ràbia continguda, resols aixecar el crit i dir-los: Prou! et respondran que ets un insolidari, que ets un intolerant, i que conculques la seva llibertat d’expressió. 

                                 Josepmiquel Servià                             (Del llibre “La barca encesa”).

12.—(Actors)

Maleïts sigueu eternament els culpables de les morts incontrolades; de les morts dels dos exercits; de les víctimes indefenses dels bombardeuigs; de la repressió de la postguerra i l’exili.

Maleïts sigueu eternament els que encara no respecteu les identitats nacionals.

Joan Cervera i Beatriz Excursionista I escriptor.

Maleïts sigueu eternament aquells que el juliol del 1936 us vàreu revoltar il·legalment contra un govern democràticament sorgit de les urnes.

Mateïts sigueu eternament els culpables del genocidi racial, cultural, lingüístic dels diferents pobles creats per Déu o la naturalesa.

AMÉN

Aurora Vila i Guàrdia

13.—

Pepe rubianes (so taula).

14.—

12

I aprenc a dir No

Amollo en la nitla veu amarga ola veu esperanzada.

I aprenc a dir No

Que ja no és temps de plorarni de lamentar-se, ni tam,pocel cercar excuses fàcils.

I aprenc a dir que No

Montserrat AbellóLlegit per Agustí alcoverro

FA SETANTA ANYS

Tenia 58 anys. L’havia agafat la Gestapo, allà al seu exili de França. Un mur li serví d’escenari i el crit de “Per Catalunya” li clogué els llavis per sempre més.

Fou assassinat per Franco dia 15 d’octubre de 1940, al cap de més d’un any de la victòria del gran dictador.

Es deia Lluís Companys i era el President vençut de la Generalitat de Catalunya, de la Catalunya vençuda.

Els rellotges marcaven 2/4 de 7.

I, just en aquell instant, un moment del temps que comptem, el magnicidi esdevingué un genocidi.

Amb el president de la Generalitat Catalunya era assassinada.

No ens cal cercar orígens perduts fa 300 anys. Aquella albada de tardor, a plena confrontació europea, un tret trencà la vida d’un home que havia somiat i treballat per una Catalunya lliure. Per un Estat català. Que havia sofert presó a causa precisament del seu desig que era el del seu poble.

13

El feixisme –aquest feixisme que corre encara per les Corts de l’Estat i per les cantonades de les nostres vides —en assassinar Companys ENS assassinà el NOSTRE President. I aquests dos mots ENS i NOSTRE, esdevenen uns termes indestriables de nosaltres mateixos. Voleu res més terrible per un país?

A les confrontacions clàssiques, a les dels països anomenats bàrbars pels romans, a les confrontacions medievals, matar el cap era derrotar un exèrcit.

L’assassinat de Companys esdevé el símbol de la massacre que Catalunya havia sofert un any i mig abans, aquells inicis del trenta-nou, una massacre que deixà cadàvers enterrats als mig dels camps de primavera d’aquells dies tràgics.

Es podrà dir que la resta de la pell de brau també fou assassinada per Franco. És cert. Només que hi ha una petita diferència en ambdós casos. El president Azaña hagué de fugir cap a l’exili, però ningú no el deportà per ser assassinat pel franquisme.

Per què?, ens podem preguntar. Doncs, perquè Franco no tenia cap interès en assassinar cap símbol d’Espanya, per més roja que aquesta fos.

La seva fita primordial era assassinar les nacions de dins l’Estat, les mateixes que ell havia vençut. Va ser l’obsessió que el perseguí tota la vida.

El crit de ESPAÑA UNA, ESPAÑA GRANDE, ESPAÑA LIBRE” que ressonà en aquesta ciutat --i a tot el país—durant 40 anys, acompanyat pels trets dels fusells triomfants, s’iniciava pel mot definitori de la seva dèria: “ESPAÑA UNA”. Cosa que volia dir, com tothom havia après a cops de sabre, que s’havia acabat el temps de les frivolitats d’antics i mil·lenaris pobles.

