: 1

ÉS UNA REVISTA DE LLIBRES

I AQUEST N’ÉS EL NÚMERO 13.

SEGONA ÈPOCA • OCTUBRE DE 2000

Adolf Beltran: “IVAM, un museu sense concessions”.

Julio Máñez: “Esbós crònic de la història de quinze anys de teatre valencià”.

Sam Abrams: “Antoni Clapés: el poeta davant el repte del silenci”.

Xavier Bru de Sala: “El catalanisme de Porcel”.

Jacobo Muñoz: “Un antic molt modern”.

Felip Tobar: “RACV (Ressenya d’Algunes publicacions Culturals Valencianes”.

Entrevista a Oriol Castanys (Director general de RBA Libros): “La llengua no fa el mercat”.

Pàgines centrals dedicades a Enric Sòria.

`

2 :

Il·lustracionsd’aquest número:

Andreu Alfaro

Distribució:Gea llibres, tel. 96 158 03 11La Tierra, tel. 96 511 01 92Triangle, tel. 93 265 18 21

Impressió:Impremta Palàcios, Sueca.

P.V.P.: 500 pessetes

ISSN: 1132-7820Dipòsit legal: V. 3755-1997

Edita:Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana

Coordinació:Vicent Alonso, Gustau Muñoz,

Francesc Pérez Moragón, Felip Tobar,Jaume Subirana (Barcelona)

Col·laboradors:Pasqual Alapont, Rafael Alemany,Enric Balaguer, Carme Barceló,

Josep Lluís Barona, Adolf Beltran,Vicent Berenguer, Josep Bernabeu,

Assumpció Bernal, Josep Lluís Blasco,Emèrit Bono, Francesc Calafat,Ferran Carbó, Enric Casaban,

Emili Casanova, Jordi Colomina,Agustí Colomines, Germà Colón,Antoni Ferrando, Josep Franco,

Antoni Furió, Ferran Garcia Oliver,Lluís Gimeno, Marc Granell,Carme Gregori, Albert Hauf,

Josep Iborra, Joan Josep Isern,Ramon Lapiedra, Gemma Lluch,

Josep Lozano, Josep Martines,Tomàs Martínez, Josep Martínez Bisbal,

Lluís Meseguer, Isabel Morant,Vicent Olmos, Manel Pérez Saldanya,

Vicent Pitarch, Joan Ponsoda,Eugeni Portela, Vicent Raga,

Ramon Rosselló, Pedro Ruiz Torres,Vicent Salvador, Vicent Simbor,

Enric Sòria, Ferran Torrent,Pau Viciano, Rafael Xambó.

Redacció:Av. Blasco Ibáñez, 32 - 46010 València

Telèfon: 96 386 40 90 - Fax: 96 386 44 93E-mail: Vicent.Alonso@uv.es

http://www.uv.es/caracters

núm. 13.

Fet a la Ribera del Xúquer

LLIBRE RECOMANAT:

Jordi Balló

Imatges del silenci

Empúries, 2000.

LLIBRE RECOMANAT:

`

.

De la desesperació naix, primer, un escèptic; després,un líric.

De fet, Andreu Alfaro (València, 1929) pot realit-zar una escultura de molts metres d’alçada i moltes to-nes de pes, o un dibuix de trenta centímetres en un fullde quadern, pot utilitzar el ferro, el marbre o un petitllapis, tant se val: Alfaro fa un alfaro amb la mateixalínia plàstica. No és gens fàcil, en el nostre polititzatambient artístic, ni freqüent en temps de trànsfugues icaragirats, mantenir una línia sempre coherent amb lespròpies idees i fidelitats: en el cas d’Andreu Alfaro, ambel seu idioma, amb el seu poble i, al mateix temps, ambla universalitat del seu compromís artístic. Possible-ment, de ben petit, abans fins i tot de parlar, va fer unasimple línia —segur que amb bona traça— i es va ado-nar que calia seguir-la tota la seua vida.

Soma Morgenstern

Huida i fin de Joseph Roth

Pre-Textos, 2000.

Una veu et salva. La d’un infant. Tu mai no has dei-xat de ser-ho.

Un

dubt

e és

si ha

uria

pag

at la

pen

a qu

e C

ARÀCTERS s

’hagu

és esc

rit e

n ar

ameu

.

: 3

IVAM,un museu sense concessions

El segle XX va començar amb la sotra-gada fenomenal d’unes avantguardes sor-gides al marge de les acadèmies, les esco-les i les institucions. Fou aquell un huracàque va agranar les velles convencions ambl’energia, o la fúria, d’una originalitat ques’alimentava encara de la vida i de les uto-pies. Les últimes dècades de la centúria,per contra, han consolidat un panoramamés espés, i també la figura del museu coma instrument ordenador, de referència,enmig de l’aclaparadora producció plàsti-ca d’una modernitat multiforme i comple-xa. Com va assenyalar AntonioSaura, «frente al gran naufragio alque asistimos en este final desiglo, en este —al menos hasta elmomento— ‘sálvese quien pue-da’, junto al coletazo de los últi-mos y debilitados fantasmas de lavanguardia y de la moda —ape-lativos ciertamente intercambia-bles en el presente—, aparece laproliferación del contenedor deformas, la posible guarida de lahistoria, el prestigioso y afirma-tivo continente de imágenescomo soprendente y premonito-ria señal frente a lo perdurable».

Dels inicis de segle a les acaba-lles del nou-cents, l’art ha passatde la reticència social, que el feiasubversiu, a l’espectacle de mas-ses. Per això s’ha parlat, fins i tot,de dues menes d’entitats: els mu-seus d’espectadors i els museusd’obra; els museus espectacle, on sovint lasola arquitectura fa gairebé prescindiblesels fons, o els museus amb discurs, que es-tableixen un relat i miren de fixar uns cri-teris. Paral·lelament, han assolit prota-gonisme uns oficis intel·lectuals, al costatdel ja clàssic del crític, com són ara el deldirector museístic i el ‘curator’, el conser-vador o el comissari d’exposicions. Ellssón els qui estableixen veritablement lanarració, els qui exhibeixen, ordenen i pro-clamen tendències, moviments, seqüènci-es, influències... Fins a l’extrem que algúha arribat a exclamar: «Quan siga gran, ami m’agradaria ser ‘curator’», en al·lusió aun personatge que desenvolupa en el mu-seu un paper similar al del director d’es-cena en el teatre, gràcies al qual esdevé mésimportant la manera com es munta unaobra que el text mateix que la sosté.

L’Institut Valencià d’Art Modern(IVAM) es va dissenyar com una sàviacombinació d’algunes d’aquestes coses.Sense obeïr el model de la ‘kunsthalle’, osala d’exposicions que no té col·lecció per-manent, de la qual hi ha un exemple valen-cià recent en l’Espai d’Art Contemporanide Castelló, el museu d’art modern de Va-lència és també una plataforma de mostrestemporals d’una significativa incidència.Sense ser un centre dedicat exclusivamenta la memòria històrica, ho és en bona me-sura gràcies a la potència dels seus fons

permanents, articulats al voltant de la ma-jor col·lecció disponible de Julio Gonzá-lez. Sense voluntat d’espectacle arquitec-tònic, —l’edifici central es va pensar ambuna explícita vocació de neutralitat for-mal—, no deixa de tenir capacitat enlluer-nadora (la seua sala del Centre del Carmepermet un joc plàstic de molta eficàciaamb les instal·lacions i les propostes mésexperimentals). L’IVAM és, no hi ha dub-te, el més gran encert en la política cultu-ral valenciana de les últimes dècades, o detot el segle.

Des que l’IVAM va obrir les portes el 18de febrer del 1989, al calor de la descen-tralització cultural que propiciava la de-mocràcia, el museu ha consolidat una po-sició privilegiada en el seu àmbit, amb unaprojecció internacional molt estimable.Fou Tomàs Llorens qui el va concebre,

quan era director general de Patrimoni enla Conselleria de Cultura que dirigia elsocialista Ciprià Ciscar. L’autonomia en lagestió, que el fa funcionar sense excessi-ves dependències de l’Administració, ladecidida voluntat de no fer concessions ila qualitat de les seues col·leccions perma-nents són alguns del factors que han fetpossible que l’IVAM se situe en un llocmolt digne dins la xarxa internacional decentres museístics d’art modern i contem-porani, on representa un model dinàmic isòlid de grandària mitjana. Per a en-

tendre’ns, no és el Museum ofModern Art de Nova York(MOMA) ni el Centre GeorgePompidou, de París, però ambtots dos pot establir relacionsamb una normalitat plena. ElMOMA i el Pompidou, peròtambé el Withney Museum,l’ICA de Boston, la BerlinischeGallerie, la Galerie Nationale duJeu de Paume de París o el Cen-tre Reina Sofía de Madrid, per ci-tar-ne només alguns, són centresd’art amb els quals ha col·laboratl’IVAM al llarg de la seua existèn-cia.

Hem parlat de no fer conces-sions i potser valdrà la pena atu-rar-se un moment en aquesta ca-racterística. El museu, efectiva-ment, ha dissenyat el seu progra-ma, amb les peculiaritats lògiquesque cada director li ha aportat en

el seu moment, des d’una perspectiva cos-mopolita, molt poc acomplexada. Això novol dir que no haja atés amb una miradaprivilegiada el panorama artístic valencià.L’Equip Crònica i el mateix ManoloValdés, Andreu Alfaro, Miquel Navarro,Manolo Gil, Heras, Boix i Armengol,Eusebi Sempere, Equip Realidad, JoanGenovés, Francisco Lozano, SalvadorSoria, Carmen Calvo, Joan Cardells i al-tres creadors a títol individual o en grup,però també la revisitació de Sorolla, el re-corregut d’un segle de pintura valenciana,l’aproximació a l’arquitectura racionalis-ta de València i molts altres aspectes de larealitat plàstica del país hi han trobat es-pai. Però l’encert de la institució ha estatno creure que havia de posar-se al serveidels artistes sinó d’un públic culte, si mésno interessat, per al qual suposen les sales

4 :

de l’IVAM, i els seues catàlegs extraordi-naris, un instrument de coneixement uni-versal.

L’opció no ha quedat exempta de tensi-ons. En són una bona prova episodis ini-cials, com la campanya de la premsa dedretes que pretenia garantir que el museuse centrara en els artistes locals, i anècdo-tes posteriors, com l’intent de nomenar-ne directora Consuelo Ciscar, —esquer-pa representant del «tot val» i de la utilit-zació de la cultura com a ornamentaciódesmesurada d’un poder polític pagat d’ellmateix—, quan el PP va accedir a la Ge-neralitat el 1995 (operació que el conse-ller d’aleshores, Fernando Villalonga, vapoder esquivar col·locant la candidata enuna direcció general), o la brutal polèmi-ca protagonitzada el març del 2000 perJosé Sanleón en tractar d’imposar una es-cultura seua com a peça emblemàtica al’esplanada de l’IVAM, a pesar de l’opiniócontrària dels seus responsables. No obs-tant això, el manteniment de les prioritatsfundacionals ha estalviat al museu el pe-rill de redolar pel pendent d’una devalua-ció panxacontenta de conseqüències fa-tals. L’amenaça del provincianisme ha es-tat, provisionalment, conjurada.

Els fonaments de l’èxit de l’IVAM tenenla solidesa d’aquell ferro de què està fetauna bona part de les escultures de JulioGonzález que en constitueixen la col·-lecció central. Va ser, aquest, un fruit dela perspicàcia de Tomàs Llorens que ha de-mostrat a bastament la seua transcendèn-cia. González era, quan el museu es va dis-senyar, potser l’únic gran representant deles avantguardes històriques europees queno havia estat valorat en la seua autènticaenvergadura. I a més a més, una bona partde l’obra de l’artista català podia ser adqui-

rida o aconseguida en dipòsit amb un costraonable perquè estava en mans de lesseues hereves. Visitar el museu del carrerde Guillem de Castro, de València, es jus-tifica només pel fet de poder contemplar‘Femme au miroir’, ‘Home cactus’ i altrespeces d’aquest gran representant de l’es-cultura abstracta.

A més a més, la poderosa presència per-manent de Julio González dota d’una grancoherència l’aproximació als grans escul-tors del ferro, com ara David Smith,Jacques Lipchitz o Alexander Calder, quehan caracteritzat una de les línies exposi-tives més solvents de l’IVAM, però tam-bé les aproximacions a les avantguardeshistòriques en el seu conjunt, que han pro-duït mostres molt brillants, com les dedi-cades l’art abstracte i concret en el Parísdels anys trenta, l’època heroica del dis-seny gràfic rus i hongarés de les primeresdècades del segle, l’avantguarda italianad’entreguerres, el Berlín del segle XX, elmoviment ultraista espanyol i tantes al-tres.

Com és lògic, els successius directorsdel museu n’han deixat la seua empremta,amb major o menor incidència en unes oaltres zones de l’art modern, siga l’expres-sionisme abstracte, l’informalisme, el popen les seues variants, l’experimentaciód’accent nordamericà o alemany, la figu-ració o l’abstracció. Si Carme Alborch vallançar el museu, tot combinant l’actuali-tat rabent amb les exposicions de llargabast, José Francisco Yvars el va consoli-dar, i Juan manuel Bonet el va dotar d’unasensibilitat especial cap a la revisió histò-rica i cap a les aportacions en el terreny deldisseny gràfic i la tipografia. Ara, el nouresponsable, Kosme de Barañano, semblaque vol apostar per un model de grans

mostres, amb l’escultura com a referent ipoques derivacions cap a uns altres espais,en una aposta que té el perill de caure enla comoditat d’allò massa convencional.Perquè una de les gràcies de l’IVAM és,precisament, la combinació dels formatsgrans i dels petits, tant en la confecció deles exposicions com en les obres que s’hiexhibeixen. Artistes centrals, indiscuti-bles, i creadors més o menys laterals, in-cloent-hi tot el camp de la fotografia coma llenguatge visual de la nostra època, sen-se oblidar l’arquitectura, conviuen en latrajectòria del museu valencià, la qual cosaha permés que s’hi pogueren veure expo-sicions sobre Picasso, Gris, Heartfield,Moholy-Nagy, Grosz o Tàpies, sobreBarceló, Ràfols-Casamada, HernándezMompó o Baselitz, sobre Brossa o Cirlot,sobre Miralda o Hélion, sobre Torres-García, Hausmann, Oldenburg, Chillida,Schwitters... El balanç de l’IVAM va moltmés enllà del quart de milió de personesque el visiten cada any i molt més enllà deles desenes d’activitats, conferències iconvocatòries que s’hi desenvolupen.

Reclamava Joan Fuster l’any 1956, en un«elogi del museu», institucions menys cau-teloses cap amb l’art contemporani que lesdisponibles per al ciutadà en aquells tempsprecaris. Per a ell, el museu havia d’assu-mir la funció d’establir un criteri, una raó,però al mateix temps implicava «la nega-ció rigorosa de l’ortodòxia estètica». Laseua justa eficàcia radicaria en fer evidentun «concert de diversitats». Amb criteri,sense ortodòxies estretes, l’IVAM s’haconvertit en una referència imprescindibledel «concert de diversitats» de l’art d’unsegle. Des de València i sense concessions.

Adolf Beltran

: 5

Entrevista a Oriol Castanys(Director general de RBA Libros):

«La llengua no fa el mercat»

Quan, fa uns mesos, Oriol Castanys anun-ciava la seva dimissió al capdavant del Grup62, del qual era director general adjunt, els quien coneixíem la trajectòria no dubtàvem queaviat retornaria al món editorial, i no preci-sament per una porta petita. No ens equivo-càvem: RBA, un dels grups editorials hispa-noamericans amb més potencial, anunciavala passada primavera que es proposava enfor-tir la seva presència a les llibreries confiant-lila divisió RBA Libros.

Dins el panorama de l’edició en llengua

potenciar la divisió en llengua espanyola, Pe-nínsula, i la seva projecció a Sud-amèrica; i,finalment, va ampliar les activitats del grupcap a l’edició de publicacions periòdiques, ambla revista mensual Descobrir Catalunya.

Ara, Castanys em rep en el despatx provisi-onal que RBA ha instal·lat en un dels seusedificis del barri de Gràcia, mentre s’adequal’antiga seu d’Edicions La Magrana per a larenovada divisió RBA Libros, en què s’haintegrat la ja veterana editorial catalana. I emparla, d’entrada, d’on és i què es proposa.

catalana, la trajectòria de Castanys té un in-terès especial. Als primers vuitanta, desprésd’uns anys d’exercici de la crítica literària dinsel col·lectiu V. Július al diari El País i el set-manari El Món, va abanderar un significa-tiu salt qualitatiu de l’editorial La Magrana—en la qual es va formar com a editor—, alcostat del seu director, Carles-Jordi Guardi-ola. És en aquella època que l’editorial creacol·leccions com “La marrana”, “Cotlliure” o“Venècies”, que suposen un tomb marcada-ment literari, esteticista si ho voleu, en un se-gell de tradició, fins aleshores, esbiaixada capa la militància política. És el moment, tam-bé, que La Magrana llança Camí de sirga deJesús Moncada i incorpora Maria Barbal,durant tants anys els seus caps d’escuderia.

En aquest context, Eliseu Climent proposaa Castanys d’assumir la direcció del setmanariEl Temps. Durant uns anys, deixarà el móndel llibre per endinsar-se en el de la premsa.El seu pas coincideix també amb un momentde canvis per al setmanari valencià, que assa-ja diverses fórmules de consolidació, fins i totd’expansió, a remolc de l’estirada que li per-meten fets com la commemoració de l’anyTirant o la progressió que van viure els pre-mis Octubre i totes les activitats associades.D’ençà del pas per València, la pràctica pro-fessional de Castanys com a editor entreteixi-rà sempre, en major o menor mesura, llibre ipublicacions periòdiques, llibreria i quiosc.

A principis dels 90, retorna al món editori-al barceloní, precisament de la mà del projec-te Grans Èxits, una societat creada per les prin-cipals editorials catalanes que tenia per objec-te explorar un mercat fins aleshores ignot pera l’edició en llengua catalana: el dels llança-ments per quiosc. Des de Grans Èxits va re-tornar al món del llibre estricte, incorporant-se a Empúries, un segell independent que pocdesprés s’integraria dins el Grup 62, precisa-ment quan Castanys n’esdevenia director edi-torial. Al costat del director general, JoanCapdevila, Castanys va protagonitzar un fe-cund procés de renovació de 62: va crear unequip editorial jove capaç d’endreçar i eixam-plar més de tres dècades de catàleg sense fertaula rasa; va abordar valentament el talód’Aquil·les del món editorial, apropant la dis-tribuïdora pròpia, Enlace, a la filosofia delgrup; va establir un pla d’expansió que va in-tegrar, a més d’Empúries, editorials comMuchnik o Selecta, i establia aliances ambaltres editorials catalanes i, sobretot, en llen-gua castellana, com Anagrama o Emecé; va

–RBA és un grup editorial potser poc tí-pic. L’integren diverses divisions que hananat naixent, des d’una voluntat d’expan-sió gens precipitada, a partir de la conso-lidació de les preexistents. Així, la divisióde revistes, la de col·leccionables o, ara, lade llibres. Quina és l’arrel de RBA Libros?Les edicions d’Integral i de NationalGeographic, que temps enrere es van in-corporar al grup, més una línia pròpia dellibre pràctic. Sobre aquesta base, el grupaposta decididament pel canal comercialde llibreries. I m’encarrega construir uncatàleg literari ampli, amb una línia de nar-rativa per a adults, una altra per a públicjuvenil i una de no ficció. Paral·lelament,arribem a un acord amb La Magrana, queens permet arrencar, en català, a partird’un catàleg i d’una presència mediàtica ia les llibreries ja consolidats. L’acord, na-turalment, no és casual, per la meva his-tòria personal i, sobretot, perquè l’equipliterari de RBA, que s’incorpora amb mi,ve del món editorial català. Tenim ambi-ció de gran editorial catalana, i poca pres-sa. I un projecte equivalent en castellà.

–Poques vegades han tingut continuïtatles incursions d’editorials castellanes enl’edició en català o, a la inversa, les aven-tures a Espanya d’editorials catalanes. Noet fa por aquesta dualitat del projecte?

–Per què desaprofitar l’oportunitat dedesenvolupar l’activitat en dues llengües,aprofitant els mateixos recursos? Tens raóque, si ho fas, corres riscos perquè treba-lles amb dos mercats que tenen un funci-onament diferent. He viscut, des del Grup62, el cas del llibre de Ben Jelloun, El ra-cisme explicat a la meva filla: Empúries enva vendre 18.000 exemplars i l’edició cas-tellana d’Alfaguara només va arribar als

1.800! Però això diu coses de les realitatsdiverses amb què treballem. I no parlemd’Hispanoamèrica: allò és un mosaic demercats. La llengua no fa el mercat. Ésmés, el fet d’haver-hi dues llengües nodelimita dos mercats aïllats. La realitat ésmés complexa. Per això, per exemple,nombrosos autors catalans d’expressiócastellana no aconsegueixen fer-se un pú-blic més enllà de l’Ebre. La seva difusió noés limitada per la llengua, sinó més aviatper les àrees d’influència dels mitjans decomunicació.

–Parles de complexitat, i això em fa pen-sar en el panorama que dibuixa Schiffrina L’edició sense editors, quan parla de la pèr-dua de gruix cultural de l’activitat edito-rial a mans dels grans grups de comunica-ció. Com si, per reacció davant la comple-xitat, les grans empreses busquessin lesmecàniques més simplistes per reduir ris-cos i augmentar guanys.

–Schiffrin explica bé el que vivim. A miem costaria molt editar només per fer ne-goci, perquè l’edició és un negoci en quèintervé el gust, la voluntat del lector queés també, inevitablement, l’editor. És clarque et deus a uns resultats. I d’aquí, vistdes de la perspectiva estrictament empre-sarial, que el gran grup tingui la tempta-ció d’aprofitar l’empenta inicial que aportasempre el projecte d’un nou editor i subs-tituir-lo així que aquesta empenta semblaperdre gas. Però l’editor sempre trobaràqui l’aixoplugui per engegar els seus pro-jectes; és clar que des d’aquesta precarietatdifícilment podrà construir un catàleg, ésa dir, una imatge, un model cultural.

–Sentim a dir que les noves tecnologiestambé obren moltes expectatives enaquest sentit…

6 :

–A mi em fascinen, però alhora la sen-sació de caos que crea la xarxa em marejauna mica. Com ordenar les dues forces, si-multànies i contradictòries, que hi concor-ren: la tan grollerament globalitzadora i latan exageradament detallista?

–Mentrestant, a més, les llibreries sem-blen condemnades a l’extinció.

–La situació que viuen les llibreries pre-ocupa, és clar. Però jo prefereixo pensar enel futur de les llibreries a partir de l’ex-periència, per exemple, de la competènciaentre ràdio i televisió. La televisió va for-çar la ràdio a reinventar-se. Bé, potser araveurem com es reinventa la llibreria, finsi tot per bé.

–Ets un optimista nat.–No, més aviat em resisteixo a la temp-

tació fàcil del pessimisme. Mira, per exem-ple, tots sabem que el públic lector catalàno creix. Però alhora el català és a les es-coles. Hem de fer balanç? Potser el queens cal és paciència. El terreny s’està sem-brant.

–Et definies com a editor i lectorindestriablement. Això explica que hagistendit sempre a buscar la relació personalamb els autors?

–Per evitar males lectures et donaré unaresposta institucional. RBA és, des d’ara,una possibilitat més per als autors. Ambl’avantatge, o l’inconvenient, que molts jaens coneixen a mi i el meu equip. Però lanostra obsessió no és reconstruir el que ha-víem engegat des de 62. Sí que, inevitable-ment, hi haurà moviments, com el ja sabutd’Imma Monsó. Però la cursa és llarga i tam-poc en el món editorial res és definitiu.

–La teva història com a editor no s’en-tén sense el teu pas pel món de les publi-cacions periòdiques.

–Sóc un consumidor de revistes gene-rals, sobretot estrangeres. L’experiènciad’El Temps no té preu. Descobrir Catalu-nya neix a partir de la definició precisad’un mercat, que és sempre arriscada, i detenir l’encert de fer diana. I això vol dir, sivols expressar-ho simplement, delimitarun univers llaminer per a un conjuntd’anunciants que asseguren la viabilitat delprojecte amb la seva publicitat. Ara, si empreguntes si RBA té la intenció de repes-car projectes com aquest, jo no en tinc laresposta. El que és segur, en canvi, és queLa Magrana es beneficiarà de la realitatmulticanal del grup. I això ja és coherentamb la seva història recent, caracteritza-da per la voluntat d’assajar fórmules dedistribució, d’una banda, i d’aprofitar, perl’altra, les xarxes de distribució per comer-cialitzar diversos productes culturals, amés de llibres.

Oriol Izquierdo

: 7

Esbós crònicde la

història de quinze anysde teatre públic valencià

l gener de 1985 es va crear per decretel Centre Dramàtic de la Generalitat

Valenciana, ja desaparegut, com a braç es-cènic del també extingit Institut Valencià deles Arts Escèniques, Cinematografia i Mú-sica, conegut com a IVAECM, una acumu-lació d’inicials de difícil verba-lització. Éspossible que aquesta desafortunada eleccióiniciàtica constituïra ja un mal presagi, peròla qüestió és que el també iniciàtic CDGV,una altra col·lecció d’inicials d’impossibleenunciació, nasqué aparentment com a re-sultat d’una reunió extraordinària del Con-sell Assessor de Teatre de la GeneralitatValenciana, essent Ciprià Ciscar consellerde Cultura i Carme Alborch directora ge-neral d’Instituts Culturals —que estavenllavors molt en voga: tant aquestes duespersones com la creació d’instituts. Menysen voga, però al seu lloc, estava RodolfSirera, cap quasi etern del servei de Teatre,Música i Cinema de l’aleshores Conselle-ria socialista. Aquest Consell, integrat peruna vintena de persones, entre les quals quiaixò subscriu, i que l’autoritat competentconsiderava representatives de la professióescènica valenciana, dissenyà les línies mes-tres del que havia de ser un Centre Dramà-tic autòcton i de nova planta, tot i que fóramés exacte dir que n’aprofità les opinions—distintes i sovint enfrontades— com acoartada per a crear un Centre tan carre-gat de voluntat política perquè començaraa funcionar com de les indefinicions quehavien de conduir-lo al desastre.

Siga com vulga, el cas és que AntonioDíaz Zamora, un històric del teatre inde-pendent valencià, alhora que brillant di-rector escènic anys enrere, fou designatresponsable del naixent CDGV. La intra-història —sempre tan interessant—d’aquest merescut nomenament és queDíaz Zamora aspirava al mateix temps ala direcció de l’IVAECM, per tal d’allibe-rar-se de tuteles estètiques i administra-tives, mentre que Rodolf Sirera, personamés propera a Emili Soler que a Ciscar oa Alborch, donà suport a aquest nome-nament en el marc d’una estratègia orien-tada a fer-se amb la direcció de l’Institutque l’hauria de controlar. El conflicte sesaldà amb la confirmació de Díaz Zamoracom a director del CDGV alhora queCarme Alborch assumia la direcció del’IVAECM, funció que aviat recauria enRicardo Muñoz Suay. Rodolf Sirera, unaltre dels molts històrics del teatre valen-cià, havia perdut el primer assalt.

