EL PAÍS, miércoles 4 de junio de 2014 3

CATALUÑA

Los ocho hospitales del InstitutoCatalán de la Salud (ICS) incum-plen la normativa sobre las listasde espera, al superar los seis me-ses de espera máxima garantiza-da en al menos alguna de las 14intervenciones quirúrgicas prote-gidas. Así lo denunció ayer el Sín-dic de Greuges, Rafael Ribó, queha abierto cuatro actuaciones deoficio para investigar una “posi-ble vulneración de derechos”.

Varias de las 14 operacionescon tiempos máximos garantiza-dos que contempla el decretoaprobado por la Generalitat en2002 inciden de forma notableen la calidadde vidade los pacien-tes, como cataratas o las prótesis

de rodilla y cadera. Salud no haconseguido reducir las listas deespera en estas intervenciones,que se han disparado desde losprimeros recortes aplicados en lasanidad pública por el consejeroBoi Ruiz, a partir de 2011.

Según datos del departamen-to, en 2013, 23.825 personas —en31, 7% del total en espera— tuvie-ron que aguardarmás de seisme-ses para ser intervenidas de algu-na de las 14 dolencias. A diciem-bre de 2013, los tiempos mediosde espera de pacientes interveni-dos era de 5,78meses. La prótesisde rodilla tenía la esperamás lar-ga, con 9,55 meses de media.

El síndic denunció que, en ju-nio de 2013, 10 intervenciones su-peraban los tiempos garantiza-

dos en el hospital de Bellvitge yen el de Viladecans, ocho en elJoan XXIII, siete en el HospitalGermans Trias i Pujol, seis en elVall d'Hebron, cuatro enVerge dela Cinta y en Doctor Josep True-ta, y tres en el hospital Arnau deVilanova. La investigación, inicia-da a principios de año, se une asía otra actuación de oficio abiertaen 2012 por el mismo tema.

Ribó aseguró que también in-vestigarán los retrasos para acce-der al optometrista en el Arnaude Vilanova de Lleida, las demo-ras para operaciones de obesida-da mórbida y las dilaciones paraacceder a técnicas de reproduc-ción asistida. El Síndic atribuyólos retrasos “a las intervencionesque se han dejado de hacer du-

rante 2012” por los recortes de2011.

“La solución no pasa por másrecortes en el ICSymásderivacio-nes a la privada”, apuntó MartaRibas, de ICV. Partidos políticos ysindicatos coinciden en que el re-corte de actividad aumentó las lis-tas de espera. “Se está degradan-do la sanidad pública”, denuncióCarme Navarro, portavoz de CCOO. Los sindicatos denuncianque los retrasos favorecen a la sa-nidad privada. “Quieren absor-ber las listas de espera compran-do recursos privados”, añadióFrancesc Duch, secretario gene-ral de Metges de Cataluña. PSC yCUP denunciaron, además, laopacidad del Departamento deSalud.

Los hospitales del ICS superan el plazo máximode espera que fija la ley para 14 intervencionesRibó abre cuatro actuaciones de oficio por “posible vulneración de derechos”

Viene de la página 1»Error de estrategia. El docu-mento de conclusiones pone demanifiesto que, a tenor de loexpuesto por los comparecien-tes en la comisión, las cajas deahorros cometieron varios erro-res comunes. En general, se co-metieron excesos con el ladri-llo, con las salidas fuera del te-rritorio de origen —también através del negocio inmobilia-rio— y recurriendo a los merca-dos internacionales de capital.La mayoría de las entidades,además, concedieron hipotecascon pocas garantías y, además,se reprodujo un problema en elgobierno de las entidades: losconsejos estaban poco profesio-nalizados, lo que provocó queel poder se concentrara en ma-nos del director general.

»Hipotecas. Se dispensaron hi-potecas, según el documento,con pocas garantías, pero tam-bién se produjeron “malas prác-ticas en contratos” que “conte-nían cláusulas abusivas queconfiguraban un claro desequi-librio entre las partes”.

»CatalunyaCaixa. La entidadque alumbró la fusión de las ca-jas de Catalunya, Manresa y Ta-rragona adolecía de varios pro-blemas que se arrastraban an-tes de 2008. Uno de ellos era la“estrecha vinculación” entrelos departamentos de riesgos yel comercial, de modo que elprimero dependía del segundo.En la práctica, era la historiadel zorro vigilando las gallinas.Eso explica la “excesiva exposi-ción” de la entidad al mercadoinmobiliario. El documento des-taca las “dimensiones despro-porcionadas” del grupo promo-tor Procam, que incluso efecutóinversiones en Polonia y Portu-gal que no fueron evaluadas “deforma prudente”. La entidad,además, recurría a las emisio-nes de deuda para poder llevar

a cabo su estrategia de expan-sión mediante la concesión depréstamos hipotecarios. Ese es-quema se reproducía en CaixaTarragona, donde el 70% del ac-tivo correspondía al sector in-mobiliario (el 50% a hipotecas yel 20% a crédito a promotores)Por último, el texto atribuye“falta de rigor” a la entidad enla venta de participaciones, cu-yos tenedores han llevado a laAgencia Catalana de Consumoal menos 16.000 reclamacio-nes.

