ANY 11

SALUT PÚBLICA

PRF.US DE VENTA 2~ excr.lrlars. . . • . . . . • . . Una pesseta Cada nómero. . . . . . . . . . . z quartos

'Surt d llum ab tota regularitat d lo menos una vtgada cada set'"ª"ª

LO PLOR ETERN

TaADtclÓ DIEL CASTEl. L Dt aOSAPCES, SEGONS LOS VSLLI

Eran las deu del vespre. . Las espessH sombras de la nit enmantcl!avan

l' univers. No se sentia ni un alé d' aire; lo silenci era

imponent, espantós, sagrat ... Dich que no se sentia res y dich mentida; una

m:ilehida gr:inota interrumpia la quietut so­lemne de la nit ab son monótono ¡ meech ! ¡maach!

Un bulto a pen as visible lliscava per sobre los tranquilas :iyguas del llach cie la Gola com una animeta en pena.

De sobte 'l bulto s'atura: era una petita llan­xa. Habia atracat al peu mateix de una roca sospesa per una punia a la superficie de l ' ay­gua, amenassant fer un cabussó de primera ' l dia que li donga la gana de banyarse.

Duas figuras negras y fantasticas s' aixecav11n sobre Jas banquetas de Ja llanxa' preparantsc a guilla cap en terra. La una, embolicada ab una llonga capa fins als ulls, deixava veure una punta de xarrasca, al mateix temps que dels ta· Ions li surtian unas punxas de forma cónica ni més ni ménos que un parell de bitxos enraba­nats ... cran Jas cspuelas. Ai.ió 'ns indica que 'l fulano era un caballer; un il-lustre guerrera del sigle XIV . .

L' altre era un escuder d'aquell. -Puja, Cucut, tu que sabs las tasqueras-va

dir lo guerrera. Y 'l criat, obedient com un gos paté, comcnsa

a pujar agarrantse ab un arrel de mata que ci­sia de la roca. · -Té l' infant - torna a dir quan vegé a son escuder a dalt. Y li entrega un buho molt pa­rescut ' ·•m• ma de morté vestida ab bragas y bolqués.

.,

l

BARCELONA 4 DE· AGOST DE 1882

PERIÓDICH VERMELL

INTERESSOS 'POPULARS

. REDACCIÓ V ADMINISTRACIÓ

96-RONDA DE LA UNIVERSITAT·-9'J

BARCELOWA

En Cucut prengué l' infant; y mentres.li de- 1

dicava quatre caricias, que l' infantó las escol- l tava com si· li haguessen dit Llussia, que jo · crech qu' haguera fet més cas d'una bona mu­nycca d_c pa y sucre pera entretenir la xarnera, lo comte Radolí, {que tal era 'l g~errcro) co­mensa l' ascensió.

Son patje 'l contemplava ab goig. Ab un.a decisió admirable, marcial y lleuger, lo comté pujava a quatre grapas la roca, com si 's tractés del assalt de un castell. Figúrintse un gat llàmi· ner que empaytat per la escombra d' una cuy­nera sua la cansalada per sostenirse en la coro· ni sa d ' una p~ret sense rebosar, y tindran la ideya exacta del comte Radolí pujant la pen­dent de llf roca mencionada .

Ell per aixó no pensava en lo perill: son pen· sament divagava en alas del :imor per una rü:a y celestial cambra hont una divina bellesa, en­tregads en brassos de Morfeo, sobre un llit de plomas y espuma, somiava ... tal vegada truytas. Son cor glatia y sos llavis murmuravan:-¡Amor meu! ...

De prompte r arrel fa un ¡crech ! lo comte esgarrapa furiós la roca com si volgues impri­mirli las barras de Catalunya, .i tall de \Vifret, y a pesar de acció tan heraldica, cau, fent un i xap! terrible en· las mansas ayguas del llach, que corren rondinaire3 a dirho a sa mare, re­moventse y cargolantse com si tinguessin mal d~ ventre.

(Sa marc, es una figura retórica que jo em­plcyo; vull dir una cascada qu' alimentava ' l llach.)