De la indefinició assenyalada pot sersimptomàtic el fet que el CDGV es vacrear el 1985, però sols s’obrí al públictres anys després, una vegada adquirit iremodelat l’Edifici Rialto, com a seu nonomés del Centre Dramàtic sinó de tot

l’IVAECM. No és aquest el lloc per a en-trar en detalls sobre l’escàs encert d’a-questa decisió política, que condemnavaal fracàs el desplegament d’una trajectò-ria tot just encetada. Direm, però, queDíaz Zamora dissenyà la primera tempo-rada del CDGV d’acord amb criteris cos-mopolites, i un punt parisencs, com l’en-càrrec a Alfredo Arias de muntar un ValleInclán que costà una milionada, a més deportar Gildas Bourdet a l’espai indefinitdel Mercat d’Abastos i de comptar ambla presència en un monòleg de JeanneMoreau en persona. ¿Quin fou el seu er-ror? No comptar per a res amb la profes-sió valenciana, crec que aleshores enrao-nadament, puix que els nostres professio-nals de l’escena varen confondre la posa-da en marxa del Centre Dramàtic ambl’obertura d’una finestreta de reclama-cions on podrien exposar el seu memo-rial de greuges. I també errà en muntaruna obra pròpia, Taxi al Rialto, bastantdesafortunada des de qualsevol punt devista. Un encert que no volgué prosseguirva ser l’encàrrec a John Strasberg —quetindria una certa importància en la trajec-tòria posterior del CDGV— de dirigirL’home, la bèstia i la virtut, de LuigiPirandello, un muntatge molt acurat quefou l’èxit de la temporada. Caldria afegirque l’IVAM, creat també aleshores, noconcedí massa importància a l’art de pro-ducció valenciana recent, la qual cosa re-

sultaria clau en la seua consolidació alscircuits de referència transnacionals.

Condemnat Díaz Zamora a l’exclusiópel disseny de la seua primera i única tem-porada, el va substituïr al front delCDGV Antoni Tordera, universitari ambidees, però aliè als misteris de la gestióadministrativa, que obrí la seua tempora-da amb un muntatge revival d’AnandaDansa. La direcció de Tordera es caracte-ritzà per una sèrie de propostes ambu-lants i de difícil concreció —el pes del capde producció fou decisiu en aquell perío-de— on es barrejaven els propòsits decrear un comitè de lectura, com era pre-ceptiu en altres centres dramàtics del’època, potenciar el sorgiment de nousautors valencians i desenvolupar una líniaincompleta de documentació teatral. Elgran èxit de la seua gestió fou La señoritade Trévelez, amb l’ajut de John Strasberg,i un Don Juan Tenorio interpretat per JoséSancho. Cal dir que Tordera va veure di-ficultats els seus plans —siga quin sigal’interès que se’ls vulga atribuir— des dediversos fronts. En primer lloc, la descon-fiança de Muñoz Suay, ja director del’IVAECM, va fer que Rodolf Sirera fosnomenat gerent-delegat —tot i que sen-se una atribució tan cabdal en el món ad-ministratiu com és la firma— del macro-institut al capdavant del Teatre Principal,la qual cosa implicava una ingerència gensmenyspreable en les funcions adjudicadesal Centre Dramàtic. N’hi haurà prou desuggerir que una de les primeres mesuresde Sirera, una vegada arribat al càrrec, fouforçar la creació d’un Centre Coreogràficde la Comunitat Valenciana, al servei dela seua esposa Rosángeles Valls, i davantl’esbalaïment de Carme Alborch, encaradirectora general d’Instituts Culturals.Alhora s’engegava una inspirada campa-nya als mitjans de comunicació ambMuñoz Suay al punt de mira, per bé queel que es pretenia era forçar la dimissió deTordera, per tal d’afavorir l’entrada deVicente Vergara al joc. Mentrestant elsprofessionals de l’escena, que mai no de-fensaren la idoneï-tat d’un Centre Dra-màtic que no assu-mira totes les seuespropostes, feien de franctiradors més omenys ocasionals, amb una actitud quegenerà un munt d’anècdotes divertidesque no és qüestió de relatar ací. Convéafegir-hi, de tota manera, que això coin-cideix, si fa no fa, amb la dimissió força-da de Sirera, el cessament de Joan Álvarezcom a director de la Filmoteca i altres es-deveniments il-lustratius. Tots acudeixena un llevantí diari local per a airejar el seumemorial de greuges.

El breu epíleg d’aquest període del pri-mer teatre públic que hem tingut en

E

8 :

molts anys inclou la defenestració deTordera, substituït per Francisco Tamaritamb José María Morera com a directorgeneral de Cultura, qui impulsà la recon-versió del CDGV en un més abstracteTeatres de la Generalitat, i tractà a mésd’evitar, en la mesura de les seues migra-des possibilitats, la primera victòria auto-nòmica d’Eduardo Zaplana finançant unrefregit d’Escalante adobat, per cert, perl’inevitable Rodolf Sirera i dirigit perBerlanga (a canvi d’un desembossamentconsiderable). La conseqüència més pa-lesa n’és que, després de quinze anys id’inversions molt importants, gairebé noen queda ni rastre del que fou l’intent decrear un teatre públic digne d’aquest noma la nostra comunitat.

L’enfonsament d’aquest esquifit Titànicescènic era tan previsible que alguns pro-fessionals aliens al projecte, exclosos debon començament, o autoexclosos se-gons anaven descabdellant-se els esdeve-niments, tractaren amb sort desigual d’in-fluir en els responsables del nou coman-dament. Molts donaren suport al nome-nament del professor Conejero al capda-vant de Teatres de la Generalitat, amb elsresultats catastròfics que són ja història(alhora que, curiosament, posaven la sig-natura d’adhesió a la constitució d’unafantasmàtica Plataforma de les Arts Es-cèniques del País Valencià, de pretensionsdubtosament alternatives a la desorienta-ció del teatre públic, i de la qual arriba-rien a formar part alguns sequaços deConejero, el mateix Gil-Albors i fins i totVicente Vergara, director del Teatre Prin-cipal la vespra. D’aquesta Plataforma nose’n ha sabut res més fora de l’acte depresentació: una farsa sobre la qual cal-drà tornar un dia). I també és història,més aviat nota a peu de pàgina, la inexis-tent gestió de Gil-Albors al capdavant delmateix que(des)fer.

La veritat és que hi hagué un canvid’estratègia. Puix que semblava impossi-ble, o de continuïtat dubtosa, figurar enels propòsits de producció o exhibiciódels teatres públics, hom va recórrer a lamartingala d’una fórmula de gran èxit aCatalunya, més bé a Barcelona: la delsuport institucional a les companyies pri-vades d’interès públic. Ananda Dansa,dedicada ara al teatre infantil, Albena Te-atre, Moma Teatre i altres companyiesmés o menys estabilitzades donaren su-port a aquesta fórmula amb entusiasme,però oblidant potser que a la València delNord s’havia produït abans la consolida-ció de l’espai d’un teatre públic com l’es-cena mana. Convé remarcar, quant a això,que la professió escènica valenciana novolgué donar suport a un projecte de te-

atre públic amb ambicions diferents de lasimple finestreta de reclamacions, entèsmés aviat com a ineludible servei pública la societat, i que més endavant persistíen la ceguesa al negar-se a entendre l’in-evitable efecte multiplicador d’un teatrepúblic ben dissenyat i a ple rendiment. Id’això l’adorada Barcelona sí que n’és unbon exemple. No és ara moment de re-passar el que el teatre públic ha refusat defer recentment, com a tal, en favord’aquestes presumptes companyies priva-des, però en realitat àmpliament subven-cionades com a condició de possibilitatde la seua existència, bé sia mitjançant elfinançament d’infraestructures, bé a tra-vés d’altres instruments no sempre con-fessables. Però convindria repassar fil perranda l’àmplia col·lecció de les seues re-núncies —i covardies— històriques.

No caldrà recórrer al tòpic de la tossu-deria dels fets per a suggerir que la defi-nició i el funcionament d’un teatre públicde nivell europeu (ja que en les arts plàs-tiques el nostre nivell de maniobra asso-leix les excel·lències de la internacionali-tat japonesa) és una de les assignaturespendents —una altra fórmula idiota— deles institucions culturals valencianes.Com tampoc no caldrà insistir en quèfóra necessari fer moltes preguntes per aobtenir alguna resposta plausible. Senseanar més lluny, el pressupost de Teatresde la Generalitat voreja els dos mil mi-lions i encara ara persisteix el misteri dela destinació real de cabals tan abundo-sos (l’IVAM, que no produeix pintors,així com el nostre teatre públic bandejala producció pròpia i de marca del seusespectacles, funciona —si no m’erre—amb una mica menys dels mil cinc-centsquilos, i què n’hem de dir del seu enor-me prestigi). Tampoc sense anar méslluny, el Teatre Principal de València, elnostre primer coliseu, està lluny de figu-rar al primer lloc de cap ranking, i noimporta els criteris de comparació quevulguem triar. En aquestes condicions, elmiratge de projectar a Sagunt una futuraCiutat del Teatre no pot entendre’s mésque com una més de les infatigables fu-gides endavant que han fet de llast delsnivells d’exigència que hom podia dema-nar al nostre teatre públic des de mitjananys vuitanta. I el mateix podríem dird’aquest fins ara boirós projecte ques’acull al rètol, no res menys, de TeatreNacional Valencià. De la pràctica, situa-ció, subvencions i futur previsible de lesfamoses companyies privades de projec-ció pública en parlarem, si és que ve atomb, en una altra ocasió.

Julio A. Máñez

Escric escoltant Ruper Ordorika que can-ta B. Atxaga: «El que tu eres, cruïlla de duespetges antigues, s’ha perdut, t’has perdut,s’ha trencat l’àmfora»... Per als que hem diti hem escrit que, a més dels versos dels poe-tes que ens agraden, algunes lletres de, po-sem per cas, E. Costello, I. Gershwin o elsEverything but the Girl ens fan més gràcia—literàriament parlant— que molts delspoemets rancis o escarransits de tants llibresamb premi municipal, l’anunci del retorn alsestudis i potser també a algun escenari de Si-sa, després d’anys de fer de viatjant pel món,ha estat una de les bones noves de l’estiu.

La notícia que Sisa havia enregistrat undisc a la Catalunya Nord acompanyat, en-tre d’altres, per P. Comelade, va coincidir ala meva pila de diaris i revistes amb un arti-cle de M. Pujadó al Serra d’Or de setembreen què l’incòlume cantautor i crític de lamúsica catalana amb paraules reivindicava«La rima consonant i altres recursos aplicatsa la cançó contemporània», tot fent un re-pàs a l’ús o no de la rima difícil com a criteride qualitat en un seguit de representants dela cançó recent en què busco i no trobo ElsPets, Adrià Puntí amb i sense grup, l’AlbertPla abans d’anar-se’n a Alburquerque, oaquell extraordinari disc únic de Bocanegraamb lletres de Víctor Obiols que sembla quenomés recordem quatre vells de la tribu. I ami que, quan escric versos, de tant en tantmiro de rimar sense fer el ridícul o el marte-llet, se’m barregen al cap un enyorat «Ani-versari taujà», el lirisme costumista de «S’haacabat» o «Pantalons curts i els genolls pe-lats», el fals infantilisme de «Sota una col»,l’irreverent «Un joc d’ous», la mala llet de«Papa jo vull ser torero» i la màgica evoca-ció d’«El quarto dels trastos»: extraordina-ris temes no sempre consonantats però queun escolta una vegada i una altra, que aca-bes aprenent-te a trossos, que t’acompanyende viatge amb cotxe, que descansen als pres-tatges dels compactes a tocar dels llibres depoemes. Avui els Gavaldà, Obiols, Pla i Pun-tí, afegits al primer Serrat, a Bonet i Mont-llor, a les lletres de Josep M. Andreu, tots sa-luden amb alegria el retorn del cantant ga-làctic, de l’oncle d’Amèrica de la imaginacióa les lletres, del fill del mestre que va calarfoc a la casa i als tòpics escandits. Els que amés d’escoltar les cançons escoltem ambganes les lletres estem d’enhorabona.

Jaume Subirana

Sisa i cia

: 9

LaCommedia

de Joan Francesc Mira

JOSEP MARIA DE SAGARRA:

«L’alt desig que t’inflama, freturósde saber allò que a la mirada et va,més em plaurà, com més sigui amorós;

mes beure d’aquesta aigua et convindràans que del foc de tant desig et passis.»Així el sol dels meus ulls em va parlar.

I va afegir: «Aquest riu i aquests topazisque entren i surten, i l’herbei brillant,són de llur veritat només prefacis.

No és que de si això sigui verdejant,sinó defecte sols de la part teva,car no tens un cop d’ull prou penetrant.»

Com infantó que el pit, súbit, estrebatot famolenc, perquè s’ha desvetllattocatardà per a la usança seva,

tal feia, per fer espill més adequatdels meus ulls, ajupint-me tot vers l’onaque flueix per donar-los millor esclat;

i concentrant dels parpres la corona,fixant-me en el torrent, em va semblarque sa llargària esdevingués rodona.

Després, com gent que disfressada vai es mostra altra que abans, si es treu les vestesi les caretes amb què s’ocultà,

així es mudaren en més vives festesles espurnes i flors; tant, que vaig veureles dues Corts del Cel ben manifestes.

Oh respendor de Déu, pel qual vaig veureel gran triomf de l’únic ver palau:dóna’m forces per dir com el vaig veure!

Llum hi ha en el cim que a fer visible es plauel Creador a aquella criaturaque sols veient-lo aconsegueix la pau.

Llum que es distén en circular figura,i tal volada el cercle va prenentque al sol fóra massa ample per cintura.

Sota forma de raigs fent-se aparent,dalt del Primer Movible és reflectida,comunicant-li vida i moviment.

Joan F. Mira acaba de publicar en Proa laseua versió de la Divina Comèdia de Dante.En el proper número publicarem un articlesobre l’oportunitat i els valors —innegables,a primera vista— d’aquesta versió que, ne-cessàriament, el lector en català compararàamb la traducció de J. M. de Sagarra, una re-edició de la qual apareixerà pròximament enQuaderns Crema. Mentrestant, però, hemvolgut afegir-nos al merescut ressò mediàticque el treball de Mira ha obtingut amb la pu-blicació del seu pròleg a l’edició de Proa. Ellector hi trobarà elements de pes per a reflexi-onar al voltant del fet mateix de la traducció.Entre ells, certs judicis de Mira sobre l’esmen-tada traducció de Sagarra. Per això, ence-tem aquest espai de la revista amb una petitamostra (un conegut passatge del Cant XXXdel Paradís, vv. 70-108) d’una confrontació

d’interès innegable.

JOAN FRANCESC MIRA:

«Aquest desig que ara et crema per dins,de saber què és això que estàs veient,m’agrada més com més intens el sents;però ara cal que begues d’aquesta aiguaabans que es calme en tu una set tan gran»:això és el que digué el sol dels meus ulls.I va afegir també: «El riu i els topazisque entren i surten i el riure de l’herba,són com velats anuncis del seu ésser.No és que aquestes coses siguen difícils,sinó que és defecte de part teuaque encara no tens vista prou potent.»No hi ha xiquet que gire tan veloçcap a la llet la cara, si es despertaa una hora molt més tard que de costum,com vaig fer jo, per fer dels ulls espillsmés bons encara, i m’inclinava a l’aiguaque allí corre, per fer-los més perfectes;i quan l’orla de les parpelles meuesbegué d’aquell corrent, em va semblarque ja no era llarg sinó redó.Després, com gent que anava emmascarada,que semblen diferents quan es despullende la cara no seua on s’amagaven,així es van transformar en llums més gransles flors i les espurnes, i vaig veureobertament les dues corts del cel.Oh resplendor de Déu, pel qual vaig veureel triomf excels del regne verdader,dóna’m força per dir com el vaig veure!Hi ha una llum allà dalt que fa visibleel creador a aquelles criaturesque només troben pau veient-lo a ell.Ella s’estén en forma circular,tan lluny que el seu perímetre seriaun cinturó massa ample per al sol.Tal com es mostra, és tota com un raigreflectint-se al cim del primer mòbil,que pren d’ella la vida i la potència.

24 x 15,5 cm.

10 :

Cap a finals de març del 2000, hau-rà fet exactament 700 anys del «viat-ge» de Dante Alighieri als regnes del’altre món. El dia que va començaraquesta immensa aventura imaginada,potser el 25 o el 26 d’aquell març (se-gons alguns, va ser a primers d’abril:tant se val) del 1300, any del primergran jubileu de l’Església romana, co-mençava també, simbòlicament, la pro-ducció d’una de les creacions escritesmés altes de l’esperit humà, tot i queel poeta va començar a escriure laCommedia a partir del 1307. Dante, dela mà primer de Virgili i després deBeatriu, reuneix en els tres llibres delpoema narratiu tota la varietat i totesles possibilitats de l’experiència de lahumanitat occidental acumulades finsal seu temps, que ja és el principi delnostre: el món clàssic de Grècia i deRoma, la mitologia, la Bíblia i l’Evan-geli, l’esperit medieval i la nova socie-tat urbana, les lluites polítiques i laideologia del poder, el primer «huma-nisme», la filosofia i la teologia. L’uni-vers sencer, com un tot unificat, natu-ral i diví, coherent i explicable, abansque la ciència moderna ens ensenyés amirar-lo amb uns altres ulls. Això, ambun nou llenguatge literari d’insospita-des capacitats expressives, més l’aven-tura humana individual, interior, desalvació, d’horror i d’amor, de mort i

Una versióde la Divina Comèdia

de vida, forma el llegat immens del’obra de Dante.

De manera que la Commedia, aques-ta és la meua visió, no és simplementun gran poema, una llarguíssima obraen vers, més o menys esotèrica i tan-cada. Al contrari: és un «poema sacre»,com volia el seu autor, però és també—i, per mi, és sobretot— una esplèn-dida narració, un viatge per a descobriri ordenar el món sencer i la pròpiavida, com l’Odissea d’Homer, com elQuixot de Cervantes, com l’Ulisses deJoyce. Llegir la Commedia, ara mateix,com una tirallonga de versos feta detercines encadenadas i més o menysenigmàtiques, és no poder-hi entendreres, o només una aparença. Dante es-crivia en vers, perquè havia d’escriureen vers: perquè era «poeta» i perquèllavors les «narracions» es feien envers. I el lector modern hauria de lle-gir la Commedia també en vers, comla va escriure Dante, però en primerlloc i sobretot sense perdre la sensaciói l’efecte d’estar llegint una narració,un viatge, una història. Fins i tot lasensació de llegir un «novíssim testa-ment» il·luminat i profètic, com ima-ginava el seu autor amb plena i orgu-llosa consciència: una nova i definiti-va «versió» de la realitat total, de lahistòria humana i de la historia divina.I tot això amb el protagonisme, enca-ra més agosarat i més radicalment po-ètic (ací la poesia és póiesis, creació: icreació radical i perfecta, en un llen-guatge també acabat de crear), de lafigura incomparable de Beatriu, unióde l’amor i la salvació, de la bellesa iel coneixement, de la mort i la immor-talitat.

La conclusió és que llegir la Com-media traduïda en prosa seria perdre unagran part del component essencialmentpoètic, lligat en bona mesura al vers, quehi és del tot substancial, i insubstituïblecom a forma, gust i color de l’expressió.D’altra banda, però, traduir-la en terci-nes rigoroses i lligades (a pesar que latercina, nucli ternari, és un componentsignificatiu en el projecte numerològicdantià), obliga necessàriament a alterarl’original de manera tan abundant i pro-funda que —també necessàriament, per-què l’exigència de la rima és implaca-

ble— al final hi ha tanta part del traduc-tor com de l’autor. Més encara: el textque en resulta pot arribar a ser tan re-cargolat i artificiós que, d’una banda,arribe a anul·lar del tot la sensació dellenguatge narratiu de l’original, i de l’al-tra s’allunye de la impressió de natura-litat que té —que tenia, per als lectorscultes a qui estava destinat— el text ita-lià de Dante. Una traducció de la Com-media, doncs, hauria de poder-se llegircom una narració, i escrita en un llen-guatge que transmeta un mínim d’arti-fici forçat, i un màxim de «naturalitat».Però reproduint, alhora, la base mètricaoriginal: en hendecasíl·labs, com és na-tural —o més exactament decasíl·labs, enla versió catalana—, i amb la naturalitatdels ritmes variats del mateix Dante. Ditaixò, en la meua versió, aquesta varietatdels ritmes pot sobtar una mica el lec-tor acostumat a la regularitat del nostredecasíl·lab clàssic. De la mateixa maneraque, potser, sobtarà una certa «elastici-tat» en la prosòdia, com ara en el valordels diftongs o en l’ús de la sinèresi: nohe fet versos per ser escandits un a un,sinó per ser llegits com un flux narratiu.Ni he tingut la pretensió de compondrecatorze mil decasíl·labs de ritme rigorósi perfecte (però, llegint repetidament laCommedia, tinc la impressió que no eratampoc la pretensió de Dante). I en totcas, els versos dantians són infinitament

: 11

més elàstics que els meus, en prosòdia ien llibertat morfològica. Però Dante noera servidor de la llengua: se’n servia alseu gust i, si calia, la inventava, cosa queva resultar el més alt dels serveis. Quisap si, d’altra banda, també resultarà es-trany el fet que, sense buscar de capmanera la rima, l’accepte amb gust en latraducció quan ve sense forçar-la, cosano gens infreqüent. És una opció bendiscutible, però és la que he preferit, in-clòs el risc de semblar poc coherent: nohe volgut fugir sempre i per força de larima quan ella mateixa acudia sensehaver-la cridat. M’he permès únicamentel «luxe» de rematar cada cant —els qua-tre versos finals— amb un intent de ri-mes més o menys reeixides, a fi de man-tenir o reproduir, com un tast, aquestesmostres del gust del text original.

No sé si aquesta és l’única manera defer llegir l’obra de Dante als lectors ac-tuals, però em sembla la millor i la mésviable: la Commedia en vers, com unpoema, tal com va ser escrita. Peròsense deixar de ser, alhora, el que ara—ara: no en temps de Dante!— endiríem sense cap dubte una «novel·la»o cosa equivalent: una història comple-ta contada amb un llenguatge essenci-alment narratiu. L’objectiu, simple-ment, és això: fer llegir la Commediaamb naturalitat, cosa que en les tra-duccions més acreditades i canòniquesresulta ben difícil. És una de les qua-tre o cinc obres bàsiques de la litera-tura occidental, o universal, de tots elstemps, i ara com ara llegir-la en català—llegir-la tal com jo pense que és útili agradable llegir-la— és un esforç deresultat ben problemàtic. I en castellàtambé, per cert.

Quant a mi, si m’he embarcat enaquesta aventura, és sobretot per unaantiga passió dantiana o dantesca: lameua primera lectura de la Commediaés ja de l’any 1960, quan vaig comprar,a Roma, una edició popular de Rizzoli.Des de llavors, no l’he deixada mai, ia cada nova lectura tinc més i més clarque no hi ha, en la història de la lite-ratura europea, cap llibre comparable.Hi ha autors tan importants comDante (pocs: dos o tres), però d’obrestan importants i tan absolutes com laDivina Comèdia, segurament no n’hiha cap. El text original que he fet ser-vir bàsicament és el de l’edició deGiorgio Petrocchi, però tenint sempredavant i en paral·lel la de DanieleMattalia. El text italià que acompanyala meua traducció és el fixat per Pe-trocchi, però en cas de discrepància hiha alguns versos —no més d’una dot-

La vacade Monterroso

No sé on ni quan, però em sembla que fouFuster qui va dir allò que l’obligació d’unescriptor és fer-se llegir. Ho sent, però notrobe que siga una fórmula massa feliç.L’obligació d’un escriptor és més aviat es-criure. Això, simplement: escriure. Aconse-guir lectors és només un afegit. Agradable,sens dubte, però afegit al capdavall. Sobre-tot si pensem que per aconseguir lectors al-guns acaben escrivint el que no creuen. Icreure en allò que s’escriu hauria de ser con-dició indispensable de la creació autèntica.

¿Com, si no, podrien explicar-se els ca-sos d’escriptors entestats a seguir escrivintel que escriuen, amb ridícules xifres de ven-da, o a practicar gèneres que la societat ac-tual menysprea? Si només les lleis del mer-cat configuraren l’expressió artística fatemps que algunes de les seues manifesta-cions concretes haurien passat a millor vida.O dit des d’un altre punt de vista: hi ha unaresistència exemplar d’alguns artistes a dei-xar-se engolir pel remolí de l’oferta i lademanda. Una resistència efectiva, sensdubte, perquè funciona. Al remat, hauremd’agrair que escriure exigesca infraestruc-tures tan simples com un llapis i un blocde notes. Altres expressions artístiques hotenen més dur: fer televisió, cinema o tea-tre no és cosa de llapis i paper.

La bondat o maldat del que es fa en ma-tèria artística, això és una altra qüestió. Hiha però qui les barreja. Per exemple, els quiencara creuen que la literatura que es venés necessàriament dolenta o els qui s’entes-ten a defensar estèticament tot el que noes ven. O són curts de vista o d’esperit.Però, esbossat el mapa dels problemes, con-vé assenyalar que transvestir-se no és con-dició indispensable per a fer-se llegir. Hi haqui escriu allò en què fermament creu i, amés, no li falten lectors. Hi ha qui, per con-tra, no ven ni un llibre i, a més, mai no haescrit una ratlla sense trair-se. I n’hi ha tam-bé qui, acostumat a la traïció, acaba creient-se que és ell mateix qui escriu, no l’altre.

Em ve al cap la vaca de Monterroso, la quemor de mort natural a l’altiplà desèrtic deBolívia, el símbol de la creació artística in-compresa. És sabut que l’escriptor guate-maltec acabà preferint la de Maiakovski, laque insistentment envestia la locomotora.Tinc la impressió que una i altra represen-ten actituds semblants, la mateixa protesta.

Vicent Alonso

zena— que han estat traduïts, per pre-ferència meua, de l’edició de Mattalia.

Això és tot. En la meua versió, li heafegit a cada cant una petita introduccióque en resumeix el contingut «ideolò-gic», al·legòric i narratiu, i algunes no-tes —poques i breus— que semblen in-dispensables. Quant a la llengua, és uncatalà matisadament valencià, com el quejo gaste habitualment per escriure, regu-lar i amb molt poques manies: no had’estranyar, doncs, per exemple, que lar final normalment no siga muda —peròde vegades sí—, o que alternen tinguerai tingués, vindre i venir, sortir i eixir, onuc i nus. Perquè aquesta llengua meuaés la llengua de tots.

Joan F. MiraCastelló, desembre del 1999

12 :

Rafael EscobarLes veus de la vall

Tres i Quatre, València, 2000250 pàgs.

