PRÀCTICA 5. SALS DE COURE (II)

Objectius

• Preparar una solució de Cu(NO3)2 0,1M.

• Estudiar les sals de coure (II) que precipiten al reaccionar el nitrat de coure (II),

Cu(NO3)2(aq), amb diferents sals en dissolució.

Material

• Matràs aforat 100ml

• Vas de precipitats 50ml

• Balança electrònica

• Espàtula

• Vareta

• Gradeta

• 5 tubs d’assaig

• Pipeta de 5ml graduada

• Pera de goma

• Comptagotes

Reactius

• Cu(NO3)2 (s)

• H2O destil·lada

• KOH(aq) 0,1M

• Na2S(aq) 0,1M

• NaBr(aq) 0,1M

• NaCl(aq) 01M

• KI(aq) 0,1M

Informació

Les sals solubles en aigua de Cu(II) més comunes són el sulfat, el clorur, el nitrat i

l’acetat; tenen color blau verdós quan estan hidratades i són grogues o blanques en

estat anhidre. Els compostos de Cu(II) més insolubles són el sulfur, l’hidròxid, l’òxid i

diversos carbonats.

Els compostos de Cu(II) tenen un gran interès biològic. Sembla que petites traces de

coure actuen catalíticament en la formació dels pigments de la clorofil·la i

l’hemoglobina. Aquests compostos també són fortament tòxics per a certs bacteris,

fongs, algues, etc. i per això es troben en la composició d’alguns productes

bactericides, fungicides i algicides.

El compost de Cu(II) amb major importància industrial és el sulfat de coure (II), aquest

compost s’utilitza com adob i pesticida en l’agricultura, com algicida en la depuració

d’aigües, com a conservant de la fusta, com a pigment i colorant ceràmic, etc. Un altre

compost important és el carbonat de coure (II) que s’ha fet servir com a pigment en

pintures i ceràmiques, com a algicida i fungicida. Molts arquitectes utilitzen el coure per

a fer cobertes i teulades per l’aspecte verdós que presenten al ser atacat pels gasos

atmosfèrics i convertir-se en carbonat de coure (II), compost verdós.

2 Cu (s) + H2O (g) + CO2 (g) + O2 (g) → Cu(OH)2 (s) + CuCO3(s)

Procediment

1. Primer es fan els càlculs pertinents per preparar 100 ml d’una solució de

Cu(NO3)2 0,1M.

gmol

gmolCu

moln

l

nM

v

nM

87,11

56,187 xNO3)2(01,0

01,0

1,01,0

=

=

=

=

2. Després es col·loca un vas de precipitats en la balança digital, es tara i es

mesuren els 1,87 g de Cu(NO3)2 .

3. A continuació, es dissol el Cu(NO3)2 amb una mica d’aigua destil·lada, es

posa en un matràs aforat de 100ml i s’arrasa amb aigua destil·lada.

4. Seguidament s’agafen 5 tubs d’assaig i es posen 5ml de solució de

Cu(NO3)2 ajudant-nos de la pera de goma i de la pipeta.

5. Finalment s’afegeixen en els diferents tubs d’assaig amb un comptagotes

les solucions de sals: KOH, Na2S, NaBr, NaCl i KI

Resultats

Sal afegida Compost obtingut Color del precipitat

KOH Cu(OH)2 (s) blau

Na2S CuS (s) negre

NaBr CuBr2 (aq) Blau

NaCl CuCl2 (aq) blau

KI CuI (s) groc

Reaccions

1. CuNO3(aq)+2KOH(aq) ↔ 2Cu(OH)2↓+2NaNO3(aq)

2. CuNO3(aq)+Na2S (aq) ↔ CuS ↓ + 2KNO3(aq)

3. CuNO3(aq)+2NaBr(aq) ↔ CuBr2(aq) +2NaNO3(aq)

4. CuNO3(aq)+2NaCl (aq) ↔ CuCl2(aq) + 2KNO3(aq)

5. 2CuNO3(aq)+4KI(aq) ↔ 2 CuI↓+ I2↓ + 2NaNO3(aq)

Quan s’afegeix una solució de KI, no s’origina el CuI2, com caldria esperar. Aquest es

descompon espontàniament i s’origina un precipitat de iodur cuprós, de color blanc, al

mateix temps que s’obté iode lliure. Aquest iode que retingut pel precipitat, que

adquireix un color que va del rosa al groc vermellós.