»Unnim. La entidad que funda-ron las cajas de Sabadell, Terras-sa y Manresa también pecó deuna “excesiva exposición” al la-drillo con una cartera de vivien-das de más de 2.000 millones deeuros y de créditos hipotecariosde 5.000 millones de euros. Delas tres entidades de Unnim,Caixa Sabadell era, según el do-cumento, la que más había con-fiado su cuenta de resultados alsector inmobiliario mediante laparticipación en varias socieda-des del sector. Las cajas comar-cales, además, se lanzaron a unarápia expansión en Cataluña y elresto de España. Cada mesabrían tres oficinas, de modoque el negocio en la zona de ori-gen se fue encogiendo. De nue-vo, el pez que se muerde la cola:las entidades se fueron de su co-marca, se lanzaron al ladrillo pa-

ra crecer y, al final, se olvidaronde la industria, la actividad másvinculada a su territorio y con laque mejor hubieran capeado eltemporal.

»Caixa Penedès. Los exdirecto-res generales de la entidad, con-denados por las pensionesmulti-millonarias que se asignaron acargo de la entidad, rechazarondeclarar en la comisión. Ello ha-ce que los diputados no hayancontado con suficiente informa-ción para valorar el declive de laantigua caja de ahorros.

»Caixa Laietana. La comisiónpone de relieve que la “actua-ción y gestión” de la entidad está“fuertemente marcada” por laventa de preferentes, llegando aafectar a más de 15.000 perso-nas. “Se ha constatado una prác-tica generalizada de comerciali-zación no adecuada” de prefe-rentes y deuda subordinada. En-tre las deficiencias en su comer-cialización, las conclusiones re-saltan que se burlaron los resul-tados de las pruebas de conve-niencia a clientes o se ofrecíancomo si se tratara de un depósi-to a plazo.

»Responsables exógenos. Eldocumento señala fallos en elBanco de España y la ComisiónNacional del Mercado de Valo-res. Esta última, sostiene el tex-to, “no fue capaz de garantizaruna comercialización adecuadade los productos híbridos de ca-pital” entre minoristas, mien-tras que el Banco de España nofijó “suficientemente” las políti-cas de riesgo que hubieran evita-do el desastre. A instancia deICV-EUiA, el Parlament reprue-ba a quienes rechazaron acudira la comisión, entre ellos, el mi-nistro Luis de Guindos, los exti-tulares de Economía Elena Sal-gado y Pedro Solbes o el goberna-dor del Banco de España MiguelÁngel Fernández Ordóñez.

La comisión reprueba a Guindos, Solbes,Salgado y Ordóñez por no acudir al ParlamentLos diputados señalan que el excesivo crédito al ‘ladrillo’ favoreció la caída de las cajas

Por cada euro invertido en losprogramas de apoyo a la auto-nomía en el propio hogar (losPALL, dirigidos a discapacita-dos mentales) se genera un re-torno económico de 3,71 euros.Esta es la conclusión de un es-tudio presentado ayer por laFundación Privada Àuria(FPA). La entidad se unió al cla-mor del tercer sector que, debi-do a los recortes, pide tener encuenta la utilidad económicade su labor. En 2013, la Genera-litat rebajó el 20% la financia-ción del programa.

El estudio, realizado por lasentidades Ecodes y Altera Civi-tes, evaluó la población benefi-ciaria de los programas de FAPen Igualada, pero los resulta-dos son extrapolables a Catalu-ña. Los 3,71 euros de retornose dividen en tres apartados.El primero, el impacto directo,sería de 33 céntimos para lasAdministraciones Públicas—vía impuestos— y un ahorrode 0,57 euros en compras y sa-larios por cada euro invertido.En el segundo, el indirecto, elsector público también ahorra-ría 1,73 euros en prestacionessociales y del sistema de salud.Los beneficiarios de los progra-mas también tendrían un retor-no de 0,93 euros por copagos oreducción de horas de aten-ción. Finalmente, se calculaque cada usuario recibe cincocéntimos en mejoras de cali-dad de vida.