Amb aquesta novel·la (la segona, des-prés de L’últim muetzí), Rafael Escobarreprèn el tema de l’expulsió dels moriscosi torna a establir paral·lelismes entre aquellmoment històric i la situació actual al PaísValencià. Repeteix el tòpic del morisc quees queda d’amagatotis i repeteix, també,els resums de manual d’història mitjançantels records d’aquest o d’aquell personat-ge, o a través de col·loquis que ens recor-den els dels segles XVII o XVIII: pedago-gia històrica que malmet el pes literari queaquesta novel·la podia haver tingut. Per-què Les veus de la vall representa un pasendavant apreciable respecte a l’obra an-terior, amb una major complexitat argu-mental, amb un millor aprofitament de lestècniques narratives i amb la incorporaciód’alguns recursos que, sense ser revoluci-onaris, li aporten un punt d’interès. Enefecte, en aquesta novel·la hi trobem unamajor quantitat de personatges significa-tius, millor lligats que en l’anterior. A més,ja no són tan plans ni tan estereotipats; al-guns, fins i tot, presenten un inici d’evo-lució (no massa complexa, però), tot i queno tots arriben a ser creïbles.

L’emmarcament del gruix de la narracióentre dos capítols clarament diferenciatsde la resta no deixa de causar bons efectessobre el conjunt. El primer, bastit sobre eltòpic del document inserit en la narracióprincipal, té el valor intrínsec de narrar-nos un dels episodis clau de la novel·la desde l’altre punt de vista. El darrer, en canvi,serveix per enllaçar l’acció amb els nostresdies i, de pas, reblar el clau de pedagogiapolítica i moral que l’autor havia anat pre-parant des de l’inici (pedagogia molt en lalínia dels famosos temes transversals, se-gons la nomenclatura LOGSE). Tot i quela narració dels amors entre el Tomàs i laCaterina no tarda a omplir-se de tòpics, calreconèixer que, almenys a l’inici, l’autoraprofita hàbilment les pautes de la pasto-rel·la per a narrar el primer encontre en-tre aquests personatges. Dissortadament,a partir del primer centenar de pàgines, lanarració perd ritme i vigor, s’hi acumulen

Elpenúltim mohicà

Antoni MaríEntspringen

Edicions 62, Barcelona, 2000125 pàgs.

L’adolescent s’alimenta del vertigend’escapar, de fugir, de saltar deixant-hotot enrere. Sembla aquesta la veritatque conté el títol marcadament enig-màtic de la novel·la d’Antoni Marí, laseva tercera incursió en la narrativa,després del volum de contes El vas deplata i altres obres de misericòrdia, ambel qual té nombrosos punts de contac-te, i de la novel·la El camí de Vincen-nes, crònica d’un diàleg gairebé imagi-nari entre Denis Diderot i Jean-Jac-ques Rousseau.

En Manuel, un jove illenc rebec i in-trovertit, decideix anar-se’n a la Penín-sula quan el seu món comença a tron-tollar interiorment. S’embarca en elRey Don Jaime I, sota el nom despin-tat del qual n’apareix un d’anterior iestranger, Entspringen. Durant unatempesta que allargassarà el viatge gai-rebé fins a la atemporalitat, afloren lesseves pors, el passat i els dimonis fa-miliars, la incertesa del futur del quales vol i es dol timoner. Manuel com-partirà, durant la significativa travessiacap a un nou món, el camarot amb unvell mariner que —parlant en el to delmestre davant un deixeble primicer,més que no pas en el del suposat llopde mar— esdevindrà el seu mirall.

Novel·la iniciàtica breu en vuit capí-tols, Entspringen arrenca a l’illa deMallorca al final del franquisme, peròfa certa abstracció de tots els elementscontextuals, llevat d’una incisiva me-mòria de la Guerra Civil i de la post-guerra immediata. Una memòria quedóna significació a la figura dels dosavis, patern i matern, i que fa exemplarla projecció del seu record, callada enel primer cas, marcat per la mort de lafilla Amèlia tuberculosa, i gairebé es-trident en el segon.

La història del pare de la mare, mi-litar franquista que deu la vida de lesseves filles a la generositat de la donad’un home a qui no pot fer res, des dela seva concepció moral de la justícia,

Lamemòria de l’origen

les ja esmentades seqüències didàctiquesi el desenllaç es fa aviat previsible. La sim-bologia —massa fàcil— de l’alzina i la pal-mera (i, ai!, del desarrelament) ve a sumardesencís al lector, desencís que arriba al’exasperació quan apareixen els dàtilsmàgics. Ja en L’últim muetzí era literalmentincreïble que un home poguera sobreviu-re un grapat d’anys amagat en un barrancalimentant-se únicament de margalló (nocal ser enginyer tècnic agrícola per a saberque el margalló creix molt lentament i quela seua tija és molt poc nutritiva). Ara, l’au-tor sembla haver volgut superar aquestdetall insignificant dotant el seu particularRobinson amb un saquet de dàtils màgics,amb un poder tal que, només amb un dà-til al dia, el morisc subsisteix indefinida-ment (màgics de necessitat, perquè el dà-til no és molt més nutritiu que el marga-lló). És a dir, que, per guanyar versemblan-ça, l’autor inclou un element màgic en unanovel·la que s’anuncia amb l’etiqueta d’his-tòrica (vegeu la solapa).

Finalment, en un intent d’imitar l’ambi-ent històric, l’autor recrea la llengua queparlen els personatges en funció de la seuaclasse social. Aquest intent —reeixit, al meuparer— queda un poc deslluït per certesvacil·lacions en els criteris d’adaptació delsnoms àrabs, de vegades amb gal·licismes(Haroum per Harum, Çelim per Salim), devegades amb castellanismes (al-Mudaynaper al-Mudaina), o amb no-se-sap-què (al-Agwar per al-Aguar): hi manquen criteris.

És sorprenent, doncs, que, amb un re-cull així de punts febles, una novel·la arribea obtenir un premi (Vila d’Onil 1998),però és esperançador detectar-hi les millo-res respecte a l’anterior.

Jordi Monteagudo

: 13

Josep M. ArgemíEls camins imaginaris

Quaderns Crema, Barcelona, 2000160 pàgs.

«Ara mateix, dir que la crítica literària noés sinó una opinió personal —més o menysargumentada— és repetir una cosa òbvia.»Amb aquestes paraules, Felip Tobar inicia-va un article al número 852 del setmanari ElTemps a propòsit de la publicació d’Els ca-mins imaginaris, el darrer recull de contes deJosep M. Argemí. De la subjectivitat inde-fugible de la crítica literària, se n’ha parlatforça des que al món de la literatura s’accep-tà, si més no com una realitat inevitable, lapresència —insofrible per a alguns— de lafigura del crític literari. Tot i que aquestapresència es fa cada vegada més necessària,ara per ara la funció del crític o de l’humilressenyista no deixa de ser una incògnita. Estracta d’una peça fonamental en la cadena detransmissió d’una obra literària? És la pla-taforma de llançament principal en les ope-racions de màrqueting d’una editorial? O, enel pitjor dels casos, constitueix una rèmorainsidiosa que cal combatre de totes totes sivolem que el nostre producte sobrevisca enl’atapeït aparador de novetats de les llibre-ries? Tothom diu de la fira segons com li va.Interessos particulars a banda, el ben cert ésque, a desgrat d’alguna relliscada inevitableenvers l’opinió personal, el crític literari had’aspirar a l’equilibri i a la imparcialitat, si vo-lem fer de la crítica un gènere literari més,complementari i referencial de les obrespròpiament literàries, la funció del qual fóraorientar un lector inexpert o dialogar ami-calment, sense complexos, amb els lectorsmés avantatjats. La crítica literària mai no hade ser un camp propici a l’adulació gratuïtao a la revenja personal; ni molt menys el bucper on deixem fluir les aigües tèrboles de lesnostres frustracions: el pòsit amarg de lamala consciència. Tot plegat ve a tomb del’actitud tendenciosa dels crítics que es dei-xen obnubilar pels seus gustos particulars,siguen de gènere o d’autor, i de l’article quehem esmentat a l’inici d’aquesta ressenya. A«Tres llibres fantàstics» —l’article en qües-tió— l’amic Felip parla de la literatura deJosep M. Argemí en els termes següents: «Elseu món literari és una creació d’orfebre, esdistingeix clarament de l’obra de qualsevol

Històries vellesd’un nou narrador

narrador autòcton que haja debutat als no-ranta i, a més, els seus textos tenen un toinconfusible que ens fa pensar que, si els lle-gírem sense saber qui els ha escrit, ho ende-vinaríem igualment». Després d’aquestasententia irrebatible del «crítiquíssim» Felip,me’n vaig anar corrents a llegir el darrer lli-bre del Josep M. Argemí, no fóra que emperdera la millor obra de la literatura fantàs-tica en català dels darrers temps. I vaig tro-bar, efectivament, un autor jove amb unaprosa impecable, i amb una capacitat de des-cripció de personatges, de situacions i d’am-bients fantàstics i misteriosos francamentadmirable. Ara bé, qualificar les seues obrescom «de les més singulars que ha produït lanostra literatura durant els noranta» emsembla una mica exagerat. Sobretot perquèla literatura de Josep M. Argemí no sobtaprecisament per l’originalitat. I això no éspas una crítica negativa, alto!, sinó una ob-servació perquè l’autor s’ho faça mirar unamica, amb l’esperança, sempre constructi-va, que millore la seua manera de fer. Argemíaplega en els deu contes del recull Els caminsimaginaris la millor tradició de contes fan-tàstics hereva dels clàssics de la literaturauniversal: Poe, Hawthorne, Borges, Lo-vecraft... Li falta, però, aprofundir una micaen el contingut de les seues històries i fu-gir de la gratuïtat d’algunes narracions; i,sobretot, fer un plantejament global delconte que mire de reblar el clau amb un des-enllaç sorprenent i un efecte final que sac-sege i capgire radicalment la capacitat intu-ïtiva d’un lector intel·ligent que, ben sovint,sap avançar-se a l’escriptor perquè, igualcom ell, és coneixedor de la millor tradiciód’escriptors universals de literatura fantàs-tica.

Juli Capilla

21 x 13,5 cm.21,5 x 13,5 cm.

per evitar de condemnar, és probable-ment el veritable fil argumental de lanovel·la, però Antoni Marí li dóna ladimensió adequada perquè no enterbo-leixi el protagonisme del seu personat-ge.

Manuel porta una novel·la de JosephConrad a la bossa, però el relat d’An-toni Marí és ben distant de Lord Jim,fins i tot de les aventures, menys exò-tiques, del Törless de Robert Musil ode l’Stephen de James Joyce. Encaramés, la història de Manuel és, en cer-ta manera, oposada a la d’aquests, i enespecial a la de Jim, per la suspensió del’acció. Com és també, alhora, oposa-da al viatge iniciàtic del Hans Castorpde Mann, en aquest cas per l’essen-cialitat, el plantejament no gens enci-clopèdic, que dóna a la novel·la deMarí un to de faula al llindar del con-te infantil.

La història que relata Entspringenparteix de la innocència rebel de l’ado-lescent i s’endinsa en la candidesamoral fins a fer-ne categoria. L’experi-ència és prima i és escassa, però éssuficient, potser precisament per això,per subratllar la universalitat de l’aven-tura. Entspringen no és sinó una llargaconversa amb ell mateix, amb les prò-pies contradiccions, conegudes o intuï-des, del jove, de qualsevol jove, que esdisposa a sortir al món. La virtut del’autor deu haver estat, una vegadamés, trobar la formulació adequada perfer de l’aventura un reflex on el lectores reconeix, fins i tot congriant lespròpies mancances a favor de la forçadel relat.

Oriol Izquierdo

14 :

es de fa tres anys i mig és possibledisposar en la xarxa Internet d’infor-

mació completa i actualitzada de les ba-ses de participació dels certàmens litera-ris que admeten obres en català i que te-nen vigent el període de presentació detreballs. Es tracta de la base de dades«Premis literaris en català» que gestionael Servei d’Informació Cultural de la Ge-neralitat de Catalunya i que es pot con-sultar a través del web del Departamentde Cultura: HYPERLINK http://cultu-ra.gencat.es

En activar en el menú principal l’opció«Premis literaris en català» apareix unapantalla-formulari amb diversos camps.Això permet al consultant fer recerquesa partir d’un o més paràmetres fins a untotal de quatre diferents.

El criteri de recerca més habitual és elde la modalitat. La base de dades «Premisliteraris en català» informa sobre convo-catòries de les modalitats següents: nar-rativa, poesia, assaig, obres teatrals, arti-cles periodístics, estudis i investigació,premis per a autors locals, ajuts a la crea-ció i a la investigació, premis per a obresja editades i una opció més general deno-minada «Totes les modalitats» que apareixper defecte en obrir-se la pantalla.

Un segon paràmetre de recerca és elnom del premi. S’hi poden escriure finsa tres paraules significatives de la deno-minació del certamen que es busca. Eltercer paràmetre és el nom de l’entitatconvocant (pot posar-se complet, però, sihi ha dubtes, la base funciona igualmenta partir de paraules significatives) i elquart i darrer és el nom de la localitat ones convoca el premi (ídem que en el casanterior).

Com ja s’ha dit més amunt n’hi ha

Elspremis literaris

en català a Internet

prou amb fixar un sol paràmetre perquèla base ja ofereixi resultats. Pel que fa alscriteris ortogràfics o a altres detalls méstècnics és convenient consultar l’apartatd’ajuda, simbolitzat amb un botó vermellamb el signe d’interrogació. En qualsevolcas cal tenir en compte que el sistemaadmet paraules truncades i no fa diferèn-cia entre majúscules i minúscules. Encanvi sí que ens demana que respectemels accents ortogràfics.

La fitxa final de cada premi ofereix lasegüent informació: dades de l’entitatconvocant, adreça on s’han de lliurar elstreballs, termini màxim de presentació,dotació, data de lliurament dels premis icomposició del jurat (si els organitzadorsles indiquen en fer pública la convocatò-ria) així com un ampli resum de les ba-ses: entre d’altres el tipus d’obres que esdemanen, les possibles limitacions d’edat,el nombre d’originals a presentar, etc.

No es facilita en canvi el nom dels gua-nyadors ja que la base està pensada no-més per donar a conèixer quins certà-mens tenen obert el termini de participa-ció en el moment que es fa la consulta.Se suposa, doncs, que tot el seguimentposterior ja el fan, per propi interès, elsescriptors que hi han concursat.

Per tenir una idea de les dimensions dela base de dades que dóna suport a aquestapartat —un dels més visitats i «linkats»del web del Departament de Cultura—

val a dir que en el moment de redactaraquest article conté prop de 1.400 premisdiferents segmentats en les modalitatsdescrites més amunt i aplegats des del’any 1991. D’aquesta xifra total, els cer-tàmens que s’han convocat en els darrersdos anys superen lleugerament el miler.És a dir, que es poden considerar «vius»tres de cada quatre premis del conjunt dela base de dades.

«Premis literaris en català» s’actualitzacontinuadament i es nodreix de la infor-mació que faciliten els organitzadors delsdiferents premis. En conseqüència la res-ponsabilitat sobre els continguts i requi-sits són aliens al Servei d’InformacióCultural que la gestiona. A la base s’hitroben tots aquells premis que admetentreballs en qualsevol variant del dominilingüístic català. També s’hi inclouen elscertàmens oberts a diverses llengües sem-pre que, entre aquestes, hi figuri el cata-là.

És molt important, però, no perdre devista que la informació que facilita la basede dades en la seva formulació perInternet es refereix únicament als premisque tenen el termini de presentació detreballs en vigor en el moment que es fala consulta. Per tenir una noció de quan-titats pot ser útil saber que, en el momentde redactar aquest article, hi ha un totalde 250 premis diferents que compleixenaquest requisit.

El Servei d’Informació Cultural té unaadreça electrònica de consultes sobreaquesta base de dades: kultinfo@correu.gencat.es a la qual s’hi pot adreçar qual-sevol persona en demanda d’aclarimentso de més informació.

Joan Josep Isern

D

: 15

«Poeta d’una sola veu», segons Alon-so; de la poesia de Granell, m’han atretles escletxes que permeten entrellucarl’autèntic jo del poeta. Aquell que lamàscara i la comèdia tan perfectament,des del principi, han mirat d’ocultar,de refugiar, a l’ombra. Mecanismesquasi perfectes d’ocultació: que neguenel jo, el releguen o el distrauen subsi-diàriament. Eficaçment hi reïx, tapant-se amb dèficits col·lectius reals; peròquan no, els projecta i els imagina enallò que veu, en allò que mira. Veu foraallò que es troba dins. El món esdevéenemic i desconegut: és mirat però noes vist. Volgudament. No és una reac-ció meditada o reflexiva, crec, sinópassional i compulsiva. Granell és unpoeta passional que no ho sembla, lesseues reaccions són més passionals queanalítiques (dissimulades en forma deraó). Es tracta d’un ser humà (no unno-ser), amb totes les seues febleses(físiques, anímiques i morals).

A «Vesprada de festa», trobem clausde colpidora autenticitat. A partir d’acís’amaga, reacciona (s’exhibeix impúdi-cament: vergonyosament). La resigna-ció a la impotència: el conformismevital, en definitiva; quedarà disfressatd’inconformisme social. Ells i jo, elsaltres companys i jo: l’horror de ladiferència que es mirara d’ocultar; defer contínuament patent en formad’ells. Ressentit, la seua mort serà ladel món («La meua mort»). No esperdonarà ni ens ho perdonarà. El mónquedarà reduït al seu món interior. Iobsessivament i egoistament ens parla-rà sempre d’ell, parle del que parle. Nointerioritzarà el món sinó que exterio-ritzarà el jo. El jo interior es farà om-nipresent.

A «Soledat del cos» trobem ja elsmaterials amb què construirà la seuamuralla: les paraules que esdevindransímbols personals (més enllà de la sim-ple referencialitat, tan evident com en-ganyosa). Des del primer poema.

Recomane un itinerari de lecturacronològic per millor captar els canvisanímics i perceptius. Marc mai no ésexactament el mateix, tot i que s’ex-presse semblantment.

La poesiade Marc Granell

Marc GranellPoesia reunida 1976-1999Denes-Ed. de la Guerra,

València, 2000216 pàgs.

Aquella tercerapersonització delato-ra o evasiva que havíem esmentat adéss’incrementarà als llibres següents.Fins a Fira desolada no trobem sinóexpressió. D’un jo desestimat i fra-cassadament defugit. Disfressat i diluïten un nosaltres (social, polític o nacio-nal) distractor on pretendrà refugiar-se. La tristesa i la derrota de l’intentseran sincerament expressades a «Espillal fons despulla ales». Aquell nosaltresi ells —màscara de l’autèntic conflic-te: jo i el món— no pot aportar capllum, en tant que el vertader conflicteés defugit: pretendre culpabilitzar elmón (ells) del que li passa és un simu-lacre condemnat al fracàs.

A Fira desolada, per primera vegada,apareix un jo reflexiu: sense l’entusias-me d’aquell cantor de la mort anterior odel nosaltres antisistema nacionalista quetrobàvem abans —però que com a poe-ta fallava. «Cremàrem les naus», «la ma-teixa cantilena de sempre». Apareix el la-berint, dèdal, l’atzucac, ¿el jardí o el de-sert?, els interrogants. Desapareix el

somriure fals i desganat de Vesprada defesta: incomprensible i incompartible.Ara és una opció real. ¿La intempèrie oel refugi? Continuar o canviar: «torna alno-res», «créixer més segur entre elsbuits»: «atanseu-vos al mar i mireu sen-se odi». «He comés el pecat.»

Si a Fira desolada apareixia la triste-sa, la revisió, l’interrogant i el dubte.A Versos per a Anna, apareix la respos-ta i per primera vegada la saviesa: «arasé». Aprendre, entendre: «contemplarel món i tenir la sensació d’entendre’l»,cita. La persona estimada aportarà pen-sament, justícia i llum. El dubte és arareconeixement del misteri i de l’enig-ma de la vida. La novetat que el llibrepresenta és que els símbols abans ne-gats, defugits o ansiats (positius), sónafegits als existents (negatius, sensesuplantar-los ni fer-los desaparéixer).La fira, la festa i la rialla, passaran a servistes d’una altra manera.

A Corrent de fons denunciarà com-plicitats (apareix, per primera vegada,un nosaltres crític amb la comèdia). Lamirada que veu. Sense culpabilitzar elmón, apareixerà la condemna, incapaçconscientment de renunciar a la màs-cara, continuant, doncs, «en el buit».Ara, la covardia o traïció és conscient:«no hi puc fer res. Ni vull. Ni sé.» Eldesert continua sent el refugi inútil ila mort l’única solució per fugir de lapena, del jo. Tot aportant combustiblea aquest «infern bellíssim»: «l’infernque som» (que sóc). Marc no s’adonaque pervivim en els altres. Víctima ibotxí, apareixerà la mala consciència.La consciència (sobra dir que individu-al), que fa possible un futur i permetl’esperança del canvi. D’algú que, en-cara que actue igual, ja no se sent elmateix ni veu les coses igualment. Elnosaltres solidari és ara un jo i ells realque només comparteixen temps i espai.Apareix la distància.

La novetat i l’interés de la poesia deMarc rauen en la fragilitat humana queencobreix i que ens descobreix al llargcamí de la seua producció. I la poesiao és camí o no és res.

Lluís Roda

17,5 x 12,5 cm.

16 :

Intercanvide protagonistes

Servei d’InformacióCultural

Generalitat de Catalunyaigual núm. 11

Carme Riera ens té molt ben acostumatsa les hores de lectura agradable amb lesseues novel·les rotundes i pulcríssimes.L’esforç que hi posa a l’hora de documen-tar l’època que recrea no impedeix gaudird’una ficció creïble i interessant. Sense cau-re en el didactisme moral del manual desecundària que malauradament tant abun-da en la literatura catalana recent, Cap al celobert ha continuat l’excel·lent línia enceta-da amb Dins el darrer blau, l’anteriornovel·la de l’autora. Hi reapareix el temadels jueus mallorquins, tot i que ara l’acciós’emmarca al final del segle XIX, en el con-junt d’esdeveniments que van marcar la in-dependència de les colònies cubanes res-pecte a Espanya. Tanmateix, aquesta intro-ducció —les humiliacions i manera de viu-re de la comunitat jueva a Mallorca— noés gens gratuïta ni tampoc un residu del lli-bre anterior, sinó un dels punts decisius queprovoquen de manera tangencial peròintel·ligent la successió d’aventures quehaurà de patir la protagonista en la lluita pertrobar una eixida al cel obert. Construintun trencaclosques sense peces de més,Carme Riera ens mostra com vivien elsavantpassats dels protagonistes i com aixòprovoca el desenvolupament de la narració.

L’autora troba la manera exacta de do-sificar la informació de manera que és gai-rebé inevitable interessar-se per la histò-ria que ens explica. Des d’evitar marques

Carme RieraCap al cel obert

Destino-Cercle de Lectors, Barcelona, 2000361 pàgs.

distintives de sexe en els personatges —laqual cosa provoca l’equívoc i la sorpresaquan la qüestió és desvetllada— fins allar-gar la progressió dels fets amb múltiplesrevoltes en les explicacions i mantenir aixíl’expectativa del lector impacient. No estracta, però, d’una novel·la de suspens sinóde protagonismes intercanviats. I ésaquest intercanvi —l’hàbil mecanisme apartir del qual Maria de Fortesa passa d’ac-triu secundària a xica de la pel·lícula— elque provoca les majors satisfaccions. Simés no, al principi de la trama, quan l’es-cenari es trasllada definitivament de l’illade Mallorca a la de Cuba.

Cap al cel obert està dissenyat amb unadoble vessant. D’una banda l’atzarosa evo-lució vital de la jove Maria, que deixa famíliai casa a Mallorca per acompanyar la germa-na menuda a casar-se amb un familiar de labranca cubana. Imaginem quin terrible illarguíssim viatge amb vaixell per creuar elmón del segle XIX i com pot afectar aixòal canvi de protagonismes que ja he dit. Defet la vida de Maria no evolucionarà de lamanera en què ella o nosaltres esperaríem.

I d’altra banda trobem un excel·lent treballde documentació per part de l’autora, quetreballa de manera profunda l’època de lesconxorxes de la independència cubana desd’un punt de vista històric i sense desvin-cular-se de la part humana, ja que tant elsmembres de la família Fortalesa com la res-ta de personatges es troben inserits enaquestes trames polítiques de manera ver-semblant, sense que ningú hi estiga col·lo-cat debades. Tot encaixa perfectament. Totestà calculat, com ha de ser. Tot fa l’agra-dable sensació que cada fil s’hi entrellaça demanera harmoniosa i que les coses quedenresoltes en el moment just. Des del paperque hi juga l’enigmàtic corsari anglès finsles misèries i grandeses dels respectiusmembres de la família Fortalesa.

Revoltes d’esclaus, amors pactats, odisracials, recerca de les arrels, alliberamenti condemna de la protagonista mitjançantla literatura, complots familiars, envegesi revenges... Es tracta, en definitiva, de latrista història d’una dona a qui el destí live donat en un món d’intrigues del qualno pot fugir i que la durà a la destruccióde l’espai segur que havia volgut crear-sei a la reconstrucció a través de la ficcióque la salva de l’oblit que tant temia i queacaba per convertir-la en gairebé un per-sonatge de llegenda.

Júlia Zabala i Tomàs

NOVETAT

col·lecció recerca i pensament

Pau VICIANO: Els cofres del rei.Rendes i gestors de la batllia deCastelló (1366-1500). Pròleg deGuy Bois, 200 pp. [PVP 3.120 ptes.]

La Llibertat, 12 / Apartat de Correus 26746470 Catarroja (País Valencià)

tel.: 961 26 86 54 / fax: 961 27 25 82E-mail: afers@provicom.com

http://www.provicom.com/afers

aeditorial afers

: 17

Encara que, per qüestions de discre-ció, la part més visible de la vasta acti-vitat literària i cultural d’Antoni Clapéssigui la seva tasca d’editor, activista itraductor, el veritable centre nerviós ésla seva obra poètica, una obra excel·lentque fins ara no ha estat prou valoradaen el seu conjunt. L’obra poètica deClapés és d’una coherència interna i ex-terna extremes, on cada llibre represen-ta una nova singladura en un camí ètici estètic ascendent. I el mes de marçpassat, el nostre autor ens va oferir Innuce, ara per ara el darrer tram de l’am-biciós i exigent camí que ha anat obrinta la poesia catalana. Ara bé, aquest camíarrenca d’un punt ben exacte: una re-flexió metapoètica i en profunditat so-bre el silenci, el valor del silenci, comel de la natura, i sobre el propi llenguat-ge del discurs poètic i la greu respon-sabilitat ètica i estètica del poeta quantrenca el silenci per donar pas al seudiscurs. En aquest sentit, com a poeta,Antoni Clapés es declara, per una ban-da, hereu del Wallace Stevens tardà de«poetry is the subject of poetry» i del PaulCelan de la refundació de la llengua ale-manya després dels abusos perpetratspels nazis durant la Segona Guerra, i,per l’altra banda, company de poetescoetanis com Vicent Alonso o VíctorSunyol, que han estat pràcticament elsúnics a seguir també aquesta línia derecerca poètica.