-¡Oh Deu meu! ¡quina pega! ai.16 si qu' es una pastarada ab tota forma ... - csclamava en Cucut lamentantse . -Mi senyor, comte Rado· H!. .. Si, Deu te 'n dara; mi senyor!. .. veyam si bau r a fet l' anech ...

;Mes lo c.:>mtc no responia; que prou feyna . teóia a voJguer .. surar a êópia ~·de aotas y cabu~

• • f ' l

NUM. &8

.. ARTS Y LLETRAS ::

PREUS DE SUSCRIPCIÓ Tot üpanya, porta.t l domicili. • . 8 raia trimestre Paiuos de la Unió Postal. . • . . 1b id . id .

Dona números ~xtraórd_inaris •~prt qut " '-•u• las c1rc11nstaJK1a1

ssons com feya miss Lurline dintre son v•ter­queem.

Al últim logra treure 11 cap - fló d' aygua morat com una viola y bufant mès qliC la figu· ra qu' adorna la testa de LA TR.&llONTANA.

Veu la llanxa que estava gronxaase mes enll,, ben llesta de las tragcrias de son amo, y s' hi dirigeix fent la granota . Hi puja, agafa 'Is rems y tot trist y mal carat se dirigeix altre Yolta ~

la roca com un segon Carontc fet un pop. Ab ajuda d' en Cucut puja, se arregla, se ce­

nyeix bé la xarrasca, s' embona fins a la punta del nas y fan via entre las sombras nostres tres personatjes. Lo comte xupant lo camí ab lo regalim. de Ja roba, murmurant qucixas y la· ments com per cxemplc:-¿"ay amor como me lias puesto! , cte., etc ... -y 'n Cucut ab lo ni­not a coll murmurant una pregaria al omni­potent !

-¡Titet! - diu lo comte tocant la barbeta al nen-¡qu' es herr.iós!

-Ja podeu dirho: es la mateixa cara de sa marc y la rassa verdadera dels Radolins ...

-Gracias, Cucut. Entre tant annvan acostantse al castell de

Rosanes, que 's veya en Ja cim d' un mont, agegantat, negre y fantastich com un monstre infernal ! ...

Dos pètits llumets s' apercibian en mitj de aquell~ fosca impenetrable, que jamay ningú ha pogut sapiguer de que provenian; pero que se conta .no fóssin los ulls de una marruixa gro• ssa que criavan al casteJJ, que totas Jas nits ana· va dalt de la torre del hom~natje a cassar 'ratn?

M entres esta van caminant y en senzill df'1ecli amo y criat, veuhen al majordom del castell qu' estava regapt cols y patateras, en callOléti y cos de eainisa per evitar la calor. ..

J . GUINART : ., . .. • l ...

s· ecabaiil .. :

'

-

L

¡VISCA EN SAGASTA!

Aparteu• y feume lloch, que jo soch

un esecutor d'embargs; que to1bom d' aquí 's retir i,

y ' l que 'm :niri li faré fer crits amargs.

Aparteu1 que soch algú; de.egú

qu' en poch temps tindré gran fama, ab lo meu de1embarb

soch capb de dcsfcr qualsevol trama.

Sense c~dula 'm presento, y si sento

que algú la Yol demanar, encar que sem bli mentida,

desacguida i tothom jo faig calla r.

A un establimcn t me paro,

l ab descaro entro dintre. y al 1e' allí, lo que i la primera ullada

mes m'agrada es lo que vu ll for seguí.

Tinch bastants municipals puntua ls

rer fc:r lo que jo ' Is hi mano; 1i algú 'm fa la oposició,

i presó lo faig dur tot xano xano.

Pe 'Is serveya q ue ara estich fent, de talent

ne té prou fin~ un panarra; ba•ta sols tenir escolta,

poca solta, gens Je cor y molta barra .

Com que !loch 1.Jn petit rey, i la lley

la trepitxo 6 la faig caure; jo imposo lo meu carriu:o

a to t 'li txo que ab mí te de vení a raure.