No ens cal pas anar a cercar derrotes de fa 300 anys, als catalans. No ens cal pas cenyir el genocidi del nostre poble en aquell desventurat 11 de setembre de 1714 en què les tropes del primer Borbó consumiren la massacre del nostre antic Estat. Del nostre ja vell poble.

L’entrada triomfal de Francisco Franco Bahamonde pels carrers dels nostres pobles i ciutats, pels carrers del nostre cap i casal, les execucions que la seguiren i la deportació del President de Catalunya per ser assassinat després d’una pantomima de judici sense jutges ni llei, és el moment al qual ens hem de remuntar per entendre el perquè de tot plegat.

14

Per entendre que en aquests moments tenim l’Estatut votat pel nostre poble als tribunals de l’Estat. Per entendre que, en la transició on encara som, no se’ns reconegué com a poble. Per entendre perquè es muntà l’Estat de les Autonomies, que igualava la nostra antiga nació amb un invent com el de Castilla-La Mancha, posem per cas.

Per entendre, catalans, que el genocidi iniciat fa 70 anys i consumat amb el magnicidi de l’assassinat del President de Catalunya, aquest genocidi segueix dempeus. VOLEN SEGUIR ANIQUILANT-NOS, ENS ESTAN ANIQUILANT.

No hi ha cap voluntat per part dels espanyols de retornar-nos els nostres drets històrics, de possibilitar-nos l’enllaç amb aquella Catalunya modèlica d’abans de l’Alzamiento que havia iniciat una cursa cultural de primer ordre, un ensenyament de primer ordre, una societat moderna i dinàmica que els enemics de la República van tallar en sec.

Despertem-nos catalans i catalanes, diguem amb paraules del poeta adéu a aquesta Espanya que no tan sols no ens ha demanat perdó pel magnicidi i el genocidi, sinó que ens segueix massacrant dia a dia.

Diguem “ADÉU ESPANYA”. Només així podrem seguir pels camins de llibertat que la nostra societat ja està trobant, amb o sense els nostres polítics.

Només així podrem seguir pels senders que l’assassinat del nostre President, Lluís Companys, --i amb ell la de tot un poble-- va estroncar.

VISCA CATALUNYA LLIURE!!!!

15.—

OBVIETAT

Àdhuc quan ningú ens escolta

tothom sabem escoltar.

De la casa i l'hort d'Europa

som els que sabem com va

i si volen menjar sopa

haurà de ser en català.

15

........................................

Enric Cassasses Figueres

16.—

Més que improperis, una reclamació

Sóc aquí avui per reivindicar la meva llengua: el català. Una llengua

maltractada, que de petita, vaig poder aprendre d’amagatotis a l’escola, una

escola creada per la burgesia catalana en la seva lluita contra la dictadura

franquista. Una llengua que vaig poder practicar, també, gràcies als llibres

que el meu pare conservava de la seva infantesa.

Exigeixo que mai més la meva llengua sigui prohibida i que cap de

les generacions que em segueixen l’hagin d’usar d’amagat. I exigeixo, de

passada, que fem alguna cosa perquè el català a les escoles i als mitjans de

comunicació sigui de debò català i no el catanyol, cada cop més freqüent.

Gemma Lienas

17.—

D’un full volant del 1947:

Hable bien. Sea patriota. No sea bárbaro. Es de cumplido caballero que

usted hable nuestro idioma oficial, o sea, el castellano. Es ser patriota.

Viva España y la disciplina y nuestro idioma cervantino.

En la mateixa llengua, ben clar es llegia a les monedes: Francisco Franco,

caudillo de España por la gracia de Dios.

16

I, a hores d’ara, amb aquests precedents, encara hi ha qui s’estranya que per

aquí els ateus, pels dogmes de la fe i els dogmes de la llengua, continuïn a

l’alça. Com diu l’havanera: Visca Catalunya, visca el català!