La nostra lectura crítica del llibrehaurà de començar, per força, amb unvaloració del llibre en si com a objec-te, com a continent, perquè les carac-terístiques de l’edició no són pas fruitde l’atzar sinó l’intent de completar elsentit del llibre anant més enllà dels lí-mits del llenguatge verbal. En això, elllibre participa d’una doble filiació: elgust modernista pel llibre com a objec-te d’art, i el gust avantguardista perabraçar més d’un art a cada intervenció.D’aquesta manera, el to suau de beix ala portada representa la voluntat noostentosa de la personalitat delpoeta; el magnífic motiu artís-tic de Kirsa Andraesen, titulatImmens és el silenci, ens remeta un dels temes principals delllibre; i, el text de Víctor Su-nyol que clou el volum és unaresposta poeticoexpositiva a lalectura dels poemes de Clapési serveix de pedal celest perallargar l’efecte del conjunt.També, les cites de John Cagei Georg Trakl que encapçalen,respectivament, el llibre com aconjunt i la quarta part, com-

El poetadavant el repte del silenci

pleixen una doble funció. A més deplantejar el tema comú del silenci i elno-res, la cita de Cage ens fa saber, in-directament, que el ritme dels poemesde Clapés mira d’imitar el músic nord-americà, mentre la cita de Trakl ens in-dica que el nostre poeta vol anar mésenllà de la lògica discursiva habitual enel discurs poètic. «La casa on habites»,el primer poema del conjunt que, amés, constitueix la primera part del lli-bre, conté una sèrie de reflexions cru-

cials que funcionen com a punt de par-tida: la impossiblitat de posseir el mónque ens envolta; la irrealitat de les nos-tres vides; l’escriptura com a locusstandi des d’on arrelar a la vida; l’elimi-nació de tot allò que sigui sobrer perarribar a l’essencial; i la constant recer-ca humana dels límits en tot ordre decoses.

Després d’aquest pòrtic entrem dinsel gruix del llibre, una seqüència detrenta-dos poemes breus, dividida enquatre parts (3, 11, 16 i 2) que dibui-xen un arc perfecte que pauta la tensiólírica del text.

En la part central del llibre Clapés,amb un discurs extraordinàriamentequilibrat entre conceptualització i li-risme, constata la seva visió de la vida ila seva visió de la funció de la poesia,evitant, en tot moment, el risc de l’ex-cés personalista o retòric. Per a Clapésla vida té, d’entrada, un punt d’il·lusorii alienant perquè és un gran flux berg-sonià continu on tot passa i res no ro-man. És un camí que fem i que alhoraens fa, mentre, sobre la marxa, inten-tem acordar acció i reflexió per trobar,per molt fràgil que sigui, un sentitd’identitat, d’ordre i de permanència.En aquest món tan canviant i efímer, lapoesia, pel nostre autor, s’esdevé la cosamés autènticament «real». És una einacog-nitiva de primera magnitud que enspermet penetrar fins al fons els cons-tants dilemes humans. Té la funciód’ajudar-nos a articular o vertebrar lesnostres sensacions, la nostra memòriai els nostres sentiments, altrament ca-òtics i informes. Si som verb, com vo-lia Unamuno, la poesia és la forma mésalta del nostre ésser en el món. I la po-esia és, segons el nostre poeta, una deles poques formes de permanència per-què dir és fer i fer és fundar com voliaHölderlin.

Amb els dos temes com a trama i or-dit, a In nuce, Clapés ha construït un lli-bre cenyit, subtil, delicat, substanciós,

intens, emocionant, i original enels seus plantejaments estètics iformals. A més, In nuce fa elshonors als dos sentits de l’ex-pressió llatina, el tradicional quevol dir «en essència», i el de«compendi», que li va donarAdorno a Minima moralia.

Curt i ras: un dels millors lli-bres de l’any i un bon antídotals excessos personals i artísticstan de moda. Una bona lliçómoral, intel·lectual i poètica.

D. Sam Abrams

19 x 13 cm.

Antoni Clapés:In nuce

Proa, Barcelona, 200060 pàgs.

18 :

Diu Bloom que «hi ha alguna cosa en elspoetes que fa que els agradi manifestar la sevaexuberància creativa encabint molt en poc».I és el cas de Maria Mercè Marçal i del seullibre pòstum Raó del cos que, editat perLluïsa Julià, amb pròleg de Gimferrer, reculltots els poemes que l’autora va deixar enlles-tits o només esbossats abans de morir, el ju-liol de 1998, i que havien de formar part delsdos llibres ja projectats: Llibre de Maria i Raódel cos. Aquest constitueix, després de Llen-gua abolida (1973-1988), un epíleg on Mar-çal tanca amb plena consciència aquest ciclecomplet on vida i poesia fan la trena, indes-triables. En els vint-i-dos poemes que com-ponen el llibre hi trobem els temes recur-rents en la seva obra com l’amor, la dona —tots els poemes de la segona part del llibre—, la terra, la llengua, la importància de la me-mòria i de l’oblit, la sal generadora de vida;tots tractats amb la mateixa contundència ilirisme de sempre, trets que tant l’han carac-teritzada fins a fer-la esdevenir l’exponentmés important de la seva generació poètica.A més, a Raó del cos hi apareixen dos temesnous com el de la malaltia, que és «com eldecret/ que en llengua/ imperial/ m’exilia/a la terra/ glaçada/ dels malalts/ sense terra/ni sostre»; una malaltia que afecta només elcos: «Cos meu: què em dius?/ Com un cru-cificat/ parles per boca de ferida/ que no volpellar». Una ferida que Marçal veu com una«Cremallera/ de carn/ mal tancada/ però/ in-amovible», que l’aboca cap a la mort, segontema nou del llibre, una mort blanca que encap cas significa destrucció, ans al contrari,és la fi d’un cicle que duu a recomençar-neun altre, és la mort entesa com un retorn alsorígens: «Morir: potser només/ perdre for-ma i contorns/ desfer-se ser/ xuclada endins/de l’úter viu/ matriu de déu/ mare: des-néixer». Una mort que iguala, i que duu al’exili, que és un retorn a l’aigua. Ambdóstemes hi són tractats amb gran rotunditat iforça lírica. No hi ha lloc per a compassionsni dubtes. Es tracta d’una plena assumpcióde la situació que envolta la poetessa:«m’agenollo davant/ el cos/ impur/ obscè/mortal/ (...) no hi ha/ mare, una altra naixen-ça». La quarta part del llibre, la més extensa,inclou poemes dedicats a la seva mare. Se-gurament aquells que Marçal pensava in-cloure al Llibre de Maria. També aquí trobemaquesta reflexió sobre el retorn als orígens

Raófonamental

que representa la mort, la relació amb lamare, estreta i essencial: «Però cosides/ l’unacontra l’altra,». El dolor que li pot represen-tar la mort de la filla es fa evident en els ver-sos «No ploris per mi mare a punta d’alba./No ploris per mi mare, plora amb mi».

Raó del cos inclou, també, dos poemes:«Vels de ceba o la dansa secreta», a partird’una fotografia de T. Vidal, i «Festival depoesia catalana», un magnífic cal·ligrama apartir d’una obra de M. Oppenhein. Són elresultat de la col·laboració de Marçal amb elmón de les arts plàstiques, col·laboració queexercí de manera activa tant amb la pinturacom amb la música, amb la dansa o amb elteatre i que la dugué a promoure la sèrie Car-tografies del desig. L’edició ha deixat a l’atzar,l’atzar a qui Marçal agraïa els seus tres dons:«ésser dona, de classe baixa i de nació oprimi-da». Una divisa que no abandonà mai. En totel llibre, per bé que desigual, hi trobem sem-pre un pols ferm on no hi caben les conces-sions fàcils, ni la compassió, ni el desencís.La cruesa i la clarividència són presents entots els poemes, embolcallades amb un tolíric que es manté al llarg del llibre i que nofa altra cosa que reforçar i deixar ben palesala coherència de tota l’obra de M. MercèMarçal, ja que sóm davant del llibre que tan-ca tota una producció poètica que ha anatconstruint un univers personal i que carac-teritza una vida viscuda per i per a la poesia.

Carme Arenas

19 x 12 cm.

Les relacions entre literatura i cinema hanpropiciat, des de sempre, una densa i mul-titudinària bibliografia. El nucli del dilemasempre és el mateix: com convertir unabona novel·la en una pel·lícula bona. Elsespeculadors han conclòs molt sovint que,per a aconseguir un film de qualitat, gaire-bé és obligatori no partir de la gran litera-tura. Tanmateix, en els darrers temps s’hanfet massa habituals els contraexemples comper a seguir acceptant aquesta teoria. Finsi tot la nostra cultura —una literaturamacrocefàlica i un cinema raquític i insufi-cient— acaba de propiciar, una vegada més,el miracle. Després de molts anys, El mar,el vell títol del mallorquí Blai Bonet (ree-ditat per 3i4), ha trobat una magnífica ela-boració cinematogràfica en mans del seucompatriota Agustí Villaronga.

El director inquietant i subtil de Trasel cristal (un film tècnicament impecablei moralment desassossegant) ha conver-tit un pèlag literari en unes imatges decarn, sons i ossos. Dos actors debutants,Roger Casamajor i Bruno Bergonzini,han donat molta vida i no poca mort aAndreu Ramallo i Manuel Tur, els anti-herois d’aquest contraparadís.

Tot plegat, una ocasió d’or per a relle-gir El mar. Són pàgines amb una super-ba vastitud de llenguatge, un sagaç deta-llisme narratiu i una sintaxi impecable.«Una de les millors novel·les líriques»,segons J. Salom. I per què «novel·la líri-ca»? Perquè diu «darrere les persianestancades, els eucaliptus són verds»? Jo noem perdria en taxonomies estèrils i noescatimaria qualificatius: una autènticaobra mestra, d’una modernitat acuitant.Una de les grans obres catalanes del se-gle, atenta per igual a la lliçó de RamonLlull i a la de Faulkner. Al capdavall, con-té l’única cosa que justificaria avui dia unanovel·la (aquest cadàver rediviu): comple-xitat moral. Als seus protagonistes, mar-cats per la Guerra, els fa mal la innocèn-cia perduda i la lucidesa. En l’espai sim-bòlic del sanatori, escenifiquen la lluitasagrada per a comprendre. I això, que erauna gran novel·la, s’ha convertit en unapel·lícula gran. Només feia falta un(re)creador sensible per a aconseguir-ho.

Joan Garí

Contraparadís

M. Mercè MarçalRaó del cos

Edicions 62-Empúries, Barcelona 200085 pàgs.

: 19

Una novacol·lecció de poesia

En un estudi, Matthew Arnold afirmatot just que el futur de la poesia és im-mens. Les idees d’Arnold mantenen ungran poder de suggeriment, com les seuesclaus per a identificar les obres clàssiqueso el desemmascarament del xarlatanismepoètic, o bé l’opinió que un país podràtenir versificadors bons o dolents, peròno mancar de poesia. M’interessaré arapel futur de la poesia, que és el present,a més de recordar que l’any que morMatthew Arnold naixia, precisament,Fernando Pessoa.

Sembla que a les col·leccions de poesiatambé afecta la feliç sentència arnoldiana.Així, Tàndem Edicions ha encetat unacol·lecció de poesia, codirigida perFrancesc Calafat i Marc Granell. De Ca-lafat sabem que és persona amb un in-dubtable compromís vital amb la litera-tura, i de Granell no coneixem cap èpo-ca en què no haja estat implicat en lapoesia: participà en la revista Cairell iparticipa en Reduccions; dirigí les col·lec-cions del Cingle, Gregal i, darrerament,la dessocada Alfons el Magnànim. Aixòcomporta una setantena de títols. Sóncoses que s’han fet i que avalen una ma-nera d’entendre la poesia, que avui trobaun impuls nou, renovador i constructiu,des de València.

Així, si la poesia té un futur és perquèpassa per llibres —sortejant els perills quecomporta la seua edició en qualsevol llen-gua— com ara aquests títols; el primer,Dotze poetes joves valencians, és una an-tologia a cura dels mateixos Calafat iGranell.

Fa tres o quatre anys, quan es prepara-va aquesta obra, la iniciativa es veia unamica agosarada, perquè els materials al’abast eren més indicis que no els versosde la contundència d’ara, però el tempsha passat de manera favorable.

Aquests poetes són: Joan E. Adell(1968), Maria J. Escrivà (1968), Josep I.Granero (1971), Joan Gregori (1966),Antoni Martí (1968), Begonya Mezquita(1968), Alexandre Navarro (1972), JosepPorcar (1973), Ramon Ramon (1970),Josep Ribera (1966), Josep L. Roig(1967) i Júlia Zabala (1975).

Tots ells ja han publicat —al llarg delsanys noranta— una mitjana de dos a cinc

Francesc Calafat i Marc Granell (ed.)Dotze poetes joves valencians

Tàndem, València, 2000132 pàgs.

Antoni FerrerCant temporal

Tàndem, València, 200064 pàgs.

llibres, en conjunt, una discreta trentena,a més d’obres col·lectives arreu del domi-ni català. Com és natural, aquests no sónels únics poetes joves valencians, peròl’important és que, a més de representar-los, els impulsen —tot just cap al fu-tur— i els exposen al lector. És una de lesclares virtuts de tota antologia, i aquestales compleix ara.

En el seu conjunt, aquesta poesia no éssuperficial, ni cridanera, ni imposada, nibusca excessivament ser oportunista; aixíem sembla, en general. Està escrita tambécontra la poesia —com diu un d’ells—,perquè qüestiona l’avui, l’època aquestaque no vol més llibres. És també cautelo-sa amb la tradició poètica, no l’exhibeixperò no la nega, perquè el poeta la neces-sita, com necessita la societat a la qualparla i a la qual odia; els assumptes (per-sonals, socials...), comuns en tota poesia,tenen el seu mèrit; en l’ordit dels seus ver-

sos es detecta una reeixida ambició expres-siva, ara una al·legoria, adés una etopeia,per damunt de la perillosa manifestació fi-lològica, sovint gratuïta. Apareixeran po-etes nous, però aquests mereixen entera-ment aquesta antològica.

L’altre llibre és Cant temporal d’AntoniFerrer (¡un prodigi d’inspiració, un canta la vida!, ¡un regal per a la poesia catala-na!). És sorprenent com tota la poesia deFerrer manté un to tan elevat i consoli-dat que s’amplia en cada obra per la qua-litat i la calidesa dels diàlegs que hi esta-bleix amb la cultura. Potser aquest és l’eixessencial d’on es desgranen els temes i elspretextos de la seua poesia, o viceversa,que des d’aquests pretextats poemes esprojecta un món i una cultura francamentmolt convincent.

Per damunt dels senyals externs i lesmarques culturals inevitables, que no sónpedantisme ni xarlataneria, hi ha en lapoesia de Ferrer un gran valor d’expres-sió de llengua poètica que es renova is’afirma en cada poema, per la necessitatque el cant arribe a la commoció de lanostàlgia, del lament, de l’esperança o dela indignació. Borges diu que no podemprescindir del temps, i així sembla queFerrer conté en aquesta obra tant eltemps dels desvalguts (bosnis, negres,Antoni Llidó, Empar, Andreu) com unaltre temps d’arrel humanista i cristià, nodogmàtic, no catequitzador, és clar, desd’on indaga i divaga mitjançant els seusvariats registres discursius —genials—cultistes (“U i el mateix són el passar il’ésser”) o populars (“és tan poca vergo-nya, la promesa”). És una poesia vertical,profunda, d’instant amb consciència del’ambivalència, d’una riquesa que nomésamb el plagi podria ser definida. Posem,doncs, que parlem d’un nou FernandoPessoa.

Aquesta nova col·lecció de TàndemEdicions té previst publicar pròximamentobres dels poetes Josep Lluís Roig (Oasibreu) i Gili Garriga (Quan el cel és erm).També publicarà la traducció que AnnaMontero ha preparat del llibre de la poe-tesa canadenca Claudine Bertrand: L’a-moureuse intérieur.

Vicent Berenguer20 x 14,5 cm.

20 :

Déu em guard d’esmenar la plana al Tea-tre Nacional de Catalunya, Déu em guard,en general, d’esmenar la plana a ningú, pertal com qui pretén viure sense sobresaltstroba en el silenci el seu capteniment ideal.Si això és un capital minso, hi afegesc tam-bé com a proemi exculpatori la simpatiamés sincera envers les persones que tenenuna responsabilitat pública; per més ques’hi esforcen, per més que s’hi dediquen, japoden esperar que els tocarà el rebre,d’amics i d’enemics.

Si trenque ara aquest silenci terapèutic ésperquè, amb motiu de l’estrena d’El alcal-de de Zalamea pel TNC, vaig sentir unesdeclaracions que em van incomodar. Algú,no recorde el nom, va justificar aquestacoproducció amb La Compañía Nacionalde Teatro Clásico amb l’argument que noes podia representar cada any ÀngelGuimerà, cosa que venia a insinuar que nohi ha moltes peces en llengua catalana,d’abans i d’ara, que mantinguen la compe-tència de Terra baixa. L’opinió és rotunda.Ara bé, qui espere d’aquest escrit una de-fensa de l’extrem contrari s’equivoca de miga mig. Vés a saber si, mal que ens pese,l’al·legat d’aquest desconegut meu no en-certa de ple en la diana i als dramaturgs queescriuen en català no se’ls aguanta dret elbolígraf. Som una cultura demogràficamentescarransida i no es pot esperar que de cadageneració sorgesca un Shakespeare. Peròalerta, tampoc no és una política desfica-ciada defensar i estimular el planter, perquè

Les coses,pel seu nom

no és inapropiat que cada cultura expresseel seu propi neguit. I qui pense que parlede futbol, l’encerta de ple.

Som una cultura petita, podem aspirarper tant a petits moments de glòria, peròla nostra perspectiva ens obliga a mirar capenfora per no acabar mirant-nos el melic.Qualsevol persona sensata ha d’estard’acord amb això. Ara, la por d’esdevenirprovincians no ens hauria de fer més pro-vincians que ningú. Al meu parer no ésmassa apropiat que el TNC s’encarregue derepresentar El alcalde de Zalamea, i no pelsmèrits de l’obra, avalats de sobres per laseua pervivència, sinó perquè qualsevolpersona sensible i amb una cultura mínimaté ací un accés directe a l’obra de Calderónde la Barca. Se m’objectarà, és clar, que noés el mateix llegir aquesta peça que repre-sentar-la, i encara més amb el d’ulls d’ara,fer-ne una relectura. I tindria raó quim’objectara això. Jo només pose l’accent enla inconveniència que el TNC siga l’encar-regat d’emprendre aquesta iniciativa. Aixòno és cultura catalana (i ara, per més enut-jós que em resulte, hauré d’obrir un parèn-tesi per repetir a qui no haja volgut enten-

dre-ho que no estic en contra que esrepresente El alcalde de Zalamea a casanostra, que jo seré el primer d’anar a veu-re’n la representació i, si s’escau, que desegur que s’escaurà, aplaudir-la).

Si el nivell dels dramaturgs en llenguacatalana no en permet la inclusió en el pro-grama del TNC, que és al que anàvem, hiha un fum d’autors i d’obres de culturesmenys accessibles absolutament inèdits acasa nostra que mereixerien de ser tradu-ïts. El que seria una imbecil·litat: fer unaversió en català de l’obra excel·lent deCalderón, ja que tothom pot gaudir del’original, esdevindria en aquests altres ca-sos una virtut. Això sí que és fer tradició icultura catalana, això sí que és comesa delTNC. I per sort hi ha una primera matèriasòlida: si en una cosa ha excel·lit des desempre una cultura petita com la nostra ésen la qualitat de les traduccions. Però ésclar, no sé si aquesta via comptaria ambl’aval de la Compañía Nacional de TeatroClásico. Tinc la sospita que ells sí que tin-drien clar que això no és cultura castellana,i al remat barrejarien aquest adjectiu ambel d’espanyola i farien el mateix poti-potide sempre. D’altra banda, tampoc no sé siel TNC podria prescindir de fer aquesta co-producció per mantenir el nivell de posadaen escena que hom li suposa a un TeatreNacional. Potser, al capdavall, tot es redu-eix a una qüestió de pela, vés a saber.

Pasqual Alapont

He esperat alguns anys, no mossegant-me la llengua per cap escrúpol o per mésincertesa de la que em sol acompanyar. Enaquest com en altres temes, l’impacte d’unarticle depèn tant o més del moment i dela tribuna que del contingut. La publicaciód’El cor del senglar, acompanyada de l’ex-traordinària acollida que l’obra ha merescuti obtingut, me’n brindava una immillorableoportunitat. El canvi de diari —El País potresultar, a Catalunya, una plataforma desd’on arribar a més sectors i lectors del queper les vendes es podria preveure, però nopassa gaire enllà de les elits— permetia en-focar-lo a partir de la dicotomia entre pú-blic, o si es vol societat, i els dos grups cul-turals dominants que, gens de passada i nopas per primer cop, volia posar en primerpla.

Entrem doncs per aquí en aquest segonremake de l’article original (La Vanguardia,03.09.00; el primer, amb menys variants,signat per Pilar Rahola, va aparèixer a l’Avuiquatre dies més tard), amb una breu refe-rència als dos clubs inexistents de la socie-

El catalanismei Porcel

tat cultural catalana. El primer, encara sen-se nom, agrupa els de l’esquerra «guapa»,que ha tingut i té encara la paella intel·lec-tual agafada pel mànec ideològic, tot i queja li comença a lliscar dels dits d’una ma-nera notable. El segon és el dels naciona-listes, que vaig batejar com a club de lessabates grosses en atenció a la mida exage-rada del seu calçat, més aviat adequada pergrans travessies, com els pneumàtics delsquatre per quatre.

Doncs bé, el primer club ha mantingutdurant més de trenta anys una bel·ligerànciaactiva, militant i gens clandestina contraPorcel. Cal trobar les raons en el seu pasper la direcció de Destino, quan el va com-prar Pujol, en l’oposició anarquisme-soci-alisme real, en múltiples qüestions menors,com ara jurats de premis, que el van indis-

posar amb qui no hauria calgut i, en gene-ral, en la seva especial i no menys insistentmanera de menysprear-los col·lectivament.Si l’esquerra no hagués tingut el mal gust,no gaire habitual en els guapos, de perso-nalitzar i biografiar en excés la campanyaanti Porcel, fins aquí tot fóra normal.

Però el gruix de la meva discreta arti-lleria anava i va destinat al catalanismeoficial, aquest que reparteix els premisdes d’una entitat que es diu cultural peròrebutja la cultura, perquè la troba poc útilen el seu treball d’agitació de les masses.Aquest món s’enfonsa amb tota imper-torbabilitat, no per heroisme sinó perinadvertència de la pujada de les aigües.Mentrestant, sí que es dedica, i amb mésintensitat que els altres, a combatrePorcel en comptes de reconèixer-li el va-lor i l’exemplaritat de l’obra. ¿Motiu? Nocombrega. Per tant és un dissident. Pertant un heretge. ¿Per què li haurien dededicar un altar? ¡Sort que van ben cal-çats!

Xavier Bru de Sala

: 21

Des de la capitalde la saudade

El 16 d’agost de 1900 moria Eça deQueirós, el gran mestre de la novel·la por-tuguesa del segle XIX i el principal reno-vador de la prosa contemporània al seu país.El centenari coincideix amb la publicaciód’una nova traducció al castellà de Los Maia(Pre-Textos), l’obra cabdal de l’autor. Encatalà, Crema acaba d’editar El cosí Basílioi prepara, per al 2001, les Memòries pòstu-mes de Bras Cubas.

Tot i la fama d’innovador de Queirós, Elcosí Basílio (1878) destil·la suficients eflu-vis del XIX com per a figurar entre lesnovel·les d’infidelitats i heroïnes tan fre-qüents aleshores. No obstant això, noméstítols com Madame Bovary, La Regenta oAnna Karenina han passat a la història uni-versal de la literatura. La protagonista d’unainsòlita novel·la coescrita amb el seu amicRamalho Ortigao (El misteri de la carrete-ra de Sintra) ja encarnava aquest prototipfemení de personatge torturat: la insatisfe-ta i fantasiosa comtessa W., precedent de laLuisa d’El cosí Basílio. Dona, burgesa, ca-sada, provinciana i insatisfeta, són els cincrequisits que havien de complir aquestesheroïnes curulles de somnis, d’ideals ina-bastables oposats a un ambient provincià,la gran precursora de les quals és EmmaBovary. La novel·la de Flaubert, escrita vintanys abans que El cosí Basílio, enceta unamanera de fer literatura: l’entorn que em-marca la trama esdevé tan important o mésque la trama, basada en la incapacitatd’adaptar-s’hi i en el desig de fugir-ne. Dinsla literatura catalana, la dona idealista i sen-sible —antítesi de l’home groller i materia-lista— té la representació més sublim en laLaura de Miquel Llor. Dos grans temes hiemergeixen com a teló de fons: la confron-tació entre la part més avançada de la bur-gesia provinciana i la més encastellada en elsprejudicis de la tradició... i, per tant, elqüestionament d’unes normes a les quals ladona —suport del nucli familiar— s’ha desotmetre. Laura a la ciutat del sants (1931),si bé s’acosta al tipus de novel·la realistaburgesa amb protagonista femenina, noplantejarà el tema de l’adulteri entès com afugida del tedi que experimenten aquestesdones: com l’anhel de ser les seues heroï-nes. Tots aquests elements també existei-xen a El cosí Basílio, però des del comen-çament n’hi ha d’altres que aniran despla-çant el motiu de l’adulteri i encetaran no-ves línies argumentals força suggeridores.

Eça de QueirósEl cosí Basílio

Trad. de Xavier PàmiesQuaderns Crema, Barcelona, 2000

568 pàgs.

Eça de QueirósLa reliquia

Trad. de Roser VillagrassaEl Acantilado, Barcelona, 2000

400 pàgs.

Juliana Couceiro, la criada de Luisa, guar-da unes cartes que la comprometen en unafer d’adulteri amb el seu cosí Basílio. Luisai Juliana, ama i criada, dibuixen una críticaferotge de les diferències socials que supe-ra amb escreix la pertinença exclusiva del’obra al tòpic de l’adulteri. Juliana, però,s’allunya del maniqueisme i constitueix unpersonatge complex: d’una banda, repre-senta la consciència dels oprimits; de l’al-tra, és capaç d’establir un procés de xantat-ge, impregnant el relat de pinzelladesombrívoles, sinistres, que provocaran elsnervis del lector.