“Si un 10% de las 3.988 per-sonas que actualmente utili-zan el servicio de hogar resi-dencia pasaran al PALL, Cata-luña ahorraría 500.000 eurosanuales”, dice el estudio. En Ca-taluña hay 39.258 personascon discapacidad psíquica y en-fermedadesmentales y que de-sean vivir de manera autóno-ma y que podrían estar en unPALL. El estudio utiliza la me-todología SROI, que no solorealiza el tradicional análisisde costo beneficio, sino que uti-liza técnicas cualitativas paracuantificar otros beneficios.

Cada euro degasto en ayudasa discapacitadosgenera unahorro de 3,71

EXPLOTACIONESAGRÍCOLAS

SON-GUAL, S.A.

ANUNCIO TRANSFORMACIÓNDE SOCIEDAD ANÓNIMAEN SOCIEDAD LIMITADA

Por acuerdo de junta generalextraordinaria y universal de accio-nistas de la sociedad Explota-ciones Agrícolas Son-Gual, Socie-dad Anónima, con CIF número A-43494814, celebrada el 19 demayo de 2014, se acuerda transfor-mar la sociedad ExplotacionesAgrícolas Son-Gual, SociedadAnónima, en sociedad de responsa-bilidad limitada con idéntica deno-minación salvo en lo respectivo altipo de sociedad, pasando a deno-minarse Explota-ciones AgrícolasSon-Gual, Socie-dad Limitada.

Alcanar (Tarragona), 19 de mayo de 2014María Sara Gual Muñoz,

administradora única de la sociedad

El 70% del activo deCaixa Tarragonacorrespondía alsector inmobiliario

C. S. BAQUERO, Barcelona

JESSICA MOUZO, Barcelona

Rodrigo Rato, en la comisión parlamentaria. / albert garcia

O.J.D.: E.G.M.: Tarifa: Área:

Fecha: Sección: Páginas:

302541680002060 €226 cm2 - 20%

04/06/2014CATALUNYA3

Hospital Joan XXIII de Tarragona

DIMECRES38 4 DE JUNY DEL 2014

CONSEQÜÈNCIES DE LA FALTA DE RECURSOS A LA SANITAT

Els hospitals de l’ICS incompleixen el termini legal d’espera quirúrgica

EL PERIÓDICOBARCELONA

Vuit dels nou hospitals de l’Institut Català de la Salut (ICS) incompleixen en al-gunes intervencions qui-

rúrgiques el termini d’espera màxi-ma garantit per la Conselleria de Sa-lut, que és de sis mesos per a 14 operacions, segons denuncia el Sín-dic de Greuges a partir de les queixes rebudes dels usuaris. El juny del 2013, va indicar ahir l’organisme de-fensor, 10 procediments quirúrgics obligaven a suportar una demora de més de sis mesos als hospitals de Bellvitge i Viladecans; per accedir a sis tipus d’operacions calia esperar més de mig any a l’Hospital de la Vall d’Hebron; al Joan XXIII, de Tarrago-na, superaven aquesta espera en vuit tipus d’intervencions, i en set al Ger-mans Trias i Pujol, de Badalona, en-

Pròtesis de genoll i maluc, artroscòpies i cataractes provoquen la majoria de queixes

El Síndic denuncia que se superen les demores màximes en algunes operacions

tre altres hospitals. Les intervencions que generaven esperes excessives són, en set hospi-tals, la col·locació de pròtesis de ge-noll i maluc; en sis centres, les artros-còpies de genoll; en cinc, les operaci-ons de cataractes, amigdelectomia, circumcisió i galindons; en tres, les hèrnies de diversos tipus; en dos, les varius i les extirpacions de pròstata, i en un, l’extirpació de la vesícula bi-liar i l’eliminació d’ovaris.

LES NO GARANTIDES / A aquestes demo-res, va afegir la notificació del Sín-dic, s’hi van sumar les que generen intervencions quirúrgiques que no formen part de la llista de procedi-ments el termini d’espera de les quals, que és de sis mesos, està pro-tegit per la llei. Entre aquestes, des-taquen les operacions d’obesitat mòrbida, una reducció dràstica de l’estómac a la qual s’accedeix des-prés de terminis de demora que, en alguns hospitals, superen els 12 me-sos. En una situació similar es tro-ben els processos de fecundació arti-ficial, que acumulen esperes de fins a tres anys en algun hospital públic de Catalunya. Moltes de les parelles afectades per infertilitat es dirigei-xen, per aquest motiu, a algun cen-tre privat dedicat a la reproducció humana assistida. El Síndic va instar que, d’acord amb el que està previst en el decret

