CATALÀ- SALVADOR ESPRIU

2. Llegeix les quatre primeres pàgines d’aquest article: “El mito de Sinera. Mito de la libertad” i després elabora un resum on expliquis què és Sinera, característiques del llibre Cementiri de Sinera i Les cançons d’Ariadna.

Què és Sinera?

Llegit al revés és el nom d'un poble mediterrani: Arenys que representa el valor real, amb la seva gent i el seu paisatge, com un sentit mític. Salvador Espriu va crear, en els seus versos Sinera, una petita illa de llibertat, un espai lliure i il·limitat. Sinera és l'atmosfera de la casa paternal, Sinera és tot el que es va quedar de l'altre costat de la guerra. Atractiu per irreal i idealitzat.

Embolicat per la il·lusió de tornar a ell, la inexistent Sinera és el món interior de l'artista que equival a la terra pàtria.

Característiques del llibre Cementiri de Sinera:

És el primer llibre de Espriu publicat en el període de postguerra, quan la dictadura franquista va imposar l'exclusivitat del castellà.

El protagonista del llibre és Salom, el seu alter ego, i representa que és ell qui es va quedar en el cementiri de Sinera formant part del passat.

És una obra molt personal, individualista, on no hi ha mes que dos personatges, el subjecte líric i Sinera (espai on es desenvolupa l'acció), que es fonen unint el món interior del subjecte líric i el món exterior en un món imaginari.

El trajecte que recorre és la línia de l'argument que uneix als poemes del llibre. El subjecte líric recorre les estades buides de Sinera, passa per última vegada pel seu poble, acomiadant-se, per arribar al cementiri, al xiprer, on troba la mort.

Característiques de Les cançons d’Ariadna:

Salvador Espriu el va publicar al 1949 i elevà el nombre inicial de 33 poemes a 100.

La concepció del poema és de pura arrel dramàtica, grotesca i corrosiva i el greu to noble, enriquit per la gran tristesa del temps.

Sinera no es descriu, sinó que s'esmenta com un lloc ja conegut.

El primer poema de la col·lecció es titula "Entrada" (on es presenta el laberint del món interior del poeta en el qual conviuen, dialogant sentimentalment). El segon poema “Repressa”, a més de continuar i ampliar el poema anterior, ofereix algunes pistes per

a la comprensió del conjunt del llibre. El poeta deixa que el lector entri al seu laberint, símbol de la vida i de la poesia, tot i que l’omple d'obstacles que el lector ha de superar per a arribar a trobar el secret amagat.

Els personatges d'aquest espectacle que poblen Sinera pertanyen al món interior del jo poètic, formant part del seu malson, de la seva vida, entesa com teatre.

Hi ha dos llocs: Naxos, que pertany a la mitologia grega, i Sinera, que pertany a la mitologia espriuana, pel que els personatges d'antics mites grecs comparteixen l'espai poètic amb els inventats per Salvador Espriu.Els personatges claus són Salom i Ariadna.

El poeta parla molt clarament del trist destí de la llengua dels seus avantpassats:

Relació dels dos:

Són dos llibres antitètics del tot, encara que tenen molts punts en comú (sobretot, SINERA) i es complementen mútuament.La solitària, deserta Sinera del "Cementiri de Sinera" s'omple de personatges grotescos, humils, repulsius en “Les cançons d'Ariadna” i reflecteixen la desolació del poeta davant el mal que ha arribat a la seva terra.

Cada membre del grup ha de comentar dos poemes de Salvador Espriu:

ASSAIG DE CÀNTIC ENE EL TEMPLE

Oh, que cansat estic de la meva

covarda, vella, tan salvatge terra,

i com m’agradaria d’allunyar-me’n,

nord enllà,

on diuen que la gent és neta

i noble, culta, rica, lliure,

desvetllada i feliç!

Aleshores, a la congregació, els germans dirien

desaprovant: “Com l’ocell que deixa el niu,

així l’home que se’n va del seu indret”,

mentre jo, ja ben lluny, em riuria

de la llei i de l’antiga saviesa

d’aquest meu àrid poble.

Però no he de seguir mai el meu somni

i em quedaré aquí fins a la mort.

Car sóc també molt covard i salvatge

i estimo a més amb un

desesperat dolor

aquesta meva pobra,

bruta, trista, dissortada pàtria.

En aquest poema l’artista el que vol intenta dir és que li agradaria estar, o anar a una

terra del nord ja que diuen que la gent és neta, noble, culta, rica, lliure, desvetllada i

feliç. I que riuria mentre el seu poble el tractant de traïdor. Però aleshores diu que no

ho farà encara que així no pugui complir el seu somni, perquè encara que el seu poble

sigui pobre, brut i trist, és la seva pàtria i l’estima per damunt de tot.

Poesia de Salvador Espriu

La preocupació per Catalunya i el seu destí: en aquest poema podem veure que l’autor

es troba preocupat per la seva terra, pel destí que aquesta sofrirà i vol marxar, però a

la vegada se l’estima tant que prefereix viure infeliç que viure lluny d’ella.

Registre líric o elegíac: el poeta expressa l’enyorança per la seva terra i del que aquesta

podria haver esdevingut.

FIGURES RETÒRIQUES

Asíndeton: covarda, vella, tan salvatge terra

Enumeració: covarda, vella, tan salvatge terra

Sinestèsia: covarda, vella, tan salvatge terra

Hipèrbaton: d’aquest meu àrid poble.

