SALA JOAN 1^IE1ILI

ESCULTURA PINTURA DIBUIX

Bosch-Il oger1t afael Barradas

Julian CastedoJosep Granyer

Francese GimenoJan me Mercadé

Dl arqués - PuigIsidre ] To,*ell

Joan ZRebullE. C. Ricart

Josep F. It icfols]iiquel Villà

SALA JOAN 11IEItLI

llins les (xaleries Laietanes, Corts, 613-llareelona

LES

E D I C ION S

AUTS

CATALANES

M

A

R

Ç

UJ

JOAN MERLI

192 Any II

9

Algú va escriure, parlant de l'ar-quitecte Josep F. Ràfols, que la sevaarquitectura era plena de tendresa.Parlant de l'altre aspecte de Ràfols,dels seus dibuixos. es podria dir quesón els dibuixos de la bondat. Fran-cis Jannnes escriví (le l'art «anima-lier» de l'escultor Pavie que les se-ves «criatures» tendien a la imitacióde Crist. Amb quanta més raó aques-ta frase pot aplicar-se als dibuixos deRàfols.

Dibuixos austers, però plens de ca-ritat. Ràfols és com un germà deFra Angèlic; tendre com ell i comell veu els homes davant els reflexesd'una llum interior plena de gràcia;d'una llum interior davallada del Pa-radís.

Ràfols ha cristianitzat els traçosaguts i tallants de Picasso; ha batejatla gràcia mundana de Matisse. Hadonat als traços dels seus dibuixos

—evidentment influïts per l'art de l'es-panyol de la intensitat i del francèsdel «charme»—una dolcesa nova; un

DIBUIXOSDE J. F. RAFOLS

nou encís, puix Ràfols és realmentun primitiu, donant a aquest motl'alt significat que té. (Primitiu voldir home que encara no ha oblidatdel tot la natura gairebé angèlicad'Adam abans de pecar).

Ràfols ha tastat, però, la fruita del'arbre de la ciència; en la manera dedibuixar i compondre, l'artista mos

-tra la seva cultura. En les seves com-posicions—en les quals algunes figu-

res són en la quarta part, la tercerapart o la meitat, fora del marc—ensmostra fins quin punt ha sabut espe-cular en les troballes del composi

-cionisme contemporani; aquell com-posicionisme de «l'ordre de la vida

tal com és, sotmès però a l'ordre es-

peculat per al quadro ». Ordre que,sobretot els bons impressionistes, iToulouse-Lautrec, introduïren comper a dissimular el sistema de com

-posició, una mica teatral dels pintorsacadèmics; ordre difícil que els sub-impressionistes no han sabut plas-mar, perquè s'han entestat en por-tar el desordre —e1 qual per un ullmatemàtic no existeix en la vida—alquadro.

Però tot el que Ràfols ha après enl'obra del seus semblants ho ha adap-tat al seu temperament ingenu. Acíno es pot parlar d'escorcoll.

No podríem afirmar que els dibui-xos de Ràfols siguin d'una qualitattècnica superior; però si que es potdir que el seu virtuosisme, com el (leFra Angèlic, és d'una ingenuïtat ab-soluta. La ficció (le l'art ha estat su-perada sortosament en aquests dibui-xos—humans, cristians, sensibles.

RAFAEL. BENET

(La Veu de Catalunja, 31 Març I929).

(Traducció castellana de l'anterior article)

Alguien ha escrito, hablando delarquitecto José F. Ràfols, que su ar-quitectura estaba llena de ternura.Hablando del otro aspecto de Ráfols,(le sus dibujos, podríase decir que sonlos dibujos de la bondad. Francis Jam-mes escribió del arte «animalista» delescultor Pavie que sus «criaturas» ten-dian a la imitación de Cristo. Concuanta más razón esta frase puedeaplicarse a los dibujos de Ràfols.

Dibujos austeros, pero llenos de ca-ridad. Ràfols es corno un hermanode Fray Angélico; tierno corno él ycorno él ve los hombres ante los re-flejos de una luz llena de gracia; deuna luz interior bajada del Paraiso.

Ràfols ha cristianizado los trazosagudos y cortantes de Picasso; habautizado la gracia mundana de Ma-tisse. Ha dado a los trazos de sus di-

bujos — evidentemente influidos porel arte del español de la intensidad ydel francés del «charme» — una dul-zura nueva; un nuevo encanto, puesRàfols es realmente un primitivo,dando a esta palabra su alto significa-do. (Primitivo quiere decir, hombreque todavia no ha olvidado del todola naturaleza casi angélica de Adánantes de pecar).