La reliquia (1887), publicada mentreQueirós elaborava Els Maia (1888), és unanovel·la satírica on l’autor analitza minucio-sament la naturalesa de la devoció catòlicai els seus efectes, que assolen el Portugal delXIX. Aquesta crítica de la societat més tra-

dicionalista és ací, però, una anàlisi assos-segada, ja que el cosmopolita consolQueirós (Newcastle, Bristol, Xina i París)ha deixat de sentir-se part implicadad’aquest endarreriment. La tasca de diplo-màtic l’aparta de Portugal, d’ençà 1872, i liaporta una visió distanciada i irònica de laseua societat. Sota una aparença de religio-sitat, amb la qual vol guanyar-se els favorsde la seua beata tia Patrocinio, l’orfeTeodorico amaga una vida dissoluta. Tan-mateix, haurà d’enfrontar-se a un altre as-pirant a la fortuna familiar: el Nostre Se-nyor, és a dir, tots els rectors que cloque-gen al voltant de la tia «virgen y vieja, secacomo un tallo de sarmiento y a la que lanaturaleza casi le resultaba obscena porhaber creado los dos sexos». El lector ac-tual potser crega excessiva aquesta volun-tat de sàtira, que no s’estalvia l’exageracióper tal de configurar tot un tractat sobre lahipocresia que també conté molts dels in-gredients del conte: la naturalitat i la pre-cisió de cada frase, l’esfereïdora agudesaamb què s’hi retraten els personatges, elritme narratiu sincopat, la prestidigitacióamb els moment fortuïts. Aquest aspecte,que té la capacitat de tòrcer el curs desitja-ble dels fets, estructura el relat com unasuccessió d’accidents que aboca el protago-nista a un destí prostrat. El més fatídic ar-riba quan la tia l’envia a Terra Santa per aperegrinar i portar-li una relíquia. L’abne-gat nebot cobeja altres objectius, més rela-cionats amb la set de plaers mundans queno amb la devoció divina, malgrat que a lafi no acaben com ell desitjaria. Tanmateix,tot això —d’altra banda molt divertit— lipermetrà recuperar l’autoestima i el respec-te per ell mateix.

La modernitat d’aquestes dues obres casaperfectament amb l’actitud constant d’in-troduir en la pròpia literatura els correntsmés avançats de l’època. Queirós no nomésva ser un gran mestre de la prosa narrativai de la construcció d’universos novel·lescos,sinó que l’ambició, l’ímpetu i l’audàcia elvan convertir en el gran novel·lista portu-guès, el vertader faedor de la novel·la mo-derna de Portugal. Crític, perspicaç i severamb el seu temps, realista, irònic i mordaç,Eça de Queirós és, també, un estilistarefinadíssim, i un dels millors novel·listeseuropeus del segle XIX.

Alícia Toledo21 x 13 cm.

22 :

A R À C T E R S D E D I C A A Q U E S T E S P À G I N E S C E N T R A L S

19,5 x 13 cm.

ENRIC SÒRIA

18 x 13 cm.

COM LA MAJORIA DELS ESCRIPTORS EN CATALÀ (DE FET, COM LA MAJORIA DELS

ESCRIPTORS) HE DE DEDICAR BONA PART DEL MEU TEMPS A UN ALTRE TREBALL

QUE NO TÉ GAIRE A VEURE AMB LA LITERATURA. EN EL MEU CAS, UN QUE SÍ

QUE TÉ A VEURE AMB L’ESCRIPTURA, ALMENYS AMB LA DELS ALTRES, PERÒ AIXÒ

IMPORTA POC. ES TRACTA D’UN TREBALL EXIGENT, QUE NO TOLERA BÉ LES DIS-TRACCIONS. AQUESTA CONSTATACIÓ INGRATA POT SER TAMBÉ UN PRETEXT (O

UNA DISCULPA) PER NO HAVER D’ENFRONTAR-ME AL DESCOBERT, SENSE CROSSES

NI PARACAIGUDES, AMB UN OFICI QUE TAMBÉ ÉS EXIGENT (MÉS ENCARA, OBSES-SIU), I ENCARA MÉS INTOLERANT AMB LA PROMISCUÏTAT. EN RESUM, ESCRIC POC.UNA BREU COLUMNA SETMANAL, PRÒLEGS I ENCÀRRECS, VAGUES ANOTACIONS

DE DIETARI, MÉS LA TRADUCCIÓ D’ALGUN POEMA QUE, DE SOBTE, EM FASCINA.ESPERE QUE AQUESTA TARDOR EM PUBLIQUEN UN LLIBRE DE COMENTARIS SO-BRE LITERATURA CATALANA, L’ESPILL DE JANUS, QUE ÉS UN COMPLEMENT I UNA

CONTINUACIÓ D’INCITACIONS. INTENTAR ENCORATJAR A LA LECTURA D’ALGUNS

LLIBRES QUE M’ESTIME, ESCRITS EN AQUESTA LLENGUA NOSTRA, EM SEMBLA UNA

EMPRESA PERFECTAMENT DECENT, UNA ALTRA COSA ÉS QUE EL LLIBRE

ACONSEGUESCA EL SEU BON PROPÒSIT. AIXÒ, EN TOT CAS, HO HA DE DIR EL

LECTOR. ESPERE EN EL FUTUR TENIR MÉS TEMPS (JA SE SAP QUE EL FUTUR ÉS

TERRITORI ENCARA OBERT AL SOMNI I L’ESPERANÇA) I PREPARAR UN LLIBRE O

DOS DE TRADUCCIONS POÈTIQUES, ORDENAR UN SEGON DIETARI, ESCRIURE DOS

POEMES QUE, AMB LA IMATGE D’ARTEMIS I HERACLES, ENS PARLEN DE LES NOS-TRES PORS I INCERTITUDS, DE LA RELACIÓ QUE ESTABLIM AMB ELS NOSTRES MI-TES I FANTASMES, SOMNIS I RECORDS, TAN INSEGURA I TAN REVELADORA. TEMPS,TAMBÉ, PER COMPLIR UNA PROMESA EN FORMA DE LLIBRE FETA A VICENT OLMOS

(QUE NO OBLIDE), PER PARLAR DE CINEMA I PER RELLEGIR AMB LA CALMA

DEEGUDA BORGES, ESPRIU, QUEVEDO, AUSIAS MARCH, SHAKESPEARE,HÖLDERLIN, LI BO, EMILY DICKINSON, THOMAS MANN, LEV TOLSTOI...

19 x 13,5 cm.

: 23

A L A G E N T Q U E E S C R I U E N E L C A N V I D E M I L · L E N A R I

OBRA POÈTICA:

MIRALL DE MIRATGES (1982)VARIA ET MEMORABILIA (1984)COMPÀS D’ESPERA (1993)L’INSTANT ETERN (1999)

ASSAIGS:

TRENTA ANYS DE CULTURA LITERÀRIA A LA SAFOR (1990)MENTRE PARLEM (1991)SERMONARI LAIC (1994)INCITACIONS (1997)

TRADUCCIONS:

LA METAMORFOSI, DE FRANZ KAFKA (1989) (EN COL·LABORACIÓ AMB HEIKE VAN LAWICK)LES CONFESSIONS D’UN OPIÒMAN ANGLÉS, DE THOMAS DE QUINCEY (1995)

TRIA DE CRÍTIQUES:

BALAGUER, ENRIC: “ELS (BONS) FILLS DE JOAN FUSTER”, INFORMACIÓN, 11-VI-98.BERENGUER, VICENT: “L’ART QUE REVELA PERÒ NO REDIMEIX”, CARÀCTERS, 7, ABRIL, 1999.CALAFAT, FRANCESC: CAMP DE MINES, 1991, PP. 77-79.——“MENTRE PARLEM, UNA SUITE LITERÀRIA”, HOJA DE VALENCIA, 29-3-1992, P. 59.—— “PARLAMENT DE PAPER”, EL TEMPS, 538, 1994, PP. 86-87.CALAFORRA, GUILLEM: “UN BREVIARI DE PASSIONS LITERÀRIES”, CARÀCTERS, NÚM. 2, 1998,

P. 30.CAPILLA, JULI: (ENTREVISTA) “TOT EXERCICI DE RECORD IMPLICA NOSTÀLGIA”, LEVANTE,

29 –1-1999.CASTAÑO, MANUEL: “DISCURS SEDUCTOR”, EL PERIÓDICO DE CATALUÑA, 9 -4-1999,CERCAS, JAVIER: “TINTO Y COPLA (O UN POETA QUE RAZONA)”, EL PAÍS CATALUNYA, 4-

V-1998.DÒRIA, SERGI: “UN TRACTAT DE GEOLOGIA DE L’HOME, ENTRE L’ATZAR I LA NECESSITAT”,

AVUI, 6-7-1991.FERRER, ANTONI: “COMPÀS D’ESPERA”, SAÓ, NOVEMBRE, 1993.FERRER I PERALES, ANTONI: “PACIÈNCIA HEGELIANA”, SAÓ, ABRIL, 1998.GRANELL, MARC: “DEL DELIT I LA SAVIESA”, DAINA, NÚM 9, 1991, PP. 97-98.GUILLAMON, JULIÀ: “UN LEVE INSTANTE DE LUZ”, LA VANGUARDIA, 4-7-1999.MORA, IGNASI (ENTREVISTA). “ENRIC SÒRIA, UN ESCRIPTOR CULTE”, EL TEMPS, 371, 29-

7-1991, PP. 54-55.OLLÉ, MANEL: “EMBLEMES”, EL TEMPS, NÚM. 485, 1993, P. 93.—— “EL POEMA ÉS L’ALTRE”, AVUI, 3-4-1999.OLLER, JOAN: “EL POEMA ÉS L’ALTRE”, AVUI, 1-IV-1999.PUIG, VALENTÍ: “CIVILITZATS, TANMATEIX”, EL PAÍS CATALUNYA, 30-IV-1998.—— “UN SEGLE FECUND I CRIMINAL”, EL PAÍS CATALUNYA, 17-VI-1999.SALA-VALLDAURA, JOSEP MARIA: “LES OMBRES MÉS LLEIALS A ESTA VORA DEL TEMPS”, 1-

8-1993.

20 x 12,5 cm.

17,5 x 13 cm.

24 :

Ricard Creus,una celebració

La vall del Corb és un delicadíssimparatge molt a prop d’Olot on eltemps sembla que s’estigui encara alsegle disset o al divuit. Amagat en l’es-pessor del fullatge hi ha El Perer, lacasa on fa més de deu anys viu el ma-trimoni d’artistes format per la pinto-ra Esther Boix i el poeta, narrador,dramaturg, novel·lista i assagista RicardCreus.

L’obra literària de Ricard Creus sor-geix de la força que tenen en ell treselements que es potencien mútuament:la intel·ligència, la memòria i la sensi-bilitat. L’enriquiment que per al paísrepresenta la qualitat de l’obra genera-da i la magnitud de la figura humanade Ricard Creus han estat el detonantper a celebrar, durant l’onze de setem-bre, ambdues realitats inseparables.

D’aquesta manera, a dos quarts d’on-ze del matí, més de dues-centes perso-nes es trobaren a tocar del Perer, a l’er-mita de Sant Martí del Corb, per tald’assistir, en la frescor de la poca llumque les avares fulles dels faigs deixavenpassar, a un acte literari on —desprésd’unes paraules de benvinguda de l’Al-calde de Les Preses i de presentació del’acte del Secretari General del CentreCatalà del Pen— Ricard Creus llegídues coses: un fragment de la novel·la

de cambra inèdita El jardí dels escur-çons i un poema dedicat a la gent deLes Preses i a les cintes enceses del’Esbart Marboleny. Referent a la pri-mera, explicà que era impossible d’es-criure el que acabava de llegir sobreunes flors —bleneres i xicoires— sen-se conviure-hi. Tot seguit, uns quantspoetes li feren una ofrena en forma depoema que havien escrit per a l’ocasiói que recitaren davant els assistents.

Molts d’aquests poemes partien deversos de Ricard Creus. Eren gairebéles dotze que l’acte continuà al Pe-rer.

D’aquesta manera, la gent podia vi-sitar la casa, que és espai domèstic icreador, del matrimoni i fer un vermuta l’era. A la tarda, la celebració conti-nuà al Teatre Principal d’Olot, on, apartir de veus distintes —àdhuc infan-tils—, s’escoltà una selecció de textosque, amb el títol de Quanta vida ensha tocat de viure, passava per total’obra de Ricard Creus. A més, a migespectacle hom pogué veure l’inici del’obra de teatre Entre aigua i anís.

La contundència i la comprensibili-tat de la literatura de Ricard Creusdeixà constància als espectadors que lapoesia es troba bé en la sonoritat deles veus i que, ara que estan de modaels recitals poètics, cal aprofitar el mo-ment per crear la necessitat d’aquestaliment tan ple de sentit. Desprésd’una hora d’assaborir la paraula escri-ta de Ricard Creus, ell mateix, emoci-onat a l’escenari, tancà la celebracióamb unes paraules de joia en consta-tar, en carn viva, com, contradient unsversos seus, el seu cant era acceptat.

Jaume Bosquet

col·lecció «valències»

: 25

Viatge poètica Al-Àndalus

Els poetes dels anys setanta mostraren unagran fascinació per la literatura arabigo-andalusí. En bona part hi jugava la descober-ta d’un món maltractat, d’una cultura impor-tat, refinada i rica en matisos, que els nos-tres antecessors havien bandejat sense con-templacions. Així, Josep Piera presentava elsseus Poemes de l’orient d’Al-Àndalus «comun desgreuge a tanta memòria esborrada».En aquella revifada, Enric Sòria sospitavaque hi havia un plantejament d’exclusió,ideològicament conservador, sota el qualapareixien les ombres de Maurras i Eugenid’Ors. I açò era ben cert en alguns casos,com, per exemple, en les extraordinàriessimplificacions de Lluís Racionero. Però enla creació literària pense que els tirs anavenper un altre cantó. I si cal buscar uns ante-cedents, crec que seria més convenient mi-rar cap a una altra visió —si es vol tambémitificadora—del Mediterrani, forjada tam-bé a principis del segle XX, que explora unespai més heterodox i indòmit, més sensuali lliure, com el van pintar Gide, Camus.

L’atracció de Jaume Pont per l’imaginaride l’antiga poesia aràbiga —present ja enDivan, publicat el 1982— es veu plenamentconfirmada ara en el recent i atractiu Llibrede la Frontera, on ens obsequia amb unapoesia refinada i d’un imatgeria luxosa, d’unasensualitat lliure i extrema, on també té ca-buda l’aspiració mística. Una poesia allunya-da en el temps, però pròxima per la seuasensibilitat poètica i humana. Jaume Pont

Jaume PontLlibre de la Frontera

Editorial Proa. Barcelona, 2000230 pàgs.

remarca en el pròleg alguns punts de la po-esia aràbiga que coincideixen amb el seu ide-ari poètic, com ara la integració en un ma-teix traç creatiu de la sinceritat i la conven-ció literària i, d’una altra banda, el que ellanomena «una singular estètica del basar»,conseqüència d’una cultura basada en elmestissatge cultural, que integra elementsd’Orient i Occident, i que sintonitza perfec-tament amb la literatura moderna en la qualla intertextualitat té un pes rellevant. De fet,el llibre es pot considerar com una manifes-tació o actualització d’aquesta estètica.

El Llibre de la Frontera presenta simili-tuds amb un llibre recent de Josep Piera, Eljardí llunyà. Tots dos presenten la seua obracom la traducció d’un manuscrit de líricaarabigoandalusí pretesament trobat, com-post per una antologia de poemes, encap-çalat per una biografia dedicada a cadascundels autors seleccionats. Però al mateixtemps el lector hi troba un objectiu total-ment diferent, ja que mentre en el poetavalencià les versions ho són d’autors i tex-tos documentats i en les petites biografieses clarifica en tot moment què són fets realsi què són suposicions, en el poeta de Lleidaaquesta frontera desapareix, atés que elspoetes àrabs són ficticis i els seus textos sóninvenció absoluta de l’autor. Això sí, JaumePont aconsegueix recuperar i recrear demanera molt versemblant la poesia perdu-da del període més esplendorós de la Lleidaàrab, especialment el que compren el segleXII, a través de la recreació molt ajustadadel clima, la història i la sensibilitat cultu-ral i literària del món àrab d’aquell perío-de. Tot això aporta al llibre un aire novel·-lesc, ja que les biografies dels poetes rela-ten les vicissituds i la personalitat de cator-ze poetes que viuen en una zona de fràgilestabilitat, fecunda en contactes amb altrescultures. El resultat és un mosaic variat icomplex de sensibilitats i comportamentsper tal de reflectir el clima d’una zona defrontera. Així entre els poetes es trobenaristòcrates, esclaves, eunucs, jueus recon-vertits... Tot plegat, Jaume Pont mostra unbon domini de la història i de la cultura

arabigoandalusa que li permet de recrearamb encert la seua mentalitat i el seu ima-ginari cultural i literari, unes vegades a tra-vés de la dada erudita i d’altres a través dela creació del seu imaginari literari, ja sia envers o en prosa.

La integració de ficció i història, de liris-me i especulació literària, doten al llibre demúltiples lectures. Però aquest complex en-tramat literari no tindria sentit sense els po-emes que constitueixen el seu fonament. Iés ací, és clar, on es troba la part més atrac-tiva del llibre. Perquè Jaume Pont elaborauns poemes d’una estimable bellesa i corpre-nedora pulsió lírica, que, sense deixar de serpersonal, capten perfectament l’imaginaridel seu model i registren les variades modu-lacions de la poesia aràbiga: la poesia amo-rosa, l’elegia, el panegíric, l’epitafi, l’endevi-nalla, el cant adolorit de la terra perduda i lasàtira, la qual cosa suposa una novetat enl’obra del poeta de Lleida.

A banda del plaer estètic, aquesta trans-mutació de la veu literària de Jaume Pontés plenament coherent amb el seu idearipoètic, basat en la consciència que la poe-sia és una màscara, una cerimònia on con-flueix el real i la ficció. Tot plegat, un llibreespecial en la seua trajectòria, ja que, a ban-da dels poemes, es mostra com un prosistaàgil i sòlid que controla admirablement dis-tints registres.

Francesc Calafat

26 :

Un treballseriós i eficient

Lluny dels aglomerats bibliogràfics sensetrellat i de les obvietats pseudolúdiquesd’alguns didactes despistats, aquest volumés una mostra de com es pot treballar d’unamanera seriosa i eficient amb aquesta ven-tafocs de la literatura.

Gemma Lluch s’ocupa en el seu treball,«Dels narradors de contes a Walt Disney:un camí cap a l’homogeneïtzació», del’estudi de la genealogia del conte popu-lar, de les relacions entre oralitat i escrip-tura, de les tipologies contístiques, cul-minat per quadres força aclaridors, nosense l’aportació d’exemples ben triatsalhora que amens. El capítol primer con-trasta —aportació fonamental a la moder-nitat i a la reflexió metaliterària— aquestatradició amb els efectes educatius i, perextensió, socials, de la factoria Disney enla producció i adaptació cinematogràfica.La lectura que se’n desprén, si volementendre els valors ideològics que hi harere el negoci d’aquesta multinacional del’espectacle, resulta molt suggerent. Si béles reticències d’alguns sectors educatiuspel que fa als productes Disney són con-siderables, l’autora constata com la pre-sència arreu del producte multinacionalse superposa a les primeres. Encara així,valora les possibilitats que ofereixen totun seguit de productes nous que contra-resten l’efecte universalitzador d’algunesde les grans produccions.

Sobre un dels motius temàtics apuntatsper l’article de Gemma Lluch es desen-volupa el següent capítol de la publicació,«La formació i renovació de l’imaginaricultural: l’exemple de la Caputxeta Ver-mella», de Teresa Colomer. Els lligams iles deferències entre oralitat i escripturaes fan palesos si atenem a algunes qües-tions com ara la impostació de veu o l’eli-minació, en les versions escrites, d’algu-nes característiques folklòriques (p.59).En un altre ordre de coses se situa la in-terpretació del conte, que va des dels ter-ritoris de la semiòtica als psicoanalítics,passant per la historia social fins arribara una lectura en clau feminista on «lanena es dirigeix en realitat a trobar-seamb el llop i a explorar la seva pròpiasexualitat i rol de conducta» (p. 69). Sigacom siga, la interpretació ideològica afa-voreix la utilització d’aquesta mena derelats en la formació infantil. D’ací la seuaintegració en la literatura per a infants. La

tendència a edulcorar alguns passatges ila inclusió d’il·lustracions, junt amb lesversions que s’han succeït al llarg deltemps i les reorientacions més recents dela interpretació del conte, són els motius

tes meravellosos i la inversió d’arquetipsen la frontera del relat picaresc, els con-tes d’heroïnes i les faules, són objected’anàlisi per aquest autor. Exemplificasobre un relat popular que ajuda a veurerelacions de motius folklòrics en elLazarillo i en Pedro de Urdemalas. Laburla als rics és el centre temàtic d’aquestrelat. Un conte sobre un ase, un lleó i unllop és un altre dels exemples que addu-eix aquest estudiós per mostrar el caràc-ter transgressor del relat popular enfrontde determinades convencions socials.

El cinqué capítol del llibre és “La il·lus-tració de les rondalles populars”, a càrrec deTeresa Duran. Hi analitza la relació entre laimatge i determinats arquetips narratius,com ara l’enamorament de dos personatges(icones en posició d’adoració), els casaments(reproducció de l’aspecte social), la lluita ol’atorgament de dons. Particularment inte-ressant resulta la part en què s’ocupa de lesimplicacions sociocognitives de determinatsvalors cromàtics. Així, els cabells rojos sónesgarrifosos en les imatges japoneses, men-tre que en les alemanyes ho són els negres:símptoma de la visió negativa de l’alteritatque es produeix en les diferent cultures. Enel mateix sentit les figures d’éssers fantàs-tics es representen en funció d’elementsextrets de l’imaginari col·lectiu.

La funció anticipativa de les imatges i lacruesa d’algunes d’aquestes posen en entre-dit si són o no apropiades per als infants.Entre les imatges analitzades, tanmateix,deixa lloc per a aquelles carregades d’ironiaque reclamen una observació atenta. Tam-bé hi ha espai per a la reflexió al voltant deles imatges lligades a l’imaginari col·lectiua través del cinema (i l’exemple Disneytorna a surar). Tot plegat, i com a colofódel capítol, hi ha un repàs d’imatges des dela perspectiva del contrast, punt importanti clau que obri un seguit d’interrogants quepotser a l’hora de ser contestats donenfruits sucosos per als cistells del compara-tisme literari.

No podem deixar de ressenyar dos delscapítols transcendents d’aquest llibre. Pre-cisament els dos darrers són una aportacióde primer ordre pel que fa a les referènciesbibliogràfiques relacionades amb el tema iuna mostra concreta de transposició didàc-tica de la temàtica estudiada.

Adolf Piquer Vidal.

Gemma Lluch (ed.)De la narrativa oral a la literatura per ainfants. Invenció d’una tradició literària.

Alzira, Bromera, 2000247 pàgs.

d’anàlisi que aboquen a una reflexió finaldel capítol, la utilitat d’ensenyar a llegirliteràriament.

Caterina Valriu s’ocupa de «Els perso-natges fantàstics: les bruixes, els mags, lesfades...». El seu estudi s’estructura des dela revisió dels topoi que giren al voltantd’aquesta mena de personatges i de lesvisions innovadores que trenquen amb lestradicionals. L’article és un bon mostraridels éssers fantàstics que conformenl’imaginari col·lectiu i de com s’aprofitencerts elements del repertori comú perrepetir esquemes o, pel contrari, innovari fer variar els horitzons de la lectura.

«Los otros cuentos. El humor en loscuentos populares», d’Antonio Rodrí-guez Almodóvar, classifica els tipus d’hu-mor dels contes: entre altres, els satirico-burlescos, anticlericals i eròtics. Els con-

: 27

¿Com caldria promoure la discussió pú-blica racional sobre els grans temes sociocul-turals i eticopolítics debatuts avui en aquestmón nostre, tan complex i alhora determi-nat progressivament pel continu tecnocien-tífic? No, sens dubte, arrabassant l’ètica deles mans dels filòsofs i biologitzant-la sen-se més, com defensa E. O. Wilson. Però tam-poc interpretant-la com una Moral sense di-vergències capaç de fonamentar-ho tot entermes absoluts. Ni menys encara reduint-la a l’espai límbic dels exercicis conceptualspurament acadèmics, tan allunyats de l’ac-

Un anticmolt modern

Francisco Fernández BueyÉtica y filosofía política.

Asuntos públicos controvertidosEdicions Bellaterra, Barcelona, 2000

312 pàgs.

ra com els humanistes freturen d’una cultu-ra científica sòlida i actualitzada «per tal desuperar actituds sols reactives basades, totsovint, exclusivament en tradicions literàri-es». Fernández Buey s’afegeix així al nombrecreixent dels qui defensen la pertinència ac-tual d’una «tercera cultura», ço és, d’una «cul-tura pont entre ciència i poliètica basada enla revisió actualitzada de la metàfora bíblicadels dos arbres del Paradís: l’arbre de la cièn-cia (del bé i del mal) i l’arbre de la vida».

En el ben entès, és clar, que aquesta cultu-ra, que faria possible d’alguna manera unaintervenció vertaderament «contemporània»en els grans afers públics sobre els quals esdebat avui —de l’avortament i l’eutanàsia alsproblemes derivats de la crisi ecològica i del’ús de les noves tecnologies, del racisme i laxenofòbia a les diferències de renda i als con-trastos socials en un món caracteritzat peruna concentració sense aturador de la rique-sa en poques mans i per l’extensió creixent dela pobresa i la marginació als cinc conti-nents— no trenque els lligams, sinó més avi-at al contrari, amb un hinterland filosòfic moltdeterminat. I, en qualsevol cas, acreditat his-tòricament a l’ensems que, en la modulacióque ara se’ns ofereix, autoconscient. PerquèFernández Buey desenvolupa la seua apelacióa aquesta tercera cultura en perfecta sintoniaamb el sentit noble, grec, aristotèlic, de lapolítica que fa seu: de la política com a «par-ticipació activa de la ciutadania en els afers dela ciutat socialment organitzada». Que va—lluny, doncs, del fossat actual entre ètica ipolítica— de la mà de l’ètica com a «reflexiósobre la vida bona de l’ésser humà conside-rat com a individu» i de la política, una políti-ca l’objecte de la qual és «la comunitat bona(o el bon govern) dels homes associats», coma «ètica d’allò col·lectiu», per dir-ho ara ambGramsci i Sacristán.

Aquest enfocament té, òbviament, algunspresupòsits cabdals: la consideració, perexemple, de l’ésser humà com a ésser social,com a animal cívic i comunitari, o la tesi se-gons la qual la virtut, la justícia i la felicitats’assoleixen, quan s’assoleixen, socialment,

ço és, en la polis, o sia, políticament. De la qualcosa es deriva tant que els temes de l’ètica iels de la reflexió política s’interrelacionen enuna mena de «tot únic», com que la ciència oconeixement polític té un caràcter pròpia-ment fonamental (o «metafísic», en el millorsentit del terme). O també, com és palès, quel’experiència de la Modernitat —que és, pelque fa al que ens interessa ací, experiència dela ruptura d’aquesta coincidència «àuria» en-tre el que és bo per a l’individu i el que és boper a la polis— ha obligat, quant a aquell en-focament, a alguns replantejaments de gran

tual cultura científica com dels reptes mésapressants del present. I tampoc, per des-comptat, esgarrant-la de la política en nomd’una puresa impossible, màscara tantesvoltes, com ensenya la història, de la renún-cia o d’una complicitat secreta amb l’abjec-ció «realment existent».