de llistes d’espera, Salut informi els pacients que han esperat més de sis mesos per ser intervinguts d’una operació amb demora màxima ga-rantida, o bé els ofereixi una alter-nativa en un centre diferent del que tenen assignat. També sol·licita que s’indiqui, per escrit, als pacients en llista la data aproximada en la qual se’ls citarà per entrar a quiròfan, com també del lloc que ocupen en l’esmentada relació. Responsables del control d’aques-tes demores als hospitals advertei-xen, no obstant, que el lloc que en un moment donat s’ocupa en una llista d’espera quirúrgica no és in-dicatiu de la promptitud o tardan-ça amb què els pacients seran citats, ja que, afegeixen, l’accés a l’ope-ració està vinculat a l’estat del pa-cient. «Un malalt que acaba d’arri-bar a aquestes llistes es pot conver-tir en una urgència i ser intervingut de manera immediata si el seu estat s’agreuja o si li representa una gran molèstia», explica un cirurgià d’un centre barceloní. Les llistes d’espera no resoltes van motivar 118 de les queixes rebudes pel Síndic de Greuges de Catalunya l’any 2013, la qual cosa va suposar un 13% del total. Aquest organisme ha instat la Generalitat a primar el finançament de la cobertura sanità-ria i a no condicionar-la a les retalla-des econòmiques generals. H

33 El servei d’urgències de l’Hospital de la Vall d’Hebron, a meitats del mes de gener.

ARXIU / FERRAN NADEU

XIFRES MÀXIMESJ Els hospitals públics de Catalunya mantenien el març passat en espera quirúrgica 181.600 pacients, entre aquests, els 75.000 afectats per alguna de les 14 intervencions amb termini de demora màxima garantida de sis mesos.

LA REDUCCIÓJ La reducció d’aquesta cirurgia acumulada, objectiu exigit des de la Conselleria de Salut als hospitals, obliga a un sobreesforç del personal sanitari, que ha d’incrementar l’activitat quirúrgica matinal, generalment destinada a processos urgents o que no permeten quedar en llista d’espera. La Generalitat no acompanya l’exigència que es redueixin les llistes amb més pressupost. Només la cirurgia cardíaca rebrà ben aviat més dotació econòmica, dirigida a frenar demores de més de tres mesos.

MÉS DE 180.000 MALALTS

afectats

La Comissió Europea farà una aportació de 10 milions d’euros a Espanya per fer front a la pressió migratòria a Ceuta i Melilla, se-gons va informar ahir el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Dí-az, que va mantenir una reunió amb la comissària europea per a Assumptes d’Interior, Cecilia Malmström, sobre la pressió de la immigració il·legal. Fernández Díaz ja havia de-manat la implicació financera de la Unió Europea per fer front a la pressió migratòria en diver-ses ocasions, entre aquestes, en una carta enviada a la comissà-ria el mes de març passat. El mi-nistre reclamava ajuda per sufra-gar fins a 26 projectes proposats per Espanya per alleujar la situa-ció de Ceuta i Melilla. Els 10 mili-ons d’euros, segons Interior, ani-ran dirigits a l’execució de millo-res als centres d’estada temporal d’immigrants (CETI), a plans d’as-sistència per al retorn voluntari d’immigrants irregulars i a la re-alització d’obres per reforçar la tanca fronterera.

En tot cas, el ministre de l’In-terior va recordar a Malmström que la pressió migratòria que es viu a Ceuta i Melilla, fronteres de la Unió Europea, requereix que es facin futurs esforços pressupos-taris addicionals. Per això, va as-segurar que Espanya continua-rà treballant amb els serveis de la Comissió Europea perquè la res-ta de projectes proposats comp-tin també amb instruments de fi-nançament.

MÉS MESURES / Interior també re-clama que, d’entre les 38 mesures recollides en la comunicació de la Comissió sobre la força operativa per al Mediterrani, es reforci de manera immediata la cooperació amb tercers països, i destaca, en aquest sentit, l’excel·lent col-laboració amb el Marroc, que con-sidera soci imprescindible per controlar els fluxos migratoris. El ministre va reclamar així mateix l’establiment de la xarxa Seahorse Mediterrani contra la immigració irregular amb la par-ticipació d’Algèria, Túnísia, Líbia i Egipte i reforçar les capacitats de control fronterer i salvament dels països del nord de l’Àfrica, com també la cooperació polici-al i fronterera amb els països afri-cans per combatre el tràfic de per-sones. H

GESTIÓ FRONTERERA

Brussel·les dóna 10 milions per frenar la immigració a Ceuta i Melilla

EL PERIÓDICOBRUSSEL·LES

Interior millorarà els CETI i les tanques i fomentarà els retorns voluntaris

O.J.D.: E.G.M.: Tarifa: Área:

Fecha: Sección: Páginas:

965155990007672 €659 cm2 - 62%

04/06/2014SOCIEDAD38

Hospital Vall d'Hebron

4 EL PAÍS, jueves 5 de junio de 2014

CATALUÑA

El Departamento de Salud pondráen marcha un plan de choque pa-ra reducir un 35% las listas de es-pera en las intervenciones de ciru-gía cardíaca, que tienen un retra-somedio de unos cincomeses. Es-tas patologías llegaron a alcanzarel año pasado los 16 meses de de-mora en hospitales como Bellvit-ge y Vall d'Hebron, según denun-ció el sindicato Metges de Catalu-ña (MC) hace un año. “Las listasde espera son un problema cróni-co por la insuficiente financiaciónde la sanidad”, se justificó ayer elconsejero de Salud, Boi Ruiz.