Peró Ràfols ha probado la fruta delárbol de la ciencia; en la manera dedibujar y componer el artista, mues-tra su cultura. En sus composiciones— en las cualesalgunas figuras son enla cuarta parte, la tercera parte o lamitad, fuera del marco — nos mues-tra hasta que punto ha sabido especu-lar en los hallazgos del composicio-nismo del «orden de la vida tal cornoes, peró sometido al orden especula-do para el cuadro». Orden que, so-bretodo los buenos impresionistas, yToulouse-Lautrec, introdujeron corno

para disimular el sistema de compo-sición, un poco teatral de los pintoresacadémicos; orden difícil que los sub-impresionistas no han sabido plas-mar, porqué se han empeñado enllevar el desorden—el cual por un ojomatemático no existe en la vida — alcuadro.

Pero todo lo que Ràfols ha aprendi-do en el alma de sus semejantes lo haadaptado a su temperamento ingenuo.Aquí no puede hablarse de rebusca.

No podríamos afirmar que los di-bujos de Ràfols sean de una calidadtécnica superior; pero sí que puededecirse que su virtuosismo, como elde Fray Angélico, es de una ingenui-dad absoluta. La ficción del arte hasido superada afortunadamente en es-tos dibujos — humanos, cristianos,sensibles.

Les Arts Catalanes

En parlant de l'architecte JosepF. Ràfols, quelqu'un a écrit que sonarchitecture était pleine de tendresse.On pourrait dire aussi, en parlant del'autre aspect de Ràfols, de sos des-sins, que ce son les dessins de la bon

-té. Françis Jammes a écrit de l'art«animalier» du sculpteur Pavie, queses «créatures» tendent à l'iritationdu Christ. Avec d'autant plus de rai

-son peut-on appliquer cette phraseaux dessins de Ràfols.

Dessins austères, mais pleins dechanté. Ràfols est coinme un frère deFra Angelique, tendre comme lui etcoinme lui, il voit les hommes devantles reflets d'une lumière pleine degráce, d'une lumière intérieure des-cendue du paradis. Ràfols a christia-nisé les traits aigus et tranchants dePicasso: il a baptisé la gráce mon

-daine de Matisse. II a donné aux

(Traducció fi•aucesa)

traits (le ses dessins — évidenmmentinfluencés par I'intensité de l'art es-pagnol et le charme de l'art française— une douceur nouvelle; un nouvelenchantement, car Ràfols est réelle-ment un primitif, si l'on donne à cetteparole sa haute signification. (Prirni-tif veut dire, homme qui n'a pas en-core tout à fait oublié la nature pres

-que angélique d'Adan avant le pé-ché).

Mais Ràfols a gouté le fruit de l'ar-bre de la science; l'artiste démontresa culture dans la façon de dessiner etde composer. Dans ses compositions,dans lesquelles quelques figures sontpour le quart, le tiers ou la moitié endehors du cadre, il nous montre jus-qu'à quel point il a su spéculer clansles trouvailles du compositionisme del'ordre de la vie telle qu'elle est, maissoumisse à l'ordre spéculé par le ca-

dre. Ordre introduit surtout par lesbons impressionnistes et Toulouse-Lautrec coinme pour dissimuler lesystéme de composition un peu théa-tral des peintres académiques; ordredifficile, que les sub-impresionnistesn'ont pas su rendre parcequ'ils se sontobstinés à porter au cadre le désordre,ce qui, pour un oeil mathématique,n'existe pas dans la vie.

Mais tout ce que Ràfols a apprisdans 1'oeuvre de ses semblables, il 1'aadapté a son tempérament ingénu.On ne peut ici parler de recherche.

Nous ne pourrions affirmer que lesdessins de Ràfols sont d'une qualitétechnique supérieure, mais on peutdire que son virtuosisme comme celuide Fra Angelique, est d'une ingénuitéabsolue. La fiction de L'art a été sur-passée heureusement clans ces dessins—humains, chrétiens, sensibles.

• 1 ^

\.

If

rg

árüp^ -r. ^r ^ ^

\r^

1.

A^.