El llibre de Fernández Buey que motivaaquestes línies forneix —de manera sempretemptativa, raonada, provisional i autocríti-ca— alguns elements de reflexió de cara a unaresposta a aquesta qüestió, tan neguitejado-ra. Allò que hi ha en joc, en principi, per alnostre autor, és una cosa tan plausible comsorprenentment i obstinadament defugidaen aquesta època nostra d’«especialistes senseesperit i fruidors sense cor» (Weber dixit).Ras i curt: que els científics freturen de for-mació humanística en sentit ampli per tal desuperar el cientificisme de la mateixa mane-

fondària. Fernández Buey és, per descomp-tat, perfectament conscient d’això, raó per laqual si el seu retorn a Aristòtil pot ser adjec-tivat de moltes maneres, mai no podrà ser tit-llat d’ingenu o d’acrític.

Un exercici meritori de divulgació de l’ac-tual «ètica aplicada», en diran alguns. Sí. Solsque en aquest cas, com en tants d’altres —illegiu, des d’aquest angle, Cervantes o Mon-taigne—, divulgar no és rebaixar ni diluir, sinóelevar unes determinades construccions hu-manes, per la via de la condensació i la depu-ració argumental, a una màxima transparèn-cia. Enmig de tanta retòrica buida i tant deproducte mancat de cap interès com no sigala carrera acadèmica del seu autor, aquest lli-bre exemplar d’un corredor de fons que maino decep, resplendeix amb llum pròpia.

Jacobo Muñoz

28 :

Ángel L. Prieto de PaulaContramáscaras.

(Ensayos divagantes sobre nuestro tiempo)Pre-Textos, València, 2000

187 pàgs.

Aquest llibre d’Ángel L. Prieto de Paula(Ledesma, Salamanca, 1955) és una ex-cepció dins la seua obra assagística i crí-tica. Coneixem de Prieto de Paula,Profesor de Literatura Espanyola a laUniversitat d’Alacant, sobretot els seusestudis sobre la poesia contemporània idel Renaixement —el més recent, Musadel 68 (Hiperión, 1998), és un llibre moltaclaridor entorn de les claus de la poesiadels novíssims i de l’época en què es-criuen— i també per les seues obres depoesia, dissortadament ara de cultiuinusual. Contramáscaras és un llibre inti-mista i confessional que naix de la refle-xió de l’autor, un home que, contradientel que la societat demana, aquest anarconstant cap a no se sap on, es para i miraendins i mira enfora. És un llibre que naixcom una necessitat urgent de qui l’escriu,que en certa manera «vomita» aquest dis-curs. Per això segueix un ordre natural, ala manera d’un monòleg, en el qual unesidees porten a d’altres. Malgrat això, téun ordre lògic, parteix d’aspectes generalsde la societat d’ara per a entrar en aspec-tes més propis del nostre entorn i acabaramb la proposta d’un model de vida, omés bé de la necessitat d’un model devida que cadascú ha de cercar.

Evidentment hi ha mirades o opinionsamb les quals potser no coincidirem o nocompartirem completament perquè no estracta d’una argumentació o d’una refu-tació per a defendre cap hipòtesi, l’autorno cerca l’objetivitat sino que reflexionaalhora que escriu; no obstant això, aquestés un dels trets més interessants i atrac-tius de l’obra, per això el jo del que es-criu és tan present: «Voy a hablar de…»,de vegades ens invita a dialogar amb lesseues inquietuds: «hablemos…» —enca-ra que es tracta d’un diàleg amb si ma-teix— alguna vegada es distancia emprantla segona persona i ens mostra les seuespreferències o gustos personals amb laconstant exemplificació i ús de textosd’escriptors i filòsofs, sobretot poetes,

La síndromedel pensament castrat

que sorgeixen al pas, no com a cita eru-dita, sinó com a imatges i presències queconvoca el pensament de qui escriu, devegades també com a models dels qualsprendre algun aspecte.

D’altra banda, no és un llibre optimis-ta, parteix de la idea de la vida com a fra-càs, ser conscients d’això «y mientrastanto, vivir con plenitud el fracaso» (p.51). El llibre comença denunciant «Laespiral que amenaza con llevarnos a unmundo de significados desleídos y dedenotaciones huecas» (p. 18), el culte aun elitisme mal entés, el mite de la joven-tut, de la bellesa, del triomf personal i dela fama, i l’oblit més absolut de la mort.Un dels apartats porta el títol de «De larigidez moral a la razón genuflexa»; en unaltre analitza la perversió del llenguatge,per exemple, en el cas del canvi lingüís-tic que ha sofert el verb «gustar»; «el ca-llo de la retórica» que ofega el sentiment;i altres usos que denoten la banalitzacióde la nostra cultura.

En la ullada al nostre entorn sorgeix lareflexió al voltant del provincialisme, elmodel monocèntric d’estat i la caste-llanizació de València, per exemple: «(laciutat de València) concreta perfec-tamente el proceso de absorción de ladiversidad por parte del modelo unitario.El de Valencia es un ejemplo que puededar cuenta de la situación del monopoliocultural madrileño» (p. 93).

L’autor no ens defrauda en el sentit queno només denuncia un estat de coses sinoque hi dóna una mena de solució, sense eri-gir-se com a part d’una veritat absoluta, tansols vol constatar una davallada inaturablei esgarrapadora i una impotència real per acombatre-la, en aquest sentit afirma: «Su-pongo que la resignación es un modo desupervivencia interior» (p. 155), que no sig-nifica una invitació a la passivitat –de fet,en un altre apartat, ens diu: «Y no es éstauna defensa de la acción por la acción, sinoun ataque a la pasividad que se parapetacómodamente tras la indefinición de losproyectos» (p. 128)–. Segons Prieto dePaula, «el ámbito de nuestro comporta-miento más conscientemente personal debeser lo importante, y no lo baladí», diu, a lamanera de Gracián, cal «desdeñar al ene-migo pequeño, atender a lo sustantivo» (p.155) perquè «ensañarse con las conven-ciones sociales» o combatre «la beateria delpensamiento en serie» (p. 154) ens neutra-litza per a treballs més importants i és que,per a Prieto de Paula, no paga la pena per-dre el temps en altres coses mentre no ensafecten en l’àmbit d’allò íntim. A la fi, ésuna afirmació valenta.

Rosa Ma. Belda

Salvador CardúsEl desconcert de l’educació

La Campana, Barcelona, 2000346 pp.

Salvador Cardús, professor de Socio-logia de la Universitat Autònoma deBarcelona i periodista, ha publicat en lacol·lecció «Obertures», que ell mateixdirigeix, de l’editorial La Campana, elllibre El desconcert de l’educació, un tre-ball tan arriscat com encertat. Arriscat,en primer lloc, perquè Cardús es pre-senta en una col·lecció pròpia amb unllibre de subtítol ben ambiciós: «Lesclaus per entendre el paper de la famí-lia, l’escola, els valors, els adolescents,la televisió... i la inseguretat del futur.»I, en segon lloc, perquè és improbableque el lector o la lectora no dispose, apartir de la seua experiència, d’una cer-ta concepció de l’educació que pugacontraposar a les afirmacions del llibre.Doncs bé, Cardús agafa el fil de l’edu-cació, en el sentit més ample possible, iva analitzant l’escola, el paper del do-cent i el de l’estudiant; la família, comes fa de pares i de fills, com d’adoles-cents i com d’adults; i els nous mitjansque participen de l’educació, sobretot latelevisió. Cardús no es limita a descriu-re el desconcert que venç a moltes per-sones amb tasques educadores, a l’esco-la o a la llar, i a explicar les seues cau-ses, i a fer-ho sense academicismes, sinóque proposa tota una estratègia de su-peració del desconcert. Entendre allòque s’esdevé, sense dramatismes i sen-se prejudicis, que Cardús desmunta hà-bilment amb molt d’ofici sociològic il’exercici continuat de la ironia i delseny, li permet arribar a conclusionsque, des-contextualitzades, podrien sor-prendre: els adults són més problemaque no pas els joves, la televisió no téels efectes perversos que li atribueixen,no hi ha crisi dels valors i, en qualsevolcas, la tolerància no se n’hauria de con-siderar un. I aquest són només algunsexemples. No es tracta de jugar a la pa-radoxa, sinó d’afinar l’anàlisi, d’enten-dre activament allò que, com explica elllibre, és practicar el respecte. Per exem-ple, els epígrafs dedicats a l’escola de la

Educació,societat i futur

: 29

LOGSE mostren la confusió que patei-xen docents i discents, impossible depercebre per un excés de retòrica. He deconfessar que llegir el llibre mentre esrevifava la Reforma de les Humanitatsdel PP em recordava la imatge dels ma-carrons farcits de bicarbonat sòdic deGroucho Marx. Els uns causen l’em-patx; l’altre el cura. Però el sociòleg nopromet solucions, perquè interpretar noés transformar. El coneixement que se’nderiva no canvia la realitat; permet,però, dissenyar estratègies personals detransformació que s’han de fonamentaren un principi: establir rutines. En certsentit, allò de pensar global i actuar lo-cal. Per això, el llibre de Cardús se sem-bla, com reconeix, a Nen, a dormir deldoctor Estivill. Com aquest best-seller,pretén mostrar que un problema gene-ral que sembla ultrapassar-nos, en uncas com dormir un infant i en un altrecom educar-lo a casa o a l’escola, es potresoldre amb una intel·ligent estratègiade creació de bones rutines. La impor-tància de l’horari és l’assumpte d’un ca-pítol final, però tema constant al llargdel llibre. Si educar és habituar a la rea-lització de bones pràctiques, les perso-nes que s’hi han de dedicar hauran dereflexionar per establir rutines, i aixòsuposa seny i temps. La conclusió és en-certada. I com que les possibilitats d’es-tablir rutines, de generar hàbits horaris,de practicar el respecte o la comprensióestan sempre a la mà, la posició deCardús és esperançada. En definitiva,«l’objectiu principal de tota educacióhauria de ser la d’encoratjar a pensar elfutur, a inventar-ne un de nou.»

Francesc Jesús Hernàndez i Dobon

Pere FerrerJoan March. Els inicis d’un imperi

financer, 1900-1924.Cort, Palma, 2000

459 pàgs.

Pere Ferrer Guasp (Alaró, Mallorca,1949) és un doctor en història mem-bre del Grup d’Estudi de la Cultura, laSocietat i la Política al Món Contem-porani, una associació de contempora-nistes vinculada al Departament deCiències Històriques i Teoria de lesArts. El llibre que ressenyam és fruitd’una tesi doctoral dirigida pel profes-sor Sebastià Serra Busquets. Aquestescircumstàncies, a més de la seva vàluapersonal, han contribuït a atorgar ungran rigor científic i una enorme seri-etat a un tema que, sovint, s’acostavamés al mite que a la història. Pocs per-sonatges tenen la importància i llegen-da de Joan March Ordinas, conegutamb el malnom de Verga (Santa Mar-galida, Mallorca, 1880 - Madrid 1962).Comerciant, contrabandista, parcel·la-dor de terres, financer, polític, JoanMarch va arribar a controlar bona partde la vida econòmica de Mallorca i deles Illes Balears i aviat adquirí un im-peri econòmic d’abast internacional.En aquest llibre s’analitzen els diversosvessants del personatge així com lesconjuntures més importants. Entreaquestes, destacam la parcel·lació degrans finques rústiques, l’afer de laCompanyia Marítima La Isleña, quel’enfrontà a l’oligarquia tradicional i lipermeté el control de les comunicaci-ons exteriors de les Balears; les lluitesal voltant del seu complex petroquímica Portopí (Palma); el paper de Marchdurant la crisi de subsistències; la par-ticipació en el contraban d’armes icombustible durant la Guerra delMarroc i la Gran Guerra; el controldel Partit Liberal a Mallorca i les com-plexes relacions amb els socialistes aixícom l’obtenció de l’hegemonia políti-ca a Mallorca en les eleccions a Cortsde 1923. Pere Ferrer analitza aquestscomicis, que es polaritzaren entre els«verguistes» i els «antiverguistes», i elsmètodes mitjançant els quals Joan

Un mitefet realitat

March aconseguí vendre una imatge decapitalista modern enfrontat a les ve-lles estructures econòmiques i políti-ques. Així, en el bloc «Verguista» himilitaren regionalistes, reformistes, re-publicans i socialistes. Només planta-ren cara al verguisme els conservadorsmauristes i els liberals weyleristes.

Ferrer també s’ocupa amb detall delcontraban de tabac, amb apartats dedi-cats a l’assoliment del monopoli deltabac en el Marroc espanyol i la riva-litat entre Joan March i la família Ga-rau, que culminà, el setembre de 1916,en l’assassinat a València de Rafel Ga-rau Planes, un afer que va estar propd’enfonsar March.

Per realitzar aquesta apassionant bi-ografia s’han utilitzat una gran varie-tat de fonts, des de registres de la pro-pietat a documentació de l’administra-ció de duanes, dels arxius municipalsde Palma i de Santa Margalida, de laCambra de Comerç de Palma i de l’Ar-xiu del Regne de Mallorca.Tambés’haconsultat documentació de l’ArxiuHistòric Nacional i de la Biblioteca delSenat, de Madrid, i del Públic RecordOffice, de Londres. A més, d’un grannombre de publicacions periò-diques ifonts orals de gran interès, algunes deles quals han volgut romandre enl’anonimat.

El llibre es completa amb un certnombre de fotografies molt eloqüentsi amb un índex onomàstic.

Ara només cal esperar que aquest his-toriador s’engresqui a realitzar la con-tinuació, que s’hauria de centrar en elsanys de la República i del franquisme.

Antoni Marimon

30 :

Revistade revistes:

¶ El ContemporaniUn combatiu editorial «contra l’ofensiva nacio-nalista espanyola» obre un número doble, il·lus-trat amb obra de H. Laboureur, que presentaarticles d’E. Pujol sobre Joaquim Rubió i Ors,d’Y. Viau sobre historiografia i història nacio-nal al Quebec, d’A. Castellnou sobre recons-truccions històriques de la nació catalana, d’A.Alcoberro sobre la biografia intel·lectual delpare Batllori i de R. Xambó sobre l’obra pio-nera de Salvador Salcedo dedicada a la culturajuvenil. Hi ha, a més, dues entrevistes de lec-tura profitosa: amb Vicenç Rosselló (a cura deJ. V. Boira) i amb Joan Solà (a cura d’A. Mes-tres). L’apartat «Arts» aporta articles de LluïsaJulià, de Francesc Foguet sobre music-halls a laBarcelona de la guerra civil, d’Irene Boada so-bre símbols femenins de nació i de CristinaJiménez sobre l’Holocaust al cinema. A mésde les ressenyes i notes culturals, destaquen tre-balls sobre la transició i el desvetllament cultu-ral i polític a la Franja (J. Espluga), sobre Stanleyal Congo i l’inici de la colonització africana (J.Daniel Simeón), sobre la memòria (M. Rovi-ra) i sobre el dirigent de la DRV Lluís Lúcia (V.Comes), així com l’article de Michel Biron «Aun lector estranger». (Núms. 21-22, 1200 pta.,Editorial Afers, La Llibertat 12, 46470 Catar-roja, afers@provicom.com)

¶ Afers«El passat agrari (Segles XIX-XX)» és el dos-sier central, coordinat per Jesús Millán, queconté articles del mateix Jesús Millán, EnricMateu, Chistine Delphy i Diana Leonard,Tomás A. Mantecón-Movellán, José MiguelMartínez Carrión i Juan José Pérez Castejón,i Samuel Garrido, on s’analitza des de perspec-tives diferenciades aspectes antropològics, eco-lògics i històrics de la societat camperola aEuropa. D’altra banda es publiquen articlesdiversos, entre els quals n’hi ha de Pau Viciano(sobre la història eclesiàstica de Josep SanchisSivera), de Lluís Miró (sobre el procés dels tra-bucaires de les Illes), de Josep M. Figueres (so-bre la gran polèmica catalanista de 1880), deJosep Pich (sobre Almirall i la crisi del CentreCatalà) i d’Antoni Marimon (sobre història dela transició a les Balears). Un atapeït apartat deressenyes, a càrrec de D. Conversi, A. Ma-rimon, N. Sales, S. La Parra i T. F. Glick, com-pleta la revista. (Núm. 36, 3000 pta., EditorialAfers, La Llibertat 12, 46470 Catarroja, afers@provicom.com).

¶ CaplletraAparició simultània de dos nous lliuramentsd’aquesta revista de filologia. Dos monogràfics:

un dedicat a història de la llengua (coordinatper Miquel Nicolás) amb articles de J. Gine-bra, M. Segarra, J. Moran, G. Colón, J. A.Rabella, A. Rossich, M. R. Fort, D. Farreny, A.Ferrando, A. Rafanell i P. Vallsalobre, J. Martí,R. Kailuweit i F. Bernat, que ofereix un pano-rama complet dels estudis actuals sobre histò-ria de la llengua catalana. L’altre, coordinat perEnric Balaguer i Ferran Carbó, es dedica a «Elrealisme en la literatura catalana de postguer-ra» i inclou articles d’A. Broch, E. Balaguer, J.Aulet, P. Rosselló, F. Carbó, V. Simbor, C.Gregori i R. X. Rosselló. (Núms. 27 i 28, 2500pta., Institut Interuniversitari de Filologia Va-lenciana, Avda. Blasco Ibáñez 32, 46010 Valèn-cia).

¶ Transversal«L’Europa sense fronteres» —sense fronteresinteriors i oberta a l’exterior— és la reflexió deconjunt que proposa la revista de Lleida d’unamanera molt oportuna, en un moment de re-plantejament d’Europa com a idea i com a ideal.Hi trobem articles variats i d’ample ventall,dedicats a la política, les institucions, les llen-gües, les migracions, el cinema, les ciutats, lacultura. A càrrec, entre altres, de M. Cacciari,A. Gutiérrez, F. Sáez, S. Naïr, M. Zgustová, B.Shehi i D. Font. És molt interessant l’entrevis-ta d’A. Mestres amb George Steiner on es par-la —entre moltes coses— fins i tot del conflic-te lingüístic valencià. Diversos articles de de-bat cultural, informacions, crítiques i ressenyescompleten un sumari de notable interès, ambun embolcall gràfic impecable. (Núm. 12, 1000pta., Departament de Cultura de l’Ajuntamentde Lleida, Major 31, 25007 Lleida, tel. 973 7003 94).

¶ L’AvençNo és gaire freqüent que una revista de cultu-ra en català arribe al número 250. Aquesta, de-dicada bàsicament a la història, però amb unaremarcable ampliació recent del camp temàtic(ara el subtítol és «Història, cultura, pensa-ment»), ha acomplert la proesa d’assolir-ne lafita. I ho fa, a més, mostrant una vitalitat enve-jable. Entre altres coses —perfils, comentaris,ressenyes, notes breus— fa balanç de la pròpiatrajectòria (F. Mascarell, I. Aragay). I inclou ar-ticles d’E. Malefakis sobre la democràcia al se-gle XX, d’E. Lluch sobre la nova economia (elnou rètol màgic), de R. Grau sobre les visionsdel progrés d’alguns intel·lectuals del segle, d’E.Ucelay sobre Le Corbusier i Barcelona. Tam-bé hi trobem una enquesta a vuit pensadors (M.Batllori, J. Fontana, R. Margalef, F. Roca, P.Ruiz Torres, J. Subirats, H. Szeeman i J. Wa-gensberg) sobre el llegat del segle XX, així comun article de G. Steiner en què repassa les seuespreocupacions intel·lectuals més pregones. Iuna entrevista amb Joaquim Molas a càrrec deM. Llanas i J. M. Muñoz. La portada, de JaumePlensa, magnífica. (Núm. 250, 700 pta., Con-sell de Cent 278, 08007 Bar-celona, tel. 93 48834 82, avenc@retemail.es)

A finals de gener del 2000 la tensiódels mercats energètics era ja molt vi-sible. Tema doncs de conversa en laperiòdica reunió dels rics del món aDavos. Discurs de Tony Blair, assere-nant els ànims: «Vint anys després dela crisi dels setantes, l’acord molt ma-joritari dels economistes és que el pe-troli ja no és el producte més impor-tant en l’economia mundial; ara, aqueixproducte és la informació». Vuit mesosmés tard, el sagaç analista tirà mà del’exèrcit per tal d’aturar la fúria delsconsumidors, empentats en massa peruna insadollable set de combustible.

Malaurança profètica a banda, Blairés la regla, no l’excepció. La societatindustrial depén d’una font d’energiaexhaurible, existent en quantitat limi-tada. Tot hi funciona, a més, com siaquest recurs bàsic hagués de ser eterni, damunt, cada vegada més barat. I,més curiós encara, molta gent conside-ra que això és racional.

D’un temps ençà, la il·lusió que enshem deslliurat completament de lesrestriccions naturals s’ha desfermat.Els heralds del postindustrialisme, lanova economia i la societat de la infor-mació han observat que el sector pri-mari contribueix ben poc al PIB i, sen-se cap vacil·lació, l’han declarat insig-nificant també en la realitat. Instal.latsper fi sobre un planeta mut, els gerentsdel paradís capitalista han imaginatque, com al cel del bon déu, també ellsesdevenien postmaterials. I de sobte,xac!, la gasolina, destapant la fragilitatdels paradisos.

Queden alguns anys, probablementmolt pocs, abans que la producciómundial de petroli convencional arribeal seu cim i comence a declinar senseremei. L’era històrica del petroli barats’acaba, tot i que l’actual advertència,essent com és lleugerament anticipada,deixa un marge per a l’aprenentatge. Elmarge és escàs i es desaprofitarà men-tre el personal es limite a buscar cul-pables. Sí, sí, els ministres d’hisendasón avariciosos, els xeics són astuts iles corporacions són explotadores. Nopoden, però, crear del no-res ni unmíser barril.

Ernest Garcia

No bitssense vats

: 31

Fa anys que conec Albert Forment (Sa-gunt, 1961). El 1997 vaig ser l’editor de labiografia Josep Renau. Història d’un foto-muntador, escrita per ell: l’obra més comple-ta sobre un dels artistes valencians més va-luosos del segle XX —i un dels menys co-neguts... Aleshores, discutírem força sobreel seu treball i em vaig adonar que no seriaaquell el seu darrer estudi i que tindríemocasió de veure més d’una investigació in-teressant sortida de les seues mans. Així,no em va estranyar gens que el llibre biogrà-fic sobre José Martínez Guerricabeitia i so-bre les Edicions Ruedo Ibérico, escrit per ell,hagués quedat finalista del premi Anagramad’enguany. Una investigació, val la pena dir-ho, pagada pel germà del mític editor qui, amés, ha obert a Forment el seu arxiu parti-cular, el fons del qual, juntament amb totala documentació de l’arxiu privat de l’editor,servat a l’International Instituut voor SocialeGeschiedenis d’Amsterdam —després co-mentarem per què—, han estat les fonts mésimportants per a resseguir la trajectòria deMartínez. Abans de tot, doncs, heus ací lameua simpatia per l’autor i la valoració delllibre com un treball notable, amb moltís-sima informació i, a més, amb una redaccióque en facilita la lectura.

El valencià José Martínez Guerricabeitia(Villar del Arzobispo, 1921 – Madrid, 1982)va nàixer al si d’una família llibertària: el parefou un anarcosindicalista convençut i mili-tant que, fins i tot, va tenir algunes respon-sabilitats en el govern municipal del Villardurant els anys de guerra. El 1936, als 16anys, marxà voluntari a la 26 divisió de l’exèr-cit republicà. Amb la desfeta, fou empreso-nat pels franquistes i tancat en un correccio-nal a causa de la seua minoria d’edat; en sor-tir, com molts que havien servit en el bàn-dol de la República, va haver de complir ambel servei militar obligatori en l’exèrcit fran-quista. Entre el 1945 i el 1947, a València,milità i participà en la reorganització de lesJoventuts Llibertàries i de la FUE. I, final-ment, el 1947 passà a França per evitar unjudici polític i la possibilitat d’anar a la presó.

En aquell París ple d’exiliats republicans,després de 14 anys de viure amb dificultats(d’obrer industrial més o menys clandestí ode secretari d’Interayuda Universitaria Es-pañola), entrà a treballar a l’editorial cien-tífica Hermann, on arribà a ser cap de pro-ducció i on aprengué totes les facetes del’ofici (maquetació, correcció, disseny, im-pressió, distribució, administració, etc.). El1961 va constituir-hi l’editorial més emble-màtica de l’oposició al franquisme, sota elvalle-inclanesc nom de Ruedo Ibérico. Hoféu juntament amb Vicente Girbau, NicolásSánchez-Albornoz, Ramon Viladás i ElenaRomo, aleshores la seua companya senti-mental i mare de la seua única filla. Aquella

Antifranquismei desmemòria

Albert FormentJosé Martínez: la epopeya de Ruedo Ibérico

Anagrama, Barcelona, 2000690 pàgs.

empresa, en certa manera, fou el punt dereferència d’altres iniciatives editorials del’exili sorgides posteriorment: Ebro (1969),del Partit Comunista d’Espanya, EdicionsCatalanes de París (1969), fundada per J. Pu-jol, J. Benet i A. Manent, i Mugalde, lligadaa l’exili basc i a ETA politicomilitar.

El segell de Martínez es va convertir desdel primer llibre que va editar, La guerra ci-vil española, de Hugh Thomas (1961), en undels més importants referents de la resistèn-cia a la dictadura. Després, seguirien títolsemblemàtics fins a completar l’extens catà-leg de gairebé 130 obres: El laberinto español(G. Brenan, 1962), La prodigiosa aventuradel Opus Dei: génesis y desarrollo de la San-ta Mafia (J. Ynfante, 1970), i altres d’autors.El 1965 aparegué el primer número de larevista que va posar en marxa MartínezGuerricabeitia, Cuadernos de Ruedo Ibérico,que va anar sortint amb més o menys regu-laritat fins al número doble 61-62 (1979), ique tingué tres èpoques: la primera —la mésllarga— fins al número 42, amb l’antifran-quisme com a punt gairebé únic de referèn-cia, per anar al final de la seva vida girant capa l’anticapitalisme i, finalment, convertir-seen una publicació de defensa sense pal·liatiusdel llibertarisme amb gran quantitat d’escritsde Martínez sota el pseudònim de FelipeOrero. La llista de noms lligats a la revista,com a responsables o com a col·laboradors,també resultaria interminable.

Pepe Martínez fou, com explica Forment,un personatge molt i molt peculiar, contra-dictori, amb períodes de depressió que eldeixaven en un estat lamentable físicamenti anímicament. Les seues relacions amb lesdones i amb molts dels seus amics i princi-pals col·laboradors van ser en certa maneratortuoses, i de vegades «impossibles»; podiaser envanit, esquerp, intractable…, peròtambé era una persona culta, atractiva, ambuna gran personalitat i protector i defensordels seus amics. No va saber, diu Forment,gestionar econòmicament l’editorial i, a cau-sa del seu caràcter, va tenir molts problemesamb la gent que tenia més a prop. Em sem-bla que tot això, en veure el ben traçat re-

trat de Forment, és en bona part veritat, peròtambé es pot veure una altra veritat a travésde les pàgines del llibre, que ens mostren uneditor amb pocs recursos, amb molts pro-blemes de tota mena (producció, distribu-ció, recaptació, liquiditat, etc.) i amb mol-tes veus que opinaven sobre les seues ma-nies i sobre la seua manera de capitanejarl’empresa, però que no estaven disposats aposar-se en el lloc de Martínez, o a assumirun compromís que, en el cas de l’ànima deRuedo Ibérico, era la pròpia vida. Potser,l’editorial era la seua vida sencera i no vapoder deixar entrar-hi altra gent, i potsertambé molts dels que es manifestaren encontra de la seua política editorial, de la seuamanera personalista de portar les finances,de tractar els autors, etc., tampoc no esta-ven gaire disposats a fer cap renúncia per-sonal ni professional per l’editorial, especial-ment quan la situació a l’interior comença-va a «normalitzar-se».