El nuevo plan director ideadopor el departamento prevé au-mentar un 20% las intervencio-nes en cirugía cardíaca durante2014, lo que supone 623 interven-ciones más que el año pasado,cuando se realizaron un total de3.000 operaciones. Salud preten-de reducir a tres meses las listasde espera en cirugía cardíacaprio-ritaria, que a finales de 2013 te-nían una demora de 5,06 mesesen cirugía valvular y 4,80 en ciru-gía coronaria. Aunque el Ministe-rio de Sanidad, Servicios Socialese Igualdad establece un tiempo

de espera orientativo de seis me-ses para estas patologías, Ruíz seha marcado un objetivo más altoal considerar que el plazo del Mi-nisterio es “excesivo”.

Este plan se une a otras medi-das tomadas en los últimos tiem-pos por Salud para contener laslistas de espera —disparadas trasla aplicación de los primeros re-cortes por Boi Ruiz en 2011— co-moaumentaruna sesiónquirúrgi-ca diaria en el Vall d'Hebron y de-rivar intervenciones de Bellvitgeal hospital Germans Trias i Pujol(Can Ruti) y al Vall d'Hebron.

El plan de contención de laslistas de espera consistirá en reor-denar geograficamente la asisten-cia cardíaca y centralizar los servi-cios de cirugía en cinco hospita-les de referencia: Bellvitge, Valld'Hebron, Can Ruti, Sant Pau yClínic. Con esta reordenación,Ruiz garantizó que cada pacientetendráun centrode referencia pa-ra este tipo de intervenciones yhabrá una media de 1,5 millonesde habitantes por cada hospital.“Antes de este plan la cifra varia-ba de los 900.000 a los dos millo-nes de ciudadanos”, apuntó Ruiz.

Las sociedades catalanas deCardiología y Cirugía Cardíaca,que participaron en la elabora-

ción del proyecto y confiesan queveían “con cierta inquietud” losretrasos en las listas de espera,aseguranque los resultadosmejo-ran cuando los servicios estáncentralizados. Los cardiólogos ad-vierten, además, que debido “alenvejecimiento de la población”,se prevé un aumento de estas in-tervenciones. “Ahora se realizanunas 400 operaciones anualespor millón de habitantes, pero seespera que en los próximos años

aumenten hasta los 500 o 600”,explica el vicepresidente de la So-ciedad Catalana de Cirugía Car-díaca, Manel Castellà.

Boi Ruiz aseguró ayer que elnuevo plan no entraña recortesadicionales en otros ámbitos sani-tarios, sino que “el dinero se saca-rá de otros programas que sonineficientes”. El coste del proyec-to podría ascender a 21 millonesde euros, ya que cada interven-ción supone unos 34.000 euros yse realizarán unas 600 más.

Ruiz comunicó el nuevo plande choque apenas 24 horas des-pués de que el Síndic de Greuges,Rafael Ribó, denunciase que losgrandes hospitales públicos cata-lanes superan los seis meses deespera máxima garantizada en almenos alguna de las 14 interven-ciones quirúrgicas protegidas porley y anunciase cuatro nuevas ac-tuaciones de oficio para investi-gar una “posible vulneración dederechos” de los ciudadanos.

Teresa Fuentelsaz, vicepresi-dentadel sindicatoMC, quedesta-pó los retrasos en las operacionescardíacas el año pasado, apuntóque los objetivos del plan se alcan-zarán “siempre que los recursosque se pongan se mantengan enel tiempo”.

Salud lanza un plan para contenerla lista de espera en cirugía cardíacaMetges de Cataluña denunció hace un año retrasos de 16 meses en Bellvitge

La adicción al juego afecta aunos 150.000 catalanes. La ci-fra la entregó ayer FrancescPerendreu, presidente de laAsociación Catalana de Adic-ciones Sociales (Acencas) du-rante la presentación de lasalegaciones de la entidad a lanueva orden de regulación delas máquinas de juego en In-ternet que impulsa elMiniste-rio de Hacienda. Acencas,que agrupa a varios exjugado-res, criticó en su día el proyec-to de Barcelona World.

El último estudio de la Ge-neralitat sobre la ludopatíaen Cataluña se hizo en 2008.La actualización de las cifrastambién matiza el perfil delludópata. Desde Acencas ex-plican que hace 24 años lamedia de edad era de 45años. Ahora está alrededorde los 30.