N n

a:

«La societat «Montmarte aux Artis-tes» ve d'obtenir de la Caixa de Dipò-sits i Consignacions un prèstec de vuitmilions de francs, per a la construccióde tallers econò ►nics en el carrer Or-dener.

Hom preten que siguin unicamentllogats als artistes.»

J. F. RÀFOLS: Retrat(Pot. Oriol. Clixé "La Nova Revista".)

Tallers per artistes

Noticia reportada per L' Intransi-geani del II de Març.

A Barcelona no hi ha tallers per aels artistes. Els pocs que hi han soncars o infectes o tot alhora. Un taller

aixecat sobre un terrat costa molt po-ques pessetes. Pot esser magnific, eco-nòmic, la solució (le molts artistes,i un bon negoci pel propietari.

Perquè els nostres propietaris -no esdecideixen a construir tallers per alsartistes? Perquè ls circols Artístic i deSant Lluc no s'hi interessen?

J. F. RÀFOLS: Rebat

Les Arts Catalanes

J. F. RÀFOLS: Retrat

Josep F. Ràfols, arquitecte, dibui-xant, articulista, conferenciant, tra-ductor de Francis Jammes, autor demonografies.

Volums publicats: «Joaquim Torres-Garcia», col • lecció «Monografies

-d'Art».—«Cubiertas y artesonados es-pañoles», manual de la col • lecció quepublica l' Editorial Labor».—«Arqui-tectura del Renacimiento Italiano», dela col • lecció «Manuales de Historiadel Arte», que publica la casa L G.Seix & Barral Germans de Barcelona.

Ara Ràfols ens acaba de posar ales mans dos nous volums monogra-fics. L'un «Arquitectura del Rena-cimiento Español» exquisitament edi-tat, pertany a la col • lecció i casa edi-torial desús citada. Forma un volumde 22o pàg. amb 18o reproduccionsde les més interessants obres del Re-naixement espanyol. Clouen el llibreuna extensa llista bibliogràfica i unindex onomàstic. Heus -aci 1'index de

Ràfols ' autorde mono •rafies

matèries: I.—El Arte Plateresco y delPrimer Renacimiento. II.—Los Es-cultores Florentinos en España. III.-Reflejos del Bramantismo en Anda-lucia y en Castilla. IV.—Juan de Her-rera y sus discípulos. V.—La Arqui

-tectura .Postherreriana y Barroca.VI.—El Renacimiento en el Norte deEspaña. VII. — El Renacimiento enCataluña y Valencia. VIII.—El Rena

-cimiento en la Isla de Mallorca. IX.—La Arquitectura Española del sigloXVIII. X.—El Renacimiento en Por-tugal.

(Dins d'aquesta mateixa col•lecció,Ràfols ens anuncia per a molt aviat,«Pintura y Escultura del Renacimien-to Italiano» i «Pintura y Esculturadel Renacimiento Español»).

L'altre volum suara publicat per

Ràfols es titula «Gaudí», (EditorialCanosa), seguit de «L'arquitecturagaudiniana» per Francesc Folguera,arquitecte.

Index del text de «Gaudi». —Vidad'infant i d'escolar. —La joventut ac-tiva d'En Gaudí.—Gaudí entra d'ar-quitecte al temple de la Sagrada Fa-milia. — El mecenatge del senyorEusebi Güell. — L'etapa castellanad'En Gaudí. — Breu homenatge aFrancesc Berenguer. —Les deficièn-cies del Gòtic. —Gaudí i el moder-nisme arquitectònic. —Una gran obraurbana.—Les darreres construccionscivils de l'Arquitecte.—Concentracióexclussiva al Temple Expiatori.—Elsmobles i els objectes d'art litúrgicprojectats per En Gaudí.

Clou-en el llibre ultra el text deFolguera una «Cronòlogia de lesobres d'Antoni Gaudí». «Bibliografia»i «Index deis gravats» que son ennombre de 255.

