(Salt, Gironès) - @xserra Encara les utopies? · 2019. 4. 29. · EL PUNT AVUI DIJOUS, 20 DE...
7
EL PUNT AVUI DIJOUS, 20 DE NOVEMBRE DEL 2014 vui, 20 de novembre, estem d’a- niversari. No pas el meu, certa- ment, i potser tampoc el seu, pe- rò cada tercer dijous de novem- bre el món celebra el Dia Mundial de la Filo- sofia. És la data en què va morir Sòcrates, el mestre de Plató i pare de la filosofia occi- dental. La Unesco insisteix que la filosofia és “escola de llibertat”. LA CIUTAT DE BARCELONA, sensible a la re- flexió crítica, ha organitzat aquesta set- mana el festival Barcelona Pensa (barcelo- napensa.cat), que obre la capital catalana a la reflexió i a preguntes intel·ligents, com ara “quina és la funció de l’art avui? Quins límits ètics comporten les pràctiques mè- diques? Què és la sobirania? De quina ma- nera vull viure la meva vida?” ¿S’HAN FIXAT VOSTÈS QUE, si bé no totes les respostes són racionals –n’hi ha de mí- tiques, de fanàtiques, d’instrumentals...–, en canvi sí que ho són, de racionals, totes les preguntes? És intrínsecament humà, expressió de la nostra dignitat, formular- se el perquè de les coses, fins i tot des d’abans que existís la filosofia. L’AGÈNCIA DE NACIONS UNIDES per a l’Educació subratlla “el valor perdurable de la filosofia per al desenvolupament del pensament humà, de cada cultura i de ca- da individu”. Per això –ara que Madrid im- posa la seva pràctica aniquilació– reivindi- quem la seva presència eficaç en l’ense- nyament secundari català. Si l’estudi de la filosofia “estimula el pensament crític i in- dependent i promou la tolerància i la pau”, per què Rajoy i Wert empenyen en una di- recció oposada? No es poden permetre que la gent reflexionem autònomament? CENTENARS DE NOIS I NOIES de segon de batxillerat de nou centres educatius de les comarques gironines estan treballant ja en la Jornada de Filosofia de Girona. En- guany la temàtica és nítida: Utopies. Criti- car el present, imaginar el futur (filo.segi- rones.cat/jornada). Se celebrarà presen- cialment el 12 de desembre i ja des de fa setmanes en l’àmbit digital. PENSEN VOSTÈS QUE ANEM CAP a millor o cap a pitjor? Diuen que només els joves són partidaris de les utopies? Només qui té es- perança té vida? L’uruguaià Enrique Ga- A leano concloïa: “¿Per a què serveix la uto- pia? Serveix per a caminar.” ELS JOVES PREUNIVERSITARIS catalans es- tan ara llegint alguns textos de la utopia platònica per excel·lència, La República (s. IV aC). I aviat sabran què proposava Agustí d’Hipona a La ciutat de Déu (s. V) on es descriu també una ciutat ideal, arquetip de les utopies cristianes. L’influent poeta xi- nès Tao Yuanming o Al-Farabí, filòsof de Bagdad, i d’altres, també s’hi van atrevir, però va ser amb Thomas More que s’inau- gurà el gènere utòpic modern. I successiva- ment Andreae o Campanella, amb esque- mes religiosos o màgics; Francis Bacon, amb propostes científiques i tecnocràti- ques; i Cabet, Butler, Wells i tants d’altres. Alguns més romàntics, i altres immersos en els problemes socials, com Saint-Si- mon, Owen, Fourier, Marx, Proudhon o Bakunin, i sovint amb denúncies com les de Huxley, Nocizk, Lévy o Marcuse, el qual desemmascara la fe en el desenvolupa- ment científic com una nova utopia quan, aparentment, ja semblaven acabades. JOAN MANUEL DEL POZO, traductor de Mo- re, recorda que la utopia és més que un as- saig; és un relat que expressa la complexi- tat de la vida comunitària en un espai i temps –que poden ser imaginaris– com a ideals per realitzar o també en previsió d’un infern. I resisteixen al desgast, expe- riència que no superen els “projectes prac- ticables”, ja que allò que intuïm com a “pos- sible” sí que queda exhaurit. LA PREGUNTA INICIAL –L’ “¿ENCARA?”– se- gueix oberta: ¿n’estem farts, de somnis quimèrics, o ens calen propostes apassio- nants per a cors magnànims? N’hi ha de sociopolítiques, d’econòmiques, de religio- ses, d’ecologistes, de tecnocientífiques... ¿Té vostè la seva? ÉS BEN CERT QUE LES POSSIBILITATS col- lectives per a un futur millor no són a cap pla de pensions tancat o dins algun ordina- dor dels big data: senzillament, sorgeixen en la història, i això ningú ho atura. Felici- tem-nos per la festa, avui, de la filosofia. Encara les utopies? CELEBRACIÓ DEL DIA MUNDIAL DE LA FILOSOFIA Professor de filosofia a l’institut Salvador Espriu (Salt, Gironès) - @xserra JORDI SOLER Xavier Serra i Besalú ¿N’estem farts, de somnis quimèrics, o ens calen propostes apassionants per a cors magnànims?