La asociación explicó quelos portales en Internet facili-tan el juego a crédito, lo que“disminuye la percepción depérdida real de dinero”. Estaes precisamente una de lascríticas que se hacen al pro-yecto del complejo de casinosen Tarragona.

Exjugadoresalertan de quehay 150.000ludópatasen CataluñaC. S. B., Barcelona

JESSICA MOUZOBarcelona

El consejero de Salud, Boi Ruiz.

O.J.D.: E.G.M.: Tarifa: Área:

Fecha: Sección: Páginas:

302541680002604 €339 cm2 - 30%

05/06/2014CATALUÑA4

Hospital Can Ruti

28 | EL PUNT AVUIDIJOUS, 5 DE JUNY DEL 2014

Un jutge interroga elmodista valencià idicta una ordred’allunyament dedos menors

El dissenyadorMontesinos,acusat d’abússexualSocietat

Salut Nou pla director de cirurgia cardíaca

Un any després que Met-ges de Catalunya alertésque el temps d’espera per auna operació de cor no ur-gent podia arribar en al-guns casos fins als 16 me-sos, el conseller de Salut,Boi Ruiz, va presentar ahirun pla director de cirurgiacardíaca amb què el ServeiCatalà de la Salut ambicio-na reduir les llistes d’espe-ra per sota dels tres mesosa finals del 2014.

Salut no ha reconegutmai les xifres aportades pelsindicat de metges i ha re-iterat que l’any passat unapersona s’estava a casa es-

perant una intervenció5,06 mesos de mitjana encirurgia cardíaca valvular i4,80 mesos en cirurgia co-ronària. Pel que fa al nom-bre de pacients en llistad’espera, el responsable del’àrea d’atenció sanitàriadel Catsalut, Àlex Guarga,va situar la xifra “entredos-cents i tres-cents”.

Amb aquesta dispari-tat de números sobre lataula, el departament vaanunciar ahir que amb elnou pla director aquestany es faran 623 inter-vencions més que l’anypassat –la mitjana és de3.000 operacionsanuals– i que amb aquestincrement s’aconseguirà

reduir la llista d’esperaen un 35%.

De totes formes, BoiRuiz va voler insistir que“el més important no és eltemps d’espera, sinó quequan algú s’hagi d’operartingui una sala d’opera-cions”. I el vicepresidentde la Societat Catalana de

Cirurgia Cardíaca, ManelCastellà, va mostrar el seuconvenciment que amb elnou pla millorarà l’aten-ció, ja que –va reconèixer–fins ara “els pacients ques’han hagut d’avançar hanimplicat un estrès per alsequips quirúrgics”.

El conseller de Salut ha-

via promès que elaborariaaquest pla l’octubre passati ahir ho va presentaracompanyat dels màximsrepresentants de la Socie-tat Catalana de Cardiolo-gia i la Societat Catalanade Cirurgia Cardíaca, quehan participat en la sevadefinició i que van agrairpúblicament l’esforç al de-partament de Salut.

21 milions d’eurosEl que no va acabar de que-dar clar durant la presen-tació va ser quins recursoseconòmics s’acabarandestinant al pla, en marxades del mes de maig. BoiRuiz va assegurar que esdurà a terme “sense di-

ners afegits perquè no n’hiha”. Del que es tracta és deser més eficients, de “redi-rigir els recursos cap a lesintervencions més priori-tàries”, va dir el responsa-ble del pla director de ci-rurgia cardíaca, AntoniCurós. Cada operació téun cost de 34.000 euros, elque implica que les 623 in-tervencions de més que esfaran aquest any repre-senten una despesa demés de 21 milions d’euros.

Per això ahir es va insis-tir que el pla no és nomésuna actuació de xoc mo-mentània. Inclou també,en una segona fase, una re-ordenació territorial quepermeti als cardiòlegs de

XOC · Salut presenta un nou pla director de cirurgia cardíaca per reduir les llistes d’espera per sota dels tres mesos amb623 intervencions més aquest any SENSE DINERS · El conseller Boi Ruiz diu que s’amplia el servei “sense diners afegits”

Virtudes PérezBARCELONA

Cirurgians a tot cor— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les xifres

623intervencions més fins a fi-nals d’any, que s’afegeixen ales 3.000 que es fan actual-ment als hospitals catalans.

34.000euros costa cada intervenciócardíaca, el que implica que elpla té un cost econòmic demés de 21 milions d’euros.