Les Arts Catalanes

A1,1,1 \

f '

1

J. F. RÀFOLS: Figura de noia (fragment.)(Col • lecciú Jacques Maritain.) (Fot. Oriol. Clixé "La Nova Revista".)

L'exposició de les darreres obres deMarquès -Puig a les Galeries Bus-quets, emplenant una sala de mera-vellosos dibuixos, era un senyal deltemps: tina mostra de com en la nos-tra època es dóna al dibuix capitalimportància, tanta importància coma la pintura es pugui donar, o a l'es-cultura. Cosa naturalíssilna, car enel dibuix hi ha en germen la vidamateixa del quadro o de l'estàtua, hiha tot l'essencial que en aquests hau-rà d'aparèixer més explicat a causadels majors recursos tècnics. En lapintura hi ha ombres i colors, enl'escultura hi ha volums i ombres,però els colors i les ombres hand'aparèixer en els dibuixos dels pin-tors, malgrat que aquests siguin niésexplicatius, aixi com els volums i les

L'amor' als dibuixos

ombres han d'aparèixer en els dibui-xos dels escultors, malgrat queaquests siguin només de línea. Es adir, que en els millors dibuixos delsuns i dels altres houi hi haurà depercebre tot aUò que per a les limi-tacions forçoses d'un procedimenttècnic ha hagut d'ésser reemplaçatper una major puresa d'esperit.

Així es comprèn que tota la gentiniciada en els secrets de l'art plàsticsentí profunda delectança davantdels bons dibuixos, puix que en ellshi trobem ('explicació de molts pro-blemes que en veure'ls resolts en l'o

-bra mestra els hi han fet rodar elcap. En la pintura o en l'escultura

bona hi ha un salt massa gegantí en-tre la posició de l'artista que ha tre-ballat tot sol, sense pensar en res Inésque en la creació de la seva obra, i elpúblic que ha de rebre de sobte unaobra resolta. Diriem que l'artista i elseu públic se situen en dos diferentsplans: aquell en un pla superior (peldo i per la persistència en la sevaapropiada activitat) respecte a l'espec-tador sobrevingut a l'obra, l'especta-dor que desclou l'activitat en esferesdiverses. Però si això passa en l'obraplena, en la pintura o en l'esculturad'alta escola. succeeix ben altramenten el dibuix, aquesta explicació queacurta les distàncies entre espectadorsi artistes, aquest lligam magnífic decompenetració entre tots ells.

JOSEP F. RÀFOLS

./

Les Arts Catalanes

A vos qui posant els ulls en blancem dieu; — Jo vull ser artista! — ushauré d'aconsellar. M'ho permeteu?Be, doncs us clic: Què us deté? Quèespereu? Ah, ja. Teniu mil preocupa-cions... Voldrieu posar-vos al dia,voldrien marcar el mateix pas dels dedavant? Malament, malament. Des-graciat de vos que voleu ésser artista,que sou massa jove i encara en vol-drieu fer. La vida, els homes, us ofe-reixen els quintars d'experiència quetrevallosament han acumulat, i vos

EXPANSIONS

CONSELLShi sou indiferent. Voldrieu ésser re-cercador. D'això que la gent en diuésser recercador? Doncs, be, sigueu

-ho, però, ara us diré de què (perdo-neu que aquell mot l'empri invertint -ne el seu valor). Sigueu-ho de Biblio-teca, si, fullegeu les monografies dels

grans mestres traspassats, fullegeu totsels manuals per a coneixer els estils. Sivoleu, després, us en feu uns com

-primits per al vostre us, si voleu usdic, que ningú us demanaria tant,puix que si voleu amb un mestre alqual li posessiu l'ull ne tindrieu prouper a fer la vostra reputació. I us hotrovarieu tot fet. Tothom faria boca-des del vostre istil, del vostre saberFer, del charme de les vostres obres.

Us aconsello, però, està clar, beninsincerament.

Paisatge de Vilanova(CoP1ecció Josep-daria junoy)

Josep M. Gol, 3o anys, esmaltadoren vidre.

i. —L'art no ha de tenir fronteres.Crec, per tant, en un art universal.

2. —Crec que és equivocat.3.—Gargallo, Manolo...4.—No tinc preferències.

Josep Llorens Artigas, 33 anys, ce-ramista.

i. —Soc partidari de l'art sense ad-gectius.

2. —Crec en l'existència de la cata-lanitat dels nostres artistes, però, noencara en la d'un art català.

3.—L'incorporació a l'actual mo-ment artístic europeu no significa permi una valoració de l'artista.

4.—No tinc preferències per nin-gú. Estimo tots els joves inquiets

d'avui, que son llegió.