Per mi no valen requesto ni protcstas,

ni notaris ni atvoca ts; si disbarats fcr proposo,

jo ho disposo y faig fer m olts disbarats.

¿Qué hi fa que a l traballador la suor

li robi sense pietat, mcntres jo ab la esquena dreta

tinch completa salut y fel icitat?

Viscll sempre sense pó la fosaó,

ja que de diners me abasta; com que l' empleo 'm va bé,

cridaré sempre més ¡Visca en Sagasta!

La Barretinayre, sarsuela en dos actes que acaba d' estrenarse al Tívoli, es una obreta que respira catalanisme per tots c11stats.

Lo primer acte i:s bastant agradable, y te un final valent qu' enardeix y entussiasma.

Lo segon deixa algo que desitjar, y pcrt mes, 4 nostre concepte, per la fatlera de posarhi balls, que algun cop hi fan l'efecte de un pegat en un banch.

La Tersificació, ca'rg tota la d' en Feliu y Codina, es generalment fa.cii y correcte.

J.a música, si be agradable, es tant.lleugera qac molts cops ni pot sospesarse. No obstant •adapta bastant be al géncrode la obra. ~D conjunt, La Barretinayre, q . una obra

regular, que creyém no subsistira, perquc ab Iu trifulcas dels balls se ha escrit baix las con­•cniencias particulars de una empresa determi· nada, y no baix las conveniencias generals del ·art Urich-dramatich. ·. .

tt .. ..

LA TRAMONTANA

Un amic h nostre de Vilanova y Geltrú nos escriu una Jlurga carta donantnos una pila de detalleu de lo que per aJli passa, y '1UC per complaarel y creure 9uc pot valer la pena, nos aném a fer eco de alguna de las moltas cosa• que ·ns conta.

Primerament diu que 'l matadero que 's fa construir se ha donat a una empresa que per pago de dita obra cobrara tots los drets de ma­tansa durant cinch anys. Segons lo nostre amich, lo nou matadero vindra a costar uns 8.ooo duros, y 'Is drets que sérvir~n de pago al mateix passaran de 30.00~.

¿Es veritat que aixó se conta per Vilanova, y que no falta maliciós que anyadeix que 'J senyor arcaldc y comparsa s' hi fan 11 arrós?

T•mbé 'ns diu lo mentat vilanoví qu ' es­tranyo molt que ' l Diari de Vilanova no parli del assumpto en aquest sentit, fent ·aixó sospitar si també sera dels de l'olla.

• Hi ha que donar las gracias de tot aixó al ajuntament sagasti, anyadeix, pcrquc sobre aquesta qüestió ja se ha pujat la carn quatre quartos per tcrsa .•

Endevant las atxas. *

Després de ahras cosas que no son del cas, se 'ns queixa de que encara a Vilanova no saben !Ï te de passar ó no la moneda llisa, puig ab tot y una consúha que feu l' arcalde a Bar~elo· na, com no se ha publicat cap resolució sobre l ' assumpto, tothom esta als llims y no se sab si la moneda llisa te de considerarse bona ó dolenta .

¿Y donchs, senyor Pollés, qué fa parat? ¡N o vulga pas cmportarsen lo nom de tants arcal­dcs de monterilla com corren pe 'J mon!

** .. ... Estém en ple periodo de petardos . No ha bastat lo descubriment de la maquina

infernal que 's dirigia al senyor Sagasta; que ara sos ,encmichs fan corre que a deshora de la nit l' entupetat senyor va anar a fer una visita al cardenal Moreno, aquell de las intransigen· cias carcundas, pera ~onfessarse de sos antichs pecats, de la francmason ería, del lliberalis­me, cte., etc.

Ara vagin vost¿s a creure res de aixó . C om si no fes molt de temps qu' en Sagasta,

confessantne ó no, esta arrepentit de to t lo seu passat.

¡Vaya unas noticias!

Actualment se troba a Paris l ' home mes rich del mon, que es un amcricano que 's diu Van­derbilt, y que re.uneix de capital la fabulosa suma de 625 mili\>ns de duros, que al sis per cent significa una renta de mes de cent mil du­ros diaris .