Un equip de cirurgians durantuna intervenció en una imatged’arxiu ■ LLUÍS SERRAT

O.J.D.: E.G.M.: Tarifa: Área:

Fecha: Sección: Páginas:

144131480005680 €1180 cm2 - 110%

05/06/2014SOCIETAT28-29

Hospital GermansTrias i Pujol

EL PUNT AVUIDIJOUS, 5 DE JUNY DEL 2014 | Societat | 29

L’APUNT

Construir,desconstruir

nis i promoure deliris de grandesa que acostumen aacabar en res cada 22 de desembre. Des de l’any pas-sat Catalunya disposa de la seva pròpia loteria de Na-dal, petita estructura d’estat en gestació. Això de volerconstruir un país està molt bé, però cal no oblidar maiaquells que adverteixen del poder malèfic i descons-tructor de les persones atrapades en el joc.Jordi Panyella

Com que això de Catalunya no és cap estat no té aixòque en diuen estructures d’estat, que no és altra cosaque maquinàries gegantines mogudes per exèrcits defuncionaris amb dret a cobrar soldada a final de mes.La loteria espanyola és una d’aquestes inconfusiblesestructures d’estat de què disposa Madrid per fer cai-xa i, també, per uniformitzar desitjos, entrellaçar som-

cada àrea geogràfica tenirben clar a quin hospital hand’enviar els pacients que re-quereixin una cirurgia car-díaca. Sempre tenint encompte que a Catalunya hiha només cinc hospitals dereferència en cirurgia car-díaca major: Vall d’Hebron,Bellvitge, Germans Trias iPujol, Sant Pau i Clínic.Salut assegura que des-prés de la reordenació hihaurà un servei de cirur-gia cardíaca per cada mi-lió i mig d’habitants.

Guarga va destacar queamb aquest pla es preténal capdavall aconseguirdeixar “una estructura es-table” que pugui ser útil avint o trenta anys vista, te-nint en compte que l’enve-lliment de la població faràque augmentin les inter-vencions cardíaques en elspropers anys. Actualmentla mitjana és de quatre-cents pacients per cadamilió d’habitants. Del to-tal d’operacions que esfan a Catalunya, un 25%corresponen a proble-mes coronaris i un 75% avalvulars. ■

Entre l’1 de gener i el 15 demaig d’aquest any s’han fet aCatalunya 345 trasplanta-ments d’òrgans procedentsde 174 donants, un 7% mésque durant el mateix períodede l’any 2013. Del total detrasplantaments, 226 han es-tat de ronyó, 65 de fetge, 26de pulmó, 20 de cor i 8 depàncrees.

Malgrat aquest increment,el director de l’OrganitzacióCatalana de Trasplanta-ments, Jaume Tort, ha asse-nyalat que cal incrementar elnombre de donants perquè“encara hi ha una llista im-portant de gent en espera pera un trasplantament”. En con-cret, a principis de maig hi ha-via unes 1.300 persones enllista d’espera.

El 26% dels trasplanta-ments que es fan en hospi-tals catalans fan servir òr-gans donats en altres comu-nitats autònomes. ■

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Un 7% mésd’òrganstrasplantats

Un equip internacionald’investigadors ha demos-trat que la contaminacióatmosfèrica de Nord-amè-rica arriba a Europa a tra-vés dels corrents atlàntics.S’han recollit mostres decompostos químics provi-nents d’aquell continenten quatre àrees d’altamuntanya de Catalunya,Escòcia, Àustria i Eslovà-quia. L’equip liderat pelConsell Superior d’Inves-tigacions Científiques(CSIC) ha trobat mostresde polibromodifenil éters(PBDE) en estacions demostreig atmosfèric del’estany Redon, a la Valld’Aran; del llac Gossenkö-llesee, als Alps austríacs;del llac Skalnate, als Car-pats eslovacs; i del llacLochnagar, als MontsGrampians escocesos.

Aquests compostos ig-nífugs que s’utilitzen en lacobertura de teixits, plàs-tics o equipaments elec-trònics, havien viatjat desde Nord-amèrica per l’at-mosfera sobre l’oceà At-làntic fins a dipositar-seen aquests punts d’altamuntanya d’Europa, se-gons es recull en l’estudipublicat a la revista At-mosferic Chemistry andPhysics, i que, segons elsautors, demostra per pri-mer cop la transferènciaintercontinental de conta-minants. Les mostres esvan recollir entre els anys2004 i 2006 en quantitatsque es relacionen amb lestrajectòries de les massesd’aire, la temperatura o lesprecipitacions.

Per exemple, a Lochna-gar i l’estany Redon, elspunts més propers a l’oceàAtlàntic dels quatre s’ha

pogut concloure que laproporció de PBDE aug-mentava a mesura que lesmasses d’aire seguien unatrajectòria directa des del’oceà. A Skalnate i, en me-nor mesura, a l’estany Re-don també s’han detectatmostres de PBDE, unamescla comercial proce-dent de l’Europa Central.En aquest cas, el majorflux de deposició es produ-ïa amb temperatures altesi precipitacions.