Raimond Vayreda, 35 anys, ebe-nista i decorador.

i. —Crec que l'art té fronteres, elque passa és que pel seu natural es-perit d'expansió arriba un moment

!les respostes a lanostra enquesta

que les franqueixa i es produeixenles corrents d'influència que sempreha constatat i seguirà constatant 1'his-tòria de les arts.

Soc partidari d'un art nacional queno estigui en desacord amb les cor

-rents mundials de l'art, i integrat pervaris arts locals o comarcals, sempreque aquests no es limitin a una ma-nifestació sola de les arts plàstiques.

2.—El considero molt interessanti dotat de grans possibilitats amb toti que no ha donat encara els fruitsque d'ell en podem esperar.

3. —Tots aquells artistes que en laseva obra creadora hi posen algunacosa més que la natural habilitat i co-neixements tècnics i que desitjososd'un més enllà treballen sense repòsper aconseguir-lo. Un exemple entrealtres: Domingo.

4.—Entre l'estol que podria ano-menar esmentaré tres noms corres-ponents al passat, present i futur de

les arts nostres; J. Vayreda, Joan Re-bull, S. Dali (amb totes les reservesque el futur comporta).

Josep M. de Sucre, 43 anys, es-criptor.

i. —L'art és una expressió intel . li-gent de la sensibilitat. Tantmés l'ar-tista encerti a caligrafiar-la, tant Inésgaudirà d'universalitat. L'universalitatno pressuposa l'aixerriament de ladespreocupació antiracialista.

2. —Es en trànzit d'incorporar-se,amb fesomia pròpia, a les renovado-res milicies estètiques de la més jo-veníssima Europa.

3. —Els més ardits capdills en lesexploracions odiernes, son Joan Mi-ró, Francesc Domingo i SalvadorDali. Semblen ésser els tres en elsegle XX—distàncies fetes i escolesnaturalment diferenciades—el que enel XIX han estat Marian Fortuny,Joaquim Vayreda i Isidre Nonell.

4. —Quan assoleixi la estructura-da realització del seu exemplar mis-ticisme plàstic: Francesc Domingo.

Les Arts t'atalanes

—Jo us duré a casa el meu amic ...— Amic? Amic dieu? L' amic és

aquell que us té apunt sempre el seumés hipòcrita somriure, que us estrenyla mà fins a fer-vos mal, que us abraçaamb una efussió que considereu exce-siva, en ti: que és el vostre amic... i...

—No m'heu deixat parlar...—Perquè, home de Deu? Vos creieu

amb el vostre amic perque vos sou elseu amic i creieu amb cent amicsmes, però, és que vos teniu un igno-cent de naixença que no us perd arnbel temps! Es aquell amic, saveu? queno vol tractar amb vos quant semblanatural, llogic, i el que vulgueu, que

Tia bona escola

ho fés. Es l'amic que us sega l'hervasota els peus...

—Com exagereu condemnat!—Es aquell que quant us necessita

es fa acompanyar per vos, i vos... ig-cent galifardeu, hi poseu el coll i sical l'armilla en un va-i-tot comp]eta-ment amical. I el vostre amic us paga,com a bon comerciant, amb monedes

de coure greixós. Aquell amic efus-siu...

—M'esteu esplicant un somni.—I vos esteu fent el pagès. El vos-

tre amic fa corn si ignorés la vostraexistència quant...

—Voleu dir?—Sou un badoc, home, i no m'es-

tranyarà que una altra vegada despresdel que voleu aparentar que ignoreu,hi torneu a caure, perque ell us vindràa buscar quant us pugui treure el suc.

—Escolteu, si camviessim el disc?—Eh?—Parlem de... l'art?—Acleu!

No podem yantar-nos d'haver deci-dit «La Veu de Catalunya» a publicardiariament la secció «Vida Artística»,amb la nostra exitació del n.° 5, titu-lada «L'Art i els Diaris». El retraç enl'aparició d'aquell número de la nos-tra revista ens ha privat de creure'nsque haviem provocat aquella secció,peró, ens indemnitza la satisfaciòd'haver coincidit amb «La Veu» i elpoguer, ara, amb un testimoni (le pes,dirigir-nos amb tota l' humilitat dequè som capaços, a «La Publicitat» í«La Nau» pregant-los vulguin publi-car al seu torn una secció diària dedi-cada a les Arts.