¡Cent mil duros diaris ua home sol! Ara comprench la rahó de que s' empresoni

y fins se afuselli al• infelís traballador quan te la poca vergonya de demanar un petit aument de jornal ó un rebaix d ' horas de traball!

Si l'obrer tingués lo que li correspont, ¿cóm podrian subsistir aquestas infamias s.ocials?

.... .... Ha sigut denunciat als tribunals ordinaris

El Comercio dè Palma de Mallorca, per un sueho local donant compte de una reunió de industrials.

Sentim lo percans de nostre apreciat colega y li desitjém lp mateix que per nosaltres.

* . En lo mateix número denunciat trobém lo

segQcnt suclto, que no tra~uhim perquc no perdi 'l ftsyre:

Núm. 59

.se 1os asegura que ayer fucr?n llamados ~l despaclio de una de. nuestras pru!'er~s nutora­dades dos fuocionarios del órden 1ud1dal.

aNo es posiblc saber Jo que alH. pasó, pero se habló de embargos y se pronuncaaron las pa· labras de facciòsos y canal/as. .E~tamos plenamente convencidos, que si. la

cosa pasó tal como se cuenta. los func1onar1os atropellados, desde su humild~ c~anto honrada posicion sabran velar por la d1gn1dad de la toga que vistcn. •

Los comentaris que 'Is fassi 'l lector, que jo

no m' embolico. .. .. Lo concell de ministres va rcunirse per pro­

curar traball a fi d' atenuar la miseria dels obrers andalusos, y tanta sabiesa reunida no va resoldre res .

Que ho deixin a mans de LA TRANOMTANA, y ja veuran si 'n farém via.

** •• •• Corre la noticia de si Espanya enviara 25,ooo

ho men s a Egipte per treure las castanyas del foch .

¿Y qui se las menjaria si aixó succchis? LA TRAM ONTANA proposa aquest problema a

tots los entussiastas per la patria .

** •• •• D'embargs aq uesta setman a tampoch podém

dirlos res de nou. per dos motius: Lo primer, perquc tot continúa del mateix

modo, ab probabilitats d' estar llestos del tri­mestre q uc 's cobra a l ets sis de Ja tarde del dia del judici final.

Y 'l segon perque ab fa llibertat de imprenta que avuy se disfruta no .hi volém tractes.

Velshiaq uí.

**

U na mostra de la ilustració de certs represen­tants de l ' autoritat acaba de veures a Madrit.

Se reuneix la Associació del Art de Imprimir de aquella capital pera discu tir uns estatuts de Federació, y al fer us de Ja paraula un indivi­duo declarantse anarquich-co)ectivista, lo de­legat d~ J' autoritat disolt la reunió y se 'n porta al atrevit cap a la Gobernació, y de allí al Saladero, ahont dormí una nit.

i Y com se lluheixen las autoritats fusionistas, demostrant son lJiberalisme!

* L' endema pren declaracions Jo jutje al

acusat. y me 'l plan ta de pet al carrer, no tro­bant lo perqué de Ja detenció.

¿Y donchs y ' Is perjudicis al detingut? ¿Y 'Is disgustos a sa familia? ¿Y l' atach al dret de la associació y reunió, en us dels quals estavan discutint los t ipógrafos de Madrit?

Aixó ray! los que manan son invulnerables. Ara, 'Is traballadors. ja es altra cosa: gent

ambiciosa que no mes sabem associarpe pera demanar.

Donchs a n ' aquestos . .. ¡llenya! ¿Fa que sí?

** ....... La Vespa 's queixa perque avuy esc fa costum

l' explotar las rlesgracias per arrcconar la cari• ta: exercida per l' lglesia, y suplantarll ab la filantropia que te arrendada 'l poder civil .. •

Aixó fins aquí no vol dir sino que la carlina· lla va perdtnt terrcno, homes de Deu.

Y ploran perque no poden ab los diocr• deia altres explotar la llana dels pobres cit favor de la lglesia.

¿Eh, quina caritat? ¿Eh, quin bon cot?