Amb la fi del franquisme, Martínez Guerri-cabeitia es traslladà a Barcelona i, posterior-ment, a Madrid. Van ser temps duríssims d’in-adaptació, de descobriment que molts dels quehavien estat vinculats amb l’editorial i amb ell,que havien col-laborat en la lluita contra la dic-tadura, quan van veure’s en el poder o a tall detocar-lo el van ignorar. Potser ho feren perquèles seues crítiques ferotges a la claudicació i ales renúncies els resultaven, si més no, incòmo-des: els amics, en paraules seues, «estaven dis-posats a pagar-li un enterrament, però no a pro-porcionar-li un treball». I fou en aquestes cir-cumstàncies que va haver de tancar l’editorialper la seua inviabilitat. Els motius forenespecialment econòmics, però també cal teniren compte la seua inadaptació a la nova situa-ció, entestat a continuar —i encara radicalit-zar— la línia editorial de l’època de la resistèn-cia i de l’exili. Així, el 1982, quan els temps ha-vien canviat irremissiblement, amb Francomort i el PSOE a tall de guanyar les seues pri-meres eleccions generals, Martínez va haver devendre per dos milions de pessetes tots els seuspapers personals i de l’editorial a l’InternationalInstituut voor Sociale Geschiedenis d’Amster-dam, sense que cap institució espanyola no se’nfes càrrec. I no és sobrer recordar que molts delsdirigents polítics d’esquerra que havien col·la-borat o estat pròxims a l’editorial ocupaven enaquells moments molts llocs de poder en go-verns autonòmics i municipis importants.

Finalment, es va instal·lar a Madrid, on elsseus «amics» li buscaren una feina de pura sub-sistència al Instituto de España. Gairebé obli-dat i enemistat amb tots, va morir a causa d’unaccident domèstic el 8 de març de 1982, elmateix dia del referèndum per a la integraciód’Espanya en l’OTAN, a la qual MartínezGuerricabeitia era absolutament contrari.

Vicent S. Olmos

32 :

EL DEPARTAMENT DE CULTURAA INTERNET

IGUAL NUMERO ANTERIOR

GEN. CATALUNYA

Jimmy fa tres setmanes que ha arribat del’Equador. Els pares ja viuen mesos enaquest poble monolingüe de les comar-ques centrals. Quan Jimmy arribà a l’es-cola l’inscrigueren al grup de segond’ESO que pensaven que més li esqueia,és a dir, el que segueix el PIP (Programad’Incorporació Progressiva al valencià),altrament dit «els de castellà». En aquestfatídic grup «C» ha conegut YheanPierre, el colombià que arribà fa sis me-sos, i Amy, l’anglesa que no sap ni dema-nar l’hora en valencià, i tampoc en espa-nyol. Tenen tretze i catorze anys, igualque els companys de classe Laura Beatrizi Erika, també d’Hispanoamèrica, i algunfill d’immigrant de zones no catalanopar-lants de l’estat espanyol.

Quan les excel·lents ments pensadoresque ideen les lleis educatives inventarenel PIP, vull creure ingènuament que hofeien amb la bondat de qui vol respectarels drets de tots. Doncs pel que fa a les

Laimmersió

els faria lliures

comarques catalanoparlants, l’existènciad’aquestes línies en castellà és el disbaratmés gran que es podia fer. Els alumnesque s’hi inscriuen queden immediatamentadscrits a una mena de bossa de margi-nació (a pesar d’ells, a pesar dels docentsque mirem de fer una bona tasca, i a pe-sar dels pares que volen el millor per alsfills). Són grups on el nivell de coneixe-ments ha de baixar en picat, per força—les adaptacions curriculars individualsque cal fer sobrepassen els professors, iarriba un moment que l’única solució perells és començar pels esglaons més

baixos per afavorir l’educació de tots. Amés, molts alumnes del país que comen-cen l’ESO en aquests grups per raons dellengua materna o de tria familiar en poctemps són transvasats, a petició pròpia,als grups en valencià, molt més normalit-zats socialment.

Els que trepitgem el terreny sabem quela immersió dels nouvinguts —i, evident-ment, també dels que ja fa generacionsque viuen en aquestes comarques— en elsprogrames en valencià podria fer minvarla progressiva marginació d’uns preado-lescents que, amb l’edat que tenen, benbé s’integrarien en la cultura que els do-narà feina quan siguen adults. I encaramés: per a alguns cruels aborígens valen-cians, amb la immersió, ni Jimmy niYhean Pierre no formarien part de «laclasse dels burros», sinó que viatjariendins el mateix vaixell.

Maite Insa

: 33

Tots aquells espanyols que van aga-far el camí de l’exili a l’hivern del 1939van fer-ho per una raó comuna: la der-rota de la República davant l’alçamentmilitar en contra seva, iniciat tres anysabans. Pels catalans, però, a més a més,l’Espanya franquista representava unperill per la seva identitat cultural i na-cional. En aquest sentit, la majoriad’estudis i memòries dels exiliats cata-lans a Mèxic han subratllat la tasca enla pervivència de la cultura catalana,amb una especial atenció al estudi deles institucions com l’Orefeó Català oles publicacions editades en català, i elprotagonisme dels intel·lectuals, es-criptors i professionals, identificant elsexiliats amb una elit social percen-tualment minoritària. Calia, doncs, unavisió més global del conjunt dels exi-liats, més social que cultural, subrallantles difererències entre els exiliats i elsmecanismes d’integració en la societatmexicana.

La historiadora mexicanocatalanaDolores Prat, filla no dels refugiats dela postguerra sinó de l’emigració delsanys seixanta, encara que per motiuspolítics, inicià aquesta visió més soci-al i antropològica amb el projecte His-toria Oral de Refugiados Españoles enMéxico, del qual en va sortir el seuprimer llibre l’any 1985 sobre els nensde Morelia, el primer contingent derefugiats espanyols, uns cinc-centsnens i nenes de famílies treballadores,arribats l’any 1937. Posteriorment, apartir d’un conveni entre l’InstitutoNacional de Antropología e Historiade Mèxic i el Ministeri de Cultura es-panyol, que aportà els recursos neces-saris, es féu càrrec de la finalització delprojecte esmentat amb un total de 128entrevistes i 30.000 pàgines transcrites.Els ajuts de la Generalitat de Cata-lunya donaren l’empenta final a aquestllibre, presentat l’any 1997 com a tesidoctoral, sota la direcció de la presti-giosa antropòloga Clara E. Lida, auto-ra per la seva part de l’excel·lent llibreInmigración y exilio. Reflexiones sobreel caso español (1997).

El primer gran problema que inten-ta resoldre el llibre de Dolores Prats ésel referit a la quantificació dels exili-

Catalans,refugiats espanyols i catalans

Dolores Pla BrugatEls exiliats catalans a Mèxic.

Un estudi de la immigració republicanaAfers, Catarroja/Barcelona, 2000

402 pàgs.

ats catalans a Mèxic. Tasca gens fàcil,tant per la diversitat dels organismesque intervingueren en l’operació detrasllat dels refugiats des de França,principalment el Servicio de Evacua-ción de los Republicanos Españoles(SERE) i la Junta de Auxilio de losRepublicanos Españoles (JARE),aquesta a mans dels seguidors d’Inda-lecio Prieto, com pel flux constantdurant tota una dècada. Tot amb tot,les fonts consultades per l’autora do-nen per bones les dades de JavierRubio, que l’any 1977 establí en 20.000els refugiats espanyols a Mèxic, delsquals un 20% eren catalans. El princi-pal contingent de refugiats traslladatspel SERE, 4.460, arribaren el 1939 ambels vaixells Sinaia, Ipanema i Mexique.La pervivència de l’Espanya franquis-ta, malgrat la derrota nazifeixista del1945, provocaria un segon fluxe im-portant de refugiats fins el 1948.

El segon tema a resoldre per l’auto-ra és el perfil dels quatre mil refugiatscatalans. La mostra, prou representati-

va, unes 1.300 persones, dels arxius delComité Técnico de Ayuda a los Repu-blicanos Españoles, dóna un perfild’uns catalans de procedència urbana,la meitat dones i infants, amb un graud’instrucció elevada i coneixementd’idiomes, majoritàriament vinculats alsector terciari, amb un importantnombre de treballadors qualificats ique instal·laran la seva residènciapreferenment a la capital.

Tot amb tot, la gran aportació del lli-bre de Dolores Prats no són le dadesni el perfil sociològic dels refugiats ca-talans sinó els seus sentiments i el seuprocés d’adaptació i d’incorporació denoves identitats. D’una banda subrat-lla l’empenta que rebrà l’Orfeó Cata-là, fundat l’any 1906, esdevenint gaire-bé l’ambaixada catalana a Mèxic. Peròaixí mateix les disputes internes i la noidentificació de molts catalans amb unainstitució per motius ideològics —elscomunistes durants uns anys donarenvida a un Casal Català— o bé socials,percebuda per alguns com un centreclassista. La diferenciació entre els im-migrants espanyols, anomenats gachu-pines —28.555 segons els cens de1930—, i els exiliats polítics arribats ala dècada dels quaranta donarenaquests una identitat comuna, al mar-ge de la pròpia identitat diferenciadacatalana, com a refugiats espanyols. Fi-nalment, l’allargament de l’exili va con-vertir, en major o menor grau, els re-fugiats espanyols, sobretot els arribatsmés joves a Mèxic, en mexicans. Mésde la meitat adoptaren, per gratitud alpaís quel els acollí però també peridentificació amb el país, la nacionali-tat mexicana.

Catalans, refugiats espanyols i mexi-cans és el procés identitari que l’auto-ra ha volgut estudiar i subratllar d’undels episodis més punyents de la nos-tra història contemporània: l’exili. Aixímateix els lectors tindran l’oportunitatde llegir en el pròleg un dels darrersescrits del gran escriptor i protagonistaalhora d’aquesta història, recenmenttraspassat, Avel·lí Artís-Gener, més co-negut com Tísner.

Andreu Mayayo i Artal21 x 13,5 cm.

34 :

: 35

El 1848 Karl Marx publicava el Mani-fest comunista, que és també una de lesrepresentacions més brillants i apassio-nades de la «burgesia conqueridora» delsegle XIX. Tot i que pot sobtar, és a laploma d’un intel·lectual que destestava la«societat burgesa» que devem un delsretrats més poderosos del subjecte socialque protagonitzà les grans transforma-cions econòmiques, polítiques i culturalsde l’alba de la contemporaneïtat. D’ales-hores ençà, unes altres imatges han anatafegint-se a aquest substrat fins cons-truïr el gran relat burgès que ens ha lle-gat la història. Un relat, fet i fet, tantransparent i nítid que gairebé no hapagat la pena l’esforç intel·lectual decomprendre i explicar les claus que elconfiguraren com a tal. Fins fa poquesdècades ni tan sols la història social s’ha-via preocupat gaire d’analitzar un col·lec-tiu al qual, tanmateix, se li atribuïen nimés ni menys que els canvis que produ-ïren la societat moderna que hem here-tat, des del desenvolupament del capita-lisme al liberalisme polític, per no par-lar de la creació cultural mateixa de l’in-dividu com a subjecte.

Treure a la llum, és a dir, comprendre,els fonaments de la societat burgesa i deles mateixes burgesies europees del XIXés el repte que es plantejà als anys vuitan-ta l’equip d’investigadors encapçalat perl’historiador alemany J. Kocka, els resul-tats del qual apareixen ara en castellà grà-cies als esforços dels curadors, J. M.Fradera i J. Millán, i a l’empenta del Ser-vei de Publicacions de la Universitat deValència i de l’editorial Biblioteca Nueva.Si originalment la recerca fou fruit d’uncol·lectiu ampli d’historiadores i d’histo-riadors europeus, aquesta edició és tam-bé resultat d’un treball d’equip. Tot això,em sembla, és simptomàtic de la comple-xitat de l’estudi comparat de les burge-sies i de la necessitat de sumar perspec-tives diverses per tal d’endinsar-se en unssubjectes dinàmics i ben allunyats delsesquemes estructuralistes abstractes al’ús.

El llibre ofereix també, d’altra banda,un ampli ventall de col·laboradors nosempre suficientment a l’abast del públicespanyol. Al costat d’historiadors com E.J. Hobsbawm, l’obra del qual és conegu-da a bastament, els curadors han seleccio-

A la recercade les burgesies europees

Josep M. Fradera, Jesús Millán, eds.Las burguesías europeas del siglo XIX.

Sociedad civil, política y culturaBiblioteca Nueva-Universitat deValència, Madrid-València, 2000

398 pàgs.

nat aportacions d’especialistes destacatsen el camp de la història social, políticao de les dones, les tesis dels quals no hanestat traduïdes tan sovint. En aquest sen-tit destaca el treball de D. Langewiescheen torn al liberalisme europeu, que —apartir de les tesis clàssiques de L. Gall iJ. J. Sheehan— analitza les idees liberalssense establir-ne d’antuvi, de manera ne-cessària i lògica, l’ancoratge al món bur-gès. Vet ací una lectura estimulant i re-novadora enfront de tant d’economicis-me com regna a l’estudi d’aquests «ma-pes cognitius» que són, en paraules de C.Geertz, les ideologies polítiques.

Com expliquen els curadors, els motiusque orientaren la recerca a mitjan delsvuitanta tenien a veure amb el contextpoliticosocial i historiogràfic alemany,amb la necessitat de replantejar les tesisclàssiques sobre el particularisme histò-ric alemany als dos darrers segles, elSonderweg. Però els problemes que s’hiexposen ultrapassen, de molt, el marc ale-many, començant amb la idea mateixad’excepcionalitat de cadascun dels desen-volupaments històrics europeus. Desd’una perspectiva comparada, centradasobretot en Alemanya, Anglaterra iFrança, i amb incursions limitades alscasos italià i rus, i referències escadusse-res a l’experiència espanyola, els autors esplantegen l’anàlisi d’»allò burgès», delsseus límits i actituds, entre el primer terçdel XIX i la Primera Guerra Mundial,l’anomenada època de la burgesia.

Els enfocaments hi són diversos peròcomplementaris: les relacions amb altresgrups socials, especialment les aristocrà-cies, el poder econòmic de l’elit, l’acciódels estats en la creació de noves jerar-quies socials, els vincles entre burgesia inacionalisme, la diversitat de projectespolítics alternatius de les burgesies euro-pees, la conformació de models culturalsi d’una sociabilitat normativa o l’establi-ment, cabdal per a la nova societat del

Vuit-cents, de les esferes del públic i elprivat, amb la delimitació d’uns espaismasculins i femenins. Hom hi trobarà,doncs, idees i suggeriments que van moltmés enllà de l’estudi monogràfic d’unaclasse social determinada, i s’endinsen enproblemes més generals que afecten ladinàmica de la societat contemporània.

Després d’aquest ampli recorregut, jano es pot respondre a la pregunta «quèés la burgesia?» amb esquemes simplifi-cadors, procedents de les més diversestradicions historiogràfiques. Potser espodria dir que «allò burgès» és una rela-ció social dinàmica i, en aquest sentit, «elburgès típic» de Marx, Weber o Schum-peter fou més un artefacte cultural —ésa dir, social— que reproducció d’una su-posada realitat. La societat burgesa, entot cas, sembla dominada per uns subjec-tes, valors i actituds que potser no solsno encaixen amb aqueixos models, sinóque de vegades hi són directament diver-gents. En aquest sentit em sembla que lapresentació de J. Kocka no té del tot encompte el joc d’aquestes representacionsi apropiacions per sectors diversos, inclo-ent-hi els burgesos en la seua construc-ció com a grup. Tot i reconeixent fins itot la dificultat de traduir els significatsespecífics que els conceptes de classemoyenne, middle classes o Bürgertum te-nen en cadascuna de les cultures políti-ques i llengües nacionals que els consti-tuïren, els plantejaments de Kocka ten-deixen, una mica weberianament, a fixarmassa el contingut de la burgesia. Perquèsi una cosa queda clara en l’obra és, pre-cisament, que el terme «burgesia» no técaràcter descriptiu o objectiu: és comple-tament cultural i remet a processos his-tòrics que, per bé que afecten EuropaOccidental en conjunt, assumeixen per-fils diversos segons els països.

Finalment cal dir que aquesta publica-ció pot ben bé impulsar la història socialde la burgesia o de les burgesies a Espa-nya —que disposa ja d’estudis excel·lents.La reflexió que proposen els autors aple-gats per Fradera i Millán serà, en qualse-vol cas, un referent obligat per a l’anàlisicomparada dels agents socials i de les di-nàmiques particulars de l’Espanya delssegles XIX i XX.

María Cruz Romeo Mateo

36 :

Hi ha una generació catalana (i espa-nyola) que més que perduda en podríemdir oblidada. Són aquells que, nascuts justabans de la II República, sota la grisor ila incompetència radicals del marc fran-quista van lluitar i treballar des dels llocsmés diversos de la cultura i la societatamb tenacitat incansable, i sovint en unestasques poc agraïdes i brillants, però ab-solutament indispensables per al possiblereflotament algun dia del país. En arribarla dita democràcia van deixar pas, ambmolta elegància, per raons d’edat a la ge-neració següent i després d’alguna meda-lleta van ser convenientment arxivats ioblidats, sense cap reconeixement gene-ral de la feina feta en un moment d’ex-trema duresa i indigència (intel·lectual).No és fins ara que, en la mateixa mesuraque ells veuen, amb creixent desengany,menyspreat el seu esforç i arraconats elsfruits arrencats a força de suor i dolor,comencem a adonar-nos del valor i de lamagnitud d’allò que hem estat ignorantcegament. I ens adonem que el que hanfet aquestes persones és tant, que ni quecanviéssim d’actitud i ens aboquéssim areconèixer-los-ho, mai no eixugaríem eldeute. Perquè, en definitiva, el que hanfet és mantenir la torxa de la dignitat delpaís, una torxa que estem malbaratant amarxes forçades, quan la segadora fran-quista havia arranat la nostra intel·lec-tualitat i no havia deixat finestres ober-tes per oxigenar la flama.

Felip Cid, una personalitat que a misempre m’ha evocat el paradigma de l’il·-lustrat setcentista (i el llibre ressenyatdestil·la sovint una amargor tota voltai-riana), forma part d’aquesta generació. Através del llibre podem percebre de ma-nera vibrant el que podríem definir comuna vida dominada per la passió intel·-lectual, una passió per la cerca sempreinsatisfeta d’una «veritat» a través de laciència, de la literatura, de l’ètica i de lapolítica (en el bon sentit), una passiód’aquelles que toparan amb tantes paretscom calgui, però que no admeten ni lamés mínima incoherència interna, quesón allò que se’n sol dir d’una peça.

És ben sabut que la redacció de memò-ries respon a un desig no tant d’evocaruns fets que donen sentit a una vida comde crear una nova vida de paper, amb sen-tit propi, per a aquesta vida de carn i os-sos (de la mateixa manera que la històriaconsisteix en el procés de creació, i no dere-creació, d’un passat). Per això el graude veritat d’aquesta mena de llibres enrelació amb els fets sobre els quals es bas-teixen és sempre relatiu, i de fet està enproporció directa amb la capacitat de ve-ritat artística del seu autor. En aquest

Tot artés completament inútil

(Wilde)

Felip CidMemòries inútils

Afers, Catarroja-Barcelona, 2000333 pàgs.

sentit (n’ignoro els altres) les memòriesde Felip Cid contenen un grau molt ele-vat de veritat. Només cal lamentar que lapobra i provinciana senyora Bovaryl’apartés d’una vocació narrativa que araes demostra potent.

Amb un estil abarrocat, que dominaa la perfecció, i una puntuació extrava-gant que intensifiquen l’expressivitat,Cid ens desgrana en aquestes cròniquesd’un desencís les experiències professi-onals (mèdiques, docents, historiogrà-fiques i museològiques), literàries ipolítiques dignes de construir aquestamemòria. Les pàgines dedicades a l’es-tudi i l’exercici mèdic i les, altamentdesmitificadores, dedicades al món lite-rari de l’època no tenen pèrdua (m’hanfet evocar la magnífica efervescència deLa creació del món de Miguel Torga).D’altra banda l’autor s’hi revela un granlector i un crític amb nas molt afinat(subscriuria molts dels seus judicis,excepte tocant a Ferrater i Pla).

A través de la ironia constant, peròamb grapa i passió, el que se’ns ofereix ésuna àmplia reflexió, no una simple suc-cessió de fets o de personatges, sobre lamemòria, el pas del temps, la mort, l’èti-ca personal i civil (i la seva falta genera-litzada) i totes aquelles coses que hanobsessionat l’esperit de Felip Cid, sensetreure que quan li vaga i el personatges’ho mereix sigui un retratista excel·lent.Potser, no obstant això, abunden massales insinuacions fosques que deixen endubte el lector, bé que tanmateix donenal relat aquell to suggestiu de les cosesmig dites.

Són moltes, insisteixo, les pàgines quesuperen el baix llindar de la literatura perendinsar-se de ple en l’obra literària ambforça i personalitat, amb tots els ets i utsper dir-ho catalanescament. Voldria evo-car, en aquest sentit, per exemple, les im-pressionants pàgines sobre les sales uni-versitàries de dissecció i necroscòpies(65-66). En definitiva, assistim a un pe-riple intel·lectual portat amb màxim rigor,però malgrat i a contracorrent d’un paísi d’una època, que potser no mereixienaquest esforç. Sigui com sigui, una lecturaimprescindible per saber, aquells que pre-tenguin tenir iniciatives culturals, quin pas’hi dóna: gat escaldat amb aigua freda enté prou.

Unes memòries, doncs, possiblementincòmodes a l’habitual versió autocom-plaent de la nostra cultura (se li entraves-saran a més d’un) i inútils, potser sí, peròen tot cas amb aquell pes incommensu-rable de la inutilitat del bon art.

Albert Mestres22 x 15 cm.

: 37

RACV(Ressenya d’Algunes

publicacions Culturals Valencianes)

Aquest és el primer article d’una sè-rie que oferirà el panorama de les pu-blicacions culturals que s’editen als Pa-ïsos Catalans, en l’actualitat i en cata-là —i amb el permís del TribunalConstitucional. Així, l’episodi d’avuiestà dedicat a la gloriosa terreta, men-tre que els dos següents ho estaran, sino passa res, a Catalunya i a les Illes.Sí, amics: avui parlarem del país ques’adorm amb Julio Insa i es despertaamb «la columna de MaríaConsuelo Reyna», que és comles de l’antiga Grècia, cada diala podeu veure a Valencia TeVe si no em creieu.

Abans de fer inventari de lespublicacions, vull disculpar-meper si no n’esmente alguna.Tothom sap que en aquestpaís, avui dia, qualsevol textimprès en català és una mos-tra de l’excel·lent camí queduu la nova literatura valenci-ana... i si t’oblides d’esmentar-los o els valores malament, deseguida ets un dogmàtic o unignorant «acabat d’eixir de laclosca universitària». I no vo-lem que ens facen acusacionscom aquestes, tan argumenta-des, per la qual cosa demanemperdó de genolls i davant laGeperudeta per si ens hemoblidat d’algú.

Les revistes que edita Vicent S. Olmossón, al meu parer, el paradigma de lesactuals publicacions culturals valencia-nes: d’una banda hi ha Afers. Fulls de re-cerca i pensament —més orientada almón acadèmic— i d’una altra El Con-temporani —orientada a un públic mésgeneral. Una revista semblant a aquestaúltima és L’Espill (segona època), que,sota la direcció dAntoni Furió, ja ha fetun any de vida. Coeditada per PUV i3i4, es distingeix de la primera època, di-rigida per Joan Fuster, per l’absència detextos de creació literària o de ressenyesbreus. Segons Gustau Muñoz, membredel Consell de redacció, aquests buits jaels omplin ara altres publicacions; ellprefereix que L’Espill siga el que hauriahagut de ser des del principi. ¿I quinessón aquestes «altres publicacions»?Doncs això mateix em preguntava jo...

Pel que fa a les ressenyes literàries, sesuposa que un dels llocs més obvis onbuscar-ne són les revistes o els suple-ments culturals dels diaris. Al País Va-lencià no hi ha cap suplement culturaldigne i editat íntegrament en la nostrallengua —és a dir, com el de l’Avui. Sialgú pensa que això no és cert, i que el«Quadern» d’El País. Edición Comu-nidad Valenciana és comparable al suple-ment «Cultura» de l’Avui, per favor que

mes textos en castellà referits a llibres encatalà. Això deu ser una mostra més delbilingüisme obert i tolerant que ens ca-racteritza, però jo no ho entenc... En fi,esperaré que m’ho expliquen VicenteVerdú o Fernando Savater en el suple-ment espanyol del «Quadern», que téunes quantes pàgines més. La pàgina(una) que l’edició valenciana d’El Puntdedica als llibres, anteriorment coordina-da per persones com Lurdes Barberà o

Lluïsa March, ha passat a no-drir-se de textos extrets del’edició catalana, tot i que això—segons fonts contrastades—podria canviar aviat.