Remarquetn els articles de JoanSacs «Col • leccionistes i col • ]eccionis-me» i «Col • leccionisme i col . leccio-nistes» publicats per «La Publicitat»els dies 3 i 9 de febrer passat. Ensplauria llegir sovint articles d'aquestto signats pels nostres critics d'auto-ritat, puix, qui sab si acabarien ambles espècies de col • leccionistes i col•leccionisme que s'hi delaten: Es-pècie ganguista, espècie apilotadora...

Es parla molt del llenguatge literari,del llenguatge parlat, del banclarris-me en literatura, del inatonisme crí-tic. Sembla que son majoria els blas-madors dels considerats exessos. Lesbones paraules fan menjar als malalts,peró, la guineu, a vegades, es posa lapell d'ovella. Nosaltres primer sommes partidaris clel fons que de la for-ma; despres, som partidaris del bonfons i de la bona forma.

Un senyor que exerceix de críticd'Art a «La Vanguardia», després deparlar de les Sales de les Galeries

NOTES

Laietanes i en volguer-se referir alsdibuixos de Josep F. Ràfols exposatsen la Sala Joan Merli, escrivia: «Enuna salita aparte...» A nosaltres queno tenim noticies de cap crítica enaquell diari que es refereixi a la SalaJoan Merli, ens ha agradat molt queaquest sagaz senyor ens hagi desco-bert en una salitu aparte. Des d'araesperem que altres crítics d'altres dia-ris barcelonins amb els vagues indi-cis revelats per «La Vanguardia» esposin sobre la pista i descobreixin lanostra Sala i fins i tot, apurant-ho,el seu nom. Tenim motius per espe-rar aquest succès.

L'intel • ligent activitat del senyor Gi-ménez Caballero, director de «Gace-ta Literaria», ve de donar-nos unanova satisfacció espiritual. Ha obert,fa poc, una sala d' exposicions dita«La Galería» Miguel Moya, 4, Madrid.Manifestem ainb aquestes ratlles totala nostra simpatia a aquesta nova, en-tre les moltes nobles activitats del senyor Giménez Caballero.

Hem saludat aquests dies En JoanMiró.

Tornem-hi? Perquè, que en faremd'ésser modosos i ben parlats, si ambles ungles ens treuriem els ulls, elsuns als altres?

El pitjor de tot és haver de predi-car als que no son abtes per enten-dre. Contra tendrums que hi voleufer?

Aqui la gent us vol tenir llàstima.—Per llençar-vos o per a fer-vos ca-ritat—I ai de vos si no us en sabessinfer digne.

Un Tal.—Pago café, copa i puro.El Cor. — Oh, vos sou un gran

mecenes!

No en parlem d'aquella Exposició?No en parlem.

Aquell llorer ja no ens serveix niper a l'estofat. Pero encara aguan-tem l'aire de l'home que no «bada»,del que ja en torna, del que sap elsecret de les coses, del que a ell nol'hi fregeixen!

Els nostres amics ens deuen haverperdonat el retraçament en la publi-cació d'aquest número i de l'anterior.Tot ha estat en gràcia del millora

-ment tipogràfic, evidentment conse-guit, que esperem arrivi, gairebé, a laperfecció.

Voldriem parir sense dolor. Peraixò, encara, anem tirant amb la bo-tigueta que posaren els nostres avis.

Ens adherim de la manera mescordial a l'homenatge que «La NovaRevista» progecta dedicar a la me-mòria del gran poeta de «La Gestadels Estels» i de «La Rosa als Llavis».

Si, fan bonic, però, els autènticsens agraden més. I ens agraden mésfins quant son molt dolents, a condi-ció de la seva autenticitat.

Tots pretenen que s' equivoquenels altres. Es evident, doncs, quetothom s'equivoca.

11) E r Ir E ILT

Tapiceries - Estampats - Etemins

Cretones - Tuls i Toiles

tot ami) colors

INDANTHIIENsolids a la llnnn, rentat i a 1'inteinperie

Dial/oital, 46ll Telèfon 73963

BARCELONA

Les Arts Catalanes

Seria molt interessant —gosariemdir, necessari, — que alguna de lesnostres Editorials emprengués l'edi-ció de l'història de les arts plàstiquescatalanes en volums dedicats cadaun d'ells a una agrupació artistica,època o tendència. De moment enspermetem opinar que Joan Cortes ésautoritzadissim per escriure el volumque fos dedicat al grup dels Evo-lucionistes, que Joan Sacs, RafaelBenet, i Sebastià Gasch, podrien es-criure respectivament els volums de-dicats a Les Arts i els Artistes, alsCourbet, a l'art català d'avantguarda,i que Joan Sacs i Rafael Benet po-drien escriure dos volums panorà-mics en els quals es contés 1'històriade les nostres arts del seu origen finsals nostres dies. Cada volum hauriad' ésser il • lustrat profusament. Lesnostres Editorials i els que hi esti-guin interessats tenen la paraula.