/

l l

j f

1

•

N6m. 59

LO MES DE JULIOL -·-

Ja e1.ti 11esta la campanya; tot eata ben arreglat·

l·a la feyna han acab~t 01 mini1tre1 de la Espanya.

Per fi s ' han tancat Iu portaa de la gran casa rayral· 1' ha aca\Jat ja ' pend~e mal . y_ lo rebre impresions fortu. Cansats ja de ~ants afanya y de perdre lo senderi, ae 'n va en pés lo ministeri cap a fora a pendre banya. Los ministres tots se' n van fugint de la calorada; que s' en vajan, ja m' agrada; lo mal es que tornaran.

* Continúa la torrncnta

per los pobres qu' e1cribim; Ja 'us d ich jo que no vivim ab aquesta llcy d' ircprcnta. Ara va donar la ganl\ a n' aquell sabi senyó, de fer un regal o bó a la nostra TaAMONTA!U. Encar que 'ns donga desfici per ço sempre anem avant, y nos consolèrn pensant que son gangas del ofici.

* A n' en Sagssta y com pana,

1cg.>ns a mi m' han contat, ara i Fransa '11 han donat un co rdó per adornarsc. També diu que son comprats los canams, ab l'intent sols de dar corda als espanyo la pera que morin penjats.

* En la estació ca lo rosa

si volen trova un consol, se'n van al sortir lo sol als banys de la Deliciosa. No hi ha com lo pc:ndrc banys; y u tan bé lo que s' esta, qu' hastR a un hom lo fa olvida d'en S;:¡;as t~ y sos company ... Los banys nos venen molt bé i n' els pobres catalana, puig pe r rebre cops tan grana molta sanch freda ' na convé.

Segons nos han csplicat diaris que ho sabc:n ~é, a n' el senyo r de:! tupé li van fer un atcntat. Diuhen qu' en Rius y T au let quant ho vit saber. va di: -Com ho J~ig pobre de mí si 'm matan En ;\lateuhet .

* La llcy d' imprcn ta no es pruu

que tant y tant nos fa corra, qu' ara ' l partit de la po rra també bronquina nos mou. A mí no 'm atrapara per pegarme, ayta! parti~, pc:rque quant surtt de ntt vestiré de capella .

Pepito G.utot·A e:.·- ~ ,,...--_ .-.....:?. ,...,,,..... , .. ~ , .. . :>;; j .,.~~~(fjíf.J!jg.1-;@Y, ~~í4~B'(.;¡Y.:;;:,;¡ . • -~'"·· ..., ... ~~.,, ; " W l),: . '··°4'l P A './ . ~/ /,~//z; / '//. ,-~ ,,, 1,1,

t~ ~ ·M /- -n1 /, · / · ';?1~i~f1¡, , -'rt y '/ ;?A'(1f {

l . ~:rmt~,~~~~··~ Esta próxim a celebrarse un matrimoni, lo

de Mlle. Ros~schHd ab lo príncep de \Vagan, per lo qual se dona de dot a la novia la friole­ra de set milions y mitj de rals anuals de renta y un capital de vuytanta milions.

Aném a fixarnos un xich lo que aixó signi-

fica. Vuytanta milions, al 5 per cent, donan 4 mi-

lions de renta que units als set y mitj, forman en conjunt una renta anual de 11 . 500,000 rals, 6 sian 1, 57 5 duros diaris .

De modo que la ·dona solzament de aquest futur matrimoni, tindra més de lo que poden gastar per alimentarse unas tres mil familias de

traballadors. ¡Y ara que cantin los poetas que beuhen a

galet y 'ls trabr..lladors que dormen las excelen­cias de l' armonisació del Capital y 'l Traball!!

** " ... Un amich nostre que tenia de fer dir unas

missa5 per l' anima de la seva avia, va pensar que li fora mes profitós mcnjarsho de pollas-

tres.

LA TRAMONTANA

Al efecte, passant pe 'l carrer del Hospital, veu, en lo~ terrenos que habian sigut convent y quartelillo de polissons, que se hi venia molta virí m .