Pel que fa a les revistes, hiha la veterana secció de llibresdel setmanari El Temps, abanscoordinada per Laia Climent iara per Juli Capilla. L’era Ca-pilla s’ha caracteritzat per unaincorporació progressiva deressenyistes joves —MarcCandela, Maite Insa, JoanManuel Matoses, Alícia Toledoo Sergi Verger— que ara com-parteixen l’espai amb habitualscom Josep Iborra o FrancescCalafat (un espai que, per cert,ha anat minvant cada vegadamés amb els anys). A la ciutatd’Alcoi s’editen A Sol Post(Marfil), una revista d’estil

acadèmic centrada en la literatura —ihabitualment protagonitzada pels ma-teixos que ixen a Caplletra, que ja veu-reu qui són més avant—, i Imatges, una«revista gràfica mensual» que preténparlar de tot el panorama cultural va-lencià i l’últim número de la qual, el21, inclou una entrevista amb Isabel-Clara Simó. De fet, L’Aiguadolç —unaconeguda «revista de literatura» de laMarina Alta— ha celebrat fa poc el nú-mero 25 i els deu anys d’existènciaamb un homenatge a l’autora: ja noens podem imaginar la vida sense ella,vés quina cosa. Lletres valencianes, edi-tada per la Generalitat, no és ni més nimenys que un aparador de llibres ambels mateixos criteris lingüístics dePosdata. El seu caràcter de publicació«oficial», a més, dóna preferència al toinformatiu sobre el crític —més prefe-rència encara, vull dir. En aquest sen-

deixe de llegir aquest article: no hi tro-barà més que disgustos. És cert que el«Quadern» nostre de cada dijous és ín-tegrament en català i perfectament dig-ne... però no és un suplement cultural.Jo, la veritat, no sé què és: té quatre pà-gines —literalment— i a penes inclouressenyes literàries, molt de tant en tanti d’aquella manera. A més, l’espai solestar reservat a quatre col·laboradors fi-xos —que, per molt dignes que siguen,no fan un suplement cultural— i a unarticle llarg d’algun autor no fix. El re-sultat no es pot comparar ni tan solsamb el «Quadern» de l’edició catalana,d’una extensió major i amb una seccióde ressenyes habitual —hi col·laboragent com Sergi Pàmies o Jordi Puntí. Pelque fa a Posdata (suplement del diariLevante-EMV), només edita textos encatalà sempre que siguen referits a llibresen català. En canvi, edita sense proble-

38 :

tit, resulta molt lloable que una revis-ta literària que també hauria de ser així—L’illa, el butlletí de Bromera— esdesmarque d’aquest to i incloga textosen contra de novel·les publicades per lamateixa editorial (com ara La compas-sió del dimoni, de Jordi Mata). L’Alja-mia és una «revista de literatura» queenguany també fa el desè aniversari; endestaca el recent número 14, que in-clou un «Dossier Bernardo Atxaga»amb textos del mateix autor o de PauJoan Hernàndez, un dels seus traduc-tors al català. Les noves incorporacionssón —segur que entre d’altres— ElVaitot, Sarrià (la Marina) o Quid (laValldigna) o Espai Obert (la Safor i co-marques centrals). L’IIFV publica ac-tualment dues revistes: Caplletra —onsolen escriure els professorsdels departaments de catalanarelacionats amb l’Institut; a unlector de llibres actuals podriainteressar-li el número 22— iaquesta on escric.

Si a hores d’ara no heu ex-perimentat una sensació dedejà vu, jo sí. A mi, l’esquemase’m repeteix: hi ha un tipusde revista més acadèmic —Afers, A Sol Post, Caplletra— iun altre que ho és menys —ElContemporani, Imatges, Caràc-ters—, però que sempre ho ésmenys en comparació amb elprimer. La majoria de les pu-blicacions culturals valencianess’assemblen a les segones, peròde tota manera continuen as-semblant-se massa entre elles:moltes parlen «de literatura» o

«de pensament» d’una manera que espretén adreçada al públic general, peròen realitat sempre acaben sent llegides,si fa no fa, pel mateix públic de les pri-meres. I segurament, en una cultura«normal», com la que demanen, se-rien considerades igualment acadèmi-ques. ¿Açò és una valoració negativad’aquestes publicacions? De cap mane-ra. Només una simple constatació queno són variades. Sobta l’absència dià-fana de qualsevol altra especialització(per exemple, les úniques revistes decine que es fan a València són Archivosde la Filmoteca i Banda aparte, totesdues íntegrament en castellà). I sobtatambé l’absència de qualsevol altre toque no siga l’oficialista, l’acadèmic o elde quedar bé amb tothom (i tots tres

es confonen massa sovint). No esticdemanant cap cosa estranyíssima —itant de bo n’hi haguera alguna, peròtampoc—, sinó just el contrari. Per en-tendre’ns: ¿on hi ha una revista valen-ciana com Qué leer —que per cert vatenir un suplement en català molt efí-mer— o com Dirigido?

Els estudiants de la Universitat deValència fan revistes que, si bé de ve-gades poden semblar ingènues —i se-gurament ho són—, d’altres parlen «deliteratura» o «de pensament» amb unto distint. Náyade (hispàniques) ol’apoteòsica Moixama (comunicacióaudiovisual) en són algunes. Per a mi,la situació ideal seria que l’humor i eldistanciament que representen aques-tes revistes tingueren una mínima ca-

buda en el mateix sistema edi-torial que permet l’existènciade les altres. No és així: els deNáyade van editar una portadagenial —la foto típica i tòpicadel Che Guevara, però ambl’emblema de Nike a la gor-ra— i immediatament moltsprofessors els van censurar per«haver-se atrevit a fer una co-sa així». Després, Luis Bassatva editar El libro rojo de lasmarcas amb una portada gaire-bé idèntica —la foto típica itòpica de Mao-Tse Tung, peròamb l’emblema de Nike a lagorra. Avui dia, molts profes-sors utilitzen aquest llibre ales classes. No tinc res més adir.

Felip Tobar

: 39

Aquestes pàginesde novetats bibliogràfiques són patrocinades

pel Servei de Normalització Lingüística de la Universitat de València:

EDITORIAL AFERS

Cid, Felip: Memòries inútils, col. «Perso-natges», 4, 340 pàgs., 4.500 PTA.

Viciano, Pau: Els cofres del rei. Rendes igestors de la batllia de Castelló, pròlegde Guy Bois, col. «Recerca i Pensa-ment», 12, 198 pàgs., 3.120 PTA.

Santacana, Carles: El franquisme i els ca-talans. Els informes del Consejo Nacio-nal del Movimiento (1962-1971), col.«Els llibres del contemporani», 10, 148pàgs., 1.800 PTA.

Millan, Jesús (coord.): «El passat agrari(segles XIX-XX)», Afers. Fulls de recer-ca i pensament, XV: 36 (2000), 264pàgs., 3.000 PTA.

EDITORIAL AGUACLARA

AA.DD.: L’arbre de la fantasia, col. «L’Al-jub Nou», 7, 128 pàgs., 1.250 PTA.

AA.DD.: Somnis, desitjos, records, col.«L’Aljub Nou», 5, 128 pàgs., 1.100 PTA.

Borrell, Joaquín: Todos los hombres delmurciélago. Diccionario del ValenciaC.F., 400 pàgs., 2.900 PTA.

Ibars, Maria: Vides planes, col. «L’AljubNou», 6, 144 pàgs., 1.250 PTA.

Ortega Parra, Joaquín: En rojo carmesí,col. «Anaquel Poesía», 58, 128 pàgs.,1.200 PTA.

Perrault, Charles: Todos los cuentos deCharles Perrault, trad. de Luis BonmatíMingot, col. «Aljibe Nuevo», 6, 156pàgs., 1.250 PTA.

Roig, Josep Lluís: Ebri del vi perdut, Pre-mi Gata de Gorgos 2000, col. «L’Aigua-der», 13, 54 pàgs., 1.200 PTA.

ALGAR EDITORIAL

Grimaltos, Tobies: El juego de pensar,trad. de Soledad Carreño, col. «AlgarJoven», 3, 200 pàgs., 995 PTA.

MacFarlane, Aidan; McPherson, Ann: Nuevodiario del joven maniático, trad. de Víctor A.Oroval, il·lustracions de John Astrop, col.«Algar Joven», 1, 192 pàgs., 1.075 PTA.

McPherson, Ann; MacFarlane, Aidan:Nuevo diario de la joven maniática,trad. de Víctor A. Oroval, il·lustracionsde John Astrop, col. «Algar Joven», 2,208 pàgs., 1.075 PTA.

C.E.I.C. ALFONS EL VELL

Bigné Fink, Rafael: Com els ninots de lafalla (coedició amb la Junta Local Fa-llera de Gandia), introd. i ed,. de Ga-briel Garcia Frasquet, 100 pàgs., 1.000PTA.

Calzado Antonio; Sevilla, Lluís: La IIRepública a Gandia:1931-1936, 246pàgs., 1.600 PTA.

Castillo Sainz, Jaume: Alfons el Vell, DucReial de Gandia, 248 pàgs., 2.000 PTA.

Garcia-Oliver, Ferran: Pedagogia melo-diosa. La música antiga a Gandia, 172pàgs., 1.500 PTA.

EDITORIAL DENES

Granell, Marc: Poesia reunida (1976-1999), col. «Poesia. Edicions de laGuerra», 40, 216 pàgs., 1.998 PTA.

Hernàndez Xulvi, Albert: El bagul, col.«Teatre», 1, 64 pàgs., 1.200 PTA.

Mateu, Joan F.; Casanova, Emili (eds.):Estudis de toponímia valenciana, col.«Coedicions», 560 pàgs., 4.500 PTA.

Roca Ricart, Rafael: L’alba d’un poble, col.«Investigació Francesc Ferrer Pastor»,248 pàgs., 2.745 PTA.

Vidal, Raül: La vespra de Nadal, col. «Lesaventures de l’eriçó Costumeta», 2, 16pàgs., 666 PTA.

Vidal, Raül: Tirorí senyor rei, col. «Lesaventures de l’eriçó Costumeta», 3, 16pàgs., 666 PTA.

EDITORIAL GERMANIA

Fernández Rojano, Guillermo: Boca deasno, pròleg de José Viñals, col. «Hojapor Ojo», 8, 96 pàgs., 1.995 PTA.

Pérez Montalbán, Isabel: Cartas de amorde un comunista, pròleg de SalustianoMartín, col. «Hoja por Ojo», 9, 64pàgs., 1.995 PTA.

INSTITUT INTERUNIVERSITARI DE FILO-

LOGIA VALENCIANA

Alemany, Rafael (ed.): Ausiàs March i elmón cultural del segle XV, col. «Sympo-sia Philologica», 1, 378 pàgs., 3.000PTA.

EDICIONS BROMERA

Alapont, Pasqual: Tres tristos traumes,introd. i propostes didàctiques de Ra-mon Rosselló, col. «Bromera Teatre»,23, 104 pàgs., 995 PTA.

Alberola, Carles; García, Roberto: Besos,introd. de Marcos Ordóñez, propostesdidàctiques de Josep Antoni Martínez,col. «Bromera Teatre», 22, 136 pàgs.,995 PTA.

Company, Mercè: La dama del meda-lló, col. «Espurna», 48, 152 pàgs., 995PTA.

Fernández Paz, Agustín: Aire negre, trad.de Josep Franco, col. «Espurna», 51,184 pàgs., 1.100 PTA.

Fuster, Joan: Aforismes, ed. a cura d’IsidreCrespo, col. «Els Nostres Autors», 42,256 pàgs., 1.575 PTA.

Martínez, A.; Cerveró, V.; Tomàs, R.: Elpríncep i la flor, il·lustracions d’ArturHeras, col. «Micalet Teatre», 16, 104pàgs., 875 PTA.

Mira, Joan F.: Els Borja. Família i mite(versió en català i en castellà), 128pàgs., 6.500 PTA.

Torreño, Antoni: L’ombra de Hamlet,col. «L’Eclèctica», 72, 160 pàgs., 1.875PTA.

Vázquez Freire, Miguel: Àngels en tempsde pluja, trad. de Josep Franco, col.«Espurna», 50, 200 pàgs., 1.100 PTA.

Vilaplana, Silvestre: Els dimonis de Pan-dora, col. «Espurna», 49, 184 pàgs.,1.100 PTA.

Xukri, Mohamed: El pa de cada dia, trad.d’Isaïes Minetto, col. «L’Eclèctica», 7,208 pàgs., 1.875 PTA.

EDICIONS DEL BULLENT

Bodí, Francesc: El cos del delicte, XIXPremi de Narrativa Juvenil Enric Valor,col. «Miratges», 11, 240 pàgs., 1.495PTA.

Cabré, Jordi: Postal de Krypton, finalistadel XIX Premi de Narrativa JuvenilEnric Valor, col. «Esplai», 21, 176 pàgs.,1.050 PTA.

Pellicer, Joan: Costumari botànic, I Pre-mi Bernat Capó-Bancaixa de CulturaPopular, col. «La Farga», 7, 256 pàgs.,3.500 PTA.

40 :

Doménech Zornoza, Josep Lluís: Els co-lors de la mar, col. «ARS», 2, 113 pàgs.,1.950 PTA.

Monzó García, José María; Rubio Marco,Salvador: Guía para ver: Con la muerteen los talones (Alfred Hitchcock, 1959),col. «Guías para ver y analizar cine», 92pàgs., 980 PTA.

Marzal Felici, José Javier: Guía para ver:Ciudadano Kane (Orson Welles, 1941),col. «Guías para ver y analizar cine»,143 pàgs., 1400 PTA.

EDITORIAL PRE-TEXTOS

AA.DD.: 99 Cuartetos de Wang Wei y sucírculo, col. «La Cruz del Sur», 252pàgs., 2.750 PTA.

Bejarano, Francisco: Consolación demelancólicos, col. «Textos y Pretextos»,112 pàgs., 1.750 PTA.

Caba, Rubén: Días de gloria, col. «Nar-rativa», 456 pàgs., 3.750 PTA.

Eliot, T.S.: Prufrock, col. «La Cruz delSur», 100 pàgs., 1.800 PTA.

James, Henry: Un chiquillo y otros, col.«Narrativa Clásicos», 384 pàgs., 3.750PTA.

Lautréamont: Los cantos de Maldoror, col.«La Cruz del Sur», 292 pàgs., 3.000PTA.

Lejarraga, María: Gregorio y yo, col.«Hispánicas», 400 pàgs., 3.500 PTA.

Maeztu, Gustavo de: Andanzas y episo-dios del señor Doro (segunda parte), col.«Narrativa», 368 pàgs., 3.000 PTA.

Mañas, Pilar: La piel del frío, col. «Nar-rativa», 132 pàgs., 1.880 PTA.

Pushkin, Alexander: El habitante del oto-ño, col. «La Cruz del Sur», 304 pàgs.,3.500 PTA.

Rubiales, Sebastián: Del viento al infinito,col. «Narrativa», 156 pàgs., 1.750 PTA.

Selva, Enrique: Giménez Caballero (Lavanguardia y el fascismo), col. «Hispá-nicas», 332 pàgs., 3.500 PTA.

EDITORIAL SAÓ

AA.DD.: Matilde Salvador, 88 pàgs.,2.000 PTA.

Jordan Galduf, Josep Maria: Cartes a Ju-des, col. «Saviesa Cristiana», 5, 186pàgs., 2.100 PTA.

Todolí i Merenciano, Artur: Modernismei Algemesí, col. «Algadins», 12, 454pàgs., 2.100 PTA.

Vilafranca, Encarna; Fresquet, Rafael:Anys de letargia. Crònica de la pervivèn-cia de la llengua i la cultura al PaísValèncià (1939-1975), col. «BibliotecaJosep Giner», 6, 148 pàgs., 2.100 PTA.

Bruguera, Jordi: El vocabulari del Llibredels fets del rei En Jaume, col. «Bibli-oteca Sanchis Guarner», 50, 226 pàgs.,1.900 PTA.

Caplletra. Revista Internacional de Filolo-gia, 28 («El realisme en la literaturacatalana de postguerra»), 173 pàgs.

Caplletra. Revista Internacional de Filolo-gia, 27 («Història de la llengua»), 227pàgs.

Ramos Alfajarín, Joan Rafael: Ésser, es-tar i haver-hi en català antic. Estudi sin-tàctic i contrastiu, col. «BibliotecaSanchis Guarner», 51 (coedició ambPublicacions de l’Abadia de Mont-serrat), 448 pàgs., 2.800 PTA.

Garcia Frasquet, Gabriel: Literatura i so-cietat a la comarca de la Safor, col. «Bi-blioteca Sanchis Guarner», 51, 276pàgs., 1.900 PTA.

EDITORIAL MARFIL

Botella Miró, Jordi: Estació terminal, col.«Autors d’Ara», 5, 208 pàgs., 1.775PTA.

Doménech Zornoza, Josep Lluís; BuchónTomàs, Joan Carles; Cantó Doménech,Verònica: Els nostres verbs, col. «Ara iAcí», 3, 245 pàgs., 1.950 PTA.

Doménech Zornoza, Josep Lluís; BuchónTomàs, Joan Carles; Cantó Doménech,Verònica: Valencià pas a pas. Elemental,col. «Ara i Ací», 1, 221 pàgs., 1.825PTA.

Doménech Zornoza, Josep Lluís; BuchónTomàs, Joan Carles; Cantó Doménech,Verònica: Valencià pas a pas. Mitjà, col.«Ara i Ací», 2, 325 pàgs., 2.500 PTA.

Viana, Mercé: Coses de la Lluna, col.«Autors d’Ara», 6, 104 pàgs., 1.150PTA.

Perales Palacios, Fco. Javier; Cañal deLeón, Pedro: Didáctica de las cienciasexperimentales, col. «Ciencias de laEducación», 9, 704 pàgs., 4.190 PTA.

EDITORIAL MIL999

Fuster, Joan: Nosotros, los valencianos, trad.de Josep Palàcios, 360 pàgs., 2.800 PTA.

Hurtado, M.A. (et al.): Dotze cançonspopulars catalanes per a piano i músicade cambra, 35 pàgs., 1.500 PTA.

NAU LLIBRES

Capitán Díaz, Alfonso: Republicanismo yeducación en la España contemporánea(vol. II). Entre repúblicas (1874-1931),270 pàgs., 2200 PTA.

EDITORIAL 7 I MIG

Estrada, Rafael: Terra de tendresa, pròlegd’Albert Hernàndez i Xulvi, col. «Poe-sia», 30, 97 pàgs., 1.995 PTA.

Garí, Joan: Un ofici del segle, col. «Xè-nius», 2, 152 pàgs., 1.700 PTA.

Marín, Joan Manuel: E.M. Cioran, l’es-criptura de la llum i el desencant, col.«Xènius», 1, 128 pàgs., 1.500 PTA.

Mas, Pasqual: Pavana per a un home sen-se nom, pròleg d’Adolf Piquer, col.«Quaderns Literaris», 12, 184 pàgs.,1.700 PTA.

Mezquita, Begonya: Signes de Terra, prò-leg d’Antoni Albalat, col. «Poesia», 28,60 pàgs., 1.995 PTA.

Pallarés Porcar, Vicent: L’heretgia amaga-da, pròleg de Toni Cucarella, col.«Quaderns Literaris», 14, 202 pàgs.,1.995 PTA.

TÀNDEM EDICIONS

Benhabib, Seyla: Diversitat cultural, igual-tat democràtica. La participació políticaen l’era de la globalització, trad. deGustau Muñoz, col. «Arguments», 11,162 pàgs.

Gomar, Rafa: Viure al ras, col. «Valèn-cies», 4, 176 pàgs.

Keown, Dominic: Polifonia de la subver-sió. La veu col·lectiva de Vicent AndrésEstellés, col. «Arguments», 10, 182pàgs.

Rinser, Luise: Dietari de presó, trad. deHeike van Lawick Brozio, col. «Valèn-cies», 3, 150 pàgs.

Roig, Josep Lluís: Oasi breu, col. «LaPoesia de Tàndem», 3, 62 pàgs.

Subirana, Joan: El meu amic Pollós, il·-lustracions de l’autor, I Premi Tomba-tossals, 32 pàgs., 2.500 PTA.

Vallés, Santi: Josep Lluís Bausset. Conver-ses amb l’home subterrani, col. «Tàndemde la Memòria», 7, 244 pàgs., 2.500 PTA.

EDICIONS TRES I QUATRE

Cunillé, Lluïsa: Vacants, col. «Teatre 3i4»,46, 92 pàgs.

Fuster, Joan: Correspondència IV. ManuelSanchis Guarner, Josep Giner Marco,Germà Colón, ed. a cura d’AntoniFerrando, 560 pàgs.

Gelabert, Joan: El somni més bell, Premide Narrativa Antoni Bru de la Ciutatd’Elx 1999, «Narratives 3i4», 66, 270pàgs.

Gómez, Antoni: Èpica per a infants, Pre-mi Festa d’Elx 1999, col. «Poesia 3i4»,102, 76 PÀGS., 1.250 PTA.

: 41

Martínez, Miquel: L’enigma de Sir RobertMcLean, col. «El Grill», 56, 212 pàgs.,1.500 PTA.

Minguet Batllori, Joan M.: Cinema, mo-dernitat i avantguarda (1920-1936),col. «Comunicació», 5, 180 pàgs.

Sirera, Josep Lluís; Sirera, Rodolf: Silen-ci de negra, col. «Teatre 3i4», 47, 168pàgs.

Soldevila, Ferran: Dietaris de l’exili i elretorn (II. El retorn), col. «La Unitat»,160, 480 pàgs.

Verdú, Francesc: La flaire dels codonys,col. «Poesia 3i4», 103, 126 pàgs., 1.400PTA.

PUBLICACIONS DE LA UNIVERSITAT

D’ALACANT

Llorca Ibi, Francisco Xavier: Llenguatgemariner de la Marina, 192 pàgs., 2.300PTA.

Ríos Carratalà, Juan Antonio: El teatro enel cine español, 236 pàgs., 1.900 PTA.

Santa María Beneyto, María Jesús: Medioambiente en Europa, 115 pàgs., 1.600PTA.

Uroz, José: Historia y cine, 248 pàgs.,2.300 PTA.

Valero Cuadra, Pino: La leyenda de ladoncella carcayona, 328 pàgs., 2.900PTA.

PUBLICACIONS DE LA UNIVERSITAT JAUME I

Alberola Crespo, Nieves: La escuela deNueva York. John Ashbery y la nueva

poética americana, col. «Estudis filolò-gics», 2, 238 pàgs., 1800 PTA.

Gómez Herráez, José María: Economía yposguerra desde el exilio. El otro debate,col. «Humanitats», 4, 350 pàgs., 2.800PTA.

Pellicer, Carmen: Los dibujos de los zur-dos. Percepción y lateralidad, col. «Edu-cació», 3, 140 pàgs., 2.200 PTA.

PUBLICACIONS DE LA UNIVERSITAT DE VA-

LÈNCIA

Blasco, Yolanda: La Facultad de Derechode Valencia durante la Restauración(1875-1900), col. «Cinc Segles», 7, 370pàgs., 4.000 PTA.

Durán, María Ángeles: Si Aristóteles le-vantara la cabeza. Quince ensayos sobrelas ciencias y las letras (coedició ambCátedra i Instituto de la Mujer), col.«Feminismos», 57, 474 pàgs., 1.900PTA.

L’Espill, revista fundada per Joan Fus-ter, segona època, 4, 188 pàgs., 1.500PTA.

García Monerris, Carmen (et al.): Del’ofici a la fàbrica. Una família valen-ciana en el canvi de segle. La Maquinis-ta Valenciana (Catàleg de l’Exposició,C. M. Rector Peset), 250 pàgs., 1.862PTA.

Gràcia Beneyto, Carmen: Història de l’artdel segle XIX, col. «Educació. Sèrie Ma-terials», 38, 250 pàgs., 2.900 PTA.

Minsky, Rosalind: Psicoanálisis y cultura(coedició amb Cátedra), col. «Fróne-sis», 21, 288 pàgs., 2.000 PTA.

Peset, Mariano (coord.): Història dela Universitat de València, 3 vols.,

col. «Cinc Segles», 5, 984 pàgs., 10.400PTA.

Puigpardines, Berenguer de: Sumari d’Es-panya, ed. a cura de Joan Iborra, col.«Fonts Històriques Valencianes», 3,254 pàgs., 3.700 PTA.

Rosselló Botey, Victòria: Tradició i canvicientífic en l’astronomia espanyola delsegle XVII (coedició amb BibliotecaNueva), col. «Història», 11, 334 pàgs.,3.500 PTA.

Ruiz Torres, Pedro (ed.): Discursos sobrela historia. Lecciones de apertura de cur-so en la Universidad de Valencia (1870-1937), col. «Cinc Segles», 6, 370 pàgs.,4.000 PTA.

Wagner, Richard: La obra de arte delfuturo, intr. de Joan B. Llinares, col.«Estètica & Crítica», 13, 196 pàgs.,2.100 PTA.

EDICIONS LA XARA

Ferrando, Rafael: Madonna de miralls,il·lustracions de Pasqual Boqueta, col.«El Cau», 48 pàgs., 2.000 PTA.

Gonga, Josep E.: La ciutat i els costums.Una aproximació a la vida quotidianade la Gandia del segle XIX, col. «Sa-for», 160 pàgs., 2.000 PTA.

Iborra i Gastaldo, Joan: Olles i monjos.La gastronomia tradicional a la Vall-digna, col. «Valldigna», 128 pàgs., 2.200PTA.

Martínez, José Manuel; Teodoro,Francisco: Les imatges del Císter / Lasimágenes del Císter, 96 pàgs., 1.700PTA.

42 :

Zwitterió

de llibres

Flavia CompanyMelalcor240 pàgs.21,5x13 cm.Edicions 62Barcelona

Aurora BertranaEl Marroc sensuali fanàtic215 pàgs.20x13,5 cm.Columna de viatgeBarcelona

Josep Maria de SagarraLa ruta blava288 pàgs.21,5x13 cm.Edicions 62Barcelona

Sergi PàmiesL’últim llibrede Sergi Pàmies215 pàgs.21x13,5 cm.Quaderns CremaBarcelona

Joan F. MiraFrancescJarque

Valènciaper a veïnsi visitants127 pàgs.

35x25 cm.BromeraValència

Josep FrancoCifesa, mite i modernitat219 pàgs.20x13 cm.L’EixamTavernes Blanques

Manel Alonsoi CatalàEl carrer dels Bonsais102 pàgs.20,5x13,5 cm.Ajuntamentde Catarroja

Antonio CalzadoAldariaLluís Sevilla ParraLa II Repúblicaa Gandia: 1931-1936246 pàgs.24x17 cm.CEIC,Alfons el VellGandia

Màrius SampereSubllum108 pàgs.17,5x13 cm.ProaBarcelona

Rafael ArnalLa solsida510 pàgs.

21x14 cm.L’Eixam

Tavernes Blanques

2000

: 43

INSTITUT INTERUNIVERSITARI DE FILOLOGIA VALENCIANA

NOVETATS EDITORIALS, 2000

Caplletra, Revista internacional de filologia

27: Monogràfic sobre història de la llengua. Coordinat per Miquel Nicolàs.

Col·laboradors: J. Ginebra, M. Segarra, J. Moran, Germà Colón, J. A. Rabella,A. Rossich, M. R. Fort, D. Farreny, A. Ferrando, A. Rafanell, P. Valsalobre,

J. Martí i Mestre, R. Kailuweit i F. Bernat.

28: Monogràfic sobre el realisme en la literatura catalana de postguerra.Coordinat per Enric Balaguer i Ferran Carbó.

Col·laboradors: A. Broch, E. Balaguer, J. Aulet, P. Rosselló Bover, F. Carbó,V. Simbor, C. Gregori i R. X. Rosselló.

Col·lecció “Biblioteca Sanchis Guarnet”

51: Garcia Frasquet, Gabriel: Literatura i societat a la comarca de la Safor.

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ

`

Nom i cognoms:......................................................................................................................................................................................

Adreça:.................................................................................... Població:............................................ País:............................................

Codi Postal:...................................... Telèfon:...................................................... e-mail:.................................................................

Em subscric a la revista Caràcters per cinc números, a partir del número...................., raó per la qual:

OPCIÓ A: Us tramet un xec per valor de 2.300 PTA. a nom de: Universitat de València. Revista Caràcters.

OPCIÓ B: Us adjunte fotocòpia de l’ingrés de 2.300 PTA., a nom de la revista Caràcters, en el compte

corrent de la Universitat de València (Bancaixa, Urbana Sorolla de València: 2077-0735-89-3100159143).

Data:.......................................................

Signatura

Envieu els justificants a: Caràcters. Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, Blasco Ibáñez, 32, 46010 València