El nostre estimat amic Baiarola en«La Veu de Catalunya», del matí del5 d'Abril (*) contestant el nostre escrit«L'art i els diaris» del número 5 deLes Aris Catalanes després de mani

-festar que no pot anar per ell la nos-tra exitació a la pàgina artística, puixque abans de l'aparició del nostretext -«La Veu» començà a publicardiariament «Vida Artística» (dinsd'aquest número sortirà la constata-ció de la nostra mútua coincidència,que fa dies tenim escrita) ens fa sa-ber «que la «Pàgina Artística de LaVeu» tingué mentre no fou superadaper aquesta actual secció, data fixade sortida i gairebé d'una maneraconstant des de qué va ésser restau-rada la seva publicació —en Octubrede 1926—s'aconsegui que la nostraPàguina Artística sortis el segon dis-sabte de cada mes quant a l'ediciódel matí. Per tant és injust que «Les

Arts Catalanes» facin de la nostraextingida rPàgina Artística» una fu-lla sense data quan fou, mes de dosanus, una fulla normalment men-sual».

Acceptada per nosaltres aquestaconstatació del nostre amic Baiaro-la donem per rectificat el nostre textcitat. Ara volem fer constar que ensplauria veure com «La Publicitat»i «La Nau» segueixen l'exemple de«La Veu de Catalunya» publicantdiariament la secció d'art, que de-manavem, setmanal o quinzenal. I alfutur diari «El matí» preguem el ma-teix.

(* Publiquem aquest text datat Abril en aquestnúmero (le Març perquè hi som a temps i quant éspossible ens plau de respondre amatents).

Clou aquest número un llarg silen-ci sentimental que pressedeix unAdeu! L'adeu i l'arreveure a Barra-das!

C^C^ICC ú\ [oE LM5 L 1MVú

R. M(0 vLQ n MU5úLQ a

12 E n

BADRINAS 11I O B L E Representant exclusiu

DIODERNS per tota la Penínsulade les teles

FABRICADEPRODFCTES CERAMICS

Rajoles i Articles de ConstruccióTerres cuites

CÂ8SIMIR VItÆNS

Despatx

Carrer Tallers, 72Telèfon, 15644

BAR CEL ONA

BIOSCA 1 BOTEYes complauen en oferir —vos Ilur

SALA D`EXPOSIC I uLAMPARES

FERRETERIABRONCES D'ART

INSTAL'LACIONS EN PLOMMETALLS PER A CONSTRUCCIÓ

RAMBLA CATALUNYA, 129- BARCELONA

TOMAS

Manufactura cle Ta-

j isseries d'alt lliç i ca-

ti/es de jiunt nuat a

mà - Pro gecció i execu-

ció d'encdrrecs - Res-tau raci ó

A Y.MA T

Carrer cle Vi lá

Telè f on n.° 20

SANT CUGAT

DEL VALLÉS

Gran remi a les Exposicions Internacionals, Del .Ñlo/,le i Decoració d'Interiors, Barcelona1923 - D'Arts Decoratives i ¿'Industries .Ñlodernes, paris 1925

Joan BusquetsMestre ebenista

tapisserdecorador

Mobles de tots istils - Objectes

per a presents

Estudi, taller, exposició i sales

per a Exposicions d'Art i Bells oficis

Passeig de Gracia, 36 - Telèfon 16825 - BARCELONA

mercado s. a.

joieria

telèfon 15704passeig de gracia, 46

Lareelonaplateria per a

presents

VIDUA DE JOSEP DEBASCASA FUNDADA EN iS5o

XI , ^7•

l -x

.. Ç .1 f ;. ^MOBLES Ji;r #

ro DECORACIO

t ,

t. .

6:.

T r

CONGELE DE CENT, BARCELONA

32 7 - 5 29 ~`,

TELEFON 14657

Castells de Valls. —Diputacic , 332, Barcelona