Transcript of (Salt, Gironès) - @xserra Encara les utopies? · 2019. 4. 29. · EL PUNT AVUI DIJOUS, 20 DE...
EL PUNT AVUI
DIJOUS, 20 DE NOVEMBRE DEL 2014
vui, 20 de novembre, estem d’a-niversari. No pas el meu, certa-ment, i potser tampoc el seu, pe-rò cada tercer dijous de novem-
bre el món celebra el Dia Mundial de la Filo-sofia. És la data en què va morir Sòcrates,el mestre de Plató i pare de la filosofia occi-dental. La Unesco insisteix que la filosofiaés “escola de llibertat”.
LA CIUTAT DE BARCELONA, sensible a la re-flexió crítica, ha organitzat aquesta set-mana el festival Barcelona Pensa (barcelo-napensa.cat), que obre la capital catalanaa la reflexió i a preguntes intel·ligents, comara “quina és la funció de l’art avui? Quinslímits ètics comporten les pràctiques mè-diques? Què és la sobirania? De quina ma-nera vull viure la meva vida?”
¿S’HAN FIXAT VOSTÈS QUE, si bé no totesles respostes són racionals –n’hi ha de mí-tiques, de fanàtiques, d’instrumentals...–,en canvi sí que ho són, de racionals, totesles preguntes? És intrínsecament humà,expressió de la nostra dignitat, formular-se el perquè de les coses, fins i tot desd’abans que existís la filosofia.
L’AGÈNCIA DE NACIONS UNIDES per al’Educació subratlla “el valor perdurablede la filosofia per al desenvolupament delpensament humà, de cada cultura i de ca-da individu”. Per això –ara que Madrid im-posa la seva pràctica aniquilació– reivindi-quem la seva presència eficaç en l’ense-nyament secundari català. Si l’estudi de lafilosofia “estimula el pensament crític i in-dependent i promou la tolerància i la pau”,per què Rajoy i Wert empenyen en una di-recció oposada? No es poden permetreque la gent reflexionem autònomament?
CENTENARS DE NOIS I NOIES de segon debatxillerat de nou centres educatius de lescomarques gironines estan treballant jaen la Jornada de Filosofia de Girona. En-guany la temàtica és nítida: Utopies. Criti-car el present, imaginar el futur (filo.segi-rones.cat/jornada). Se celebrarà presen-cialment el 12 de desembre i ja des de fasetmanes en l’àmbit digital.
PENSEN VOSTÈS QUE ANEM CAP a millor ocap a pitjor? Diuen que només els joves sónpartidaris de les utopies? Només qui té es-perança té vida? L’uruguaià Enrique Ga-
A
leano concloïa: “¿Per a què serveix la uto-pia? Serveix per a caminar.”
ELS JOVES PREUNIVERSITARIS catalans es-tan ara llegint alguns textos de la utopiaplatònica per excel·lència, La República (s.IV aC). I aviat sabran què proposava Agustíd’Hipona a La ciutat de Déu (s. V) on esdescriu també una ciutat ideal, arquetip deles utopies cristianes. L’influent poeta xi-nès Tao Yuanming o Al-Farabí, filòsof deBagdad, i d’altres, també s’hi van atrevir,però va ser amb Thomas More que s’inau-gurà el gènere utòpic modern. I successiva-ment Andreae o Campanella, amb esque-mes religiosos o màgics; Francis Bacon,amb propostes científiques i tecnocràti-ques; i Cabet, Butler, Wells i tants d’altres.Alguns més romàntics, i altres immersosen els problemes socials, com Saint-Si-mon, Owen, Fourier, Marx, Proudhon o
Bakunin, i sovint amb denúncies com lesde Huxley, Nocizk, Lévy o Marcuse, el qualdesemmascara la fe en el desenvolupa-ment científic com una nova utopia quan,aparentment, ja semblaven acabades.
JOAN MANUEL DEL POZO, traductor de Mo-re, recorda que la utopia és més que un as-saig; és un relat que expressa la complexi-tat de la vida comunitària en un espai itemps –que poden ser imaginaris– com aideals per realitzar o també en previsiód’un infern. I resisteixen al desgast, expe-riència que no superen els “projectes prac-ticables”, ja que allò que intuïm com a “pos-sible” sí que queda exhaurit.
LA PREGUNTA INICIAL –L’ “¿ENCARA?”– se-gueix oberta: ¿n’estem farts, de somnisquimèrics, o ens calen propostes apassio-nants per a cors magnànims? N’hi ha desociopolítiques, d’econòmiques, de religio-ses, d’ecologistes, de tecnocientífiques...¿Té vostè la seva?
ÉS BEN CERT QUE LES POSSIBILITATS col-lectives per a un futur millor no són a cappla de pensions tancat o dins algun ordina-dor dels big data: senzillament, sorgeixenen la història, i això ningú ho atura. Felici-tem-nos per la festa, avui, de la filosofia.
Encara les utopies?