Jordi Mata

LA PARAULA JUSTA PER DIR-LOS

Com que no conec prou l’idioma per tot el que els voldria dir, he començat per regirar el diccionari, però tampoc he quedat satisfet amb cap definició.            Voldria dir-los el nom del porc, però he pensat que aquests animals tan productius i sacrificats no s’ho mereixen. Si els titllem de goril·les em passarà si fa o no fa el mateix; ben mirat aquests parents dels nostres avantpassats, que no fan mal a ningú si no els emprenyen, tampoc es mereixen una comparació que els degradi tant. Que jo sàpiga, per exemple, no s’han ficat mai a casa d’altres a fer-los mal només pel fet de no voler ser com són ells.            Al·ludir a les branques femenines del seu arbre genealògic tampoc em  sembla massa just. ¿Quantes mares no hi ha que siguin les primeres penedides de la porqueria de fills i  filles que van parir?  Suposo que fer-los memòria de la relació maternal –sigui quina sigui la seva promiscuïtat- és fer-ne un gra massa.  Tampoc elles en tenen tota la culpa del que els va sortir i del mal que han fet els seus productes a la humanitat.             Lladres, bandarres, criminals, assassins, covards, incivils, salvatges, bruts, indignes, torturadors, inhumans, etc. són paraules que, fins i tot juntes, es queden curtes per dir tot el que voldria.               Potser només n’hi ha una que els defineix  plenament, però no segons el que en diu el diccionari, si no d’acord amb la veu del poble –vox Dei-, que els qui fan els diccionaris haurien d’acceptar incondicionalment en aquest cas.             Jo diria que no hi ha cap més mot que sigui tan degradant i tingui un significat tan pejoratiu. La paraula justa per dir-los es

17

simple i senzillament franquistes. ¿En sabeu una altra que vulgui dir coses pitjors i que faci més fàstic?           

Josep M Murià.

19.—

“Tu, femer de la Història! (no vull embrutar-me la llengua amb el teu nom),

La teva vanitat impúdica de glòria immortal ha quedat ofegada sota els rius de sang innocent que vas fer vessar, sota la por i el silenci que ens vas imposar.

Ens has deixat, però, una ferum de passat repugnant, insuportable quan bufa de ponent, que és encara massa sovint.”     Joan Rendé i Masdéu

20.—Joan Vinuesa i Xavier d’Edimburg.

Encara avui respiro en català

Si em xafo els dits

- la vida a martellades.

Si em sobresalta el pànic

- la nit (la mort) xisclant al bosc, poruga

Si crido per l’angoixa de veure’m impotent

en aquest món de mones

-        pardal pres a la neu i al blat de moro.

Si esclato per la joia

de veure el sol ixent darrera les muntanyes

-turons, serrats, carenes del meu poble!

18

Si cerco Déu, de sobte i novament i sempre

amb més delera

-com un xaiet, esmaperdut, la mare.

Si torno infant, a l’úter del Temps

I del Misteri

-anant retornem sempre....

....encara, avui, encara

en català crido, cerco, retorno.

Encara avui respiro en català!

Pere Casaldàliga i Pla, Balsareny 1928.

 

21.— (Actors)

Acròstic:

MISÈRIA CONSTITUCIONAL.

Màquina de matar.

Ictus cerebèl·lic.

Saba tinyosa del poder.

Estèril espantall espanyol.

Ronyosa calavera d´Estat.

Infame karkassa del Kapital.

Assassí fill de la histèria.

19

Corb enrogallat.

Oficial de letrines.

Nauseabunda desferra.q

Servil bufó capellanesc.

Tèrbol artefacte de l´opressió.

Ignominiós gargall.

Tètric oracle de la misèria.

Udol del xacal carnisser.

Cretinisme capitalí.

Infecta colomassa reial.

Orb, poruc, raquític cranc.

No temais, queridos ciudadanos cataespañoles: os serán respetadas cárceles y

pistolas, propiedades e iglesias…

Ara és l´hora, catalans, de plantar cara als carallots!

La mer, la mer, la mer…de

toujours recommencée!

Julià de Jòdar

20