1

Va per entrarhi, pero 11 deturan y l' enteran de que no pot entrar, puig alló, li diuhen, no mes es per vendre als revenedors que ho acapa· ran a primera hora y després ho fan pagar a un ull de la cara .

¿Ne sab alguna cosa de aixó l' Ajuntament? ¿Tolera l' abús y 'ls privilegis per' afavorir

als acaparadors? ** ......

Llegeixo en un periódich que 'l rector de Potes (Leon) tregina tan sovint Ja biga, que casi may se ' l veu aguantarse dret tot sol.

Dalt de la trona a lo millor SC posa a cantar, pera fer riure a la concurrencia, y fins se l' ha vist en plena professó tenintlo de anar aguan­tant pera que no besés la santa terra í conse­qüencia de l' adoració que tributa al deu Baco.

Sos feligresos han dirigir ja varias queixes al bisbe de Lcon, que s' ho escolta com qui sent ploure, y .en la última exposició, feta per casi tots los habitants del poble, se fa constar que quan te de buscarse 'l rector pe 'l combregar 6 altre feyna del ofici , se 'l te de anar a buscar, tant de dia com de nit , a casa de una feligresa qu' esta sempre ocupada abell .

Proposo a La Vespa qu' escrigui un poema sobre aquest tan verídich argument.

•• ... .... Se ha suïcidat un altre capella a lrurita (Na­

varra). En poch temps mitja dotzena de benaventurats

se n' han anat al cel per aqueix camí.

... . .. Lo tribunal correccional de Libourne (Giron·

de) acaba de jutjar per contumas al senyor Per­raut, antich organista y mestre de capella de Sant Joan, acusat de num~rosos atentats al pu­dor dels escolanets.

La ca usa ha sigut jutjada a porta tancada. Lo senyor P erraut ha sigut condemnat a deu

anys de presó y cinch anys de vigilancia .

** ...... Lo reverent Fourncals, capella de Cadix

( Fransa) de SETANTA QU4TRE ANYS d' edat , ha des­aparescut lo dia 8 de juliol passat .

Feta una investigació de sa fugi da per lo tri­bunal de Lava.ur, ha descubert que aquest sant home habia atentat al pudor de uns trenta noys de menos de tretze anys.

¡J o 't fiich de reverent ! ¡A setanta q u a t re anys!

** ........ A U N SORG E

Ara ja no'' val lo ser trapella; noy, t' ban ta ncat. be la ju~ada ; IP ranxo que tan poch a tu t' a~rada .. . ~i puguessc:s camb1arl o ab la èscudc:lla ... ! t"cro noy, et<; t ropa 111olt novella y has de: menjar patata y cansll lada, pebre vermell y podrida si p,ronada, y no estant enamorat, fer cen tinella.

¡Si que la sort t' ha sigut ben trapassera! •. qu a nt tot te marxava vent en popa, teni r de carrega ab la cartutxera ... Pero vestit de sorge deus fer tropa; ¡quants criollos deuhen vindrct al derrera abo.::antt: mots de am or a quema-ropa! ..

Frederich ÜLtVÉ

** ....... La bruixa sembla que se ha ficat en la car-

c11ndería barcelonina. ¿Qué ha passat al Avi l'elf? ¿Que l' ha empestat la mestisseria? Senyora Vespa , díguinsen alguna cosa.

a quatre frares congreganistas de Tourcoing, per haber comés numerosos atentats contra 'l pudor de sos deixebles.

Y com si aixó no fos prou, en la mateixa po· blació, un tal germa Friou, per haber vist que reya un noy de nou anys, lQ petit Joseph Thuin , lo agafa pe 1ls costats y, enlayrando, lo tira contra terra trencantli una cama.

L' assumpto ha sigut portat als tribunals.

** ... " Lo gobern de Honduras ha donat lo títol de

coronel de exercit de aquella República al pre­bcre Jesús Maria Rodriguez, perque en una instrucció militar demostra que sabia millor manejar lo rifle que 'l salpacer.

Proposo a La Vespa que envihi una suscrip· ció d' arrós a n' aquest distingit sacerdot.