CELEBRACIÓ DELDIA MUNDIALDE LA FILOSOFIA
Professor de filosofia al’institut Salvador Espriu(Salt, Gironès) - @xserra
JORDI SOLER
Xavier Serra iBesalú
¿N’estem farts, desomnis quimèrics,o ens calen propostesapassionants pera cors magnànims?
Senyors Artur Mas i Oriol Junqueras: els ciutadans estem molt cansats. Malgrat l’entusiasme que hem demostrat els cata-lans, arriba un moment en què el cansa-ment ens està esgotant.
Fins ara miràvem amb molt d’interès els debats a la televisió, però ara ja no hi posem el mateix interès perquè veiem que, malgrat els brillants discursos, a l’ho-ra de posar-se d’acord cadascú mira pels interessos del seu partit. ¿No creuen que ha arribat l’hora d’anar tots a l’una? Ja sa-bem que s’ha de fer molta feina, però si dediquen el temps a discutir si són verdes o són madures no arribarem enlloc.
Crec que ha arribat l’hora que siguin generosos, tots dos, i oferir l’espectacle de la seva unió i no el de les seves diferènci-es. Per tant, els demano que no llencin l’energia que els catalans, i no catalans, hem demostrat que tenim i donin el cop de gràcia ja. Si ho fan junts amb un únic objectiu, la independència, els catalans els seguirem.
Si volen posar els partits al davant, el fracàs farà història.
AURELIÀ GARCIA ALCALÀ TERRASSA
Les utopies segueixen vives Vivim uns temps en què urgeix trobar so-lucions possibles als problemes reals. És ben curiós que hi hagi encara inquietud per estudiar aquells ideals impossibles que són les utopies. ¿Com hauria de ser una comunitat humana perfecta?
Aquest és el tema central de la Jorna-da de Filosofia de Girona 2014, que diven-dres que ve reunirà a la Facultat de Lle-tres de la universitat més de 320 estudi-ants de segon de batxillerat de nou insti-tuts de secundària.
Impressiona veure que hi treballen des de fa setmanes, mitjançant la pàgina web Filo.segirones.cat/jornada, i que es tracta d’una feinada exigent i seriosa. El tema és ben actual, però no fugisser: Les utopies. Criticar el present, imaginar el futur.
I després diuen que el nostre jovent no reflexiona!
XAVIER SERRA BESALÚ GIRONA
Els rius com a deixalleries El cap de setmana passat es van desbor-dar molts rius a Catalunya i al sud de França. A la província de Girona, sobre-tot a les comarques de l’Alt Empordà i del Baix Empordà, en molts llocs els rius van sortir de mare. L’aigua va omplir car-rers, carreteres i camps.
Ara bé, per a sorpresa de molts, no tan sols ha aparegut aigua sinó també un munt de deixalles de tota mena. Així doncs, encara hi ha persones que llencen als rius tot allò que els fa nosa i no fan ús de les deixalleries municipals que tenen a la vora per poder-hi deixar els residus.
Cada any hi ha voluntaris que fan ac-cions de neteja i recollida de residus en
Ara, 7/12/14
09/12/14DIARI DE GIRONA (L'AULA)GIRONA
Prensa: Semanal (Martes)Tirada: 11.273 EjemplaresDifusión: 7.962 Ejemplares
Página: 3Sección: OTROS Valor: 832,00 € Área (cm2): 266,3 Ocupación: 28,31 % Documento: 1/1 Autor: GIRONA | DdG Núm. Lectores: 44000
Cód: 88091923
10/12/14EL PUNT AVUI (GIRONA)GIRONA
Prensa: DiariaTirada: 12.658 EjemplaresDifusión: 10.176 Ejemplares
Página: 43Sección: LOCAL Valor: 1.505,00 € Área (cm2): 322,1 Ocupación: 33,83 % Documento: 1/1 Autor: Núria Astorch Núm. Lectores: 40704
Cód: 88120927
13/12/14EL PUNT AVUI (GIRONA)GIRONA
Prensa: DiariaTirada: 12.658 EjemplaresDifusión: 10.176 Ejemplares
Página: 41Sección: LOCAL Valor: 601,00 € Área (cm2): 115,7 Ocupación: 13,52 % Documento: 1/1 Autor: Núm. Lectores: 40704
Cód: 88225963
16/12/14DIARI DE GIRONA (L'AULA)GIRONA
Prensa: Semanal (Martes)Tirada: 11.273 EjemplaresDifusión: 7.962 Ejemplares
Página: 2Sección: OTROS Valor: 836,00 € Área (cm2): 241,1 Ocupación: 28,42 % Documento: 1/1 Autor: GIRONA I DdC Núm. Lectores: 44000
Cód: 88304510
La Farga (Salt) N. 304, febrer 2015, p. 15
![Home []...novembre 2020, n. 56 del 9 novembre 2020, n. 57 del 10 novembre 2020, n. 58 del 14 novembre 2020, n. 59 del 15 novembre 2020, n. 60 del 17 novembre 2020, n. 61 e n. 62 del](https://static.fdocuments.ec/doc/165x107/61042367668ca66e1b5ad889/home-novembre-2020-n-56-del-9-novembre-2020-n-57-del-10-novembre-2020.jpg)