Comparació: Com l’ocell que deixa el niu, així l’home que se’n va del seu indret

Paradoxa: i estimo a més amb un desesperat dolor

MOTS DESCONEGUTS

Congregació: Associació de persones cristianes que, sota l’advocació d’un sant, es reuneixen

per fer exercicis. Comunitat cristiana.

Dissortada: desgraciada

Car: perquè

ADVERS AL VENT

No preguntis si penso

encara en els vells dies

dels senyors, si recordo

com lentament morien

els jardins, les paraules.

He perdut. Ai, caiguda

de l'allunyat per l'íntim

camí que només porta

on ja no sóc, designi

d'oblidar hores, núvols,

el meu nom de naufragi!

Vençudíssim, sentint-me

advers al vent, segura

presa del mar, no vulguis

saber si penso encara

en la llum dels vells dies.

En aquest poema, l’autor ens expressa la seva malenconia i la seva angoixa pels temps

passat que encara recorda. Ens expressa un dolor de pèrdua, de llunyania i d’oblit. El

poeta ha perdut, se sent vençut per totes les situacions que no ha pogut superar.

Poesia de Salvador Espriu

La meditació: en aquest poema podem veure que l’autor fa una reflexió entorn l’oblit

el dolor, la solitud i el cansament del poeta que el porta al record de la infantesa. Ens

mostra un to trist i elegíac.

Registre líric o elegíac: el poeta expressa l’enyorança pels temps passats.

FIGURES RETÒRIQUES

Personificació: morien (les paraules)

Enumeració: Vençudíssim, sentint-me advers al vent, segura presa del mar

Sinestèsia: íntim camí

Hipèrbaton: caiguda de l'allunyat per l'íntim camí que només porta

MOTS DESCONEGUTS

Designi: Pla ideat d’alguna cosa a acomplir.

Advers: Contrari, oposat hostilment, desfavorable

DE TAN SENZILL, NO T'AGRADARÀ

Cansat de tants de versos que no fan companyia

-els admirables versos de savis excel.lents-,

i de mirar com passa l'emperador tot nu,

i del gran plany del vent, aquest vell adversari,

i de l'excés de mi, sense missatge,

ara us diré, amb paraules ben clares,

amb crit elemental, lluny d'artifici,

que vull només parar-me en el camí,

ja decantat amic de l'última injustícia,

i ajaçar-me per sempre, sense recança, mort,

damunt la bona terra.

En aquest poema, l’autor expressa que vol gaudir i estar amb pau en la seva terra. Esta

cansat de tantes paraules que no diuen res, de veure com tot passa davant d’ell,

d’aguantar els seus enemics i de sentir frases sense missatge. Ara, l’autor diu ben clar

que només vol parar-se en el camí i restar-hi per sempre.

Poesia de Salvador Espriu

La meditació: en aquest poema podem veure que l’autor fa una reflexió entorn el

cansament que sent i que l’únic que vol és estar en pau i lluny de tot. Té una visió del

món pessimista i desesperançada que només el porta a la solitud.

Registre líric o elegíac: el poeta expressa el cansament que li provoca el món i tot el

que està buit de sentit.

FIGURES RETÒRIQUES

Polisíndeton: i

Metàfora: plany del vent

Enumeració: amb paraules ben clares, amb crit elemental

Hipèrbaton: que vull només parar-me en el camí, ja decantat amic de l'última injustícia,

MOTS DESCONEGUTS

Ajaçar-me: Ajeure’s en un llit o cosa disposada per a jeure-hi al damunt.

Plany: acció de compadir-se

Recança: Greu que sap de fer o d’haver fet, de deixar o d’haver deixat de fer, alguna cosa.

LA PELL DE BRAU

Diversos són els homes i diverses les parles,

i han convingut molts noms a un sol amor.

La vella i fràgil plata esdevé tarda

parada en la claror damunt els camps.

La terra, amb paranys de mil fines orelles,

ha captivat els ocells de les cançons de l'aire.

Sí, comprèn-la i fes-la teva, també,

des de les oliveres,

l'alta i senzilla veritat de la presa veu del vent:

"Diverses són les parles i diversos els homes,

i convindran molts noms a un sol amor."

En aquest cas, el poeta parla d’Espanya, de que troba diverses parles i diversos homes.

Però tota a aquesta diversitat condueix a un amor, a un camí. Ens parla de la seva bella

terra i de la captivació dels seus ocells. Ens anima a fer d’aquesta terra, la nostra terra i

a posar-li un nou nom a tot el que representa.

Poesia de Salvador Espriu

La preocupació per la terra: en aquest poema podem veure que l’autor ens parla

d’Espanya, fent una analogia amb la pell d’un brau. El poeta ens parla del que Espanya

és una terra amb diversitat i riquesa però amb un sol amor que els uneix a tots.

Registre civil: en aquest poema el poeta s’adreça a la col·lectivitat amb un to moral

elevat i ens anima a fer-nos partícips de la història d’Espanya.

FIGURES RETÒRIQUES

Hipèrbole: mil fines orelles

Sinestèsia: La vella i fràgil plata

Metàfora: La terra, amb paranys de mil fines orelles, ha captivat els ocells de les

cançons de l'aire.

MOTS DESCONEGUTS

Convindre: Anar bé amb allò que requereix l’estat, la situació, d’algú o d’alguna cosa.

Parany: Artifici dreçat contra algú, especialment per atrapar-lo, fer-lo caure, seduir-lo.