Si vingués a Espanya podria prestar grans serveys a mo~sen Terso, reverent fray del As d' Oros.

** .. . .. • cinch iglesias han sigut cscuradas en pochs

di as. La de Perales (Teruel), las de Sant Roman

y Santa Maria de Sirvi an (Lugo), là de Espejo (Córdoba), y la de P ortilejo (Palencia).

Entre aixó y ' l trobar en l' estat de comptes de una funció benéfica una partida de duas pessetas a la policia, quedo convensut de que aném tant be . '

** ... .. .. CANTARELLAS

Lo cant va m o lt bé ab la mú1ic"; ab a ixó , si vols can•ons, deisat sona' una m iq ueta tú que ' ts orga de raho111.

Tc:ns costum d'anar tan bruta q ue, si ' t disfressas nineta, no més ren tante la cara t' esta l via s la 'ªreta.

XAHAD:\S Priniera ~iradJ

; vo ls sap1~uc:r qu' es1 Dona u na panada per cua en Parés.

A drntre de la u¡:ona molta ~ent diuhcn que hi hi, y n o falta qui !'e adona que un nen la porta i h mi.

Cuartas y ttrcera1 es un men1ar fi , y tc:n int da,.,·t,.as l' olor rots se nti.

Lo tot es a l' Amrurda y tam bé es i lidr,c:lona; si encar' no ld sab~ trova' senís més llus q ue persoM.

A. FARIGOLA *

Prenent tot un cardenal ' 'ªfer una ~anya h1í hú que n o he vist fer i ningú un~ ta n o riginal.

** ... .. GEROGLÍFICH

V O

TEM D

cap cap cap t()()

B l S K

A. GAaLA .. DA

SOLUCIONS A LAS CABORIAS DEL NÍJMEllO PASSAT

** " .... Lò dia . 1 5 de maig últim, lo tribun~l de .

X.u&D4 Pa-ca GuooLfFacH: Qui pen peca

Donay (Nort de Fransa), va condemnar .i penas que \'ariavan entre cincb y vint anys de presiri

·.1 t'

·---.......... r~ L.e .cc .. 0•1t1.c. .... -.._ • u

•

'

..

•

· ...

..

L' D' 'ER&tr.&RT - - ·- - ~'=-- ............... -- - -- - ~-·-s";; -·-· · - - """ ~ C ...... ---·- - x '-- ~- < ' - -~-' .~s, ' -:.__ -

\- ------ . ------ . -·-~-~ ....... ~--~ \ . . - -~ . ___ ........ ( \,......-

( . . ~ ·-- . ':~~~~~;~~-.; / '

l . ...

---\

}

----....,:.=..:.=_ . . '::::: .. : ::. ·- -, - ~

,,.--...· .. <l\ --

..

- Jan, t' he dit ja mil vegadas que tindrém de plega 'l ram; sent las fabricas tancadas nos faran morir de fam.

- --- -·- -·- -------..... - -=-_ - -_:._-_:

--=- :..==-: ::-=-- -­:..::::.~ ===--=-.::.

1.- - " ' -=-=__·::_-r:-· __ ;:

)

' l

,_ -

. . .

. . ,

Y fan corre ab mala deria · per' alsa' al gobern mal nom

1 que a certs puestos la miseria se apodera de tothom.

•

. -- --·--_ __,.

---::- ~ ~

(. ...

.. ~

1-1- : l l !-'-:l i ,-- l !

lli ·1¡ ·· ¡l' l ', .. , ...

-~

Los mareigs ja van a covas y 's p~ssan ratos amargs, . t despatxantse moltas robas que 's destinan per embargs.:

. - ·- -- - -- - --·-- -\ - =-- : .... -:::.::..::___--- - . \:. :-:. ·=·---

'\ . l ,

... ·- - --- ----------. '=- - ----. ' ---·-'-- .. ..

-­... - -

.

Mes tot Jo dit deu ser guassa, ó be goig de posar danys, puig que molts la ballan grassa y se 'n van a pendre banys.

-- ... --

·' ·,