També es van registrarPBDE procedents del ma-teix Regne Unit a Lochna-gar. Cal tenir en compteque es relaciona els PBDEamb danys importants a lasalut. ■

MEDI AMBIENT

Proven que contaminantsde Nord-amèrica arriben aEuropa creuant l’Atlàntica Detecten a l’aranès estany Redon compostos provinents d’Amèrica i EuropaCentral a Se’ls relaciona amb danys als sistemes reproductor i neuronal

Xavier MiróBARCELONA

Un dels investigadors delCSIC, Joan Grimalt, alertaque s’ha observat que nensexposats a quantitats més al-tes d’aquests compostospresentaven dificultats decomportament social alsquatre anys. Segons Grimalt,“s’ha observat que nens ali-mentats amb llet maternaque contenia PBDE en con-centracions majors tenien re-tards en el desenvolupamentneurocognitiu”. De fet, un es-tudi de l’Institut de Diagnòs-tic Ambiental i Estudis de l’Ai-gua (IDAEA), del qual formapart Grimalt, mostrava l’anypassat la presència d’aquests

Estacions de presa de mostres de deposicions atmosfèriques ■ EL PUNT AVUI

compostos químics persis-tents en cèl·lules hepàtiquesd’humans. Poden alterar elsistema endocrí i afectar leshormones tiroides i els siste-mes reproductor i neuronal.L’ús de PBDE està prohibitdes del 2004 a Europa i EUA.En el 90% dels casos entrenal cos humà per la dieta i en el10% restant per inhalaciód’aire o partícules de pols.L’estabilitat i persistènciadels PBDE fa que no es dis-solguin a l’aigua i siguin inge-rits pels peixos. Altres estudishan detectat PBDE en l’orga-nisme de peixos de llacs al-pins europeus.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Retards neurocognitius en infants

O.J.D.: E.G.M.: Tarifa: Área:

Fecha: Sección: Páginas:

144131480005680 €1180 cm2 - 110%

05/06/2014SOCIETAT28-29

Hospital GermansTrias i Pujol

SANITAT¯CRITERIS DISPARS ENTRECENTRES

Salut fal un millor estudide les llistes d’espera el zo15¯ E ] director d e l’Ag~n cia de Qua-litat i Avaluaci6 Sanithries deCatalunya (Aquas), Josep Ma-ria Argimon, s’ha comprom~s adur aterme,l’anyvinent,un in-forme mds profund de les llis-tes d’espera per aintervencionsquirfirgiques, que tingui mds encompte la seva variabilitat.

En el marc d’una comissi6parlamentSxia, Argimon va as-senyalar ahir que des de zoo4les dades de les llistes d’esperaestan disponibles a la web de laConsellefia de Salut de la Gene-ralitat centre per centre i perprocediment quirfirgic.

No obstant aixb,l’anyvinents’haproposat analitzar l’impac-te que t6 la contractacid de ser-veis als centres sanitaris, aixicom les difer~ncies de les polltiques sanit?aries aplicades.

La diputada de CiutadansCarme Pdrez ressalt~ la necessitat d’unificar els criteris d’in-clusi6 de pacients a les llistesd’espera, pel rise que diferentsprocediments poden derivar enun’maquillatge’ de les dades.

Segons va dir, aquesta situ-acid es pot donar en funci6 de

l’afinitat dels diferents direc-tors hospitalafis amb la Conse-lleria de Salut. Lavariabilitat enles llistes d’espera ve donadapel fet que alguns centres no no-tifiquen que un pacient es tro-ba en llista d’espera fins que seli practica el preoperatori i, encanvi, d’altres registren el pacient quan es determina queli caluna intervenci6 quirfirgica.

E1 sindicat Merges de Cata-lunya (MC), majoritari a la sa-nitat pfiblica, va instar el Go-vern, el passat mes de mar~, aunificar les llistes d’espera enun registre finic i centralitzatper tal de fer visible la sitaaaci6 re-al de le s esperes i impedir <~pr~c-fiquespicaresques>~de les empre-ses de salut.

Despr~s de les critiques delSindic de Greuges, Rafael Rib6,per l’incompliment del tempsmhximgarantit d’espera en~aithospitals de I’ICS, el consellerde Salut, BoiRuiz,esvacompro-metre el dimecres a resoldreaquesta situaci6 abans de finald’any arab un pla d’accessibilitata la sanitat pfib|ica que es pre-sentar~les properes setmanes.

O.J.D.: E.G.M.: Tarifa: Área:

Fecha: Sección: Páginas:

983894000244 €90 cm2 - 10%

06/06/2014CATALUNYA34

Política Sanitària